Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I   I
 
  CAnt uei la lauzeta mouer.
  De ioi solas co(n)tral rai.
  Pois soblida laissa chaer.
  P(er) la dousor qal cor li uai.
  Ai tan gra(n)t enueia men pren.
  De leo cui uei iausion.
  Meraueil mei car neis de se.
  Lo cor de desirer nom fon.
  
  
  Cant vei la lauzeta mover
  De ioi s’olas contra·l rai
  Pois s’oblida laissa chaer
  Per la dousor q’al cor li vai
  Ai! Tan grant enveia m’en pren
  De leo cui vei iausion
  Meraveil m’ei car neis de se
  Lo cor de desirer no·m fon.
  
  II   II
  
  Hai las ta(n)t cuiaua sauer.
  Damor e ta(n)t petit en sai.
  Car sol damor no(m) posc tener.
  Cela don ia pro no(n) aurai.
  Tot ma mo(n) cor e tol mon sen.
  Et si meteus e tot lo mon.
  Et caisim tolc nom laxet re.
  Mai desirer ecor uolon.
  
   
  Hai las tant cuiava saver
  D’amor e tant petit en sai
  Car sol d’amor no·m posc tener
  Cela don ia pro non aurai
  Tot m’a mon cor e tol mon sen
  Et si meteus e tot lo mon
  Et c’aisi·m tolc no·m laxet re
  Mai desirer e cor volon.
  
  III   III
  
  De las do(m)pnas medesesp(er).
  Iamais enlor nom fiarai.
  Aisi con la soil maintener.
  En aissi la desmantenrai.
  Pois uei q(ue) nulla pro nom te.
  Uar leo qi mauci e co(n)fon.
  Totas las dot elasnescre.
  Car ben sai car tal eson.
  
   
  De las dompnas me desesper
  Iamais en lor no·m fiarai
  Aisi con la soil maintener
  Enaissi la desmantenrai
  Pois vei que nulla pro no·m te
  var leo qi m’auci e confon
  Totas las dot e las nescre
  Car ben sai car tal eson.
  
  IV   IV
  
  Anc no(n) aigui de mi poder.
  Ni no(n) fui mieu de posc enzai.
  Qem laisset enses oilz uezer.
  En un mirail qe m(o)lt me plai.
  Pois me mirei en te.
  Man mort li sospir de preon.
  Aissim p(er)dei co(n) p(er)det se.
  Lo bel narcisus en la fon.
  
   
  Anc non aigui de mi poder
  Ni non fui mieu de posc en zai
  Qe·m laisset en ses oilz vezer
  En un mirail qe molt me plai
  Pois me mirei en te
  M’an mort li sospir de preon
  Aissi·m perdei con perdet se
  Lo bel Narcisus en la fon.
  
  V   V
  
  Daizo fai feunia parer.
  Ma do(m)pna p(er) q(ue)n lo retrai.
  Caizo uol q(ue) no(n) dei uoler.
  E zo co(m) li deueda fai.
  Claut sui en mala merce.
  Et ai ben faic de fol en pon.
  E no(n) sai p(er) qe mi deue.
  Mais q(ue) trop poigei co(n)tra mon.
  
   
  D’aizo fai feunia parer
  Ma dompna per quen lo retrai
  C’aizo vol que non dei voler
  E zo c’om li deveda fai.
  Claut sui en mala merce
  Et ai ben faic de fol en pon
  E non sai per qe mi deve
  Mais que trop poigei contra mon.
  
  VI   VI
  
  Pois amidon no(n) pod ualer.
  Dig ni merces ne dreit qeu ai.
  Ni alei no(n) uent aplaiser.
  Chil mama mais no(n) lo dirai.
  Ai cum part dele enrecre.
  Mort ma ep(er) mort li respon.
  Çuauc men poisc il nom rete.
  Çais en eisil (et) no(n) sai on.
  
   
  Pois a midon non pod valer
  Dig ni merces ne dreit q’eu ai
  Ni a lei non vent a plaiser
  Chil m’ama mais non lo dirai
  Ai cum part de le en recre
  Mort m’a e per mort li respon
  Çuauc m’en poisc il no·m rete
  Çais en eisil et non sai on.
  
  VII   VII
   
  Merces es p(er)duda p(er)uer.
  Mais eo no(n) osaubi anc mai.
  Car cil qi plus endegrauer.
  La p(er)duda (et) on la qerai.
  Ai con ma sembla qi la uei.
  Qi laichet chautrui desiron.
  Qi ia ses lei no(n) aura be.
  Laisse morir qe no(n) laon.
  
    
  Merces es perduda per ver
  Mais eo non o saubi anc mai
  Car cil qi plus en degr’aver
  La perduda et on la qerai.
  Ai con ma sembla qi la vei
  Qi laichet chautrui desiron
  Qi ia ses lei non aura be.
  Laisse morir qe non l’aon.
  
  VIII   VIII
   
  TRistan ies no(n) aures de me.        
  Qeu men uauc chaitiu eno(n) sai on.
  De chantar megec merecre.
  E de ioi damar mescon.     
  
   
  Tristan ies non aures de me
  Q’eu m’en vauc chaitiu e non sai on
  De chantar me gec me recre
  E de ioi d’amar m’escon.