

Ed. Martí de Riquer e Lola Badia 1997 | |
I | I |
Un cors gentil m’a tant enamorat lo cor e·ls ulls e mon fin pensamen, que nit e jorn n’estan en gran debat qui l’amara d’ells tres primeramen; e vey tan fort a cascun d’ells ençes que no m’i val saber a remeyar. E vets com m’a en quin joch ella mes, que mon las cors no u pora soportar! |
Un bel corpo fece innamorar tanto |
II | II |
Disen los ulls que no y cal debat jes, qu’ells foren cert primers en lo triar e que, son alt, la volgron mays que res, car manta nit los cove despertar al lit ploran, per desir que·ls ne ve d’ella veser, que·ls fa viure y morir; e per ayço an gran rayso per que null hom del mon no·ls pot res contradir. |
Dicono gli occhi che senza discussione
|
III | III |
Diu lo cor: cert que·ls ulls saben molt be qu’en lo començ lo vench primer ferir un dolç esguart; d’aquell sol, las, soste lo foch d’amor, qui·l fa tots temps languir, sens que remey no sent d’alguna part, qu’ell ha l’afan y els ulls han lo plaser; per qu’es rayso qu’ell n’aya mellor part de sobre tots, si dret li volen fer. |
Dice il cuore che gli occhi sanno bene
|
IV | IV |
Lo pensamen diu, que si Deu lo guart, que·ls ulls ne·l cor no poran sostener nengun bon dret, que jorn, mati ne tart, incessantment james no·s pot mover d’ella pensar, en durmen ne vetlan, que fa, hon es, ne si·l desamara; e qu’ell de tots sofer lo mes afan; per que tot sol, sens pus, la servira. |
Dice il pensiero - Dio lo protegga -
|
V | V |
E vets açi en quin treball ten gran visch quescun jorn que bella dona fa: vey d’una part los ulls qu’estan ploran, e d’autra·l cor angoxos que·s perdra y el pensament en pensar occupats. Tant que no say qui m’ajut en est cas, si donques ley qui·ls ha tals adobats no·m vol aydar a l’afan qu’eu ben pas. |
E vedete in che grande tormento |
VI | VI |
Na Ysabel, si mon be desirats, eu vos sopley declarets en tot cas qual de tots tres deu ser de vos amats, pus que·ls havets axi trets de compas. |
Isabel mia, se mi volete bene, vi prego di dichiarare quale dei tre amato da voi dev'esser, perché avete tolto loro il senso della misura. |
VII | VII |
Qu’en bona fe tant me suy malmenats, des que no us vi, que·ls tres m’an dit tot ras que si donchs vos ayço no declarats qu’en breu de temps me faran dur al vas. |
Mi sento così male nella buona fede da quando vi ho visto, che mi hanno detto tutti e tre che se ancor non decidete mi porteranno alla tomba tanto presto. |