Attribuzioni dubbie
False attribuzioni
BEdT 323,002
Mss.: A 10, B 34, D 1, E 46, I 12, K 2, z 1 = Peire d'Alvernhe; N 256 = anonimo.
Metrica: a7' b7' a7' c7' c7' d7' b7' e7 (Frank 445:1). Chanso (vers) di 7 coblas unissonans di 8 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 5.
I.
Ab fina ioia comenssa
lo vers qui bels motz assona
e de re no·i a faillenssa;
mas no m’es bon qe l’apreigna
tals cui mos chans non coveigna,
q’ieu non vuoill avols chantaire,
cel que tot chan desfaissona,
mon doutz sonet torn’ en bram.
II.
D’amor ai la sovinenssa
e·ls bels digz: ren plus no·m dona;
mas per bona atendenssa
esper c’alcus iois m’en veigna;
·l segles vol c’om si capteigna
segon que pot sempres faire
q’en breu temps plus asazona
q’a pro d’aisso don ac fam.
III.
Bel semblan n’ai en parvenssa,
que gen m’acuoill e·m razona,
mas del plus no·m fai cossenssa,
ni·s taing que tant aut mi ceigna
ni tant rics iois m’endeveigna
on coven us emperaire:
pro fai car sol gen mi sona,
ni car sofre q’ieu la am.
IV.
Mout mi fai granda temenssa,
car tant pauc si abandona:
iois q’enaissi trop bistenssa
mout mostra mal entresseigna.
Si cum li plaira mi teigna,
que tant no·m fai gran mal traire.
Sel so que no l’encaisona:
tant no·m ten en greu liam.
V.
Ses pechat fis penedenssa
et es tortz qui no·m perdona,
et ieu fatz long’entendenssa
per tal perdon que no·m deigna;
assatz cuig que mal m’en preigna,
que perdutz es desperaire;
per c’ai esperanssa bona:
pel nostre don mi reclam.
VI.
Ben es fis de gran valenssa
mos cors, s’aqest m’abarona
per cui totz pretz creis e genssa,
e sap pauc qui so m’enseigna
que ia nuill’autra·m sosteigna:
tant bella filla de maire,
ni tant cum cels plou ni trona
non ac tal el ling d’Azam.
VII.
Als comtes mand en Proenssa
lo vers e sai a Narbona,
lai on pren ioi mantenenssa,
segond aqels per cui reigna;
e ieu trob sai qi·m reteigna,
tal dompna don sui amaire:
non ies a la lei gascona;
segon las nostras amam.
[c.10rA]
![]() |
Peire daluernge. A B fina ioia comenssa. Lo uers qui bels motz assona. E deren noi a faillenssa. Mas nomes bon qel apreigna. tals cui mos chans non coueigna. Qieu non uuoill a- uols chantaire. Cel que tot chan desfaisso- na. Mon doutz sonet torn en bram. D amor ai la souinenssa. Els bels digz ren plus nom dona. Mas p(er) bona atendenssa. Esper calcus iois men ueigna. Lsegles uol com si capteigna. Segon qel pot sempres faire. Qen breu temps plus asazona. qa pro daisso don ac fam. B el semblan nai enparuenssa. Que gen macuoill em razona. Mas del plus nom fai cossenssa. nis taing que tant aut mi ceigna. Nitant rics iois me deueigna. On couen us emp(er)aire. Prom fai car sol gen mi sona. Ni car sofre qieu la am. M out mi fai granda temenssa. Car tant pauc si abandona. Iois qenaissi trop bi stenssa. Mout mostra mal sentresseigna. Si cum liplaira mi teigna. Que ta(n)t nom fai gran mal traire. S es so q(ue) no len caiso- na. Tant nom ten en greu liam. S es pechat fis penedenssa. Et es tortz q(ue) nom p(er) dona. Et ieu fatz longa atenden- sa. P(er) tal per don que nom deigna. Assatz cuig que mal men preigna. Que p(er)dutz es desperaire. P(er) cai esperanssa bona. Pel nostre don mi reclam. B en es fis degran ualenssa. Mos cors sa |
[c.10rB]
![]() |
qest mabarona. P(er) cui totz pretz creis e genssa. Esap pauc qui so menseigna. Que ia nuill autram sostreigna. Tant bella filla de maire. Ni ta(n)t cum cels plou ni trona. Non ac tal el ling dazam. A ls comtes mand enproenssa. Lo uers e sai anarbona. Lai on pren iois mante nenssa. Segond aqels p(er) cui reigna. Et ieu trob sai qim reteigna. Tal dompna don sui amaire. Non ies ala lei gascona. Segon las nostras amam. |
[c.34vC]
![]() |
Peire daluernge. A B fina ioia comenssa. Lo uers qui bels motz assona. e dere noi a faillenssa. Mas nomes bon quela preigna. tals cui mos chans non co- ueigna. Qieu non uoill auols chan- taire. cel qui tot chant desfaissona. Mon doutz sonet torn enbram. D amor ai la souinenssa. els bels ditz ren plus nom dona. Mas p(er) bona a- tendenssa. esper qalcus iois men uei- gna. lsegles uol com se captei(n)gna. Segon qel pot sempres faire. ca breu temps plus asazona. qa pro daisso don ac fam. B el semblan nai enparuenssa. Qe gen macuoill em ressona. Mas del plus nom fai cossenssa. nis taing que tan aut me seigna. Nita(n)t rics iois mendeueigna. on couen us em peraire. Pro fai car sol gen mi sona. ni car sofre qieu la am. M out mifai granda temenssa. car tant pauc si abandona. iois q(ue)nai ssi bistenssa. Mout mostra mala en |
[c.34vD]
![]() |
tresseigna. Si cum liplaira mi tei(n)gna. Q(ue) tant nom fai gran mal traire. S es so que no lencaisona. tant nom ten en greu liam. S es pechat fis penedenssa. et es tortz qui nom p(er) dona. et eu fauc longa atendenssa. P(er) tal per don q(ue) nom deig na. assatz cuich que mal men prei gna. Que p(er)dutz es desp(er)aire. p(er) qai esp(er)anssa bona. Pel uostre don mi re clam. B en es fis degran ualenssa. Mos cors sa qest mabarona. P(er) cui totz p(re)tz creis egenssa. esap pauc qui so me(n)seig- na. Q(ue) ia nuill autram sosteigna. Ta(n)t bella filla demaire. ni tant cu(m) cels plou ni trona. non ac tal el ling dazam. A ls comtes mand enproenssa. Lo uers[1] esai anarbona. Lai on pren iois man- tenenssa. Segon aquels p(er) cui rei(n)gna. et eu trob sai quim reteigna. Tal do(m)p- na don sui amaire. Non ges ala lei gascona. Mas segon q(ue) nos amam. [1] s aggiunta in interlinea.
|
[c.1rA]
![]() |
I. Peire daluergne. A B fina ioia comensa. Lo uers qui bels motz aso na. E de ren no(n) a fail lensa. Mas no mes bon quel apreingna. Tals q(ue) mos chans non co(n)uein gna. Queu no(n) uoill a ols chantaire. Sel que tot chant dessasoina. Mon dous sonet torn en bram. D amor aic la souinensa. Els bels ditz ren plus non dona. Mas per bona atenden sa. Es per cal cus iois mi ueingna. El segles uol com si capteingna. Segon que pot sem pres faire. Quen breu temps plus asasona. Cap pro da co dom ac fan. B el semblan naic en paruensa. Que gen macuoill em rasona. Mas del plus nom fai consensa. Ni taing queu tan aut mi sei(n) gna. Ni taing[1] rics iois mi deueingna. On co uen us emperaire. Pro fai car sol gen mi so na. Ni car soffre queu la am. M out faic[2] gran temensa. Car tan pauc si abandona. Iois que nai si trop bisten sa. Mot mostra mal entreseingna. Si com li[3] plaira miteingna. Que tan non fai gran mal traire. Sel ioi que non len gaisona. Tan no(m) ten en greu bicam. S es petchat fis penedensa. Et estortz que non p(er)dona. Et eu fas longuentende(n)sa. Per tal p(er)don que no(m) deingna. Assatz cug que mal men prengna. Que p(er)duz es des esperaire. Per cai esperansa bona. Per no stre don mi reclam. B enes fis de gran ualensa. Mos cors sa quest ma barona. Per cui totz prez nais e gensa. E sap pauc qui lan en sein gna. Que nuillautra(m) men sosteingna. Tan bella filla de maire. Ni tan com cel plou ni trona. Non ac tal el ling dazam. [1] Punto di espunzione sotto la g.
[2] Gli spazi bianchi seguenti faic segnano una cancellatura presente in D. Metto a testo la lettura di Fratta faic; tuttavia la c non è assolutamente chiara e prima di gran sembra esserci un segno di richiamo a qualcosa che però non è segnato né nel testo né nei margini.
[3] A causa dell’inchiostro differente, li sembra essere stato aggiunto successivamente.
|
[c.1rB]
![]() |
A ls contes man en proensa. Lo uers esai anerbona. Lai on gran iois mantene(n)sa. Segon da quels p(er) cui reingna. Et ieu trop sai quim reteingna. Tal do(m)na dom sui a maire. Non ges ala lei gascona. Segon las nostras aman |
[c.46A]
![]() |
Peire daluergne. A b fina ioia comensa. lo uers qui bels motz assona. ede re nona fail lensa. mas nomes bo que laprenha. tal que mos chans noill couenha. quieu no uueill auol chantaire. cel que tot ioi des- sazona. mon dous sonet torn enbram. D amor aic lasouinensa. els bels digz re plus nom dona. mas per bona aten- densa. esper calcuns iois mi uenha. el |
[c.46B]
![]() |
seigles uol com si captenha. segon ques pot sempres faire. quenbreu tems plus assazona. cab pro daquo don ac fam. B el semblan naic enparuensa. que gen macueill em razona. mas delplus nom fai cosensa. ni tanh quieu tan aut mi senha. nitan ricx iois mesdeuenha. en coue uns emperaire. pro fai quar sol gen mi sona. ni quar suefre quieu lam. M olt fai ues mi gran temensa. quar ta(n) pauc si abandona. iois canaisi trop bisten- sa. molt mostra malentresenha. si com li plaira mi tenha. que tan nom fai tan gr- an maltraire. cel ioi que nolencaizona. tan nom ten engreu bram. S es pecat fis penedensa. (et) es tortz q(ui) nom perdona. (et) ieu fauc longuentendensa. per tal perdon que nom denha. assatz cug que mal men prenha. que perdutz es de- zesperaire. percai esperansa bona. per nos tridons mi reclam. B en es fis degran ualensa. mos cors sa quest mabarona. percui totz pretz nais egensa. sap pauc qui lamensenha. que nuillautra men sostenha. tan bela filla demaire. ni tan com cel plou ni trona. nonac tal el lignhatge dadam. A ls comtes man enproensa. lo uers esai anarbona. lai onpren iois mantenensa. segon daquels percui renha. tals dona don soi amaire. non ges alalei guascona. segon las nostras camam. |
[c.12rB]
![]() |
Peire daluerne. ui. A B fina ioia com(en)sa. lo uers qui bels moz asona. Ede ren no(n) a faillenssa. Mas no- mes bon quella prei(n)gna. Tals cui mos chans no(n) couei(n)gna. Q(ue)u no(n) uoill aols cha(n)- taire. Sel que tot chant desfaisona. Mon do- us sonet torn enbram. D amor aic la souine(n)sa. Els bels ditz re(n) pl(u)s nom dona. Mas p(er) bona atendensa. Es per cal cus iois me(n) ueingna. El segles uol co(m) si captei(n)gna. Segon que pot sempres faire. Cab bru temps plus asasona. Cap pro daisso daco donac fam. B el senblan naic en parue(n)sa. Qui ge(n) ma cuoill em rasona. Mas del plus no(m) fai co(n)se(n)sa. Nitai(n)g q(ue)u tan aut mi sei(n)gna. Ni tan ric io- is me(n) deuei(n)gna. On couen us emperaire. Pro fai car sol gen mi sona. Ni car sofre q(ue)u la am. |
![]() |
M out fai uas mi gran temensa. Car tan pauc si abandona. Iois que nai si trob biste(n)- sa. Mot mostra mal entresei(n)gna. Si co(m) li plaira mi tei(n)gna. Qui tan nom fai gran mal traire. Sel sui q(ue) no(n) len caisona. Tan nom ten en grieu liam. S is petchat fis penedensa. Et estortz qui nom p(er)dona. Et ieu fas longue(n)te(n)de(n)sa. P(er) tal p(er)don que nom dei(n)gna. Assatz cug que mal men prei(n)gna. Q(ue) p(er)dutz es desesperaire. P(er) cai esp(er)ansa bona. P(er) nostre don mi recla(m). B en es fis de gran ualensa. Mos cors sa quest ma barona. P(er) cui totz pretz nais ege(n)- sa. Esaup pauc qui lam ensei(n)gna. Que ia- |
[c.12vC]
![]() |
nuillautram men sostei(n)gna. Tan bella filla de maire. Ni tan com cel plou ni trona. Non ac tal elling dassam. A ls comtes man en proensa. Lo uers esai a- narbona. Lai on pren iois ma(n)tene(n)sa. Segon daquels p(er) cui reingna. Et ieu trop sai qim retei(n)gna. Tal dompna don sui amaire. Non ges ala lei gascona. Segon las nostras ama(m) |
[c.2rB]
![]() |
Peire daluerne. ui. A B fina ioia comensa. Lo uers qui bels moz asona. E de ren no(n) a faillensa. Mas nomes bonquela preigna. Tals cui mos chans no(n) coueingna. Quieu no(n) uo- ill aols chantaire. Sel que tot chant des- faisona. Mon dous sonet torn enbram. D Amor aic la souinensa. Els bels ditz ren plus nom dona. Mas per bona atendensa. Es per cal cus iois me(n) ueingna. El setg- les uolcom si capteingna. Segon que pot sempres faire. Cab briu temps plus asasona. Cap pro da co donac fam. B El semblan naic en paruensa. Qui ge(n) ma cuoill em rasona. Mas del plus no(m) fai consensa. Ni tai(n)g quieu tan aut mi sein- gna. Ni tan rig iois men deueingna. On couen us emperaire. Pro fai car sol gen mi sona. Ni car sofre queu la am. M out fai uas mi gran temensa. Car tan pauc si abandona. Iois que nai si trop biste(n)- sa. Mot mostra mal entresrei(n)gna[1]. Si co(m) li plaira mi teingna. Qui tan nom fai gra(n) mal traire. Sel soi que no(n) len caisona. Ta(n) nom ten en greu liam. S Is petchat fis penedensa. Et estorz qui nom perdona. Et ieu fas longuentende(n)sa. Per tal perdon qe nom deingna. Assatz cug que mal men preingna. Que perdutz es desesperaire. Per cai esperansa bona. Per nostre don mi reclam. B enes fis de gran ualensa. Mos cors sa quest ma barona. Per cui toz prez nais egensa. Esaup pauc quilam enseingna. Que ia nuillautram men sostei(n)gna. Tan bella filla de maire. Ni tan com cel plou ni trona. No(n) ac tal elling dassam. A ls comtes man en proensa. Lo uers esai anarbona. Lai on pren iois mantenensa. Segon daquels per cui rei(n)gna. Et ieu t(ro)p sai quim reteingna. Tal domna don sui amaire. Non ges ala lei gascona. Sego(n) las nostras amam. [1] Punto di espunzione sotto la r.
|
[c.256rA]
![]() |
B fina ioia comença. Lo uers qui bels moiz asona[1]. E de ren non afaillença. Mas no mez bon que lapreigna. Tal cui mos chanz non conuein gna. Queu non uoill aols cha(n) taire. Sel que tot chan des faissona. Mon douset son tor(n) en bram. A mor aic en souinença. Els bel diiz ren plus non dona mas per bona aten dança. Es per calcus iois men ueingna. El segles uol consi capteingna[2]. Segon que pot sempres fai re. Cab brieu temps plus asa |
[c.256rB]
![]() |
zona. Caprop daco don ac fam. El semblan naic enparuen ça. Que gen ma cueill emra zona. Mas del plus nom fai consença. Nitaing qui tan aut mi seingna. Nitan rics iois m(en) deueingna. On couen us enpe raire. Pro fai car sol gen mi sona. Nicar sofre queu lam. Out fai uas mig(ra)nz temenza car tant pauc si aban dona. Iois que naisi trop bi stenza. Mot mosta mal en treseingna. Si con liplaira mi teigna. Que tant nom fai gran mal traire. Sel soi que no len caizona. Tant nom tem engreu li am. Es pechat fis pene dença. Et estorrz qui non per dona. Et ieu fas longa bistenza. Pertal perdon que nom deingna. Assaiz cug que mal men pre ingna. Que per duiz es des esperaire. Per cai es perança bona. Per nostre don mirecla(m). |
[c.256vC]
![]() |
En es fis de gran ualença. Mos cors sa quest mabarona. Per cui toiz preiz creis egen ça. Esap pauc qui lam en sei(n) gna. Que ia nuill autram sos teingna. Tan bella filla de maire nitant con sel plo u nitrona. Non ac tal elling dasam. Ls comtes man en proença. Lo uers esai anarbona. Lai on pren iois mantenença. Segon da quels per cui rein gna. Et eu trop sai quim re teingna. Tals dompna don soi hamaire. Non ges alalei gascona. Sogon las nostras amam. |
[c.2vC]
a[1] B fina ioia comenza
louers qui bels motz
asona. ederen nona
faillenza. mas nomes
bon que la preigna.
tals cui mos chanz no(n)
coueingna. qeu non
uoil auols chantaire.
sel qe tot chan desfaisona. mon douset
son torn embram.
D amor aic ensouinenza. els bels ditz ren
plus non dona. mas p(er)bona atendanza.
esper calquns iois men ueingna. el se-
gles uol con si capteingna. segon qe pot
sempres faire. cap brieu temps plus a
sazona. caprop daco don ac fam
B el semblan naic en paruenza. qe gen ma-
cueil comrazona. mas del plus nom fai co(n)-
senza. nitaing qieu tan aut mi seingna.
[2]on couen us emperaire. ni tan rics iois
men deueingna. pro fai car sol gen miso-
na. ni car sofre qeu la am.
M out fai uasmi gran temenza. car tan pa-
uc siabandona. iois qe naissi trop bisten-
za. moutmostra mal entreseingna. si con
liplaira miteingna. qe tant nom fai gra(n)
mal traire. selsoi qe non len caisona. ta(n)t
nom ten engreu liam.
S es pezat fis penedenza. et estortz qui
non perdona. et ieu fas longa bistenza.
per tal perdon que nom deingna. assaiz
cug que mal men preingna. que p(er)dutz
es des esperaire. percai esperanza bona. p(er)
nostre don mi reclam.
B es fis de gran ualenza. mos cors saqest
mabarona. per cui toz preiz creis egenza.
esap pauc quilamen seingna. que ia nu-
il autram sosteingna. tam bella filla da-
maire. ni tant consel plou ni trona.
nonac tal elling dasam.
A ls comtes man en proenza. louers esai
anarbona. lai on pren iois mantene(n)
[c.2vD]
za. segon daques p(er)cui reingna. et eu
trop sai qim reteingna. tal domna don
soi amaire. non ges alalei gascona. se-
gon las nostras aman.
BEdT 323,001
Mss.: A 9, B 34, D 1, E 47, I 11, K 1, N2 19, T 153, z 1 = Peire d'Alvergne; Dc 255 = Peire Rogier; C 28 (ma tavola = Peire d'Alvernhe), Q 83, R 9, Sg 53, a 60 = Giraut de Borneill; N 255 = anonimo.
Metrica: a8 b7' c8 d7' e8 f8 e8 (Frank 867:1). Sirventese (vers) di 8 coblas unissonans di 7 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 158.
I.
Abans que·l blanc pueg sion vert,
ni veiam flor en la sima,
quan l’auzel son de chantar nec,
q’us contra·l freg non s’esperta,
adoncs vuelh novelhs motz lassar
d’un vers, qu’entendan li melhor,
que·l bes entre·ls bos creis e par.
II.
Per so·m plai qu’en lo temps no vert
mostre·s vers de razon prima
als valens, cui sabers cossec,
quar esta gens mal aperta
non sabon ren, que·is vol levar,
que sens per nulh doctrinador
ses bon cor no pot melhurar.
III.
Dins es poirida e sembla vert
un’avols gens, que blastima
tot so qu’anc dreitura amec;
e pus negus no s’acerta;
Dieus, quant pot hon en els blasmar,
qu’anc no·i agron l’artelh menor
manht home, a cui augh pretz dar.
IV.
Nuls hom del mon non a pretz vert,
quan vol daurar e pueys lima,
per qu’es fols sel que·s n’auzec,
pos ve que bes no·i reverta;
qu’a la cocha pot hom proar
amic de boca ses amor,
mas don no ves, non esperar.
V.
