Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > BERTRAN DE BORN > EDIZIONE

EDIZIONE

  • letto 8397 volte

Razos

  • letto 1862 volte

A! Lemosin, francha terra cortesa

A cura di Valentina Laudi

  • letto 790 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 761 volte

Canzoniere F

  • letto 592 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [1]

  • letto 334 volte

Edizione diplomatica

85r  
[b]  Ertrans deborn si era druz dema
      do(m)pna maenz de montaignac
de la moiller de talaran. qera ai
tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla
razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi
seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal
parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset
lo de madopna guiscarda de la
moiller del uesco(m)te de co(m)born.
duna ualen do(m)pna qe fo deber
goigna soror de guiscart de bel ioc.
auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel
la de totas beutaz. Si la lauzaua.
fort encontan echantan. B(ertrans) en
nanz qe la uijs era sos amics p(er)
lo ben qel auzi della. Ez enanz
qella fos uenguda amarit alue
sco te de co(m)born. Ep(er) la legresa qel
ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas
coblas qe dizo(n).
[a] le mozin francha terra cortesa.
Molt me sap bo qar tals honors uos creis.
85v  
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa.
Cortesia e solatz (et) do(m)pneis.
Sen uen anos el cor estei anceis.
Bes deu gardar qui adruz se depeis.
Per qals obras deu esser do(m)pna qesa.
[d]os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa.
Noiris amors com fai laiga los pes.
Enseignamenz eualors ep(ro)esa.
Armas (et)cort eguerras etorneis.
E qui pros es ni deproesas fe(i)s.
Mal estara sa oras no(n) pareis.
Pos na guiscarda nos es sai tramesa.
[e] Per aqesta do(m)pna guiscarda
sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz.
qella crezia qel li uolgues melz q(e)
ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimen el fez la do(m)p
na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
  • letto 440 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

85 r  
[b]  Ertrans deborn si era druz dema
      do(m)pna maenz de montaignac
de la moiller de talaran. qera ai
tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla
razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi
seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal
parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset
lo de madopna guiscarda de la
moiller del uesco(m)te de co(m)born.
duna ualen do(m)pna qe fo deber
goigna soror de guiscart de bel ioc.
auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel
la de totas beutaz. Si la lauzaua.
fort encontan echantan. B(ertrans) en
nanz qe la uijs era sos amics p(er)
lo ben qel auzi della. Ez enanz
qella fos uenguda amarit alue
scote de co(m)born. Ep(er) la legresa qel
ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas
coblas qe dizo(n).
[a] le mozin francha terra cortesa.
Molt me sap bo qar tals honors uos creis.
Bertrans de Born si era druz de madompna Maenz de Montaignac, de la moiller de Talaran, q’era aitals dompna com eu vos ai ditz en la razo del sirventes de la dompna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ella·l parti de se e det li comjat et encuset lo de madompna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen dompna qe fo de Bergoigna, soror de Guiscart de Beljoc.
Avinen dompna et enseignada e bella de totas beutaz. Si la lauzava fort en contan e chantan.
Bertrans, ennanz qe la vijs, era sos amics per lo ben qe·l auzi d’ella, ez enanz q’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn.
E per l’alegresa qe·l ac de le soa venguda, si fez aqestas coblas qe dizon:
A! Lemozin, francha terra cortesa,
molt me sap bo qar tals honors vos creis,
85 v  
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa.
Cortesia e solatz (et) do(m)pneis.
Sen uen anos el cor estei anceis.
Bes deu gardar qui adruz se depeis.
Per qals obras deu esser do(m)pna qesa.
[d] os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa.
Noiris amors com fai laiga los pes.
Enseignamenz eualors ep(ro)esa.
Armas (et)cort eguerras etorneis.
E qui pros es ni deproesas fe(i)s.
Mal estara sa oras no(n) pareis.
Pos na guiscarda nos es sai tramesa.
[e] Per aqesta do(m)pna guiscarda
sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz.
qella crezia qel li uolgues melz q(ue)
ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimen el fez la do(m)p
na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
qe jois et prez e deportz e gaiesa,
cortesia e solatz et dompneis
s’en ven a nos; el cor estei anceis!
Be·s deu gardar qui a druz se depeis
per qals obras deu esser dompna qesa.
Dos et servir e garnirs e largesa
noiris amors com fai l’aiga los pes,
enseignamenz e valors e proesa,
armas et cort e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proesa·s feis,
mal estara, s’aoras non pareis,
pos Na Guiscarda nos es sai tramesa.
E per aqesta dompna Guiscarda, si·l parti da si et madompna Maenz, q’ella crezia qe·l li volgues melz que ad ella, et q’ella li fezes amor. E per aqest departimen, el fez la dompna soiseubuda et aqest sirventes.
  • letto 394 volte

Canzoniere I

  • letto 406 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]

  • letto 278 volte

Edizione diplomatica

182v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij.
BErtrans de born si era drutz de mado(m)pna ma-
eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai-
ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich
en la razon de la domna soiseubuda esi com eu
uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa-
ua lo de madomna guiscarda de la moiller del
uescomte de conborn duna ualen domna que
fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc.
Auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de
totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et
en chantan. Bertrans enans quel lauis era
sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarrit al uescomte de
comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu-
da si fetz aquestas coblas que dizion.
Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me
sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz
edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis.
Sen uen anos. el cor esteian auceis. Beis deu
gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu
domna esser (con) quissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am-
ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua-
lors eproessa. Armas ecortz eguerras etorne-
is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta-
ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos
a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca-
rda si parti de si madomna maeuz. quela
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella
li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)-
pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume
scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera)
.
  • letto 363 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

182v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij.
B     Ertrans de born si era drutz de mado(m)pna ma-
        eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai-
        ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich
en la razon de la domna soiseubuda esi com eu
uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa-
ua lo de madomna guiscarda de la moiller del
uescomte de conborn duna ualen domna que
fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc.
auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de
totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et
en chantan. Bertrans enans quel lauis era
sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarrit al uescomte de
comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu-
da si fetz aquestas coblas que dizion.
A i lemozis francha terra cortesa. Mout me
sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz
edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis.
Sen uen anos. el cor esteian anceis. Beis deu
gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu
domna esser (con) quissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am-
ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua-
lors eproessa. armas ecortz eguerras etorne-
is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta-
ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos
a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca-
rda si parti de si madomna maeuz. quela
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xiiij.
Bertrans de Born si era drutz de madompna Maeutz de Montaingnac, de la moiller de Tallairan, que era aitals dompna com vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava
lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoingna, sor d’En Guiscart de Beljoc.
Avinens domna et enseingnada era, conplida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan.
Bertans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marrit al vescomte de
Comborn.
E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:
A! I Lemozis, francha terra cortesa,
Mout me sap bon car tals honors vos creis,
Que jois e pretz e deportz e gaiessa,
Cortesia e solatz e domneis
S’en ven a nos; el cor estei an anceis!
Beis deu gardar qui a drutz se depeis
Per cals obras deu domna esser conquissa.
Dons e servirs e garnirs e larguesa
Noiris amors com fai l’aiga lo peis,
Enseingnamenz e valors e proessa,
Armas e cortz e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proessa·s feis,
Mal estara, s’aoras non pareis,
Pois Na Guiscarda nos a en zai trames.
E per aquesta domna Guiscarda, si parti de si madomna Maeuz, qu’ela
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella
li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)-
pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume
scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera).
crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor.
E per aquest departimen, el fez la dompna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, dompna, que mal non mier” etc.
  • letto 356 volte

Canzoniere K

  • letto 372 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [3]


 

  • letto 302 volte

Edizione diplomatica

168r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
BErtrans de born si era drutz de ma dom-
na maeutz de montaignac. de la moill-
er de tallairan que era aitals domna
com eu uos ai dich en la razon de la domna
soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de
si edet li comiat et encusaua lo de madom-
na guiscarda de la moiller del uescomte d(e)
co(m)born duna ualen domna que fon de ber-
goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s
domna et enseignada era co(m)plida de totas be-
utatz. si la lauzau<e>a
 fort en comtan et en
chantan. Bertrans enans quel lauis era sos
amics per lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarit al uescomte
de comborn. eper alegressa quel ac de la soa
uenguda si fetz aquestas coblas que dizion.
Ai lemozis francha terra cortesa. Mout
me sap bon car tals honors uos creis. Que
iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz
edomneis. Sen uen anos. el cor esteian au-
ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis.
P(er) cals obras deu domna esser conquissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris
amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z
eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor-
neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal
estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar-
da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na
Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz.
quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad
ella. equella li fezes amor. Eper aquest de-
partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir-
uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na
qe mal no(n) mier. (et)c(etera).
  • letto 290 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

168r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
B   Ertrans de born si era drutz de ma dom-
      na maeutz de montaignac. de la moill-
      er de tallairan que era aitals domna
com eu uos ai dich en la razon de la domna
soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de
si edet li comiat et encusaua lo de madom-
na guiscarda de la moiller del uescomte d(e)
co(m)born duna ualen domna que fon de ber-
goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s
domna et enseignada era co(m)plida de totas be-
utatz. si la lauzau<e>a
 fort en comtan et en
chantan. Bertrans enans quel lauis era sos
amics per lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarit al uescomte
de comborn. eper alegressa quel ac de la soa
uenguda si fetz aquestas coblas que dizion.
A i lemozis francha terra cortesa. Mout
me sap bon car tals honors uos creis. Que
iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz
edomneis. Sen uen anos. el cor esteian an-
ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis.
p(er) cals obras deu domna esser conquissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris
amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z
eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor-
neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal
estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar-
da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na
Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz.
quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad
ella. equella li fezes amor. Eper aquest de-
partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir-
uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na
qe mal no(n) mier. (et)c(etera).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
Bertrans de Born si era drutz de madomna Maeutz de Montaignac, de la moiller de Tallairan, que era aitals domna
com eu vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoigna, sor d’En Guiscart de Beljoc.
Avinens domna et enseignada era, complida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en
chantan.
Bertrans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn.
E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:
A! I Lemozis, francha terra cortesa,
Mout me sap bon car tals honors vos creis,
Que jois e pretz e deportz e gaiessa,
Cortesia e solaz e domneis
S’en ven a nos; el cor estei an anceis!
Beis deu gardar qui a drutz se depeis
Per cals obras deu domna esser conquissa.
Dons e servirs e garnirs e larguesa
Noiris amors com fai l’aiga lo peis,
Enseignamenz a valors e proesa,
Armas e corz e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proessais feis,
Mal estara, s’aoras non pareis,
Puois Na Guiscarda nos a enzai trames.
E per aquesta domna Guiscarda, si·l parti de si madomna Maeuz, qu’ella crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fetz la domna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, domna, qe mal non mier” etc.
  • letto 364 volte

Al nou doutz termini blanc

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 678 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 419 volte

Canzoniere F

  • letto 442 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [4]



  • letto 282 volte

Edizione diplomatica

68r  
[] A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes 
pos als baros enoia e lor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de
cincs ducatz los tres. e degiort la renda
el p(er)catz e com caersi(n)s remania en gerra
(et) en barata.e la terra dengolmesa.e con
frances e borgognon auion canbiada
honor p(er) cobezesa.e com lo reis phelips a
uia anat plaideiar sobre la riba de laiga.
e comel non auia uolguda la paz qan era de
sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det
lau(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem
blaua lo conthenricloncle den raols de
68v  
canbrais. qui desar matz uolc qe la paz
se fezes. den raols son nebot. co(n) los qatre(s)
fillz nalb(er)t. (et) despois qe fo armatz no uolc
paz ni co(n) cordi. E co(m) totz reis era auniz e de(s)
honratz. pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe 
aqel reis li torgues qant el fazia paz ni
treua tro lade manda qeil fazia agues co(n)
qista. erecobrat so qes sos drezera zos. do(n)
lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na)
als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme- 
nat entre lor. p(er) so qeill uolguesson tor
nar ala guerra; tuit li baron de piteu e
de le mozin en foron molt alegre. qe molt
eran trist de la paz. p(er) so qarmenz neron
honrat e car te(n)gut. p(er) am dos los reis. Lo
reis richartz si creisset molt dor goill da
qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) de smesu
ras en las terras del rei de fransa. qe mar
cauan co(n) las terras den richart. El reis
phelips uenia areclam qui auian faicha
la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia
p(er) lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz p(er)
lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la
marcha de torene e de briu. El rei phelip(s)
si fez mantz reclams den richart. do(n) am
dui ue(n)gron agranz paraulas malas.
siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil
69r  
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron
mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron
mal partit si fo molt alegres. Et aisso si
fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans
si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez.
Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir
ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de- 
gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart
a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia
mais paz qus mon ges. E richartz co(n) cui
sa pellaua oc e no. uolia mais guerra. qe-
negus dels algais. Qeran qatre fraire.
gran raubador (et) prezador. emenauan
ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz
emils ape. E no uiuian dautra re(n)cla ni
dautre p(er)caz.   Bentrans de born. 

 

  • letto 333 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

68r  
[]A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes
pos als baros enoia elor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de
cincs ducatz los tres. e degiort la renda
el p(er)catz e com caersis remania en gerra
(et) en barata.e la terra dengolmesa.e con
frances e borgognon auion canbiada
honor p(er)co bezesa.e com lo reis phelips a
uia anat plaideiar sobre la riba de laiga.
e comel non auia uolguda la paz qan[era]de
sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det
la u(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem
blaua lo cont henric loncle den raols de
[.]a Bertrans ac faich lo sirventes
 “Pos als baros enoia e lor pesa”
 et ac dich al rei Phelip com perdia
de cincs ducatz los tres e de Giort la renda
e·l  percatz, e com Caersis remania en gerra
et en barata e la terra d’Engolmesa, e con
Frances e Borgognon avion canbiada
honor per cobezesa, e com lo reis Phelips
avia anat plaideiar sobre la riba de l’aiga,
e com el non avia volguda la paz quan era
desarmatz, e tan tost con fo armatz, el perdet
la vertut, l’ardimen e la forsa, e qe·l mal semblava
lo cont Henric, l’oncle d’En Raols de
68v  
canbrais. qui desarmatz uolc qe la paz
se fezes.den raols son nebot. co(n) los quatres
 fillz nalb(er)t.(et) despois qe fo armatz no uolc
paz ni co(n)cordi. E co(m)totz reis era auniz e des honratz.pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe
aqel reis li torgues qant el fazia paz ni
treua tro lademanda qeil fazia agues co(n) qista.erecobrat so qes sos drezera zos. do(n)
lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na)
als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme
nat entre lor.p(er) so qeill uolguesson tor
nar ala guerra. tuit li baron de piteu e
de le mozin en foron molt alegre. qe molt
eran trist de la paz.p(er) so qarmenz neron
honrat e car te(n)gut.p(er) am dos los reis.Lo
reis richartz si creisset molt dorgoill da
qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) desmesu
ras en las terras del rei defransa.qe mar
cauan co(n) las terras den richart. El reis
phelips uenia areclam qui auian faicha
la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia
p(er) lor tort ni dreg far.Don fo ordenatz p(er)
lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la
marcha de torene e de briu. El rei phelip(s)
si fez mantz reclams den richart. do(n) am
dui ue(n)gron agranz paraulas malas.
siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil.
Canbrais, qui desarmatz volc qe la paz
se fezes d’En Raols, son nebot, con los quatres
fillz N’Albert et, despois qe fo armatz, no volc
paz ni concordi, e com totz reis era auniz e deshonratz,
pos comensa ad autre rei per terra qe
aqel reis li morgue, qant el fazia paz ni treva,
tro la demanda qe·il fazia agues conqista
e recobrat so q'es fos drez e razos, don
l’autre rei lo tenon deserat, e per far vergogna
als Campanes  dels esterlins qi foron semenat
entre lor, per so qe ill volguesson tornar
a la guerra, tuit li baron de Piteu e
de Lemozin en foron molt alegre, qe molt
eran trist de la paz, per so qar menz n’eron
honrat e car tengut per amdos los reis.  
Lo reis Richartz si creisset molt d’orgoill d'aqesta
paz e comensset far tortz et desmesuras
en las terras del rei de Fransa qe marcavan
con las terras d’En Richart. E.l reis
Phelips venia a reclam qui avian faicha
la paz entre lor dos, En Richartz non volia
per lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz per
lor uns parlamenz on forn ensemble en la
marcha de Torene e de Briu. E.l rei Phelips
si fez mantz reclams d’En Richart, don amdui
vengron a granz paraulas malas,
si q’En Richartz lo desmenti e lo clama vil
69r  
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron
mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron
mal partit si fo molt alegres. Et aisso si
fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans
si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez.
Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir
ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de
gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart
a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia
mais paz qus monges. E richartz co(n) cui
sa pellaua oc e no.uolia mais guerra. qe
negus dels algais. Qeran qatre fraire.
gran raubador (et) prezador. emenauan
ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz
emils ape. E no uiuian dautra re(n)da ni
dautre p(er)caz. 
e recrezenz. E si se desfizeron et si se partiron
mal. E qan Bertrans de Born auzi qe ill eron
mal partit, si fo molt allegre et aisso si
fez el  temps al comensar d’estat. Don Bertrans
si fez aqest sirventes qe vos aras auzirez:
“Al dolz nou termini blanc”, et en aqel sirventes,
el poins fort lo rei Phelip q'el degues
comensar la guerra con lo rei Richart
a fuoc et sanc, e dis qe.l reis Phelips volia
mais paz q’us monges e Richartz con cui
s’apellava Oc-e-No, volia mas guerra
 qe negus dels Algais, q’eran qatre fraire
gran raubador et prezador e menavan
ben con lor mils raubadors a caval e ben doze
mils a pe e no vivian d’autra renda ni
d’autre percaz.
  • letto 286 volte

Canzoniere I

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 310 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [5]


 

