Edizione diplomatica-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 ide(m)  Idem
  I   I
 
 L
Adolza uoiz ai ançida. del rosei
 gnolet saluage. et es minz el cor
 sallida. si qe toz loco(n)sirer. els mals
 traich camors midona. ma dolza
 emasazona. et auriam be mester.
 Laltrui iois alme da(m)pnage.
 
 
 La dolza voiz ai ançida
 del roseignolet salvage,
 et es m’inz el cor sallida
 si qe toz lo consirer
 e·ls mals traich c’amors mi dona,
 m’adolza e m’asazona;
 et auria·m be mester
 l’altrui iois al me dampnage.
 
  II   II
 
 Benes toz hom dauol uida.
 Qe ioi n(on) a en ]son[ estage.
 E qui uers amors n(on) guida.
 Son cor eson desirer.
 Qar tot can es saba(n)dona.
 De ioi erefrim esona.
 Prat edeu(e)s e]n[u(er)g(er)s.
 Landas eplan eboscage.
 
 
 Ben es toz hom d’avol vida
 qe ioi non a en estage
 e qui vers amors non guida
 son cor e son desirer;
 qar tot can es s’abandona
 de ioi e refrim’e sona:
 prat e deves e vergers,
 landas e plan e boscage.
 
  III   III
 
 Eu las cui amor oblida.
 Qe sui fors del dreit uiage.
 Cagra de ioi ma partida.
 Mas iram fai destorber.
 E no(n) sai ome repona.
 Pos mo(n) ioi me desazona.
 E no(n) tegnaz p(er)leuger.
 Seu dic alcun uilanage.
 
 
 Eu, las! Cui Amor oblida,
 qe sui fors del dreit viage,
 c’agra de ioi ma partida,
 mas ira·m fai destorber;
 e non sai o me repona
 pos mon ioi me desazona;
 e non tegnaz per leuger
 s’eu dic alcun vilanage.
 
  IV   IV
 
 Una falsa deschausida.
 Trichariz demal lignag]n[e.
 Matrait (et) es traida.
 Etoill loram abqes fer.
 E qan altre larazona
 Deus loseu tort mochaisona.
 E tant eun mais l(i)]o[dereier.
 Qet eu coai fait lonc badage.
 
 
 Una falsa deschausida
 trichariz de mal lignage
 m’a trait (et es traida,
 e toill lo ram ab qe·s fer);
 e qan altre l’arazona,
 d’eus lo seu tort m’ochaisona;
 e tant eun mais li dereier
 qet eu, co ai fait lonc badage.
 
  V   V
 
 Molt lauia gen s(er)uida
 Tro qac ues mi cor uolage.
 Pos camors nomes cobida.
 Molt sui fols si mai laser.
 Seruirs com no gazardona
 e sesp(er)anza bertona.
 Fai desegnor escuder.
 P(er) costum (et) p(er)usage.
 
 
 Molt l’avia gen servida
 tro q’ac ves mi cor volage;
 pos c’amors no m’es cobida,
 molt sui fols, si mai la ser.
 Servirs c’om no gazardona,
 e s’esperanza bertona
 fai de segnor escuder
 per costum et per usage.