Qui anc vi fresc ioven ni vert,
ar es mortz per gent cayma,
que cuja far tot lo mon sec,
qu’ieu non vey fol ni mamberta,
q’us no fassa sofren son par;
per so frutz torna en peior:
dous semblan ab sabor d’amar.
VI.
Ben sap far paisser herba vert
femna, que·l marit encrima
per son avol fag tener nec;
d’aqui nays la gens dezerta
de pretz, q’us no n’auza parlar
mas: de mal frug mala sabor;
e·lh filh no volon sordeiar.
VII.
Aissi naisson sec e non vert,
q’us d’enjan non repayma;
ni anc, pos Dieus Adam formec,
non tenc tant sa port’ uberta
bauzia, qu’en fai manhs intrar;
que lop son tornat li pastor,
qui degron las fedas gardar.
VIII.
Cobeeza a mort pretz vert,
qu’ensenha·ls baros d’escrima;
e cobezetatz s’abrazec,
un’arsors, que es uberta,
don vezem manht ric abrazar;
pretz cuion traire d’aul labor,
mas anc ses Dieu no vi pretz car.
BEdT 323,003
Mss.: C 178, E 51 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7 a7 b7 b7 c3 d7' c7 d7' (Frank 178:3). Chanso di 6 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 1 tornada di 3; mot-refranh al sesto verso di ogni coblas: conia.
Edizione: Fratta 1996, p.12.
I.
Al dessebrar del pais
on m’avi’ amors conquis
aprendetz, si no·us es fays,
so don m’alegr’ e e m’irays
on que·m vir;
mas tan cum suy ab gent conia
no·m dey per ira marrir
qu’on mays puesc apres non ponia.
II.
Mas ves un’amor fuy fis
tro qu’a lieys plac que·m giquis,
e quar al sieu tort mi trays
ben fazen e trop m’afrays
ab ben dir,
quar de doussa terra conia
mi trays e·m fetz dessalhir;
mas, quan que tric, l’er vergonia.
III.
Anc non aniey tans camis
ves Francs ni ves Sarrazis,
on mielhs fos demandatz iays
ni plus amatz pretz verays
ab servir
e·lh gens qu’ es cortez’ e conia,
silh que·m veira·n tart venir,
ta mal m’es qui m’en deslonia.
IV.
Sel’amor, don fuy vezis,
dont ara m’esfredezis,
amer’ ieu plus que Roays;
e si no·m fos per fols brays
trassalhir
et a la mia doussa conia
si m’eschazes a mentir,
vos agratz d’aital messonia.
V.
D’esser hueymais m’esbaudis
pus amars m’enamarzis;
qu’ara·m sent de totz assays
vertz e blancs e brus e bays,
e m’albir
e dic vos d’amor nems conia
que paors es de perir
lai on li es ops que lonia.
VI.
Ar an ses cors, e·l fals ris
tot ais si cum l’abelhis;
qu’ieu mi gurp de lieys e·m lays
e mi no veira iamays.
A partir
m’ave de la terra conia:
si no·m fos per que·s n’azir,
mes mi for’ en la canonia.
VII.
Senher N’Estrieu, qui s’aconia
de trop human ioy iauzir,
mal fau qui non lo calonia.
A cura di Julia Boitani e Daniele Coppola
[c.178vC]
![]() |
. p. dalu(er)nhe . A L descebrar del pays. on ma uia mors conquis. aprendetz si nous es fays[1]. so don malegre mirays. on quem uir. mas tan cu(m) suy [1] s aggiunta in interlinea.
|
[c.178vD]
![]() |
ab gent conia. nom dey per ira marrir. quon mays puesc apres[1] non ponia. M as ues una mor fuy fis. tro qua lieys plac quem giquis. e quar al sieu tort mi trays. ben fazen (et) ad ben dir. quar de dous- sa terra conia. mi trays em fetz dessalhir. mas quan que tric- ler uergonia. A nc non aniey tans camis. ues francs ni ues sarrazis. on mielhs fos demandatz iays. ni plus amatz pretz uerays. ab seruir. el gens ques cortezae conia. selhs quem ueiran tart uenir. ta mal mes qui men des- S i la mor don fuy ue- lonia.[2] zis. dont ara mes fredezis. a merieu plus que roays. e si nom fos per fols brays. tras- salhir. (et) ala mia doussa conia. si mes chai e ses mentir. uos agratz daital messonja. D esser hueymais mesbau- dis. pus amar men amarzis. quaram sent de totz assays. uertz e blancs e brus e bays. e malbir. e dic uos damor ne(m)s conja. que paors es de perir. lai on li es ops quel on ja. A ram ses cor e fals ris. tot ais cum la belhis. quieu mi grup de lieys em lays. e mi no uey ra iamais. a partir. maue de la terra conja. si nom fos per ques nazir. mes mi fora en la canonja. S enher nestrieu qui sa conja. de trop human ioy iauzir. mal |
[c.179rA]
![]() |
fai qui non lo calonja. |
I | |
Al descebrar del pays. on ma uia mors conquis. aprendetz si nous es fays so don malegre mirays. on quem uir. mas tan cu[m] suy ab gent conia. nom dey per ira marrir. quon mays puesc apres non ponia. Mas ues una mor fuy fis. tro Anc non aniey tans camis. ues francs ni ues sarrazis. on mielhs fos demandatz iays. ni plus amatz pretz uerays. ab seruir. el gens ques cortez [et] conia. selhs quem ueiran tart uenir. tamal mes qui men des lonia. Si la mor don fuy ue zis. dont ara mes fredezis. a merieu plus que roays. esi nom fos per fols brays. tras salhir. [et] ala mia doussa conia. si m’eschai e ses mentir. uos agratz daital messonja. Desser hueymais mesbau dis. pus amar men amarzis. quaram sent de totz assays. uertz e blancs e brus e bays. emalbir. e dic uos damor ne[m]s conja. que paors es de perir. lai on li es ops quel onja. Aram ses cor e fals ris. tot ais cum labelhis. quieu mi grup de lieys em lays. e mi no uey ra iamais. apartir. maue de la terra conja. si nom fos per ques nazir. mes mi fora en la canonja. Senher nestrieu qui sa conja. de trop human ioy iauzir. mal fai qui non lo calonja.
|
Al descebrar del pays on m’aui’amors conquis, aprendetz si no.us es fays, so don m’alegr’e m’irays on que.m vir; mas tan cum suy ab gent conia nom dey per ira marrir, qu’on mays puesc apres non ponia. Mas ves un’amor fuy fis tro qu’a lieys plac que.m giquis, e quar al sieu tort mi trays, ben fazen et […….ays][1] ab ben dir. quar de doussa terra conia, mi trays emfetz dessalhir mas quan que tric l’er vergonia. Anc non aniey tans camis ves francs ni ves sarrazis, on mielhs fos demandatz iays, ni plus amatz pretz verays ab seruir e.l gens qu’es cortez et conia. selhs quem veiran tart venir: ta mal m’es qui m’en deslonia. Si l’amor don fuy vezis. dont ara m’esfredezis, amer’ieu plus que roays: e si no.m fos per fols brays, trassalhir, et a la mia doussa conia si m’eschai e ses mentir, vos agratz d’aital messonja. D’esser hueymais m’esbaudis, pus amar m’enamarzis, qu’ara.m sent de totz assays vertz e blancs e brus e bays; e m’albir e dic vos d’amor nems conja que paors es de perir lai on li es ops que lonja. Ara.m ses cor e fals ris tot ais cum l’abelhis, qu’ieu mi grup de lieys e.m lays e mi no veyra ia mais a partir m’ave de la terra conja: si no.m fos per que.s n’azir, m’es mi fora en la canonja. Senher n’Estrieu qui s’aconja de trop human ioy iauzir mal fai qui non lo calonja.
|
[c.51B]
![]() |
Peire daluernhe . A l dessebrar del pais. on mauiamors conquis. aprendetz si nous es fais. so don malegre mirais. on quem uir. mas tan com soi abgent conia. nom dei per ira marrir. conplus puesc ades nom ponia. N as uas unamor soi fis. tro calieis plac quem gequis. equar alsieu tort me trais. ab ben dir. quar de dousana terra conia. metrais emfai dessaillir. mas quan queill tric ler uergonia. A nc non anei tans camis. ues francx ni ues sarrazis. on mieils fos demandatz iais. ni plus pretz amatz uerais. ab seruir. eill gens ques corteze conia. sill quem ue iran tart uenir. tan mal mes qui men delonia. S i lamor don fui uezis. dont ara mesfre- dezis. ameraus plus que roais. esi nom forsa per fols brais. trassaillir. doussa (et) alamia conia. si mesca esamentir. uos a- gratz daital mensonia. D ezer huei mais mesbaudis. pos amars men amarzis. queram sen detotz assais. uertz eblanx ebrus ebais. emalbir. edic uos damor nems comia. quen paor es deperir. lai on noles obs que lonia. E ran ses cors els fals ris. tot aisi com labelis. quieu me gurp de lieis em lais. emi noueira iamais. al partir. mauen de |
[c.52A]
![]() |
la terra conia. si nom fos per els sis nair. mes men fora enla canonia. S enher nestreup qui saconia. de trop am- an ioi iauuir. mal fai som noloi calonia. |
Al dessebrar del pais. on mauiamors conquis. apredetz si nous es fais. so don malegre mirais. on quem uir. mas tan com soi abgent conia. nom dei per ira marrir. conplus puesc ades nom ponia. |
Al dessebrar del pais on m’avi’amors conquis, apredetz si nous es fais, so don m’alegr’e m’irais on que.m vir; mas tan com soi ab gent conia no.m dei per ira marrir, c’on plus puesc ades nom ponia. |
Mas uas unamor soi fis. tro calieis plac quem gequis. equar alsieu tort me trais. ab ben dir quar de dousana terra conia. metrais emfai dessaillir. mas quan queill tric ler uergonia. |
Mas vas un’amor soi fis tro c’a lieis plac que.m gequis, e quar al sieu tort me trais, (……………………………..ais) ab ben dir, qu’ar de dousana terra conia me trais e.m fai dessaillir; mas quan que.ill tric l’er uergonia. |
Anc non anei tans camis. ues francx ni ues sarrazis. on mieils fos demandatz iais. ni plus pretz amatz uerais. ab seruir. eill gens ques corteze conia. sill quem ue iran tart uenir. tan mal mes qui men delonia. |
Anc non anei tans camis ves francx ni ves sarrazis on mieils fos demandatz iais, ni plus pretz amatz verais ab servir e.ill gens qu’es cortez’e conia, sill que.m veiran tart venir: tan mal m’es qui m’en delonia. |
Si lamor don fui vezis. dont ara mesfre - dezis. ameraus plus que roais. esi nom forsa per fols brais. trassaillir. doussa (et) alamia conia. si mesca esamentir. uos a gratz daital mensonia. |
Si l’amor don fui vezis dont ara m’esfredezis, amera.us plus que roais, esi no.m forsa per fols brais trassaillir, doussa et alamia conia si m’escaes a mentir, uos agratz d’aital mensonia. |
Dezer huei mais mesbaudis. pos amars men amarzis. queram sen detotz assans. uertz eblanx ebrus ebais. emalbir. edic uos damor nems comia. quen paor es deperir. lai on noles obs que lonia. |
Dezer hueimais m’esbaudis pos amars m’enamarzis qu’era.m sen de totz assans vertz e blanx e brus e bais, e m’albir, e dic vos d’amor nems comia qu’en paor es de perir lai on no l’es obs que lonia. |
Eran ses cors els fals ris. tot aisi com labelis. quieu me gurp de lieis em lais. emi noueira iamais. al partir. mauen de la terra conia. si nom fos per els sis nair. mes men fora enla canonia. |
Er an ses cors e.ls fals ris tot aisi com l’abelis qu’ieu me gurp de lieis e.m lais e mi no veira ia mais. Al partir M’aven de la terra conia si no.m fos per els sis nair, mes me’n fora en la canonia. |
Senher nestreup qui saconia. de trop am – an ioi iauuir. mal fai som noloi calonia. |
Senher n’Estreup qui s’aconia de trop aman ioi iauvir, mal fai s’om no lo.i calonia. |
BEdT 323,004=070,002
Mss.: A 177, D 143, E 212, G 100, I 155, K 141, L 51, W 190.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c7' d8 d8 (Frank 621:7). Tenso di 6 coblas doblas di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3; le rime c (-ena) e d (-or) sono fisse in tutto il componimento.
Melodia: ABCB'DEF (ms. W).
Edizione: Fratta 1996, p. 17.
I.
Amics Bernartz de Ventadorn,
com vos podetz de chant sofrir,
can aissi auzetz esbaudir
lo rossinholet noih e jorn?
Auyatz lo joi que demena!
Tota noih chanta sotz la flor,
melhs s’enten que vos en amor.
II.
Peire, lo dormir e·l sojorn
am mais que·l rossinhol auvir;
ni ja tan no·m sabriatz dir
que mais en la folia torn.
Deu lau, fors sui de chadena,
e vos e tuih l’autr’ amador
etz remazut en la folor.
III.
Bernartz, greu er pros ni cortes
que ab amor no·s sap tener;
ni ja tan no·us fara doler
que mais no valha c’autre bes,
car, si fai mal, pois abena.
Greu a om gran be ses dolor;
mas ades vens lo jois lo plor.
IV.
Peire, si fos dos ans o tres
lo segles faihz al meu plazer,
de domnas vos dic eu lo ver:
non foran mais preyadas ges,
ans sostengran tan greu pena
qu’elas nos feiran tan d’onor
c’ans nos prejaran que nos lor.
V.
Bernartz, so non es d’avinen
que domnas preyon; ans cove
c’om las prec e lor clam merce;
et es plus fols, mon escien,
que cel qui semn’ en l’arena,
qui las blasma ni lor valor;
e mou de mal ensenhador.
VI.
Peire, mout ai lo cor dolen,
can d’una faussa me sove,
que m’a mort, e no sai per que,
mas car l’amava finamen.
Faih ai lonja carantena,
e sai, si la fezes lonhor,
ades la trobara pejor.
VII.
Bernartz, foudatz vos amena,
car aissi vos partetz d’amor,
per cui a om pretz e valor.
VIII.
Peire, qui ama, desena,
car las trichairitz entre lor
an tout joi e pretz e valor.
[c.177vD]
![]() |
Peirols. en Bernartz deuentedorn. A Mics bernartz deuentedorn. Cu(m) uos podetz dechant sofrir. Qand aissi auzetz esbaudir. Lo rossignolet |
[c.178rA]
![]() |
nuoich eiorn. Auzatz lo ioi q(ue) demena. tota nuoich chanta sotz la flor. Mieils senten que uos en amor. P eire lo dormir el soiorn. Am mais qel rossignol auzir. Ni i a tant nom sabriatz dir. Que mais en la foillia torn. Dieu lau fors sui decadena. Euos etuich lautre a- mador. Etz remasut en la follor. Q ui ab amor nois sap tener. Bernart greu er pros ni cortes. Ni i a tant nous fara doler. Que mais nous uailla cau- tre bes. Car sil fai mal pois abena. Greu a hom gran ben sens dolor. Mas uenz lo iois lo plor. P eire si fos almieu plazer. Lo segles faitz dos ans otres. De dompnas uos dic eu lo uer. Non foron p(er) nos pregadas ges. Anz sosten grant tant greu pena. Que las nos feiron tant donor. Qanz nos preie ron que nos lor. B ernart so es desauinen. Q(ue) dompnas preion anz coue. Com las prec elor cla(m) merce. Et es plus fols mon escien. Que cel qui semena arena. Qui las blasma nilor ualor. Emou demal enseignador. P eire mout ai lo cor dolen. Qand duna falsa me soue. Que mamort enon sai- p(er) que. Mas car lamaua finamen. Fauch ai longa carantena. Esai si la fe zes loignor. Ades latrobaua peior. B ernart foudatz uos amena. car aissi- uos partetz damor. P(er) cui a hom pretz eualor. P eire qui ben ama desena. Car las tri- ch airitz entre lor. Ant tout ioi epretz e ualor. |
[c.143vD]
![]() |
Peirols. A Mics bernarz del uentadorn. Com uos podez delchan soffrir. Qant aissi au zez esbaudir. lo rosignolet nouoit[1] eiorn. Auiaz lo ioi qedemena. Tota nuoch chanta soz la flor. Mellz senten qe uos en amor. P Eire lo dormir el soiorn. Am mais que rosi gnol auzir. Ni ia tant nom sabriaz dir. Qu mais en la follia torn. Dieu lau fors sui deca dena. Euos etuich llautramador. Es remazus en la follor. Q ui ab amor nous sap tener. Bernarz greu er pro(s) nicortes. Ni ia tan nous fara doler. Q(ue) mais non uailla cautre bes. Car si faimal puois abena. Greu ahom gran ben ses dolor. Mais ades uenz lo iois lo plor. P eire si fos al mieu plazer. lo segles faiz dos anz otres. De domnas uos dic eu lo uer. No(n) foron mais pregadas ges. Anz sosten grantan gran pena. Qellas nos feron tant donor. Qanz nos p(re)gueran que nos lor. B ernarz so es desauinen. Q(ue) domnas p(re)gue(n) anz coue. Comlas prec elor clam merce. Et es plus fols mon escien. Quilas blasma nilor ualor. Emou de mal enseingnador. P eire molt ai lo cor dolen. Qan duna fal sa mi soue. Q(ue) ma mort eno sai per que. Mais car la maua finamen. Fach ai longa carantena. Esaissi la fezes loiorn. Ades la tro bera peior. B ernarz foudaz uos amena. Car aissi vos partez da mor. Per cui ahom prez eua lor. [1] Punto di espunzione sotto la prima o.
|
[c.144rA]
![]() |
P Eire qui ben ama desena. Car las trichariz entre lor. Antout ioi eprez eualor. |
[c.212A]
![]() |
Tenso A micx bertran del uentadorn. com uos podes dechantar sufrir. quant aisi auzes esbaudir. lo rossinholet nueit eiorn. au lo ioin[1] que d(e)menon tota nu- eit chantan. sotz laflor. meils senten q(ue) [1] Due punti di espunzione sotto la n.
|
[c.212B]
![]() |
uos enamor. P eire lo dorm nhol auzir. ni ais enla folia decadena. e uo mazut enla B ernart gr or nos sap ler. que ma mals eiois ab bes ses dolor plor. P eire si fos dos ans ho tr no foron preg[1] agreu pena. quelas nos feiran tan donor. cans nos preguaran que nos lor. B ernart so no(n) es dauinen. que donas pregon ans couen. com las prec elur cl- am merce. (et) es plus fols mon essien. q(ue) sel que semena larena. qui las blasma ni lor ualor. emou demal ensenhador. P eire molt ai locor dolen. quan duna falsa mi defen. que ma mort enonsai per- que. quar ieu lamaua finame(n). fait ai lon- gua carentena. esai si la fezes lonhor. a- des la trobaria peior. B ernart foldatz uos amena. quar aisi uos partetz damor. percui ha hom pretz eu- alor. P eire qui ama dessena. quar las trichai- ritz entre lor. an tout ioi epretz eualor. [1] Lacuna causata dall’asportazione di una parte di testo.
|
[c.155rB]
![]() |
Peirols et en bernatz deluentedorn. xv. A Mics bernartz del uentadorn. Com uos po- detz del chan sofrir. Quant aissi ausetz es- baudir. Lo rosignolet nuoit eiorn. Auiatz lo ioi que demena. Tota nuoitz chanta sor la flor. Mielz senten que uos en amor. P eire lo dormir el soiorn. Am mais quel rosig- nol aussir. Ni ia tan sabrias dir. Que mais en la follia torn. Deu lausors sui de cadena. Euu- os etuich lautramador. Es remazutz en la follor. Q ui ab amor nos sap tener. Bernartz greu er pro ni cortes. Ni ia tan nous fara doler. Que mais no(n) uailla cautre bes. Quar si fai mal pois abena. Greu ahom gran ben ses dolor. Mas ades uenz lo iois lo plor. |
[c.155vC]
![]() |
P eire si fos al mieu plazer. lo segles fatz dos ans o tres. Do domnas uos dic en lo uer. No(n) foron pregades p(er) nos. Anz sostengra tan gran greu pena. Quelas nos feron tant donor. Quanz nos preg- am que nos lor. B ernartz so es desauinen. Que domnas pre- guen anz coue. Que hom las prec el or clan me- rce. Et es plus fols mon esien. Que sel que sem- enenarena. Qui las blasmas ni lor ualor. E- mou del[1] mal enseingnador. B ernautz foudatz uos amena. Quar aissi uos pa- rtetz damor. P(er)cui ahom pretz eualor. P eire qui ben ama desena. Quar las tricharitz entre lor. An tot ioi epretz et amor. [1] l aggiunta in interlinea.
