| I. | I. |
 |
Quant la fuoilla sobre lalbre sespan. Edel soleill uei esclarziz los rais. Eli ausel sen uau en amoran ∙ lus (per) lautre efau uoltas elais ∙ e tot qua(n)t es sopleia uas amors. Mas sola uos qes gre u (per) (con)u(e)tir. Bona dona (per) cui plai(n)g esospir. en uao meiz morz entrels rienz ploran. |
| II. | II. |
  |
A quom man mort fals amador truan. Q(e) (per) un pauc de ioi los uei trop gais. Ecar ades tot lor uoler no(n) an. Jll uan dizen camors torna en biais. edau trui ioi los uei deuinadors. Ecar son mo rt uolon altrui aucir. Mas demius dic qe nomen puosc partir. La gencer am ia noi anes do(n)ptan. |
| III. | III. |
 |
Souen la uao entrels meillors blasman. et en mos diz toz sos affars abais. (per) es proar dechascun son semblan. E(per) saber de- son (pre)z qes uerais. Si es tengutz (per) tant bons entre lors. Mas trop oposc d(e)ma(n)dar (et) auzir. Quadonc naut tant achascu(s) deben dir. per qeu nai peiz en uau plus desiran. |
| IV. | IV. |
 |
Anc mais nulz hom no(n) trais ta(n)t treua fan. Con eu (per) leis mas leugiers mes lo fais. Q(ua)nt eu esgart son gent cors ben estan. El gent parlar abque suau me trais. els seus bels oilz esas frescas colors. Molt se saup gen beutatz enlei assir. Con plus lesgar mais lauei embelir. Deus men don ben canc ren no(n) amei tan. |