

I. | I. |
Pere roger. ERal pareissen de las flors ∙ qan larbres car gon de fueilh ∙ el te(m)ps gens ablauerdura ∙ per lerba qe creis e nais ∙ dones a cel(s) bo namors ∙ qe lan enpaz ses ran cura ∙ qus uas lautre nos er ]goilha[ gueilha. |
Pere Roger Er al pareissen de las flors, qan l'arbre·s cargon de fueilh, e·l temps gens' ab la verdura per l'erba, qe creis e nais: don es a cels bon'amors, qe l'an en-paz ses rancura, q'us vas l'autre no s'ergueilha. |
II. | II. |
Bos drutz non deu creire aut cors ∙ ni so qe ueiran sei hu eilh ∙ de neguna forfaçura ∙ don sap de sa domnal trais ∙ so qadich qe fach ailhors ∙ cresa sinoca loiura ∙ e so qel ui lide scueilha. |
Bos drutz non deu creire autcors ni so qe veiran sei hueilh de neguna forfaçura, don sap de sa domna·l trais; so qa dich qe fach ailhors, cresa, si noca lo iura, e so qe·l vi li descueilha. |
III. | III. |
Qieu ui de totz los meilhors ∙ qe sem pren deuenen fueilh ∙ qe qeron tanlur drechura ∙ tro qe lur donnas nirais ∙ el ris torna pueis enplors ∙ el fols ab malauentura ∙ ua qeren lomal qel dueilha. |
Q'ieu vi de totz los meilhors qe sempr'en devenen fueilh, qe qeron tan lur drechura tro qe lur donnas n'irais. E·l ris torna pueis en plors; e·l fols ab mal'aventura va qeren lo mal qe·l dueilha. |
IV. | IV. |
Qamors uol tal amadors ∙ q(ue) sap chon sufrir ergueilh ∙ en patz e gran desmezura ∙ si tot lor donnas sestrais ∙ pauc plag lor ensia honors ∙ qar sil sap mal nis rancura ∙ il qerra tost qilh acueilha. |
Q'amors vol tal amadors, que sapchon sufrir ergueilh en patz e gran desmezura; si tot lor donna·s sestrais, pauc plag lor en sia honors, qar si∙l sap mal ni∙s rancura, il qerra tost qilh acueilha. |
V. | V. |
Per aqest son sui eu sors ∙ e no sui ges cel qi sueilh ∙ qar cel lam fai gran laidura ∙ qant autres plainh ieu ma pais ∙ si tot ses grans madolors ∙ su efre tant qelam meilhura ∙ ab un plazers qalqes uueilha |
Per aqest son sui eu sors e no sui ges cel qi sueilh, qar c'ella∙m fai gran laidura, qant autre∙s plainh, ieu m'apais. Si tot s'es grans ma dolors, suefre tant q'ela∙m meilhura ab un plazers qal qe∙s vueilha. |
VI. | VI. |
Mais uueilh trenta desonors ∙ qun honor se leis me tueilh ∙ qieu son hom daital natura ∙ no uueilh lonor qel pro lais ∙ ni ges non laissel paors ∙ don mos cors nosauegura ∙ qades cug qautre lem tueilha. |
Mais vueilh trenta desonors q'un'onor, se leis me tueilh, q'ieu son hom d'aital natura, no vueilh l'onor qe∙l pro lais. Ni ges no∙n laisse∙l paors, don mos cors no s'asuegura, q'ades cug q'autre le∙m tueilha. |
VII. | VII. |
De mon dan prec mos seinhors. mas lamor de midons (as) uu eilh ∙ e qel prenga de mi cura qe trop es grans mos esmais ∙ mout mi feira gran secors ∙ su naues senes falsura mi mezes lai os despueilha. |
De mon dan prec mos seinhors, mas l'amor de midons vueilh, e qe·l prenga de mi cura, qe trop es grans mos esmais. Mout mi feira gran secors, s'una ves senes falsura mi mezes lai, o∙s despueilha. |
VIII. | VIII. |
Peire rogier li qer secors ∙ e sil mals loinda(n)s lidura ∙ pauc ui ura qestiers iaus ueilha. |
Peire Rogier li qer secors, e si∙l mals loindans li dura, pauc vivra, q'estiers iaus veilha. |