Cots

Versione stampabilePDF version
I.
Al plus leu q'ieu sai far chanssons,
cum cel que daur'et estaigna,
m'i empren eras, mas doptos
sui que sabers no·m sofraigna.
Mas per tal mi platz essaiar
cum leu chanssoneta fezes,
car so chant'om mais q'es meins car,
per q'eu vau planan mon chantar
d'escurs digz c'om leu apreses.
   
II.
Lonc temps ai amat en perdos,
non puosc sofrir no me·n plaigna,
e non sai per cals ochaios;
mas ben esperan gazaigna,
per q'eu n'aten —mas tart me par!—
que lieis que m'es del cor plus pres
fass'Amors tant homiliar
qe·m don joi; car no·m pot vedar
q'eu no l'am ia ill no·m ames.
 
III.
 
Ges d'amar lieis un an o dos
no·m plaing, sitot m'es estraigna,
c’oras, jorns e temps e sazos
mas Amors tem qe·m soffraigna.
C’anc, puois la vi, per nuill pensar
non fo q'inz el cor no m'estes
sos semblans, per q'eu la vi clar
car ella·m fetz pels huoills passar
sa beutat que totz temps mires.
   
IV.
Soven remire sas faissos,
c'Amors mi ten en greu laigna,
e no·m par ni non cre c'anc fos
vas ren de mala compaigna
mas vas me, que jes desamar
non la puosc per dan qe·n preses;
qe·l mals m'es doutz a sofertar
per qe·l bes m'es a merceiar
q'ieu n'aten; mas no m'o tardes!
   
V.
De lieis servir sui voluntos
c'al meins aitan cuiz me·n taigna;
qez en mains luecs es servirs bos.
Eras n'ai trop dig, remaigna!
C'ab un fil de son mantel var,
s'a lieis fos plazen qe·m dones,
mi feira plus jauzen estar
ancar mais que non pogra far
autra del mon c'ab si·m colgues.
   
VI.
Fis amics desaventuros,
ab pauc de joi, ses mesclaigna,
messongiers de messonjas blos,
esqius plus c'auzels de saigna,
com per vendre e per donar
vos sui estatz e, si·us plagues,
degra ab vos merce trobar.
Dompna, pois als no·m voletz far,
sofretz qe·us vis e qe·us preies!
   
VII.
Chanssos, tu m'iras saludar
cella qui m'es del cor plus pres
e diras li senes doptar
q'ieu cuich Malleon domesgar
plus leu d'un falcon yslandes.
   
VIII.
[N'Enveiatz, eu sai tan d'amar
que miels dezir e miels tenc car
e miels am d'ome qu'anc nasques.]