I. | I. |
Peire Rogiers. X. Per far esbaudir mos uezis. Ques fan irat ca(r) ieu no(n) chan. No mudarai deserenan. Quieu non cesplei. Un son nouel quels esbaudei. Echan ma is per mon tort nauez. Car trop dechai. Tot qant uei sai. Mais lai. quieu lidei. Ab leis creis iois e p(re)tz. per quel sieus conorz mes plus bons. De tot qant uei far entre nos. |
Peire Rogiers
Per far esbaudir mos vezis, |
II. | II. |
Demidonz ai lo gap el ris. Esoi fols sieu plus lide man. anz dei auer gran ioi daitan. A dieu maut rei. No(n) aidoncs pro car sol lauei. Del uezer son eu bauz eletz. Plus nom neschai. Que ben osai. Epe ro sim nai ioi epretz. Emen fas ricaus asazos. A guisa del paubrer goillous. |
De midonz ai lo gap e∙l ris e soy fols, si eu plus li deman, anz dey auer gran ioy d’aitan; a dieu m’autrey non ai doncs pro, car sol la vey del vezer son eu bauz e letz, plus nom n’eschai, que ben o say, e pero sim n’ai ioy e pretz e’men fas ricaus a sazos a guisa del paubr’ergoillous. |
III. | III. |
De totz drutz son eu lo plus fis. Carren midonz Non dic ni man. nil quier gen fag ni bel senblan. Con quill mestei. Sos drutz son et ableis domnei Totz selatz ecubretz equetz. Quil nonsap lai lo be(n) quem fai. Ni comai. Per leis iois epretz. Nim tai ng que ial saphel ni uos. Quieu son sos drutz sai enrescos. |
De totz drutz son eu lo plus fis, carren midonz non dic ni man ni∙l quier gen fag ni bel senblan; con qu’ill m’estey, sos drutz son et ab leys domney totz selatz e cubretz e quetz, qu’il non sap lay lo ben que∙m fai, ni com ai per leys ioys e pretz; Nim taing que ia∙l saphel ni vos qu’ieu son sos drutz sai en rescos. |
IV. | IV. |
Anc ieu ni autre non lodis. Ni ella non saup mo(n) talan. Mas asellar iam atretan. fe quieu lidei. Co(m) sagues fag son drut de mei. Enon taing quieu ia la meissez. Donos amarai. So quieu no(n) ai. Oc catre sim nai ioi epretz. Si tot no(n) ai con si uers fos. Oa eu son alegres eioios. |
Anc ieu ni autre non lo dis, ni ella non saup mon talan, mas a sellar iam atretan fe qu’ieu li dey com s’agues fag son drut de mey; e non taing qu’ieu ia l’am eis sez. donos amarai so qu’ieu non ai? Oc, c’atre sim n’ay ioy e pretz si tot non ai con si vers fos oa eu son alegres e ioyos. |
V. | V. |
Per samor uiu efin moris. Com dises qu(ieu) fos mo rtz haman. Fag magra mors honor tan gran. Qi eu sai ecrei. Quanc anegun drut tant non fei. Los uiuatz domne destreingnez. Car sieu mes mai. Ni li mal trai. Ni muer per uos iois mer e pretz. De uos mes toz mals bes danz pros. Fond atz sezstortz dretz erasizos. |
Per s’amor uiu, e fin moris c’om dises qu’ieu fos mortz haman; fag m’agr’amors honor tan gran, qi’eu say e crey qu’anc a negun drut tant non fey; los vyuatz domne destreingnez! Car s’ieu m’esmay ni li mal tray ni muer per vos ioys m’er e pretz: de vos mes toz mals bes, danz pros, fondatz sezs tortz dretz e rasizos. |
VI. | VI. |
Eu mai qe mai. Ma domneu sai. Que uos mi donas ioi epretz. Eu uoill morir adestors. Bal sapcha negus hom ni uos. |
Eu mai qe mai ma domn’eu sai que uos mi donas ioy e pretz; eu voill morir ad estors bal sapcha negus hom ni vos. |
VII. | VII. |
Bastant tu uai. Eportam lai. Monsonet amon tort nauez. Eduna naimeric lo tos. Membrel. dont es esia pros. |
Bastant, tu vay e porta∙m lay mon sonet a mon Tort-n’avez; e duna n’Aimeric lo tos membr∙el dont es e sia pros |