Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I
 

  ARem al freg temps ue(n)gut.
  Quel gels el neus elafai(n)
  gna. Eill ausellet estan
  mut. Cusde chantar sa fra
  ingna. E son sec li rams
  pels plais. Que flors ni
  fuoilla noi nais. Ni rossi
  gnols noi crida. Q(ue) lam
  emai me ressida.
 

  Ar em al freg temps vengut,
  que'l gels e'l neus e la faingna,
  e'ill ausellet estan mut,
  c’us de chantar s'afraingna;
  e son sec li rams pels plais,
  que flors ni fuoilla no'i nais,
  ni rossignols no'i crida,
  que l’am e mai me ressida.
  II
  
  Tant ai lo cors de seubut. p(er) q(ue)u sui atotz estra
  ingna. Esai que lom a p(er)dut. Mot pl(us) tost que
  no(n) gazai(n)gna. Esieu faill ab motz uerais. Dau
  renga me moc lesglais. p(er) q(ue)u nestauc esbaida.
  Enp(er)t solatz epartida.
 
  Tant ai lo cors deseubut,
  per qu’eu sui a totz estraigna,
  e sai que l’om a perdut
  mot plus tost que non gazaingna;
  e s’ieu faill ab motz verais,
  d’Aurenga me moc l’esglais,
  per qu’eu n’estauc esbaida
  en pert solatz e partida.
  III
  Domna met mout malsamor. Q(ue) ab ric ho(m)e
  plaideia. Ab plus aut de uauasor. Esil ofai il fo
  leia. Quar so dison enuelai. Que ges p(er) ricor
  n(on) uai. Edomna que nes chausida. Entenc p(er)
  enuilanida.
 
 
  Domna met mout mal s’amor
  que ab ric home plaideia,
  ab plus aut de vavasor,
  e s’il o fai il foleia;
  quar so dis on en Velai
  que ges per ricor non vai,
  e domna que n’es chausida
  en tenc per envilanida.
  IV
  Amic ai de gran ualor. Que sbre totz sein
  gnoreia. E no(n) acor trichador. Vas me q(ue) samor
  mautreia. Eu dic que mamors leschai. Ecelq(ue)
  dis que no(n) fai. Dieus li don mal escarida. Q(ue)u
  men teing fort p(er) guerrida.
 
 
  Amic ai de gran valor
  que sobre toz seingnoreia,
  e non a cor trichador
  vas me que s’amor m’autreia.
  Eu dic que m’amors l’eschai,
  e cel que dis que non fai
  Dieus li don mal escarida,
  qu’eu m’en teing fort per guerrida.
  V
  Bels amics de bon talan. Son ab uos totz ior(n)
  engatge. Cortesa ede bel senblan. sol non de
  mandes outrage. Tost enueirem al assai.
  Q(ue)n uostra mercem metrai. Vos mauez la fe
  pleuida. Que n(on) dema(n)des faillida.
 
 
  Bels amics, de bon talan,
  son ab vos totz iorn en gatge,
  cortesa e de bel senblan,
  sol non demandes outrage;
  tost en veirem a l'assai
  qu’en vostra merce.m metrai:
  vos m’avez la fe plevida,
  que non demandes faillida.
  VI
  A dieu coman bel esgar. Eplus la ciutat dau
  renga. Eglorietel caslar. El sei(n)gnor de p(ro)enssa.
  Etot quant uol mon ben lai. Elarc on sonfaig
  lassai. Cellui perdei cama uida. Enserai totz io
  rnz marrida.
 
 
  A Dieu coman Belesgar
  e plus la ciutat d’Aurenga
  e Gloriet'el Caslar
  e'l seingnor de Proenssa
  e tot quant vol mon ben lai,
  e l'arc on son faig l’assai.
  Cellui perdei c’a ma vida,
  e’n serai totz iornz marrida.
  VII
  Ioglars que auetz cors gai. Ves narbona
  portatz lai. Ma chanson abla fenida. Lei cui io
  is eioue(n)z guida.
 
 
  Ioglars que avetz cors gai,
  ves Narbona portatz lai
  ma chanson ab la fenida
  lei cui iois e iovenz guida.