A cura di Luca Gatti
BdT 112,1a
Ms. unico: a¹ 367 = Cercamon.
Metrica: a4 b4 c8 a4 b4 c8 d8 d8 e8 (Frank 774:1). Sirventes di 7 coblas unissonans di 9 versi, seguite da 1 tornada di 3.
Edizioni critiche: Dejeanne 1905, p.48; Jeanroy 1922, p.11; Lejeune 1962, p. 186; Tortoreto 1981, p.135; Wolf - Rosenstein 1983, p. 54; Rossi 1996; Rossi 2009, p.164.
I.
Ab lo pascor – m’es bel q’eu chant,
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors – sobre·l verchant,
e son reverdezit li glai;
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor – an atretan
li malvas enojos savai
con li meillor – e·l plus prezan,
Jovenz e Faig[s] fraing e dechai
e Malvestatz a son luec pres
en amistatz, c’amics non es
amatz ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor – es mal estan
als moilleratz, car se fan gai
domnejador – ni drudejan,
e·l guizardos qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
«Qi glazi fai, a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau»
IV.
Fals amador, – al meu semblan,
vostr’er lo danz e no·n pueis mai;
de gran folor – es acordan,
can l’us l’autre gali’e trai;
e, pos vos [o] aves enqes,
drut, moiller et marit, tug tres,
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major – seretz arden
al juzizi del derrer plai,
enganador, – fel, deslian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
iutiatz; e no·n clam Merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor – d’aissi enan
cela c’ab dos ni ab tres jai
– et ai! n'enqor – lo cor Tristan! –
qe Dieus tan falsa no·n fetz sai;
mielz li fora ja non nasqes
enanz qe failliment fe[e]s,
don er parlat tro en Peitau.
I.
Ab lo pascor m’es bel q’eu chant,
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors sobre·l verjan,
e son reverdezit li glai;
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor an atretan
li malvas enojos, savai,
con li meillor e·l plus prezan.
Jovenz en faill, fraing e dechai
e Malvestatz a son luec pres
en amistat, c’amics non es
amatz ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor es mal estan
als moilleratz car se fan gai
domnejador ni drudejan,
e·l guizardo qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
“Qi glazi trai a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau.”
IV.
Fals amador, al meu semblan,
vostr’ er lo danz e no·n pueis mai;
de gran folor es acordan
can l’us l’autre gali’ e trai;
e, pos vos o aves enqes,
drut, moiller et marit, tug tres,
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major seretz arden
al juzizi del derrer plai,
enganador, fel, desleian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
judicatz; e non clam merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor d’aissi enan
cela, c’ab dos ni ab tres jai;
et ai·n encor lo cor tristan,
qe Dieus tan falsa no·n fetz sai;
miels li fora ja non nasqes
enanz qe failliment fezes,
don er parlat tro en Peitau.
VII.
Saint Salvador fai m’albergan
lai, el regne on mi donz estai,
ab la genzor, si q’en baizan
sien nostre coven verai
e qe·m do zo qe m’a promes;
pueis al jorn s’en ira conques,
si be l’es mal al gelos brau.
VIII.
Amics, diguas li·m, can la ves,
si passa·l terme q’avem pres,
q’ieu soi mortz, per Sain Nicolau!
I.
Ab lo pascor m’es bel q’eu chant
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors sobre·l verchant,
e son reverdezit li glai:
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi, ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor an atretan--
li malvas, enojos savai--
con li meillor e·l plus prezan;
Jovenz, e Faig, fraing e dechai,
e Malvestatz a son luec pres
en amistatz, c’amics non es
amatz, ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor es mal estan
als moilleratz, car se fan gai
domnejador ni drudejan;
e·l guizardos qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
qi glazi fai, a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau.
IV.
Fals amador, al meu semblan,
vostr er lo danz, e no·n pueis mai;
de gran folor es acordan
can l’us l’autre gali’e trai;
e pos vos [o] aves enqes,
drut, moiller et marit--tug tres--
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major seretz creman,
al juzizi del derrer plai,
enganador fel desleian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
jutjatz, e [ja] no·m clam merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor d’aissi enan
cela c’ab dos ni ab tres jai,
et ai! n'encor lo cor tristan
qe Dieus tan falsa non fetz sai;
miels li fora ja non nasqes,
enanz qe failliment f[ez]es
don er parlat tro en Peitau.
VII.
Saint Salvador, fai m’albergan
lai el regne on mi donz estai,
ab la genzor, si q’en baizan
sien nostre coven verai;
e qe·m do zo qe m’a promes;
pueis al jorn m’en ira[i] conques,
si be l’es mal al gelos brau.
VIII.
Amics, diguas li·m, can la ves,
si passa·l terme q’avem pres,
q’ieu soi mo[r]tz, per Sain Nicolau!
![]() |
![]() |
![]() |
Sercamons. Ab lo pascor. mes bel qeu chant en estiu alen\t/ran de mai car par la flors. sobrels uerchant. e son reuerdezit li glai. mout mi ual pauc lo temps cortes. qeu non ai ioi ni non la des ni de sa ]comp(a)gn[ compagnia non lau. |
![]() |
Per qe damor an atretan. li maluas enoios sauai. con li meillor el plus prezan. iouenz e faig fraing e dechai. e maluestatz a son luec p(re)s en amistatz. camics non es amatz ni damig\u/a nos iau. |
![]() |
Ben sai qe lor es mal estan als molleiratz. car se fan gai dom neiador. ni drude]r[\i/an. el guizardos qe lor neschai ditz el repro cher lo paies. qi glazi fai aglazi es feritz deis lo seu colp mortau. |
![]() |
Fals amador al meu semblan. uostrer lo danz e non pueis mai. de gran folor. es acordan. can lus lautre. galietrai. e pos uos aues enqes drut mo\i/lleirat marit tug tres. sias del pechat comunau. |
![]() |
El fuec maior seretz arden. al iuzizi del derrer plai. engana dor fel desleiau. en la pena qe no trasuai. on sera totz. lo mals el bes. iuziatz e nom clam merces donna caia drut des leiau. |
![]() |
Non a ualor daissi enan. cela cabdos ni ab tres iai. (et) ai \n/enqer lo cor tristan. qe dieus tan falsa non fetz sai. miels li fora ia no(n) nas qes. enanz qe failliment fes. don er parlat tro en peitau. |
![]() |
Saint saluaire fai malber gan. lai el regne on mi donz estai. ab la genzer. si qen baizan. si en nostre couen uerai. e qem do zo qe ma promes. pueis al iorn sen ira conq(e)s si be les mal. al gelos brau. |
![]() |
Amics dignas lim can laues. si passal terme qauem pres. qieu soi motz p(er) sain nicolau. |
I. Ab lo pascor. mes bel qeu chant en estiu alen\t/ran de mai car par la flors. sobrels uerchant. e son reuerdezit li glai. mout mi ual pauc lo temps cortes. qeu non ai ioi ni non la des ni de sa ]comp(a)gn[ compagnia non lau. |
Ab lo pascor m'es bel q'eu chant, en estiu, a l'entran de mai, car par la flors sobre·ls verchant, e son reverdezit li glai; mout mi val pauc lo temps cortes, q'eu non ai joi ni non l'ades ni de sa compagnia non lau. |
II. Per qe damor an atretan. li maluas enoios sauai. con li meillor el plus prezan. iouenz e faig fraing e dechai. e maluestatz a son luec p(re)s en amistatz. camics non es amatz ni damig\u/a nos iau. |
Per qe d'amor an atretan li malvas enoios, savai, con li meillor e·l plus prezan. Jovenz *e faig* fraing e dechai e Malvestatz a son luec pres en amistatz, c'amics non es amatz ni d'amigua no·s jau. |
III. Ben sai qe lor es mal estan als molleiratz. car se fan gai dom neiador. ni drude]r[\i/an. el guizardos qe lor neschai ditz el repro cher lo paies. qi glazi fai aglazi es feritz deis lo seu colp mortau. |
Ben sai qe lor es mal estan als molleiratz, car se fan gai domnejador ni drudejan; e·l guizardos qe lor n'eschai ditz el reprocher lo pajes: "Qi glazi fai, a glazi es feritz d'eis lo seu colp mortau." |
IV. Fals amador al meu semblan. uostrer lo danz e non pueis mai. de gran folor. es acordan. can lus lautre. galietrai. e pos uos aues enqes drut mo\i/lleirat marit tug tres. sias del pechat comunau. |
Fals amador, al meu semblan, vostr'er lo danz e no·n pueis mai; de gran folor es acordan can l'us l'autre gali' e trai; e, pos vos aves enqes, drut, *moilleirat* marit, tug tres, sias del pechat comunau. |
V. El fuec maior seretz arden. al iuzizi del derrer plai. engana dor fel desleiau. en la pena qe no trasuai. on sera totz. lo mals el bes. iuziatz e nom clam merces donna caia drut des leiau. |
El fuec maior seretz arden al juzizi del derrer plai, enganador, fel, desleiau, en la pena qe no trasvai, on sera totz lo mals e·l bes juziatz; e no·m clam merces donna c'aia drut desleiau. |
VI. Non a ualor daissi enan. cela cabdos ni ab tres iai. (et) ai \n/enqer lo cor tristan. qe dieus tan falsa non fetz sai. miels li fora ia no(n) nas qes. enanz qe failliment fes. don er parlat tro en peitau. |
Non a valor d'aissi enan cela, c'ab dos ni ab tres jai; et ai·n enqer lo cor tristan, qe Dieus tan falsa no·n fetz sai; miels li fora ja non nasqes enanz qe failliment fes, don er parlat tro en Peitau. |
VII. Saint saluaire fai malber gan. lai el regne on mi donz estai. ab la genzer. si qen baizan. si en nostre couen uerai. e qem do zo qe ma promes. pueis al iorn sen ira conq(e)s si be les mal. al gelos brau. |
Saint Salvaire fai m'albergan lai, el regne on mi donz estai, ab la genzer, si q'en baizan sien nostre coven verai e qe·m do zo qe m'a promes; pueis al jorn s'en ira conqes, si be l'es mal al gelos brau. |
VIII. Amics dignas lim can laues. si passal terme qauem pres. qieu soi motz p(er) sain nicolau. |
Amics, dignas li·m, can la ves, si passa·l terme q'avem pres, q'ieu soi motz, per Sain Nicolau! |
BdT 112,1b
Ms. unico: a¹ 366 = Cercamon.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c7' b8 c7' (Frank 352:2). Chanso di 7 coblas unissonans di 7 versi.
Edizioni critiche: Dejeanne 1905, p. 45; Jeanroy 1922, p. 4; Tortoreto 1981, p.123; Wolf - Rosenstein 1983, p. 44; Rossi 2009, p. 158.
I.
Ab lo temps qe·s fai refreschar
lo segle, e reverdezir,
veil un novel chant comenzar
d’un' amor cui am e dezir;
mas tant s’es de mi loignada
q’ieu non la puesc acoseguir,
ni de mos digz no s’agrada.
II.
Jamai res no·m pot conortar,
abanz mi laissarai morir,
can m’an fag de midonz sebrar
lauzenjador, cui deus azir!
Las! tan l’aurai desirada
qe per lei plaing, plor e sospir,
e vau cum res enaurada.
III.
Aqesta, don m’auzetz chantar,
es plus bella q’ieu no sai dir,
fresc’a color e bel esgar
et es blancha ses brunezir;
oc! e non es vernisada,
ni om de leis non pot maldir,
tant es fina, esmerada.
IV.
E sobre tota·s deu prezar
de dic ver, segon mon albir,
d’ensegnamen e de parlar,
c’anc non volc son amic traïr;
et ieu fols [fui] la vegada
car crezei ren qe·n auzis dir,
ni·l fiz so don fos irada.
V.
Anc ieu de lei non volc clamar,
q’enqer, si·s vol, me pot jauzir,
et a ben poder de donar
d’aqo on me pot enrequir;
no posc far lonja durada,
qe·l manjar en pert e·l durmir,
car no m’es plus aizinada.
VI.
Amors es douza al mirar
et amara al departir,
q’en un jorn vos fara plorar,
et autre jogar e burdir;
q’eu sai d’Amor enseigniada,
on plus la cujava servir,
ilh es vas mi cambïada.
VII.
Messatges, vai, si Deus ti guar,
e sapchas ab midonz furmir,
q’eu non puesc lonjamen estar
[de] sai vius ni de lai guerir,
si josta mi despoliada
non la puesc baizar e tenir
dins cambra encortinada.
I.
Ab lo temps qe fai refreschar
lo segle e reverdezir,
vueil un novel chant comenzar
d’un amor cui am e dezir;
mas tan s’es de mi loignada
q’ieu non la puesc aconseguir,
ni de mos digz no s’agrada.
II.
Ja mai res no·m pot conortar,
abanz mi laissarai morir,
can m’an fag de mi donz sebrar
lauzenjador, cui Deus azir!
Las! tan l’aurai desirada
qe per lei plaing, plor e sospir,
e vau cum res enaurada.
III.
Aqesta, don m’auzetz chantar,
es plus bella q’ieu no sai dir,
fresc’ a color e bel esgar,
et es blancha ses brunezir;
oc, e non es vernisada,
ni om de leis non pot mal dir,
tant es fina, esmerada.
IV.
E sobre totas deu prezar
de dig ver, segon mon albir,
d’ensegnamen e de parlar,
c’anc non volc son amic trair;
et ieu fols fui la vegada.
car crezei ren q’en auzis dir,
ni·l fiz so don fos irada.
V.
Anc ieu de lei non volc clamar,
q’enqer, si·s vol, me pot jauzir,
et a ben poder de donar
d’aqo on me pot enrequir;
no posc far lonja durada,
qe·l manjar en pert e·l durmir,
car no m’es plus aizinada.
VI.
Amors es douza a l’intrar
et amara al departir,
q’en un jorn vos fara plorar,
et autre jogar e burdir,
q’eu sai d’Amor enseigniada,
on plus la cujava servir,
ilh es vas mi cambiada.
VII.
Messatges, vai, si Deus ti guar,
e sapchas ab mi donz furmir
q’eu non puesc lonjamen estar
de sai vius ni de lai guerir,
si josta mi despoliada
non la puesc baizar e tenir
dins cambra encortinada.
I.
Ab lo temps qe·s fai refreschar
lo segle e·[ls pratz] reverdezir,
vueil un novel chant comenzar
d’un'amor cui am e dezir;
mas tan s’es de mi loignada
q’ieu non la puesc aconseguir,
ni de mos digz no s’agrada.
II.
Ja mai res no·m pot conortar;
abanz mi laissarai morir,
can m’an fag de mi donz sebrar
lauzenjador, cui Deus azir!
Las! tan l’aurai desirada
qe per lei plaing, plor, e sospir,
e vau cum res enaurada.
III.
Aqesta don m’auzet[z] chantar,
es plus bella q’ieu no sai dir;
fresc’a color e bel esgar,
et es blancha ses brunezir;
oc, e non es vernisada,
ni om de leis non pot mal dir,
tant es fina [et] esmerada.
IV.
E sobre tota·s deu prezar
de dig ver, segon mon albir,
d’ensegnamen e de parlar,
c’anc non volc son amic traïr;
et ieu fols [fui] la vegada
car crezei ren q’en auzis dir,
ni·l fiz so don fos irada.
V.
Anc ieu de lei non volc clamar,
q’enqer, si·s vol, me pot jauzir,
et a ben poder de donar
d’aqo on me pot enrequir;
no posc far lonja durada,
qe·l manjar en pert e·l durmir,
car no m’es plus aizinada.
VI.
Amors es douza al mirar
et amara al departir;
q’en un jorn vos fara plorar,
et autre jogar e burdir;
q’eu sai d’Amor enseigniada:
on plus la cujava servir,
ilh es vas mi cambiada.
VII.
Messatges, vai, si Deus ti guar,
e sapchas ab mi donz furmir,
q’eu non puesc lonjamen estar
[de] sai vius ni de lai guerir,
si josta mi despoliada
non la puesc baizar e tenir
dins cambra encortinada.
![]() |
![]() |
![]() |
Sercamons. Ab lo temps. qes fai refreschar lo segle e reu(er)dezir ueil un no uel chant comenzar. dun amor cui am e dezir. mas tant. ses de mi loignada. qieu non la puesc acoseguir. ni de mos digz. no sagrada. |
![]() |
Jamai ]t[res nom pot conortar. abanz mi laissaratz morir. can. man fag de mi donz sobrar. lauzeniador. cui deus azir las tan laurai desirada. qe p(er) lei plaing. plor e sospir. e uau cum. res en aurada. |
![]() |
Aqesta don mauzet chantar es plus bella qieu no sai dir. ]tant es fina esmerada. e sobre totas deu prezar.[ fresca color e bel esgar (et) es blancha ses brunezir. oc e non es uernisada. ni om de ]De dic uer[ leis non pot mal dir. tant es fina esmerada e sobre totas deu prezar. |
![]() |
De dic ]n[\u/er segon mon albir. densegnamen e de parlar. canc no(n) uolc son amic trair. (et) ieu fols la uegada. car crezei ren qen auzis dir nil fiz. so don fos irada. |
![]() |
Anc ieu de lei non uolc clamar. qen qer ]s[\f/is uol me pot iauzir. (et) a ben poder de donar. da qo on me pot enquerir. no posc far lonia durada. qel maniar en pert el durmir. car no mes plus aizinada. |
![]() |
Amors es douza al mirar (et) amara al departir. qen un iorn uos. fara plorar. (et) autre iogar e burdir. qeu sai damor enseigniada. on plus la cuiava seruir. Jlhes uas mi cambiada. |
![]() |
Messatges. uai si deus ti guar. e sapchas ab mi donz ]fu[\s/urmir qeu non puesc loniamen estar. sai uius ni de lai guerir. si iosta mi despoliada. non la puesc baizar e tenir. dinz cambra encortinada. |
BdT 112,1c
Ms. unico: a¹ 365 = Cercamon.
Metrica: a8 b8 b8 a8 a8 c8 (Frank 492:1). Vers di 6 coblas unissonans di 6 versi.
Edizioni critiche: Dejeanne 1905, p. 43; Jeanroy 1922, p. 8; Tortoreto 1981, p.111; Wolf - Rosenstein 1983, p. 52; Rossi 2009, p. 154.
I.
Assatz es or’oimai q’eu chant;
tant ai estat acondurmitz
c’anc mos chanz non fon lueing auzitz,
mas era·m vau ja reveilhant
et irei mon joi recobran
contre l’ivern e·l freig aurei.
II.
De joi no·m cal [salhir] enan,
c’anc un sol jorn no·n fui garnitz;
et es m’al cor prion – sos ditz –
si q’entre gens vau sospiran
lo dezirier c’ai d’amor gran;
ni dorm ni veil, ni aug ni vei.
III.
S’anc per amor anei veillian,
ni·n fui anc fols ni trassailitz,
ni cambïatz per chamjairitz,
era·n lau Dieu e saint Joan,
c’ab tal amor vau amoran
c’anc no·m chamjec per autre mei.
IV.
Cesta non cug qe ja·m [...]an,
s’ieu ja de leis no soi garnitz;
ni no·n soi tant afolatitz
que ja re·il qeira ni·l deman,
petit ni pro, ni tant ni qant,
ni mal ni be, ni re ni qei.
V.
Tant la sei coinda e prezan,
e·l faigz de leis es tant eslitz,
qe sai me tenc per enreqitz,
e lai a Jhesu la coman
la nueg e·l jorn e·l mes e l’an,
c’aissi soi sieus con esser dei.
VI.
Plas es lo vers, vauc l’afinan
ses mot vila, fals, apostitz;
et es totz enaissi noiritz
c’ap motz politz lo vau uzan;
e tot ades va·s meilluran
s’es qi be·l chant ni be·l desplei.
I.
Assatz es or’ oimai q’eu chant
tant ai estat acondurmitz
c’anc mos chanz non fon lueing auzitz,
mas era·m vau ja reveilhant,
et irei mon joi recobran
contre l’ivern e·l freig aurei.
II.
De joi no·m cal d’aissi enan,
c’anc un sol jorn no·n fui garnitz
et es m’al cor prion sos ditz,
si q’entre gens vau sospiran
lo dezirier, c’ai d’amor gran,
ni dorm ni veil, ni aug ni vei.
III.
S’anc per amor anei veillian,
ni·n fui anc fols ni trassailitz,
ni cambiatz per chamjairitz,
era·n lau Dieu e Saint Joan,
c’ab tal amor vau amoran
c’anc non chamjec per autre mei.
IV.
Cesta non cug qe ja·m . . .
s’ieu ja de leis no soi gauzitz;
ni no·n soi tant afolatitz,
qe ja re·il qeira ni·l deman
petit ni pro ni tan ni qant,
ni mal ni be ni re ni qei.
V.
Tant la sei coinda e prezan
e·l faigz de leis es tant eslitz
qe sai me tenc per enreqitz
e lai a Dieu ieu l’acoman
la nueg e·l jorn e·l mes e l’an,
c’aissi soi sieus con esser dei.
VI.
Plas es lo vers, vauc l’afinan
ses mot vila, fals, apostitz,
et es totz enaissi noiritz,
c’ap motz politz lo vau uzan
e tot ades va·s meilluran,
s’es qi be·l chant ni be·l desplei.
I.
Assatz es or’ oimai q’eu chant
tant ai estat acondurmitz
c’anc mos chanz non fon lueing auzitz;
mas era·m vau ja reveilhant,
et irei mon joi recobran
contre l’ivern e·l freig aurei.
II.
De joi no·m cal [fugir] enan,
c’anc un sol jorn no·n fui garnitz;
et es m’al cor prion sorzitz,
si q’entre gens vau sospiran
lo dezirier c’ai d’amor gran;
ni dorm ni veil, ni aug ni vei.
III.
S’anc per amor anei veilhan,
ni·n fui anc fols ni trassailitz,
ni cambiatz per chamjaritz,
era·n lau Dieu e Saint Joan,
c’ab tal amor vau amoran
c’anc non chamjec per autre mei.
IV.
Cesta non cug qe ja m'[engan],
s’ieu ja de leis no soi garnitz;
ni no·n soi tant afolatitz
qe ja re·il qeira ni·l deman,
petit ni pro, ni tan ni qant,
ni mal ni be, ni re ni qei.
V.
Tant la sei coinda e prezan,
e·l faigz de leis es tant eslitz,
qe sai me tenc per enreqitz,
e lai [serai en] son coman
la nueg e·l jorn e·l mes e l’an,
c’aissi soi sieus con esser dei.
VI.
Plas es lo vers, vauc l’afinan
ses mot vila, fals, apostitz;
et es totz enaissi noiritz
c’ap motz politz lo vau uzan;
e tot ades va·s meilluran
s’es qi be·l chant ni be·l desplei.
![]() |
![]() |
![]() |
Sercamons. Assatz es ora oi mai qeu chant. tant ai estat a condurmitz. canc mos chanz non fon lueing auzitz. mas eram uau ia reueilhant (et) irei mon ioi recobram. contre liuern el freig aurei. |
![]() |
De ioi nom cal enan. c’anc un sol jorn no·n fui garnitz. (et) es mal cor prion so ditz. si qen tre sens. ua]n[\u/ sospiran lo dezirier cai damor gran ni dorm ni ueil. ni aug ni uei. |
![]() |
Sanc p(er) amor anei ueilhian. nin fui anc fols ni trassailitz. ni cambiatz. p(er) chamjaritz. eran lau dieu e saint ioan. cab tal amor. uau amoran. canc nom chamiec p(er) autre mei. |
![]() |
Cesta non cug qe iam. sieu ia de leis. no soi garnitz ni non soi ]garnitz[ tant afolatitz. qe ia reil qeira nil deman. petit ni pro ni tan ni qant. ni mal ni be ni re ni qei. |
![]() |
Tant la sei coinda e prezan. el faigz de leis es tant es litz. qe sai me tenc per enreqitz. e lai a hiu la coman. la nueg el iorn. el mes el an. caissi soi sieus con esser dei. |
![]() |
Plas es lo uers vauc lafinan. ses mot uila fals apostitz. (et) es totz. en aissi noiritz. cap motz politz lo uau uzan. e tot ades vas mei lluram. ses qi bel chant ni bel desplei. |
BdT 112,1
Ms. unico: R 48 = Cercamon.
Metrica: a7' b7 a7' b7 b7 a7' b7 a7' b7 (Frank 304:1). Tenso di 6 coblas singulars di 9 versi.
Edizioni: Mahn 1859, p. 97; Dejeanne 1905, p.59; Jeanroy 1922, p.23; Tortoreto 1981, p. 197; Wolf - Rosenstein 1983, p. 36; Rossi 2009, p. 130; Harvey - Paterson 2010, I, p.245.
I.
«Car vey fenir a tot dia
[...], lo Joi e·l Deport,
e no·m socor la clerzia,
non puesc mudar no·m cofort
co fay, can conois sa mort,
lo signes, que bray e cria
e·n mou son sonet per fort,
que·l cove fenir sa via
e plus no·i a de conort».
II.
«Maïstre, si Dieus me valha,
ben dizetz so que cove;
mas ja d'aiso no vos calha
car li clerc no vos fan be;
car lo bos temps ve – so cre –,
que auretz aital guazalha,
que vos dara palafre
o renda que mais vos valha,
car lo coms de Pieitieus ve».
III.
«Guilhalmi, non pretz mealha
so que·m dizes, per ma fe,
mais volria una calla
estreg tener en mon se
no faria un polhe,
qu'estes en autrui sarralha,
c'atendes la lor merce:
car soven, so cug, badalha
qi s'aten a l'autrui be».
IV.
«Maïstre, gran benanansa
podetz aver si sofretz».
«Guilhalmi, vostra vanansa
non crei, si com vo·m dizetz».
«Maïstre, car no·m crezetz?
Grans bes vos venra de Fransa,
si atendre lo voletz».
«Guilhalmi, tal esperansa
vos don Dieus, com vos m'ufretz».
V.
«Maïstre, n'ajatz coratge
d'efan ni d'ome leugier».
«Guilhalmi, sobre bon guatge
vos creyria volontiers».
«Maïstre, man bon destrier
an li home de paratge,
per sufertar, al derrier».
«Guilhalmi, fort...... [-atge]
e salvat e ...... [-ier]».
VI.
«Maïstre, josta la brosta
vos pareisa·l cesc novel!»
«Guilhalmi, ben pauc vos costa
lo mieus ostals del castel».
«Maïstre, conte novel
aurem nos a Pantacosta,
qe·us pagara ben e bel».
«Guilhalmi, fols qi·us acosta:
vos·m pagatz d'autrui borcel».
IV. Guilhalmi vostra] Guilhalmi, vostra voletz] voletez
V. d'efan] D'efan
I.
