Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > JAUFRE RUDEL > EDIZIONE

EDIZIONE

  • Bels m'es l'estius e·l temps floritz [1] Ed [2] Col [3] Tm [4]
  • Lanquan li jorn son lonc en mai [5] Ed [6] Col [7] Tm [8] Mus [9]
  • No sap chantar qui∙l so no di [10] Ed [11] Col [12] Tm [13] St [14]
  • Pro ai del chan essenhadors [15] Ed [16] Col [17] Tm [18]
  • Quan lo rius de la fontana [19] Tc [20] Ed [21] Col [22] Tm [23]
  • Quan lo rossinhols el foillos [24] Ed [25] Col [26] Tm [27]
  • ​VIDA [28]  Ed [29]Tm [4]

  
      Dubbie attribuzioni
 

  • Lanquan lo temps renovela [30] Ed [31]
  • Qui no sap esser chantaire [32] Ed [33]

 

  • - Tr = Testo e traduzione - Com = Commento - Tc = Testo critico a nostra cura - Ed = Edizioni a cura di altri - Col = Collazione - Tm = Tradizione manoscritta - St = Stampe antiche - Not = Trascrizione melodia - Mus = Esecuzione musicale
  • letto 7408 volte

Bels m'es l'estius e·l temps floritz

BdT 262,1

Mss.: C 214, Mʰ² 73, e 174 = Jaufre Rudel.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 (Frank 571:9). Vers (chan) di 8 coblas doblas di 7 versi.

Edizioni: Stimming 1873, p. 49; Jeanroy 1915, p. 9; Pickens 1978, p. 144; Beltrami 1978-79; Wolf - Rosenstein 1983, p. 130; Chiarini 1985, p. 101; Lafont 1992, p. 48; Chiarini 2003, p. 109.

Vai al Rialto [34].

  • letto 3950 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1316 volte

Beltrami

I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy m’i es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.

II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten
e selh es fols qui trop s’irays.

III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar jamays.

IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cuy ieu n’ey obeditz
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor
qu’er an lur grat e lur prezen,
e, que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.

V.
Mas per so m’en suy esclarzitz:
ja non creyrai lauzenjador,
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trays.

VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.

VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz,
que tot can lo fraire·m desditz
aug autreiar a la seror,
e nuills hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.

VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz,
et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.

  • letto 509 volte

Chiarini

I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
 
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui tro s’irais.
 
III.
Lonc temps ai estat en dolor
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mais.

IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
 
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.
 
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.

VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
 
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.

  • letto 810 volte

Chiarini2

I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,  
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
 
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor  
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irais.
 
III.
Lonc temps ai estat en dolor  
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,  
e non hi vuelh tornar ja mais.

IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,  
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
 
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:  
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.  
 
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,  
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,  
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.

VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,  
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
 
VIII.
El mes d’abril e de pascor,  
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,  
car soi descargatz de fol fais.

  • letto 503 volte

Jeanroy

I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.

II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray jamai alhor  
Ni non querrai autrui conquistz,
Qu’eras say ben az escien
Que selh es savis, qui aten
E’ selh es fols, qui trop s’irays.

III.
Lonc temps ai estat en dolor  
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que no·m rissides de paor.
Mas aras vey e pes e sen,
Que passat ai aquelh turmen, 
E non hi vuelh tornar ja mays.

IV.
Mout mi tenon a gran honor
Tug silh, cui ieu n’ey obeditz
Quar a mon joi suy revertitz:
E laus en lieys e Dieu e lor,  
Qu’er an lur grat e lur prezen,
E, que qu’ieu m’en anes dizen,
Lai mi remanh e lai m’apais.

V.
Mas per so m’en sui encharzitz,  
Ja no·n creyrai lauzenjador,  
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren;
Per qu’ieu sai ben az escien
Qu’anc fin’amor home non trays.  

VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despolhatz sotz cobertor
E puesc vos en traire auctor
La nueyt, quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,  
Quar aissi·s n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.

VII.
Mais d’una re soi en error
E·n estai mos cors esbaïtz
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nulhs hom non a tan de sen,
Que puesc’ aver cominalmen,
Que ves calque part non biais.

VIII.
El mes d’abril e de pascor
Can l’auzel movon lur dous critz
Adoncs vuelh mos chans si’ auzitz,
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per ric e per manen
Car soi descargatz de fol fais.

  • letto 503 volte

Lafont

I.
Belhs m’es l’estius e’l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de jòy m’i es cobitz.
E quant hòm ve son jauzimen,
es ben razós e d’avinen
qu’òm sia plus coyndes e guays.

II.
Er ai ieu jòy e suy jausitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui atén,
e selh es fóls qui tròp s’irays.

III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fòrt endurmitz
que no’m rissidès de paor.
Mas aras vey e pen e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.

IV.
Mout mi tenon a gran honor
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon jòy suy revertitz;
e laus eu lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E qué qu'ieu me’n anès dizen
lai mi remanh e lay m’apays.

V.
Mas per sò m’en suy encharzitz
ja non creyrai lauzenjadors:
q’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no’n sia sals e gueritz.
Plus savis hòm de mi mesprén,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors hòme non trays.

VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon còr dolen,
quar aissí’s n’aneron rizen
qu’enquer en sospir e’n pantais.

  • letto 478 volte

Pickens

I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen,
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.

II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray ja mai alhor  
Ni non querrai autruy conquistz,
Qu’eras say ben az escïen
Que selh es savis qui aten
E selh es fols qui trop s’irays.

III.
Lonc temps ai estat en dolor  
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que mo·m rissides de paor;
Mas aras vey e pes e sen
Que passat ai aquelh turmen
E non hi vuelh tornar ja mays.

IV.
Mout mi tenon a gran honor
Totz selhs cuy ieu n’ey obeditz.
Quar a mon joy suy revertitz
E laus en lieys e Dieu e lhor,  
Qu’er an lur grat e lur prezen;
E que qu’ieu me n’anes dizen,
Lai me remanh e lay m’apays.

V.
Mas per so m·en suy encharzitz:
Ja non creyrai lauzenjador,  
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er non sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per qu’ieu sai ben az escïen
Qu’anc fin’ amor home no trays.  

VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despollatz sotz cobertor,
E puesc vos en traire auctor
La nueyt quant ieu fuy assalhitz:
Totz temps n’aurai mon cor dolen,  
Quar aissi n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.

VII.
Mais d’una re soi en error,
E n’estai mos cors esbaïtz,
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nuills hom non a tan de sen
(Que puesc’ aver cominalmen)
Que ves calque part non biais.

VIII.
El mes d’abril e de Pascor,
Can l’auzel movon lurs dous critz,
Adoncs vueill mon chans si’ auzitz;
Et aprendetz lo, cantador,
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per rics e per manen
Car soi descargatz de fol fais.

  • letto 494 volte

Stimming

I.
Belhs m’es l’estius el temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen, 
es ben razos e d’avinen,
qu’om sia plus coindes e guais.

II.
Er ai ieu joi e sui jauzitz
e restauratz en ma valor
e non irai jamai alhor  
ni non querai autrui conquitz;  
qu’eras sai ben az escien,
que selh es savis, qui aten,
e selh es fols, qui trop s’irais.

III.
Lonc temps ai estat en dolor  
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz,
que nom rissides de paor;
mas aras vei e pes e sen,
que passat ai aquelh turmen, 
e non hi vuelh tornar jamais.

IV.
Mout mi tenon a gran honor
tug silh, cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz,  
e laus en lieis e dieu e lor,  
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.

V.
Mas per so m’en sui escharitz,  
ja non creirai lauzenjador,  
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er non sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren;
per qu’ieu sai ben az escien, 
qu’anc fin’amor home non trais.  

VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despolhatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueit, quant ieu fui assalhitz;  
totz temps n’aurai mon cor dolen,  
quar aissis n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir en pantais.

VII.
Mais d’una re soi en error,
en estai mos cors esbaitz,  
que tot, can lo frairem desditz,  
aug autrejar a la seror;
e nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’ aver cominalmen,
que ves calque part non biais.

VIII.
El mes d’abril e de pascor,  
can l’auzel movon lurs dous critz,
 adoncs vuelh, mos chans si’ auzitz,
et aprendetz lo, chantador;
e sapchatz tug cominalmen,  
qu’ ieum tenc per ric e per manen,  
car soi descargatz de fol fais.

  • letto 484 volte

Wolf-Rosenstein

I
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.

II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz,
e restauratz en ma valor,
e non iray ja mai alhor,
ni non querrai autruy conquistz;
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irays.

III.
Lonc temps ai estat en dolor,
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.

IV.
Mout mi tenon a gran honor,
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.

V.
Mas per so m’en suy escharzitz,
ja non creyrai lauzenjador;
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amor home non trays.

VI.
Mielhs mi for a jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.

VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz:
que tot can lo fraire·m desditz
aug autrejar a la seror;
e nuills hom non a tan de sen
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.

VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz:
et aprendetz lo, chantador!
e sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per rics e per manen
car soi descargatz de fol fais.

  • letto 446 volte

Collazione

1
C: Belhs m'es l'estius e·l temps floritz
Mʰ²: Bel m'es l'estius e·l temps fluritz
e: Bel m'est l'estius e·l temps fluritz

2
C: quan l'auzelh chanton sotz la flor
Mʰ²: e·ls auzels chanton sotz la flor
e: e·ls auzels chanton sotz la flor

3
C: mas ieu tenc l'ivern per gensor
Mʰ²: mai ieu tenc l'ivern per gensor
e: mai ieu tenc l'ivern per gensor

4
C: quar mais de joy m'i es cobitz
Mʰ²: car mais de joi mi es cobitz
e: car mais de joi m'i es cobitz

5
C: e quant hom ve son jauzimen
Mʰ²: e cant hom ve son jauzimen
e: e cant hom ve son jauzimen

6
C: es ben razos e d'avinen
Mʰ²: es ben razos et avinen
e: es ben razos et avinen

7
C: qu'om sia plus coyndes e guays.
Mʰ²: c'om sia cueintes e gais.
e: c'om sia cueintes e gais.

8
C: Er ai ieu joy e suy jauzitz
Mʰ²: Er ai ieu joi e soi jausitz
e: Er ai ieu joi e soi jauzitz

9
C: e restauratz en ma valor
Mʰ²: e restauratz en ma valor
e: e restauratz en ma valor

10
C: e non iray iamai alhor
Mʰ²: e non irai jamais aillor
e: e non irai jamais aillor

11
C: ni non querrai autruy conquistz
Mʰ²: ni conquerrai autruis conquitz
e: ni conquerrai autruis conquitz

12
C: qu'eras say ben az escien
Mʰ²: qu'eras sai ben az essien
e: qu'eras sai ben ad essien

13
C: que selh es savis qui aten
Mʰ²: que sel es savis qui aten
e: que sol es savais qui aten

14
C: e selh es fols qui trop s'irays.
Mʰ²: e sel es fol qui trop s'irais.
e: e sel es fol qui trop s'irais.

15
C: Lonc temps ai estat en dolor
Mʰ²: Lonc temps ai estat en dolor
e: Lonc temps ai estat en dolor

16
C:  e de tot mon afar marritz
Mʰ²: e de tot mon afar marritz
e: e de tot mon afar marritz

17
C: qu'anc no fuy tan fort endurmitz
Mʰ²: c'anc no fui tan fort endurmitz
e: c'anc no fui tant fort endurmitz

18
C:  que no·m rissides de paor
Mʰ²: que no·m reisides de paor
e: que no·m reisides de paor

19
C: mas aras vey e pes e sen
Mʰ²: mas eras vei e pes e sen
e: mas eras vei e pes e sen

20
C: que passat ai aquelh turmen
Mʰ²: que pasatz sui d'aisel turmen
e: que passatz sui d'aisel turmen

21
C: e non hi vuelh tornar ja mays.
Mʰ²: e no·i vueil tornar ja mais.
e: e no i vueill tornar ja mais.

22
C: Mout mi tenon a gran honor
Mʰ²: Molt m'o tenon a gran honor
e: Molt m'o tenon a gran honor

23
C: totz selhs cuy ieu n'ey obeditz
Mʰ²: tug silh a cui non soi peditz
e: tug silh a cui non soi peditz

24
C: quar a mon joy suy revertitz
Mʰ²: car a mon joi soi revertitz
e: car a mon joi soi revertitz

25
C: e laus en lieys e Dieu e lhor
Mʰ²: e laus en Dieu e lieis e lor
e: e laus en Dieu e leis e lor

26
C: quer an lur grat e lur prezen
Mʰ²: qu'er an lur grat e lur prezen
e: qu'er an lur grat e lur prezen

27
C: e que qu'ieu m'en anes dizen
Mʰ²: e que que ieu manes dizen
e: manca

28
C: lai mi remanh e lay m'apays.
Mʰ²: lai mi remanh e lai m'apais.
e: lai mi rimanh e lai m'apais

29
C: Mas per so m'en suy escharzitz
Mʰ²: Mai per so men soi escarzitz
e: Mai per so m'en soi escarzitz

30
C: ja non creyrai lauzenjador
Mʰ²: ja non creirai lauzenjador
e: ja non creirai lauzenjador

31
C: qu'anc no fuy tan lunhatz d'amor
Mʰ²: car non soi tan lonhatz d'amor
e: car non soi tan lonhatz d'amor

32
C: qu'er no·n sia sals e gueritz
Mʰ²: qu'er no·n sia sals e gueritz
e: qu'er non sia sals e gueritz

33
C: plus savis hom de mi mespren
Mʰ²: plus savis hom de mi mespren
e: plus savis hom de mi mespren

34
C: per qu'ieu sai ben az escien
Mʰ²: per qu'ieu sai be az essien
e: per qu'ieu sai be ad essien

35
C: qu'anc fin'amor home non trays.
Mʰ²: c'anc fin'amors home non trais.
e: c'anc fin'amors home non trais.

36
C: Mielhs mi fora jazer vestitz
Mʰ²: Meills mi fora jazer vestitz
e: Meills mi fora jazer vestitz

37
C: que despollatz sotz cobertor
Mʰ²: que despoillatz sotz cobertor (v. 38)
e: que despoillatz sotz cobertor (v. 38)

38
C: e puesc vos en traire auctor
Mʰ²: e puesc vos en traire auctor (v. 37)
e: e puesc vos en traire auctor (v. 37)

39
C: la nueyt quant ieu fuy assalhitz
Mʰ²: la nueit cant ieu soi asaillitz
e: la nueit, cant ieu soi assaillitz

40
C: totz temps n'aurai mon cor dolen
Mʰ²: tostemps n'aurai mon cor dolen
e: tostemps n'aurai mon cor dolen

41
C: quar aissi·s n'aneron rizen
Mʰ²: c'aisi·s n'aneron rizen
e: c'aisi·s n'aneron rizen

42
C: qu'enquer en sospir e·n pantays.
Mʰ²: qu'enquer en sospir e·n patais.
e: qu'enquer en sospir e·n patais.

43
Mʰ²: Mai d'una re soi en error
e: Mais d'una re soi en error

44
Mʰ²: e·n estai mos cors esbaitz
e: e·n estai mos cors esbaitz

45
Mʰ²: que tot can lo fraire·m desditz
e: que tot can lo fraire·m desditz

46
Mʰ²: aug autrejar a la seror
e: aug autrejar a la seror

47
Mʰ²: e nuills hom nona tan de sen
e: e nuills hom non a tan de sen,

48
Mʰ²: que puesc'aver cominalmen
e: que puesc'aver cominalmen

49
Mʰ²: que ves calque part non biais.
e: que ves calque part non biais.

50
Mʰ²: El mes d'abril e de pascor
e: El mes d'abril e de pascor

51
Mʰ²: can l'auzel movon lurs dous critz
e: can l'auzel movon lurs dous critz

52
Mʰ²: adoncx vueil mos chans si'auzitz
e: adoncs vueill mos chans si'auzitz

53
Mʰ²: et aprendetz lo chantador
e: et aprendetz lo chantador

54
Mʰ²: e sapchatz tug cominalmen
e: e sapchatz tug cominalmen

55
Mʰ²: qu'ie·m tenc per ricx e per manen
e: qu'ie·m tenc per rics e per manen

56
Mʰ²: car soi descargatz de fol fais.
e: car soi descargatz de fol fais.

  • letto 1174 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2656 volte

CANZONIERE C

A cura di Sara Rattenni

  • letto 3053 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                        Vai al manoscritto [35]

  • letto 2099 volte

Edizione diplomatica

 

   B  Elhs              Jaufre rudel.
        mes lestius el temps flo
         ritz. quan lauzelh cha(n)
          ton sotz la flor. mas ieu
    tenc liuern per gensor. q(ua)r mais
    de ioy mi es cobitz. e quant hom
    ue son iauzimen. es ben razos e
    dauinen. quom sia plus coyndes
    
                                              eguay(s).


    E r ai ieu ioy e suy iau
    zitz. e restauratz en ma ualor. e
    non iray iamai alhor. ni non q(ue)r-
    rai autruy conquistz. queras
    say ben azescien. que selh es sa-
    uis qui aten. e selh es fols qui
    trop sirays.


    L onc temps ai estat en dolor.
    e de tot mon a far marritz. q(ua)nc
    no fuy tan fort endurmitz. que
    nom rissides de paor. mas aras
    uey e pes e sen. que passat ai a
    quelh turmen. e non hi uuelh
    tornar iamays.

    M out mi tenon a gran honor.
    totz selhs cuy ieu ney obeditz.
    quar amon ioy suy reuertitz. e
    laus en lieys e dieu elhor. quer
    an lur grat e lur prezen. e que
    quieu men anes dizen. lai mi
    remanh e lay ma pays.

     M as per so men suy escharzitz.
   ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc
   no fuy tan lunhatz damor. quer
   non sia sals e gueritz. plus sauis
   hom de mi mespren. per quieu sai
   ben azescien. quanc finamor ho-
   me non trays.

   M ielhs mi fora iazer uestitz. que
   despollatz sotz cobertor. e puesc uos
   en traire auctor. la nueyt quant
   ieu fuy assalhitz. totz temps nau 
   rai mon cor dolen. quar aissis na-
   ueron rizen. quenquer en sospir
   en pantays.
  • letto 2863 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel.   Jaufre Rudel
    I
   B  Elhs              Jaufre rudel.
        mes lestius el temps flo
         ritz. quan lauzelh cha(n)
          ton sotz la flor. mas ieu
    tenc liuern per gensor. q(ua)r mais
    de ioy mi es cobitz. e quant hom
    ue son iauzimen. es ben razos e
    dauinen. quom sia plus coyndes
      
                                              eguay(s).
  Belhs m'es l'estius e·l temps floritz,
  quan l'auzelh chanton sotz la flor;
  mas ieu tenc l'ivern per gensor,
  quar mais de joy m'i es cobitz.
  E quant hom ve son jauzimen
  es ben razos e d'avinen
  qu'om sia plus coyndes e guays.
    II
    E r ai ieu ioy e suy iau
    zitz. e restauratz en ma ualor. e
    non iray iamai alhor. ni non q(ue)r-
    rai autruy conquistz. queras
    say ben azescien. que selh es sa-
    uis qui aten. e selh es fols qui
    trop sirays.
  Er ai ieu joy e suy jauzitz
  e restauratz en ma valor,
  e non iray jamai alhor
  ni non querrai autruy conquistz:
  qu'eras say ben az escien
  que selh es savis qui aten,
  e selh es fols qui trop s'irays.
    III
    L onc temps ai estat en dolor.
    e de tot mon a far marritz. q(ua)nc
    no fuy tan fort endurmitz. que
    nom rissides de paor. mas aras
    uey e pes e sen. que passat ai a
    quelh turmen. e non hi uuelh
    tornar iamays.
  Lonc temps ai estat en dolor
  e de tot mon afar marritz,
  qu'anc no fuy tan fort endurmitz
  que no
·m rissides de paor.
  Mas aras vey e pes e sen
  que passat ai aquelh turmen,
  e non hi vuelh tornar ja mays.
    IV
    M out mi tenon a gran honor.
    totz selhs cuy ieu ney obeditz.
    quar amon ioy suy reuertitz. e
    laus en lieys e dieu elhor. quer
    an lur grat e lur prezen. e que
    quieu men anes dizen. lai mi
    remanh e lay ma pays.
  Mout mi tenon a gran honor
  totz selhs cuy ieu n'ey obeditz,
  quar a mon joy suy revertitz;
  e laus en lieys e Dieu e lhor,
  quer an lur grat e lur prezen.
  E que qu'ieu m'en anes dizen,
  lai mi remanh e lay m'apays.
    V
   M as per so men suy escharzitz.
   ia non creyrai lauzen iador. q(ua)nc
   no fuy tan lunhatz damor. quer
   non sia sals e gueritz. plus sauis
   hom de mi mespren. per quieu sai
   ben azescien. quanc finamor ho-
   me non trays.
  Mas per so m'en suy escharzitz,
  ja non creyrai lauzenjador:
  qu'anc no fuy tan lunhatz d'amor,
  qu'er no
·n sia sals e gueritz.
  Plus savis hom de mi mespren:
  per qu'ieu sai ben az escien
  qu'anc fin'amor home non trays.
    VI
   M ielhs mi fora iazer uestitz. que
   despollatz sotz cobertor. e puesc uos
   en traire auctor. la nueyt quant
   ieu fuy assalhitz. totz temps nau-
   rai mon cor dolen. quar aissis na-
   neron rizen. quenquer en sospir
    en pantays.
  Mielhs mi fora jazer vestitz,
  que despollatz sotz cobertor:
  e puesc vos en traire auctor
  la nueyt quant ieu fuy assalhitz.
  Totz temps n'aurai mon cor dolen,
  quar aissi
·s n'aneron rizen,
  qu'enquer en sospir e
·n pantays.
  • letto 878 volte

CANZONIERE Mʰ²

  • letto 773 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 395.
 

Bel mes lestius el temps fluritz
Els auzels chanton sotz la flor
Mai ieu tenc liuern per gensor
Car mais de ioi mi es cobitz
E cant hom ue son iauzimen
Es ben razos et auinen
Com sia cueintes e gais
I.
Bel m'es l'estius e·l temps fluritz,
e·ls auzels chanton sotz la flor;
mai ieu tenc l'ivern per gensor,
car mais de joi mi es cobitz.
E cant hom ve son jauzimen,
es ben razos et avinen
c'om sia cueintes e gais.
Erai ieu ioi e soi iausitz
E restauratz en ma ualor
E nonirai iamais aillor
                                Ni conquerrai
Ni conquerrai autruis conquitz
Queras sai ben azessien
Que sel es sauis qui aten
E sel es fol qui trop sirais.
II.
Er ai ieu joi e soi jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais aillor
ni conquerrai autruis conquitz:
qu'eras sai ben az essien
que sel es savis qui aten,
e sel es fol qui trop s'irais.
Lonc temps ai estat en dolor
E de tot mon afar marritz
Canc no fui tan fort endurmitz
Que nom reisides de paor
Mas eras uei e pes e sen
Que pasatz sui daisel turmen
E noi uueil tornar iamais
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
c'anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas eras vei e pes e sen
que pasatz sui d'aisel turmen,
e no·i vueil tornar ja mais.
Molt mo tenon a gran honor
Tug silh a cui non soi peditz
Car a mon ioi soi reuertitz
E laus en dieu e lieis e lor
Queran lur grat e lur prezen;
E que que ieu manes dizen
Lai mi remanh e lai mapais.
IV.
Molt m'o tenon a gran honor
tug silh a cui non soi peditz
car a mon joi soi revertitz;
e laus en Dieu e lieis e lor,
qu'er an lur grat e lur prezen.
E que que ieu manes dizen,
lai mi remanh e lai m'apais.
Mai per so men soi escarzitz
Ia non creirai lauzeniador
Car non soi tan lonhatz damor
Quer non sia sals e gueritz
Plus sauis hom de mi mespren
Perquieu sai be azessien
Canc finamors home non trais.
V.
Mai per so men soi escarzitz,
ja non creirai lauzenjador:
car non soi tan lonhatz d'amor,
qu'er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu'ieu sai be az essien
c'anc fin'amors home non trais.
Meills mi fora iazer uestitz
E puesc uos en traire auctor
Que despoillatz sotz cobertor
La nueit cant ieu soi asaillitz
Tostemps naurai mon cor dolen
Caisis naneron rizen
Quenquer en sospir en patais.
VI.
Meills mi fora jazer vestitz,
e puesc vos en traire auctor
que despoillatz sotz cobertor
la nueit cant ieu soi asaillitz.
Tostemps n'aurai mon cor dolen
c'aisi·s n'aneron rizen,
qu'enquer en sospir e·n patais.
Mai duna re soi en error
Enestai mos cors esbaitz
Que tot can lo frairem desditz
                                Aug
Aug autreiar ala seror
E nuills hom nona tan de sen
Que puescauer cominalmen
Que ues calque part non biais.
VII.
Mai d'una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nuills hom nona tan de sen,
que puesc'aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
El mes dabril e de pascor
Can lauzel mouon lurs dous critz
Adoncx uueil mos chans siauzitz
Et aprendetz lo chantador
E sapchatz tug cominalmen
Quiem tenc per ricx e per manen
Car soi descargatz de fol fais.
VIII.
El mes d'abril e de pascor,
can l'auzel movon lurs dous critz,
adoncx vueil mos chans si'auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu'ie·m tenc per ricx e per manen,
car soi descargatz de fol fais.    
  • letto 562 volte

CANZONIERE e

A cura di Luca Gatti

  • letto 629 volte

Riproduzione fotografica

Untitled%202_1.jpg
Untitled%203_2.jpg
Untitled%204_0.jpg
Untitled%205_0.jpg
Untitled%206.jpg
Untitled%207.jpg
  • letto 605 volte

Edizione diplomatica

Untitled%208_3.png Jaufre Rudel.
Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz
E' ls auzels chanton sotz la flor;
Mai ieu tenc l'ivern per gensor,
Car mais de ioi mi es cobitz:
E cant hom ve son iauzimen,
Es ben razos, et avinen,
Com sia cueintes, e gais.
Untitled%209_3.png Er ai ieu ioi, e soi iauzitz,
E restauratz en ma valor;
E non irai iamais aillor;
Ni conquerrai autruis conquitz;
Qu'eras sai ben ad essien,
Que sol es savais qui aten,
E sel es fol, qui trop s'irais.
Untitled%2010_1.png Lonc temps ai estat en dolor,
E de tot mon afar marritz,
C'anc no fui tant fort endurmitz,
Que no'm reisides de paor.
Mas eras vei, e pes, e sen,
Que passatz sui d'aisel turmen,
E no i vueill tornar iamais.
Untitled%2011_1.png Molt m'o tenon à gran honor
Tug silh, a cui non soi peditz;
Car à mon ioi soi revertitz;
E laus en Dieu, e leis, e lor,
Quer an lur grat, e lur prezen:
Lai mi rimanh, e lai m'apais.
Untitled%2012_2.png Mai per so men soi escarzitz;
Ia non creirai lauzeniador,
Car non soi tan lonhatz d'amor,
Quer non sia sals, e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per quieu sai be ad essien,
C'anc fin amors home non trais.
Untitled%2013_1.png Meills mi fora iazer vestitz,
E puesc vos en traire auctor,
Que despoillatz sotz cobertor
La nueit, cant ieu soi assaillitz.
Tostemps n'aurai mon cor dolen,
C'aisis n'aneron rizen,
Quenquer en sospir, e'n patais.
Untitled%2014_1.png Mais d'una re soi en error,
E n'estai mos cors esbaitz,
Que tot can lo fraire'm desditz,
Aug autreiar à la seror.
E nuills hom non a tan de sen,
Que puesc'aver cominalmen,
Que ves calque part non biais.
Untitled%2015_1.png El mes d'Abril, e de Pascor,
Car l'auzel el movon lurs dous critz,
Adoncs vueill mos chans sia'uzitz;
Et aprendetzlo chantador,
E sapchatz tug cominalmen,
Quie'm tenc per rics, e per manen,
Car soi descargatz de fol fais.
  • letto 696 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Bel m'est l'estius, e 'l temps fluritz
E' ls auzels chanton sotz la flor;
Mai ieu tenc l'ivern per gensor,
Car mais de ioi mi es cobitz:
E cant hom ve son iauzimen,
Es ben razos, et avinen,
Com sia cueintes, e gais.
I.
Bel m'est l'estius e·l temps fluritz
e·ls auzels chanton sotz la flor;
mai ieu tenc l'ivern per gensor,
car mais de joi m'i es cobitz.
E cant hom ve son jauzimen,
es ben razos et avinen
c'om sia cueintes e gais.
Er ai ieu ioi, e soi iauzitz,
E restauratz en ma valor;
E non irai iamais aillor;
Ni conquerrai autruis conquitz;
Qu'eras sai ben ad essien,
Que sol es savais qui aten,
E sel es fol, qui trop s'irais.
II.
Er ai ieu joi e soi jauzitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais aillor
ni conquerrai autruis conquitz:
qu'eras sai ben ad essien,
que sol es savais qui aten,
e sel es fol qui trop s'irais.
Lonc temps ai estat en dolor,
E de tot mon afar marritz,
C'anc no fui tant fort endurmitz,
Que no'm reisides de paor.
Mas eras vei, e pes, e sen,
Que passatz sui d'aisel turmen,
E no i vueill tornar iamais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
c'anc no fui tant fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas eras vei e pes e sen
que passatz sui d'aisel turmen
e no i vueill tornar ja mais.
Molt m'o tenon à gran honor
Tug silh, a cui non soi peditz;
Car à mon ioi soi revertitz;
E laus en Dieu, e leis, e lor,
Quer an lur grat, e lur prezen:
Lai mi rimanh, e lai m'apais.
IV.
Molt m'o tenon a gran honor
tug silh a cui non soi peditz,
car a mon joi soi revertitz;
e laus en Dieu e leis e lor,
qu'er an lur grat e lur prezen.
Lai mi rimanh e lai m'apais.
Mai per so men soi escarzitz;
Ia non creirai lauzeniador,
Car non soi tan lonhatz d'amor,
Quer non sia sals, e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per quieu sai be ad essien,
C'anc fin amors home non trais.
V.
Mai per so m'en soi escarzitz,
ja non creirai lauzenjador:
car non soi tan lonhatz d'amor,
qu'er non sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu'ieu sai be ad essien
c'anc fin'amors home non trais.
Meills mi fora iazer vestitz,
E puesc vos en traire auctor,
Que despoillatz sotz cobertor
La nueit, cant ieu soi assaillitz.
Tostemps n'aurai mon cor dolen,
C'aisis n'aneron rizen,
Quenquer en sospir, e'n patais.
VI.
Meills mi fora jazer vestitz,
e puesc vos en traire auctor,
que despoillatz sotz cobertor
la nueit cant ieu soi assaillitz.
Tostemps n'aurai mon cor dolen,
c'aisi·s n'aneron rizen,
qu'enquer en sospir e·n patais.
Mais d'una re soi en error,
E n'estai mos cors esbaitz,
Que tot can lo fraire'm desditz,
Aug autreiar à la seror.
E nuills hom non a tan de sen,
Que puesc'aver cominalmen,
Que ves calque part non biais.
VII.
Mais d'una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nuills hom non a tan de sen,
que puesc'aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
El mes d'Abril, e de Pascor,
Can l'auzel movon lurs dous critz,
Adoncs vueill mos chans sia'uzitz;
Et aprendetzlo chantador,
E sapchatz tug cominalmen,
Quie'm tenc per rics, e per manen,
Car soi descargatz de fol fais.
VIII.
El mes d'abril e de pascor,
can l'auzel movon lurs dous critz,
adoncs vueill mos chans si'auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen,
qu'ie·m tenc per rics e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
  • letto 997 volte

Lanquan li jorn son lonc en mai

BdT 262,2

Mss.: A 127, B 77, C 215, D 88, E 149, I 121, K 107, M 165, Mʰ 31, Mʰ² 79, R 63, S 182, Sg 96, a² 498, e 186, κ 72 = Jaufre Rudel; W 189 = Gaucelm Faidit; X 81, ε 1299 = anonimo.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 c8 d8 (Frak 376:8). Vers di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 3.

Melodia: ABABCDB (mss. XWR).

Edizioni:  Stimming 1873, p. 50; Appel 1895, p. 54; Jeanroy 1915, p.12; Lejeune 1959; Pickens 1978, p.150; Wolf - Rosenstein 1983, p. 146; Chiarini 1985, p. 85; Lafont 1992, p. 64; Chiarini 2003, p. 92; Zufferey 2009.

Vai al Rialto [36].

  • letto 6120 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1698 volte

Appel

I.
Lanquand li iorn son lonc en mai,
m’es bels douz chans d’auzels de lonh,
e quand me sui partitz de lai,
remembra·m d’un’amor de lonh.
vauc de talan enbroncs e clis,
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’inverns gelatz.

II.
Ia mais d’amor no·m gauzirai,
si no·m gau d’est’amor de lonh,
que gensor ni melhor no·n sai
vas nulha part, ni pres ni lonh;
tant es sos pretz verais e fis,
que lai el renc dels Sarrazis
fos eu per lieis chaitius clamatz!

III.
Be·m parra iois, quan li querrai
per amor dieu l’alberc de lonh,
e s’a lieis plai, albergarai
pres de lieis, si be·m sui de lonh;
adoncs parra·l parlamens fis,
quand drutz lonhdas’ er tant vezis
c’ab bels digz iauzira solatz.

IV.
Iratz e gauzens me·n partrai,
quan veirai cest’amor de lonh;
mas non sai coras veirai,
car trop son nostras terras lonh:
assatz i a pas e camis,
e per aisso no·n sui devis;
mas tot sia cum a Dieu platz.

V.
Ben tenc lo Senhor per verai,
per qu’ieu veirai l’amor de lonh;
mas per un ben que me·n eschai
n’ai dos mals, car tant m’es de lonh.
ai! car me fos lai pelleris,
si que mos fustz e mos tapis
fos pels sieus bels huolhs remiratz!

VI.
Dieus, que fetz tot quant ve ni vai,
e formet cest’amor de lonh,
mi don poder, que·l cor eu n’ai,
qu’en breu veia l’amor de lonh
veraiamen en locs aizis,
si que la cambra e·l iardis
mi resembles totz temps palatz.

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
ni desiran d’amor de lonh,
car nulhs autres iois tant no·m plai
cum iauzimens d’amor de lonh;
mas so qu’eu vuolh m’es tant ahis!
qu’enaissi·m fadet mos pairis
qu’ieu ames e non fos amatz.

VIII.
Mas so qu’ieu vuolh m’es tant ahis!
totz sia mauditz lo pairis
que·m fadet qu’ieu non fos amatz!

  • letto 637 volte

Chiarini

I.
Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
e quan mi sui partitz de lai
remembra·m d’un’amor de lonh:
vau de talan embroncx e clis,
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’iverns gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m jauzirai
si no·m jau d’est’amor de lonh:
que gensor ni melhor no·n sai
ves nulha part, ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el reng dels Sarrazis
fos hieu per lieis chaitius clamatz!

III.
Iratz e gauzens m’en partrai,
s’ieu ja la vei, l’amor de lonh;
mas no sai quoras la veirai,
car trop son nostras terras lonh:
assatz i a pas e camis,
e per aisso no·n sui devis ...
Mas tot sia cum a Dieu platz!

IV.
Be·m parra jois quan li querrai,
per amor Dieu, l’alberc de lonh:
e, s’a lieis platz, alberguarai
pres de lieis, si be·m sui de lonh.
Adoncs parra·l parlamens fis
quan drutz lonhdas er tan vezis
qu’ab cortes ginh jauzis solatz.

V.
Ben tenc lo Senhor per verai
per qu’ieu veirai l’amor de lonh;
mas per un ben que m’en eschai
n’ai dos mals, quar tan m’es de lonh.
Ai! car me fos lai pelegris,
si que mos fustz e mos tapis
fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

VI.
Dieus, que fetz tot quant ve ni vai
e formet sest’amor de lonh,
mi don poder, que cor ieu n’ai,
qu’ieu veia sest’amor de lonh,
veraiamen, en tals aizis,
si que la cambra e·l jardis
mi resembles totz temps palatz!

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
ni deziron d’amor de lonh,
car nulhs autres jois tan no·m plai
cum jauzimens d’amor de lonh.
Mas so qu’ieu vuelh m’es atahis,
qu’enaissi·m fadet mos pairis
qu’ieu ames e nos fos amatz.

VIII.
Mas so qu’ieu vuoill m’es atahis.
Totz sia mauditz lo pairis
que·m fadet qu’ieu non fos amatz!
 

  • letto 1020 volte

Chiarini2

I.
Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
e quan me sui partitz de lai
remembra·m d’un’amor de lonh:
vau de talan embroncx e clis, 
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’iverns gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m jauzirai
si no·m jau d’est’amor de lonh:
que gensor ni melhor no·n sai  
ves nulha part, ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el reng dels sarrazis
fos ieu per lieis chaitius clamatz!

III.
Iratz e gauzens m’en partrai,  
s’ieu ja la vei, l’amor de lonh;
mas no sai quoras la veirai,
car trop son nostras terras lonh:
assatz i a pas e camis,
e per aisso no·n sui devis... 
Mas tot sia cum a Dieu platz!

IV.
Be·m parra jois quan li querrai,
per amor Dieu, l’alberc de lonh:
e, s’a lieis platz, alberguarai
pres de lieis, si be·m sui de lonh. 
Adoncs parra·l parlamens fis
quan drutz lonhdas er tan vezis
qu’ab cortes ginh jauzis solatz.

V.
Ben tenc lo Senhor per verai
per qu’ieu veirai l’amor de lonh; 
mas per un ben que m’en eschai
n’ai dos mals, quar tan m’es de lonh.
Ai! car me fos lai pelegris,
si que mos fustz e mos tapis
fos pels sieus belhs huelhs remiratz! 

VI.
Dieus, que fetz tot quant ve ni vai
e formet sest’amor de lonh,
mi don poder, que cor ieu n’ai,
qu’ieu veia sest’amor de lonh,
veraiamen, en tals aizis, 
si que la cambra e·l jardis
mi resembles totz temps palatz!

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
ni deziron d’amor de lonh,
car nulhs autres jois tan no·m plai  
cum jauzimens d’amor de lonh.
Mas so qu’ieu vuelh m’es atahis,
qu’enaissi·m fadet mos pairis
qu’ieu ames e nos fos amatz.

VIII.
Mas so qu’ieu vuelh m’es atahis.  
Totz sia mauditz lo pairis
que·m fadet qu’ieu non fos amatz!

  • letto 625 volte

Jeanroy

I.
Lanquan li jorn son lonc en may
M’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
E quan mi suy partitz de lay
Remembra·m d’un’ amor de lonh:
Vau de talan embroncx e clis
Si que chans ni flors d’albespis
No·m platz plus que l’yverns gelatz.

II.
Ben tenc lo senhor per veray
Per qu’ieu veirai l’amor de lonh;
M
as per un ben que m’en eschay
N
’ai dos mals, quar tant m’es de lonh.
A
i! car me fos lai pelegris,
S
i que mos fustz e mos tapis
F
os pels sieus bels huelhs remiratz!

III.
Be·m parra joys quan li querray,
Per amor Dieu, l
’alberc del lonh:
E,
s’a lieys platz, alberguarai
Pres de lieys, si be·m suy de lonh:
Adoncs parra·l parlamens fis
Quand drutz lonhdas er tan vezis
Qu
’ab bels digz jauzira solatz.

VI.
Iratz e gauzens m’en partray,
S’ieu ja la vey, l’amor de lonh:

Mas non sai quoras la veyrai,
Car trop son nostras terras lonh:
Assatz hi a pas e camis,
E per aisso no·n suy devis...

Mas tot sia cum a Dieu platz!

V.
Ja mais d’amor no·m jauziray
Si no·m jau d’est’ amor de lonh,
Que gensor ni melhor no·n sai
Vas nulha part, ni pres ni lonh;
Tant es sos pretz verais e fis
Que lay el reng dels Sarrazis
Fos hieu per lieys chaitius clamatz!

VI.
Dieus que fetz tot quant ve ni vai
E formet sest’ amor de lonh
Mi don poder, que cor ieu n’ai,
Qu’ieu veya sest’amor de lonh
Verayamen, en tals aizis,
Si que la cambra e·l jardis
Mi resembles tos temps palatz!

VII.
Ver ditz qui m’apella lechay
Ni deziron d’amor de lonh,
Car nulhs autres joys tan no·m play
Cum jauzimens d’amor de lonh;
Mas so qu’ieu vuelh m’es atahis.
Qu’enaissi·m fadet mos pairis
Qu’ieu ames e no fos amatz.

VIII.
Mas so qu’ieu vuoill m’es atahis.
Totz sia mauditz lo pairis
Qe·m fadet q’ieu non fos amatz!

  • letto 688 volte

Lafont

I.
Lanquan li jorn son lonc e may,
m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
e quan mi suy partitz de lay,
remembra’m d’un’ amor de lonh.
Vau de talan embroncx e clis
si que chans ni flor d’albespís
no’m valon plus que yverns gelatz.

II.
Be tenc lo Senhor per veray
que formét sest’amor de lonh,
mas per un ben que me n’eschay
n’ai dos mals, quar tant suy de lonh.
A! quar no fuy lai pelegrís,
si que mos fustz e mos tapís
fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

III.
Be’m parrà jòys quan li querray
per amor Dieu l’ostal de lonh,
e s’a lieys platz, alberguarai
pres de lieys, si be’m suy de lonh,
qu’aissí es lo parlamens fis,
quan drutz lonhdàs es tan vezís
qu’ab cortés ginh jauzís solatz.

IV.
Iratz e dolens me’n partray
s’ieu no vey sest’amor de lonh.
No’m sai quora mais la veyrai,
que tan son nòstras terras lonh.
Assatz hi a pas e camís
e per aissò no’n sui devís.
Mas tot sia cum a lieys platz!

V.
Jamai d’amor no’m jauziray
si no’m jau d’est’ amor de lonh,
que miélher ni gensor no’n sai
ves nulha part, ni pres ni long.
Tant es sos pretz ricx e sobrís
que lai el reng dels Sarrasís
fo hieu per lieys chaitius clamatz!

VI.
Dieus, que fetz tot quant ve ni vay
e formèt sest’amor de lonh,
mi don poder, que còr be n’ai,
qu’ieu veya sest’amor de long,
verayamen en luec aizís,
si que las cambras e’ls jardís 
mi resemblo novels palatz!

VII.
Ver ditz qui m’apella lechay
e dezirós d’amor de lonh,
que nulhs autres jòys tan no’m plai
cum jauzimen d’amor de lonh.
Mas sò qu’ieu vuelh m’es tant ahís,
qu’enaissí’m fadèt mos pairís
qu’ieu amès e no fos amatz.

  • letto 562 volte

Pickens

Versione 1:

I.
Lan qand li jorn son lonc e mai
M’es bels douz chans d’auzels de loing,
E qand me sui partitz de lai
Remembra·m d’un’amor de loing;
Vauc de talan enbroncs e clis,
Si que chans ni flors d’albespis
No·m platz plus que l’inverns gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m gauzirai
Si no·m gau d’est’amor de loing:
Qe gensor ni meillor non sai
Ves nuilla part ni pres ni loing.
Tant es sos pretz verais e fis
Qe lai el renc dels Sarrazis
Fos eu per lieis chaitius clamatz.

III.
Iratz e gauzens me·n partrai
Qan veirai cest’amor de loing;
Mas non sai coras la·m veirai,
Car trop son nostras terras loing:
Assatz i a portz e camis,
E per aisso no·n sui devis,
Mas tot sia cum a Dieu platz!

IV.
Be·m parra jois qan li qerrai,
Per amor Dieu, l’alberc de lonh:
E s’a lieis plai, albergarai
Pres de lieis, si be·m sui de loing.
Adoncs parra·l parlamens fis
Qand drutz loindas er tant vezis
C’ab bels [digz] jauzirai solatz.

V.
Ben tenc lo seignor per verai
Per q’ieu veirai l’amor de loing,
Mas per un ben qe me n’eschai
N’ai dos mals, car tant m’es de loing.
Ai! car me fos lai peleris
Si qe mos fustz e mos tapis
Fos pelz sieus bels huoills remiratz!

VI.
Dieus qe fetz tot qant ve ni vai
E fermet cest’ amor de loing
Mi don poder, qe·l cor eu n’ai,
Q’en breu veia l’amor de loing
Veraiamen en locs aizis,
Si qe la cambra e·l jardis
Mi resembles totz temps palatz.

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
Ni desiran d’amor de loing,
Car nuills autre jois tant no·m plai
Cum jauzimens d’amor de loing;
Mas so q’eu vuoill m’es tant ahis
Q’enaissi·m fadet mos pairis
Q’ieu ames e nos fos amatz.

VIII.
Mas so q’ieu vuoill m’es tant ahis...
Totz sia mauditz lo pairis
Qe·m fadet q’ieu non fos amatz!

Versione 2:

I.
Lan quan li jorn son lonc e mai
M’es bels dous chanz d’auzels de loing,
E qan mi soi partitz de lai
Remembran d’un’ amor de loing.
Vauc de talan enbroncs [e] clis,
Si que chans ni flors d’albespis
No·m platz plus que li vertz gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m jauzirai
Si no·m gaug d’est’ amor de loing,
Que gensor ni meillor non sai
Ves nuilla part ni pres ni loing.
Tant es sos pretz verais e fis
Que lai el renc del[s] Sarracis
Fos eu per leis caitius clamatz.

III.
Iratz e jausens me·n partrai
Qan verai cest’ amor de loing,
Que per un ben que me n’eschai,
N’ai dos mals, si be·m soi de loing.
A! con fora dreigs pellegris
Si ja mos fots ni mos tapis 
Fos per sos bels oillz remiratz!

IV.
Dieus que fes tot qant es e fai
E formet nostr’ amor de loing
Mi don poder q’enquerra lai,
[Eu] remir cest’ amor de loing
Veraiamen en tal[s] aisis
Si que la cambra e·l jardis
Mi resemblon maisos e palatz!

V.
Ben para jois qant li querrai
Per amor Dieu l’alberc de loing,
E s’a lei platz, albergarai
Pres de lei, si be·m soi de loing.
Adoncs para·l parlamenz fis
Quan druz londanz er tan vezis,
Ab bels ditz jauzira solatz.

Versione 3:

I.
Lan quan li jorn son lonc e may
M’es bels dous chans d’auzelhs de lonh,
E quan mi suy partitz de lay
Remembra·m d’un’ amor de lonh.
Vau de talan embroncx e clis,
Si que chans ni flor d’albespis
No·m valon plus qu’yverns gelatz.

II.
Be tenc lo senhor per veray
Que fermet sest’ amor de lonh,
Mas per un ben que me n’eschay
N’ai dos mals quar tant suy de lonh.
A! quar no fuy lai pelegris
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

III.
Be·m parra joys quan li querray
Per amor Dieu l’ostal de lonh,
E s’a lieys platz, alberguarai
Pres de lieys, si be·m suy de lonh,
Qu’aissi es lo parlamens fis
Quan drutz lonhdas es tan vezis
Qu’ab cortes ginh jauzis solatz.

IV.
Iratz e dolens me·n parray
S'ieu no vey sest’ amor de lonh:
No·m sai quora mais la veyrai
Que tan son nostras terras lonh.
Assatz hi a pas e camis,
E per aisso no·n suy devis,
Mas tot sia cum a lieys platz!

V.
Ja mai d’amor no·m jauziray
Si no·m jau d’est’ amor de lonh,
Que mielher ni gensor non sai
Ves nulha part ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz ricx et sobris
Que lai el reng dels Sarrazis
Fos hieu per lieys chaitius clamatz!

VI.
Dieus que fetz tot quant ve ni vay
E formet sest’ mor de lonh
Mi don poder, que cor be n’ai,
Qu’ieu veya sest’ amor de long.
Verayamen en luec[s] aizis,
Si que las cambras e·ls jardis 
Mi resemblo novels palatz.

VII.
Ver ditz qui m’apella lechay
E deziros d’amor de lonh, 
Que nuhls autres joys tan no·m plai
Cum jauzimen d’amor de lonh.
Mas so qu’ieu vuelh m’es tant ahis
Qu’enaissi·m fadet mos pairis
Qu’ieu ames e no fos amatz.

Versione 4:

I.
Lai can li jorn son lonc e may
M’es bel dos chans d’auzels de lon[h],
E can mi soi partitz de lay
Remembran un’ amor de lonh.
Vau de talan enbrons e clis,
Si que chans ni flor dels bels pis
No·m val plus que l’yvern in glatz.

II.
Be tenc lo senhor per veray
Que formet sest’ amor de lonh,
Que per un ben que me n’eschay
N’ai dos mals, si be·m soi de lonh.
A! car me fos ieu lay peleris
Si que [mos fustz e mos tapis]
Fos pels sieus bels huelhs remirat[z].

III.
Sel que fes tot cant ven e vay
E formet sest’ amor de lonh 
Me don poder al cor qu’ieu n’ay 
Que venha sest’ amor de lonh 
Veraiamen el[s] luec[s] aisi[s],
Si que la cambra e·l jardi[s]
Mi ressembles tos temps pala[tz
].

IV.
Iratz e dolens me·n partrai
S’ieu ja la vey l’amor de lonh,
Mais no say coras la·m veray
Car trop son nostras terras lonh.
C’assatz y a pas e camis,
E per aiso no soi devis;
Mais tot sia si com Dieu pla[tz].

V.
Ja mais, amors, no·m jauziray
Si no·m jaus d’est’ amor de lonh,
Car melhor ni jenser non sai
Vas nulha part ni pres ni lonh,
Car tan pareys son pretz sobris
Que lay el reng dels Sarrazis
Fos yeu ab lieys caitieus clamatz.

VI.
Ver ditz qui m’apela l[e]ial
Ni deziron d’amors de lonh, 
Car nulh
’ autr’ amor tan no·m play
Com chauzimen d’amor de lonh;
Mas so qu
’ieu vuelh m’es es aital 
Qu’enaisi m
’arret mos parri[s]
Qu’ieu ames e no fos amatz.

Versione 5:

I.
Lai qan li jorn son long en mai
M’es bells dous chans d’auzells de loinh,
E qam sui partitz de lay
Remembra·m d’un’ amor de loinh.
Vau de talan enbroncs e clis,
Si qe chanz ni flors d’albrespis
No·m val plus que l’iverz gelatz.

II.
Dieus qi fes tot qan ven e vai
E fermet est’ amor de loinh
Mi don poder, pos bon cors n’ai,
Con jauzisca d’amor de loinh
Veraiamentz en tals aissis
Si qe li cambra e li jardis
Mi resenbles novells plaissatz.

III.
Be·m parra jois qan li qerrai
P[er] amor Dieu l’ostal de loinh,
E s’a leis platz, alberjerai
Pres de leis, si ben sui de loinh.
Adoncs parra·l parllamentz fis
Qan drutz lointans er tan vesis,
Ab cortes [genh] jausis solatz.

IV.
Iratz e marritz me·n partrai
S’ieu ja la vei l’ amor de loinh,
Mas non sai si ja la verrai
Qar trop son nostras terras loinh:
Asatz hi a pas e camis,
Per qu’ieu non puesc esser devis;
Mas tot sia si con Dieu platz.

V.
Ver dis qi m’apellet liçay
Ni deziros d’amor de loinh, 
Qar neguna res tan no·m plai
Com jauzimentz d’amor de loinh.
Ai! qar mi fos ieu pelleris, 
Si qe mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus bells hueills remiratz!

VI.
Ja mai d’amor non jauzirai
S’aquest’amor non jau de loinh,

Quar meillor ni gensor non sai
Vas nulla part ni pres ni loinh,
Qe tant es sos bos pretz sobris
Qe lai el renc dels Sarrazis
Fos ieu per leis caitius clamatz.

Versione 2-a:

I.
[L]an cant li jorn son lonc en mai
M’es bels douz chanz d’auzels de lonh,
E quant me soi partit de lai
Remembra·m d’un’ amor de lo[n]g[h].
Vau de talan enbronchs e clis,
Si que flors ni chant d’albrespis
No·m val plus que l’ivers gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m jausirai
Si non vau d’est’ amor de longh,
Que genser ni meylor non sai
Vas nulha part ni prop ni lonh.
Tant es sos prets verais e fins
Que lai el renc dels Sarrazins
Fos eu chaitius per leis clamatz.

III.
Iratz e marritz me·n partrai
Si ja remir l’ amor de lonh,
Que per un ben que me n’eschai
N’ai dos mals, si be·m son de lonh.
Ai! com fora dretz pelegris
Si ja mos flocs ni mei tapis 
Sion per sos hoilhs remiratz!

IV.
Deus que fe tot can ve e vai
E formet nostr’ amor de lonh
Me·n don poder qu’enqueras lai
Eu remir cest’ amor de lonh
Veraiamen en tal[s] aizis
Si que la cambra e li jardins
Mi resenbles totz jorns pala[tz].

V.
Ben parra jois quant li querrai
Per amor Deu l’ostal de lonh,
E s’a leis platz, albergarai
Pres de leis, si ben son de lonh.
Adonch parra parlamens fis
Can drutz loindas sera vezis,
C’ab cortes joi jatz bel solatz.

VI.
Ver diz qui m’apela lichai
E desiran d’amor de loing, 
Car tan bela domna non sai 
Vas nulha part ni prop ni lonh,
Car fin’ amor a tan apris
Que cant troba dos amans fis
Sab ben faire d’estrains privatz.

Versione 5-a:

I.
Lay quan li jorn son loyn en may
M’es bel douç xans d’auçel de loyn,
E quar me soy partit de lay
E·m membra d’un’ amor de loyn
Vau de talanç embronchs e clis,
Si que xant ne flor d’alvespis
No·m val pus que l’ivern gelatz.

II.
Deus qui fe tot quan ve ni vay
E formet est’ amor de loyn
Me do poder que·l cor bel m’ay
De veser est’ amor de loyn
Veramen e en lochs asis,
Si que la cambra e·l jardis
Mi resemblet totz temps palatz.

III.
Be·m parra joy quant e·l querray
Per amor Deu l’ostal de loyn,
E s’a leys platz albergaray
Pres de leys, si be·m soy de loyn.
Adonch seran parlamentz fis
Quan drutz loy[n]dans er tam vesis
C’ap cortes jeyns jau bel solatz.

IV.
Be tench lo senynor per veray
Per qu’eu veuray senynor de loyn,
Car jencer ne meyllor no·n say
Ni çay ni lay, ni pres ni loyn,
Que tant parex so pretz sobris
Que lay el reyns del[s] Sarraÿs
Fos heu per leys xaytius clamatz.

V.
Ja mays car anar no faray
Tro veya est’ amor de loyn
E no say si ja la veyray
Car trop so[n] nostras terras loyn;
Asatz hi a pas e camis,
E per aquo no·n so devis:
Mas tot si’ axi com Deu platz!

VI.

Iratz e dolentz m·en partray
S’eu ja vey est’ amor de loyn,
Car peu un be qu[i me·n] estxay
N’ay [cen] mals car tant soy de loyn;
Mas tot quant heu vuyll m’es taÿs
Qu’enaxi·m fadet mos payris
Qu’eu ames e no fos amatz.

Versione 6:

I.
Lan qan li jorn son long en mai
M’es bel del chant d’ausels de long,
Et can me soi parti de lai
Mi menbre d’un’ amor de long.
Vau de talanz enbrunz e clins,
Si qe chant ni flor d’albespins
Non val mais qan l’ive[rn] clamatz.

II.
Ni ja d’amor non chausirai
Si no chan d’est’ amor de long,
Qe zenser ni meillor no sai
Vers nulla part [ni] pres ni long.
Qe tant es sos pretz gai e fins
Qe lai el reng de Sarrazins
Fos eu per lei caitiu clamatz.

III.
Ben parra joi qan li qerrai
Per amor Deu l’ostal de long,
Et s’a lei plais, albergerai
Pres de lei, se tot soi de long.
Adonc sera parlamen fins
Can druz luintans sera vizins
A bel diz et a gai solatz

IV.
Iraz e dolent me·n partrai
S’eu non vei cest’ amor de long, 
Et non sai se ge la verai
Qar tan son nostres terres long;
Et tant i a pas et chemins
Per q’eu non puis estre vezins;
Mas tuiz sia si com Deu plaz.

V.
Deu qe fist tuiz can ven et vai
E fermez cest’ amor de long
Mi don poder, pos talent n’ai 
Qe remir cest’ amor de long
Veraiamen in palazins,
Si qe la canbra et lo zardins
Me fos tan pres come longaz.

Versione 7: 

I.
Lan qan li jorn son long en mai
M’es bels chans d’auzels de long,
E qam mi sui partitz de lai
Mi [membra] d’un’ amor de long.
Vau de talan embroncs e cliz,
Si qe chantz ni f[l]ors d’albrespis
Non val mais q[e l’] ivern gela[tz].

II.
Dieus qi fes tot qant ven e vai
E forme[t] qest’ amor de loing
Mi don poder al cors q’eu ai
Q’en breu [r]emir [l’] amor de loing,
Qe maintz i a portz e camis,
Ni eu no sui del plus devis;
Mas tot sia ci som Dieu platz.

III.
Ben tieng lo segnor per verai
[Per q’ieu veirai] l’amor de loing,
Mas per un ben qi me n’eschai
Val dos mals, qar tan fui de loing.
Ai! qe no sui la pelegris 
Si qe motz fuitz e mos [t]apis
Fosson dels sieus bels oils miratz!

IV.
Ben paira joi qan li qerrai
De la part Dieu l’ostal de loing,
E s’a leis plai, m’albergarai
Pres de leis, si ben sui de loing:
Aqest er doutz perlamenz fis
Qan drutz loindas sera vezis 
Ab cortes ditz e bel solatz.

V.
[Ja] d’autr’ amor non jauzirai
Si non jau de s’amor de loing,
Qe genzor ni meillor non sai 
Ves nulla part ni pres ni loing,
E es tant sos ric pretz auzitz 
Qe lai el reng dels Sarazis
Fos ieu ab leis chaitius clamatz. 

VI.
Iratz e dolens me·n partrai
S’ieu ja la vai d’amor de loing,
E no sai coras la veirai,
Qe trop son nostras terras loing.

Versione 8:

I.
[L]an que li jor sunt lonc en may
M’est bel dolz chanz d’oisel de [loig],
[E q]an me sui partis de lai
Membre [moi d’un]e amor de loig.
Vais de talens bruns et enclins,
Si que chanz ne flors d’aubespins
Non val maiz que l’ivers gelaiz.

II.
Mol teg lou segnor per verai
Per que l’en dit amor de loig,
E per un ben que me n’eschai
Ai deus maus, car trop sui de loig.
Deus! car fusse sains pelegrins
Tan que mos fust e mos tapins
Fust de ses biauz eus remirais! 

III.
Ben parra jois quant li querrai
Per amors Dé l’hostal de loig,
E se li plais, helbergerai
Pres de li, car trop sui de loig.
Adoncs sera parlemens fins
Quant dru lointains seront veisins:
En corteis jois gist gens soulais.

IV.
Ja mais d’amors non jauzirai
Se non jauzis d’amors de loig,
E bien sai que grieument l’aurai,
Quar trop sunt nostres terres loig.
Dieus! tant i a pas et chemins
Que griément en serai saisins;
Or seit del tot si com li plais!

Versione 9:

I.
Lan qant li jor sont lonc en mai
M’est bel del chant d’auziaus de long,
E qant me sui partiz de lai
Membre moi d’une amor de long.
Vais de talant, bruns et enclin[s],
Si que chant ne flors d’aubespin[s]
Non mi vaut mais qu’ivers jalaiz.

II.
Bien aurai jor qant li querrai
Por amor Dieu l’ostal de long,
Et se li plaist, s’ erbergerai
Pres de li, que trop sui de long.
Adons sera parlemans fins
Quant dru lontan sont pres voisin[s]:
En corteis geu gist beaus solaz.

III.
Ja mais d’amor non jauzirai
S’eu non jauzis d’amor de long,
Qant por un bon qui me n’eschai
N’ai dous mals, qe trop sui de long.
He, las! que non fui palerin[s],
Si que nos fuz et mos tapin[s]
Fous de ses bels euz remiraz!

IV.
Celui seignor teng [por] verai
Qui fait jauzir d’amor de long:
Plus bel[e] ne gençor ne sai
Negune part ne pres ne long.
Tant aim en terre es Sarrazin[s]
Volgre por li chaitis clamar.

  • letto 660 volte

Stimming

I.
Lanquand li jorn son lonc en mai,
m’es bels douz chans d’auzels de lonh,
e quand me sui partitz de lai,
remembram d’un’ amor de lonh:
vauc de talan enbroncs e clis, 
si que chans ni flors d’albespis
nom platz plus que l’inverns gelatz.

II.
Jamais d’amor nom gauzirai,
si nom gau d’est’ amor de lonh,
que gensor ni melhor non sai  
vas nulha part ni pres ni lonh;
tant es sos pretz verais e fis,
que lai el renc dels sarrazis
fos eu per lieis chaitius clamatz.

III.
Iratz e gauzens m’en partrai,
quan veirai cest’ amor de lonh;
mas non sai coras la veirai,
car trop son nostras terras lonh;
assatz i a pas e camis,  
e per aisso non sui devis;
mas tot sia, cum a dieu platz,

IV.
Bem parra jois, quan li querrai
per amor dieu l’alberc del lonh,
e s’a lieis plai, albergarai  
pres de lieis, si bem sui de lonh;
adoncs parral parlamens fis,
quand drutz lonhdas er tant vezis,
c’ab bels digz jauzira solatz.

V.
Ben tenc lo senhor per verai,
per qu’ieu veirai l’amor de lonh,
mas per un ben, que m’en eschai,
n’ai dos mals, car tant m’es de lonh;
ai! car me fos lai pelleris,
si que mos fustz e mos tapis  
fos pels sieus bels huolhs remiratz!

VI.
Dieus, que fetz tot, quant ve ni vai,
e formet cest’ amor de lonh,
mi don poder, quel cor eu n’ai,
qu’en brau veja l’amor de lonh
veraiamen en locs aizis,  
si que la cambra el jardis
mi resembles totz temps palatz.

VII. 
Ver ditz, qui m’apella lechai
ni desiran d’amor de lonh,
car nulhs autres jois tant nom plai 
cum jauzimens d’amor de lonh;
mas so qu’eu vuolh m’es tant ahis!
qu’enaissim fadet mos pairis,
qu’ieu ames e non fos amatz.

VIII.
Mas so qu’ieu vuolh m’es tant ahis! 
totz sia mauditz lo pairis,
quem fadet quieu non fos amatz!

  • letto 606 volte

Wolf-Rosenstein

I.
Lanqan li jorn son lonc en mai
m’es bels doutz chans d’auzels de loing,
e qan me sui partitz de lai,
remembra·m d’un’amor de loing:
vau de talan embroncs e clis,
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’iverns gelatz.

II.
Ben tenc lo Seignor per verai
per q’ieu veirai l’amor de loing,
mas per un ben qe m’en eschai
n’ai dos mals, car tant m’es de loing;
ai! car me fos lai pelleris,
si que mos fustz e mos tapis
fos pels sieus bels oills remiratz!

III.
Be·m parra jois qan li qerrai,
per amor Dieu, l’alberc de loing;
e s’a lieis platz, albergarai
pres de lieis, si be·m sui de loing;
adoncs parra·l parlamens fis,
qand drutz loindas er tant vezis
c’ab bels digz jauzira solatz.

IV.
Iratz e gauzens m’en partrai,
qan veirai cest’amor de loing;
mas non sai coras la veirai,
car trop son nostras terras loing;
assatz hi a portz e camis,
e per aisso no·n sui devis…
mas tot sia cum a Dieu platz!

V.
Ja mais d’amor no·m gauzirai
Si no·m gau d’est’amor de loing,
que gensor ni meillor non sai
vas nuilla part, ni pres ni loing;
tant es sos pretz verais e fis
qe lai el renc dels Sarrazis
fos eu per lieis chaitius clamatz.

VI.
Dieus qui fetz tot cant ve ni vai,
e formet cest’amor de loing,
mi don poder, que·l cor eu n’ai,
q’en breu veia l’amor de loing,
veraiamen en locs aizis,
si que la cambra e·l jardis
mi resembles totz temps palatz.

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
ni desiron d’amor de loing,
car nuills autre jois tant no·m plai
cum gauzimens d’amor de loing;
mas so q’eu vuoill m’es tan taïs
q’enaissi·m fadet mos pairis
q’ieu ames e non fos amatz.

VIII.
Mas so q’ieu vuoill m’es tan taïs:
toz sia mauditz lo pairis
qe·m fadet q’ieu non fos amatz!

  • letto 538 volte

Zufferey

I.
Lan qand li jorn son lonc en mai,
m’es bels douz chans d’auzels de loing,
e qand me sui partitz de lai,
remembra·m d’un’amor de loing.
Vauc de talan enbroncs e clis,
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’inverns gelatz.

II.
Ja mais d’amor no·m gauzirai
si no·m gau d’est’amor de loing,
qe gensor ni meillor no·n sai
vas nuilla part, ni pres ni loing.
Tant es sos pretz verais e fis
qe lai el renc dels Sarrazis
fos eu per lieis chaitius clamatz!

III.
Iratz e gauzens m’en partrai
qan veirai cest’amor de loing,
mas non sai coras la·m veirai
car trop son nostras terras loing.
Assatz i a portz e camis,
e per aisso non sui devis,
mas tot sia cum a Dieu platz!

IV.
Be·m parra jois qan li qerrai
per amor Dieu l’amor de loing,
e s’a lieis plai, albergarai
pres de lieis, si be·m sui de loing.
Adoncs parra·l parlamens fis
qand drutz loindas er tant vezis
c’ab bels digz jauzirai solatz.

V.
Ben tenc lo Seignor per verai
per q’ieu veirai l’amor de loing,
mas per un ben qe m’en eschai
n’ai dos mals, car tant m’es de loing.
Ai! car me fos lai peleris,
si qe mos fustz e mos tapis
fos pelz sieus bels huoills remiratz!

VI.
Dieus, qe fetz tot qant ve ni vai
e fermet cest’amor de loing,
me don poder, qe·l cor eu n’ai,
q’en breu veia l’amor de loing!
Veraiamen, en locs aizis,
si qe la cambra e·l jardis
mi resembles totz temps palatz!

VII.
Ver ditz qui m’apella lechai
ni desiran d’amor de loing,
car nuills autre jois tant no·m plai
cum jauzimens d’amor de loing.
Mas so q’eu vuoill m’es tan tahis,
q’enaissi·m fadet mos pairis
q’ieu ames e non fos amatz.

T.
Mas so q’ieu vuoill m’es tan tahis,
totz sia mauditz lo pairis
qe·m fadet q’ieu non fos amatz!

  • letto 605 volte

Collazione

Ordine coblas:

  I II III IV V VI VII VIII
AB 1 2 3 4 5 6 7 8
C 1 5 4 3 2 6 7  
D 1 2 3(1-2)+6(3-7) 4        
EIK 1 2 3(1-2)+5(3-7) 6 4      
M 1 6 4 3 7(1-4)+5(5-7) 2    
Mʰ 1   4 5(1-2)+2(3+7) 2(1-2)+3(3-7) 3(1-2)+5(3-4)+7(5-7)    
Mʰ²e 1 5 4 3 2 6(1-4)+7(5-7)    
R 1 5 6 3 2 7    
Sg 1 2 3(1-2)+5(3-7) 6 4 7(1-2)+2(3-4)+5-7bis    
W 1 5 4 2(1-2)+3(3-7)        
X 1 4 2(1-2)+5(3-7) 5(1-2)+2(3-7)        
a² 1 6(1-4)+3(5-7) 5 4 2 3(1-4)    
ε 1              

 

Le varianti di Mʰ sono prese da Cabré - Boadas 2017, p. 258.
 
