

F Olqetz demarseilla si fo demar seilla. fills dun mercadier quefo de genoa que ac nom namfos. Eqand lopaire moric sil laisset mout dauer. et el entendet enpretz (et) en ualor. emes se ad anar (et) auenir (et) abrigar ab los ua lens homes eseruir los. efo mout grazitz (et) honratz p(er)lo rei richart. e p(er)lo bon co(m)te Raimon detolosa. ep(er) en barral demar seilla losieu seignor. Mout trobaua e chantaua ben. emout fo auinens ho(m) dela p(er)sona. et entendia se enlamoill(e)r den barral lo sieu seignor. epregaua la e fazia las soas chanssos della. Et anc p(er) precs ni p(er) chanssos non poc trobar m(er) ce p(er) que elail fezes mais nuill don ni nuill plazer endreich damor. p(er) quel se plaing totz temps damor en sas ch anssos. Et aue(n)c si qella do(m)pna moric. enbarrals lo maritz della eseigner de lui que tant li fazia donor. el reis Ri charz. el bos coms Raimons. el bons reis nanfos. don el p(er) tristessa dela do(m)p na e dels princes qieu vos ditz abando net lomon. erendet se alorden decistel. ab sa moiler (et) ab dos sos fills que el auia. epois fo faitz abas duna rica abadia que es enproenssa q(ue) a nom lo terondet. Epois el fo faitz euesches de tolosa. elai el definet emoric. |
Folqetz de Marseilla si fo de Marseilla, fills d’un mercadier que fo de Genoa que ac nom N’Amfos. E qand lo paire moric si·l laisset mout d’aver et el entendet en pretz et en valor, e mes se ad anar et a venir et a brigar ab los valens homes e servir los. E fo mout grazitz et honratz per lo rei Richart, e per lo bon comte Raimon de Tolosa, e per En Barral de Marseilla, lo sieu seigner. Mout trobava e chantava ben, e mout fo avinens hom de la persona. Et entendia se en la moiller d’En Barral, lo sieu seignor, e pregava la e fazia las soas chanssos d’ella. Et anc per precs ni per chanssos non poc trobar merce per que ela·il fezes mais nuill don ni nuill plazer en dreich d’amor. Per qu’el se plaing totz temps d’amor en sas chanssos. Et avenc si qe lla dompna moric, e·N Barrals, lo maritz d’ella e seigner de lui que tant li fazia d’onor, e·l reis Richarz, e·l bos coms Raimons, e·l bons reis N’Anfos. Don el, per tristessa de la dompna e dels princes q’ieu vos ditz, abandonet lo mon e rendet se a l’orden de Cistel ab sa moiler et ab dos sos fills que el avia. E pois fo faitz abas d’una rica abadia que es en Proenssa, que a nom Lo Terondet. E pois el fo faitz evesches de Tolosa, e lai el definet e moric. |