“Car vey fenir a tot dia
lo joi, lo rir’ e·l deport,
e no·m socor la clerzia,
non puesc mudar no·m cofort
co fay, can conois sa mort,
lo signes, que bray e cria
e·n volv son sonet per fort,
que·l cove fenir sa via
e plus no·i a de conort.”
II.
— “Maistre, si Dieus me valha,
ben dizetz so que cove;
mas ja d’aisso no vos calha
car li clerc no vos fan be;
car lo bos temps ve, so cre,
qe auretz aital guazalha
qe vos dara palafre
o renda que mais vos valha,
car lo coms de Peitieus ve.”
III.
— “Guilhalmi, non pretz mealha
so qe·m dizes, per ma fe;
mais volria una calla
estreg tener en mon se
no faria un polhe,
q’estes en autrui sarralha,
c’atendes la lor merce:
car soven, so cug, badalha
qi s’aten a l’autrui be.”
IV.
— “Maistre, gran benanansa
podetz aver si sofretz.”
— “Guilhalmi, vostra vanansa
non crei si com vo·m dizetz.”
— “Maistre, car no·m crezetz?
Grans bes vos venra de Fransa,
si atendre lo voletz.”
— “Guilhalmi, tal esperansa
vos don Dieus, com vos m’ufretz.”
V.
— “Maistre, n’ajatz coratge
d’efan ni d’ome leugier.”
— “Guilhalmi, sobre bon guatge
vos creyria volontier.”
— “Maistre, man bon destrier
an li home de paratge,
per sufertar, al derrier.”
— “Guilhalmi, fort . . . atge
e salvat e . . . . . . . . . . . ier.”
VI.
— “Maistre, josca la brosta
vos pareis al test novel.”
— “Guilhalmi, ben pauc vos costa
lo mieus ostals del castel.”
— “Maistre, conte novel
aurem nos a Pantacosta,
qe·us pagara ben e bel.”
— “Guilhalmi, fols es qi·us sosta:
vo·m pagatz d’autrui borcel.”
I.
“Car vey fenir a tot dia
[l'amor], lo joi, e·l deport,
e no·m socor la clerzia,
non puesc mudar no·m cofort
co fay, can conois sa mort,
lo signes, que bray e cria
e·n mou son sonet per fort,
que·l cove fenir sa via,
e plus no·i a de conort.”
II.
“Maïstre, si Dieus me valha,
ben dizetz so que cove;
mas ja d’aisso no vos calha
car li clerc no vos fan be;
car lo bos temps ve, so cre,
qe auretz aital guazalha
qe vos dara palafre,
o renda que mais vos valha,
car lo coms de Peitieus ve.”
III.
“Guilhalmi, non pretz mealha
so que·m dizes, per ma fe;
mais volria una calha
estreg tener en mon se
no faria un polhe,
qu’estes en autrui sarralha,
c’atendes la lor merce;
car soven, so cug, badalha
qui s’aten a l’autrui be.”
IV.
“Maïstre, gran benanansa
podetz aver si sofretz.”
“Guilhalmi, vostra vanansa
non crei, si com vos dizetz.”
“Maïstre, car no·m crezetz?
Grans be vos venra de Fransa
si atendre lo voletz.”
“Guilhalmi, tal esperansa
vos don Dieus com vos m’ufretz.”
V.
“Maïstre, n’ajatz coratge
d’efan ni d’ome leugier.”
“Guilhalmi, sobre bon guatge
vos creyria volontier.”
“Maïstre, man bon destrier
an li home de paratge,
per sufertar al derrier.”
“Guilhalmi, fort e salvatge
...........................”
VI.
“Maïstre, josca la brosta
vos pareisa·l teit novel.”
“Guilhalmi, ben pauc vos costa
lo mieus ostals del castel.”
“Maïstre, conte novel
aurem nos a Pantacosta,
que·us pagara ben e bel.”
“Guilhalmi, fols es qui·us escota:
vos pagatz d’autrui borcel.”
![]() |
Sercalmo(n). Car uey fenir a tot dia lo ioj el deport e nom socor la clerzia. non puesc mudar nom cofort. co fay ca(n) conois samort. lo signes que bray e crida. (et) enuou son sonet p(er) fort. car li coue fenir sa uida. e pl(us) noia deconort. |
![]() |
Maistre si dieus me ualha be(n) dizetz so q(ue) coue. m(a)s ia dai- so no uos calha. car li clerc no uos ]coue[ fan be. car lo bos temps ue socre. q(ue) auretz aital guazalh(a). q(ue) uos dara palafre o re(n)da q(ue) mais uos ualha. car lo coms de peitieus ue. |
![]() |
Guilhalmi no(n) pretz mealh(a) so q(ue)m dizes p(er) ma fe. mais uolria vna calla estreg tener e(n) mo(n) se. no faria v(n) polhe q(ue) stes e(n) autruj sarralh(a). cate(n)des la lor m(er) ce. car soue(n) so cug badalh(a). q(ui) sate(n) a lautruj ]m(er)ce[ be. |
![]() |
Maistre gra(n) be(n)anansa podetz au(er) si sofretz. Guilhalmi uostra uanansa no(n) crei si com uos me dizetz. maistre car nom crezetz. gra(n) be uos ue(n)ra de fransa si ate(n)dre lo uoletz. guilhelmi tal es- peransa uos do(n) dieus co(m) uos mufretz. |
![]() |
Maistre nai atz coratge. defan ni dome leugier. guilhalmi sobre bo(n) guatge uos creyria uolo(n)tier. maistre ma(n) bo(n) destrier. ]a(n[ an li home de paratge. p(er) sufertar al derrier. guilhalmi fort e saluate |
![]() |
Maistre iosca la brosta uos pareis al test nouel. guilhalmi be(n) par pauc uos costa lo mieus ostals del castels. maistre conte nouel aurem nos a pa(n)tacosta. q(ue)us pagara be(n) (et) bel. guilh(alm)i fols es q(ui)eus escota. vos mi pagatz dautruj borcel. |
BdT 112,2
Mss.: Da 196, I 133, K 119 = Cercamon; E 51 = Peire d'Alvergne; S 21 = Peire Vidal; N 110 = Gaucelm Faidit; L 18 = Bernart de Ventadorn.
Metrica: a8 a8 b8 c7' a8 c7' d8 e8 f7' (Frank 668:1). Vers di 7 coblas unissonans di 9 versi.
Edizioni critiche: Bartsch 1857, p. 132; Mahn 1859; Zenker 1900, p. 149; Mouzat 1965, p. 572; Tortoreto 1981, p. 215; Rossi 2009, p.176.
I.
Ges per lo freg temps no m’irais,
anz l’am tan cum fatz la calor,
qu’altressi posc aver d’amor
en ivern bon’escharida
com lanquan verdejon li plais
e n’aten bona esjausida,
s’a lei platz que mos ditz acuoill;
que per autr'a[mor] non s’esjau
mos cors ni a benanansa.
II.
Cuijasz vos doncs qu’ieu sia gais
per folla, se·s par, ni per flor,
ni plus iratz, si·l freitz vens cor?
No! quan vei gent acropida,
qe amon tan com dura mais
et fan un jorn esbruïda,
puois deschaon qant deschai·l foill,
e·ill fin remanon e·ill vassau,
cui fin’Amistatz enansa.
III.
Pero pro n’i a de savais,
qu’anc hom segle no vi meillor,
si tot s’en fan maint blasmador;
e cel que bon pretz oblida,
sembla·m fol que autrui abais,
et es razos deschauzida
qu’om veja·l pel en l’autrui oill
et el sieu no conois lo trau,
per la foudat que·l sobransa.
IV.
Ges aquella foudatz no·m pais,
anz n’am mais lo pro que l’onor,
e celar q’o sapchon plusor,
qe fols es qui jangl’e crida
de domna ni s’en fenh trop gais,
e ten l’onor per delida,
e mou de foli'e d’orgoil,
acel q’en vol blasme ni lau,
ni bruich de fol que·s bobansa.
V.
Tant es mos jois fis e verais
e grans q’anc hom non l’ac major,
qe de domnas am la gensor,
que m’es tant fort abellida
qual voilla: si m’am o s’o lais,
qu’eu l’amarai a ma vida!
E s’ela n’o vol, eu m’o voill,
qe d’aitan posc tenir la clau,
s’eu plus no n’ai d’abondansa.
VI.
Tot jorn perpren e·m creis e·m nais
uns rams de joi plens de dousor
que m’a partit d’ir’e de plor,
e·m chapdela e si·m guida
q’en als no sojorn ni engrais,
ni ai m’amor establida;
e qui q’en parle ni·n jangloill,
us no sap via ni esclau,
ni on mos cors plus balansa.
VII.
Bella domna, no·us si’esmais,
car no vede[z] vostr’amador;
qu’ieu sui chai ses cor trichador,
que ja non farai faillida
ver vos, on qu’ieu m’an ni m’apais;
qu’autr’amors m’es avelida,
e sui totz vostres si com suoill,
e si [...] no·us vei ni no·us au,
ades n’ai al cor membransa.
I.
Ges per lo freg temps no m’irais,
anz l’am tan cum fatz la calor,
qu’atressi posc aver d’amor
en ivern bon’escharida,
com lanquan verdejon li plais
e n’aten bona esjausida,
s’a lei platz que mos ditz acuoill;
que per autra non s’esjau
mos cors, ni a benanansa.
II.
Cuidas vos doncs qu’ieu sia gais
per folla, se·s par, ni per flor,
ni plus iratz, si·l freitz vens cor?
No: quan vei gent acropida,
qe amon tan com dura Mais,
et fan un jorn esbruida,
puois deschaon qant deschai·l foill,
e·ill fin remanon e·ill vassau,
cui fin’amistatz enansa.
III.
Pero pro n’i a de savais,
qu’anc hom segle no vi meillor,
si tot s’en fan maint blasmador;
e cel que bon pretz oblida,
sembla·m fols, que autrui abais,
et es razos deschauzida
qu’om veja·l pel en l’autrui oill,
et el sieu no conois lo trau,
per la foudat que·l sobransa.
IV.
Tant es mos jois fis e verais
e grans q’anc hom non l’ac major,
que de domnas am la gensor,
que m’es tant fort abellida,
qal voilla: si m’am o s’o lais,
qu’eu l’amarai a ma vida!
E s’ela n’o vol, eu m’o voill,
qe d’aitan posc tenir la clau,
s’eu plus no n’ai d’abondansa.
V.
Tot jorn perpren e·m creis e·m nais
uns rams de joi plens de dousor,
que m’a partit d’ir’ e de plor,
e·m chapdela e si·m guida
q’en als no sojorn ni engrais,
ni ai m’amor establida;
e qui q’en parle ni·n jangloill,
us no sap via ni esclau,
ni on mos cors plus balansa.
VI.
Ges aquella foudatz no·m pais,
anz n’am mais lo pro que l’onor,
e celar q’o sapchon plusor,
qe fols es qui jangl’ e crida
de domna ni s’en fenh trop gais,
e ten l’onor per delida,
e mou de folia e d’orgoil,
acel q’en vol blasme ni lau,
ni bruich de fol que·s bobansa.
VII.
Bella domna, no·us si’ esmais,
car no vedez vostr’amador:
qu’ieu sui chai ses cor trichador,
que ja non farai faillida
ver vos on qu’ieu m’an ni m’apais;
qu’autr’amors m’es avelida,
e sui totz vostres, si com suoill,
e si ar no·us vei ni no·us au,
ades n’ai al cor membransa.
1
Da: Ges per lo fret tems no m'irais
E: Ges per lo freg tems no m'irais
I: Ges per lo temps fert no m'irais
K: Ges per lo temps fert no m'irais
L: Ges per lo freich temps no m'irais
N: Ges per lo freiz temps no m'irais
S: Ges per lo fred temps no m'irais
2
Da: anz l'am tant cum faz la calor
E: ans l'am tan com fauc la calor
I: anz l'am tan cum fatz la calor
K: anz l'am tan cum faz la calor
L: ausz l'am tan qan fach la calor
N: ainz l'am tant com faz la calor
S: anz l'am tan com faz la calor
3
Da: qu'atressi puesc aver d'amor
E: c'atressi puesc aver d'amor
I: qu'atressi posc aver d'amor
K: qu'atressi puosc aver d'amor
L: e atrestan puosch haver d'amor
N: c'altre tant posch aver d'amor
S: c'altresi poisc aver d'amor
4
Da: en invern born escharida
E: en ivern bon'escarida
I: en ivern bon'escharida
K: en ivern bon'escharida
L: en uuera e bona escharida
N: in invern bon'eschalida
S: manca
5
Da: col tems quant verdejon li plais
E: com lanquan verdejon los plais
I: col temps quant verdeion li plais
K: col temps qant verdion li plais
L: ... l'am qan verdejon la plains
N: cum l'an que verdejon li plais
S: com lanqan verdion li prais
6
Da: e n'atent bons esjauzida
E: e n'aten bon'esjauzida
I: e n'atent bon'esjauzida
K: e n'atent bon'esjauzida
L: qe eu n'aten bona escharida
N: qu'eu n'aten bon'eschausida
S: en aten bona partida
7
Da: s'a lei plaz qe mos diz acuoill
E: pos lieis plai que mos digz acueill
I: s'a lei platz qe mos ditz acuoill
K: s'a lei plaz que mos ditz acuoill
L: s'a lei plasz qe mos disz acuoill
N: s'a lei plaiz que mos diz accoil
S: pois lei plaz qe mos diz acoill
8
Da: que per autra no s'esjau
E: que per autra non s'ausia
I: que per autra no s'esjau
K: qe per autra no s'esjau
L: qe per autra mais no s'esjau
N: que per altra mais no s'esjau
S: qe per autra non s'esjau
9
Da: mon cor ni a benananza.
E: mon cor ni m'a benanansa.
I: mon cor m'a benanansa.
K: mon cor m'a benanansa.
L: mos cor ni m'a benenancha.
N: mos cors ni m'a benananza.
S: mon cor ni a benenanza.
10
E: Cuidas vos donx qu'ieu sia guais
L: Cujasz vos donc qu'om sia gais
N: Cuijaz vos donch que hom sia gais
S: Cuida vos q'eu sia gais
11
E: per se·s par ni per flor
L: per fuoilla si·us par ni per flor
N: per foilla si·us par ni per flor
S: per folla se·s par ni per flor
12
E: ni plus iratz s'il freitz vens cor
L: ni plus iratz si·l fresch ventz cor
N: ni plus iraz si·l fresch venz cor
S: ni plus vas se·l fred vent cor
13
E: ni quan vei gent acropida
L: no mais com gent acorpida
N: non mais consent acorpida
S: ne qan veg gent acropida
14
E: qe amon tan com dura mais
L: qi amon tan com dura mais
N: qui am on tant cum dura mais
S: qe amon tan com dura mais
15
E: en fra un jorn esbruïda
L: e fan adonchs esbaudida
N: e fan ab donch esbaudida
S: et faun lor esbruïda
16
E: e decazon quan par lo fueill
L: puois deschaon qant deschai·l foill
N: puois decaon cant decai o·l foil
S: et dechaon qan chai lo foill
17
E: e·ill fin remanon e·ill vassal
L: e·l fis remano e·ll vassau
N: e·l fins remanon e·l vassau
S: e·ll fin remanun e·ll vasau
18
E: cui fin'amistat enansa.
L: qui fin'amistat enancha.
N: cui fin'amistat enança.
S: cui fin'amistat enanza.
19
Da: Pero trops n'i a de savais
E: Pero pro n'i a de savais
I: Per so trop m'a de savais
K: Per so trop m'a de savais
L: Pero pro n'i a dessauvais
N: Pero pro m'a dessavais
S: Pero pro n'i a de sauvais
20
Da: c'anc hom segle non vi meillor
E: c'anc hom seigle non vi meillor
I: qu'anc hom segle non vi meillor
K: qu'anc hom segle non vi meillor
L: q'ainc el siegle no vi meillor
N: c'ainch e·l siegle non vi meillor
S: q'anc om segle no vi meillor
21
Da: si tot s'en fan maint blasmador
E: si tot s'en fan maint blasmador
I: si tot s'en fan maint blasmador
K: si tot s'en fan maint blasmador
L: se tot se fan maint blasmador
N: se toz se fan maint blasmador
S: se tot s'en fan man blasmador
22
Da: e cel que bon prez oblida
E: e cel que bon pretz oblida
I: et el qe bon pretz oblida
K: e cel que ben pretz oblida
L: e cel qe bon presz oblida
N: e cel que bon preç oblida
S: et cel qe bon prez oblida
23
Da: sembla fols qe l'autrui abais
E: sembla·m fol que l'autrui abais
I: senbla fols qe l'autrui abais
K: sembla fols que l'autrui abais
L: scembla fol qe autrui abais
N: scenbla fol que altrui abais
S: senbla·m fol qel autrui abais
24
Da: et es razon deschauzida
E: et es razon descauzida
I: et es rasos descahuzida
K: et es rasos deschauzida
L: ez es raszos deschausida
N: et e raisons deschausida
S: et e raison deschausida
25
Da: q'om veja·l pel en l'altrui oill
E: c'om veja·l pel en l'autrui hueill
I: q'om veia·l pel en l'autrui oill
K: qu'om veia·l pel en l'autrui oill
L: q'hom veja el pel en l'autrui oill
N: c'om veja el pel el l'altrui oil
S: c'om veja·l pel en l'autrui oill
26
Da: et el seu no conois lo trau
E: et el sieu no conois lo trau
I: et el sieu no conois lo trau
K: et el sieu no conois lo trau
L: ez el sieu no conois lo trau
N: et enl seu no·n conois lo trau
S: et el seu no conois lo trau
27
Da: per la foldat qe·l sobranza.
E: per la foudat que·l sobransa.
I: per la foudat que·l sobransa.
K: per la foudat que·l sobransa.
L: per la foldat qe·l sobrancha.
N: per la foldat que·l sobrança.
S: per la foldaz qe·l sobranza.
28
Da: Tant es mos jois fis e verais
E: Tant es mon joi fis e verais
I: Tant es mos jois fis e verais
K: Tant es mos jois fis e verais
L: Tan es mon jois fis e verais
N: Tant es mon jois fin e verais
S: Tant es mon jois fin et verais
29
Da: e granz c'anc hom no l'a major
E: e gran c'anc hom non ac major
I: e grans qu'anc hom no l'ac major
K: e grans qant hom no l'ac major
L: e grant q'anc hom no l'has major
N: e grant c'anch hom no·l ach major
S: et gran q'anc om non ac major
30
Da: qe de donnas am la genzor
E: quar de donas am la meillor
I: qe de dompnas am la gensor
K: que de domnas am la gensor
L: qe de domnas am la genchor
N: que de domnas am la gençor
S: qar de dompnas am la meillor
31
Da: qe m'es tant fort abelida
E: que m'es tan fort enbellida
I: que m'es tant fort abellida
K: que m'es tant fort abellida
L: qe m'es tan fort abellida
N: que m'es tant fort abellida
S: qe m'es tan fort abelida
32
Da: qal voilla main o s'o lais
E: e s'ill vuoll si m'am o s'en lais
I: qual voilla m'am o s'o lais
K: qal voilla m'am o s'o lais
L: s'ella vol si m'an o si lais
N: s'ella vol si·m am o si lais
S: et si·l vol si·l m'am ou si·l lais
33
Da: q'eu l'amarai a ma vida
E: qu'ieu l'amarai a ma vida
I: q'eu l'amara a ma vida
K: qu'ieu l'amarai a ma vida
L: q'ieu l'amarai a ma vida
N: qu'eu l'amarai a ma vida
S: q'eu l'amerai a ma vida
34
Da: s'ill noca se vol eu m'o voill
E: e cela non vol ieu m'o veill
I: s'il noca se vol eu me voill
K: s'ill noca se vol eu me voill
L: qar si no voll ieu no voill
N: car si no vol eu no voil
S: et s'ela n'o vol eu m'o voill
35
Da: qe d'aitan puos tenir la clau
E: que d'aitan puesc tener la clau
I: que d'aitan pois tenir la clau
K: qe d'aitan puois tenir la clau
L: qe d'aitant puosc tener la clau
N: que d'aitant puois tenir la clau
S: qe d'aizo pos tenir la clau
36
Da: se per lui no·n ai d'avondanza.
E: s'ieu per liei non ai d'abondansa.
I: si per lui no·n ai d'avondansa.
K: se per lui no·n ai d'avondansa
L: se plus no hai d'avondancha.
N: se plus no n'ai d'avondança.
S: s'eu plus non ai d'abundanza.
37
Da: Tu jorn perpren e·m creis e·m nais
I: Tut jorn perpren e·m creis e·m nais
K: Tut jorn perpren e·m creis e·m nais
L: Totz jorn porpren e creis e nais
N: Tut jorn porpren e creis e nais
38
Da: uns rams de joi plens de dolzor
I: uns rams de jois plens de dousor
K: uns rams de jois plens de dousor
L: uns rams ple de joi e de douchor
N: un ram plen de joi e de dolçor
39
Da: que m'a partit d'ira e de plor
I: que m'a partir d'ir'e de plor
K: que m'a partit d'ir'e de plor
L: qe m'a parti d'ira e de plor
N: que m'a parti diria e de plor
40
Da: e·m capdella si e·n guida
I: e·m chapdela si e·m guida
K: e·m chapdella si e·m guida
L: e·m capdella e si·m guida
N: e·m chapdella e si·m gida
41
Da: q'en als no sojorn ni engrais
I: qu'en als no sojorn ni engrans
K: q'en als no sojorn ni engrais
L: q'en als no·m sejorn ni engrais
N: qu'en als no·m sozorn ne engrais
42
Da: ni ai m'amor establida
I: ni ai m'amor establida
K: ni ai m'amor establida
L: ni hai m'amor establida
N: ni ai m'amor establida
43
Da: e qui q'en parle ni·n jangloill
I: e qui qu'en parle ni·m jangloill
K: e qui q'en parle ni·m jangloill
L: e qi q'en parle ni zangoill
N: e qui qu'en parle ni çangoill
44
Da: uns no sap via ni esclau
I: us no sap via ni esclau
K: us no sap via ni esclau
L: hom no·n sab via ni esclau
N: hom non sabui a ni esclau
45
Da: ni on mons cors plus balanza.
I: ni on mos cors plus balansa.
K: ni on mons cors plus balansa.
L: ni o mon cor plus balancha.
N: ni o mon cor plus balança.
46
Da: Ges aqella foldatz no·m pais
E: Et aquela foudatz no·m pais
I: Ges aquella foudatz no·m pais
K: Ges aquella foudatz no·m pais
L: Ges aqesta foldat no·m pais
N: Ges aquesta foldat no·m pais
47
Da: anz n'am mais lo pro qe l'honor
E: ans n'am mais lo pro che l'onor
I: anz n'am mais lo pro qe l'honor
K: anz n'am mais lo pro quell'honor
L: ainz am mais lo pro qe l'onor
N: ainz am mais lo pro que l'honor
48
Da: e celar ço sapchon plusor
E: e celar so sapchon pluzor
I: e celar qu'o sapchon plusor
K: e celar q'o sapchon plusor
L: e·l celar qe·l saber plusor
N: e·l celar que·l saber plusor
49
Da: qe folz es qui jangla e crida
E: que fols qui jangl'e crida,
I: que fols es que jangla crida
K: que fols es que jangla e creida
L: qe fols es qi jangla e crida
N: que fols es qui çanla e crida
50
Da: de dompna ni s'en feing trop gais
E: de dona ni s'en fenh trop guais
I: de dompna ni s'en feing trop gais
K: de domna ni s'en feing trop gais
L: de domna ni s'en feing trop gais
N: de domna ni s'en feign trop gais
51
Da: e tenc l'onor per delida
E: e tenc l'onor per delida
I: e tenc l'onor per delida
K: e tenc l'onor per delida
L: e ten l'amor per dellida
N: e ten l'amor per dellida
52
Da: e mou de folia e d'orgoill
E: e mou de foli' e d'orgueill
I: e mou de follia e d'orgoill
K: e mou de follia e d'orguoill
L: e mou de folia e d'orguoill
N: e mou de folia e d'orgoil
53
Da: a cel qe·n vol blasme ni lau
E: qui vol blasme ni lau
I: acel que·n vol blasme ni lau
K: acel qe·n vol blasme ni lau
L: qi·n vol haver lau
N: qui·n vol aver lau
54
Da: ne bruich de fol qe·s bobanza.
E: ni bruit de fol qui·s bobansa.
I: ne bruich de fol que·s bobansa.
K: ne bruich de fol que·s bobansa.
L: ni brui de fol qi bohancha.
N: ni brui de fol qui bobança.
55
Da: Bella dompna no·us si' esmais
I: Bella domna no·us si' esmais
K: Bella domna no·us si' esmais
56
Da: car no ve de vostr'amador
I: car no ve de vostr'amador
K: car no ve de vostr'amador
57
Da: q'eu sui chai ses cor trichardor
I: qu'eu sui chai ses cor trichador
K: qu'ieu sui chai ses cor trichador
58
Da: que ja non farai faillida
I: que ja si farai faillida
K: que ja non farai faillida
59
Da: ver vos on qe man ni m'apais
I: ver vos en qu'eu m'an ni m'apais
K: ver vos on qu'ieu m'an ni m'apais
60
Da: q'autr'amors m'es avelida
I: qu'autr'amors m'es avelida
K: qu'autr'amors m'es avelida
61
Da: e sui toz vostre si con suoill
I: e sui totz vostres si cum suoill
K: e sui totz vostres si com suoill
62
Da: e si no·us vei ni no·us au
I: e si no·us vei ni no·us au
K: e si no·us vei ni no·us au
63
Da: ades n'ai al cor menbranza.
I: ades n'ai al cor menbransa.
K: ades n'ai al cor membransa.
A cura di Gianluca De Simone, Luca Gatti, Federica Fusaroli.