1
 
A:  Lanqan li jorn son  lonc en mai
B:  Lanqand li jorn son  lonc en mai
C:  Lanquan  li jorn son  lonc e  may
D:  Lanquant li jorn son  lonc en mai
E:  Lanquan li jorn son  lonc en mai
I:  Lanquan li jorn son  lonc en mai
K:  Lanquan li jorn son  lonc e  mai
M:  Lanqan li jorn son  long en mai

Mʰ: lay quan
Mʰ²:Lancan li jorn son  lonc en mai 
R:  Lai can li jorn son  lonc e  may
S:  Lanqan li jorn son  long en mai
Sg:  ancant li jorn son  lonc en mai
W:  an que li jorn sunt lonc en mai
X: Lanqant li jor  sont lonc en mai
a²: Lanqan li jorn son  long en mai
e: Lancan li jorn son  lonc en mai
ε: Lorsque li jor  sont lonc en mai
 
2
 
A:   m'es  bels   doutz  chans  d'auzels   de loing
B:   m’es  bels   douz   chans  d’auzels   de loing
C:   m’es  belhs  dous   chans  d’auzelhs  de lonh
D:   m'es  bels   dous   chanz  d'ausels   de loing
E:   m’es  bel    dous   chans  d’auzels   de lonh
I:   m’es  bels   dous   chanz  d’auzels   de loing
K:   m’es  bels   dous   chanz  d’auzels   de loing
M:   m’es  bells  dous   chans  d’auzells  de loinh
Mʰ²: m'es  bel    lo     chan   d'auzels   de lonh
R:   m’es  bel    dos    chans  d’auzels   de lonc
S:   m'es  bel    del    chant  d'ausels   de long
Sg:  m'es  bels   douz   chanz  d'auzels   de lonh
W:   m'est bel    dolz   chanz  d'oisel    de       -1
X:   m'est bel    del    chant  d'auziaus  de long
a²:  m'es  bels   lo     chanz  d'auzel    de long
e:   m'es  bel    lo     chan   d'auzels   de lonh
ε:   m'es  biaus  doz    chant  d'oisel    de lonc
 
3
  
A:   e  qand    me  sui  partitz de lai
B:   e  qand    me  sui  partitz de lai
C:   e  quan    mi  suy  partitz de lay
D:   e  can     me  sui  part    de lai             -1
E:   e  quan    me  soi  partitz de lai
I:   e  quan    mi  sui  partitz de·llai
K:   e  qan     mi  soi  partitz de llai
M:   e  qam     mi  sui  partitz de lay
Mʰ²: e  can     mi  soi  partitz de lai
R:   e  can     mi  soi  partitz de lay
S:   et can     me  soi  parti   de lai
Sg:  e  quant   me  soi  partit  de lai
W:      [u]an   me  sui  partis  de lai              -1
X:   et qant    me  sui  partiz  de lai
a²:  e  qam     mi  sui  partitz de lai
e:   e  can     mi  soi  partitz de lai
ε:   et quant   me  sui  partiz  de la
 
4
 
A:   remembra·m  d'un' amor de loing
B:   remembra·m  d’un' amor de loing
C:   remembra·m  d’un' amor de lonh
D:   membra·m    d'un' amor de log                    -1
E:   remembra·m  d’un’ amor de lonh
I:   remenbran   d’un’ amor de loing
K:   remembran   d’un’ amor de loing
M:   remenbra·m  d’un’ amor de loinh

Mʰ:  remembra·m] en membra
Mʰ²: remembra·m  d'un' amor de lonh
R:   remenbra·m    un’ amor de lonh
S:   mi menbre   d'un' amor de long
Sg:  remenbra·m  d'un' amor de log
W:   membre         e  amor de loig                   -1
X:   membre moi  d'une amor de long
a²:  mi membra   d'un' amor de long
e:   remembra·m  d'un' amor de lonh
ε:   menbre mi   d'une amor de lonc
  
5
 
A:   vau   de talan   embroncs  e   clis
B:   vauc  de talan   enbroncs  e   clis
C:   vau   de talan   embroncx  e   clis
D:   vauc  de talan   enbroncs  e   clins
E:   vent  de talan   enbroncx  e   clis
I:   vauc  de talan   enbroncs      clis
K:   vauc  de talan   enbroncs      clis
M:   vau   de talan   enbroncs  e   clis
Mʰ²: vauc  de talan   broncx    et  enclis
R:   vau   de talan   enbrons   e   clis
S:   vau   de talanz  enbrunz   et  clins
Sg:  vau   de talan   enbronchs e   clis
W:   vais  de talens  bruns     et  enclins
X:   vains de talant  bruns     et  enclin
a²:  vau   de talan   embroncs  e   clis
e:   vauc  de talan   brancs    et  enclis
ε:   vois  de ça gens bruns     et  enduis
 
6
 
A:   si que   chans   ni flors   d'albespis
B:   si que   chans   ni flors   d’albespis
C:   si que   chans   ni flor    d’albespis
D:   si que   chanz   ni flors   d'albres pins
E:   si c’    auzels  ni flor    d’albespis
I:   si que   chanz   ni flors   d’abesbis
K:   si que   chanz   ni flors   d’albesbis
M:   si que   chanz   ni flors   d’albres pis
Mʰ²: si que   chans   ni flor    d'albespis
R:   si que   chans   ni flors   dels bels pis
S:   si qe    chant   ni flor    d'albespins
Sg:  si que   flors   ni chant   d'albespis
W:   si que   chanz   ne flors   d'aubespius
X:   si que   chant   ne flors   d'aubespin
a²:  qe si qe chantz  ni jors    d'albre espes            +1
e:   si que   chans   ni flor    d'albespis
ε:   si que   chans   ne flors   d'aubespin
 
7
 
A:   no·m   platz   plus  qe   l'iverns   gelatz.
B:   no·m   platz   plus  que  l’inverns  gelatz.
C:   no·m   valon   plus  que  yverns     gelatz.        
D:   no·m   platz   plus  que  l'invertz  gelatz.
E:   no·m   platz   plus  que  l’ivers    gelatz.
I:   no·m   platz   plus  que  l’ivert    geletz.
K:   no·m   platz   plus  que  l’ivertz   geletz.
M:   no·m   val     plus  qe   l’iverz    gelatz.

Mʰ:  platz] val
Mʰ²: no·m   val     mai   com  l'iverns   gelatz.
R:   no·m   val     pus   que  l’yvern    ni glay.
S:   non    val     mais  qan  l'ivern    gelaz.
Sg:  no·m   val     plus  que  l'ivers    gelatz.
W:   non    val     maiz  que  l'ivers    gelaiz.
X:   non mi vaut    mais  qu'  ivers      jalaiz.
a²:  non    val     mais  q'   ivern      gelas.           -1
e:   no·m   val     mai   com  l'iverns   gelatz.
ε:   ne mi  val     ne    cu'  ivers      gelas.
 
8
 
A:   Ja  mais    d'amor  non   guizarai
B:   Ja  mais    d’amor  no·m  gauzirai
C:   Ja  mai     d’amor  no·m  jauziray
D:   Ja  mais    d'amor  non   jauzirai
E:   Ja  mais    d’amar  no·m  jauzirai
I:   Ja  mais    d’amor  no·m  jauzirai
K:   Ja  mais    d’amor  no·m  jauzirai
M:   Ja  mais    d’amor  non   jauzirai
Mʰ²: Ja  mai     amor    non   jauzirai
R:   Ja  mais    amors   no·m  jauziray
S:   Ni  ja      d'amor  no    chausirai
Sg:  Ja  mais    d'amor  non   jausirai
W:   Ja  mais    d'amors non   jauzirai
X:   Ja  mais    d'amor  non   jauzirai
a²:  Jo  d'autr' amor    non   jauzirai
e:   Ja  mai     amor    non   jauzirai
 
9
 
A:   si no·m    gau    d'est'amor  de loing
B:   si non     gau    d’est’amor  de loing
C:   si no·m    jau    d'est'amor  de lonh
D:   si non     gaug   d'est'amor  de loing
E:   si no·m    gaug   d’est’amor  de lonh,
I:   si non     gaug   d’est’amor  loing               -1
K:   si non     gaug   d’est’amor  loing               -1
M:   s’ aqest'   amor   non jau     de loinh
Mʰ²: s' aquest' amor   non jau     de lonh
R:   si no·m    jaus   de est’amor de lonh
S:   si no      chau   d'est'amor  de long
Sg:  si non     vau    d'est'amor  de longh
W:   se non     jauzis d'amors     de loig
X:   s'eu non   jauzis d'amor      de long
a²:  si non     jau    des amor    de loing
e:   s' aquest'  amor   non jau     de lonh
 
10 
 
A:   qe   gensor ni meillor no·n sai
B:   que  gensor ni meillor no·n  sai
C:   que  mielher ni gensor no·n  sai
D:   que  gensor ni meillor no·n  sai
E:   que  genser ni meillor no·n  sai
I:   que  gensor ni meillor no·n  sai
K:   que  gensor ni meillor no·n  sai
M:   qar  meilhor ni gensor no·n sai
Mʰ:  gensor] jencer
Mʰ²: que  meillor ni gensor no·n sai
R:   car  melhor ni jenser  no·n sai
S:   qe   zenser ni meillor no   sai
Sg:  que  genser ni meylor  no·n sai
X:   plus bele ne gencor    ne   sai
a²:  qe   gensor ni meillor no·n  sai
e:   que  meillor ni gensor no·n  sai
 
11
 
A:   vas  nuilla part ni pres ni loing
B:   vas  nuilla part ni pres ni loing
C:   ves  nulha  part ni pres ni long
D:   ves  nuilla part ni pres ni loing
E:   vas  nuilla part ni pres ni lonh
I:   ves  nuilla part ni pres ni loing
K:   ves  nuilla part ni pres ni loing
M:   vas  nulla  part ni pres ni loinh
Mʰ²: ves  nuilla part ni prop ni lonh
R:   vas  nulha  part ni pres ni lonh
S:   vers nulla  part    pres ni long
Sg:  vas  nulha  part ni prop ni lonh
X:        negune part ne pres ne long
a²:  vas  nulla  part ni pres ni loing
e:   ves  nuilla part ni prop ni lonh
 
12
  
A:   tant    es     sos pretz     verais e fis
B:   tant    es     sos pretz     verais e fis
C:   tant    es     sos pretz     ricx e sobris
D:   tant    es     sos prez      verais e fis
E:   tant    es     sos pretz     verais e fis
I:   tant    es     sos pretz     verais e fis
K:   tant    es     sos pretz     verais e fis
M:   qe tant es     sos bos prez  sobris
Mʰ²: que tan pareis sos pretz     verais e fis        +2
R:   car tan pareys sos pretz     sobriers
S:   qe tant es     sos prez      gai et fins
Sg:  tant    es     sos pretz     verais e fins
X:   tant    ai·m   son douz vis  et son ris
a²:  et     es tant sos ric pretz auzitz
e:   que tan pareis sos pretz     verais e fis        +2
 
13
 
A:   qe   lai  el renc  dels Sarrazis
B:   que  lai  el renc  dels Sarrazis
C:   que  lai  el reng  dels Sarrazis
D:   que  lai  el renc  de   Sarazis
E:        lai  el regne dels Sarrazis
I:   que  lai  el renc  del  Sarrazis
K:   que  lai  el renc  del  Sarracis
M:   qe   lai  el renc  dels Sarrazis
Mʰ²: que  lai  el renh  del  Sarrazis
R:   que  lay  el reng  dels Sarrazis
S:   qe   lai  el reng  de   Sarrazins
Sg:  que  lai  el renc  dels Sarrazins
X:   ke   lonz en terre es   Sarrazin
a²:  qe   lai  el reng  dels Sarragis
e:   que  lai  el renh  del  Sarrazis
 
14
 
A:   fos ieu  per lieis chaitius clamatz.
B:   fos eu   per lieis chaitius clamatz.
C:   fos hieu per lieys chaitius clamatz.
D:   fos eu   per leis  chaitius clamatz.
E:   fos ieu  per leis  caitius  clamatz.
I:   fos eu   per leis  caitius  clamatz.
K:   fos eu   per leis  caitius  clamatz.
M:   fos ieu  per leis  caitius  clamatz.
Mʰ²: for ieu  per lieis caitius  clamatz.
R:   fos yeu  ab  lieys caitieus clamatz.
S:   fos eu   per lei   caitiu   clamaz.
Sg:  fos eu   chaitius  per leis clamatz.
X:   volgre   per li    chaitis  clamar.
a²:  fos ieus ab  leis  chatius  clamatz.
e:   for ieu  per lieis caitius  clamatz.
 
15
 
A:   Iratz e  gauzens m'en partrai
B:   Iratz e  gauzens m'en partrai
C:   Iratz e  dolens  m’en partray
D:   Iratz e  jauzens m'en partrai
E:   Iratz e  jauzens m’en partrai
I:   Iratz e  jausens m’en partrai
K:   Iratz e  jausens m’en partrai  
M:   Iratz e  marritz m’en partrai
Mʰ²: Iratz e  dolens  m'en partrai
R:   Iratz e  dolens  m’en partiray
S:   Iraz  et dolent  m'en partirai
Sg:  Iratz e  marritz m'en partrai
a²:  Iratz e  dolenz  m'en partirai
e:   Iratz e  dolens  m'en partrai
 
16
 
A:   qan    veirai cest'  amor   de loing
B:   qan    veirai cest'  amor   de loing
C:   s’ieu  no vey sest'  amor   de lonh
D:   quan   verai cest'   amor   de loing
E:   quan   ben remir     l’amor de lonh
I:   quan   verai cest'   amor   de loing
K:   qan    verai cest'   amor   de loing
M:   s’ieu  ja la vei     l’amor de loinh
Mʰ²: s'ieu  non vei sel   amor   de lonh
R:   s’ieu  ja la vey     l’amor de lonh
S:   s'eu   non vei cest' amor   de long
Sg:  si     ja remir      l'amor de lonh
a²:  s'ieu  ja la vei     l'amor de loing
e:   s'ieu  non vei sest' amor   de lonh
 
17
 
A:   mas  non sai   coras la   veirai
B:   mas  non sai   coras la·m veirai
C:   no·m sai quora mais  la   veyrai
M:   mas  non sai   si ja la   verrai

Mʰ: mas] e
Mʰ²: e    no  sai   cora  la·m veirai
R:   mais no  say   coras la·m veray
S:   et   non sai   se ge la   verai
a²:  e    no  sai   coras la   verai
e:   e    no  sai   cora  la·m veirai
 
18
 
A:   car  trop son  nostras terras loing
B:   car  trop son  nostras terras loing
C:   que  tan  son  nostras terras lonh
M:   qar  trop son  nostras terras loinh
Mʰ²: que  tan  son  nostras ter
ras lonh
R:   car  trop son  nostras terras lonh
S:   qar  tan  son  nostres terres long
W:   quar trop sunt nostres terres loig

a²:  qe   trop son  nostras terras loing
e:   que  tan  son  nostras terras lonh
  
19
 
A:   assatz   hi a portz e  camis
B:   assatz   i  a portz e  camis
C:   assatz   hi a pas   e  camis
M:   asaz     hi a pas   e  camis
Mʰ²: c'asatz  hi a pas   e  camis
R:   c’assatz y  a pas   e  camis
S:   et  tant i  a pas   et chemins
W:  
 dex tant i  a pas   et chemins
e:   c'assatz hi a pas   e  camis
  
20
 
A:   e per     aisso     no·n sui devis
B:   e per     aisso     no·n sui devis
C:   e per     aisso     no·n suy devis
M:   per q’ieu non puesc esser devis

Mʰ²: e per     aiso      no·n soi devis
R:   e per     aiso      no   soi devis
S:   per q'eu  non puis  estre vezins
W:   
que griement en serai saisius
e:   e per     aiso      no·n soi devis
 
21
 
A:   mas  tot  sia   cum a   Dieu  platz.
B:   mas  tot  sia   cum a   Dieu  platz.
C:   mas  tot  sia   cum a   lieys platz.
M:   mas  tot  sia   si con  Dieu  plaz.
Mʰ²: mas  tot  sia   si com  liei  platz.
R:   mais tot  sia   si com  Dieu  play.
S:   mas  tuiz sia   si com  Deu   plaz.
W:   or seit del tot si cum  li    plais.

e:   mais tot  sia   si com  lei   platz.
 
22
 
A:   Be·m  parra jocs qan   li qerrai
B:   Be·m  parra jois qan   li qerrai
C:   Be·m  parra joys quan  li querray
D:   Be·m  para  jois quan  li querrai
E:   Be·m  parra jois quan  li querrai
I:   Ben   para  jois quant li querrai
K:   Ben   para  jois qant  li querrai
M:   Be·m  parra jois qan   li qerrai
Mʰ²: Be·m  parra joi  can   li qerrai
S:   Ben   parra joi  qan   li qerrai
Sg:  Ben   parra jois quant li querrai
W:   Ben   parra jois quant li querrai
X:   Bien  aurai joi  qant  li querrai
a²:  Ben   paira joi  qan   li qerrai
e:   Be·m  parra joi  can      queirai              -1
 
23
 
A:   per amor   Dieu l'alberc de loing
B:   per amor   Dieu l’amor   de loing
C:   per amor   Dieu l’ostal  de lonh
D:   per amor   Dieu l'alberc de loing
E:   per amor   Dieu l’amor   de lonh
I:   per amor   Dieu l’alberc de loing
K:   per amor   Dieu l’alberc de loing
M:   per amor   Dieu l’ostal  de loinh

Mʰ: l'alberc] l'ostal
Mʰ²: per amor   Dieu  ostal   de lonh
S:   per amor   Deu  l'ostal  de long
Sg:  per amor   Deu  l'ostal  de lonh
W:   per amors   de  l'hostal de loig
X:   per amor   Dieu l'ostal  de long
a²:  da la part Dieu l'ostal  de loing
e:   per amor   Dieu   ostal  de lonh
 
24
 
A:   e  s'a  lieis platz  albegarai
B:   e  s'a  lieis plai   albergarai 
C:   e  s’a  lieys platz  alberguarai
D:   e  s'a  lei   platz  albergarai
E:   e  s’a  lei   platz  alberguarai
I:   e  s’a  lei   platz  albergarai
K:   e  s’a  i lei platz  albergarai
M:   e  s’a  leis  plaz   alberjerai
Mʰ²: e  s'a  liei  platz  albergarai
S:   et s'a  lei   plais  albergerai
Sg:  e  si a leis  plaz   albergarai
W:   et se   li    plais  herbergerai
X:   et se   li    plaist s'erbergerai
a²:  e  s'a  leis  plai   m'albergarai
e:   e  s'a  lieis platz  albergarai
 
25
 
A:   pres de lieis si be·m  sui de loing
B:   pres de lieis si be·m  sui de loing
C:   pres de lieys si be·m  suy de lonh
D:   pres de llei  si be·m  soi de loing
E:   pres de lei   si be·m  soi de lonh
I:   pres de llei  si be·m  sui de loing
K:   pres de llei  si be·m  soi de loing
M:   pres de leis  si ben   sui de loinh
Mʰ²: prop de lieis si be·m  soi de lonh
S:   pres de lei   se tot   soi de long
Sg:  pres de leis  si ben   son de lonh
W:   pres de li    car trop sui de loig
X:   pres de li    que trop sui de long
a²:  pres de leis  si ben   sui de loing
e:   prop de liei  si be·m  soi de lonh
 
26
 
A:   doncs  parra·l  parlamens   fis
B:   adoncs parra·l  parlamens   fis
C:   qu’aissi es lo  parlamens   fis
D:   adoncs parra·l  parlamenz   fis
E:   adonx  parra    parlamen    fis
I:   adoncs para·l   parlamenz   fis
K:   adoncs para·l   parlamenz   fis
M:   adoncs parra·l  parllamentz fis
Mʰ²: c'aisi m'es lo  parlamens   fis
S:   adonc  seran    parlamen    fins
Sg:  adonch parra    parlamens   fis
W:   adonc  sera     parlemens   fins
X:   adous  sera     parlemanz   fins
a²:  aqest er doutz  parlamenz   fis
e:   c'aisi m'es lo  parlamens   fis
 
27
 
A:   qand  drutz loindas  er tant   vezis
B:   qand  drutz loindas  er tant   vezis
C:   quan  drutz lonhdas  es tan    vezis
D:   quan  drutz londanz  er tant   vesis
E:   quan  drutz loindas  er tan    vezis
I:   quan  drutz londans  er tan    vezis
K:   quan  druz  londanz  er tan    vezis
M:   qan   drutz lointans er tan    vesis
Mʰ²: can   drutz loindas  es tan    vezis
S:   can   druz  luintans sera      vizins
Sg:  can   drutz loindas  sera      vezis
W:   quant dru   lontains seront    veisins
X:   qant  dru   lontan   sont pres voisin
a²:  qan   drutz loindas  er ta     vezis
e:   can   drutz loindas  es tan    vezis
 
28
 
A:   c'ab  bels    digz   gauzirai   solatz.
B:   c’ab  bels           jauzirai   solatz.         -1
C:   qu’ab cortes  ginh   jauzis     solatz.
D:   c'ab  bels    ditz   jauzira    solatz.
E:   ab    bels    digz   et ab bels solatz.
I:   ab    bels    ditz   jausira    solatz.
K:   ab    bels    ditz   jausira    solatz.
M:   ab    cortes  gieinh jausis     solaz.

Mʰ: bels digz] cortes jeyns; jauzirai] jay bel
Mʰ²: c'ap  cortes  genh   jau bel    solatz.
S:   a     bel     diz    et a gai   solaz.
Sg:  c'ab  cortes  joi    jatz bel   solatz.
W:   en    corteis jois   gist gens  soulais.
X:   q'en  corteis geu    gist beaus solaz.
a²:  ab    cortes  ditz   e bel      solatz.
e:   c'ap  corte   genh   jau bel    solatz.
 
29
 
A:   Ben tenc  lo Seignor per verai
B:   Ben tenc  lo Seignor per verai
C:   Be  tenc  lo Senhor  per veray
Mʰ²: Ben tenc  lo Senhor  per verai
R:   Ben tenc  lo Senhor  per veray
W:   Mol teg   lou Segnor per verai
X:   Celui Seignor teng   pir verai
a²:  Ben tieng lo Segnor  per verai
e:   Ben tenc  lo Senhor  per verai
 
30
 
A:   per q'eu   verrai l'amor de loing
B:   per q'ieu  veirai l’amor de loing
C:   que formet sest'    amor de lonh
Mʰ²: per qu'ieu veirai l'amor de lonh
R:   que formet sest’    amor de lonh
W:   per que    dit      amor de loig             -1
X:   qui fait  jauzir    d'amor de long
a²:                      l'amor de loing
e:   per qu'ieu veirai   l'amor de lonh
 
31
 
A:   mas  per un ben que m'en eschai
B:   mas  per un ben que m'en eschai
C:   mas  per un ben que m’en eschay
E:   que  per un be  que m’en eschai
I:   que  per un ben que m’en eschai
K:   que  per un ben que m’en eschai
Mʰ²: mai  per un be  que m'en eschai
R:   que  per un ben que m’en eschay
Sg:  que  per un ben que m'en eschai
W:   et   per un ben que m'en eschai
X:   qant per un ben qui m'en eschai
a²:  mais per un ben qi  m'en eschai
e:   mais per un be  que m'en eschai
 
32
 
A:   n'ai dos  mals car  tant m'es de loing
B:   n'ai dos  mals car  tant m’es de loing
C:   n’ai dos  mals quar tant suy  de lonh
E:   n’ai dos  mals si   be·m soi  de lonh
I:   n’ai dos  mals si   ben sui   de loing
K:   n’ai dos  mals si   be·m soi  de loing
Mʰ²: n'ai dos  mals car  m'es tant de lonh
R:   n’ai dos  mals si   be·m soi  de lonh
Sg:  n'ai dos  mals si   be·m son  de lonh
W:   ai   deus maus car  trop sui  de loig
X:   n'ai dous mals que  trop sui  de long
a²:  n'ai dos  mals qar  tan fui   de loing
e:   n'ai dos  mals car  m'es tant de lonh
 
33
 
A:   ai  car  me fos  lai     peleris
B:   ai  car  me fos  lai     peleris
C:   a   quar no fuy  lai     pelegris
E:   ai  com  fora    dreitz  pelegris
I:   a   con  fora    dreichs pellerins
K:   a   con  fora    dreigs  pellegrins
M:   ai  qar  mi fos  ieu     pelleris
Mʰ²: ai  car  mi fos  lai     pelegris
R:   ai  car  fos ieu lay     peleris
Sg:  ai  com  fora    dretz   pelegris
W:   Dex car  fuisse  fas     pelegrins
X:   he  las  que non fui     palerin
a²:  ai  qe   non sui lai     pelegris
e:   ai  car  mi fos  lai     pelegris
 
34
 
A:   si  qe  mos  fustz e  mos tapis
B:   si  que mos  fustz e  mos tapis
C:   si  que mos  fustz e  mos tapis
E:   si  ja  mos  flox  ni mos tapis
I:   si  ja  mos  focs  ni mos tapis
K:   si  ia  mos  focs  ni mos tapis
M:   si  qe  mos  fustz e  mos tapis
Mʰ²: si  que mos  futz  e  mos tapis
R:   si  que nos                               
Sg:  si  ja  mos  flotz ni mei tapis
W:   tan que mos  fust  et mos tapiris                +1      
X:   si  que mos  fuz   et mos tapin
a²:  si  qe  motz fuitz e  mos tapis
e:   si  que mos  fustz e  mos tapis
 
35
 
A:   fos  pels sieus    bels        oills   remiratz.
B:   fos  pelz sieus    bels        huoills remiratz.
C:   fos  pels sieus    belhs       huelhs  remiratz.
E:   fos  per  sos      bels        hueils  remiratz.
I:   fos  per  sos      bels        oills   remiratz.
K:   fos  per  sos      bels        oilli   remiratz.
M:   fos  pels sieus    bells       huellhs remiratz.
Mʰ²: fos  per  lo sieus bels        hueills remiratz.      +1
R:   fos  pels sieus    bels        huelhs  remirar.
Sg:  sion per  sos                  hoilhs  remiratz.
W:   fust de   ses      biauz  ex           remirais.
X:   fous de   ses      bels        euz     remiraz.
a²:  fos  on   dels     sieus  bels oils    miratz.
e:   fos  per  los      sieus  bels hueills remiratz.      +1
 
36
 
A:   Dieus qui fetz tot  cant  ve  ni vai
B:   Dieus que fetz tot  qant  ve  ni vai
C:   Dieus que fetz tot  quant ve  ni vay
E:   Dieus que fes  tot  quant es  e  fai
I:   Dieus que fos  tot  quant es  e  fai
K:   Dieus que fes  tot  qant  es  e  fai
M:   Dieus qi  fes  tot  qan   ven e  vai
Mʰ²: Dieus que fes  tot  can   ven e  vai
R:   Sel   que fes  tot  cant  ven e  vay
S:   Deu   qe  fist tuiz can   ven et vai
Sg:  Deus  que fe   tot  can   ve  e  vai
a²:  Dieus qi  fes  tot  qan   ven e  vai
e:   Dieus que fes  tot  can   ven e  vai
  
37
  
A:   e  formet cest' amor de loing
B:   e  fermet cest’ amor de loing
C:   e  formet sest' amor de lonh
E:   e  formet est’  amor de lonh
I:   e  formet nostr’amor de loing
K:   e  formet nostr’amor de loing
M:   e  fermet est’  amor de loinh
Mʰ²: e  formet sest' amor de lonh
R:   e  formet sest’ amor de lonh
S:   en fermez cest’ amor de long
Sg:  e  formet nostr'amor de lonh
a²:  e  forme  qest' amor de loing
e:   e  formet sest' amor de lonh
 
38 
 
A:   mi   don poder  qe·l cor       ieu n'ai
B:   me   don poder  qe·l cor        eu n'ai
C:   mi   don poder  que cor          ben ai
D:   mi   don poder  q'en cor        eu l'ai
E:   mi   do  poder  qu’enquera          lai
I:   mi   don poder  qu’enquera          lai
K:   mi   don poder  q’enquerra          lai
M:   mi   don poder  pos bon cor        n’ai
Mʰ²: me   don poder  que·l cor   qu'ieu n'ai
R:   me   don poder  al cor      q’ieu n’ay
S:   mi   don poder  pos talent        n'ai
Sg:  m'en don poder  qu'enqueras        lai
a²:  mi   don poder  al cor         q'eu ai
e:   me   don poder  que·l cor  qu'ieu n'ai
 
39
 
A:   q'en   breu veia       l'amor de loing
B:   q'en   breu veia       l’amor de loing
C:   qu’ieu      veya  sest'  amor de long
D:   eu          remir cest’  amor de loing
E:   eu          remir cest’  amor de lonh
I:   fu          remir cest’  amor de loing
K:   fu          remir cest'  amor de loing
M:   con         jauzisca   d’amor de loinh
Mʰ²: consi       remir      l'amor de lonh
R:   que         venha sest’  amor de lonh
S:   qe          remir cest'  amor de long
Sg:  eu          remir cest'  amor de lonh
a²:  q'en   breu remir      l'amor de loing
e:   consi       remir      l'amor de lonh
 
40
 
A:   veraiamen   en loncs aizis
B:   veraiamen   en locs  aizis
C:   verayamen   en luec  aizis
D:   veraiamen   en tal   assais
E:   veraiamen   en tal   jauzis
I:   veraiamen   en tal   aisis
K:   veraiamen   en tal   aisis
M:   veraiamentz en tals  aissis

Mʰ: locs] lochs
R:   veraiamen   el luec  aisi
S:   veraiamen   in       palazins
Sg:  veraiamen   en tal   aizis
 
41
 
A:   si que la  cambra  e·l   jardis
B:   si que la  cambra  e·l   jardis
C:   si que las cambras e·ls  jardis
D:   si que lla chambra e·l   jardis
E:   si que la  cambra  e·l   jardis
I:   si que la  canbra  e·l   jardis
K:   si que la  cambra  e·l   jardis
M:   si qe  la  cambra  e·l   jardis
R:   si que la  cambra  e·l   jardi
S:   si qe  la  chambra et lo zardins
Sg:  si que la  cambra  e·l   jardins
 
42
 
A:   mi resembles totz temps palatz.
B:   mi resembles totz temps palatz.
C:   mi recemblo   novels    palatz.
D:   mi sembla    maisos e   palatz.
E:   mi semble    maios  e   palaitz.
I:   mi senblon   maisos e   palatz.
K:   mi semblon   maisos e   palatz.
M:   mi resembles novells plaissatz.
R:   mi ressembles tos temps palais.
S:   me fos tan pres come longaz.
Sg:  me resenbles totz jorns palais.
 
43
 
A:   Ver ditz qui m'apella  lechai
B:   Ver ditz qui m’apella  lechai
C:   Ver ditz qui m’apella  lechay
M:   Ver dis  qi  m’apellet licay
R:   Ver ditz qi  m’apela   lial 
Sg:  Ver diz  qui m'apela   lichai
 
44
 
A:   ni desiron d'amon  de loing
B:   ni desiran d’amor  de loing
C:   e  deziros d’amor  de lonh
M:   ni deziros d’amor  de loinh
R:   ni deziron d’amors de lonh
Sg:  e  desiran d'amor  de lonh
 
45
 
A:   car nuills autre  jois  tant no·m plai
B:   car nuills autre  jois  tant no·m plai
C:   que nulhs  autres joys  tan  no·m plai
M:   qar neguna res          tan  no·m plai
R:   car nulh   autr’  amor  tan  no·m play
Sg:  car tan    bela   donna      non  sai
 
46 
 
A:   cum gauzimens d'amor de loing
B:   cum jauzimens d’amor de loing
C:   cum jauzimen  d’amor de lonh
M:   com jazimentz d’amor de loinh
R:   com chauzimen d’amor de lonh
Sg:  vas nulha part ni prop ni lonh
 
47
 
A:   mas  so q' eu   vuoill m'es tant aïs
B:   mas  so qu’eu   vuoill m’es tant ahis
C:   mas  so qu’ieu  vuelh  m’es tant ahis
Mʰ²: mas  so qu'ieu  vueil  m'es tot  taïs
R:   mas  so q’ ieu  vuelh  mes  el   aital
Sg:  car  fin'amor atan apris
e:   mais so qu'ieu  vueill m'es tot  taïs
 
48
 
A:   q'  enaissi·m fadet mos pairis
B:   qu’ enaissi·m fadet mos pairis
C:   qu’ enaissi·m fadet mos pairis
Mʰ²: car aisi·m    fadet mos pairis
R:   qu’ enaisi    marret mos pairi
Sg:  que cant troba dos amans fis
e:   car aisi·m    fadet mos pairis
 
49
 
A:   q'ieu  ames e non fos amatz.
B:   q'ieu  ames e non fos amatz.
C:   qu’ieu ames e no  fos amatz.
Mʰ²: qu'ieu ames e non fos amatz.
R:   q’ieu  ames e no  fos amatz.
Sg:  sab ben faire d'estrains privatz.
e:   qu'ieu ames e non fos amatz.
 
50
 
A:   Mas so q'ieu vuoill m'es tant aïs
B:   Mas so q'ieu vuoill m’es tant ahis
 
51
 
A:   totz sia mauditz lo pairis
B:   totz sia mauditz lo pairis
 
52
 
A:   qe·m fadet q'ieu non fos amatz.
B:   qe·m fadet q'ieu non fos amatz.

  • letto 1909 volte

Collazione AB - DEIK

AB DEIK
  I I
  Lanqan li jorn son lonc en mai
  m'es bels doutz chans d'auzels de loing,
  e qand me sui partitz de lai
  remembra·m d'un'amor de loing:
  vau de talan embroncs e clis,
  si que chans ni flors d'albespis
  no·m platz plus qe l'iverns gelatz.
Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es bel dous chans d’auzels de lonh,
e quan me soi partitz de lai
remembra·m d’un’amor de lonh:
vauc de talan enbroncx e clis,
si que chanz ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’ivers gelatz.
  II II
  Ja mais d'amor no·m gauzirai
  si no·m gau d'est'amor de loing:
  qe gensor ni meillor no·
n sai
  vas nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos pretz verais e fis
  qe lai el renc dels Sarrazis
  fos ieu per lieis chaitius clamatz!
Ja mais d’amor no·m jauzirai
si non gaug d’est’amor de lonh,
que gensor ni meillor no·n sai
vas nuilla part, ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el renc dels Sarrazis
fos ieu per leis caitius clamatz!
  III III
  Iratz e gauzens m'en partrai
  qan veirai cest amor de loing,
  mas non sai coras la·m veirai
  car trop son nostras terras loing:
  assatz hi a portz e camis
  e per aisso no·
n sui devis...
  Mas tot sia cum a Dieu platz!
Iratz e jauzens m’en partrai
quan verai cest’amor de lonh
que  per un ben que m’en eschai
n’ai dos mals si be·m soi de lonh.
Ai, com  fora dreitz  pelegris
si ja mos flox ni mos tapis
fos per sos bels hueils  remiratz.
  IV IV
Be·m parra jois qan li qerrai,
  per amor Dieu, l'alberc de loing,
  e s'a lieis platz, albegarai
  pres de lieis, si be·m sui de loing.
  Adoncs parra·l parlamens fis
  qand drutz loindas er tant vezis
  c'ab bels digz gauzirai solatz.
Dieus que fes tot quant es e fai
e formet est’amor de lonh,
mi don poder qu’encor lai
eu remir cest'amor de lonh
veraiamen en tal aisis:
si que la cambra e·l jardis
mi semble maisos e palaitz.
  V V
  Ben tenc lo Seignor per verai
  per q'eu veirai l'amor de loing;
  mas per un ben que m'en eschai
  n'ai dos mals, car tant m'es de loing.
  Ai! car me fos lai peleris
  si qe mos fustz e mos tapis
  fos pels sieus bels oills remiratz!
Be·m parra jois quan li querrai
per amor Dieu l’alberc de lonh,
e s’a lei platz alberguarai
pres de lei si be·m soi de lonh.
Adonx parra·l parlamenz fis
quan drutz loindas er tan vezis
ab bels digz jausira solatz.
  VI  
Dieus, que fetz tot cant ve ni vai
  e formet cest'amor de loing,
  mi don poder, qe·l cor ieu n'ai,
  q'en breu veia l'amor de loing,
  veraiamen, en locs aizis,
  si que la cambra e
·l jardis
  mi resembles totz temps palatz!
 
  VII  
  Ver ditz qui m'apella lechai
  ni desiron d'amor de loing,
  car nuills autre jois tant no·m plai
  cum gauzimens d'amor de loing.
  Mas so q'eu vuoill m'es tant a
ïs,
  q'enaissi·m fadet mos pairis
  q'ieu ames e non fos amatz!
 
  VIII  
  Mas so q'ieu vuoill m'es tant ahis.
  Totz sia mauditz lo pairis
  qe·m fadet q'ieu non fos amatz!
 
  • letto 1173 volte

Collazione EIK-D

I I
Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es bel dous chans d’auzels de lonh,
e quan me soi partitz de lai
remembra·m d’un’amor de lonh:
vauc de talan enbroncx e clis,
si que chanz ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’ivers gelatz.
Lanquant li jorn son lonc en mai
m'es bels dous chanz d'ausels de loing,
e can me sui part de lai
membra·m d'un'amor de log:
vauc de talan enbroncs e clins,
si que chanz ni flors d'albres pins
no·m platz plus que l'invertz gelatz.
II II
Ja mais d’amor no·m jauzirai
si non gaug d’est’amor de lonh,
que gensor ni meillor no·n sai
vas nuilla part, ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el renc dels Sarrazis
fos ieu per leis caitius clamatz!
Ja mais d'amor non jauzirai
 si non gaug d'est'amor de loing,
 que gensor ni meillor no
·n sai
 ves nuilla part, ni pres ni loing.
 Tant es sos prez verais e fis
 que lai el renc de Sarazis
 fos eu per leis chaitius clamatz!
III III
Iratz e jauzens m’en partrai
quan verai cest’amor de lonh
que  per un ben que m’en eschai
n’ai dos mals si be·m soi de lonh
ai com  fora dreitz  pelegris
si ja mos flox ni mos tapis
fos per sos bels hueils  remiratz.
Iratz e jauzens m'en partrai
quan verai cest amor de loing.
Mi don poder q'encor eu l'ai
eu remir cest'amor de loing
veraiamen en tal assais:
si que lla chambra e
·l jardis
mi sembla maisos e palatz.
IV  
Dieus que fes tot quant es e fai
e formet est’amor de lonh,
mi don poder qu’enquera lai
eu remir cest'amor de lonh
veraiamen en tal aisis:
si que la cambra e·l jardis
mi semble maisos e palaitz.
 
V IV
Be·m parra jois quan li querrai
per amor Dieu l’alberc de lonh,
e s’a lei platz alberguarai
pres de lei si be·m soi de lonh;
adonx parra·l parlamenz fis
quan drutz loindas er tan vezis
ab bels digz jausira solatz.
Be·m para jois quan li querrai
per amor Dieu l'alberc de loing,
e s'a lei platz albergarai
pres de llei si be·m soi de loing;
adoncs parra·l parlamenz fis
quan drutz londanz er tant vesis
c'ab bels ditz jauzira solatz.
  • letto 1038 volte

Subarchetipo EIK

I
Lanquan li jorn son lonc en mai
m’es bel dous chans d’auzels de lonh,
e quan me soi partitz de lai
remembra·m d’un’amor de lonh:
vauc de talan enbroncx e clis,
si que chanz ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’ivers gelatz.
 
II
Ja mais d’amor no·m jauzirai
si non gaug d’est’amor de lonh,
que gensor ni meillor no·n sai
vas nuilla part, ni pres ni lonh.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el renc dels Sarrazis
fos ieu per leis caitius clamatz!
 
III
Iratz e jauzens m’en partrai
quan verai cest’amor de lonh
que  per un ben que m’en eschai
n’ai dos mals si be·m soi de lonh
ai com  fora dreitz  pelegris
si ja mos flox ni mos tapis
fos per sos bels hueils  remiratz.
 
IV
Dieus que fes tot quant es e fai
e formet est’amor de lonh,
mi don poder qu’enquera lai
eu remir cest'amor de lonh
veraiamen en tal aisis:
si que la cambra e·l jardis
mi semble maisos e palaitz.
 
V
Be·m parra jois quan li querrai
per amor Dieu l’alberc de lonh,
e s’a lei platz alberguarai
pres de lei si be·m soi de lonh;
adonx parra·l parlamenz fis
quan drutz loindas er tan vezis
ab bels digz jausira solatz.

  • letto 1000 volte

Subarchetipo EIK-D

I

Lanquan li jorn son lonc en mai

m’es bel dous chans d’auzels de lonh,

e quan me soi partitz de lai

remembra·m d’un’amor de lonh:

vauc de talan enbroncx e clis,

si que chanz ni flors d’albespis

no·m platz plus que l’ivers gelatz.

 

II

Ja mais d’amor no·m jauzirai

si non gaug d’est’amor de lonh,

que gensor ni meillor no·n sai

vas nuilla part, ni pres ni lonh.

Tant es sos pretz verais e fis

que lai el renc dels Sarrazis

fos ieu per leis caitius clamatz!

 

III

Iratz e jauzens m’en partrai

quan verai cest’amor de lonh

que  per un ben que m’en eschai

n’ai dos mals si be·m soi de lonh.

Ai, com  fora dreitz  pelegris

si ja mos flox ni mos tapis

fos per sos bels hueils  remiratz.

 

IV

Dieus que fes tot quant es e fai

e formet est’amor de lonh,

mi don poder qu’encor lai

eu remir cest'amor de lonh

veraiamen en tal aisis:

si que la cambra e·l jardis

mi semble maisos e palaitz.

 

V

Be·m parra jois quan li querrai

per amor Dieu l’alberc de lonh,

e s’a lei platz alberguarai

pres de lei si be·m soi de lonh;

adonx parra·l parlamenz fis

quan drutz loindas er tan vezis

ab bels digz jausira solatz.

  • letto 1021 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4966 volte

CANZONIERE A

  • letto 3232 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2366 volte

Edizione diplomatica

Vai al manoscritto [37]

        
   
Jaufres rudels de blaia.

  L    an qan li iorn son lonc enmai. Mes bels
        doutz chans dauzels deloing. E qand

   me sui partitz delai. Remembram dun
   amor deloing. Vau de talan embroncs e
   clis. si que 
chans ni flors dalbespis. nom
   platz plus q(e)liuerns gelatz.
  
 


   I amais damor non guizarai. Si nom
   gau destamor deloing. Q(e) gensor ni meil
   lor non sai. Vas nuilla part nipres ni
   loing. Tant es sos pretz uerais efis. Qe
   lai el renc dels sarrazis. fos ieu p(er) lieis
   chaitius clamatz.


   I ratz egauzens menpartrai. Qan uei
   rai cest amor deloing. Mas non sai
   coras laueirai. Car trop son nostras
   terras loing. Assatz hia portz ecamis.
   Ep(er) aisso non sui deuis. Mas tot sia cu(m)
   adieu platz. 

   Bem parra iocs qan li qerrai. p(er) amor
   dieu lalberc deloing. Esalieis platz al
   begarai. pres delieis 
sibem sui deloing.
   Adoncs parral parlamens fis. Qand
  drutz loindas er tant uezis. Cab bels
  digz gauzirai solatz.    
   Ben tenc loseignor p(er)uerai. p(er)q(e)u uerrai
   lamor deloing. Mas p(er)unben que men
   eschai. Nai dos mals car tant mes de
   loing. Ai car me fos lai peleris. siq(ue) mos
   fustz emos tapis. fos pels sieus bels oills
   remiratz. 
  Dieus qui fetz tot cant ue ni uai. efor
   met cest amor deloing. Mi don poder q(e)l
   cor ieu nai. Qenbreu ueia lamor deloi(n)g.
   Veraiamen en loncs aizis. si que la
   cambra el iardis. mi resembles totz
   temps palatz.

   V er ditz qui mapella lechai. ni desiron
   damon deloing. Car nuills autre iois
   tant nom plai. Cum gauzimens da
   mor deloing. mas so q(e)u uuoill mes ta(n)t
  
   ais. Q(e)naissim fadet mos pairis. Qieu
   ames enon fos amatz.

   Mas so qieu uuoill mes tant ais. Totz
   sia mauditz lopairis. Qem fadet qieu
   non fos amatz.
  • letto 3168 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufres rudels de blaia.    Jaufres Rudels de Blaia.
    I
  Lan qan li iorn son lonc enmai. Mes bels
  doutz chans dauzels deloing. E qand
  me sui partitz delai. Remembram dun
  amor deloing. Vau de talan embroncs e
  clis. si que chans ni flors dalbespis. Nom
  platz plus q(e) liuerns gelatz.

 
  Lanqan li jorn son lonc en mai
  m'es bels doutz chans d'auzels de loing,
  e qand me sui partitz de lai
  remembra·m d'un'amor de loing:
  vau de talan embroncs e clis,
  si que chans ni flors d'albespis
  no·m platz plus qe l'iverns gelatz.
    II
  Iamais damor non guizarai. Si nom
  gau destamor deloing. Q(e) gensor ni meil
  lor non sai. Vas nuilla part nipres ni
  loing. Tant es sos pretz uerais e fis. Qel
  lai el renc dels sarrazis. Fos ieu p(er) lieis
  chaitius clamatz.

 
  Ja mais d'amor non guizarai
  si no·m gau d'est'amor de loing:
  qe gensor ni meillor no
·n sai
  vas nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos pretz verais e fis
  qe lai el renc dels Sarrazis
  fos ieu per lieis chaitius clamatz!
    III
  Iratz egauzens menpartrai. Qan uei
  rai cest amor deloing. Mas non sai
  coras laueirai. Car trop son nostras
  terras loing. assatz hia portz ecamis.
  Ep(er) aisso non sui deuis. Mas tot sia cu(m)
  adieu platz. 
  Iratz e gauzens m'en partrai
  qan veirai cest amor de loing,
  mas non sai coras la veirai
  car trop son nostras terras loing:
  assatz hi a portz e camis
  e per aisso no
·n sui devis...
  Mas tot sia cum a Dieu platz!
    IV
  Bem parra iocs qan li qerrai. P(er) amor
  dieu lalberc deloing. Esalieis platz al
  begarai. Pres delieis sibem sui deloing.
  Adoncs parral parlamens fis. Qand
  drutz loindas er tant uezis. Cab bels
  digz gauzirai solatz.

 
  Be·m parra jocs qan li qerrai,
  per amor Dieu, l'alberc de loing,
  e s'a lieis platz, albegarai
  pres de lieis, si be·m sui de loing.
  Adoncs parra·l parlamens fis
  qand drutz loindas er tant vezis
  c'ab bels digz gauzirai solatz.
    V
  Ben tenc loseignor p(er)uerai. P(er)q(e)u uerrai 
  lamor deloing. Mas p(er)unben que men
  eschai. Nai dos mals car tant mes de
  loing. Ai car me fos lai peleris. Siq(e) mos
  fustz emos tapis. Fos pels sieus bels oills
  remiratz. 

 
  Ben tenc lo Seignor per verai
  per q'eu verrai l'amor de loing;
  mas per un ben que m'en eschai
  n'ai dos mals, car tant m'es de loing.
  Ai! car me fos lai peleris
  si qe mos fustz e mos tapis
  fos pels sieus bels oills remiratz!
    VI
  Dieus qui fetz tot cant ue ni uai. Efor
  met cest amor deloing. Mi don poder q(e)l
  cor ieu nai. Qenbreu ueia lamor deloi(n)g.
  Veraiamen en loncs aizis. Si que la
  cambra el iardis. Mi resembles totz
  temps palatz.

 
  Dieus, qui fetz tot cant ve ni vai
  e formet cest'amor de loing,
  mi don poder, qe·l cor ieu n'ai,
  q'en breu veia l'amor de loing,
  veraiamen, en loncs aizis,
  si que la cambra e
·l jardis
  mi resembles totz temps palatz!
    VII
  Ver ditz qui mapella lechai. Ni desiron 
  damon deloing. Car nuills autre iois
  tant nom plai. Cum gauzimens da
  mor deloing. Mas so q(e)u uuoill mes ta(n)t
  ais. Q(e)naissim fadet mos pairis. Qieu
  ames enon fos amatz.

 
  Ver ditz qui m'apella lechai
  ni desiron d'amon de loing,
  car nuills autre jois tant no·m plai
  cum gauzimens d'amor de loing.
  Mas so q'eu vuoill m'es tant a
ïs,
  q'enaissi·m fadet mos pairis
  q'ieu ames e non fos amatz!
    VIII
  Mas so qieu uuoill mes tant ais. Totz
  sia mauditz lopairis. Qem fadet qieu
  non fos amatz.
  Mas so q'ieu vuoill m'es tant aïs.
  Totz sia mauditz lo pairis
  qe·m fadet q'ieu non fos amatz!
  • letto 2974 volte

CANZONIERE B

  • letto 3365 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                                                                                                                              Vai al manoscritto [38]

  • letto 2963 volte

Edizione diplomatica

 

  
    Jaufres rudels de blaia.
   L   An qand li iorn son lonc en mai.
   Mes bels douz chans dauzels deloi(n)g.
   eqand me sui partitz delai. reme(m)bra(m)
   dun amor deloing. vauc de talan en
   broncs e clis. si que chans ni flors
   dalbespis. nom platz plus que lin
   uerns gelatz.   


   I a mais damor nom gauzirai. si no(n)
   gau destamor deloing. Q(ue) gensor ni
   meillor non sai. uas nuilla part ni
   pres niloing. tant es sos pretz uerais
   e fis. Q(ue) lai el renc dels sarrazis. fos
   eu p(er) lieis chaitius clamatz.


   I ratz egauzens men partrai. Qan
   ueirai cest amor deloing. mas non
   sai coras lamueirai. car trop son no
   stras terras loing. assatz i a portz e ca-
   mis. ep(er) aisso non sui deuis. mas tot
   sia cum adieu platz.

   B em parra iois qan li qerrai. p(er) a-          
   mor dieu lamor deloing. esalieis plai
   albergarai. pres delieis si bem sui de
   loing. adoncs parral parlamens
   fis. Qand drutz loindas er tant ue-             
   zis. cab bels iauzirai solatz.

   Ben tenc lo seignor p(er) uerai. p(er) qieu
   ueirai lamor deloing. Mas p(er) un ben       
   q(ue) men eschai. nai dos mals car tant

   mes deloing. ai carme fos lai pele                 
   ris. si q(ue) mos fustz emos tapis. fos        
   pelz sieus bels huoills remiratz.


   D ieus q(ue) fetz tot qant ue ni uai. e
   fermet cest amor deloing. Me don            
   poder qel cor eu nai. Qen breu ueia               
   lamor deloing. ueraiamen en locs                  
   aizis. Si q(e) lacambra el iardis. mire        
   sembles totztemps palatz.


   V er ditz qui mapella lechai. ni desi-
   ran damor deloing. car nuills au-                  
   tre iois tant nom plai. cum iauzi                     
   mens damor deloing. Mas so q(ue)u              
   uuoill mes tant ahis. Q(e) naissim               
   fadet mos pairis. Qieu ames enon                   
   fos amatz.

   M as so qieu uuoill mes tant ahis.
   totz sia mauditz lo pairis. Qem fa
   det qieu non fos amatz.
  • letto 6410 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufres rudels de blaia.   Jaufres Rudels de Blaia.
    I
  Lan qand li iorn son lonc en mai.
  mes bels douz chans dauzels deloi(n)g.
  eqand me sui partitz delai. reme(m)bra(m)
  dun amor deloing. uauc de talan en
  broncs e clis. si que chans ni flors
  dalbespis
. nom platz plus que lin
  uerns gelatz.
  Lanqand li jorn son lonc en mai
  m’es bels douz chans d’auzels de loing,
  e qand me sui partitz de lai
  remembra·m d’un'amor de loing:
  vauc de talan enbroncs e clis,
  si que chans ni flors d’albespis

  no·m platz plus que l’inverns gelatz.
    II
  Ia mais damor nom gauzirai. si no(n)
  gau destamor deloing. q(ue) gensor ni
  meillor non sai. uas nuilla part ni
  pres niloing. tant es sos pretz uerais
  e fis. q(ue) lai el renc dels sarrazis. fos
  eu p(er) lieis chaitius clamatz.

 
  Ja mais d’amor no·m gauzirai
  si non gau d’est’amor de loing,
  que gensor ni meillor no
·n sai
  vas nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos pretz verais e fis
  que lai el renc dels Sarrazis 
  fos eu per lieis chaitius clamatz!
    III
  Iratz egauzens men partrai. qan
  ueirai cest amor deloing. mas non
  sai coras lamueirai. car trop son no
  stras terras loing. assatz i a portz eca-
  mis. ep(er) aisso non sui deuis. mas tot
  sia cum adieu platz.

 
  Iratz e gauzens m'en partrai
  qan veirai cest amor de loing,
  mas non sai coras la·m veirai
  car trop son nostras terras loing:
  assatz i a portz e camis
  e per aisso no
·n sui devis...
  Mas tot sia cum a Dieu platz!
    IV
  Bem parra iois qan li qerrai. p(er) a-
  mor dieu lamor deloing. esalieis plai
  albergarai. pres delieis si bem sui de
  loing. adoncs parral parlamens
  fis. qand drutz loindas er tant ue-
  zis. cab bels iauzirai solatz.

 
  Be·m parra jois qan li qerrai
  per amor Dieu l’amor de loing,
  e s'a lieis plai albergarai 
  pres de lieis si be·m sui de loing;
  adoncs parra·l parlamens fis
  qand drutz loindas er tant vezis
  c’ab bels jauzirai solatz.
    V
  Ben tenc lo seignor p(er) uerai. p(er) qieu
  ueirai lamor deloing. mas p(er) un ben
  q(ue) men eschai. nai dos mals car tant 
  mes deloing. ai car me fos lai pele
  ris. si q(ue) mos fustz emos tapis. fos
  pelz sieus bels huoills remiratz.

 
  Ben tenc lo Seignor per verai
  per q'ieu veirai l’amor de loing,
  mas per un ben que m'en eschai
  n'ai dos mals car tant m’es de loing.
  Ai! car me fos lai peleris
  si que mos fustz e mos tapis
  fos pelz sieus bels huoills remiratz.
    VI
  Dieus q(ue) fetz tot qant ue ni uai. e
  fermet cest amor deloing. me don
  poder qel cor eu nai. qen breu ueia
  lamor deloing. ueraiamen en locs
  aizis. si q(ue) lacambra el iardis. mire
  sembles totztemps palatz.

 
  Dieus que fetz tot qant ve ni vai
  e fermet cest'amor de loing,
  me don poder qe·l cor eu n'ai
  q'en breu veia l’amor de loing,
  veraiamen en locs aizis:
  si que la cambra e·l jardis
  mi resembles totz temps palatz.
    VII
  Uer ditz qui mapella lechai. ni desi-
  ran damor deloing. car nuills au-
  tre iois tant nom plai. cum iauzi
  mens damor deloing. mas so q(ue)u
  uuoill mes tant ahis. q(ue) naissim
  fadet mos pairis. qieu ames enon
  fos amatz.

 
  Ver ditz qui m’apella lechai
  ni desiran d’amor de loing,
  car nuills autre jois tant no·m plai
  nuills autre jois tant no·m plai
  cum jauzimens d’amor de loing.
  Mas so qu’eu vuoill m’es tant ahis
  qu’enaissi·m fadet mos pairis:
  q'ieu ames e non fos amatz.
    VIII
  Mas so qieu uuoill mes tant ahis.
  totz sia mauditz lo pairis. qem fa
  det qieu non fos amatz.
  Mas so q'ieu vuoill m’es tant ahis.
  Totz sia mauditz lo pairis
  qe·m fadet q'ieu non fos amatz!
  • letto 2739 volte

CANZONIERE C

  • letto 3709 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                       Vai al manoscritto [39]

  • letto 3449 volte

Edizione diplomatica

 

                          
                        
            Jaufre
       L       An quan rudel de blaya.
                li iorn son lonc e may.
                mes belhs dous chans
                dauzelhs delonh. e q(ua)n
  mi suy partitz de lay. reme(m)bra(m)
  duna mor delonh. uau de tala(n)
  em broncx e clis. si que cha(n)s ni
  flor dalbespis. nom ualon plus
  queyuerns gelatz.
        


  B e tenc lo senhor per ueray.
  que formet sesta mor de lonh.
  mas per un ben que me(n) eschay.
  nai dos mals quar tant suy de
  lonh. a quar no fuy lai pelegris
  si que mos fustz e mos tapis.
  fos pels sieus belhs huelhs re                        


   B em parra ioys qua(n)         miratz.
  li querray. per amor dieu los-
  tal de lonh. e salieys platz al-
  berguarai. pres de lieys si bem
  suy de lonh. quaissi es lo parla-
  mens fis. quan drutz lonhdas
  es tan uezis. quab cortes ginh

  iauzis solatz.    
  
Iratz e dolens men partray. si-
  eu no uey sesta mor delonh. no(m)
  sai quora mais la ueyrai. que
  tan son nostras terras lonh. as-
  satz hi a pas e camis. e per aisso
  non suy deuis. mas tot sia cum
  alieys platz.


   Iamai damor nom iauziray.
  si nom iau desta mor de lonh. q(ue)
  mielher ni gensor non sai. ues
  nulha part ni pres ni long. ta(n)t
  es sos pretz ricx e sobris. que lai
  el reng dels sarrazis. fos hieu p(er)
  lieys chaitius clamatz.

   Dieus que fetz tot quant ue
  ni uay. e formet sesta mor de
  lonh. mi don poder que cor ben
  ai. quieu ueya sesta mor de lo(n)g.
  uerayamen en luec aizis. si q(ue)-
  las cambras els iardis. mi rece(m)-
  blo nouels palatz.

   Uer ditz qui ma pella lechay.
  e deziros damor de lonh. que
  nulhs autres ioys tan nom plai.
  cum iauzimen damor de lonh.
  mas so quieu uuelh mes tant
  ahis. quenaissim fadet mos-
  pairis. quieu ames e nofos a
                                     matz.
  • letto 3517 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel de blaya   Jaufre Rudel de Blaya.
    I
  Lan quan rudel de blaya.
  li iorn son lonc e may
  mes belhs dous chans
  dauzelhs delonh. e q(ua)n
  mi suy partitz de lay. reme(m)bra(m)
  duna mor delonh. uau de tala(n)
  em broncx e clis. si que cha(n)s ni
  flor dalbespis. nom ualon plus
  queyuerns gelatz.
  Lanquan li jorn son lonc e may
  m’es belhs dous chans d’auzelhs de lonh,
  e quan mi suy partitz de lay
  remembra·m d’un'amor de lonh:
  vau de talan embroncx e clis,
  si que chans ni flor d’albespis
  no·m valon plus que yverns gelatz.
    II
  Be tenc lo senhor per ueray.
  que formet sesta mor de lonh.
  mas per un ben que me(n) eschay.
  nai dos mals quar tant suy de
  lonh. a quar no fuy lai pelegris
  si que mos fustz e mos tapis.
  fos pels sieus belhs huelhs re
  miratz.
  Be tenc lo Senhor per veray
  que formet sest'amor de lonh,
  mas per un ben que m’en eschay
  n’ai dos mals quar tant suy de lonh.
  A! quar no fuy lai pelegris
  si que mos fustz e mos tapis
  fos pels sieus belhs huelhs remiratz.
    III
  Bem parra ioys qua(n)
  li querray. per amor dieu los-
  tal de lonh. e salieys platz al-
  berguarai. pres de lieys si bem
  suy de lonh. quaissi es lo parla-
  mens fis. quan drutz lonhdas
  es tan uezis. quab cortes ginh
  iauzis solatz.
  Be·m parra joys quan li querray
  per amor Dieu l’ostal de lonh,
  e s’a lieys platz alberguarai
  pres de lieys si be·m suy de lonh;
  qu’aissi es lo parlamens fis
  quan drutz lonhdas es tan vezis
  qu’ab cortes ginh jauzis solatz.
    IV
  Iratz e dolens men partray. si-
  eu no uey sesta mor delonh. no(m)
  sai quora mais la ueyrai. que
  tan son nostras terras lonh. as-
  satz hi a pas e camis. e per aisso
  non suy deuis. mas tot sia cum
  alieys platz.
  Iratz e dolens m’en partray
  s’ieu no vey sest'amor de lonh,
  no
·m sai quora mais la veyrai
  que tan son nostras terras lonh:
  assatz hi a pas e camis
  e per aisso no
·n suy devis...
  Mas tot sia cum a lieys platz!
    V
  Iamai damor nom iauziray.
  si nom iau desta mor de lonh. q(ue)
  mielher ni gensor non sai. ues
  nulha part ni pres ni long. ta(n)t
  es sos pretz ricx e sobris. que lai
  el reng dels sarrazis. fos hieu p(er)
  lieys chaitius clamatz.
  Ja mai d’amor no·m jauziray
  si no·m jau d'est'amor de lonh,
  que mielher ni gensor no
·n sai
  ves nulha part, ni pres ni long.
  Tant es sos pretz ricx e sobris,
  que lai el reng dels Sarrazis
  fos hieu per lieys chaitius clamatz!
    VI
  Dieus que fetz tot quant ue
  ni uay. e formet sesta mor de
  lonh. mi don poder que cor ben
  ai. quieu ueya sesta mor de lo(n)g.
  uerayamen en luec aizis. si q(ue)-
  las cambras els iardis. mi rece(m)-
  blo nouels palatz.
  Dieus que fetz tot quant ve ni vay
  e formet sest'amor de lonh,
  mi don poder que cor ben ai
  qu’ieu veya sest'amor de long
  verayamen en luec aizis:
  si que las cambras e·ls jardis
  mi recemblo novels palatz.
    VII
  Uer ditz qui ma pella lechay.
  e deziros damor de lonh. que
  nulhs autres ioys tan nom plai.
  cum iauzimen damor de lonh.
  mas so quieu uuelh mes tant 
  ahis. quenaissim fadet mos-
  pairis. quieu ames e nofos a
  matz.
  Ver ditz qui m’apella lechay
  e deziros d’amor de lonh,
  que nulhs autres joys tan no·m plai
  cum jauzimen d’amor de lonh.
  Mas so qu’ieu vuelh m'es tant ahis
  qu’enaissi·m fadet mos pairis:
  qu’ieu ames e no fos amatz.
  • letto 3963 volte

CANZONIERE D

  • letto 3226 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2580 volte

Edizione diplomatica

 

   
    
         
Jdem. Jaufre 
  L   an quant li iorn son lonc en mai.
       Mes bels dous chanz dausels de
       loing. * Vauc d(e) talan en broncs ecli(n)s.
  Si que chanz ni flors dalbres pins. No(m)
  platz plus que linuertz gelatz.


  I    amais damor no(n) iauzirai. Sino(n) ga
       ug d(e)stamor de loing. Que gensor ni
  meillor non sai. Ues nuilla part ni p(re)s
  ni loing. Tant es sos prez uerais efis.
  Que lai el renc de sarazis. fos eu p(er) leis
  chaitius clamatz.


  I    ratz eiauzens men partrai. Quan ue
       rai cest amor de loing. Mi don pode(r)
  qencor eu lai. Eu remir cestamor de lo
  ing. ueraiamen ental assais. Siquella
  chambra el iardis Mi sembla maisos
       e palatz.

  B   em para iois quan li q(ue)rrai. p(er) amor
 

  dieu lalberc deloing. Esalei  platz
  albergarai. p(re)s dellei sibem soi deloi(n)g.
  Adoncs pa(r)ral parlamenz fis. Quan
  drutz lon danz er tant uesis. Cab bels
  ditz iauzira solatz.

   
     *  I due versi mancanti sono stati aggiunti di lato
     con il seguente segno di richiamo   

    

     (richiamo)      

              e ca(n) me sui part
              de lai. me(m)bram
              dunamor de log
  • letto 2382 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jdem. Jaufre   Idem Jaufre
    I
  Lan quant li iorn son lonc en mai.
  Mes bels dous chanz dausels de
  loing. * Vauc de talan en broncs ecli(n)s.
  Si que chanz ni flors dalbres pins. No(m)
  platz plus que linuertz gelatz. 
 
  * e ca(n) me sui part
    de lai. me(m)bram
    dunamor de log
  Lanquant li jorn son lonc en mai
  m'es bels dous chanz d'ausels de loing,
  e can me sui part de lai
  membra·m d'un'amor de log:
  vauc de talan enbroncs e clins,
  si que chanz ni flors d'albres pins
  no·m platz plus que l'invertz gelatz.

 
    II
  Iamais damor no(n) iauzirai. Sino(n) ga
  ug d(e)stamor de loing. Que gensor ni
  meillor non sai. Ues nuilla part ni p(re)s
  ni loing. Tant es sos prez uerais efis.
  Que lai el renc de sarazis. fos eu p(er) leis
  chaitius clamatz.

 
  Ja mais d'amor non jauzirai
  si non gaug d'est'amor de loing,
  que gensor ni meillor no
·n sai
  ves nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos prez verais e fis
  que lai el renc de Sarazis
  fos eu per leis chaitius clamatz!
    III
  Iratz eiauzens men partrai. Quan ue
  rai cest amor de loing. Mi don pode(r)
  qencor eu lai. Eu remir cestamor de lo
  ing. ueraiamen ental assais. Siquella
  chambra el iardis Mi sembla maisos
  e palatz.

 
  Iratz e jauzens m'en partrai
  quan verai cest amor de loing.
  Mi don poder q'en cor eu l'ai
  eu remir cest'amor de loing
  veraiamen en tal assais:
  si que lla chambra e
·l jardis
  mi sembla maisos e palatz.
    IV
  Bem para iois quan li q(ue)rrai. p(er) amor
  dieu lalberc deloing. Esalei  platz
  albergarai. p(re)s dellei sibem soi deloi(n)g.
  Adoncs pa(r)ral parlamenz fis. Quan
  drutz lon danz er tant uesis. Cab bels
  ditz iauzira solatz.

 
  Be·m para jois quan li querrai
  per amor Dieu l'alberc de loing,
  e s'a lei platz albergarai
  pres de llei si be·m soi de loing;
  adoncs parra·l parlamenz fis
  quan drutz londanz er tant vesis
  c'ab bels ditz jauzira solatz.
  • letto 3111 volte

CANZONIERE E

  • letto 3951 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                               Vai al manoscritto [40]       

  • letto 3296 volte

Edizione diplomatica

 

   
  L    
an quan li iorn
Jaufre rudel.
         son lonc enmai. mes bel dous ch
   ans dauzels de lonh. equan me soi partitz
   de lai. remembram dunamor de lonh. ue(n)t
   de talan enbroncx eclis. si cauzels ni flor
   dalbespis. nom platz plus que liuers ge
   latz.


  Iamais damar nom iauzirai. si nom
   gaug destamor de lonh. q(ue) genser ni me
   illor non sai. uas nuilla part ni pres
   ni lonh. tant es sos pretz uerais efis. lai el
   regne dels sarrazis. fos ieu per leis caitius
   clamatz.


  Iratz eiauzens men partrai quan ben re -
   mir lamor de lonh. que perun be que men
   eschai. nai dos mals si bem soi de lonh. ai
   com fora dreitz pelegris. si ia mos flox ni
   mos tapis. fos per sos bels hueils remiratz.

  Dieus que fes tot quant es efai. eformet
   estamor de lonh. mi do poder quenquera
   lai. eu remir cestamor de lonh. ueraiame(n)
   ental iauzis. si que la cambra el iardis.
   mi semble maios epalaitz.

  Bem parra iois quan li querrai. per
   amor dieu lamor de lonh. esalei platz
   alberguarai. pres delei si bem soi delonh.
   adonx parra parlamen fis. quan drutz
   loindas er tan uezis. ab bels digz (et) ab
   bels solatz.
  • letto 2821 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

Jaufre rudel   Jaufre Rudel
    I
  Lan quan li iorn Jaufre rudel.
  son lonc enmai. mes bel dous ch
  ans dauzels de lonh. equan me soi partitz
  de lai. remembram dunamor de lonh. ue(n)t
  de talan en broncx eclis. si cauzels ni flor
  dalbespis. nom platz plus que liuers ge
  latz.
  Lanquan li jorn son lonc en mai
  m’es bel dous chans d’auzels de lonh,
  e quan me soi partitz de lai
  remembra·m d’un’amor de lonh:
  vent de talan enbroncx e clis,
  si c’auzels ni flor d’albespis
  no·m platz plus que l’ivers gelatz.
    II
  Iamais damar nom iauzirai. si nom
  gaug destamor de lonh. q(ue) genser ni me
  illor non sai. uas nuilla part ni pres
  ni lonh. tant es sos pretz uerais efis. lai el
  regne dels sarrazis. fos ieu per leis caitius
  clamatz.
  Ja mais d’amar no·m jauzirai
  si no·m gaug d’est’amor de lonh,
  que genser ni meillor no
·n sai
  vas nuilla part, ni pres ni lonh.
  Tant es sos pretz verais e fis
  lai el regne dels Sarrazis
  fos ieu per leis caitius clamatz!
    III
  Iratz eiauzens men partrai quan ben re -
  mir lamor de lonh. que perun be que men
  eschai. nai dos mals si bem soi de lonh. ai
  com fora dreitz pelegris. si ia mos flox ni
  mos tapis. fos per sos bels hueils remiratz.
  Iratz e jauzens m’en partrai
  quan ben remir l’amor de lonh,
  que per un be que m’en eschai
  n’ai dos mals si be·m soi de lonh.
  Ai! com fora dreitz pelegris
  si ja mos flox ni mos tapis
  fos per sos bels hueils remiratz.
    IV
  Dieus que fes tot quant es efai. eformet
  estamor de lonh. mi do poder quenquera
  lai. eu remir cestamor de lonh. ueraiame(n)
  ental iauzis. si que la cambra el iardis.
  mi semble maios epalaitz.
  Dieus que fes tot quant es e fai
  e formet est’amor de lonh,
  mi do poder qu’enquera lai
  eu remir cest'amor de lonh
  veraiamen en tal jauzis:
  si que la cambra e
·l jardis
  mi semble maios e palaitz.
    V
  Bem parra iois quan li querrai. per
  amor dieu lamor de lonh. esalei platz
  alberguarai. pres delei si bem soi delonh.
  adonx parra parlamen fis. quan drutz
  loindas er tan uezis. ab bels digz et ab
  bels solatz.

