

I - II. | I - II. |
Al pareisen de las flors Qanlarbre cargo(n) del fuoill. El temps ge(n)s abla uerdura. per le rba qe creis enais. Do ncs es asels bonamo rs. Qui lan enpatz ses rancura. Lus uas lau tre non sorguoilla. bos drutz no(n) deu crei re autors. Niso que ueiran sei oill. De ne guna forfaitura. Don sap que sa domnal trais. So qe dis a fait aillors. Creza si no(n) cal o iura. Eso quen ui des acuoilla. |
Al pareisen de las flors, qan l’arbre cargon del fuoill, e∙l temps gens' ab la verdura per l’erba, qe creis e nais: doncs es a sels bon'amors, qui l’an en-patz ses rancura, c’us vas l’autre non s’orguoilla. Bos drutz non deu creire autors ni so que veiran sei oill de neguna forfaitura, don sap que sa domna∙l trais; so qe dis c'a fait aillors, creza, si nonca lo iura, e so que·n vi desacuoilla. |
III. | III. |
Quieu uei de toz los meillors. Qui senpren deue non fuoill. Quin queron tant lor dre ura. Tro que lor domnas nirais. El ris tornals puois en plor. El fols per mala uentura. La queren lo mal quel duoilla. |
Qu’ieu vei de toz los meillors qui senpr’en devenon fuoill, qui·n queron tant lor drechura tro que lor domna∙s n’irais. E∙l ris torna∙ls puois en plor; e∙l fols per mal’aventura la queren lo mal que∙l duoilla. |
IV. | IV. |
Quamors uol tals amadors. Qui sachon soffrir or guoill. En patz egran desmesura si tot lor da(m) pnals sos trais. pauc platz lor ensi honors. Car sil mas uis rancura. Il querra tost qi la cuoilla. |
Qu’amors vol tals amadors, qui sachon soffrir orguoill en patz e gran desmesura; si tot lor dampna∙ls sostrais, pauc platz lor en si’honors, car si∙l mas vis rancura, il querra tost qi l’acuoilla. |
V. | V. |
Per aquest sen son eusors. Et ai damor tot quant uoill. Car sellam fai gran laidura. Qua(n)t autres plaing ieu mapais. Si tot ses granz ma dolors. Sufier tro quellam meillura. ab un plazer cal ques uoilla. |
Per aquest sen son eu sors et ai d’amor tot quant voill, car s’ella∙m fai gran laidura, quant autres plaing, ieu m’apais. Si tot s'es granz ma dolors, sufier tro qu’ella∙m meillura ab un plazer cal que∙s voilla. |
VI. | VI. |
Mais uoill trenta desonors. Cun honor sel leis mi tuoill. Quieu son hom daital natura. No(n) uoill lonor qel pro lais. Ni ges nom laisal paors. Don mos cors no(n) sa segura. Cades cug cautre lam tu oilla |
Mais voill trenta desonors c’un honor, sel leis mi tuoill, qu'ieu son hom d’aital natura, non voill l’onor qe∙l pro lais. Ni ges no∙m laisa∙l paors, don mos cors non s’asegura, c’ades cug c’autre la∙m tuoilla. |
VII. | VII. |
De mon dan prec mos seingnors. Mas lamor de midonz uoill. Equel p(e)reingna d(e) mi cura. Que trop es granz mos esmais. Mout mi fera gran socors. Suna ues per auentura. Mi mezes lai os despuoilla. Peire rogiers li quier secors. Esil mal longues li dura. pauc uiura cades rauguoilla. |
De mon dan prec mos seingnors, mas l’amor de midonz voill, e que∙l preingna de mi cura, que trop es granz mos esmais. Mout mi fera gran socors, s’una ves per aventura mi mezes lai, o·s despuoilla. |
VIII. | VIII. |
Peire rogiers li quier secors. Esil mal longues li dura. pauc uiura cades rauguoilla. |
Peire rogiers li quier secors, e si·l mal longues li dura, pauc vivra, c'ades rauzuoilla. |