![]() |
G Es p(er) lo fret tem(s) nomirais. Anz lam tant cu(m) faz la calor. Quatressi pue sc auer damor. Eninuern born es charida. Col temp q(ua)nt uerdeion li plais. En atent bons es iauzida. Salei plaz qe mos diz acuoill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ni a benananza. |
![]() |
P Ero trops nia desauais. Canc hom se gle no(n) ui meillor. Sitot sen fan mai(n)t blasmador. Ecel q(ue) bon prez oblida. Sem bla fols q(ue) lautrui abais.Et es razon des chauzida. Qom ueial pelen laltrui oill. Et el seu no conois lo trau. P(er)la foldat qel sobranza. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. Egranz ca(n)c hom nola maior. Qe de do(n)nas am la ge(n) zor. qe mes tant fort abelida. Qal uoilla main osolas. Qeu lamarai amauida. sill noca seuol eu mouoill. Qe daitan pu os tenir la clau. Se p(er)lui no(n) ai dauonda(n) za. |
![]() |
T u iorn p(er) pren em cris em nais. Uns ra(m)s de ioi plens de dolzor. Que ma partit diræ de plor. Emcapdella sien guida. Qen als no soiorn ni en grais. Ni ai mamor esta blida. Equi qen parle nin iangloill. uns no sap uia ni esclau. ni on mons cors plus balanza. |
![]() |
G es aqella foldatz nom pais. anz nam mais lo pro qel honor. Ecelar ço sap- chon plusor. Qe folz esqui iangla ecri da. de do(m)pna ni sen fei(n)g trop gais. Ete(n)c lonor p(er)delida. Emou defolia edorgoill. Acel qen uol blasme nilau. Ne bruich de fol qes bobansa. |
![]() ![]() |
B ella do(m)pna nous sies mais. Car noue deuostramador. Qeu sui chai ses cor tri chardor. Que ia no(n) garai gaillida. Uer uos ou qe man nimapais. Qautramors mes auelida. E sui toz uostre sicon suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor men branza. |
I | |
G Es p(er) lo fret tem(s) nomirais. Anz lam tant cu(m) faz la calor. Quatressi pue sc auer damor. Eninuern born es charida. Col temp q(ua)nt uerdeion li plais. En atent bons es iauzida. Salei plaz qe mos diz acuoill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ni a benananza. |
Ges per lo fret tems no m'irais, anz l'am tant cum faz la calor, qu'atressi puesc aver d'amor en invern born escharida, col tems quant verdejon li plais e n'atent bons esjauzida, s'a lei plaz qe mos diz acuoill; que per autra no s'esjau mon cor ni a benananza. |
II | |
P Ero trops nia desauais. Canc hom se gle no(n) ui meillor. Sitot sen fan mai(n)t blasmador. Ecel q(ue) bon prez oblida. Sem bla fols q(ue) lautrui abais.Et es razon des chauzida. Qom ueial pelen laltrui oill. Et el seu no conois lo trau. P(er)la foldat qel sobranza. |
Pero trops n'i a de savais, c'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que bon prez oblida, sembla fols qe l'autrui abais, et es razon deschauzida q'om veja·l pel en l'altrui oill, et el seu no conois lo trau, per la foldat qe·l sobranza. |
III | |
T ant es mos iois fis euerais. Egranz ca(n)c hom nola maior. Qe de do(n)nas am la ge(n) zor. qe mes tant fort abelida. Qal uoilla main osolas. Qeu lamarai amauida. sill noca seuol eu mouoill. Qe daitan pu os tenir la clau. Se p(er)lui no(n) ai dauonda(n) za. |
Tant es mos jois fis e verais e granz c'anc hom no l'a major, qe de donnas am la genzor, qe m'es tant fort abelida, qal voilla main o s'o lais, q'eu l'amarai a ma vida! s'ill noca se vol, eu m'o voill, qe d'aitan puos tenir la clau, se per lui no·n ai d'avondanza. |
IV | |
T u iorn p(er) pren em cris em nais. Uns ra(m)s de ioi plens de dolzor. Que ma partit diræ de plor. Emcapdella sien guida. Qen als no soiorn ni en grais. Ni ai mamor esta blida. Equi qen parle nin iangloill. uns no sap uia ni esclau. ni on mons cors plus balanza. |
Tu jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de joi plens de dolzor, que m'a partit d'ira e de plor, e·m capdella si e·n guida q'en als no sojorn ni engrais, ni ai m'amor establida; e qui q'en parle ni·n jangloill, uns no sap via ni esclau, ni on mons cors plus balanza. |
V | |
G es aqella foldatz nom pais. anz nam mais lo pro qel honor. Ecelar ço sap- chon plusor. Qe folz esqui iangla ecri da. de do(m)pna ni sen fei(n)g trop gais. Ete(n)c lonor p(er)delida. Emou defolia edorgoill. Acel qen uol blasme nilau. Ne bruich de fol qes bobansa. |
Ges aqella foldatz no·m pais, anz n'am mais lo pro qe l'honor, e celar ço sapchon plusor, qe folz es qui jangla e crida de dompna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de folia e d'orgoill, a cel qe·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol qe·s bobanza. |
VI | |
B ella do(m)pna nous sies mais. Car noue deuostramador. Qeu sui chai ses cor tri chardor. Que ia no(n) garai gaillida. Uer uos ou qe man nimapais. Qautramors mes auelida. E sui toz uostre sicon suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor men branza. |
Bella dompna, no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: q'eu sui chai ses cor trichardor, que ja non farai faillida ver vos on qe man ni m'apais; q'autr'amors m'es avelida, e sui toz vostre si con suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor menbranza. |
![]() |
G es per lo freg tems nomirais.ans lam tan com fauc lacalor. catressi puesc auer damor. eniuern bonescarida. com lan quan uerdeion los plais. enaten bonesiauzi da. pos lieis plai que mos digz acueill. que perautra non sausia. moncor nima benan ansa. |
![]() |
C uidas uos donx quieu sia guais. per sespar ni per flor. niplus iratz sil freitz ue(n)s cor. ni quan uei gent acropida. q(ue) amon tan com dura mais. enfra un iorn esbrui da. edecazon quan par lo fueill. eill fin re mano(n) eill uassal. cui finamistat enansa. |
![]() |
P ero pro nia de sauais. canc hom seigle non ui meillor. si tot sen fan maint blas mador. ecel que bon pretz oblida. sembl am fol que lautrui abais. (et) es razon des cauzida. com ueial pel enlautrui hueill. (et) elsieu no conois lo trau. per la foudat quel sobransa. |
![]() ![]() |
T ant es mon ioi (ois) fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas am lameillor. que mes tan fort enbelida. e sill uoillsi mam osen lais. quieu lamarai amauida. ecela non uol ieu mo ueill. que daitan puesc tener laclau. sieu per liei nonai dabondansa. |
![]() |
E t aquela foudatz nom pais. ans nam mais lo pro que lonor. ecelar so sapchon pluzor. que fols es qui iangle crida. de dona ni sen fenh trop guais. etenc lon or per delida. emou de folie dorgueill. qui uol blasme ni lau. ni bruit de fol quis bobansa. |
![]() |
tant es mon ioi fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas amla meillor. que mes tan fort enbelida. esill uol si mam osen lais. queu lamarai am auida. ecela non uol ieu mo p(er)c ant cant ieu ai pogut ieu tan aiudat atas tantu(m) qua(n)tu(m) posuit te adiuuaui |
![]() |
uueil que daitam puesc
tener laclau. sieu per lieu
nonai dabondansa et aque
|
![]() |
lle fondat non uais. ans nam mais lo profics q(ue) Considerat que lo pa pa non ten conte de las gens darmes |
G es per lo freg tems nomirais.ans lam tan com fauc lacalor. catressi puesc auer damor. eniuern bonescarida. com lan quan uerdeion los plais. enaten bonesiauzi da. pos lieis plai que mos digz acueill. que perautra non sausia. moncor nima benan ansa. |
I. Ges per lo freg tems no m'irais, ans l'am tan com fauc la calor, c'atressi puesc aver d'amor en ivern bon'escarida, com lanquan verdejon los plais e n'aten bon'esjauzida, pos lieis plai que mos digz acueill; que per autra non s'ausia mon cor ni m'a benanansa. |
C uidas uos donx quieu sia guais. per sespar ni per flor. niplus iratz sil freitz ue(n)s cor. ni quan uei gent acropida. q(ue) amon tan com dura mais. enfra un iorn esbrui da. edecazon quan par lo fueill. eill fin re mano(n) eill uassal. cui finamistat enansa. |
II. Cuidas vos donx qu'ieu sia guais per se·s par ni per flor, ni plus iratz s'il freitz vens cor? ni quan vei gent acropida, qe amon tan com dura mais en fra un jorn esbruïda, e decazon quan par lo fueill, e·ill fin remanon e·ill vassal, cui fin'amistat enansa. |
P ero pro nia de sauais. canc hom seigle non ui meillor. si tot sen fan maint blas mador. ecel que bon pretz oblida. sembl am fol que lautrui abais. (et) es razon des cauzida. com ueial pel enlautrui hueill. (et) elsieu no conois lo trau. per la foudat quel sobransa. |
III. Pero pro n'i a de savais, c'anc hom seigle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que bon pretz oblida, sembla·m fol que l'autrui abais, et es razon descauzida c'om veja·l pel en l'autrui hueill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
T ant es mon ioi (ois) fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas am lameillor. que mes tan fort enbelida. e sill uoillsi mam osen lais. quieu lamarai amauida. ecela non uol ieu mo ueill. que daitan puesc tener laclau. sieu per liei nonai dabondansa. |
IV. Tant es mon joi fis e verais e gran c'anc hom non ac major, quar de donas am la meillor, que m'es tan fort enbellida, e s'ill vuoll si m'am o s'en lais, qu'ieu l'amarai a ma vida! e cela non vol ieu m'o veill, que d'aitan puesc tener la clau, s'ieu per liei non ai d'abondansa. |
E t aquela foudatz nom pais. ans nam mais lo pro que lonor. ecelar so sapchon pluzor. que fols es qui iangle crida. de dona ni sen fenh trop guais. etenc lon or per delida. emou de folie dorgueill. qui uol blasme ni lau. ni bruit de fol quis bobansa. |
V. Et aquela foudatz no·m pais, ans n'am mais lo pro che l'onor, e celar so sapchon pluzor, que fols qui jangl'e crida, de dona ni s'en fenh trop guais, e tenc l'onor per delida, e mou de foli' e d'orgueill, qui vol blasme ni lau, ni bruit de fol qui·s bobansa. |
![]() |
G es p(er)lo te(m)ps fert nomira is. Anz lam tan cu(m) fatz la calor. Quatressi posc auer damor. En iuern ]i[ bonescharida. Col temps qua(n)t u(er)deion li plais. E nate(n)rbon esiauzida. Sa lei platz q(ue) mos ditz acu oill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ma benana(n)sa. |
![]() |
P er so trop ma de savais. Qua(n)c hom seg le no(n) ui meillor. Si tot senfan mai(n)t blas mador. Etel q(ue) bon p(re)tz oblida. Senbla fols q(ue) lautrui abais. Et es rasos descahuzida. Qo(m) ueial pel en lautrui oill. Et el sieu no con ois lo trau. P(er) la foudat quel sobransa. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. Egrans qua(n)c hom no lac maior. Q(ue) de do(m)pnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. O qual uoilla mam osolais. Q(ue)ulamara a ma uida. Sil noca se uol eu me uoill. Q(ue) dai tan pois tenir la clau. Si p(er)lui n(on) ai dauon tansa. |
![]() |
T ut iorn p(er)pren em creis em nais uns ra ms de iois plens de dousor. Que ma partir dire de plor. Em chapdela si em guida. Q(ue)n als no soiorn ni engrans. Niai mamo(r) establida. Equi q(ue)n parle nim iangloill. Us no sap uia niesclau. Ni on mos cors plus balansa. |
![]() |
G es aquella foudatz nom pais. Anz nam mais Lopro q(ue)l honor. Ecelar quo sapchon plusor. Q(ue) fols es que iangla crida de do(m) pna ni sen fei(n)g trop gais. Etenc lonor p(er) delida. Emou de follia edorgoill. Acel q(ue)n uol blasme ni lau. Ne bruich de folques bobansa. |
![]() |
B ella domna nous sies mais. Car non ue de uostramador. Q(ue)usui chai ses cor t(ri)cha dor. Q(ue) ia si farai faillida. uer uos enq(ue)u |
![]() |
man ni mapais. Quautramors mes auelida. Esui totz uostres si c(um) suoill. Esi nous uei ni nous au. Ades nai al cor menbransa. |
G es p(er)lo te(m)ps fert nomira is. anz lam tan cu(m) fatz la calor. quatressi posc auer damor. en iuern ]i[ bonescharida. col temps qua(n)t u(er)deion li plais. e nate(n)rbon esiauzida. sa lei platz q(ue) mos ditz acu oill. que p(er) autra no ses iau. mon cor ma benana(n)sa. |
I. Ges per lo temps fert no m'irais, anz l'am tan cum fatz la calor, qu'atressi posc aver d'amor en ivern bon'escharida, col temps quant verdeion li plais e n'atent bon'esjauzida, s'a lei platz qe mos ditz acuoill; que per autra no s'esjau mon cor m'a benanansa. |
P er so trop ma de savais. qua(n)c hom seg le no(n) ui meillor. si tot senfan mai(n)t blas mador. etel q(ue) bon p(re)tz oblida. senbla fols q(ue) lautrui abais. et es rasos descahuzida. qo(m) ueial pel en lautrui oill. et el sieu no con ois lo trau. p(er) la foudat quel sobransa. |
II. Per so trop m'a de savais, qu'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; et el qe bon pretz oblida senbla fols qe l'autrui abais, et es rasos descahuzida q'om veia·l pel en l'autrui oill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
T ant es mos iois fis euerais. egrans qua(n)c hom no lac maior. q(ue) de do(m)pnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. o qual uoilla mam osolais. q(ue)ulamara a ma uida. sil noca se uol eu me uoill. q(ue) dai tan pois tenir la clau. si p(er)lui n(on) ai dauon tansa. |
III. Tant es mos jois fis e verais e grans qu'anc hom no l'ac major, qe de dompnas am la gensor, que m'es tant fort abellida, qual voilla: m'am o s'o lais, q'eu l'amara a ma vida! S'il noca se vol, eu me voill, que d'aitan pois tenir la clau, si per lui no·n ai d'avondansa. |
T ut iorn p(er)pren em creis em nais uns ra ms de iois plens de dousor. que ma partir dire de plor. em chapdela si em guida. q(ue)n als no soiorn ni engrans. niai mamo(r) establida. equi q(ue)n parle nim iangloill. us no sap uia niesclau. ni on mos cors plus balansa. |
IV. Tut jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de jois plens de dousor, que m'a partir d'ir'e de plor, e·m chapdela si e·m guida qu'en als no sojorn ni engrans, ni ai m'amor establida; e qui qu'en parle ni·m jangloill, us no sap via ni esclau, ni on mos cors plus balansa. |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lopro q(ue)l honor. ecelar quo sapchon plusor. q(ue) fols es que iangla crida de do(m) pna ni sen fei(n)g trop gais. etenc lonor p(er) delida. emou de follia edorgoill. acel q(ue)n uol blasme ni lau. ne bruich de folques bobansa. |
V. Ges aquella foudatz no·m pais, anz n'am mais lo pro qe l'honor, e celar qu'o sapchon plusor, que fols es que jangla crida de dompna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de follia e d'orgoill, acel que·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol que·s bobansa. |
B ella domna nous sies mais. car non ue de uostramador. q(ue)usui chai ses cor t(ri)cha dor. q(ue) ia si farai faillida. uer uos enq(ue)u man ni mapais. Quautramors mes auelida. esui totz uostres si c(um) suoill. esi nous uei ni nous au. ades nai al cor menbransa. |
VI. Bella domna, no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: qu'eu sui chai ses cor trichador, que ja si farai faillida ver vos en qu'eu m'an ni m'apais; qu'autr'amors m'es avelida, e sui totz vostres si cum suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor menbransa. |
![]() |
G es per lo temps fert nomi rais. anz lam tan cu(m) faz la calor. quatressi puose auer damor. en iuern bon escharida. col temps qa(n)t uerdion li plais. enatent bon esiauzida. sa lei plaz que mos ditz acuoill. qe per autra no sesiau. mo(n) cor ma benanansa. |
![]() |
P erso trop ma de sauais. quanc hom se gle no(n) ui meillor. si tot sen fan maint bla smador. ecel que ben pretz oblida. sembla fols que lautrui abais. et es rasos deschau zida. quom ueial pel en lautrui oill. et elsieu no conois lo trau. p(er) la foudat quel sobransa. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. egrans qa(n)t hom no lac maior. que de domnas am la gensor. que mes tant fort abellida. qal uoilla mam osolais. qiueu lamarai ama uida. sill noca se uol eu me uoill. qe dai tan puois tenir la clau. se per lui no(n) ai da uondansa. |
![]() |
T ut iorn perpren em creis em nais. uns rams de ioi plens de dousor. que ma pa(r) tit dire deplor. em chapdella siem guida. qen als no so iorn ni engrais. ni ai mam or establida. equi qen parle nim iangloill. us no sap uia niescalu. nion mous cors plus balansa. |
![]() |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lo pro quell honor. ecelar qo sapchon plusor. que fols es que iangla e creida. d domna ni sen fei(n)g trop gais. etenc lonor p(er) delida. emou de follia e dorguoill. acel qen uol blòasme nil au. ne bruich de fol ques bobensa. |
![]() ![]() |
B ella domna nous siesmais. car no ue de uostramador. quieu sui chai ses cor tri chador. quei a non farai faillida. uer uos on quieu man ni ma pais. quautramors mes auelida. esui totz uostres sicom suoill. esi nous uei ni nous au. ades nai al cor membransa. |
I | |
G es per lo temps fert nomi rais. anz lam tan cu(m) faz la calor. Quatressi puose auer damor. En iuern bon escharida. Col temps qa(n)t uerdion li plais. Enatent bon esiauzida. sa lei plaz que mos ditz acuoill. Qe per autra no sesiau. Mo(n) cor ma benanansa. |
Ges per lo temps fert no m'irais, anz l'am tan cum faz la calor, qu'atressi puosc aver d'amor en ivern bon'escharida, col temps qant verdion li plais e n'atent bon'esjauzida, s'a lei plaz que mos ditz acuoill; qe per autra no s'esjau mon cor m'a benanansa. |
II | |
P erso trop ma de sauais. Quanc hom se gle no(n) ui meillor. Si tot sen fan maint bla smador. Ecel que ben pretz oblida. sembla fols que lautrui abais. Et es rasos deschau zida. Quom ueial pel en lautrui oill. Et elsieu no conois lo trau. P(er) la foudat quel sobransa. |
Per so trop m'a de savais, qu'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que ben pretz oblida, sembla fols que l'autrui abais, et es rasos deschauzida qu'om veia·l pel en l'autrui oill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
III | |
T ant es mos iois fis euerais. Egrans qa(n)t hom no lac maior. Que de domnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. Qal uoilla mam osolais. Qiueu lamarai ama uida. Sill noca se uol eu me uoill. Qe dai tan puois tenir la clau. se per lui no(n) ai da uondansa. |
Tant es mos jois fis e verais e grans qant hom no l'ac major, que de domnas am la gensor, que m'es tant fort abellida, qal voilla: m'am o s'o lais, qu'ieu l'amarai a ma vida! s'ill noca se vol, eu me voill, qe d'aitan puois tenir la clau, se per lui no·n ai d'avondansa. |
IV | |
T ut iorn perpren em creis em nais. uns rams de ioi plens de dousor. Que ma pa(r) tit dire deplor. Em chapdella siem guida. Qen als no so iorn ni engrais. ni ai mam or establida. Equi qen parle nim iangloill. us no sap uia niescalu. Nion mous cors plus balansa. |
Tut jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de jois plens de dousor, que m'a partit d'ir'e de plor, e·m chapdella si e·m guida q'en als no sojorn ni engrais, ni ai m'amor establida; e qui q'en parle ni·m jangloill, us no sap via ni esclau, ni on mons cors plus balansa. |
V | |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lo pro quell honor. Ecelar qo sapchon plusor. que fols es que iangla e creida. d domna ni sen fei(n)g trop gais. Etenc lonor p(er) delida. Emou de follia e dorguoill. Acel qen uol blasme nil au. Ne bruich de fol ques bobensa. |
Ges aquella foudatz no·m pais, anz n'am mais lo pro quell'honor, e celar q'o sapchon plusor, que fols es que jangla e creida de domna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de follia e d'orguoill, acel qe·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol que·s bobansa. |
VI | |
B ella domna nous siesmais. Car no ue de uostramador. quieu sui chai ses cor tri chador. quei a non farai faillida. uer uos on quieu man ni ma pais. quautramors mes auelida. Esui totz uostres sicom suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor membransa. |
Bella domna no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: qu'ieu sui chai ses cor trichador, que ja non farai faillida ver vos on qu'ieu m'an ni m'apais; qu'autr'amors m'es avelida, e sui totz vostres si com suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor membransa. |
Bernart daue(n)tador G es perlofreich te(m)ps nom irais Ausz lam ta(n) qa(n) fach la calor. E atresta(n) puosch hauer damor. En uuera ebona escharida. . . . . lam qan u(er)dejo(n) la plains. Q(e) eu nate(n) bona. escharida. Salei plasz q(e) mos disz acuoill. Q(e) p(er)autra mais no sesjau. Mos cor nima benena(n)cha. |
|
C ujasz uo(s) do(n)c quo(m) sia gais. P(er)fuoilla sius par ni per flor. Ni pl(us) iratz sil fresch uentz cor. No mais co(m) gent acorpida. Q(i) amo(n) ta(n) co(m) dura mais. Efan ado(n)chs esbaudida. Puois d(e)schao(n) qa(n)t d(e)schai lfoill. elfis remano ell uassau. Qui finamistat enancha. |
|
Pero pro nia dessauuais. Qai(n)c el siegle no ui meillor. Setot sefan mai(n)t blas mador. Ecel q(e) bo(n) presz oblida. Sce(m)bla fol q(e) autrui abais. Ez es raszos d(e)scha usida. Qho(m) ueia elpel e(n)lautrui oill. ez elsieu no conois lotrau. P(er)lafoldat q(e)lsobrancha. |
|
Tan es mo(n) jois fis euerais. Egrant qa(n)c ho(m) nolhas maior. Q(e) d(e)do(m)nas am la gen chor. Q(e)mes ta(n)fort abellida. Sellauol siman osilais. Q(i)eu lamarai amauida. Qar sino uoll. jeu no uoill. Q(e) daitant puosc tener la clau. Sepl(us) no haj da uondancha. |
|
Totz jorn porpren. ecreis enais vn ram ple d(e) joi ed(e)douchor. Q(e) ma parti dira ed(e)plor. Em capd(e)lla esim guida. Qen als nom sejor(n)ni engrais. Nihai mamo(r) establida. Eqi qen parle ni zangoill ho(m) no(n) sab uia ni esclau. Ni o mo(n) cor pl(us) bala(n)cha. |
|
Ges aq(e)sta foldat nompais. Ainz am mais lo pro q(e)lonor. El celar q(e)l saber plusor. Q(e) fols es q(i) ja(n)gla ecrida. D(e) do(m)na. ni senfei(n)g tropgais. E ten lamor per d(e)l lida. Emou d(e)folia edorguoill. Qin uol hauer lau. Ni brui. d(e)fol q(i) bohancha. |
G es perlofreich te(m)ps nom irais Ausz lam ta(n) qa(n) fach la calor. E atresta(n) puosch hauer damor. En uuera ebona escharida. . . . . lam qan u(er)dejo(n) la plains. Q(e) eu nate(n) bona. escharida. Salei plasz q(e) mos disz acuoill. Q(e) p(er)autra mais no sesjau. Mos cor nima benena(n)cha. |
I. Ges per lo freich temps no m'irais, ausz l'am tan qan fach la calor, e atrestan puosch haver d'amor en uuera e bona escharida ...* l'am qan verdejon la plains qe eu n'aten bona escharida, s'a lei plasz qe mos disz acuoill; qe per autra mais no s'esjau mos cor ni m'a benenancha. |
C ujasz uo(s) do(n)c quo(m) sia gais. P(er)fuoilla sius par ni per flor. Ni pl(us) iratz sil fresch uentz cor. No mais co(m) gent acorpida. Q(i) amo(n) ta(n) co(m) dura mais. Efan ado(n)chs esbaudida. Puois d(e)schao(n) qa(n)t d(e)schai lfoill. elfis remano ell uassau. Qui finamistat enancha. |
II. Cujasz vos donc qu'om sia gais per fuoilla, si·us par, ni per flor, ni plus iratz si·l fresch ventz cor? No, mais com gent acorpida, qi amon tan com dura mais e fan adonchs esbaudida, puois deschaon qant deschai·l foill, e·l fis remano e·ll vassau, qui fin'amistat enancha. |
Pero pro nia dessauuais. Qai(n)c el siegle no ui meillor. Setot sefan mai(n)t blas mador. Ecel q(e) bo(n) presz oblida. Sce(m)bla fol q(e) autrui abais. Ez es raszos d(e)scha usida. Qho(m) ueia elpel e(n)lautrui oill. ez elsieu no conois lotrau. P(er)lafoldat q(e)lsobrancha. |
III. Pero pro n'i a dessauvais, q'ainc el siegle no vi meillor, se tot se fan maint blasmador; e cel qe bon presz oblida, scembla fol qe autrui abais, ez es raszos deschausida q'hom veja el pel en l'autrui oill ez el sieu no conois lo trau per la foldat qe·l sobrancha. |
Tan es mo(n) jois fis euerais. Egrant qa(n)c ho(m) nolhas maior. Q(e) d(e)do(m)nas am la gen chor. Q(e)mes ta(n)fort abellida. Sellauol siman osilais. Q(i)eu lamarai amauida. Qar sino uoll. jeu no uoill. Q(e) daitant puosc tener la clau. Sepl(us) no haj da uondancha. |
IV. Tan es mon jois fis e verais e grant q'anc hom no l'has major, qe de domnas am la genchor, qe m'es tan fort abellida: s'ella vol, si m'an o si lais, q'ieu l'amarai a ma vida! Qar si no voll, ieu no voill, qe d'aitant puosc tener la clau, se plus no hai d'avondancha. |
Totz jorn porpren. ecreis enais vn ram ple d(e) joi ed(e)douchor. Q(e) ma parti dira ed(e)plor. Em capd(e)lla esim guida. Qen als nom sejor(n)ni engrais. Nihai mamo(r) establida. Eqi qen parle ni zangoill ho(m) no(n) sab uia ni esclau. Ni o mo(n) cor pl(us) bala(n)cha. |
V. Totz jorn porpren e creis e nais uns rams ple de joi e de douchor qe m'a parti d'ira e de plor, e·m capdella e si·m guida q'en als no·m sejorn ni engrais, ni hai m'amor establida; e qi q'en parle ni zangoill hom no·n sab via ni esclau, ni o mon cor plus balancha. |
Ges aq(e)sta foldat nompais. Ainz am mais lo pro q(e)lonor. El celar q(e)l saber plusor. Q(e) fols es q(i) ja(n)gla ecrida. D(e) do(m)na. ni senfei(n)g tropgais. E ten lamor per d(e)l lida. Emou d(e)folia edorguoill. Qin uol hauer lau. Ni brui. d(e)fol q(i) bohancha. |
VI. Ges aqesta foldat no·m pais, ainz am mais lo pro qe l'onor, e·l celar qe·l saber plusor, qe fols es qi jangla e crida de domna ni s'en feing trop gais, e ten l'amor per dellida, e mou de folia e d'orguoill, qi·n vol haver lau, ni brui de fol qi bohancha. |
* Solla 2015 integra con "Com".