 
  Be·m parra jois quan li querrai
  per amor Dieu l’amor de lonh,
  e s’a lei platz alberguarai
  pres de lei si be·m soi de lonh;
  adonx parra parlamen fis
  quan drutz loindas er tan vezis
  ab bels digz et ab bels solatz.
  • letto 2980 volte

CANZONIERE I

  • letto 4086 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Vai al manoscritto [41]

  • letto 2949 volte

Edizione diplomatica

 

      
  L         Anquan li iorn son lonc
             e(n)mai. Mes bels dous
             chanz dauzels de loing.
             Equan mi sui partitz de
             llai. Remenbran dun
             amor de loi(n)g. Vauc de
             talan enbroncs clis. Si
             que chanz ni flors dabes
             bis. Nom platz pl(us) que
   li uert geletz.

  I  amais damor nom iauzirai. Si n(on) gaug

   destamor loing. Que gensor ni meillor n(on) sai.
   Ues nuilla part ni pres ni loing. Tant es sos
   p(re)tz uerais efis. Que lai el renc del sarrazis.
   fos eu p(er) leis caitius clamatz.


   I  ratz eiausens men partrai. Qan uerai ce -
   stamor de loing. Que p(er) unben q(ue) men eschai.
   Nai dos mals si ben sui de loing. Acon fora
   dreichs pellerins. Si iamos focs ni  mos ta -
   pis. Fos p(er) sos bels oills remiratz.


  Dieus que fes tot quant es efai. Eformet no
   stramor de loi(n)g.Midonpoder q(ue)nq(ue)ra lai.Fu
   remir cestamor de loi(n)g. Ueraiamen en tal
   aisis. Si que la canbra el iardis. Misenblo(n)
   maisos epalatz.

  Ben para iois quant li querrai. P(er) amor dieu
   lalberc de loing. Esalei platz albergarai. P(re)s
   dellei si bem sui de loing. Ado(n)cs paral parla -
   me(n)z fis. Quan drutz londans er tan uezis.
   Ab bels ditz iausira solatz.
  • letto 3130 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  L         Anquan li iorn son lonc
             e(n)mai. Mes bels dous
             chanz dauzels de loing.
             Equan mi sui partitz de
             llai. Remenbran dun
             amor de loi(n)g. Vauc de
             talan enbroncs clis. Si
             que chanz ni flors dabes
             bis. Nom platz pl(us) que
   li uert geletz.
  Lanquan li jorn son lonc en mai
  m’es bels dous chanz d’auzels de loing,
  e quan mi sui partitz de
·llai
  remenbran d’un’amor de loing:
  vauc de talan enbroncs clis,
  si que chanz ni flors d’abesbis
  no·m platz plus que l’ivert geletz.

 
    II
  Iamais damor nom iauzirai. si n(on) gaug
  destamor loing. Que gensor ni meillor n(on) sai.
  ues nuilla part ni pres ni loing. Tant es sos
  p(re)tz uerais efis. Que lai el renc del sarrazis.
  fos eu p(er) leis caitius clamatz.
  Ja mais d’amor no·m jauzirai
  si non gaug d’est’amor loing,
  que gensor ni meillor no
·n sai
  ves nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos pretz verais e fis
  que lai el renc del Sarrazis
  fos eu per leis caitius clamatz!
    III
  Iratz eiausens men partrai. Quan uerai ce -
  stamor de loing. Que p(er) unben q(ue) men eschai.
  Nai dos mals si ben sui de loing. Acon fora
  dreichs pellerins. Si iamos focs ni  mos ta -
  pis. fos p(er) sos bels oills remiratz.
  Iratz e jausens m’en partrai
  quan verai cest amor de loing,
  que per un ben que m’en eschai
  n’ai dos mals si ben sui de loing.
  A! con fora dreichs pellerins
  si ja mos focs ni mos tapis
  fos per sos bels oills remiratz.
    IV
  Dieus que fes tot quant es efai. Eformet no
  stramor de loi(n)g. midonpoder q(ue)nq(ue)ra lai.fu
  remir cestamor de loi(n)g. ueraiamen en tal
  aisis. Si que la canbra el iardis. misenblo(n)
  maisos epalatz.
  Dieus que fos tot quant es e fai
  e formet nostr’amor de loing,
  mi don poder qu’enquera lai
  fu remir cest'amor de loing
  veraiamen en tal aisis:
  si que la canbra e
·l jardis
  mi senblon maisos e palatz.
    V
  Ben para iois quant li querrai. p(er) amor dieu
  lalberc de loing. Esalei platz albergarai. p(re)s
  dellei si bem sui de loing. Ado(n)cs paral parla -
  me(n)z fis. Quan drutz londans er tan uezis.
  ab bels ditz iausira solatz.

 
  Ben para jois quant li querrai
  per amor Dieu l’alberc de loing
  e s’a lei platz albergarai
  pres de
·llei si be·m sui de loing,
  adoncs para·l parlamenz fis
  quan drutz londans er tan vezis
  ab bels ditz jausira solatz.
  • letto 4656 volte

CANZONIERE K

  • letto 2480 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                       Vai al manoscritto [42]

  • letto 5526 volte

Edizione diplomatica

 

        
              
  L                     An quan li iorn son lo(n)c

                         emai. Mes bels dous ch-
                         anz dauzels de loing.
                         Eqan mi soi partitz dell-
                         ai. Reme(m)bran dun a-
                         mor deloing. Vauc de
                         talan en broncs clis. Si
                         que chanz ni flors dal-
  bes bis. Nom platz plus que li uertz geletz.


  I  amais damor nom iauzirai. Si no(n) gaug
   destamor loing. Que gensor ni meillor n(on)
   sai. Ues nuilla part ni pres ni loing. Tant
   es sos pretz uerais efis. Que lai el renc del sa-
   rracis. Fos eu per leis caitius clamatz.


  I  ratz eiausens men partrai. Qanuerai ce -
   stamor de loing. Que per un ben que men
   eschai. Naidos mals si bem soi de loing.
   Acon fora dreigs pellegrins. Si ia mos focs
   ni mos tapis. Fos per sos bels oilli remiratz.

  Dieus que fes tot qant es efai. Eformet no -
   stramor de loing. Midon poder qen querra
   lai. Fu remir cestamor de loing. Ueraiamen
   en tal aisis.Siquela ca(m)bra el iardis. Misem -
   blon maisos epalatz.

  B en para iois qantli querrai. P(er) amor dieu
   lalberc de loing. Esai lei platz alb(er)garai.
   Pres dellei si bem soi de loing. Adoncs pa -
   ral parlamenz fis. Quan druz londanz er
   tan uezis. Ab bels ditz iausira solatz.
  • letto 7437 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  L                     An quan li iorn son lo(n)c
                         emai. Mes bels dous ch-
                         anz dauzels de loing.
                         Eqan mi soi partitz dell-
                         ai. Reme(m)bran dun a-
                         mor deloing. Vauc de
                         talan en broncs clis. Si
                         que chanz ni flors dal-
  bes bis. Nom platz plus que li uertz geletz.
  Lanquan li jorn son lonc e mai
  m’es bels dous chanz d’auzels de loing,
  e qan mi soi partitz de llai
  remembran d’un’amor de loing:
  vauc de talan enbroncs clis,
  si que chanz ni flors d’albesbis
  no·m platz plus que l’ivertz geletz.

 
    II
  Iamais damor nom iauzirai. si no(n) gaug
  destamor loing. Que gensor ni meillor n(on)
  sai. ues nuilla part ni pres ni loing. Tant
  es sos pretz uerais efis. Que lai el renc del sa-
  rracis. fos eu per leis caitius clamatz.
  Ja mais d’amor no·m jauzirai
  si non gaug d’est’amor loing,
  que gensor ni meillor no
·n sai
  ves nuilla part, ni pres ni loing.
  Tant es sos pretz verais e fis
  que lai el renc del Sarracis
  fos eu per leis caitius clamatz!
    III
  Iratz eiausens men partrai. Qanuerai ce- 
  stamor de loing. Que per un ben que men
  eschai. Naidos mals si bem soi de loing.
  Acon fora dreigs pellegrins. Si ia mos focs
  ni mos tapis. fos per sos bels oilli remiratz.

 
  Iratz e jausens m’en partrai  
  qan verai cest amor de loing,
  que per un ben que m’en eschai
  n’ai dos mals si be·m soi de loing.
  A! con fora dreigs pellegrins
  si ia mos focs ni mos tapis
  fos per sos bels oilli remiratz.
    IV
  Dieus que fes tot qant es efai. Eformet no- 
  stramor de loing. Mi don poder qen querra
  lai. fu remir cestamor de loing. ueraiamen
  en tal aisis. siquela ca(m)bra el iardis. mi sem-
  blon maisos epalatz.

 
  Dieus que fes tot qant es e fai  
  e formet nostr’amor de loing,
  mi don poder q'enquerra lai
  fu remir cest'amor de loing
  veraiamen en tal aisis:
  si que la cambra e
·l jardis
  mi semblon maisos e palatz.
    V
  Ben para iois qant li querrai. p(er) amor dieu
  lalberc de loing. Esai lei platz alb(er)garai.
  pres dellei si bem soi de loing. Adoncs pa-
  ral parlamenz fis. Quan druz londanz er
  tan uezis. Ab bels ditz iausira solatz.

 
  Ben para jois qant li querrai
  per amor Dieu l’alberc de loing,
  e s’a i lei platz albergarai
  pres de
·llei si be·m soi de loing;
  adoncs para·l parlamenz fis,
  quan druz londanz er tan vezis
  ab bels ditz jausira solatz.
  • letto 2521 volte

CANZONIERE M

  • letto 3005 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [43]

  • letto 2244 volte

Edizione diplomatica

 

      
    
    
    
    
  
    Cansos q(e) fes iofre rodel.

          
             
              
           
          
             
            
            
              
               
   L        An qan li iorn son long
            enmai. mes bells dous
            chans dauzells de loinh.
   e qam mi sui partitz de lay.
   remenbram dun amor de lo
   inh. uau de talan enbroncs
   e clis. si que chanz ni flors dal
   brespis. nom ual plus qe li
   uerz gelatz.  

   
    
DIeus qi fes tot qanuen e uai.
    e fermet est amor de loinh.
    mi don poder pos bon cor nai.
    con iauzisca damor de loinh.
    ueraiamentz entals aissis. si
    qe la cambra eliardis. mi re
    sembles nouells plaissatz.

     B Em parra iois qanli qerrai. p
     amor dieu lostal deloinh. e sa
     leis plaz alberierai. pres de leis
     si ben sui de loinh. adoncs par
     ralparllamentz fis. qan drutz
     lointans er tanuesis. ab cortes
     gieinh iausis solaz. 
    


    I Ratz e marritz men partrai. sieu
    ia la uei lamor deloinh. mas
    non sai siialauerrai. qar trop
    son nostras terras loinh. asaz
    hia pas e camis. per qieunon
    puesc esser deuis. mas tot sia
    si con dieu plaz.


     U Er dis qimapellet licay. ni dezi
     ros damor deloinh. qar negu
     na res tan nom plai. co(m) iauzi
     mentz damor deloinh. ai qar
     mi fos ieu pelleris. si qe mos
     fustz e mos tapis. fos pels sieus
     bells huellhs remiratz.

    I Amais damor non iauzirai. sa
    qest amor non iau deloinh. q(ua)r
    meilhor ni gensor non sai. ua(s)
    nullapart ni pres ni loinh.
    qe tant es sos bos prez sobris.
  qelai elrenc delssarrazis. fos
  ieu perleis caitius clamatz.
  • letto 2325 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Cansos q(e) fes iofre rudel.   Cansos qe fes Jofre Rudel.
    I
  L        An qan li iorn son long
            enmai. mes bells dous
            chans dauzells de loinh.
   e qam mi sui partitz de lay.
   remenbram dun amor de lo
   inh. uau de talan enbroncs
   e clis. si que chanz ni flors dal
   brespis. nom ual plus qe li
   uerz gelatz.  
  Lanqan li jorn son long en mai
  m’es bells dous chans d’auzells de loinh,
  e qam mi sui partitz de lay
  remenbra·m d’un’amor de loinh:
  vau de talan enbroncs e clis,
  si que chanz ni flors d’albrespis
  no·m val plus qe l’iverz gelatz.
    II
  DIeus qi fes tot qan uen e uai.
  e fermet est amor de loinh.
  mi don poder pos bon cor nai.
  con iauzisca damor de loinh.
  ueraiamentz entals aissis. si
  qe la cambra eliardis. mi re
  sembles nouells plaissatz.
  Dieus qi fes tot qan ven e vai
  e fermet est’amor de loinh,
  mi don poder pos bon cor n’ai
  con jauzisca d’amor de loinh
  veraiamentz en tals aissis:
  si qe la cambra e
·l jardis
  mi resembles novells plaissatz.
    III
  BEm parra iois qanli qerrai. p
  amor dieu lostal deloinh. e sa
  leis plaz alberierai. pres de leis
  si ben sui de loinh. adoncs par
  ralparllamentz fis. qan drutz
  lointans er tanuesis. ab cortes
  gieinh iausis solaz.
  Be·m parra jois qan li qerrai
  per amor Dieu l’ostal de loinh,
  e s’a leis plaz alberjerai
  pres de leis si ben sui de loinh;
  adoncs parra·l parllamentz fis,
  qan drutz lointans er tan vesis
  ab cortes gieinh jausis solaz.
    IV
  IRatz e marritz men partrai. sieu 
  ia la uei lamor de loinh. mas
  non sai siialauerrai. qar trop
  son nostras terras loinh. asaz
  hia pas e camis. per qieunon
  puesc esser deuis. mas tot sia
  si con dieu plaz.
  Iratz e marritz m’en partrai
  s’ieu ja la vei l’amor de loinh,
  mas non sai si ja la verrai
  qar trop son nostras terras loinh:
  asaz hi a pas e camis
  per q’ieu no
·n puesc esser devis...
  mas tot sia si con Dieu plaz!
    V
  UEr dis qimapellet licay. ni dezi
  ros damor deloinh. qar negu
  na res tan nom plai. co(m) iazi
  mentz damor deloinh. ai qar
  mi fos ieu pelleris. si qe mos
  fustz e mos tapis. fos pels sieus
  bells huellhs remiratz.
  Ver dis qi m’apellet licay
  ni deziros d’amor de loinh,
  qar neguna res tan no·m plai
  com jazimentz d’amor de loinh.
  Ai! qar mi fos ieu pelleris
  si qe mos fustz e mos tapis
  fos pels sieus bells huellhs remiratz.
    VI
  IAmais damor non iauzirai. sa
  qest amor non iau deloinh. qar
  meilhor ni gensor non sai. uas
  nulla part ni pres ni loinh.
  qe tant es sos bos prez sobris.
  qelai elrenc delssarrazis. fos
  ieu perleis caitius clamatz.
  Ja mais d’amor non jauzirai
  s’aqest amor non jau de loinh,
  qar meilhor ni gensor no
·n sai
  vas nulla part, ni pres ni loinh;
  qe tant es sos bos prez sobris,
  qe lai el renc dels Sarrazis
  fos ieu per leis caitius clamatz!
  • letto 3316 volte

CANZONIERE Mʰ²

  • letto 856 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 401.

Lan can li iorn son lonc en mai 
Mes bel lo chan dauzels de lonh
E can mi soi partitz de lai
Remembram dun amor de lonh
Vauc de talan broncx et enclis
Si que chans ni flor dalbespis
Nom ual mai com liuerns gelatz.
I.
Lancan li jorn son lonc en mai 
m'es bel lo chan d'auzels de lonh,
e can mi soi partitz de lai
remembra·m d'un amor de lonh:
vauc de talan broncx et enclis,
si que chans ni flor d'albespis
no·m val mai com l'iverns gelatz.
Ben tenc lo senhor per uerai
Perquieu ueirai lamor de lonh
Mai per un be que men eschai
Nai dos mals car mes tant de lonh
Ai car mi fos lai pelegris
Si que mos futz e mos tapis
Fos per lo sieus bels hueills remiratz.
II.
Ben tenc lo Senhor per verai
per qu'ieu veirai l'amor de lonh;
mai per un be que m'en eschai
n'ai dos mals, car m'es tant de lonh.
Ai! car mi fos lai pelegris,
si que mos futz e mos tapis
fos per lo sieus bels hueills remiratz!
Bem parra ioi can li qerrai
Per amor dieu ostal de lonh
E saliei platz albergarai
Prop de lieis si bem soi de lonh
Caisi mes lo parlamens fis
Can drutz loindas es tan uezis
Cap cortes genh iau bel solatz.
III.
Be·m parra joi can li qerrai,
per amor Dieu ostal de lonh;
e, s'a liei platz, albergarai
prop de lieis, si be·m soi de lonh.
C'aisi m'es lo parlamens fis
can drutz loindas es tan vezis
c'ap cortes genh jau bel solatz.
Iratz e dolens men partrai
Sieu non uei sel amor de lonh
E no sai cora lam ueirai
Que tan son nostras terras lonh
Casatz hia pas e camis
                               E per aiso
E per aiso non soi deuis
Mas tot sia si com liei platz.
IV.
Iratz e dolens m'en partrai,
s'ieu non vei sel amor de lonh;
e no sai cora la·m veirai,
que tan son nostras terras lonh:
c'asatz hi a pas e camis,
e per aiso no·n soi devis...
mas tot sia si com liei platz!
Ia mai amor non iauzirai
Saquestamor non iau de lonh
Que meillor ni gensor non sai
Ves nuilla part ni prop ni lonh
Que tan pareis sos pretz uerais e fis
Que]s[ lai el renh del Sarrazis
Fo]s[r ieu per lieis caitius clamatz.
V.
Ja mai amor non jauzirai
s'aquest'amor non jau de lonh:
que meillor ni gensor no·n sai
ves nuilla part, ni prop ni lonh;
que tan pareis sos pretz verais e fis
que lai el renh del Sarrazis
for ieu per lieis caitius clamatz!
Dieus que fes tot can uen e uai
E formet sestamor de lonh
Me don poder quel cor quieu nai
Consi remir lamor de lonh
]Que nuills autre ioi tant nom plai
Com iauzimens damor de lonh[
Mas so quieu uueil mes tot tais
]Maldig sion tug mei paren[
Car aisim fadet mos pairis
Quieu ames e non fos amatz.
VI.
Dieus, que fes tot can ven e vai
e formet sest'amor de lonh,
me don poder, que·l cor qu'ieu n'ai
consi remir l'amor de lonh:
mas so qu'ieu vueil m'es tot taïs,
car aisi·m fadet mos pairis
qu'ieu ames e non fos amatz.
  • letto 745 volte

CANZONIERE R

  • letto 3313 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                        Vai al manoscritto [44]

  • letto 1854 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                                                                                     
                                                                                                                                        Jaufre rudelh.
                   
                L        ai can li iorn son lonc e may. mes bel dos cha(n)s
                  
                   dauzels de lonc. e can mi soi partitz de lay. remenbram
          
    vnamor de lo(n)h. vau de talan enbro(n)s e clis. si q(ue) chans ni
        
    flors dels bels pis. nom val pus quel yuern niglay.
      B en te(n)c lo senhor p(er) u(er)ay. q(ue) formet sestamor de lo(n)h. q(ue) p(er) .i.
      ben q(ue) me(n) eschay. nai dos mals si bem soi de lo(n)h. ai car fos ieu
     lay p
eleris. si q(ue) nos                fos pels sieus bels huelhs re
     mirar. S el q(ue) fes tot cant ue(n) e uay. e formet sestamor de
     lo(n)h. me don pod(er) al cor q(ui)eu nay. q(ue) uenha sestamor de lo(n)h. u(er)ai -
     ame(n) el luec aisi. si q(ue) la cambra el iardi. mi ressembles tos
     temps palais.I ratz e dole(n)s me(n) partiray. sieu ia la
     uey lamor de lonh. mais no say coras lam ueray. car trop so(n)
     nostras t(er)ras lo(n)h. cassatz ya pas e camis. e p(er) aiso no soi deuis.
     mais tot sia si co(m) dieu play. I amais amors no(m) iauziray.
     si no(m) iaus de estamor. de lonh car melhor ni iens(er) no(n) sai.
     uas nulha part ni pres ni lonh. car ta(n) pareys so(s) pretz so
     briers. q(ue) lay el re(n)g dels sarrazis. fos yeu ab lieys caitieus
    clamatz. V er ditz qim apela lial. ni deziro(n) damors de
    lonh. car nulhautramor tan no(m) play. co(m) chauzime(n) damor
    de lonh. mas so qieu uuelh mes el aital. q(ue)naisi marret mos
                                   pairi. qieu ames eno fos amatz.
  • letto 2622 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  L ai can li iorn son lonc e may. mes bel dos cha(n)s
  dauzels de lonc. e can mi soi partitz de lay. remenbram
  vnamor de lo(n)h. vau de talan enbro(n)s e clis. si q(ue) chans ni
  flors dels bels pis. nom ual pus quel yuern niglay.
  Lai can li jorn son lonc e may
  m’es bel dos chans d’auzels de lonc,
  e can mi soi partitz de lay
  remenbra·m un’amor de lonh:
  vau de talan enbrons e clis,
  si que chans ni flors dels bels pis
  no·m val pus que l’yvern ni glay.
    II
  B en te(n)c lo senhor p(er) u(er)ay. q(ue) formet sestamor de lo(n)h. q(ue) p(er) .i.
  ben q(ue) me(n) eschay. nai dos mals si bem soi de lo(n)h. ai car fos ieu
  lay peleris. si q(ue) nos fos pels sieus belshuelhs re
  mirar.

 
  Ben tenc lo Senhor per veray 
  que formet sest’amor de lonh,
  que per un ben que m’en eschay
  n’ai dos mals si be·m soi de lonh.
  Ai! car fos ieu lay peleris
  si que nos 
  fos pels sieus bels huelhs remirar.
    III
  S el q(ue) fes tot cant ue(n) e uay. e formet sestamor de
  lo(n)h. me don pod(er) al cor qieu nay. q(ue) uenha sestamor de lo(n)h. v(er)ai
  ame(n) el luec aisi. si q(ue) la cambra el iardi. mi ressembles tos
  temps palais.
  Sel que fes tot cant ven e vay
  e formet sest’amor de lonh,
  me don poder al cor q’ieu n’ay
  que venha sest’amor de lonh
  veraiamen el luec aisi:
  si que la cambra e
·l jardi
  mi ressembles tos temps palais.
    IV
  I ratz e dole(n)s me(n) partiray. sieu ia la
  uey lamor de lonh. mais no say coras lam ueray. car trop so(n)
  nostras t(er)ras lo(n)h. cassatz ya pas e camis. e p(er) aiso no soi deuis.
  mais tot sia si co(m) dieu play.

 
  Iratz e dolens m’en partiray
  s’ieu ja la vey l’amor de lonh,
  mais no say coras la·m veray
  car trop son nostras terras lonh:
  c’assatz y a pas e camis
  e per aiso no soi devis...
  mais tot sia si com Dieu play!
    V
  I amais amors no(m) iauziray.
  si no(m) iaus de estamor. de lonh car melhor ni iens(er) no(n) sai.
  uas nulha part ni pres ni lonh. car ta(n) pareys so(s) pretz so
  briers. q(ue) lay el re(n)g dels sarrazis. fos yeu ab lieys caitieus
  clamatz.
  Ja mais amors no·m jauziray
  si no·m jaus de est’amor de lonh,
  car melhor ni jenser no
·n sai
  vas nulha part, ni pres ni lonh,
  car tan pareys sos pretz sobriers
  que lay el reng dels Sarrazis
  fos yeu ab lieys caitieus clamatz!
    VI
  V er ditz qim apela lial. ni deziro(n) damors de 
  lonh. car nulhautramor tan no(m) play. co(m) chauzime(n) damor
  de lonh. mas so qieu uuelh mes el aital. q(ue)naisi marret mos
  pairi. qieu ames eno fos amatz.

 
  Ver ditz qi m’apela lial 
  ni deziron d’amors de lonh,
  car nulh autr’amor tan no·m play
  com chauzimen d’amor de lonh.
  Mas so q’ieu vuelh mes el aital
  qu’enaisi marret mos pairi:
  q’ieu ames e no fos amatz.
  • letto 3767 volte

CANZONIERE S

  • letto 2884 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 1742 volte

Edizione diplomatica

 

                Çufre rodel.
  L    an qan li iorn son long en mai.
        Mes bel del chant dausels de long.
  E    t can me soi parti de lai.
  M   i menbre dun amor de long.
  V    au de talanz enbrunz et clins.
 
  S    i qe chant ni flor dalbe spins.
  N   on ual mais qan li uern gelaz.

  N    i ia damor no chausirai.
  S     i no chau dest amor delong.
  Q    ezenser ni meillor no sai.
  V    ers nulla part pres ni long.
  Q    e tant es sos prez gai et fins.
  Q    e lai el reng de sarrazins.
  F     os eu per lei caitiu clamaz

  B    en parra ioi qan li qerrai.
  P    er amor  deu lostal de long.
  E    t salei plais albergerai.
  P    res de lei se tot soi de long.
  A    donc seran parlamen fins.
  C    an druz luintans sera uizins.
  A    bel diz et a gai solaz.

  I     raz et dolent men partirai.
  S    eu non uei cest amor de long.
  E    t non sai se ge la uerai.
  Q    ar tan son nostres terres long.
  E    t tant i a pas et chemins.
  P    er qeu non puis estre uezins
  M    as tuiz sia si com deu plaz.

  D   eu qe fist tuiz can uen et uai.
  E    n fermez cest amor de long.
  M   i don poder pos talent nai.
  Q   e remir cest amor de long.
  V   eraiamen in palazins.
  S    i qe la chambra et lo zardins.
  M   e fos tan pres come longaz.
 
  • letto 3562 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Çufre rodel.   Çufre Rodel.
    I
  L    an qan li iorn son long en mai .
        Mes bel del chant dausels de long .
  E    t can me soi parti de lai .
  M   i menbre dun amor de long .
  V    au de talanz enbrunz et clins .
  S    i qe chant ni flor dalbe spins .
  N   on ual mais qan li uern gelaz .
  Lanqan li jorn son long en mai
  m'es bel del chant d'ausels de long,
  et can me soi parti de lai
  mi menbre d'un'amor de long:
  vau de talanz enbrunz et clins,
  si qe chant ni flor d'albespins
  non val mais qan l'ivern gelaz.
    II
  N    i ia damor no chausirai .
  S     i no chau dest amor delong .
  Q    ezenser ni meillor no sai .
  V    ers nulla part pres ni long .
  Q    e tant es sos prez gai et fins .
  Q    e lai el reng de sarrazins .
  F     os eu per lei caitiu clamaz
  Ni ja d'amor no chausirai
  si no chau d'est'amor de long,
  qe zenser ni meillor no sai
  vers nulla part, pres ni long:
  qe tant es sos prez gai et fins,
  qe lai el reng de Sarrazins
  fos eu per lei caitiu clamaz!
    III
  B    en parra ioi qan li qerrai .
  P    er amor deu lostal de long .
  E    t salei plais albergerai .
  P    res de lei se tot soi de long .
  A    donc seran parlamen fins .
  C    an druz luintans sera uizins .
  A    bel diz et a gai solaz .
  Ben parra joi qan li qerrai
  per amor Deu l'ostal de long,
  et s'a lei plais albergerai
  pres de lei se tot soi de long.
  Adonc seran parlamen fins
  can druz luintans sera vizins
  a bel diz et a gai solaz.
    IV
  I     raz et dolent men partirai .
  S    eu non uei cest amor de long .
  E    t non sai se ge la uerai .
  Q    ar tan son nostres terres long .
  E    t tant i a pas et chemins .
  P    er qeu non puis estre uezins
  M    as tuiz sia si com deu plaz.
  Iraz et dolent m'en partirai
  s'eu non vei cest amor de long,
  et non sai se ge la verai
  qar tan son nostres terres long:
  et tant i a pas et chemins
  per q'eu no
·n puis estre vezins...
  mas tuiz sia si com Deu plaz!
    V
  D   eu qe fist tuiz can uen et uai .
  E    n fermez cest amor de long .
  M   i don poder pos talent nai .
  Q   e remir cest amor de long .
  V   eraiamen in palazins .
  S    i qe la chambra et lo zardins .
  M   e fos tan pres come longaz .
 
  Deu qe fist tuiz can ven et vai
  en fermez cest'amor de long,
  mi don poder pos talent n'ai
  qe remir cest amor de long,
  veraiamen in palazins,
  si qe la chambra et lo zardins
  me fos tan pres come longaz.
 
  • letto 2923 volte

CANZONIERE Sg

  • letto 6435 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                               Vai al manoscritto [45]

  • letto 2709 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                
                                                                    En Jaufre rudel de blaia.
                                                      An cant li iorn son lonc en mai. mes bels douz
                        l                             chanz dauzels delonh. e quant me soi partit
                                                      delai. remenbram dunamor delog. uau de
                                                      talan en bronchs e clis. si q(ue) flors ni chant dal
                                                      bespis. nom ual plus q(ue) liuers gelatz.
                                                          Jamais damor no(n) iausirai. si non uau desta
       mor de longh. que genser ni meylor no(n) sai. uas nulha part ni pr
       op ni lonh. tant es sos pretz uerais e fins. que lai el renc dels sar
       razins. fos eu chaitius p(er) leis clamatz.
              Iratz e marritz men partrai. si ia remir lamor delonh. que p(er)
       un ben que meneschai. nai dos mals si bem son delonh. ai com fo 
      ra dretz pelegris. si ia mos flotz ni mei tapis. sion p(er) sos hoilhs
      remiratz.
          Deus q(ue) fe tot can ue euai. e formet nostramor delonh. men don
      poder quenq(ue)ras lai. eu remir cestamor delonh. ueraiamen en tal
      aizis. si q(ue) la ca(m)bra eliardins. me resenbles totz iorns palais.
          Ben parra iois quant li querrai. p(er) amor deu lostal delonh. e si a
     leis plaz albergarai. pres de leis si ben son delonh. adonch parra parla
     mens fis. can drutz loindas sera uezis. cab cortes ioi iatz bel solatz.
          Verdiz q(ui) mapela lichai. e desiran damor delonh. car ta(n) bela do(n)
     na no(n) sai. uas nulha part ni prop ni lonh. car finamor atan apris.
     q(ue) cant trobados amans fis. sab ben faire destrains priuatz.
  • letto 3383 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  En Jaufre rudel de blaia.   En Jaufre Rudel de Blaia
    I
  ... An cant li iorn son lonc en mai. mes bels douz
  chanz dauzels delonh. e quant me soi partit
  delai. remenbram dunamor delog. uau de
  talan en bronchs e clis. si q(ue) flors ni chant dal
  bespis. nom ual plus q(ue) liuers gelatz.

 
  ... an cant li jorn son lonc en mai
  m'es bels douz chanz d'auzels de lonh,
  e quant me soi partit de lai
  remenbra·m d'un'amor de log:
  vau de talan enbronchs e clis,
  si que flors ni chant d'albespis
  no·m val plus que l'ivers gelatz.
    II
  Jamais damor no(n) iausirai. si non uau desta
  mor de longh. que genser ni meylor no(n) sai. uas nulha part ni pr
  op ni lonh. tant es sos pretz uerais e fins. que lai el renc dels sar
  razins. fos eu chaitius p(er) leis clamatz.

 
  Ja mais d'amor non jausirai
  si non vau d'est'amor de longh,
  que genser ni meylor no
·n sai
  vas nulha part, ni prop ni lonh.
  Tant es sos pretz verais e fins
  que lai el renc dels Sarrazins
  fos eu chaitius per leis clamatz!
    III
  Iratz e marritz men partrai. si ia remir lamor delonh. que p(er) 
  un ben que meneschai. nai dos mals si bem son delonh. ai com fo
  ra dretz pelegris. si ia mos flotz ni mei tapis. sion p(er) sos hoilhs
  remiratz.
  Iratz e marritz m'en partrai
  si ja remir l'amor de lonh,
  que per un ben que m'en eschai
  n'ai dos mals si be·m son de lonh.
  Ai! com fora dretz pelegris
  si ja mos flotz ni mei tapis
  sion per sos hoilhs remiratz.
    IV
  Deus q(ue) fe tot can ue euai. e formet nostramor delonh. men don 
  poder quenq(ue)ras lai. eu remir cestamor delonh. ueraiamen en tal
  aizis. si q(ue) la ca(m)bra eliardins. me resenbles totz iorns palais.
  Deus que fe tot can ve e vai
  e formet nostr'amor de lonh,
  m'en don poder qu'enqueras lai
  eu remir cest amor de lonh
  veraiamen en tal aizis:
  si que la cambra e
·l jardins
  me resenbles totz jorns palais.
    V
  Ben parra iois quant li querrai. p(er) amor deu lostal delonh. e si a
  leis plaz albergarai. pres de leis si ben son delonh. adonch parra parla
  mens fis. can drutz loindas sera uezis. cab cortes ioi iatz bel solatz.

 
  Ben parra jois quant li querrai
  per amor Deu l'ostal de lonh,
  e si a leis plaz albergarai
  pres de leis si ben son de lonh;
  adonch parra parlamens fis
  can drutz loindas sera vezis
  c'ab cortes joi jatz bel solatz.
    VI
  Verdiz q(ui) mapela lichai. e desiran damor delonh. car ta(n) bela do(n)   
  na no(n) sai. uas nulha part ni prop ni lonh. car finamor atan apris.
  q(ue) cant trobados amans fis. sab ben faire destrains priuatz.

 
  Ver diz qui m'apela lichai
  e desiran d'amor de lonh,
  car tan bela donna non sai
  vas nulha part ni prop ni lonh.
  Car fin'amor atan apris
  que cant troba dos amans fis
  sab ben faire d'estrains privatz.
  • letto 3888 volte

CANZONIERE W

  • letto 3320 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                               Vai al manoscritto [46]

  • letto 1698 volte

Edizione diplomatica

 

                     ossiames faidius
    
               .
                    an que li iorn sunt lonc en mai.
      
                   .
                 mest bel dolz chanz doisel de
                .
                 [u]an me sui partis de lai. membre
     
              .
          e amor de loig. vais de talens bru(n)s
                 .
  et enclins. si que chanz ne flors daubespius.
         .    
   non val maiz que liuers gelaiz.
  M ol teg lou segnor per uerai. per que le
   dit amor de loig. et per un ben que men
   eschai. ai deus maus. car trop sui de loig.
   dex car fuisse fas pelegrins. tan que mos
   fust et mos tapiris. fust deses biauz ex re-
   mirais.
  Ben parra iois quant li querrai. per a-
   mors del hostal deloig. et se li plais herber-
   gerai. pres de li car trop sui de loig. adonc
   sera parlemens fins. quant dru lontains se-
    ront ueisins. en corteis iois gist gens soulais.
    
  I   amais damors non jauzirai. se non iau-
  zis damors de loig. et bien sai que grieu-
  ment laurai. quar trop sunt nostres terres
  loig. dex tant i a pas et chemins. que grie-
  ment en serai saisius. or seit del tot si cum li
  plais.
  • letto 3198 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  ....... ossiames faidius   ....... ossiames Faidius
    I
  ..... an que li iorn sunt lonc en mai.
  mest bel dolz chanz doisel de
  ..... [u]an me sui partis de lai. membre
  ... e amor de loig. vais de talens bru(n)s
  et enclins. si que chanz ne flors daubespius.
  non val maiz que liuers gelaiz.

 
  ..... an que li jorn sunt lonc en mai
  m'est bel dolz chanz d'oisel de .......
  ..... [u]an me sui partis de lai
  membre ...e amor de loig:
  vais de talens bruns et enclins,
  si que chanz ne flors d'aubespius
  non val maiz que l'ivers gelaiz.
    II
  Mol teg lou segnor per uerai. per que
  dit amor de loig. et per un ben que men
  eschai. ai deus maus. car trop sui de loig.
  dex car fuisse fas pelegrins. tan que mos
  fust et mos tapiris. fust deses biauz ex re-
  mirais.

 
  Mol teg lou Segnor per verai
  per que dit amor de loig,
  et per un ben que m'en eschai
  ai deus maus car trop sui de loig.
  Dex! car fuisse fas pelegrins
  tan que mos fust et mos tapiris
  fust de ses biauz ex remirais!
    III
  Ben parra iois quant li querrai. per a-
  mors del hostal deloig. et se li plais herber-
  gerai. pres de li car trop sui de loig. adonc
  sera parlemens fins. quant dru lontains se-
  ront ueisins. en corteis iois gist gens soulais.

 
  Ben parra jois quant li querrai
  per amors de l'hostal de loig,
  et se li plais herbergerai
  pres de li car trop sui de loig.
  Adonc sera parlemens fins
  quant dru lontains seront veisins
  en corteis jois gist gens soulais.
    IV
  Iamais damors non jauzirai. se non iau-
  zis damors de loig. et bien sai que grieu-
  ment laurai. quar trop sunt nostres terres
  loig. dex tant i a pas et chemins. que grie-
  ment en serai saisius. or seit del tot si cum li
  plais.

 
  Ja mais d'amors non jauzirai
  se non jauzis d'amors de loig,
  et bien sai que grieument l'aurai
  quar trop sunt nostres terres loig,
  dex! tant i a pas et chemins
  que griement en serai saisius
  or seit del tot si cum li plais.
  • letto 2520 volte

CANZONIERE X

  • letto 3749 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [47]

  • letto 3474 volte

Edizione diplomatica

 

                                 
                      L            an qant li ior sont lonc en mai mest bel del chant
                     
                      dauziaus de long. et qant me sui partiz de lai membre
             
     moi dune amor de long. uains de talant bruns et enclin.
          
     si que chant ne flors daubespin. non mi uaut \mais/ quiuers ia -       
     
                   |        B  ien aurai ioi qant li querrai por amor dieu lostal
      laiz.       |       de long. et se li plaist serbergerai pres de li que trop
      sui de long. adous sera parlemanz fins. qant dru lontan.
      sont pres uoisin. qencorteis geu gist beaus solaz.  Jamais
    
    damor non iauzirai. seu no(n) iauzis damor de long. qant
    por un ben qui men eschai nai dous mals q(ue) t(ro)p sui de long
    he las q(ue) no(n) fui palerin. si q(ue) mos fuz et mos tapin. fous
    de ses bels euz remiraz. Celui seignor teng pir uerai.
    qui fait iauzir damor de long. plus bele ne gencor  ne
    sai negune part ne pres ne long. tant aim son douz
    uis et son ris. ke lonz en t(er)re es sarrazin. uolgre por
    li chaitis cla          mar.
  • letto 4481 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  L an qant li ior sont lonc en mai mest bel del chant
  dauziaus de long. et qant me sui partiz de lai membre
  moi dune amor de long. uains de talant bruns et enclin.
  si que chant ne flors daubespin. non mi uaut \mais/ quiuers ia-
  laiz.
  Lanqant li jor sont lonc en mai
  m'est bel del chant d'auziaus de long,
  et qant me sui partiz de lai
  membre moi d'une amor de long:
  vains de talant bruns et enclin,
  si que chant ne flors d'aubespin
  non mi vaut mais qu'ivers jalaiz. 
    II
  B ien aurai ioi qant li querrai per amor dieu lostal
  de long. et se li plaist serbergerai pres de li que trop
  sui de long.  adous sera parlemanz fins. qant dru lontan
  sont pres uoisin. qencorteis geu gist beaus solaz.

 
  Bien aurai joi qant li querrai
  per amor Dieu l'ostal de long,
  et se li plaist s'erbergerai
  pres de li que trop sui de long;
  adous sera parlemanz fins
  qant dru lontan sont pres voisin
  q'en corteis geu gist beaus solaz.
    III
  Jamais
  damor non iauzirai. seu no(n) iauzis damor de long. qant
  per un ben qui men eschai nai dous mals q(ue) t(ro)p sui de long
  he las q(ue) no(n) fui palerin. si q(ue) mos fuz et mos tapin. fous
  de ses bels euz remiraz.
  Ja mais d'amor non jauzirai
  s'eu non jauzis d'amor de long,
  qant per un ben qui m'en eschai
  n'ai dous mals que trop sui de long.
  He las! que non fui palerin
  si que mos fuz et mos tapin
  fous de ses bels euz remiraz!
    IV
  Celui seignor teng pir uerai.   
  qui fait iauzir damor de long. plus bele ne gencor ne
  sai negune part ne pres ne long. tant aim son douz
  uis et son ris. ke lonz en t(er)re es sarrazin. uolgre per
  li chaitis cla          mar.
  Celui Seignor teng pir verai
  qui fait iauzir d'amor de long,
  plus bele ne gencor ne sai
  negune part ne pres ne long.
  Tant ai·m son douz vis et son ris
  ke lonz en terre es Sarrazin
  volgre per li chaitis clamar!
  • letto 3285 volte

CANZONIERE a²

  • letto 3298 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2552 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                                                          
                                                                                                   en iaufre rudel
         L     an qan li iorn son longenmai mes bels lochanzdauzel
                de long. e qam mi sui partitz. delai mi membra dun
                amor de long uau de talan em broncs e diz qesiqe
                chantz. ni fors dalbre espes non ualmais qiuern gelas
        D      ieus qi fes totqan uen e uai e forme qestamorde loing.
               mi don poder al cor qeu ai qen breu remir lamor
              de loing. qe maintz ia portz ecamis. nieu no sui del plus
              deuis. mas tot sia si com dieu platz.
     B         en tieng lo segnor p(er) uerai lamor de loing mais p(er) un ben
                  qi men eschai ual dos mals qar tan fui de loing. aiqe
                  non sui lai pelegris. si qe motz fuitz e mos rapis. fos
                  son dels sieus bels oils miratz.
    B    en paira ioi qan li qerrai. da la part dieu lostal de loing.
         esa leis plai malbergarai. pres de leissi ben sui de loing
         aqest er doutz parlamenz fis. qan drutz loindas sera uezis
         ab cortes ditz e bel solatz.
         I o    dautramor non iauzirai si noniau desamor de loing
           qe gensor ni meill
or non sai. uas nulla part ni presni loing
            (et) es tant sos ric p(re)tz auzitz qe lai el reng dels sarragis fos
            ieu ab leis c hatius c lamatz.
      I   ratz e dolenz. men partirai sieuia la uei lamor de loing. e
        no sai coras la uerai. qe trop son nostras terras loing.
  • letto 2927 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

 

  en iaufre rudel   En Jaufre Rudel
    I
  Lan qan li iorn son longenmai. mes bels lochanzdauzel
  de long. e qam mi sui partitz. delai mi membra dun
  amor de long  uau de talan em broncs e clis qesiqe
 
chantz ni Iors dalbre espes non ualmais qiuern gelas
  Lanqan li jorn son long en mai
 
m'es bels lo chanz d'auzel de long,
  e qam mi sui partitz de lai
  mi membra d'un'amor de long:
 
vau de talan embroncs e clis,
 
qe si qe chantz ni jors d'albre espes
  non val mais q'ivern gelas.
    II
  Dieus qi fes totqan uen e uai e forme qestamorde loing.
  mi don poder al cor qeu ai qen breu remir lamor
  de loing. qe maintz ia portz ecamis. nieu no sui del plus
  deuis. mas tot sia si com dieu platz.
  Dieus qi fes tot qan ven e vai
  e forme qest'amor de loing,
  mi don poder al cor q'eu ai
  q'en breu remir l'amor de loing,
  qe maintz i a portz e camis
  ni eu no sui del plus devis...
  mas tot sia si com Dieu platz!
    III
  Ben tieng lo segnor p(er) uerai lamor de loing mais p(er) un ben
  qi men eschai nai dos mals qar tan fui de loing. aiqe
  non sui lai pelegris. si qe motz fuitz e mos tapis. fos
  on dels sieus bels oils miratz.
  Ben tieng lo Segnor per verai
  l'amor de loing,
  mais per un ben qi m'en eschai
  n'ai dos mals qar tan fui de loing.
  Ai! qe non sui lai pelegris
  si qe motz fuitz e mos tapis
  fos on dels sieus bels oils miratz.
    IV
  Ben paira ioi qan li qerrai. da la part dieu lostal de loing.
  esa leis plai malbergarai. pres de leissi ben sui de loing
  aqest er doutz parlamenz fis. qan drutz loindas erta uezis
  ab cortes ditz e bel solatz.
  Ben paira joi qan li qerrai
  da la part Dieu l'ostal de loing,
  e s'a leis plai m'albergarai
  pres de leis si ben sui de loing;
  aqest er doutz parlamenz fis
  qan drutz loindas er ta vezis
  ab cortes ditz e bel solatz.
    V
  Io dautramor non iauzirai si noniau desamor de loing
  qe gensor ni meillor non sai. uas nulla part ni presni loing
  (et) es tant sos ric p(re)tz auzitz qe lai el reng dels sarragis fos
  ieus ab leis c hatius c lamatz.
  Jo d'autr'amor non jauzirai
  si non jau des amor de loing,
  qe gensor ni meillor non sai
  vas nulla part, ni pres ni loing.
  Et es tant sos ric pretz auzitz
  qe lai el reng dels Sarragis
 
fos ieus ab leis chatius clamatz!
    VI
  Iratz e dolenz men partirai sieuia la uei lamor de loing. e 
  no sai coras la uerai. qe trop son nostras terras loing.
  Iratz e dolenz m'en partirai
  s'ieu ja la vei l'amor de loing,
  e no sai coras la verai
  qe trop son nostras terras loing.
  • letto 3454 volte

CANZONIERE e

  • letto 776 volte

Riproduzione fotografica

BN100219.tiff
BN100220.tiff
BN100221.tiff
BN100222.tiff
BN100223.tiff
BN100224.tiff
  • letto 530 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_9.png L'an, can li iorn son lonc en Mai,
M'es bel lo chan d'auzels de lonh;
E can mi soi partitz de lai,
Remembra'm d'un'amor de lonh,
Vauc de talan brancs et enclis,
Sì que chans, ni flor d'Albespis
No'm val mai, com l'iverns gelatz.
Untitled%203_6.png Ben tenc lo Senhor per verai,
Perquieu veirai l'amor de lonh;
Mais per un be, que men eschai,
N'ai dos mals; car m'es tant de lonh
Ai! c'ar mi fos lai pelegris,
Sì que mos fustz, e mos tapis
Fos per los sieus bels hueills remiratz.
Untitled%204_7.png Be'm parrà ioi, can queirai
Per amor Dieu ostal de lonh,
E s'à lieis platz, albergarai
Prop de liei, sì be'm soi de lonh;
C'aisì m'es lo parlamens fis,
Can drutz loindas es tan vezis;
C'ap corte genh iau bel solatz.
Untitled%205_5.png Iratz, e dolens men partrai;
Sieu non vei sest amor de lonh,
E no sai, c'ora lam veirai;
Que tan son nostras terras lonh,
C'assatz hi a pas, e camis.
E per aiso non soi devis;
Mais tot sia, sì com lei platz.
Untitled%206_5.png Jà mai amor non iauzirai,
S'aquest amor non iau de lonh,
Que meillor, ni gensor non sai
Ves nuilla part ni prop, ni lonh;
Que tan pareis sos pretz verais, e fis,
Que lai el renh del Sarrazis
For ieu per lieis caitius clamatz.
Untitled%207_5.png Dieus, que fes tot can ven, e vai
E formet sest'amor de lonh;
Me don poder, que'l cor quieu n'ai,
Con si remir l'amor de lonh.
Mais so, quieu vueill, m'es tot tais,
Untitled%208_5.png Car aisì 'm fadet mos pairis;
Quieu amès, e non fos amatz.
  • letto 574 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'an, can li iorn son lonc en Mai,
M'es bel lo chan d'auzels de lonh;
E can mi soi partitz de lai,
Remembra'm d'un'amor de lonh,
Vauc de talan brancs et enclis,
Sì que chans, ni flor d'Albespis
No'm val mai, com l'iverns gelatz.
I.
Lancan li jorn son lonc en mai
m'es bel lo chan d'auzels de lonh,
e can mi soi partitz de lai
remembra·m d'un'amor de lonh:
vauc de talan brancs et enclis,
si que chans ni flor d'albespis
no·m val mai com l'iverns gelatz.
Ben tenc lo Senhor per verai,
Perquieu veirai l'amor de lonh;
Mais per un be, que men eschai,
N'ai dos mals; car m'es tant de lonh
Ai! c'ar mi fos lai pelegris,
Sì que mos fustz, e mos tapis
Fos per los sieus bels hueills remiratz.
II.
Ben tenc lo Senhor per verai
per qu'ieu veirai l'amor de lonh;
mais per un be que m'en eschai
n'ai dos mals, car m'es tant de lonh.
Ai! car mi fos lai pelegris,
si que mos fustz e mos tapis
fos per los sieus bels hueills remiratz!
Be'm parrà ioi, can queirai
Per amor Dieu ostal de lonh,
E s'à lieis platz, albergarai
Prop de liei, sì be'm soi de lonh;
C'aisì m'es lo parlamens fis,
Can drutz loindas es tan vezis;
C'ap corte genh iau bel solatz.
III.
Be·m parra joi can queirai
per amor Dieu, ostal de lonh:
e, s'a lieis platz, albergarai
prop de liei, si be·m soi de lonh.
C'aisi m'es lo parlamens fis
can drutz loindas es tan vezis
c'ap corte genh jau bel solatz.
Iratz, e dolens men partrai;
Sieu non vei sest amor de lonh,
E no sai, c'ora lam veirai;
Que tan son nostras terras lonh,
C'assatz hi a pas, e camis.
E per aiso non soi devis;
Mais tot sia, sì com lei platz.
IV.
Iratz e dolens m'en partrai,
s'ieu non vei sest amor de lonh;
e no sai cora la·m veirai,
que tan son nostras terras lonh:
c'assatz hi a pas e camis,
e per aiso no·n soi devis...
mais tot sia si com lei platz!
Jà mai amor non iauzirai,
S'aquest amor non iau de lonh,
Que meillor, ni gensor non sai
Ves nuilla part ni prop, ni lonh;
Que tan pareis sos pretz verais, e fis,
Que lai el renh del Sarrazis
For ieu per lieis caitius clamatz.
V.
Ja mai amor non jauzirai
s'aquest amor non jau de lonh,
que meillor ni gensor non sai
ves nuilla part, ni prop ni lonh:
que tan pareis sos pretz verais e fis
que lai el renh del Sarrazis
for ieu per lieis caitius clamatz!
Dieus, que fes tot can ven, e vai
E formet sest'amor de lonh;
Me don poder, que'l cor quieu n'ai,
Con si remir l'amor de lonh.
Mais so, quieu vueill, m'es tot tais,
Car aisì 'm fadet mos pairis;
Quieu amès, e non fos amatz.
VI.
Dieus, que fes tot can ven e vai
e formet sest'amor de lonh,
me don poder, que·l cor qu'ieu n'ai
con si remir l'amor de lonh.
Mais so qu'ieu vueill m'es tot taïs,
car aisi·m fadet mos pairis:
qu'ieu ames e non fos amatz.
  • letto 621 volte

MANOSCRITTO ε

  • letto 876 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [48]

native_1.jpg
native-5.jpg
  • letto 696 volte

Edizione diplomatica

 
Untitled%202_10.png
Lorsque li ior sont lonc en mai. mes biaus doz
     chant doisel. delonc (et) q(ua)nt me sui p(ar)tiz dela.
m  enbre mi dune amor delonc vois deca gens
b   runs (et) enduis si que chans ne flors d'aubes
Untitled%203_7.png
pin ne mi val ne cuivers gelas
  • letto 559 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Lorsque li ior sont lonc en mai. mes biaus doz
     chant doisel. delonc (et) q(ua)nt me sui p(ar)tiz dela.
m  enbre mi dune amor delonc vois deca gens
b   runs (et) enduis si que chans ne flors d'aubes
pin ne mi val ne cuivers gelas
Lorsque li jor sont lonc en mai,
m'es biaus doz chant d'oisel de lonc,
et quant me sui partiz de la,
menbre mi d'une amor de lonc:
vois de ça gens bruns et enduis,
si que chans ne flors d'aubespin
ne mi val ne cu'ivers gelas.
  • letto 632 volte

Esecuzione musicale

Esecuzione a cura dell'Ensemble Perceval
  • letto 930 volte

Lanquan lo temps renovela

BdT 190,1

Mss.: C 214, Mʰ² 78, e 182 = Jaufre Rudel (ma autonominatio di En Grimoartz alla cobla VI).

Metrica: a7' b7' c7 d7 e7 f7 g7' h7' (Frank 879:13). Vers di 8 coblas alternadas e retrogradadas di 8 versi, con rim derivatiu ai versi 1/3, 2/4, 5/7, 6/8.

Edizioni: Stimming 1873, p. 57; Ferrari 1991; Lafont 1992, p. 52.

  • letto 1383 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 917 volte

Ferrari

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi
qu’ieu sai cum lo chans refri
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.

II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,
jauzens somon a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e·l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’amor ses erguelh
qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.

IV.
Jois ab amar cabaleja,
e·s veston d’una despuelha,
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz e·l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.

VI.
Aissi voluda e guerreja
mai lo ben, que Dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so que·ls tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors no·i fai son apelh
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.

VII.
Res el mon non es plus belha
d’amor veraia vezina,
ni re non tenc mai per belh
ni·m vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.

VIII.
Sobre·ls melhors senhoreja
mos chans, en qual guiza·m vuelha,
e·ls motz laissa·ns senhorei,
e·ls sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’En Grimoartz vos espelh,
qu’ab joi lo las e l’afina,
si·s qui be·l chant ni l’espelha.
 

  • letto 643 volte

Lafont

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh
qu’ieu sai cum lo chans refrí
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
doussament per miey la bruelha
lo rossinhòl s'esbaudeya.

II.
E quand lo bòsc reverdeya,
nays fresca e vertz la fuelha,
adoncas ieu reverdey
de jòy e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del matí
que fan d’amor li auzelh
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
jauzens somón a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e’l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz que s’enselh
quascus d’autretral aizí,
ab fin’amor, ses erguelh.
Qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha,
qu’amor non deu far enveya.

IV.
Jòys ab amar cabaleya,
e’s veston d’una despuelha,
e cui que desabaley,

d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab jòy fi
e yòys fa d’amor capdelh,
e malvestat que no fina,
bayssa prez e’l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e d’afina,
que de jòy fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieys aclí:
e malvestat dezacuelh
pretz que no sap on s’estey.
Per qu’ieu laus jovens acuelha 
amors e ab lieys esteya.

VI.
Sobre’ls melhors senhoreya
mos chans en qual guiza’m vuelha,
e’ls motz laissans senhorey
e’ls say dir aissí cum vuelh.
E vec vos del vers la fi
qu’En Grimoartz vos espelh:
qu’ab jòy lo las’ e l’afina
si’s qui bel chant ni l’espelha.

  • letto 566 volte

Stimming

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi 
[qu’ieu sai cum lo chans refri]
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.
 
II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha, 
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,

jauzens somon al aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
el par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’ amor ses erguelh,  
qu’ieu conoso assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.
 
IV.
Jois ab amar cabaleja,
es veston d’una despuelha, 
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz el descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de’ joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,  
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.
 
VI.
Aissi voluda e guerreja 
mai lo ben, que dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so quels tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors noi fai son apelh 
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.
 
VII.
Res el mon non es plus belha
d'amor veraja vezina,
ni re non tenc mai per belh 
nim vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.
 
VIII.
Sobrels melhors senhoreja  
mos chans, en qual guizam vuelha,
els motz laissans senhorei
els sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’en Grimoartz vos espelh,  
qu’ab joi lo las e l’afina,
sis qui bei chant nil espelha.

  • letto 656 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 827 volte

CANZONIERE Mʰ²

  • letto 600 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 400.

Lan can lo tems renouella
E par la flor albespina
Ai talant dun chan nouel
E son flurit li albespi
Quieu sai com lo chans refri
Doussamen per mei la brueilla
Lo rossinhol sesbaudeia.
I.
Lancan lo tems renovella
e par la flor albespina,
ai talant d'un chan novel,
e son flurit li albespi
qu'ieu sai com lo chans refri
doussamen per mei la brueilla,
lo rossinhol s'esbaudeja.
E can lo bosc reuerdeia
Nais fresca e uertz la fueilla
Adoncas reuerdei de ioi com sueill
Ab lo dous chant del mati
Que faun damor li auzel iauzen
So mou lauzeletz laureilla.
II.     
E can lo bosc reverdeja
nais fresca e vertz la fueilla
adoncas reverdei
de joi com sueill,
ab lo dous chant del mati,
que faun d'amor li auzel jauzen,
so mou l'auzeletz l'aureilla.
E pos luns lautre senseilla
El par ues sa par saizina
De nos es dreitz que sen sel
Cascuns dautretal aizi
Ab fin amor ses ergueill
Quieu conosc asatz e uei
Pos la maluestatz sergueilla
Camor non deu far enueia.
III.
E pos l'uns l'autre s'enseilla,
e·l par ves sa par s'aizina,
de nos es dreitz, que s'ensel
cascuns d'autretal aizi
ab fin'amor ses ergueill
qu'ieu conosc asatz e vei,
pos la malvestatz s'ergueilla
c'amor non deu far enueja.
Iois ab amor cabaleia
Es uieston duna despueilla
                                E cui que
E cui que descabelei
Escasedatz ni despueill
Amors si senh ap ioi fi
E iois fai damor capdel
E maluestatz que non fina
Baissa pretz el descapdela
IV.     
Jois ab amor cabaleja,
e·s vieston d'una despueilla,
e cui que descabelei,
escasedatz ni despueill;
amors si senh ap ioi fi,
e jois fai d'amor capdel,
e malvestatz, que non fina,
baissa pretz e·l descapdela.
Cortezament asembela
Amors uers esaclina
Que de ioi fai son sembel
Perquel plus ues lieis acli
E maluestatz desacueill
Pretz que no sap on sestei
Perquieu laus iouens acueilla
Amor et ab liei esteia.
V.
Cortezament asembela
amors vers e s'aclina,
que de joi fai son sembel,
per que·l plus ves lieis acli,
e malvestatz desacueill
pretz, que no sap on s'estei,
per qu'ieu laus, jovens acueilla
amor et ab liei esteja.
Aissi uoluda e guerreia
Mai lo ben que dieus lur tueilla
Als auars qui ieu guerrei
Mai noual re no quels tueill
Ans porta iouens tapi
Samors noi fai son apel
Tota ioia satapina
Cuns no uol pretz ni lapella.
VI.
Aissi voluda e guerreja
mai lo ben, que Dieus lur tueilla,
als avars qui ieu guerrei,
mai no val re no que·ls tueill,
ans porta jovens tapi
s'amors no·i fai son apel
tota joia s'atapina
c'uns no vol pretz ni l'apella.
Res el mon non es plus bella
Damor ueraia uezina
Ni re non tenc mai per bel
Nim uol auer a uezi
Ves nuilla part ]n[on rodueill
Quieu puesca trobar merse
Ricx maluatz garde rodeilla
Et amors ri e merseia.
VII.
Res el mon non es plus bella
d'amor veraia vezina,
ni re non tenc mai per bel
ni·m vol auer a vezi
ves nuilla part on rodueill,
qu'ieu puesca trobar merse,
ricx malvatz gard' e rodeilla,
et amors ri e merseia.
Sobrels nouels senhoreia
Mos chans en cal guizam uueilla
Els motz laisans senhorei]a[
El sai dir aisi com uueill
                                E au uos
E au uos del uers la fi
Qen grimoartz no sespel
Cap ioi lo lassa e lafina
Sis qui bel chant ni lespella.
VIII.     
Sobre·ls novels senhoreja
mos chans, en cal guiza·m vueilla,
e·ls motz laisa·ns senhorei,
e·l sai dir aisi com vueill;
e au vos del vers la fi,
q'en Grimoartz no s'espel,
c'ap joi lo lassa e l'afina
si·s qui be·l chant ni l'espella.
  • letto 740 volte

No sap chantar qui∙l so no di

BdT 262,3

Mss.: C 215, E 150, M 166, Mʰ² 77, R 63, b¹ 5, e 192, α 29417, κ 71 = Jaufre Rudel; a² 458 = Bernart Marti.

Metrica: a8 b8 b8 a8 a8 b8 (Frank 470:5). Vers di 6 coblas unissonans di 6 versi, seguite da una tornada di 2.

Melodia: ABABCD (ms. R).

Edizioni: Stimming 1873, p. 53; Paris 1893, p. 257; Bertoni 1911c; Jeanroy 1915, p. 16; Richter 1976, p. 303 (α); Pickens 1978, p. 215; Wolf - Rosenstein 1983, p. 134; Chiarini 1985, p. 55; Lafont 1992, p. 60; Chiarini 2003, p. 54.

Vai al Rialto [49].

  • letto 5372 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1222 volte

Bertoni

I.
No sap chantar qi son non di,
ni vers trobar [qui motz non fa],
ni no conois rima com va
si razo non enten en si;
[mas] lo mieus chantz es enaissi,
con plus l’auzires mas valra.

II.
Nuls hom nos meravill de mi
s’eu am zo qe ia nom veira,
q’el cor ioi d’autr’ amor non ha
mas de cella q’ieu hanc non vi;
ni per autre ioi tan non ri,
senes pro qe ia no m’aura.

III.
E si tan fai de zo devi,
ma donna cossi m’amara,
pos messatgiers lai non ira,
ni eu men metrai el cami?
E s’anc per leis null mal suffri,
ia per mon grat non o sabra.

IV.
Ben sai q’anc de leis non iauzi,
n’ella de mi non iauzira,
ne per zon amic nom tenra,
ni covent nom fara de si:
anc ver nom diz ni nom menti,
car non cove ni non esca.

V.
Colps de ioi mi fer, qe m’ausi,
e ponha d’amor, qem sostra
la charn, per qel cors magrira;
qe anc mais tant fort nom feri,
ni per autre tant non langui;
non sai qals bes men avenra.

VI.
Anc tan soven no m’adormi,
mos esperitz tost non fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
q’ades ab ioi no fos aqi,
e qan mi reveil al mati
totz mos bos sabers mi trazva.

VII.
Fagz es lo vers, q’anc noi falli,
e tot zo q’i es ben esta;
e cel qi de mi l’apenra,
gart nol frang ni nol penzi
e [vuelh l’auja] en caerci
Bertranz nil Comz lai en Tolza.

VIII.
Bons es lo soms e faran i
qalqe ren don hom chantara.

  • letto 421 volte

Chiarini

I.
Non sap chantar qui so non di,
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi:
com plus l’auziretz, mais valra.  a a

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s’ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela qu’ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri
e no sai quals bes m’en venra.  a a

III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan no langui,
quar no cove ni no s’esca.   a a

IV.
Anc tan suau no m’adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi reisit al mati
totz mos bos sabers mi desva.   a a

V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja s’o fara.   a a

VI.
Bos es lo vers, qu’anc no·i falhi
e tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart se no·l franha ni·l pessi.
Car si l’auzon en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza,   a a

VII.
Bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara.   a a
 

  • letto 722 volte

Chiarini2

I.
Non sap chantar qui so non di
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi:
com plus l’auziretz, mais valra. a a

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s’ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela qu’ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri
e no sai quals bes m’en venra. a a

III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan no langui,
quar no conve ni no s’esca. a a

IV.
Anc tan suau no m’adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi reisit al mati
totz mos bos sabers mi desva. a a

V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja s’o fara. a a

VI.
Bos es lo vers, qu’anc no·i falhi
e tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart se no·l franha ni·l pessi.
Car si l’auzon en Caersi
en Bertrans e·l coms en Tolza, a a

VII.
bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara. a a

  • letto 490 volte

Jeanroy

I.
No sap chantar qui so no di,
Ni vers trobar qui motz no fa,
Ni conois de rima co·s va
Si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi
Com plus l’auziretz, mais valra, a a.

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
S’ieu am so que ja no·m veira,
Que·l cor joi d’autr’amor non ha
Mas de cela qu’ieu anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri,
E no sai quals bes m’en venra, a a.

III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
Et ponha d’amor que·m sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et anc mais tan greu no·m feri,
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni so s’esca, a a.

VI.
Anc tan suau no m’adurmi
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui:
E quan mi resveill al mati
Totz mos bos sabers mi desva, a a.

V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi,
Ni ja de mi no·s jauzira,
Ni per son amic no·m tenra
Ni coven no·m fara de si;
Anc no·m dis ver ni no·m menti
E no sai si ja s’o fara, a a.

VI.
Bon es lo vers, qu’anc no·i falhi,
Et tot so que·i es ben esta;
E sel que de mi l’apenra
Gart se no·l franha ni·l pessi;
Car si l’auran en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza, a a.

VII.
Bos es lo vers, e faran hi 
Calque re don hom chantara, a a.

  • letto 459 volte

Lafont

I.
No sap chantar qui so non di 
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conoys de rima quo’s va
si razons non entén en si.
Però mos chans comens’aissí,
quon plus l’auziretz, mais valrà.

II.
Nulhs hòm no’ys meravilh de mi
s’ieu am sò que no veyrai ja
ni nulha res ta mal no’m fa
quo sò qu’anc de mos huelhs no vi,
ni no’m dis ver ni no’m mentí
ni no sai si ja sò farà.

III.
Còlp de jòy me fier, que m’aucí
ab poncha d’amor que’m sostrà
lo còr don la carns magrirà,
se’m breu mercé no’l pren de mi.
E anc hòm tan gen no morí
ab tan dous mal, ni non s’eschà.

IV.
Anc ta suau no m’adurmí
que mos esperitz no fos la, 
a la belha que mon còr a,
on mey voler fan dreg camí.
E pòt ben dir sa man m’aucí,
que mais tan fizel non aurà.

V.
Un’ amor lonhdana m’aucí,
e’l dous dezirs propdàs m’està 
e quan m’albir qu’eu me’n an la 
en forma d’un bon pellegrí,
mey voler son sai; anc issí
de ma mòrt qu’estiers no serà.

VI.
Peironet, passa riu, di-li
que mo còrs a lieys passarà,
e si li platz alberguar m’a,
per que’l parlamen serà fi.
Mal me faderon mey pairí,
s’amors m’aucí per lieys que m’a.

VII.
Bos es lo vers, s’ieu no’y falhí,
ni tot sò que y es ben està,
e selh que de mi l’apenrà
guard-si que res no m’i cambí,
que si l’auzon en Caercí
lo vescòms ni’l còms en Tòlza.

Bos es lo vers e faràn-hi
quasqus don mos chans gensarà.

  • letto 487 volte

Paris

I.
No sap chantar quil so no di,
Ni vers trobar quils motz non fa,
Ni conois de rima cos va,
Si razo non enten en si;
Ma lo mieus chans comens aisi:
Com plus l’auziretz mais valra a a.

II.
Nulhs hom nos meravilh de mi
S’ieu am so que ja nom veira,
Qu’el cor joi d’autr’ amor non a 
Mas d’aissella que anc non vi; 
Ni per nulh joi aitan no ri, 
E no sai quals bas m’en venra a a.

III.
Colps de joi me fer, que m’auci, 
E ponha d’amor, quem sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et ano mais tan greu nom feri,
Ni per nulh colp tan non langui,
Quar no cove ni no s’esca a a.

IV.
Ane tan suau no m’adurmi
Mos esperitz tost non fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui;
Mais quant mi reissit lo mati,
Totz mos bos sabers mi desva a a.

V.
Ben sai qu’anc de leis nom jauzi,
Ni ja de mei nos jauzira,
Ni per son amie nom tenra
Ni coven nom fara de si;
Ane nom dis ver ni nom menti,
E no sai si ja so fara a a.

VI.
Bos es lo vers, qu’anc noi falhi,
E tot so quei es ben esta;
E sel que de mi l’apenra
Gart nol franha ni nol pessi;
E vuelh l’auja en Caersi
En Bertrams, el coms en Tolsa a a.

VII.
Bos es lo vers, e faran hi
Qualque res don hom chantara a a.

  • letto 474 volte

Pickens

Versione 1:
I.
No sap chantar qui so non di 
Ni vers trobar qui motz no fa
Ni connoys de rima quo·s va
Si razos non enten en si;
Pero mos chans comens’ aissi:
Quon plus l’auziretz, mais valra.