  • letto 316 volte

Edizione diplomatica

179r  
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz.
pois als baros enoia elor pesa. Etac dich
al rei felip com. perdia de cinc ducatz los
tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et enbarata e la terra dan
golerma. Ecom frances eber goi(n)gno(n) auia(n) ca(m)-
biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia
anat plaideian sobre la riba del aiga. Ecom el
no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz.
Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar-
dimen ela forza. Eque mal semblaua del cor
enric loncle de raols del cambrais.Q(ue) desarm-
atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot. ab
los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar-
matz no(n) uolc patz ni concordi. Ecom totz reis
era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre
rei p(er) terra qua quel reis li tolgues. Car el faz
ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues
co(n) quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n)
li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin-
gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme-
nat entre lor. p(er) so queill uolgueson tornar
ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz
de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)-
gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet
 molt dorgoill daquesta patz. Ecom(en)set far to(r)z
179v  
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue) mar-
cauon ablas terras denrichart. El reis felips ueni
a areclam adaicels que avian faita la patz entre
lor dos. Enrichartz no uolia per lor tort ni dreg
far. Don fon ordenatz p(er) lor uns parlamens on fo-
ron ensems en la marcha de torena e debeiriu.
El reis felips si fetz mains reclams den richart.
Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma-
las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re-
crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant
Bertrans deborn auzi queil eront mal partit. si
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen-
same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest s(ir)uentes
que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del
pascor uez la estat. Et enaquel siruentes el pois
fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)-
ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re-
is felips uolia mais pat. cuns morgues. Enrich-
art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que
negus dels algais. Queron quatre fraire gran 
raubador eraubauen emenauen ben ablor mil 
raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui-
on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz.
  • letto 353 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

179r  
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz.
pois als baros enoia elor pesa.Et ac dich
al rei felip com. perdia de cinc ducatz los
tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et en barata e la terra dan-
golerma. Ecom frances ebergoi(n)gno(n) auia(n) ca(m)
biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia
anat plaideian sobre la riba delaiga. Ecom el
no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz.
 Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar-
dimen ela forza.Eque mal semblaua del cor
enric loncle de raols del cambrais.Q(ue)desarm-
atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot.ab
los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar-
matz no(n)uolc patz ni concordi. Ecom totz reis
era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre
rei p(er) terra qua quel reis li tolgues.Car el faz
ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n)quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n)
li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin-
gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme-
nat entre lor. p(er)so queill uolgueson tornar
ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz
de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)-
gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet
 molt dorgoill daquesta patz.Ecom(en)set far to(r)z
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz
“Pois als baros e noia e lor pesa” et ac dich
al rei Felip com perdia de cinc ducatz los
tres e de Guiortz la renda e.l perchatz, e com Caercinis remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma,
e com Frances e Bergoingnon avian cambiat
honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat
plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el
non avia volguda la patz qant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen
e la forza, e que mal semblava del cor
Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmatz
volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab
los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz,
non volc patz ni concordi e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre
rei per terra qu'aquel reis li tolgues, car el fazia
patz ni treva, tro la demanda que.il fazia agues
conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don
li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna
als Campanes dels esterlins que foron semenat
entre lor, per so que ill volgueson tornar
a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin
en foron molt alegre, que molt erent tristz
de la pas, per so que meins n’eron onrat e car
tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet
 molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far torz
179v  
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue)mar-
cauon ablas terras d[enrichart]. El reis felips ueni
a areclam adaicels [...] faita la patz entre
lor dos. Enrichartz no uolia [...] dreg
far. Don fon ordenatz p(er) lor uns pa[...] en fo-
ron ensems en la ma[rcha de torena e de...]
El reis felips si fetz mains reclams den richart.
Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma-
las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re-
crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant 
Bertrans de born auzi queil eront mal partit si
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen-
same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes
que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del
pascor uez la estat. Et enaquel s(er)uentes el pois
fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)
ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re-
is felips uolia mais patz cuns morgues. Enrich-
art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que
 negus dels algais. Queron quatre fraire gran
raubador eraubauen emenauen ben ablor mil
raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui-
on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz.
e desmesuras en las terras del rei de Fransa que
marcavon ab las terras d'En Richart. E.l reis Felips
venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre
lor dos, En Richartz no volia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron
ensems en la marcha de Torena e de Beiriu.
E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart,
don ambdui vengron a grans paraulas et as malas,
Si qu'En Richart lo desmenti e.l  clamet vil recrezen.
E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant
Bertrans de Born auzi que il eront mal partit si,
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes
que vos aras auziretz: “Al douz termini blanc. del
pascor vez la estat”. Et en aquel serventes, el pois
fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra
ab lo rei Richart  a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis
Felips volia mais patz c'uns morgues, e.N Richart,
ab cui el s’apellava Oc-e-No, mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz.
  • letto 299 volte

Canzoniere K

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 284 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [6]


  • letto 248 volte

Edizione diplomatica

164v  
Aquesta es la razos daqest siruentes. 
Quant en Bertrans ac faich lo sirue(n)tes
que ditz. Puois als barons enoia elor
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c
ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz.
Eco[...] caercins remania en guerra et en ba-
 ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances
e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe-
[...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n)
armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non
auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E
si tost com el fon armatz perdet per uiutat
lardimen ela forza. Eque mal semblaua
del cor enric loncle de raols del cambrais.
Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra-
ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede
pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi.
Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co-
mensaua adautrerei per terra qa qel reis
li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la
demanda queil fazia agues co(n)qista ereco-
brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei
lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz
ca(m)panes dels esterlins que foron semenat
entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a
la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent
trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat
ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)-
guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen-
set far tortz edesmesuras en la terras del rei
de fransa. Que marcauon ab las terras den
richart. El reis felips uenia areclam ad ai-
cels que auian faita la patz entre lor dos.
En richartz no uolia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on
foron ensems en la marcha de torena ede
beiriu. El reis felips si fetz mains reclams
den richart. Don amdui uengron agrans
paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)-
ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis
partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi
queil eront mal partit sifo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don
Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras
auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor 
uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort
lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra
ab lo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell
reis felips uolia mais patz cuns morgues. En
richart ab cui el sapellaua oc enon uolia 
mais guerra que negus dels algais. Queron
qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme
165r  
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...].eben
doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida-
utre perchatz.
 
  • letto 338 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

164v  
aquesta es la razos daqest siruentes
[Q]uant en Bertrans ac faich lo sirve(n)tes
que ditz. Puois als barons enoia elor
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz:
“Puois als barons enoia elor
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c
ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz.
Eco[...] caercins remania en guerra et en ba-
 ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances
e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe-
[...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n)
armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non
auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E
si tost com el fon armatz perdet per uiutat
lardimen ela forza. Eque mal semblaua 
del cor enric loncle de raols del cambrais.
Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra-
ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede
pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi.
Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co-
mensaua adautrerei per terra qa qel reis
li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la
demanda queil fazia agues co(n)qista ereco-
brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei
lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz
ca(m)panes dels esterlins que foron semenat
entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a
la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent
trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat
ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)-
guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen-
set far tortz edesmesuras en la terras del rei
de fransa. Que marcauon ab las terras den
richart. El reis felips uenia areclam ad ai-
cels que auian faita la patz entre lor dos.
En richartz no uolia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on
foron ensems en la marcha de torena ede
beiriu. El reis felips si fetz mains reclams
den richart. Don amdui uengron agrans
paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)-
ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis
partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi
queil eront mal partit sifo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don
Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras
auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor 
uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort
lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra
ab lo rei richart. afuoc et asanc . Edis quell
reis felips uolia mais patz cuns morgues. En
richart ab cui el sapellaua oc enon uolia 
mais guerra que negus dels algais. Queron
qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme
pesa” et ac dich al rei Felip com perdia den cinc
ducaz los tres e de Giortz la renda e.l perchaz,
e co[...] Caercins remania en guerra et en bar[...]
et la terra d’Angolerma, e com Frances  
e [...]ergoignon avian cambiat honor per cobe[...]a,
e com lo reis Felips avia anat plaideian
armatz sobre la riba de l’aiga, e com el non
avia volguda la patz cant fon desarmatz e,
si tost com el fon armatz, perdet per viutat
l’ardimen e la forza, e que mal semblava
del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais,
que desarmartz volc que la patz si fezes de Raols,
son nebot, ab los quatre fils N’Albert e, depois
que fon armatz, non vol patz ni concordi,
e com totz reis era aunitz e desonratz, pois
comensava ad autre rei per terra q'aqel reis
li tolgues, cant el fazia patz ni treva ,tro la
demanda que.il fazia agues conqista e recobrat
so que fos dreitz e rasos, don li autre rei
lo tenon desiritat, e per far vergoingna alz
Campanes dels esterlins que foron semenat
entre lor, per so qe ill volguesson tornar a
la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin
en foron molt alegre, que molt erent
trist de la patz, per so que meins n’eron onrat
e car  tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset
far tortz e desmesuras en la terras del rei
de Fransa que marcavon ab las terras d’En
Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels
que avian faita la patz entre lor dos,
E.n Richartz no volia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlamens on
foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu.
E.l reis Felips si fetz mains reclams
d’En Richart, don amdui vengron a grans
paraulas et a malas, si q’En Richart lo desmenti
e.l clamet vil recrezen.  E si.s desfieron e si.s
partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi
que il eront mal partit, si fo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensament d'estiu. Don
Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras
auziretz: “Al doutz termini blanc. del pascor
vez la estat” . Et en aquel sirventes el pois fort
lo rei Felip, qu'el degues comensar la guerra
ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll
reis Felips volia mais patz c’uns morgues,
e. N Richart, ab cui el s’apellava Oc- e-No, volia
mais guerra que negus dels Algais, qu’eron
qatre fraire gran raubaudor e raubaven e me-
165r  
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...]l.eben
doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida-
utre perchatz.
naven ben ab lor mil raubadors a cav[...]l e ben
doa milia a pe e no vivion d’au[...]a rend[...]ni
d’autre perchatz.
  • letto 287 volte

Be·m platz car trega

A cura di Valeria Venanzi

  • letto 515 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 334 volte

Canzoniere F

  • letto 323 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [7]


  • letto 280 volte

Edizione diplomatica

78v  
[Q]Ant richart. aic fata la patz co(n)
      Bertran de born. eill ac re(n)dut.
 
79r  
son castel autafort el croset lo
reis. richart. epasset oltramar. E
bertrans remas guerreian co(n) nai
mar lo uesco(m)te de lemoges econ
lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s)
autres baros de uiron. Esico(n) auez
ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua.
el fo pres enalemagn. (et) si estec
en preson dos anz esi serez emet
p(er) auer.Eqan. B(ertrans)de born saup q(e)l
reis deuia essir de preison molt
fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia.
qel auria del rei.ep(er) so dan qe se
ria asos enimics. Esapchatz q(e)n
bertran auia escript en son cor
totz los mals el danz qe aquist
guereiador auian faitz en lemo
zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E
fez son sirue(n)tes.
B(ertrans). deborn.
  • letto 305 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

78v

 

Q]ant richart. aic fata la patz c(on)

      Bertran de born. eill ac re(n)dut.

Qant Richart aic fata la patz con

Bertran de Born e·ill ac rendut

79r  

son castel autafort el croset lo

reis. richart. epasset oltramar. E

bertrans remas guerreian co(n) nai

mar lo uesco(n)te de lemoges econ

lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s)

autres baros de uiron.esic(on) auez

ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua.

el fo pres enalemagn. (et) si estec

en preson dos anz esi serez emet

p(er) auer.Eqan B(ertrans)de bornsaup q(e)l

reis deuia essir de preison molt

fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia.

qel auria del rei.ep(er) so danqe se

ria asos enimics. Esapchatz q(e)n

bertran auia escript en son cor

totz los mals el danz qe aquist

guereiador auian faitz en lemo

zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E

fez son sirue(n)tes.

son castel, Autafort, e·l croset, lo

reis Richart e passet oltra mar. E

Bertrans remas guerrejan con N'Aimar,

lo vesconte de Lemoges, e con

lo comte de Peiregors e con totz los

autres baros de viron.  E si con avez

entendut, qan Richart s'en tornava,

el fo pres en Alemagn et si estec

en preson dos anz e si se rezemet

per aver. E qan Bertrans de Born saup qe·l

reis devia essir de preison, molt

fo alegres per lo gran ben q’el sabia

q’el auria del rei e per so dan qe seria

a sos enimics. E sapchatz qu’En

Bertran avia escript en son cor

totz los mals e·l danz qe aquist

guerejador avian faitz en Lemozin

et en las terras del rei Richart e

fez son sirventes.

  • letto 341 volte

Cant vei pels vergiers desplegar

A cura di Federica Salemme

  • letto 679 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 388 volte

Canzoniere F

  • letto 314 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [8]

  • letto 303 volte

Edizione diplomatica

70r  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n) qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l.
(et) era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et)p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 
70v  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-
llendet denier. Eqan uenc una dia artu
 setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n).Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre
geron lo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire. (et) qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. Amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)-
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis
  • letto 287 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

70r  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n)qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et)era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et) p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 

Ben avez entenduz los mals qe Bertrans
de Born recordet qe·l reis d’Aragon avia
faich de lui d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon q'el n’ac apres d’autres mals qu'el
avia faich, si los vol retraire en un autre
sirventes. E fo dich a·N Bertran q’un cavalier
avia in Aragon, qui avia nom N’Espagnols
et avia un bon castel molt fort qui avia
nom Castellot, et era proprietatz d’En Espagnol
et era in la forteresa de Sarazis, don el fazia
gran guerra als Sarazis. E.l rei si entendia
molt en aquel castel, e venc un dia en aqella
encontrada, e En Espagnols si·l venc
encontra per servir lo et per envidar lo al seu castel,
et menete lo dinz lo castel, lui e tota
sa gen. E.l reis, qan fo dintre, lo fez prende
e menar de foras e tolc li lo castel. E fo vertatz
qe qan lo reis venc al servizi del rei Henric,
lo coms de Tolosa si desconfis en Guascogna
e tolc li ben cinqanta cavaliers;
e·l reis Henrics li det tot l’aver q·ill cavalier
devian pagar per la preson, et el no paget
l’aver als cavaliers, anz l’en portet en
Aragon. E·ill cavalier eissiren de preson e
pageren l’aver. E fo vertatz q'us joglars,
que avia nom Artusetz, li prestet dozenz ma-

70v  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-

llendet denier. Eqan uenc una dia artu
setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n). Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre-
geronlo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire.(et)qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis

rabotis et menete lo ben un an cossi e no·ill
en det denier. E qan venc una dia, Artusetz
joglars si se mesclet con un Judeo e.ill
Judei s·ill forn sobra e si.l naffreron malamen
lui et un son compagnon. Et Artusetz
e.l companigz si auciseron un dels Judeus,
don li Judei aneron a reclam al rei et pregeron
lo q'el en fezes vendeta qe lor des
Artuset e.l compagnon per aucire et qe il li darian
. cc. marabotis. E·l reis los lor donec
amdos e tolc. cc. marabotis. E.ill Judei
lo feron brusar lo dia de la nativitat de
Crist, si con dis Guillems de Bregadan in
un seu sirventes, dizen mal del rei:
“En fez una mespreson
don hom no·l deu razonar,
qe jorn de la Naison
fez dos cristians brusar,
Artus ab autre, son par.
E no degr'aissi juzar
a mort ni a passion
dos per un Judeu felon”

Don us autre, qui avia nom Peire
Joglars, li prestet diniers e cavals, et aquel
Peire Joglars si avia granz mals dich de
la veilla regina d’Angleterra, la qals tenia
Font-Ebraus, q’es un abdia on se rendian
totas las veillas ricas. Et ella lo fez
aucire per paraula del rei d’Aragon. E totz
aqestz laichz faitz recordet al rei d’Aragon
Bertrans en aqest sirventes qi dis.

  • letto 273 volte

Canzoniere I

  • letto 309 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [9]

  • letto 246 volte

Edizione diplomatica

179v  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 
zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. Efon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca 
stel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- 
rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er) seruir lo eper 
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament 
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t son dedinz lo castel lo 
fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz 
q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo com(s) 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- 
quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) 
arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet.cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di- 
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 
180r  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta eque lor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. 
equill li darian. cc. marabotis. el reis los lor do- 
net amdos epres los. cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- 
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau- 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers 
despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera.

 
  • letto 306 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

179v  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 

zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. E fon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca  
stelmolt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er)seruir lo eper  
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament  
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo coms 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage- 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet .cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di-
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 

Ben avetz entenduz los mals qu'En Bertrans
de Born remembret que·l reis d’Arragon avia
faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon
qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz,
li lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon
dig a·N Bertran c’un cavallier avia en Arragon
que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel
molt fort que avia nom Castellot et era proprietat 
d’En Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins,
don el fazia grant guerra als Sarrazis.
E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada, per servir lo e per
envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, 
lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz  que quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers; e·l reis Enrics li det tot l’aver
que·ill cavallier devian pagar per la reenson, et el
no·l paguet l’aver als cavallier, anz l’en portet en Arragon. E·ill cavallier isseron de preisson e pageron
l’aver. E fon vertatz c'us joglars, que avia nom
Artuset, li prestet .cc. marabotis; e menet lo ben
un an ab si e no·ill en det denier. E cant venc un dia Artuset joglars si se meslet ab un Juzieu […]
Juzieu, li vengron sobre e nafreron Artuset [...]
180r  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta equelor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian.cc.marabotis.el reis los lor do 
net amdos epres los.cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca-  
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera 
men, lui et un son conpaignon. Et Artuset et us
sos conpaings accuseron un Juzeu, don li Juzeu
aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta
e que lor des Artus e·l conpaignon per aucire, 
e qu’ill li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzieu
les feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei: 
“E fetz una mespreison 
Don hom no·l deu razonar, 
Qu’el jorn de la Naison 
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon.” 

Don us autre, que avia nom Peire Joglar, li prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars si avia grans mals
ditz de la veilla reina d’Englaterra, la quals tenia
Font-Ebrau, que es una abadia on se rendon totas
las veillas ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula
del rei d’Arragon. E totz aquestz laich faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Arragon en
aquest sirventes que dis: “Quant vei per vergiers
despleiar los cendaus grocs, indis...” etc. 