|
[c.141rB]
![]() |
Peirols et enbernatz del uentadorn. xu. A Mics bernartz del uentadorn. Com uos podetz del chan soffrir. Quant aissi au- setz esbaudir. Lo rosignolet nuoit eiorn. Auiatz lo ioi que demena. Tota nuoig cha(n)ta sor la flor. Mielz sen ten que uos en amor. P eire lo dormir el soiorn. Am mais q(ue)l ro- signol ausir. Ni ia tan sabrias dir. Queu ma- is en la follia torn. Deulaufors sui de cade- na. Euos etuich lautramador. Es remazutz en la follor. Q ui ab amor nos sap tener. Bernartz greu |
[c.141vC]
![]() |
er pro ni cortes. Ni iatan nous fara doler. Qe mais non uailla cautre bes. Quar si fai mal puois abena. Greu ahom gran ben ses dolo(r). Mas ades uenz lo iois lo plor. P eire si fos al mieu plazer. lo segles fatz dos ans otres. Do domnas uos dic en lo uer. Non foron pregadas per nos. Anz sostengra ta(n) gran pena. Quellas nos feron tan donor. Qa(n)z nos pregan que nos lor. B ernartz so es desauinen. Que domnas pre- guen anz coue. Que hom las prec elor clam- merce. Et es plus fols mon esien. Qe sel que semenenarena. Quilas blasmas ni lor ualor. Emou del mal enseingnador. B ernartz foudatz uos amena. Quar aissi uos partetz damor. Per cui ahom pretz eualor. P eire qui ben ama desena. Quar las tric- haritz entre lor. Antot ioi epretz (et) amor. |
[c.51v]
![]() |
Tencho(n)s[1] denpeire
ab enbernart.[2] A Micx bernart deluentador Co(m) uos podesz delchan soffrir. Qant aissi auzes esbaudir. Lo rissig(no) let nueig ejor. Aujasz lojoi q(ue) d(e)mena Tota nueig cha(n)ta sotz laflor. Meillz sentend q(e) uos en amor. P ere lo dormir el sojor. Am mais q(e) rossignol auszir. Nijata(n) no saubri asz dir Qieu mais enfollia cor. Dieu lau. For soi de cazena. Euos[3] etuz Li autr amador Es rema(n)sutz enla follor. Q i ab amor nos sap tener Bernart grieu er pro(s) ne cortes. Ni ja tan nous fara doler Q(e) mais no(n) uailla q(e) autre bes Qar si fai mal pueis abena. Grieu ha ho(m) gra(n) be ses dolor. Mais ades uensz lo joi lo plor. |
![]() |
P eire si fos almieu plaszer Lo siegle fach do(us) ansz ou tres D(e) do(m)nas uos dich jeu lo uer No fora(n) p(er) pregadas pernos. Ansz sostengra(n) ta(n) grieu pena Qellas nos fera(n) ta(n) donor Qainsz nos[1] pregara(n) q(e) nos[2] lor. B ernart cho es desauinen Q(e) do(m)nas prec. enansz scoue Qho(m) las prec elor clam merce. Ez es pl(us) fols mo(n) essien Q(e) cel q(i) semna enlarena Qilasblasma nelor ualor. Emou demal esseinhador. |
[c.52r]
![]() |
P ere molt hai lo cor dolen Qan duna falsa mi soue Q(i)mha mort. enosai perqe. Mas qar lamaua fina men. Faich hai lo(n)ga carentena. E saissi la fesz es loignor Ades la trobera pejor. B ernart foldatz uos[1] amena Qar aissi uos[2] partesz damor. P(er) cui ha ho(m) presz eualor. P eire q(i) ama d(e)sena Qar las t(ri)charisz entre lor Ha(n) tolt joi. presz eamor. |
[c.190vC]
![]() |
Pieres Uidaus[1] A mis bernart de uentador. (con) uos poias de chant sufrir. quant ensi oias resbaudir. le louseignol et nuit et ior. auiaz lou ioi que demene. tote nuit chante sur la flor. maiz senten de uos en amor. P errot lou dormir a seior. aim miauz [1] Rubrica posizionata nella colonna di sinistra a margine del testo.
|
[c.190vD]
![]() |
quel louseignol auzir. ne iamaiz tant sauriez dir. que maiz ala folie tor. lo dieu for sui de chadene. et uos et li altre amador. sunt remasu en la folor. |
BEdT 389,018
Mss.: C 197, Da 182, I 146, K 132, N2 16, V 111, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; BgAnoya 476 = Guillem de Saint Leidier; m 2 = Peire d'Alverhne; N 257 = anonimo.
Metrica: a8 b8 a8 a8 b8 c8 d8 d8 (Frank 209:1). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 3 versi e una di 2.
Edizione: Riquer 1975, p. 433.
I.
Assatz sai d'amor ben parlar,
ad ops dels autres amadors;
mas al mieu pro, que m'es plus car,
non sai ren dire ni comtar;
qu'a mi non val bes ni lauzors
ni mals digz ni motz avars;
mas ar sui vas amor aitaus
fis e bos e francs e liaus
II.
per qu'ensenharai ad amar
los autres bos domneyadors;
e si'n crezon mon essenhar
far lor a d'amar conquistar
tot aitan cant volran de cors!
E si oguan pendutz o ars
qui no m'en creira, qar bon laus
n'auran selhs qu'en tenran las claus!
III.
Si voletz dompnas guazanhar,
quan querretz que·us fassan honors,
si·us fan avol respos avar
vos las prenetz a menassar;
e si vos fan respos pejors
datz lor del ponh per mieg sas nars;
e si son bravas siatz braus!
Ab gran mal n'auretz gran repaus.
IV.
Ancar vos vuelh mais ensenhar
ab que conquerretz las melhors:
ab mals digz et ab lag chantar
que fassatz tut, et ab vanar;
e que honretz las sordeyors.
Per lor anctas las levetz pars,
e que guardetz vostres ostaus
que non semblon gleisas ni naus.
V.
Ab aisso n'auretz pro, so·m par.
Mas ieu·m tenrai d'autras colors
per so quar no·m agrad'amar;
que ja mais no·m vuelh castiar,
que s'eron totas mas serors!
Per so lor serai fis e cars,
humils e simples e leyaus,
dous, amoros, fis e coraus.
BEdT 323,010
Mss.: C 180, m 1, z 2 = Peire d'Alvernhe; a1 340 = Raimbaut de Vaqueiras.
Metrica: a4 a4 b8 c4 c4 b8 (Frank 193:9). Sirventes di 12 coblas singulars di 6 versi; la rima b (-ar) è fissa.
Edizione: Fratta 1996, p. 40.
I.
Be m’es plazen
e cossezen
que om s’ayzina de chantar
ab motz alqus
serratz e clus
qu’om no·ls tem ja de vergonhar.
II.
D’aut chai em bas
qui per compas
no sap lo segle demenar;
e ben hi falh
qui tan trassalh
que non hi puesc’ a temps tornar.
III.
Ben es auras
totz Crestias
que ia nems si vol encombrar,
ni sobre·l cays
leva tal fays
que corren no·l puesca portar.
IV.
Qu’ieu sai e sen
mon escien,
e vuelh vos en tot castiar,
per trop captens
val hom mot mens
e ten hom plus vil son afar.
V.
Mais am un ort
serrat e fort
qu’hom ren no m’en puesca emblar
que cent parras
sus en puegz plas:
qu’autre las tenh’ ez ieu las guar.
VI.
Que·l reprochiers
es vertadiers
que dels antics auzi comtar:
lo ric al ric,
e l’om mendic...:
quecx d’eis semblan troba son par.
VII.
De tot can suelh
amar, me tuelh
e so qu’ei amat desampar,
qu’ieu non am re
ni autre me
e cug me totz d’amor lonhar.
VIII.
Qu’arreire temps
ai amat nemps
e vuelh m’en atrazach layssar;
non aura grat
qui m’a amat
ni en cor m’avia d’amar.
IX.
Qu’ieu ai un cor
et un demor
et un talan et un pessar
et un amic
vas cui m’abric
et a cuy me vuelh autreyar.
X.
Si mal m’en pren
per eys mon sen,
cug a ma vida follejar;
apres ma mort
no·m fass’ om tort
d’aquo qu’ieu ai ad oblidar.
XI.
Daus manhtas pars
me for’ afars
en prendre o en gazanhar;
fers e parvenz
es mos talenz
vas m’amiga qu’eu tenc plus car.
XII.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
amors de lonh,
tan gran besonh
qu’ai de tener e de balhar.
[c.180rA]
![]() |
.P. dal B Em es plazen. uernhe.[1] e cossezen. qui sayzina de chantar. ab motz al- qus. serratz e clus. q(uo)m temja de uergonhar. T an chai em bas. q(ui) per compas. no sap lo segle demenar. aquelh hi falh. que tan trassalh. que non puesca atras tornar. B en es auras. totz crestias. q(ue)l mezeis si uol encombrar. ni so- [1] Riportato dal rigo precedente.
|
[c.180rB]
![]() |
brel cays. leua tal fays. que cor- ren nol puesca portar. Q uieu cug e sen. mon escien. ieu uuelh uos o totz castiar. per trop captens. ual hom mot mens. en ten hom plus uilh son afar. M ai am un ort. serrat e fort. on hom nom puesca ren emblar. q(ue) cent parras. sus en puegz plas. quautre las tenhaezieu las guar. Q uarreire temps. aiamat ne(m)ps. e uuelh men atrazach layssar. non aura grat. quima amat. ni en cor ma uia damar. Q uieu ai un cor. (et) un demor. (et) un ardit (et) un pessar. (et) un amic (et) un abric. (et) acuy meuuelh au- S i mal men pren. p(er) treyar.[1] eys mon sen. cug a ma uida fol- lejar. a pres ma mort. no fassom tort. da quo quieu ai adoblidar. [1] Riportato dal rigo precedente.
|
[c.340]
![]() |
reambautz de uacheiras. B en mes plazen. ecosezen. qe hom saizine de chantar. ab motz acus cubertz e clus. com nols tengua de uer dizar. B en es auranz totz crestianz. qi enuan. si uolem combrar. ni sobrel cais. cargar tal fais. qe corren no poscha[1] portar. D aut cas embas. qi p(er) compas ben no sap lo segle menar. alqes i faill. qi nemps trassail. (et) a temps non pot tornar. Q eu sai un sen. mon escien. (et) uueil uos en totz chastiar. p(er) trop capt eins. ual hom trop meins. etenen plus uil son afar. M ais am un ort. serrat e fort. com non men puesca emblar qe ce(n)t parranz. sobre puegz planz cautre los p(re)nga (et) eu los gar. Q el reprochiers. es uertadiers. qe dels antics. dire auzics. lo rical ric e lom mendic qe deis semblan troba son par. [1] h aggiunta in interlinea.
|
![]() |
D e tot can sueil. amar me tueil. eso qei amat desampar qeu no(n) am re ni autre me. e uueill me totz damor luinar. Q el reire temps ai amat nemps. e ueil. men atressi laissar. qi ma amat non aura grat. nil mauia en cor damar. Q ar ai un cor. (et) un demor (et) un talan (et) un pensar. (et) un amic. uas cui mabric. (et) a cui me uueil autreiar. S i mal men pren. p(er) eis monsen uueill a ma uida folleiar. apres ma mort. nom fassom tort daqo mes obs ad oblidar. D uis maintas pars. me forafars. en prendre o engazagnar. fers e pan nenz. es mos talenz. uas ma miga. cui tem plus car. A mors de long tan gran bezoin. cai de temps e de baailljar[1]. [1] Inizialmente vergato bailiar; successivamente aggiunte le lettere che hanno trasformato la parola in baailljar.
|
[c.1vC]
en. E cosen. puois hom
antar. Ab motz alcuns. se
nols temia de uergoin
ai enbas. Qi p(er)compas. Non
egle demenar. Eben ifaill. Qi
saill. Qe non iposca tempps tor
sai esen. Adescien. Euoill uos en
totz castiar. p(er)trop capteings. Ua
ben meins. Ete nom plus uil son
far.
B ene sauranz. totz cristianz. Qe ia
nems siuol emcombrar. Ni sobrel
ais. Sileu tal fais. Qe coren nol posca
portar.
[c.1vD]
M Ais a n ort. Claus ben efort.
Com ren nomi posca emblar. Qe
cent parans. Sus en puois plans. Cau
tre lastreingne leu lasgar
D Aisso qeu soill. Amar mi tuoill. Eso
qei amat desempar. Enom am re.
Autrui ni me. Ecug me totz damor la
issar.
C Areire temps. Ai amat nemps.
Ecuch men atrasach laissar. Non
aura grat. Qima amat. Ni en cor ma
uia damar.
D Amaintas partz. Son esaiaz. per
perdre ep(er) gaizaingnar. Fers et pre
sanz. Es mostellanz. p(er)mamia qeutenc
plus car.
S imal men pren. perei mon sen.
Cuch amaui da folleiar. Epuois
ma mort. Nom fa son tort. deso cai ad
oblidar.
S[1] oreprochers. Es uertadiers, Qe del
antics auzi comtar. los rics els rics
ab los mendics. Qes de semblan troba
son par.
A mors de loing. Magra besoing. Qe
pogues tener ebaillar.
[c.3rA]
ment ies. quesc desemblan troba son par.
A mors delein. magra besoin. que pogues te
ner ebaillar.
BEdT 323,007
Mss.: E 52, T 152, m 1 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b7' c7' b7' d7 c7' e7 (Frank 793:1). Sirventes (vers) di 6 coblas unissonans di 7 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 24.
I.
Bel m’es, quan la roza floris
e·l gens terminis s’enansa,
faz’ un vers a ma ventura
don mos cors es en balansa;
pel dous chan del rossinhol,
c’aug chantar la nueit escura
per los verdiers e pels plais.
II.
Reis, per Christ iamais no·ns faillis
quar Masmutz nos faun sobransa:
coms ni dux non senh sentura
mieils de vos feira de lansa;
per l’emperador me dol,
c’a moutas gens fai fraitura:
tals en plora que n’a iais.
III.
Vostre coratges s’esclarzis,
quar n’avetz bon’esperansa;
sobre paguans, gen tafura,
cavalguatz cenes duptansa;
premiers prenretz Labadol,
e si anatz a dreitura
tro a Marroc, feiran lais.
IV.
Sel que·l ioi del setgle delis
vei que son pretz dezenansa;
fils es d’avol criatura,
que fai avol demonstransa:
e per tan non baisa·l col;
quar gitatz es a noncura,
estai mais entre·ls savais.
V.
Per mi non dic, tan m’abelis,
quan vei molt gran alegransa:
amors vol c’a longias dura.
No pot hom aver fizansa,
si·l carnal amar non vol;
quar vei que cors non a cura
mas de senhor que engrais.
VI.
Chantador, lo vers vos fenis:
aprendetz la comensansa.
Marcabrus per gran dreitura
trobet d’altretal semblansa,
e tengon lo tug per fol,
qui no conoissa natura
e no·ill membre per que·s nais.
[c.52B]
![]() |
Peire daluer(nhe). B el mes quan laroza floris. el gens terminis senansa. fas un uers ama- uentura. don mos cors es enbalansa. pel dous chan del rossinhol. caug chantar la nueit escura. per los uerdiers epels plais. R eis per crestians faillitz. quar masmutz nos faun sobransa. coms ni dux non senh sentura. mieils deuos feira de lansa. per lemperador me dol. camoutas gens fai fr- aitura. tals enplora que na iais. U ostre coratges sesclarzis. quar nauetz bo nesperansa. sobre paguans gens tafura. caualguatz cenes duptansa. premiers pen- res labadol. esi anatz abdreitura. Tro amarroc fieran lais. S el quel ioi del setgle delis. uei que son pr- etz dezenansa. fils es dauol criatura. q(ue) fai auol demostransa. eper tan non baisal col. quar gitatz es anoncura. estai mais entrels sauais. P er mi non dic tan mabelis. quan uei m- olt gran alegransa. amors uol calomas dura. enonpot auer fizansa. cel carnal ar- mar non uol. quar uei que cors nona cu ra. mas de senhor que engrais. C hantadors lo uers uos fenis. aprendetz lacomensansa. marcabrus per gran drei- |
[c.53A]
![]() |
gon lo tug oill mem-[1] [1] Lacuna a causa dell’asportazione della miniatura.
|
[c.152r]
![]() |
Peire daluern B elmes canlarosa floris. elgent termini sen nan sa. fas un uers amauentura. don mos cors es em belansa pels doutç cant del rosignol. cauc cantar lanuot escura. pels uergiers epels plans R eis per cristians fallis. carmas rauç nos fan so bransa. coms niducx. nonsegn sentura meltç deuos fiera delansa. p(er) len pera dor meduogll car moutas gen fai fraitura tal en plura cenagiais. U ostre coragies ses claris. car naues bonespera nsa sobre paian gient tafura. caualcatç senes duptansa. premier prenetç laba dol. (et) sia natç adretura dretç amon roc faran lais. |
![]() |
C el cel gioi delsegle delis uei ceson pretç desena(n)sa figllies dauol cratura. p(er) ce fai auol mostransa. ni p(er) tan nom abasal col. cargitatç es ano(n)cura estan ais etrals sauuais. P(er) mi non dic tan mabellis. canuei mout gran. al egransa amors uol can longias dura nopot hom auer fiansa. sicar nalarma nouol. caruei qe cors nona cura madesegnor ce engrais. C antadors louers uos fenis apren des lacomensasa marcabrus p(er) grant dretura trobet daltretal seblansa. eten gola tut perfol qi noconois sana tura enolmebre per qes nais |
[c.1rA]
B El mes qant la rosa floris.
El genz t(er)minis se nanssa.
Faz un uers ama uentura.
Don mos cors es enballanssa. Pel dolz
cant de rossignol. Qant aug cantar
la nuoch escura pels uergiers[1] ep(er)les[2] plais[3]
R Eis per cristians faillis. Car mas
muz nos fan sobranssa. Coms ni
ducs non cein centura. Meills de uos
feira delanssa. per lemperador mi dol
Qe moutas genz fai fraitura. Tals en plora
qe naiais.
[c.1rB]
U Ostre corages esclarzis[4]. Car nauez bon
esperanssa. Sobre paianz genz tafura.
Calualchaz[5] senes dotanssa. premiers pren
rez lo badol. Esi anaz ab dreitura dreit a
maroc.
E[6] El qel ioi del segle delis. uei qe son
prez desenanssa. Fills es dauol creatu
ra. Per qes auols demostranssa. E per tant
non baissal col. Cagittatz es anon cura
Ester mais entrels[7] sauais.
P Er mi non dic tant ma
uei mot gran alegranssa.
uoill calienes dura. Enon pot a
ssa. Sel car nonouol.
qel cors non acura. Mas deso io
grais.
C Antadors lo uers uos fenis
la comenssansa. Marchabr
gran dreitura. Trobet daitreta
nssa. Etengnenlo tuit per fol
nois sa natura.
BEdT 323,006
Mss.: A 10, D 2, E 46, I 12, K 2, z 1 = Peire d'Alvernhe; N 256 = anonimo; C 259 = Bernart de Venzac.
Metrica: a7' b7 b7 c7 a7' d7 e7 (Frank 671:1). Sirventes (vers) di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 1 tornada di 3 versi .
Edizione: Zenker 1900, p. 144.
I.
Belh m'es dous chans per la faja
que fam l'auzelhet menut,
don refrimon li batut
per la beutat del frescum,
e quecs ab sa par s'asaja
e chanton, per qu'ieu m'assai
d'un vers faire, se noi pec.
II.
Quecs pes e pnha com aja
so que vol et a volgut;
volh e folh reconogut
fai del pe jusc'al rassum;
lui qu'a volontat qu'es gaja
viatz l'afolla e·l dechai
orgolhs que d'aut bas cazec.
III.
Et adoncs ira veraja
creis lui que s'apelha drut,
e selh que l'a fag cornut
a·l donat morsel querrum
que l'estrangle, ans que·l traja;
e mespresa l'en om sai
e lai non cal que jai pec.
IV.
Si ben de premier si taja
l'enemics, tot er saubut
quant fai far a rescondut,
e volv dous en amarum,
don nais amistatz savaja,
que fai tornar un gen bai
de boca en agut bec.
V.
Selh que mais a plus s'esmaja
e per tost recrezut
a l'aver qu'a conquezut,
dont elh mon a ren ma·l fum;
e·n sia iratz o·l plaja,
la menre pratz l'en eschai,
quar elh eis no·s n'apanec.
VI.
Quan se volv aquesta raja,
mortz que fai de parlier mut,
se·l bens a·l forfag vencut,
lonhada s'es del ferrum
l'arma que del enferm braja,
quar endreg lui mon s'en vai
lai ont ancse mal estec.
VII.
Ges pueis de mal no s'esglaja,
que·l mielhs de ben s'a tolgut,
quant a·l dreg semdier perdut;
ben es qui cel pel e plum
don a coita e sofraja;
qua folia peza mai
qui·ll balansa el dreg bavec.
VIII.
Lo vers vas la fin s'atraja
e·lh mot sion entendut
per n'Isart, cui dieus aiut,
quez el ama en autum;
se i a mot que no s'eschaja,
volh que l'en mova, si·l plai,
e que non li tenha nec.