II.
Nulhs hom no·y·s meravilh de mi
S’ieu am so que no veyrai ja;
Ni nulha res ta[n] mal no·m fa
Quo so qu’anc de mos huelhs no vi:
Ni no·m dis ver ni no·m menti
Ni no sai si ja so fara.

III.
Colp de joy me fier que m’auci
Ab poncha d’amor que·m sostra 
Lo cor, don la carns magrira
S’em breu merce no·l pren de mi;
E anc hom tan gen no mori
Ab tan dous mal ni no·n s’escha.

IV.
Anc ta[n] suau no m’adormi
Que mos esperitz no fos la
A la belha que mon cor a,
On mey voler fan dreg cami;
E pot ben dir s’a man m’auci,
Que mais tan fizel non aura.

V.
Un’ amor lonhdana m’auci
E·l dous dezirs propdas m’esta,
E quan m’albir qu’ieu me n’an la
En forma d’un bon pellegri,
Mey voler son siey anc issi
De ma mort, qu’estiers no sera.

VI.
Peironet, passa riu; di li 
Que mos cors a lieys passara,
E si li platz, alberguar m’a,
Per que·l parlamen sera fi.
Mal me faderon mi pairi
S’amors m’auci per lieis que m’a.

VII.
Bos es lo vers s’ieu no·y falhi,
Ni tot so que·y es, ben esta;
E selh que de mi l’apenra,
Guart si que res no mi cambi,
Que si l’auzon en Caersi
Lo vescoms ni·l coms en Tolza.

VIII.
Bos es lo sos, e faran hi
Quas que don mos chans gensara.

Versione 2:
I.
No sap chantar qui so non di
Ni vers trobar qui motz non fa
Ni conois de rima co
·s va
Si razo non enten en si;
Mas lo mieus chans comens’aissi:
Con plus l’auziretz, ma[i]s valra.

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
S’ieu am so que ja no·m veira,
Que·l cor joi d’autr’ amor non a 
Mas de cela que anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri;
E no qual bes me·n venra.

III.
Colps de joi me fer que m’ausi
E ponha d’amor que·m sostra

La carn, don lo cors magrira;
Et anc mais tan greu no·m feri
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni so s’esca.

IV.
Anc tan soven no m’adurmi,
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa, 
Mos cors ades no fos aqu,
Ho, quan mi resveill al mati,
Totz mos bos sabers mi desva.

V.
Ben sai, anc de leis no·m jauzi
Ni ja de mi no·s jauzira
Ni per son amic [no·m ten]ra
Ni coven no·m f[ara de si:
Anc
no·m dis] ver ni no·m [menti
Ni no sai si ja mi vei[ra.

VI.
Bos es [lo vers, anc no·l failli,
Si tot so que]e·i es, be[n esta;
E sel que de mi l’apenra
Ga]rt no·l [franha ni no·l pessi,
E vueill l’auia] en Caerc[i]
[En Bertrans e·l coms en Tolza
].

VII.
Bos es [lo vers, e faran hi
Cal que re don] hom cha[ntara.]

Versione 1-a:
I.
No sap chantar qi·l son no di
Ni·l vers trobar qi·ls motz no fa
Ni no sa re rima con si va
Si razos non enten en si;
Pero mos chant comens
’ aissi:
Con plus l’ausirez, mais valra. a. a.

II.
Ja nulls no·s meravilh de mi
S
’ieu am ço qu’ieu non veirai ja,
Qar nuilha res tan mal no·m fa
Con ço qez anc dels hueilhs non vi:
Anc mais nul temps no mi menti
Ni no sai si ja so fara. a. a. 

III.
Anc tan suau no m’adurmi
Qe mos esperitz no fos la
On li bella si dorm, et ja 
Mei dezir fan lai lur cami;
Mei suspir son sei assasi;
De l’amor no sai qo·m penra. a. a. 

IV.
Bos es le sons s’ieu non menti
E tot qant i a, ben ista;
E cel qi de mi l’apenra
Gard si non mueva ni camgi,
Qar si l’auson en Caerzi;
Le coms de Tolza l’entendra. a. a.

Versione 1-b:
I.
No sap chantar qui· so no
·m di
Ni·l vers trobar qui·ls motz no fa
Ni no sap de rima co·s va
Si razo non enten en si,
Mais lo mieu chant comen aisi:
Com pus l’auziretz, mais valra.

II.
Nuls hom no·s meravilh de mi
S’ieu am so qu’enquar vist no m’ha, 
Car m’autra mon cors joy non a 
Mais d’aisela qu’ieu anc no vi:
Ni no·m dis ver ni no·m menti
Ni no sai si ja so fara.

III.
Colp de joy me fer que m’ausi
E ponha d’amor que
·m sostra
La carn, don mon cors magrira,
Et anc mais tan greu no·m fezi
Ni per nulh colp tant non lagui 
Ni no·s mue ni no s’e[s]cha.

IV.
Anc tan suau no m’andormi
Qe mos esperitz no fos la
Ni tan d’ira non anc de sa
Mon cors, c’ab guag no si aisi;
Mais cant mi ressit lo mati
Tot mon bo saber si desva.

V.
Bos es lo vers can no·i falhi,
E tot so que·i es, ben esta,
E sel que de mi l’apenra
Gart se no·i falha ni·l pessi,
Qu[e] si l’auzo en Lemozi
E Bertrans e·l coms el Tolza.

VI.
Bons er lo sos e faran y
Calsque motz que hom chantara.

Versione 2-a:
I.
No sap chantar qi son non di
Ni vers trobar [qui motz no fa]

Ni conois de rima, com va,
Si razo non enten en si;
[Mais] lo mieus chant comen[s]’ aissi:
Con plus l’auzires, mas valra.

II.
Nuls hom no·s meravill de mi
S’eu am zo qe ja non veira.
Qe·l cors joi d’autr’ amor non ha
Mas de cella q’ieu hanc non vi,
Ni per autre joi tan no ri
Senes pro qe ja no n’aura.

III.
E si tan fai qe zo devi,
Ma domna cossi m’amara,
Pos massatgiers la non ira
Ni eu me·n metrai el cami:
E s’anc per lieis null mal sufri,
Ja per mon grat non o sabra.

IV.
Ben sai q’anc de leis non jauzi
N’ella de mi non jauzira,
Ne per zon amic no·[m] tenra
Ni covent non f
ara de si:
Anc ver non
diz ni no menti,
Car non cove ni non esca. 

V.
Colps de joi me fer qe m’aussi
E pois chan d’amor en sostra,

Lo chan per qe·l cor m’ajura,
Qe anc mais tan fort non magri 
Ni per autres tant non langui,
Non sai qals bes me n’avenra.

VI.
Anc tan soven no adormi,
Mos esp[e]rits tost non fos la,
Ni tant ira non ac de la 
Q’ades ab joi no
·l fos aqi; 
E qan mi reveil al mati
Totz mos bos sabers mi trazva.

VII.
Fagz es lo vers q’anc no·i falhi,
Si tot zo q’i es, ben esta;
E cel qi de mi l’apenra
Gart no·l fran[ha] ni [
no·]l pezi,
Car il 
[l’auzon] en Caerci:
Bertranz 
[e·l] comz lai en Tolza.

VII.
Bos es lo soms e faran i 
Qal qe ren don hom chantara.

  • letto 534 volte

Richter

Testo di α

Nulhs hom no·s meravilh de mi
S'ieu am sso que ia no·m veira,
Que·l cors ioi d'autr'amor non ha
Mas de cela qu'ieu anc no vi
Ni per nulh ioi aitan non ri
Ni no sai quals bes m'en venra.
 

  • letto 612 volte

Stimming

I.
No sap chantar, qui so no di,
ni vers trobar, qui motz no fa,
ni conois de rima cos va,
si razo non enten en si;
mas lo mieus chans comens aisi,
con plus l’auziretz, mais valra a a.

II.
Nulhs hom nos meravilh de mi,
s’ieu am so que no veirai ja,
qu’el cor joi d’autr’ amor non a
mas d’aissella, que anc non vi;
anc nom dis ver ni nom menti,
ni so sai, si ja so fara a a.

III.
Colp de joi me fer, quem ausi,
e ponha d’amor, quem sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu nom feri,
ni per nulh colp tan non langui;
quar no cove ni so s’esca a a.

VI.
Anc tan suau nom adurmi,
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
mos cors ades no fos aqui;
mais, quan mi reissit lo mati,
totz mos bos sabers mi desva a a.

V.
Ben sai c’anc de leis nom jauzi,
ni ja de mi nos jauzira
ni per son amic nom tenra
ni coven nom fara de si
ni per nulh joi aitan no ri,
e no sai quals bes m’en venra a a.

VI.
Un’ amor lonhdana m’auci,
el dous dezirs propdas m’esta,
e quan m’albir, qu’ieu m’en an la
en forma d’un bon pellegri,
mei voler son siei anc issi 
de ma mort qu’estiers non sera a a.

VII.
Peironet, passa riu d’Ili,
que mos cors a lieis passara,
e si li platz, alberguar m’a,
per quel parlamens sera fi; 
mal me faderon mei pairi,
s’amors m’auci per lieis que m’a a a.

VIII.
Bos es lo vers, can noi falhi,
e tot so quei es, ben esta;
e sel que de mi l'apenra 
gart se, noi falha nil pessi;
car si l’auzon en Caerci
en Bertrans el coms en Tolza a a.

IX.
Bos es lo vers, e faran hi  
calque re, don hom chantara a a.

  • letto 492 volte

Wolf-Rosenstein

I.
No sap chantar qui so non di,
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si;
mas lo mieus chans comens’aisi:
con plus l’auziretz, mais valra.

II.
Nuils hom no·s meravill de mi
si ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela que anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri;
e no sai qual bes m’en venra.

III.
Colps de joi me fer que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri,
ni per nuill colp tan lo langui,
quar no cove ni no s’esca.

IV.
Anc tan suau no m’adurmi,
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
mos cors ades no fos aqui;
mais quan mi resveill al mati,
totz mos bos sabers mi desva.

V.
Ben sai, anc de leis no·m jauzi,
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra,
ni coven no·m fara de si;
anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja o fara.

VI.
Bos es lo vers, anc no·i failli,
si tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart no·l franha ni no·l pessi;
e vueill l’auja en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza.

VII.
Bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara.

  • letto 471 volte

Collazione

Ordine coblas:
 

  I II III IV V VI VII  
EMʰ²(1)e(2) 1 2 3 4 5 6 7  
a² 1 2(1-5+6bis) ap. 1 5(1-5)+3(6) 3(1-5)+2(6) 4 6 7
C 1 2(1-2+3-4bis)+5(5-6) 3(1-3+4-6bis) 4(1-2+3-6bis) ap. 2 ap. 3 6 7
MMʰ²(2)e(1) 1 2(1-2+3-4bis)+5(5-6) 4(1-2+3-6bis) 6        
R 1 2(1-4)+5(5-6) 3 4 6 7    
b¹ 1              
α 2              

1 
 
C:      No sap chantar qui so non di
E:      No sap chantar qui so non di
M:      Non sap chantar qi·l son no di
Mʰ²(1): No sap chantar qui·l so non di
Mʰ²(2): Nons sap chantar qi·l son no di
R:      No sap cantar qui·l so no·m ditz
a²:     Non sap chantar qi son non di
b¹:     No sap chantar qui·l so non di
e(1):   No sap chantar qui·l son no di,
e(2):   No sap chantar qui·l son non di
 
2 
 
C:      ni vers trobar qui motz no fa
E:      ni vers trobar qui motz no fai
M:      ni·l vers trobar qi·ls motz no fa
Mʰ²(1): ni vers trobar qui·ls motz non fa
Mʰ²(2): ni·l vers trobar qi·ls motz no fa
R:      ni·l vers trobar qui·ls motz no fay
a²:     ni vers trobar
b¹:     ni vers trobar qui·ls motz non fa
e(1):   ni·l vers trobar qui·ls motz no fa
e(2):   ni vers trobar qui·ls motz no fa
 
3 
 
C:      ni conoys de rima quo·s va
E:      ni conois de rima co·s va
M:      ni sap de rima con si va
Mʰ²(1): ni conois de rima co·s va
Mʰ²(2): ni sap de rima con si va
R:      ni no sap de rima co·s vay
a²:     ni non conois rima com va
b¹:     ni conois de rima co·s va
e(1):   ni sap de rima con si va
e(2):   ni sap de rima con si va
 
4
 
C:      si razos non enten en si
E:      si razo non enten en si
M:      si rason non enten en si
Mʰ²(1): si razo non enten en si
Mʰ²(2): si rason non enten en si
R:      si razo non enten e si
a²:     si razo non enten ensi
b¹:     si razo non enten en si
e(1):   si rason non enten en si
e(2):   si razo non enten en si
 
5
 
C:      pero mos chans comens'aissi
E:      mas lo mieus chans comens aisi
M:      pero mon chant comens'aissi
Mʰ²(1): mai lo mieus chantars comens'aisi
Mʰ²(2): pero mon chan comens'aissi
R:      mais lo meu chant comens'aisi
a²:     lo mieus chantz es enaissi
b¹:     pero mon chant comens aisi
e(1):   pero mon chant comens'aissi
e(2):   mai lo mieus chantars comens'aissi
 
6
 
C:      quon plus l'auziretz mais valra.
E:      con plus l'auziretz mais valra.
M:      con plus l'ausires, mais valra. a a
Mʰ²(1): con plus l'auziretz mais valra.
Mʰ²(2): con plus l'ausires mais valra.
R:      com pus l'auziretz mais valra.
a²:     con plus l'auzires mas valria.
b¹:     con pluz l'auziretz mais valra.
e(1):   con plus l'auziretz mais valra.
e(2):   con plus l'audiretz mais valra.
 
7
 
C:      Nulhs hom no·ys meravilh de mi
E:      Nuils hom no·s meravill de mi
M:      Ja nulls no·s meravilh de mi
Mʰ²(1): Nuils hom no·s meravill de mi
Mʰ²(2): Ja nulls no·s meravill de mi
R:      Nuls hom no·s meravilh de mi
a²:     Nuls hom no·s meravill de mi
e(2):   Nulls hom no·s meravill de mi
α:      Nulhs hom no·s meravilh de mi
 
8
 
C:      s'ieu am so que no veyrai ja
E:      si ieu am so que ja no·m veira
M:      s'ieu am ço q'ieu non veirai ja
Mʰ²(1): s'ieu am so que ja no·m veira
Mʰ²(2): s'ieu am ço q'ieu non veirai ja
R:      s'ieu am so qu'enquer vist no·m ha
a²:     s'eu am zo qe ja non veira
e(2):   s'ieu am so que ja no·m veira
α:      S'ieu am sso que ia no·m veira
 
 
9 
 
C:       ni nulha res ta mal no·m fa
E:       que·l cor joi d'autr'amor non a
M:       qar nuilha res tan mal no·m fa
Mʰ²(1):  que·l cor joi d'autr'amor non a
Mʰ²(2):  qar nuilla res tan mal no·m fa
R:       car d'autra mon cors ioy non a
a²:      qe·l cors joi d'autr'amor non ha
e(2):    que·l cor joi d'autr'amor non a
α:       Que·l cors ioi d'autr'amor non ha
κ:       Quel cor ioi d' autr Amor non a
 
10
 
C:      quo so qu'anc de mos huelhs no vi
E:      mas de cela que anc no vi
M:      con ço qez anc dels hueilhs non vi
Mʰ²(1): mai d'aisella que anc non vi
Mʰ²(2): con ço qez anc dels hueilhs non vi
R:      mais d'aisela qu'ieu anc non vi
a²:     mas de cella q'ieu hanc non vi
e(2):   mai d'aisella que anc non vi
α:      Mas de cela qu'ieu anc no vi
κ:      Mai d'aisella, que anc non vi
 
 
11 
 
E:      ni per nuill joi aitan no ri
Mʰ²(1): ni per nuill joi aitan non ri
a²:     ni per autre joi tan non ri
e(2):   ni per nuill joi aitan non ri
α:      Ni per nulh ioi aitan non ri
 
12
 
E:      e no sai qual bes m'en venra.
Mʰ²(1): e no sai cals bes m'en venra.
a²:     non sai qals bes m'en avenra.
e(2):   e no sai cals bes men venra.
α:      Ni no sai quals bes m'en venra.
 
13
 
C:      Colp de joy me fier que·m auci
E:      Colps de joi me fer que m'ausi
Mʰ²(1): Colp de joi mi fer que m'ausi
R:      Colp de joy me fer, que·m ausira,
a²:     Colps de joi mi fer, q'en aussi,
e(2):   Colp de joi mi fer, que m'ausi
 
14
 
C:      ab poncha d'amor que·m sostra
E:      e ponha d'amor que·m sostra
Mʰ²(1): e ponha d'amor que·m sostra
R:      e ponha d'amor que·m sostra
a²:     e pois chan d'amor en sostra
e(2):   e ponha d'amor que·m sostra
 
15
 
C:      lo cor don la crans magrira
E:      la carn don lo cors magrira
Mʰ²(1): la carn don lo cors magrira
R:      la carn don mon cors magrisa
a²:     lo chan per qe·l cor majura;
e(2):   la carn don lo cors magrira
 
16
 
C:      s'em breu merce no·l pren de mi
E:      et anc mais tan greu no·m feri
Mʰ²(1): et anc mai tan greu no·m feri
R:      et anc mais tan greu no·m fezi
a²:     qe anc mais tant fort non magri
e(2):   et anc mai tan greu no·m feri
 
17 
 
C:      et anc hom tan gen no mori
E:      ni per nuill colp tan no langui
Mʰ²(1): ni per nuill colp tan non langui
R:      ni per nulh colp tant non l’agui
a²:     ni per autres tant non langui
e(2):   ni per nuill colp tan non langui
 
18
 
C:      ab tan dous mal ni non s'escha.
E:      quar no conve ni no s'esca.
Mʰ²(1): car no cove ni non s'esca.
R:      ni no·s cove ni no s'echa.
a²:     car non cove ni non esca.
e(2):   car no cove ni non s'esca.
 
19
 
C:      Anc ta suau no·m adormi
E:      Anc tan soven no m'adurmi
Mʰ²(1): Anc tan soven no m'adurmi
Mʰ²(2): Anc tan suau no m'adurmi
R:      Anc tan suau no·m adormi
a²:     Anc tan soven non a dormi
e(1):  Anc tan suau no m'adurmi
e(2):  Anc tan soven no m'adurmi
 
20
 
C:      que mos esperitz no fos la
E:      mos esperitz tost no fos la
Mʰ²(1): mos esperitz tost non fos la
Mʰ²(2): qe mos esperitz no fos la
R:      que mos cortz no fos lay
a²:     mos esperitz tost non fos la
e(1):   que mos esperits no fos la
e(2):   mos esperitz tost non fos la
 
21
 
C:      a la belha que mon cor a
E:      ni tan d'ira non ac de sa
Mʰ²(1): ni tan d'ira non ac de sa
Mʰ²(2): on li bella si dorm e ja
R:      ni tan d'ira non ac de sa
a²:     ni tant ira non hanc de la
e(1):   on la bella si dorm e ja
e(2):   ni tan d'ira non ai de sa
 
22
 
C:      on mey voler fan dreg cami
E:      mos cors ades no fos aqui
Mʰ²(1): mos cors ades non fos aqui
Mʰ²(2): mei dezir fan lai lur cami
R:      mos cors esperit no fos la
a²:     q'ades ab joi no·l fos aqi
e(1):   mei dezir fan lai lur cami
e(2):   mos cors ades non fos aqui
 
23
 
C:      e pot ben dir s'aman m'auci,
E:      ho quan mi resveill al mati
Mʰ²(1): e can mi reisit lo mati
Mʰ²(2): mei suspir son sei assasi
R:      c'ab gaug no si'aisi / mais cant mi ressit lo mati
a²:     e qan mi reveil al mati
e(1):   mei suspir son sei assasi
e(2):   e can mi reisit lo mati
 
24
 
C:      que mais tan fizel non aura.
E:      totz mos bos sabers mi desva.
Mʰ²(1): totz mos bos sabers mi desva
Mʰ²(2): de l'amor no sai qom penra.
R:      tot mon bo saber si desva.
a²:     totz mos bos sabers mi trazva.
e(1):   de l'amor no sai com penra.
e(2):   totz mos bos sabers mi desva.
 
25
 
E:      Ben sai anc de leis no·m jauzi
Mʰ²(1): Ben sai c'anc de lieis no·m jauzi
a²:     Ben sai q'anc deleis non jauzi
e(2):   Ben sai c'anc de lieis no·m jauzi
 
26
 
E:      ni ja de mi no·s juzira
Mʰ²(1): ni ja de mi nos jauzira
a²:     n'ella de mi non jauzira
e(2):   ni ja de mi no·s jauzera
 
27
 
E:      ni per son a................ 
Mʰ²(1): ni per son amic no·m tenra
a²:     ne per zon amic non tenra
e(2):   ni per son amic no·m tenra
 
28
 
E:      ni coven no·m f ...................
Mʰ²(1): ni coven no·m fara de si
a²:     ni covenz non fara de si
e(2):   ni coven no·m fara de si
 
29
 
C:      ni no·m dis ver ni no·m menti
E:                  ver ni no·m
M:      anc mais nul temps no mi menti
Mʰ²(1): anc no·m dis ver ni no·m menti
Mʰ²(2): anc mais nul temps no mi menti
R:      ni no·m dis ver ni no·m menti
a²:     anc ver non diz ni no menti
e(1):   anc mais nul temps no mi menti
e(2):   anc no·m dis ver ni no·m menti
 
30
 
C:      ni no sai si ia s'o fara.
E:
M:      ni no sai si ia s'o fara. a a
Mʰ²(1): ni non sai si ja mi veira.
Mʰ²(2): ni no sai si ja so fara.
R:      ni no sai si ja s'o fara.
e(1):   ni no sai si ja so fara.
e(2):   ni no sai si ja mi veira.
 
31
 
C:      Bos es lo vers s'ieu no·y falhi
E:      Bos es
M:      Bons es le sons s'ieu non menti
Mʰ²(1): Bon es lo vers anc no·i failli
Mʰ²(2): Bons es lo sons s'ieu non menti
R:      Bos es lo vers can no falhi
a²:     Fagz es lo vers q'anc no·i falli
e(1):   Bons es lo sons s'ieu non menti
e(2):   Bos es lo vers anc no·i failli
 
32
 
C:      ni tot so que·y es ben esta
E:                  e·i es b
M:      e tot qant i a ben ista
Mʰ²(1): si tot so que·i es ben esta
Mʰ²(2): e tot qant ja ben ista
R:      e tot so que·i es ben estan
a²:     si tot zo qi es ben esta
e(1):   e tot cant i a ben esta
e(2):   si tot so que·i es ben esta
 
33
 
C:      e selh que de mi l'apenra
E:
M:      e cel qui de mi l'apenra
Mʰ²(1): e sel que de mi l'apenra
Mʰ²(2): e cel qi de mi l'apenra
R:      e cel que de mi l'apenra
a²:     e cel qi de mi l'apenra
e(1):   e cel qui de mi l'aprendra
e(2):   e sel que de mi l'aprenra
 
34
 
C:      guart si que res no mi cambi
E:        rt no·l
M:      gard si non mueva ni camgi
Mʰ²(1): gart no·l franha ni no·l pessi
Mʰ²(2): gard si non mueva ni camgi
R:      gart se no·i falha ni·l pessi
a²:     gare no·l frang ira ni·l pezi
e(1):   gard si no·n mueva ni camgi
e(2):   gart no·l franha ni no·l pessi
 
35
 
C:      que si l'auzon en Caerci
E:                     en Caers
M:      qar si l'auson en Caerzi
Mʰ²(1): e vueil l'avia en Caersi
Mʰ²(2): qar si l'auson en Carzi
R:      car si l'auzo en Lemozi
a²:     car il an un en Caerci
e(1):   car si l'auzon en Caerzi
e(2):   e vueill l'avia en Caersi
 
36
 
C:      lo vescoms ni·l coms en Tolza.
E:
M:      le vescons e com de Tolsa l'entendra. a a
Mʰ²(1): en Bertrans e·l comps en Tolza.
Mʰ²(2): le vescons e coms de Tolsa l'entendra.
R:      en Bertrans e·l comz el Tolza.
a²:     Bertranz ni comz lai en Toloza.
e(1):   lo coms de Tolsa l'entendra.
e(2):   en Bertrans el coms en Tolza.
 
37
 
C:      Bos es lo sos e faran hi 
E:      Bos es 
Mʰ²(1): bos es lo vers e faran hi
R:      Bons er lo vers e faran y 
a²:     bons es lo soms e faran i
e(2):   bon es lo vers, e faran hi
 
38
 
C:       quasque don mos chans gen sara.
E:                    hom ch
Mʰ²(1): calque re don hom chantara.
R:      cals que motz que hom chantara.
a²:     qalqe ren don hom chantara.
e(2):   calque re don hom chantara.

  • letto 1090 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 5833 volte

CANZONIERE C

  • letto 2569 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [50]

  • letto 5916 volte

Edizione diplomatica

 

            Jaufre rudel de blaya.
  N   O sap chantar q(ui) so no(n)
       di. ni uers trobar q(ui) motz
       no fa. ni conoys de rima
       quos ua. si razos no(n) en
   ten en si. pero mos chans come(n)s
   aissi. quon plus lauziretz mais

   Nulhs hom noys me         ualra.
   rauilh de mi. sieu am so que no
   ueyrai ja. ni nulha res ta mal
   nom fa. quo so quanc de mos
   huelhs no uj. ni nom dis uer
   ni nom menti. ni nosai si ia so

    C olp de ioy me fier que(m)      fara.
   auci. ab poncha damor quem. -
   sostra. lo cor don la crans magri -
   ra. sem breu merce nol pren de -
   mi. (et) anc hom tan gen no mori.
   ab tan dous mal ni no(n) sescha.

   A nc ta suau nom a dormi. que
   mos esperitz no fos la. a la belha
   que mon cor a. on mey uoler
   fan dreg cami. e pot ben dir sa
   man mauci. que mais tan fizel
   non aura.

   U na mor lonhdana mauci. el
   dous dezirs propdas mesta. e
   quan malbir q(ui)eu men an la. en
   forma dun bon pellegri. mey uo -
   ler son siey ancissi. de ma mort
   questiers no sera.

   P eironet passa riu dili. q(ue) mos
   cors a lieys passara. e si li platz
   alberguar ma per quel parlame(n)
   sera fi. mal me faderon mey pai -
   ri. samors mauci p(er) lieys que(m) a.

    Bos es lo uers sieu noy falhi.
   ni tot so quey es ben esta. e felh
   que de mi la penra. guart si q(ue)
   res no mi cambi. que si lauzon
   en caerci. louescoms nil coms
   en tolza.

   B os es lo sos e faran hi. quasq(ue)
   don mos chans gensara.
  • letto 2477 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel de blaya.   Jaufre Rudel de Blaya.
    I
  No sap chantar q(ui) so no(n)
  di. ni uers trobar q(ui) motz
  no fa. ni conoys de rima
  quos ua. si razos no(n) en
  ten en si. pero mos chans come(n)s
  aissi. quon plus lauziretz
mais
  ualra
  No sap chantar qui so non di
  ni vers trobar qui motz no fa,
  ni conoys de rima quo·s va
  si razos non enten en si.
  Pero mos chans comens'aissi:
  quon plus l'auziretz, mais valra!
    II
  Nulhs hom noys me 
  rauilh de mi. sieu am so que no
  ueyrai ja. ni nulha res ta mal
  nom fa. quo so quanc de mos
  huelhs no uj. ni nom dis uer
  ni nom menti. ni nosai si ia so
  fara.
  Nulhs hom no·ys meravilh de mi
  s'ieu am so que no veyrai ja,
  ni nulha res ta mal no·m fa
  quo so qu'anc de mos huelhs no vi
  ni no·m dis ver ni no·m menti,
  ni no sai si ia s'o fara.
    III
  Colp de ioy me fier que(m)
  auci. ab poncha damor quem. -
  sostra. lo cor don la crans magri -
  ra. sem breu merce nol pren de -
  mi. et anc hom tan gen no mori.
  ab tan dous mal ni no(n) sescha.
  Colp de joy me fier, que·m auci,
  ab poncha d'amor que·m sostra
  lo cor, don la crans magrira;
  s'em breu merce no·l pren de mi
  et anc hom tan gen no mori,
  ab tan dous mal ni non s'escha.
     IV
  Anc ta suau nom a dormi. que 
  mos esperitz no fos la. a la belha
  que mon cor a. on mey uoler
  fan dreg cami. e pot ben dir sa
  man mauci. que mais tan fizel
  non aura.
  Anc ta suau no·m adormi
  que mos esperitz no fos la
  a la belha que mon cor a;
  on mey voler fan dreg cami
  e pot ben dir s'aman m'auci,
  que mais tan fizel non aura.
    V
  Una mor lonhdana mauci. el
  dous dezirs propdas mesta. e
  quan malbir q(ui)eu men an la. en
  forma dun bon pellegri. mey uo -
  ler son siey ancissi. de ma mort
  questiers no sera.
  Un'amor lonhdana m'auci
  el dous dezirs propdas m'esta.
  E quan m'albir qu'ieu m'en an la
  en forma d'un bon pellegri
  mey voler son siey anc issi,
  de ma mort qu'estiers no sera.
    VI
  Peironet passa riu dili. q(ue) mos
  cors a lieys passara. e si li platz
  alberguar ma per quel parlame(n)
  sera fi. mal me faderon mey pai -
  ri. samors mauci p(er) lieys que(m) a.
  Peiron et passa riu di li
  que mos cors a lieys passara,
  e si li platz alberguar m'a
  per que·l parlamen sera fi.
  Mal me faderon mey pairi
  s'amors m'auci per lieys que m'a.
    VII
  Bos es lo uers sieu noy falhi.
  ni tot so quey es ben esta. e selh
  que de mi la penra. guart si q(ue)
  res no mi cambi. que si lauzon
  en caerci. louescoms nil coms
  en tolza.
  Bos es lo vers, s'ieu no·y falhi
  ni tot so que·y es ben esta;
  e selh que de mi l'apenra
  guart si que res no mi cambi.
  Que si l'auzon en Caerci
  lo vescoms ni·l coms en Tolza.
    VIII
  Bos es lo sos e faran hi. quasq(ue) 
  don mos chans gensara.
  Bos es lo sos e faran hi 
  quasque don mos chans gen sara.
  • letto 5775 volte

CANZONIERE E

  • letto 5005 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                 Vai al manoscritto [51]

  • letto 2674 volte

Edizione diplomatica

 

  N  o sap chantar  Jaufre rudel.
      qui so non di. ni uers trobar
   qui motz no fai. ni conois de rima
   cos ua. si razo non enten ensi. mas lo
   mieus chans comensai si. conplus lau -
   ziretz mais ualra.

  Nuils hom nos merauill demi. si ieu am
   so que ia nom ueira. quel cor ioi dautra
   mor nona. mas de cela que anc no ui.
   ni per nuill ioi aitan no ri. eno sai
   qual bes men uenra.

  C olps de ioi me fer que mausi. epo -
   nha damor q(ue)m sostra. la carn don lo
   cors magrira. (et) anc mais tangreu n -
   om feri. niper nuill colp tan nola(n)gui.
   q(ua)r no conue ni no sesca.
  A nc tan souen nomadurmi. mos espe -
   ritz tost no fos la. ni tan dira non ac de
   sa. mos cors ades no fos aqui. ho q(ua)n mi
   resueill almati. totz mos bos sabers mi
   desua.

  B en sai anc deleis nom iauzi. ni ia de
   mi nos iauzira. ni per son a................
   ra. ni couen nom f............................
   uer ni nom .......................................
   ra.

  B os es ..............................................
   ei es b...............................................
   rt nol ...............................................
   encaers.............................................

  Bos es ..............................................
   hom ch..............................................
  • letto 2893 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel   Jaufre Rudel
    I
  No sap chantar
  qui so non di. ni uers trobar
  qui motz no fai. ni conois de rima
  cos ua. si razo non enten ensi. mas lo
  mieus chans comensai si. conplus lau -
  ziretz mais ualra.
  No sap chantar qui so non di
  ni vers trobar qui motz no fai,
  ni conois de rima co·s va
  si razo non enten en si.
  Mas lo mieus chans comens aisi:
  con plus l'auziretz, mais valra.
    II
  Nuils hom nos merauill demi. si ieu am
  so que ia nom ueira. quel cor ioi dautra
  mor nona. mas de cela que anc no ui.
  ni per nuill ioi aitan no ri. eno sai
  qual bes men uenra.
  Nuils hom no·s meravill de mi
  si ieu am so que ja no·m veira,
  que·l cor joi d'autr'amor non a
  mas de cela que anc no vi,
  ni per nuill joi aitan no ri
  e no sai qual bes m'en venra.
    III
  Colps de ioi me fer que mausi. epo - 
  nha damor q(ue)m sostra. la carn don lo
  cors magrira. et anc mais tangreu n -
  om feri. niper nuill colp tan nola(n)gui.
  q(ua)r no conue ni no sesca.
  Colps de joi me fer que m'ausi
  e ponha d'amor que·m sostra
  la carn don lo cors magrira;
  et anc mais tan greu no·m feri
  ni per nuill colp tan no langui,
  quar no conve ni no s'esca.
    IV
  Anc tan souen nomadurmi. mos espe 
  ritz tost no fos la. ni tan dira non ac de
  sa. mos cors ades no fos aqui. ho q(ua)n mi
  resueill almati. totz mos bos sabers mi
  desua.
  Anc tan soven no m'adurmi
  mos esperitz tost no fos la,
  ni tan d'ira non ac de sa
  mos cors ades no fos aqui;
  ho quan mi resveill al mati
  totz mos bos sabers mi desva.
    V
  Ben sai anc deleis nom iauzi. ni ia de
  mi nos iuzira. ni per son a................
  ra. ni couen nom f ............................
  uer ni nom .......................................
  ra.
  Ben sai anc de leis no·m jauzi 
  ni ja de mi no·s juzira,
  ni per son a................ ra
  ni coven no·m f ...................
  ............... ver ni no·m .............
  .......................................... ra.
    VI
  Bos es ..............................................
  ei es b ...............................................
  rt nol ...............................................
  encaers .............................................
  Bos es ...................................... 
  ......................... e
·i es b .......................
  ........................ rt no
·l ........................
  ....................... en Caers ......................
    VII
  Bos es ..............................................
  hom ch ..............................................
  Bos es ...................................... 
  ........................ hom ch ...................
  • letto 2422 volte

CANZONIERE M

  • letto 2031 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                 Vai al manoscritto [52]

  • letto 2315 volte

Edizione diplomatica

 

             Jofre rodel.
        N    On sap chantar qil so(n)
              no di. nil uers trobar
              qils motz no fa. ni sap
    de rima consi ua. si rason non
    enten ensi. pero mon chant co -
    mens aissi. con plus lausires
    mais ualra. a a.

  I A nulls nos merauilh de mi.
    sieu am ço qieu no(n) ueirai ia.
    qar nuilha res tan mal nom
    fa. con ço qez anc dels hueilhs
    nonui. anc mais nul temps
    no mimenti. ni no sai si ia so
    fara. a a.

  ANc tan suau no madurmi. q(ue)
    mos esperitz no fos la. onlibel
    la si dorm e ia. mei dezir fan
    lai lur cami. mei suspir son
    sei assasi. delamor no sai qom
    penra. a a.

  BOns es le sons sieu non me(n)ti.
    e tot qant ia ben ista. e cel q(ui)
    de mi lapenra. gard si non
    mueua ni camgi. qar si lau -
    son en caerzi. le uesconse coms
    de tolsa lentendra. a a.
  • letto 3205 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jofre rodel.    Jofre Rodel.
    I
  NOn sap chantar qil so(n)
  no di. nil uers trobar
  qils motz no fa. ni sap
  de rima consi ua. si rason non
  enten ensi. pero mon chant co-
  mens aissi. con plus lausires
  mais ualra. a a.
  Non sap chantar qi·l son no di
  ni·l vers trobar qi·ls motz no fa,
  ni sap de rima con si va
  si rason non enten en si.
  Pero mon chant comens'aissi:
  con plus l'ausires, mais valra. a a

 
    II
  IA nulls nos merauilh de mi.
  sieu am ço qieu no(n) ueirai ia.
  qar nuilha res tan mal nom
  fa. con ço qez anc dels hueilhs
  non ui. anc mais nul temps
  no mimenti. ni no sai si ia so
  fara. a a.
  Ja nulls no·s meravilh de mi
  s'ieu am ço q'ieu non veirai ja,
  qar nuilha res tan mal no·m fa
  con ço qez anc dels hueilhs non vi;
  anc mais nul temps no mi menti
  ni no sai si ia s'o fara. a a

 
    III
  ANc tan suau no madurmi. q(ue)
  mos esperitz no fos la. on li bel
  la si dorm e ia. mei dezir fan
  lai lur cami. mei suspir son
  sei assasi. delamor no sai qom
  penra. a a.
  Anc tan suau no m'adurmi
  que mos esperitz no fos la
  on li bella si dorm e ia;
  mei dezir fan lai lur cami
  mei suspir son sei assasi,
  de l'amor no sai q'om penra. a a
    IV
  BOns es le sons sieu non me(n)ti.
  e tot qant ia ben ista. e cel q(ui)
  de mi lapenra. gard si non
  mueua ni camgi. qar si lau-
  son en caerzi. le uesconse com
  de tolsa lentendra. a a.
  Bons es le sons, s'ieu non menti
  e tot qant i a ben ista;
  e cel qui de mi l'apenra
  gard si non mueva ni camgi.
  Qar si l'auson en Caerzi
  le vesconse com de Tolsa l'entendra. a a
  • letto 5557 volte

CANZONIERE Mʰ²(1)

  • letto 696 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 399.

No sap chantar quil so non di
Ni uers trobar quils motz non fa
Ni conois de rima cos ua
Si razo \non/ enten en si
Mai lo mieus chantars comensaisi
Con plus lauziretz mais ualra. 
I.
No sap chantar qui·l so non di
ni vers trobar qui·ls motz non fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mai lo mieus chantars comens'aisi:
con plus l'auziretz, mais valra.
Nuils hom nos merauill de mi
Sieu am so que ia nom ueira
Quel cor ioi dautramor nona
Mai daisella que anc non ui
Ni per nuill ioi aitan non ri
E no sai cals bes men uenra.
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s'ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d'autr'amor non a
mai d'aisella que anc non vi,
ni per nuill joi aitan non ri
e no sai cals bes m'en venra.
Colp de ioi mi fer que mausi
E ponha damor quem sostra
La carn don lo cors magrira
Et anc mai tan greu nom feri
Ni per nuill colp tan non langui
Car no coue ni non sesca.
III.
Colp de joi mi fer que m'ausi,
e ponha d'amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mai tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan non langui,
car no cove ni non s'esca.
Anc tan souen nomadurmi
Mos esperitz tost non fos la
Ni tan dira non ac de sa
Mos cors ades non fos aqui
E can mi reisit lo mati
Totz mos bos sabers mi desua.
IV.
Anc tan soven no m'adurmi
mos esperitz tost non fos la,
ni tan d'ira non ac de sa
mos cors ades non fos aqui;
e can mi reisit lo mati
totz mos bos sabers mi desva.    
Ben sai canc de lieis nom iauzi
Ni ia de mi nos iauzira
Ni per son amic nom tenra
Ni couen nom fara de si
Anc nom dis uer ni nom menti
Ni non sai si ia mi ueira
                         Bon es lo uers
V.
Ben sai c'anc de lieis no·m jauzi
ni ja de mi nos jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni non sai si ja mi veira.
Bon es lo uers anc noi failli
Si tot so quei es ben esta
E sel que de mi la penra
Gart nol franha ni nol pessi
E uueil lauia en caersi
En bertrans el comps en tolza.
VI.
Bon es lo vers, anc no·i failli
si tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l'apenra
gart no·l franha ni no·l pessi.
E vueil l'avia en Caersi
en Bertrans e·l comps en Tolza,
Bos es lo uers e faran hi
Calque re don hom chantara.
VII.
bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara.
  • letto 508 volte

CANZONIERE Mʰ²(2)

  • letto 696 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 399.

Nons sap chantar qil son no di
Nil uers trobar qils motz no fa
Ni sap de rima con si ua
Si rason non enten en si
Pero mon chan comens aissi
Con plus lausires mais ualra
I.
Nons sap chantar qi·l son no di
ni·l vers trobar qi·ls motz no fa,
ni sap de rima con si va
si rason non enten en si.
Pero mon chan comens'aissi:
con plus l'ausires, mais valra.
Ia nulls nos merauill de mi
Sieu am ço qieu non ueirai ia
Qar nuilla res tan mal nom fa
Con ço qezanc dels hueilhs non ui
Anc mais nul temps no mi menti
Ni no sai si ia so fara.
II.
Ja nulls no·s meravill de mi
s'ieu am ço q'ieu non veirai ja,
qar nuilla res tan mal no·m fa,
con ço qez anc dels hueilhs non vi:
anc mais nul temps no mi menti
ni no sai si ja so fara.
Anc tan suau no madurmi
Qe mos esperitz no fos la
On li bella si dorm e ia
Mei dezir fan lai lur cami
Mei suspir son sei assasi
Delamor no sai qom penra.
III.
Anc tan suau no m'adurmi
qe mos esperitz no fos la,
on li bella si dorm e ja
mei dezir fan lai lur cami;
mei suspir son sei assasi
de l'amor no sai qom penra.
Bons es lo sons sieu non menti
E tot qant ia ben ista
E cel qi de mi la penra
Gard si non mueua ni camgi
Qar si lauson en carzi
Le uescons e coms de tolsa lentendra.
IV.
Bons es lo sons, s'ieu non menti
e tot qant ja ben ista;
e cel qi de mi l'apenra
gard si non mueva ni camgi.
Qar si l'auson en Carzi
le vescons e coms de Tolsa l'entendra.
  • letto 512 volte

CANZONIERE R

  • letto 3302 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                 Vai al manoscritto [44]

  • letto 2153 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                                                               jaufre rudelh.
                                                  
                        N o sap cantar quil so nom ditz. nil uers trobar
                       
              quils motz no fay. ni no sap de rima cos uay. si razo no(n)
             
             enten e si. mais lo mieu chant comens aisi. com pus lau
                                                                 |         N   uls hom nos m(er)auilh d(e) mi. sieu
           ziretz mais ualra.                           |  am so q(ue)nq(ue)r uist nom ha. car dautra
                                                                 |   mo(n) cors ioy no(n) a. mais daisela q(ui)eu a(n)c
                                                                 |   no(n) ui. ni no(m) dis uer ni no(m) menti. ni
    no sai si ia sofara. C olp de ioy me fer q(uem) ausira. e po-
    nh(a) damor q(uem) sostra. la carn do(n) mo(n) cors magrisa. (et) anc m(a)is

    ta(n) greu nom fezi. ni p(er) nulh colp tant non lagui. ni nos
    coue
. ni no secha. A nc ta(n) suau nom adormi. q(ue) mos esp(er)itz
    ]cors[ no fos lay. ni tan dira no(n) ac de sa. mos cors esp(er)it no
    ]fos la.[ cab gaug no siaisi. mais ca(n)t mi ressit lo mati. tot mo(n)
    bo sab(er) si desua. B os es lo u(er)s ca(n) no falhi. e tot so q(ue)i
    es be(n) esta(n). e cel q(ue) de mi lape(n)ra. gart se noi falh(a) nil pessi. car

    si lauzo e(n) lemozi. e(n) b(er)tra(n)s el co(m)z el tolza. B ons er lou(er)s
                                 e fara(n)y. cals q(ue) motz q(ue) hom chantara.
  • letto 5441 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  jaufre rudelh   Jaufre Rudelh
    I
  No sap cantar quil so nom ditz. nil uers trobar
  quils motz no fay. ni no sap de rima cos uay. si razo no(n)
  enten e si. mais lo meu chant comens aisi. com pus lau
  ziretz mais ualra. 
  No sap cantar qui·l so no·m ditz
  ni·l vers trobar qui·ls motz no fay,
  ni no sap de rima co·s vay
  si razo non enten e si.
  Mais lo meu chant comens'aisi:
  com pus l'auziretz, mais valra. 
    II
  Nuls hom nos m(er)auilh de mi. sieu
  am so q(ue)nq(ue)r uist nom ha. car dautra
  mo(n) cors ioy no(n) a. mais daisela q(ui)eu a(n)c
  no(n) ui. ni no(m) dis uer ni no(m) menti. ni
  no sai si ia sofara.
  Nuls hom no·s meravilh de mi
  s'ieu am so qu'enquer vist no·m ha,
  car d'autra mon cors joy non a
  mais d'aisela qu'ieu anc non vi;
  ni no·m dis ver ni no·m menti
  ni no sai si ja s'o fara.
    III
  Colp de ioy me fer q(ue)m ausira. e po -
  nha damor q(ue)m sostra. la carn do(n) mo(n) cors magrisa. et anc mais
  ta(n) greu nom fezi. ni p(er) nulh colp tant non lagui. ni nos
  coue. ni no secha.
  Colp de joy me fer, que·m ausira,
  e ponha d'amor que·m sostra
  la carn don mon cors magrisa;
  et anc mais tan greu no·m fezi
  ni per nulh colp tant non l'agui,
  ni no·s cove ni no s'echa.
    IV
  Anc ta(n) suau nom adormi. q(ue) mos cortz   
  no fos lay. ni tan dira no(n) ac de sa. mos cors esp(er)it no
  fos la. cab gaug no siaisi. mais ca(n)t mi ressit lo mati. tot mo(n)
  bo sab(er) si desua.
  Anc tan suau no·m adormi
  que mos cortz no fos lay,
  ni tan d'ira non ac de sa
  mos cors esperit no fos la,
  c'ab gaug no si'aisi;
  mais cant mi ressit lo mati
  tot mon bo saber si desva.
    V
  Bos es lo u(er)s ca(n) no falhi. e tot so q(ue)i   
  es be(n) esta(n). e cel q(ue) de mi lape(n)ra. gart se noi falha nil pessi. car
  si lauzo e(n) lemozi. e(n) b(er)tra(n)s el co(m)z el tolza.
  Bos es lo vers can no falhi
  e tot so que·i es ben estan;
  e cel que de mi l'apenra
  gart se no·i falha ni·l pessi.
  Car si l'auzo en Lemozi
  en Bertrans e·l comz el Tolza.
    VI
  Bons er lou(er)s 
  e fara(n)y. cals q(ue) motz q(ue) hom chantara.
  Bons er lo vers e faran y 
  cals que motz que hom chantara.
  • letto 3555 volte

CANZONIERE a²

  • letto 652 volte

Riproduzione fotografica

ms_a_uno114.jpg
ms_a_uno115.jpg
  • letto 447 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_12.png
                                                    bernartz martis.
Non sap chantar. qi son non di ni uers trobar. ni non conois
rima com ua. si razo non enten ensi lo mieus chantz es enaissi
con plus lauzires mas ualria
Untitled%203_8.png
Nuls hom nos m(er)a uill demi seu am zo qe ia non ueira. qel cors
ioi dautramor. non ha mas de cella qieu hanc non ui. ni p(er) autre
ioi tan non ri sen es pro qe ia non aura.
Untitled%204_8.png
E si tan fai qe zo deui ma domna cossim mamara pos messat
giers lai non ira. ni eu men metrai el cami. e sanc p(er) leis null.
mal suffri. ia p(er) mon grat non o sabra.
Untitled%205_6.png
Ben sai qanc deleis non iauzi. nella demi non iauzira. ne p(er) zo(n) amic.
non tenra ni couenz non fara de si anc uer no(n) diz. ni no menti
car non coue ni non esca.
Untitled%206_6.png
Colps de ioi mi fer qen aussi e pois chan damor en sostra. lo cha(n)
per qel cor maiura. qe anc mais tant fort non magri ni p(er)
autres tant non langui. non sai qals bes men aue(n)ra.
Untitled%207_6.png
Anc tan souen non a dormi mos esp(er)itz tost non fos la.
ni tant ira non hanc de la. qades ab ioi nol fos ]q[ aqi e qan mi
reueil al mati totz mos bos sabers mi traz ua.
Untitled%208_6.png
Fagz es lo uers qanc noi falli. si tot zo qi es ben esta. e cel qi de
mi la penra. gare nol frang ira nil pezi. car il an un en.
caerci bertranz ni comz lai en toloza.
Untitled%209_5.png
Bons es lo soms. e faran i. qalqe ren don hom chantara.
  • letto 484 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I.
Non sap chantar. qi son non di ni uers trobar. ni non conois
rima com ua. si razo non enten ensi lo mieus chantz es enaissi
con plus lauzires mas ualria
Non sap chantar qi son non di
ni vers trobar
ni non conois rima com va,
si razo non enten ensi.
Lo mieus chantz es enaissi:
con plus l'auzires mas valria.
II.
Nuls hom nos m(er)a uill demi seu am zo qe ia non ueira. qel cors
ioi dautramor. non ha mas de cella qieu hanc non ui. ni p(er) autre
ioi tan non ri sen es pro qe ia non aura.
Nuls hom no·s meravill de mi
s'eu am zo qe ja non veira,
qe·l cors joi d'autr'amor non ha
mas de cella q'ieu hanc non vi,
ni per autre joi tan non ri
senes pro qe ja non aura.
III.
E si tan fai qe zo deui ma domna cossim mamara pos messat
giers lai non ira. ni eu men metrai el cami. e sanc p(er) leis null.
mal suffri. ia p(er) mon grat non o sabra.
E si tan fai qe zo devi
ma domna cossi·m m'amara,
pos messatgiers lai non ira
ni eu m'en metrai el cami,
e s'anc per leis null mal suffri
ja per mon grat non o sabra.
IV.
Ben sai qanc deleis non iauzi. nella demi non iauzira. ne p(er) zo(n) amic.
non tenra ni couenz non fara de si anc uer no(n) diz. ni no menti
car non coue ni non esca.
Ben sai q'anc deleis non jauzi
n'ella de mi non jauzira,
ne per zon amic non tenra
ni covenz non fara de si.
Anc ver non diz ni no menti,
car non cove ni non esca.
V.
Colps de ioi mi fer qen aussi e pois chan damor en sostra. lo cha(n)
per qel cor maiura. qe anc mais tant fort non magri ni p(er)
autres tant non langui. non sai qals bes men aue(n)ra.
Colps de joi mi fer, q'en aussi,
e pois chan d'amor en sostra
lo chan per qe·l cor majura;
qe anc mais tant fort non magri
ni per autres tant non langui:
non sai qals bes m'en avenra.
VI.
Anc tan souen non a dormi mos esp(er)itz tost non fos la.
ni tant ira non hanc de la. qades ab ioi nol fos ]q[ aqi e qan mi
reueil al mati totz mos bos sabers mi traz ua.
Anc tan soven non a dormi
mos esperitz tost non fos la,
ni tant ira non hanc de la,
q'ades ab joi no·l fos aqi;
e qan mi reveil al mati
totz mos bos sabers mi trazva.
VII.
Fagz es lo uers qanc noi falli. si tot zo qi es ben esta. e cel qi de
mi la penra. gare nol frang ira nil pezi. car il an un en.
caerci bertranz ni comz lai en toloza.
Fagz es lo vers, q'anc no·i falli
si tot zo qi es ben esta;
e cel qi de mi l'apenra
gare no·l frang ira ni·l pezi.
Car il an un en Caerci,
Bertranz, ni comz lai en Toloza,
VIII.
Bons es lo soms. e faran i. qalqe ren don hom chantara.
bons es lo soms, e faran i
qalqe ren don hom chantara.
  • letto 506 volte

CANZONIERE b¹

  • letto 677 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [53]

native-4.jpg

 

  • letto 481 volte

Edizione diplomatica

 
Untitled%202_5.png
1ᵃ stanza d'una Canz. di Giaufre Rudel
No sap chantar quil so non di
Ni uers trobar quils motz non fa
Ni conois de rima cos ua
Si razo non enten en si;
Pero mon chant comens aisi
Con pluz lauziretz mais ualra.
  • letto 402 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

No sap chantar quil so non di
Ni uers trobar quils motz non fa
Ni conois de rima cos ua
Si razo non enten en si;
Pero mon chant comens aisi
Con pluz lauziretz mais ualra.
No sap chantar qui·l so non di,
ni vers trobar qui·ls motz non fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Pero mon chant comens aisi:
con pluz l'auziretz, mais valra.
  • letto 454 volte

CANZONIERE e(1)

  • letto 679 volte

Riproduzione fotografica

BN100225.tiff
BN100226.tiff
BN100227.tiff
BN100228.tiff
  • letto 441 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_7.png No sap chantar, qui 'l son no di,
Ni 'l vers trobar, qui 'ls motz no fa;
Ni sap de rima con si va,
Si rason non enten en si.
Pero mon chant comens' aissì,
Con plus l'auziretz, mais valrà.
Untitled%203_4.png Ja nuills ]hom[ no's meravill de mi,
Sieu am so, que non veirai ià
]Que 'l cor ioi d'autr'amor non a[
Car nuilla res tan mal no'm fa
Con so, qued anc dels hueills non vi;
Untitled%204_6.png Anc mais nul temps no mi menti,
Ni no sai, si ia so fara.
Untitled%205_4.png Anc tan suau no m'adurmi,
Que mos ]suspirs[ esperits no fos là,
On la bella si dorm, e ià
Mei ]suspir[ dezir fan lai lur camì;
Mei suspir son sei assasi,
Del amor no sai com penrà.
Untitled%206_4.png Bons es lo sons, sieu non mentì,
E tot cant i a, ben està;
E cel, qui de mi l'aprendrà,
Gard si, non mueva, ni camgi:
Car si l'auzon en Caerzi,
Lo Coms de Tolsa l'entendrà.
  • letto 448 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

No sap chantar, qui 'l son no di,
Ni 'l vers trobar, qui 'ls motz no fa;
Ni sap de rima con si va,
Si rason non enten en si.
Pero mon chant comens' aissì,
Con plus l'auziretz, mais valrà.
I.
No sap chantar qui·l son no di,
ni·l vers trobar qui·ls motz no fa,
ni sap de rima con si va,
si rason non enten en si.
Pero mon chant comens'aissi:
con plus l'auziretz, mais valra.
Ja nuills ]hom[ no's meravill de mi,
Sieu am so, que non veirai ià
]Que 'l cor ioi d'autr'amor non a[
Car nuilla res tan mal no'm fa
Con so, qued anc dels hueills non vi;
Anc mais nul temps no mi menti,
Ni no sai, si ia so fara.
II.
Ja nuills no·s meravill de mi
s'ieu am so que non veirai ja,
car nuilla res tan mal no·m fa
con so, qued anc dels hueills non vi.
Anc mais nul temps no mi menti,
ni no sai si ja so fara.
Anc tan suau no m'adurmi,
Que mos ]suspirs[ esperits no fos là,
On la bella si dorm, e ià
Mei ]suspir[ dezir fan lai lur camì;
Mei suspir son sei assasi,
Del amor no sai com penrà.
III.
Anc tan suau no m'adurmi,
que mos esperits no fos la,
on la bella si dorm e ja
mei dezir fan lai lur cami;
mei suspir son sei assasi,
de l'amor no sai com penra.
Bons es lo sons, sieu non mentì,
E tot cant i a, ben està;
E cel, qui de mi l'aprendrà,
Gard si, non mueva, ni camgi:
Car si l'auzon en Caerzi,
Lo Coms de Tolsa l'entendrà.
IV.
Bons es lo sons, s'ieu non menti,
e tot cant i a ben esta;
e cel qui de mi l'aprendra
gard si no·n mueva ni camgi.
Car si l'auzon en Caerzi,
lo coms de Tolsa l'entendra.
  • letto 445 volte

CANZONIERE e(2)

  • letto 702 volte

Riproduzione fotografica

BN100227_0.tiff
BN100228_0.tiff
BN100229.tiff
BN100230.tiff
  • letto 499 volte

Edizione diplomatica

Untitled%207_4.png No sap chantar qui 'l son non di,
Ni vers trobar qui 'ls motz no fà;
Ni sap de rima con si và,
Si razò non enten en sì.
Mai lo mieus chantars comens' aissì,
Con plus l'audiretz, mais valrà.
Untitled%208_4.png Nulls hom no's meravill de mì,
Sieu am so, que ià no'm veirà,
Que 'l cor ioi d'autr'amor non à
Mai d'aisella, que anc non vi;
Ni per nuill ioi aitan non ri,
E no sai, c'als bes men venrà.
Untitled%209_4.png Colp de ioi mi fer, que m'ausi,
E ponha d'amor, que'm sostrà
La carn, don lo cors magrirà.
Et anc mai tan greu no'm ferì,
Ni per nuill colp tan non languì;
Car no covè, ni non s'escà.
Untitled%2010_2.png Anc tan soven no m'adurmì,
Mos esperitz tost non fos là;
Ni tan d'ira non ai de sà,
Mos cors ades non fos aquì.
E can mi reisit lo matì,
Totz mos bos sabers mi desvà.
Untitled%2011_2.png Ben sai, c'anc de lieis no'm iauzì,
Ni ià de mi no's iauzerà,
Ni per son amic no'm tenrà,
Ni coven no'm farà de sì.
Anc no'm dis ver, ni no'm menti;
Ni no sai, si ià mi veirà.
Untitled%2012_3.png Bos es lo vers; anc no i fàillì,
Si tot so, que i es, ben està:
E sel, que de mi l'aprenrà,
Gart nol franha, ni nol pessì.
E vueill l'avia en Caersì,
En Bertrans el Coms en Tolzà.
Untitled%2013_2.png Bon es lo vers, e faràn hi
Calque re, don hom chantarà.
  • letto 543 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

No sap chantar qui 'l son non di,
Ni vers trobar qui 'ls motz no fà;
Ni sap de rima con si và,
Si razò non enten en sì.
Mai lo mieus chantars comens' aissì,
Con plus l'audiretz, mais valrà.
I.
No sap chantar qui·l son non di,
ni vers trobar qui·ls motz no fa,
ni sap de rima con si va
si razo non enten en si.
Mai lo mieus chantars comens'aissi:
con plus l'audiretz, mais valra.
Nulls hom no's meravill de mì,
Sieu am so, que ià no'm veirà,
Que 'l cor ioi d'autr'amor non à
Mai d'aisella, que anc non vi;
Ni per nuill ioi aitan non ri,
E no sai, c'als bes men venrà.
II.
Nulls hom no·s meravill de mi
s'ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d'autr'amor non a
mai d'aisella que anc non vi,
ni per nuill joi aitan non ri
e no sai cals bes men venra.
Colp de ioi mi fer, que m'ausi,
E ponha d'amor, que'm sostrà
La carn, don lo cors magrirà.
Et anc mai tan greu no'm ferì,
Ni per nuill colp tan non languì;
Car no covè, ni non s'escà.
III.
Colp de joi mi fer, que m'ausi,
e ponha d'amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mai tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan non langui,
car no cove ni non s'esca.
Anc tan soven no m'adurmì,
Mos esperitz tost non fos là;
Ni tan d'ira non ai de sà,
Mos cors ades non fos aquì.
E can mi reisit lo matì,
Totz mos bos sabers mi desvà.
IV.
Anc tan soven no m'adurmi,
mos esperitz tost non fos la,
ni tan d'ira non ai de sa
mos cors ades non fos aqui;
e can mi reisit lo mati
totz mos bos sabers mi desva.
Ben sai, c'anc de lieis no'm iauzì,
Ni ià de mi no's iauzerà,
Ni per son amic no'm tenrà,
Ni coven no'm farà de sì.
Anc no'm dis ver, ni no'm menti;
Ni no sai, si ià mi veirà.
V.
Ben sai c'anc de lieis no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzera,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja mi veira.
Bos es lo vers; anc no i fàillì,
Si tot so, que i es, ben està:
E sel, que de mi l'aprenrà,
Gart nol franha, ni nol pessì.
E vueill l'avia en Caersì,
En Bertrans el Coms en Tolzà.
VI.
Bos es lo vers, anc no·i failli
si tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l'aprenra
gart no·l franha ni no·l pessi.
E vueill l'avia en Caersi,
en Bertrans el coms en Tolza,
Bon es lo vers, e faràn hi
Calque re, don hom chantarà.
VII.
bon es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara.
  • letto 638 volte

Stampe antiche

  • letto 979 volte

Dell'origine della poesia rimata

Vai alla stampa antica [54]

bub_gb_pEVRr2UYi8sC_0075.jpg
  • letto 742 volte

Pro ai del chan essenhadors

BdT 262,4

Mss.: C 215, Mʰ² 79, e 190 = Jaufre Rudel.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 c8 d8 e8 (Frank 379:1). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi.

Edizioni: Stimming 1873, pp. 47; Jeanroy 1915, p. 6; Pickens 1978, p. 136; Wolf - Rosenstein 1983, p. 126; Chiarini 1985, p. 65; Lafont 1992, p. 56; Chiarini 2003, p. 67.

Vai al Rialto [55].

  • letto 5715 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1040 volte

Chiarini

I.
Pro ai del chan essenhadors
entorn mi et ensenhairitz:
pratz e vergiers, albres e flors,
voutas d’auzelhs e lays e critz
per lo dous termini suau;
qu’en un petit de joy m’estau,
don nulhs deportz no·m pot jauzir
tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
et als enfans burdens petitz,
e mias sion tals amors
don ieu sia jauzens jauzitz.
Qu’ieu la sai bona tot’aitau
ves son amic en greu logau:
per so·m sen trop soen marrir
quar no n’ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
on elha jai e sos maritz,
et si per bos cosselladors
cosselhan non sui enantitz
— q’autre cosselhs petit m’en vau,
aitant n’ai fin talan corau —
alres no·i a mais del murir,
s’alqun joi non ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors
del renh on sos jois fo noiritz,
e crei que·m sia grans honors
quar ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes lejau.
Ves l’amor qu’ins el cor m’enclau
ai bon talan e bon albir,
e say qu’ilh n’a bon escien.

V.
Lai es mos cors si totz c’alhors
non a ni sima ni raitz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ab lieis mos esperitz;
e s’amors mi revert a mau
car ieu l’am tant e liei non cau.
Tost veirai ieu si per sufrir
n’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntatz s’en vai lo cors,
la nueit e·l dia esclarzitz,
laintz per talan de socors;
mas tart mi ve e tart mi ditz:
«Amicx», fa selha, «gilos brau
an comensat tal batestau
que sera greus a departir,
tro qu’abdui en siam jauzen».

VII.
Per so m’en creis plus ma dolors
car non ai lieis en luecs aizitz:
que tan no fau sospirs e plors
qu’us sols baizars per escaritz
lo cor no·m tengues san e sau.
Bon’ es l’amors e molt per vau,
e d’aquest mal mi pot guerir
ses gart de metge sapien.
 

  • letto 678 volte

Chiarini2

I.
Pro ai del chan essenhadors
entorn mi et ensenhairitz:
pratz e vergiers, albres e flors,
voutas d’auzelhs e lais e critz
per lo dous termini suau;
qu’en un petit de joi m’estau,
don nulhs deportz no·m pot jauzir
tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
et als enfans burdens petitz,
e mias sion tals amors
don ieu sia jauzens jauzitz.
Qu’ieu la sai bona tot’aitau
ves son amic en greu logau:
per so·m sen trop soen marrir
quar no n’ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
on elha jai e sos maritz,
et si per bos cosselhadors
cosselhan non sui enantitz
— q’autre cosselhs petit m’en vau,
aitant n’ai fin talan courau —
alres no·i a mais del murir,
s’alcun joi non ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors
del renh on sos jois fo noiritz,
e crei que·m sia grans honors
quar ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes lejau.
Ves l’amor qu’ins el cor m’enclau
ai bon talan e bon albir,
e sai qu’ilh n’a bon escien.

V.
Lai es mos cors si totz c’alhors
non a ni sima ni raitz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ab lieis mos esperitz;
e s’amors mi revert a mau
car ieu l’am tant e liei non cau.
Tost veirai ieu si per sufrir
n’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntat s’en vai lo cors,
la nueit e·l dia esclarzitz,
laintz per talan de socors;
mas tart mi ve e tart mi ditz:
«Amicx», fa selha, «gilos brau
an comensat tal batestau
que sera greus a departir,
tro qu’abdui en siam jauzen».

VII.
Per so m’en creis plus ma dolors
car non ai lieis en luecs aizitz:
que tan no fau sospirs e plors
qu’us sols baizars per escaritz
lo cor no·m tengues san e sau.
Bon’ es l’amors e molt per vau,
e d’aquest mal mi pot guerir
ses gart de metge sapien.

  • letto 479 volte

Jeanroy

I.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz:
Pratz e vergiers, albres e flors,
Voutas d’auzelhs e lays e critz,
Per lo dous termini suau, 
Qu’en un petit de joy m’estau,
Den nulhs deportz no·m pot jauzir
Tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
Et als enfans burdens petitz,
E mias sion tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz!
Qu’ieu la sai bona tot’aitau
Ves son amic en greu loguau; 
Per so·m sen trop soen marrir
Quar no n’ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
On elha jay e sos maritz,
Et si per bos cosselladors
Cosselhan no suy enantitz
— Q’autre cosselhs petit m’en vau,
Aitant n’ay fin talan corau, —
Alres noy a mais del murir,
S’alqun joy non ay en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors  
Del renh on sos joys fo noyritz,
E crey que·m sia grans honors
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes lejau: 
Ves l’amor qu’ins el cor m’enclau
Ai bon talant e bon albir,
E say qu’ilh n’a bon escien.

V.
Lai es mos cors si totz c’alhors
Non a ni sima ni raïtz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ad lieis mos esperitz;
Et s’amors mi revert a mau 
Car ieu l’am tant e liei non cau:
Tost verai ieu si per sufrir
N’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntatz s’en vai lo cors,
La nueit el dia esclarzitz,
Laïntz per talant de son cors,
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
«Amicx, fas elha, gilos brau  
An comensat tal batestau
Que sera greus a departir,
Tro qu’abdui en siam jauzen».

VII.
Per so m’en creis plus ma dolors
Car non ai lieis en luecs aizitz,  
Que tan no fau sospirs e plors
Que sols baizars per escaritz
Lo cor no·m tengues san e sau.
Bona es l’amors e molt provau,
E d’aquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.

  • letto 488 volte

Lafont

I.
Pro ai del chan essenhadors
entorn mi et ensenhairitz:
pratz e vergiers, albres e flors,
vòutas d’auzelhs e lays e critz
per lo dous termini suau;
qu’en un petit de jòy m’estau,
don nulhs depòrtz no’m pòt jauzir
tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
et als enfans bordentz petitz,
e mias sion tals amors
don ieu sia jauzens jauzitz.
Qu’ieu lo sai bona tot loguau.
Per sò suy tròp soen marritz
quar non ai sò qu’al còr n’atén.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
ont elha jay e sos maritz,
e si per bos cosselladors
cosselhan non suy enantitz
– qu’autre cosselh petit me’n vau
aitant n’ay fin talan corau –
alres no y a mais del murir,
s’alqun jòy non ai en breumen.

IV.
Totz los vezís apel senhors
del renh on sos jòys fo noyritz,
e crey que’m sia grans honors
quar ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortés leyau.
Ves l’amor qu’ins el còr m’enclau
ai bon talant e bon albir 
e say qu’ilh n’a bon escien.

V.
Ma voluntat se’n vay lo cors,
la nueit e’l dia esclarzitz,
laïntz per talant de socors;
«Amicx», fa selha, «gilòs brau
an comensat tal batestau
que serà greus a departir,
trò qu’abduy en siam jauzen».

  • letto 571 volte

Pickens

I.
Pro ai del chan essenhadors
En torn mi et ensenhairitz:
Pratz e vergiers, albres e flors,
Voutas d’auzelhs e lays e critz,
Per lo dous termini suau;
Qu’en un petit de joy m’estau
Don nulhs deportz no·m pot jauzir
Tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
E als enfans borteitz petitz,
E mias sion tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz;
Qu’ieu la sai bona tot aitau
Ves son amic en greu loguau:
Per so suy trop soen marritz
Quar non ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castells e la tors
Ont elha jay e sos maritz,
E si per bos cosselladors
Cosselhan no suy enantitz
(Qu’autre cosselhs petit m·en vau,
Aitant n’ay fin talan corau),
Alres no·y a mais del murir
S’alqun joy no n’ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors
Del renh on sos joys fo noyritz,
E crey que·m sia grans honors,
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes leyau:
Ves l’amor qu’ins el cor m’enclau
Ai bon talant e bon albir,
E say qu’ilh n’a bon escïen.

