Testo e traduzione

Versione stampabilePDF version
I  
  Chantars no pot guaires valer,
  si d’ins dal cor no mou lo chans;
  ni chans no pot dal cor mover,
  si no i es fin’ amors coraus.
  Per so es mos chantars chabaus
  qu’en ioy d’amor ai et enten
  la bocha e·ls huelhs e ·l cor e ·l sen. 
Cantare non può nulla valere,
se da dentro del cuore il canto non sgorga;
né canto può dal cuore sgorgare,
se non vi è fino amore corale.
Per ciò il mio cantare è più grande,
che in Gioia d'amore ho ed intendo
la bocca e gli occhi e il cuore e il senno. 
II  
  Ia Dieus no·m don aquel poder
  que d’amar no·m prenda talans.
  Si ia re no·n sabi’aver,
  mas chascun iorn m’en venguens maus,
  toz temps n’aurai bon cor sivaus;
  e n’ai molt mais de iauzimen,
  quar n’ai bon cor e m’i aten.
Mai Dio mi dia quel potere
che d'amar non mi prenda la voglia.
Pur se sapessi che nulla ne avrò,
e anzi ogni giorno dolore verrà,
sempre ne avrei buon cuore comunque;
e ne ho molto più di godimento
se ne ho buon cuore e mi ci attengo.
III  
  Amor blasmen per non saber,
  fola gens; mas leys no·n es dans,
  qu’amors no pot ges decazer,
  si non es amors comunaus.
  Aquo non es amors: aitaus
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que re non ama si no pren.
Amore biasimi per non sapere
la sciocca gente; ma a lui non nuoce,
perché amore non può decadere,
se non è amore comune.
Ciò non è amore: questo
non ne ha che il nome e l'apparenza,
e non ama se non prende.
IV  
  S’ieu en volgues dire lo ver,
  ieu sai be de cui mou l’enians:
  d’aquellas qu’amon per aver
  e son mercadieiras venaus.
  Mensongiers en fos ieu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e peza me quar ieu no men.
Se ne volessi dire il vero
io so bene da chi muove l'inganno:
da quelle che amano per denaro
e son mercenarie venali.
Menzognero fossi io e falso:
verità vi dico villanamente
e mi pesa di non mentire.
V  
  En agradar et en voler
  es l’amors de dos fis amans;
  nulla res no i pot pro tener
  si·lh voluntatz non es enguaus,
  e selh es ben fols naturaus
  qui de so que vol la repren
  e·lh lauza so que no l’es gen. 
Nell'aggradare e nel volere
è l'amore di due fini amanti;
nessuno ne può aver vantaggio
se la volontà non è uguale
ed è ben folle di natura
chi lo riprende per ciò che vuole
e lo loda per ciò che non gli piace.
VI  
  Molt ai be mes mon bon esper,
  quant cela·m mostra bels semblans
  qu’ieu plus dezir e vuelh aver.
  Franqu’e doussa fin’e leyaus,
  en cui lo reys seria saus,
  bella, cueynd’ab cors covinen,
  m’a fait ric home de nien. 
Molto ne ho buona speranza
se lei mi mostra i bei sembianti
che più desidero e voglio avere.
Franca e dolce, fina e sincera,
in cui il re sarebbe salvo,
bella, gentile, dal corpo aggraziato,
mi ha reso uomo ricco dal nulla.
VII  
  Re mais no·n am ni sai temer
  ni ja re no·m seri’afans,
  sol midons vengues a plazer;
  qu’ aissel iorn mi sembla Nadaus
  qu'ab sos bels huels espiritaus
  m’esgarda, mas so fai tan len,
  c’uns sols dias me dura cen. 
Niente di più amo e so temere
e nulla mi darebbe affanno
se solo potesse piacere a Midons;
e mi sembra Natale quel giorno
in cui con i suoi begli occhi pieni di spirito
mi guardò; ma ciò va così lento
che un solo giorno mi dura come cento.
VIII  
  Lo vers es fis e naturaus
  e bos celui qui be l’enten
  e meller es qui·l ioy aten.
Il vers è fine e naturale
buono colui che ben l'intende
ed è migliore chi gioia attende.
IX  
  Bernat de Ventedorn l’enten,
  e·l ditz, e·l fay e·l ioy aten.
Bernart de Ventadorn l'intende,
lo dice, lo fa e attende gioia.