IX.
Lo vescoms que gran ben aja
vuelh que lo·m melhur, si·l plai,
lo vers, si fals motz lo sec.
BEdT 323,008
Mss.: C 182, E 49, R 6, T 149 = Peire d'Alverhne.
Metrica: a7 a7 b7' c7 c7 b7' (Frank 193:4). Sirventes (vers) di 6 coblas unissonans di 6 versi, seguite da una tornada di 3.
Edizione: Fratta 1996, p. 29.
I.
Belh m’es qui a son bon sen
qu’en bona cort lo prezen,
q’us bes ab autre s’enansa
e ricx mestiers conogutz,
lai on pus es mentaugutz,
val mais qu’a la comensansa.
II.
Doncx aissi·m dei far parven,
ieu que venc novellamen,
e mostrar en detriansa
lo saber que·m n’es cregutz,
quar qui vas dos loc s’esdutz
leu l’en sort grans alegransa.
III.
Per que d’est comte aten
de Barsalon’ un don gen,
que pro·m fass’ e lhuy onransa;
e cre, si de dar non dutz,
qu’en sa cort, on suy vengutz,
es fams e vera mermansa.
IV.
De baron m’es avinen
qu’a verguonhos pessamen;
tals o conoys que romansa:
ans que s’en leu mager brutz,
aitals afars trop saubutz
non es grans mas per semblansa.
V.
Ara·us es ops, e non len,
efforsar contra joven,
qu’us encombriers vos sobransa
de sai, on lo solelh lutz,
en que seretz deceubutz,
s’acortz no ven deves Fransa.
VI.
Qu’ab un iovencel valen
avetz lai guerr’ e conten,
tal que fier si de sa lansa,
que d’aquelhs Engles coutz
ni dels vostres esternutz
non a paor ni duptansa.
VII.
Lai es lo vers remazutz
on espazas sobr’escutz
penran del forfag venjansa.
[c.182rB]
![]() |
B Elh mes .P.daluernhe. qui a son bon sen. que(n) bona cort lo prezen. q(us) bes ab autre senansa e ricx mestiers conogutz. lai on pus es mentaugutz. mais[1] ual qua la comensansa. D oncx aissim dei far paruen. ieu que uenc nouellamen. de mostrar en detriansa. lo saber quem nes cregutz. quar quj uas dos locs es drutz. leu len sort gran alegransa. P er que dest comte aten. de- barsalon un don gen. que pro tanh selhuy onransa. e crezi d(e) dar non dutz. quen sa cort on- suy uengutz. es fams e uera mermansa. D e baron mes auinen. ab uer- guonhos pessamen. tals on co- noys que romansa. ans que- sen leu mager brutz. aitalsa fars trop saubutz. no(n) es grans mas per semblansa. A raus es ops e non len. effor sar contra iouen. quecx en com- briers uos sobransa. de sai on lo solelh lutz. en que seretz de- ceubutz. sia cort no uen d(e) ues Q uab un ioue e ua- fra(n)sa.[2] len. auetz lai guerre conten. tal que fier si de sa lansa. que da quelhs engles coutz. ni dels uostres esternutz. no(n) a paor ni duptansa. L ai es lo uers remazutz. on espazas sobres cutz. penran del forfag uen jansa. |
[c.49A]
![]() |
Peire daluernhe. |
[c.49B]
![]() |
B el mes quia son bon sen. quen bona cort loprezen. cuns bes abautre senansa. eri- cx mestiers conegutz. lai onplus es mante(n)gutz. ual mais cala comensansa. D onx aisi dei far paruen. ieu que uenc no uelamen. emostrar endetriansa. lo saber q(ue) mes cregutz. quar qui uenc dous lues desd- us. leu len sors grans alegransa. P ertal daquest comtaten. de barsalona un don gen. que prom fassa lur onransa. ecre si deldar non clutz. que sa cortz on soi uengutz. es fam euera mermansa. D e baro mes auinen. cun uergonhos pen- samen. tal ho conois co romansa. ans que sen leu mager bruitz. caitals afars trop sa- ubutz. non es grans mas per semblansa. C araus es obs enon len. esforsar contra io- uen. cuns encombriers uos sobransa. de sai dous on soleill lutz. enque ceres deceu- butz. sacortz noi ue deues fransa. C abun iouencel ualen. auetz lai guerre conten. tal que fer si de sa lansa. que dai- cels engles coutz. ni dels uostres esternutz. nona paor ni duptansa. L ai er lo uers remazutz. on espazas so brescutz. penraun del forfait ueniansa. |
[c.6rB]
![]() |
.P.dalu(er)nhe. B El mes q(ui) a son bo(n) sen. quen bona cort lo prese(n). cus bes ab autre senansa. e rics mestiers conogutz. lay o(n) pus es me(n)taugutz. ual mays calacome(n)sansa. D oncs aysim dey far paruen. yeu q(ue) uenc nouelamen. e mostrar en detrian- sa. lo saber que(m) nes cregutz. car q(ui) uas dos locs es dutz leu lin soet gra(n) alegransa. P Er que dest comte aten. de barsalonam do(n) gen. q(ue) pro fay seluy o(n)ransa. e crezi de dar no(n) clutz. q(ue)n sa cort o(n) suy ue(n)- gutz. es fams e uera merma(n)sa. D e baro mesauinen. ca uer- gonhos pessame(n). tals o conoys q(ue) roma(n)sa. ans q(ue) se(n) leu mals rebrutz. aytals afars trop sauputz. no(n) es gra(n) mas p(er) semblansa. A raus es obs e no(n) len. esco[1] esforsar contra iouen. cus e(n)combri- er uos sobransa. de lay o(n) lo solelh lutz. en q(ue) seretz deseuputz. sa cort no ue deues fransa. C ab un ioue e uale(n). auetz la guerrel conte(n). tal q(ue) fier si de sa lansa. q(ue) daq(ue)ls e(n)gles coutz. ni dels uos- tres esternutz. no(n) a paor ni dopta(n)sa. L ay es lo uers remazutz o(n) espazas sobrescutz penran del forfach ue(n)gansa. [1] Punti di espunzione sotto esco.
|
[c.149r]
![]() |
Peire daluern B elmes qia son bon sen. ebona cort lapresen. cun bens ab autre senansa. (et) rics mestiers conoguz. lai onplus es mantegutç ual mais cala comensansa. D oncs aisi dei far paruent en que uenc nouelamen (et) mostrar endreit[1] lo saber cemes creguz car qui nes dos locs lesdutç. leu len sors gran allegransa. P(er) tal daiqest com taten. debar gelon un don gien que prom fasa (et) lui soffransa (et) crei si ces dar nodutç quesa cort onson uengutç. efam euera mermansa. D ebaros mesauinen. cui uer gognos pensamen. tal o conois cesenansa. antç cesen leu magier brutç. caital afar trop sabutç. nones gran mas p(er) semblansa. A raus es obs enon len esforsar contra sun uent [1] Dopo endreit il copista lascia uno spazio bianco della lunghezza di circa quattro lettere.
|
[c.149v]
![]() |
cus engonbriers uos sobransa. desai onlosol egll lutç e que saretç decebutç. sacors noi uen deues fransa C ab un giouencel ualen. auetç ablui gerra (et) conten tal qefer si desalansa qe daicel engles coutç. nid eluostre estormentç nona paur nidoptansa. L ai es louers romansutç. ons patç asobre scutç. penra delforfait ueniansa. |
BEdT 323,009
Mss.: C 179, m 1, z 2 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b7' a8 b7' c7' d8 d8 c7' (Frank 421:32). Sirventes (vers) di 8 coblas doblas di 8 versi, seguite da una tornada di 4; la rima c (-elha) è fissa.
Edizione: Fratta 1996, p. 33.
I.
Belh m’es qu’ieu fass’ huey mays un vers,
pus la flors e·lh fuelha brota
e·l belh temps nos a del lag ters
que giet’ e plou e degota;
e pus l’aura renovelha,
be·s tanh que renovel mos cors,
si que flurisc’ e bruelh defors
so que dedins mi gragelha.
II.
Hai! pretz, quon iest mutz, sortz e guers,
e, proeza, co·us vey rota
e menar de tort en travers.
Quar qui que·s vol si·us sabota
q’una puta gens fradelha,
que tir’ e bat’ e pren a mors,
vos an cofundut e destors,
que·us afolh’ e·us descapdelha.
III.
Greu m’es qu’estiers sera trop paucx
lo pretz d’aquest segl’ aora,
et ieu suy del castiar raucx
e no·m val ges una mora;
q’usquecx a facha gonelha
corta resciza de mal vetz,
et a·lh fait tant estreit cabetz
que ia res non lay espelha!
IV.
S’als malvatz no fos tan grans guaucx,
avoleza ia no fora,
et es tant adubertz lo traucx
que sobre rocas laora,
selh cuy iais cors, e martelha;
qu’ayssi·ls ten enredatz lo retz
non lur pot escantir lo setz
ni·l crims: tan los rasc’ iselha!
V.
Aquist engres, envers, estrait
fals e flac filh d’avols paires,
felo, embronc, sebenc, mal fait,
sers ressis, nat d’avols maires,
malastros paubr’ escudelha,
volpillos, blau d’enveja, sec,
fan que quascus aprent un quec,
don nays e bruelha·l pustelha.
VI.
Ara·m tuelh hueymais de lur plait
dels forlinhatz d’avols aires;
ma qui proeza vol, aguait
cum pros si’ e no·s tric guaires;
que qui s’esfors’ e·s revelha,
atretan tost, s’anc esser dec,
sera ben pros hom malvatz: lec
si no fos d’avol uzelha!
VII.
Hueymais si’ avols qui·s volra
o pros, plus als no·n puesc doncas;
que si pros es, ben i para
o avols, si ben no·n broncas.
E non sap qu’es calamelha
qui sauc cuia faire telh,
ni quant hom en autrui conselh
si met, qui non l’i apelha.
VIII.
Peire d’Alvernha mot quera
qui acoint esquius a concas:
e per aqui hom lo sabra,
car del fin trobar non roncas,
ans n’as ben la flor plus belha:
detorz e l’art e l’aparelh,
e no·i a motz fals que rovelh
ni sobredolat d’astelha.
IX.
On plus hom mos vers favelha,
fe que·us deg, on mais valon elh
e no·y a motz fals que y rovelh
ni sobredolat d’astelha.
[c.179rB]
![]() |
.peire(s) dalu(er) B Elh mes q(ui)eu fassa nhe.[1] huey mays un uers. pus la flors e la fuelha brota. el belh temps nos a del lag ters. que gieta e plou e degota. e pus laura renouelha. bes tanh q(ue) renouel mos cors. si que flurisca e bruelh defors. aisso que dedins mi gragella. H ai pretz quon hiest mutz sortz e guers. e proeza cossius uey rota. e menar de tort en trauers. quar selh quis pot uos sabota. quna puta gens fradelha. que tire bat e pren amors. uos an cofundut e destors. queus afolha eus descap- G reu mes questiers se- delha.[2] ra trop paucx. lo pretz daquest segle aora. (et) ieu suy del castiar raucx. e no mi ual ges una mora. qusquecx a facha gonelha. corta resciza de mal uetz. (et) al fait tant estreit cabetz. que ia res no(n) lay S als maluatz no fos espelha.[3] tan grans guaucx. auoleza ia- no fora. (et) esse tant ubertz lo traucx. que sobre rocas laora. selh cuy iay lo cors[4] el martelha. quayssils ten en redatz lo retz. non lur pot es- cantir lo setz. nil crims tan los rascizelha. A questz engres enuers estraitz. fals e fatz filhs dauols paires. felos |
[c.179vC]
![]() |
embroncx sebencx mal faitz. sers[1] resignatz dauols maires. mal aibos paupra escudelha. uolpil- los blau denueja sec. fan quas- cus que a en dec. don nays e bru- elha pustelha. A ram tuelh hueymais de lurs[2] plaitz. dels forlinhatz dauols ai- res. mas qui proeza uol aguaitz. cum pros es e nou tric guaires. que si sesforsa es reuelha. atre- tantost sianc esser dec. sera ben pros hom maluatz lec. si no fos dauol uzelha. O n plus hom mos uers fauelha. fe queus deg mais plazon elh. e noya a mot fals quey rouelh. d(e) sobre dolat dastelha. |
[c.1vD]
B el mes qeu fassa oimais un uers. pu
ois la flors eill foilla broca. Els bels
temps nos a dellaig ters. Qegite plo
ue degota. Epuois laura renoella.
Bens taing qe renoel mos cors. Siqe
floriscal broill de flors. So qe de dinz mi
gragella.
A l prez conesmutz sorz egers. Eproesa
cous uei rota. Emenar detort entra
uers. Car qiqes uol sius sabota. Cuna pu
ta genz fradella. Qe tirebat epren amors.
Uos an confundut edestors. Qeus afolla
eus descapdella.
G reu mas qe stiers sera trop paucs.
Lo prez daqest segle aora. Edieson
del castigar raucs. Enom ual ges una
mora. Cuns qecs afaita gonella. Corta
[c.2rA]
sesciça de mal uez. Et al faiz tan estiers
cabez. Qe ia res non lal espella.
S Al maluaiz non fos tant grans ga
uz. Auole saia non fora. Et es tant
ubertz traucs. Qe sobre totas lauora.
Sill cui iais cors emartella. Casils tenen
redanz lereiz. Non lor pot enscantir la
set. Nils scrims tant sen nisisella.
A qist enuers egres estait. Fals eflacs
fills dauols pariers. Fellon embro
ncs seguen mal fait. Sers resis naz da
uols maires. Mal aibons paubres cudella.
uol pilon blande uerasec. Fan qe cascuns[1]
apren unqec don nais ebroilal postella.
E tant tol oimais de lor plait. Dels
for lomatz dauols aires. Mas qi pro
essa uol agait. Com pros sia nos traiz ga
re. Qe sis es force rauella. Atres tant tost
sancs esser dec. Sera ben pro comaluais
lec. Sinon fo daol uzella.
O imais si auols qis uolra. o pros plus[2]
als non posc doncas. Qesi pros es
ben ipara. Oauols sibec non brocas. En
non sap qis calamella. Qi sauc cuia fai
re taill. Ni qant hom en autrui conseill
semet qi non laipella.
P eire daluerne mot. Qera. Qia un
sadoncas. En aqi hom lo saubra.
Car del fin trobar non roncas. Anz nas
ben laflors plus bella de tortz elarc ella
pareill. Eno ia motz falz qi roseill. Ne
sobre dolat destella.
E non plus mos canz fauella. Fe qe
us dei onmais ualon eill. Eno ia
motz fals qero eill. Ne sobre dolat de
stella.
[c.3rA]
b[1] El mes que fasoimais
un uers. pos laflors e
fueilla brota. el bel
temps nos adelaig
ters. qe gite polu e
degota. epos laura
renoella. ben tam
qe renoel mos cors.
si qe floris cal brueil deflors. zo que dedinz
mi gragella.
A lprez con es mutz sortz egers. e oeza co-
us uei rota. emenar detort entrauers.
car qi qes uol sius sabota. cuna puta genz
fradella. qe tire bat epren amors. uos an
confondut edestors. queus afolleus des-
capdella.
G reu mas qestiers sera trop paucs. loprez
daquest segla ora. eieu son del castiar
raucs. enom ual ges una mora. cuns qecs
afaita gonella. cortaresciza demalueiz. (et)
alfag ta mestiers cabez. que ia res non
lal espella.
S al maluatz non fos tan gran gaus. auo-
leza ia non fora. et estant aubertz letra-
ucs. qe sobre totas lauora. sil cui iais cors
emartella. casilx ten enrendatz lereiz.
non lor pot escatir laset. nil crims tant
sen ni sisella.
A quist engres euers estrait. fals eflacs fils
dauols paires. fellon enbroncs se benc
mal fait. sers ressis natz dauols maires.
mal ai bos paubres cudella. uolpilon bla-
u deuera sec. fan qe cascun aprent un
quec. don nais ebroillal postella.
E tan tol oimais deloz plait. dels for lo-
matz daols aires. mas qui proeza uol
agait. con pros sie nostrac gaires. qe si ses
forces rauella. atrestan tost sanc esser
dec. sera ben pro comaluais lec. si no(n) fon
daol uzella.
O imais siauols qis uolra. opros plus als
[c.3rB]
non puesc doncas. qe si pros es benipara.
oauols sibet nen brocas. enon sap qes calame-
la. qi sauc cuia faire tail. ni cant on en au-
trui conseil. simet qi non liapella.
P eire daluergna mot qera. qiacomtos us
aconcas. en per aqui om losabra. car del
fin trobar non roncas. ans nas ben laflor pl(us)
bella. de torz elarc ella pareil. enoia motz fals
qe roseil. ni sobre dolat destella.
E nom plus mon chant fauella. fe qeus dei
on mais ualon eil. enoia mot fals que
roeil. ni sobre dolat destella.
BEdT 323,005
Mss.: A 9, B 33, D 1, E 45, I 11, K 1, N2 20, z 1 = Peire d'Alvernhe; C 175 = Marcabru; C (tavola), R 29 = Bernart Marti; N 254 = anonimo.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 (Frank 403:3). Sirventes (vers) di 8 coblas unissonans di 6 versi, seguite da una tornada di 2.
Edizione: Zenker 1900, p.141.
I.
Belha m'es la flor d'aguilen,
quant aug del fin joi la doussor
que fan l'auzelh novelhamen
pek temps qu'es tornatz en verdor
e son de flors cubert li renh,
gruec e vermelh e vert e blau.
II.
De molheratz no m'es pas gen
que·s fasson drut ni amador,
qu'ab las autris van aprenden
engienh ab que gardon las lor;
mas selh per cui om las destrenh
port'al braguier la contraclau.
III.
Vilas cortes ieis de son sen
e molherat dompneiador
e l'azes camiet eissamen,
quan vi·l lebrier ab son senhor;
mas ieu no cre pros dompna denh
far drut molherat gelos brau.
IV.
Molherat fan captenemen
dek envezit enganador:
l'autrui gran gasta e despen
e·l sieu met en luec salvador;
mas selh a cui grans fams a prenh
manja lo pan que no l'abau.
V.
Maritz que marit fai sufren
deu tastar d'atretal sabor;
que car deu comprar, qui car ven,
e·l gelos met li grador,
pueis li laissa sa molher prenh
d'un girbaudo, filh de girbau.
VI.
D'aqui naisson li recezen
qu'us non ama pretz ni valor;
a! com an abaissat joven
e tornat en tan gran error!
Cist tenon l'aver el destrenh,
e·l fel e·l gars son naturau.
VII.
Sancta Maria d'Orien,
guiza·l rei e l'emperador
e faitz lor far ab la lor gen
lo servizi nostre senhor,
qu'ill Turc conoscan l'entressenh
que dieus mori per nos carnau.
VIII.
Aissi vai lo vers definen
et ieu que no·l puesc far lonjor;
que·l mals mi ten ab lo turmen,
que m'a mes en tan gran langor
qu'ieu no sui drutz ni no m'en fenh
ni nuls jois d'amor no m'esjau.
IX.
Non er mais drutz ni drutz no·s fenh
l'ospitars ni jois non l'esjau.
![]() |
B Elha mes Marcabru. la flors daguilen. q(ua)nt aug del fin ioy la dous- sor. que fan lauzelh no- uelhamen. pel temps ques tor- natz en uerdor. e son de flors cu- bert li reynh. gruec e uermelh e uert e blau. D e molherat ges nom es gen. ques fasson drut ni amador.q(ua)b las autrus uau emprenden. en- |
![]() |
gienhs cossi guardon las lor. Uilas cortes hieys des clau. M olherat fan captene- brau. M aritz que marit uay sufren. D a qui naisson li recrezen.qus S ancta mariaenorien. rau. A issy uay lo uers definen. (et) ieu que nol puesc far lonjor. quel mals mi ten e lo turmen. quem ames en tan gran la(n)guor. quieu no suy drutz ni drutz nom fenh. ni nulhs ioys damor nom N on er mais drutz esiau. ni drutz nom felh. lo peniers |
![]() |
ni ioys non lesiau. |
BEdT 172,001
Mss.: A 170, D 63, I 142, K 128 = Gausbert Amiel; G 113, N 257, w = anonimo.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 (Frank 571:7). Chanso (vers) di 5 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 1 tornada di 3 versi .
Edizione: Riquer 1975, p. 1670.
I.
Breu vers per tal que meins i poing
fatz e que sia ben apres,
q'ieu sui trobaire, mas non ges
de celz rics qe·is fant auzir loing;
e s'anava mos chans tro lai
don la razons ven a mi sai,
ja non volria plus anes.
II.
De trop ric'amor non ai soing,
sol de mon partage n'agues,
qe·l poders ni·l semblans non es
en mi ni fu faitz de tal coing
d'enquerre ric joi, ni s'eschai,
ni devenur que ben o sai
no·m poiria qan be·i poignes.
III.
