Si propone una traduzione relativa alle porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
11
| Ítem devets saber i antendre que la Luna, assí con ja demunt dit és, con és girada, que·s lunya del Sol per quasqun jorn quarta de vent, e va-se’n a levant per quasqun jorn una quarta; e lo Sol roman a ponent sí que a XV jorns la Luna és XV quartes luny el Sol e és per levant, e lo Sol roman per ponent, e lavors ela se manyafesta tota comlidament plena e radona, e açò per la força que ela ha presa del Sol per tal con s’és alargada del Sol, e elavors e està en sa vartut. Enaprés el XV jorn lo Sol la pren, e asò les més vegades: ço és a saber, que can lo Sol sa leva ela, ço és la Luna, és ela posta; e ans que sia posta la Luna lo Sol se leva o és levat, e açò se apela que lo Sol pren la Luna, e puys és tot ensí con ela per qesqun jorn. Feta la volta, s’és alargada del Sol quarta de vent, tot enasí puys és: per qasqun jorn s’i acosta altra quarta de vent, e aytant con s’ecosta més aytant ela pe[…]* la sua vertut, ço és de la claridat, e és a nós meifestament pus minva, e açò per raó con ja demunt dit és, que ela s’acosta al Sol, e al Sol li tol e ly leva la sua claror i resplendor. E en tant devets saber que tot temps la Luna fa d’ivern aquel cors que lo Sol fa d’estiu, e fa d’estiu aquel cors que lo Sol fa d’ivern, ço és la Luna en la nit e lo Sol en lo jorn. Pus que dit avem de la Luna, son cors e regles, breuament, sagons cors de contes del nevagants, sí és bo que digam, e açò breument e vista, les mares con minven e crexen. |
12
| Devets saber que les mares sí crèxan e minven: per una via del ras Sant Mein tro en boca d’Aver, jatsia açò que per unes partides són pus qurens e pus forts que per altres. Con devets saber que con la Luna és per grech les mares comensen a muntar, e aquela Luna és per exeloch, que són VIII quartes de vent, e són VI hores. Ítem con la Luna és per axeloch les aygües comesen a muntar tro que la Luna és per lebeg lebeg**, e són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per lebeg les aygües comen comensan a muntar tant tro que la Luna és per mestre, i són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per mestre les aygües comensan a muntar tant que la Luna és per grech, e axí aquestes marees del ras de Sant Maén tro en boqua d’Aver fan aquest cors nit i jorn, dues marees muntats i qrexets e dues marees muntats e basats, e quasquna VI hores, sí que quatre vegades VI valen e són XXIIII hores. |
13
| Mas en aquesta rahó vós me puriets dir e demanar: “Con sabré yo hon és la Luna?”. Vós davets saber de la Luna quantes hores aurà, cor lo comte devets saber e per quasqun jorn una quarta: donchs, si la lun ha VIII jorns serà luny del Sol VIII quartes de vent; donchs, si lo Sol és per ponent la Lua ne serà VIII quartes de vent luny, e serà per migjorn. Donchs podets antendre que les aygües munten e qrexen, e per aytant jorns con la Luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del Sol. E ab aquesta rahó podets saber lo comte si les aygüe crexen ho minven tota vegada, sabent e avent lo comte de la Luna, i ab aquel comte de la Luna o podets saber veramnt e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axí an rius con an astanys con an mar, e minven per aquest rahó matesa verament. |
14
| Devets saber encara que, si és tems clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab çerta rahó, e bona e breu. Devets saber que la tramutana ha VII astellas qui la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom, sagons hómens navegans, Charros; enaprés y ha dues astelles que la vogen i són-li pus pres, e aquestes ham nom Dos Frares, los quals II frares devets saber que migant dembre, que és la magor nit de l’any, que aquels II frares, con lo Sol és post, que·s lunyen per tramuntana i fan lor cors tro al Sol ixit per vent i dos quartes de vent, qui són ha XVI hors e mig; e migant març, que la nit e lo jorn són aguals, pugen per lavant e fan lor cors tro Sol ixent e per XVI quartes de vent, qui són XII hores; e migant juny, que la nit és qurta de tot l’any, pujen per migjorn e fan lor cors tro al Sol ixit per X quartes de vent, qui són VII hore e miga; e migant satembre, que són la nit e·l jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al Sol ixit per XVI quartes de vent, qui són XII hores de nit i XII hores de jorn. E ab aquesta rahó podets saber quant avets de nit çertamet, ab que sia clar. |
15
| Devets saber que migant dembre, qui és lo manor jorn de l’any, se leva lo Sol quarta de vent a fora vers lo levant, e pon-se quarta de libeg vers lo ponent, qui són X quartes, qui són VII hores i miga, e és alt lo Sol XV graus. Ítem migant març sa leva per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. Ítem migant juny sa leva quarta de grech vers lo levant i pon-se quarta de mestre vers lo ponent, i són XXII quartes, qui són XVI hores i miga, e és alt lo Sol LXX graus, i axí és pus alt. Ítem migant satembre sa leva lo Sol per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes de vent, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. |