![]() ![]() |
Gan selm faidiz G Es per lo freiz tem ps no mi rais. Ainz lam tant cum faz la calor. Cal tre tant posch auer damor. Jn in uern bo n escha lida. Cum lan que uer de ion liplais. Queu naten bona eschausida. Sa lei plaiz que mos diz ac coil. Que per altra mais no ses iau. Mos cors nima bene nança. |
![]() |
C Vi iazuos donch que hom sia gais. Per foilla sius par ni per flor. Ni plus iraz sil fresch uenz cor. Non mais consent acor pida. Qui am on tant cum dura mais. E fan ab donch es bau dida. Puois de caon cant de cai ol foil. El fins rema non el uassau. Cui fin amistat en ança. |
![]() ![]() |
P Ero pro ma dessa uais. Cain ch el siegle non ui meillor. Se toz sefan maint blas ma dor. Ecel que bon preç obli da. Scen bla fol que altrui a bais. Et erai sons des chausi da. Com ueia el pel el laltrui oil. Et enl seu non conois lo trau. Per la foldat quel so brança. |
![]() |
T ant es mon iois fin euerais. Egrant canch hom nol ach maior. Que]m[ de domnas am la gençor. Quem es tant fort abellida. Sella uol sim am osilais. Queu lamarai a mauida. Car sino uol eu no uoil. Que dai tant puois te- nir laclau. Se plus non ai da uon dan ça. |
![]() ![]() |
T Vt iorn por pren ecreis ena is. Vn ram plen de ioi ede- dolçor. Que ma par ti diria e deplor. Em chap della esim gida. Quenals nom sozorn ne engrais. Niai mamor e stablida. E qui quen parle niçan goill. Hom non sabui a nies clau. Niomon cor plus balança. |
![]() |
G es aquesta fol dat nompa is. Ainz am mais lo pro que l honor. El celar quel saber plusor. Que fols es qui çan la ecrida. De domna nisen feign trop gais. Eten lamor per dellida. Emou defolia e dor goil. Quin uol auer lau. Nibrui defol qui boban ça. |
I. | |
G Es per lo freiz tem ps no mi rais. Ainz lam tant cum faz la calor. Cal tre tant posch auer damor. Jn in uern bo n escha lida. Cum lan que uer de ion liplais. Queu naten bona eschausida. Sa lei plaiz que mos diz ac coil. Que per altra mais no ses iau. Mos cors nima bene nança. |
Ges per lo freiz temps no m'irais, ainz l'am tant com faz la calor, c'altre tant posch aver d'amor in invern bon'eschalida, cum l'an que verdejon li plais qu'eu n'aten bon'eschausida, s'a lei plaiz que mos diz accoil; que per altra mais no s'esjau mos cors ni m'a benananza. |
II. | |
C Vi iazuos donch que hom sia gais. Per foilla sius par ni per flor. Ni plus iraz sil fresch uenz cor. Non mais consent acor pida. Qui am on tant cum dura mais. E fan ab donch es bau dida. Puois de caon cant de cai ol foil. El fins rema non el uassau. Cui fin amistat en ança. |
Cuijaz vos donch que hom sia gais per foilla, si·us par, ni per flor, ni plus iraz si·l fresch venz cor? Non, mais consent acorpida, qui am on tant cum dura mais e fan ab donch esbaudida, puois decaon cant decai o·l foil, e·l fins remanon e·l vassau, cui fin'amistat enança. |
III. | |
P Ero pro ma dessa uais. Cain ch el siegle non ui meillor. Se toz sefan maint blas ma dor. Ecel que bon preç obli da. Scen bla fol que altrui a bais. Et erai sons des chausi da. Com ueia el pel el laltrui oil. Et enl seu non conois lo trau. Per la foldat quel so brança. |
Pero pro m'a dessavais, c'ainch e·l siegle non vi meillor, se toz se fan maint blasmador; e cel que bon preç oblida, scenbla fol que altrui abais, et e raisons deschausida c'om veja el pel el l'altrui oil et enl seu no·n conois lo trau, per la foldat que·l sobrança. |
IV. | |
T ant es mon iois fin euerais. Egrant canch hom nol ach maior. Que]m[ de domnas am la gençor. Quem es tant fort abellida. Sella uol sim am osilais. Queu lamarai a mauida. Car sino uol eu no uoil. Que dai tant puois te- nir laclau. Se plus non ai da uon dan ça. |
Tant es mon jois fin e verais e grant c'anch hom no·l ach major, que de domnas am la gençor, que m'es tant fort abellida s'ella vol si·m am o si lais, qu'eu l'amarai a ma vida! Car si no vol, eu no voil, que d'aitant puois tenir la clau, se plus no n'ai d'avondança. |
V. | |
T Vt iorn por pren ecreis ena is. Vn ram plen de ioi ede- dolçor. Que ma par ti diria e deplor. Em chap della esim gida. Quenals nom sozorn ne engrais. Niai mamor e stablida. E qui quen parle niçan goill. Hom non sabui a nies clau. Niomon cor plus balança. |
Tut jorn porpren e creis e nais un ram plen de joi e de dolçor que m'a parti diria e de plor, e·m chapdella e si·m gida qu'en als no·m sozorn ne engrais, ni ai m'amor establida; e qui qu'en parle ni çangoill, hom non sabui a ni esclau, ni o mon cor plus balança. |
VI. | |
G es aquesta fol dat nompa is. Ainz am mais lo pro que l honor. El celar quel saber plusor. Que fols es qui çan la ecrida. De domna nisen feign trop gais. Eten lamor per dellida. Emou defolia e dor goil. Quin uol auer lau. Nibrui defol qui boban ça. |
Ges aquesta foldat no·m pais, ainz am mais lo pro que l'honor, e·l celar que·l saber plusor, que fols es qui çanla e crida de domna ni s'en feign trop gais, e ten l'amor per dellida, e mou de folia e d'orgoil, qui·n vol aver lau, ni brui de fol qui bobança. |
![]() |
Peire uidal
G es per lo fred te(m)ps nomirais. |
![]() |
C uida uos qeu sia gais. Per folla ses par ni per flor. Ni plus uas sel fred uent cor. Ne qan ueg gent acropida. Qe amon tan com dura mais. Et faun lor esbruida. Et dechaon qan chai lo foill. Ell fin remanun ell uasau. Cui fin amistat enanza. |
![]() |
P ero pro nia de sauuais. Qancom segle no ui meillor. Se tot sen fan man blasmador. Et cel qe bon prez oblida. Senblam fol qel autrui abais. Et e raison deschausida. Com ueial pel en lautrui oill. Et el seu no conois lo trau. Per la foldaz qel sobranza. |
![]() ![]() |
Tant e(s) mon iois fin (et) uerais. Et gran qanc om no(n) ac maior. Qar de do(m)pnas am la meillor. Qe mes tan fort abelida. Et sil uol sil mam ou sil lais. Qeu lamerai a ma uida. Et sela no uol eu mo uoill. Qe daizo pos tenir la clau. Seu plus non ai dabundanza. |
G es per lo fred te(m)ps nomirais. Anz lam tan com faz la calor. Caltresi poisc auer damor. Com lan qan uerdion li prais. En aten bona partida. Pois lei plaz qe mos diz acoill. Qe per autra non sesiau. Mon cor ni a benenanza. |
I. Ges per lo fred temps no m'irais, anz l'am tan com faz la calor, c'altresi poisc aver d'amor com lanqan verdion li prais, en aten bona partida, pois lei plaz qe mos diz acoill; qe per autra non s'esjau mon cor ni a benenanza. |
C uida uos qeu sia gais. Per folla ses par ni per flor. Ni plus uas sel fred uent cor. Ne qan ueg gent acropida. Qe amon tan com dura mais. Et faun lor esbruida. Et dechaon qan chai lo foill. Ell fin remanun ell uasau. Cui fin amistat enanza. |
II. Cuida vos q'eu sia gais per folla, se·s par, ni per flor, ni plus vas se·l fred vent cor? Ne qan veg gent acropida, qe amon tan com dura mais et faun lor esbruïda, et dechaon qan chai lo foill, e·ll fin remanun e·ll vasau, cui fin'amistat enanza. |
P ero pro nia de sauuais. Qancom segle no ui meillor. Se tot sen fan man blasmador. Et cel qe bon prez oblida. Senblam fol qel autrui abais. Et e raison deschausida. Com ueial pel en lautrui oill. Et el seu no conois lo trau. Per la foldaz qel sobranza. |
III. Pero pro n'i a de sauvais, q'anc om segle no vi meillor, se tot s'en fan man blasmador; et cel qe bon prez oblida, senbla·m fol qel autrui abais, et e raison deschausida c'om veja·l pel en l'autrui oill et el seu no conois lo trau, per la foldaz qe·l sobranza. |
Tant e(s) mon iois fin (et) uerais. Et gran qanc om no(n) ac maior. Qar de do(m)pnas am la meillor. Qe mes tan fort abelida. Et sil uol sil mam ou sil lais. Qeu lamerai a ma uida. Et sela no uol eu mo uoill. Qe daizo pos tenir la clau. Seu plus non ai dabundanza. |
IV. Tant es mon jois fin et verais et gran q'anc om non ac major, qar de dompnas am la meillor, qe m'es tan fort abelida et si·l vol si·l m'am ou si·l lais, q'eu l'amerai a ma vida! Et s'ela n'o vol, eu m'o voill, qe d'aizo pos tenir la clau, s'eu plus non ai d'abundanza. |
BdT 112,2a
Ms. unico: a¹ 369 = Cercamon.
Metrica: a8 a8 a8 a8 a8 b8 (Frank 17:2). Planh di 9 coblas singulars di 6 versi.
Edizioni critiche: Dejeanne 1905, p. 55; Jeanroy 1922, p.19; Tortoreto 1981, p. 179; Wolf - Rosenstein 1983, p. 32; Rossi 2009, p. 136.
I.
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen.
Ir’e dolor e marrimen
ai car vei abaissar Joven:
Malvestatz puej’e Jois dissen,
despois muric lo Peitavis.
II.
Remazut son li prez e·il lau,
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plain[o] li Barrau;
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau.
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet, si·us platz, em paradis!
III.
Del comte de P[e]itieu mi plaing,
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing.
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.
IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am,
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.
V.
Aqest segle teing per enic,
qe·l paubre non aten ni·[l] ric.
Ai! con s’en van tuit mei amic
e sai remanem tuit mendic!
Pero sai ben, q’al ver afic,
seran li mal dals bos devis.
VI.
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu:
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar us non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.
VII.
Plagnen lo Norman e Franceis
e deu lo be plagner lo reis
cui laisset la terra e·l creis;
[qe] pos tan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivauge sobre Serrazis.
VIII.
Aqil n’an joia, cui que pes,
de Limosi e d’Engolmes:
si el visqes, ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son car Dieus lo pres,
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.
IX.
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet n’Eblo.
Ai! com lo plaigno li Gasco,
[e] cil d’Espain' e d’Arago!
Saint Jacme, membre·us del baro
qe denant vos jai, pelegris.
I.
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen;
ir’ e dolor e marrimen
ai, car vei abaissar Joven:
malvestatz puej’ e Jois dissen
despois muric lo Peitavis.
II.
Remazut son li prez e·il lau
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plaino li Barrau;
peza·m s’a longas sai estau.
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet, si·us platz, em paradis!
III.
Del comte de Peitieu mi plaing,
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing.
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.
IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am;
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.
V.
Aqest segle teing per enic,
qe·l paubre non aten ni·l ric.
Ai! Con s’en van tuit mei amic,
e sai remanem tuit mendic.
Pero sai ben q’al ver afic
seran li mal dals bos devis.
VI.
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu:
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar un non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a joi conquis.
VII.
Plagnen lo Norman e Franceis
e deu lo be plagner lo reis,
cui laisset la terra e·l creis;
pos aitan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivauche sobre Serrazis.
VIII.
Aqil n’an joia, cui que pez,
de Limozi e d’Engolmes,
si el visqes ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son, car Dieus lo pres,
e·l dols n’es intratz en Aunis.
IX.
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet N’Eblo.
Ai! com lo plaigno li Gasco,
cil d’Epaina e d’Arago.
Saint Jacme, membre·us del baro,
qe denant vos jai pelegris.
I.
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen;
ir’e dolor e marrimen
ai car vei abaissar Joven:
Malvestatz puej’e Jois dissen
despois muric lo Peitavis.
II.
Remazut son li prez e·il lau
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plain[o] li Barrau;
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau;
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet[z], si·us platz, em Paradis!
III.
Del comte de Pitieu mi plaing
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing;
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.
IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am;
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.
V.
Aqest segle teing per enic
qe·l paubre non aten ni[·l] ric;
ai! con s’en van tuit mei amic,
e sai remanem tuit mendic;
Pero sai ben q’al ver afic
seran li mal dals bos devis.
VI.
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu;
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar un non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.
VII.
Plagnen lo Norman e Frances,
e deu lo be plagner lo reis
cui [el] laisset la terra e·l creis;
pos [ai]tan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivaugan sobre Serrazis.
VIII.
Aqil n’an joia, cui que pes,
de Limozi e d’Engolmes;
si el visqes ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son, car Dieus lo pres,
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.
IX.
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet N’Eblo;
ai! com lo plaigno li Gasco,
cil d’E[s]pain' e [cil] d’Arago;
Saint Jacme, membre·us del baro
qe denant vos jai pelegris.
![]() |
![]() |
![]() |
Sercamonz. Lo plaing comenz ]ardimen[. iradamen. dun uers don hai lo cor dolen. ire dolor e marrimen. ai car uei abaissar iouen. maluestatz puei e. iois dissen. des pois muric lo peitauis. |
![]() |
Remazut son li prez. eillau. qi solon issir de peitau. ai com lo plain li barrau. e sa longa sai estau. segners lo baro qieu mentau metet. sius platz. emparadis. |
![]() |
Del comte de pitieu mi plaing. qera de proeza compaing. des pos pretz. e donars soffraing pezam sa lonias sai remaing. segners. de fern. lo faitz estraing. qe molt p(er) ]fon p(er)[ fon genta sa fis. |
![]() |
Glorios dieus a uos me clam. car mi toletz. aq(e)ls qieuam. aissi com uos formetz adam. lo defendetz. del felliam. del foc defern qe non laflam. q(a)qest segles. nos es charnis. |
![]() |
Aqest segle teing p(er) enic. qel paubres non aten. ni ric. ai con sen. uan tuit mei amic. e sai remanem. tuit mendic. pero sai ben qal uet afic. seran li mal dals bos deuis. |
![]() |
Gasco cortes nominatiu. p(er)dut aues lo segnoriu. ser uos deu esser. (et)esqiu. don iouenz se clama. chaitiu. qar us non troba on saiziu. mas qan nanfos. qa ioi conquis. |
![]() |
Plagnen lo norman e frances. e dieu lo be plagner. lo reis. cui laisset la terra el creis. pos tan grant honor. li creis. mal estara. si non pareis. chiuauge sobre serrazis. |
![]() |
Aqil uan ioia. cui qe pez. de limozi edengolmes. si el uisqes. ni deu plagues. el los agra de se conqes. estort en son car dieus lo pres. el dos nes intratz en aunis. |
![]() |
Lo plaingz. es de bona raggo. qe cercamonz tramet neblo ai com lo plaigno li gasco. cil de pain e darago. saint ]r[\i/acime. membreus del baro. qe deuant uos iai pelegris. |
BdT 112,3
Mss.: Da 196 = Cercamon; f 43 = anonimo.
Metrica: a7' b8 b8 c7' d8 d8 a7' (Frank 741:1). Canso di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Bartsch - Koschwitz 1904, col. 51; Dejeanne 1905, p. 34; Jeanroy 1922, p. 26; Tortoreto 1981, p. 91; Wolf - Rosenstein 1983, p. 48; Rossi 2009, p. 142.
I.
Per fin’Amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis
qe dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.
III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no l'espira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira,
si·l plagues ni m’o consentis;
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era;
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera.
Alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai si ganre·m tira.
VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis:
ren als no m’en desespera.
Dieus! si poirai l’ora vezer,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Eu non, qar vas mi no·s vira.
VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejeira mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de plazer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
VI. qu'ieu] Qu'ieu
I.
Per fin’amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis:
que dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.
III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas Amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no la ‘spira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni m’o consentis,
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
que si ames mi amera;
alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai s’alor s’avira.
VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’ e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera:
Dieus! si poirai l’ora veder,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Be n’ai dreg mas trop mi tira.
VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de plazer,
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
I.
Per fin’amor m’esjauzira
tant quant fai chaut ni s’esfrezis;
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gerpira
s'a lei plagues q'eu li servis;
e qi·m diria m’en partis
faria·m morir desera,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn, ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
III.
Ges tant leu no l’enqesira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
anc res no fo no s’umelis
vas amor; mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqessa ni per poder,
se joi d’amor no l'aspira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira
s'il plagues ni m’o consentis,
o sol que d’aitant m’enrequis
que dixes qe ma domna era,
e del plus fos al seu placer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son diz m’enrequira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades quant denan lei partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera;
mas eu no sai lo sieu voler;
mas ben pot ma domna saber
q’eu morrai si ganre·m tira.
VI.
Gencer en est mon no·s mira,
bell'e blancha plus c'us hermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera;
hai! si poirai l’ora veder
q’eu puosca pres de llei jacer!
eu non, qar vas mi no·s vira.
VII.
Toz mos talenz m’aëmplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e fora larcs, e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader,
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de placer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
![]() |
1
Da: Per fin'amor m'esjauzire
f: Per fin'Amor m'esbaudira
2
Da: tant qant fai chant ni s'esfrezis
f: tant cant fay chaut ni reverdieis
3
Da: toz tems serai vas lei aclis
f: et estaray tos tems aclins
4
Da: mas non puosc saber enqera
f: mas non puesc saber anquera
5
Da: si poirai ab joi remaner
f: si poiras am joy remaner
6
Da: o·m voldra per seu retener
f: o·m volra per sieu retener
7
Da: cella cui mon cor dezira.
f: sella que mon cor dezira.
8
Da: Seignors e dompnas gerpira
f: Seinhors e domnas gequira
9
Da: s'a lei plagues q'eu li servis
f: si·l plagues qu'ieu a luy servis
10
Da: e qi·m diria m'en partis
f: e qui·m dezia m'en partis
11
Da: faria·m morir des era
f: faria morir alera
12
Da: q'en autra non ai mon esper
f: qu'en ren als non ay mon voler
13
Da: nouit ni jorn ni maitin ni ser
f: jorn ni nueh ni matin ni ser
14
Da: ni d'als mon cor no consira.
f: ni als mon cors non dezira.
15
Da: Ges tant leu no l'enqesira
f: Aitant leu non l'enquezira
16
Da: s'eu sabes tant leu s'afranquis
f: s'ieu sabes can grieu s'afranquis
17
Da: anc res no fo no s'umelis
f: can ren non fan non s'umilis
18
Da: vas Amor mas ill n'es fera
f: vas Amors mas ill n'es fera
19
Da: e domna non pot ren valer
f: mas en domna non pot pres aver
20
Da: per riqessa ni per poder
f: per riqueza ni per aver
21
Da: se joi d'amor no la 'spira.
f: si joi d'amors non l'espira.
22
Da: Ja de sos pes no·m partira
f: Ja de sos pes no·m partira
23
Da: si·l plagues ni m'o consentis
f: si·l plagues ni mi consentis
24
Da: o sol qui d'aitant m'enrequis
f: e sivals d'aitant m'enrequis
25
Da: qe dixes que ma domna era
f: que dieises que ma domna era
26
Da: e del plus fos al seu plaçez
f: e del plus fos al sieu plazer
27
Da: de la menzonja o del ver
f: de la mesonja o del ver
28
Da: c'ab sol son diz m'enrequira.
f: c'ap sol lo dig m'enrequira.
29
Da: Entre joi remaing et ira
f: Entre goi remant ez ira
30
Da: ades qant denan lei partis
f: ales cant de leis mi partis
31
Da: q'anc pois no la vi q'ela·m dis
f: qu'anc non la vi qu'ella en dis
32
Da: qe si ames mi amera
f: que si l'ames ill m'amera
33
Da: mas eu no sai lo seu voler
f: al re non sai del sieu voler
34
Da: mas ben pot ma domna saber
f: mas ben pot per vertat saber
35
Da: q'eu morrai si ganre·m tira.
f: qu'ieu moray s'alor s'avira.
36
Da: Genser en es mon no·s mira
f: Zenser domna el mont no·us mira
37
Da: bell' e blancha plus cus hermis
f: guai'e blanca coma ermis
38
Da: plus fresca que rosa ni lis
f: plus fresca que roza ni lis
39
Da: ren als no m'en desespera
f: ren als non m'en dezespera
40
Da: hai! si pourai l'ora veder
f: dieus! si poiray l'ora vezer
41
Da: q'eu puosca pres de·llei jaçer
f: qu'ieu josta leis puesca jazer
42
Da: eu non qar vas mi no·s vira.
f: ben ai dreg mas trop mi tira.
43
Da: Toz mos talenz m'aemplira
f: Totz mos talentz ademplira
44
Da: ma domna sol d'un bais m'aizis
f: ma domna sol un bays m'azis
45
Da: q'en guerreiera mos vezis
f: qu'ieu guerejera mos vezis
46
Da: e·n fora larcs e donera
f: e fora larc e donera
47
Da: e·m fera grazir e temer
f: e fera·m blandir e temer
48
Da: e mos enemics bas chader
f: e mos enemigs bas chazer
49
Da: e tengra·l meu e·l garnira.
f: e·m tengra miels e·n guarnira.
![]() |
![]() |
![]() |
P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt fai chant ni ses frezis. Toz tems se rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de zira. |
![]() |
S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu es qeu li seruis. Eqim diria men partis. Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n) esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni dals mon cor no consira. |
![]() |
G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t leu sa franquis. Anc res no fo nosume lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi damor nola spira. |
I a desos pes nom partira. Sil plagues nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus fos al seu plaçez delamenzonia odel uer. Cab sol son diz men requira. |
|
E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan lei partis. Qanc pois nolaui qelam dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber. Q(e)u morrai si gan rem tira. |
|
G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu no(n) qar uas mi nos uira. |
|
T oz mos talenz ma emplira. Mado(m)na sol dun bais maizis. Qen guerreiera mos uezis. En fora larcs edonera. Em fera |
|
grazir etemer. E mos enemics baschade(r). E tengral meu el garnira. |
|
E pot ben mado(m)na saber. Q(e) ia nulz hom demon poder. De meillor cor noill ser- uira. Esim fezes tant deplacer. Qem la isses pres de si iaser. Ja daquest mal non morira. |
P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt fai chant ni ses frezis. Toz tems se rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de zira. |
I. Per fin'amor m'esjauzire tant qant fai chant ni s'esfrezis, toz tems serai vas lei aclis, mas non puosc saber enqera si poirai ab joi remaner, o·m voldra per seu retener cella cui mon cor dezira. |
S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu es qeu li seruis. Eqim diria men partis. Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n) esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni dals mon cor no consira. |
II. Seignors e dompnas gerpira, s'a lei plagues q'eu li servis, e qi·m diria m'en partis faria·m morir des era; q'en autra non ai mon esper nouit ni jorn ni maitin ni ser, ni d'als mon cor no consira. |
G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t leu sa franquis. Anc res no fo nosume lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi damor nola spira. |
III. Ges tant leu no l'enqesira s'eu sabes tant leu s'afranquis; anc res no fo no s'umelis vas Amor, mas ill n'es fera; e domna non pot ren valer per riqessa ni per poder se joi d'amor no la 'spira. |
I a desos pes nom partira. Sil plagues nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus fos al seu plaçez delamenzonia odel uer. Cab sol son diz men requira. |
IV. Ja de sos pes no·m partira si·l plagues ni m'o consentis, o sol qui d'aitant m'enrequis qe dixes que ma domna era e del plus fos al seu plaçez de la menzonja o del ver c'ab sol son diz m'enrequira. |
E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan lei partis. Qanc pois nolaui qelam dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber. Q(e)u morrai si gan rem tira. |
V. Entre joi remaing et ira ades qant denan lei partis, q'anc pois no la vi q'ela·m dis qe si ames mi amera; mas eu no sai lo seu voler, mas ben pot ma domna saber q'eu morrai si ganre·m tira. |
G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu no(n) qar uas mi nos uira. |
VI. Genser en es mon no·s mira, bell' e blancha plus cus hermis, plus fresca que rosa ni lis; ren als no m'en desespera: hai! si pourai l'ora veder q'eu puosca pres de·llei jaçer! Eu non, qar vas mi no·s vira. |
T oz mos talenz ma emplira. mado(m)na sol dun bais maizis. qen guerreiera mos uezis. Enfora larcs edonera. Em fera grazir etemer. Emos enemics baschade(r). etengral meu elgarnira. |
VII. Toz mos talenz m'aemplira ma domna, sol d'un bais m'aizis, q'en guerreiera mos vezis e·n fora larcs e donera, e·m fera grazir e temer e mos enemics bas chader e tengra·l meu e·l garnira. |
E pot ben mado(m)na saber. q(ue)ia nuls hom demon poder. De meillor cor noill ser uira. |
VIII. E pot ben ma domna saber qe ja nuls hom de mon poder de meillor cor no·ill servira. |
Esim fezes tant deplacer. qem la isses pres desi iaser. Ja daquest mal non morira. |
IX. E si·m fezes tant de plaçer qe·m laisses pres de si jaser ja d'aquest mal non morira. |
![]() |
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira. |
![]() |
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue) lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n) pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira. |
![]() |
Totz mos talantz ad emplira. ma do(m)na sol .i. bays mazis. quieu guere iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira. |
![]() |
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue) za ni p(er) auer. si yoi damors no(n) lespira. |
![]() |
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t me(n) requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira. |
![]() |
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n) partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira. |
![]() |
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira. |
I. |
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira. |
Per fin'Amor m'esbaudira tant cant fay chaut ni reverdieis, et estaray tos tems aclins, mas non puesc saber anquera si poiras am joy remaner, o·m volra per sieu retener, sella que mon cor dezira. |
II. |
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue) lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n) pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira. |
Entre goi remant ez ira ales cant de leis mi partis, qu'anc non la vi qu'ella en dis que si l'ames ill m'amera; al re non sai del sieu voler, mas ben pot per vertat saber qu'ieu moray s'alor s'avira. |
III. |
Totz mos talantz ad emplira. ma don(n)a sol .i. bays mazis. quieu guere iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira. |
Totz mos talentz ademplira ma domna, sol un bays m'azis, qu'ieu guerejera mos vezis, e fora larc e donera, e fera·m blandir e temer e mos enemigs bas chazer e·m tengra miels e·n guarnira. |
IV. |
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue) za ni p(er) auer. sei yoi damors no(n) lespira. |
Aitant leu non l'enquezira s'ieu sabes can grieu s'afranquis; can ren non fan non s'umilis vas Amors, mas ill n'es fera; mas en domna non pot pres aver per riqueza ni per aver, si joi d'amors non l'espira. |
V. |
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t me(n) requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira. |
Seinhors e domnas gequira si·l plagues qu'ieu a luy servis e sivals d'aitant m'enrequis; que dieises que ma domna era; e del plus fos al sieu plazer, de la mesonja o del ver, c'ap sol lo dig m'enrequira. |
VI. |
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n) partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira. |
Ja de sos pes no·m partira si·l plagues ni mi consentis, e qui·m dezia m'en partis faria morir alera, qu'en ren als non ay mon voler, jorn ni nueh ni matin ni ser, ni als mon cors non dezira. |
VII. |
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira. |
Zenser domna el mont no·us mira, guai'e blanca coma ermis, plus fresca que roza ni lis; ren als non m'en dezespera; dieus! si poiray l'ora vezer, qu'ieu josta leis puesca jazer! Ben ai dreg mas trop mi tira. |
BdT 112,3a
Mss.: C 359, a¹ 368 = Cercamon; A 142, Da 186, I 111, K 96 = Peire Bremon Ricas Novas.