  • letto 272 volte

Canzoniere K

  • letto 288 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [10]

  • letto 252 volte

Edizione diplomatica

165r  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals  
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada.p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab  
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer als caualliers Anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)stet.cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian.cc.marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us)
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que
165v  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- 
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendans grocs indis (et) c(etera). 
  • letto 297 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

165r  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada. p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab 
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer Als caualliers anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)ste .cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian .cc. marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) 
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que 
Ben avez entendutz los mals q’En Bertrans
de Born remembret qu'el reis d’Aragon
avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals
qu’el avia faitz, si lo·l volc retraire en un autre
sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier
avia e N'Aragon que avia nom N’Espaignols,
et avia un bon castel molt fort
que avia nom Castellot et era proprietat d’ En 
Espaignol et era en la forteresa de Sarazis,
don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l
reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada per servir lo e per envidar lo
al seu chastel, e menet lo charament, lui ab
tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel,
lo fetz penre e menar deforas e tolc lo 

castel. E fon vertatz que cant lo reis venc
al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l
descomfis en Gascoigna e tolc li ben cincquanta
cavallers; e·l reis Enrics li det tot l’aver qe·ill
cavaller devian pagar per la reenson, et el no·l
paget l’aver als cavalliers, anz l’en portet
e N'Aragon. E·ill cavallier isseron de preison e
pageron l’aver. E fon vertatz c’uns goglar, que
avia nom Artuset, li prestet .cc. marabotins; e
menet lo ben un an ab si e no·ill en det denier.
E cant venc un dia, Artuset joglars si se meslet
ab un Juzeu, e·ill Juzeu li vengron sobre
e nafreron Artuset malamen, lui et un son
conpaignon. Et Artuset et us sos compaigns 
aucisseron un Juzeu, don li Juzeu aneron al r
ei e pregeron lo qu’el en fezes vendeta e que
lor des Artus e·l compaignon per aucire, e q’ill
li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzeu les
feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Bregadan en un seu
sirventes dizen en el mal del rei:  

« E fetz una mespreison 
Don om no·l deu razonar, 
Q’el jorn de la Naision  
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon. » 

Don us autre, que avia nom Peire Joglor, li
prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars
si avia grans mals ditz de la veilla reina
d’Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que 

165v  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)-
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendaus grocs indis (et) c(er). 
es una abadia on se rendon totas las veillas
ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula del rei
d’Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Aragon en aquest sirventes
que dis:  « Quant vei per vergiers despleiar los 
cendaus grocs, indis... » etc. 
  • letto 328 volte

Domna, puois de mi no.us cal

a cura di Arditi Vanessa

  • letto 691 volte

tradizione manoscritta

  • letto 491 volte

Canzoniere F

  • letto 427 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [11]


 

  • letto 297 volte

Edizione diplomatica

83r  
[b]    Ertrans deborn si era druz du-
        na do(m)pna gentil (et) ioue eforte
  prizanda. (et)auia nom mado(m)p
  na mae(n)z demo(n)taignac muiller
  den talaran qera fraire del co(m)
  te de peiregors. (et) ella era filla
  del uesconte de torena (et) soror
  de mado(m)pna maria de ue(n)tador
 (et)de nelis de mon fort. Ez en
  son chantar el appellaua dalfi
  eill comiat don el fo fort trist
 egrams.  efez razo qeia mais
 nola cobraria. ni autra no(n) tro
 baua qe fos tan bella ni ta(n) bo
 na ni tan plaze(n)z ni tan insei
 gnada. E penset pos qel no poi(ri)a
83v  
cobrar neguna <neguna> qeill po.
gues esser egals ela soa dompna
li (con) seillet una en naital guisa. q(en)
soi seubes delas autras bonas do
pnas ebellas de chascuna una be
utat on un bel se(m)blan. on un bel
acoillir on un auine(n) parlar. on 
un bel captinime(n). on un bel gran.
on un bel taill de p(er)sona.(et)enai
ssi ellanet qerre(n) atotas bonas
do(m)pnas qe chascuna li dones un
daqestz dos mauez auzit noma(r).
arefar la soa do(m)pna. qe auia per
duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e)
sta razo uos auziretz nomar to
tas las do(m)pnas alas qals el a 
net qirir socors (et) aiuda afar la
do(m)pna soiseubuda. El siruentes
qel fez da qesta razo si co(m)mensa
enaisi.   
  • letto 332 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

83r  
[b]     Ertrans deborn si era druz du-
         na do(m)pna gentil (et)ioue eforte
prizanda. (et)auia nom mado(m)p
na mae(n)z demo(n)taignac muiller
den talaran qera fraire del co(m)
te de peiregors. (et) ella era filla
del uesconte de torena (et) soror
de mado(m)pna maria de ue(n)tador
(et)de nelis de mon fort. Ez en
son chantar el appellaua dalfi
eill comiat don el fo fort trist
egrams.  efez razo qeia mais
nola cobraria. ni autra no(n) tro
baua qe fos tan bella ni ta(n) bo
na ni tan plaze(n)z ni tan insei
gnada. E penset pos qel no poi(ri)a
Bertrans de Born si era druz d'una
dompna gentil et jove e fort e 
prizanda, et avia nom madompna
Maenz de Montaignac, muiller
d'En Talaran, q'era fraire del comte
de Peiregors, et ella era filla
del vesconte de Torena et soror
de madompna Maria de Ventador
et de N'Elis de Monfort. Ez en
son chantar e l'appellava dalfi,
e·ill comjat don el fo fort trist
e grams, e fez razo qe ja mais
no la cobraria ni autra non trobava 
qe fos tan bella, ni tan bona,
ni tan plazenz, ni tan
inseignada. E penset pos q'el no poiria
83v  
cobrar neguna <neguna> qeill po.
gues esser egals ela soa dompna
li (con) seillet una en naital guisa. q(en)
soi seubes delas  autras bonas do
pnas ebellas de chascuna una be-
utat on un bel se(m)blan. on un bel
acoillir on un auine(n) parlar. on 
un bel captinime(n). on un bel gran.
on un bel taill de p(er)sona.(et)enai
ssi ellanet qerre(n) atotas bonas
do(m)pnas qe chascuna li dones un
daqestz dos mauez auzit noma(r).
arefar la soa do(m)pna. qe auia per
duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e)
sta razo uos auziretz nomar to
tas las do(m)pnas alas qals el a 
net qirir socors (et) aiuda afar la
do(m)pna soiseubuda. El siruentes
qel fez da qesta razo si co(m)mensa
enaisi.    
cobrar neguna qe ill pogues
esser egals. E la soa dompna
li conseillet una en n'aital guisa q'en
soiseubes de las autras bonas dopnas 
e bellas, de chascuna una beutat, 
on un bel semblan, on un bel 
acoillir, on un avinen parlar, on
un bel captinimen, on un bel gran,
on un bel taill de persona. Et enaissi
ell anet qerren a totas bonas
dompnas qe chascuna li dones un
d'aquestz dos m'avez auzir nomar,
a refar la soa dompna qe avia perduda.
Et el sirventes qe fez da qesta 
razo vos auziretz nomar totas
las dompnas a las qals el anet
qirir socors et aiuda, a far la
dompna soiseubuda. E·l sirventes
q'el fez d'aqesta razo si commensa
enaisi.
  • letto 315 volte

Canzoniere I

  • letto 357 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [12]


 

  • letto 280 volte

Edizione diplomatica

182r  
Aqesta es la razos daquest siruentes. xy.
BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n)
til eioue efort prezada. et auia nom ma
domna maeuz de montai(n)gnac moiller den
tailarairan quera fraire del comte de peiregors
et ella era filla del uescomte de torena eseror de
mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon
fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de)
si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez
razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze-
ns ni tan ensei(n)gnada.E penset pois quel no(n) poi
ria cobrar neguna queill pogues esser egals.e la
soa domna li conseillet quel enfezes una enaital
guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas
ebellas de chascuna una beutat o un bel  senblan
o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca
pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona.
et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas
que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz
auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er)
duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos
 auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna soise
ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co
mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(tera).
  • letto 380 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

182r  
Aqesta es la razos daqest siruentes. xy.
BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n)
til eioue efort prezada. et auia nom ma
domna maeuz de montai(n)gnac moiller den
tailarairan quera fraire del comte de peiregors
et ella era filla del uescomte de torena eseror de
mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon
fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de)
si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez
razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze-
ns ni tan ensei(n)gnada. E penset pois quel no(n) poi
ria cobrar neguna queill pogues esser egals. e la
soa domna li conseillet quel enfezes una enaital
guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas
ebellas de chascuna una beutat o un bel  senblan
o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca
pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona.
et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas
que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz
auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er)
duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos
 auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna soise
ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co
mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(etera)
Bertrans de Born si era drutz d'una domna gentil
e jove e fort prezada, et avia nom madomna
Maeuz de Montaingnac, moiller d'En
Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors,
et ella era filla del vescomte de Torena e seror de
madompna Maria de Ventedorn e de N'Elis de Mon-
fort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de
si e·il det comjat, don el fo·n mout tristz e iratz e fez
razo que ja mais no la cobraria ni autra non tro-
bava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens,
ni tan enseingnada. E penset pois qu'el non poiria
cobrar neguna que·ill pogues esser egals, e la
soa domna li conseillet qu'el en fezes una en aital
guisa qu'el soiseubes de las autras bonas dompnas
e bellas, de chascuna una beutat, o un bel senblan
o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel ca-
ptenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona.
Et enaissi el anet que a totas las bonas dompnas
que chascuna li dones un d'aquest dos que m' avetz
auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia per-
duda. Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos
auziretz nommar totas las domnas a las quals el
anet querre socors et aiuda a far la domna soise-
ubuda. El sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si co-
mensa: "Dompna pois de mi nous cal" etc.
  • letto 375 volte

Canzoniere K

  • letto 355 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [13]


 

  • letto 284 volte

Edizione diplomatica

167v  
Aquesta es la razos da quest siruentes.
BErtrams de born si era drutz duna dom-
na gentil eioue efort prezada.et auia
nom ma domna maeuz de montagn-
ac moiller den tailarairan quera fraire del
comte de peiregors et ella era filla del uesco(m)
te de torena eseror de ma domna maria de
uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l
dis en son chantar el al parti desi eil det co-
miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra-
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro-
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan
plazens ni tan enseignada. Epenset puois
quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges
esser egals. e la soa domna  li conseillet quel
enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes
de las autras bonas domnas ebellas de chascu-
na una beutat o un bel semblan o un bel a-
cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte
nemen o un bel garan o un bel taill de per-
sona. et enaissi el anet queren que atotas las
bonas domnas que chascuna li dones un da-
questz dos quem auetz auzitz nomar. per re-
staurar la soa domna cauia perduda.et el
siruentes quel fetz da questa razon uos auzir-
ez no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna
soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra-
zon si comensa. Domna puois de mi no(n)
cal. Epartit mauetz de uos.  
  • letto 294 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

167v  
Aqesta es la razos daquest siruentes. 
BErtrams de born si era drutz duna dom-
na gentil eioue efort prezada.et auia
nom ma domna maeuz de montagn-
ac moiller den tailarairan quera fraire del
comte de peiregors et ella era filla del uesco(m)
te de torena eseror de ma domna maria de
uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l
dis en son chantar el al parti desi eil det co-
miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra-
Bertrams de Born si era drutz d'una
domna gentil e jove e fort prezada, et avia
nom madomna Maeuz de Montagnac,
moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del
comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte
de Torena, e seror de madomna Maria de
Ventedorn et de N'Elis de Monfort. E segon qu'el
dis en son chantar ela·l parti de si e·il det 
comjat don el fo·n mout tristz e iratz e fetz ra-
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro-
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan
plazens ni tan enseignada. Epenset puois
quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges
esser egals. e la soa domna  li conseillet quel
enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes
de las autras bonas domnas ebellas de chascu-
na una beutat o un bel semblan o un bel a-
cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte
nemen o un bel garan o un bel taill de per-
sona. et enaissi el anet queren que atotas las
bonas domnas que chascuna li dones un da-
questz dos quem auetz auzitz nomar. per re-
staurar la soa domna cauia perduda.et el
siruentes quel fetz da questa razon uos auzir-
ez no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna
soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra-
zon si comensa. Domna puois de mi no(n)
cal. Epartit mauetz de uos.  
zo que ja mais no la cobraria, ni autra non trobava
que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan
plazens, ni tan enseignada. E penset puois
qu'el non poiria cobrar neguna que·ill poges
esser egals, e la soa domna  li conseillet quel
en fezes una en aital guissa quel soiseubes
de las autras bonas domnas e bellas, de chascuna
una beutat, o un bel semblan, o un bel 
acuillimen, o un avinen parlar, o un bel captenemen,
o un bel garan, o un bel taill de persona.
Et enaissi el anet queren que a totas las
bonas domnas que chascuna li dones un d'aquestz
dos que m'avetz auzitz nomar, per restaurar
la soa domna c'avia perduda.Et el
sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auzirez
nommar totas las domnas a las quals el
anet querre socors et aiuda a far la domna
soiseubuda. E·l sirventes qu'el fetz d'aquesta
razon si comensa: “Domna puois de mi non
cal. E partit m'avetz de vos".  
  • letto 369 volte

D’un sirventes no·m cal far loignor ganda

  • letto 503 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 390 volte

Canzoniere F

  • letto 307 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [14] 

  • letto 249 volte

Edizione diplomatica

78r  
[e]    Nla sazo qel res joues ac faita
la paz con son fraire. rich(art). el ac fi
nida la demanda qeill fazia de la
terra si co(m) fo lauoluntaz del rei.
Henric lor paire el paire li daua
certa liurason de diniers p(er) uian
da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv
na terra no possezia ni tenia. ni
negus hom alui no uenia p(er) ma(n)
tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er)
trans deborn etuit li autre baro(n)
qel auian mantegut (con)tra Rich(art).
forno molto dolen. Et el se(n) anet
lo reis joues en lombardia tor-
neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st
<baros> borcs (et) castels epres t(er)ras
 e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo
ues si soiornaua. e dormia e solla-
saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n)
tes.      B(ertran) de born. 
  • letto 328 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

78r  
[e]    Nla sazo qel res joues ac faita
la paz con son fraire. rich(art). el ac fi
nida la demanda qeill fazia de la
terra si co(m) fo lauoluntaz del rei.
Henric lor paire el paire li daua
certa liurason de diniers p(er) uian
da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv
na terra no possezia ni tenia. ni
negus hom alui no uenia p(er) ma(n)
tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er)
trans deborn etuit li autre baro(n)
qel auian mantegut (con)tra Rich(art).
forno molto dolen. Et el se(n) anet
lo reis joues en lombardia tor-
neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st
<baros> borcs (et) castels epres t(er)ras
e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo
ues si soiornaua. e dormia e solla-
saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n)
tes.      B(ertran) de born. 
En la sazo qe·l res Joves ac faita
la paz con son fraire Richart e·l ac finida
la demanda qe ill fazia de la
terra, si com fo la voluntaz del rei
Henric, lor paire, e·l paire li dava
certa liurason de diniers per vianda
e per so que besoingz li era e neguna
terra no possezia ni tenia, ni
negus hom a lui no venia per mantinimen
ni per socors de guerra. Bertrans
de Born e tuit li autre baron
qe l’avian mantegut contra Richart
forno molto dolen. Et el s’en anet
lo reis Joves en Lombardia torneiare
e sollasar e laiset totz aquest
borcs et castels e pres terras
e deroca et ars et bruisa. E·l reis Joves
si soiornava e dormia e sollasava.
Don Bertran en fez aqest
sirventes.  
  • letto 235 volte

Canzoniere I

  • letto 310 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [15]

  • letto 235 volte

Edizione diplomatica

181v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. viy.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab
son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da
queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat
del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura
zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera.
eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus
hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de
guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n)
quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt
dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne
iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer-
ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste-
ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis
ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber-
trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa.du(n) siruentes nom cal far longor (et)c(etera).
  • letto 293 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

181v  
Aquesta es la razos daquest siruentes viy.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab
son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da
queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat
del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura
zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera.
eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus
hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de
guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n)
quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt
dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne
iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer-
ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste-
ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis
ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber-
trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa. du(n) siruentes nom cal far longor (et)c (era).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab
son fraire Richart eil ac fenida la demanda
que il fazia de la terra, si com fo la voluntat
del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de
guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquestz baros en la guerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrassa. E·l reis
Joves si torniava e dormia e solazava. Don en Bertrans si fetz aquest sirventes que comenssa: "D’un
sirventes no·m cal far longor" etc.
  • letto 377 volte

Canzoniere K

  • letto 278 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [16]

  • letto 238 volte

Edizione diplomatica

167r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
EN la sazon quel reis ioues ac faita la patz
ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)-
da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)-
tatz del rei enric lor paire. el paire li daua ce(r)ta
liurazon de deniers per uianda eper so que be-
soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse-
zia. ni negus hom alui no uenia per mante-
nemen ni per secors de guerra. en bertrans de
born etuit li autre baron quel auian mante(n)-
gut contra(n) richart foron molt dolen el reis
ioues si sen anet en lombardia torneiar eso-
lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra
ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast-
els. epres terras ederroca et ars et abrasa.
el reis ioues si torniaua edormia esolazaua.
Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co-
mensa. Dun siruentes nom cal far loin-
gnor. (et)c(etera).
  • letto 276 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

167r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz
ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)-
da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)-
tatz del rei enric lor paire el paire li daua ce(r)ta
liurazon de deniers per uianda eper so que be-
soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse-
zia. ni negus hom alui no uenia per mante-
nemen ni per secors de guerra. en bertrans de
born etuit li autre baron quel auian mante(n)-
gut contra(n) richart foron molt dolen el reis
ioues si sen anet en lombardia torneiar eso-
lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra
ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast-
els. epres terras ederroca et ars et abrasa.
el reis ioues si torniaua edormia esolazaua.
Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co-
mensa. Dun siruentes nom cal far loin-
gnor (et)c(etera).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz
ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda
que il fazia de la terra, si com fo la voluntat
del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa
liurazon de deniers per vianda e per so que
besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia,
ni negus hom a lui no venia per mantenemen
ni per secors de guerra, En Bertrans de Born
e tuit li autre baron quel l’avian mantengut
contran Richart foron molt dolen. E·l reis
Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar,
e laisset totz aquestz baros en la gerra
ab en Richart. En Richartz asega borcs e
chastels e pres terras e derroca et ars et abrasa.
E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava.
Don En Bertrans si fetz aquest sirventes que
comensa: "D’un sirventes no·m cal far loingnor " etc.
  • letto 300 volte

Ges de disnar no.n fora oi mais

A cura di Stendardi Andrea.
 