Mais dei doncs amar e mon poing
un bel auzellet q'ieutengues
c'al cel doas gruas o tres,
per q'ieu non prec ni non somoing
d'amar dompna s'a far non fai;
ja·l fol cabrier non semblerai
qu'enquis qe·il reina l'ames.
IV.
Las ricas c'una non caloing
lais als rics donadors cortes,
c'una besseta m'a conques,
tal que de Paris tro al Groing
gensser non es ni mieills no·ill vai
a nuilla de fin pretz verai
ab lo poder qui·l ten en pes.
V.
Ad aquesta soplei e joing
mas mans per referre merces,
que la benanansa on m'a mes
mi val mais e ges no·m vergoing
si trop rica dompna non ai,
que·l sens e la beautz l'estai
tant aut que paucas li son pres.
VI.
De ma ricor, ni meins ni mai,
am e conosc que mieills m'estai
que is trop autamen ames.
BEdT 323,011
Mss.: A 214, C 183, Da 198, I 195, K 181, N2 28, R 6, a 127, z 2, b1 1, κ 95 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 91:11). Sirventes di 14 coblas singulars di 6 versi, seguite da una tornada di 2; la rima b (-en) è fissa.
Edizione: Fratta 1996, p. 47.
I.
Cantarai d’aqestz trobadors
que canton de maintas colors
e·l pieier cuida dir mout gen;
mas a cantar lor er aillors
q’entrametre·n vei cen pastors
c’us non sap qe·s mont’ o·s dissen.
II.
D’aisso mer mal Peire Rotgiers,
per qe n’er encolpatz primiers,
car chanta d’amor a presen;
e valgra li mais us sautiers
en la glieis’ o us candeliers
tener ab gran candel’ arden.
III.
E·l segonz, Girautz de Borneill,
qe sembl’ oire sec al soleill
ab son chantar magre dolen,
q’es chans de vieilla porta-seill;
que si·s mirava en espeill,
no·s prezari’ un aiguilen.
IV.
E·l tertz, Bernartz de Ventedorn,
q’es menre de Borneill un dorn;
en son paire ac bon sirven
per trair’ ab arc nanal d’alborn,
e sa mair’ escaldava·l forn
et amassava l’issermen.
V.
E·l quartz, de Briva·l Lemozis,
us ioglars q’es plus qerentis
que sia tro q’en Beniven,
e semblari’ us pelegris
malautes, qan chanta·l mesquis,
c’a pauc pietatz no m’en pren.
VI.
E·N Guillems de Ribas lo qins,
q’es malvatz defors e dedins,
e ditz totz sos vers raucamen,
per que es avols sos retins,
c’atretan s’en fari’ us chins;
e l’uoil semblan de vout d’argen.
VII.
E·l seises, Grimoartz Gausmars,
q’es cavalliers e fai ioglars;
e perda Dieu qui·l o cossen
ni·l dona vestirs vertz ni vars,
que tals er adobatz semprars
q’enioglarit s’en seran cen.
VIII.
Ab Peire de Monzo so set,
pos lo coms de Tolosa·l det,
chantan, un sonet avinen,
e cel fon cortes qe·l raubet,
e mal o fes car no·il trenqet
aqel pe que porta penden.
IX.
E l’oites, Bernatz de Saissac,
c’anc un sol bon mestier non ac
mas d’anar menutz dons queren;
et anc puois no·l prezei un brac
pois a·N Bertran de Cardaillac
qes un vieil mantel suzolen.
X.
E·l novens es En Raembautz,
qe·s fai de son trobar trop bautz;
mas eu lo torni en nien,
q’el non es alegres ni chautz;
per so pretz aitan los pipautz
que van las almosnas queren.
XI.
E N’Ebles de Saigna·l dezes,
a cui anc d’amor non venc bes,
si tot se chanta de coinden:
us vilanetz enflatz plages,
que dizen que per dos poies
lai se loga e sai se ven.
XII.
E l’onzes, Gonzalgo Roitz,
qe·s fai de son chant trop formitz,
per q’en cavallaria·s fen;
et anc per lui non fo feritz
bos colps, tant ben non fo garnitz,
si doncs no·l trobet en fugen.
XIII.
E·l dotzes, us veilletz lombartz
que clama sos vezins coartz,
et ill eis sent de l’espaven
pero sonetz fai mout gaillartz
ab motz maribotz e bastartz,
e lui apell’ om Cossezen.
XIV.
Peire d’Alvernge a tal votz
que canta de sus e de sotz,
e lauza·s mout a tota gen;
pero maistres es de totz,
ab c’un pauc esclarzis sos motz,
c’a penas nuils hom los enten.
XV.
Lo vers fo faitz als enflabotz
a Puoich-vert, tot iogan rizen.
[c.214rB]
![]() |
Peire daluernge. C Antarai daqestz trobadors. que canton demaintas colors. El pie- ier cuida dir mout gen. Mas acantar lor er aillors. Qentrametren uei cen pastors. Cus non sap qeis monta ois dissen. D aisso mer mal peire rotgiers. p(er) qeis ner encolpatz primiers. Car chanta damor apresen. Eualgra li mais us sautiers. En la glieisa o us candeliers. Tener ab gran candela ar den. E l segonz girautz deborneill. Qe sem blaoire sec al soleill. Ab son chantar magre dolen. Qes chans deuieilla por- ta seill. Q(ue) sis miraua en espeill. Nois prezaria un aiguilen. E l tertz bernartz deuentedorn. Qes men re deborneill un dorn. En son paire ac bon siruen. P(er) trair ab arc manal dal born, Esamaire escaldaual forn. Et amassaua lissermen. E l qartz debriual lemozis. Us ioglars qes plus qerentis. Que sia troc enbe- niuen. Esemblariaus pelegris. Mal autes qan chantal mesquis. Ca pauc pietatz nomen pren. |
[c.214vC]
![]() |
E guillems deribas loqins. Qes mal uatz deforas edins. Editz totz sos uers raucamen. P(er) que es auols sos retins. Catretan sen faria us pins. Eluoil se(m) blan deuout dargen. E l seises grimoartz gaumars. Qes ca- ualliers efais ioglars. Ep(er)da dieu qui lo cossen. Nil dona uestirs uertz ni uars. Qer tals er adobatz sempars. Qe(n) ioglarit sen seran.cen A b narnaut daniel son set. Canc nuil la ren ben non chantet. Efai us motz com nols enten. Canc pois p(er) soberna nadet. Ni la lebre ab lo bou casset. Non ualc sos chans un aiguilen. L oites es bernatz de saissac. Canc un sol bon mestier non ac. Mas danar me nutz dons queren. Et anc puois nol prezem un brac. Pois an bertran decar- daillac. Qis un uieil mantel suzolen. E lonouens es raembautz. Qeis fai de- son trobar trop bautz. Mas eu lo torni e nien. Qel non es alegres ni chautz. P(er) so pretz aitan los pipautz. Que uant las almosnas queren. E nebles de saignal dezes. Acui anc da- mor non uenc bes. Si tot se chanta detoi- den. Us uilanetz enflatz plages. Que dizen que p(er) dos poies. Lai se loga esai se uen. E lonzes es gonzal goritz. Qeis fai de son chant trop formitz. p(er) qen caualla riais feing. Et anc p(er) lui non fo feritz. Bos colps tant fort non fo garnitz. Si doncs nol trobet enfugen. E l dotzes us uieils lombartz. Q(ue) clama sos uezins coartz. Et ill eisson delespa- uen. Pero sonetz fai mout gaillartz. |
[c.214vD]
![]() |
Ab motz uaires moinz ebastartz. e lui apellom casseden. P eire daluernge atal uotz. Q(ue) chanta de sus edesotz. Elauzais mout a tota gen. Pero maistres es detotz. Ab cun pauc esclarzis sos motz. Capenas nuils hom los enten. L o uers fo faitz als enflabotz. Apuoich uert tot iogan rizen. |
[c.183rA]
![]() |
C Hantarai .P. daluer- daquest trobadors. nhe[1] que chantan de manh tas colors. el sordeyor cuyda dir gen. mas achantar lor er alhors. quentremetre naug .c. pastors. qus no sap ques mo(n)ton D aisso mer mal peire dizen.[2] rogier. per que ner en colpatz pre- mier. quar chantet damor apre- zen. e couengral mielhs un sau- tier. en la gleiro zun candelier. portar ab gran candelar den. E l segon guiraut de bornelh. que sembla drap sec al solelh. q(ue) son magre cantar dolen. que ca(n)- ta uielhas porta selh. e sis uezia en espelh. nos prezaria un agole(n). E l ters bernat de uentedorn. q(ue)s- men res den bornel un dorn. mas en son pair ac bon siruen. p(er) trair ab arc manal dalborn. e samai re calfaual forn. (et) amassaua lis- E l quart debriual[3] le sermen.[4] mozis. us ioglaretz pus prezen- tis. que sia tro en benauen. e se(m)- blaria pelegris. malautes quan cantal mesquis. qua pauc pietatz no men pren. E n guillems de briues lo q(ui)ns. ques maluatz defors e de dins. e di totz sos chans raucamen. per quieu non pretz res sos retins. catrestan sen faria us chins. e dels huelhs sembla uout dargen. |
[c.183rB]
![]() |
E l seizen nelias gausmars. q(ue)s cauayers e uai ioglars. e fai ho mal qui loy cossen. nil dona ues- tirs belhs ni cars. quaitan ual- rials agues ars. quen ioglaritz sen son ia cen. E peire bermon se baysset. p(us) quel coms de tolozal det. quanc no soanet dauinen. per que fon cordes quil raubet. e fe o mal quar nol tallet. a quo que hom porta penden. E l ochen bernat de sayssac. q(ua)nc negun bon mestier non ac. mas que uai menutz dos queren. q(ue) despueys nol prezei un brac. p(us) an bertrans de cardalhac[1]. queri un mantelh suzolen. E l noues es en rayambautz. ques fai per son trobar trop bauz. mas ieu lo torne anien. q(ue) non es alegres ni cautz. (et) ieu pretz trop mais los pipautz. q(ue) uan las almornas queren. E n nebles de sanchal dezes. a cuy anc ben damor non pres. si tot se canta de coyden. uila netz es e fals pages. e ditz ho(m) que per dos poges. sai se logua e lai si uen. E l onzes guossalbo rozitz. Q(ue)s fai per son trobar formitz. tan q(ue) cauallairian fen. (et) anc no fon tan ben guarnitz. que p(er) elh fos dos colps feritz. si doncs nol trobet en fugen. E l dozes us petitz lombartz. que clama si souen coartz. mas elh es daquelh eys paruen. per qus sonetz fai gualiartz[2]. ab motz |
[c.183vC]
![]() |
amaribot bastartz. e luy apel- hom cossezen. P eire daluernhe a tal uotz. que canta cum granolhem- potz. e lauzas trop a tota gen. pero maiestres es de totz. ab qun pauc esclarzis sos motz. qua penas nulhs hom los ente(n). |
[c.198vC]
![]() |
peire dalu(er)gne C hantarei daqez trobadors. Qui cha(n)- ton de maintas colors. El pieger cu- ida dir mot gen. Mas achantar lor er aillors. Qentremetrem uei pastors. Cus no(n) sap qes monta ous deissen. |
[c.198vD]
![]() |
D aicho mer mal peire rogiers. P(er) qes ner en colpatz p(re)miers. Car chanta damor ap(re)sen. Eualgra limais un salti ers. En la gliesa o uns cadelers tener ab gran candela arden. E l segonz girauz deborneill. Qe sembla oire sec asoleill. Abson chantar maig(re) dolen. Qes chans deuiella porta seill. Qe sis miraua en espeill.[1] nos p(re)saria un aguillen E lterz Bernartz de uentadorn. Qes me(n) re de borneill un dorn. En son paire ac bon siruen. P(er) trair ab arc manal dalbor(n). Esamaire es calfaual forn. Et amassaira le sermen. E l quarz de bruiual le mozis. Uns iogla rs qes plus q(ue)rentis. Que sia tro qen bonauen. Esemblaria os pelegris. Mala utes q(ua)nt chantal mesqis. Cab pauc pie taz nom(en) pren. E n guillems deribas lo quinz. Ques mal- uaz defors ededinz. E di toz sos uers ra- ucamen. P(er) qes es auols sos retinz. Qua tretan sen faria uns pinz. Eli oil semblon deuot larien. E l seies grimoarz gaumars. Qes caua liers esfai ioglars. E p(er) gadeu qui lo con- sen. Nil dona uestirs uerz ni uars. Que tals er adobaz semprars. Qen ioglarit. sen seran cen. A b arnaut daniel son set. Canc nuilla ren ben no chantet. E fai uns moz qom nols enten. Qanc puois p(er) suberna na clet. Nila lebre ablo buo chacet. Sos cha nz no(n) ualc un aguillen. L ihuich es bernarz desesac. Qanc un sol bon mester no(n) ac. Mais danar me uz dons qeren. Et anc puois nol p(re)zem un brac. Puois an bertran decardaillac. Qes un mantel uiel suzolen. E l noues es en rambauz. Qes fai deson tro bar trop bauz. Mas eu lo torn en nien. [1] Segno di richiamo dopo il punto metrico, ripetuto nuovamente al rigo successivo prima di nos, per indicare la consequenzialità dei versi.
|
[c.199rA]
![]() |
Quil no(n) es alegres ni chauz. P(er) ço p(re)z au- tan lo pipauz. Que uan las almosnas qe- ren. E neble desagnal dezes. Acui anc damor no uenc bes. Sitot se chanta de toiden. Uns uilanetz enflatz plaiges. Q(ue) dizon qe p(er) dos poges. Lai se loga echai se uen. E l unzes gonzalgo roiz. Qes fai deson chan trop formiz. P(er) qel caualaria ifen. Et anc p(er) lui no fo feriz. Bos colps tant fo- rt no fo garniz. Si doncs nol trobet enfu- gen. E l dozes uns ueilletz lombarz. Qe clama sos uezis coarz. Et el eissent del espaue(n) P(er)o sonetz fai mout gaillartz. ab moz ma- ire moinz ebastarz. Elui apellon cosse- den. P eire daluergne a tal uoz. Q(ue) no(n) chanta sus nidesoz. E laudas molt atota gen. P(er)o maistres es detoz. Ab un pauc sclarzis sos moz. Capena nulz hom losen ten. L o uers fo faichs als enflabez. A puoi uert tot iogan riden. |
[c.195vD]
![]() |
Peire dalu(er)ne. xl. C Antarei daquetz trobadors. Quichanto(n) de ma(n)tas colors. El peier cuida dir mot gen. Mas achantar lor er aillors. Q(ue)ntremetren uei cent pastors. Cus no(n) sap q(ue)s mo(n)ta os d(e)isse(n). D aisso mer mal peire rogiers. P(er) ques ner en- colpatz p(re)miers. Quar chanta damor apresen. Eualgra li mais uns saltiers. En la gleisa ou(n)s candelers. Tener ab gran candella arden. E l segonz guirautz de borneill. Quise(m)bla oire sec asoleill. Abson chantar magre dolen. Ques chans de uiella porta seill. Que ses miraua enes- peill. Nos presaria un aguillen. E l tertz bernatz de l[1] uentadorn. Ques me(n)re de borneill un dorn. En son paire ac bon siruen. P(er) trair abar manal dal born, Esa maire escalfau- al forn. Et amasaua le sermen. [1] l sbarrata.
|
![]() |
E l quartz de briual lemozis. Uns ioglars qes plus quere(n)tis. Q(ue) sia tro q(ue)n bonauen. Esembla- ria us pelegrins. Malautes qua(n)t chantal mes- quis. Cab pauc pietatz nomen pren. E nguillems de ribas lo quinz. Ques maluaz de fors edinz. Edi toz sos uers raucamen. P(er) qe es auols sos retinz. Quatretan se(n) faria us pinz. Eloill senblon de not clarien. E l seies grimoartz gaumars. Q(ue)s caualliers es fai ioglars. Eprega dieu qui lo co(n)sen. Nil do- na uestirs uertz ni uars. Que tals er adobatz semprars. Q(ue)n ioglarit sen seran cen. A barnautz daniels son set. Qua(n)c nuilla ren be(n) no(n) chantet. Efai uns motz qoms nols e(n)ten. Qua(n)c pois p(er) soberna nadet. Ni la lebre ablo bou chacet. Sos chanz n(on) ualc un aguillen. |
![]() |
L i huich es bernartz de saesac. Qua(n)c un sol bo(n) mestier n(on) ac. Mais danar menutz dons queren Et anc pois nol prezen un brac. Pois an b(er)tran de cardailac. Q(ue)s un uiel ma(n)tel suzolen. E lo nouems es en rambautz. Q(ue)s fai de so(n) tro- bar trop bautz. Mas eu lo torni en nien. Qil no(n) es alegres ni chautz. P(er) so pretz aitan los pipatz. Que uan las almosnas queren. E nebles de sagnal dezes. Acui anc damor no uenc bes. Si tot se chanta de toi den. Us uilanez enflatz plaigues. Que dison q(ue) p(er)dos pogues. Laise loga echai senen. |
[c.196rA]
![]() |
E lunzens gonzalgorotz. Ques fai de so(n) chan t(ro)p formitz. P(er) quel caualaria ifen. Et anc p(er) lui n(on) fo feritz. Bons colps tant fort no fo garnitz. Si doncs nol trobet enfugen. E l dozes uns uiels lombartz. Q(ue) clama sos uezis coartz. Et eissent del espauen. P(er) so sonez fai mo(n)t gaillartz. Ab motz maire moi(n)z ebastartz. Elui apellon cosseden. P eire dalu(er)ne atal uoz. Q(ue) no(n) chanta sus ni desoz. Elaudas mont atota gen. P(er) so maestres d(e) totz. Ab cun pauc sclaris sos motz. Apena nulz hom los enten. L o uers fo faitz als enflabes. Apoi uert tot io- gan riden. |
[c.181rB]
![]() |
Peire daluerne. ij. C Antarei da quetz trobadors. Qui chanton de maintas colors. El peier cuida dir mot gen. Mas achantar lor er aillors. Qen tre- metren uei gent[1] pastors. Cuns no(n) sap qes mon- ta os deissen. D aisso mer mal peire rogiers. P(er) ques ner en- colpatz premiers. Quar chanta damor aprese(n). Eualgra li mais uns saltiers. En la gleisa onus cadelers. Tener ab gran chandella arden. E l segonz girautz de borneill. Que sembla oire sec a soleill. Ab son chantar magre dolen. Q(ue)s chans de uiella porta seill. Q(ue) sis miraua en es- peill. Nos presaria un aguillen. [1] Punto di espunzione sotto la g e sovrascritta c in interlinea.
