125,22
Mss.: A 110, B 219.
Cantiga de meestria; quattro coblas doblas di otto versi.
Schema metrico: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (168:1).
Edizioni: Marcenaro XXXII; Fdez. Pousa, Burgalés, 34; CA 110; Blasco 32; Arias, Antoloxía, 195; Molteni 204; Machado 202; Piccolo 66; Alvar/Beltrán, Antología, 62.
Mentre non soube por min mia sennor,
amigos, ca lle queria gran ben,
de a veer non lle pesava én,
nen lle pesava dizerlle: "Sennor",
mais alguen foi que lle disse por min 5
ca lle queria gran ben, e des i
me quis gran mal e non mi ar quis veer:
¡confonda Deu-lo que llo foi dizer!
De me matar fezera mui mellor
quen lle disse ca ll' eu queria ben 10
e de meu mal non lle pesava én,
e fezera de me matar mellor,
ca, meus amigos, desque a non vi,
desejo morte que sempre temi,
e ei tan gran coita pola veer 15
qual non posso, amigos, nen sei dizer.
A esta coita nunca eu vi par,
ca esta coita peor ca mort' é,
e por én sei eu ben, per bõa fe,
que non fez Deus a esta coita par, 20
ca, pero vej' u é mia sennor, non
ous' ir veel-a, si Deus me perdon,
e non poss' end' o coraçon partir,
nen os ollos, mais non ous' alá ir.
E quand' a terra veg' e o logar, 25
e vej' as casas u mia sennor é,
vedes que faç' enton, per bõa fe,
pero mí as casas veg' e o logar,
non ous' ir i, e peç' a Deus enton
mia morte muit' e mui de coraçon, 30
e choro muit', e ei m' end' a partir,
e non vou i, nen sei pera u ir.