  • letto 603 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 463 volte

Canzoniere F

  • letto 383 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [17]

  • letto 272 volte

Edizione diplomatica

81v  
[b] Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
una seror del rei. Rich(art). qe fo mai
re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom
mado(m)pna eleina qe fo muiler
 
82r  
del duc desansoigna. bella do(m)pna
era. Emolt cortesa (et) enseignada.
efazia gra(n)t honor en son acoilli
men (et) en son gens parlar. E. R(ichart)
qera coms de piteus si saissis lo
nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n)
det qella li dizes eill fez plazer e
grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) 
tat qella auia de prez e donor au(er).
(et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co
ssi pressatz hom eualenz. eqella po
dia fort enanssar. sill fez tan donor
qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na
moret se della fort si qella comes
set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(ue)l
lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart)
en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella 
ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c
un dia duna dominiga era ben
meitz dia passatz qe non auian
maniat ne begut. e la fams lo de
streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest
siruentes. 
 
  • letto 372 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

81v, 82r   

[b]Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
una seror del rei. Rich(art). qe fo mai
re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom
mado(m)pna eleina qe fo muiler
del duc desansoigna. bella do(m)pna
era. Emolt cortesa (et) enseignada.
efazia gra(n)t honor en son acoilli
men (et) en son gens parlar. E. R(ichart)
qera coms depiteus si saissis lo
nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n)
det qella li dizes eill fez plazer e
grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) 
tat qella auia de prez e donor au(er).
(et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co
ssi pressatz hom eualenz. eqella po
dia fort enanssar. sill fez tan donor
qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na
moret se della fort si qella comes
set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(e)l
lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart).
en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella
ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c
un dia duna dominiga era ben
meitz dia passatz qe non auian
maniat ne begut. e la fams lo de-
streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest
siruentes. 

 

Bertrans de Born si era anatz vezer
una seror del rei Richart, qe fo maire
del emperador Ot, la qals avia nom
Madompna Eleina qe fo mulier
del duc de Sansoigna. Bella dompna
era e molt cortesa et enseignada.
E fazia grant honor en son acoillimen
et en son gens parlar. E Richart,
q’era coms de Piteus, si s'aissis l'
onor sa soror, e si·ll dis et si·ll comandet
q’ella li dizes e ill fez plazer e
grant honor. Et ella, per gran voluntat
q’ella avia de prez e d'onor aver.
Et per so q’ella sabia qe Bertrans era cossi
pressatz hom e valenz e q’el la podia
fort enanssar, si·ll fez tan d’onor
q’el s'en tenc fort per pagatz et innamoret
se d'ella fort si q’el la comesset
lauzer et grazir. En aqella sazo qu'el
l’avia vista, el era con lo conmte Richart
en una ost, el temps d’invern, et ella
ost avia gran desaise. E qan venc
un dia d’una dominiga era ben
meitzdia passatz qe non avian
manjat ne begut e la fams lo destreignia
molt. Et adoncs fez aqest
sirventes. 
  • letto 300 volte

Canzoniere I

  • letto 330 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [18]



 

  • letto 267 volte

Edizione diplomatica

181v  
BErtrans de born si era anatz uezer una serror
del rei richart que fon maire del emperador
oth la quals auia nom madomna eleina qe
fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna
era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho-
nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En
richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c
temps sa seror. esil comandet que laill disses eil
fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)-
tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia
quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e
quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel
sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis
si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n)
quel lauia uista elera ab lo comte richart enun
ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t
 
182r  

desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut
ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest
siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima-
is matis.

 

  • letto 334 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

181v  
BErtrans de born si era anatz uezer una serror
 del rei richart que fon maire del emperador
 oth la quals auia nom madomna eleina  qe
fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna
era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho-
nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En
richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c
temps sa seror. esil comandet que laill disses eil
fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)-
tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia
quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e
quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel
sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis
si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n)
quel lauia uista elera ab lo comte richart enun
ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t
 
Bertrans de Born si era anatz vezer una serror
del rei Richart que fon maire del emperador
Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que
fo moiller del duc de Sansoingna. Bella domna
era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran honor
en son acuillimen et en son gen parlar. E·N
Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc
temps sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·il
fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia
qu'En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e
qu’el la podia fort enansar, si·ll fetz tant d’onor qu’el
s’en tenc fort per pagatz e enamoret se fort de leis,
si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon
que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’
ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant
 
182r  
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
 meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut
ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest
siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima-
is matis.
 
desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben
meitzdia passatz que non avian manjat ni begut
e la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aquest
sirventes que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas
matis”
 
  • letto 300 volte

Canzoniere K

  • letto 318 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [16]


 

  • letto 271 volte

Edizione diplomatica

167r  
BErtrans de born si era anatz uezer una
seror de(l) rei richart que fon maire del
emperador oth la quals auia nom ma
domna eleina que fo moiller del duc de sa-
msoigna bella domna era emolt cortesa (et)
enseingnada. efazia gran honor en son acui-
llimen et en son gen parlar. En richartz qe-
ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems
sa seror. esil comandet que laill disses eill fe-
zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n)
uoluntat quella auia de pretz edonor eper
quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)-
satz hom eualens equel la podia fort enan
sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er)-
pagatz et enamoret se fort de leis si quel la
comenset lauzar egrazir en aquella sazon
quel lauia uista el era ab lo comte richart
en un ost el temps dinuern et en aquel ost
auia grant desaise. ecant uenc un dia duna
domenga era ben meitz dias passatz que no(n)
auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)-
gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes
que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas
maitis.
 
  • letto 298 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

167r  
BErtrans de born si era anatz uezer una
seror de[l] rei richart que fon maire del
emperador oth la quals auia nom ma
domna eleina que fo moiller del duc de sa-
msoigna bella domna era emolt cortesa (et)
enseingnada. efazia gran honor en son acui-
llimen et en son gen parlar. En richartz qe-
ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems
sa seror. esil comandet que laill disses eill fe-
zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n)
uoluntat quella auia de pretz edonor eper
quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)-
satz hom eualens equel la podia fort enan
sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er)
pagatz et enamoret se fort de leis si quel la
comenset lauzar egrazir en aquella sazon
quel lauiia uista el era ab lo comte richart
en un ost el temps dinuern et en aquel ost
auia grant desaise. ecant uenc un dia duna
domenga era ben meitz dias passatz que no(n)
auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)-
gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes
que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas
maitis.
 
Bertrans de Born si era anatz vezer una
seror del rei Richart que fon maire del
emperador Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que fo moiller del duc de Samsoigna.
Bella domna era e molt cortesa et
enseingnada e fazia gran honor en son acuillimen
et en son gen parlar. E·N Richartz q’era
adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc tems
sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·ill fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran
voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per
qu’ella sabia qu’En Bertrans era tan fort presatz
hom e valens e qu’el la podia fort enansar,
si·ll fetz tant d’onor qu’el s’en tenc fort per
pagatz et enamoret se fort de leis, si qu’el la
comenset lauzar e grazir. En aquella sazon
que l’avia vista, el era ab lo comte Richart
en un’ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost,
avia grant desaise. E cant venc un dia d’una
domenga, era ben meitzdias passatz que non
avian manjat ni begut e la fams lo destrein
gnia mout, et adoncs fetz aquest sirventes
que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas
 maitis”.
 
  • letto 296 volte

Ges de far sirventes nom tartz

  • letto 608 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 385 volte

Canzoniere F

  • letto 302 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [19]



 

  • letto 261 volte

Edizione diplomatica

94v  
[s]  Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er)
      tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis
totz t(em)ps agron se gran maluole(n)
za lus alautre p(er)so qe chascus
uolia estre segner dauta fort so(n)
comunal castel p(er) razo. Ez auenc
si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues
pres etolgut auta fort. (et) cassat co
stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n)
anet anazemar uesco(m)te delemo
zes. en amblar comte de peirego(r)s
(et)antalaran seignor de mo(n)tagnac
qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu
dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala
men tenia autafort qera meiz
seus enoill uolia dar neguna p(ar)t
anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill
la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans)
eferon lonc te(m)ps gran guerra
ab lui. Ezala fin tolgron li auta
fort. Eb(er)trans senescapet con la
soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar
95r  
tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez
auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz
co(n) son fraire efo faita granz paz.
euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n)
la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t.
fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z
ni conuen et agran fellonia tolc
lo castel ason fraire. E so fo un dia
de lune. en loqale era tals hora etals
punz qe segon la razon dels agur(s)
e dastrolomia no era bon comen
sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin
sen anet al rei henric da(n)gletera (et)
an .rich(art). comte de piteu. qerrer
mantinime(n) (con)tra .B(ertrans). el reis he(n)ric(s)
p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel
era amics (et) co(n)seillare del rei joue
son fill lo qals auia auuda guer
ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to
ta la colpa. sil pres ad aiudar. el
coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t
host. (et) asseieron autafort (et) ala fin
pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E
qan fo menaz al pauailon de nan
dal rei. acgran paor. Mas p(er)las
paraulas qals el recordet al rei. he(n)
ric del rei joue son fill lo reis li
95v  
rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s
Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s)
auez auzit enla ystoria qe es escri
pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis
Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n)
lo reis henrics li rendia autafort.
dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa
be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n)
felonia fezis tu de ton fraire. ez en
b(er)trans sengenoillet de nan lui e
dis. Seigner granz merces. be(n) mi
platz aitals iuiamenz. ez entret.
B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms.
Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n)
la lor gen. Qan li autre baron qa ju
dauan constantin auziron so. eui
ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron
trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con
stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n)
lo rei henric qel manteria be(n) en ra
zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo
juzame(n) qel auia fait. qar el auia
ben fait escrire. El reis sen ris e sol
lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e
consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li
baron qui aiudauan .Const(antin). feron
co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran)
96r  
(et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc
rendre lo castel. ni far paz co(n) son
fraire ni tregua. eqan fo mortz a
corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n)
tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis
(et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir
uentes. Bertan de born. 
  • letto 263 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

94v  
[s]  Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er)
      tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis
totz t(em)ps agron se gran maluole(n)
za lus alautre p(er)so qe chascus
uolia estre segner dauta fort so(n)
comunal castel p(er) razo. Ez auenc
si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues
pres etolgut auta fort. (et) cassat co
stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n)
anet anazemar uesco(m)te delemo
zes. en amblar comte de peirego(r)s
(et)antalaran seignor de mo(n)tagnac
qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu
dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala
men tenia autafort qera meiz
seus enoill uolia dar neguna p(ar)t
anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill
la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans)
eferon lonc te(m)ps gran guerra
ab lui. Ezala fin tolgron li auta
fort. Eb(er)trans senescapet con la
soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar
Si com vos avez mantas vez autiz, Bertrans
de Born e sos fraire Constantis
totz temps agron se gran malvolenza
l’us a l’autre, per so qe chascus
volia estre segner d’Autafort, son
comunal castel per razo. Ez avenc
si qe, com se fos causa qe Bertrans agues
pres e tolgut Autafort et cassat Costantin
e fos fillz de la terra, con s’en
anet a N’Azemar, vescomte de Lemozes,
e N’Amblar, comte de Peiregors,
et a⋅n Talaran, seignor de Montagnac,
qerre merce, q'ill lo deguessen aiudar
contra son fraire Bertrans, qe malamen
tenia Autafort, q’era meiz
seus, e no⋅ill volia dar neguna part,
anz malamenz l’avia desertat. Ez
ill l’aiuderon et conseilleron contra Bertrans
e feron lonc temps gran guerra
ab lui ez, a la fin, tolgron li Autafort.
E Bertrans s’en escapet con la
soa gen et commeset a guerreiar Ar-
95r  
tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez
auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz
co(n) son fraire efo faita granz paz.
euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n)
la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t.
fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z
ni conuen et agran fellonia tolc
lo castel ason fraire. E so fo un dia
de lune. en loqale era tals hora etals
punz qe segon la razon dels agur(s)
e dastrolomia no era bon comen
sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin
sen anet al rei henric da(n)gletera (et)
an .rich(art). comte de piteu. qerrer
mantinime(n) (con)tra .B(ertrans.) el reis he(n)ric(s)
p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel
era amics (et) co(n)seillare del rei joue
son fill lo qals auia auuda guer
ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to
ta la colpa. sil pres ad aiudar. el
coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t
host. (et) asseieron autafort (et) ala fin
pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E
qan fo menaz al pauailon de nan
dal rei. acgran paor. Mas p(er)las
paraulas qals el recordet al rei. he(n)
ric del rei joue son fill lo reis li
-tafort con totz sos parenz et amics. Ez
avenc si qe Bertrans cerqet concordi e paz
con son fraire, e fo faita granz paz
e vegron amic. Mas, qan Bertrans fo con
la soa gen dinz lo castel d’Autafort,
fez faillimen et no⋅ill tenc sagramenz
ni conven et a gran fellonia tolc
lo castel a son fraire. E so fo un dia
de lune, en lo qale era tals hora e tals
punz qe, segon la razon dels agurs
e d’astrolomia, no era bon comensar
negun gran faitz. E⋅N Constantin
s’en anet al rei Henric d’Angletera et
a⋅N Richart, comte de Piteu, qerrer
mantinimen contra Bertrans. E⋅l reis Henrics,
per so qar volia mal a⋅N Bertran, per so q’el
era amics et conseillare del Rei Jove,
son fill, lo qals avia auuda guerra
con el, et crezia qe Bertrans n’agues
tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l
coms Richart, sos fillz, et ferron grant
host et asseieron Autafort et, a la fin,
prenderon lo castel et Bertrans fo pres. E,
qan fo menaz al pavailon denand al
rei, ac gran paor. Mas per las
paraulas qals el recordet al rei Henric
del Rei Jove, son fill, lo reis li
95v  
rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s
Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s)
auez auzit enla ystoria qe es escri
pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis
Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n)
lo reis henrics li rendia autafort.
dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa
be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n)
felonia fezis tu de ton fraire. ez en
b(er)trans sengenoillet de nan lui e
dis. Seigner granz merces. be(n) mi
platz aitals iuiamenz. ez entret.
B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms.
Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n)
la lor gen. Qan li autre baron qa ju
dauan constantin auziron so. eui
ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron
trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con
stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n)
lo rei henric qel manteria be(n) en ra
zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo
juzame(n) qel auia fait. qar el auia
ben fait escrire. El reis sen ris e sol
lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e
consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li
baron qui aiudauan .Const(antin). feron
co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran)
rendet autafort et perdonet li, e⋅l coms
Richartz, totz sos mals tallanz, si com vos
avez auzit en la ystoria qe es escripcha
denan sobre lo sirventes qe dis:
“Pos lo genz terminis floritz”. Mas qan
lo reis Henrics li rendia Autafort,
dis solassan ves de Bertran: “Sia toa,
be la deves tu aver per razon, tan gran
felonia fezis tu de ton fraire.” Ez En
Bertrans s’engenoillet denan lui e
dis: “Seigner, granz merces! Ben mi
platz aitals jujamenz.” Ez entret
Bertrans el castel, e⋅l reis Henric e⋅l coms
Richartz s’en torneron en soa terra con
la lor gen. Qan li autre baron q’ajudavan
Constantin auziron so e viron
qe Bertrans encar avia⋅l castel, foron
trop dolen et irat e conseilleron Constantin
q’el se reclames de Bertrans denan
lo rei Henric qe.l manteria ben en razo.
Et si fez, mas Bertrans mostret al rei lo
juzamen q’el avia fait, qar el avia
ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e sollasset.
E Bertrans s’en anet ad Autafort, e
Constantis non ac autra razo. Mas li
baron qui aiudavan Constantin feron
con el lonc temps gran guerra a⋅N Bertrans
96r  
(et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc
rendre lo castel. ni far paz co(n) son
fraire ni tregua. eqan fo mortz a
corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n)
tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis
(et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir
uentes.
et el ad els. E tan com visqet, no⋅ill volc
rendre lo castel ni far paz con son
fraire ni tregua. E qan fo mortz,
acorderon se li fill de Bertran con Costantin,
son oncle, et con sos fillz, sos cosis.
Et per aqestas razos, fez Bertrans aqest
sirventes.
  • letto 262 volte

Canzoniere I

  • letto 330 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [20]

 
  • letto 246 volte

Edizione diplomatica

184r  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij.
SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s
deborn esos fraire encostantis agren totz te-
mps guerra ensems. et agren gran maluo-
lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se-
ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo.
et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s
agues presa etolguda autafort. ecasset costanti 
esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae-
mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)-
te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)-
gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r)
contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia
autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne-
guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill
la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n)
lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n)
li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n).
ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics
eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi
epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n)
gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la
soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en)
enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel
agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de
diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon
la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n)
era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis
sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart
lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran
bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)-
tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran.
perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer-
ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la
colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e
feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala
fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me-
natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor.
Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei
enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au-
tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos
mals talans si com uos auetz auzit en lestoria
que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis.
Puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo
reis enrics li rendia autafort dis solazan ues
de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan
gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans
sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)-
ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in-
tret el castel. el reis enrics. el coms richartz
sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li
autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so.
euiron quen bertrans auia ancaras lo castel
foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti
quel se reclames denbertran denan lo rei enric.
quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas
bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa-
it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis
sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n)
tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n)
costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra
anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc
rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua.
ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab
encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper
aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes
que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera).
  • letto 315 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