|
[c.181vC]
![]() |
E l tertz bernatz de uentadorn. Ques menre de borneill un dorn. En son paire ac bon siruen. P(er) trair ab ar manal dal born, Esa maire escal faual for(n). Et amasaua le sermen. E l quartz de briual lemozis. Uns ioglars q(ue)s plus querentis. Que sia tro qen bonauen. E- semblaria os pelegrins. Malautes quant cha(n)- tal mesquis. Cab pauc pietatz nome(n) pren. E n guillems de ribas lo quinz. Ques malu- atz de fors edinz. Edi totz sos uers raucame(n). Per que es auols sos retinz. Quatretan se(n) faria us pinz. Eluoill semblon de not clarie(n). E l seies grimoarz gaumars. Ques cauall- iers es fai ioglars. Eperga dieu qui lo co(n)se(n). Nil dona uestirs uerz ni uars. Que tals er adobatz semprars. Qen ioglarit sen seran cen. |
![]() |
A b arnautz daniels son set. Quanc nulla re(n) ben no chantet. Efai uns motz qoms nols en- ten. Quanc puois per soberna nadet. Ni la lebre ab lo bou chachet. Sos chanz no(n) ua- lc un aguillen. L i huich es bernartz de sesac. Quanc un sol bon mestier no(n) ac. Mais danar menutz dons queren. Et anc puois nol prezen un br- ac. Puois an bertran de cardailac. Ques un uiell mantel suzolen. E lo nouens es en rambautz. Ques fai de son trobar trop bautz. Mas eu lo torni en ni- en. Quil no(n) es alegres ni chautz. P(er) so p(re)tz ai tan los pipautz. Que uan las almosnas queren. E ne bels de sagnal dezes. Acui anc damor no uenc bes. Si tot se chanta de toi den. Uns uilanetz enflatz plaiges. Que dison que perdos pogues. Lai se loga echai senen. |
![]() |
E lun zens gonzal gorotz. Ques fai de so(n) cha(n) trop formitz. P(er) quel caualaria ifen. Et a(n)c per lui non fo feritz. Bons colps tant fort no fo garnitz. Si doncs nol trobet en fugen E l dozes uns uiels lombartz. Que clama sos uezis coartz. Et el eissent del espauen. P(er) so sonetz fai mont gaillartz. Ab motz ma- ire moinz ebastartz. Elui apellon cosse den. P eire daluerne atal uoz. Que no(n) chanta sus ni desoz. Elaudas mo(n)t atota gen. P(er) so maestres es de totz. Ab cun pauc sclaris sos motz. Apena nulz hom los enten. L o uers fo faitz als enflabes. Apoi uert tot iogan riden. |
[c.28vC]
![]() |
Peire dal uernia
Cantarei da qestz Trobadors |
[c.28vD]
![]() |
Lj huich es berna(n)z de se sac Qanc un sol bon mestier non ac Mas danar menuz dons queren Et anc puois nol preçem un brac Puois an bretran de cardaillac Qes un uieill mantel suzolen. E lo nouens es en Rambauz Q(ue)s fai de son trobar tropbauz Mas eu lo torni en nien Quil non es alegres ni chauz Per so prez aitan los pipauz Q(ue) uan las al mosnas qeren E neble de sagnal deses Anc[1] A cui anc damor non uenc bes Si tot se canta de toinden Uns uilanez enflaz plaiges Q(ue) dizon qe perdos[2] per dos poges Lai se loga e chai seuen. EL unzes gonzal gonaiz Q(ue)s fai de son chan trop formiz Per qel caualaria i fen Et anc per lui no fo feritz[3] feriz Bos colpbs tant fort no fo garniz Si doncs nol trobet en fugen EL dozes uns ueilles Lombarz[4] lombarz Q(ue) clama sos ueçins coarz Et el eissent de lo spauen Pero sonez fai mont gaillarz Ab moz magres monz e bastraz E lui appellon cosseden. P eire daluerna a tal uoz Q(ue) non chanta sus ni de soz E Laudas molt a tota gen Pero maistres es de toz Ab cun pauc sclarzis sos moz Ca pena nuls hom los enten. Lo uers faiz al enflaboz A poi uert tot iogan rizen. |
[c.6rA]
![]() |
C hantaray daq(ui)st trobadors. q(ue) chanto(n) de .P. dalu(er)nhe mantas colors[1]. el sordeior cuia dir gen. mas a cha(n)tar lor er a lors. quentremetre naug .c. pastors. cus no sap q(ue)s mo(n) tot dize(n). D ayso mer mal .p. rotgiers p(er) q(ue) ner encolpatz premiers. car chantet damor a preze(n). e couengral mielhs. us sautiers. (et) e(n) la gleyza us ca(n)deliers. por- tar ab gra(n) ca(n)delarden. El[2] sego(n) guiraut de bornelh. q(ue) semblo- dresec al solelh. ab so magre cantar dole(n). q(uo) ca(n)ta uielha porta selh. e sis uezia en espelh. nos prezaria .i. aguile(n). E l ters B. de ue(n)tadorn. q(ue)s me(n)res de(n). bornelh .i. dorn. may e(n) so(n) payreac bo(n) sirue(n). p(er) trayrab dart manal dal bor(n). e sa mayre calfaual forn et amassaua lisserme(n). E l cart de briual lemozis. us ioglars[3] pus preze(n)tis. q(ue)siatros q(ue)nbeneue(n). e se(m)blariaus pelegris. ma- lautes ca(n)t cantal mesq(ui)s. capauc piatat no me(n) pren. E n .G. de briues lo q(ui)ns. q(ue)s maluatz de fors e de dins. e ditz totz sos chans raucamens. p(er) quieu no(n) pres res sos retins. catresta(n)t se(n) faria us chis. e dels uelhs sembla uout dargen. l[4] seizes nelias gaumars. q(ue)s cauayers e uay ioglars. e fay o mal qui loy cossen. nil dona uestirs bels ni cars. cayta(n)t ualrials a- gues ars. q(ue)n ioglaritz sen so(n) ia cen. E .p. bermon si bayset pus q(ue)l coms de tolosal det. ca(n)c no soanet dauinen. p(er) q(ue) fo(n) cor- tes q(ui)l raubet. e fe o mal car nol talhet. aq(uo) q(ue) ho(m) porta pe(n)de(n). |
![]() |
E l oche(n) .B. de saychac. ca(n) degu(n) bo mestier no(n) ac. may q(ue) uay me- nutz dos q(ue)re(n). ca(n)c de pueys nol preziei .i. brac. pus a(n) b(er)tra(n) de cardelhac. q(ue)s un uil ma(n)tel suzolenc. E l noues es e(n) ray(m)bautz q(ue)s fa p(er) so(n) trobar trop bautz. mays yeu lo torni anien. q(ue) no(n) es alegres ni cautz. e ieu pres trop mays los ribautz. q(ue) ua(n) las almoinas q(ue)ren. E n ebles de sanhal dezes. a cuy a(n)c be(n) damors no(n) pres. si tot se cha(n)ta de coyde(n). uilanetz es e fals pa- ies. e dis nom q(ue) p(er) dos[1] pogues. say se logua e lay seue(n). E l o(n)ze guossalbo rozitz. q(ue)s fa p(er) so(n) trobar formitz. ta(n) q(ue) caualaria fen. et a(n)c no fo ta(n) be(n) guarnitz. q(ue) p(er) el fos dos colps feritz. si doncs nol trobet e(n) fuge(n). E l dotzes us petitz lombartz. q(ue) clama soue(n) si coartz. (et) el es daq(ue)l eys parue(n). p(er) q(ue) us sonetz fay goliartz ab motz amaribotz bastartz. e luy apelom cossere(n). P eyre- dalu(er)nhe a tal uotz. q(ue) ca(n)ta com granolhe(m) potz. e lauzas trop a tota ge(n). p(er) o maystre es de totz. ab cun pauc esclazis sos motz. ca penas lu(n)s ho(m) los[2] e(n)te(n). |
[c.127]
![]() |
Peire daluergne C hantarai daqels trobadors. qe chanton de tropas colors el pieger cuia odir gent (et) atrobar lor es aillors qentre metre naug cent pastors cus non sap qes pueg ni dessent |
[c.128]
![]() |
D aisso mer mal peire rotgier. p(er) son er encolpatz primer car chanta damor a prezent. e ualriail[1] mais un sautier dinz la glera[2] ab un candelier. on portes gran candela ardent. L autre es .G. de de[3] borneil. qe par loira seca soleil. ab son chantar maigre dolent. qe chanto ueillas porta seil. e sis uezia en espeil. nos p(re)zaria un aiguilent. E l ters b(er)nartz del uentadorn. qes m(en) re de borneil en dorn e son paire al[4] mout bel siruent. p(er) traire ab arc manal dalbo(r)n. e sa maire cal faual forn. el gars amassaual sierment E l q(a)rtz don ugo lemozis. us iogla(r)s qesplus qerentis. no(n) a tal tro abnauent. e cui aratz[5] fos pelegris. malautes can chantal mesqis. a pauc pietatz nome(n) prent |
![]() |
G uillenz de ribas es loqinz. qel[1] maluatz de fors e de dinz. e ditz totz sos uers raucament. e non e ges bos sos latins. cautretan sen farius chinz. el oill semblo deuout dargent. E l ui. es gramoart gausmar. q(ue)s cauallers e ua ioglar. e fai o mal qe o consent. nil dona uestir uert ni uar. qe tal er adobat sempar. qen ioglarit ne seran cent A b .p. demonzo so vii pos[2] lo coms de tolosau det chanta(n) un sonet avinen. e cel fon cortes q(ue)l raubet. e mal o fes car noil trenqet. a q(ue)l pe q(ue) porta pendent. E loites b(er)tranz de saissac. qe anc un bon mestier no(n) ac. mas da nar menus deqerent. et anc pueis nol prezei un brac. pos den b(er)t(ra)n de cardaillac. prez un ueill mantel. suzolent. |
[c.129]
![]() |
E lai de marseillan folqet. qe chanta de fotre folet. p(er) una butta cui saten. ca plus ample con dun cabes. e forail meils pesqes ab ret. en mar can no(n) la mouolo vent. E l dezes gosaluo roitz. qes fai trop de son trobar formitz. en cui caualairias feing. (et) anc bos colps no(n) fo feritz. p(er) lui tam be no fo garnitz. si nom lac trobat enfugent E l onzes es enraimbaut. qes fai trop de son trobar baut e non es mia auinent. dome qe a gran pez (et)[1] aut. e sen geraua ni a faut. en negun non a iauziment. E l dotz es us clergatz peirols. ab cara maigra secs mur sols. e can uol chantar ua tossent. caissi nes esclarzitz lo sols. ca totz uos en penria dols tan sa[2] lag son captenement. |
![]() |
E l tretz es us ueils lumbartz. capela sos uezis coartz. e ditz qe se derel desment ni la pot tener en escos. qe tantas dara dels dos[1] e laisal del esser niment. p(er) o us sonetz fai galliartz. ab motz maribotz et grimartz e apelal hom consezent. E n G. fai ditz. fai chanzos. de si do(n)z no potetz pelos. e ditz qe si derel desment. ni la pot tener en es cos qe tantas dara dels dos. cazes amal pas plus non prent E l xu.es .p. uidals. gabaires messongiers e fals. enoi qeiratz gota de sen. p(er) so apres .c. colps de pals. q(ue) amic noi ac nuils[2] corals. de lai sa foudatz no(n) dizent. P eire daluergne a tal uotz. q(ue) cha(n)ta con granoille(m) potz. e faz lauzar a maintas genz. p(er)o maestres es de totz. ab un pauc qes clarzis sos[3] motz. capenas om negun nentent. |
[c.1rA]
![]() |
Versi di Piero d’Aluernia.
P eire daluernhe a tal uotz, Que chanta de sobre e desotz, E sei so son dous e plazen, E pueis es maistre de totz, |
[c.1rB]
![]() |
Pietro d’Aluernia ha tal voce, Che canta di sopra, et di sotto[1] Et suoi soni[2] sono dolci, et piace(n)ti, Et poi è maestro di tutti, Per poco offusca[3] i motti, Che a pena nessun huom’ gl’intende. |
[c.3rB]
c[1] Hantarei da qez troba-
dors. qi chanton dema-
intas colors. el pieger
cuida dir mot gen.
mas achantar lor es
aillors. qen tremetre
uei cent pastors. cus
non sap qes monta
os deissen.
D aizo mer mal peire rogiers. per ques
neren colpatz premiers. car chanta damor
apresen. eualgra li mais un saltiers. en la
gliesa ouns cadelers. tener ab gran candel
larden.
E l segons girauz de borneill. qe sembla oi
re sec asoleill. abson chantar maigre
dolen. qes chanz de uiella portaseill. qe sis
miraua en espeill. nos presaria un agui-
neill.
E l terz bernarz deuentador. qes menre
den borneil un dorn. en son paire ac bon
siruen. p(er)trar ab arc manal dalborn. esa
maire calfaual fron. et amassaira lais-
sermen.
E l quartz debriual lemozis. uns ioglars
qes plus qerentis. qe sia tro qen bona
uen. esemblaria os pellegris. malautes
qant chantal mesqis. cap pauc pietaz no
men pren.
E l guillems de ribas loquinz. qes mal-
uaz deforz ededinz. editoz sos uers rau-
camen. p(er) que es auols sos retinz. qatre
[c.3vC]
tan sen faria uns pinz. el uoil semblon e
uot larien.
E l seies grimoarz gaumars. ges caualiers
es fai ioglars. eprega dieu qi loconsen.
nil dona uestirs uerz niuars. qe tals er
adobatz semprars. qen ioglarit sen seran
seran[2] cen.
A b arnaut daniel son set. canc nuilla ren
ben non chantet. efai uns motz qom nols
enten. canc puois per suberna nedet. ni
lalebre ab lo bou chazer. sos chanz non u[3]
ualc un aiguinel.
L i huich es bernarz dese sac. qanc un sol bo(n)
mestier non ac. mais danar menuz dons
queren. et anc pueis nol prezem un brac.
puos an bertram decardaillac. qes un uiel
manten suzolen.
E l noues es en rambauz[4]. qes fai[5] deson trobar
trop bauz. mas eu lo torni ennien. qil no(n)
es alegres ni chauz. p(er)cho prez aitan los
pipauz. que uan las almosnas qeren.
E nebre desagnal deçes. acui anc damor no(n)
uenc bes. sitot se chanta detoiden. uns uil
lanetz en flaen plaiges. qe dizon qe perdos
poges. lai se loga echaiseuen.
E lunzes gonzalgonoiz. qes fai deson chan trop
formiz. p(er)quel caualaria ifen. et anc per lui
nofo feritz. bos colps tant fort nofo garnitz.
si doncs nol trobet enfugen.
E l dozes uns guillelms lombartz. qe clama sos
uezis coartz. et el eissent del espauen. pero
sonetz fai mout gaillaritz. ab moz maire
moinz ebastartz. ellui apellon conseden.
P eire daluergna atal uoz. qe non chanta sus
ni desoz. elaudas mout atota gen. pero mai
stres es detoz. ab cun pauc sclarzis sos moz.
capena nuls om losenten.
L ouers fo faichs als enflaboz. apuoi uert
tot iogan riden.
[c.96]
Peire d’Aluernhe à tal votz,
Que chanta de sobre & de sotz,
E sei so son dous, e plazen,
E pueis es maistre de totz.
Ab cun pauc esclarzis los motz
Capenas nuills hom los enten.
BEdT 323,012
Mss.: C 179, E 48, R 6, T 150, V 78, m 1 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b8 b8 c7' d8 e8 e8 (Frank 759:2). Chanso di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 3.
Edizione: Fratta 1996, p. 60.
I.
Chantarai pus vey qu’a far m’er
d’un chant nou que·m gronh dins lo cays;
chantars m’a tengut en pantays,
cum si chantes d’aytal guiza
qu’autruy chantar non ressembles,
qu’anc chans no fon valens ni bos
que ressembles autruy chansos.
II.
Belh m’es quan l’alauza se fer
en l’ayr, per on dissen lo rays,
e monta, tro li·s bel que·s bays
sobre·l fuelh que branda·l biza,
e·l dous temps — qu’anc bona nasques! —
entruebre·ls becx dels auzelhos,
don retin lur chans sus e ios.
III.
Qui a doncx amor e l’enquier,
et amors brot’ e bruelh’ e nays,
e qui l’es humils e verays,
en breu d’ora l’a conquiza;
q’umilitatz la vens ades
e belhs semblans ab gent respos,
qu’estiers no n’es hom poderos.
IV.
Mays de mi, las!, qu’enayssi·l ser
e re no n’ai mas quan lo fays:
ayso meteys m’es lo grans iays,
maier que qui·m dava Piza;
e s’a lieys plagues qu’a sos pes
vengues ves lieys de ginolhos
e·lh disses un mot amoros! . . .
V.
Amors, saber volgra quon er
de nos dos, si·us plazi’, hueymays,
que per re engrayssar no·m lays,
mas quar no sai ma deviza;
e podetz aver cor engres
ves mi, qu’ieu non l’aurai ves vos,
tro que·l cors rest de l’arma blos!
VI.
Ab sol qu’ilh — ayso no m’esfer —
non reblan gelos ni savays,
que ia nulh dan, si be·s n’irays,
no·l pretz una pauca briza.
M’en puesca tener luenh ni pres,
sia lausengiers o gilos,
sol qu’ela·m sia a mos pros;
VII.
sol sia que mos cors s’esmer,
que ves autra part non biays!
Qu’un’amors ad autr’enquier plays,
si·n sabi’ esser auciza;
e sapchatz, s’ieu tant non l’ames,
ia non saupra far vers ni sos,
e non o feira, s’ilh no fos.
VIII.
Peire d’Alvernhe l’er cofes
tant de servir e d’orazos,
tro que li·n venha guizardos.
BEdT 323,013
Mss.: C 180, E 50, R 48, T 149, V 79, a 125, b1 5, κ 34 = Peire d'Alverhne.
Metrica: a8 b8 a8 c8 d8 c8 e8 (Frank 457:1). Vers di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 5.
Edizione: Fratta 1996, p. 69.
I.
Cui bon vers agrad’ a auzir,
de me lo cosselh qu’el escout
aquest c’ara comens a dir;
que pus li er sos cors assis
en ben entendre·ls sos e·ls motz,
ia non dira qu’el anc auzis
melhors ditz trobatz lujnh ni prop.
II.
Ges ben no fai az escarnir
qui l’au, ans deu agradar mout,
si tot l’outracujat albir,
ab lor nesci feble fat ris
tornon zo qu’es d’amon de sotz;
e·l be vezem que s’enantis
e l’esquerns resta de galop.
III.
E per tal fai s’en bon gequir,
qu’anc esquerns ni coratg’ es tout:
si bruillet no sai vim florir,
e par d’avol respeit iardis,
can vei que la cima ni·l brotz
non gieta frucha ni tequis,
e l’intrador n’eisson tug clop.
IV.
Era·s vol alre devezir:
qui d’aver sai a gran comout
be s’en deuria far servir;
qu’en un mueg de marbotis
no·us donaria doas notz,
pos a la boca venra·l fis
ni·l prestre secodra l’izop.
V.
A quec deuria sovenir
que non agues corag’ estout
del be don nos devem iauzir,
qu’en pauc d’ora es hom conquis;
e can ven als deriers sanglotz,
no li val honcles ni cozis,
ni metges ab son issarop.
VI.
Ben deuria pensar morir
qui dreitz huils garda sus lo vout:
cossi Dieus per nos a guerir
receup mort, e pos mort aucis
celui qui per nos venc en crotz;
tug morrem, c’avers non gueris
negun al temps plus que fetz Iop.
VII.
Mes son intrat en lonc cossir
cels qui son al derier escout
c’a la mort no·s pot escremir
coms ni reis ni ducs ni marquis,
e, s’enantz no·s nedeia totz
que la mortz li serre lo vis,
be si pot, si·s vol, trigar trop.
VIII.
Totz jorns vos poiria legir;
mas preguem cel qu’es caps e fis
que·ns garde del enfernal potz
e que·ns met’ el sieu paradis
lay on mes Ysach e Iacop.
BEdT 323,014
Mss.: C 181, R 5, a 126 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 d8 c8 d8 (Frank 612:7). Geistliches Lied di 9 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 4.
Edizione: Fratta 1996, p. 76.
I.
De Dieu non puesc pauc ben parlar
ni mout no·us en sai yssernir,
quar gran res restari’ a dir
e·l paucs es pus que non apar;
mas pus ylh m’abriv’ en valor
al belh sen si cuma parier
ben tanh dir a dreg per s’amor
so qu’al sieu poble a mestier.
II.
Don dic cossi deu esguarar
quals es ni que deu devenir,
e s’om so meti’ en cossir
ia res no·s deuria prezar;
mas l’uelh belh tenon tenebror
e l’esguart gloton desirier,
e·l cors cossenten la folhor
guida l’arm’ a mal destorbier.
III.
De que·m puesc pro meravillar
cum per se non pren hom albir;
que, quan que·l tric, l’er a murir
e pel pas ansessor passar;
et en tan estranha flairor
revertis qui·s pus bobansier
qu’als auzens hi a gran feror,
mas huey oblidon aquo d’ier.
IV.
Mout es grieu e fort et amar
als trespassans de desgiquir
d’aysso de que·s degran aizir,
ans que·ns sobrevengues afar;
qu’ieu sai que tart, si contra·l cor,
no·s cobri hom ben del arquier
que del colp sentra la viguor,
quar trop val guarda de premier.
V.
Mas grieus es hom a castiar
que mais ama son dan chauzir;
mas qui·s volgues tant enantir
vas ben cum contra mal obrar,
ia non perdera·l regn’ aussor
pel ioy d’aquest mon messongier;
quan la carn caitiv’ a sabor
l’esperitz pren gran encombrier.
VI.
E que·us puesc per peior contar
d’ome, si·l vey ben resplandir
de ren qu’el segl’ ay’ a formir,
mas ab Dieu no·s sap acordar;
e tot l’als es dezanador
e desrefugen e corsier,
per qu’om ren a son creator,
pus mor, dels faitz respost entier.
VII.
E pus Dieus nos denha donar
vezer, entendre et auzir
e sen e saber e sentir
e tanta riquez’ ad uzar,
be·ns degr’esser sovenidor;
quar tort ten qui d’autruy terrier
deven rics e del frug melhor
es escas al don a sobrier.
VIII.
Per qu’er escur so qu’ar es clar
lay on Dieus mostrara·l martir
qu’elh sostenc per nos a guarir;
on nos sera totz a tremblar
lo iorn del iutjamen maior,
on non aura ren d’ufanier;
qu’ab gran ioi et ab non pauc plor
eissens desebran duy semdier.
IX.
On chascuns se degra senhar
et esser soven en sospir
com Dieus se denhet humelir
e que pres per los sieus salvar,
e quan pauc porton tug del lor
seguentre lo sanglot derrier;
quar mout met estreicha labor
cel que trop s’en fai parsonier.
X.
E com lo blanc e·l vert e·l var
sostenc, el fai demeg servir;
don no·il platz alcus bes ufrir
per aquel qui n’ar’ a penar.
E totz temps reviura dolor
tot so qu’el segl’ es d’alegrier,
car aver vas nostre Senhor
ni quan qu’es no val un dinier.
XI.