Metrica: a10 b10 c10 b10 c10 a10 (Frank 787:1). Vers di 8 coblas unissonans di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 4.
Edizioni critiche: Mahn 1859; Dejeanne 1905, p. 52; Jeanroy 1922, p. 14; Tortoreto 1981, p. 159; Wolf - Rosenstein 1983, p. 58; Rossi 2009, p. 170.
I.
Puois nostre temps comens’a brunezir
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.
II.
Aquest Amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.
III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
que fin’Amors los deja obezir.
IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos
e van dizen qu’Amors torn’en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donnas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.
V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.
VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays:
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.
VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!
VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e s'i es pros, yssira ves Roays
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.
IX.
Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais
meravill’es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’Amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir».
X.
Fagz es lo vers e non deu viellezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.
I.
Puois nostre temps comens’ a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vei tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.
II.
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.
III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no n’a dos tan verays
que fin’amors los deja obezir.
IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’Amors torn’ en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.
V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.
VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays;
ardre·ls degr’ om e totz vius sebellir.
VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos:
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!
VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.
IX.
Cercamonz diz :”Qe vas Amor s’irais
meravill’ es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir.”
X.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.
I.
Pus nostre temps comens’a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssatz los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros,
et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.
II.
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·n doble·l gazardos;
que pretz e joys e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinens ni los frays--
mas per semblan greus er a conquerir.
III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos;
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escas ni paupr'ergulhos;
qu’en plus de mil non a dos tan verays
que fin’amors los deya obezir.
IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’amors vay en biays,
per que·l marit en devenon gilos,
e donas son intradas em pantays;
cuy mout vol hom escoutar et auzir.
V.
Sist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz, e Joven elonhar ad estros,
don Proeza no cug sia mais,
qu’Escassedatz ten las claus dels baros;
manhs n’a serratz din la ciutat d’Abays,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.
VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas, que Dieu trays:
ardre·ls degr’om e totz vius sebellir!
VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs, e Dieus acosselh nos,
q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays,
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir.
VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh que son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos;
et ab aitan pot si liurar del fays
qu’assatz en fai trabucar e perir.
IX.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni trais;
anz dona joi als arditz amoros.
X.
Cercamonz diz: qi vas Amor s’irais,
meravill’es com pot l’ira suffrir;
q’ira d’amor es paors et esglais,
e no·n pot hom trop viure ni murir.
1
A: Pouis nostre temps comenss'a brunezir
C: Pos nostre temps comens'a brunezir
Da: Pos nostre temps comenz'a brunezir
I: Puois nostre temps comens'a brunezir
K: Puois nostre temps comens'a brunezir
a¹: Pos nostre temps comenz'a brunezir
2
A: e li vergan son de lor fuoillas blos
C: e li verjan son de las fuelhas blos
Da: e li verchan son de lor foillas blos
I: e li verjan son de lor foillas blos
K: e li verchan son de lor foillas blos
a¹: e li verjan son de la foilla blos
3
A: e del soleil vei tant baissatz los rais
C: e del solelh vey tant bayssatz los rays
Da: e del solleill vei tant baissat los rais
I: e del soleil vei tant baissat los rais
K: e del soleil vei tant baisat los rais
a¹: e de soleil vei tan baissar los rais
4
A: per qe il jorn son escur e tenebros
C: per que·l jorn son escur e tenebros
Da: per que·l jorn son escur e tenebros
I: per que il jorn son escur e tenebros
K: per qe ill jorn son escur e tenebros
a¹: per qe il jorn son escurs e tenebros
5
A: et hom non au d'auzels voutas ni lais
C: et hom non au d'auzelhs ni chans ni lays
Da: et hom no·i au d'auçel ni chanz ni lais
I: et hom no·i au d'auzels chanz ni lais
K: et hom no·i au d'auzels chanz ni lais
a¹: et hom non au d'auzel ni chant ni lais
6
A: per joi d'amor no·m devem esbaudir.
C: per joy d'amor no·i devem esbaudir.
Da: per joi d'amor no·s devem esbaudir.
I: per joi d'amor no·s devem esbaudir.
K: per joi d'amor no·i devem esbaudir.
a¹: per joi d'amor no·s deu om esbaudir.
7
A: Aqest'amor non pot hom tant servir
C: Aquest'amor no pot hom tan servir
Da: Aquest'amor no·m pot tan servir
I: Aquest'amor non pot hom tam servir
K: Aquest amor non pot hom tan sevuir
a¹: Aqest'amor non pot hom tan servir
8
A: que mil aitans non doble·l guizerdos
C: qe mil aitans non doble·l gazardos
Da: que mil aitanz no·m doble·l guizardos
I: que mil aitanz non doble·l guizardos
K: que mil aitanz non deble·l guizardos
a¹: qe mil aitan no·il dobles guizardos
9
A: qe pretz e jois e tot cant es e mais
C: que pretz e joys e tot quant es e mais
Da: que pretz e jois e tot cant es e mais
I: que pretz e jois e tot quant es e mais
K: que prez e jois e tot quant es e mais
a¹: qe pretz e jois erant qant es e mais
10
A: n'auran aicill q'en seran poderos
C: n'auran aisselh qu'en seran poderos
Da: n'auran aisil q'en seran poderos
I: n'auran aisil q'en seran poderos
K: n'auran aisil q'en seran proderos
a¹: n'auran aicel qi serant poderos
11
A: c'anc non passet covinens ni·ls estrais
C: qu'anc non passet covinens ni los frays
Da: c'anc non passet covinenz ni·ls esfrais
I: qu'anc non passet covinenz ni·ls esfrais
K: qu'anc non passer covinens ni·ls effrais
a¹: qanc non passet covinent ni l'efrais
12
A: mas per semblan greu er a conquerir.
C: mas per semblan greus er a conquerir.
Da: mas per semblan greus er a conqerir.
I: mas per senblan greu er a conquerer.
K: mas per semblan greu er a conquerer.
a¹: mais per semblan greus es a conqerer.
13
A: Per lieis deu hom esperar e sofrir
C: Per lieys deu hom esperar e sofrir
Da: Per leis deu hom esperar e soffrir
I: Per leis deu hom esperar e sofrir
K: Per leis deu hom esperar e soffrir
a¹: Per leis deu hom esperar e sofrir
14
A: tant es sos pretz valens e cabalos
C: tant es sos pretz valens e cabalos
Da: tant es sos prez valenz e cabalos
I: tant es sos pretz valenz e cabalos
K: tant es sos pretz valenz e cabailos
a¹: tan es sos pretz valenz e cabalos
15
A: c'anc non ac soing dels amadors savais
C: qu'anc non ac suenh dels amadors savays
Da: c'anc non ac soing dels amadors savais
I: qu'anc non ac soing dels amadors savais
K: qu'anc non ac soing dels amadors savais
a¹: q'anc non ac soin dels amadors savais
16
A: de ric escars ni de baudre orgoillos
C: de ric escas ni da paubr'ergulhos
Da: derric escars ni de pauc brorgoillos
I: de ric escars ni de paubr'orgoillos
K: derric escairs ni de pauc brogoillos
a¹: de ric estars ni pauper orgoillos
17
A: q'en plus de mil no·n a dos tant verais
C: qu'en plus de mil no·n a dos tan verays
Da: q'en plus de mil no·n a dos tan verais
I: q'en plus de mil no·n a dos tan verais
K: qu'en plus de mil no·n a dos tant verais
a¹: de plus de mil no·n a uns tan verais
18
A: que fina amors los deja obezir.
C: que fin'amors lo deya obezir.
Da: qe fin'amors los desia ho bezir.
I: que fin'amors los deja obezir
K: que fin'amors los deja obezir.
a¹: qe fin'amors lo deja obezir.
19
A: Ist trobador entre ver e mentir
C: Li trobador entre ver e mentir
Da: Ist trobador entre ver e mentir
I: Ist trobador entre ver e mentir
K: Ist trobador entre ver e mentir
a¹: Ist trobador entre ver e mentir
20
A: afollon drutz e moillers et espos
C: afollon drutz e molhers et espos
Da: affollon drutz e moillers et espos
I: afollon druz e moilliers et espos
K: affollon druz e moilliers et espos
a¹: affollon drutz e moillers e espos
21
A: e vant dizen c'amors vai en biais
C: e van dizen qu'amors vay en biays
Da: e van diçen c'amor van en biais
I: e van dizen c'amors va en biais
K: e van dizen c'amors va em biais
a¹: e van dizen q'amors torn'em biais
22
A: per qe il marit endevenon gelos
C: per que·ll marit endevenon gilos
Da: per qe·l marit endevenon gilos
I: per que·ll mairit endevenon gilos
K: per que·ll marit endevenon gilos
a¹: per qe·l marit devennon gelos
23
A: e dompnas son intradas en pantais
C: e donas son intradas em pantays
Da: e dompnas son intradas en pantais
I: e dompnas son intradas en pantais
K: e domnas son intradas em pantais
a¹: e donnas son entradas en pantais
24
A: cui mout vol hom escoutar et auzir.
C: cuy mout vol hom escoutar et auzir.
Da: en mot vol hom escoutar et auzir.
I: cui mot vol escoutar et auzir.
K: cui mor vol hom escoutar et auzir.
a¹: car trop volon escoutar e auzir.
25
A: Cist sirven fals fant a plusors giquir
C: Sist sirven fals fan a pluzors gequir
Da: Cist silven fals fan a pluzors giqir
I: Cist serven fals fan a plusors giquir
K: Cist serven fals fan a plusors giquir
a¹: Cist serve fals fan a pluzors geqir
26
A: pretz e joven e loignar a estors
C: pretz e joven e lonhar ad estros
Da: prez e Jovens e loingnar ed estros
I: prez e joven e loingnar ad estors
K: pretz e joven e loingar ad estors
a¹: pretz e joven e donar ad estros
27
A: que proessa non cuich que sia mais
C: don proeza no cug que sia mais
Da: per qe proeza non cug que sia mais
I: per que proessa non cug que si mais
K: per que proesa non cug que fi mais
a¹: per qe proeza non cug sia mais
28
A: q'Escarsetatz ten las e laus dels baros
C: qu'Escassedatz ten las claus dels baros
Da: qu'Escarsetaz ten las claus dels baros
I: qu'Escarsetatz ten las claus dels barons
K: qu'Escarsetatz ten las claus dels barons
a¹: q'Escarzetatz ten las claus dels baros
29
A: mainz n'a serratz dinz la ciutat de bais
C: manhs n'a serratz din la ciutat de bays
Da: manz n'a serraz dins la siutat de bais
I: mainz n'a serratz dinz la ciutat del bais
K: manz n'a serratz dinz la ciutat de bais
a¹: maint n'a serrat dinz la ciutat da bais
30
A: don Malvestatz no·n laissa un issir.
C: don Malvestatz no·n layssa un yssir.
Da: don Malvestatz no·n laissa un issir.
I: don Malvestatz no·n laissa un issir.
K: don Malvestatz no·n laissa un issir
a¹: don Malvestatz no·n laissa un issir.
A cura di Gianluca De Simone, Luca Gatti, Federica Fusaroli.
![]() |
Ricas nouas. P ouis nostre temps comenssa brune zir. Eliuergan son delor fuoillas blos. Edel soleil uei tant baissatz los rais. P(er) qeil iorn son escur etenebros. (et) hom non au dauzels uoutas ni lais. P(er) ioi damor nom deuem esbaudir. |
![]() |
A qest amor non pot hom tant seruir. Que mil attans non doblel guizerdos. Q(ue) pretz e iois etot cant es emais. nau ran aicill qen seran poderos. Canc non passet couinens nils estrais. Mas p(er)sem blan greu er aconquerir. |
![]() |
P er lieis deu hom esperar e sofrir. Tant es sos pretz ualens ecabalos. Cant non ac soing dels amadors sauais. de ric es cars ni debaubre orgoillos. Qen plus de mil non a dos tant uerais. Que fina amors los deia obezir. |
![]() ![]() |
I st trobador entre uer ementir. Afollon drutz emoillers (et) espos. Euant dizen camors uai enbiais. P(er)qeil marit ende uenon gelos. E dompnas son intradas en pantais. Cui mout uoi hom escou tar et auzir. |
![]() |
C ist siruen fals fant aplusors giquir. pretz eiouen eloignar aestors. Que proessa non cuich que sia mais. Qescar setatz ten lasel aus dels baros. Mainz na serratz dinz la ciutat debais. don maluestatz non laissa un issir. |
I. | |
P ouis nostre temps comenssa brune zir. Eliuergan son delor fuoillas blos. Edel soleil uei tant baissatz los rais. P(er) qeil iorn son escur etenebros. (et) hom non au dauzels uoutas ni lais. P(er) ioi damor nom deuem esbaudir. |
Pouis nostre temps comenss'a brunezir, e li vergan son de lor fuoillas blos, e del soleil vei tant baissatz los rais, per qe il jorn son escur e tenebros et hom non au d'auzels voutas ni lais, per joi d'amor no·m devem esbaudir. |
II. | |
A qest amor non pot hom tant seruir. Que mil attans non doblel guizerdos. Q(ue) pretz e iois etot cant es emais. nau ran aicill qen seran poderos. Canc non passet couinens nils estrais. Mas p(er)sem blan greu er aconquerir. |
Aqest'amor non pot hom tant servir que mil aitans non doble·l guizerdos, qe pretz e jois e tot cant es, e mais, n'auran aicill q'en seran poderos; c'anc non passet covinens ni·ls estrais, mas per semblan greu er a conquerir. |
III. | |
P er lieis deu hom esperar e sofrir. Tant es sos pretz ualens ecabalos. Cant non ac soing dels amadors sauais. de ric es cars ni debaubre orgoillos. Qen plus de mil non a dos tant uerais. Que fina amors los deia obezir. |
Per lieis deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valens e cabalos, c'anc non ac soing dels amadors savais, de ric escars ni de baudre orgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tant verais que fina amors los deja obezir. |
IV. | |
I st trobador entre uer ementir. Afollon drutz emoillers (et) espos. Euant dizen camors uai enbiais. P(er)qeil marit ende uenon gelos. E dompnas son intradas en pantais. Cui mout uoi hom escou tar et auzir. |
Ist trobador, entre ver e mentir, afollon drutz e moillers et espos, e vant dizen c'amors vai en biais, per qe il marit endevenon gelos, e dompnas son intradas en pantais, cui mout vol hom escoutar et auzir. |
V. | |
C ist siruen fals fant aplusors giquir. pretz eiouen eloignar aestors. Que proessa non cuich que sia mais. Qescar setatz ten lasel aus dels baros. Mainz na serratz dinz la ciutat debais. don maluestatz non laissa un issir. |
Cist sirven fals fant a plusors giquir pretz e joven e loignar a estors, que proessa non cuich que sia mais, q'Escarsetatz ten las e laus dels baros mainz n'a serratz dinz la ciutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir. |
![]() |
Sercamons P us nostre temps comensa brunezir. e li uerian son de las fuelhas blos e del solelh uey ta(n)t bayssatz los rays. per quel iorn son escur e te nebros. (et) hom non au dau zelhs ni chans ni lays. per ioy damor noi deuem esbau dir. |
![]() |
A questa mor no pot hom tan seruir. que mil ai tans non doblel gazardos. q(ue) pretz e ioys e tot quant es e mai(s) nauran aisselh quen seran pode ros. quanc non passet couine(n)s ni los frays. mas per semblan greus er a conquerir. |
![]() |
P er lieys deu hom esperar e so frir. tant es sos pretz ualens e cabalos. quanc non ac suenh dels amadors sauays. de ric escas ni da paubrergulhos. quen plus de mil no(n) a dos tan uerays. que fina mors lo deya obezir. |
![]() |
L i trobador entre uer eme(n)tir afollon drutz e molhers (et) espos. e uan dizen qua mors uay en biays. per quell marit endeue non gilos. e donas son intra das em pantays. cuy mout uol hom escoutar (et) auzir. |
![]() |
S ist siruen fals fan a pluzors gequir. pretz e iouen e lonhar ad estros. don proeza no cug q(ue) sia mais. ques cassedatz ten las claus dels baros. manhs na ser ratz dui la ciutat de bays. don maluestatz non layssa un yssir. |
![]() |
V es manhtas partz uey lo segle fallir. per quieu nestauc marritz e cossiros. que soudadiers non truep ab cuy sa pays. per lauzen giers quan bec malahuros. qui son peior que uidas que dieus trays. ardrels defrom e totz uiu(s) sebellir. |
![]() |
N os nols podem cas tiar ni cobrir. tollam nos delhs e dieus acosselh nos. qus ioys damor me reuerdis em pays. e puesc iurar quanc ta bella no fos. peuc la uey mas per ella suy gays e iauzions e dieus men do iau zir. |
![]() |
A ras pot hom lauar (et) es clarzir. de gran blasme silh q(ue) son en combros. e si es pros yssi ra ues roays. e gurpira lo segle perilhos. (et) ab aitan pot si luirar del fays. quassatz en fai trabucar e perir. |
I. | |
P us nostre temps comensa brunezir. e li uerian son de las fuelhas blos e del solelh uey ta(n)t bayssatz los rays. per quel iorn son escur e te nebros. (et) hom non au dau zelhs ni chans ni lays. per ioy damor noi deuem esbau dir. |
Pos nostre temps comens'a brunezir e li verjan son de las fuelhas blos e del solelh vey tant bayssatz los rays, per que·l jorn son escur e tenebros et hom non au d'auzelhs ni chans ni lays, per joy d'amor no·i devem esbaudir. |
II. | |
A questa mor no pot hom tan seruir. que mil ai tans non doblel gazardos. q(ue) pretz e ioys e tot quant es e mai(s) nauran aisselh quen seran pode ros. quanc non passet couine(n)s ni los frays. mas per semblan greus er a conquerir. |
Aquest'amor no pot hom tan servir qe mil aitans non doble·l gazardos, que pretz e joys e tot quant es, e mais, n'auran aisselh qu'en seran poderos; qu'anc non passet covinens ni los frays, mas per semblan greus er a conquerir. |
III. | |
P er lieys deu hom esperar e so frir. tant es sos pretz ualens e cabalos. quanc non ac suenh dels amadors sauays. de ric escas ni da paubrergulhos. quen plus de mil no(n) a dos tan uerays. que fina mors lo deya obezir. |
Per lieys deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valens e cabalos, qu'anc non ac suenh dels amadors savays, de ric escas ni da paubr'ergulhos: qu'en plus de mil no·n a dos tan verays que fin'amors lo deya obezir. |
IV. | |
L i trobador entre uer eme(n)tir afollon drutz e molhers (et) espos. e uan dizen qua mors uay en biays. per quell marit endeue non gilos. e donas son intra das em pantays. cuy mout uol hom escoutar (et) auzir. |
Li trobador entre ver e mentir, afollon drutz e molhers et espos, e van dizen qu'amors vay en biays, per que·ll marit endevenon gilos e donas son intradas em pantays, cuy mout vol hom escoutar et auzir. |
V. | |
S ist siruen fals fan a pluzors gequir. pretz e iouen e lonhar ad estros. don proeza no cug q(ue) sia mais. ques cassedatz ten las claus dels baros. manhs na ser ratz dui la ciutat de bays. don maluestatz non layssa un yssir. |
Sist sirven fals fan a pluzors gequir pretz e joven e lonhar ad estros, don proeza no cug que sia mais, qu'Escassedatz ten las claus dels baros: manhs n'a serratz din la ciutat de bays, don Malvestatz no·n layssa un yssir. |
VI. | |
V es manhtas partz uey lo segle fallir. per quieu nestauc marritz e cossiros. que soudadiers non truep ab cuy sa pays. per lauzen giers quan bec malahuros. qui son peior que uidas que dieus trays. ardrels defrom e totz uiu(s) sebellir. |
Ves manhtas partz vey lo segle faillir, per qu'ieu n'estauc marritz e cossiros, que soudadiers non truep ab cuy s'apays, per lauzengiers qu'an bec malahuros, qui son peior que Iudas que dieus trays, ardre·ls degr'om e totz vius sebellir. |
VII. | |
N os nols podem cas tiar ni cobrir. tollam nos delhs e dieus acosselh nos. qus ioys damor me reuerdis em pays. e puesc iurar quanc ta bella no fos. peuc la uey mas per ella suy gays e iauzions e dieus men do iau zir. |
Nos no·ls podem castiar ni cobrir; tollam nos d'elhs e dieus acosselh nos! q'us joys d'amor me reverdis em pays, e puesc jurar qu'anc ta bella no fos: petit la vey mas per ella suy gays e jauzions e dieus m'en do jauzir! |
VIII. | |
A ras pot hom lauar (et) es clarzir. de gran blasme silh q(ue) son en combros. e si es pros yssi ra ues roays. e gurpira lo segle perilhos. (et) ab aitan pot si luirar del fays. quassatz en fai trabucar e perir. |
Ara·s pot hom lavar et esclarzir de gran blasme, silh q'en son encombros; e s'i es pros yssira ves Roays, e gurpira lo segle perilhos, et ab aitan pot si liurar del fays, qu'assatz en fai trabucar e perir. |
![]() |
P Os nostre temps com(en)sa brunezir. Eliuerchan son delor foillas blos. Edel solleill uei tant baissat los rais. p(er) q(ue)l ior(n) son escur etenebros. Et ho(m) noi au dauçel nichanz ni lais. P(er) ioi da mor nos deuem esbaudir. |
![]() |
A quest amor nom pot tan seruir. Q(ue)mil aitanz nom doblel guizardos. Q(ue) p(re)tz e iois etot cant es emais. nauran aisil q(ue)n seran poderos. Canc no(n) passet. couinenz nils esfrais. Mas p(er) semblan greus er aco(n) qerir. |
![]() |
P er leis deu hom esp(er)ar esoffrir. Tant es sos p(re)z ualenz e cabalos. Canc no(n) ac so ing dels amadors sauais. Derric escars ni de pauc brorgoillos. Q(ue)n plus demil non a dos tan uerais. Q(ue) fin amors los desia ho bezir. |
![]() |
I st trobador entre uer em(en)tir. affollon drutz emoillers (et) espos. Euan diçen ca mor uan enbiais. p(er) q(ue)l marit endeuenon gilos. Edo(m)pnas son intradas enpantais. en mot uol hom escoutar (et) auzir. |
![]() |
C ist siluen fals fan apluzors giqir.p(re)z eio uens eloi(n)gnar edestros. P(er) q(ue) proeza non cug q(ue) sia mais. Q(ue)scarsetaz ten las claus dels baros. Manz na serraz dins lasiutat de bais. Don maluestatz no(n) laisse un issir. |
I. | |
P Os nostre temps com(en)sa brunezir. Eliuerchan son delor foillas blos. Edel solleill uei tant baissat los rais. p(er) q(ue)l ior(n) son escur etenebros. Et ho(m) noi au dauçel nichanz ni lais. P(er) ioi da mor nos deuem esbaudir. |
Pos nostre temps comenz'a brunezir e li verchan son de lor foillas blos e del solleill vei tant baissat los rais, per que·l jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auçel ni chanz ni lais per joi d'amor no·s devem esbaudir. |
II. | |
A quest amor nom pot tan seruir. Q(ue)mil aitanz nom doblel guizardos. Q(ue) p(re)tz e iois etot cant es emais. nauran aisil q(ue)n seran poderos. Canc no(n) passet. couinenz nils esfrais. Mas p(er) semblan greus er aco(n) qerir. |
Aquest'amor no·m pot tan servir que mil aitanz no·m doble·l guizardos, que pretz e jois e tot cant es, e mais, n'auran aisil q'en seran poderos; c'anc non passet covinenz ni·ls esfrais; mas per semblan greus er a conqerir. |
III. | |
P er leis deu hom esp(er)ar esoffrir. Tant es sos p(re)z ualenz e cabalos. Canc no(n) ac so ing dels amadors sauais. Derric escars ni de pauc brorgoillos. Q(ue)n plus demil non a dos tan uerais. Q(ue) fin amors los desia ho bezir. |
Per leis deu hom esperar e soffrir, tant es sos prez valenz e cabalos, c'anc non ac soing dels amadors savais, derric escars ni de pauc brorgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tan verais qe fin'amors los desia ho bezir. |
IV. | |