V.
Lai es mos cors, si totz c’allors
Non a ni sima ni raitz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz;
E s’amor mi revert a mal,
Car ieu l’am tant e liei non cal:
Tost veirai ieu si per sufrir
N’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntat s[e]·n vay lo cors 
La nueit e·l dia esclarzitz
Laintz per talant de son cors,
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
"Amicx, fa selha, gilos brau
An comensat tal batestau
Que sera greus a departir
Tro qu’abduy en siam jauzen."

VII.
Per so m·en creis plus ma dolors
(Car ieu au lieis en luec aizit)
Que tan no fauc sospirs e plors
Que sol baizar per escarit,
Que·l cor mi tengues san e sau.
Bona es l’amors e molt per vau
E d’aquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.

  • letto 523 volte

Stimming

I.
Pro ai del chan essenhadors
entern mi et ensenhairitz:
pratz e vergiers, albres e flors,
voutas d’auzelhs e lais e critz,
per lo dous termini suau, 
qu’en un petit de joi m’estau;
den nulhs deportz nom pot jauzir
tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors,
et als enfans bordeitz petitz,
e mias sion tals amors,
don ieu sia jauzens jauzitz;
qn’ieu la sai bona tot aitau
ves son amic en greu loguau 
[per so sui trop soen marritz,]
quar non ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors,
ont elha jai e sos maritz,
e si per bos cosselhadors
cosselhan no sui enantitz,
qu’autre cosselhs petit m’en vau,
aitant n’ai fin talan corau:
al res noi a mais del murir,
s’alquun joi non ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors  
del renh, on sos jois fo noiritz,
e crei, quem sia grans honors,
quar ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes, lejau;  
ves l’amor, qu’ins el cor m’enclau, 
ai bon talant e bon albir
e sai, qu’ilh n’a bon escien.

V.
Lai es mos cors si totz, c’alhors
non a ni sima ni raitz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ad lieis mos esperitz;
e s’amors mi revert a mau,
car ieu l’am tant e liei non cau;
tost verai ieu, si per sufrir
n’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntatz s’en vai lo cors
la nueit el dia esclarzitz
laintz per talant de son cors;
mas tart mi ve e tart mi ditz:
«amicx, fas elha, gilos brau  
an comensat tal batestau,
que sera greus a departir,
tro qu’abdui en siam jauzen».

VII.
Per so m’en creis plus ma dolors,
car ieu au lieis en luecs aisitz,  
que tan no fauc sospirs e plors,
que sol baizar per escaritz,
quel cor mi tengues san e sau;
bona es l’amors e molt per vau,
e d’aquest mal mi pot guerir, 
ses gart de metge sapien.

  • letto 434 volte

Wolf-Rosenstein

I.
Pro ai del chan essenhadors
entorn mi, et esenhairitz,
pratz e vergiers, albres e flors,
voutas d’auzelhs e lays e critz,
per lo dous termini suau,
qu’en un petit de joy m’estau,
don nulhs deportz no·m pot jauzir
tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors,
et als enfans bordeitz petitz,
e mias sion tals amors
don ieu sia jauzens jauzitz;
qu’ieu la sai bona tot aitau
ves son amic en greu loguau;
per so·m sen trop soen marrir
quar non ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
ont elha jay e sos maritz,
e si per bos cosselhadors
cosselhan no suy enantitz --
qu’autre cosselhs petit m’en vau,
aitan n’ay fin talan corau --
alres no·y a mais del murir,
s’alqun joy non ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors
del renh on sos joys fo noyritz,
e crey que·m sia grans honors,
quar ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes leyau;
ves l’amor qu’ins el cors m’enclau
ai bon talant e bon albir,
e say qu’ilh n’a bon escien.

V.
Lai es mos cors, si totz c’aillors
non a ni sima ni raïtz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ab lieis mos esperitz;
e s’amor mi revert a mal,
car ieu l’am tant e liei non cal;
tost veirai ieu si per sufrir
n’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntat[z] s’en vay lo cors
la nueit e·l dia esclarzitz
laïntz per talant de socors,
mas tart mi ve e tart mi ditz:
“Amicx”, fa·s elha, “gilos brau
an comensat tal batestau
que sera greus a departir
tro qu’abduy en siam jauzen.”

VII.
Per so m’en creis plus ma dolors,
car ieu au lieis en luec[s] aizit[z],
que tan no fauc sospirs e plors
que sol baizar per escarit[z]
lo cor no·m tengues san e sau;
bona es l’amors, e molt per vau,
e d’aquest mal mi pot guerir
ses gart de metge sapien.

  • letto 427 volte

Collazione

 
1
 
C: Pro ai del chan essenhadors
Mʰ²: Pro ai del chant ensenhadors
e: Pro ai del chant ensenhadors
 
2
 
C: entorn mi et ensenhairitz
Mʰ²: entorn mi et ensenhairitz
e: entorn mi es ensenhairitz
 
3
 
C: pratz e vergiers albres e flors
Mʰ²: pratz e vergiers albres floritz
e: pratz e vergiers albres floritz
 
4
 
C: voutas d'auzelhs e lays e critz
Mʰ²: voutas d'auzels e lais e critz
e: voutas d'auzels e lais e critz
 
5
 
C: per lo dous termini suau
Mʰ²: per lo dous termini suau
e: per lo dous termini suau
 
6
 
C: qu'en un petit de joy m'estau
Mʰ²: qu'en un petit de joi m'estau
e: qu'en un petit de joi m'estau
 
7
 
C: don nulhs deportz no·m pot jauzir
Mʰ²: don nuill deport non pot jauzir
e: don nuill deport non pot jauzir
 
8
 
C: tan cum solatz d'amor valen.
Mʰ²: tan com solatz d'amor valer.
e: tan com solatz d'amor valer.
 
9
 
C: Las pimpas sian als pastors
Mʰ²: Las pimpas sion als pastors
e: Las pimpas sion als pastors
 
10
 
C: et als enfans bordeitz petitz
Mʰ²: et als enfans burdens petitz
e: e als enfans burdens petitz
 
11
 
C: e mias sion tals amors
Mʰ²: e mienas sion tals amors
e: e mienas sion tals amors
 
12
 
C: don ieu sia jauzens jauzitz
Mʰ²: don ieu jauzens sia jauzitz
e: don ieu jauzens sia jauzitz
 
13
 
C: qu'ieu la sai bona tot’aitan
Mʰ²: qu'ieu l'ai bona tot'aitan
e: qu'ieu l'ai bona tot’aitan
 
14
 
C: ves son amic en greu loguau
Mʰ²: ves son amic greu logau
e: ves son amic greu logau
 
15
 
C: per so suy trop soen marritz
Mʰ²: per so soi trop soven marritz
e: per so soi trop soven marritz
 
16
 
C: quar non ai so qu'al cor n'aten.
Mʰ²: car non ai so c'al cor n'aten.
e: car non ai so c'al cor n'aten.
 
17
 
C: Luenh es lo castelhs e la tors
Mʰ²: Luenh es lo castels e la tors
e: Luenh es lo castels e la tors
 
18
 
C: ont elha jay e sos maritz
Mʰ²: on ella jai e sos maritz
e: on ella jai e sos maritz
 
19
 
C: e si per bos cosselladors
Mʰ²: e si per bons conseilladors
e: e si per bons conseilladors
 
20
 
C: cosselhan no suy enantitz
Mʰ²: conseillan no soi enaizitz
e: conseillan no soi enaizitz
 
21
 
C: qu'autre cosselhs petit m'en vau
Mʰ²: c'autre conseill petit m'en au
e: c'autre conseill petit m'en au
 
22
 
C : aitant n'ay fin talan corau
Mʰ²: aitan n'ai fin talen corau
e: aitan n'ai fin talen corau
 
23
 
C: alres no·y a mais del murir
Mʰ²: alres non ai mai del morir
e: alres non ai mais del morir
 
24
 
C: s'alqun joy non ai en breumen.
Mʰ²: s'alcun joi non ai en breumen.
e: s'alcun joi non ai en breumen.
 
25
 
C: Totz los vezis apel senhors
Mʰ²: Totz los vezis apel senhors
e: Totz los vezis apel senhors
 
26
 
C: del renh on sos joys fo noyritz
Mʰ²: del renh on sest joi fo noiritz
e: del renh on sest joi fo noiritz
 
27
 
C: e crey que·m sia grans honors
Mʰ²: e crei que·m sia grans honors
e: e crei qe·m sia grans honors
 
28
 
C: quar ieu dels plus envilanitz
Mʰ²: car ieu dels plus envilanitz
e: car ieu dels plus envilanitz
 
29
 
C: cug que sion cortes leyau
Mʰ²: cug que sion cortes lejau
e: cug que sion cortes lejau
 
30
 
C: ves l'amor qu'ins el cor m'enclau
Mʰ²: ves l'amor qu'ins el cor mi clau
e: ves l'amor qu'ins el cor mi clau
 
31
 
C: ai bon talant e bon albir
Mʰ²: ai bon talan e bon albir
e: ai bon talan e bon albir
 
32
 
C: e say qu'ilh n'a bon escien.
Mʰ²: e sai qu'ill n'a bon essien.
e: e sai qu'ill n'a bon essien.
 
33
 
Mʰ²: Lai es mos cors si totz c'aillors
e: Lai es mos cors si totz c'aillors
 
34
 
Mʰ²: non a ni sima ni raitz
e: non a ni sima ni raitz
 
35
 
Mʰ²: et en dormen sotz cobertors
e: et en dormen sotz cobertors
 
36
 
Mʰ²: es lai ab lieis mos esperitz
e: es lai ab lieis mos esperitz
 
37
 
Mʰ²: e s'amor mi revert a mal
e: e s'amor mi revert a mal
 
38
 
Mʰ²: car ieu l'am tant e liei non cal
e: car ieu l'am tant e liei non cal
 
39
 
Mʰ²: tost veirai ieu si per sufrir
e: tost verirai ieu si per sufrir
 
40
 
Mʰ²: n'atendrai mon bon jauzimen.
e: n'atendrai mon bon jauzimen.
 
41
 
C: Ma voluntat s'en vay lo cors
Mʰ²: Ma volontat s'en vai el cors
e: Ma volontat s'en vai e·l cors
 
42
 
C: la nueit e·l dia esclarzitz
Mʰ²: la nueit e·l dia esclarzitz
e: la nueit e·l dia esclarzitz
 
43
 
C: laintz per talant de son cors
Mʰ²: lains per talant de son cors
e: lains per talant de son cors
 
44
 
C: mas tart mi ve e tart mi ditz
Mʰ²: mai tart mi ve e tart me ditz
e: mai tart mi ve e tart me ditz
 
45
 
C: amicx fa selha gilos brau
Mʰ²: amicx fai ella gelos brau
e: amics fai ella gelos brau
 
46
 
C: an comensat tal batestau
Mʰ²: aun comensat tal barestau
e: aun comensat tal barestau
 
47
 
C: que sera greus a departir
Mʰ²: que sera greus a departir
e: que sera greus a departir
 
48
 
C: tro qu'abduy en siam jauzen.
Mʰ²: tro c'apdui en siam jauzen.
e: tro c'apdui en siam jauzen.
 
49
 
Mʰ²: Per so m'en creis plus ma dolors
e: Per so m'en creis plus ma dolors
 
50
 
Mʰ²: car ieu ab lieis en luec aizit
e: car ieu au lieis en luec auzit
 
51
 
Mʰ²: que tan no fauc sospirs e plors
e: que tan no fauc sospirs e plors
 
52
 
Mʰ²: que sol baizar per escarit
e: que sol baizar per escarit
 
53
 
Mʰ²: que·l cor mi tengues san e sau
e: que·l cor mi tengues san e sau
 
54
 
Mʰ²: bona es l'amors e molt per vau
e: bona es l'amors e molt per vau
 
55
 
Mʰ²: e d'aquest mal mi pot guerir
e: e d'aquest mal mi pot guerir
 
56
 
Mʰ²: ses gart de metge sapien.
e: ses gart de metge sapien.
 

  • letto 938 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2824 volte

CANZONIERE C

  • letto 2849 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                            Vai al manoscritto [56]

  • letto 3042 volte

Edizione diplomatica

 

                                   Jau
  P          Ro ai fre rudel de blaya.
              del chan essenhadors. en-
              torn mi (et)ensenhairitz.
              pratz e uergiers albres
   e flors. uoutas dauzelhs e lays
   e critz. per lo dous termini suau.
   quen un petit de ioy mestau.
   don nulhs deportz nom pot iau-
   zir. tan cum solatz damor ualen.


        L as pimpas sian als pastors.
   (et) als enfans bordeitz petitz. e mi-
   as sion tals amors. don ieu sia
   iauzens iauzitz. quieu la sai bo-
   na tot aitan. ues son amic en
   greu loguau. per so suy trop so-
   en marritz. quar non ai so q(ua)l
   cor naten.


    L uenh es lo castelhs ela tors.
   ont elha iay e sos maritz. e si
   per bos cosselladors. cosselhan
   no suy enantitz. quautre cos-
   selhs petit men uau. aitant
   nay fin talan corau. alres noy
   a mais del murir. sal qun ioy.
   non ai en breumen.

    T otz los uezis a pel senhors.
   del renh on sos ioys fo noyritz.
   e crey quem sia grans honors.
   quar ieu dels plus en uilanitz.
   cug que sion cortes leyau. ues
   lamor quins el cor meu clau.
   ai bon talant e bon albir. e say
   quilh na bon estien.

    Ma uoluntat sen uay lo cors. la
   nueit el dia esclarzitz. laintz
   per talant de son cors. mas tart
   mi ue e tart mi ditz. amicx fas
   elha gilos brau. an comensat
   tal batestau. que sera greus a de-
   partir. tro quab duy en siam iau-
   zen.

 
  • letto 3403 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel de blaya.   Jaufre Rudel de Blaya.
    I
   P          Ro ai
  del chan essenhadors. en-
              torn mi (et)ensenhairitz.
              pratz e uergiers albres
   e flors. uoutas dauzelhs e lays
   e critz. per lo dous termini suau.
   quen un petit de ioy mestau.
   don nulhs deportz nom pot iau-
   zir. tan cum solatz damor ualen.
  Pro ai del chan essenhadors
  entorn mi et ensenhairitz:
  pratz e vergiers, albres e flors.
  voutas d'auzelhs e lays e critz.
  per lo dous termini suau;
  qu'en un petit de joy m'estau,
  don nulhs deportz no
·m pot jauzir
  tan cum solatz d'amor valen.
    II
  L as pimpas sian als pastors.
   (et) als enfans bordeitz petitz. e mi-
   as sion tals amors. don ieu sia
   iauzens iauzitz. quieu la sai bo-
   na tot aitan. ues son amic en
   greu loguau. per so suy trop so-
   en marritz. quar non ai so q(ua)l
   cor naten.
  Las pimpas sian als pastors
  et als enfans bordeitz petitz,
  e mias sion tals amors
  don ieu sia jauzens jauzitz.
  Qu'ieu la sai bona tot'aitan
  ves son amic en greu loguau:
  per so suy trop soen marritz
  quar non ai so qu'al cor n'aten.
    III
  L uenh es lo castelhs ela tors.
   ont elha iay e sos maritz. e si
   per bos cosselladors. cosselhan
   no suy enantitz. quautre cos -
   selhs petit men uau. aitant
   nay fin talan corau. alres noy
   a mais del murir. sal qun ioy.
   non ai en breumen.
  Luenh es lo castelhs e la tors
  ont elha jay e sos maritz,
  e si per bos cosselladors
  cosselhan no suy enantitz
  qu'autre cosselhs petit m'en vau,
  aitant n'ay fin talan corau
  alres no
·y a mais del murir,
  s'alqun joy non ai en breumen.
    IV
  T otz los uezis a pel senhors.
   del renh on sos ioys fo noyritz.
   e crey quem sia grans honors.
   quar ieu dels plus en uilanitz.
   cug que sion cortes leyau. ues
   lamor quins el cor men clau.
   ai bon talant e bon albir. e say
   quilh na bon escien.
  Totz los vezis apel senhors
  del renh on sos joys fo noyritz,
  e crey que
·m sia grans honors
  quar ieu dels plus envilanitz
  cug que sion cortes leyau.
  Ves l'amor qu'ins el cor m'enclau
  ai bon talant e bon albir,
  e say qu'ilh n'a bon escien.
    V
  Ma uoluntat sen uay lo cors. la
   nueit el dia esclarzitz. laintz
   per talant de son cors. mas tart
   mi ue e tart mi ditz. amicx fas
   elha gilos brau. an comensat
   tal batestau. que sera greus a de -
   partir. tro quab duy en siam iau -
   zen.
  Ma voluntat s'en vay lo cors,
  la nueit e
·l dia esclarzitz,
  laintz per talant de son cors;
  mas tart mi ve e tart mi ditz:
  "Amicx", fa selha, "gilos brau
  an comensat tal batestau
  que sera greus a departir,
  tro qu'abduy en siam jauzen".
  • letto 797 volte

CANZONIERE Mʰ²

  • letto 817 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 401.
 

Pro ai del chant ensenhadors
Entorn mi et ensenhairitz
Pratz e uergiers albres floritz
Voutas dauzels e lais e critz
Per lo dous termini suau
Quen un petit de ioi mestau
Don nuill deport non pot iauzir
Tan com solatz damor ualer.
                                       Las
I.
Pro ai del chant ensenhadors
entorn mi et ensenhairitz:
pratz e vergiers, albres floritz,
voutas d'auzels e lais e critz
per lo dous termini suau;
qu'en un petit de joi m'estau,
don nuill deport non pot jauzir
tan com solatz d'amor valer.
Las pimpas sion als pastors
Et als enfans burdens petitz
E mienas sion tals amors
Don ieu iauzens sia'iauzitz
Quieu lai bona tot aitan
Ves son amic greu logau
Per so soi trop souen marritz
Car non ai so calcor naten.
II.
Las pimpas sion als pastors
et als enfans burdens petitz,
e mienas sion tals amors
don ieu jauzens sia jauzitz.
Qu'ieu l'ai bona tot'aitan
ves son amic greu logau:
per so soi trop soven marritz
car non ai so c'al cor n'aten.
Luenh es lo castels e la tors
On ella iai e sos maritz
E si per bons conseilladors
Conseillan no soi enaizitz
Cautre conseill petit menau
Aitan nai fin talen corau
Al res non ai mai del morir
Salcun ioi nonai enbreumen.
III.
Luenh es lo castels e la tors
on ella jai e sos maritz,
e si per bons conseilladors
conseillan no soi enaizitz
- c'autre conseill petit m'en au
aitan n'ai fin talen corau -
alres non ai mai del morir,
s'alcun joi non ai en breumen.
Totz los uezis apel senhors
Del renh on sest ioi fo noiritz
E crei quem sia grans honors
Car ieu dels plus enuilanitz
Cug que sion cortes leiau
Ves lamor quins el cor mi clau
Ai bon talan e bon albir
E sai quill na bon essien.
IV.
Totz los vezis apel senhors
del renh on sest joi fo noiritz,
e crei que·m sia grans honors
car ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes lejau.
Ves l'amor qu'ins el cor mi clau
ai bon talan e bon albir,
e sai qu'ill n'a bon essien.
Lai es mos cors si totz caillors
Nona ni sima ni raitz
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz
E samor mi reuert amal
Car ieu lam tant e liei non cal
To\s/t ueirai ieu si per sufrir
Natendrai mon bon iauzimen.
V.
Lai es mos cors si totz c'aillors
non a ni sima ni raitz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ab lieis mos esperitz;
e s'amor mi revert a mal
car ieu l'am tant e liei non cal.
Tost veirai ieu si per sufrir
n'atendrai mon bon jauzimen.
Ma uolontat sen uai el cors
La nueit el dia esclarzitz
Lains per talant de son cors
Mai tart mi ue e tart me ditz
Amicx fai ella gelos brau
Aun comensat tal barestau
Que sera greus a departir
Tro capdui ensiam iauzen.
VI.
Ma volontat s'en vai el cors,
la nueit e·l dia esclarzitz,
lains per talant de son cors;
mai tart mi ve e tart me ditz:
"Amicx", fai ella, "gelos brau
aun comensat tal barestau
que sera greus a departir,
tro c'apdui en siam jauzen".
Per so mencreis plus madolors
Car ieu ab lieis en luec aizit
Que tan no fauc sospirs e plors
Que sol baizar per escarit
Quel cor mi tengues san e sau
Bona es lamors e molt peruau
E daquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.
VII.
Per so m'en creis plus ma dolors
car ieu ab lieis en luec aizit:
que tan no fauc sospirs e plors
que sol baizar per escarit
que·l cor mi tengues san e sau.
Bona es l'amors e molt per vau,
e d'aquest mal mi pot guerir
ses gart de metge sapien.
  • letto 563 volte

CANZONIERE e

  • letto 792 volte

Riproduzione fotografica

BN100223a.tiff
BN100224a.tiff
BN100225a.tiff
BN100226a.tiff
  • letto 646 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_13.png I.
Pro ai del chant ensenhadors;
Entorn mi es ensenhairitz
Pratz, e vergiers, albres floritz,
Voutas d'auzels, e lais, e critz
Per lo dous termini suau,
Que 'n un petit de ioi m'estau,
Don nuill deport non pot iauzir
Tan, com solatz d'amor valer.
Untitled%203_9.png II.
Las pimpas sion als pastors,
E als enfans burdens petitz,
E mienas sion tals amors,
Don ieu iauzens sia'iauzitz;
Quieu l'ai bona tot aitan
Ves son amic greu logau.
Per so soi trop soven marritz,
Car non ai so, c'al cor n'aten.
Untitled%204_9.png III.
Luenh es lo castels, e la tors,
On ella iai, e sos maritz;
E si per bons conseilladors
Conseillan no soi enaizitz,
C'autre conseill petit menau,
Aitan n'ai fin talen corau.
Al res non ai mais del morir,
S'alcun ioi non ai enbreumen.
Untitled%205_7.png IV.
Totz los vezis apel senhors
Del renh, on sest ioi fo noiritz;
E crei, qe'm sia grans honors,
Car ieu dels plus envilanitz
Cug, que sion cortes leiau
Ves l'amor, quins el cor mi clau.
Ai bon talan, e bon albir;
E sai, quill n'a bon essien.
                                    Lai
Untitled%206_7.png V.
Lai es mos cors, si totz c'aillors
Non a ni sima, ni raitz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz,
E s'amor mi revert a mal;
Car ieu l'am tant, e liei non cal.
Tost verirai ieu, si per sufrir
N'atendrai mon bon iauzimen.
Untitled%207_7.png VI.
Ma volontat sen vai, e'l cors
La nueit, e'l dia esclarzitz
Là ins per talant de son cors.
Mai tart mi ve, e tart me ditz:
"Amics (, fai ella gelos brau,)
"Aun comensat tal barestau,
"Que serà greus à departir,
"Tro c'ap dui en siam iauzen.
Untitled%208_7.png VII.
Per so men creis plus ma dolors,
Car ieu aulieis en luec auzit,
(Que tan no fauc sospirs, e plors,
Que sol baizar per escarit,)
Que'l cor mi tenguès san, e sau.
Bona es l'amors, e molt pervau;
E d'aquest mal mi pot guerir
Ses gart de Metge sapien.
  • letto 755 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Pro ai del chant ensenhadors;
Entorn mi es ensenhairitz
Pratz, e vergiers, albres floritz,
Voutas d'auzels, e lais, e critz
Per lo dous termini suau,
Que 'n un petit de ioi m'estau,
Don nuill deport non pot iauzir
Tan, com solatz d'amor valer.
I.
Pro ai del chant ensenhadors
entorn mi es ensenhairitz,
pratz e vergiers, albres floritz,
voutas d'auzels e lais, e critz
per lo dous termini suau;
qu'en un petit de joi m'estau,
don nuill deport non pot jauzir
tan com solatz d'amor valer.
Las pimpas sion als pastors,
E als enfans burdens petitz,
E mienas sion tals amors,
Don ieu iauzens sia'iauzitz;
Quieu l'ai bona tot aitan
Ves son amic greu logau.
Per so soi trop soven marritz,
Car non ai so, c'al cor n'aten.
II.
Las pimpas sion als pastors,
e als enfans burdens petitz,
e mienas sion tals amors
don ieu jauzens sia jauzitz.
Qu'ieu l'ai bona tot'aitan
ves son amic greu logau:
per so soi trop soven marritz,
car non ai so c'al cor n'aten.
Luenh es lo castels, e la tors,
On ella iai, e sos maritz;
E si per bons conseilladors
Conseillan no soi enaizitz,
C'autre conseill petit menau,
Aitan n'ai fin talen corau.
Al res non ai mais del morir,
S'alcun ioi non ai enbreumen.
III.
Luenh es lo castels e la tors
on ella jai e sos maritz,
e si per bons conseilladors
conseillan no soi enaizitz
— c'autre conseill petit m'en au,
aitan n'ai fin talen corau —
alres non ai mais del morir,
s'alcun joi non ai en breumen.
Totz los vezis apel senhors
Del renh, on sest ioi fo noiritz;
E crei, qe'm sia grans honors,
Car ieu dels plus envilanitz
Cug, que sion cortes leiau
Ves l'amor, quins el cor mi clau.
Ai bon talan, e bon albir;
E sai, quill n'a bon essien.
                                    Lai
IV.
Totz los vezis apel senhors
del renh on sest joi fo noiritz,
e crei qe·m sia grans honors
car ieu dels plus envilanitz
cug que sion cortes lejau.
Ves l'amor qu'ins el cor mi clau
ai bon talan e bon albir,
e sai qu'ill n'a bon essien.
Lai es mos cors, si totz c'aillors
Non a ni sima, ni raitz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz,
E s'amor mi revert a mal;
Car ieu l'am tant, e liei non cal.
Tost verirai ieu, si per sufrir
N'atendrai mon bon iauzimen.
V.
Lai es mos cors si totz c'aillors
non a ni sima ni raitz,
et en dormen sotz cobertors
es lai ab lieis mos esperitz;
e s'amor mi revert a mal
car ieu l'am tant e liei non cal.
Tost verirai ieu si per sufrir
n'atendrai mon bon jauzimen.
Ma volontat sen vai, e'l cors
La nueit, e'l dia esclarzitz
Là ins per talant de son cors.
Mai tart mi ve, e tart me ditz:
"Amics (, fai ella gelos brau,)
"Aun comensat tal barestau,
"Que serà greus à departir,
"Tro c'ap dui en siam iauzen.
VI.
Ma volontat s'en vai e·l cors
la nueit e·l dia esclarzitz,
lains per talant de son cors;
mai tart mi ve e tart me ditz:
"Amics", fai ella, "gelos brau,
aun comensat tal barestau,
que sera greus a departir,
tro c'apdui en siam jauzen".
Per so men creis plus ma dolors,
Car ieu aulieis en luec auzit,
(Que tan no fauc sospirs, e plors,
Que sol baizar per escarit,)
Que'l cor mi tenguès san, e sau.
Bona es l'amors, e molt pervau;
E d'aquest mal mi pot guerir
Ses gart de Metge sapien.
VII.     
Per so m'en creis plus ma dolors
car ieu au lieis en luec auzit:
que tan no fauc sospirs e plors
que sol baizar per escarit
que·l cor mi tengues san e sau.
Bona es l'amors e molt per vau,
e d'aquest mal mi pot guerir
ses gart de metge sapien.
  • letto 1068 volte

Quan lo rius de la fontana

BdT 262,5

Mss.: A 127, B 77, C 214, D 88, E 149, I 122, K 107, M 165, Mʰ² 75, R 63, S 183, Sg 96, U 126, b¹ 6, e 180, κ 72 = Jaufre Rudel; a² 278 = Guillem de Cabestaing; X 149, ζ 115 = anonimo.

Metrica: a7' b7 c7' d7 a7' c7' e7' (Frank 838:2). Vers di 5 coblas di 7 versi.

Melodia: ABAB'CD(B'')E (ms. R).

Edizioni: Bartsch 1855, p. 57; Stimming 1873, p. 44; Bartsch - Koschwitz 1904, col. 59; Jeanroy 1915, p. 3; Crescini 1926, p. 171; Pickens 1978, p. 88; Wolf - Rosenstein 1983, p. 138; Lachin 1982-83; Chiarini 1985, p. 73; Lafont 1992, p. 40; Chiarini 2003, p. 77.

Vai al Rialto [57].

  • letto 7055 volte

Testo critico

I.
 
 
 
5 
 
 
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina
e•l rossignoletz el ram volf e refranh ez aplana
son dous chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refraigna.
 
ABCDIKMb³RSSgUXa²; Cobla quasi totalmente mancante in E a causa dell'ablazione della capitale ornata e totalmente mancante in b.  
1. quan] pois Sa², pos U; rius] rieu R, riu b³SU. 2. si cum f.] si be far R. 3. om. S; flors] flor b³RSgU. 4. e·l] et X; rossignoletz] rossignolet Cb³RSgU; r. el ram] rossignors chante X; el r.] pel r. R, el rols X. 5. volf] volver IK, vol S, volun Sg, veul vol X, volt b³. 6. dous] novel S; chantar] chant SU, et a.] e·l a. CR, s'a. S. 7. dreitz] beys d. C (bes R), a ben es E; dreitz es qu'ieu lo m.] dreitz es doncx que·l b³; mieu r.] meu se r. S, meu cant r. U.
 
II.
 
10 
 
 
 
 

Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol
e non puosc trovar meizina
si non vau al sieu reclam,
ab atraich d'amor doussana,
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada companha.

 
ABCDEIKMb³RSSgUXa²b.  
8. Verso mancante in E a causa dell'asportazione della capitale; amors] amor BCSSgUa²b; loindana] londaina R, lontaina S. 9. Parte iniziale del verso mancante in E; totz] tot CERU; lo] le M, mos b³, li X; cors] cor CERSSgU. 10. non] no E, n'en M; puosc] po X. 11. sieu DIKSU; si non vau al sieu r.] si non al vostre r. CR, si no·m val vostre r. E, tro venga·l vostre r. Mb, s'eu non au al seu r. U, ki non vee a son r. X, se no i val vostre r. a². 12. om. b; atraich] maltrait Cb³RS, trait SgU; doussana] lointaina U; et non bra d'amor sodainne X. 13. om. b; dins v.] en v. b³RS, el v. X; o sotz c.] part CE, tras MSg, dins R, oi denz S. 14. om. b; ab dezirada] desiderada KS, o desirair X.
 
III.15
 
 
 
 
20 
 
Pois del tot m'en falh aizina,
no·m meravilh s'ieu n'aflam
quar anc genser crestiana
non fo, ni Dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina.
Ben es selh pagutz de mana,
qui ren de s'amor gazanha.
 
ABCDEIKMb³RSSgUa², mancante in Xb.  
15. pois del tot] pus tot iorn CS, a totz iorns Eb³, pos totz iorns M, pus quex iorns R, pois toz jorn U; falh a.] f. l'a. DU. 16. s'ieu n'aflam] m'a. AB, s'eu n'ai fam CS, si·m n'a. Eb³R, sin n'a. U. 17. quar anc] qe tan S, caiss tant Sg; genser] gensor SU; crestiana] plevina S. 18. Deu non la fis ni la·m vol S; non fo ni] non fo que AB (fon D), non fon n. IKMR, non fes b³; non la v.] non o v. CR, ni·no la v. b³. 20. Ben es astrucx qui s'en vana E, ben es selh] et es ben AB, per qu'es ben IK, ben es doncs M (ben er d. R), cel es ben S. 21. qui ren] qui ben B, ni re E, si ia drutz R, qi en s'amor ren S, drutz que b³.
 
IV.
 
 
25 
 
 
 
De dezir mos cors non fina
vas selha ren qu'ieu pus am
e cre que volers m'enguana
si cobezeza la·m tol,
que plus es ponhens qu'espina
la dolors que ab ioi sana:
don ia non vuelh c'om m'en planha.
 
ABCDEIKMRSSgUa², mancante in b³ UXb.  
22. mon cor del dezir R (de valer a²), de dezir] de voler MSSga², mos cors] mon c. SSg, non fina] no·s f. Sg. 23. vas] ves M, de R, om. S, aiquella es a²; ren] res C, re EM, amor Sg; ren qu'ieu pus] cui tan voll et S, pus] tant ESg. 24. e cre] e sai MRsga² (sai E), ben fai S; que] que·l CDIKR, sel a²; volers] voler CSSg, volontatz E; m'enguana] me mena S. 25. si] e ERS, que Sga²; cobezeza] sobrevoler a². 26. plus tost sen vai de rabina a²; et RS; que] quar EMSSgU; ponhens] me poing S; qu'espina] d'e. CIKMR. 27. la dolor c'al cor mi mena E; et eu son can causa vana a²; la d.] ma d. MUe (ma dolor SSg); que] c'ap R; ab ioi] per i. CSSgU. 28. las qi remaing en la fagna a²; don ia] dom ia D, e ia ER; non vuelh] negus no E.
 
V.
30 
 
 
 
 
35 
Senes breu de pargamina
tramet lo vers que chantam
en plana lengua romana
a·N Hugon Brun per filolh.
Bo·m sap quar gent peitavina,
de Beiriu e de Guiana
s'esgau per lui e Bretanha.
 
ABCDEIKMb³Sga², mancante in RSUXb.  
30. envia mon chant part roam a²; lo vers] mon v. E; que chantam] q. chantan M, en chantan ABCEb³. 31. en plana l.] plana et en l. ABDIK, plazent Sg; romana] latina B. 32. om. DIKM; a·N Hugon Brun] envas lo B. E, lai a·n Peir' Ug om. Brun a²; per f.] mon f. Eb³Sg, per Sigol a². 33. bo·m sap] Bon m'es AB, e sapcha DEIK, e sabca Sg, ben sapcha a²; quar g.] om. DEIKSga², que g. M; q. gent] gens ABDEIKM; peitavina] crestiana DEIKSg. 34. de Beiriu] que toz Piteus DEIKSg (tot Piteu a²), e totz Angieus M; e de Guiana] e de Bretanha ABCb³, hi guazanha D, e Viana IKMSg (et Giana a²). 35. s'esgau] val mais DIKSga² (en val m. E), per lui lieys CDEIKSga² (lei M), e Bretanha] e Guiaigna AB (en Guizana C) (Guiana b³), neis Bretanha E.
 
  • letto 1881 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1429 volte

Bartsch

I.
Quan lo rius de la fontana
S’esclarzis, si com far sol, 
E par la flors aiglentina
E-l rossinholetz e-l ram
Volv e refranh et aplana,
Dregz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
Per vos totz lo cors mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro veng’ al vostre reclam,
Ab atrag d’amor doussana,
Dins vergier o tras cortina
Ab dezirada companha.

III.
Pos totz jorns m’en falh aizina,
No-m meravilh, s’ieu m’aflam;
Quar anc genser Crestiana
Non fon ni dieus no la vol,
Juzeva ni Sarrazina;
Ben es dones pagutz de manna,
Qui ren de s’amor guazanha.

IV.
De voler mos cors non fina
Ves cela re qu’ien plus am,
E sai que volers m’engana,
Si cobezeza la-m tol.
Quar plus es ponhens d’espina
Ma dolors quez ab joi sana,
Don ja non vuelh qu’om mi planha.

V.
Quan pensars m’eu fai aizina
Adoncs la hais e l’acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que-m n’espert e n’aflam;
Quar so que floris non grana,
Lo jois que mi n’ataina
Totz mos aujatz afaitanha.

VI.
Senes breu de parguamina
Tramet lo vers que chantam,
En plana lengua romana
A-n Ugo-l Brun, per Filhol.
Bo-m sap que gens Peitavina
E totz Angieus e Viana
S’esjan per leis e Bretanha.

  • letto 536 volte

Bartsch - Koschwitz

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina,
e·l rossignoletz el ram
volf e refranh et aplana
son doutz chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol;
e no·n puosc trobar meizina,
si non vau, al sieu reclam,
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada companha.

III.
Pois del tot m’en falh aizina,
no·m meravilb s’ieu n’aflam;
car anc genser crestiana
no fo, ni Dieus non la vol, 
juzeva ni sarrazina.
Ben es cel pagutz de mana
qui ren de s’amor gazainha!

IV.
De desir mos cors non fina
vas cella ren qu’ieu plus am,
e sai que volers m’engana
si cobezesa la·m tol;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors que ad joi sana,
don ja no vuolh c’om m’en planha.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam
en plana lenga romana,
a ’n Hugon Brun por Filhol.
Bo·m sap, car gens peitavina
e totz Angeus e Guaian
s’esgau per lui, e Bretanha.

  • letto 541 volte

Chiarini

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina
e·l rossinholetz el ram
volf e refranh ez aplana
son dous chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol.
E no·n puesc trobar meizina
si non vau vostre reclam
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab dezirada companha.

III.
Pois del tot m’en falh aizina,
no·m meravilh s’ieu n’aflam:
quar anc genser crestiana
non fo, ni Dieus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina.
Ben es selh pagutz de mana,
qui ren de s’amor gazanha!

IV.
De dezir mos cors no fina
vas selha ren qu’ieu plus am,
e cre que volers m’enguana
si cobezeza la·m tol;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors que ab joi sana:
don ja non vuelh qu’om m’en planha.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam
en plana lengua romana,
a·n Hugon Brun per Filhol:
bo·m sap quar gens peitavina,
de Beiriu e de Guiana,
s’esgau per lui e Bretanha.
 

  • letto 837 volte

Chiarini2

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina
e·l rossinholetz el ram
volf e refranh ez aplana
son dous chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol.
E no·n puosc trobar meizina
si non vau al sieu reclam
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab dezirada companha.

III.
Pois del tot m’en falh aizina,
no·m meravilh s’ieu n’aflam:
quar anc genser crestiana
non fo, ni Dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina.
Ben es selh pagutz de mana,
qui ren de s’amor gazanha!

IV.
De dezir mos cors no fina
vas selha ren qu’ieu plus am,
e cre que volers m’enguana
si cobezeza la·m tol;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors que ab joi sana:
don ja non vuolh qu’om m’en planha.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam
en plana lengua romana,
a·n Hugon Brun per Filhol:
bo·m sap quar gens peitavina,
de Beiriu e de Guiana,
s’esgau per lui e Bretanha.

  • letto 645 volte

Crescini

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina,
e·l rossinholetz el ram
volf e refranh et aplana
son doutz chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol:
e no·n puosc trobar meizina,
si non vau al sieu reclam
ab atraich d’amor doussana,
dinz vergier o sotz cortina
ad desirada companha.

III.
Pos totz jorns m’en falh aizina,
no·m meravilh s’ieu n’aflam,
car anc genser crestiana
non fo, ni Dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina:
ben es cel pagutz de mana,
qui ren de s’amor gazanha!

IV.
De desir mos cors non fina
vas cella ren, qu’ieu plus am;
e cre que volers m’engana,
si cobezesa la·m tol;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors, que ab joi sana,
don ja non vuolh c’om m’en planha.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam,
en plana lenga romana
an Hugon Brun per Filhol:
bo·m sap, car gens peitavina
de Beiriu e de Guiana
s’esgau per lui e Bretanha.

  • letto 463 volte

Jeanroy

I.
Quan lo rius de la fontana
S’esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E·l rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son douts chantar et afina,
Dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
Per vos totz lo cors mi dol;
E non puesc trobar mezina
Si non au vostre reclam
Ab atraich d’amor doussana
Dinz vergier o sotz cortina
Ab dezirada companha.

III.
Pus totz jorns m’en falh aizina, 
No·m meravilh s’ieu n’aflam,
Quar anc genser crestiana
Non fo, ni Dieus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina;
Ben es selh pagutz de mana,
Qui ren de s’amor guazanha!

IV. 
De dezir mos cors no fina
Vas selha ren qu’ieu pus am;
E cre que volers m’enguana, 
Si cobezeza la·m tol;
Que pus es ponhens qu’espina
La dolors que ab joi sana;
Don ja non vuelh qu’om m’en planha.

V.
Senes breu de parguamina
Tramet lo vers, que chantam
En plana lengua romana,
A·n Hugo Bru per Filhol;
Bo·m sap, quar gens Peitavina
De Beirri e de Guïana
S’esgau per lui e Bretanha.

  • letto 634 volte

Lafont

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzís, si cum far sòl, 
e par la flors aiglentina
e’l rossinholet el ram
vòlf e refranh ez aplana
son dous chantar e l’afina
be’ys dregz q’ieu lo mieu refranha.

II.
Amor de terra lonhdana
per vos tot lo còr mi dòl,
e no’n puesc trobar mezina
si non al vòstre reclam 
ab maltrait d’amor doussana
dins vergier o part cortina
ab dezirada companha.

III.
Pus tot jorn m’en falh aizina,
no’m meravilh si n’ai fam,
quar anc génser crestiana
no fo, ni Dieus non o vòl,
juzia ni sarrazina.
Ben es selh paguatz de mana, 
qui de s’amor ren guazanha.

IV.
De dezir mos còrs no fina
vas selha res qu’ieu pus am,
e cre que’l voler m’enguana
si cobezeza la’m tòl;
que pus es ponhens d’espina
la dolors que per jòy sana,
don ja no vuelh qu’òm me’n planha.

V.
Quan pensar m’en fai aizina, 
adoncs la bays e la còl,
mas pueys torn en revolina
perque’m n’espert e n’aflam,
quar sò que florís non grana.
Lo jòy que mi n’ataïna
tot mos cujatz afaitanha.

V.
Senes breu de parguamina
tramet lo vers en cantan
en plana lengua romana,
a’N Ugò Bru per Filhòl.
Bo’m sap quar gent peitavina,
de Berrí e de Guizana
s'esjau per lieys e’n Bretanha. 

  • letto 527 volte

Pickens

Versione 1:
I.
Qan lo rius de la fontana
S’esclarzis si cum far sol, 
E par la flors aiglentina,
E·l rossignoletz el ram
Volf e refraign et aplana
Son douz chantar et afina,
Dreitz es q’ieu lo mieu refraigna.

II.
Amors de terra loingdana.
Per vos totz lo cors mi dol;
E non puosc trobar meizina
Si non vau al sieu reclam
Ab atraich d’amor doussana,
Dinz vergier o sotz cortina,
Ab desirada compaigna.

III.
Pois de tot me·n faill aizina,
No·m meravill s’ieu m’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, que Dieus non la vol.
Juzena ni Sarrazina;
Et es ben paisutz de manna
Qui ren de s’amor gazaigna.

IV.
De desir mos cors non fina
Vas cella ren q’ieu plus am,
E cre que volers m’engana
Si cobezesa la·m tol,
Que plus es poignens qu’espina
La dolors que ab joi sana,
Don ja non voill c’om me·n plaigna.

V.
Senes breu de pargamina,
Tramet lo vers en chantan
Plan et en lenga romana
A·N Hugon Brun per Fillol.
Bon m’es, car gens Peitavina,
De Beiriu et de Bretaigna
S’esgau per lui, e Guianna.

Versione 2:
I.
Qan lo rius de la fontaina
S’esclarzis si com far sol,
E per la flors aiglentina,
E·l rossinholetz el ram
Volv e refrainh ez aplana
Son dous chantar ez afina,
Dreg es q’ieu lo mieu refrainha.

II.
Amors de terra loindana.
Per vos totz le cors mi dol,
E nen puesc trobar mezina
Tro veng’ al vostre reclam
Ab atraig d’amor doçana,
Dinz vergier o tras cortina,
Ab dezirada compainha.

III.
Pos totz jorns me·n failh aiçina,
No·m  meravilh s’ieu aflam,
Qar anc gençer Crestïana
Non fon, ni Dieus no la vol,
Juzeva ni Sarrazina:
Ben es doncs pagutz de manna
Oi ren de s’amor gazainha.

IV.
De voler mos cors non fina
Ves cella re q’ieu plus am;
E sai qe volers m’enjana
Si cobezesa la·m tol,
Qar plus es poinhenz d’espina
Ma dolors que·m ab joi sana,
Don ja non vueilh q’om mi plainha.

V.
Si·n sui de lonja taïna
E mais seinha no·n susfrainh.
Ço dis li gens ancïana
Q’ab sufrir venz savis fol,
Q’ades se·n ven de rabina;
Mas ieu aten causa vana,
Q’ailhor remanc en la fainha.

VI.
Senes brieu de pargamina,
Tramet lo vers [en] chantan
En plana lenga romana
A·N Ugo·l Brun per Filhol.
Bo·m sap, que gens Petavina,
E totz Angieus e Vïana 
S’esjau per leis, e Bretainha.

Versione 3:
I.
[Quan lo rius] de la [fontana]
[S’e]scalrzis [si com far] sol,
E par [la flors aigle]ntina,
[E·l rossinhole]z el ram
[Volt e refra]nh et apl[ana]
[Son do]us chant[tar e l’afi]na,
Be·s [dregz q’ieu lo mieu refranha].

II.
[Amor de terra lonhdana,
Per v
]os tot lo cor mi dol,
E no puesc trobar metzina
Si no·m val vostre reclam
Ab maltrag d’amor dousana,
Dins vergier o part cortina
Ab desirada companha.

III.
A totz jorns me·n faill aizina,
No·m  meravill si·m n’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, ni Dieus no la vol,
Juzieva ni Sarrazina:
Ben es astrucx qui se·n vana
Ni re de s’amor guazanha.

IV.
De dezir mos cors non fina
Ves cella re qu’ieu tant am.
Sai que volontatz m’enguana
E cobezeza la·m tol,
Quar plus es ponhens qu’espina
La dolor c’al cor mi mena; 
E a negus no me·n planha. 

V.
Senes breu de pargamina,
Tramet mon vers en chantan
En plana lengua romana
Envas lo Bru, mon fillol; 
E sapcha gens Crestïana
Que totz Peiteus hi guazanha
E·n val mais per leis Bretanha.

Versione 1-a:
I.
[Q]ant lo riu de la fontaina
S’esclarsis si com far sol,
E par la flor aiglantina,
E·l rossinholet el ram
Volv e refrainh e aplana
Son douz chantar e afina,
Dregh es q’eu lo meu refranha.

II.
Amor de terra loig[n]dana,
Per vos totz lo cor mi dol,
E non posc trobar metsina
Si non vau al siu reclam
Ab [a]trait d’amor douzana,
Dinz vergier o trans cortina,
Ab desirada companha.

III.
Pois de tot me·n faill aizina,
No·m  meravill s’ieu m’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, que Dieus non la vol.
Juzena ni Sarrazina;
Et es ben paisutz de manna
Qui ren de s’amor gazaigna.

IV.
De voler mon cor no·s fina
Vas cel’ amor qu’eu tant am,
E sai que voler m’engana,
Que cobeeza la·m tol,
Car plus es punhens qu’espina
Ma dolor que per joi sana,
Don ja non volh c’om me·n plainha.

V.
Pois de tot me·n failh aizina,
No·m meravilh s’ieu n’aflam,
C’aiss[i] genser Cristïana
No fo, ni Deus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina:
Ben es cel pascut de mana
Qui ren de s’amor gazanha.

VI.
Senes breu de parjamina,
Tramet lo vers qe chantam
[En] plazent lenga romana
A·N Hugo Brun, mon filhol;
E sabc[h]a gen
Crestïana 
Que tots Peiteus e Vïana
Val mais per leis, e Bretanha. 

Versione 2-a:
I.
Quan lo rius de la fontana
S’esclarzis si cum far sol,
E·l rossinholet el ram
Volt e refranh ez aplana
Son dous chantar e l’afina,
Be·s dregz q’ieu lo mieu refranha.

II.
Amor de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol,
E non puesc trobar mezina
Si non al vostre reclam
Ab maltrait d’amor doussana
Dins vergier o part cortina,
Ab dezirada companha.

III.
Pus tot jorn me·n falh aizina,
No·m  meravilh si n’ai fam,
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni Dieus non o vol,
Juzïa ni Sarrazina:
Ben es selh paguatz de mana
Qui de s’amor ren guazanha.

IV.
De dezir mos cors no fina
Vas selha res qu’ieu pus am,
E cre que·l voler m’enguana
Si cobezeza la·m tol,
Que pus es ponhens d’espina
La dolors que per joy sana,
Don ja no vuelh qu’on me·n planha.

V.
Quan pensar me·n fai aizina,
Adoncs la bays e l’acol, 
Mas pueys torn en revolina,
Per que·m n’espert e n’aflam,
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n’atayna
Tot mos cujatz afaitanha.

VI.
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en cantan
En plana lengua romana
A·N Ugo Brun per Filhol.
Bo·m sap, quar gent Peitavina
De Berri o de Bretanha
S’esjau per lieys, e·n Guizana.

Versione 2-b:
I.
Pois lo rius de la fontaina
S
’esclarzis si con far sol,
E par la flors aiglentina,
E·l rossignoletz el ram


Volf e refraing et aplana
Son douz chantar e afina,
Dreitz es q
’eu lo meu refragna.

II.
Amor de terra londana,
Per vos totz lo cors mi dol,
E non pois trobar meizina
Si no·i val vostre reclam
Ab atrag d’amor douzana
Dinz vergier o sotz cortina,
Ab dezirada compagnia.

III.
Pois del tot me·n fail aizina,
No·m  meravil s’eu n’aflam,
Qar anc genzer Crestïana
Non fo, ni Deus non la vol,
Juseva ni Serrazina;
Ben es cel paguz de manna
Qi ren de s’amor ren guazaignia.

IV.
Mon cor de valer non fina
Aiquella [r]es q’eu plus am;
E sai sel volers m’engana,
Qe sobrevoler la·m tol:
Plus tost se·n vai de rabina,
E eu son cun causa vana,
Las! qi remaing en la fagna.

V.
Ben agra bona setmana
Qi de leis agues son vol, 
Qe duguessa ni regina
Non es qi de leis no·s clam.
Boc’ ha vermeilla cun grana,
E sembla roza d’espina
Mesclad’ ab neu de montagna.

VI.
Senes breu de pargamina,
Enviu mon chant part Roam 
Em plana lengua romana
Lai a·N Peir’ Ug[o] per Sigol.
Ben sapcha gentz peitavina 
Qe tot Pitau e Gïana 
Val mais per leis, e Bretaigna.

Versione 2-c:
I.
Pois lo riu de la fontaina
S’esclargis si com far sol,
Et par la flor argletina,
E·l rosignolet el ram
Vol’ et refrang et aplaina
[E] son novel chant s’afina,
Drez est qe·l meu se refraigna.

II.
Amor de terra lontaina,
Per vos toz lo cor mi dol,
E non poisc trobar meiçina
S’eu non vaug al seu reclam
A[b] maltraig d’amor douzana
En vergiers o denz cortina

A[b] [desirada] compagna.

III.
Pois tot jorn mi faill aisina,
No·m  meraveill s’eu n’ai fam,
Qe tan gensor, en plevina, 
Deu no la fis ni la·m vol,
Judea ni Serracina:
Cel es ben paguz de manna
Qi en s’amor ren gazagna.

IV.
Del voler mon cor non fina
Cela cui tan voll et am.
Ben sai qe voler me mena
E cobitanza la·m tol
Et c’ar me poing plus q’espina
Ma dolor qe per joi sana:
Ja non voill qe hom mi plaigna.

Versione 4:
I.
Pos lo riu de la fontana
S’esclarsis si cum far sol,
E par la flor aiglentina,
Lo rosingnolet el ram
Veilh’ e refraing et aplana
Son douz chant[ar] e afina;
Dreig es que lo meu refraingna.

II.
Amors de terra lointana,
Per vos tot lo cor mi dol,
E non posc trobar medzina
S’eu no n’au al seu reclam
[Ab] atrait d’amor lointana
Dinz vergier a sa cortina,
Ab desirada compaingnia.

III.
Pois toz jorn mi failh l’aizina,
No·m  meraveilh si n’aflam,
Car anc gençor Cristïana
Non fo, ni Deus no la vol,
Judeva ni Serazina:
Ben es cel pagaz de maina
Qui rem de s’amor guazaingna,

IV.
Sem pensier la·m fai proçana 
Ladoncs la bais e l’acol,
Mais pois din Mirimolina,
Per q’eu m’esperc e aflam,
Qar sai si flor[i]s ni grana
Le joi q’era de ço camina
Tro qu’a mos guabs a fac tengna.

V.
Sa contenensa es soldana,
Qe joi me grup’ e m’asol.
E non fai amor vizina.
Q’en abanz non cant q’eu bram.
Tan desir l’amor [dousana],
Cui jois e jovens aclina,
Cum fos lai en terra straingna.

VI.
Trop foi de loinga traïna
Qe messatgiers no·n [sus]fraing;
E diz la gent ançïana
Qe sufren venz savi fol,
Qar pus es pungent q’aspina
Ma dolors qe per joi sana,
Don ja non voil c’om me plaingna.

Versione 5:
I.
Kant li rus de la fontaine
Renclarsist si come solt,
Ke naist la flour aglentaine,
Et rosignor chante el ro,
Volv e·i refraint et aplaigne
Son douls chanteir e afine,
Drois es ke li miens refraigne.

II.
Amors de terre lointainne
Por vos tous li cors me dolt,
E non peux troveir messine,
S’on ne l’ait per voi confort
E retrait d’amor altaigne
En vergier ou so gaudaine
Tail desir ai de compaigne.

III.
Moult auroit bone semaine
Ki de li auroit son vol,
C’ains contesse ne Rodainne
Non ot tant avenant cors:
Bouche ait vermoille com grainne
Et semble roze en espaine,
Blanche est com noix de montaigne.

IV.
Puesc ke tout mi fait lonsainne,
No m’eir a vis s’on es fol,
K’ains si belle Crestïanne
Ne fut, ne Deuz ne la volt,
Judee ne Sarazainne:
Bien seroit paüs del mainne
[Ki] tient de s’amor gadainne.

V.
Ensi com cottidïenne,
Com chascuns die et retor,
Lou cors ke per sumelainne
Ait tenue en son redol
(Ensi amors mi demainne),
Et tient pres de sai saixaine
Et paist de dousor prochainne.

  • letto 599 volte

Stimming

I.
Quan lo rius de la fontana
s’esclarzis, si cum far sol
e par la flors aiglentina,
el rossinholetz el ram
volf e refranh et aplana,
son doutz chantar et afina,
dreitz es qu’ieu lo mieu refranha.

II.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol;
e non puosc trobar meizina,
si non vau al sieu reclam
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada companha.

III.
Pois totz jorns m’en falh aizina, 
nom meravilh s’ieu n’aflam,
car anc genser crestiana
non fo, ni dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina;
ben es cel pagutz de mana,
qui ren de s’amor gazanha!

IV. 
De desir mos cors non fina
vas cella ren, qu’ieu plus am;
e cre que volers m’engana, 
si cobezesa lam tol;
que plus es ponhens qu’espina
la dolors, que ab joi sana,
don ja non vuolh c’om m’en planha.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers, que chantam,
en plana lenga romana
an Hugon Brun per Filhol;
bom sap, car gens Peitavina
de Beiriu e de Gujana
s’esgau per leis e Bretanha.

VI.
[Quan pensar m
’en fai aizina
adoncs la bays e l
’acol
mas pueys torn en reuolina
per quem n
’espert en aflam
quar so que floris non grana
lo ioy que mi n
’atayna
tot mos cujatz afaitanha.]

VII.
[Sin sui de lonia taina
e mais seinha non sufrainh
ço dis li gens anciana 
q’ab sufrir uenz sauis fol
q’ades s’en uen de rabina
mas ieu aten causa uana
q’ailhor remanc en la fainha.]

VIII.
[Car lo pessamen m’afama 
don yeu l’abras e l’acol
m’a tornat trop aroyna
per quem pert mas no m’en clam
car sai que no floris ni grayna
l’amors on mon cors s’aclina
ni hom nos quei remanha.]

IX.
[Sa contenansa es soldana
qe ioi mi grup e m’asoilh
e nou fai amor uizina
q’en nabanz non cant q’eu bram 
tan desir l’amor de cusana
cui iois e iouens aclina
cum fos lai en terra straigna.]

X.
[Entre Grec e Trasmontana
volgra esser dins el mar

et agues can e traina
ab que m
’anes deportar
fuec e lenha e sertana

e pron peison per cozinar
e mi dons per companha.]

  • letto 523 volte

Wolf-Rosenstein

I.
Qan lo rius de la fontana
s’esclarzis si cum far sol,
e par la flors aiglentina,
e·l rossignoletz el ram
volv e refraing et aplana
son doutz chantar et afina,
dreitz es q’ieu lo mieu refraigna.

II.
Amors de terra loindana,
per vos totz lo cors mi dol;
e non puosc trobar meizina
si non vau al sieu reclam,
ab atraich d’amor doussana,
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada compaigna.

III.
Pois del tot m’en faill aizina,
no·m meravill s’ieu m’aflam,
car anc genser Crestiana
non fo, que Dieus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina;
et es ben paisutz de manna
qui ren de s’amor gazaigna.

IV.
De desir mos cors non fina
vas cella ren q’ieu plus am;
e cre que volers m’engana
si cobezeza la·m tol;
que plus es pongens q’espina
la dolors que ab joi sana,
don ja non vuoill c’om m’en plaigna.

V.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers que chantam
plat et en lenga romana
a·N Hugon Brun per Fillol;
bon m’es car gens Peitavina,
de Beiriu et de Guianna
s’esgau per lui, e Bretaigna.

  • letto 513 volte

Collazione

 

I, 1
v. 1
A Qan lo rius de la fontana
B Qan lo rius de la fontana
C Quan lo rius de la fontana
D Quan lo rius de la fontana
E                         de la 
I Quan lo rius de la fontana
K Qan lo rius de la fontana
M Qan lo rius de la fontaina
Mh2 (b3) Can lo riu de la fontaina
Mh2 (g3) Qan le rius de la fontaina 
R Can lo rieu de la fontayna
S Pois lo riu de la fontaina
Sg Ant lo rius de la fontaina
U Pos lo riu de la fontana
X Quant li rus de la fontainne 
a Pois la rius de la fontaina
b -
e Can lo riu de la fontaina
I, 2
v. 2
A s’esclarzis si cum far sol
B s’escarzis si cum far sol
C s’esclarzis si cum far sol
D s’esclarsis si com far sol
E       clarzis                      ol
I s’esclarzis si com far sol
K s’esclarzis si com far sol
M s’esclarzis si com far sol
Mh2 (b3) s’esclarzis si com far sol
Mh2 (g3) s’esclarzis si con far sol
R s’esclarzis si befar sol
S s’esclargiz si com far sol
Sg s’esclarsis si com far sol
U s’esclarsis si cum far sol
X resclarsist si com fait sol
a s’esclarzis si con far sol 
b -
e s’esclarsis si con far sol
I, 3
v. 3
A e par la flors aiglentina
B e par la flors aiglentina
C e par flors aiglentina
D e par la flors aiglentina
E e par                    ntina
I e par la flors aglentina
K e par la flors aiglentina
M e par la flors aiglentina
Mh2 (b3) e par la floraiglentina 
Mh2 (g3) e par la flors aiglentina
R e par la floraiguentina
S -
Sg e par la floraiglantina
U e par la floraiglentina
X et peirt la flors aglantine
a e par la flors aiglentina
b -
e e par la floraiglentina
I, 4
v. 4
A e·l rossignoletz el ram
B e·l rossignoletz el ram
C e·l rossinholet el ram
D e·l rossignoletz el ram
E                          r el ram
I e·l rossignolez el ram
K e·l rossignolez el ram
M e·l rosinholetz el ram
Mh2 (b3) e·l rosinholet el ram
Mh2 (g3) e·l rosinholetz el ram
R e·l rossinholet pelram
S e·l rosignolet el ram
Sg e·l rossinholet el ram
U lo rossignolet el ram
X et rossignors chante el rols
a e·l rossignoletz el ram
b -
e e·l rosinholet el ram
I, 5
v. 5
A volv e refraing et aplana
B volf e refraign et aplana
C volf e refranh ez aplana
D volv e refraign et aplana
E                      nh et apla
I volver refraing et aplana
K volver refraing et aplana
M volv e refrainh ez aplana
Mh2 (b3) volt e refranh et aplana
Mh2 (g3) volv e refrainh ez aplana
R volv e refrainh et aplana
S vol et refrang et aplaina
Sg volun e refrainh e aplana
U veilh e refraing e aplana
X veul vol refraing et aplaire
a volf e refraing et aplana 
b -
e volt e refranh et aplana
I, 6
v. 6
A son doutz chantar et afina
B son doutz chantar et afina
C son dous chantar e l’afina
D son dutz chantar et afina
E             us chan
I son douz chantar et afina
K son douz chantar et afina
M son douz chantar ez afina
Mh2 (b3) son dous chantar et afina
Mh2 (g3) son dous chantar ez afina
R son dos chantar e l’afina
S son novel chants’afina
Sg son douz chantar e afina
U son douz chant e afina
X sont dous chantair et aifine
a son douz chantar et afina 
b -
e son dous chantar et afina
I, 7
v. 7
A dreitz es q’ieu lo mieu refraigna
B dreitz es q’ieu lo mieu refraigna
C beyz dregz qu’ieu lo mieu refranha
D dretz es qu’eu lo mieu refraigna
E a ben es
I dretz es qu’eu lo mieu refraingna
K dretz es q’eu lo mieu refraingna
M dreg es q’ieu lo mieu refrainha
Mh2 (b3) dreitz es doncxque·l mieu refranha
Mh2 (g3) dreg es q’ieu lo mieu refrainha
R bes dretz qu’ieu lo mieu refranha
S drez est q·el meu se refraigna
Sg dregh es qu’eu lo meu refranha
U dreiz es qe lo meu cant refraingna
X drois est ke li miens refraigne
a dreiz es q’eu so meu refragna
b -
e dreitz es doncsque·l mieu refranha
 
II, 1
v. 8
A Amors de terra loindana
B Amor de terra loingdana
C Amor de terra lonhdana
D Amors de terra lointana
E -
I Amors de terra londana
K Amors de terra londana
M Amors de terra loindana
Mh2 (b3) Amors de terra londana
Mh2 (g3) Amors de terra loindana
R Amors de terra londaina
S Amor de terra lontaina
Sg Amor de terra loigdana
U Amor de terra lointana
X Amors de terre lontainne
a Amor de terra londana
b Amor de terra lontana
e Amors de terra loindana
II, 2
v. 9
A per vos totz lo cors mi dol
B per vos totz lo cors mi dol
C per vos tot lo cormi dol
D per vos totz lo cors mi dol
E          os tot lo cormi dol
I per vos totz lo cors mi dol
K per vos totz lo cors mi dol
M per vos totz lecors mi dol 
Mh2 (b3) per vos totz moscors mi dol
Mh2 (g3) per vos totz lecors mi dol
R per vos tot lo cormi dol
S per vos toz lo cormi dol
Sg per vos totz lo cormi dol
U per vos tot lo cormi dol 
X por vos toz li cors mi dol
a per vos totz lo cors mi dol
b per vos totz lo cors mi dol
e per vos totz lo cors mi dol
II, 3
v. 10
A e non puosc trovar meizina
B e non puosc trobar meizina
C e non puesc trobar mezina
D e non puosc trobar metsina
E e no puesc trobar meizina
I e non posc trobar mesina
K e non puosc trobar metsina
M e n’en puesc trobar mezina
Mh2 (b3) e non puesc trobar metzina
Mh2 (g3) e n’en puesc trobar mezina
R e non puesc trobar mezina
S et non poisc trobar meiçina
Sg e non posc trobar metsina
U e non posc trobar medzina
X et non po trobar mesine
a e non pocs trobar meizina 
b e non puesc trobar metdina
e e non puesc trobar metzina
II, 4
v. 11
A si non vau al sieu reclam
B si non vau al sieu reclam
C si non al vostrereclam
D si eu non vauc al sieu reclam
E si no·m val vostrereclam
I s’ieu non vauc al sieu reclam
K s’ieu non vauc al sieu reclam
M tro venga·l vostrereclam
Mh2 (b3) si non vauc al sieu reclam
Mh2 (g3) tro uenga·l vostrereclam
R si non al vostrereclam
S s’eu non vaug al seu reclam
Sg si non vau al sui reclam
U s’eu non au al seu reclam
X ki non vee a son reclam
a se no i val vostrereclam
b tro venga·l vostrereclam
e tro venha·l vostrereclam
II, 5
v. 12
A ab atraich d’amor doussana
B ab atraich d’amor doussana
C ab maltraitd’amor doussana
D ab atraic d’amor dousana
E ab maltragd’amor dousana
I ab atraic d’amor dousana
K ab atraic d’amor dousana
M ab atrag d’amor doçana
Mh2 (b3) ab maltraitd’amor dousana
Mh2 (g3) ab atrag d’amor doçana
R ab atrag d’amor dossayna
S a maltraig amor douzana
Sg ab trait d’amor douzana 
U ab trait d’amor lointaina
X et non bra d’amor sodainne
a ab atrag d’amor douzana
b -
e ab atrag d’amor dousana
II, 6
v. 13
A dinz vergier o sotz cortina
B dinz vergier o sotz cortina
C dins vergier o part cortina
D dinz vergier o sotz cortina
E dins vergier o part cortina
I dinz vergier o souz cortina
K dinz vergare o souz cortina
M dinz vergier o trascortina 
Mh2 (b3) en vergier o sotz cortina
Mh2 (g3) dinz vergier o trascortina
R en vergier o dinscortina 
S en vergiers oidenz cortina
Sg dius vergier o trascortina
U dinz vergier a sa cortina
X el vergier o so gordainne
a dinz vergier o sotz cortina 
b -
e dins vergier ó trascortina
II, 7
v. 14
A ab desirada compaigna
B ab desirada compaigna
C ab dezirada companha
D ad desirada compaigna
E ab dezirada companha
I ab desirada conpaingna
K ab desideradacompaigna
M ab dezirada compainha
Mh2 (b3) ab desirada companha
Mh2 (g3) ab dezirada compainha
R ab dezirada companha
S a desideradaconpaigna
Sg ab desirada conpanha
U ab desidrada compaingna
X o desirair de conpagne
a ab dezirada compagnia
b -
e ab dezirada companha
 
III, 1
v. 15
A Pois del tot m’en faill aizina
B Pois del tot m’en faill aizina
C Pus tot iorn m’en falh aizina
D Pois del tot m’en faill l’açina
E A totz iorns m’en faill aizina
I Pois del tot m’en faill azina
K Puois del tot m’en fail azina
M Pos totz iornsm’en failh aizina
Mh2 (b3) A totz iorns m’en faill aizina
Mh2 (g3) Pos totz iornsm’en failh aiçina
R Pus quex iornsme falh aizina
S Pois tot jorn mi faille aisina
Sg Pois del tot m’en failh aizina   (IV)
U Pois toz iorn mi failh l’aizina
X -
a Pois del tot m’en fail aizina 
b -
e Pos totz iornsmen faill aizina
III, 2
v. 16
A no·m meravill s’ieu m’aflam
B no·m meravill s’ieu m’aflam
C no·m meravilh si n’ai fam
D no·m meravill s’ieu n’aflam
E no·m meravill si·m n’aflam
I no·m meravil s’ieu n’aflam
K no·m meravill s’ieu n’aflam
M no·m meravilh s’ieu n’aflam
Mh2 (b3) no·m meravill si·m n’aflam
Mh2 (g3) no·m meravilh s’ieu n’aflan
R no·m meravilh si·m n’aflamz
S no·m meraveill s’eu n’ai fam
Sg no·m meravilh s’ieu n’aflam   (IV)
U no·m meraveilh sin n’aflam
X -
a no·m meravil s’eu n’aflam
b -
e no·m meravilh si·m n’aflam
III, 3
v. 17
A car anc gensser crestiana
B car anc genser crestiana
C quar anc genser crestiana
D car anc genser cristiana
E car anc genser crestiana
I car anc genser cristiana
K car anc genser cristiana
M qar anc gençer crestiana
Mh2 (b3) car anc genser crestiana
Mh2 (g3) qar anc gencer crestiana
R car anc genser crestiana
S qe tan gensor en plevina
Sg caiss tant genser cristiana   (IV)
U qar anc gençor cristiana
X -
a qar anc genser crestina 
b -
e car anc genser crestiana
III, 4
v. 18
A non fo que Dieus non la vol
B non fo que Dieus non la vol
C no fo ni Dieus non o vol
D non fon queDieus non la vol
E no fo ni Dieus no la vol
I non fon ni Dieus non la vol
K non fon ni Dieus non la vol
M non fon ni Dieus no la vol
Mh2 (b3) non fes Dieu ni non la vol
Mh2 (g3) non fon ni Dieus no la vol
R no fon ni Dieus non o vol
S Deu non la fis ni la·m vol
Sg no fo ni Deus non la volc   (IV)
U non fo ni Dieus no la vole
X -
a non fo ni Deus non la vol 
b -
e non fes Dieu ni·no [58]la vol
III, 5
v. 19
A juzeva ni sarrazina
B iuzeva ni sarrazina
C iuzia ni sarrazina
D juzeva ni sarazina
E iuzieva ni sarrazina
I juzena ni sarasina
K juzena ni sarrasina
M iuseva ni sarrazina
Mh2 (b3) iuziena ni sarrazina
Mh2 (g3) iusena ni sarrazina
R iuzieva ni sarrazina
S judea ni sarracina
Sg iuzena ni sarrazina   (IV)
U judeua ni serazina
X -
a jusena ni serrazina
b -
e juziena ni sarrazina
III, 6
v. 20
A Et es ben pagutz de manna
B Et es ben paisutz de manna
C Ben es selhpaguatz de mana
D Ben es cel passutz de mana
E Ben es astrucx qui s’en vana
I Per qu’es ben passutz de mana 
K Per qu’es ben pasuz de mana
M Ben es doncspagutz de manna
Mh2 (b3) Ben es sel pagutz de mana
Mh2 (g3) Ben es doncxpagutz de manna
R Ben er doncxpascutz de mana
S Cel es ben paguz de manna 
Sg Ben es cel pascut de mana   (IV)
U Ben es cel pagaz de maina
X -
a Ben es cel pagutz de manna
b -
e Ben es doncspagues de mana
III, 7
v. 21
A qui ren de s’amor gazaigna
B qui ben de s’amor gazaigna
C qui de s’amor renguazanha
D qui ren de s’amor gazaingna
E ni re de s’amor guazanha
I qui ren de s’amor gazaigna
K qui ren de s’amor guazaingna
M qi ren de s’amor gazainha
Mh2 (b3) drutz que de s’amor gazanha
Mh2 (g3) qi ren de s’amor gazainha
R si ia drutz s’amor guazanha
S qi en s’amor rengazagna
Sg qui ren de s’amor gazanha   (IV)
U qui rem de s’amor guazaigna
X -
a qi ren de s’amor juazaignia
b -
e drutz que de s’amor gazanha
 
IV, 1
v. 22
A De desir mos cors non fina
B De desir mos cors non fina
C De dezir mos cors no fina
D De desir mos cors no·s fina
E De dezir mos cors non fina
I De desir mos cors no fina
K De desir mos cors no fina
M De voler mos cors non fina
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) De voler mos cors non fina
R Mon cor del dezirnon fina
S De voler mon cor non fina
Sg De voler mon cor no·s fina   (III)
U -
X -
a Mon cor de valernon fina 
b -
e De voler mos corsmon fina
IV, 2
v. 23
A vas cella ren q’ieu plus am
B vas cella ren q’ieu plus am
C vas selha res qu’ieu pus am
D vas cela ren qu’eu plus am
E vas cella re qu’ieu tant am
I vas cella renqu’eu plus am
K vas cella renqu’eu plus am
M ves cella re q’ieu plus am
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) ves cella re q’ieu plus am
R de sel res qu’ieu pus am 
S cela cui tan voll et am
Sg vas cel’amorqu’eu tant am   (III)
U -
X -
a aiquella es q’eus plus am 
b -
e ves cella re qu’ieu plus am
IV, 3
v. 24
A e cre que volers m’engana
B e cre que volers m’engana
C e cre que·l volerm’enguana
D e cre que·l volers m’engana
E sai que volontatz m’enguana
I e cre que·l volers m’engana
K e cre que·l volers m’engana
M e sai qe volers m’eniana
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) e sai qe volers m’eniana
R e say que·l volers m’eniana
S ben fai qe volerme mena
Sg e sai que volerm’engana   (III)
U -
X -
a e sai sel volers m’engana
b -
e e sai que volers m’eniana
IV, 4
v. 25
A si cobezeza la·m tol
B si cobezesa la·m tol
C si cobezeza la·m tol
D si cobezesa la·m tol
E e cobezeza la·m tol
I si cobezesa la·m tol
K si cobezesa la·m tol
M si cobezesa la·m tol 
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) si cobezesa la·m tol
R e cobezeza la·m tol
S et cobitanza la·m tol
Sg que cobeeza la·m tol   (III)
U -
X -
a que sobrevolerla·m tol
b -
e si cobe[d]esa la·m tol
IV, 5
v. 26
A que plus es pongens qu’espina
B que plus es poignens q’espina
C que pus es ponhens d’espina
D que plus es poingnes qu’espina
E quar plus es ponhens qu’espina
I que plus es poingnens d’espina
K que plus es poingnens d’espina
M qar plus es poinhenz d’espina
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) qar plus es poinhenz d’espina
R et es pus ponhens d’espina
S Et car me poingplus q’espina
Sg car plus es punhens qu’espina   (III)
U qar pus es pungent q’espina
X -
a plus tost sen vai de rabina 
b -
e car plus es poinhenz d’espina
IV, 6
v. 27
A la dolors que ab ioi sana
B la dolors que ab ioi sana
C la dolors que perioy sana
D la dolors que ab ioi sana
E la dolor c’al cor mi mena
I la dolors que ab ioi sana 
K la dolors que ab ioi sana
M ma dolors que ab ioi sana
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) ma dolors quez ab ioi sana
R la dolor c’ap fin ioy sana 
S ma dolor qe perioi sana
Sg ma dolor que perioi sana   (III)
U ma dolors qe perioi sana
X -
a et eu son can causa vana
b -
e ma dolors quez ab ion sana
IV, 7
v. 28
A don ia non vuoill c’om m’en plaigna
B don ia non voill c’om m’en plaigna
C don ia no vuelh qu’om m’en planha
D dom ia non voill c’om m’en plaingna
E e ia negus no m’en planha
I don ia non voill c’om m’en plaingna
K don ia non voill c’om m’en plaingna
M don ia non vueilh q’om mi plaiha
Mh2 (b3) -
Mh2 (g3) don ia non vueilh q’om mi plainha
R e ia nulh hons no m’en planha.
S ja non voill qe hom mi plaigna
Sg don ia no volh c’om m’en plainha   (III)
U don ia non voil co(m) me plaingna
X -
a las qi remaing en la fagna
b -
e don ia non vueilh c’om mi plainha
 
V, 1
v. 29
A Senes breu de pargamina
B Senes breu de pargamina
C Senes breu de perguamina
D Senes breu de parcamina
E Senes breu parguaminia
I Senes breu de pargamina
K Senes breu de pargamina
M Senes brieu de pargamina
Mh2 (b3) Senes breu de pargamina    (VI)
Mh2 (g3) Senes brieu de pargamina    (VI)
R -
S -
Sg Senes breu de pariamina
U -
X -
a Senes breu de pargamina
b -
e sen est breu de pergamina
V, 2
v. 30
A tramet lo vers en chantan
B tramet lo vers en chantan
C tramet lo vers en cantan
D tramet lo vers que chantam
E tramet mon vers en chantan
I tamet lo vers que chantam
K tramet lo vers qe chantam
M tramet lo vers qe chantan
Mh2 (b3) tramet lo vers en chantan    (VI)
Mh2 (g3) tramet lo vers qe chantan    (VI)
R -
S -
Sg tramet lo vers que chantam 
U -
X -
a envia mon chant part roam 
b -
e tramet lo ver en chantan
V, 3
v. 31
A plan et en lenga romana
B plan et en lenga latina
C en plana lengua romana
D plan et en lenga romana
E en plana lengua romana
I plan et en lenga romana
K plan et en lengua romana
M en plana lenga romana 
Mh2 (b3) en plana lenga romana   (VI)
Mh2 (g3) en plana lenga romana   (VI)
R -
S -
Sg plazent lenga romana 
U -
X -
a en plana lengua romana 
b -
e en plana lenga romana
V, 4
v. 32
A a·N Hugon Brun per fillol
B a·N Hugon Brun per fillol
C a·N Ugo Bru per filolh
D -
E envas lo Bru monfillol
I -
K -
M a·n Ugol Brun per filhol
Mh2 (b3) a·N Ugo Brum mon fillol   (VI)
Mh2 (g3) a·N Ugol Brun per filhol    (VI)
R -
S -
Sg a·N Hugo Brum mon filhol
U -
X -
a lai a·N Peir’ Ug per Sigol
b -
e a·N Ugo Bru monfilhol
V, 5
v. 33
A Bon m’es car gens peitavina
B Bon m’es car gens peitauina
C Bo·m sap quar gent peitavina
D E sapcha gens cristiana
E E sapcha gens crestiana
I E sapcha gens crestiana
K E sapcha gens crestiana
M Bo·m sap quegens petavina 
Mh2 (b3) Bo·m sap car gens peitavina   (VI)
Mh2 (g3) Bo·m sap qe gens petavina     (VI)
R -
S -
Sg E sabca gencrestiana
U -
X -
a Ben sapcha gentg peitavina 
b -
e Bo·n sap car gens peitavina
V, 6
v. 34
A de Beiriu e de Bretaigna
B de Beiriu e de Bretaigna
C de Berri e de Bretanha
D que toz Piteus e Giana
E que totz Peiteus hi guazanha
I que totz Piteus e Viana
K qe totz Piteus e Viana
M e totz Angieus e Viana
Mh2 (b3) de Berriu e de Bretanha   (VI)
Mh2 (g3) e totz Angiens e Viana    (VI)
R -
S -
Sg que totz Peiteus e Viana
U -
X -
a qe tot Piteu et Giana 
b -
e de Berriu e de Guiana
V, 7
v. 35
A s’esgau per lui e Guiaigna
B s’esgau per lui e Guianna
C s’esiau per lieysen Guizana
D val mais per leis e Bertaigna
E en val mais per leis neis Bretanha
I val mais per leis e Bretaigna
K val mais per leis e Bretaingna
M s’esiau per lei e Bretainha
Mh2 (b3) s’esiau per lui e Guiana    (VI)
Mh2 (g3) s’esiau per leis e Bretainha    (VI)
R -
S -
Sg val mais per leis e Bretanha
U -
X -
a val mais per leiset Bretaigna
b -
e s’esiau per lui e Bretanha

 

  • letto 1457 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3753 volte

CANZONIERE A

  • letto 1904 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 802 volte

Edizione diplomatica

 

     
   Jaufres rudels deblaia.
  Q   anlo rius delafontana. sesclarzis
        sicu(m) far sol. Epar laflors aiglentina.
    Elrossignoletz el ram. uolu erefraing (et)
    aplana.son doutz chantar (et) afina. dreitz
    es qieu lomieu refraigna.

