Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Sab, 26/10/2019 - 21:30

Versione stampabilePDF version
  I
           Alasais de porcaragues

  A        R em al freg temps uengut q(ue)l

            gells el neus ela fai(n)gna. Eli au

            ḉellet estan mut. Cus de chantar

  non sa frai(n)gna. Eson sec li ram pels pla

  is. Q(ue) flors ni foilla noinais. nirrosig

  nols noi crida. Q(ue) lam emaimerreissi

  da.
  Alasais de Porcaragues
 
  Ar em al freg temps vengut.
  Quel gells el neus e la faingna.
  E li auḉellet estan mut.
  Cus de chantar non sa fraingna.
  E son sec li ram pels plais.
  Ni rossignols no i crida.
  Que l’am e mai me rreissida.
 
  II
  Tant ai lo cors deseubut. p(er) q(ue)u soi a

  totz estraigna. Esai q(ue) iorn ap(er)dut.

  Molt plus tost q(ue) no(n) gasai(n)gna. Esi eu fa

  ill ab motz uerais daure(n)ga me moc les  

  glars. p(er) q(ue)u inestauc esbaida. Enp(er)t so

  latz en partida.
  Tant ai lo cors deseubut.
  Per qu’eu soi a totz estraigna.
  E sai que iorn a perdut.
  Molt plus tost que non gasaingna.
  E si eu faill ab motz verais.
  D’aurenga me moc l’esglars.
  Per queu in estauc esbaida.
  En pert solatz en partida.
  III
  Do(m)pna met mot mal samor. Q(ue) abri

  come plaideia. Ab plus aut deuaua

  sor. Esill ofai il folleia. Car so dizom en

  ueillai. Q(ue) ges p(er) ricor no(n) uai. Edo(m)pna

  q(ue) nes chauzida. Enrenc p(er) enuilanida.
  Dompna met mot mal s’amor.
  Que abri come plaideia.
  Ab plus aut de vavasor.
  E s’ill o fai il folleia.
  Car so dizom en veillai.
  Que ges per ricor non vai.
  E dompna que n’es chauzida.
  En renc per envilanida.
 
  IV
  Amic ai de gran ualor.

  Q(ue) sobre totz seignoreia. Eno(n) a cor tri

  chador. Vas me q(ue) amor mautreia. Eu

  dic q(ue) mamors leschai. Ecel q(ue) dis q(ue) non

  fai dieus li don mal esgarida. Q(ue)u men

  rei(n)g fort p(er) guerida.
  Amic ai de gran valor.
  Que sobre totz seignoreia.
  E non a cor trichador.
  Vas me que amor m’autreia.
  Eu dic que m’amors l’eschai.
  Ecel que dis que non fai.
  Dieus li don mal esgarida.
  Queu men reing fort per guerida.
 
  V
  Bels amics de bon talan. son abuos

  toz iozz en guaie. Cortez a debel sem

  blan. Sol no(n) demandes outraie. Tost en

  ueirem alassai. Q(ue)n uostra mercem me

  trai. Vos maue(con) lafe pleuida. Que no(n)

  demandes faillida.
  Bels amics de bon talan.
  Son ab vos toz iozz en guaie.
  Corteza de bel semblan.
  Sol non demandes outraie.
  Tost en veirem al assai.
  Qu’en vostra merce.m metrai.
  Vos m’ave con la fe plevida.
  Que non demandes faillida.
  VI
  A dieu coman bel esgar. Eplus la sui

  tat daurenga. eglorietel caslar. E

  lo seignor de proenza. L tot cant uol

  mon ben lai. Elarc on son fag lassai.

  cellui p(er)diei camauida. Enserai toz iorz

  marrida.
  A dieu coman bel esgar.
  E plus la suitat d’aurenga.
  E gloriet el caslar.
  E lo seignor de proenza.
  L tot cant vol mon ben lai.
  E larc on son fag lassai.
  Cellui perdiei c’a ma vida.
  E’n serai totz iorz marrida.
  VII
  Ioglar q(ue) aves cor gai. Ves narbona por

  tas lai. Ma chanson ala fenida lei cui

  iois eiouenz guida.
  Ioglar que aves cor gai.
  Ves narbona portas lai.
  Ma chanson a la fenida.
  Lei cui iois e iovenz guida.