184r  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij.
SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s
deborn esos fraire encostantis agren totz te-
mps guerra ensems. et agren gran maluo-
lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se-
ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo.
et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s
agues presa etolguda autafort. ecasset costanti 
esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae-
mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)-
te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)-
gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r)
contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia
autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne-
guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill
la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n)
lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n)
li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n).
ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics
eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi
epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n)
gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la
soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en)
enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel
agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de
diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon
la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n)
era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis
sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart
lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran
bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)-
tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran.
perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer-
ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la
Aquesta es la razos d’aquest sirventes.
Sj com vos avez maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolenssa l’us a l’autre, per so que chascuns volia esser seingner d’Autafort, lo lor comunal castel per razo. Et avenc se que, com so fosse caussa a q’En Bertrans agues presa e tolguda Autafort e casset Costanti e sos fills de la terra, En Costantis s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seingnor de Montaingnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, qu’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas quant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fez faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de diluns en lo qual era tals ora e tals poinz que, segon la razon del agurs ni de poinz e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al rei Enric d’Englaterre et a⋅N Richart, lo comte de Peitieus, querre mantenemen contra⋅N Bertran. E.l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda guerra ab el, e crezia qu’En Bertrans n’agues tota la
colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e
feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala
fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me-
natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor.
Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei
enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au-
tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos
mals talans si com uos auetz auzit en lestoria
que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis.
puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo
reis enrics li rendia autafort dis solazan ues
de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan
gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans
sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)-
ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in-
tret el castel. el reis enrics. el coms richartz
sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li
autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so.
euiron quen bertrans auia ancaras lo castel
foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti
quel se reclames denbertran denan lo rei enric.
quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas
bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa-
it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis
sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n)
tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n)
costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra
anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc
rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua.
ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab
encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper
aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes
que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera).
colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e
feiron gran ost et assetgeiron Autafort et, a la
fin, preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon
menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor.
Mas per la paraulas las quals el membret al rei
Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet
Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos
maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria
que es escrita denan sobre lo sirventes que dis:
“Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas quan lo
reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves
de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan
gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans
s’engenoillet denant lui e dis: “Seingner, granz merces!
Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans
intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz
s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li
autre baron qu’aiudavon Constanti auziron so
e viron qu’En Bertrans avia ancaras lo castel,
foron molt dolen et irat e conseilleron Costanti
qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric,
que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas
Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait,
car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e.is
sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Costantis
non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon
Costanti feiren ab lui lonc temps grant guerra
a⋅N Bertran et el ad els. E tant com visquet, no⋅il volc
rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva.
E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab
En Constanti, lor oncle, et ab sos filz, sos cosins. E per
aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes
que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz…” etc.
  • letto 213 volte

Canzoniere K

  • letto 265 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [21]

  • letto 254 volte

Edizione diplomatica

169v  
Aquesta es la razos daqest siruentes.
 
SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En-
bertrans de born esos fraire encostantis
agren totz temps guerra en sems. et a
gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe
chascus uolia esser seigner dautafort lo lor
comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com
so fosse causa aqen bertrans agues presa eto-
lguda autafort. ecasset constantin esos fills
de la terra. encostantins sen anet. Anaemar
lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei-
gnor de montagnac. querre lor merce quil
lo deguesson aiudar contra son fraire enber-
tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz
sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la-
uia malamen deseretat. Et ill la iuderon
econseilleron contra enbertran. efeiron lo-
nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol-
gren li autafort. enbertrans sen escampet
ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo-
rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n)
bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai-
re efon faicha grans patz euengron amic.
Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n)
dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e-
noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha-
stel agran fellonia ason fraire. eso fon un
dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi-
ngs que segon la razon del agurs ni del po-
ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne-
gun gran faich. enconstantis sen anet al
rei enric dengleterre. et an richart lo comte
de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n).
el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n)
per so quel era amics econseillaire den bertra(n)
perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r)
ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co-
lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz
efeiron gran ost et assetgeiron autafort et
ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan
fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran
paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)-
bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis
li rendet autafort eperdonet li el el coms ri-
chartz totz sos mal talans si com uos auetz au-
zit en lestoria que es escrita denan sobre lo
siruentes que dis.       puois lo gens terminis
floritz (et) c(etera). 
Mas qan lo reis enrics li rendia au-
tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben
la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis
de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de-
nant lui edis. Seigner granz merces bem
platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el
castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor-
neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre
baron qa iudauon constantin auziron so. e-
uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel
foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)-
stantin quel se reclames denbertan dena(n)
lo rei enric. quel mantenria ben en razon.
et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo
iutgamen quel auia fait. car el sauia ben
fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber-
trans sen anet ad autafort. econstantins n(on)
ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n)
constantin feiren ablui lonc temps grant
guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis-
quet noil uol rendre lo castel ni far patz
ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor-
deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor
oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas
razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue)
dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz
lo fatz bon ses totz affanz.
  • letto 269 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

169v   
Aquesta es la razos d’aqest siruentes.
SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En-
bertrans de born esos fraire encostantis
agren totz temps guerra en sems. et a
gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe
chascus volia esser seigner dautafort lo lor
comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com
so fosse causa aqen bertrans agues presa eto-
lguda autafort. ecasset constantin esos fills
de la terra. encostantins sen anet. anaemar
lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei-
gnor de montagnac. querre lor merce quil
lo deguesson aiudar contra son fraire enber-
tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz
sieus enollen uolia dar neguna part. anz la-
uia malamen deseretat. Et ill la iuderon
econseilleron contra enbertran. efeiron lo-
nc temps gran guerra ablui. Et ala fin tol-
gren li autafort. enbertrans sen escampet
ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo-
rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n)
bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai-
re efon faicha grans patz euengron amic.
Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n)
dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e-
noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha-
stel agran fellonia ason fraire. eso fon un
dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi-
ngs que segon la razon del agurs ni del po-
ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne-
gun gran faich. enconstantis sen anet al
Aquesta es la razos d’aqest sirventes.
Sj com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al
rei enric dengleterre. et an richart lo comte
de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n).
el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n)
per so quel era amics econseillaire den bertra(n)
perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r)
ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co-
lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz
efeiron gran ost et assetgeiron autafort et
ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan
fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran
paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)-
bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis
li rendet autafort eperdonet li el el coms ri-
chartz totz sos mal talans si com uos auetz au-
zit en lestoria que es escrita denan sobre lo
siruentes que dis.       puois lo gens terminis
floritz (et)c. Mas qan lo reis enrics li rendia au-
tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben
la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis
de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de-
nant lui edis. Seigner granz merces bem
platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el
castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor-
neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre
baron qa iudauon constantin auziron so. e-
uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel
foron molt dolen et irat. Et conseilleron co(n)-
stantin quel se reclames denbertan dena(n)
lo rei enric. quel mantenria ben en razon.
et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo
iutgamen quel auia fait. car el sauia ben
fait escrire el reis sen ris eis sollasset. en ber-
trans sen anet ad autafort. econstantins n(on)
ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n)
constantin feiren ablui lonc temps grant
guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis-
quet noil uol rendre lo castel ni far patz
ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. acor-
deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor
oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas
razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue)
dis. Ges de far siruentes nom tart. anz
lo fatz bon ses totz affanz.
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Iove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital iutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo iutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz”
  • letto 264 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

169v  
Aquesta es la razos daqest siruentes.
 SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En-
bertrans de born esos fraire encostantis
agren totz temps guerra en sems. et a
gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe
chascus uolia esser seigner dautafort lo lor
comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com
so fosse causa aqen bertrans agues presa eto-
lguda autafort. ecasset constantin esos fills
de la terra. encostantins sen anet. Anaemar
lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors.
et an taillaran sei-
gnor de montagnac. querre lor merce quil
lo deguesson aiudar contra son fraire enber-
tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz
sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la-
uia malamen deseretat. Et ill la iuderon
econseilleron contra enbertran. efeiron lo-
nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol-
gren li autafort. enbertrans sen escampet
ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo-
rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n)
bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai-
re efon faicha grans patz euengron amic.
Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n)
dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e-
noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha-
stel agran fellonia ason fraire. eso fon un
dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi-
ngs que segon la razon del agurs ni del po-
ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne-
gun gran faich. enconstantis sen anet al
Aquesta es la razos d’aqest sirventes.
 Si com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al
rei enric dengleterre. et an richart lo comte
de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n).
el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n)
per so quel era amics econseillaire den bertra(n)
perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r)
ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co-
lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz
efeiron gran ost et assetgeiron autafort et
ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan
fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran
paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)-
bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis
li rendet autafort eperdonet li el el coms ri-
chartz totz sos mal talans si com uos auetz au-
zit en lestoria que es escrita denan sobre lo
siruentes que dis.       puois lo gens terminis
floritz (et) c(etera). Mas qan lo reis enrics li rendia au-
tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben
la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis
de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de-
nant lui edis. Seigner granz merces bem
platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el
castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor-
neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre
baron qa iudauon constantin auziron so. e-
uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel
foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)-
stantin quel se reclames denbertan dena(n)
lo rei enric. quel mantenria ben en razon.
et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo
iutgamen quel auia fait. car el sauia ben
fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber-
trans sen anet ad autafort. econstantins n(on)
ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n)
constantin feiren ablui lonc temps grant
guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis-
quet noil uol rendre lo castel ni far patz
ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor-
deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor
oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas
razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue)
dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz
lo fatz bon ses totz affanz.
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Jove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait l'escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz”.
  • letto 271 volte

Ges no mi desconort

A cura di Agozzino Federica, Arditi Vanessa, Gatti Flavia

  • letto 498 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 345 volte

Canzoniere F

  • letto 300 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [22]



  • letto 267 volte

Edizione diplomatica

62v  
[a]L te(m)ps qen Richarz era coms
de piteus anz qe fos reis. Ber
trans de born si era sos enemic(s).
63r  
p(er)so qe b(er)trans uolia ben al rei ioue. q(e) gue(r)re-
iaua adoncs cu(m) richart qera sos fraire. Eb(er)
trans si auia faich iurar co(n)tra richart lo
bon uesco(m)te de le moges. qui auia nom
naimars. El uescomte de torena. el uesco(m)
te de uentado(r)n. el uescomte de gumel.
el comte de peiregors. e son fraire. el co(m)te
dengoleima. esos dos fraires. El comte
Raimon de tolosa. el comte de flandres.
elcomte de barsalona. En centoill desta-
rac. un comte de gascoigna. En gaston
de bearn. comte de begoza. el co(m)te dignon
Etuich aqist sil abandoneren. eferon paz
ses lui. eses p(er)iureron uas lui. Enaimars
lo uescoms delemoges qui plus li era te(n)
gutz damor e desagramen. si la bando
net efez paz ses lui. E richa(r)tz qan saup q(e)
tuich aqist lauian abandonat. el sen ve(n)c
denant. autafort. cu(m) la soa ost. edis e iu
ret qe mais no(n) sen partiria si noil daua
autafort eno uinia ason co(m)mandame(n).
Bertrans qant auzi so qen richartz auia
iurat. esabia qel era abandonatz de totz
aqestz qe uos auez auzit. sil det lo castel.
esi uen a son comandamen. El coms Ri-
cha(r)tz lo receup p(er)donan e baisan lo. don
b(er)trans fez da q(e)stas doas razos aq(e)st sirve(n)te(s).

 
63v  
Ges eu nom desconort. Sieu hai p(er)dut.
E sapchatz qe p(er)una cobla qel fez el si(r)ue-
tes.laqals com(en)sa Sil coms mes auine(n)z
e no(n) auars. Lo coms richartz li p(er)donet
son brau talan. eli re(n)det son castel au
tafort. e ue(n)c sos amics corals. Eua b(er)tra(ns).
guerreiar. naimar lo uescont qel auia
desa(m)parat. el comte de p(er)egors. don ber
trans receup degra(n)z danz. et el alor fez
granz mals. En richartz qan fo deue(n)
gutz reis. passet outramar. e bertrans
remas guereian. Bertrans de born. 
  • letto 274 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

62v  
[a]L te(m)ps qen Richarz era coms
de piteus anz qe fos reis. Ber
trans de born si era sos enemic(s).
Al temps qe·N Richarz era coms
de Piteus anz qe fos reis, Bertrans
de Born si era sos enemics,
63r  
p(er)so qe b(er)trans uolia ben al rei ioue. q(e) gue(r)re-
iaua adoncs cu(m) richart qera sos fraire. Eb(er)
trans si auia faich iurar co(n)tra richart lo
bon uesco(m)te de le moges. qui auia nom
naimars. El uescomte de torena. el uesco(m)
te de uentado(r)n. el uescomte de gumel.
el comte de peiregors. e son fraire. el co(m)te
dengoleima. esos dos fraires. El comte
Raimon de tolosa. el comte de flandres.
elcomte de barsalona. En centoill desta-
rac. un comte de gascoigna. En gaston
de bearn. comte de begoza. el co(m)te dignon
Etuich aqist sil abandoneren. eferon paz
ses lui. eses p(er)iureron uas lui. Enaimars
lo uescoms delemoges qui plus li era te(n)
gutz damor e desagramen. si la bando
net efez paz ses lui. E richa(r)tz qan saup q(e)
tuich aqist lauian abandonat. el sen ve(n)c
denant. autafort. cu(m) la soa ost. edis e iu
ret qe mais no(n) sen partiria si noil daua
autafort eno uinia ason co(m)mandame(n).
Bertrans qant auzi so qen richartz auia
iurat. esabia qel era abandonatz de totz
aqestz qe uos auez auzit. sil det lo castel.
esi uen a son comandamen. El coms Ri-
cha(r)tz lo receup p(er)donan e baisan lo. don
b(er)trans fez da q(e)stas doas razos aq(e)st sirve(n)te(s).
per so qe Bertrans volia ben al rei Jove, qe guerreiava
adoncs cum Richart q'era sos fraire, e Bertrans
si avia faich jurar contra Richart lo
bon vescomte de Lemoges, qui avia nom
N'Aimars, e·l vescomte de Torena, e·l vescomte
de Ventadorn, e·l vescomte de Gumel,
e·l comte de Peiregors e son fraire,  e·l comte
d' Engoleima e sos dos fraires, e·l comte
Raimon de Tolosa, e·l comte de Flandres,
e·l comte de Barsalona, e·N Centoill d' Estarac,
un comte de Gascoigna, e·N Gaston
de Bearn comte de Begoza, e·l comte Dignon.
E tuich aqist si l'abandoneren e feron paz
ses lui e ses perjureron vas lui. E N'Aimars
lo vescoms de Lemoges qui plus li era tengutz
d'amor e de sagramen si l'abandonet
e fez paz ses lui. E Richartz qan saup qe
tuich aqist l'avian abandonat el sen venc
denant  Autafort, cum la soa ost e dis e juret
qe mais non sen partiria si no·il dava
Autafort e no vinia a son commandamen.
Bertrans qant auzi so q·En Richartz avia
jurat e sabia qe·l era abandonatz de totz
aqestz qe vos avez auzit, si·l det lo castel
e si ven a son comandamen. E·l coms Richartz
lo receup perdonan e baisan lo. Don
Bertrans fez d'aqestas doas razos aqest sirventes:
63v  
Ges eu nom desconort. Sieu hai p(er)dut.
E sapchatz qe p(er)una cobla qel fez el si(r)ue-
tes.laqals com(en)sa Sil coms mes auine(n)z
e no(n) auars. Lo coms richartz li p(er)donet
son brau talan. eli re(n)det son castel au
tafort. e ue(n)c sos amics corals. Eua b(er)tra(ns).
guerreiar. naimar lo uescont qel auia
desa(m)parat. el comte de p(er)egors. don ber
trans receup degra(n)z danz. et el alor fez
granz mals. En richartz qan fo deue(n)
gutz reis. passet outramar. e bertrans
remas guereian. Bertrans de born. 
"Ges eu no·m desconort  s'ieu hai perdut",
e sap chatz qe per una cobla q·el fez el sirvetes
la qals comensa: " Si·l coms mes avinenz
e non avars". Lo coms Richartz li perdonet
son brau talan e li rendet son castel Autafort
e venc sos amics corals. E va Bertrans 
guerreiar  N'Aimar lo vescont q·el avia
desamparat e·l comte de Peregors, Don Bertrans
receup de granz danz et el alor fez
granz mals. En Richartz qan fo devengutz
reis, passet outra mar e Bertrans
remas guereian. Bertrans de born. 
  • letto 260 volte

Canzoniere I

  • letto 303 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [23]

  • letto 239 volte

Edizione diplomatica

178 v   
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxviy. 
Al temps quen richartz era coms de peitieus. A(n)z
quel fos reis. Bertrans de born si era sos ene-
mics. p(er)so quem bertrams uolia ben al rei ioue. 