   Amors deterra loindana. p(er)uos totz lo
    cors midol. Enon puosc trobar meizina.
    si non uau alsieu reclam. abatraich
    damor doussana. dinz uergier osotz cor
    tina. abdesirada compaigna.

   Pis deltot menfaill aizina. nom mera
    uill sieu maflam. car anc gensser cresti
    ana. nonfo q(ue) dieus nonlauol.juzeua ni
    sarrazina. Et es ben pagutz demanna.
    Qui ren desamor gazaigna.

   De desir mos cors non fina. Uascella ren
    qieu plusam. E cre q(ue) uolers mengana.
    sicobeieia lam tol. Q(ue) pluses pongens
    q(ue)spina. ladolors queab ioisana. donia
    non uuoill com menplaigna.

   S enes breu depargamina. Tramet louers
    enchantan. plan (et) enlenga romana. an
    hugon brun p(er)filiol. Bon mes cor gens
    peitauina. debeiriu e debretaigna. Ses
    gau p(er)lui eguiaigna.
  • letto 2401 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Jaufres rudels deblaia.   Jaufres Rudels de Blaia.
     I. 
 
  Q  Anlo rius delafontana. Sesclarzis

     sicu(m) far sol. Epar laflors aiglentina.
  Elrossignoletz elram. Uolu erefraing (et)
  aplana. Son doutz chantar (et) afina.dreitz
  es qieu lomieu refraigna. 
 
  Qan lo rius de la fontana

  s’esclarzis, si cum far sol,
  e par la flors aiglentina,
  e·l rossignoletz el ram
  volv e refraing et aplana
  son doutz chantar et afina,
  dreitz es q’ieu lo mieu refraigna.
  
    II. 

  
  A  mors deterra loindana. P(er)uos totz lo
  cors midol. Enon puosc trobar meizina.
  
si non uau alsieu reclam. Ab atraich
  damor doussana. Dinz uergier osotz cor
  tina. ab desirada compaigna.

  
  Amors de terra loindana,
  
per vos totz lo cors mi dol.
  
E non puosc trovar meizina
  
si non vau al sieu reclam
  
ab atraich d’amor doussana
  
dinz vergier o sotz cortina
  
ab desirada compaigna.
  

    III.

  
 P  ois deltot menfaill aizina. nom mera
  uill sieu maflam. Car anc gensser cresti
  ana. nonfo q(ue) dieus nonlauol.Juzeua ni
  sarrazina. Et es ben pagutz demanna.
  Qui ren desamor gazaigna.
  

  
  Pois del tot m’en faill aizina,
  
no·m meravill s’ieu m’aflam:
  
car anc gensser crestiana
  
non fo, que Dieus non la vol,
  
juzeua ni sarrazina.
  
Et es ben pagutz de manna, 
  
qui ren de s’amor gazaigna.
  

    IV.

  
  D  e desir mos cors non fina. Uascella ren
  qieu plus am. E cre q(ue) uolers mengana.
  Si cobezeza lam tol.Q(ue) plus es pongens
  q(ue)spina. Ladolors que ab ioi sana. donia
  non uuoill com menplaigna.
  

 

 
  De desir mos cors non fina
  vas cella ren q’ieu plus am,
  e cre que volers m’engana
  si cobezeza la·m tol;
  que plus es pongens qu’espina.
  La dolors que ab ioi sana:
  don ia non vuoill com m’en plaigna.
  

    V.
  
  S enes breu depargamina. Tramet louers
  enchantan. plan (et) enlenga romana. An
  hugon brun p(er)fillol. Bon mes car gens
  peitauina. debeiriu e debretaigna. Ses
  gau p(er)lui eguiaigna.
  
  Senes breu de pargamina
  tramet lo vers en chantan
  plan et en lenga romana,
  an Hugon Brun per Fillol.
  Bon m’es car gens peitavina,
  de Beiriu e de Bretaigna
  s’esgau per lui e Guiaigna.
  

 
  • letto 992 volte

CANZONIERE B

  • letto 2222 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [59]

  • letto 5502 volte

Edizione diplomatica

 

    Jaufres rudels deblaia.
  Q    An lo rius dela fontana. ses-
          clarzis si cum far sol. e par
    la flors aiglentina. el rossignoletz
    el ram. uolf erefraing (et) aplana.
    son doutz chantar (et) afina. dreitz
    es qieu lomieu refraigna.

  A  mors deterra loingdana. p(er) uos
    totz lo cors mi dol. enon puosc tro-
    bar meizina. si non uau alsieu re-

    clam. ab atraich damor doussana.
    dinz uergier osotz cortina. ab desi-
    rada compaigna.
  P ois del tot men faill aizina. nom
    merauill sieu maflam. car anc gen-
    ser crestiana. non fo q(ue) dieus non la
    uol. iuzeua ni sarrazina. et es ben
    paisutz demanna. Qui ren desamor
    gazaigna.


  D e desir mos cors non fina. uas cella
    ren qieu plus am. ecre que uolers
    mengana. si cobezesa lam tol. Que
    plus es poignens qespina. la dolors
    que ab ioi sana. don ia non uoill co(m)
    men plaigna.

  S  enes breu depargamina. tramet
    lo uers enchantan. plan (et) enlenga
    latina. an hugon brun p(er) fillol. bon
    mes car gens peitauina. de beiriu
    e de bretaigna. ses gau p(er) lui egui
    anna.
  • letto 3072 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufres rudels deblaia.    Jaufres Rudels de Blaia.
    I
  Q    an lo rius dela fontana. ses-
          clarzis si cum far sol. e par
    la flors aiglentina. el rossignoletz
    el ram. uolf erefraing et aplana.
    son doutz chantar et afina. dreitz
    es qieu lomieu refraigna.

 
  Qan lo rius de la fontana
  s'esclarzis, si cum far sol,
  e par la flors aiglentina
  e·l rossignoletz el ram
  volf e refraing et aplana
  son doutz chantar et afina,
  dreitz es q'ieu lo mieu refraigna.
    II
  A  mors de terra loingdana. p(er) uos
    totz lo cors mi dol. enon puosc tro-
    bar meizina. si non uau alsieu re-
    clam. ab atraich damor doussana.
    dinz uergier o sotz cortina. ab desi-
    rada compaigna.

 
  Amors de terra loingdana
  per vos totz lo cors mi dol.
  E non puosc trobar meizina
  si non vau al sieu reclam
  ab atraich d'amor doussana
  dinz vergier o sotz cortina
  ab desirada compaigna.
    III
  P ois del tot men faill aizina. nom
    merauill sieu maflam. car anc gen-
    ser crestiana. non fo q(ue) dieus non la
    uol. iuzeua ni sarrazina. et es ben
    paisutz demanna. qui ren desamor
    gazaigna.

 
  Pois del tot m'en faill aizina,
  no·m meravill s'ieu m'aflam:
  car anc genser crestiana
  non fo, que Dieus non la vol
  juzeva ni sarrazina.
  Et es ben paisutz de manna,
  qui ren de s'amor gazaigna!
    IV
  D e desir mos cors non fina. uas cella
    ren qieu plus am. ecre que uolers
    mengana. si cobezesa lam tol. que
    plus es poignens qespina. la dolors
    que ab ioi sana. don ia non uoill co(m)
    men plaigna.

 
  De desir mos cors non fina
  vas cella ren q'ieu plus am,
  e cre que volers m'engana
  si cobezesa la·m tol;
  que plus es poignens q'espina
  la dolors que ab ioi sana:
  don ia non voill c'om m'en plaigna.
    V
  S  enes breu depargamina. tramet
    lo uers enchantan. plan et en lenga
    latina. an hugon brun p(er) fillol. bon
    mes car gens peitauina. de beiriu
    e de bretaigna. ses gau p(er) lui egui
    anna.

 
  Senes breu de pargamina
  tramet lo vers, en chantan
  plan et en lenga latina,
  an Hugon Brun per Fillol;
  bon m'es car gens peitavina,
  de Beiriu e de Bretaigna,
  s'esgau per lui e Guianna. 
  • letto 2765 volte

CANZONIERE C

  • letto 3665 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [60]

  • letto 5483 volte

Edizione diplomatica

 

  
                                             Aissi
  comensa de jaufre rudel d(e) blaya.

   
         Q                uan  lo rius de
                                la fontana. ses
                                clarzis si cum
                                far sol. e par
                                la flors aigle(n)-
                                tina. el rossinho-
                                let el ram. uolf
                                e refranh eza-
  plana. son dous chantar el afi-
  na. beys dregz q(ui)eu lo mieu refra-

  A mor de terra lonhda -             nha.
  na. per uos tot lo cor mi dol. e no(n)
  puesc trobar mezina. si no(n) aluos
  tre reclam. ab maltrait damor
  doussana. dins uergier o part
  cortina. ab dezirada companha.

  P us tot iorn men falh aizina.
  nom merauilh sin ai fam. quar
  anc genser crestiana. no fo ni di-
  eus non o uol. iuzia ni sarrazi-
  na. ben es selh paguatz de mana.
  qui de samor ren guazanha.

  D e dezir mos cors no fina. uas
  selha res quieu pus am. e cre q(ue)l
  uoler menguana. si cobezeza lam
  tol. que pus es ponhens despina.
  la dolors que per ioy sana. don ia
  no uuelh quom men planha.

  Q uan pensar men fai aizina. a
  doncs la bays elacol. mas pueys
  torn en reuolina. per quem nesp(er)t
 
  en aflam. quar so que floris no(n)
  grana. lo ioy que mi natayna.
  tot mos cuiatz afaitanha.

  S enes breu de paraguamina.
  tramet lo uers en cantan. en pla-
  na lengua romana. an ugo bru
  per filolh. bom sap quar gent
  peitauina. de berri e debretanha.
  sesiau per lieys enguizana.
  • letto 2555 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Aissi comensa de jaufre rudel d(e) blaya.   Aissi comensa de Jaufre Rudel de Blaya.
    I
  Q                            uan  lo rius de
                                la fontana. ses
                                clarzis si cum
                                far sol. e par
                                la flors aigle(n)-
                                tina. el rossinho-
                                let el ram. uolf
                                e refranh eza-
  plana. son dous chantar el afi-
  na. beys dregz q(ui)eu lo mieu refra-
  nha.
  Quan lo rius de la fontana
  s'esclarzis, si cum far sol,
  e par la flors aiglentina
  e·l rossinholet el ram
  volf e refranh ez aplana
  son dous chantar e·l afina,
  beys dregz qu'ieu lo mieu refranha.

 

    II
  A mor de terra lonhda-
  na. per uos tot lo cor mi dol. e no(n)
  puesc trobar mezina. si no(n) aluos
  tre reclam. ab maltrait damor
  doussana. dins uergier o part
  cortina. ab dezirada companha.

 
  Amor de terra lonhdana
  per vos tot lo cor mi dol.
  E non puesc trobar mezina
  si non al vostre reclam
  ab mal trait d'amor doussana
  dins vergier o part cortina
  ab dezirada companha.
    III
  P us tot iorn men falh aizina.
  nom merauilh sin ai fam. quar
  anc genser crestiana. no fo ni di-
  eus non o uol. iuzia ni sarrazi-
  na. ben es selh paguatz de mana.
  qui de samor ren guazanha.

 
  Pus tot iorn m'en falh aizina
  no·m meravilh si n'ai fam:
  quar anc genser crestiana
  no fo, ni Dieus non o vol,
  iuzia ni sarrazina.
  Ben es selh paguatz de mana,
  qui de s'amor ren guazanha.
    IV
  D e dezir mos cors no fina. uas
  selha res quieu pus am. e cre q(ue)l
  uoler menguana. si cobezeza lam
  tol. que pus es ponhens despina.
  la dolors que per ioy sana. don ia
  no uuelh quom men planha.

 
  De dezir mos cors no fina
  vas selha res qu'ieu pus am,
  e cre que·l voler m'enguana
  si cobezeza la·m tol;
  que pus es ponhens d'espina
  la dolors que per ioy sana:
  don ia no vuelh qu'om m'en planha.
    V
  Q uan pensar men fai aizina. a
  doncs la bays elacol. mas pueys
  torn en reuolina. per quem nesp(er)t
  en aflam. quar so que floris no(n)
  grana. lo ioy que mi natayna.
  tot mos cuiatz afaitanha.

 
  Quan pensar m'en fai aizina
  adoncs la bays e la col
  mas pueys torn en revolina
  per que·m n'espert en aflam
  quar so que floris non grana
  lo ioy que mi natayna
  tot mos cuiatz a faitanha.
    VI
  S enes breu de paraguamina.
  tramet lo uers en cantan. en pla-
  na lengua romana. an ugo bru
  per filolh. bom sap quar gent
  peitauina. de berri e debretanha.
  sesiau per lieys enguizana.

 
  Senes breu de paraguamina
  tramet lo vers, en cantan
  en plana lengua romana,
  an Ugo Bru per Filolh;
  bo·m sap quar gent peitavina,
  de Berri e de Bretanha,
  s'esiau per lieys en Guizana.
  • letto 3276 volte

CANZONIERE D

  • letto 2997 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 592 volte

Edizione diplomatica

 

                   Jdem Jaufre
  .II.  Q        uan lo rius dela fontana. Sescla(r)-
                  sis si com far sol.  Epar la flors
                  aiglentina. El rossignoletz el
        ram. Uolue  refraing (et) aplana. Son

        dutz chantar et afina. Dretz es queu lo
        mieu refraingna.
   


a   A  mors de terra lointana. P(er)uos totz
           lo cors mi dol. Eno(n) puosc trobar me-
        tsina. Si eu no(n) uauc alsieu reclam. Aba-
        traic damor dousana. Dinz uergier osotz
        cortina. Ab desirada co(m)paigna.


  p   P  Ois del tot men faill laçina. Nom me-
           rauill si eu na flam. Car anc genser
        cristiana .No(n) fon que dieus no(n) la uol. Ju-
        zeua ni sarazina. Ben es cel passutz de
        mana. Qui ren desamor gazai(n)gna. 

  d   D  E desir mos cors nos fina. Uas cela re(n)
           queu plus am. Ecre quel uolers men
        gana. Sicobezesa lam tol. Que plus es
        poingnes que spina. la dolor que abioi
        sana. Dom ia non uoill com menpla
        ingna.

  s   S  enes breu de parcamina. Tramet lo
           uers que chantam. plan et en len-
        ga romana.                   Esapcha
        gens cristiana. Que toz piteus egiana.
        Ual mais p(er)leis ebertaigna.

 
  • letto 1346 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jdem Jaufre   Idem Jaufre
    I
  Q        uan lo rius dela fontana. Sescla(r)-
                  sis si com far sol.  Epar la flors
                  aiglentina. El rossignoletz el
        ram. Uolue  refraing (et) aplana. Son
        dutz chantar et afina. Dretz es queu lo
        mieu refraingna.
  Quan lo rius de la fontana
  s'esclarsis, si com far sol, 
  e par la flors aiglentina
  e
·l rossignoletz el ram
  volv e refraing et aplana
  son dutz chantar et afina,
  dretz es qu'eu lo mieu refraingna.
    II
  A  mors de terra lointana. P(er)uos totz
           lo cors mi dol. Eno(n) puosc trobar me -
        tsina. Si eu no(n) uauc alsieu reclam. Aba -
        traic damor dousana. Dinz uergier osotz
        cortina. Ab desirada co(m)paigna.
  Amors de terra lointana,
  per vos totz lo cors mi dol.
  E no
·n puosc trobar metsina
  s'ieu non vauc al sieu reclam
  ab atraic d'amor dousana
  dinz vergier o sotz cortina
  ab desirada compaigna.
    III
  P  Ois del tot men faill laçina. Nom me -
           rauill si eu na flam. Car anc genser
        cristiana .No(n) fon que dieus no(n) la uol. Ju-
        zeua ni sarazina. Ben es cel passutz de
        mana. Qui ren desamor gazai(n)gna.
  Pois del tot m'en faill l'açina,
  no
·m meravill s'ieu n'afla:
  car anc genser cristiana
  non fon, que Dieus non la vol,
  juzeua ni sarazina.
  Ben es cel passutz de mana
  qui ren de s'amor gazaingna.
    IV
  D  E desir mos cors nos fina. Uas cela re(n)
           queu plus am. Ecre quel uolers men
        gana. Sicobezesa lam tol. Que plus es
        poingnes que spina. la dolor que abioi
        sana. Dom ia non uoill com menpla
        ingna.
  De desir mos cors nos fina
  vas cela ren qu'eu plus am,
  e cre que
·l volers m'engana
  si cobezesa la
·m tol;
  que plus es poingnes qu'espina.
  la dolor que ab joi sana:
  dom ja non voill c'om m'en plaingna.
    V
  S  enes breu de parcamina. Tramet lo
           uers que chantam. plan et en len -
        ga romana.                   Esapcha
        gens cristiana. Que toz piteus egiana.
        Ual mais p(er)leis ebertaigna.
  Senes breu de parcamina
  tramet lo vers que chantam.
  plan et en lenga romana,
  e sapcha gens cristiana
  que toz Piteus e Giana
  val mais per leis e Bertaigna.
  • letto 763 volte

CANZONIERE E

  • letto 3364 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                         Vai al manoscritto [61]

  • letto 1419 volte

Edizione diplomatica

   
                                                      laia.
                                                      de la
                                                     clarzis
                                                  sol. epar
                                                      ntina.
                                                    r el ram.
                                                  nh et apla-
                                                   us chan
                                                 a. ben es


                                              os tot locor
   mi dol. eno puesc trobar meizina. si nom
   ual uostre reclam. abmaltrag damor dou
   sana. dins uergier opart cortina. abdezira
   da companha.


  Atotz iorns men faill aizina. nom mera-
   uill sim naflam. car anc genser crestia-
   na. no fo ni dieus no lauol. iuzieua ni
   sarrazina. ben es astrucx qui sen uana.
   ni re de samor guazanha.

  De dezir mos cors non fina. uas cella re
   quieu tant am. sai que uolontatz mengua
   na. cobezeza lam tol. quar plus es ponh-
   ens quespina. la dolor calcor mi mena. eia
   negus nomen planha.

  Senes breu deparguamina. tramet mon
   uers enchantan. enplana lengua roma-
   na. enuas lo bru mon fillol. esapcha ge(n)s
   crestiana. que totz peiteus hi guazanha.
   enual mais per leis neis bretanha.
  • letto 2738 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 laia.   laia.
    I
                                      de la
                                      clarzis
                                      sol. epar
                                         ntina.
                                          r el ram.
                                         nh et apla -
                                           us chan
                                        a. ben es
  ..................... de la ..................
  
.............. clarzis .............. sol
  e par 
............................ntina.
 
............................ r el ram.
  
............................... nh et apla
  
............................ us chan
  
............................ a. ben es
    II
                                     os tot locor
   mi dol. eno puesc trobar meizina. si nom
   ual uostre reclam. abmaltrag damor dou
   sana. dins uergier opart cortina. abdezira
   da companha.
                              
  .............. os tot lo cor mi dol.
  E no puesc trobar meizina
  si no.m val vostre reclam
  ab maltrag d'amor dousana
  dins vergier o part cortina
  ab dezirada companha.
    III
  Atotz iorns men faill aizina. nom mera -
   uill sim naflam. car anc genser crestia -
   na. no fo ni dieus no lauol. iuzieua ni
   sarrazina. ben es astrucx qui sen uana.
   ni re de samor guazanha.
  A totz iorns m'en faill aizina,
  no.m meravill si
·m n'aflam:
  car anc genser crestiana.
  no fo, ni Dieus no la vol,
  juzieva ni sarrazina.
  Ben es astrucx qui sen vana,
  ni re de s'amor guazanha!
    IV
  De dezir mos cors non fina. uas cella re
   quieu tant am. sai que uolontatz mengua
   na. cobezeza lam tol. quar plus es ponh -
   ens quespina. la dolor calcor mi mena. era
   negus nomen planha.
  De dezir mos cors non fina
  vas cella re qu'ieu tant am,
  sai que volontatz m'enguana
  cobezeza la
·m tol;
  quar plus es ponhens qu'espina
  la dolor cal cor mi mena,
  e ia negus no m'en planha.
    V
  Senes breu deparguamina. tramet mon
   uers enchantan. enplana lengua roma -
   na. enuas lo bru mon fillol. esapcha ge(n)s
   crestiana. que totz peiteus hi guazanha.
   enual mais per leis neis bretanha.
  Senes breu de parguamina
  tramet mon vers en chantan
  en plana lengua romana,
  envas lo Bru mon fillol.
  E sapcha gens crestiana
  que totz Peiteus hi guazanha
  en val mais per leis neis Bretanha.
  • letto 751 volte

CANZONIERE I

  • letto 3660 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                 Vai al manoscritto [62]

  • letto 2423 volte

Edizione diplomatica

 

     Jaufres rudels.                                        X.
 Q  uan lo rius de la fontana. Ses clarzis si
      com far sol. Eparla flors aglentina. El
   rossignolez el ram. Uoluer refrai(n)g et aplana.
   Son douz chantar et afina. Dretz es q(ue)u lo mi-
   eu refrai(n)gna.
     


      A  mors de terra londana. p(er) uos totz lo cors
   mi dol.Eno(n) posc trobar mesina. Sieu n(on) ua-
   uc al sieu reclam. Ab atraic damor dousana.
   Dinz uergier osouz cortina ab desirada con-
   pai(n)gna.


   P  ois del tot menfaill azina. Nom merauil
   sieu na flam. Car anc genser cristiana. Non
   fon ni dieus n(on) lauol. Juzena ni sarasina. p(er)
   ques \ben/ passutz de mana. Qui ren desamor ga-
   zaigna.

   D e desir mos cors nofina. Uas cella re(n) q(ue)u
   plus am. Ecre quel uolers mengana. si co-
   bezesa lam tol. Que plus es poi(n)gne(n)s de spi-
   na. la dolors que abioi sana. Don ia n(on) uoill
   com men plai(n)gna

   S enes breu de pargamina. Tamet lo u(er)s
   q(ue) chantam. plan et enlenga romana. Esap-
   cha gens crestiana. Que totz piteus euiana.
   Ual mais p(er) leis ebretai(n)gna.
  • letto 2519 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufres rudels.                                        X.   Jaufres Rudels.                           X.
    I
 Q  uan lo rius de la fontana. Ses clarzis si
      com far sol. Eparla flors aglentina. El
   rossignolez el ram. Uoluer refrai(n)g et aplana.
   Son douz chantar et afina. Dretz es q(ue)u lo mi-
   eu refrai(n)gna.
 
  Quan lo rius de la fontana
  s'esclarzis, si com far sol,
  e par la flors aglentina
  e
·l rossignolez el ram
  volver refraing et aplana
  son douz chantar et afina,
  dretz es qu'eu lo mieu refraingna.
 
    II
  A  mors de terra londana. p(er) uos totz lo cors
   mi dol.Eno(n) posc trobar mesina. Sieu n(on) ua-
   uc al sieu reclam. Ab atraic damor dousana.
   Dinz uergier osouz cortina ab desirada con-
   pai(n)gna.
  Amors de terra londana,
  per vos totz lo cors mi dol.
  E no
·n posc trobar mesina
  s'ieu non vauc al sieu reclam
  ab atraic d'amor dousana
  dinz vergier o souz cortina
  ab desirada conpaingna.
    III
  P  ois del tot menfaill azina. Nom merauil
   sieu na flam. Car anc genser cristiana. Non
   fon ni dieus n(on) lauol. Juzena ni sarasina. p(er)
   ques \ben/ passutz de mana. Qui ren desamor ga-
   zaigna.
  Pois del tot m'en faill azina
  no
·m meravil s'ieu n'aflam:
  car anc genser cristiana
  non fon, ni Dieus non la vol,
  juzena ni sarasina.
  Per qu'es ben passutz de mana
  qui ren de s'amor gazaigna!
    IV
  D e desir mos cors nofina. Uas cella re(n) q(ue)u
   plus am. Ecre quel uolers mengana. si co-
   bezesa lam tol. Que plus es poi(n)gne(n)s de spi-
   na. la dolors que abioi sana. Don ia n(on) uoill
   com men plai(n)gna
  De desir mos cors no fina
  vas cella ren qu'eu plus am,
  e cre que
·l volers m'engana
  si cobezesa la
·m tol;
  que plus es poingnens d'espina
  la dolors que ab joi sana:
  don ja non voill c'om m'en plaingna.
    V
  S enes breu de pargamina. Tamet lo u(er)s
   q(ue) chantam. plan et enlenga romana. Esap-
   cha gens crestiana. Que totz piteus euiana.
   Ual mais p(er) leis ebretai(n)gna.
  Senes breu de pargamina
  tamet lo vers que chantam
  plan et en lenga romana.
  E sapcha gens crestiana
  que totz Piteus e Viana
  val mais per leis e Bretaingna.
  • letto 776 volte

CANZONIERE K

  • letto 2299 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                             Vai al manoscritto [63]

  • letto 3132 volte

Edizione diplomatica

 

      Jaufre rudels.                              XVI.
  Q An lo rius de la fontana. Ses clarzis si
     com far sol. Epar la flors aiglentina
  El rossignolez el ram. Uoluer refraing et ap -
  lana. Son douz chantar et afina. Dretz es qeu
  lo mieu refraingna.

  A mors de terra londana. P(er) uos totz lo cors
  mi dol. Enon puosc trobar metsina. Sieu no(n)
  uauc al sieu reclam. Ab atraic damor dousa -
  na. Dinz uergier osouz cortina ab desidera -
  da compaigna.

  P uois del tot men fail azina. Nom merau -
  ill sieu na flam. Car anc genser cristiana.
  Non fon ni dieus no(n) lauol. Juzena ni sarra -
  sina. P(er) ques ben pasuz de mana. Qui ren
  de samor guazai(n)gna.

  D e desir mos cors no fina. Uas cella re(n) q(ue)u
  plus am. Ecre quel uolers mengana. Si co -
  bezesa lam tol. Que plus es poingnes de spi -
  na. La dolors que ab ioi sana. Don ia no(n) uo -
  ill com men plaingna.

  Se nes breu de pargamina. Tramet lo u(er)s
  qe chantam plan et en lengua romana. Esa -
  pcha gens crestiana. Qe totz piteus euiana.
  Ual mais per leis ebretaingna.
  • letto 2486 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudels.                              XVI.   Jaufre Rudels.                              XVI.
    I
  Q An lo rius de la fontana. Ses clarzis si
     com far sol. Epar la flors aiglentina
  El rossignolez el ram. Uoluer refraing et ap -
  lana. Son douz chantar et afina. Dretz es qeu
  lo mieu refraingna.
  Qan lo rius de la fontana
  s'esclarzis, si com far sol,
  e par la flors aiglentina
  e.l rossignolez el ram
  volver refraing et aplana
  son douz chantar et afina,
  dretz es q'eu lo mieu refraingna.
    II
  A mors de terra londana. P(er) uos totz lo cors
  mi dol. Enon puosc trobar metsina. Sieu no(n)
  uauc al sieu reclam. Ab atraic damor dousa -
  na. Dinz uergier osouz cortina ab desidera -
  da compaigna.
  Amors de terra londana,
  per vos totz lo cors mi dol.
  E no.n puosc trobar metsina
  s'ieu non vauc al sieu reclam
  ab atraic d'amor dousana
  dinz vergier o souz cortina
  ab desiderada compaigna.
    III
  P uois del tot men fail azina. Nom merau -
  ill sieu na flam. Car anc genser cristiana.
  Non fon ni dieus no(n) lauol. Juzena ni sarra -
  sina. P(er) ques ben pasuz de mana. Qui ren
  de samor guazai(n)gna.
  Puois del tot m'en fail azina,
  no.m meravill s'ieu n'aflam:
  car anc genser cristiana
  non fon, ni Dieus non la vol,
  juzena ni sarrasina.
  Per qu'es ben pasuz de mana
  qui ren de s'amor guazaingna!
    IV
  D e desir mos cors no fina. Uas cella re(n) q(ue)u
  plus am. Ecre quel uolers mengana. Si co -
  bezesa lam tol. Que plus es poingnes de spi -
  na. La dolors que ab ioi sana. Don ia no(n) uo -
  ill com men plaingna.
  De desir mos cors no fina
  vas cella ren qu'eu plus am,
  e cre que.l volers m'engana
  si cobezesa la.m tol;
  que plus es poingnes d'espina
  la dolors que ab ioi sana:
  don ia non voill c'om m'en plaingna.
    V
  Se nes breu de pargamina. Tramet lo u(er)s
  qe chantam plan et en lengua romana. Esa -
  pcha gens crestiana. Qe totz piteus euiana.
  Ual mais per leis ebretaingna.
  Senes breu de pargamina
  tramet lo vers qe chantam
  plan et en lengua romana.
  E sapcha gens crestiana
  qe totz Piteus e Viana
  val mais per leis e Bretaingna.
  • letto 591 volte

CANZONIERE M

  • letto 3213 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                          Vai al manoscritto [64]

  • letto 2220 volte

Edizione diplomatica

 

             Jofre rodel.
    Q    An le rius delafontai -
            na. sesclarzis si co(m) far
            sol. e par la flors aigle(n) -
   tina. el rosinholetz el ram. uolu
   e refrainh ezaplana. son douz
   chantar ezafina. dreg es qieu
   lo mieu refrainha.

  A Mors deterra loindana. p(er) uos
     totz le cors mi dol. e nen puesc
     trobar mezina. tro uengal uo -
     stre reclam. ab atrag damor
     doçana. dinz uergier o tras cor
     tina. ab dezirada compainha. 

  POs totz iorns men failh aizi
    na. nom merauilh sieu nafla(m).
    qar anc gençer crestiana. no(n)
    fon ni dieus nolauol. iuseua
    ni sarrazina. ben es doncs pa
     gutz de manna. qiren de sa -
     mor gazainha.

  D E uoler mos cors non fina.
     ues cella re qieu plus am. e sai
     qe uolers meniana. si cobezesa
     lam tol . qar plus es poinhenz
     despina. ma dolors q(ue)m ab ioi sa
     na. don ia non uueilh qom mi
     plainha. 

  S In sui de loniataina. e mais se -
     inha non sufrainh. ço dis lige(n)s
     anciana. qab sufrir uenz sauis
     fol. qades senuen de rabina.
     mas ieu aten causa uana. qa
     ilhor remanc en lafainha.

  S En es brieu de pargamina. tra -
     met lo uers qe chantan. e(n) pla -
     na lenga romana. anugol
     brun per filhol. bom sap q(ue) ge(n)s
     peitauina. e totz angieus e uia -
     na. ses iau per leis e b(re)trainha.
  • letto 2801 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jofre rodel.   Jofre Rodel.
    I
   Q    An le rius delafontai -
            na. sesclarzis si co(m) far
            sol. e par la flors aigle(n) -
   tina. el rosinholetz el ram. uolu
   e refrainh ezaplana. son douz
   chantar ezafina. dreg es qieu
   lo mieu refrainha.
  Qan le rius de la fontaina
  s'esclarzis, si com far sol,
  e par la flors aiglentina
  e.l rosinholetz el ram
  volv e refrainh ez aplana
  son douz chantar ez afina,
  dreg es q'ieu lo mieu refrainha.
    II
  A Mors deterra loindana. p(er) uos
     totz le cors mi dol. e nen puesc
     trobar mezina. tro uengal uo -
     stre reclam. ab atrag damor
     dozana. dinz uergier o tras cor
     tina. ab dezirada compainha. 
  Amors de terra loindana,
  per vos totz le cors mi dol.
  E nen puesc trobar mezina,
  tro veng al vostre reclam
  ab atrag d'amor dozana
  dinz vergier o tras cortina
  ab dezirada compainha. 
    III
  POs totz iorns men failh aizi
    na. nom merauilh sieu nafla(m).
    qar anc genzer crestiana. no(n)
    fon ni dieus nolauol. iuseua
    ni sarrazina. ben es doncs pa
    gutz de manna. qiren de sa -
    mor gazainha.
  Pos totz iorns m'en failh aizina
  no.m meravilh s'ieu n'aflam:
  qar anc genzer crestiana
  non fon, ni Dieus no la vol,
  iuseva ni sarrazina.
  Ben es doncs pagutz de manna
  qi ren de s'amor gazainha!
    IV
  D E uoler mos cors non fina.
     ues cella re qieu plus am. e sai
     qe uolers meniana. si cobezesa
     lam tol . qar plus es poinhenz
     despina. ma dolors q(ue)m ab ioi sa
     na. don ia non uueilh qom mi
     plainha. 
  De voler mos cors non fina
  ves cella re q'ieu plus am,
  e sai qe volers m'eniana
  si cobezesa la.m tol;
  qar plus es poinhenz d'espina,
  ma dolors que.m ab ioi sana:
  don ia non vueilh q'om mi plainha. 
    V
  S In sui de loniataina. e mais se -
     inha non sufrainh. ço dis lige(n)s
     anciana. qab sufrir uenz sauis
     fol. qades senuen de rabina.
     mas ieu aten causa uana. qa
     ilhor remanc en lafainha.
  Si.n sui de lonia taina.
  e mais seinha non sufrainh,
  ço dis li gens anciana
  q'ab sufrir venz savis fol,
  q'ades sen ven de rabina;
  mas ieu aten causa vana,
  q'ailhor remanc en la fainha.
    VI
  S En es brieu de pargamina. tra -
     met lo uers qe chantan. e(n) pla -
     na lenga romana. anugol
     brun per filhol. bom sap q(ue) ge(n)s
     peitauina. e totz angieus e uia -
     na. ses iau per leis e b(re)trainha.
  Senes brieu de pargamina
  tramet lo vers, qe chantan
  en plana lenga romana,
  a.n Ugol Brun per Filhol:
  bo.m sap que gens peitavina
  e totz Angieus e Viana
  s'esiau per leis e Bretrainha.
  • letto 638 volte

CANZONIERE Mʰ²(b³)

  • letto 839 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 397.

Can lo riu de la fontaina
Sesclarzis si com far sol
E par la flor aiglentina
El rosinholet el ram
Volt e refranh et aplana
Son dous chantar et afina
Dreitz es doncx quel mieu refranha.
 
Amors de terra londana
Per uos totz mos cors mi dol
E non puesc trobar metzina
Si non uauc al sieu reclam
Ab maltrait damor dousana
En uergier o sotz cortina
Ab dezirada companha.
 
A totz iorns men faill aizina
Nom merauill sim naflam
Car anc genser crestiana
Non fes dieu ni no la uol
Iauziena ni Sarrazina
Ben es sel pagutz de mana
Drutz que de samor gazanha.
 
Can pensar mi fai aizina
Adoncx labras e la col
Mai pueis torn en reuolina
Perquem nespert enafam
Car so que floris non grana
Lo ioi quem nataina
Tro mos cuiatz a fait fanha.
 
Entre grec e trasmontana
Volgresser ins el mar
Et agues can e traina
Ab que manes deportar
Fuec e lenha espertana
E pron peison per cozinar
E midons per companha.
 
Senes breu de pargamina
Tramet lo uers en chantan
En plana lenga romana
An ugo bru mon fillol
Bom sap car gens peitauina
De berriu e de bretanha
Sesiau per lui e guiana.
 
  • letto 568 volte

CANZONIERE Mʰ²(g³)

Testo Careri 1996, p. 397.

Qan lo rius de la fontaina
Sesclarzis si con far sol
E par la flors aiglentina
El rosinholetz el ram
Volue refrainh ezaplana
Son dous chantar ezafina
Dreg es qieu lo mieu refrainha
 
Amors de terra loindana
Per uos totz le cors mi dol
E nen puesc trobar mezina
Tro uengal uostre reclam
Ab atrag damor doçana
Dinz uergier o tras cortina
Ab dezirada compainha.
 
Pos totz iorns men failh aiçina
Nom merauilh sieu naflan
Qar anc gencer crestiana
Non fon ni dieus no la uol
Iusena ni sarrazina
Ben es doncx pagutz de manna
Qi ren de samor gazainha.
 
De uoler mos cors non fina
Ves cella re qieu plus am
E sai qe uolers meniana
Si cobezesa lam tol
Qar plus es poinhenz despina
Ma dolors q(ue)z ab ioi sana
Don ia non uueilh qom mi plainha.
 
Sin sui de loniataina
E mais seinha non sufrainh
Co dis li gens anciana
Qab sufrir uenz sauis fol
Qades sen uen de rabina
Mas ieu aten causa uana
Qailhor remanc en la fainha.
 
Senes brieu de pergamina
Tramet lo uers de chantan
En plana lenga romana
Anugól brun per filhol
Bom sap qe gens petauina
E totz angiens e viana
Ses iau per leis e bretainha.
 
  • letto 818 volte

CANZONIERE R

  • letto 2649 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                       Vai al manoscritto [65]

  • letto 2435 volte

Edizione diplomatica

 

                                                             jaufre rudelh.
                                      
                         C                 An lo rieu de la fontayna sesclarzis si co far
                                           
             sol. e par la flor aiguentina. el rossinholet pel ram. uol -
                                                
      ue refranh (et) aplana son dos chantar el afina. bes dretz
                                                                                      | |             A mors de terra lo(n)daina
                                                                                      | |   p(er) uos tot lo cor mi dol. e no(n)
      quieu lo mieu refranha.                                       | |   puesc trobar mezina. si non
                                                                                            al uostre reclam. ab atrag da -
      mor dossayna. e(n) u(er)gier o dinz cortina. ab dezirada co(m)panha.
          P us qex iors me falh aizina. nom merauilh sim naflam
                        gens crestiana. no fo(n) ni dieus no(n) o uol. iuzieua ni
    sarrazina. bo(n) er doncx pasutz de mana. si ia drutz samor
    guazanha.                        M o(n) cor del dezir no fina. de sel res qi
    eu                                           uolers me(n)iana. e cobezeza lam tol (et)
    es pus ponhes    spina. la dolor cap fin ioy sana. e ia
                                                   planha.                             C  ar lo pessame(n) mafama.
                                                                     tornar trop a             p(er) q(em) pert
                                                                         sai q(ue) no floris ni grayna. lamors
                                                                      ni hom nos q(ue)i remanha.
  • letto 3287 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

   jaufre rudelh.   Jaufre Rudelh.
    I
  C     An lo rieu de la fontayna sesclarzis si co far
  sol. e par la flor aiguentina. el rossinholet pel
                                                          ram. uol -
  ue refranh (et) aplana son dos chantar el afina.
                                                              bes dretz
  quieu lo mieu refranha.

 
  Can lo rieu de la fontayna
  s'esclarzis, si co far sol,
  e par la flor aiguentina.
  e.l rossinholet pel ram
  volv e refranh et aplana
  son dos chantar e l'afina
  bes dretz qu'ieu lo mieu refranha.
    II
  A mors de terra lo(n)daina
  p(er) uos tot lo cor mi dol. e no(n) 
  puesc trobar mezina. si non
  al uostre reclam. ab atrag da -
  mor dossayna. e(n) u(er)gier o dinz cortina. ab
                                         dezirada co(m)panha.
  Amors de terra londaina
  per vos tot lo cor mi dol.
  E no.n puesc trobar mezina
  si non
al vostre reclam
  ab atrag d'amor dossayna
  en vergier o dinz cortina
  ab dezirada companha.
    III
  P us qex iors me falh aizina. nom merauilh
                                                       sim naflam
  gens(er) crestiana. no fo(n) ni dieus no(n) o uol.
                                                        iuzieua ni
  sarrazina. bo(n) er doncx pasutz de mana.
                                             si ia drutz samor
  guazanha. 
  Pus qex iors me falh aizina,
  no.m meravilh si.m n'aflam:
              genser crestiana
  no fon, ni Dieus non o vol,
  iuzieva ni sarrazina.
  Bon er doncx pasutz de mana,
  si ia drutz s'amor guazanha!
    IV
  M o(n) cor del dezir no fina. de sel res qi
  eu pus am e say    uolers me(n)iana. e
                                    cobezeza lam tol (et)
  es pus ponhes   spina. la dolor cap fin ioy
                                                          sana. e ia
                                       planha.
  Mon cor del dezir no fina
  de sel res q'ieu pus am,
  e say      volers m'eniana
  e cobezeza la.m tol;
  et es pus ponhens     spina
  la dolor cap fin ioy sana
  e ia                     planha.
    V
  C  ar lo pessame(n) mafama.
       tornar trop a             p(er) q(uem) pert
         sai q(ue) floris ni grayna. lamors   
                    ni hom nos q(ue)i remanha.
  Car lo pessamen m'afama
        tornar trop a             per quem pert
        sai que floris ni grayna. l'amors
            ni hom nos qu'ei remanha.
  • letto 632 volte

CANZONIERE Sg

  • letto 2831 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                    Vai al manoscritto [66]

  • letto 4074 volte

Edizione diplomatica

 

                                                               Jaufre rudel.
                                                                

                            Ant lo riu dela fontaina. sesclarsis si com far sol. e par la
                            flor aiglantina. el rossinhol et el ram. uolun erefrainh
                            e aplana. son douz chantar e afina. dregh es queu lo meu
                            refranha.
          Amor de terra loigdana. per uos totz lo cor mi dol. e non posc
    trobar metsina. si no(n) uau al sui reclam. abtrait damor douzana.
    dins uergier otras cortina. ab desirada conpanha.
          De uoler mon cor nos fina. uas celamor queu tant am. esai q(ue)
    uoler mengana. q(ue) cobeezalam tol. car plus es punhens q(ue)spina. ma
    dolor q(ue) per ioi sana. don ia no uolh com men plainha
          Poiss del tot men failh aizina. nom merauilh sieu naflam. caiss
       tant genser cristiana. no foni deus non la uolc. iuzeua ni sarra
       zina. ben es cel pascut de mana. qui ren desamor gazanha.
              Senes breu de pariamina. tramet lo uers q(ue) chantam plazent
       lengaromana. an hugo brun mon filhol. e sab ca gen crestiana.
        que totz peiteus e uiana. ual mais p(er) leis e bretanha.
  • letto 2345 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel.   Jaufre Rudel.
    I
  Ant lo riu dela fontaina. sesclarsis si com far
                                               sol. e par la
  flor aiglantina. el rossinhol et el ram. uolun
                                                        erefrainh
  e aplana. son douz chantar e afina. dregh es
                                               queu lo meu
  refranha.
    Ant lo riu de la fontaina
  s'esclarsis, si com far sol,
 
e par la flor aiglantina
  e.l rossinholet el ram
  volun e refrainh e aplana
  son douz chantar e afina,
  dregh es qu'eu lo meu refranha.
    II
  Amor de terra loigdana. per uos totz lo cor
                                   mi dol. e non posc
  trobar metsina. si no(n) uau al sui reclam.
                              abtrait damor douzana.
  dins uergier otras cortina. ab desirada conpanha.
  Amor de terra loigdana,
  per vos totz lo cor mi dol.
  E no.n posc trobar metsina
  si non vau al sui reclam
  ab trait d'amor douzana
  dins vergier o tras cortina
  ab desirada conpanha.
    III
  De uoler mon cor nos fina. uas celamor
                              queu tant am. esai q(ue)
  uoler mengana. q(ue) cobeezalam tol. car plus
                              es punhens q(ue)spina. ma
  dolor q(ue) per ioi sana. don ia no uolh
                                    com men plainha
  De voler mon cor nos fina
  vas cel'amor qu'eu tant am,
  e sai que voler m'engana
  que cobeeza la.m tol;
  car plus es punhens qu'espina
  ma dolor que per ioi sana:
 
don ia no volh c'om m'en plainha.
    IV
  Poiss del tot men failh aizina. nom merauilh
                                            sieu naflam. caiss
  tant genser cristiana. no foni deus non la
                                         uolc. iuzeua ni sarra
       zina. ben es cel pascut de mana. qui
                                      ren desamor gazanha.

 
  Poiss del tot m'en failh aizina,
  no.m meravilh s'ieu n'aflam:
  c'aiss tant genser cristiana
  no fo, ni Deus non la volc,
  iuzeva ni sarrazina.
  Ben es cel pascut de mana
  qui ren de s'amor gazanha.
    V
  Senes breu de pariamina. tramet lo uers
                                    q(ue) chantam plazent
       lengaromana. an hugo brun mon filhol.
                                     e sab ca gen crestiana.
        que totz peiteus e uiana. ual mais p(er)
                                                leis e bretanha.
  Senes breu de pariamina
  tramet lo vers que chantam
  plazent lenga romana,
  a.n Hugo Brun, mon filhol.
  E sabca gen crestiana
  que totz peiteus e Viana
  val mais per leis e Bretanha.
  • letto 764 volte

CANZONIERE X

  • letto 3288 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                Vai al manoscritto [67]

  • letto 3377 volte

Edizione diplomatica

 

       q         Q uant li rus de la fontaine resclarsist sicom fait sol.
                 (et) peirt la flors aglantine. (et) ros signors chante el rols
                 ueul uol refreing. (et) aplaire sont dous chantair. (et) ai fine
                                                                                                   | a A mors de terre lontai
                 drois est ke li miens refraigne.                                       | ne. poruos toz licors
                 mi dol. (et) non po trobar mesine. ki non uee a son reclam
                 (et) nonbra damor sodaine. El uergier oso gordaine o desirair
                 de conpagne
  • letto 1400 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  Q uant li rus de la fontaine resclarsist
                                                 sicom fait sol.
  (et) peirt la flors aglantine. (et) ros signors
                                                 chante el rols
  ueul uol refreing. (et) aplaire sont dous chantair.
                                                       et ai fine
  drois est ke li miens refraigne.
  Quant li rus de la fontaine
  resclarsist, si com fait sol,
  et peirt la flors aglantine
  et rossignors chante el rols
  veul vol refreing et aplaire
  sont dous chantair et ai fine,
  drois est ke li miens refraigne. 
    II
  A mors de terre lontai
         ne. poruos toz licors
  mi dol. (et) non po trobar mesine. ki non
                                   uee a son reclam
  (et) nonbra damor sodaine. El uergier oso
                                  gordaine o desirair
  de conpagne
  Amors de terre lontaine.
  por vos toz li cors mi dol.
  Et non po trobar mesine
  ki non vee a son reclam
  et non bra d'amor sodaine.
  El vergier o so gordaine
  o desirair de conpagne.
  • letto 682 volte

CANZONIERE a²

  • letto 779 volte

Riproduzione fotografica

a1 278

a1 279

  • letto 430 volte

Edizione diplomatica

a1 278

En Quillem de cabestaing.
 
P ois la rius de la fo(n)taina ses clarzis. sicon far sol. e par la 
flors aiglentina. el rossignoletz el ram. uolf e refraing. (et)
aplana. son douz chantar. (et) afina. dreitz es qeu so meu 
refragna.
 
A mor de terra londana. p(er) uos totz. lo cors mi dol e non pocs.
trobar meizina. se noi ual uostre reclam ab atrag damor 
douzana. dinz uergier. o sotz cortina. ab dezirada compag
nia
P ois del tot men fail aizina nom merauil seu naflam. qar
anc genser crestina. non fo ni deus non la uol jusena ni
serrazina. ben es cel pagutz de manna. qi ren de samor.
juazaignia.
M on cor deualer non fina. ai q(ue)lla es qeus plus am esai sel
uolers mengana. que sobre uoler lam tol plus tost sen uai
de rabina. et eu son can causa uana.las qi remaing en la 
fagna.

a1 279

B en agra bona setmana. qi de leisagues son uol qeduguessa
ni regina. non es qi de leis nos clam.bocha uermeilla.
cungrana. e sembla roza despina. mescladab neu de montagna
S enes breu de pargamina. en uiu mon chant part roam.empla 
na lengua.romana. lai an.peirug p(er)sigol.ben sapcha.gentg.
peitauina. qe tot piteu(et) giana. ual mais p(er) leis (et)bretaigna
  • letto 472 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  En Quillem de cabestaing.
  En Quillem de Cabestaing
  I.
    P ois la rius de la fo(n)taina ses clarzis. sicon far sol. e par la 
  flors aiglentina. el rossignoletz el ram. uolf e refraing. (et)
  aplana. son douz chantar. (et) afina. dreitz es qeu so meu 
  refragna.
 
  Pois la rius de la fontaina
  s’esclarzis, si con far sol, 
  e par la flors aiglentina
  e·l rossignoletz el ram
  volf e refraing et aplana 
  son douz chantar et afina, 
  dreiz es q’eu so meu refragna.
  II.
  A mor de terra londana. p(er) uos totz. lo cors mi dol e non pocs.
  trobar meizina. se noi ual uostre reclam ab atrag damor 
  douzana. dinz uergier. o sotz cortina. ab dezirada compag
  nia
 
  Amor de terra londana,
  per vos totz lo cors mi dol
  e non pocs trobar meizina 
  se no i val vostre reclam,
  ab atrag d’amor douzana,
  dinz vergier o sotz cortina 
  ab dezirada compagnia.
  III.
  P ois del tot men failaizina nom merauil seu naflam. qar
  anc genser crestina. non fo ni deus non la uol jusena ni
  serrazina. ben es cel pagutz de manna. qi ren de samor.
  juazaignia.
 
  Pois del tot m’en fail aizina 
  no·m meravil s’eu n’aflam
  qar anc genser crestina 
  non fo, ni Deus non la vol, 
  jusena ni serrazina.
  Ben es cel pagutz de manna,
  chi ren de asmor juazaignia.
  IV.
  Mon cor deualer non fina. ai q(ue)lla es qeus plus am esai sel
  uolers mengana. que sobre uoler lam tol  plus tost sen uai
  de rabina. et eu son can causa uana.las qi remaing en la 
  fagna.
 
  Mon cor de valer non fina 
  aiquella es qe·us plus am 
  e sai sel volers m’engana
  que sobrevoler la·m tol,
  plus tost s’en vai de rabina 
  et eu son can causa vana,
  las! qi remaing en la fagna.
  V.
  Ben agra bona setmana. qi de leisagues son uol qeduguessa
  ni regina. non es qi de leis nos clam.bochauermeilla. 
  cungrana. e sembla roza despina. mescladab neu de montagna
 
  Ben agra bona setmana
  qi de leis agues son vol
  qe duguessa ni regina
  non es qi de leis nos clam, 
  boc’ha vermeilla cun grana 
  e sembla roza d’espina 
  mesclad’ab neu de montagna.
  VI.
  Senes breu de pargamina. en uiu mon chant part roam.empla
  na lengua. romana. lai an. peirug p(er)sigol.ben sapcha.gentg.
  peitauina. qe tot piteu(et) giana. ual mais p(er) leis (et)bretaigna
 
  Senes breu de pargamina
  envia mon chant part roam 
  en plana lengua romana 
  lai an Peir’ Ug per Sigol.
  Ben sapcha gentg peitavina, 
  qe tot Piteu et Giana 
  val mais per leis et Bretaigna.
  • letto 494 volte

CANZONIERE b¹

  • letto 771 volte

Riproduzione fotografica

b 6va

  • letto 445 volte

Edizione diplomatica

Versi di varie Canz. Di Giaufre Rudel di Blaia.

Amor de terra lontana.
Per uos totz lo cors mi dol,
E non puesc trobar metdina
Tro uengal uostre reclam.
                                            et
Entre Grec e trasmontana
volgra esser in el mar.

  • letto 447 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Versi di varie Canz. Di Giaufre Rudel di Blaia.
  Versi di varie canzoni di Giaufre Rudel di Blaia
  I.
  Amor de terra lontana.
  Per uos totz lo cors mi dol,
  E non puesc trobar metdina
  Tro uengal uostre reclam.
  Amor de terra lontana,
  per vos totz lo cors mi dol
  e non puesc trobar metdina
  tro venga·l vostre reclam.
  II.
  Entre Grec e trasmontana
  volgra esser in el mar.  
  Entre Grec e trasmontana,
  volgra esser in el mar.
  • letto 467 volte

CANZONIERE e

  • letto 788 volte

Riproduzione fotografica

e 182

  • letto 554 volte

Edizione diplomatica

                              III.

  Can lo riu de la fontaina
         S’esclarsis, si con far sol,
         E par la flor Aiglentina,
         E’l rosinholet el ram
         Volt, e refranh; et aplana
         Son dous chantar, et afina, 
         Dreitz es doncs, que’l mieu refranha.

  Amors de terra loindana
         Per vos totz lo cors mi dol,
         E non puesc trobar metzina
         Tro venha’l vostre reclam
         Ab atrag d’amor dousana
         Dins vergier, ó tras cortina
         Ab dezirada companha.

  Pos totz irons men faill aizina
         No’m meravilh, si’m n’aflam, 
         Car anche genser crestiana
         Non fes Dieu, ni.nola vol,
         Juziena, ni Sarrazina.
         Ben es doncs pagues de mana
         Drutz, que de s’amor gazanha.
 
 De voler mos cors mon fina
         Ves cella re, quieu plus am, 
         E sai, que volers m’entana, 
         Si cobe[...]esa la’m tol;
         Car plus es poinhenz d’espina
         Ma dolors, quez ab ioi sana,
         Don ia non vueilh, c’om mi plainha.
  Entre Grec, e trasmontana
         Volgr’esser dins el mar, 
         Et agues can, e traina, 
         Ab que m’ânes deportar, 
         Fuec, e lenha, e sertana, 
         E pron peison per cozinar,
         E mi Dons per companha.
  S’en est Breu de pergamina
         tramite lo ver en chantan 
         En plana lenga Romana
         a Nugo bru mon filhol,
         Bo’n sap, car gens Peitavina,
         De Berriu, e de Guiana
         S’esiau per lui, e Bretanha.
  • letto 679 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I.
  Can lo riu de la fontaina
         S’esclarsis, si con far sol,
         E par la flor Aiglentina,
         E’l rosinholet el ram
         Volt, e refranh; et aplana
         Son dous chantar, et afina, 
         Dreitz es doncs, que’l mieu refranha.
  Can lo riu de la fontaina
  s’esclarsis, si con far sol,
  e par la flor aiglentina
  e·l rosinholet el ram
  volt e refranh et aplana
  son dous chantar et afina, 
  dreitz es doncsque·l mieu refranha.
    II.
  Amors de terra loindana
         Per vos totz lo cors mi dol,
         E non puesc trobar metzina
         Tro venha’l vostre reclam
         Ab atrag d’amor dousana
         Dins vergier, ó tras cortina
         Ab dezirada companha.
  Amors de terra loindana,
  per vos totz lo cors mi dol
  e non puesc trobar metzina
  tro venha·l vostre reclam,
  ab atrag d’amor dousana,
  dins vergier o tras cortina
  ab dezirada companha.
    III.
  Pos totz iorns men faill aizina
         No’m meravilh, si’m n’aflam, 
         Car anc genser crestiana
         Non fes Dieu, ni.nola vol,
         Juziena, ni Sarrazina.
         Ben es doncs pagues de mana
         Drutz, que de s’amor gazanha.
  Pos totz iorns men faill aizina
  no·m meravilh si·m n’aflam 
  car anc genser crestiana
  non fes Dieu, ni·nola vol,
  juziena ni sarrazina.
  Ben es doncs paguesde mana,
  drutz que de s’amor gazanha.
    IV.
  De voler mos cors mon fina
         Ves cella re, quieu plus am, 
         E sai, que volers m’eniana, 
         Si cobe    esa la’m tol;
         Car plus es poinhenz d’espina
         Ma dolors, quez ab ioi sana,
         Don ia non vueilh, c’om mi plainha.
  De voler mos cors mon fina
  ves cella re qu’ieu plus am 
  e sai que volers m’eniana
  si cobe[d]esa la·m tol,
  car plus es poinhenz d’espina
  ma dolors quez ab ioisana:
  don ia non vueilhc’om mi plainha.
   V.
  Entre Grec, e trasmontana
         Volgr’esser dins el mar, 
         Et agues can, e traina, 
         Ab que m’ânes deportar, 
         Fuec, e lenha, e sertana, 
         E pron peison per cozinar,
         E mi Dons per companha.
  EntreGrec e trasmontana
  volgr’ esser dins el mar 
  et agues can etraina, 
  ab que m’anes deportar 
  fuec e lenha e sertana 
  e pron peison per cozinar
  e Midons per companha.   -1
    VI.
  S’en est Breu de pergamina
         tramet lo ver en chantan 
         En plana lenga Romana
         a Nugo bru mon filhol,
         Bo’n sap, car gens Peitavina,
         De Berriu, e de Guiana
         S’esiau per lui, e Bretanha.
  Sen est breu de pergamina
  tramet lo versen chantan 
  en plana lenga romana
  an Ugo Bru mon Filhol.
  Bo·nsap car gens Peitavina,
  de Berriu e de Guiana
  s’esjau per lui e Bretanha.
  • letto 873 volte

Quan lo rossinhols el foillos

BdT 262,6

Mss.: A 127, B 76, C 214, D 88, E 149, I 122, K 108, M 166, Mʰ² 74, N² 19, R 63, Sg 96, a² 499, e 178 = Jaufre Rudel.

Metrica: a8 b8 a8 b8 b8 c7' d8 (Frank 341:1). Vers di 6 coblas unissonans di 7 versi.

Melodia: AA'AA'BCD (ms. R).

Edizioni:  Stimming 1873, p. 41; Jeanroy 1915, p. 1; Pickens 1978, p. 61; Wolf - Rosenstein 1983, p. 142; Chiarini 1985, p. 109; Lafont 1992, p. 44; Chiarini 2003, p. 119.

Vai al Rialto [68].

  • letto 5318 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1403 volte

Chiarini

I.
Quan lo rossinhols el foillos
dona d’amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que reingna,
mi ven al cor grans jois jazer.

II.
D’aquest’amor son tan cochos
que, quant eu vauc vas leis corren,
vejaire m’es qu’a reusos
m’en torn e qu’ela m’an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c’uimais i ateingna
s’Amors no la·m fa remaner.

III.
De tal domna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, quant remire sas faissos,
totz lo cors m’en vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
que l’aus dire per sieu mi teingna,
pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son siei dit amoros
e siei fait son fin e valen:
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna c’aia cor tan gen;
graille es, fresc’ ab cors plazen,
e non cre genser s’enseingna,
ni anc homs non la poc vezer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mieillz queren;
e son d’aitan aventuros
qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
la merce de Mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apel’ e·m deigna
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non siec en Belleen,
no sai com sia ja mais pros
ni cum ja venh’ a guerimen;
qu’ieu crei e sai, mon escien,
que sel cui Jesus ensenha
segur’escola pot tener.
 

  • letto 1002 volte

Chiarini2

Versione a:
I.

Quan lo rossinhols el foillos
dona d'amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzens joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que reingna,
mi ven al cor grans jois jazer.

II.
D’aquest’amor son cochos
que, quant eu vauc vas leis corren,
vejaire m
’es qu’a reusos
m
’en torn e qu’ela m’an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c’uimais i ateingna
s
’Amors no la·m fa remaner.