I st trobador entre uer em(en)tir. affollon drutz emoillers (et) espos. Euan diçen ca mor uan enbiais. p(er) q(ue)l marit endeuenon gilos. Edo(m)pnas son intradas enpantais. en mot uol hom escoutar (et) auzir. |
Ist trobador entre ver e mentir, affollon drutz e moillers et espos, e van diçen c'amor van en biais per qe·l marit endevenon gilos e dompnas son intradas en pantais, en mot vol hom escoutar et auzir. |
V. | |
C ist siluen fals fan apluzors giqir.p(re)z eio uens eloi(n)gnar edestros. P(er) q(ue) proeza non cug q(ue) sia mais. Q(ue)scarsetaz ten las claus dels baros.Manz na serraz dins lasiutat de bais. Don maluestatz no(n) laisse un issir. |
Cist silven fals fan a pluzors giqir prez e jovens e loingnar ed estros, per qe proeza non cug que sia mais, qu'Escarsetaz ten las claus dels baros: manz n'a serraz dins la siutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir. |
![]() |
Ricas nouas. xxx P Uois nostre temps com(en)sa brunezir. Eli uerian sonde lor foillas blos. Edel soleil ueitant baissat los rais. P(er) queil iorn so(n) escur etenebros. Et hom noi au dauzels cha nz ni lais. P(er) ioi damor nos deuem esbaudi(r). |
![]() |
A quest amor n(on) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz n(on) doblel guizardos. Que pretz eiois etot quant es esmais. Nauran aisil q(ua)n se ran poderos. Qua(n)c no(n) passet couine(n)z nils esfrais. Mas p(er) senblan greuer a(con)querer. |
![]() |
P er leis deu hom esperar esofrir. Tantes sos pretz uale(n)z ecabalos. Qua(n)c no(n) ac soing dels amadors sauais. De ric escars ni de paubrorgoillos. Q(ua)n plus de mil n(on) ados ta(n) uerais. Q(ue) finamors los deia obezir. |
![]() |
I st trobador entre uer em(en)tir. Afollon druz emoilliers (et) espos. Euan dizen camors ua e(n) biais. P(er) quell mairit endeueno(n) gilos. E do(m) pnas son i(n)tradas en pantais. Cui mot uol escoutar (et) auzir. |
![]() |
C ist seruen fals fan aplusors giquir. Prez eiouen eloi(n)gnar adestors. P(er) que proessa no(n) cug q(ue) si mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. Mainz na serratz dinz la ciutat del bais. Don maluestatz no(n) laissa un issir. |
I. | |
P Uois nostre temps com(en)sa brunezir. Eli uerian sonde lor foillas blos. Edel soleil ueitant baissat los rais. P(er) queil iorn so(n) escur etenebros. Et hom noi au dauzels cha nz ni lais. P(er) ioi damor nos deuem esbaudi(r). |
Puois nostre temps comens'a brunezir e li verjan son de lor foillas blos e del soleil vei tant baissat los rais, per que il jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auzels chanz ni lais, per joi d'amor no·s devem esbaudir. |
II. | |
A quest amor n(on) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz n(on) doblel guizardos. Que pretz eiois etot quant es esmais. Nauran aisil q(ua)n se ran poderos. Qua(n)c no(n) passet couine(n)z nils esfrais. Mas p(er) senblan greuer a(con)querer. |
Aquest'amor non pot hom tam servir que mil aitanz non doble·l guizardos, que pretz e jois e tot quant es, e mais, n'auran aisil q'en seran poderos, qu'anc non passet covinenz ni·ls esfrais; mas per senblan greu er a conquerer. |
III. | |
P er leis deu hom esperar esofrir. Tantes sos pretz uale(n)z ecabalos. Qua(n)c no(n) ac soing dels amadors sauais. De ric escars ni de paubrorgoillos. Q(ua)n plus de mil n(on) ados ta(n) uerais. Q(ue) finamors los deia obezir. |
Per leis deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valenz e cabalos, qu'anc non ac soing dels amadors savais, de ric escars ni de paubr'orgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tan verais que fin'amors los deja obezir. |
IV. | |
I st trobador entre uer em(en)tir. Afollon druz emoilliers (et) espos. Euan dizen camors ua e(n) biais. P(er) quell mairit endeueno(n) gilos. E do(m) pnas son i(n)tradas en pantais. Cui mot uol escoutar (et) auzir. |
Ist trobador entre ver e mentir, afollon druz e moilliers et espos, e van dizen c'amors va en biais, per que·ll mairit endevenon gilos e dompnas son intradas en pantais, cui mot vol escoutar et auzir. |
V. | |
C ist seruen fals fan aplusors giquir. Prez eiouen eloi(n)gnar adestors. P(er) que proessa no(n) cug q(ue) si mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. Mainz na serratz dinz la ciutat del bais. Don maluestatz no(n) laissa un issir. |
Cist serven fals fan a plusors giquir prez e joven e loingnar ad estors, per que proessa non cug que si mais, qu'Escarsetatz ten las claus dels barons: mainz n'a serratz dinz la ciutat del bais, don Malvestatz no·n laissa un issir. |
![]() |
Ricas nouas. xxxv. P uois nostre temps comensa brunezir. Eli uerchan son de lor foillas blos. E del soleil uei tant baisat los rais. P(er) qeill iorn son escur etenebros. Et hom noi au dauzels chanz ni lais. Per ioi da mor noi deuem esbaudir. |
![]() |
A quest amor no(n) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz no(n) doblel guizardos. Que p(re)z eiois etot qua(n)t es emais. Nauran aisil qenseran proderos. Quanc no(n) passer co uine(n)s nils effrais. Mas per semblan greu er aconquerer. |
![]() ![]() |
P er leis deu hom esperar esoffrir. Tant es sos pretz ualenz ecabailos. Quanc no(n) ac soing dels amadors sauais. Derric escairs ni de pauc brogoillos. Quen plus de mil no(n) ados tant uerais. Que finamors los deia obezir. |
![]() |
I st trobador entre uer ementir. Affollon druz emoilliers et espos. Euan dizen cam ors ua embiais. Per quell marit endeue non gilos. Edomnas son intradas empan tais. Cui mor uol hom escoutar et auzir. |
![]() |
C ist seruen fals fan aplusors giquir. P(re)tz eiouen eloingar adestors. P(er)que proesa non cug que fi mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. manz naserratz dinz la ciutat de bais. Don maluestatz n(on) laissa un issir. |
I. | |
P uois nostre temps comensa brunezir. Eli uerchan son de lor foillas blos. E del soleil uei tant baisat los rais. P(er) qeill iorn son escur etenebros. Et hom noi au dauzels chanz ni lais. Per ioi da mor noi deuem esbaudir. |
Puois nostre temps comens'a brunezir e li verchan son de lor foillas blos e del soleil vei tant baisat los rais, per qe ill jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auzels chanz ni lais, per joi d'amor no·i devem esbaudir. |
II. | |
A quest amor no(n) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz no(n) doblel guizardos. Que p(re)z eiois etot qua(n)t es emais. Nauran aisil qenseran proderos. Quanc no(n) passer co uine(n)s nils effrais. Mas per semblan greu er aconquerer. |
Aquest amor non pot hom tan sevuir, que mil aitanz non doble·l guizardos, que prez e jois e tot quant es, e mais, n'auran aisil q'en seran proderos; qu'anc non passer covinens ni·ls effrais, mas per semblan greu er a conquerer. |
III. | |
P er leis deu hom esperar esoffrir. Tant es sos pretz ualenz ecabailos. Quanc no(n) ac soing dels amadors sauais. Derric escairs ni de pauc brogoillos. Quen plus de mil no(n) ados tant uerais. Que finamors los deia obezir. |
Per leis deu hom esperar e soffrir, tant es sos pretz valenz e cabailos, qu'anc non ac soing dels amadors savais, derric escairs ni de pauc brogoillos; qu'en plus de mil no·n a dos tant verais que fin'amors los deja obezir. |
IV. | |
I st trobador entre uer ementir. Affollon druz emoilliers et espos. Euan dizen cam ors ua embiais. Per quell marit endeue non gilos. Edomnas son intradas empan tais. Cui mor uol hom escoutar et auzir. |
Ist trobador entre ver e mentir affollon druz e moilliers et espos e van dizen c'amors va em biais, per que·ll marit endevenon gilos, e domnas son intradas em pantais, cui mor vol hom escoutar et auzir. |
V. | |
C ist seruen fals fan aplusors giquir. P(re)tz eiouen eloingar adestors. P(er)que proesa non cug que fi mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. manz naserratz dinz la ciutat de bais. Don maluestatz n(on) laissa un issir. |
Cist serven fals fan a plusors giquir pretz e joven, e loingar ad estors, per que proesa non cug que fi mais, qu'Escarsetatz ten las claus dels barons: manz n'a serratz dinz la ciutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir. |
![]() |
Sercamons. P os nostre temps comenza brunezir. e li uerian son de la foilla blos e de soleis. uei fan baissan los rais. per qeil iorn. son escurs e tenebros. (et) hom non au dauzel ni chant ni lais. p(er) ioi damor nos deu om esbaudir |
![]() |
A l qestamor non pot hom tan seruir. qe milaitan. noil dobles gui zardos. qe pretz e iois eran qant esemais nauran aicel qi serant pode ros. qanc non passet couinent nil efrais. mais p(er) semblan greus es a co(n)qerer |
![]() |
P er leis deu hom esperar. e sofrir tan es sos pretz ualenz e cabalos. canc non ac soin. dels amadors sauais de ric estars ni pauper orgoillos de plus de mil. non a uns tan uerais qe finamors lodeia obezir. |
![]() |
I st trobador entreuerementir. affollon drutz e moillers e espos. e uan dizen qamors tornem biais. p(er) qel marit deuen non gelos. e donnas son entradas. en pantais. car trop uolon escoutar e auzir. |
![]() |
C ist serue fals fan a pluzors. geqir. pretzel io uen. e donar adestros. p(er) qe proeza. non cug sia mais. qescarzetatz. ten las claus. dels baros. maint na serrat. dinz la ciutat da bais. don maluestatz no(n) laissa un issir. |
![]() |
C ercamonz diz qe uas amors sirais. merauill es com pot lira suffrir. qira damor es paors (et) esglais. enon pot hom trop uiure ni murir. |
![]() |
fagz es lo uers e non deu ueillezir. segon aisso qe monstra la razos qanc bonamors non galiet ni frais. anz dona ioi als arditz amoros. |
I. |
P os nostre temps comenza brunezir. e li uerian son de la foilla blos e de soleis. uei fan baissan los rais. per qeil iorn. son escurs e tenebros. (et) hom non au dauzel ni chant ni lais. p(er) ioi damor nos deu om esbaudir. |
Pos nostre temps comenz'a brunezir e li verjan son de la foilla blos e de soleil vei tan baissar los rais, per qe il jorn son escurs e tenebros et hom non au d'auzel ni chant ni lais, per joi d'amor no·s deu om esbaudir. |
II. |
A l qestamor non pot hom tan seruir. qe milaitan. noil dobles gui zardos. qe pretz e iois eran qant esemais nauran aicel qi serant pode ros. qanc non passet couinent nil efrais. mais p(er) semblan greus es a co(n)qerer |
Aqest'amor non pot hom tan servir qe mil aitan no·il dobles guizardos, qe pretz e jois erant qant es, e mais, n'auran aicel qi serant poderos, qanc non passet covinent ni l'efrais, mais, per semblan, greus es a conqerer. |
III. |
P er leis deu hom esperar. e sofrir tan es sos pretz ualenz e cabalos. canc non ac soin. dels amadors sauais de ric estars ni pauper orgoillos de plus de mil. non a uns tan uerais qe finamors lodeia obezir. |
Per leis deu hom esperar e sofrir, tan es sos pretz valenz e cabalos, q'anc non ac soin dels amadors savais, de ric estars ni pauper orgoillos: de plus de mil no·n a uns tan verais qe fin'amors lo deja obezir. |
IV. |
I st trobador entreuerementir. affollon drutz e moillers e espos. e uan dizen qamors tornem biais. p(er) qel \marit/ deuen non gelos. e donnas son entradas. en pantais. car trop uolon escoutar e auzir. |
Ist trobador entre ver e mentir, affollon drutz e moillers e espos, e van dizen q'amors torn'em biais, per qe·l marit devennon gelos, e donnas son entradas en pantais, car trop volon escoutar e auzir. |
V. |
C ist serue fals fan a pluzors. geqir. pretzel io uen. e donar adestros. p(er) qe proeza. non cug sia mais. qescarzetatz. ten las claus. dels baros. maint na serrat. dinz la ciutat da bais. don maluestatz no(n) laissa un issir. |
Cist serve fals fan a pluzors geqir pretz e joven e donar ad estros, per qe proeza non cug sia mais, q'Escarzetatz ten las claus dels baros maint n'a serrat dinz la ciutat da bais, don Malvestatz no·n laissa un issir. |
VI. |
C ercamonz diz qe uas amors sirais. merauill es com pot lira suffrir. qira damor es paors (et) esglais. enon pot hom trop uiure ni murir. |
Cercamonz diz: "Qe vas amors s'irais, meravill'es com pot l'ira suffrir, q'ira d'amor es paors et esglais e no·n pot hom trop vivre ni murir". |
VII. |
F agz es lo uers e non deu ueillezir. segon aisso qe monstra la razos qanc bonamors non galiet ni frais. anz dona ioi als arditz amoros. |
Fagz el lo vers e non deu veillezir, segon aisso qe monstra la razos, q'anc bon'amors non galiet ni frais, anz dona ioi als arditz amoros. |
BdT 112,4
Mss.: Da 196, I 133, K 119, R 21, a¹ 364 = Cercamon; C 254 = Peire Bremon Ricas Novas (ma nella tavola = Cercamon); L 115 = anonimo.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 (Frank 403:2). Canso di 9 coblas unissonans di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 2.
Edizioni: Mahn 1859; Appel 1895, p. 53; Dejeanne 1905, p. 38; Jeanroy 1922, p. 1; Tortoreto 1981, p. 61; Wolf - Rosenstein 1983, p. 40; Rossi 2009, p. 148.
I.
Quant la douz’aura s’amarzis
e·l fuelha chai de sus verjan
e il auzelh chanjan lor latis,
ez ieu de chai sospir e chan
d’Amor que·m ten lassat e pres,
que eu anc non l’aic en poder.
II.
Las! qu’ieu d’Amor non ai conquis
mas can lo trebalh e l’afan,
ni res tan greu no·s convertis
cum so qu’om plus vai deziran,
ni tal enveja no·n fai res
cum so que om non pot aver.
III.
Per una joia m’esbaudis,
fina, qu’anc re non amiey tan;
quan suy ab lieys si m’esbahis
qu’ieu no·ill sai dire mon talan,
e quan m’en vauc vejaire m’es
que tot perda·l sen e·l saber.
IV.
Tot la gensor que anc hom vis,
encontra lieys non pretz un guan.
Quan totz lo segles brunezis,
de lai on ylh es si resplan.
Dieus me respieyt tro qu’ieu l’ades
o qu’ieu la vej’anar jaser.
V.
Totz trassalh e bran e fremis
per s’amor, durmen e velhan,
tan paor ai que eu·m falhis,
no m’aus pessar cum l’ademan,
mas servir l’ai dos ans o tres,
e pueys ben leu sabra·n lo ver.
VI.
No muer ni viu ni no guaris,
ni mal no·m sent e si l’ai gran,
quar de s’amor no suy devis,
ni sai si l’aurai ni quan,
qu’en lieys es tota la merces
que·m pot sorzer o dechazer.
VII.
Bel m’es quant ilh m’enfolhetis
e·m fai muzar e·n vauc badan;
de leis m’es bel si m’escarnis
o·m gaba derers o denan,
c’aprob lo mal m’en venra bes,
ben leu, s’a lieys ven a plazer.
VIII.
S’ella no·m vol, volgra moris
lo dia que·m pres a coman.
Ai las! tan soavet m’aucis,
quan de s’amor me fetz semblan,
que tornat m’a en tal deves
que nulh’autra non vuelh vezer.
IX.
Totz cossiros, m’en esjauzis
car, s’ieu la dopti e la blan,
per lieys serai o fals o fis,
o drechuriers o ples d’enjan,
mas, cui que plass’o cui que pes,
elha·m pot, si·s vol, retener.
X.
Cercamons ditz: «Greu er cortes
hom que d’amor se desesper!»
I.
Quant l’aura doussa s’amarzis
e·l fuelha chai de sus verjan
e l’auzelh chanjan lor latis,
et ieu de chai sospir e chan
d’Amor que·m te lassat e pres,
que eu anc non l’aic en poder.
II.
Las! qu’ieu d’Amor non ai conquis
mas can lo trebalh e l’afan,
ni res tan greu no·s convertis
cum so que om vai deziran;
ni tal enveja non fai res
cum so que om non pot aver.
III.
Per una joia m’esbaudis,
fina, qu’anc re non amiey tan;
quan suy ab lieys si m’esbahis
qu’ieu no·ill sai dire mon talan,
e quan m’en vauc, vejaire m’es
que tot perda·l sen e·l saber.
IV.
Tota la gensor que anc hom vis,
encontra lieys non pretz un guan;
quan totz lo segles brunezis,
de lai on ylh es si resplan.
Dieus me respieyt tro qu’ieu l’ades
o qu’ieu la vej’ anar jaser.
V.
Totz trassalh e bran e fremis
per s’amor, durmen e velhan.
Tan paor ai qu’ieu mesfalhis,
no m’aus pessar cum l’ademan,
mas servir l’ai dos ans o tres,
e pueys ben leu sabra·n lo ver.
VI.
Ni muer ni viu ni no guaris,
ni mal no·m sent e si l’ai gran,
quar de s’amor no suy devis,
non sai si l’aurai ni quan,
qu’en lieys es tota la merces
que·m pot sorzer o dechazer.
VII.
Bel m’es quant ilh m’enfolhetis
e·m fai muzar e·n vauc badan;
de leis m’es bel si m’escarnis
o·m torn dereire o enan,
c’aprob lo mal m’en venra bes,
ben leu, s’a lieys ven a plazer.
VIII.
S’ella no·m vol, volgra moris
lo dia que·m pres a coman;
ai, las! tan suavet m’aucis,
quan de s’amor me fetz semblan,
que tornat m’a en tal deves
que nuill’autra non vuelh vezer.
IX.
Totz cossiros, m’en esjauzis
car s’ieu la dopti e la blan,
per lieys serai o fals o fis,
o drechuriers o ples d’enjan,
o totz vilas o totz cortes,
o trebalhos o de lezer.
X.
Mas, cui que plass’ o cui que pes,
elha·m pot, si·s vol, retener.
XI.
Cercamons ditz: “Greu er cortes
hom que d’amor se desesper."
I.
Qant la douch’aura s’amarcis,
e·l fuoilla chai de sul verzan,
e l’aucel chanjan lor latis,
ez ieu de sai sospir e chan
d’amor qi·m ten lachat e pres,
q'ieu anch no l’hagui en poder.
II.
Las! q’ieu d’amor non hai conquis
mas can lo trebaill e l’affan;
ni res tan greu no·s convertis
com fai cho q’ieu vauc deziran;
ni tal enveia no·m fai res
cum fai cho q’ieu non puosc haver.
III.
Per una joia m’esbaudis,
fina, q’anch ren no amei tan;
qant son ab lei si m’esbaïs
q’eu no·ill sai dire mon talan,
e qant m’en vauc vejaire m’es
qe tot perda·l sen e·l saber.
IV.
Tota la gencer q'anc hom viz,
encontra lei no prez un gan;
qan tot lo siegles brunezis,
delai on il es si resplan;
Dieu prejarai q'anquar la·m des,
o qe la vei’anar jaser.
V.
Totz tressaill e bram e fremis
per s’amor, dormen e veillan;
tal paor hai q’ieu mesfaillis,
no m’aus pessar cum la deman;
mais servir l’ai dos ansz o tres,
e puois be leu sabra·n lo ver.
VI.
No muer ne viu e no guaris,
e mal non sen e si l’hai gran,
qar de s’amor no soi devis;
no sai si ja l’haurai ni qan;
q’en leis es tota la merces
qe·m pod sorzer o dechaszer.
VII.
Bel m’es qant ilh m’afolletis,
e·m fai badar, e·n vau muszan;
de leis m’es bel si m’escharnis,
o·m gaba derers o denan;
q’apres lo mal me venrra·l bes
be leu, s’a leis ve a plaszer.
VIII.
S’ella no·m vol, volgra moris
lo dia qe·m pres en coman;
hai lass! tan soavet m’aucis
qan de s’amor me fesz scemblan;
qe tornat m’ha en tal deves,
qe nuill autra non voill veszer.
IX.
Totz cossiros soi e jaucis,
qar s’ieu la doptei o la blan,
per lei serai o fals o fis,
o dreichurers o ples d’enjan,
o totz villa o totz cortes,
o trabaillos o de leszer.
X.
Mais cui qe plaja o cui qe pes,
ela·m pod, si·s vol, retener.
XI.
Cercalmont ditz: greu er cortes
hom qe d’amor se desesper.
Si segue per comodità l'ordine dei versi di DaIKR. In C le coblas V e VI sono invertite. Gli ultimi quattro versi della cobla III sono confluiti nella IV in La¹.
1
C: Quant l'aura doussa s'amarzis
Da: Quant l'aura dolzana s'amargis
I: Quant l'aura dousa s'amarcis
K: Quant l'aura dousa s'amarcis
L: Qant la douch' aura s'amarcis
R: Can l'aura dossa s'amarguis
a¹: Quan la douz' aura s'amarzis
2
C: e·l fuelha chai de sul verjan
Da: e fuoilla chai de sus viran
I: e fuoilla chai de sus viran
K: e fuoilla chai de sus viran
L: e fuoilla chai de sus verzan
R: e·l fuelha chay de sul verjan
a¹: e·il fueilla chai de sus verjan
3
C: e l'auzelh chanton lor latis
Da: e l'ausel chanta en lor latis
I: e l'ausel chantan en lor latis
K: e l'auzel chantan en lor latis
L: e l'aucel chantan lor latis
R: e l'auzel chanton en lur latis
a¹: e·il ausel chanton lur latis
4
C: et ieu de sai sospir e chan
Da: et eu de chai sospir e chan
I: et eu dechai sospir e chan
K: et eu de chai sospir e chan
L: ez ieu de sospir e de chan
R: et yeu de say sospir e chan
a¹: et ieu de sospir e de chan
5
C: d'amor que·m te lassat e pres
Da: d'amor qe·m ten lazat e pres
I: d'amor qe·m ten lazat e pres
K: d'amor que·m ten lazat e pres
L: d'amors qi·m ten lachat e pres
R: d'amor que·m te lassatz e pres
a¹: d'amor qe·m te lassat e pres
6
C: et ancar non l'aic em poder.
Da: ni ancar no lac en poder.
I: ni ancar no l'ac en poder.
K: ni ancar no l'ac en poder.
L: q'ieu anch no l'haigui en poder.
R: ne ancar non l'ac en poter.
a¹: q'eu anc no·m agitz em poder.
7
C: Las qu'eu d'amor non ai conqis
Da: Las qu'eu d'amor non ai conquis
I: Las qu'eu d'amor non ai conquis
K: Las qu'eu d'amor non ai conquis
L: Las q'ieu d'amor no hai conquis
R: Las q'ieu d'amor non ay conqis
a¹: Les qe eu d'amor non ai conqis
8
C: mas las trebalhas e l'afan,
Da: mas las trabaillas e l'afan
I: mas las trabaillas e l'affan
K: mas las trabaillas e l'afan
L: mas tan lo trebaill e l'affan
R: mas las trebalhis e l'afan
a¹: mas con lo trebail e l'afan
9
C: ni ren tan greu non covertis
Da: ni ren tan greu ni convertis
I: ni ren tant greu ni convertis
K: ni ren tant greu ni convertis
L: ni res tan grieu non convertis
R: ni ren tan greu non convertis
a¹: ni res tant grieus non convertis
10
C: cum so qu'om plus vai deziran
Da: cum çho q'om plus va desideran
I: cum so q'om plus va desiran
K: cum so qu'om plus va desiran
L: con fai cho q'ieu vauc desziran
R: com so que pus vay deziran
a¹: . . . . . . . . . .
11
C: ni tal enveya no fai res
Da: ni tal enveja non sai res
I: ni tal enveja non fai res
K: ni tal enveja non fai res
L: ni tal enveja no·m fai res
R: ni tal enveya no fay res
a¹: . . . . . . . . . .
12
C: cum aquo qu'om no pot aver.
Da: cum aquo qu'om no pot aver.
I: cum aso q'om non pot aver.
K: cum aso q'om no pot aver.
L: con fai cho q'ieu non puosc haver.
R: com aco com non pot aver.
a¹: . . . . . . . . . .
13
C: Pero d'un joy m'en esjauzis
Da: Pero d'un joi m'en esiauzis
I: Per so d'un joi m'en esiauzis
K: Per so d'un joi m'en esjauzis
L: Per una joia me esbaudis
R: Pero d'un joy m'en esjauzis
a¹: Per una joia m'esbaudis
14
C: d'una qu'anc res non amiey tan
Da: d'una c'anc ren non amei tan
I: d'una qu'anc ren non amiei tan
K: d'una qu'anc ren non amiei tan
L: fina q'anch ren no amei tan
R: d'una c'anc je non amey tant
a¹: fina c'anc ren non amei tan
15
C: quan suy ab lieys si m'esbahis
Da: quant son ab lei si m'esbais
I: quant son ab lei si m'esbais
K: quant son ab lei si m'esbais
R: cant son ab leys si m'esbais
16
C: qu'ieu no sai dire mon talan
Da: q'eu voill sai dire mon talan
I: q'eu no·ill sai dire mon talan
K: qu'ieu no·ill sai dire mon talan
R: q'ieu no say dire mon talan
17
C: e quan m'en vauc vejaire m'es
Da: e quant m'en vau vejaire m'es
I: e quant m'en vau vejaire m'es
K: e quant m'en vau veiaire m'es
R: e can m'en vau vejayre m'es
18
C: que tot perda·l sen e·l saber.
Da: qe tot perda·l sen e·l saber.
I: que tot perda·l sen e·l saber.
K: que tot perda·l sen e·l saber.
R: que tot perda·l sen e·l saber.
19
C: Tota la genser qu'anc hom vis
Da: Tota la gencer q'anc hom viz
I: Tot la genser que anc hom vis
K: Tot la genser que anc hom vis
R: Tota la gensor c'anc hom vis
20
C: encontra lieys no pretz un guan
Da: encontra lei non prez un gan
I: encontra lei non pretz un gan
K: encontra lei non pretz un gan
R: encontra leys non pretz un gan
21
C: quar tot lo segles brunezis
Da: quant tot lo segles brunezis
I: quant totz lo segles brunezis
K: quant totz lo segles brunezis
L: qan tot lo siegle brunezis
R: car tot lo segles brunezis
a¹: can totz los segles brunezis
22
C: lay on ylh es aissi resplan
Da: lai on ill es aqui resplan
I: lai on ill es aqui resplan
K: lai on ill es aqui resplan
L: de lai om es si resplan
R: lay on ilh es aisi replan
a¹: de lai on ilh es si resplan
23
C: Dieus mi respieyt tro qu'ieu l'agues
Da: Deus mi respit tro q'eu l'agues
I: Deus me respit tro q'eu l'agues
K: Deus me respit qu'ieu l'agues
L: dieu prejarai q'ancar lamdes
R: Dieus mi respieyt tro q'ieu l'agues
a¹: Dieu prejarai q'enqer l'ades
24
C: o qu'ieu la vei anar jazer.
