Cots

Versione stampabilePDF version
I.
Lo doutz cossire
qe·m don'Amors soven,
dona·m fai dire
de vos maint vers plazen.
Pensan remire
vostre cors covinen,
q'am e desire
mais que non fatz parven.
E si tot mi deslei
per vos, jes no·us abnei,
c’ades vas vos soplei
ab fina benvolenssa.
Dompn'en cui beutatz genssa,
maintas vetz oblit mei,
que laus vos e mercei.
   
II.
Totz jorns m'azire
l'amors qe·us mi defen
si ja·l cor vire
vas autr'entendemen.
Tout m'avetz rire
e donat pessamen:
plus greu martire
nuills hom de mi non sen;
car vos q'ieu plus envei
d'autra q'el mon estei,
desacort e mescrei
e desam en parvenssa:
tot qant fatz per temenssa
devetz en bona fei
penre, neus qan nous vei.
   
III.
A sovinenssa
teing la car'e·l doutz ris,
la gran valenssa
del gen cors blanc e lis;
s'ieu per crezenssa
estes vas Dieu tant fis,
vius ses faillenssa
intrer'en paradis;
c'aissi·m sui, ses totz cutz,
de cor a vos rendutz
c'autra joi no m'adutz:
c'una non porta benda
q'ieu preses per esmenda
jazer ni fos sos drutz,
per las vostras salutz.
   
IV.
Tot jorn m'agenssa·
l desirs e m'abellis
la chaptenenssa
de vos cui sui aclis.
Be·m par qe·m venssa
vostr'amors, q'anz q'ie·us vis
fo m'entendenssa
q'ie·us ames e servis;
c'aissi sui remasutz
sai, senes totz ajutz
per vos, e n'ai perdutz
mains dons: qui·s vol los prenda!
C'a mi platz mais q'atenda,
ses totz covens saubutz,
vos don m'es jois vengutz.
   
V.
Anz que s'ensenda
sobre·l cor la dolors,
merces dissenda
en vos, dompn'et Amors:
jois vos mi renda
e lais sospirs e plors,
no·us mi defenda
paratges ni ricors,
c'oblidatz m'es totz bes
s'ab vos no·m val merces.
Ai, bella doussa res,
molt fora grans franquesa
s'al prim qe·us aic enquesa
m'amassetz, o non ges,
qu'eras non sai cum s'es.
   
VI.
Non trop contenda
contra vostras valors;
merces vo·n prenda
tals c'a vos si'honors.
Ja Dieus no·m prenda
entre·ls sieus preiadors
s'ieu vuoill la renda
dels catre reis meillors
per c'ab vos no·m valgues
merces e bona fes;
doncs partir no·m puosc ges
de vos, en cui s'es mesa
m'amors, e si·us fos presa
baisan, ni vos plagues,
ja no volgra·m solses.
   
VII.
Anc ren q'a vos plagues,
pros dompna e cortesa,
no m'estet tant defesa
qez eu anc lo fezes
qe d'als mi sovengues.
   
VIII.
En Raimon, la bellesa
e·l bes q'en midonz es
m'a sai lassat e pres.