Que guerreiaua adoncs abenrichartz quera sos
fraire. Enbertrans si auia fait iurar contran richa-
rt. lo bon uescomte de lemogas. Que auia [...] naema-
rs. El uescomte de uentedorn. El uescomte de gu-
mel. El comte de peiragors eson fraire. El comte
dengoleime esos dos fraires. El comte raimon de
tolosa. El comte de flandres. El comte de barso-
lona. Encentoill de starac un comte de gascom-
gna. En gaston de bearn comte de bigoza. El co(m)-
te de digon. Etuich aquistz sil abandoneron efeir-
on patz ses lui. Eses p(er)iureron uas lui. Enaemars
lo uescoms de lemogas que plus lera tengutz damo(r)
ede sagramen sil abandonet efetz pas ses lui. En 
richartz cant saup que tuich aquist lauion aban-
donat el sen uenc denant autafort ablasoa ost. E 
dis eiuret que iamais nosen partiria sil noill da-
ua Autafort. Eno uenia ason comandamen. Ber-
trans quant auzi so quem richartz auia iurat esabi-
a quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz 
ausit. Sil detlo castel esi uens ason coma(n)damen. 
El coms richartz lo recep perdonali ebaisan lo. E
sapchatz que p(er) una cobla quel fetz el siruentes. 
lo cals comenssa. Sil coms mes auine(n)s eno(n) auars. 
lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. Ere(n)det
li son castel autafort. Euengren fui amic coral.
Euai sen en Bertrans ecom(en)sa auguerreiar naem-
ar lo uescomte que auia desamparat. El comte de 
peiregors. Don bertrans receup de grans dans. 
Et el alor fetz de grans mals. Enrichartz quant 
fon deue(n)gutz reis passet outramar. Enbertrans re-
mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas 
razos aquest siruentes. Ges eu nom desconort. (et)c(era). 

tiri

  • letto 277 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

178v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxviy. 
Al temps quen richartz era coms de peitieus. A(n)z
quel fos reis. Bertrans de born si era sos ene-
mics. p(er)so quem bertrams uolia ben al rei ioue. 
Que guerreiaua adoncs abenrichartz quera sos
fraire. Enbertrans si auia fait iurar contran richa-
rt. lo bon uescomte de lemogas. Que auia [...] naema-
rs. El uescomte de uentedorn. El uescomte de gu-
mel. El comte de peiragors eson fraire. El comte
dengoleime esos dos fraires. El comte raimon de
tolosa. El comte de flandres. El comte de barso-
lona. Encentoill de starac un comte de gascom-
gna. En gaston de bearn comte de bigoza. El co(m)-
te de digon. Etuich aquistz sil abandoneron efeir-
on patz ses lui. Eses p(er)iureron uas lui. Enaemars
lo uescoms de lemogas que plus lera tengutz damo(r)
ede sagramen sil abandonet efetz pas ses lui. En 
richartz cant saup que tuich aquist lauion aban-
donat el sen uenc denant autafort ablasoa ost. E 
dis eiuret que iamais nosen partiria sil noill da-
ua Autafort. Eno uenia ason comandamen. Ber-
trans quant auzi so quem richartz auia iurat esabi-
a quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz 
ausit. Sil detlo castel esi uens ason coma(n)damen. 
El coms richartz lo recep perdonali ebaisan lo. E
sapchatz que p(er) una cobla quel fetz el siruentes. 
lo cals comenssa. Sil coms mes auine(n)s eno(n) auars. 
lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. Ere(n)det
li son castel autafort. Euengren fui amic coral.
Euai sen en Bertrans ecom(en)sa auguerreiar naem-
ar lo uescomte que auia desamparat. El comte de 
peiregors. Don bertans receup de grans dans. 
Et el alor fetz de grans mals. Enrichartz quant 
fon deue(n)gutz reis passet outramar. Enbertrans re-
mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas 
razos aquest siruentes. Ges eu nom desconort. (et)c(era).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xxviy.
Al temps qu'En Richartz era coms de Peitieus anz
qu'el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics,
per so que·m Bertrams volia ben al rei Jove,
que guerreiava adoncs ab En Richartz qu'era sos
fraire, En Bertrans si avia fait jurar contra·N Richart
lo bon vescomte de Lemogas, que avia [...] N'Aemars,
e·l vescomte de Ventedorn e·l vescomte de Gumel
e·l comte de Peiragors e son fraire e·l comte
d'Engoleime e sos dos fraires e·l comte Raimon de
Tolosa e·l comte de Flandres e·l comte de Barsolona
e·N Centoill d'Estarac, un comte de Gascomgna,  
e·N Gaston de Bearn comte de Bigoza e·l comte
de Digon. E tuich aquistz si l'abandoneron e feiron
patz ses lui e ses perjureron vas lui. E N'Aemars,
lo vescoms de Lemogas que plus l'era tengutz d'amor 
e de sagramen, si l'abandonet e fetz pas ses lui. E·N
Richartz, cant saup que tuich aquist l'avion abandonat,
el s'en venc denant Autafort ab la soa ost e 
dis e juret que jamais no s'en partiria s'il no·ill dava
 Autafort e no venia a son comandamen. Bertrans, quant auzi so qu'em Richartz avia jurat, e sabia
qu'el era abandonatz de totz aquestz que vos avetz 
ausit, si·l det lo castel e si vens a son comandamen. 
E·l coms Richartz lo recep, perdona li e baisan lo. E
sapchatz que, per una cobla qu'el fetz el sirventes, 
lo cals comenssa: "Sil coms m'es avinens e non avars".
Lo coms Richartz li perdonet son brau talan e rendet
li son castel Autafort e vengren fui amic coral.
E vai sen e'N Bertrans e comensa a guerreiar N'Aemar
lo vescomte que avia desamparat. E·l comte de 
Peiregors; don Bertans receup de grans dans 
et el alor fetz de grans mals. E·N Richartz, quant 
fon devengutz reis, passet outra mar e·N Bertrans remas guerreian. Don Bertrans fetz d'aquestas doas 
razos aquest sirventes: " Ges eu no·m desconort..."
  • letto 196 volte

Canzoniere K

  • letto 319 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [24]

  • letto 264 volte

Edizione diplomatica

163r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
Al temps qen richartz era coms de peiteus. 
Anz quel fos reis. Bertrams deborn si era 
sos enemics. P(r)so qem bertrams uolia be(n)
al rei ioue. Que guerreiaua adoncs ab en ric-
hart quera sos fraire. En bertrams si auia fait 
iurar contran richart. lo bon uescomte de le-
mogas. Que auia nom naemarz. El uescom-
te de uentedorn. El uescompte de gumel. El co(m)-
te de peiragors. eson fraire. El comte dengolei
me. esos dos fraires. El comte raimo(n) de tolosa. 
El comte de flandres. El comte de barsolona. 
En centoill de sarac un comte de gascoigna.
En gaston de bearn comte de bigora.El comte 
de digon. E tuich aquist sil abandoneron e fei-
ron fatz ses lui .E ses p(er)iurero(n) uas lui. Enarmars lo uescons de le-
mogas que plus lera tengutz d amor ede sagra-
men sil abandonet efetz patz ses lui. En rich-
artz cant saup que tuich aquist lauion aban-
donat el sen uenc de nant autafort ablasoa-
ost. Edis eiuret que iamais no sen partiria sil 
noill daua Autafort. Eno uenia ason coman-
damen. Bertrams quant auzi so uen richartz 
auia iurat esabia quel era abandonatz de totz
aquestz que uos auetz ausit. Sil det lo chastel
esiuenc ason comandame(n). El coms richartz 
163v  
lo recheup perdoali ebaisan lo. E sapchatz que
per una cobla quel fetz el siruentes. lo quals
comensa. Sil coms mes auinens enon auartz.
Lo coms richartz li perdonet son brau talan.
Erendet li son chastel Autafort. Euengren 
fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecomen-
sa agguerreiar. naiemar lo uescomte q(ue)l auia
desamparat. El comte de peiregors. Don Ber-
trams receup de grans dans. Et el alor fetz 
de grans mals. En richartz quant fon de ue(n)-
gutz reis passet outramar. Enbertrans re-
mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas
doas razos aquest siruentes. 
Ges eu nom des-
conort sieu ai perdut.
  • letto 308 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

 

163r  
Al temps qen richartz era coms de peiteus. 
Anz quel fos reis. Bertrams deborn si era 
sos enemics. P(r)so qem bertrams uolia be(n)
al rei ioue. Que guerreiaua adoncs ab en ric-
hart quera sos fraire. En bertrams si auia fait 
iurar contran richart. lo bon uescomte de le-
mogas. Que auia nom naemarz. El uescom-
te de uentedorn. El uescompte de gumel. El co(m)-
te de peiragors. eson fraire. El comte dengolei
me. esos dos fraires. El comte raimo(n) de tolosa. 
El comte de flandres. El comte de barsolona. 
En centoill de sarac un comte de gascoigna.
En gaston de bearn comte de bigora.El comte 
de digon. E tuich aquist sil abandoneron e fei-
ron fatz ses lui .E ses p(er)iurero(n) uas lui. Enarmars lo uescons de le-
mogas que plus lera tengutz d amor ede sagra-
men sil abandonet efetz patz ses lui. En rich-
artz cant saup que tuich aquist lauion aban-
donat el sen uenc de nant autafort ablasoa-
ost. Edis eiuret que iamais no sen partiria sil 
noill daua Autafort. Eno uenia ason coman-
damen. Bertrams quant auzi so uen richartz 
auia iurat esabia quel era abandonatz de totz
aquestz que uos auetz ausit. Sil det lo chastel
esiuenc ason comandame(n). El coms richartz 
Al temps q’En Richartz era coms de Peiteus, anz
qu’el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics,
per so q’En Bertrans volia ben al Rei Jove, que
guerreiava adoncs ab En Richart qu’era sos fraire.
E·N Bertrans si avia fait jurar contra·N Richart lo
bon vescomte de Lemogas, que avia nom N’Aemars, e·l
vescomte de Torena e·l vescomte de Ventadorn e·l
vescomte de Gumel e·l comte de Peiragors e son fraire
e·l comte d’Engolesme e sos dos fraires e·l comte
Raimon de Tolosa e·l comte de Flandres e·l comte de
Barsalona e·N Centoill d’Estarac, un comte de
Gascoigna, e·N Gaston de Bearn, comte de Bigora e·l
comte de Digon. E tuit aquist si l’abandoneron e
feiron patz ses lui e si·s perjureron vas lui. E
N’Aemars, lo vescoms de Lemogas, que plus l’era ten-
gutz d’amor e de sagramen, si l’abandonet e fetz
patz ses lui. E·N Richartz, cant saup que tuich
aquist l’avion abandonat, el s’en venc denant
Autafort ab la soa ost e dis e juret que ja mais no
s’en partiria s’il no·ill dava Autafort e no venia
a son comandamen. Bertrans, quant auzi so qu’En
Richartz avia jurat, e sabia qu’el era abandonatz de
totz aquestz que vos avetz auzit, si·l det lo
 chastel e si venc a son comandamen.  E·l coms Richartz

 

163v  
lo recheup perdoali ebaisan lo. E sapchatz que
per una cobla quel fetz el siruentes. lo quals
comensa. Sil coms mes auinens enon auartz.
Lo coms richartz li perdonet son brau talan.
Erendet li son chastel Autafort. Euengren 
fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecomen-
sa agguerreiar. naiemar lo uescomte q(ue)l auia
desamparat. El comte de peiregors. Don Ber-
trams receup de grans dans. Et el alor fetz 
de grans mals. En richartz quant fon de ue(n)-
gutz reis passet outramar. Enbertrans re-
mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas
doas razos aquest siruentes. Ges eu nom des-
conort sieu ai perdut.
lo receup, perdona li e baisan lo. E
sapchatz que, per una cobla qu’el fetz e·l sirventes,
la quals comensa : “Si·l coms m’es avinens e non
avars”.Llo coms Richartz li perdonet son brau talan
e rendet li son chastel Autafort e vengren fin amic
coral. E vai s’en En Bertrans e comensa a guerreiar
N’Aemar, lo vescomte, que l’avia desamparat, e·l
comte de Peiregors ; don Bertrans receup de grans
dans et el a lor fetz de grans mals. E·N Richartz,
quant fon devengutz reis, passet outra mar, e·N
Bertrans remas guerreian.
Don Bertrans fetz d’aquestas doas razos aquest
sirventes : “Ges eu no·m desconort, s’ieu ai perdut...”
 

 
  • letto 173 volte

Mon chan fenis ab dol

a cura di Edoardo Morleschi
  • letto 734 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 497 volte

Canzoniere F

  • letto 408 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]


  • letto 313 volte

Edizione diplomatica

96v  
[l]  o plai(n)tz qe B(ertrans) de born fez del rei
      joue no portautra razon se no q(ue)l
      reis joues era lo meiller hom del
      mon. en B(ertrans) li uolia meillz qe az ho
      me del mon el reis joues uolia
      miellz ad el qe az home del mon e
97r  
      plus le crezia. per qe lo reis he(n)rics
      sos paire el coms Richarz. sos frai
      re uolum mal an. B(er)tran. ep(er) lava
      lor qel rei joues auia ep(er) lo gran
      danz qe(n) fo atota genz el fez aq(ue)st
      plai(n)gz de lui qe dis. 
  • letto 446 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

96v  
[l]  o plai(n)tz qe B(ertrans) de born fez del rei
      joue no portautra razon se no q(ue)l
      reis joues era lo meiller hom del
      mon. en B(ertrans) li uolia meillz qe az ho
      me del mon el reis joues uolia
      miellz ad el qe az home del mon e
Lo plaintz qe Bertrans de Born fez del Rei Jove no port’autra razon se no qe⋅l Reis Joves era lo meiller hom del mon, e⋅N Bertrans li volia meillz ad el qe az home del mon, e⋅l Reis Joves volia miellz ad el qe az home del mon e
97r  
      plus le crezia. per qe lo reis he(n)rics
      sos paire el coms Richarz. sos frai
      re uolum mal an. B(er)tran. ep(er) lava
      lor qel rei joues auia ep(er) lo gran
      danz qe(n) fo atota genz el fez aq(ue)st
      plai(n)gz de lui qe dis.
plus le crezia; per qe lo reis Henrics, sos paire, e⋅l coms Richarz, sos fraire, volum mal a⋅N Bertran. E per la valor qe⋅l Reis Joves avia e per lo gran danz qe⋅l Rei Joves avia e per lo gran danz q’en fo a tota genz,
el fez aquest plaingz de lui qe dis.
  • letto 364 volte

Canzoniere I

  • letto 365 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [26]


 

  • letto 283 volte

Edizione diplomatica

183v  
Aquesta es la razos daquest sirventes.    xx.
Lo plainz quen bertrans de born fetz del rei
ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis
ioues era lo meiller hom del mon. enb(er)tra(n)s li uo-
lia meills qua home del mon elo reis ioues
adel meills qua home del mon. eplus lo crezia q(ue)
home del mon. p(er) que lo reis enrics sos paire elco-
ms richartz sos fraire uolian mal anbertran. ep(er)
lo ualor quel reis ioues auia ep(er) lo gran dol que
fon atota la gen el fetz lo plaing de lui quedis.
Mon chan fenis abdol et amal traire.
 
  • letto 421 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

183v  
Aquesta es la razos daquest sirventes.    xx.
Lo plainz quen bertrans de born fetz del rei
ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis
ioues era lo meiller hom del mon. enb(er)tra(n)s li uo-
lia meills qua home del mon elo reis ioues
adel meills qua home del mon. eplus lo crezia q(ue)
home del mon. p(er) que lo reis enrics sos paire elco-
ms richartz sos fraire uolian mal anbertran. ep(er)
lo ualor quel reis ioues auia ep(er) lo gran dol que
fon atota la gen el fetz lo plaing de lui quedis.
Mon chan fenis abdol et amal traire.
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
Lo plainz qu'En Bertrans de Born fetz del Rei Jove
non porta autra razon si non que.l Reis Joves era lo
meiller hom del mon, e.N Bertrans li volia meills qu'a
home del mon, e lo Reis Joves ad el meills qu'a home
del mon e plus lo crezia que home del mon. Per que
lo reis Enrics, sos paire, e.l coms Richartz, sos fraire,
volian mal a.N Bertran. E per lo valor que.l Reis Joves
avia e per lo gran dol que fon a tota la gen, el fetz lo
plaing de lui que dis:
"Mon chan fenis ab dol et a maltraire"
  • letto 330 volte

Canzoniere K

  • letto 351 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [27]

  • letto 347 volte

Edizione diplomatica

169r  
Aquesta es la razos daqest sirue(n)tes.
Lo plainz qen bertrans de born fetz del rei
ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis
ioues era lo meiller hom del mon enber
trans li uolia meills qua home del mon elo
reis ioues ad el meills qa home del mon. epl(u)s
lo crezia que home del mon. p(er) que lo reis en-
rics sos paire el coms richartz sos fraire uolia(n)
mal an bertran. eper lo ualor quel reis ioues a-
uia eper lo gran dol que fon atota la gen el
fetz lo plaing de lui que dis. Mon chan
fenis ab dol et amal traire.
   
  • letto 377 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

169r  
Aquesta es la razos daqest sirue(n)tes.
Lo plainz qen bertrans de born fetz del rei
ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis
ioues era lo meiller hom del mon enber
trans li uolia meills qua home del mon elo
reis ioues ad el meills qa home del mon. epl(u)s
lo crezia que home del mon. p(er) que lo reis en-
rics sos paire el coms richartz sos fraire uolia(n)
mal an bertran. eper lo ualor quel reis ioues a-
uia eper lo gran dol que fon atota la gen el
fetz lo plaing de lui que dis. Mon chan
fenis ab dol et amal traire.
Aquesta es la razos d'aqest sirventes.
Lo plainz q'En Bertrans de Born fetz del Rei Jove non
porta autra razon si non que.l Reis Joves era lo meiller
hom del mon, e.N Bertrans li volia meills qu'a home
del mon, e lo Reis Joves ad el meills q'a home del mon
e plus lo crezia que home del mon. Per que lo reis 
Enrics, sos paire, e.l coms Richartz, sos fraire, volia 
mal a.N Bertran. E per lo valor que.l Reis Joves avia e 
per lo gran dol que fon a tota la gen, el fetz lo plaing 
de lui que dis:"Mon chan fenis ab dol et a maltraire..."
  • letto 372 volte

Poi lo gens terminis

A cura di Anna Spissu

  • letto 637 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 370 volte

Canzoniere F

  • letto 291 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]

  • letto 239 volte

Edizione diplomatica

73v  
(L)O reis henrics danglet(er)ra si tenía assis
B(er)tran de born de dinz alta fort el con
batia con sos edificis qe molt li uolia
gran mal. qar el crezia qe tota la gue
rra qel reis ioues sos fillz li auia fata. q(e)
b(er)trans li agues faita far. E p(er)so era ue(n)
gutz de nan auta fort p(er) lui des(er)etar. E lo
reis daragon li uenc en lost del rei hen

 
74r  
ric denan autafort. E qan b(er)trans o saup
si fo molt legres qel reis daragon era en
lost. p(er)so qel era sos amics specials. El rei(s)
daragon si mandet sos messages dinz lo
castel. qen b(er)trans li ma(n)des carn (et) pan e vi(n).
(et) el si len mandet assaz. E p(er)lo mes p(er) qui
el li mandet los presenz el lo mandet p(re)
gan. qel fezes. si qel fezes los edificis mu
dar. e far  traire en autra p(er)te. qe murs era
tot rotz on ill ferian. Et el p(er) gran auer

del rei henric. el li dis tot so qen. B(ertran). li avia
mandat pregan. El reis henrics si fez me
t<e>re dels edificis plus en aqella p(er)te non
saup qel murs era rotz. E fo ades lo murs
p(er) terra. e castels pres e. B(ertran). etota sa genz. E fo menatz al pauaillon del rei henric. elo
reis lo receup mol mal. El reis henrics si
li dis. b(er)trans  uos auez dit qe anc la mei
tatz de uostre sen no(n) uos bisognet nul te(m)p(s).
mas sa pchaz qara uos besogna ben. Seigner
dis. b(ertran). eles uers qeu lo dis edis me be(n) uer
tat. El reis dis. Eu crei ben qel uos sia ara(s)
faillitz. Seigner dis.b(ertrans). be(n) mes faillitz. E com
dis lo reis. Seigner lo iorn qel ualle(n)z joues
reis uostre filz mori. Eu p(er)di lo saber el sen

ela conoissenza. El reis qant auzi soqen.
B(ertrans). dizia en ploran del fil. ue(n)c li gra(n)z dolor(s)

 
74v  
al cor de pietat. (et) als oillz si qe no se pot
tener qe no se pasmes de dolor. E qan re
uenc de pasmaison. el ad en b(er)tran e(n)plo
ran dis: vos auez ben dreig. et es be razo(s)
si uos auez lo sen p(er)dut p(er) lo meu fill. q(i)
uos uolia meillz qe ad home del mo(n)d.