Da: o q'eu la vei anar jacer.
I: o q'eu la vei anar jaser.
K: o qu'ieu la vei anar jaser.
L: o que la veja annar jaser.
R: o q'ieu la vei anar jazer.
a¹: o qe la vei anar jazer.
25
C: Ni muer ni viu ni no guaris
Da: Ni muor ni viu ni non garis
I: Ni muor ni viu ni non garis
K: Ni muor ni viu ni non garis
L: No muor ne vio e no guaris
R: Ni muor ni vieu ni no garisc
a¹: Non muer ni viu ni non gueris
26
C: ne mal non sent e si l'ai gran
Da: ni mal no·m sent e si l'ai grant
I: ni mal non sent e si l'ai gran
K: ni mal non sent e si l'ai gran
L: e mal non sen e si l'hai gran
R: ni mal non sent e si ley grant
a¹: ni mal no·m sen e si l'ai gran
27
C: quar de s'amor no suy devis
Da: car de s'amor non sui devis
I: car de s'amor non sui deveis
K: car de s'amor non sui devis
L: qar de s'amor no soi devis
R: car de s'amor no soy devis
a¹: car de s'amor non soi devis
28
C: ni no siey qe n'avrai o quan
Da: ni no sai qe n'avrai ni can
I: ni no·s sai que n'avra ni quan
K: ni no sai que n'avra ni qan
L: no sai si ja l'havrai ni qan
R: ni no say que n'avray o cant
a¹: ni ja l'avrai ni can
29
C: qu'en lieys es tota la merces
Da: q'en lei es tota la merces
I: q'en leis ez tota la merces
K: q'en leis es tota la merces
L: q'en leis es tota la merces
R: q'en leis es tota la merces
a¹: q'en leis es tota la merces
30
C: que·m pot sorzir o dechazer.
Da: qe·m pot sorçer o deschader.
I: qe·m pot sorzer e deschazer.
K: que·m pot sorzer o deschazer.
L: qe·m pod forzer e deschaszer.
R: que·m pot sorzer o dechazer.
a¹: qe·n pot sorzer o dechazer.
31
C: Totz trassalh e brant e fremis
Da: Toz tressaill e branc e fremis
I: Totz tressaill e bran e fremis
K: Totz tressaill e bran e fremis
L: Totz tressaill e bram e fremis
R: Totz trassalh e bran e fremisc
a¹: Totz tressail e bram e fremis
32
C: per s'amor durmen o velhan
Da: per s'amor dorment o veillan
I: per s'amor dormen e veillan
K: per s'amor dorment o veillan
L: per s'amor dormen e veillan
R: per s'amor durmen e velhan
a¹: per s'amor dormen e veillam
33
C: tal paor ai que no·m falhis
Da: tan paor ai q'eu non faillis
I: tal paor ai q'eu non faillis
K: tal paor ai qu'ieu non faillis
L: tal paor hai qu'eu mesfaillis
R: tal paor ay que nom falhis
a¹: tal paor ai qe mesfaillis
34
C: no say pessar cum l'ademan
Da: no sai pensar cum l'ademan
I: non sai pensar cum l'ademan
K: non sai pensar cum l'ademan
L: no m'aus pessar con l'ademan
R: no sai pensar com l'ademan
a¹: no m'aus pensar con lo deman
35
C: mas servir l'ai dos ans o tres
Da: mas servir l'ai dos anz o tres.
I: mas servir la dos ans o tres
K: mas servir la dos ans o tres
L: mais servir l'ai dos ansz o tres
R: mas servir l'ay dos ans o tres
a¹: ma servir l'ay dos anz o tre
36
C: e pueys ben leu sabrai lo ver.
Da: se pois ben leu sabrai lo ver.
I: e pois ben leu sabrai lo ver.
K: e pois leu sabrai lo ver.
L: e puois sabra·n lo ver.
R: e pueis ben leu sabrai lo ver.
a¹: e pueis ben leu sabra·n lo ver.
37
C: S'ilha no·m vol volgra moris
Da: Ela no·m vol vezer volgra morir
I: S'ella·m no·m vol volgra moris
K: S'ella·m no·m vol volgra moris
L: S'ella no·m vol volgra moris
R: S'ela no·m vol volgra murir
a¹: S'ela no·m vol volgra muris
38
C: lo dia que·m pres a coman
Da: lo dia que·m pres a coman
I: lo dia qe·m pres a coman
K: lo dia qe·m pres a coman
L: lo dia que·m pres en comman
R: lo dia que·m pres a coman
a¹: lo dia qe·m pres en coman
39
C: ai dieus quan suavet m'aucis
Da: hai deus qant soavet m'aucis
I: hai dieus quant soavet m'aucis
K: hai dieus quant soavet m'aucis
L: hai lass tan soavet m'aucis
R: ay dieus can suavet m'aucis
a¹: ai las tan soavet m'aucis
40
C: quan de s'amor me fetz semblan
Da: quant de s'amor me fis semblan
I: quant de s'amor me fis senblan
K: quant de s'amor me fis semblan
L: qan de s'amor mi fesz scemblan
R: can de s'amor mi fes semblan
a¹: can del sieu amor mi fes semblan
41
C: qar mort m'a e no sai per qu'es
Da: qe m'a mort e no sai per q'es
I: qe m'a mort e no sai per qu'es
K: que m'a mort e no sai per qu'es
L: que tornat m'ha en tal dues
R: car mort m'a e no say per q'es
a¹: qe tornat m'a en tal deves
42
C: qu'ieu mas una non vuelh aver.
Da: q'eu mais una non voill veçer.
I: q'eu mais una non voill vezer.
K: qu'eu mais una non voill vezer.
L: que nuill'autra no voill veszer.
R: q'ieu mas una non vuelh vezer.
a¹: qe nuil'autra non voil vezer.
43
Da: Gauz n'ai s'ella m'enfoletis
I: Gauz n'ai s'ella m'enfolletis
K: Gauz n'ai s'ella m'enfoletis
L: Bel m'es qant el m'afolletis
R: Gaug ay s'ela me folatis
44
Da: o·m fai musar o vau badan
I: o·m fai musar o van badan
K: o·m fai musar o vau badan
L: e·m fai badar envan muszan
R: o·m fay muzar o vau badar
45
Da: et es me bel si m'escarnis
I: et es me bel si m'escarnis
K: et es me bel si m'escarnis
L: meis m'es bel si m'escharnis
R: e es me bel si m'escarnis
46
Da: o·m torn dereires o ennan
I: o·m torn dereires o enan
K: o·m torn dereires o enan
L: o·m gaba derers o denan
R: o·m torn atras o vau enan
47
Da: c'abprob lo mal m'en venra bes
I: c'aprob lo mal m'en venra bes
K: c'aprob lo mal m'en venra bes
L: q'apres lo mal me venrra·l bes
R: c'apruep lo mal m'en venra bes
48
Da: ben tost s'a lei ven a placer.
I: ben tost s'a lei ven a plazer.
K: ben tost s'a lei ven a plazer.
L: be leu s'a leis ve a plaszer.
R: ben tost s'a leys ven en plazer.
49
C: Per lieys serai totz fals o fis
Da: Per lei seran toz fals o fis
I: Per lei serai totz fals o fis
K: Per lei serai totz fals o fis
R: Per leys serai totz fals e fis
50
C: o vertadiers o ples d'enjan
Da: o vertaders o plens d'enjan
I: o vertadiers o plens d'enjan
K: o vertadiers o plens d'enjan
R: o vertadiers o ples d'enjan
51
C: o totz vilas o totz cortes
Da: o toz vilans o toz cortes
I: o totz vilans o totz cortes
K: o totz vilanz o totz cortes
R: totz vilas o totz cortes
52
C: o trebalhiers ab plan deman
Da: o trebaillers o plens d'affan
I: o trebailliers o plens d'afan
K: o trebailliers o plens dafan
R: o trebalhiers o ab plan deman
53
C: Sercamons ditz greu er cortes
Da: Ceralmont ditz greu er cortes
I: Cercalmons ditz greu er cortes
K: Cercalmons diz greu er cortes
R: Cerralmon ditz grey er cortes
54
C: hom qui d'amor se desesper.
Da: hom qe d'amor se desesper.
I: hom que d'amor se desesper.
K: hom que d'amor se desesper.
R: hom qe d'amors se desesper.
55
L: Totz cossiros soi ejauçis
a¹: Totz cossiros m'en esjauzis
56
L: qar si eu la doptei e la blan
a¹: car s'ieu la dopti e la blan
57
L: per lei serai o fals o fis
a¹: per leis serai o fals o fis
58
L: o dreichurers o ples d'enjan
a¹: o drechurers o plen d'enjan
59
L: o totz villa o totz cortes
a¹: o totz vilas o totz cortez
60
L:o trabaillos o de leszer.
a¹: o trebaillos o de lezer.
61
C: Las cuy que plass'o cuy que pes
L: Mais cui que plaja o cui que pes
a¹: Mas cui qe plassa o cui qe pes
62
C: elha·m pot si·s vol retener.
L: ela·m pod si·s vol enriquer.
a¹: ela·m pot s'il vol enreqir.
A cura di Gianluca De Simone, Luca Gatti, Federica Fusaroli.
![]() |
Q uant laura doussa samarzis. el fuelha chai de sul uerjan. el auzelh chanton lor latis. (et) ieu de sai sospir e chan. damor que(m) te lassat e pres. (et) en car non laic em poder. |
![]() |
L as q(u)eu damor nonai conq(ui)s. mas las trebalhas el afan. ni ren tan greu non couertis. cum so quom plus uai deziran. ni tal enueya no fai res. cum aq(uo) q(uo)m no pot auer. |
![]() |
P ero dun ioy men esiauzis. du na quanc res non amiey tan. quan suy ab lieys sim esbahis. quieu no sai dire mon talan. e quan men uauc ueiare mes. que tot perdal sen el saber. |
![]() |
T ota la genser quanc hom uis. en contra lieys no pretz un guan. quar tot lo segles brunezis. lay on ylh es aissi resplan. dieus mi respieyt tro quieu lagues. o q(ue)eu la ueianar iazer. |
![]() ![]() |
N i muer ni uiu ni no guaris. ne mal no sent e si lai gran. quar de samor no suy deuis. ni no siey quen aurai o quan. quen lieys es tota la merces. quem pot soizir o dechazer. |
![]() |
T otz trassalh e brant e fremis. per samor durmen ouelhan. tal paor ai que nom falhis. no say pessar cum la deman. mas seruir lai dos ans o tres. e pueys ben leu sabrai lo uer. |
![]() |
S ilha nom uol uolgra moris. lo dia quem pres acoman. ai dieu(s) quan suauet maucis. quan de sa mor me fetz semblan. q(a)r mort ma e no sai per ques. quieu mas una non uuelh auer. |
![]() |
P er lieys serai totz fals o fis. o uertadiers o ples denjan. o totz uilas o totz cortes. o trebalhier(s) ab plan deman. sercamons ditz greu er cortes. hom qui damor se desesper. |
![]() |
L as cuy que plasso cuy que pes. elham pot sis uol retener. |
I | |
Q uant laura doussa samarzis. el fuelha chai de sul uerjan. el auzelh chanton lor latis. (et) ieu de sai sospir e chan. damor que(m) te lassat e pres. (et) en car non laic em poder. |
Quant l'aura doussa s'amarzis
e·l fuelha chai de sul verjan
e l'auzelh chanton lor latis, et ieu de sai sospir e chan d'amor que·m te lassat e pres, et ancar non l'aic em poder. |
II | |
L as q(u)eu damor nonai conq(ui)s. mas las trebalhas el afan. ni ren tan greu non couertis. cum so quom plus uai deziran. ni tal enueya no fai res. cum aq(uo) q(uo)m no pot auer. |
Las! qu'eu d'amor non ai conqis mas las trebalhas e l'afan, ni ren tan greu non covertis cum so qu'om plus vai deziran; ni tal enveya no fai res cum aquo qu'om no pot aver. |
III | |
P ero dun ioy men esiauzis. du na quanc res non amiey tan. quan suy ab lieys sim esbahis. quieu no sai dire mon talan. e quan men uauc ueiare mes. que tot perdal sen el saber. |
Pero d'un joy m'en esjauzis d'una qu'anc res non amiey tan; quan suy ab lieys si m'esbahis qu'ieu no sai dire mon talan; e quan m'en vauc vejaire m'es que tot perda·l sen e·l saber. |
IV | |
T ota la genser quant hom uis. en contra lieys no pretz un guan. quar tot lo segles brunezis. lay on ylh es aissi resplan. dieus mi respieyt tro quieu lagues. o q(ue)eu la ueianar iazer. |
Tota la genser qu'anc hom vis encontra lieys no pretz un guan; quar tot lo segles brunezis, lay on ylh es aissi resplan. Dieus mi respieyt tro qu'ieu l'agues o qu'ieu la vei anar jazer. |
V | |
N i muer ni uiu ni no guaris. ne mal no sent e si lai gran. quar de samor no suy deuis. ni no siey quen aurai o quan. quen lieys es tota la merces. quem pot soizir o dechazer. |
Ni muer ni viu ni no guaris, ne mal non sent e si l'ai gran, quar de s'amor no suy devis ni no siey qe n'avrai o quan qu'en lieys es tota la merces, que·m pot sorzir o dechazer. |
VI | |
T otz trassalh e brant e fremis. per samor durmen ouelhan. tal paor ai que nom falhis. no say pessar cum la deman. mas seruir lai dos ans o tres. e pueys ben leu sabrai lo uer. |
Totz trassalh e brant e fremis per s'amor, durmen o velhan: tal paor ai que no·m falhis, no say pessar cum l'ademan mas servir l'ai dos ans o tres e pueys ben leu sabrai lo ver. |
VII | |
S ilha nom uol uolgra moris. lo dia quem pres acoman. ai dieu(s) quan suauet maucis. quan de sa mor me fetz semblan. q(a)r mort ma e no sai per ques. quieu mas una non uuelh auer. |
S'ilha no·m vol volgra moris lo dia que·m pres a coman, ai dieus! quan suavet m'aucis quan de s'amor me fetz semblan, qar mort m'a e no sai per qu'es, qu'ieu mas una non vuelh aver. |
VIII | |
P er lieys serai totz fals o fis. o uertadiers o ples denjan. o totz uilas o totz cortes. o trebalhier(s) ab plan deman. sercamons ditz greu er cortes. hom qui damor se desesper. |
Per lieys serai totz fals o fis o vertadiers o ples d'enjan, o totz vilas o totz cortes o trebalhiers ab plan deman. Sercamons ditz: "greu er cortes hom qui d'amor se desesper". |
IX | |
L as cuy que plasso cuy que pes. elham pot sis uol retener. |
Las! cuy que plass'o cuy que pes elha·m pot si·s vol retener. |
![]() |
Q uant laura dolzana samargis. Efuoilla chai desus iuran. Elau sel chanta enlor latis. et eu decha i sospir echan. Damor qem ten la zat epres. ni ancar nol ac enpo der. |
![]() |
L as queu damor no(n) ai conquis. Mas las trabaillas elafan. Ni ren tan greu ni conuertis. Cu(m) çho qom plus ua desideran. Ni tal enueia non fai res. Cu(m) aquo quom no pot auer. |
![]() |
P Ero dun ioi men es iauzis. Duna canc ren no(n) amei tan. Q(ua)nt son ablei simes bais. Qeu uoill sai dire mon talan. Eq(ua)nt men uau ueiaire mes. Qe tot p(er)dal sen el saber. |
![]() |
T ota la gencer qanc hom uiz. Enco(n)tra lei no(n) prez un gan. Q(ua)nt tot lo segles brunezis. lai on illes aqui resplan. Deus mi respit troqeu lagues. Oqeu lauei anar ia cer. |
![]() |
N i muor ni uiu ni no(n) garis. Nimal nom sent. Esilai g(ra)nt. Car desamor no(n) sui deuis. Nino sai q(ue) naurai ni can. Qen lei es tota la merces. Qem pot sorçer odes chader. |
![]() |
T otz tressaill ebranc efremis p(er)samor dor ment oueillan. Tan paor ai q(ue)u non faillis. No sai pensar cu(m) la deman. Mas seruir lai dos anz otres. |
![]() |
S e pois ben leu sabrai lo uer. Ela nom uol uezer. Uolgra morir lo dia que(m) p(re)s acoman. hai deus q(ua)nt soauet maucis. Q(ua)nt desamor mesis semblan. Qe ma mort eno sai p(er) qes. Qeu mais una no(n) uoill ue çer. |
![]() |
G auz nai sella men foletis. Om fai musa(r) ouau badan. Et es me bel sime scar nis. Om torn dereires oennan. Cab prob lo mal men uenra bes. Ben tost salei uen aplacer. |
![]() |
P er lei seran toz fals ofis. Ouertaders o plens den ian. Otoz uilans otoz cortes. otrebaillers oplens daffan. Cercalmont ditz greu er cortes hom q(ue) damor se desesper. |
I | |
Q uant laura dolzana samargis. Efuoilla chai desus iuran. Elau sel chanta enlor latis. et eu decha i sospir echan. Damor qem ten la zat epres. ni ancar nol ac enpo der. |
Quant l'aura dolzana s'amargis e fuoilla chai de sus viran e l'ausel chanta en lor latis, et eu de chai sospir e chan d'amor qe·m ten lazat e pres, ni ancar no lac en poder. |
II | |
L as queu damor no(n) ai conquis. Mas las trabaillas elafan. Ni ren tan greu ni conuertis. Cu(m) çho qom plus ua desideran. Ni tal enueia non fai res. Cu(m) aquo quom no pot auer. |
Las! qu'eu d'amor non ai conquis mas las trabaillas e l'afan, ni ren tan greu ni convertis cum çho q'om plus va desideran; ni tal enveja non fai res cum aquo qu'om no pot aver. |
III | |
P Ero dun ioi men es iauzis. Duna canc ren no(n) amei tan. Q(ua)nt son ablei simes bais. Qeu uoill sai dire mon talan. Eq(ua)nt men uau ueiaire mes. Qe tot p(er)dal sen el saber. |
Pero d'un joi m'en esiauzis, d'una c'anc ren non amei tan; quant son ab lei si m'esbais q'eu voill sai dire mon talan, e quant m'en vau vejaire m'es qe tot perda·l sen e·l saber. |
IV | |
T ota la gencer qanc hom uiz. Enco(n)tra lei no(n) prez un gan. Q(ua)nt tot lo segles brunezis. lai on illes aqui resplan. Deus mi respit troqeu lagues. Oqeu lauei anar ia cer. |
Tota la gencer q'anc hom viz, encontra lei non prez un gan; quant tot lo segles brunezis, lai on ill es aqui resplan. Deus mi respit tro q'eu l'agues o q'eu la vei anar jacer. |
V | |
N i muor ni uiu ni no(n) garis. Nimal nom sent. Esilai g(ra)nt. Car desamor no(n) sui deuis. Nino sai q(ue) naurai ni can. Qen lei es tota la merces. Qem pot sorçer odes chader. |
Ni muor ni viu ni non garis, ni mal no·m sent e si l'ai grant, car de s'amor non sui devis, ni no sai qe n'avrai ni can q'en lei es tota la merces, qe·m pot sorçer o deschader. |
VI | |
T otz tressaill ebranc efremis p(er)samor dor ment oueillan. Tan paor ai q(ue)u non faillis. No sai pensar cu(m) la deman. Mas seruir lai dos anz otres. |
Toz tressaill e branc e fremis per s'amor, dorment o veillan: tan paor ai q'eu non faillis, no sai pensar cum l'ademan, mas servir l'ai dos anz o tres, [se pois ben leu sabrai lo ver.] |
VII | |
S e pois ben leu sabrai lo uer. Ela nom uol uezer. Uolgra morir lo dia que(m) p(re)s acoman. hai deus q(ua)nt soauet maucis. Q(ua)nt desamor mesis semblan. Qe ma mort eno sai p(er) qes. Qeu mais una no(n) uoill ue çer. |
Ela no·m vol, vezer volgra morir lo dia que·m pres a coman; hai deus! qant soavet m'aucis, quant de s'amor me fis semblan, qe m'a mort e no sai per q'es q'eu mais una non voill veçer. |
VIII | |
G auz nai sella men foletis. Om fai musa(r) ouau badan. Et es me bel sime scar nis. Om torn dereires oennan. Cab prob lo mal men uenra bes. Ben tost salei uen aplacer. |
Gauz n'ai s'ella m'enfoletis o·m fai musar o vau badan; et es me bel si m'escarnis o·m torn dereires o ennan, c'abprob lo mal m'en venra bes, ben tost s'a lei ven a placer. |
IX | |
P er lei seran toz fals ofis. Ouertaders o plens den ian. Otoz uilans otoz cortes. otrebaillers oplens daffan. Cercalmont ditz greu er cortes hom q(ue) damor se desesper. |
Per lei seran toz fals o fis, o vertaders o plens d'enjan, o toz vilans o toz cortes, o trebaillers o plens d'affan. Ceralmont ditz: "greu er cortes, hom qe d'amor se desesper". |
![]() |
Cercamons. xxviii. Q uant laura dousa samarcis. Efuoilla chai desus uiran. Elausel chantan e(n) lor latis. Et eu dechai sospirechan. Damor qem ten lazat e pres. Ni ancar nolac en poder. |
![]() |
L as q(ue)u damor n(on) ai (con)quis. Mas las trabaillas el affan. Ni rentant greu ni (con)u(er)tis. Cu(m) so qom
plus ua desiran. Ni tal enueia no(n) faires. Cum aso qom n(on) pot auer. |
![]() |
P er so dun ioi men esiauzis. Duna quanc ren no(n) amiei tan. Qua(n)t son ablei simesbais. q(ue)u noill sai dire mon talan. Equa(n)t me(n) uau ueiaire mes. Que tot p(er)dal sen el saber. |
![]() |
T ot la genser que anc hom uis. En(con)tralei no(n) pretz un gan. Qua(n)t totz lo segles brune zis. lai on ill es aqui resplan. Deus me resp it tro q(ue)u lagues. Oq(eu)e lauei anar iaser. |
![]() |
N i muor ni uui ni no(n) garis. Ni mal no(n) se(n)t esi lai gran. Car de samor n(on) sui deueis. Ni nos sai q(ue) naura ni quan. Q(ue)n leis es totala m(er)ces. Qem pot sorzer edechazer. |
![]() |
T otz tressaill ebran efremis. p(er)samor dorm en eueillan. Tal paor ai q(eu)u n(on) faillis. Non sai pensar cu(m) la deman. Mas s(er)uir la dos ans o tr es. Epois ben leu sabrai lo uer. |
![]() |
S ellam nom uol uolgra moris. lo dia q(ue)m pres acoman. hai dieus qua(n)t soauet maucis. qua(n)t de samor me fis senblans. Q(ue) mamort eno sai p(er) ques. Q(ue)u mais una n(on) uoill uezer. |
![]() |
G auz nai sella men solletis. Om fai musar ouan badan. Et esine bel si mes carnis. Om torn dezeires oenan. Caprob lo mal me(n) ue(n)ra bos. Ben tost sa lei uen a palzer. |
![]() |
P er lei serai totz fals ofis. Ou(er)tadiers oplens denian. Ototz uilans ototz cortes. Otrebailli eis oplens dafan. Cercalmo(n)s ditz greuer cor tes. hom que damor se desesper. |
Q uant laura dousa samarcis. Efuoilla chai desus uiran. Elausel chantan e(n) lor latis. Et eu dechai sospirechan. Damor qem ten lazat e pres. Ni ancar nolac en poder. |
I. Quant l'aura dousa s'amarcis e fuoilla chai de sus viran e l'ausel chantan en lor latis, et eu de chai sospir e chan d'amor qe·m ten lazat e pres, ni ancar no l'ac en poder. |
L as q(ue)u damor n(on) ai (con)quis. Mas las trabaillas
el affan. Ni rentant greu ni (con)u(er)tis. Cu(m) so qom
plus ua desiran. Ni tal enueia no(n) faires. Cum aso qom n(on) pot auer. |
II. Las! qu'eu d'amor non ai conquis mas las trabaillas e l'affan, ni ren tant greu ni convertis cum so q'om plus va desiran; ni tal enveja non fai res cum aso q'om non pot aver. |
P er so dun ioi men esiauzis. Duna quanc ren no(n) amiei tan. Qua(n)t son ablei simesbais. q(ue)u noill sai dire mon talan. Equa(n)t me(n) uau ueiaire mes. Que tot p(er)dal sen el saber. |
III. Per so d'un joi m'en esiauzis, d'una qu'anc ren non amiei tan; quant son ab lei si m'esbais q'eu no·ill sai dire mon talan, e quant m'en vau vejaire m'es que tot perda·l sen e·l saber. |
T ot la genser que anc hom uis. En(con)tralei no(n) pretz un gan. Qua(n)t totz lo segles brune zis. lai on ill es aqui resplan. Deus me resp it tro q(ue)u lagues. Oq(eu)e lauei anar iaser. |
IV. Tot la genser que anc hom vis, encontra lei non pretz un gan; quant totz lo segles brunezis, lai on ill es aqui resplan. Deus me respit tro q'eu l'agues o q'eu la vei anar jaser. |
N i muor ni uui ni no(n) garis. Ni mal no(n) se(n)t esi lai gran. Car de samor n(on) sui deueis. Ni nos sai q(ue) naura ni quan. Q(ue)n leis es totala m(er)ces. Qem pot sorzer edechazer. |
V. Ni muor ni viu ni non garis, ni mal non sent e si l'ai gran, car de s'amor non sui deveis, ni no·s sai que n'avra ni quan, q'en leis ez tota la merces, qe·m pot sorzer e deschazer. |
T otz tressaill ebran efremis. p(er)samor dorm en eueillan. Tal paor ai q(eu)u n(on) faillis. Non sai pensar cu(m) la deman. Mas s(er)uir la dos ans o tr es. Epois ben leu sabrai lo uer. |
VI. Totz tressaill e bran e fremis per s'amor, dormen e veillan: tal paor ai q'eu non faillis, non sai pensar cum l'ademan, mas servir la dos ans o tres, e pois ben leu sabrai lo ver. |
S ellam nom uol uolgra moris. lo dia q(ue)m pres acoman. hai dieus qua(n)t soauet maucis. qua(n)t de samor me fis senblans. Q(ue) mamort eno sai p(er) ques. Q(ue)u mais una n(on) uoill uezer. |
VII. S'ella·m no·m vol, volgra moris lo dia qe·m pres a coman; hai dieus! quant soavet m'aucis, quant de s'amor me fis senblan, qe m'a mort e no sai per qu'es q'eu mais una non voill vezer. |
G auz nai sella men solletis. Om fai musar ouan badan. Et esine bel si mes carnis. Om torn dezeires oenan. Caprob lo mal me(n) ue(n)ra bos. Ben tost sa lei uen a palzer. |
VIII. Gauz n'ai s'ella m'enfolletis o·m fai musar o van badan; et es me bel si m'escarnis o·m torn dereires o enan, c'aprob lo mal m'en venra bes, ben tost, s'a lei ven a plazer. |
P er lei serai totz fals ofis. Ou(er)tadiers oplens denian. Ototz uilans ototz cortes. Otrebailli eis oplens dafan. Cercalmo(n)s ditz greuer cor tes. hom que damor se desesper. |
IX. Per lei serai totz fals o fis, o vertadiers o plens d'enjan, o totz vilans o totz cortes, o trebailliers o plens d'afan. Cercalmons ditz: "Greu er cortes, hom que d'amor se desesper". |
![]() |
Cercamons. xxx. Q uant laura dousa sa martis. Efuoilla chai desus iuran. Elausel chantan en lor latis. Et eu dechai sospir echa(n). damor quem ten lazat e pres. Ni ancar ni lac en poder. |
![]() |
L as queu damor no(n) ai conquis. Mas las trabaillas el afan. Ni ren tant greu ni con- uertis. Cum so quom plus ua desiram. ni tal enueia no(n) faires. Cum aso qom no pot auer. |
![]() |
P er so dun ioi men esiauzis. Duna quanc ren no(n) amiei tan. Qua(n)t son ablei simes bais. Quieu noill sai dire mon talan. E quant men uau ueiaire mes. Que tot p(er) dal senel saber.
