Cots

Versione stampabilePDF version
I.
Lo jorn q'ie·us vi, dompna, primieramen,
qand a vos plac qe·us mi laissetz vezer,
parti dal cor tot autre pessamen
e foron ferm en vos tuich miei voler;
c'aissi·s pauset, dompna, el cor l'enveia:
ab un doutz ris et ab un simpl'esgar
mi e qant es mi fezetz oblidar.
   
II.
Que·l grans beutatz e·l solatz d'avinen
e·il cortes dich e·il amoros plazer
que sabetz far m'embleron si mon sen
c'anc puois, dompna gentils, no·l puoc aver:
a vos l'autrei cui mos fis cors merceia
per enantir vostre pretz et honrar;
a vos mi rend, c'om mieills non pot amar.
   
III.
E car vos am, dompna, tant finamen
que d'autr'amar no·m don'Amors poder,
mas agrada·m c'ab altra cortei gen,
don cuich de mi la greu dolor mover;
e qand cossir de vos cui jois sopleia,
tot autr'amor oblit e desampar
c'ab vos remaing cui teing al cor plus car.
   
IV.
E membre vos, s'a vos platz, del coven
que mi fesetz al departir saber,
don aic mon cor adoncs gai e jauzen
pel bon respieich en qe·m mandetz tener:
mout n'ai gran joi, s'era lo mals se greia,
et aurai lo, qan vos plaira, encar,
bona dompna, q'ie·m sui en l'esperar.
   
V.
E jes maltraitz no me·n fai espaven,
sol qez ieu cuig a ma vida aver
de vos, dompna, calacom jauzimen;
anz li maltraig mi son joi e plazer
sol per aisso car sai c'Amors autreia
que fis amans deu tot tort perdonar
e gen sofrir maltraich per gazaignar.
   
VI.
Ay! si er ja l'ora, dompna, q'ieu veia
que per merce mi voillatz tant honrar
que sol amic mi deignetz apellar!