Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I.
                       G Es per lo
                       freiz tem
                       ps no mi
                       rais. Ainz
                       lam tant
                       cum faz
 la calor. Cal tre tant posch
 auer damor. Jn in uern bo
 n escha lida. Cum lan que
 uer de ion liplais. Queu
 naten bona eschausida. Sa
 lei plaiz que mos diz ac
 coil. Que per altra mais
 no ses iau. Mos cors nima
 bene nança.
 Ges per lo freiz temps no m'irais,
 ainz l'am tant com faz la calor,
​ c'altre tant posch aver d'amor
 in invern bon'eschalida,
 cum l'an que verdejon li plais 
 qu'eu n'aten bon'eschausida,
 s'a lei plaiz que mos diz accoil;
​ que per altra mais no s'esjau
​ mos cors ni m'a benananza.
  II.
 C Vi iazuos donch que hom
 sia gais. Per foilla sius par
 ni per flor. Ni plus iraz sil
 fresch uenz cor. Non mais
 consent acor pida. Qui am
 on tant cum dura mais. E
 fan ab donch es bau dida.
 Puois de caon cant de cai
 ol foil. El fins rema non el
 uassau. Cui fin amistat en
 ança.
 Cuijaz vos donch que hom sia gais
 per foilla, si·us par, ni per flor,
 ni plus iraz si·l fresch venz cor?
 Non, mais consent acorpida,
 qui am on tant cum dura mais
 e fan ab donch esbaudida,
 puois decaon cant decai o·l foil,
 e·l fins remanon e·l vassau,
 cui fin'amistat enança.
 
  III.
 P Ero pro ma dessa uais. Cain
 ch el siegle non ui meillor.
 Se toz sefan maint blas ma
 dor. Ecel que bon preç obli
 da. Scen bla fol que altrui a
 bais. Et erai sons des chausi
 da. Com ueia el pel el laltrui
 oil. Et enl seu non conois lo
 trau. Per la foldat quel so
 brança.
 Pero pro m'a dessavais,
 c'ainch e·l siegle non vi meillor,
 se toz se fan maint blasmador;
 e cel que bon preç oblida,
 scenbla fol que altrui abais,
 et e raisons deschausida
 c'om veja el pel el l'altrui oil
 et enl seu no·n conois lo trau,
 per la foldat que·l sobrança.
  IV.
 T ant es mon iois fin euerais.
 Egrant canch hom nol ach
 maior. Que]m[ de domnas
 am la gençor. Quem es tant
 fort abellida. Sella uol sim
 am osilais. Queu lamarai a
 mauida. Car sino uol eu no
 uoil. Que dai tant puois te-
 nir laclau. Se plus non ai
 da uon dan ça.
 Tant es mon jois fin e verais
 e grant c'anch hom no·l ach major,
 que de domnas am la gençor,
 que m'es tant fort abellida
 s'ella vol si·m am o si lais,
 qu'eu l'amarai a ma vida!
 Car si no vol, eu no voil,
 que d'aitant puois tenir la clau,
 se plus no n'ai d'avondança.
 
  V.
 T Vt iorn por pren ecreis ena
 is. Vn ram plen de ioi ede-
 dolçor. Que ma par ti diria
 e deplor. Em chap della esim
 gida. Quenals nom sozorn
 ne engrais. Niai mamor e
 stablida. E qui quen parle
 niçan goill. Hom non sabui
 a nies clau. Niomon cor
 plus balança.
 Tut jorn porpren e creis e nais
 un ram plen de joi e de dolçor
 que m'a parti diria e de plor,
 e·m chapdella e si·m gida
 qu'en als no·m sozorn ne engrais,
 ni ai m'amor establida;
 e qui qu'en parle ni çangoill,
 hom non sabui a ni esclau,
 ni o mon cor plus balança.
  VI.
 G es aquesta fol dat nompa
 is. Ainz am mais lo pro que
 l honor. El celar quel saber
 plusor. Que fols es qui çan
 la ecrida. De domna nisen
 feign trop gais. Eten lamor
 per dellida. Emou defolia
 e dor goil. Quin uol auer
 lau. Nibrui defol qui boban
 ça. 
 Ges aquesta foldat no·m pais,
 ainz am mais lo pro que l'honor,
 e·l celar que·l saber plusor,
 que fols es qui çanla e crida
 de domna ni s'en feign trop gais,
 e ten l'amor per dellida,
 e mou de folia e d'orgoil,
 qui·n vol aver lau,
 ni brui de fol qui bobança.