 |
 |
4
| La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. milles // la terraes quaix çentre en lomig del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercle / (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n) titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de dintre / empro axi es trespassada per passaments daygues con es lo cors per uenes de sanch / per los quals passaments daygues lasequedat dela ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua da seatroba aygua / |
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
|
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>.