Revisione di Edizione diplomatica-interpretativa del Lun, 20/03/2017 - 18:29

Versione stampabilePDF version
I  
Can lafuola sobre larbre ses
pan. edel soleil son esclarzit li
rai. eli ausel sen uan en amora(n).
lus (per) laltre en fan uoltas elais.
Etot qua(n)t es sopleia uas amors.
Mas solas uos qes greu (per) coutir.
Bona do(m)na (per) cui pla(n)g esospir.
Euau meiz morz entrels ioios
ploran.
Can la fuola sobre l’arbre s’espan
e del soleil son esclarzit li rai
e li ausel s’en van en amoran,
l’us per l’altre en fan voltas e lais.
E tot quant es sopleia vas amors,
mas solas vos q’es greu per coutir,
bona domna per cui plang e sospir,
e vau meiz morz entrels joios ploran.
II  
aquo(m) man mort fols ama
dor truan.

Qe (per) un pauc d(e)iois sefa(n) trop gai(s).
Ecar ades tot lor uoler n(on) an.
Jll uau disen camors torn e(n)biais .
Edautrui iois faisen diuinadors.

Ecar son mort uolo(n) autrui aucir.
Mas d(e)mi dic qeus nome(n) pos partir.
Lagre(n)zer am ia noi anes dotan

 
A! quom m’an mort fols amador truan,
Qe per un pauc de jois se fan trop gais,
E car ades tot lor voler non an,
Ill vau disen c’amors torn en biais,
E d’autrui jois faisen divinadors
E car son mort volon autrui aucir ;
Mas de mi dic qe·us no m’en pos partir.
Lagrenzer am ja no∙i anes dotan.

 
III  
Soven lauau e(n)trels meillors blasma(n).
Et eu mos diz toz sos (et) fars abais.
(per) esproar des chascus son semblan.
E(per)sauer d(e) son p(re)z qes uerais.
Sies te(n)gut (per)ta(n) bon entre lors.
Mis tro opusoc d(e)ma(n)dar (et) auzir.
Qadu(n)c nau ta(n) acascun d(e) be(n) dir.
(per) q'eu nai peis di eis muor d(e)sira(n).
Soven la vau entrels meillors blasman
et eu
mos diz toz sos et fars abais
per esproar des chascus son semblan,
E per saver de son prez q’es verais,
si es tengut per tan bon entre lors.
Mis tro opusoc demandar et auzir,
q’adunc n’au tan acascun de be dir,
per q’eu n’ai peis di eis muor desiran.
IV  
anc mais nulz hom no trais
ta(n) gr(a)n afa(n).

co(n) eu (per)lois mas leugier mos lofau.
qan eu esgar so(n)gen cors be(n) estan.
Elgen parlar abqe suau ma trais.
Eill seus bels oillz esas frescas co
molt sesap ge(n) bel taz e(n)lei assir a los.
Com plus lesgard mais lauei
embelir.  
deus me(n)don ben ca(n)c re no amtan.

 
Anc mais nulz hom no trais tan gran afan.
Con eu per lois mas leugier mos lo fau,
qan eu esgar son gen cors ben estan.
E∙l gen parlar ab qe suau m’atrais,
e∙ill seus bels oillz esas frescas co*
molt se sap gen beltaz en lei assir a lors
Com plus l’esgard mais la vei embelir.  
Deus m’en don ben c’anc re no am tan!
 

 *colors