Et eu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona
elauer. el uostre castel. euos ren la mia
amor. ela mia gratia. E uoz don ci(n)c cenz
marcs darzen p(er) los danz qe uos auez re
ceubutz. En .b(ertran). si li cazi als pes referenli
gratias (et) m(er)ces. El reis co(n) tota la soa ost

sen anet. E .b(ertran). qan saup qel re(i)s darago(n)
li auia faita si laida si fo molt iratz. co(n)
lo rei an fos. E si saubia co(n) el era ue(n)gutz
al rei henric esser soldadiers logaditz. E
saubia co(n) lo reis darago(n) era uengutz de
paubra gen(er)acion. de carlades. dun castel
qui ha nom carlat. qes en rosergue. en
la terra del comte de rodes. En peire de
carlat qera seigner del castel. p(er) ualor (et)
p(er) proesa si tolc p(er) muiller la comtessa
de millau. qera caseguda en erectat.
E si nac un fill qui fo ualenz epros. e co(n)

qis lo co(n)tat de p(ro)enssa. Et us sos fillz si
conqis lo comtat de barsalona. (et) ac il
nom Raymonz berengiers. lo qal co(n)qis

 
 
  • letto 270 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

73v  

(L)O reis henrics danglet(er)ra si tenía assis
B(er)tran de born de dinz alta fort el con
batia con sos edificis qe molt li uolia
gran mal. qar el crezia qe tota la gue
rra qel reis ioues sos fillz li auia fata. q(e)
b(er)trans li agues faita far. E p(er)so era ue(n)
gutz de nan auta fort p(er) lui des(er)etar. E lo
reis daragon li uenc en lost del rei hen

 

Lo reis Henrics d’Angleterra si tenía assis
Bertran de Born dedinz Autafort, e.l conbatía
con sos edificis, qe molt li volia
gran mal qar el crezia qe tota la guerra
qe.l reis Joves, sos fillz, li avia fata, qe
Bertrans li agues faita far. E per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E lo
reis d’Aragon li venc en l'ost del rei Henric
74r  
ric denan autafort. E qan b(er)trans o saup
si fo molt legres qel reis daragon era en
lost. p(er)so qel era sos amics specials. El rei(s)
daragon si mandet sos messages dinz lo
castel. qen b(er)trans li ma(n)des carn (et) pan e vi(n).
(et) el si len mandet assaz. E p(er)lo mes p(er) qui
el li mandet los presenz el lo mandet p(re)
gan. qel fezes. si qel fezes los edificis mu
dar. e far  traire en autra p(er)te. qe murs era
tot rotz on ill ferian. Et el p(er) gran auer
del rei henric. el li dis tot so qen. B(ertran). li avia
mandat pregan. El reis henrics si fez me
t<e>re dels edificis plus en aqella p(er)te non
saup qel murs era rotz. E fo ades lo murs
p(er) terra. e castels pres e. B(ertran). etota sa genz.
E fo menatz al pauaillon del rei henric. elo
reis lo receup mol mal. El reis henrics si
li dis. b(er)trans  uos auez dit qe anc la mei
tatz de uostre sen no(n) uos bisognet nul te(m)p(s).
mas sa pchaz qara uos besogna ben. Seigner
dis. b(ertran). eles uers qeu lo dis edis me be(n) uer tat.
El reis dis. Eu crei ben qel uos sia ara(s)

faillitz. Seigner dis.b(ertrans).be(n) mes faillitz. E com
dis lo reis. Seigner lo iorn qel ualle(n)z joues
reis uostre filz mori. Eu p(er)di lo saber el sen

ela conoissenza. El reis qant auzi soqen.
B(ertans). dizia en ploran del fil. ue(n)c li gra(n)z dolor(s)

 
denan Altafort. E qan Bertrans o saup,
si fo molt legres qe.l reis d’ Aragon era en
l'ost, per so q'el era sos amics specials. E.l reis
d’Aragon si mandet sos messages dinz lo
castel, q'En Bertrans li mandes carn et pan e vin,
et el si l’en mandet assaz. E per lo mes per qui
el li mandet los presenz, el lo mandet pregan,
q'el fezes, si q'el fezes los edificis mudar
e far traire en autra perte, qe murs era
 tot rotz on ill ferian. Et el, per gran aver
del rei Henric, el li dis tot so q'En Bertran li avia
mandat pregan. E.l reis Henrics si fez metre
dels edificis plus en aqella perte, non
saup qe.l murs era rotz, e fo ades lo murs
per terra e castels pres e Bertran e tota sa genz.
E fo menatz al pavaillon del rei Henric,
e lo reis lo receup mol mal. E.l rei Henrics si li dis: "Bertrans, vos avez dit qe anc la meitatz
de vostre sen non vos bisognet nul temps,
mas sapchaz q'ara vos besogna ben". "Seigner,"
dis Bertran "el es vers q'eu lo dis, e dis me ben vertat." E.l reis dis: "Eu crei ben q'el vos sia aras faillitz". "Seigner," dis Bertran "ben m'es faillitz". "E com?" dis lo reis. "Seigner, lo jorn qe.l vallenz Joves Reis, vostre filz, mori, eu perdi lo saber, e.l sen e la conoissenza". E.l reis, qant auzi so qu'En Bertrans dizia en ploran del fil, venc li granz dolors
74v  

al cor de pietat. (et) als oillz si qe no se pot
tener qe no se pasmes de dolor. E qan re
uenc de pasmaison. el ad en b(er)tran e(n)plo
ran dis: vos auez ben dreig. et es be razo(s)
si uos auez lo sen p(er)dut p(er) lo meu fill. q(i)
uos uolia meillz qe ad home del mo(n)d.
Et eu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona
elauer. el uostre castel. euos ren la mia
amor. ela mia gratia. E uoz don ci(n)c cenz
marcs darzen p(er) los danz qe uos auez re
ceubutz. En .b(ertran). si li cazi als pes referenli
gratias (et) m(er)ces. El reis co(n) tota la soa ost
sen anet. E .b(ertran). qan saup qel re(i)s darago(n)
li auia faita si laida si fo molt iratz. co(n)
lo rei an fos. E si saubia co(n) el era ue(n)gutz
al rei henric esser soldadiers logaditz. E
saubia co(n) lo reis darago(n) era uengutz de
paubra gen(er)acion. de carlades. dun castel
qui ha nom carlat. qes en rosergue. en
la terra del comte de rodes. En peire de
carlat qera seigner del castel. p(er) ualor (et)
p(er) proesa si tolc p(er) muiller la comtessa
de millau. qera caseguda en erectat.
E si nac un fill qui fo ualenz epros. e co(n)
qis lo co(n)tat de p(ro)enssa. Et us sos fillz si
conqis lo comtat de barsalona. (et) ac il

nom Raymonz berengiers. lo qal co(n)qis
 

al cor de pietat et als oillz, si qe no se pot
tener qe no se pasmes de dolor. E qan revenc
de pasmaison, el ad En Bertran en ploran
dis: "Vos avez ben dreig, et es be razos
si vos avez lo sen perdut per lo meu fill, qi
vos volia meillz qe ad home del mond.
Et eu, per amor de lui, vos quit la persona
e l'aver e.l vostre castel, e vos ren la mia
amor e la mia gratia. E voz don cinc cenz marcs d’arzen per los danz qe vos avez receubutz".
En Bertran si li cazi als pes, referen li
gratias et merces. E.l reis con tota la soa ost
s’en anet. E Bertran, qan saup qe.l reis d’Aragon
li avia faita si laida, si fo molt iratz con
lo rei Anfos. E si saubia con el era vengutz
al rei Henric esser soldadiers logaditz, e
si saubia con lo reis d’Aragon era vengutz de paubra generacion de Carlades, d’un castel
qui ha nom Carlat, q'es en Rosergue, en
la terra del comte  de Rodes. En Peire de
Carlat, q'era seigner del castel, per valor et per proesa, si tolc per muiller la comtessa
de Millau, q'era caseguda en erectat,
e si n'ac un fill qui fo valenz e pros, e conqis
lo contat de Proenssa et us sos fillz si conqis
lo comtat de Barsalona et ac il nom
Raymonz Berengiers, lo qal conqis
  • letto 285 volte

Canzoniere I

A cura di Venanzi Valeria

  • letto 291 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [28]

  • letto 235 volte

Edizione diplomatica

 

180v  
[L]O reis enrics dengleterra.si tenia assis enb(er)-
tran de born de dins Autafort. Elcombatia
ab sos edeficis que molt li uolia gran mal.Car
el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos
fillz lauia faicha quen bertrans lail agues faita
far ep(er) so era uengutz denant autafort p(er)lui des-
iritar.El reis darragon uenc enlost del rei en-
ric denant autafort.Ecant bertrans osaub si fo
molt alegres quel reis darragon era enlost per
so quel era sos amics especials.el reis darragon
si mandet sos messatges dinz lo castel quen ber-
trans li mandes pan e uin ecarn et el sil en man-
det assatz.eper lo messatge p(er)cui el ma(n)det los
presenz el li mandet pregan quel fezes si q(ue)l fezes
mudar los edeficis efar traire en autra part.qel
murs on il ferion era tot rotz.et el p(er) gran auer
del rei enric el li dis tot [so] quen bertrans lauia ma(n)-
dat adir.el reis enrics si fetz metre del edificis
plus enaquella part on saup quel murs era rotz
efon lo murs ades p(er)terra el castels pres enber-
trans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon
del rei enric. el reis lo receup molt mal. El reis
enrics sil dis. Bertrans Bertrans uos auetz dig
que anc lameitatz del uostre sen nous ac mestier
nulls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben
mestiertotz.Seigner dis enbertrans el es ben
uers queu o dissi edissi ben uertat.El reis dis eu
cre ben quel uos sia aras faillitz.Sei(n)gner dis en
bertans. [ben mes faillitz. Eco(m) dis lo reis. Sei(n)gner dis enb(er)trans] lo iorn quel ualens ioues reis uostre
fillz mori eu p(er)di lo sen el saber ela conoisse(n)sa.
El reis qua(n)t auzi so quen bertra(n)s li dis en plora(n)
del fil.Venc li granz dolors al cor de pietat et
als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes
de dolor.Equant el reue(n)c de pasmazo(n). el crida
edis enploran enbertran enbertran.Vos auetz
ben drech et es ben razos si uos auetz p(er)dutz lo se(n)
p(er) mon fill. Quel uos uolia meils que ad home
del mon.Et eu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona
elauer el uostre castel. euos ren la mia amor e -
la mia gracia.euos don cinc cenz marcs dargen
 
181r  
p(er) los dans que uos auetz receubutz.Enbertran sil ca -
zec als pes referrent li graciasemerces.Elreis ab
tota la soa ost sen anet. Enb(er)trans can saup q(ue)l reis
darragon la uia faita si laida fellonia fon molt i-
ratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia com era uengutz al
rei enric esser soudadiers logaditz.esabia com lo
reis darragon era uengutz de paubra generacio(n)
de carlades dun castel que anom carlat q(ue) es en
la sei(n)gnoria del comte de rodes en peire de car-
lat quera sei(n)gner del castel p(er) ualor ep(er) proessa
si pres p(er)moiller la comtessa da millau quera ca
seguda en eretat. Esin ac un fil que fon uale(n)s
epros.econquis lo comtat de proenssa.Et us sos
fils si conquis lo comtat de barsalona.et ac no(n)
raimo(n) berre(n)gier. lo quals conquis lo regisme
darragon.efo lo p(re)miers reis que anc fos enarrago(n).
Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua
efon alborc saint dalmas el mori. eremanseron-
ne trei fill. Anfos lo quals fo reis darragon. aq(ue)st
que fetz lo mal denbertran de born el autre donsa
ncho. elautre berrengiers de besaudunes esaup
comel auia traida la filla del enperador manuel.
quel emperaire la uia mandada p(er) moiller ab gra(n)t
tresor et ab gran auer et abmolt onrada co(n)pain
gnia.elos raubet de tot lauer quella domna eill
grec auian. Ecom les enuiet p(er) mar marritz eco(n)
siros edesconseillatz. ecom sos fraire sanchos la
uia tota p(ro)enssa ecom  sesperiuret p(er) lauer q(ue)l reis
enrics lidet contral comte de tolosa. ede totas
aquestas razons fetz enbertrans de born lo sirue(n)
tesque ditz. pois lo gens t(er)minis floris. (et) c(etera)
  • letto 253 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

180v  
[L]O reis enrics dengleterra.si tenia assis enb(er)-
tran de born de dins Autafort. Elcombatia
ab sos edeficis que molt li uolia gran mal.Car
el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos
fillzlauiafaichaquenbertranslail agues faita
far ep(er) so era uengutz denant autafort p(er)lui des-
iritar.El reis darragon uenc enlost del rei en-
ric denant autafort.Ecant bertrans osaub si fo
molt alegres quel reis darragon era enlost per
so quel era sos amics especials.el reis darragon
si mandet sos messatges dinz lo castel quen ber-
trans li mandes pan e uin ecarn et el sil en man-
det assatz.eper lo messatge p(er)cui el ma(n)det los
presenz el li mandet pregan quel fezes si q(ue)l fezes
mudar los edeficis efar traire en autra part.qel
murs on il ferion era tot rotz.et el p(er) gran auer
del rei enric el li dis tot [so] quen bertrans lauia ma(n)-
dat adir.el reis enrics si fetz metre del edificis
plus enaquella part on saup quel murs era rotz
efon lo murs ades p(er)terra el castels pres enber-
trans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon
del rei enric. el reis lo receup molt mal. El reis
enrics sil dis. Bertrans Bertrans uos auetz dig
que anc lameitatz del uostre sen nous ac mestier
nulls temps. Mas sapchatzquarauos a el ben
mestiertotz.Seigner dis enbertrans el es ben
uers queu o dissi edissi ben uertat.El reis diseu
cre ben quel uos sia aras faillitz.Sei(n)gner dis en
bertans. [ben mes faillitz. Eco(m) dis lo reis. Sei(n)gner dis enb(er)trans] lo iorn quel ualens ioues reis uostre
fillz mori eu p(er)di lo sen el saber ela conoisse(n)sa.
El reis qua(n)t auzi so quen bertra(n)s li dis en plora(n)
del fil.Venc li granz dolors al cor de pietat et
als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes
de dolor.Equant el reue(n)c de pasmazo(n). el crida
edis enploran enbertran enbertran.Vos auetz
ben drech et es ben razos si uos auetz p(er)dutz lo se(n)
p(er) mon fill. Quel uos uolia meils que ad home
del mon.Eteu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona
elauer el uostre castel. euos ren la mia amor e
la mia gracia.euos don cinc cenz marcs dargen
 
