Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  folquetz demarcelha.   Folquetz de Marcelha.
  I
Us uolers otra 

cujatz. ses ins e mon cor
aders. per nom ditz mos
espers. ia puesc esser aca
batz. tan aut ses em pens. ni nom
autreia mos sens. quieun sia dese
peratz. e sui aissi meitadatz. que
nom desesper. ni aus esperansa uer.

Us volers outracuiatz
s’es inz e mon cor aders,
per no·m ditz mos espers
ja puosc'esser acabatz,
tan aut s’es e·m pens;
ni no m’autreia mos sens
quieun sia desesperatz,
e sui aissi meitadatz
que no·m desesper
ni aus esperans'aver.
  II
Mas tant mi sent aut poiatz. uas
ques petitz mos poders. per quem
chastia temers. quar aitals ardime(n)s
fatz. notz amantas gens. mas du(n)
conort sui iauzens. quem fortz de
ues lautre latz. emostram qumi
litatz. la tant enpoder. que bes me(n)
pot eschazer.
Mas tant mi sent aut poiatz
vas qu’es petitz mos poders,
per que·m chastia temers,
quar aitals ardimens fatz
notz a mantas gens;
mas d’un conort sui iauzens
que·m fortz deves l'autre latz
e mostra q’umilitatz
l’a tant en poder
que bes m’en pot eschazer.
  III 
Et es grans necietatz. e sobrafor
titz uolers. car solament us uezers.
ma deceubut tan uiatz. quescondi
damens. mi uen al cor us talens. (et)
es me ta fort doblatz. tals quieu fui
enamoratz. que mati e ser. mi
fai doussamen doler.
Et es grans necietatz
e sobrafor volers,
car solament us vezers
m’a deceubut tan viatz
qu’escondidamens
mi ven al cor us talens
et es me ta fort doblatz:
tals qu'ieu fui enamoratz:
que matin eser
mi fai doussamen doler.
  IV 
Tanties mos cors fermatz. quel
mesorgam sembla uers. quaitals
malstraitz mes lezers. pero si sai q(ue)s
uertatz. que loncs atens uens. per
quieus prec dona ualens. que sol
aitan mi suffratz. e tenrai men per 
pagatz. quem laissetz uoler. lo ioi
quieu desir uezer.
Tant ies mos cors fermatz
que·l mesornga·m sembla vers:
qu'aitals malstraitz mes lezers;
pero si sai qu’es vertatz
que loncs atens vens;
per qu’ieu prec, dona valens,
que sol aitan mi suffratz –
e tenrai men per pagatz –
que·m laissetz voler
lo ioi qu’ieu desir vezer.
  V
Entre nom sen malmenatz. mas
quar mi falh mos sabers. uas uos
adire plazers. e quar suj desmesu
ratz. damar finamens. per quem
falh mos esciens. pero sieu fos dreg
iutgatz. no(n) degra esser blasmatz.
aital non saber. si deuri en grat tener.
Entre no·m sen malmenatz
mas quar mi falh mos sabers
vas vos a dire plazers;
e quar suj desmesuratz
d’amar finamens,
per que·m falh mos esciens;
pero sieu fos dreg jutgatz,
non degra esser blasmatz,
aital non saber
si deuri en grat tener.
  VI
Epos mos chantars nol platz. si me(n)
ualgues absteners. pero laissar non
calers. mi fora iois e solatz. huei
mais pos nes mens. lemperairitz q(ui)
iouens. apueja els aussors gratz.
esil cors non fos forssatz. ieulh fera
saber. cum fols si uol dechazer.
E pos mos chantars no·l platz,
si m’en valgues absteners!
pero laissar, non-calers
mi fora jois e solatz,
hueimais, pos n’es mens
l’emperairitz qui jovens
a pueja els aussors gratz;
e si·l cors non fos forssatz
ieu·lh fera saber
c’um fols si vol dechazer.
  VII
Ai doussa res couinens. uensa uos
humilitatz. plus nuls autres iois
nom platz. ni dautre uoler. no(n)
ai engienh ni saber.
A! doussa res covinens,
vensa vos humilitatz,
plus nuls autres jois no·m platz
ni d’autre voler
non ai engienh ni saber.
  VIII
Que tans sospirs nai gitatz. per
quel iorn el ser. pert sospiran mo(n)
                                               poder.
Que tans sospirs n’ai gitatz
per que·l jorn e·l ser
pert sospiran mon poder.