A! co·s pot pauc quascus fiar
en quan say laissa al transir,
si·lh eys no so sap devezir
tan gen que·s puesca profichar;
e tan breu vid’ an li pluzor,
vilan e clerc e cavalier,
e tan tost torn’ en amargor
lo ioys d’aquest segle leugier.
XII.
Mas Dieus per la sua doussor
nos don cum siam tal obrier,
que·ns acuelha en resplandor
on li sieu sanh son eretier. Amen.
BEdT 323,015
Mss.: A 10, B 35, C 178, D 2, E 45, I 11, K 1, N2 19, R 6, T 153, V 78 = Peire d'Alvernhe; X 86 = anonimo.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c10 d10 c10 (Frank 405:1). Chanso (vers) di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Melodia: A B A' B' C D E (= ms. R); A B A B C D E (= ms. X).
Edizione: Fratta 1996, p. 84.
I.
Deiosta·ls breus iorns e·ls loncs sers,
qan la blanc’aura brunezis,
vuoill que branc e bruoill mos sabers
d’un nou ioi qe·m fruich’ e·m floris;
car del doutz fuoill vei clarzir los garrics,
per qe retrai entre·ls enois e·ls freis
lo rossignols e·l tortz e·l gais e·l pics.
II.
Contr’aisso m’agrada·l parers
d’amor loindan’ e devezis
car pauc val levars ni iazers
a lui ses lieis cui es aclis;
c’amors vol gaug e guerpis los enics,
e qui s’esgau a l’ora q’es destreis,
be·m par q’a dreit li vol esser amics.
III.
Q’ieu vei e crei e sai q’es vers
c’amors engraiss’ e magrezis
l’un ab trichar, l’autr’ ab plazers
e l’un ab plor e l’autr’ ab ris;
lo cals qe·s vol n’es manens o mendics,
per qu’ieu n’am mais so qu’en ai q’esser reis
assatz non — re d’Escotz ni de Galics.
IV.
Ges ieu non sai los capteners
mas soffre, c’una m’a conquis
don reviu iois e nais valers,
tals que denan li·m trassaillis;
car no m’enqier de dir, m’en ven destrics,
tan tem qe·l mieils lais e prenda·l sordeis;
on plus n’ai cor, mi pens: car non t’en gics?
V.
A! car si fos dels mieus volers
lo sieus rics coratges devis,
desque ma dompna·m tol poders
de so de q’ieu plus l’ai requis!
Mas no·ll sai dir lausengas ni prezics,
mas meillor cor l’ai trop que non pareis;
s’ella no·l sap, morrai m’en totz antics.
VI.
Tant m’es doutz e fis sos vezers
pel ioi qe·m n’es al cor assis
e sobre tot lo bons espers
q’ieu n’ai, per que m’en enriquis;
c’anc tant non fui mais coartz ni mendics,
ab q’ieu la vis alques, aqui mezeis
no·m saubes far de gran paubretat rics.
VII.
So es gaugz e iois e plazers
que a moutas gens abellis
e sos pretz mont’ a grans poders
e sos iois sobreseignoris,
q’enseignamens e beutatz l’es abrics:
dompneis d’amor, q’en lieis s’espan e creis,
plens de dousor, vertz e blancs, cum es nics;
VIII.
per q’ieu mi pens: ia non t’en desrazics,
quan mi conquis en loc on ilh me seis
plus que se·m des Franssa lo reis Loics.
IX.
En aqest vers sapcha vilans, Audrics,
que d’Alvernge manda c’om ses dompneis
no val ren plus que bels malvatz espics.
BEdT 323,015a
Mss.: m 1 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b8 c8 d8 e8 f8 f4 e8 (Frank 871:1). Chanso di 7 coblas unissonans di 8 versi.
Edizione: Monteverdi 1939, p. 137.
BEdT 027,004b
Mss.: M 187 = Arnaut Catalan, C 360 (ma tavola = Peire d'Alvernhe) = Geneys lo Joglars.
Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 c7 d7' d7' e7 e7 d7' (Frank 594:1). Gebet di 5 coblas unissonans di 11 versi, seguite da una tornada di 7.
Edizione: Zenker 1900, p. 152.
I.
Dieus verais, a vos mi ren,
que de la verge fos natz
e per nos en crotz levatz,
vos clam merce humilen
que·m perdonetz los mortals
falhimens e·ls venials
qu'ai faz en tota ma via;
dieus, filhs de sancta Maria,
Jesu Cristz, on gaug s'espan,
segon vostre merce gran
non gradetz la colpa mia.
II.
Senher, ab cor peneden
vos clam merce dels pecatz
qu'ai faitz ni digz ni pensatz,
desqu'ieu ai estat deslials
vas vos en est segle fals;
per so, dieus, merce·us querria,
e vos, maire de dieu pia,
pregatz ne lo vostr'efan,
que·us comandet a Johan,
quan sus en la crotz pendia
III.
Senher, que sus el turmen
fos de la lansa nafratz,
si qu0en issi pe·ls costatz
sancs e aiga eissamen,
per que vostre pobl'es sals
si que·l princepsinfernals
no a poder com solia,
vostra passios me sia
defendens que no m'engan
l'enemics, que·m vai temptan,
antics qu'es pels de feunia.
IV.
Senher, qu'el sanh monimen
fon lo vostre cors pausatz
e per los juziens gardatz
lo sanh sepulcre garnen,
fazen el vas lur senhals,
e vos, reis celestials,
ressusscitetz al tertz dia,
la vostr'eternal paria
perc que·m defenda de dan,
de mort subtana gardan
mon cors e de vilania.
V.
Reina del firmamen,
la vostra verginitatz,
per qu'es totz lo mons salvatz,
mi gar l'arma e·l cor e·l sen
e·m do qu'ieu viva lejals
e·m defenda de totz mals,
qu'ieu non fassa ni non plazia,
e lais mi de ben far tan
que, quan morrai, l'arma·s n'an
en la vostra companhia.
VI.
Senher, dels bels temporals
me donatz tan que sivals
trop sofrachos non estia,
quar ab aitan pro auria;
e prendetz en grat on chan
qu'ieu pro fi de bon talan
a la votsra senhoria.
BEdT 323,016
Mss.: B 34, C 182, Da 153, I 11, K 1, R 5, a 129, m 2 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7 a7 b7 a7 b7 b7 c8 (Frank 124:4). Gebet di 13 coblas singulars di 7 versi, seguite da 3 tornadas di 1 verso e da un rigo di prosa.
Edizione: Fratta 1996, p. 99.
I.
Dieus, vera vida, verais
e dreitz endrech clers e lais,
e nomnatz salvaire Cristz
en latin e sobr’ebrais,
e natz e pois mortz vius vistz
e sorsetz, don laissetz tristz
aquels que pois fezetz gauzens.
II.
Seigner reis, eu failli fals,
don es issitz tant grans mals,
en consir et en ditz durs,
et en fols faitz enfernals
ab brondis d’estrains aturs,
et en tals talens tafurs:
mi·us rend colpables penedens.
III.
De tot so q’ieu fesi anc,
e si non ai cor ferm franc
de dir so que·m agra ops,
prec a vos al cal m’en planc,
per cui tant fon fizels Iops,
que non gardetz mos tortz trops,
ma gratia·m sia sofrens.
IV.
Q’ieu no·m sent si savis sai
que posca conqerre lai
lo reing on hom set ni fam
ni freig non a ni esmai,
si·ll vostra vertuz, cui clam,
no·m don’ esfortz q’ieu desam
lo ioi d’aqest segle giquens.
V.
Qe·m fai faillir vas vos sol,
per que·l cors m’intr’ en tremol;
e si·m servatz mos forfaitz
tro lai al derrier tribol
q’enans no·ls m’aiatz fag fraitz,
Seigner, ges bons no·m n’es plaitz,
si doncs merces no·ls sobrevens.
VI.
De vos, q’estorsetz Sydrac
d’ardent la flam’ e Misac
ensems et Abdenago
e Daniel dinz del lac
e Ionas ab utero
e·lz tres rics reis contr’Ero
e Susann’ entre·ls fals guirens.
VII.
E paguetz, Seigner sobrans,
tanz de dos peis e cinc pans,
e·l Lazer suscitetz vos
q’era ia quatredians;
de vos ac per bel respos
son serf salv Centurios,
e gitetz del mon mains turmens.
VIII.
E fesetz de l’aiga vin
al covit d’Archeteclin,
ed autres meravills moutz,
don hom carnals non sap fin
ni no·s n’entremet’ estoutz;
e parlet per vos lo voutz
de Lucha, rics reis resplandens.
IX.
E fezetz la terra e·l tron
e tot qant es ni anc fon
d’un sol seing el sol el cel,
e confondetz Faraon,
e detz als fills d’Israel
laich e brescha, mann’ e mel,
e dampnetz per serpen serpens.
X.
C’als vostres fon requies,
qand vos plac que Moyses
encausses lai el desert;
e solsetz las mans e·ls pes,
quand us angels l’ac espert,
saint Peire e·l fezetz cert
dels vostres destrics destreignens.
XI.
E·us quesiron la lor pleps
tro lai on es mons Oreps,
aucien dinz Bethleem,
qan vos en fugi Ioseps
en Egipte, so sabem;
e pois en Iherusalem
venguetz, e·ntre·ls vostres parens
XII.
a Nazareth, reis Ihesus.
Pair’ en tres personas us
e fills e sainz esperitz,
ador en trinitat sus
q’etz cims e rams e razitz
e Deus e de qant q’es guitz:
siatz me, si·us platz, defendens.
XIII.
E sai obr’ e bon talan
mi detz e far entretan
que, qan venretz en las nius
iutgar lo segl’ el iorn gran,
doutz Dieus, no·m siatz esquius
e q’ieu, clars reis regum pius,
m’en an ab los gausitz gauzens.
XIV.
E, Seigner, no m’oblidetz gens,
que ses vos non sui sostenens;
e seing m’en vostre nom crezens:
in nomine patris e filii et spiritus sancti. Amen.
BEdT 338,001
Mss.: C 373, Da 192, I 149, K 135, R 29 = Peire de Corbiac; b1 1, κ 96 = Peire d'Alvernhe; Bamberg Ed. V 11 f.32 = anonimo.
Metrica: a7' b7 b7 c7' d7' d7' e7' a7' (Frank 748:1). Geistliches Lied di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 1 tornada di 4 versi e da una di 2 .
Edizioni: Bartsch-Koschwitz 1904, p.231.
I.
Domna, dels angels regina,
esperansa dels crezens,
segon que·m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no·s deu traire,
cum sos sens mielhs l'aparelha,
romas o lenga latina.
II.
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire,
el mon nulha no·us semelha
ni londana ni vezina.
III.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana,
cre ver e sap tot l'afaire
que·us dis l'angels saludaire,
quan receubs per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
IV.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfamtamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
Jesu Crist, nostre salvaire,
si com ses trencamen faire
intra·l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
V.
Domna, vos etz l'aiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que·s moillet dins la sec'aire,
don Gedons fon proaire;
e natura·s meravelha
com remazetz intaizina.
VI.
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e·l vens;
mostra nos via certana:
car si·ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que·ns destorbelha
ni·l sobern de la marina.
VII.
Domna, metges e mezina,
lectoris et enguens,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina.
VIII.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda·l filh e prega·l paire,
ab l'espos parl'e conselha,
com merces nos si'aizina.
IX.
Nos dormem, mas tu·ns revelha,
ans que·ns sia mortz vezina.
BEdT 323,017
Mss.: A 9, B 33, C 179, D 1, E 47, I 12, K 2, z 1 = Peire d'Alvernhe; a1 296 = Marcabru; N 255 = anonimo.
Metrica: a7 a7 a7 a7 b7 b7 (Frank 27:4). Chanso di 8 coblas doblas di 6 versi, seguite da una tornada di 2 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 112.
I.
En estiu, qan crida·l iais
e reviu per miei los plais
jovens ab la flor que nais,
adoncs es razos c’om lais
fals’amor enganairitz
als volpillos acropitz:
II.
li sordeior e·il savais
n’an lo mieills e·l meins del fais:
pauc so prezon, qui·s n’irais.
Amarai, mas non puosc mais,
que de tal amor sui guitz
don sai que serai trahitz.
III.
Pres ai estat en caslar,
ab so que no·i aus estar,
e pero non puosc mudar
de mos enemics no·l gar;
ja non serai assaillitz,
q’en auta roch’ es bastitz.
IV.
Si·l portiers me vol iurar
c’autre non i lais intrar,
segur poirai gerreiar;
mas al sagramen passar
tem que serai escarnitz,
que mil vetz i sui faillitz.
V.
Lai sui plevitz e iuratz
q’ieu non am ves autre latz,
mas d’aisso es grans pechatz
q’eu am e non sui amatz;
totz temps ai fag plaitz e ditz
per q’eu sui gen acuillitz.
VI.
A Dompnidieu qier solatz
per q’ieu si’ enamoratz,
q’en aital hora fui natz
c’anc non puoc amar en patz,
e platz mi car sui issitz
de la terr’ on fui noiritz.
VII.
Amor mi lais Dieus trobar
on ia no·m posc afiar,
e qant ieu la tenrai car,
ill pens de mi enganar;
c’adoncs mi tenc per garitz,
qan mi ment tot cant mi ditz.
VIII.
Assatz a a cavalgar
qui la cuid’ autra trobar,
c’aissi co·l cels clau la mar,
non pot hom gaire trobar
que non sion camiairitz
vas drutz e vas lor maritz.
IX.
Totz temps deu esser marritz
qui d’aital amor es guitz.
![]() |
Marchabrus En estui cant cridal iais. e reuiu p(er) mei lo plais. iouens ab la flor. qe nais. adoncs es razos. com lais. falzamor engua nairitz als uol pilhos atCon la -c- espunta e la -t- trascritta nell’interlinea dal correttorerupitz. |
![]() |
Li sordeior. el sauais. nan lo mails el meins delfais. pauc so prezo qil ni rais. amarai mas non puesc mais qe de talamor. soi guitz. don sai qe serai traitz. |
![]() |
P(er)er pres autrui caslar. ab so qe noi auz estar. ep(er)o non puesc mudar. de mos enemics no lguar. ia noi serai assalitz. qen auta roqes bastitz. |
![]() |
Si col portiers mi uoilau cir cautre. nom lais entrar. segur poirai guereiar. mas al sagramen passar. temqe serai esch arnitz. qe mil uetz. i soi saillitz. |
![]() |
Lai sui pleuitz e iuratz. qe no(n) am uas autrelatz. mas daisso es granz pechatz. qeu am e no sui amatz. totz temps ai faigz plagz e ditz. p(er) qeu soi gent acuillitz. |
![]() |
Adomredieu qeir solatz. p(er) qieu sia enamoratz. qen aitallhora fui natz. canc no(n) poec amar. empatz. e plai mi car sui issitz. A seguire una o più lettere illegibili. la terra on fui noiritz. |
![]() |
Amor mi lais dieus trobar. on ia non puesca fiar. e can eula tenrai car. el penz de mi enguanar. cadonc mi tenc p(er)garitz cant me ment tot cant me ditz. |
![]() |
Assatz a acaualgar. qi autran cuia trobar. caissi col cels clau lamar. non pot homgaire trobar. qe no(n) sion engua nairitz. als drutz e uas lur maritz. |
![]() |
Totz temps deu amar maritz. qi daital amores guitz. Eu sui de tal amor guitz. don serai tart serai tart seignoritz. |
BEdT 323,018
Mss.: C 181, E 48, R 6, T 151, V 79, a 126 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7 b7' b7' a7 c7 c7 b7' (Frank 557:2). Geistliches Lied di 9 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 5.
Edizione: Fratta 1996, p. 122.
I.
Gent es, mentr’om n’a lezer,
s’enans de son mielhs a faire,
que, quan s’aizina·l cuidaire,
tal hor’ es larcs de voler,
e qui enans es avertitz
que l’aguaitz li sia yssitz,
non es ges del tot muzaire.
II.
Contr’aso deu aparer
en cuy sens es alberguaire,
que sciensa no pretz guaire
s’als ops non la vey valer;
doncs ar er de mi sentitz
lo sabers don suy tequitz,
s’er fis o mesclatz de vaire.
III.
Qu’el segl’ ai fag mon plazer
tan qu’en suy de trop peccaire,
et ar agrada·m n’estraire,
pus Dieus pro·m n’a dat lezer;
qu’esser pot hom descauzitz
e non es ops n’an delitz
per oltracujat vejaire.
IV.
Pueys Dieus so·m laissa vezer
en que puesc esser miraire
de mo mielhs e·l sordeis raire.
Hon om plus a de saber,
hon maier sens l’es quesitz,
et aquelh par plus falhitz
qu’a sos ops n’es enguanaire.
V.
Mas s’ieu en saubes lo ver
be sai, for’ ancar compaire
de ioven et enquistaire.
Sil ric, cuy degra chazer
en grat, fan vis esbauditz,
mas si·l fals segl’ es mestitz
que·il fait son pauc contra·l braire.
VI.
E mentr’usquecs pot querer
luy qu’es vers Dieus e salvaire
mout es endreg si bauzaire,
pus o met en nonchaler;
que mager gratz n’es cobitz
qui fer s’escolp que feritz,
d’aitan suy ben esperaire.
VII.
So fera plus a temer,
per que suy meravilhaire
qu’hom non es Dieu reguardaire,
tro qu’es tan prosmatz al ser
que·l iornals l’es escurzitz;
e s’adoncx no·l ven complitz
non cug que pueys se n’esclaire.
VIII.
Amors, be·m degra doler,
si negus autr’enginhaire
mas lo dreituriers iutiaire
de vos me pogues mover;
que per vos er’ enriquitz,
essaussatz et enantitz
e pel senhor de Belcaire.
IX.
Mas so non pot remaner,
cortez’amors de bon aire,
don mi lais esser amaire,
tan m’agrada a tener
lai on vol sanhs esperitz;
e pueys el mezeys m’es guitz,
no·us pes s’ab vos non repaire.
X.
Qu’ ieu sai, tan rics governaire
no·m denhes en guit aver
— Peire d’Alvernhe so ditz —
no de·us for’ enquer partitz
ni per autr’amor camiaire.
BEdT 112,002
Mss.: Da 196, I 133, K 119 = Cercamon; E 51 = Peire d'Alvergne; S 21 = Peire Vidal; N 110; N2 25 (incipit) = Gaucelm Faidit; L 18 = Bernart de Ventadorn.
Metrica: a8 a8 b8 c7' a8 c7' d8 e8 f7' (Frank 668:1). Vers di 7 coblas unissonans di 9 versi.
Edizione: Zenker 1900, p. 149.
I.
Ges per lo freit temps no m'irais,
anz l'am tan cum fatz la calor,
qu'atressi posc aver d'amor
en ivern bon'escharida,
com lanquan verdeion li plais,
e n'aten bon esjauzida,
s'a lei platz que mos ditz acuolh;
que per autra mais no s'esjau
mos cors ni a benanansa.
II.
Cuidatz vos doncs qu'ieu sia gais
per folha ses par ni per flor,
ni plus iratz, si·l freitz vens cor
ni quan vei gent acropida,
que amon tan com dura mais
e fan adoncs esbrugida,
puois deschazon, quan deschai·l folh,
e·ill fin remanon e·ill vassau
cui fin amistatz enansa.
III.
Pero pro n'i a de savais,
qu'anc hom segle non vi melhor,
si tot s'en fan maint blasmador;
e cel que bon pretz oblida
senbla fols que l'autrui abais,
et es razos deschauzida
qu'om veia·l pel en l'autrui olh
et el sieu no conois lo trau
per la foudat que·l sobransa.
IV.
Tant es mos jois fis e verais
e grans qu'anc hom no l'ac mejor,
quar de dompnas am la gensor,
que m'es tant fort abellida;
e s'il vol, si m'am o s'en lais,
qu'ieu l'amarai a ma vida,
e s'ela no vol, ieu m'o volh,
que d'aitan pois tener la clau,
si plus non ai d'abondansa.
V.
Tut jorn perpren e·m creis e·m nais
uns rams de joi plens de doussor,
que m'a partit d'ir'e de plor
e·m chapdela si e·m guida
qu'en als no sojorn ni engrais
ni ai m'amor establida;
e qui qu'en parlw ni·m janglolh,
us no sap via ni esclau
ni on mos cors plus balansa.
VI.
Ges aquella foudat nom pais,
anz n'am mais lo pro que l'onor
e celar qu'o sapchon plusor,
que fols es qui jangl'e crida
de dompna ni s'en fenh trop gais,
e tenc l'onor per delida
e mou de folia e d'orgolh
a cel qu'en vol blasme ni lau
ne bruich de fol que·s bobansa.
VII.
Bella domna, no·us si'esmais
car no ve de vostr'amador;
qu'eu sui chai ses cor trichador,
que ja non farai falhida
ver vos, on qu'eu m'an ni m'apais;
qu'autr'amors m'es avelida,
e sui totz vostres si com suolh,
e si tot no·us vei ni no·us au,
ades n'ai al cor membransa.
