Cots

Versione stampabilePDF version
I.
Ar vei qu'em vengut als jorns loncs,
qe·il flors s'arengon sobre·ls troncs,
et aug d'auzels chans e refrims
pels plaissatz c'a tengutz enbroncs
lo freitz, mas ar vei sobre·ls cims,
entre las flors e·ls brondels prims,
s'alegron chascuns a lor for.
   
II.
Mas ieu m'esjauzisc e·m demor
per un joi d'amor q'ai al cor,
don m'es douz desiriers techitz;
que meins que serps de sicamor
me·n partrai per nuills vars fraiditz,
ans m'es totz autres jois oblitz
vas l'amor don paucs bes ajust.
   
III.
Anc puois N'Adam cuillic del fust
lo fruig don tuich em en tabust
tant bella no·n espiret Crist:
bel cors benestan, car e just,
blanc e lis plus q'us amatist;
tant es yll bella q'ie·n sui trist,
car de mi no·il pren mais de soing.
   
IV.
E ja mais no·il serai tant loing
que l'amors que m'aflama e·m poing
si mova dal cor ni s'esqins:
mas a las vetz qand si desjoing
s'espandis deforas e dins.
Adoncs sui cobertz, claus e cins
d'amor plus que de flors ysops.
   
V.
Et am tant que meins n'a mortz trops,
e tem que·l jorns me sia props,
c'Amors m'es car'et ieu·l sui vils;
e jes aissi no m'agra ops,
que·l fuocs que m'art es tals qe·l Nils
no·l tudaria plus c'us fils
delgatz sostenria una tor.
   
VI.
Mas ieu sols, las!, sosteing l'ardor
e la pena qe·m ven d'amor
ab doutz desirs, ab mains destrics,
e·m n'espalezis ma color.
Pero non dic que s'er'antics
e blancs devengutz cum es nics,
qu'en re de ma dompna·m clames.
   
VII.
Car dompnas fant valer ades
lo plus avol, fel et engres:
que tals es francs et agradius
que si ja dompna non ames
vas totas partz fora esqius;
q'ie·n sui als pros plus humelius
e plus orgoillos als savais.
   
VIII.
Joglars, no·t tenga·l cautz estius:
vai e saluda·m mos amius,
e·N Raimon plus, car el val mais.
   
IX.
[Que·l mais m'es dous e saborius
e·l pauc ben, mana don me pais.]