Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernartz del uentedorn   Bernartz del Ventedorn
    I
 C antars no(n) pot gaire ualer. Si dinz dal cor
  no mou lo chanz. Ni chanz no pot dal cor
  mouer. Si nol es finamors coraus. Per so
  es mos chantars cabaus. Quen ioi damor ai
  et enten. La boca els oillz el cor el sen.
 
  Cantars non pot gaire valer,
  si dinz dal cor no mou lo chanz;
  ni chanz no pot dal cor mover,
  si nol es finamors coraus.
  Per so es mos chantars cabaus
  qu'en ioi d'amor ai et enten
  la boca e·ls oillz e·l cor e·l sen.
 
    II
  I a dieus nom don aquel poder. Quedamor
  no(n) prenda talanz. Si ia ren no(n) sabiaver. Mas
  chascu(n) iorn men uengues maus. Totz te(m)ps na -
  urai  bon cor siuaus. Enai mout mais de iauzi -
  men. Car nai bon cor emi aten.
 
  Ia Dieus no·m don aquel poder
  que d'amor no·m prenda talanz.
  Si ia ren no·n sabi'aver,
  mas chascun iorn m'en vengues maus,
  totz temps n'aurai bon cor sivaus;
  e n'ai mout de iauzimen,
  car n'ai bon cor e m’i aten.
 
    III
  A mor blasmen p(er) no(n) saber. Fola genz mas lei
  no(n) es danz. Camors no(n) pot ges dechazer. Si no(n)
  es amors comunals. Aisso no(n) es amors aitaus.
  Nona mais lo nom el paruen. Que ren no(n) ama
  si no(n) pren.
 
  Amor blasmen per non saber,
  fola genz; mas lei non es danz,
  c'amors non pot ges dechazer,
  si non es amors comunals.
  Aisso non es amors: aitaus,
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que ren non ama si non pren.
 
    IV
  S eu enuolgues dire lo uer. Eusai ben de cui mo(n)
  lenganz. Da quellas camo(n) p(er) auer. Eson mar -
  chaandas uenaus. Mesongiers enfos eu efaus.
  Uertat endic uilanamen. Epesa me car eu nom(m)
  men.
 
  S'eu en volgues dire lo ver,
  eu sai ben de cui mon l'enganz:
  da quellas c'amon per aver
  e son marchaandas venaus.
  Mesongiers en fos eu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e pesa me car eu no·m men.​
 
    V
  E nagardar et enuoler. Es lamors de dos fins
  amanz. Nuilla res noi pot pro tener. Sel uolun -
  tatz no(n) es egaus. Ecel es ben fous naturaus. Qi
  deso que uol la repren. Eluasa so que no(n) les ge(n).
 
  En agardar et en voler
  es l'amors de dos fins amanz.
  Nuilla res no i pot pro tener
  s'el voluntatz non es egaus.
  E cel es ben fous naturaus
  qui de so que vol la repren
  e lausa so que non l'es gen.
 
    VI
  M olt ai ben mes mo(n) bon esper. Quant celam
  mostra bel semblanz. Queu plus desir euoil
  uezer. Francha dousa fina eleiaus. En cuilo re -
  is seria saus. Bella coinda abcors couenen.
  Ma fait ric home de noien.
 
  Molt ai ben mes mon bon esper,
  quant cela·m mostra bel semblanz,
  qu'eu plus desir e voil vezer.
  Francha, dousa, fina e leiaus,
  en cui lo reis seria saus;
  bella, coinda, ab cors covenen
  m'a fait ric home de noien.
 
    VII 
  R en mais no(n) am ne sai tenr. Ne ia res no(n) se -
  ria afanz. Sol midonz uengues aplazer. Ca qu -
  el iornz me sembla nadaus. Cab sos belz oillz
  esperitaus. Mes garda mas so fai tan len. Cu -
  ns sols dia me dura cen.
 
 
  Ren mais non am ne sai tener
  ne ia res non seria afanz,
  sol midonz vengues a plazer
  c’aquel iornz me sembla nadaus,
  c'ab sos belz oillz esperitaus
  m’esgarda mas so fai tan len,
  c'un sols dia me dura cen.
 
    VIII
  L ouers es fins enaturaus. Ebos celui qui be(n)
  lenten. Emeiller es quel ior aten.
  Lo vers es fins e naturaus
  e bos celui qui ben l'enten
  e meiller es quel ior aten.
 
    IX
  B ernartz del uentedorn lenten. Eil di eil eil faiel
  ioi naten.
 
  Bernartz del Ventedorn l'enten
  E il di e il fai e·l ioi n'aten.