BEdT 323,021
Mss.: C 181, R 5 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7 a7 b7 c7 c7 c7 b7 (Frank 199:1). Geistliches Lied di 9 coblas capcaudadas di 7 versi e una tornada di 4 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 139.
I.
Lauzatz si’ Emanuel,
lo reys de terr’ e de cel,
qu’es trinus et unitatz,
e filhs e sanctz esperitz
e quasqus payre complitz,
si q’us noms es et us guitz
et Dieus et homs apellatz,
II.
En divers digz assemblatz
totz, et una trinitatz,
senes sustantia partir;
qu’ayssi tenc l’un per maior,
quom l’autre non dic menor,
mas un sol Dieu ieu azor
e·l prec que·m denh’ eyssauzir,
III.
seluy qu’el mon volc venir
per nostres peccatz delir
e per que·ls quatr’elemen
agron dessemblatz semblans;
qu’alre no·y era estans
mas Dieus qu’es pueys e denans,
qu’anc non ac comensamen,
IV.
ni ia fin en negun sen
non aura, qu’el resplanden
de prim destinet, anceys
qu’el fetz sobrescur la lutz,
quar tan ferma·s sa vertutz
qu’esser non pot descrezutz
ni ren pus aver decreys
V.
en luy que det si meteys,
per que·l premiers mals s’esteys
qu’era mout grans desconortz,
quar selh qu’anc no fes peccat
venc sufrir humanitat
e mort desotz Pons Pilat
e sobre sos vestirs sortz.
VI.
Mas iamays non l’er faitz tortz
ni·l senhorejara mortz,
luy qu’al ters iorn sors del vas,
aissi cum era promes,
per que·l fels d’ifern mespres,
quant als dissipols crec fes
e parec a sant Tomas.
VII.
Pueys non say estet tan bas
que de la val Iozaphas
d’un pueg desobr’un peiro
no montes en cel e pus;
pueys venc l’onzen iorn de sus,
vist soptans e clars e clus
als sieus dins una maizo.
VIII.
Per aver melhor razo
ab bona entencio
lur laisset ses ocaizo
don quascus discipulus
fos forz e ferms sos estrus,
com Dieus dessendenz say jus
lur det benedictio.
IX.
Aquelh crey ieu per cuy so,
que per nos pres passio
e perdonet al lairo
e qu’es trinitatz et us,
selh que la maire Ihesus
cossellet en la crotz sus
e qu’es a venir el tro,
X.
pus lo segle er cofus,
per iutjar los blancs e·ls brus;
aquelh prec ieu que m’escus
e mon cor e m’arma·l do.
BEdT 323,019
Mss.: C 179 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b4 c6 a8 b4 c6 d4 e6 d4 e6 (Frank 775:1). Chanso di 7 coblas unissonans di 10 versi.
Edizione: Fratta 1996, p. 129.
I.
Lo fuelhs e·l flors e·l frugz madurs,
quan es sazos,
m’es ioys e gaugz m’adutz,
e·l retins per plas e per murs
dels auzelhos
e·l ros qu’el ram relutz,
qu’entendemens
mi ven e voluntatz
d’esser sabens
de mais en mielhs assatz.
II.
Quar ses gaug grans sabers ni purs
ni gienhs ginhos
non er aut elegutz;
per que ie·m cre en cent augurs
iauzens ioyos
e iauzens mantengutz
contra tals gens
cuy falh sciens’ e patz:
envi encens
sobre·ls enamoratz.
III.
Qu’ab lo plus gent ioy vau segurs
qu’anc entre nos
sai fos aparegutz,
e no mi tenran dan digz durs
d’omes iros
ni lauzengiers lengutz;
que·l senatz sens
no·s camja ni·lh beutatz
don sui iauzens,
de bon’amor amatz.
IV.
E sembla·m ben els ditz escurs
et en razos
de dir ses motz romputz;
de que cove que mot mellurs
tu, cuy det sos
e motz far mentaugutz;
que·l mai manens
d’autruy part pert viatz
bos covinens,
pus no·y ren dels dos gratz.
V.
Mas de mi non auja rancurs,
que cobeytos
suy sobre·ls autres drutz
d’esquivar contra fals tafurs
e d’amoros
esser e ben volgutz;
quar si trop tens
mi fes fals’amistatz
ia·m sent tenens,
de fina afinatz.
VI.
E quals qu’an contr’amar periurs,
ieu serai bos
ves l’amor que·m condutz,
e francs e ferms en mos aturs,
e·lh sospeyssos
er en los sieus aiutz;
don sapiens
suy e mai melhuratz
d’autres sinc cens
d’amor enamoratz.
VII.
Que cum l’aurs resplan e l’azurs
contra·l fer ros
desobre los escutz
mi det do, tro lai ont es Surs,
qu’ieu sobriers fos
als grans et als menutz
dels esciens
de trobar ses fenhs fatz,
don sui grazens
ad aquilh don m’es datz.
BEdT 323,022
Mss.: E 52 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8' c8' d8 d8 (Frank 577:232). Kreuzlied di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas da 4 versi.
Edizione: Pulsoni 1994, p. 82.
I.
Lo senher que formet lo tro
e tot quan terr'e mar perpren
evenc pel nostre salvamen
recebre mort e passio
e<n> quan vit que sa gen perdia.
En resors de mort al ters dia
et en enfern n'anet dece
per nos salvar, vera merce.
II.
Aisi com nos det guerizo
e·n liuret son cors a turmen,
nos quer qu'el dezeratamen
que·ill faun Sarrazi felo
lo seguam tug la dreita via,
que la votz del cel nos escria:
"Sortz, e mort venetz a merce!"
e no la vol qui no m'en cre.
III.
Totz nos apela a razo,
quar son aspre li faillimen,
e pot nos sorzer veramen
sel que per·l rei Farao.
Seguam lo com ditz l clersia
e poira·l dir senes fadia
qui morra: "Tu morist per me,
vers Dieus, et ieu soi mortz per te".
IV.
E qui viura, ses faillizo,
er cazatz d'onrat pretz valen,
et er salvatz plus salvamen
que Ionas qu'eisit del peiso,
qu'era peritz pel tort c'avia
al Senhor. Laisem la folia,
e seguam Dieu que val qui·l cre,
V.
Al rei Felip et a·n Oto
et al rei Ioan eisamen,
laus que fasson acordamen
entr'els e segon lo perdo,
e servon a Sancta Maria,
don sos fils pert la senhoria
de Suria, del comte de
Sur tro al regne d'Egipte.
VI.
Las poestatz e·l ric baro
e·ill pros cavalier e·ill sirven,
- et auri'obs l'afortimen -
anem tug que Dieus nos somo,
quar si negus hi remania,
enferns er a sa companhia;
cel que Dieu laisa, en enfern te,
e·n enfern aura la merce.
VII.
Hueimais parran li ric e·ill pro
e·ls coratios ab ardimen
al be ferir de mantenen;
aras parran li adreg e i·ll pro,
qu·el<s> bos armatz somo e tria
nostre Senher, cui non oblia,
e laisa·<ls> malvatz d'avol fe,
e·ls pros vol menar a merce.
VIII.
Lo chans tenra <en> ves Suria
e·<l> crotz on Dieus nos rezemia
e·l saint sepulcre e·l loc on <t>e
a cobrar qui volra merce.
IX.
Profeta, vai e te ta via
vas Magna, on pretz novs desvia,
al senhor qui lo guard'e·l te
plus que no faun Iuzieu lur fe.
BEdT 323,020
Mss.: C 180 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7 b5' a7 b5' a7 b5' a7 b5' c8 c8 d8 d8 (Frank 253:1). Vers di 5 coblas singulars di 12 versi, seguite da una tornada di 2; le rime c (-ier) e d (-ais) sono fisse.
Edizione: Fratta 1996, p. 134.
I.
L’airs clars e·l chans dels auzelhs
la flors fresc’ e·l fuelha
que s’espan per los brondelhs
— e·l vertz herba bruelha —
mi mostra d’esser ysnelhs
q’un vers non-clus cuelha,
tal que·l sos sia novelhs,
que·l chant qui ia·s vuelha;
per qu’ara chanten cavallier,
que chans aporta alegrier,
e pert de son segle lo mays
qui seguon sazo non es guays.
II.
Qu’ira ni grans cossiriers
non obra boneza,
qu’ans es dans e destorbiers:
non obra proeza;
que, cum totz mals encombriers
mou de cobezeza,
atressi sortz totz faitz niers
d’embronquar, qui·l veza.
Doncx qui de gaug a dezirier
ben tengua a dreyt so semdier
e l’ir’ e l’avol parven lays
als malvatz ni als sers savays.
III.
Mas dels dos ioys es ops sens
e reconoyssensa,
e l’us es abaissamens
e l’autre creyssensa.
E s’oms es lo mon seguens
vir se on mais l’agensa,
qu’ayselh sos faitz es grazens
qu’es ses repentensa;
qu’aital es de gaug ufanier
— qui·lh sec e defug l’autr’ entier —,
cum del can cuy cazec del cays
la carns, quan l’ombr’ e l’aigua·l trays.
IV.
Perque qui del ioy munda
s’apropch’ e s’aferma
si: “Era·l terras”, non l’a,
que, quan creys mais, merma;
quar, s’amors fon bona ia,
qui no·m pliu ni·m ferma,
que no m’o menta dema,
don l’amars s’azerma
fors cum volva a descordier?
Ieu no sai; mas e sent e quier
l’amor on non a ren biays,
on ma bon’esperansa·m pays.
V.
Que·l sieus ioys gensetz esjau
selhuy qui·l s’autreya
senes fenh’ e semblant brau
e ses vair’enveya
qu’ades a quasqun iornau
sai viu e verdeya
sa valors ab ver lonc lau,
cuy totz pretz sopleya;
que, cum resplan roz’ en rozier
gensetz d’autra flor de vergier,
sobra sobre totz ioys sos iays
del maior gaug qu’anc nasc ni nays.
VI.
Lo vers chant, qui·l sabra, ses brays,
on mot mi platz de qui mas bays.
BEdT 323,023
Mss.: E 49, T 152, V 80 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a7' b7 a7' b7 c3 c3 d5' c3 c3 e5' (Frank 378:1). Romanza divisa in due parti da 6 coblas unissonans di 10 versi ciascuna.
Edizione: Fratta 1996, p.144.
I.
“Rossinhol, el seu repaire
m’iras ma dona vezer
e diguas li·l mieu afaire
et ill digua·t del sieu ver,
e man sai
com l’estai,
mas de mi·ll sovenha,
que ges lai
per nuill plai
ab si no·t retenha,
II.
qu’ades no·m tornes retraire
son star e son captener,
qu’ieu non ai paren ni fraire
don tant ho vueilla saber.”
Ar s’en vai
l’auzels guai
dreit vas hon ill renha,
ab essai,
ses esglai,
tro qu’en trob l’ensenha.
III.
Quan l’auzeletz de bon aire
vi sa beutat aparer,
dous chant comenset a braire,
si com sol far contra·l ser;
pueis se tai
que non brai,
mas de liei s’engenha,
co·l retrai
ses pantai
so qu’ill auzir denha.
IV.
“Sel que·us es verais amaire,
volc qu’ ieu en vostre poder
vengues sai esser chantaire,
per so que·us fos a plazer.
E sabrai,
quan veirai
de vos l’entresenha,
que·il dirai.
Si ren sai
per qu’el lai s’en fenha,
V.
e si·l port per que·s n’esclaire,
gran gaug en devetz aver,
c’anc hom no nasquet de maire
tan de be·us puesca voler.
Ie·m n’irai
e·m mourai
ab gaug, on que·m venha ...
No farai,
quar non ai
dig qual plag en prenha.
VI.
D’aiso·m farai plaideiaire:
qui·n amor ha son esper,
no·s deuria tardar gaire,
tan com l’amors n’a lezer;
que tost chai
blancs en bai
cum flors sobre lenha;
e val mai
qui·l fag fai
ans qu’als la·n destrenha.”
VII.
Ben ha tengut dreg viatge
l’auzels lai on e·l tramis,
et ill envia·m mesatge
segon que de mi formis:
“Molt mi platz,
so sapchatz,
vostra parladura;
et aujatz,
que·l diguatz,
so don mi pren cura.
VIII.
Fort mi pot esser salvatge
quar s’es lonhatz mos amis,
c’anc ioi de negun linhatge
no vi que tan m’abelis;
trop viatz
fo·l comiatz,
mas, s’ieu fos segura,
mais bontatz
n’agr’ asatz:
per qu’ieu n’ai rancura.
IX.
Que tan l’am de bon coratge,
c’ades, s’eu entredormis,
ab lui ai en guidonatge
ioc e ioi e gaug e ris;
e·l solatz
c’ai em patz
no sap creatura,
tan quan iatz
e mos bratz
tro que·s trasfigura.
X.
Tostems mi fo d’agradatge,
pos lo vi et ans que·l vis,
e ges de plus ric linhatge
non vueill autr’aver conquis;
mos cuidatz
es bos fatz;
no·m pot far tortura
vens ni glatz
ni estatz
ni cautz ni freidura.
XI.
Bon’amors ha un uzatge
co·l bos aurs, quan ben es fis,
que s’esmera de bontatge
qui ab bontat li servis;
e crezatz
c’amistatz
cascun iorn meillura:
meilluratz
et amatz
es cui iois s’aura.
XII.
Dous auzels, vas son estatge
m’iretz, quan venra·l matis,
e diguatz l’en dreg lengatge
de qual guiza l’obedis.”
Abrivatz
n’es tornatz,
trop per gran mezura
doctrinatz,
emparlatz
de bon’aventura.
BEdT 323,024
Mss.: E 44, V 78 = Peire d'Alvernhe.
Metrica: a8 b8 c4 d6 c4 e6 c4 e6 c4 d6 (Frank 843:1). Sirventes di 6 coblas unissonans di 10 versi, seguite da una tornada di 4; la rima c, interna ai décasyllabes, è singulars.
Edizione: Fratta 1996, p. 153.
I.
Sobre·l vieill trobar e·l novel
vueill mostrar mon sen als sabens,
qu’entendon be aquels c’a venir so
c’anc tro per me no fo faitz vers entiers;
e qui non cre qu’ieu sia verdadiers
auja dese con estau a razo.
II.
Qu’ieu tenh l’us e·l pan e·l coutel
de que·m platz apanar las gens;
que d’est mestier an levat en pairo,
ses acordier que no·s rompa·l semdiers,
qu’ieu dic que nier mi mostr’ els faitz non niers,
qu’a fol parlier ten hom lui e·l sermo.
III.
C’a un tenen ses mot borrel
deu de dir esser avinens;
quar qui trassaill de Mauri en Miro,
entre·l mieg faill si no·s pren als ladriers;
com del trebaill quecs motz fatz messatgiers
qu’en devinaill met l’auzir de maizo.
IV.
E qui qu’en frima ni·n fragel,
pos qu’es mos trobars tan valens
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
q’ieu soi raitz e dic qu’ieu soi premiers
de digz complitz, vensen mos fatz guerriers,
que·m levon critz que ieu no m’en tenh pro.
V.
Donx com qu’ill sion d’un tropel
menton tot gent er per las dens,
qu’ie·m sen sertas del mieils qu’es e que fo,
enseguras de mon chant e sobriers
ves los bauzas, e sai que dic, qu’estiers
no vengra·l gras don a trop en sazo.
VI.
Quar er m’abelis e m’es bel
qu’el mieu ioi s’enant la iovens;
e s’ieu ren dic que lur an enviro,
aisi m’en gic, c’uns gaugz mi creis dobliers
d’un dous espic qu’es ioios consiriers,
don m’an amic hueimais li mal e·ill bo.
VII.
D’aisi·m sent ric per bona sospeiso
qu’en ioi m’afic e m’estau volentiers,
et ab ioi pic e gaug mos deziriers
et ab ioi pic e gaug vueill: Dieus lo·m do.
BEdT 323, B.A.
Mss.: A 9, B 33, E 189, I 11, K 1, N2 19, R 3, κ 95.
Edizione: Fratta 1996, p. 3.
Links:
[1] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ab-fina-joia-comensa
[2] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-126
[3] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-765
[4] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/al-dessebrar-del-pa%C3%AFs
[5] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-127
[6] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-56
[7] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/amics-bernartz-de-ventadorn
[8] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-128
[9] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-767
[10] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/be-m%E2%80%99es-plazen
[11] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-132
[12] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-771
[13] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-la-roza-floris
[14] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-129
[15] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-768
[16] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/belh-m%E2%80%99es-qui-son-bon-sen
[17] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-130
[18] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-769
[19] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/belh-m%E2%80%99es-qu%E2%80%99ieu-fass%E2%80%99-hueymays-un-vers
[20] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-131
[21] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-770
[22] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/cantarai-d%E2%80%99aqestz-trobadors
[23] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-133
[24] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-772
[25] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/chantarai-pus-vey-qu%E2%80%99-far-m%E2%80%99er
[26] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-134
[27] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-773
[28] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/cui-bon-vers-agrad%E2%80%99-auzir
[29] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-136
[30] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-774
[31] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/de-dieu-non-puesc-pauc-ben-parlar
[32] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-137
[33] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-775
[34] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/deiosta%C2%B7ls-breus-iorns-e%C2%B7ls-loncs-sers
[35] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-138
[36] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-776
[37] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/deu-lau-car-resta-l
[38] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-803
[39] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-781
[40] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/dieus-vera-vida-verais
[41] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-139
[42] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-777
[43] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/en-estiu-quan-crida%C2%B7l-jais
[44] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-140
[45] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-486
[46] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/gent-es-mentr%E2%80%99om-n%E2%80%99-lezer
[47] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-141
[48] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-778
[49] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lo-fuelhs-e%C2%B7l-flors-e%C2%B7l-frugz-madurs-0
[50] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-142
[51] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-764
[52] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/l%E2%80%99airs-clars-e%C2%B7l-chans-dels-auzelhs
[53] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-143
[54] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-763
[55] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lauzatz-si%E2%80%99-emanuel
[56] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-144
[57] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-762
[58] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/rossinhol-el-seu-repaire
[59] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-145
[60] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-779
[61] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/sobre%C2%B7l-vieill-trobar-e%C2%B7l-novel
[62] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-146
[63] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-780
[64] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/vida-5
[65] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-805
[66] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-784
[67] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/abans-que%C2%B7l-blanc-pueg-sion-vert
[68] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-125
[69] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-766
[70] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/belh-mes-dous-chans-la-faja
[71] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-801
[72] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-783
[73] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/belha-mes-la-flors-daguilen
[74] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-802
[75] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-110
[76] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/assatz-sai-damor-ben-parlar-0
[77] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-808
[78] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-787
[79] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/breu-vers-tal-que-meins-i-poing
[80] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-809
[81] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-788
[82] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/deus-verais-vos-mi-ren
[83] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-807
[84] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-786
[85] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/domna-dels-angels-regina
[86] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-810
[87] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-789
[88] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ges-lo-freg-temps-no-mirais
[89] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-806
[90] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-785
[91] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lo-senher-que-formet-lo-tro
[92] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-804
[93] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-782
[94] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[95] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f78.image
[96] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f50.image
[97] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f33.image
[98] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f31.image
[99] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f77.image
[100] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f124.image
[101] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f51.image
[102] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f31.image
[103] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f29.image
[104] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&PHYSID=PHYS_0046&DMDID=DMDLOG_0001
[105] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f32.image
[106] http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/canconer-provencal-canconer-gil-manuscrit--0/html/00b5d694-82b2-11df-acc7-002185ce6064_108.html
[107] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f317.image
[108] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f424.image.r
[109] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f55.image
[110] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f216.image
[111] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f323.image
[112] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f305.image
[113] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.3206
[114] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84192440/f396.image
[115] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f427.image
[116] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f56.image
[117] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f315.image
[118] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f585.image
[119] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f34.image
[120] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f431.image
[121] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f53.image
[122] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f25.image
[123] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f309.image
[124] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f425.image
[125] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f75.image
[126] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f418.image
[127] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f49.image
[128] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f32.image
[129] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f30.image
[130] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&PHYSID=PHYS_0047&DMDID=DMDLOG_0001
[131] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f72.image
[132] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f433.image
[133] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f404.image
[134] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f385.image
[135] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&PHYSID=PHYS_0064&DMDID=DMDLOG_0001
[136] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Barb.lat.4087/0020
[137] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f52.image
[138] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f311.image
[139] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f428.image
[140] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f54.image
[141] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f109.image
[142] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f310.image
[143] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f429.image
[144] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f24.image
[145] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f80.image
[146] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f423.image
[147] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f318.image
[148] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60009580/f179.image
[149] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f788.image
[150] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f432.image
[151] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f76.image
[152] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f426.image
[153] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f430.image
[154] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f313.image
[155] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f316.image
[156] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f48.image
[157] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f193.image
[158] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&PHYSID=PHYS_0045&DMDID=DMDLOG_0001
[159] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f19.image