Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 G es p(er)lo te(m)ps fert nomira
 is. anz lam tan cu(m) fatz
 la calor. quatressi posc
 auer damor. en iuern ]i[
 bonescharida. col temps
 qua(n)t u(er)deion li plais. e
 nate(n)rbon esiauzida. sa
 lei platz q(ue) mos ditz acu
 oill. que p(er) autra no ses iau.  mon cor ma
 benana(n)sa. 
 I.
 Ges per lo temps fert no m'irais,
 anz l'am tan cum fatz la calor,
 qu'atressi posc aver d'amor
 en ivern bon'escharida,
 col temps quant verdeion li plais
 e n'atent bon'esjauzida,
 s'a lei platz qe mos ditz acuoill;
 que per autra no s'esjau  
 mon cor m'a benanansa.
 P er so trop ma de savais. qua(n)c hom seg
 le no(n) ui meillor. si tot senfan mai(n)t blas 
 mador. etel q(ue) bon p(re)tz oblida. senbla fols
 q(ue) lautrui abais. et es rasos descahuzida. qo(m)
 ueial pel en lautrui oill. et el sieu no con
 ois lo trau. p(er) la foudat quel sobransa. 
 II.
 Per so trop m'a de savais,
 qu'anc hom segle non vi meillor,
 si tot s'en fan maint blasmador;
 et el qe bon pretz oblida
 senbla fols qe l'autrui abais,
 et es rasos descahuzida
 q'om veia·l pel en l'autrui oill,
 et el sieu no conois lo trau,
 per la foudat que·l sobransa.
 T ant es mos iois fis euerais. egrans
 qua(n)c hom no lac maior. q(ue) de do(m)pnas am
 la gensor. Que mes tant fort abellida. o
 qual uoilla mam osolais. q(ue)ulamara a
 ma uida. sil noca se uol eu me uoill. q(ue) dai
 tan pois tenir la clau. si p(er)lui n(on) ai dauon
 tansa. 
 III.
 Tant es mos jois fis e verais
 e grans qu'anc hom no l'ac major,
 qe de dompnas am la gensor,
 que m'es tant fort abellida,
 qual voilla: m'am o s'o lais,
 q'eu l'amara a ma vida!
 S'il noca se vol, eu me voill,
 que d'aitan pois tenir la clau,
 si per lui no·n ai d'avondansa.
 T ut iorn p(er)pren em creis em nais uns ra
 ms de iois plens de dousor.  que ma partir
 dire de plor. em chapdela si em guida.
 q(ue)n als no soiorn ni engrans. niai mamo(r)
 establida. equi q(ue)n parle nim iangloill.
 us no sap uia niesclau. ni on mos cors
 plus balansa.
 IV.
 Tut jorn perpren e·m creis e·m nais
 uns rams de jois plens de dousor,
 que m'a partir d'ir'e de plor,
 e·m chapdela si e·m guida
 qu'en als no sojorn ni engrans,
 ni ai m'amor establida;
 e qui qu'en parle ni·m jangloill,
 us no sap via ni esclau,
 ni on mos cors plus balansa.
 G es aquella foudatz nom pais. anz nam
 mais lopro q(ue)l honor. ecelar quo sapchon
 plusor. q(ue) fols es que iangla crida de do(m)
 pna ni sen fei(n)g trop gais. etenc lonor p(er)
 delida. emou de follia edorgoill. acel q(ue)n
 uol blasme ni lau. ne bruich de folques
 bobansa. 
 V.
 Ges aquella foudatz no·m pais,
 anz n'am mais lo pro qe l'honor,
 e celar qu'o sapchon plusor,
 que fols es que jangla crida
 de dompna ni s'en feing trop gais,
 e tenc l'onor per delida,
 e mou de follia e d'orgoill,
 acel que·n vol blasme ni lau,
 ne bruich de fol que·s bobansa.
 B ella domna nous sies mais. car non ue
 de uostramador. q(ue)usui chai ses cor t(ri)cha
 dor. q(ue) ia si farai faillida. uer uos enq(ue)u
 man ni mapais. Quautramors mes auelida.
 esui totz uostres si c(um) suoill. esi nous uei ni
 nous au. ades nai al cor menbransa. 
 VI.
 Bella domna, no·us si' esmais,
 car no ve de vostr'amador:
 qu'eu sui chai ses cor trichador,
 que ja si farai faillida
 ver vos en qu'eu m'an ni m'apais;
 qu'autr'amors m'es avelida,
 e sui totz vostres si cum suoill,
 e si no·us vei ni no·us au,
 ades n'ai al cor menbransa.