III.
De tal domna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, quant remire sas faisos,
totz lo cors m
’en vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
que l’aus dire per sieu mi teingna,
pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son siei dit amoros
e siei fait son fin e valen:
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna c’aia cor tan gen;
graille es, fresc’ab cors plazen,
e non cre genser s’enseingna,,
ni anc homs non la poc vezer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mieillz queren;
e son d’aitan aventuros
qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
la merce de mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apel’ e·m deigna
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non sec en Belleen,
no sai com sia ja mais pro
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu crei e sai, mon escïen,
que sel cui Jesus ensenha
segu’ escola pot tener.


Versione b:
I.
Quan lo rossinhols el folhos
dona d
’amor e·n quier e·n pren
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que·i renha,
mi vai grans jois al cor jazer.

II.
D’un’amistat sui enveios,
que no sai joia plus valen
c’or e dezir, que bona·m fos
si·m fazia d’amor prezen:
que·l cors a gras, delgat e gen
e ses ren que·i desconvenha;
es amors bon’ab bon saber.

III.
D’aquest’amor sui cossiros
vellan e pueis sompnhan dormen:
quar lai ai joi meravelhos,
per qu’ieu la jau jauzitz jauzen.
Mas sa beutat no·m val nien,
quar nulhs amics no m’essenha
cum ieu ja n’aia bonsaber.

IV.
D’aquest’amor sui tan cochos
que quant ieu vau ves lieis corren
vejaire m’es qu’a reversos
m’en torn e qu’ela·s n’an fugen.
E mos cavals vai atan len,
e greu cug mais que i atenha
s’ela no·s vol aremaner.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mielhs queren;
e sui en tant aventuros
qu’enqueras n’ai mon cor jauzen:
mas pero per mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apell’e·m denha
m’es ops a parcer mon voler.

VI.
E qui sai rema deleitos
e Dieu non seinc en Belleen,
no sai com ja mais sia pros
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu sai e crei, mon escien,
que selh cui Jhesus ensenha
segur’a escola pot tener.

  • letto 652 volte

Jeanroy

I.
Quan lo rossinhols el folhos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chan jauzent joyos
E remira sa par soven
E·l riu son clar e·l prat son gen
Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor grans joys jazer.

II. 
D’un’ amistat suy enveyos,
Quar no sai joya plus valen, 
C’or e dezir, que bona·m fos
Si·m fazia d’amor prezen,
Que·l cors a gras, delgat e gen
E ses ren que·y descovenha,
E s’amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor suy cossiros
Vellan e pueys sompnhan dormen,
Quar lai ay joy meravelhos,
Per qu’ieu la jau jauzitz jauzen;
Mas sa beutatz no·m val nien, 
Quar nulhs amicx no m’essenha
Cum ja n’aia bon saber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochos
Que quant ieu vau ves lieys corren
Vejaire m’es qu'a reüsos 
M’en torn e qu’ela·s n’an fugen;
E mos cavals i vai tan len
Greu er qu’oimais i atenha
S’Amors no la·m fai remaner.

V.
Amors, alegres part de vos
Per so quar vau mo mielhs queren,
E suy en tant aventuros
Qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
La merce de mon bon guiren
Que·m vol e m’apell’ e·m denha
E m’a tornat en bon esper.

VI.
E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen
Non sai, cum sia jamais pros
Ni cum ja venh’ a guerimen,
Qu’ieu sai e crei, mon escien,
Que selh qui Jhesus ensenha
Segur’ escola pot tener.

  • letto 573 volte

Lafont

I.
Quan lo rossinhòl el follós 
dona d’amor e’n quier e’n pren,
e mòu son chant jauzent joyós 
e remira sa par soven,
e’l rius son clar e’l prat son gen,
pel novel depòrt que-y renha
mi vai grans jòys al còr jazer.

II.
D’un’amistat sui enveyós,
quar no sai jòya plus valen
que d’aquesta, que bona’m fos
si’m fazia d’amor prezen;
que’l còrs a gras, delgat e gen
e ses ren que-y descovenha
es amors bon’ ab bon saber.

III
D’aquest’ amor suy cossirós
vellan e pueys sompnhan dormen, 
quar lai ay jòy meravelós
per qu’ieu la jau joyós jauzen.
Mas sa beutat no’m val nien,
quar nulhs amicx no m’essenha
cum ieu ja n’aya bonsaber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochós
que quant ieu vau ves lieys corren,
vejaire m’es qu’a reversós
me’n torn e que lieys n’an fugen.
E mos cavals vai aitan len 
a greu cug mais que y atenha,
s’ilha no’s vòl arretener.

V.
Amors, alegres part de vos
per sò quar vau mo mielhs queren,
e fuy-en tant aventurós
qu’enqueras n’ay mon còr jauzen.
Mas però per mon Bon Guiren
que’m vòl e m’apell’ e’m denha,
m’es òps a parcer mon voler. 

VI.
E qui sai reina deleytós 
e Dieu non siec en Bethleem,
no sai cum ja mais sia pros
ni cum ja venh’ a guerimen, 
Qu’ieu sai e cre, mon escien, 
que selh qui Jhesus ensenha
segura escòla pòt tener.

  • letto 535 volte

Pickens

Versione 1:
I.
Quant lo rosignols el fuoillos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chant jauzen joios
E remira sa par soven.
E·ill riu son clar e·ill prat son gen,
Pel novel deport que reingna,
Me ven al cor grans jois jacer. 

II.
D’aquest’ amor son tan cochos
Que quant eu vauc ves leis corren,
Vejaire m’es c’a reüsos
Me·n torn e qu’ella m’an fugen;
E mos cavals i cor tan len,
Greu er cui mais i ateingna
S’amors non la·m fai remaner.

III.
De tal domna soi cobeitos
A cui non aus dir mon talen;
Ans quant remire sas foisos,
Totz lo cors me·n vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
Que l’aus dir per sieu mi teingna,
Pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son sei dit amoros
E siei fait douz e plazen;
Qu’anc non nasquet sai entre nos
Neguna c’aia cors tan gen:
Grailla es, fresca ab cor plaisen,
E non cre genser s’enseingna
Ni no·n vi hom ab tan plazer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
Per so car vau mon miellz querren,
E son d’aitan aventuros 
Qu’enquar n’aurai mon cor jauçen
La merce de mon bon Guiren
Que·m vol e m’apel’ e·m deigna
E m’a tornat en bon esper. 

Versione 2:
I.
Qan lo rossinhols el foillos
Dona d’amor e·n qer e·n pren
E mou son chan jauzen joios
E remira sa par soven,
E·l riu son clar e· prat son gen,
Pel novell deport qe reinha,
Mi ven al cor grandz jois jazer.

II.
D’aquest’ amor sui tan cochos
Qe qant ieu vau vas leis corren,
Vejaire m’es q’a reversos
Me·n torn e q’ill se n’an fugen;
E mos cavalls hi vai tan len
Qe greu er qe lai ateinha
S’amors no la·m fa remaner.

III.
De tal donna sui desiros
A cui non aus dir mon talen;
Anz qant remire sas fazos,
Toz le cors me·n vai esperden.
Dieus! s’aurai ja tan d’ardimen
Qe ll’aus dir qe patz me·n teinha,
Pos d’als non ll’aus merce qerer?

IV.
A! qom son siei dich saboros
E siei bon fach fin e valen,
Q’anc non nesqet sai entre nos
Tan bella de neguna gen:
Cors a graille, dolgat, plazen,
E non cug genzer si seinha
Ni anc homs son la poc vezer.

V.
Amors alegre·m part de vos
Per so qe vau mo miells qeren,
E sui en tant aventuros
Q’encaras n’ai mon cor jauzen
La merce de mon bon Geren
Qe·m vol e m’apell’ e·m deinha
E m’a tornat en bon esper. 

VI.
E qi sai reman delechos
E Dieu non sec en Bellïen,
Non sai com sia ja mais pros
Ni com si veinha ha gerimen,
Q’ieu crei e sai mon escïen
Qe cell cui Jhesu Crist seinha
Segura escola pot tener.

Versione 3:
I.
Quan lo rossinhol el follos
Dona d’amor e·n pren
E mou son chant jauzent joyos
E remira sa par soven,
E·l riu son clar e·l prat son gen,
Pel dovel deport que·y renha
Mi vai grans joys al cor jazer.

II.
D’un’ amistat suy enveyos
Quar no sai joya plus valen
Que d’aquesta que bona·m fos
Si·m fazia d’amor prezen,
Que·l cors a gras, delgat e gen
E ses ren que·y descovenha:
Es amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor suy cossiros
Vellan e pueys sompnhan dormen,
Quar lai ay joy meravelos
Per qu’ieu la jau [ab joy jauzen];
Mas sa beutat no·m val nïen,
Quar nulhs amicx no m’essenha
Cum ieu ja n’aya bon saber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochos
Que quant ieu vau ves lieys corren,
Vejaire m’es qu’a reversos
Me·n torn e que lay·s n’an fugen,
A greu cug mais que·y atenha
S’ilha no·s vol aretener.

V.
Amors alegre·s part de vos
Per so quar vau mo mielhs queren;
E fuy en tant aventuros
Qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
Mas pero per mon Bon Guiren
Que·m vol e m’apell’ e·m denha,
M’es ops aparcer mon voler.

VI.
E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen,
No sai cum ja mais sia pros
Ni cum ja venha guerimen,
Qu’ieu sai e cre mon escïen
Que selh qui Jhesus ensenha
Segura escola pote tener.

Versione 2-a:
I.
Pos lo rossignols el foillos
Dona d’amor e qier e pren
E mou son chan jauzen joios
E remira sa par soven,
E·il riu son clar e·il prat son gen,
Per novel deport qi regna,
Me ven al cor granz jois jazer.

II.
Amors, alegre·m part de vos,
Q’ieu sai q’en vauc mon miels qeren;
E fui·n al prim tan volontos
Q’enqeras n’ai mon cors jauzen;
Mas pero port mon bon talen,
Q’enqera m’apell’ e·m degna,
E m’estou partir men voler.

III.
Mas, dura amor, sui tan cochos
Qe cant ieu vauc vas leis corren,
Vejaire m’es qu’en reüssos
Me·n torn et ela·m vai fugen;
E mos cavals i cor ta[n] len
Q’en grieu cugz qe mais l’ategna
S’ab merce non vol remaner.

IV.
A! com son sei fag enveios
E sei bel dig fin e valen,
Qe non nasqet [sai] entre nos
Sa pars, segon mon escïen;
Qe·l cors ha blanc e gai e gen,
Per qu’ieu non cug tam bella regna
Ni anc qant lo pogues vezer.

Versione 3-a:
I.
Can lo rossinhol el fulhos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chan jauzen joyos
E remira sa par soven,
E·l rieu son clier e·l prat son gen
Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor gran joy çazer.

II.
D’un’ amistat soi enveios,
Car no sai joia tan valen,
C’or e dezir, que bona·m fos
Si·n fazia d’amar parven,
Que·l cors a gran, delgat e gen
E sen ren que·l desconvenha:
Es s’amor bon’ ab bon saber.

III.
D’est’ amor soi fort cossiros
Velhan, e pueys son ja dormen,
Car lay ay joy meravilhos
Per qu’ieu la jau ab joy jauzen;
Mas sas beutaz no·m val nïen,
C’amicx mielhs no sec la senha
De mi ab mays de bel plazer.

IV.
D’aquest’ amor soi [tan] cochos
Que cant yeu vau vas luy corren,
Vejaire m’es que raïzos 
Me·n torn e qu’ela m’an fugen,
E sos chivaus cor aitan len
Que greu er mays qui l’atenha
S’amors no la·m fay remaner.

V.
Amors, alegre·m part de vos
Per tal car vau mo mielhs queren,
E soi de tan, aventuros
Qu’en breu n’auray mon cor jauzen
La merce de mon bel Guiren
Que·m vol e·m dezir e·m denha
E m’a tornat en bon esper.

  • letto 583 volte

Stimming

I.
Quand lo rossinhols el folhos
dona d’amor en quier en pren
e mou son chant jauzen jojos
e remira sa par soven; 
eil riu son clar eil prat son gen,
pel novel deport, que renha,
mi ven al cor grans jois jazer.

II. 
D’un’ amistat soi envejos,
car no sai joja plus valen, 
c’or e dezir, que bonam fos,
sim fazia d’amor prezen;
quel cors a gras, delgat e gen,
e ses ren, quei descovenha,
es s’amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor soi cossiros
velhan e pueis sompnhan durmen,
car lai ai joi meravilhos,
per qu’ieu la jau jauzitz jauzen;
mas sa beutatz nom val nien, 
car nulhs amicx nom essenha
cum ieu ja n’aja bon saber.

IV.
D’aquest’ amor sui tant cochos,
que quand ieu vauc ves lieis corren,
vejaire m’es, qu'a reversos 
m’en torn, e qu’ella m’an fugen;
e mos cavals i vai tan len,
greu er, qu’oimais i atenha,
s’amors no lam fai remaner.

V.
De tal dompna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen, 
anz quan remire sas faissos,
totz lo cors m’en vai esperden;
et aurai ja tant d’ardimen,
quel aus dir, per sieu mi tenha,
pois d’als non ll’aus merce querer?

VI.
A! cum son siei dich amoros
e siei faich son doutz e plazen!
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna, c’ajal cors tant gen,
grailes, fresca, ab cor plazen,
e non cre, genser s’ensenha,
ni non vi hom ab tant plazer.

VII.
Amors, alegres part de vos,
per so car vau mon mielhs queren,
e soi en tant aventuros, 
qu’encaras n’ai mon cor jauzen,
la merce de mon bon guiren,
quem vol em apell’ em denha
e m’a tornat en bon esper.

VIII.
E qui sai reman delechos
e dieu non sec en Belleen,
non sai, com sia jamais pros,
ni com ja venh’ a guerimen;
qu’ieu sai e crei mon escien,
que cell, cui Jhesus ensenha,
segura escola pot tener.

  • letto 543 volte

Wolf-Rosenstein

I.
Quan lo rossinhols el follos
dona d’amor e·n quier e·n pren,
e mou son chant jauzent joyos,
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que·y renha,
mi ven al cor grans joys jazer.

II.
D’un’amistat suy enveyos --
quar no sai joya plus valen --
c’or e dezir, que bona·m fos
si·m fazia d’amor prezen;
que·l cors a gras, delgat e gen,
e ses ren que·y descovenha,
e s’amors bon’ab bon saber.

III.
D’aquest’amor suy cossiros
vellan e pueys sompnhan dormen,
quar lai ay joy meravelos
per qu’ieu la jau joyos, jauzen;
mas sa beutatz no·m val nien,
quar nulhs amicx no m’essenha
cum ieu ja n’aya bon saber.

IV.
D’aquest’amor suy tan cochos
que quant ieu vau ves lieys corren,
vejaire m’es qu’a reüsos
m’en torn e que lay·s n’an fugen;
e mos cavals y cor tan len…
a greu cug mais que·y atenha,
s’amors no la·m fay remaner.

V.
Amors, alegres part de vos,
per so quar vau mo mielhs queren;
e suy en tant aventuros
qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
la merce de mon Bon Guiren
que·m vol e m’apell’e·m denha,
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qui sai rema deleytos
e Dieu non siec en Bethleem,
no sai cum ja mais sia pros,
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu sia e cre, mon escien,
que selh qui Jhesus ensenha
segura escola pot tener.

  • letto 479 volte

Collazione

Ordine coblas:

  I II III IV V VI
ABDIKN²Sg 1 2 3 4 5  
MMʰ²(2)e 1 2 3 4 5 6
a² 1 5 2 4    
CEMʰ²(1) 1 2bis 3bis 2 5 6
R 1 2bis 3bis 2 5  

1
 
A: Qand lo rossignols el foillos
B: [Q]and lo rossignols el foillos
C: Quan lo rossinhol el follos
D: Quant lo rosignols el fuoillos
E: Quan lo rossinhols el foillos
I: Quant lo rossignols el fuoillos
K: Quant lo rossignols el fuoillos
M: Qan le rossinhols el foilhos
Mʰ²(1): Can lo rossinhol el foillos
Mʰ²(2): Qan le rossinhols el foilhos
N²: Quant lo rossignols el fuoillos
R: Can lo rossinhol el fulhos
Sg: Qant lo rosynol el foilhos
a²: Pos lo rossigniols el foillos
e: Can lo rossinhols el foilhos
 
2
 
A: dona d'amor e·n quier e·n pren
B: dona d'amor e·n qier e·n pren,
C: dona d'amor e·n quier e·n pren
D: dona d'amor e·n quier e·n pren
E: dona d'amor e·n quer e·n pren
I: dompna d'amor e·n quer e·n pren
K: domna d'amor e·n quer e·n pren
M: dona d'amor e·n qer e·n pren
Mʰ²(1): dona d'amor e·n quier e·n pren
Mʰ²(2): dona d'amor e·n quer e·n pren
N²: dona d'amor e·n quer e·n pren
R: dona d'amor e·n quier e·n pren
Sg: dona d'amor e·n quer e·m pren
a²: dona d'amor e qier e pren
e: dona d'amor e·n quer e·n pren
 
3
 
A: e mou son chant gauzen joios
B: en mou son chant jauzen joios
C: e mou son chant iauzent joyos
D: e mou son chant jauzen joios
E: e mou son chan jauzen joios
I: e mou son chant jauzen e joios
K: e mou son chant jauzen e joios
M: e mou son chan jauzen joios
Mʰ²(1): e mou son chan jauzen joios
Mʰ²(2): e mon son chan jauzen joios
N²: e mou son chan jauzen joios
R: e mou son chan jauzen joyos
Sg: e mou son chant gausent joios
a²: e mou son chan jauzen joios
e: e mou son chan jauzen joios
 
4
 
A: e remira sa par soven
B: e remira sa par soven
C: e remira sa par soven
D: e remira sa par soven
E: e remira sa par soven
I: e remira sa par sonen
K: e remira sa par sonen
M: e remira sa par soven
Mʰ²(1): e remira sa par soven
Mʰ²(2): e remira sa par soven
N²: e remira sa par soven
R: e remira sa par soven
Sg: e remira sa par soven
a²: e remira sa par soven
e: e remira sa par soven
 
5
 
A: e il riu son clar e il prat son gen
B: e il riu son clar e ill prat son gen
C: e·l riu son clar e·l prat son gen
D: e ill riu son clar e ill prat son gen
E: e ill riu son clar e ill prat son gen
I: e ill riu son clar e ill prat son gen
K: e il riu son clar e il prat son gen
M: e·l riu son clar e·l prat son gen
Mʰ²(1): e ill riu son clar e ill prat son gen
Mʰ²(2): e·l riu son clar e·l prat son gen
N²: e il riu son clar e il prat son gen
R: e·l rieu son clier e·l prat son gen
Sg: e·l riu son clar e·l prat son gen
a²: e il riu son clar e il prat son gen
e: e·l riu son clar e·l prat son gen
 
6
 
A: pel novel deport que reigna
B: pel novel deport que reigna
C: pel novel deport que·y renha
D: pel novel deport que reingna
E: pel novel deport que·i renha
I: pel novel deport que reingna
K: pel novel deport que reingna
M: per novell deport qe reinha
Mʰ²(1): pel novel deport que renha
Mʰ²(2): per novell deport qe reinha
N²: pel novel deport que reigna
R: pel novel deport que renha
Sg: pel novell deport que regha
a²: per li novel de ponr qi regna
e: pel novell deport que renha
 
7
 
A: mi ven al cor grans jois jazer.
B: m'en ven al cor grans jois jazer.
C: mi vai grans joys al cor jazer.
D: me ven al cor grans jois jacer.
E: me vai grans jois al cor jazer.
I: me ven al cor fis jois jazer.
K: me ven al cor fis jois jazer.
M: mi ven al cor grandz jois jazer.
Mʰ²(1): me vai al cor gran joi jazer.
Mʰ²(2): mi ven al cor grandz jois jazen.
N²: mi ven al cor fis jois jazer.
R: mi ven al cor gran joy cazer.
Sg: me ven al cor fin joi jazer.
a²: mi ven al cor granz jois jazer.
e: mi ven al cor gran jois jazer.
 
8
 
A: D'aqest'amor sui tant cochos
B: D'aqest'amor son tant cochos
C: D'aquest'amor suy tan cochos
D: D'aquest'amor son tan cochos
E: D'aquest'amor soi tan coitos
I: D'aquest'amor son tan cochos
K: D'aquest'amor son tan cochos
M: D'aqest'amor sui tan cochos
Mʰ²(1): D'aquest'amor soi tan coitos
Mʰ²(2): D'aquest'amor sui tan cochos
N²: D'aquest'amor son tan cochos
R: D'aquest'amor soi tant cochos
Sg: D'aquest'amor son tan cochos
a²: Mas dura amor sui tan cochos
e: D'aquest'amor sui tan cochos
 
9
 
A: que qand ieu vau vas lieis corren
B: que qant eu vauc vas lieis corren
C: que quant ieu vau ves lieys corren
D: que quant eu vauc ves leis corren
E: que quant ieu vauc vas leis corren
I: que quant eu vauc vas leis coren
K: que quant eu vauc ves leis corren
M: qe qant ieu vau vas leis corren
Mʰ²(1): que cant ieu vauc ues lieis corren
Mʰ²(2): qe qant ieu vau vas lei corren
N²: que qant eu vauc ves lei corren
R: que cant yeu vau vas luy corren
Sg: que cant eu vau ves leis corren
a²: qe cant ieu vauc vas leis corren
e: que cant ieu vau vas lei corren
 
10
 
A: vejaire m'es c'a rehusos
B: vejaire m'es q'a rehusos
C: vejaire m'es qu'a reversos
D: vejaire m'es c'a reusos
E: vejaire m'es que·n torn aravios
I: vejaire m'es e c'a reusos
K: vejaire m'es c'a reusos
M: vejaire m'es q'a reversos
Mʰ²(1): vejaire m'es
Mʰ²(2): vejaire m'es q'a reversos
N²: vejaire m'es carensos
R: vejaire m'es que raizos
Sg: vejaire m'es car je n'oi sos
a²: vejaire m'es q'eu reisos
e: vejaire m'es c'a reversos
 
11
 
A: m'en torn e qu'ella m'an fugen
B: m'en torn e q'ella m'an fugen
C: m'en torn e que lays n'an fugen
D: m'en torn e qu'ella m'an fugen
E: e qu'ieu m'en torn et elas n'an fugen
I: m'en torn e qu'ella m'an fugen
K: m'en torn e qu'ella m'an fugen
M: m'en torn e q'ill se nan fugen
Mʰ²(1): careir torn e que las n'an fugen
Mʰ²(2): m'en torn e q'ill s'en an fugen
N²: m'en torn a qu'ella m'an fugen
R: m'en torn e qu'ela m'an fugen
Sg: m'en torn e qu'ela m'an fugen
a²: m'en torn et ela·m vai fugen
e: m'en torn e qu'ill s'en an fugen
 
12
 
A: e mos cavals i cor tant gen
B: e mos cavals i cor tant len
C: e mos cavals vai aitan len
D: e mos cavals i cor tan len
E: e mos cavals vai tan len
I: e mos cavals i cor tan len
K: e mos cavals i cor tan len
M: e mos cavalls hi vai tan len
Mʰ²(1): e mos cavals vai tan len
Mʰ²(2): e mos cavalls hi vai tan len
N²: e mos cavals i cor tan len
R: e sos chivaus cor aitan leu
Sg: e mon caval i corr tan len
a²: e mos cavals i cor ta len
e: e mos cavals hi vai tan len
 
13
 
A: greu er q'oimais i ateigna
B: greu er q'oimais i ateigna
C: a greu cug mais que y atenha
D: greu er cui mais i ateingna
E: a greu cug mais que·i atenha
I: greu er cui mais ateingna
K: greu er c'uimais i ateingna
M: qe greu er qe lai ateinha
Mʰ²(1): que greu cug mais que·i atenha
Mʰ²(2): qe greu er qe lai ateinha
N²: greu er c'uimais i ateingna
R: que greu er mays qu'i l'atenha
Sg: greu er c'uymais i atenha
a²: qe a grieu cugz que mais la tegna
e: que greu er que lai ateinha
 
14
 
A: s'Amors no la·n fai remaner.
B: s'Amors no la·n fai remaner.
C: s'ilha no·s vol aretener.
D: s'Amors non la·n fai romaner.
E: cela no·s vol aremaner.
I: s'Amors non la·m fai romaner.
K: s'Amors non la·m fa i romaner.
M: s'Amors no la·m fa remaner.
Mʰ²(1): s'ela nos vol aremaner.
Mʰ²(2): s'Amors no la·m fa remaner
N²: s'Amors no la·m fai remaner.
R: s'Amors no la·m fay remaner.
Sg: si Amor non le·m fai remaner.
a²: s'ab merce non vol remaner.
e: s'Amors no la·m fa remaner.
 
8bis
 
C: D'un'amistat suy enveyos
E: D'un'amistat soi enveios
Mʰ²(1): D'un'amistat soi enveios
R: D'un'amistat soi enveios
 
9bis
 
C: quar no sai joya plus valen
E: qar no sai joia plus valen
Mʰ²(1): car non sai joi plus valen
R: car no sai joia tan valen
 
10bis
 
C: que d'aquesta que bona·m fos
E: c'or e de fi que bona·m fos
Mʰ²(1): cor e dezir que bona·m fos
R: c'or e dezir que bona·m fos
 
11bis
 
C: si·m fazia d'amor prezen
E: si·m fazia d'amor prezen
Mʰ²(1): si·m fazia d'amor prezen
R: si en fazia d'amar parven
 
12bis
 
C: que·l cors a gras delgat e gen
E: que·l cors ha gras dilgat e gen
Mʰ²(1): que·l cors a gras dalgat e gen
R: que·l cors a gran delgat e gen
 
13bis
 
C: e ses ren que·y descovenha
E: e ses re que·i descovenha
Mʰ²(1): e no·i a re que·s descovenha
R: e sen ren que·l descovenha
 
14bis
 
C: es amors bon'ab bon saber.
E: es amors bon'a bon saber.
Mʰ²(1): a s'amor bona bon saber.
R: es s'amor bon'ab bo saber.
 
15
 
A: De tal dompna sui cobeitos
B: De tal dompna sui cobeitos
D: De tal domna soi cobeitos
I: De tal domna son cobeitos
K: De tal domna son cobeitos
M: De tal donna sui desiros
Mʰ²(2): De tal donna sui desiros
N²: De tal domna son cobeitos
Sg: D'aital dona son cobeitos
e: Di tal dona sui deziros
 
16
 
A: a cui non aus dir mon talen
B: a cui non aus dir mon talen
D: a cui non aus dir mon talen
I: a cui non aus dir mon talen
K: a cui non aus dir mon talen
M: a cui non aus dir mon talen
Mʰ²(2): a cui non aus dir mon talen
N²: a cui non aus dir mon talen
Sg: a cui non aus dir mon talan
e: a cui non aus dir mon talen
 
17
 
A: anz qan remire sas faissos
B: anz qan remire sas faissos
D: ans quant remir sas faisos
I: ans quant remire sas faisos
K: ans quant remire sas faisos
M: anz qant remire sas fazos
Mʰ²(2): anz qant remire sas fazos
N²: ans qant remir son faisos
Sg: ans can remire sas faissos
e: ans cant remire sas fazos
 
18
 
A: totz lo cors m'en vai esperden
B: totz lo cors m'en vai esperden
D: toz lo cors m'en vai esperden
I: toz lo cor m'en vai esperden
K: toz lo cors m'en vai esperden
M: totz le cors m'en vai esperden
Mʰ²(2): totz le cors m'en vai esperden
N²: toz lo cor m'en vai esperden
Sg: tot lo cor me vai esperden
e: totz lo cors m'en vai esperden
 
19
 
A: et aurai ja tant d'ardimen
B: et aurai ja tant d’arclimen
D: et aurai i a tan d'ardimen
I: et aurai ja tan d'ardimen
K: et aurai ja tan d'ardimen
M: dieus s'aurai ja tan d'ardimen
Mʰ²(2): dieus s'aurai ja tan d'ardimen
N²: et aurai ja tan d'ardimen
Sg: e autra ja tan d'ardimen
e: dieus s'aurai ja tan d'ardimen
 
20
 
A: que l'aus dir que per sieu mi teigna
B: qe il aus dir que per sieu mi teigna
D: que l'aus dir que per sieu mi teingna
I: que l'aus dir que per sieu me teinga
K: que l'aus dir que per sieu me teingna
M: qe ll'aus dir qe patz m'en teinha
Mʰ²(2): qe ll'aus dir qe patz m'en teinha
N²: que ill aus dir qe per sieu me teingna
Sg: que l'aus dir que per seu me tenha
e: que ll'aus dir que patz manteinha
 
21
 
A: puois no il aus merce querer.
B: pois eu no il aus merce querer.
D: pois d'als non ll'aus merce querrer.
I: pois d'als non l'aus merce querer.
K: pois d'als non l'aus merce querrer.
M: pos d'als non ll'aus merce qerer.
Mʰ²(2): pos d'als non ll'aus merse qerer.
N²: pois d'als non l'aus merce querer.
Sg: pois d'aus non l'aus merce querer.
e: pos d'als non ll'aus merci querer.
 
15bis
 
C: D'aquest'amor suy cossiros
E: D'aquest'amor soi consiros
Mʰ²(1): D'aquest'amor soi consiros
R: D'est'amor soi fort cossiros
 
16bis
 
C: vellan e pueys sompnhan dormen
E: veillan e pueis somjan durmen
Mʰ²(1): veillan e pueis somjan durmen
R: velhom e pueys son ja dormen
 
17bis
 
C: quar lai ay joy meravelos
E: quar lai ai joi meravillos
Mʰ²(1): car lai ai joi merveillos
R: car lay ay joy meravilhos
 
18bis
 
C: per qu'ieu la jau iauzens joyos
E: per qu'ieu la jau jauzitz jauzen
Mʰ²(1): per qu'ieu la jau jauzitz jauzen
R: per qu'ieu la jau ab joy jauzen
 
19bis
 
C: mas sa beutat no·m val nien
E: mas sa beutatz no·m val nien
Mʰ²(1): mas si beutatz no·m val nien
R: mas sas beutatz no·m val nien
 
20bis
 
C: quar nulhs amicx no·m essenha
E: quar nuils amicx non ha de me
Mʰ²(1): car nuills amicx de mi non a
R: c'a miey mielhs no sec la senha
 
21bis
 
C: cum ieu ja n'aya bon saber.
E: com ieu ja n'aia bon saber.
Mʰ²(1): com ieu n'aia bon saber.
R: de mi ab mays de bel plazer.
 
22
 
A: A! cum son siei dich amoros
B: A! cum son siei dich amoros
D: A! com son sei dit amoros
I: Ai! com son siei dit amoros
K: Ai! com son siei dit amoros
M: A! qom son siei dich saboros
Mʰ²(2): A! qom son siei dich saboros
N²: Ai! com son siei ditz amoros
Sg: Ay! com son soi dit saboros
a²: Ai! con son sei fag enveios
e: Ah! com son siei dich saboros
 
23
 
A: e siei faich son doutz e plazen
B: e siei faich son doutz e plazen
D: e siei fait son douz e plasen
I: e siei faitz son douz e plasen
K: e siei faitz son douz e plasen
M: e siei bon fach fin e valen
Mʰ²(2): e siei bon fach fin e valen
N²: e siei faitz son dous e plaisen
Sg: e soi fait son douz e plazen
a²: e sei bel dig fai e valen
e: e siei bon fach fin e valen
 
24
 
A: c'anc non nasqet sai entre entre nos
B: c'anc non nasqet sai entre nos
D: qu'anc non nasqet sai entre nos
I: qu'anc non nasquet sai entre vos
K: qu'anc non nasquet sai entre vos
M: q'anc non nasqet sai entre nos
Mʰ²(2): q'anc non nasqet sai entre nos
N²: qu'anc no nasquet sai entre nos
Sg: c'anc no nasquet sai entre nos
a²: qe non nasqet entre nos
e: c'anc non nasquet sai entre nos
 
25
 
A: neguna c'aia·l cors tant gen
B: neguna q'aia·l cors tant gen
D: neguna c'aia cors tan gen
I: neguna c'aia cors tan gen
K: neguna c'aia cors tan gen
M: tan bella de neguna gen
Mʰ²(2): tan bella de neguna gen
N²: neguna c'aia cors tan gen
Sg: neguna c'aia cors tan gen
a²: sa pars segon mon escien
e: tan bella de neguna gen
 
26
 
A: grail'es e fresca ab cor plazen
B: grail'es fresca ab cor plazen
D: grailla es fresca ab cor plaisen
I: grailla es fresc e plasen
K: grailla es fresc e plasen
M: cors ha graille dolgat plazen
Mʰ²(2): cors ha graille delgat plazen
N²: grailla es frescha e plaisen
Sg: gaia es e fresc e plazen
a²: qe·l cors ha blanc e gai e gen
e: cors ha graille delgat plazen
 
27
 
A: e non cre gensser s'enseigna
B: e non cre gensser s'enseigna
D: e non cre genser s'enseingna
I: e non cre genser s'enseingna
K: e non cre genser s'enseigna
M: e non cug genzers si seinha
Mʰ²(2): e non cug genzers si seinha
N²: e non cre genser s'enseigna
Sg: e non cre gensor s'ensenha
a²: per qi'eu non cug tam bella regna
e: e non cug genzers si seinha
 
28
 
A: ni non vi hom ab tant plazer.
B: ni non vi hom ab tant plazer.
D: ni non vi hom aitan plazer.
I: ni non vi hom ab tan plazer.
K: ni non vi hom ab tan plazer.
M: ni anc homs non la poc vezer.
Mʰ²(2): ni anc homs non la poc vezer.
N²: ni non vi hom ab tan plazer.
Sg: ni non vi hom ab tan plazer.
a²: ni anc qant lo pognes vezer.
e: ni anc homs non la pot vezer.
 
29
 
A: Amors alegres part de vos
B: Amors alegres part de vos
C: Amors alegres part de vos
D: Amors alegre·m part de vos
E: Amor alegre·m part de vos
I: Amors alegre·m part de vos
K: Amors alegre·m part de vos
M: Amors alegres part de vos
Mʰ²(1): Amor alegres part de vos
Mʰ²(2): Amors alegres part de vos
N²: Amors alegre·m part de vos
R: Amors alegre·m part de vos
a²: Amors alegre·m part de vos
e: Amors alegres part de vos
 
30 
 
A: per so car vau mon mieills queren
B: per so car vau mo mieills queren
C: per so quar vau mo mielhs queren
D: per so car vau mo miellz querren
E: per so quar vauc mon meils queren
I: per so car vau mo miels queren
K: per so car vau mo miels queren
M: per so qe vau mo miells qeren
Mʰ²(1): per so car vauc mon meills queren
Mʰ²(2): per so qe vau mon miells qeren
N²: per so qar va o mo miels queren
R: per tal car vau mo mielhs queren
a²: q'ieu sai qen vauc non miel qeren
e: per so que vau mon miells queren
 
31
 
A: e sui d'aitan aventuros
B: e sui d'aitan aventuros
C: e fuy entant aventuros
D: e son d'aitan aventuros
E: e fui en tant aventuros
I: e son d'aitant aventuros
K: e son d'aitant aventuros
M: e sui en tant aventuros
Mʰ²(1): e fui en tan aventuros
Mʰ²(2): e sui en tant aventuros
N²: e son d'aitant aventuros
R: e soi de tan aventuros
a²: e fui·n al prim tan volontos
e: e sui en tant aventuros
 
32
 
A: qan car n'aurai mon cor gauzen
B: q'encar n'aurai mon cor gauzen
C: qu'enqueras n'ay mon cor jauzen
D: qu'enquar n'aurai mon cor jauçen
E: en que retrai mon cor jauzen
I: q'enquier n'aurai mon cor jauzen
K: q'enquier n'aurai mon cor jauzen
M: q'en caras n'ai mon cor jauzen
Mʰ²(1): qu'enqueras n'ai mon cor jauzen
Mʰ²(2): q'encaras n'ai mon cor jauzen
N²: q'enquier n'aurai mon cor jauzen
R: qu'en breu n'auray mon cor jauzen
a²: q'enqeras n'ai mon cors jausen
e: qu'encaras n'ai mon cor jauzen
 
33
 
A: la merce de Mon Bon Guiren
B: la merce de Mon Bon Guiren
C: mas pero per Mon Bon Guiren
D: la merce de Mon Bon Guiren
E: mas pero per Mon Bo Guiren
I: la merce de Mon Bon Guren
K: la merce de Mon Bon Guiren
M: la merce de Mon Bon Geren
Mʰ²(1): mai pero per Mon Bon Guiren
Mʰ²(2): la merse de Mon Bon Geren
N²: la merce de Mon Bon Guiren
R: la merce de Mon Bel Guiren
a²: mas pero port Mon Bon Talen
e: la merse de Mon Bon Geren
 
34
 
A: qe·m vol e m'apella e·m deigna
B: qe·m vol e m'apella e·m deigna
C: que·m vol e m'apell'e·m denha
D: que·m vol a mi apel e·m deigna
E: que·m vol e m'apel'e·m denha
I: que·m vol e m'apel e·m deingna
K: que·m vol e m'apel' e·m deingna
M: qe·m vol e m'apell' e·m deinha
Mʰ²(1): que·m vol e m'apella e·m denha
Mʰ²(2): que·m vol e m'apell' e·m deinha
N²: que·m vol e m'appella e·m deingna
R: que·m vol e·m dezir e·m denha
a²: q'enqera mi pella mi degna
e: que·m vol e m'apell e·m deinha
 
35
 
A: e m'a tornat en bon esper.
B: e m'a tornat en bon esper.
C: m'es ops a parcer mon voler.
D: e m'a tornat en bon esper.
E: m'est eup a parser mon voler.
I: e m'a tornat en bon esper.
K: e m'a tornat en bon esper.
M: e m'a tornat en bon esperer.
Mʰ²(1): m'es ops a partir mon voler.
Mʰ²(2): e m'a tornat en bon esper.
N²: e m'a tornat en bon esper.
R: e m'a tornat en bon esper.
a²: e m'en stou partir m'en voler.
e: e m'a tornat en bon esper.
 
36
 
C: E qui sai rema deleytos
E: Qui sai rema deleitos
M: E qi sai reman delechos
Mʰ²(1): E qui sai rema deleitos
Mʰ²(2): E qi sai reman delechos
e: E qui sai reman delechos
 
37
 
C: e Dieu non siec en Bethleem
E: e Dieu no sec en Belleen
M: e Dieu non sec en Bellien
Mʰ²(1): e Dieu non sec en Belleen
Mʰ²(2): e Dieu non sec en Bellien
e: e Dieu non sei en Belleen
 
38
 
C: no sai cum ja mais sia pros
E: no sai com ja mais sia pros
M: non sai com sia ja mais pros
Mʰ²(1): no sai com jamai sia pros
Mʰ²(2): non sai con sia ja mais pros
e: non sai com sia jamais pros
 
39
 
C: ni cum venh'a guerimen
E: ni com ja venh'a guerimen
M: ni com si veinha gerimen
Mʰ²(1): ni com ja venh'a guerimen
Mʰ²(2): ni con si veinh' a gerimen
e: ni com ja venh'a guerimen
 
40
 
C: qu'ieu sai e cre mon escien
E: qu'ieu sai e cre mon essien
M: q'ieu cre e sai mon escien
Mʰ²(1): qu'ieu sai e cre mon essien
Mʰ²(2): q'ieu crei e sai mon escien
e: qu'ieu crei e sai, mon essien
 
41
 
C: que selh qui Jhesus ensenha
E: que cel cui Jhesus ensenha
M: qe·l cell cui Jhesu Crist seinha
Mʰ²(1): que sel qui Ihus ensenha
Mʰ²(2): qe·l cell cui Ihu Crist seinha
e: que sel qui Jesus ensenha
 
42
 
C: segura escola pot tener.
E: seguir'escola pot tener.
M: segura colpa pot tener.
Mʰ²(1): segura escola pot tener.
Mʰ²(2): segura colpa tot tener.
e: segura escola pot tener.

 
 

  • letto 1364 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3313 volte

CANZONIERE A

  • letto 3797 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 772 volte

Edizione diplomatica

 

  
       Q                      andlorossignols
                               el foillos. dona
                               damor enquier
                               enpren. Emou
                               son chant gau-
                               zen ioios. Eremi
                               ra sapar souen.
     Eil riu son clar eilprat son gen. pel no
     uel deport que reigna. miuen aicor g(ra)ns
     iois iazer.


   Daqest amor sui tant cochos. Que qand
    ieu uau uas lieis corren. ueiaire mes ca
    rehusos. mentorn equella man fugen.
    Emos cauals icor tant gen. Greu er qoi
    mais i ateigna. Samors nolan fai re
    maner.


  D e tal dompna sui cobeitos. Acui nonaus
     dir mon talen. anz qan remire sas faissos.
     Totz lo cors men uai esp(er)den. Et aurai
      iatant dardimen. Q(ue) laus dir q(ue) p(er) sieu
      miteigna. puois noil aus merce q(ue)rer.

    Acum son siei dich amoros. Esiei faich
     son doutz eplazen. Canc non nasqet sai
     entre entre nos. neguna caial cors ta(n)t
      gen. Grailes efresca ab cor plazen. enon
      cre gensser sen seigna. ni non ui hom
      abtant plazer.

    Amors alegres part deuos, p(er)socar uau
     mon mieills queren. Esui daitan auentu
     ros
. Qancar naurai mon cor gauzen. La
     merce demon bon guiren. Qem uol ema
     pella emdeigna. Ematornat en bon esper.
  • letto 2173 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  Q                      andlorossignols
                               el foillos. dona
                               damor enquier
                               enpren. Emou
                               son chant gau-
                               zen ioios. Eremi
                               ra sapar souen.
     Eil riu son clar eilprat son gen. pel no
     uel deport que reigna. miuen alcor g(ra)ns
     iois iazer.
  Qand lo rossignols el foillos
  dona d'amor e
·n quier e·n pren,
  e mou son chant gauzen joios
  e remira sa par soven,
  e il riu son clar e il prat son gen,
  pel novel deport que reigna
  mi ven al cor grans jois jazer.
    II
  Daqest amor sui tant cochos. Que qand
    ieu uau uas lieis corren. ueiaire mes ca
    rehusos. mentorn equella man fugen.
    Emos cauals icor tant gen. Greu er qoi
    mais i ateigna. Samors nolan fai re
    maner.
  D'aqest'amor sui tant cochos
  que, qand ieu vau vas lieis corren,
  vejaire m'es c'a rehusos
  m'en torn e qu'ella m'an fugen.
  E mos cavals i cor tant gen,
  greu er q'oimais i ateigna
  s'Amors no la
·n fai remaner.
    III
  D e tal dompna sui cobeitos. Acui nonaus
     dir mon talen. anz qan remire sas faissos.
     Totz lo cors men uai esp(er)den. Et aurai
      iatant dardimen. Q(ue) laus dir q(ue) p(er) sieu
      miteigna. puois noil aus merce q(ue)rer.
  De tal dompna sui cobeitos,
  a cui non aus dir mon talen;
  anz, qan remire sas faissos,
  totz lo cors m'en vai esperden.
  Et aurai ja tant d'ardimen
  que l'aus dir que per sieu mi teigna,
  puois no il aus merce querer?
    IV
  Acum son siei dich amoros. Esiei faich
     son doutz eplazen. Canc non nasqet sai
     entre entre nos. neguna caial cors ta(n)t
      gen. Grailes efresca ab cor plazen. enon
      cre gensser sen seigna. ni non ui hom
      abtant plazer.
  A! cum son siei dich amoros
  e siei faich son doutz e plazen:
  c'anc non nasqet sai entre entre nos
  neguna c'aia
·l cors tant gen;
  grail'es e fresca ab cor plazen,
  e non cre gensser s'enseigna,
  ni non vi hom ab tant plazer.
    V
  Amors alegres part deuos, p(er)socar uau
     mon mieills queren. Esui daitan auentu
     res
. Qancar naurai mon cor gauzen. La
     merce demon bon guiren. Qem uol ema
     pella emdeigna. Ematornat en bon esper.
  Amors alegres part de vos,
  per so car vau mon mieills queren;
  e sui d'aitan aventuros

  qan car n'aurai mon cor gauzen:
  la merce de mon Bon Guiren,
  qe
·m vol e m'apella e·m deigna
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 811 volte

CANZONIERE B

  • letto 3001 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                          Vai al manoscritto [69]

  • letto 2339 volte

Edizione diplomatica

 

  
                                   And lo rossig-
                                   nols elfoil-
                                   los. dona da
                                   mor enqier
                                   enpren. en
                                   mou son ch-
                                   ant iauzen
                                   ioios. eremi
     ra sapar souen. eil riu son clar eill
     prat son gen. pel nouel deport que
     reigna. men uen alcor grans iois ia-
     zer.

   D aqest amor son tant cochos. Q(ue) qant

   eu uauc uas lieis corren. ueiaire mes
   qarehusos mentorn eqella man fu
   gen. emos cauals i cor tant len. greu
   er qoimais i ateigna. samors nolan
   fai remaner.


  D etal dompna sui cobeitos. a cui non
   aus dir mon talen. anz qan remire
   sas faissos. totz lo cors men uai esp(er)den.
   et aurai ia tant darclimen. qeilaus
   dir que p(er) sieu mi teigna. pois eu noil
   aus merce q(ue)rer.

  A cum son siei dich amoros. esiei faich
   son doutz eplazen. canc non nasqet
   sai entre nos. neguna qaial cors tant
   gen. Grailes fresca ab cor plazen. enon
   cre gensser sen seigna. ni non ui hom
   ab tant plazer.

  A mors alegres part de uos. p(er) so car uau
   mo mieills queren. e sui daitan auen
   turos. qencar naurai mon cor gauzen.
   la merce demon bon guiren. qem uol
   emapella emdeigna. ema tornat en
   bon esper.
  • letto 2510 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
                                   And lo rossig-
                                   nols elfoil -
                                   los. dona da
                                   mor enqier
                                   enpren. en
                                   mou son ch -
                                   ant iauzen
                                   ioios. eremi
     ra sapar souen. eil riu son clar eill
     prat son gen. pel nouel deport que
     reigna. men uen alcor grans iois ia -
     zer.
  [Q]and lo rossignols el foillos
  dona d'amor e
·n qier e·n pren,
  en mou son chant jauzen joios
  e remira sa par soven,
  e il riu son clar e ill prat son gen,
  pel novel deport que reigna
  m'en ven al cor grans jois jazer.
    II
   D aqest amor son tant cochos. q(ue) qant
   eu uauc uas lieis corren. ueiaire mes
   qarehusos mentorn eqella man fu
   gen. emos cauals i cor tant len. greu
   er qoimais i ateigna. samors nolan
   fai remaner.

 
  D'aqest'amor son tant cochos
  que, qant eu vauc vas lieis corren,
  vejaire m'es q'a rehusos
  m'en torn e q'ella m'an fugen.
  E mos cavals i cor tant len,
  greu er q'oimais i ateigna
  s'Amors no la
·n fai remaner.
    III
  D etal dompna sui cobeitos. a cui non
   aus dir mon talen. anz qan remire
   sas faissos. totz lo cors men uai esp(er)den.
   et aurai ia tant darclimen. qeilaus
   dir que p(er) sieu mi teigna. pois eu noil
   aus merce q(ue)rer.
  De tal dompna sui cobeitos,
  a cui non aus dir mon talen;
  anz, qan remire sas faissos,
  totz lo cors m'en vai esperden.
  Et aurai ja tant d'arclimen
  qe il aus dir que per sieu mi teigna,
  pois eu no il aus merce querer?
    IV
  A cum son siei dich amoros. esiei faich
   son doutz eplazen. canc non nasqet
   sai entre nos. neguna qaial cors tant
   gen. Grailes fresca ab cor plazen. enon
   cre gensser sen seigna. ni non ui hom
   ab tant plazer.
  A! cum son siei dich amoros
  e siei faich son doutz e plazen:
  c'anc non nasqet sai entre nos
  neguna q'aia
·l cors tant gen;
  grail'es fresca ab cor plazen,
  e non cre gensser s'enseigna,
  ni non vi hom ab tant plazer.
    V
  A mors alegres part de uos. p(er) so car uau
   mo mieills queren. e sui daitan auen
   turos. qencar naurai mon cor gauzen.
   la merce demon bon guiren. qem uol
   emapella emdeigna. ema tornat en
   bon esper.
  Amors alegres part de vos
  per so car vau mo mieills queren;
  e sui d'aitan aventuros
  q'encar n'aurai mon cor gauzen:
  la merce de mon Bon Guiren,
  qe
·m vol e m'apella e·m deigna.
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 679 volte

CANZONIERE C

  • letto 4075 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                             Vai al manoscritto [70]

  • letto 2873 volte

Edizione diplomatica

 

                                    Jau-
  Q  uan lo  fre rudel de blaya.
       rossinhol el follos. dona
       damor enquier en pren.
       e mou son chant iauze(n)t
   ioyos. e remira sa par souen. el
   riu son clar el prat son gen. pel
   nouel deport quey renha. mi uai
   grans ioys al cor iazeR.


         D  una mistat suy enueyos. quar
   no sai ioya plus ualen. que da-
   questa que bonam fos. sim fazia
   damor prezen. quel cors a gras
   delgat e gen. e ses ren quey des-
   couenha. es amors bonab bon


   D aquesta mor suy cos-      sabeR.
   siros. uellan e pueys sompnhan
   dormen. quar lai ay ioy meraue-
   los per quieu la iau iauzens ioy-
   os. mas sa beutat nom ual nien.
   quar nulhs amicx nom essenha.
   cum ieu ia naya bon sabeR.

   D  a questa mor suy tan cochos.
   que quant ieu uau ues lieys
   corren. uejaire mes qua reuer-
   sos. men torn e que lays nau fu-
   gen. e mos cauals uai ai tan len.
   a greu cug mais quey atenha.
   silha nos uol areteneR.

   A mors alegres part de uos. p(er)-
   so quar uau mo mielhs queren.
   e fuy entant auenturos. quen
  queras nay mon cor iauzen.
  mas pero per mon bon guiren.
  quem uol em apellem denha.
  mes ops aparcer mon uoleR.

   E qui sai rema deleytos. e dieu
  non siec en bethleem. no sai cum
  iamais sia pros. ni cum uenha
  guerimen. quieu sai e cre mon
  escien. que selh qui ihesus ense -
  nha. seguraescola pot teneR.

 
  • letto 3032 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel de blaya.   Jaufre Rudel de Blaya.
    I
  Q  uan lo
  rossinhol el follos. dona
      damor enquier en pren.
      e mou son chant iauze(n)t
  ioyos. e remira sa par souen. el
  riu son clar el prat son gen. pel
  nouel deport quey renha. mi uai
  grans ioys al cor iazer.
  
  Quan lo rossinhol el follos
  dona d'amor e
·n quier e·n pren,
  e mou son chant iauzent joyos
  e remira sa par soven,
  e
·l riu son clar e·l prat son gen,
  pel novel deport que
·y renha
  mi vai grans joys al cor jazer.
     
    II
  D  una mistat suy enueyos. quar
  no sai ioya plus ualen. que da-
  questa que bonam fos. sim fazia
  damor prezen. quel cors a gras
  delgat e gen. e ses ren quey des-
  couenha. es amors bonab bon
                                        saber.
  D'un'amistat suy enveyos,
  quar no sai joya plus valen
  que d'aquesta, que bona
·m fos
  si
·m fazia d'amor prezen:
  que
·l cors a gras, delgat e gen
  e ses ren que
·y descovenha;
  es amors bon'ab bon saber.
    III
  D aquesta mor suy cos-     
  siros. uellan e pueys sompnhan
  dormen. quar lai ay ioy meraue-
  los per quieu la iau iauzens ioy-
  os. mas sa beutat nom ual nien.
  quar nulhs amicx nom essenha.
  cum ieu ia naya bon saber.
  D'aquest'amor suy cossiros
  vellan e pueys sompnhan dormen:
  quar lai ay
joy meravelos,
  per qu'ieu la jau jauzens joyos.
  Mas sa beutat no
·m val nien,
  quar nulhs amicx no
·m essenha
  cum ieu ja n'aya bon saber.
    IV
  D  a questa mor suy tan cochos.
  que quant ieu uau ues lieys
  corren. uejaire mes qua reuer-
  sos. men torn e que lays nan fu-
  gen. e mos cauals uai ai tan len.
  a greu cug mais quey atenha.
  silha nos uol aretener.
  D'aquest'amor suy tan cochos
  que quant ieu vau ves lieys corren
  vejaire m'es qu'a reversos
  m'en torn e que lays n'an fugen.
  E mos cavals vai aitan len,
  a greu cug mais que y atenha
  s'ilha no
·s vol aretener.
    V
  A mors alegres part de uos. p(er)-
  so quar uau mo mielhs queren.
  e fuy entant auenturos. quen
  queras nay mon cor iauzen.
  mas pero per mon bon guiren.
  quem uol em apellem denha.
  mes ops aparcer mon uoleR.
  Amors, alegres part de vos
  per so quar vau mo mielhs queren;
  e fuy entant aventuros
  qu'enqueras n'ay mon cor jauzen:
  mas pero per mon Bon Guiren,
  que
·m vol e m'apell'e·m denha,
  m'es ops a parcer mon voler.
    VI
  E qui sai rema deleytos. e dieu
  non siec en bethleem. no sai cum
  iamais sia pros. ni cum uenha
  guerimen. quieu sai e cre mon
  escien. que selh qui ihesus ense-
  nha. seguraescola pot teneR.
  E qui sai rema deleytos
  e Dieu non siec en Bethleem,
  no sai cum ja mais sia pros
  ni cum venh'a guerimen;
  qu'ieu sai e cre, mon escien
  que selh qui Jhesus ensenha
  segura escola pot tener.
  • letto 909 volte

CANZONIERE D

  • letto 2211 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 633 volte

Edizione diplomatica

 

                       Jaufre Rudels deblaia.
      Q                 uant lo rosignols el fuo
                         illos. Dona damor enqui
                         er en pren. Emou son
                         chant iauzen ioios. Ere
                         mira sa par souen. Eill
                         riu son clar eill prat son
    gen. pel nouel deport que rei(n)gna. Me
    uen al cor grans iois iacer.


    D   a quest amor son tan cochos. Que
       quant eu uauc ues leis corren. Uei
    aire mes careusos. Mentorn equella
    man fugen. Emos cauals icor tan len.
    Greu er cui mais iateingna. Samors no(n)
    lan fai romaner.


  D  E tal do(m)na soi cobeitos. Acui non
      aus dir mon talen. Ans quant re
    mir sas faisos. Toz lo cors men uai esp(er)
    den. Et aurai ia tan dardimen. Que
    laus dir que p(er) sieu mi teingna. Pois da
    ls no(n) llaus me
rce querrer.
  A  com son sei dit amoros. Esiei fait
       son douz eplasen. Quanc no(n) nasqet
    sai entre nos. Neguna caia cors tan gen.
    Grailla es fresca ab cor  plaisen. Enon
    cre genser sen seingna. Ni non ui hom
    aitan plazer.

  A  mors alegrem part de uos. Per so
      car uau mo miellz querren. Eson
    daitan auenturos. Quenquar naurai
    mon cor iauçen. la merce de mon bon
    guiren. Quem uol amia
pel em deig
    na. Ematornat en bon esper.
  • letto 2325 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre Rudels deblaia.   Jaufre Rudels de Blaia.
    I
  Q                 uant lo rosignols el fuo
                         illos. Dona damor enqui
                         er en pren. Emou son
                         chant iauzen ioios. Ere
                         mira sa par souen. Eill
                         riu son clar eill prat son
    gen. pel nouel deport que rei(n)gna. Me
    uen al cor grans iois iacer.
  Quant lo rosignols el fuoillos
  dona d'amor e
·n quier e·n pren,
  e mou son chant jauzen joios
  e remira sa par soven,
  e ill riu son clar e ill prat son gen,
  pel novel deport que reingna
  me ven al cor grans jois jacer.
    II
  D   a quest amor son tan cochos. Que
       quant eu uauc ues leis corren. Uei
    aire mes careusos. Mentorn equella
    man fugen. Emos cauals icor tan len.
    Greu er cui mais iateingna. Samors no(n)
    lan fai romaner.
  D'aquest'amor son tan cochos
  que, quant eu vauc ves leis corren,
  vejaire m'es c'a reusos
  m'en torn e qu'ella m'an fugen.
  E mos cavals i cor tan len,
  greu er cui mais i ateingna
  s'Amors non la
·n fai romaner.
    III
  D  E tal do(m)na soi cobeitos. Acui non
      aus dir mon talen. Ans quant re
    mir sas faisos. Toz lo cors men uai esp(er)
    den. Et aurai ia tan dardimen. Que
    laus dir que p(er) sieu mi teingna. Pois da
    ls no(n) llaus merce
 querrer.
  De tal domna soi cobeitos,
  a cui non aus dir mon talen;
  ans, quant remir sas faisos,
  toz lo cors m'en vai esperden.
  Et aurai i a tan d'ardimen
  que l'aus dir que per sieu mi teingna,
  pois d'als non ll'aus merce
 querrer?
    IV
  A  com son sei dit amoros. Esiei fait
       son douz eplasen. Quanc no(n) nasqet
    sai entre nos. Neguna caia cors tan gen.
    Grailla es fresca ab cor  plaisen. Enon
    cre genser sen seingna. Ni non ui hom
    aitan plazer.
  A! com son sei dit amoros
  e siei fait son douz e plasen:
  qu'anc non nasqet sai entre nos
  neguna c'aia cors tan gen;
  grailla es, fresca ab cor plaisen,
  e non cre genser s'enseingna,
  ni non vi hom aitan plazer.
    V
  A  mors alegrem part de uos. Per so
      car uau mo miellz querren. Eson
    daitan auenturos. Quenquar naurai
    mon cor iauçen. la merce de mon bon
    guiren. Quem uol amia
pel em deig
    na. Ematornat en bon esper.
  Amors alegre·m part de vos
  per so car vau mo miellz querren;
  e son d'aitan aventuros
  qu'enquar n'aurai mon cor jauçen:
  la merce de mon Bon Guiren,
  que
·m vol a mi apel e·m deigna.
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 768 volte

CANZONIERE E

  • letto 2725 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                      Vai al manoscritto [71]

  • letto 3482 volte

Edizione diplomatica

 

                              Jaufre rudel.
  Q uan lo rossinhols el foills. dona
      damor enquer enpren. emou son
   chan iauzen ioios. eremira sapar souen.
   eill riu son clar eill prat son gen. pel
   nouel deport quei renha. me uai grans
   iois alcor iazer.

  Dunamistat soi enueios. qar no sai ioia
   plus ualen. cor edefi que bonam fos.
   sim fazia damor prezen. quel cors ha
   gras dilgat egen. eses re quei desco

   uenha. esamors bona bon saber.


  Daquestamor soi consiros. ueillan epueis
   somian durmen. quar lai ai ioi merauillos.
   perquieu la iau iauzitz iauzen. mas sa
   beutatz nom ual men. quar nuils amicx
   non ha de me. com ieu ia naia bon saber.


  Daquestamor soi tan coitos. que quant
   ieu uauc uas leis corren. ueiaire mes qu-
   en torn arauios. equieu men torn et elas
   nan fugen. emos cauals uai tan len.
   agreu cug mais quei atenha. cela nos
   uol aremaner.

  Amor alegrem part deuos. per so quar
   uauc mon meils queren. efui en tant
   auenturos. enque retrai mon cor iau-
   zen. mas pero per mon bo guiren. q(ue)in
   uol emapelem denha. mesteup aparser
   mon uoler.

   qui sai pema deleitos. edieu no sec
   enbelleen. no sai com iamais sia pros.
   ni com ia uenha guerimen.

  Quieu sai ecre mo(n) essien. que cel cui
   lhus ensenha. seguirescola pot tener.
  • letto 3833 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudel.   Jaufre Rudel.
    I
  Q uan lo rossinhols el foillos. dona
      damor enquer enpren. emou son
   chan iauzen ioios. eremira sapar souen.
   eill riu son clar eill prat son gen. pel
   nouel deport quei renha. me uai grans
   iois alcor iazer.
  Quan lo rossinhols el foillos
  dona d'amor e
·n quer e·n pren,
  e mou son chan jauzen joios
  e remira sa par soven,
  e ill riu son clar e ill prat son gen,
  pel novel deport que
·i renha
  me vai grans jois al cor jazer.
    II
  Dunamistat soi enueios. qar no sai ioia
   plus ualen. cor edefi que bonam fos.
   sim fazia damor prezen. quel cors ha
   gras dilgat egen. eses re quei desco

  uenha. esamors bona bon saber.
  D'un'amistat soi enveios,
  qar no sai joia plus valen
  c'or e de fi, que bona
·m fos
  si
·m fazia d'amor prezen:
  que
·l cors ha gras, dilgat e gen
  e ses re que
·i descovenha,
  es amors bon'a bon saber.
    III
  Daquestamor soi consiros. ueillan epueis
   somian durmen. quar lai ai ioi merauillos.
   perquieu la iau iauzitz iauzen. mas sa
   beutatz nom ual nien. quar nuils amicx
   non ha de me. com ieu ia naia bon saber.
  D'aquest'amor soi consiros
  veillan e pueis somjan durmen:
  quar lai ai joi meravillos,
  per qu'ieu la jau jauzitz jauzen.
  Mas sa beutatz no
·m val nien,
  quar nuils amicx non ha de me
  com ieu ja n'aia bon saber.
    IV
  Daquestamor soi tan coitos. que quant
   ieu uauc uas leis corren. ueiaire mes qu -
   en torn arauios. equieu men torn et elas
   nan fugen. emos cauals uai tan len.
   agreu cug mais quei atenha. cela nos
   uol aremaner.
  D'aquest'amor soi tan coitos
  que quant ieu vauc vas leis corren
  vejaire m'es que
·n torn aravios
  e qu'ieu m'en torn et elas n'an fugen.
  E mos cavals vai tan len,
  a greu cug mais que
·i atenha
  cela no
·s vol aremaner.
    V
  Amor alegrem part deuos. per so quar
   uauc mon meils queren. efui en tant
   auenturos. enque retrai mon cor iau -
   zen. mas pero per mon bo guiren. q(ue)m
   uol emapelem denha. mesteup aparser
   mon uoler.
  Amor, alegre·m part de vos
  per so quar vauc mon meils queren;
  e fui en tant aventuros
  en que retrai mon cor jauzen
  mas pero per mon Bo Guiren,
  que
·m vol e m'apel'e·m denha,
  m'est eup a parser mon voler.
    VI
  Qui sai rema deleitos. edieu no sec
   enbelleen. no sai com iamais sia pros.
   ni com ia uenha guerimen.

  Quieu sai ecre mo(n) essien. que cel cui
   lh(es)us ensenha. seguirescola pot tener.
  Qui sai rema deleitos
  e Dieu no sec en Belleen,
  no sai com ja mais sia pros
  ni com ja venh'a guerimen;

  qu'ieu sai e cre, mon essien,
  que cel cui Jhesus ensenha
  seguir'escola pot tener.
  • letto 975 volte

CANZONIERE I

  • letto 2369 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                 Vai al manoscritto [72]

  • letto 2883 volte

Edizione diplomatica

 

      Jaufre Rudels.                                XI.
  Q uanto lo rossignols el fuoillos. Do(m)pna
     damor enquer enpren. Emou so(n) chant

   iauzen eioios. Eremira sa parsonen. Eill
   riu son clar eill prat son gen. pel nouel depo(r)t
   que rei(n)gna. Me uen al cor fis iois iazer.


   D aq(ue)st amor son tan cochos. Que qua(n)t eu
   uauc uas leis coren. Ueiaire mes e careusos.
   Men torn equella nian fugen. Emos cauals
   icor tan len. Greu er cui mais atei(n)gna. Sam-
   ors no(n) lam fai romaner.


  D e tal domna son cobeitos. Acui no(n) aus dir
   mon talen. Ans qua(n)t remire sas faisos. Toz
   lo cor men uai esp(er)den. Et aurai ia tan dardi-
   men.Quel aus dir que p(er) sieu me tei(n)ga. Pois
   dals n(on) laus merce querer.

  A i com son siei dit amoros. Esiei faitz so(n) donz
   eplasen. Quanc n(on) nasquet sai entre uos.
   Neguna caia cors tan gen. Grailla esfresc e
   plasen. Eno(n) cre genser sen sei(n)gna. Ni non
   ui hom abtan plazer.

  A mors alegre(n) part de uos.p(er)so car uau mo-
   miels queren. Eson daita(n)t aue(n)turos. Qen
   quier naurai mo(n) cor iauzen. la merce de mon
   bon guren. Q(ue)m uol emapel em dei(n)gna. E
   ma tornat enbon esper.
  • letto 3289 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre Rudels.                                XI.   Jaufre Rudels.                                XI.
    I
  Q uant lo rossignols el fuoillos. Do(m)pna
     damor enquer enpren. Emou so(n) chant

   iauzen eioios. Eremira sa parsonen. Eill
   riu son clar eill prat son gen. pel nouel depo(r)t
   que rei(n)gna. Me uen al cor fis iois iazer.
   
 
  Quant lo rossignols el fuoillos
  dompna d'amor e
·n quer e·n pren,
  e mou son chant jauzen e joios
  e remira sa par sonen,
  e ill riu son clar e ill prat son gen,
  pel novel deport que reingna
  me ven al cor fis jois jazer.
 
    II
  D aq(ue)st amor son tan cochos. Que qua(n)t eu
   uauc uas leis coren. Ueiaire mes e careusos.
   Men torn equella man fugen. Emos cauals
   icor tan len. Greu er cui mais atei(n)gna. Sam-
   ors no(n) lam fai romaner.
  D'aquest'amor son tan cochos
  que, quant eu vauc vas leis coren,
  vejaire m'es e c'a reusos
  m'en torn e qu'ella m'an fugen.
  E mos cavals i cor tan len,
  greu er cui mais ateingna
  s'Amors non la
·m fai romaner.
    III
  D e tal domna son cobeitos. Acui no(n) aus dir
   mon talen. Ans qua(n)t remire sas faisos. Toz
   lo cor men uai esp(er)den. Et aurai ia tan dardi-
   men.Quel aus dir que p(er) sieu me tei(n)ga. Pois
   dals n(on) laus merce querer.
  De tal domna son cobeitos,
  a cui non aus dir mon talen;
  ans, quant remire sas faisos,
  toz lo cor m'en vai esperden.
  Et aurai ja tan d'ardimen
  que l'aus dir que per sieu me teinga,
  pois d'als non l'aus merce querer?
    IV
  A i com son siei dit amoros. Esiei faitz so(n) douz
   eplasen. Quanc n(on) nasquet sai entre uos.
   Neguna caia cors tan gen. Grailla esfresc e
   plasen. Eno(n) cre genser sen sei(n)gna. Ni non
   ui hom abtan plazer.
  Ai! com son siei dit amoros
  e siei faitz son douz e plasen:
  qu'anc non nasquet sai entre vos
  neguna c'aia cors tan gen;
  grailla es fresc e plasen,
  e non cre genser s'enseingna,
  ni non vi hom ab tan plazer.
    V
  A mors alegre(m) part de uos.p(er)so car uau mo-
   miels queren. Eson daita(n)t aue(n)turos. Qen
   quier naurai mo(n) cor iauzen. la merce de mon
   bon guren. Q(ue)m uol emapel em dei(n)gna. E
   ma tornat enbon esper.
  Amors, alegre·m part de vos
  per so car vau mo miels queren;
  e son d'aitant aventuros,
  q'enquier n'aurai mon cor jauzen:
  la merce de mon Bon Guren,
  que
·m vol e m'apel e·m deingna
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 668 volte

CANZONIERE K

  • letto 1807 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                            Vai al manoscritto [73]

  • letto 3343 volte

Edizione diplomatica

 

  Jaufre rudels de blaia.                   XVII.
  Q uant lo rossignols el fuoillos. Domna
      damor enquer enpren. Emou so(n) chant
      iauzen eioios. Eremira sa parsonen.
   Eil riu son clar eil prat songen. pel nouel
   deport que reingna. Me uen al cor fis iois
   iazer.


   D aquest amor son tan cochos. Que quant
   eu uauc ues leis corren. ueiaire mes care-
   usos. Men torn equella man fugen. Emos
   cauals icor tan len. Greu er cui mais iatei(n)-
   gna. Samors no(n) lam fai romaner


  De tal domna son cobeitos. Acui no(n) aus dir
   mon talen. Ans quant remire sas faisos.
   Toz lo cors men uai esperden. Et aurai ia ta(n)
   dardimen. Quel aus dir que per sieu me
   teingna. Pois dals no(n) laus merce querre(r).