|
![]() |
T ot la genser que anc hom uis. Enco(n)tra lei no(n) pretz un gran. Quant totz lo segles brunezis. lai on ill es aqui resplan. Deus me respit tro quieu lagues. Oquieu lauei anar iaser. |
![]() |
N i muor ni uiu ni no(n) garis. Nimal non sent esi lai gran. Carde samor no(n) sui deuis. Ni no sai que naura ni qan. Qen leis es to ta la merces. Quem pot sorzer o deschazer |
![]() |
T otz tressaill ebran efremis. P(er)samor dor ment o ueillan. Tal paor ai quieu no(n) faillis no(n) sai pensar cum la deman. Mas seruir la dos ans otres. Epois leu sabrai louer. |
![]() |
S ellam nom uol uolgra moris. lo dia qe(m) pres acoman. hai dieus quant soauet maucis. Quant desamor me fis semblan. Que ma mort enosai per ques. Queu mais una no(n) uoill uezer. |
![]() |
G auz nai sella men foletis. Om fai mu- sar ouau badan. Et esme bel simes carnis. om torn dereires oenan. Caprob lo mal ]o[ men uenra bes. Bentost salei uen a plaze(r). |
![]() |
P er lei serai totz fals ofis. Ouertadiers o plens denian. Ototz uilanz o totz cortes. Otrebailliers o plens dafan. Cercalmons diz greuer cortes. homque damor se desesper. |
Q uant laura dousa sa martis. Efuoilla chai desus iuran. Elausel chantan en lor latis. Et eu dechai sospir echa(n). damor quem ten lazat e pres. Ni ancar ni lac en poder. |
I. Quant l'aura dousa s'amarcis e fuoilla chai de sus viran e l'auzel chantan en lor latis, et eu de chai sospir e chan d'amor que·m ten lazat e pres, ni ancar no l'ac en poder. |
L as queu damor no(n) ai conquis. Mas las trabaillas el afan. Ni ren tant greu ni con- uertis. Cum so quom plus ua desiram. ni tal enueia no(n) faires. Cum aso qom no pot auer. |
II. Las! qu'eu d'amor non ai conquis mas las trabaillas e l'afan, ni ren tant greu ni convertis cum so qu'om plus va desiran; ni tal enveja non fai res cum aso q'om no pot aver. |
P er so dun ioi men esiauzis. Duna quanc ren no(n) amiei tan. Qua(n)t son ablei simes bais. Quieu noill sai dire mon talan. E quant men uau ueiaire mes. Que tot p(er) dal senel saber. |
III. Per so d'un joi m'en esjauzis, d'una qu'anc ren non amiei tan; quant son ab lei si m'esbais qu'ieu no·ill sai dire mon talan, e quant m'en vau veiaire m'es que tot perda·l sen e·l saber. |
T ot la genser que anc hom uis. Enco(n)tra lei no(n) pretz un gran. Quant totz lo segles brunezis. lai on ill es aqui resplan. Deus me respit tro quieu lagues. Oquieu lauei anar iaser. |
IV. Tot la genser que anc hom vis, encontra lei non pretz un gan; quant totz lo segles brunezis, lai on ill es aqui resplan, Deus me respit qu'ieu l'agues o qu'ieu la vei anar jaser. |
N i muor ni uiu ni no(n) garis. Nimal non sent esi lai gran. Carde samor no(n) sui deuis. Ni no sai que naura ni qan. Qen leis es to ta la merces. Quem pot sorzer o deschazer |
V. Ni muor ni viu ni non garis, ni mal non sent e si l'ai gran, car de s'amor non sui devis, ni no sai que n'avra ni qan, q'en leis es tota la merces, que·m pot sorzer o deschazer. |
T otz tressaill ebran efremis. P(er)samor dor ment o ueillan. Tal paor ai quieu no(n) faillis no(n) sai pensar cum la deman. Mas seruir la dos ans otres. Epois leu sabrai louer. |
VI. Totz tressaill e bran e fremis per s'amor, dorment o veillan: tal paor ai qu'ieu non faillis, non sai pensar cum l'ademan, mas servir la dos ans o tres, e pois leu sabrai lo ver. |
S ellam nom uol uolgra moris. lo dia qe(m) pres acoman. hai dieus quant soauet maucis. Quant desamor me fis semblan. Que ma mort enosai per ques. Queu mais una no(n) uoill uezer. |
VII. S'ella·m no·m vol, volgra moris lo dia qe·m pres a coman; hai dieus! quant soavet m'aucis, quant de s'amor me fis semblan, que m'a mort e no sai per qu'es qu'eu mais una non voill vezer. |
G auz nai sella men foletis. Om fai mu- sar ouau badan. Et esme bel simes carnis. om torn dereires oenan. Caprob lo mal ]o[ men uenra bes. Bentost salei uen a plaze(r). |
VIII. Gauz n'ai s'ella m'enfoletis o·m fai musar o vau badan; et es me bel si m'escarnis o·m torn dereires o enan, c'aprob lo mal m'en venra bes, ben tost, s'a lei ven a plazer. |
P er lei serai totz fals ofis. Ouertadiers o plens denian. Ototz uilanz o totz cortes. Otrebailliers o plens dafan. Cercalmons diz greuer cortes. homque damor se desesper. |
IX. Per lei serai totz fals o fis, o vertadiers o plens d'enjan, o totz vilanz o totz cortes, o trebailliers o plens dafan. Cercalmons diz: "Greu er cortes hom que d'amor se desesper". |
Q Ant ladouch aura samarçis Efuoilla chai desus uerzan. E la ucel chanta(n) lor latis ez ieu de sospir e dechan damors qim ten lachat epres Qieu a(n)ch nolhaigui enpoder. |
|
L as qieu damor nohai (con)qis Mas tan lotre baill el affan. Nires tan grieu nos(con)v(er)tis Co(n) faj cho qieu uauc desziran Nital enueia nom faj res con faicho qieu no(n) puosc hauer. |
|
P er una joia me (es)baudis fina qa(n)ch ren no a mej tan. Qan tot lo siegle brunezis delaj o(m) es si resplan. dieu prejarai qa(n)car lamades O q(ue) laueia annar zaser. |
|
T otz tressaill ebram efremis Per samor dormen eueillan. Tal paor haj q(ue)eu mesfaillis No maus pessar con la deman. Mais s(er)uir laj do(s) ansz o tres Epuois be leu sabra(n) louer |
|
N o muor neuio enoguaris. Emal no(n)sen esi lhai gran. Qar d(e)samor nosoj deuis Nosaj si ja lhauraj niqan. Qen leis es tota la merces Qempod forzer o de(s)chaszer. |
|
B el mes qa(n)t elma folletis Emfai badar e(n)uan muszan. Meis mes bel sime(s)charnis Om ga ba derers odenan. Qap(re)s lomal me uenrralbe(s) be leu saleis ue aplaszer. |
|
S ella nomuol uolgra moris lo dia q(ue)m p(re)s en c(om)man. hai lass ta(n) soauet maucis Qa(n) d(es)a amor mi fesz sce(m)blan Q(ue) tornat mha ental dues. Q(ue) nuill autra no uoill ueszer. |
|
T otz cossiros soj ejauçis Qar sieu la doptej elablan perlej seraj ofals ofis odreichurers oples denjan. Ototz uilla ototz cortes O trabaillos odeleszer. |
|
M ais cuj q(ue) plaja ocui q(ue) pes Elampod sisuol enriquer. |
I | |
Q Ant ladouch aura samarçis Efuoilla chai desus uerzan. E la ucel chanta(n) lor latis ez ieu de sospir e dechan damors qim ten lachat epres Qieu a(n)ch nolhaigui enpoder. |
Qant la douch' aura s'amarcis e fuoilla chai de sus verzan e l'aucel chantan lor latis, ez ieu de sospir e de chan d'amors qi·m ten lachat e pres, q'ieu anch no l'haigui en poder. |
II | |
L as qieu damor nohai (con)qis Mas tan lotre baill el affan. Nires tan grieu nos(con)u(er)tis Co(n) faj cho qieu uauc desziran Nital enueia nom faj res con faicho qieu no(n) puosc hauer. |
Las! q'ieu d'amor no hai conquis mas tan lo trebaill e l'affan, ni res tan grieu non convertis con fai cho q'ieu vauc desziran; ni tal enveja no·m fai res con fai cho q'ieu non puosc haver. |
III | |
P er una joia me (es)baudis fina qa(n)ch ren no a mej tan. Qan tot lo siegle brunezis delaj o(m) es si resplan. dieu prejarai qa(n)car lamdes O q(ue) laueia annar jaser. |
Per una joia me esbaudis, fina, q'anch ren no amei tan; qan tot lo siegle brunezis de lai om es si resplan. Dieu prejarai q'ancar lamdes o que la veja annar jaser. |
IV | |
T otz tressaill ebram efremis Per samor dormen eueillan. Tal paor haj q(ue)eu mesfaillis No maus pessar con la deman. Mais s(er)uir laj do(s) ansz o tres Epuois be leu sabra(n) louer |
Totz tressaill e bram e fremis per s'amor, dormen e veillan: tal paor hai qu'eu mesfaillis, no m'aus pessar con l'ademan, mais servir l'ai dos ansz o tres, e puois sabra·n lo ver. |
V | |
N o muor neuio enoguaris. Emal no(n)sen esi lhai gran. Qar d(e)samor nosoj deuis Nosaj si ja lhauraj niqan. Qen leis es tota la merces Qempod forzer o de(s)chaszer. |
No muor ne vio e no guaris, e mal non sen e si l'hai gran, qar de s'amor no soi devis, no sai si ja l'havrai ni qan, q'en leis es tota la merces, qe·m pod forzer e deschaszer. |
VI | |
B el mes qa(n)t elma folletis Emfai badar e(n)uan muszan. Meis mes bel sime(s)charnis Om ga ba derers odenan. Qap(re)s lomal me uenrralbe(s) be leu saleis ue aplaszer. |
Bel m'es qant el m'afolletis e·m fai badar envan muszan; meis m'es bel si m'escharnis o·m gaba derers o denan, q'apres lo mal me venrra·l bes, be leu, s'a leis ve a plaszer. |
VII | |
S ella nomuol uolgra moris lo dia q(ue)m p(re)s en c(om)man. hai lass ta(n) soauet maucis Qa(n) d(e)sa amor mi fesz sce(m)blan Q(ue) tornat mha ental dues. Q(ue) nuill autra no uoill ueszer. |
S'ella no·m vol, volgra moris lo dia que·m pres en comman; hai lass! tan soavet m'aucis, qan de s'amor mi fesz scemblan, que tornat m'ha en tal dues que nuill'autra no voill veszer. |
VIII | |
T otz cossiros soj ejauçis Qar sieu la doptej elablan perlej seraj ofals ofis odreichurers oples denjan. Ototz uilla ototz cortes O trabaillos odeleszer. |
Totz cossiros, soi ejauçis, qar si eu la doptei e la blan, per lei serai o fals o fis, o dreichurers o ples d'enjan, o totz villa o totz cortes o trabaillos o de leszer. |
IX | |
M ais cuj q(ue) plaja ocui q(ue) pes Elampod sisuol enriquer. |
Mais, cui que plaja o cui que pes, ela·m pod, si·s vol, enriquer. |
![]() |
Ser cal mo(n) C an laura dossa samarguis. el fuelha chay de sul uerian. e lauzel chanton en lur latis. (et) yeu de say sospir e cha(n) damor quem te lassatz e pres. ne ancar non lac en poter. |
![]() |
L as que damor no(n) ay co(n)q(ui)s. mas las trebalhis e la]s[ fan. ni re(n) ta(n) greu no(n) co(n)u(er)tis. co(m) so ]ay co(n)qis[ q(ue) pus uay dezira(n). ni tal e(n)ueya no fay res. co(m) aco co(m) no(n) pot auer. |
![]() |
P ero dun ioy me(n) esiauzis. duna ca(n)c
ie no(n) amey ta(n)t. ca(n)t son ab leys sim esbais. q(ue)eu no say dire mo(n) |
![]() |
T ota
La ge(n)sor ca(n)c ho(m) uis. e(n) co(n)tra leys no(n) pretz un gan. car tot lo se |
![]() |
N i muer ni uieu ni no ga
risc. ni mal no sent e si ley grant. car de samor no soy deuis. ni no |
![]() |
T otz trassalh e bran e fremisc. p(er) samor durme(n)
e uelhan. tal paor ay qe no(m) falhis. no sai pensar co(m) la dema(n). |
![]() |
S ela
no(m) uol uolgra murir lo dia q(uem) pres a coman. ay dieus ca(n) suau |
![]() |
G aug ay sela me folatis. o(m)
fay muzar o uiu badar e es me bel sim escarnis. om torn(a)tras |
![]() |
P er leys serai totz fals e fis o u(er)tadiers. o ples de(n)ia(n).
totz uilas o totz cortes o trebalhiers o ab plan dema(n). cerral ]o[ |
I. |
C an laura dossa samarguis. el fuelha chay de sul uerian. e lauzel chanton en lur latis. (et) yeu de say sospir e cha(n) damor quem te lassatz e pres. ne ancar non lac en poter. |
Can l'aura dossa s'amarguis e·l fuelha chay de sul verjan e l'auzel chanton en lur latis, et yeu de say sospir e chan d'amor que·m te lassatz e pres, ne ancar non l'ac en poter. |
II. |
L as que damor no(n) ay co(n)q(ui)s. mas las trebalhis e la]s[ fan. ni re(n) ta(n) greu no(n) co(n)u(er)tis. co(m) so ]ay co(n)qis[ q(ue) pus uay dezira(n). ni tal e(n)ueya no fay res. co(m) aco co(m) no(n) pot auer. |
Las! q'ieu d'amor non ay conqis mas las trebalhis e l'afan, ni ren tan greu non convertis com so que pus vay deziran; ni tal enveya no fay res, com aco com non pot aver. |
III. |
P ero dun ioy me(n) esiauzis. duna ca(n)c ie no(n) amey ta(n)t. ca(n)t son ab leys sim esbais. q(ue)eu no say dire mo(n) tala(n). e ca(n) me(n) uau ueiayre mes. q(ue) tot p(er)dal sen el saber. |
Pero d'un joy m'en esjauzis, d'una c'anc je non amey tant; cant son ab leys si m'esbais q'ieu no say dire mon talan, e can m'en vau, vejayre m'es que tot perda·l sen e·l saber. |
IV. |
T ota La ge(n)sor ca(n)c ho(m) uis. e(n) co(n)tra leys no(n) pretz un gan. car tot lo se gles brunezis. lay o(n) ilh es aisi repla(n). dieus mi respieyt tro q(ue) eu lagues. o q(i)eu la veian(a)r iazer. |
Tota la gensor c'anc hom vis, encontra leys non pretz un gan; car tot lo segles brunezis, lay on ilh es aisi replan. Dieus mi respieyt tro q'ieu l'agues o q'ieu la vei anar jazer. |
V. |
N i muer ni uieu ni no ga risc. ni mal no sent e si ley grant. car de samor no soy deuis. ni no say que nauray o cant. q(e)n leis es tota la merces. quem pot sor zer o dechazer. |
Ni muor ni vieu ni no garisc, ni mal non sent e si ley grant, car de s'amor no soy devis, ni no say que n'avray o cant, q'en leis es tota la merces, que·m pot sorzer o dechazer. |
VI. |
T otz trassalh e bran e fremisc. p(er) samor durme(n) e uelhan. tal paor ay qe no(m) falhis. no sai pensar co(m) la dema(n). mas s(er)uir lay dos ans o tres. e pueis be(n) leu sabran lo u(er). |
Totz trassalh e bran e fremisc per s'amor, durmen e velhan: tal paor ay que no·m falhis, no sai pensar com l'ademan, mas servir l'ay dos ans o tres, e pueis ben leu sabrai lo ver. |
VII. |
S ela no(m) uol uolgra murir lo dia q(uem) pres a coman. ay dieus ca(n) suau et maucis. ca(n) de samor mi fes semblan. car mort ma e no say p(er) q(e)s. q(i)eu m(a)s un(a) no(n) uuelh uezer. |
S'ela no·m vol volgra murir lo dia que·m pres a coman; ay dieus! can suavet m'aucis, can de s'amor mi fes semblan, car mort m'a e no say per q'es q'ieu mas una non vuelh vezer. |
VIII. |
G aug ay sela me folatis. o(m) fay muzar o uiu badar e es me bel sim escarnis. om torn(a)tras o uau ena(n). ca pruep lo mal me(n) ue(n)ra bes. be(n) tost saleys ue(n) en plazer. |
Gaug ay s'ela me folatis o·m fay muzar o vau badar; e es me bel si m'escarnis o·m torn atras o vau enan, c'apruep lo mal m'en venra bes ben tost s'a leys ven en plazer. |
IX. |
P er leys serai totz fals e fis o u(er)tadiers. o ples de(n)ia(n). totz uilas o totz cortes o trebalhiers o ab plan dema(n). cerral ]o[ mo(n) ditz grey er cortes ho(m) q(ue) damors se desesper. |
Per leys serai totz fals e fis, o vertadiers o ples d'enjan, totz vilas o totz cortes, o trebalhiers o ab plan deman. Cerralmon ditz: "Grey er cortes hom qe d'amors se desesper". |
![]() |
Sercamonz Q uan la douz aura sa marzis. eils fueilla chai desus uerian. eil ausel chanton lur latis. (et) ieu de sospir e de chan damor qem te lassat e p(re)s qeu anc nom agirz em poder. |
![]() |
L es qe eu damor non ai conqis mas con lo trebais. el afan ni res ta ni- grieus non conuertis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
![]() |
P er una ioia mes baudis. fina can cren. non amei tan can totz lo segles brunezis. de lai on issi es si resplan dieu preirai qenqer lades. oqe la ueianar jazer. |
![]() |
T otz tressail. ebram e fre]ims[\mis/. p(er) samor dormen e ueillam. tal paor ai qe mes faillis. no maus pensar con lo deman. ma seruir lai dos anz. o tre. e pueis ben leu sabran lo uer. |
![]() |
N on muer ni uiu ni non gueris ni mal nom sen. e si lai gran car de samor non soi deuis. ni ia laurai ni can. qen leis es tota la merces qer pot sorzer o dechazer. |
![]() |
B el mes cant el ma follatis em fai badar. en nau muzan. de leis. mes bel. si mescarnis. om gaba derers o denan. capres lo mal. me uenral bes. ben lieu sa leis uen a plazer. |
![]() |
S ela nom uol uolgra muris. lo dia qem pres en coman. ai lastan soauet maucis. can del sieu amor mi fes semblan. qe tornat ma en tal deues. qe nuil autra non uoil uezer. |
![]() |
T otz cossiros men esiauzis. car sieu la dopti e la blan. p(er) leis serai o fals o fis. o drechurers o plen denjan. ototz uilas ototz cortez o trebaillos o de lezer. |
![]() |
M as cui qe plassa o cui qe pes. e lam pot sil uol enreqir. |
I. |
Q uan la douz aura sa marzis. eils fueilla chai desus uerian. eil ausel chanton lur latis. (et) ieu de sospir e de chan damor qem te lassat e p(re)s qeu anc nom agirz em poder. |
Quan la douz aura s'amarzis e·il fueilla chai de sus verjan e·il ausel chanton lur latis, et ieu de sospir e de chan d'amor qe·m te lassat e pres, q'eu anc no·m agitz em poder. |
II. |
L es qe eu damor non ai conqis mas con lo trebais. el afan ni res ta ni- grieus non conuertis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
Les qe eu d'amor non ai conqis mas con lo trebail e l'afan, ni res tant grieus non convertis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
III. |
P er una ioia mes baudis. fina can cren. non amei tan can totz lo segles brunezis. de lai on issi es si resplan dieu preirai qenqer lades. oqe la ueianar jazer. |
Per una joia m'esbaudis, fina c'anc ren non amei tan; can totz los segles brunezis de lai on ilh es si resplan. Dieu prejarai q'enqer l'ades o qe la vei anar jazer. |
IV. |
T otz tressail. ebram e fre]ims[\mis/. p(er) samor dormen e ueillam. tal paor ai qe mes faillis. no maus pensar con lo deman. ma seruir lai dos anz. o tre. e pueis ben leu sabran lo uer. |
Totz tressail e bram e fremis per s'amor dormen e veillam tal paor ai qe mesfaillis, no m'aus pensar con lo deman, ma servir l'ay dos anz o tre, e pueis ben leu sabra·n lo ver. |
V. |
N on muer ni uiu ni non gueris ni mal nom sen. e si lai gran car de samor non soi deuis. ni ia laurai ni can. qen leis es tota la merces qer pot sorzer o dechazer. |
Non muer ni viu ni non gueris, ni mal no·m sen e si l'ai gran, car de s'amor non soi devis, ni ja l'avrai ni can, q'en leis es tota la merces, qe·n pot sorzer o dechazer. |
VI. |
B el mes cant el ma follatis em fai badar. en nau muzan. de leis. mes bel. si mescarnis. om gaba derers o denan. capres lo mal. me uenral bes. ben lieu sa leis uen a plazer. |
Bel m'es cant el ma follatis e·m fai badar e·n vau muzan; de leis m'es bel si m'escarnis o·m gaba derers o denan, c'apres lo mal me venral bes, ben lieu, s'a leis ven a plazer. |
VII. |
S ela nom uol uolgra muris. lo dia qem pres en coman. ai lastan soauet maucis. can del sieu amor mi fes semblan. qe tornat ma en tal deues. qe nuil autra non uoil uezer. |
S'ela no·m vol, volgra muris lo dia qe·m pres en coman; ai las! tan soavet m'aucis, can del sieu amor mi fes semblan, qe tornat m'a en tal deves qe nuil'autra non voil vezer. |
VIII. |
T otz cossiros men esiauzis. car sieu la dopti e la blan. p(er) leis serai o fals o fis. o drechurers o plen denjan. ototz uilas ototz cortez o trebaillos o de lezer. |
Totz cossiros m'en esjauzis car s'ieu la dopti e la blan, per leis serai o fals o fis, o drechurers o plen d'enjan, o totz vilas o totz cortez, o trebaillos o de lezer. |
IX. |
M as cui qe plassa o cui qe pes. e lam pot sil uol enreqir. |
Mas, cui qe plassa o cui qe pes, ela·m pot, s'il vol, enreqir. |
Mss.: I 133, K 119.
Cercamons si fo uns joglars de Gaiscoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
[1] Cercamons si fo uns joglars de Gascoigna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga.
[2] E cerquet tot lo mon, lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Cercamons si fo uns joglars de Gascoigna. E trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar. E per so fez se dire Cercamons.
![]() |
CErcaom(n)s sifo uns ioglars de gascoi(n)gna. E trobet uers epastoretas ala usa(n)za antiga. Ecerquet tot lo mon lai on el poc anar. Ep(er) so fez se dire cercamo(n)s. |
CErcaom(n)s sifo uns ioglars de gascoi(n)gna. E trobet uers epastoretas ala usa(n)za antiga. Ecerquet tot lo mon lai on el poc anar. Ep(er) so fez se dire cercamo(n)s. |
Cercaomns si fo uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire Cercamons. |
![]() |
CErcamons si fo uns ioglars de gascoin- gna. Etrobet uers epastoretas. Alla ]o[ usansa antiga. Ecerquet tot lo mon ]i[ lai on el poc anar. Eper so fez se direre cer- camons. |
CErcamons si fo uns ioglars de gascoin- gna. Etrobet uers epastoretas. Alla ]o[ usansa antiga. Ecerquet tot lo mon ]i[ lai on el poc anar. Eper so fez se direre cer- camons. |
Cercamons si fo uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas alla usansa antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fez se dire]re[ Cercamons. |
Links:
[1] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ab-lo-pascor-mes-bel-queu-chan
[2] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-116
[3] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-512
[4] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ab-lo-temps-que-fai-refrescar
[5] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-118
[6] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-122
[7] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/assatz-es-oroimais-queu-chan
[8] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-119
[9] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-126
[10] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/car-vei-fenir-tot-dia
[11] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-115
[12] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-511
[13] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ges-lo-freg-temps-no-m%27irais
[14] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-122
[15] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-109
[16] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-120
[17] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lo-plaing-comens-iradamen
[18] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-121
[19] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-513
[20] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/finamor-mesjauzira
[21] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-117
[22] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-108
[23] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-108
[24] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pos-nostre-temps-comens-brunezir
[25] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-123
[26] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-110
[27] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-118
[28] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/quan-laura-doussa-samarzis
[29] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-124
[30] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-107
[31] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-121
[32] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/vida-4
[33] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-120
[34] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-127
[35] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f110.item
[36] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f55.image
[37] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f279.image.r
[38] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.3206
[39] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f/f96.item
[40] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[41] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f279.item
[42] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f265.item