| Aquests son los iorns de la luna los bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia de la luna fo creat adam e es bona aco mensar tota hobra e afer matrimoni eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab astiralberchs/ehom qui caga en malaltia guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e quiy somiara sera prouat al primer dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er) be sera:- Lo sagon jorn de la luna fo creata heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre e acomprar uj e holi e aloguar mano bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps elo malalt guara / e infant que y nex(er)a uiura e sera çert e sauj en hobres mare u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n) Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain fildeadam no es bo a comprar ni auendre/ en o far madrimoni/el ma lat morra/elo somi no sara Lquart jorn dela luna nasque habel ees bo atota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom elo mal alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr ouera en lo dia seguent o en lo segon jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:- Lo v(e)• jorn delaluna es mal que chayn feu secrefiçi e no lo copli etota hobra que/hom icome(n)s no profitara equi muler ipendra no sa lagrara / elo somj prouara lo segon jorn olo sien jorn e si tronara morra lo bestiar: Lo •vj• iorn de la luna nasque njnrod es bo acasar tota casa e bastir e pla ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf ants en ofici / equi nax(er)a sara hom maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n) dra mults ayns (e) larguara /esi tronara p(er) molt fruyts sara :- Lo •vij(e) • jorn mata chayn a ebel ees mal afer tota hobra / el malalt mora e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort Lo •viij(e)• iorn nasque matuselah es bo a tota hobra e acomprar e auendre e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a uiura e sera bon hom e a matramoni bo Lo •IX(e)• iorn nasque lemech no es bo afer neguna hobra / elomalalt mora equi miler / pendra no sanalagrera: Lo •X(e)• iorn noe comensa afer larcha es bo atota hobra asambrar / e aseguar e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu elo malat morra esi tronara p(er) be sara :- Lo •xi(e)• iorn nasque sem es bo atota hobra e acomprar camp euinies elo malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be Lo •xij(e)• iorn nasque chanan es bo atota hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a uiura elo somi prouera al •xxix• iorn :- Lo •xiij(e)• iorn es mal atota hobra noe i planta uinja e guardet de raure cap ne barbe/ elo malalt mora e si tronara es bo p(er) formet euj e ollj :- Lo •xiiij(e)• iorn fo benayt sem es bo a totes hobras equiy nax(er)a uiura elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :- Lo •xv(e)• iorn es mal noy fases nula hobra ne plentar ne leurar ne sembrar ne matrimoni elomalalt lon g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera lo •viij(e)• iorn o/enlo •x(e)• esi trona fara mal Lo •xvi(e)• iorn es bo p(er) comprar ca(m)ps e uinyes ebestiar menut e grosa e afer conpanyah e afer matrimoni ea metre infants en master equj y nax(er)a uiura longua uida elo malalt gura/ elosomj prouera a •xii• iorns esi tronara p(er) be sara Lo •xvij(e)• iorn sedestroujren los dos ciutats de sedom e gamora noy fa ses naguna hobra elomalalt mor(r)a eq(ui) nax(er)a uiura •xxxviij ayns / e lo somi prouera en son iorn/esi tronara mort sara Lo •xviij(e)• iorn pres hisach rabecha es p(er) sambrar elaurar e acomprar pestiar e bastir eplantar/ equiy nax(er)a sera sauj hom euiura •lxxx• ayns elaso mi prouera ensondia/o/en lo •v(e)• iorn esi tronara fara mal el pobol:- Lo •xix(e)• iorn es bo atota hobra e tota mercadaria e comprar camps e uinjes /emetre infants en eschola eafer matrimoni equiynax(er)a bon notari e bel hon e sauj euiura •xc• ayns/elosomi pro uera el •viij• iorn/ esi tronara p(er) be sara:- Lo •xx• iorn es bo a tota hobra p(er) tal qeu hisach banay a jachob / ees bo alogar manobres e asabe[...] easaguar e abastir eplantar e acomp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni el malalt gura equi y nax(er)a uiura [..] ayns eloson prorara al •xx(e)• iorn esi tronara no p(er) b[..] Lo •xxi• iorn ees mal a tot hobra [..] tota marcaderia elomalalt mo[..] equiy nax(er)a uiura •lxxij• ayns e s[era] mal hom ladre e rolador e si es fe[...] sara auol fembra emal parlera e pa[..] eosa/ elasomi prouera el segon iorn e si tronara amostr que fara molta plu[.] Lo •xxij• iorn es bo atota hobra e atota mercedaria e a tot master equiy nax(er)a uiura•lxxx•ayns esara hom benandant tot sosdies/elomalalt gura / e losomi moltbo/ esi tronara p(er) be Lo •xxiij• iorn es bo a tota ho ra que uults fer e matrimoni [e a]fer uj e oli emudarse delo en loch e lo malalt gura equi y nax(er)auiura esi tronara batles (e) aura en aytal iorn nasque benyamin fil de jachob Lo •xxiiij(e)• iorn nasque faraho noes bo ne* mal equiynax(er)a uiura •xxx• ayns el malalt mor(r)a/elosomi faula:- Lo •xxv(e)• iorn es molt mal atota hobra eatota mecadaria equiy nax(er)a uiura •lxxxviij• ayns/el malalt mo(r)ra/ elosomi en lo ters iorn prouara Lo •xxvi• iorn moyse p(er) ti lamar roga es bo a tota hobra eanar p(er) mar e p(er) ter(r)a eplantar ujnyes e afer matrimoni el malalt gura equiyna x(er)a uiura lxxxiij ayns / esi tronara p(er) be Lo •xxvij• iorn lamagna ploge del çel es bo atota hobra e amatrimo ni el malat gura/ equiynax(er)a uiura xxx ayns / e losomi uertader Lo •xxviij• iorn es molt bo afer uj e anar p(er) camj e afer matrim onis equiynax(er)a uiura el malalt gura esi tronara per be sara:- Lo •xxix• iorn entraren los fils disrael later(r)a santa es bo a tota hobra sapta(n)t nofaçes amtrim oni e no liurats infants en ofiçi /e [.]o malalt gura/ equiy nax(er)a uiura [..] ayns esara hom manastral el [som]i prouera en son die esi tronara per be tronara Lo xxx iorn es bo per afer tota hobra e p(er) compra euend re tota cosa defet de mercadar [.a] elmalat gura/ equiy nx(er)a uiura [c]xx• ayns esara hom maluat esara mercader esi tronara amostrara gra[..] bondancja enlomon \- |
Aquests són los jorns de la luna, los bons e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera.
Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a priodar vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn.
Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de Adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà. L quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà sera fam alscuuns lochs. Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar. Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, és bo a casar tota casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà. Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort. Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo. Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui miler pendrà no s'an alagrera. Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra a sambrar, e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu e lo malat morrà e si tronarà per be sarà. Lo XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be. Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viura, e lo somi provera al XXIX jorn. Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y planta vinja e guardet de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forme(n)t e vi e olli. Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà. Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. Lo XVIe jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar menut e grosa, e a fer conpanyah, e a fer matrimoni, e a metre infants en master. E qui y naxerà viurà longua vida, e lo malalt gurà, e lo somi proverà a XII jorns e si tronarà per bé sarà. Lo XVIIe jorn se destroviren los dos ciutats de Sedom e Gamora, no y fa ses naguna hobra. E lo malalt morrà, e qui naxerà viurà XXXVIII ayns, e lo somi proverà en son jorn, e si tronarà mort sara. Lo XVIIIe jorn pres Hisach Rabecha, és per sambrar e laurar e a comprar pestiar e bastir e plantar. E qui y naxerà serà savi hom e viurà LXXX ayns, e la somi proverà en son dia o en lo Ve jorn, e si tronarà farà mal el pobol. Lo XIXe jorn és bo a tota hobra e tota mercadaria, e comprar camps e vinies, e metre infants en eschola e a fer matrimoni. E qui y naxerà bon notari e bel hon e savi e viurà XC ayns, e lo somi proverà el VIII jorn, e si tronarà per bé sarà. Lo XX jorn és bo a tota hobra per tal qeu Hisach banay a Jachob, e és bo a logar manobres e a sabe[...] e a saguar e a bastir e plantar e a comp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni. El malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns, e lo son prorarà al XXe jorn, e si tronarà no per b[..] Lo XXI jorn e és mal a tot hobra [..] tota marcaderia. E lo malalt mo[..] e qui y naxerà viurà LXXII ayns e serà mal hom ladre e rolador, e si es fe[...] sarà àvol fembra e mal parlerà e pa[..] eosa. E la somi proverà el segon jorn e si tronarà amostr que fara molta plu[.] Lo XXII jorn és bo a tota hobra e a tota mercedaria e a tot master. E qui y naxerà viurà LXXX ayns e sarà hom ben andant tot sos dies. E lo malalt gurà, e lo somi molt bo, e si tronarà per bé. Lo XXIII jorn és bo a tota hora que vults fer, e matrimoni e a fer vi e oli, e mudarse de lo en loch. E lo malalt gurà e qui y naxerà viurà, e si tronarà batles e aurà. En aytal jorn nasqué Benyamin, fil de Jachob. Lo XXIIIe jorn nasqué Farahó. No és bo ne* mal, e qui y naxerà viurà XXX ayns, el malalt morrà, e lo somi faula. Lo XXVe jorn és molt mal a tota hobra e a tota mecadaria, e qui y naxerà viurà LXXXVIII ayns, el malalt morra, e lo somi en lo ters jorn provara. Lo XXXVI jorn Moysé perti la Mar Roga, és bo a tota hobra e anar per mar e per terra, e plantar vinyes, e a fer matrimoni. El malalt gurà e qui y naxerà viurà LXXXIII ayns, e si tronarà per bé. Lo XXVII jorn la magna plogé del çel. Es bo a tota hobra e a matrimoni, el malat gurà, e qui y naxerà viurà XXX ayns, e lo somi vertader. Lo XXXVIII jorn és molt bo a fer vi e anar per cami, e a fer matrimonis. E qui y naxerà viurà, el malalt gurà, e si tronarà per be sarà. Lo XXIX jorn entraren los fils d'Israel la terra santa, és bo a tota hobra, saptant no façes amtrimoni e no liurats infants en ofiçi. E [.]o malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns e sarà hom manastral, el somi proverà en son die, e si tronarà per bé tronarà. Lo XXX jorn és bo per a fer tota hobra e per comprà e vendre tota cosa de fet de mercadar[.]a. El malat gurà, e qui y nxerà viurà [c]xx ayns e sarà hom malvat e sarà mercader, e si tronarà amostrarà gra[..] bondancia en lo mon. |