  A i co(m) son sieidit amoros.Esieifaitz so(n) douz
   eplasen. Quanc no(n) nasquet sai entre uos.
   Neguna caia cors tan gen. Grailla es fresc
   eplasen. Enon cre genser sen seigna. Ni n(on)
   ui hom abtan plazer.

      Amors alegrem part de uos. P(er) so car
   uau  mo miels queren. Eson daitant au-
   enturos. Qen quier naurai mon cor iauze(n).
   la merce de mon bon guiren. Quem uol
   emapel em deingna. Ema tornat en bon
   esper.
  • letto 2000 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudels de blaia.                   XVII.   Jaufre Rudels de Blaia.                   XVII.
    I
  Q uant lo rossignols el fuoillos. Domna
      damor enquer enpren. Emou so(n) chant
      iauzen eioios. Eremira sa parsonen.
   Eil riu son clar eil prat songen. pel nouel
   deport que reingna. Me uen al cor fis iois
   iazer.
  Quant lo rossignols el fuoillos
  domna d'amor e
·n quer e·n pren,
  e mou son chant jauzen e joios
  e remira sa par sonen,
  e il riu son clar e il prat son gen,
  pel novel deport que reingna
  me ven al cor fis jois jazer.
    II
  D aquest amor son tan cochos. Que quant
   eu uauc ues leis corren. ueiaire mes care-
   usos. Men torn equella man fugen. Emos
   cauals icor tan len. Greu er cui mais iatei(n)-
   gna. Samors no(n) lam fai romaner
  D'aquest'amor son tan cochos
  que, quant eu vauc ves leis corren,
  vejaire m'es c'a reusos
  m'en torn e qu'ella m'an fugen.
  E mos cavals i cor tan len,
  greu er c'uimais i ateingna
  s'Amors non la
·m fa i romaner.
    III
  De tal domna son cobeitos. Acui no(n) aus dir
   mon talen. Ans quant remire sas faisos.
   Toz lo cors men uai esperden. Et aurai ia ta(n)
   dardimen. Quel aus dir que per sieu me
   teingna. Pois dals no(n) laus merce querre(r).
  De tal domna son cobeitos,
  a cui non aus dir mon talen;
  ans, quant remire sas faisos,
  toz lo cors m'en vai esperden.
  Et aurai ja tan d'ardimen
  que l'aus dir que per sieu me teingna,
  pois d'als non l'aus merce querrer?
    IV
  A i co(m) son sieidit amoros.Esieifaitz so(n) douz
   eplasen. Quanc no(n) nasquet sai entre uos.
   Neguna caia cors tan gen. Grailla es fresc
   eplasen. Enon cre genser sen seigna. Ni n(on)
   ui hom abtan plazer.
  Ai! com son siei dit amoros
  e siei faitz son douz e plasen:
  qu'anc non nasquet sai entre vos
  neguna c'aia cors tan gen;
  grailla es fresc e plasen,
  e non cre genser s'enseigna,
  ni non vi hom ab tan plazer.
    V
     Amors alegrem part de uos. P(er) so car
   uau  mo miels queren. Eson daitant au-
   enturos. Qen quier naurai mon cor iauze(n).
   la merce de mon bon guiren. Quem uol
   emapel em deingna. Ema tornat en bon
   esper.
  Amors, alegre·m part de vos
  per so car vau mo miels queren;
  e son d'aitant aventuros
  q'enquier n'aurai mon cor jauzen:
  la merce de mon Bon Guiren,
  que
·m vol e m'apel' e·m deingna
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 683 volte

CANZONIERE M

  • letto 2010 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                            Vai al manoscritto [74]

  • letto 3085 volte

Edizione diplomatica

 

                    Jofre rodel.
  Q  An le rossinhols el fo-
        ilhos. dona damor en
        qer enpren. emou so(n)
    chan iauzen ioios. e remira sa-
    par souen. el riu son clar el
    prat son gen. per nouell de-
    port qereinha. miuen al cor
    grandz iois iazer.

  DAqest amor sui tan cochos. qe
    qant ieu uau uas leis corren.
    ueiaire mes qa reuersos. men
    torn e qill sen an fugen. e mos
    caualls hi uai tanlen. qe greu
    er qe lai ateinha. samors no

    lam farem aner.   DE tal donna sui desiros. a cui
    non aus dir montalen. anz
    qant remire sas fazos. totz le
    cors men uai esperden. dieus
    saurai ia tan dardimen. qe
    llaus dir qe patz menteinha.
    pos dals no(n) llaus m(er)ce qerer.


  AQom son siei dich saboros.
    e siei bon fach fin e ualen. qa(n)c
    non nasqet sai entre nos. ta(n)
    bella de neguna gen. cors ha
    graille dolgat plazen. e non
    cug genzers si seinha. ni anc
    homs no(n)lapoc uezer.

  AMors alegres part de uos. p(er)so
    qenau mo miells qeren. e sui
    entant auenturos. qencaras
    nai mon cor iauzen. lamerce
    de mon bon geren. qem uol
    emapellem deinha. e ma cor
    nat en bon esp(er)er. 

  EQi sai reman delechos. e dieu
    non sec en bellien. non sai co(m)
    sia iamais pros. ni co(m) siuem
    ha germien. qieu cre e sai mo(n)
    escien. qel cell cui ih(es)u crist
    seinha. segura colpa pot tener.
  • letto 1177 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jofre rodel.   Jofre Rodel.
    I
  Q  An le rossinhols el fo-
        ilhos. dona damor en
        qer enpren. emou so(n)
    chan iauzen ioios. e remira sa-
    par souen. el riu son clar el
    prat son gen. per nouell de-
    port qereinha. miuen al cor
    grandz iois iazer.
  Qan le rossinhols el foilhos
  dona d'amor e
·n qer e·n pren,
  e mou son chan jauzen joios
  e remira sa par soven,
  e
·l riu son clar e·l prat son gen,
  per novell deport qe reinha
  mi ven al cor grandz jois jazer.
    II
  DAqest amor sui tan cochos. qe
    qant ieu uau uas leis corren.
    ueiaire mes qa reuersos. men
    torn e qill sen an fugen. e mos
    caualls hi uai tanlen. qe greu
    er qe lai ateinha. samors no

    lam farem aner.
  D'aqest'amor sui tan cochos
  qe, qant ieu vau vas leis corren,
  vejaire m'es q'a reversos
  m'en torn e q'ill se nan fugen.
  E mos cavalls hi vai tan len,
  qe greu er qe lai ateinha
  s'Amors no
la·m fa remaner.
    III
  DE tal donna sui desiros. a cui
    non aus dir montalen. anz
    qant remire sas fazos. totz le
    cors men uai esperden. dieus
    saurai ia tan dardimen. qe
    llaus dir qe patz menteinha.
    pos dals no(n) llaus m(er)ce qerer.
  De tal donna sui desiros,
  a cui non aus dir mon talen;
  anz, qant remire sas fazos,
  totz le cors m'en vai esperden.
  Dieus, s'aurai ja tan d'ardimen
  qe ll'aus dir qe patz m'en teinha,
  pos d'als non ll'aus merce qerer?
    IV
  AQom son siei dich saboros.
    e siei bon fach fin e ualen. qa(n)c
    non nasqet sai entre nos. ta(n)
    bella de neguna gen. cors ha
    graille dolgat plazen. e non
    cug genzers si seinha. ni anc
    homs no(n)lapoc uezer.
  A! qom son siei dich saboros
  e siei bon fach fin e valen:
  q'anc non nasqet sai entre nos
  tan bella de neguna gen;
  cors ha graille, dolgat, plazen,
  e non cug genzers si seinha,
  ni anc homs non la poc vezer.
    V
  AMors alegres part de uos. p(er)so
    qeuau mo miells qeren. e sui
    entant auenturos. qencaras
    nai mon cor iauzen. lamerce
    de mon bon geren. qem uol
    emapellem deinha. e ma tor
    nat en bon esp(er)er. 
  Amors, alegres part de vos
  per so qe vau mo miells qeren;
  e sui en tant aventuros
  q'en caras n'ai mon cor jauzen:
  la merce de mon Bon Geren,
  qe
·m vol e m'apell' e·m deinha
  e m'a tornat en bon esperer. 
    VI
  EQi sai reman delechos. e dieu
    non sec en bellien. non sai co(m)
    sia iamais pros. ni co(m) siuein

    ha gerimen. qieu cre e sai mo(n)
    escien. qel cell cui ih(es)u crist
    seinha. segura colpa pot tener.
  E qi sai reman delechos
  e Dieu non sec en Bellien,
  non sai com sia ja mais pros
  ni com si
veinha gerimen;
  q'ieu cre e sai mon escien,
  qe
·l cell cui Jhesu Crist seinha
  segura colpa pot tener.
  • letto 702 volte

CANZONIERE Mʰ²(1)

  • letto 769 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 396.

Can lo rossinhol el foillos
Dona damor enquier en pren
E mou son chan iauzen ioios
E remira sa par souen
E ill riu son clar eill prat son gen
Pel nouel deport que renha
Me uai al cor gran ioi iazer.
I.
Can lo rossinhol el foillos
dona d'amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e ill riu son clar e ill prat son gen,
pel novel deport que renha,
me vai al cor gran joi jazer.
Dunamistat soi enueios
Car non sai ioi plus ualen
Cor e dezir que bonam fos
Sim fazia damor prezen
Quel cors a gras dalgat e gen
E noia re ques descouenha
A samor bona bon saber.
II.
D'un'amistat soi enveios,
car non sai joi plus valen,
cor e dezir que bona·m fos
si·m fazia d'amor prezen:
que·l cors a gras, dalgat e gen
e no·i a re que·s descovenha;
a s'amor bona bon saber.
Daquestamor soi tan coitos
Que cant ieu uauc ues lieis corren
Veiaire mes careir torn eque las nan fugen
                                       E mos
E mos cauals uai tan len
Que greu cug mais quei atenha
Sela nos uol aremaner.
III.
D'aquest'amor soi tan coitos
que, cant ieu vauc ues lieis corren,
vejaire m'es
careir torn e que las n'an fugen.
E mos cavals vai tan len,
que greu cug mais que·i atenha
s'ela nos vol aremaner.
Daquestamor soi consiros
Veillan e pueis somian durmen
Car lai ai ioi merueillos
Perquieu la iau iauzitz iauzen
Mas si beutatz nom ual nien
Car nuills amicx de mi non a 
Com ieu naia bon saber.
IV.
D'aquest'amor soi consiros
veillan e pueis somjan durmen:
car lai ai joi merveillos,
per qu'ieu la jau jauzitz jauzen.
Mas si beutatz no·m val nien,
car nuills amicx de mi non a 
com ieu n'aia bon saber.
Amor alegres part de uos
Per so car uauc mon meills queren
E fui en tan auenturos
Quenqueras nai mon cor iauzen
Mai pero per mon bon guiren
Quem uol e mapella em denha
Mes ops apartir mon uoler.
V.
Amor, alegres part de vos
per so car vauc mon meills queren;
e fui en tan aventuros
qu'enqueras n'ai mon cor jauzen:
mai pero per Mon Bon Guiren,
que·m vol e m'apella e·m denha
m'es ops a partir mon voler.
E qui sai rema deleitos
E dieu non sec enbelleen
No sai com iamai sia pros
Ni com ia uenhaguerimen
Quieu sai e cre mon essien
Que sel qui ihus ensenha
Segura escola pot tener.
VI.
E qui sai rema deleitos
e Dieu non sec en Belleen,
no sai com jamai sia pros
ni com ja venh'a guerimen;
qu'ieu sai e cre, mon essien,
que sel qui Ihus ensenha
segura escola pot tener.

 

  • letto 586 volte

CANZONIERE Mʰ²(2)

Testo Careri 1996, p. 396.

Qan le rossinhols el foilhos,
Dona, damor enquer en pren
E mon son chan iauzen ioios
E remira sa par souen
El riu son clar el prat son gen
Per nouell deport qe reinha
Mi uen al cor grandz iois iazen.
I.
Qan le rossinhols el foilhos
dona d'amor e·n quer e·n pren,
e mon son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
per novell deport qe reinha,
mi ven al cor grandz jois jazen.
Daquest amor sui tan cochos
Qe qant ieu uau uas lei corren
Veiaire mes qa reuersos
Men torne qill sen an fugen
E mos caualls hi uai tan len
Qe greu er qe lai ateinha
Samors no lam fa remaner.
II.
D'aquest'amor sui tan cochos
qe, qant ieu vau vas lei corren,
vejaire m'es q'a reversos
m'en torn e q'ill s'en an fugen.
E mos cavalls hi vai tan len,
qe greu er qe lai ateinha
s'Amors no la·m fa remaner.
De tal donna sui desiros
A cui non aus dir mon talen
Anz qant remire sas fazos
                               Totz le cors
Totz le cors men uai esperden
Dieus saurai ia tan dardimen
Qell aus dir qe patz menteinha
Pos dals non llaus merse qerer.
III.
De tal donna sui desiros,
a cui non aus dir mon talen;
anz qant remire sas fazos,
totz le cors m'en vai esperden.
Dieus, s'aurai ja tan d'ardimen
qe ll'aus dir qe patz m'en teinha
pos d'als non ll'aus merse qerer?
A qom son siei dich saboros
E siei bon fach fin e ualen
Qanc non nasqet sai entre nos
Tan bella de neguna gen
Cors ha graille delgat plazen
E non cug genzers si seinha
Ni anc homs non la poc uezer.
IV.
A! qom son siei dich saboros
e siei bon fach fin e valen:
q'anc non nasqet sai entre nos
tan bella de neguna gen;
cors ha graille, delgat, plazen,
e non cug genzers si seinha,
ni anc homs non la poc vezer.
Amors alegres part de uos
Per so qe uau mo\n/ miells qeren
E sui en tant auenturos
Qencaras nai mon cor iauzen
La merse de mon bon geren
Quem uol em apellem deinha
E ma tornat en bon esper.
V.
Amors, alegres part de vos
per so qe vau mon miells qeren;
e sui en tant aventuros
q'encaras n'ai mon cor jauzen:
la merse de Mon Bon Geren,
que·m vol e m'apell' e·m deinha
e m'a tornat en bon esper.
E qi sai reman delechos
E dieu non sec en bellien
Non sai con sia iamais pros
Ni con si ueinha gerimen
Qieu crei e sai mon escien
Qel cell cui ihu crist seinha
Segura colpa tot tener.
VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non sec en Bellien,
non sai con sia ja mais pros
ni con si veinh' a gerimen;
q'ieu crei e sai, mon escien,
qe·l cell cui Ihu Crist seinha
segura colpa tot tener.
  • letto 728 volte

CANZONIERE N²

  • letto 753 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [75]

Untitled%207_0.jpg
  • letto 443 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_14.png                     Jaufres Rudels de Blaia
Quant lo rossignols el fuoillos
Dona damor enquer en pren
E mou son chan iauzen ioios
E remira sa par souen
E il riu son clar
E il prat son gen
Pel nouel ]depot[ deport que reigna
Mi uen al cor fis iois iazer
Untitled%203_10.png Da quest amor son tan ]rochos[ cochos
Que qant eu uauc ues lei corren
veiaire ]Ariaire[ mes carensos
Men torn a quella man fugen
E mos cauals i cor tan len
Greu er cui mais ia teingna
Samors no lam fai remaner
Untitled%204_10.png De tal domna son cobeitos
A cui non aus dir mon talen
Ans qant remir son faisos
Toz lo cor men uai esperden
Et aurai ia tan dardimen
Queill aus dir qe per sieu me teingna
Pois dals non laus merce querer
Untitled%205_8.png
Ai com son siei ditz amoros
E siei faitz son dous e plaisen
Quanc no nasquet sai entre nos
Neguna caia cors tan gen
Grailla es frescha e plaisen
E non cre genser sen seigna
Ni non ui hom ab tan plazer
Untitled%206_8.png Amors alegrem part de uos
Per so qar ua omo miels queren
E son daitant auenturos
Qen quier naurai mon cor iauzen
La merce de mon bon Guiren
Quem uol emappella em ]de[ deingna
E ma tornat en bon esper
  • letto 524 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                    Jaufres Rudels de Blaia
Quant lo rossignols el fuoillos
Dona damor enquer en pren
E mou son chan iauzen ioios
E remira sa par souen
E il riu son clar
E il prat son gen
Pel nouel ]depot[ deport que reigna
Mi uen al cor fis iois iazer
I.
Quant lo rossignols el fuoillos
dona d'amor e·n quer e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e il riu son clar e il prat son gen,
pel novel deport que reigna,
mi ven al cor fis jois jazer.
Da quest amor son tan ]rochos[ cochos
Que qant eu uauc ues lei corren
veiaire ]Ariaire[ mes carensos
Men torn a quella man fugen
E mos cauals i cor tan len
Greu er cui mais ia teingna
Samors no lam fai remaner
II.
D'aquest'amor son tan cochos
que, qant eu vauc ves lei corren,
vejaire m'es carensos
m'en torn a qu'ella m'an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c'uimais i ateingna
s'Amors no la·m fai remaner.
De tal domna son cobeitos
A cui non aus dir mon talen
Ans qant remir son faisos
Toz lo cor men uai esperden
Et aurai ia tan dardimen
Queill aus dir qe per sieu me teingna
Pois dals non laus merce querer
III.
De tal domna son cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, qant remir son faisos,
toz lo cor m'en vai esperden.
Et aurai ja tan d'ardimen
que ill aus dir qe per sieu me teingna,
pois d'als non l'aus merce querer?
Ai com son siei ditz amoros
E siei faitz son dous e plaisen
Quanc no nasquet sai entre nos
Neguna caia cors tan gen
Grailla es frescha e plaisen
E non cre genser sen seigna
Ni non ui hom ab tan plazer
IV.
Ai! com son siei ditz amoros
e siei faitz son dous e plaisen:
qu'anc no nasquet sai entre nos
neguna c'aia cors tan gen;
grailla es, frescha e plaisen
e non cre genser s'enseigna,
ni non vi hom ab tan plazer.
Amors alegrem part de uos
Per so qar ua omo miels queren
E son daitant auenturos
Qen quier naurai mon cor iauzen
La merce de mon bon Guiren
Quem uol emappella em ]de[ deingna
E ma tornat en bon esper
V.
Amors, alegre·m part de vos
per so qar va o mo miels queren;
e son d'aitant aventuros
q'enquier n'aurai mon cor jauzen:
la merce de Mon Bon Guiren,
que·m vol e m'appella e·m deingna
e m'a tornat en bon esper.
  • letto 626 volte

CANZONIERE R

  • letto 3208 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                Vai al manoscritto [65]

  • letto 1206 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                                                                                         Jaufre rudelh.
                                               
                      C                      An lo rossinhol el fulhos. dona damor en quier
                                                
       en pren. e mou son chan iauzen ioyos. e remira sa par
                          
       souen. el rieu son clier el prat son gen. pel nouel deport
                                                                                                                                  | |            D  un amis-
                                                                                                                                  | |  tat soi e(n)ueios
       que renha. mi uen al cor gran ioy cazer.                                                            | |  car no sai ioia
       tan uale(n). cor e dezir q(ue) bonam fos. sien fazia damar par-
       uen. q(ue)l cors a gran delgat e ge(n). e sen re(n) q(ue)l descouenha. es
       samor bonab bo saber.
                                                                    D  estamor soi fort cossiros. ue-
      lhom
e pueys sonia dormen. car lay ay ioy merauilhos. p(er)
      q(ui)eu laiau ab ioy iauze(n). mas sas beutatz no(m) ual nien. cam-
      iey mielhs no sec la senh(a). de mi ab mays de bel plazer.
      D aq(ue)stamor soi ta(n)t cochos. q(ue) cant yeu uau uas
      luy corren. ueiaire mes que raizos. me(n) tor(n) e q(ue)la man fu-
      gen. e sos chiuaus cor aitan leu. q(ue) greu er mays q(ui) latenh(a)
      samors no lam fay remaner.       A mors alegrem part de
      uos. p(er) tal car uau mo mielhs queren. e soi de tan aue(n)-
      turos q(ue)n breu nau ray mo(n) cor iauze(n). la m(er)ce de mo(n) bel gui-
      ren. q(ue)m uol em dezirem denh(a). e ma tornat en bon esp(er).
  • letto 2473 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Jaufre rudelh.   Jaufre Rudelh.
    I
  C    An lo rossinhol el fulhos. dona damor en quier
  en pren. e mou son chan iauzen ioyos. e remira sa par
  souen. el rieu son clier el prat son gen. pel nouel deport
  que renha. mi uen al cor gran ioy cazer. 
  Can lo rossinhol el fulhos
  dona d'amor e
·n quier e·n pren,
  e mou son chan jauzen joyos
  e remira sa par soven,
  e
·l rieu son clier e·l prat son gen,
  pel novel deport que renha
  mi ven al cor gran joy cazer.  
    II
  D  un amis -
  tat soi e(n)ueios
  car no sai ioia
  tan uale(n). cor e dezir q(ue) bonam fos. sien fazia damar par-
  uen. q(ue)l cors a gran delgat e ge(n). e sen re(n) q(ue)l descouenha. es
  samor bonab bo saber.
  D'un'amistat soi enveios,
  car no sai joia tan valen
  c'or e dezir, que bona
·m fos
  si en fazia d'amar parven:
  que
·l cors a gran delgat e gen
  e sen ren que
·l descovenha;
  es s'amor bon'ab bo saber.
    III
  D  estamor soi fort cossiros. ue-
  lhom
e pueys sonia dormen. car lay ay ioy merauilhos. p(er)
  q(ui)eu laiau ab ioy iauze(n). mas sas beutatz no(m) ual nien. cam-
  iey mielhs no sec la senh(a). de mi ab mays de bel plazer.
  D'est'amor soi fort cossiros
  velho
m e pueys son ja dormen:
  car lay ay joy meravilhos,
  per qu'ieu la jau ab joy jauzen.
  Mas sas beutatz no
·m val nien,
  c'a miey mielhs no sec la senha
  de mi ab mays de bel plazer.
    IV
  D aq(ue)stamor soi ta(n)t cochos. q(ue) cant yeu uau uas
  luy corren. ueiaire mes que raizos. me(n) tor(n) e q(ue)la man fu-
  gen. e sos chiuaus cor aitan leu. q(ue) greu er mays q(ui) latenh(a)
  samors no lam fay remaner.
  D'aquest'amor soi tant cochos
  que cant yeu vau vas luy corren
  vejaire m'es que raizos
  m'en torn e qu'ela m'an fugen.
  E sos chivaus cor aitan leu
  que greu er mays qu'i l'atenha
  s'Amors no la
·m fay remaner.
    V
  A mors alegrem part de
  uos. p(er) tal car uau mo mielhs queren. e soi de tan aue(n)-
  turos q(ue)n breu nau ray mo(n) cor iauze(n). la m(er)ce de mo(n) bel gui-
  ren. q(ue)m uol em dezirem denh(a). e ma tornat en bon esp(er).
  Amors, alegre·m part de vos
  per tal car vau mo mielhs queren;
  e soi de tan aventuros
  qu'en breu n'auray mon cor jauzen,
  la merce de Mon Bel Guiren,
  que
·m vol e·m dezir e·m denha
  e m'a tornat en bon esper.
  • letto 685 volte

CANZONIERE Sg

  • letto 3442 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                        Vai al manoscritto [66]

  • letto 2203 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                 Jufre rudel deblaia.
                             
 [q]                                 Ant lo rosynol el foilhos. dona damor enquer empren.
                                      e mou son chant gausent ioios. e remira sapar souen.
                                      el riu son clar el prat son gen. pel nouell deport que
                                      regha. me uen alcor fin ioi iazer.
              Daquestamor son tancochos. que cant eu uau ues leis cor
   ren. ueiaire mes car ie noi sos. mentorn e q(ue)la man fugen. emon
   caual icorr tan len. greu er cuymais iatenha. si amor no(n) lem
   fai remaner.
            Daital dona son cobeitos. acui non aus dir mon talan. ans
   can remire sas faissos. tot lo cor me uai esperden. eautra iatan
   dardimen. que laus dir que p(er)seu me tenha. pois daus non laus
   merce querer.
             Ay com son soi dit saboros. e soi faitson douz e plazen. canc
      no nasquet sai entrenos. neguna caia cors tan gen. gaia es e
      fresc e plazen. e non cre gensor sensenha. ni non ui hom ab tan
      plazer.
                Amor alegrem part de uos. per so car uau mon miells queren.
      eson daytan auenturos. quenquer naurai mon cor iausen. la mer
      ce de mon bel quiten. quin uol emapel em denha. e ma tornat em
      bon esper.
  • letto 2744 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Jufre rudel deblaia.   Jufre rudel deblaia.
    I
      [q]     Ant lo rosynol el foilhos. dona damor enquer empren.
      e mou son chant gausent ioios. e remira sapar souen.
      el riu son clar el prat son gen. pel nouell deport que
      regha. me uen alcor fin ioi iazer.
  Qant lo rosynol el foilhos
  dona d'amor e
·n quer e·m pren,
  e mou son chant gausent joios
  e remira sa par soven,
  e
·l riu son clar e·l prat son gen,
  pel novell deport que regha
  me ven al cor fin joi jazer.
    II
   Daquestamor son tancochos. que cant eu uau ues leis cor
   ren. ueiaire mes car ie noi sos. mentorn e q(ue)la man fugen. emon
   caual icorr tan len. greu er cuymais iatenha. si amor no(n) lem
   fai remaner.
  D'aquest'amor son tan cochos
  que, cant eu vau ves leis corren,
  vejaire m'es car je n'oi sos
  m'en torn e qu'ela m'an fugen.
  E mon caval i corr tan len,
  greu er c'uymais i atenha
  si Amor non le
·m fai remaner.
    III
   Daital dona son cobeitos. acui non aus dir mon talan. ans
   can remire sas faissos. tot lo cor me uai esperden. eautra iatan
   dardimen. que laus dir que p(er)seu me tenha. pois daus non laus
   merce querer.
  D'aital dona son cobeitos,
  a cui non aus dir mon talan;
  ans can remire sas faissos,
 
tot lo cor me vai esperden.
  E autra ja tan d'ardimen
  que l'aus dir que per seu me tenha,
  pois d'aus non l'aus merce querer?
    IV
   Ay com son soi dit saboros. e soi faitson douz e plazen. canc
   no nasquet sai entrenos. neguna caia cors tan gen. gaia es e
   fresc e plazen. e non cre gensor sensenha. ni non ui hom ab tan
   plazer.
  Ay! com son soi dit saboros
  e soi fait son douz e plazen:
  c'anc no nasquet sai entre nos
  neguna c'aia cors tan gen;
  gaia es e fresc e plazen,
 
e non cre gensor s'ensenha,
  ni non vi hom ab tan plazer.
    V
   Amor alegrem part de uos. per so car uau mon miells queren.
   eson daytan auenturos. quenquer naurai mon cor iausen. la mer
   ce de mon bel quiten. quin uol emapel em denha. e ma tornat em
   bon esper.
  Amor, alegre·m part de vos
  per so car vau mon miells queren;
  e son d'aytan aventuros
  qu'enquer n'aurai mon cor jausen:
  la merce de Mon Bel Quiten,
  qui
·n vol e m'apel' e·m denha
  e m'a tornat em bon esper.
  • letto 1023 volte

CANZONIERE a²

  • letto 2744 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 739 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                     en iaufre rudel.
                         
               P   os lo rossigniols. el foillos. dona damor e qierepren e
                   mon son chan iauzen ioios. e remira sapar souen eil riu
                   son clar eil prat son gen. p(er) li nouel de ponr qui regna. mi
                   uen al cor granz iois iazer.
           A       mors alegrem part de uos.qieu sai qen uauc non miel
                    qeren. e fui nal prim tan uolontos. qen qeras nai mo(n)
                    cors iausen. mas pero port mon bon talen. qen qera mi
                    pella mi degna. e men stou
partir moi uoler.
         M   as dura amor sui tan cochos qe cant ieu uauc uasleis
               corren. ueiaire mes qeu reisos men torn. et elam uai fu
               gen. e mos cauals i cor talen qe a
grieucugz. que mais la
               tegna. salb merce non uol remaner.
         A i   con son sei fag enueios e sei bel dig fai e ualen qe non
               nasqet entre nos sapars segon mon escien. qel cors ha bla(n)c
               e gai egen. perqi eu non cug tam bella regna. ni anc qant
               lo pognes uezer.
  • letto 3638 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  en iaufre rudel.   En Jaufre Rudel.
    I
  P   os lo rossigniols. el foillos. dona damor e qierepren e
       mou son chan iauzen ioios. e remira sapar souen eil riu
       son clar eil prat son gen. p(er) li nouel de ponr qi regna. mi
       uen al cor granz iois iazer.
  Pos lo rossigniols el foillos
  dona d'amor e qier e pren,
  e mou son chan jauzen joios
  e remira sa par soven,
  e il riu son clar e il prat son gen,
  per li novel de ponr qi regna
  mi ven al cor granz jois jazer.
    II
   A  mors alegrem part de uos.qieu sai qen uauc non miel
       qeren. e fui nal prim tan uolontos. qen qeras nai mo(n)
       cors iausen. mas pero port mon bon talen. qen qera mi
       pella mi degna. e men stou
partir men uoler.
  Amors alegre·m part de vos
  q'ieu sai qen vauc non miel qeren
  e fui
·n al prim tan volontos
  q'enqeras n'ai mon cors jausen:
  mas pero port Mon Bon Talen,
  q'enqera mi pella mi degna
  e m'en stou partir m'en voler.
    III
  M   as dura amor sui tan cochos qe cant ieu uauc uasleis
       corren. ueiaire mes qeu reisos men torn. et elam uai fu
       gen. e mos cauals i cor talen qe a
grieucugz. que mais la
      tegna. sab merce non uol remaner.
  Mas dura amor sui tan cochos
  qe, cant ieu vauc vas leis corren,
  vejaire m'es q'eu reisos
  m'en torn et ela
·m vai fugen.
  E mos cavals i cor ta len
  qe a grieu cugz que mais la tegna,
  s'ab merce non vol remaner.
    IV
A i   con son sei fag enueios e sei bel dig fai e ualen qe non
    nasqet entre nos sapars segon mon escien. qel cors ha bla(n)c
    e gai egen. perqi eu non cug tam bella regna. ni anc qant
    lo pognes uezer.
  Ai! con son sei fag enveios
  e sei bel dig fai e valen;
  qe non nasqet entre nos
  sa pars, segon mon escien:
  qe
·l cors ha blanc e gai e gen,
  per qi'eu non cug tam bella regna,
  ni anc qant lo pognes vezer.
  • letto 713 volte

CANZONIERE e

  • letto 672 volte

Riproduzione fotografica

BN100211.tiff
BN100212.tiff
BN100213.tiff
BN100214.tiff
  • letto 450 volte

Edizione diplomatica

Untitled%202_15.png Can lo rossinhols, e'l foilhòs,
Dona, d'amor enquer, e'n pren,
E mou son chan iauzen ioiòs,
E remira sa par souen;
E'l riu son clar, e'l prat son gen
Pel novell deport, que renha,
Mi ven al cor gran iois iazer.
Untitled%203_11.png D'aquest amor sui tan cochòs,
Que cant ieu vau vas lei corren,
Veiaire m'es, c'à reversòs
Men torn, e quill sen an fugen,
E mos cavals hi vai tan len,
Que greu er, que lai ateinha,
S'amors no la'm fa remaner.
Untitled%204_11.png Di tal Dona sui deziròs,
A cui non aus dir mon talen;
Ans cant remire sas fazòs
Totz lo cors men vai esperden.
Dieus! s'aurai ià tan d'ardimen,
Quell aus dir que patz manteinha,
Pos d'als non ll'aus merci querer.
Untitled%205_9.png Ah! com son siei dich saboros,
E siei bon fach fin, e valen,
C'anc non nasquet sai entre nos
Tan bella de neguna gen.
Cors ha graille, delgat, plazen.
                           E non
Untitled%206_9.png E non cug genzers si seinha,
Ni anc homs non la pot vezer.
Untitled%207_8.png Amors alegres part de vos
Per so, que vau mon miells queren;
E sui en tant aventuros,
Que\n/càras n'ai mon cor iauzen
La mersè de mon bon geren,
Que'm vol, e m'apell, e'm deinha,
E m'a tornat en bon esper.
Untitled%208_8.png E qui sai reman delechòs,
E Dieu non sei en Belleen,
Non sai com sia iamais pros,
Ni com ià venha' guerimen;
Quieu crei, e sai mon essien,
Que sel, qui Jesus ensenha,
Segura escola pot tener.
  • letto 533 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Can lo rossinhols, e'l foilhòs,
Dona, d'amor enquer, e'n pren,
E mou son chan iauzen ioiòs,
E remira sa par souen;
E'l riu son clar, e'l prat son gen
Pel novell deport, que renha,
Mi ven al cor gran iois iazer.
I.
Can lo rossinhols el foilhos
dona d'amor e·n quer e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novell deport que renha,
mi ven al cor gran jois jazer.
D'aquest amor sui tan cochòs,
Que cant ieu vau vas lei corren,
Veiaire m'es, c'à reversòs
Men torn, e quill sen an fugen,
E mos cavals hi vai tan len,
Que greu er, que lai ateinha,
S'amors no la'm fa remaner.
II.
D'aquest'amor sui tan cochos
que, cant ieu vau vas lei corren,
vejaire m'es c'a reversos
m'en torn e qu'ill s'en an fugen.
E mos cavals hi vai tan len,
que greu er que lai ateinha
s'Amors no la·m fa remaner.
Di tal Dona sui deziròs,
A cui non aus dir mon talen;
Ans cant remire sas fazòs
Totz lo cors men vai esperden.
Dieus! s'aurai ià tan d'ardimen,
Quell aus dir que patz manteinha,
Pos d'als non ll'aus merci querer.
III.
Di tal dona sui deziros,
a cui non aus dir mon talen;
ans, cant remire sas fazos,
totz lo cors m'en vai esperden.
Dieus! s'aurai ja tan d'ardimen
que ll'aus dir que patz manteinha,
pos d'als non ll'aus merci querer?
Ah! com son siei dich saboros,
E siei bon fach fin, e valen,
C'anc non nasquet sai entre nos
Tan bella de neguna gen.
Cors ha graille, delgat, plazen.
                           E non
E non cug genzers si seinha,
Ni anc homs non la pot vezer.
IV.
Ah! com son siei dich saboros
e siei bon fach fin e valen:
c'anc non nasquet sai entre nos
tan bella de neguna gen;
cors ha graille, delgat, plazen,
e non cug genzers si seinha,
ni anc homs non la pot vezer.
Amors alegres part de vos
Per so, que vau mon miells queren;
E sui en tant aventuros,
Que\n/càras n'ai mon cor iauzen
La mersè de mon bon geren,
Que'm vol, e m'apell, e'm deinha,
E m'a tornat en bon esper.
V.
Amors, alegres part de vos
per so que vau mon miells queren;
e sui en tant aventuros
qu'encaras n'ai mon cor jauzen:
la merse de Mon Bon Geren,
que·m vol e m'apell e·m deinha
e m'a tornat en bon esper.
E qui sai reman delechòs,
E Dieu non sei en Belleen,
Non sai com sia iamais pros,
Ni com ià venha' guerimen;
Quieu crei, e sai mon essien,
Que sel, qui Jesus ensenha,
Segura escola pot tener.
VI.
E qui sai reman delechos
e Dieu non sei en Belleen,
non sai com sia jamais pros
ni com ja venh'a guerimen;
qu'ieu crei e sai, mon essien,
que sel qui Jesus ensenha
segura escola pot tener.
  • letto 681 volte

Qui no sap esser chantaire

BdT 262,7

Mss.: a² 500 = Jaufre Rudel (ma sull'attribuzione cfr. Meneghetti 1991).

Metrica: a7' a1' b7 b1 c7 c1 d8 d1 e7' (Frank 170:1). Chanso di 5 coblas quaternas (?) di 9 versi.

Edizioni: Bertoni 1911; Jeanroy 1915, p. 18; Santangelo 1959; Pickens 1978, p. 242; Chiarini 1985, p. 121; Lafont 1992, p. 70; Chiarini 2003, p. 132.

  • letto 1749 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1043 volte

Bertoni

I.
Qui no sap esser chantaire,
laire,
qant au lo vivier sonar
clar
e qant son per tot mesclat
prat
e·l rozatz del matin s’espan
lan
sobre l’erba iosta·l sauza.

II.
No auz semblan ni veiaire
faire
q’eu l’am ni l’aus desamar;
car
en amor son drut intrat
fat.
e·il fals amador ab engan
van,
cui amor[s] engann’ e bauza.

III.
Non es reis ni emperaire
gaire,
qe l’ause·l mantel drechar
var
ni far q’ agues acatat
grat.
Ric me fai la noig en somnian,
can
m’es vis q’e mos bratz l’enclauza.

II.
No auz semblan ni veiaire
faire
q’eu l’am ni l’aus desamar;
car
en amor son drut intrat
fat.
e·il fals amador ab engan
van,
cui amor[s] engann’ e bauza.

II.
No auz semblan ni veiaire
faire
q’eu l’am ni l’aus desamar;
car
en amor son drut intrat
fat.
e·il fals amador ab engan
van,
cui amor[s] engann’ e bauza.

III.
Non es reis ni emperaire
gaire,
qe l’ause·l mantel drechar
var
ni far q’ agues acatat
grat.
Ric me fai la noig en somnian,
can
m’es vis q’e mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el sieu repaire
laire,
em peril qom de passer
mar;
si de mi no·il pren pitat,
bat
fer freg. Las! tan la vau pregan!
qan
qe ia de leis no men iauza.

V.
Si no·m val amar, m’amia
Dia,
pos eu l’am, s’il m’amara.
A!
sui al seu comandamen!
Gen
l’i serai, si·m vol retener.
Ver
li dirai. Q’autres li menta!

  • letto 540 volte

Chiarini

I.
Qui no sap esser chantaire,
braire
deu quant aug lo ver sonar
clar                      
e qant son per tot mesclat
prat                      
e·l rozal del mati s’espan
blan                      
sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non aus semblan ni vejaire 
faire                      
q’eu l’am, ni l’aus desamar
ar                         
q’en amor son drut mirat   
fat                        
e·il fals amador ab engan  
van                        
cui amor engann’ e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
gaire                      
qe l’ause·l mantel drechar 
var,                       
ni far q’agues acatat      
grat.                      
Ric me fai la noig en somnian,
tan                           
m’es vis q’en mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el seu repaire,
laire,                    
em peril qom de passar    
mar;                      
si de mi no·il pren pitat,
bat                       
fer freg. Las! Tan la vau pregan
qan                             
ni ja ren de leis no m’en jauza.

V.
Si no·m vol amar m’amia,  
dia,                      
pos eu l’am, s’il m’amara 
ja:                       
q’eu sui al seu mandamen, 
gen                       
li serai, si·m vol retener, 
ver                         
li dirai q’autres i menta.

  • letto 977 volte

Chiarini2

I.
Qui no sap esser chantaire,
braire
deu quant aug lo ver sonar
clar                      
e [qant] son per tot mesclat
prat                      
e·l rozal del mati s’espan
blan                      
sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non aus semblan ni vejaire 
faire                      
q’eu l’am, ni l’aus desamar
ar                         
q’en amor son drut mirat   
fat                        
e·il fals amador ab engan  
van                        
cui amor engann’ e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
gaire                      
qe l’ause·l mantel drechar 
var,                       
ni far q’agues acatat      
grat.                      
Ric me fai la noig en somnian,
tan                           
m’es vis q’en mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el sieu repaire,
laire,                    
em peril qom de passar    
mar;                      
si de mi no·il pren pitat,
bat                       
fer freg. Las! Tan la vau pregan
qan                             
ni ja ren de leis no m’en jauza.

V.
Si no·m vol amar m’amia,  
dia,                      
pos eu l’am, s’il m’amara 
ja:                       
q’eu sui al seu mandamen, 
gen                       
li serai, si·m vol retener, 
ver                         
li dirai q’autres i menta.

  • letto 488 volte

Jeanroy

I.
Qui no sap esser chantaire
Laire
Quant aug los vergiers sonar
Clar                      
E [quan] son per tot mesclat
Prat                      
E·l rozazt del matin s’espan
Blan                      
Sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non aus semblan ni vejaire 
Faire                      
Q’eu l’am, ni l’aus desamar,
Ar                         
Q’en amor son drut intrat
Fat                        
E·il fals amador ab engan  
Van                        
Cui Amors engann’e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
Gaire                      
Que l’aus el mantel tochar 
Var,                       
Ni far q’agues acatat      
Grat;                      
Ric me fai la noig en somnjan
Can                           
M’es vis q’e mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el seu repaire,
Laire,                    
Em peril qom de passar    
Mar;                      
Si de mi no·l pren pitat,
Bat                       
Fer freg. Las! tan la vau pregan,
Qan                             
Qe ja de leis no m’en jauza!

V.
Si no·m vol amar m’amia,  
Dia,                      
Pos eu l’am, s’il m’amara 
Ja:                       
Q’eu sui al seu mandamen
Gen                       
E·il serai, si·m vol retener;
Ver                         
Li dirai, q’autres li menta.

  • letto 522 volte

Lafont

I.
Qui no sap esser chantaire
braire
deu quant au lo ver sonar
clar
e que son per tot mesclat
prat
e’l rozal del matín s’espan
blan                      
sobre l’erba josta’l sauza.

II.
Non aus semblan ni vejaire 
faire                      
q’eu l’am ni l’aus desamar
ar
q’en amor son drut mirat
fat
e’il fals amador ab engan
van
cui amors engann’e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
gaire                      
que l’ause’l mantel drechar
var                   
ni far q’agués acatat      
grat.               
Ric me fai la noig en somnian,
tan
m’es vis q’en mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el sieu repaire,
laire,                    
em peril qom de passar    
mar.                     
Si de mi no’il pren pitat,
bat                       
fer freg. Las! tan la vau pregan
qan                             
ni ja ren de leis m’en jauza.

V.
Si no’m vol amar m’amia,  
dia,                      
pos eu l’am, s’il m’amarà;
ja                    
q’eu sui al seu mandamen,
gen                      
li serai si’m vòl retener:
ver
li dirai, q’autrez i menta!

  • letto 488 volte

Pickens

I.
Qui no sap esser chantaire
Blaire
De qant aug lo ver sonar
Clar                      
E [qe] son per tot mesclat
Prat                      
[E·l] rozal del mati s’espan
Lan                      
Sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non auz semblan ni vejaire 
[Faire]                      
Q’eu l’am, ni l’aus desamar,
[Ar]                         
Q’en amor son drut mirat
Asatz                        
E·il fals amador [ab] engan  
Van,                        
Cui amor engann’ e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
Gaire                      
Qe l’ [auze·]l mantel drechar 
Var                       
Ni far q’agues acatat      
Grat.                      
Ric me fai la noig en somnian,
Tan                           
M’es vis qe mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el sieu repaire,
Laire,                    
Em peril com de passar    
Mar;                      
E si de mi no·il pren pitat,
Bat                       
Fer freg: las! tan la vau pregan,
Qan                             
Ja ren de leis [no] me·n jauza.

V.
Si no·m vol amar m’amia,  
Dia,                      
Pos eu l’am, s’il m’amara 
Ja,                       
Q’eu sui al seu comandamen:
Gen                       
Li serai si·m vol retener,
Ver                         
Li dirai, q’autresi menta.

  • letto 494 volte

Santangelo

I.
Qui no sap esser chantaire, — braire
de’ qant aug lo ver sonar — clar,
e son per tot [gen] mesclat — prat,
e·l rozal del matin s’espan — lan,
sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non auz semblan ni vejaire — faire
q’eu l’am, ni l’aus desamar, — ar
q’en amor son drut mirat — fat,
e ·il fals Amador ab engan — van,
cui amor engann’e bauza.

III.
Non es reis ni emperaire — gaire
qe l’ause ·l mantel drechar — var,
ni far q’agues acatat — grat.
Ric me fai la noig en somnjan, — tan
m’es vis qe mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el sieu repaire, — laire,
em peril qom de passar — mar;
si de mi no ·il pren pitat, — bat
fer freg, las! Tan la vau pregan, — qan,
ni ja ren, de leis nien jauza.

V.
Si no·m vol amar m’amia, — dia,
pose u l’am, s’il m’amara, — ja
q’eu sui al seu mandamen; — gen
li serai, si·m vol tener; — ver
li dirai: q’autre si menta!

  • letto 566 volte

VIDA

Mss: A 127; B 76; I 121; K 107; N² 19. 

Edizioni: Stimming 1873, p. 40; Paris 1893 p. 225; Appel 1895 p. 189; Jeanroy 1915 p. 21; Crescini 1926 p. 331; Cavaliere 1938 p. 31; Casella 1946 p. 16; Riquer 1948 p. 96; Roncaglia 1949 p. 47; Favati 1961 p. 120; Viscardi 1965 p. 41; Bertolucci Pizzorusso 1970 p. 12; Boutière-Schutz 1973² pp. 15-19; Riquer 1975 p.154; Pickens 1978 pp. 53-59; Lafont 1992 p. 74. 

Vai al Rialto [76].

  • letto 6471 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 749 volte

Appel

Jaufre Rudel de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe vengron d’Antiochia; e fetz de lieis mains vers ab bons sos, ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill qe eron ab lui, cuideron q’el fos mortz en la nau; mas tant feiron q’il lo conduisseron a Tripol, en un alberc, aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa; et ella venc a lui, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz; et el saup q’ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l’auzir e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que·l avia la vida sostenguda tro q’el l’agues vista; et enaissi el moric entrels bratz de la dompna. Et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple; e pois, en aqel dia, ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort.

  • letto 423 volte

Calabrese

Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamorèt se de la comtessa de Trípol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son leit, e pres lo entre sos bratz. E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu’ella n’ac de la mort de lui.

  • letto 407 volte

Chiarini

Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se croset e mes se en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al sieu leit, e pres lo entre sos bratz. E el saup qu’ella era la comtessa, si recobret l’auzir e·l flazar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos bratz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet monga, per la dolor qu’ella ac de la mort de lui. 

  • letto 584 volte

Crescini

Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princeps de Blaia, et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortezia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia, e fetz de lieis mains bons vers ab bons sons, ab paubres motz. e per voluntat de lieis vezer, el se crozet, e mes se en mar, per anar lieis vezer. et adoncs en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill, que eron ab lui, cuideron que el fos mortz en la nau; mas tan feron qu’ill lo conduisseron a Tripol en un alberc com per mort. e fo fait asaber a la comtessa, e venc ad el, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz. et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l’auzir e·l flairar; e lauzet Dieu e·l grazi que·ill avia la vida sostenguda tro qu’el l’ages vista. et enaissi el moric entra ·ls bratz de la comtessa. et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol. e pois en aquel meteis dia ella se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort.

  • letto 396 volte

Jeanroy

Juafres Rudels de Blaia si fo mout gentils om, princes de Blaia; et enamorete se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelegris que venguen d’Antiocha; e fetz de lleis mains vers a bons sons ab paubres motz. E per voluntat de lleis vezer el se crozet e mes se en mar; e pres lo malautia en la nau e fo condug a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa, et ella venc ad el, al sieu leit, e pres lo entre sos bratz; et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret l’auzir e·l flairar; e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz, et ella lo fez a gran honor sepellir en la maion de Temple. E pois en aquel dia ella se rendet morga per la dolor qu’ella ac de la mort de lui.

  • letto 465 volte

Lafont

Jaufrés Rudels de Blaia si fo mout gentils hòm, princes de Blaia. Et enamorèt-se de la comtessa de Trípol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzí dire als pelegrins que venguen d’Antiòcha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se crozèt e mes-se en mar, e pres la malautia en la nau, e fo condug a Trípol en un alberc per mòrt. E fo fait a saber a la comtessa et ella venc ad el, al sieu leit, e pres-lo entre sos bratz. Et el saup qu’ella era la comtessa e mantenent recobrèt l’auzir e’l flairar, e lauzèt Dieu e’l grazí que l’avia la vida sostenguda trò qu’el l’agués vista; et enaissí el morí entre sos bratz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maion del Temple; e pois en aquel dia ella se rendèt morga per la dolor qu’ella ac de la mòrt de lui. 
  • letto 519 volte

Paris

Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia, et enamoret se de la comtessa de Tripol sez vezer, per lo gran bon qu’el n’auzi dir als pelegrins que vengron d’Antiochia, e fetz de lieis mains vers, ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar; e pres lo malautia en la nau, e fo condutz a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa, et ella venc ad el al sien lieit, e pres lo entre sos braz. Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e l’auzir el flairar; e lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz; et ella lo fetz a gran honor sepelir en la maison del Temple. E pois en aquel dia ella si rendet monga per la dolor que ella ec de la mort de lui. 

  • letto 482 volte

Pickens

Versione 1:
Jaufre Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe [vengron] d’Antiocha. E fetz de lieis mains vers ab bons sos ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar per anar lieis vezer. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill que eron ab lui cuideron q’el fos mortz en la nau; mas tant feiron q’il lo conduisseron a Tripol en un alberc aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa, et adoncs ella se·n venc a lui al sieu lieich e pres lo entre sos bratz. Et el saup qe so era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la [vida] sostenguda tro q’el l’agues vista. Et enaissi el moric entre·ls bratz de la dompna, et ella lo fetz hondradamens sepellir en la maison de[l] Temple. E pois en aqel dia ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort.
Et aqui son escriutas de las soas cansos.

Versione 2:
Jaufre Rudels de Blaia si fo mout gentils om, princeps de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qe·n auzi dire als pelegrins qe [venguen] d’Antiocha. E fez de lleis mains vers ab bons sons ab paubre[s] motz. E per voluntat de lleis vezer, el se croset et mes se en mar. E fo fait saber a la comtessa, et ella venc ad el al son leit e pres lo antre sos bratz. Et [el] saup qu’ella era la comtessa [e] recobret l’auzir e·l flazar. E lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’ages vista. Et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez e gran honor sepellir en la maison del Temple. E puois en aquel dia ella se rendet morga per la dolor qu’ella ac de la mort de llui.

  • letto 427 volte

Stimming

Janfres Rudels de Blaja si fo mout gentils hom, princes de Blaja. Et enamoret se de la comtessa de Tripol ses vezer, per lo bon qu’el n’auzi dire als pelegrins que venguen d’Antiocha. E fetz delleis mains vers ab bons sons ab paubres motz. E per voluntat delleis vezer el se croset e mes se en mar. E pres lo malautia en la nau e fo condug a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa e ella venc ad el al sieu leit. E pres lo antre sos bratz. E saup qu’ella era la comtessa, recobret l’auzir el flairar e lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del temple. E pois en aquel dia ella se rendet morga par la dolor qu’ella ac de la mort de lui.
[Et aqui son escriutas de las soas cansos.]

  • letto 462 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3561 volte

CANZONIERE A

  • letto 3272 volte

Edizione diplomatica

 

       
  I  aufres rudels deblaia si fo mout gen
     tils hom princes deblaia. (Et) enamoret
   se dela comtessa detripol sens uezer p(er)lo
   ben qel nauzi dir delieis als pelegrins
   qe uenion dantiocha. Efetz delieis mains
   uers ab bons sos ab paubres motz. Eper
   uolontat delieis uezer el se crozet emes se
   en mar p(er)anar lieis uezer. (Et) en la nau lo
   pres mout grans malautia. si que cill q(ue)
   eron ab lui cuideron qel fos mortz en la
   nau. Mas tant ferron qil lo conduisseron
   a tripol en un alberc aissi cum per mort.
   Efo faich asaber alacomtessa. (Et) adoncs
   ella sen uenc alui al sieu lieich. e pres lo
   entre sos bratz. et el saup qe so era la com
   tessa si recobret lo uezer el flazar. elau
   zet dieu elgrazi que lauia la uita soste(n)
   guda tro qel lagues uista. et enaissi el
   moric entrels bratz dela dompna. (Et) ella
   lo fetz honradamens sepellir en la mai
   son del temple. Epois enaqel dia ella se
   rendet monga p(er) la dolor qe ella ac de lui
   e de la soa mort. Et aqui son escruitas
   delas soas cansos.
  • letto 2017 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  I aufres rudels deblaia si fo mout gen
  tils hom princes deblaia. Et enamoret
  se dela comtessa detripol sens uezer p(er)lo
  ben qel nauzi dir delieis als pelegrins
  qe uenion dantiocha. Efetz delieis mains
  uers ab bons sos ab paubres motz. Eper
  uolontat delieis uezer el se crozet emes se
  en mar p(er)anar lieis uezer. Et en la nau lo
  pres mout grans malautia. si que cill q(ue)
  eron ab lui cuideron qel fos mortz en la
  nau. mas tant ferron qil lo conduisseron
  a tripol en un alberc aissi cum per mort.
  Efo faich asaber alacomtessa. Et adoncs
  ella sen uenc alui al sieu lieich. e pres lo
  entre sos bratz. et el saup qe so era la com
  tessa si recobret lo uezer el flazar. elau
  zet dieu elgrazi que lauia la uita soste(n)
  guda tro qel lagues uista. et enaissi el
  moric entrels bratz dela dompna et ella
  lo fetz honradamens sepellir en la mai
  son del temple. Epois enaqel dia ella se
  rendet monga p(er) la dolor qe ella ac de lui
  e de la soa mort. Et aqui son escruitas
  delas soas cansos.
  Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils
  hom, princes de Blaia. Et enamoret
  se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo
  ben q'el n'auzi dir de lieis als pelegrins
  qe venion d'Antiocha. E fetz de lieis mains
  vers ab bons sos, ab paubres motz. E per
  volontat de lieis vezer, el se crozet e mes se
  en mar per anar lieis vezer. Et en la nau lo
  pres mout grans malautia, si que cill que
  eron ab lui cuideron q'el fos mortz en la
  nau. Mas tant ferron q'il lo conduisseron
  a Tripol, en un alberc, aissi cum per mort.
  E fo faich a saber a la comtessa; et adoncs
  ella se·n venc a lui, al sieu lieich, e pres lo
  entre sos bratz. Et el saup qe so era la comtessa,
  si recobret lo vezer el flazar, e lauzet
  Dieu, el grazi que l'avia la vita sostenguda
  tro q'el l'agues vista, et enaissi el
  moric entre·ls bratz de la dompna. Et ella
  lo fetz honradamens sepellir en la maison
  del Temple. E pois, en aqel dia, ella se
  rendet monga per la dolor qe ella ac de lui
  e de la soa mort. Et aqui son escruitas
  de las soas cansos.
  • letto 2828 volte

CANZONIERE B

  • letto 5581 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [77]

  • letto 6939 volte

Edizione diplomatica

 

   
  I 
    aufres rudels deblaia si fomolt
        gentils hom princes de blaia. et
     enamoret se de la comtessa de tripol
     ses uezer p(er) lo gran ben ep(er) la gran
     cortesia qel auzi dir delieis als pe
     legrins que uengron dantiochia.
     efetz delieis mains bons uers et
     ab bons sons ab paubres motz. e
     p(er) uoluntat delieis uezer el se cro -
     zet emes se en mar p(er) anar lieis
     uezer. (et) adoncs en la nau lo pres
     mout grans malautia si que cill
     qui eron ab lui cuideron qe el fos
  mortz en lanau. Mas tant ferron q(ue)
  ill lo conduisseron atripol en un alb -
  erc cum p(er) mort. efo faich asaber ala
  comtessa. euenc ad el al sieu lieich
  epres lo entre sos bratz. (et) el saup q(ue)lla
  era la comtessa si recobret lo uezer el
  flazar. elauzet dieu el grazi qeilla -
  uia lauida sostenguda tro q(ue)l lages
  uista. (et) enaissi el moric entrels braz
  delacomtessa. (et) ella lo fetz honrada
  menz sepeillir enlamaison del tem -
  ple de tripol. epois en aqel meteus
  dia ela se rendet monga p(er) la doloi q(ue)
  ella ac delui e dela soa mort. (et) aqui
  son escruitas delas soas chanssos.
  • letto 3134 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

   I     aufres rudels deblaia si fomolt
  gentils hom princes de blaia. et
  enamoret se de la comtessa de tripol
  ses uezer p(er) lo gran ben ep(er) la gran
  cortesia qel uengron dantiochia.
  efetz delieis mains bons uers et
  ab bons sons ab paubres motz. e
  p(er) uoluntat delieis uezer el se cro -
  zet emes se en mar p(er) anar lieis
  uezer. et adoncs en la nau lo pres
  mout grans malautia si que cill
  qui eron ab lui cuideron qe el fos
  mortz en lanau. mas tant ferron q(ue)
  ill lo conduisseron atripol en un alb -
  erc cum p(er) mort. efo faich asaber ala
  comtessa. euenc ad el al sieu lieich
  epres lo entre sos bratz. et el saup q(ue)lla
  era la comtessa si recobret lo uezer el
  flazar. elauzet dieu el grazi qeilla -
  uia lauida sostenguda tro q(ue)l lages
  uista. et enaissi el moric entrels braz
  delacomtessa. et ella lo fetz honrada
  menz sepeillir enlamaison del tem -
  ple de tripol. epois en aqel meteus
  dia ela se rendet monga p(er) la doloi q(ue)
  ella ac delui e dela soa moit. et aqui
  son escruitas delas soas chanssos.
  Jaufres Rudels de Blaia si fo molt
  gentils hom princes de Blaia. Et
  enamoret se de la comtessa de Tripol
  ses vezer, per lo gran ben e per la gran
  cortesia q'el vengron d'Antiochia.
  E fetz de lieis mains bons vers et
  ab bons sons, ab paubres motz. E
  per voluntat de lieis vezer, el se crozet
  e mes se en mar, per anar lieis
  vezer. Et adoncs, en la nau, lo pres
  mout grans malautia, si que cill
  qui eron ab lui cuideron qe el fos
  mortz en la nau. Mas tant ferron que
  ill lo conduisseron a Tripol, en un alberc,
  cum per mort. E fo faich a saber a la
  comtessa. E venc ad el, al sieu lieich,
  e pres lo entre sos bratz; et el saup qu'ella
  era la comtessa, si recobret lo vezer el
  flazar, e lauzet Dieu, el grazi qe il l'avia
  la vida sostenguda tro qu'el l'ages
  vista. Et enaissi el moric entre·ls braz
  de la comtessa. Et ella lo fetz honradamenz
  sepeillir en la maison del Temple de Tripol,
  e pois, en aqel meteus dia, ela se rendet monga,
  per la doloi que ella ac de lui e de la soa moit.
  Et aqui son escruitas de las soas chanssos.

 
  • letto 2054 volte

CANZONIERE I

  • letto 1989 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                          Vai al manoscritto [41]

  • letto 3503 volte

Edizione diplomatica

 

  
 I aufres rudels de blaia. Si fo mout gentils ho(m)
  efo princes de blaia. Et enamoret se de la co(m) -
  tessa de tripoli. Ses uezer p(er) lo bon quel nauzi
  dire als pelerins q(ue) uenguen dantiochia. Efez
  delleis mains uers ab bons sons ab paubre
  motz. ep(er) uolu(n)tat delleis uezer. el se croset ese
  mes en mar. Epres lo malautia enla nau. E
  fo condug atripoli en un alberc p(er) mort. efo
  fait saber ala co(m)tessa et ella uenc ad el al son
  leit. Epres lo antre sos bratz. esaup quella
  era la comtessa. emantene(n)t recobret lauzir
  el flairar. Elauzet dieu q(ue) la uia la uida soste(n) -
  guda tro quel la agues uista. (et)enaissi el mo -
  ri entre sos braz. Et ella lo fez agran honor
  sepellir. En la maion del te(m)ple. Epois enaq(ue)l
  dia ellase rendet morga p(er) la dolor quella
  nac de la mort de lui.
  • letto 2863 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  I aufres rudels de blaia. Si fo mout gentils ho(m)
  efo princes de blaia. Et enamoret se de la co(m) -
  tessa de tripoli. Ses uezer p(er) lo bon quel nauzi
  dire als pelerins q(ue) uenguen dantiochia. Efez
  delleis mains uers ab bons sons ab paubre
  motz. ep(er) uolu(n)tat delleis uezer. el se croset
                                                                    ese
  mes en mar. Epres lo malautia enla nau. E
  fo condug atripoli en un alberc p(er) mort. efo
  fait saber ala co(m)tessa et ella uenc ad el al son
  leit. Epres lo antre sos bratz. esaup quella
  era la comtessa. emantene(n)t recrobet lauzir
  el flairar. Elauzet dieu q(ue) la uia la uida soste(n) -
  guda tro quel la agues uista. etenaissi el mo -
  ri entre sos braz. Et ella lo fez agran honor
  sepellir. En la maion del te(m)ple. Epois enaq(ue)l
  dia ellase rendet morga p(er) la dolor quella
  nac de la mort de lui.
  Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom
  e fo princes de Blaia. Et enamoret se de la
  comtessa de Tripoli, ses vezer, per lo bon qu'el
                                                                    n'auzi
  dire als pelerins que venguen d'Antiochia. E fez
  de lleis mains vers ab bons sons, ab paubre
  motz. E per voluntat de lleis vezer, el se croset e se
  mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e
  fo condug a Tripoli, en un alberc, per mort. E fo
  fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son
  leit e pres lo antre sos bratz. E saup qu'ella
  era la comtessa, e mantenent recrobet l'auzir
  el flairar, e lauzet Dieu que l'avia la vida
                                                            sostenguda
  tro qu'el la agues vista; et enaissi el mori
  entre sos braz. Et ella lo fez a gran honor
  sepellir, en la maion del Temple. E pois, en aquel
  dia, ella se rendet morga per la dolor qu'ella
  n'ac de la mort de lui.
  • letto 4945 volte

CANZONIERE K

  • letto 3002 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                                Vai al manoscritto [42]

  • letto 2356 volte

Edizione diplomatica

 

  I  aufres rudels de blaia. Si fo mont ge(n)tils
     om princeps de blaia. Et enamoret
     se de la (con)tessa de tripol. Ses uezer. Per
  loben qenauzidire.Als pelegrins q(ue) ue(n)gue(n)
  dantiocha. Efez delleis mains uers ab bons
  sons ab paubre motz. e per uolu(n)tat delleis
  uezer. el se croset emes se en mar. Epres lo
  malautia enla nau. Efo condug at(ri)pol en un
  alberc per mort. efo fait saber ala (con)tessa. (et)
  ella uenc ad el. al son leit. epres lo antre sos
  braz. et saup quella era la co(n)tessa recobret
  lo auzir el flazar. Elauzet dieu. q(ue)la uia la ui -
  da sostenguda tro quellages uista. (et)enaissi
  el mori entre sos braz. Et ella lo fez agran
  honor sepellir. En la maiso(n) del temple. Et
  puois enaquel dia ella se rendet morga p(er)
  la dolor quella ac de la mort dellui.
  • letto 2962 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

   I  aufres rudels de blaia. Si fo mont ge(n)tils
     om princeps de blaia. Et enamoret
     se de la contessa de tripol. Ses uezer. per
  lo ben qen auzi dire. Als pelegrins q(ue)                                                  ue(n)gue(n)
  dantiochia. Efez delleis mains uers ab bons
  sons ab paubre motz. e per uolu(n)tat delleis
  uezer. el se croset emes se en mar. Epres lo
  malautia enla nau. Efo condug at(ri)pol en un
  alberc per mort. efo fait saber ala contessa. et
  ella uenc ad el. al son leit. epres lo antre sos
  braz. et saup quella era la co(n)tessa recobret
  lo auzir el flazar. Elauzet dieu. q(ue)la uia la ui -
  da sostenguda tro quellages uista. etenaissi
  el mori entre sos braz. Et ella lo fez agran
  honor sepellir. En la maiso(n) del temple. Et
  puois enaquel dia ella se rendet morga p(er)
  la dolor quella ac de la mort dellui.
  Jaufres Rudels de Blaia si fo mont gentils
  om, princeps de Blaia. Et enamoret
  se de la contessa de Tripol, ses vezer, per
  lo ben q'en auzi dire als pelegrins que venguen
  d'Antiochia. E fez de lleis mains vers ab bons
  sons, ab paubre motz. E per voluntat de lleis
  vezer, el se croset e mes se en mar, e pres lo
  malautia en la nau, e fo condug a Tripol en un
  alberc per mort. E fo fait saber a la contessa et
  ella venc ad el, al son leit, e pres lo antre sos
  braz. Et saup qu'ella era la contessa, recobret
  lo auzir el flazar. E lauzet Dieu, que l'avia la vida
  sostenguda tro qu'el l'ages vista; et enaissi
  el mori entre sos braz. Et ella lo fez a gran
  honor sepellir en la maison del Temple; et
  puois, en aquel dia, ella se rendet morga per
  la dolor qu'ella ac de la mort de llui.
  • letto 2710 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizione-2

Links:
[1] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bels-mes-lestius-e%C2%B7l-temps-floritz
[2] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-150
[3] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-111
[4] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-94
[5] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lanquan-li-jorn-son-lonc-en-mai
[6] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-155
[7] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-103
[8] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-0
[9] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=https%3A//letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/%3Fq%3Dcontent/jaufr%25C3%25A9-rudel-lanquan-li-jorn-son-lonc-en-mai
[10] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/no-sap-chantar-qui%E2%88%99l-so-no-di
[11] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-152
[12] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-112
[13] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-1
[14] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/stampe-antiche-4
[15] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pro-ai-del-chan-essenhadors
[16] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-156
[17] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-113
[18] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-98
[19] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/quan-lo-rius-de-la-fontana
[20] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/testo-critico-61
[21] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-157
[22] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-114
[23] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-2
[24] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/quan-lo-rossinhols-el-foillos
[25] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-158
[26] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/collazione-37
[27] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-95
[28] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/vida-0
[29] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-811
[30] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lanquan-lo-temps-renovela
[31] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-160
[32] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/qui-no-sap-esser-chantaire
[33] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-159
[34] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.1(Chiarini).htm
[35] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f496.item.r=fran%C3%A7ais%20856.zoom
[36] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.2(Chiarini).htm
[37] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[38] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f163.image.r=Fran%C3%A7ais%201592.langFR
[39] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f498.image.r=Fran%C3%A7ais%20856.langFR
[40] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f153.image.r=Fran%C3%A7ais%201749.langFR
[41] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f256.image.r=Fran%C3%A7ais%20854.langFR
[42] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f242.image.r=Fran%C3%A7ais%2012473.langFR
[43] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f353.image.r=Fran%C3%A7ais%2012474.langFR
[44] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f139.image.r=Fran%C3%A7ais%2022543.langFR
[45] http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/24511/rec/271
[46] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84192440/f394.image.r=Fran%C3%A7ais%20844.langFR
[47] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60009580/f170.image.r=Fran%C3%A7ais%2020050.langFR
[48] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Reg.lat.1725
[49] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.3(Chiarini).htm
[50] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f497.image.r=Fran%C3%A7ais%20856.langFR
[51] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f154.image.r=Fran%C3%A7ais%201749.langFR
[52] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f355.image.r=Fran%C3%A7ais%2012474.langFR
[53] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Barb.lat.4087/0020
[54] https://archive.org/details/bub_gb_pEVRr2UYi8sC/page/n75
[55] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.4(Chiarini).htm
[56] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f497.item.r=Fran%C3%A7ais%20856.langFR.zoom
[57] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.5(Chiarini).htm
[58] http://ni.no/
[59] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f164.image.r=Fran%C3%A7ais%201592.langFR
[60] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f495.image.r=Fran%C3%A7ais%20856.langFR
[61] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f153.item.r=fran%C3%A7ais%201749.zoom
[62] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f257.item.r=fran%C3%A7ais%20854.zoom
[63] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f242.item.r=fran%C3%A7ais%2012473.zoom
[64] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f354.image.r=Fran%C3%A7ais%2012474.langFR
[65] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f140.item.r=fran%C3%A7ais%2022543.zoom
[66] http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/manuscritBC/id/24511/rec/273
[67] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60009580/f306.item.r=fran%C3%A7ais%2020050.zoom
[68] http://www.rialto.unina.it/JfrRud/262.6(Chiarini).htm
[69] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f162.image.r=fran%C3%A7ais%201592
[70] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f495.image.r=fran%C3%A7ais%20856
[71] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f153.image.r=fran%C3%A7ais%201749
[72] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f257.image.r=Fran%C3%A7ais%20854.langFR
[73] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f243.image.r=fran%C3%A7ais%2012473
[74] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f355.image.r=fran%C3%A7ais%2012474
[75] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&PHYSID=PHYS_0045&DMDID=DMDLOG_0001
[76] http://www.rialto.unina.it/Vidas/Vida-ed.JfrRud.htm
[77] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f162.image.r=Fran%C3%A7ais%201592.langFR