Lo reis Enrics d’Engleterra si tenia assis En Bertran
de Born dedins Autafort e·l combatia
ab sos edeficis, que molt li volia gran mal, car
el crezia que tota la guerra que·l reis Joves, sos
fillz,  l’avia faicha, qu’En Bertrans la.il agues faita
far, e per so era vengutz denant Autafort per lui
desiritar. E.l reis d’Arragon venc en l’ost del rei Enric denant Autafort, e cant Bertrans o saub, si fo
molt alegres que.l reis d’Arragon era en l’ost, per
so qu'el era sos amics especials. E.l reis d’Arragon
si mandet sos messatges dinz lo castel, qu’En
Bertrans li mandes pan e vin e carn, et el si l'en
mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presenz, el li mandet  pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edeficis e far traire en autra part, qe·l
murs on il ferion era tot rotz, et el, per gran aver
del rei Enric, el li dis tot so qu’En Bertrans l’avia
mandat a dir. E.l reis Enrics si fetz metre del edeficis
plus en aquella part on saup que.l murs era rotz,
e fon lo murs ades per terra e.l castels pres. En
Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon
del rei Enric. E.l reis lo receup molt mal. E.l reis
Enrics si·l dis: ‹‹Bertrans, Bertrans vos avetz dig
que anc la meitatz del vostre sen no.us ac mestier
nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el ben
mestier totz!››. ‹‹Seigner››, dis En Bertrans, ‹‹El es ben vers qu’eu o dissi, e dissi ben vertat!›› , e.l reis dis ‹‹Eu cre ben qu’el vos sia aras faillitz››. ‹‹Seigner›› dis En Bertrans ‹‹Ben m'es faillitz!››, ‹‹E com?›› dis lo reis. ‹‹Seingner››, dis en Bertrans, ‹‹Lo jorn que·l valens Joves Reis, vostre fillz, mori eu perdi lo sen, e.l saber e la conoissensa››.
E.l reis, quant auzi so qu’En Bertrans li dis en ploran
del fil, venc li granz dolors al cor de pietat et als oills, si que no.is poc tener qu'el non pasmes de dolor. E, quant el revenc de pasmazon, el crida e dis en ploran: ‹‹En Bertran, En Bertran, vos avetz ben drech, et es ben razos si vos avetz perdutz lo sen per mon fill, qu'el vos volia meils que ad home del mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l’aver e·l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d’argen
181r  
p(er) los dans que uos auetz receubutz. Enbertran sil ca -
zec als pes referrent li gracias emerces.El reis ab
tota la soa ost sen anet. Enb(er)trans can saup q(ue)l reis
darragon la uia faita si laida fellonia fon molt i-
ratz ab lo rei na(n)fos.Esi sabia com era uengutz al
rei enric esser soudadiers logaditz.esabia com lo
reis darragon era uengutz de paubra generacio(n)
de carlades dun castel que anom carlat q(ue) es en
la sei(n)gnoria del comte de rodes en peire de car-
lat quera sei(n)gner del castel p(er) ualor ep(er) proessa
si pres p(er)moiller la comtessa da millau quera ca
seguda en eretat. Esin ac un fil que fon uale(n)s
epros.econquis lo comtat de proenssa.Et us sos
fils si conquis lo comtat de barsalona.et ac no(n)
raimo(n) berre(n)gier. loqualsconquis lo regisme
darragon. efo lo p(re)miers reis que anc fos enarrago(n).
Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua
efon alborc saint dalmas el mori. eremanseron-
ne trei fill. Anfos lo quals fo reis darragon. aq(ue)st
que fetz lo mal denbertran de born elautre donsa
ncho.elautreberrengiers de besaudunesesaup
comel auia traida la filla del enperador manuel.
quel emperaire la uia mandada p(er) moiller ab gra(n)t
tresor et ab gran auer et abmolt onrada co(n)pain
gnia.elos raubet de tot lauer quella domna eill
grec auian. Ecom les enuiet p(er) mar marritz eco(n)
sirosedesconseillatz.ecomsosfrairesanchos la
uia tota p(ro)enssa ecom sesperiuret p(er) lauer q(ue)l reis
enrics lidet contral comte de tolosa. edetotas
aquestas razons fetz enbertrans de born lo sirue(n)
tesque ditz. pois lo gens t(er)minis floris. (et) c(etera)
per los dans que vos avetz receubutz››. En Bertran si.l cazec als pes, referrent li gracias e merces. E.l reis ab tota la soa ost s'en anet. En Bertrans, can saup que·ll reis d’Arragon l’avia faita si laida fellonia, fon molt iratz
ab lo rei N’Anfos, e si sabia com era vengutz al
rei Enric esser soudadiers logaditz, e sabia com lo
reis d’Arragon era vengutz de paubra generacion
de Carlades, d’un castel que a nom Carlat, que es en
la seingnoria del Comte de Rodes. En Peire de Carlat, qu’era seingner del castel, per valor e per proessa,
si pres per moiller la comtessa da Millau, qu’era caseguda en eretat e si n’ac un fil que fon valens
e pros, e conquis lo comtat de Proenssa. Et us sos
fils si conquis lo comtat de Barsalona et ac non
Raimon Berrengier, lo quals conquis lo regisme d’Arragon e fo lo premiers reis que anc fos en Arragon.
Et anet penre corona a Roma e, cant s’en tornava
e fon al borc Saint Dalmas, el mori e remanseron
ne trei fill: Anfos lo quals fo reis d’Arragon, aquest que fetz lo mal d’En Bertran de Born, l’autre, Don Sancho,
e l’autre, Berrengiers de Besaudunes. E saup
com el avia traida la filla del enperador Manuel,
que l'emperaire l’avia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran aver et ab molt onrada conpaingnia,
e los reubet de tot l’aver quella domna e ill
Grec avian; e com les enviet per mar marritz e
consiros e desconseillatz; e com sos fraire Sanchos
l’avia tota Proenssa; e com s’esperjuret per l’aver que.l reis Enrics li det contra.l comte de Tolosa. E de totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes que ditz , Pois lo gens terminis floris etc.
  • letto 247 volte

Canzoniere K

A cura di Anna Spissu

  • letto 261 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [29]

  • letto 265 volte

Edizione diplomatica

66r  

 

 

Lo reis enrics denglaterra si tenía assis

en bertran de born de dins autafort. el

combatía abses edeficis que molt li uolia gra(n)

mal. Car el crezia que tota la guerra quel reis

ioues sos filz la uia facha qen bertrans lail

agues faita far e per so era uengutz denant

autafort per lui desiritar. El reis daragon ue(n)c

en lost del rei enric denant autafort. Ecant

bertrans osaub si fo molt alegres quel reis da-

ragon era en lost per so quel era sos amics espe-

cials. el reis daragon si mandet sos messatges

dinz lo castel qen bertrans li mandes pan e

uin ecarn et el sil en mandet assatz. eper lo

messatge per cui el mandet los prese(n)z el li

mandet pregan quel fezes si quel fezes mu-

dar los edificis efar traire en autra part. q(ue)l

murs on il ferion era totz rotz. et el p(er) gran

auer del rei enric el li dis tot so quen bertra(n)s

lauia mandat adir. el reis enrics si fetz met-

re del edificis plus en aquella part on saup

quel murs era rotz efon lo murs ades per ter-

ra el castels pres en bertrans ab tota sa gen

fon menatz al pabaillon del rei enric. el re-

is lo receup molt malt. El reis enrics sil

dis. bertran bertran uos auetz dig que anc

la meitatz del uostre sen nous ac mestier nu-

lls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben

mestier totz. Seigner dis enbertrans el es be(n)

uers queu odissi edissi ben uertat. El reis dis

eu cre ben quel uos sia aras faillitz . Ecom dis lo re-

is. Seigner dis enbertrans. lo iorn quel ua-

lens ioues reis uostre fillz mori eu perdi lo se(n)

el saber e la conoissenssa. El reis cant auzi so

qen bertrans li dis en ploran del fill. uencli

granz dolors al cor de pietat. et als oills si

que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor.

E<l>quant el [re]uenc de pasmazon. el crida edis

en ploran enbertran enbertran. uos auetz be(n)

drech et es ben razos si uos auetz perdut lo se(n)

per mo(n) fill. Quel uos uolia meils qe ad ho-

me del mon. Et eu per amor de lui uos quit

la persona. elauer. el uostre castel. euos ren

la mia amor ela mia gracia. euos don cinc

cenz marcs dargen per los dans que uos [auetz]

receubutz. Enbertran sil cazec als pes refer-

rent li gracias emerces. Elreis ab tota la soa ost sen anet. Enbertrans can saup quel reis

daragon lauía faita si laida fellonia fon mo-

lt iratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia comel era

uengutz al rei enric esser soudadiers loga-

ditz. esabia com lo reis daragon era uenguz

de paubra generation de carlades duncastel

que anom carlat q(ue) es en la seingnoria del

comte de rodes en peire de carlat quera sei-

gner del castel per ualor eper proessa si p(re)s

per moiller la comtessa da millau quera ca-

seguda en eretat. esin ac un fill que fo(n) ua-

lens e pros. e conquis lo comtat de proensa.

Et us sos fils si conquis lo comtat de barsa-

lona. et ac nom raimon berengier . lo qu-

als co(n)quis lo regissme daragon. efo lo p(re)-

66v  

miers reis que ancfos en aragon. Et anet

penre corona aroma. ecant sen tornaua e fo(n)

alborc saint dalmas el mori. et remansero(n)

netrei fil. Amfos lo quals fo reis daragon. A-

quest que fetz lo mal denbertran de born. elau-

tre don sancho. elautre berrengiers de besa-

udunes. esaup com el auia traida la filla del

emperador manuel. quel emperaire lauia

mandada per moiller ab grant tresor et ab

gran auer et ab molt onrada co(n)paignia. et

los raubet de tot lauer quella domna eil grec

auian. Ecom les enuiet per mar marritz e

conssiros edesconseillatz. ecom sos fraire san-

chos la uia tota proensa ecom sesperiuret p(er)

lauer quel reis enrics li det contral comte

de tolosa. ede toutas aquestas razons fetz en-

bertrans de born lo siruentes que ditz.

puois lo gens terminisfloris et sespandis.(et)c(etera).

  • letto 278 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

66r  
Lo reis enrics denglaterra si tenía assis
en bertran de born de dins autafort. el
combatía abses edeficis que molt li uolia gra(n)
mal. Car el crezia que tota la guerra quel reis
ioues sos filz la uia facha qen bertrans lail
agues faita far e per so era uengutz denant
autafort per lui desiritar. El reis daragon ue(n)c
en lost del rei enric denant autafort. Ecant
bertrans osaub si fo molt alegres quel reis da-
ragon era en lost per so quel era sos amics espe-
cials. el reis daragon si mandet sos messatges
dinz lo castel qen bertrans li mandes pan e
Lo reis Enrics d’Englaterra si tenia assis
En Bertran de Born dedins Autafort e·l
combatia ab ses edificis, que molt li volia gran
mal, car el crezia que tota la guerra que·l Reis
Joves, sos fils, l’avia facta qu’En Bertrans la.il
agues faita far, e per so era vengutz denant
Autafort per lui desiritar. E.l reis d’Aragon venc
en l’ost del rei Enric denant Autafort e, cant
Bertrans o saub, si fo molt alegres que.l reis
d’Aragon era en l’ost, per so qu'el era sos amics
especials. E.l reis d’Aragon si mandet sos
messatges dinz lo castel q’En Bertrans li
mandes pan,
uin ecarn et el sil en mandet assatz. eper lo
messatge per cui el mandet los prese(n)z el li
mandet pregan quel fezes si quel fezes mu-
dar los edificis efar traire en autra part. q(ue)l
murs on il ferion era totz rotz. et el p(er) gran
auer del rei enric el li dis tot so quen bertra(n)s
lauia mandat adir. el reis enrics si fetz met-
re del edificis plus en aquella part on saup
quel murs era rotz efon lo mursades per ter-
ra el castels pres en bertrans ab tota sa gen
fon menatz al pabaillon del rei enric. el re-
is lo receup molt malt. El reis enrics sil
dis. bertran bertran uos auetz dig que anc
la meitatz del uostre sen nous ac mestier nu-
lls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben
mestier totz. Seigner dis enbertrans el es be(n)
uers queu odissi edissi ben uertat. El reis dis
eu cre ben quel uos sia aras faillitz . Ecom dis lo re-
is. Seigner dis enbertrans. lo iorn quel ua-
lens ioues reis uostre fillz mori eu perdi lo se(n)
el saber e la conoissenssa. El reis cant auzi so
qen bertrans li dis en ploran del fill. uencli
granz dolors al cor de pietat. et als oills si
que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor.
E<l>quantel [re]uenc de pasmazon. el crida edis
en ploran enbertran enbertran. uos auetz be(n)
drech et es ben razos si uos auetz perdut lo se(n)
per mo(n) fill. Quel uos uolia meils qe ad ho-
me del mon. Et eu per amor de lui uos quit
la persona. elauer. el uostre castel. euos ren
la mia amor ela mia gracia. euos don cinc
cenz marcs dargen per los dans que uos [auetz]
receubutz. Enbertran sil cazec als pes refer-
rent li gracias emerces. Elreis ab tota la soa
ost sen anet. Enbertrans can saup quel reis
daragon lauía faita si laida fellonia fon mo-
lt iratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia comel era
uengutz al rei enric esser soudadiers loga-
ditz. esabia com lo reis daragon era uenguz
de paubra generation de carlades duncastel
que anom carlat q(ue) es en la seingnoria del
comte de rodes en peire de carlat quera sei-
gner del castel per ualor eper proessa si p(re)s
per moiller la comtessa da millau quera ca-
seguda en eretat. esin ac un fill que fo(n) ua-
lens e pros. e conquis lo comtat de proensa.
Et us sos fils si conquis lo comtat de barsa-
lona. et ac nom raimon berengier . lo qu-
als co(n)quis lo regissme daragon. efo lo p(re)-
vin e carn, et el si l' en mandet assatz. E per lo
messatge per cui el mandet los presenz el li
mandet pregan qu’el fezes si qu’el fezes
mudar los edificis e far traire en autra part,
que.l murs on il ferion era totz rotz. Et el, per
gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu’En
Bertrans l’avia mandat a dir. E.l reis Enrics si
fetz metre del edificis plus en aquella part on
saup que.l murs era rotz e fon lo murs ades
per terra e·l castels pres. En Bertrans ab tota
sa gen fon menatz al pabaillon del rei Enric.
E.l reis lo recup molt mal. E.l reis Enrics si·l 
dis: “Bertran, Bertran, vos avetz dig que anc
la meitatz del vostre sen no.us ac mestier
nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el
ben mestier totz”. “Seigner”, dis En Bertrans,
“El es ben vers qu’eu o dissi, e dissi ben
vertat.” E.l reis dis: “Eu cre ben qu'el vos sia
aras faillitz.” E com dis lo reis, “Seigner” dis
En Bertrans “lo jorn que.l valens Joves Reis,
vostre fillz, mori, eu perdi lo sen e.l saber e la
conoissenssa”. E.l reis, cant auzi so q’En
Bertans li dis en ploran del fill, venc li granz
dolors al cor de pietat et als oills, si que no.is
poc tener qu'el non pasmes de dolor. E quant
el revenc de pasmazon, el crida e dis en
ploran: “En Bertran, En Bertran, vos avetz
ben drech et es ben razos si vos avetz
perdut lo sen per mon fill, qu'el vos volia
meils qe ad home del mon. Et eu, per amor de
lui, vos quit la persona, e l'aver, e.l vostre
castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia,
e vos don cinc cenz marcs d’argen per los
dans que vos avetz receubutz”. En Bertran
si·l cazec als pes, referrent li gracias e
merces. E.l reis ab tota la soa ost s'en anet. En
Bertrans, can saup que.l reis d’Aragon l’avia
faita si laida fellonia, fon molt iratz ab lo rei
N’Anfos. E si sabia com el era vengutz al rei
Enric esser soudadiers logaditz, e sabia com
lo reis d’Aragon era venguz de paubra
generation de Carlades, d’un castel que a
nom Carlat, que es en la seingnoria del
comte de Rodes. En Peire de Carlat, qu’era
seigner del castel per valor e per proessa, si
pres per moiller la comtessa da Millau, qu’era
caseguda ed eretat. E si n'ac un fill que fon
valens e pros e conquis lo comtat de Proensa.
Et us sos fils si conquis lo comtat 
Barsalona et ac nom Raimon Berengier, lo
quals conquis lo regissme d’Aragon e fo lo pre-
66v  
miers reis que ancfos en aragon. Et anet
penre corona aroma. ecant sen tornaua e fo(n)
alborc saint dalmas el mori. et remansero(n)
netrei fil. Amfos lo quals fo reis daragon. A-
quest que fetz lo mal denbertran de born. elau-
tre don sancho. elautre berrengiers de besa-
udunes. esaup com el auia traida la filla del
emperador manuel. quel emperaire lauia
mandada per moiller ab grant tresor et ab
gran auer et ab molt onrada co(n)paignia. et
los raubet de tot lauer quella domna eil grec
auian. Ecom les enuiet per mar marritz e
conssiros edesconseillatz. ecom sos fraire san-
chos la uia tota proensa ecom sesperiuret p(er) lauer quel reis enrics li det contral comte
de tolosa. ede toutas aquestas razons fetz en-
bertrans de born lo siruentes que ditz.
puois lo gens terminis floris et sespandis.(et)c(etera).
miers reis que anc fos en Aragon. Et anet
penre corona a Roma e, cant s’en tornava e
fon al borc Saint Dalmas, el mori. Et
remanseron ne trei fil: Amfos, lo quals fo reis
d’Aragon, aquest que fetz lo mal d’En Bertran
de Born, e l’autre, Don Sancho, e l’autre
Berrengiers de Besaudunes. E saup com el
avia traida la filla del emperador Manuel,
que l'emperaire l’avia mandada per moiller ab
grant tresor et ab gran aver et ab molt
onorada compaignia, et los raubet de tot
l‘aver quella domna e.il Grec avian; e com les
enviet per mar marritz e conssiros e
desconseillatz; e com sos fraire Sanchos l’avia
tota Proensa; e com s’esperjuret per l’aver
que.l reis Enrics li det contra.l comte de
Tolosa. E de toutas aquestas razons, fetz En
Bertrans de Born lo sirventes que ditz “Puois
lo gens terminis floris et s’espandis” etc.
  • letto 328 volte

Pois Ventadorns e Comborns ab Segur

A cura di Rosita Alemán

  • letto 524 volte

tradizione manoscritta

  • letto 432 volte

Canzoniere F

  • letto 341 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [30]

  • letto 232 volte

Edizione diplomatica

72r  
(b)   Ertrans de born sico(m) uos hai dich en
       la sazo qe auia guerra co(m) lo co(m)te ri
       chart. ei fez si qe lo uescoms de uen
tadorn. el uescoms de comborn. el uesco(m)s
de segur. so fo de lemoges. el uescoms de
torena. se iuren co(m) lo comte de peregors.
e co(m) los borges daqella en contrada. (et) co(m)l    
seignor [decor donet e col se gnor] de mon fort.
(et) si se serreren ense
ble. p(er) qe se deffendesse(n)t dal comte richa(r)t.
qe los uolia desereitar p(er) so qar ill uollio(n)
ben al rei iouen son fraire. con qui elgue
rreaiaua. al qal el auia tolto totas las re(n)
72v  
das de las caretas [delas] qals caretas lo reis
ioues prendia certa causa si co(m) lo paire
li auia dat. enol laissaua neus alb(er)gar
segur en tota la seua terra. E p(er) aqest sa
gram(en) qe tuit aqist auian faich degue
 reiar richart. b(er)tran de born sifez aqest
sirue(n)tes.  pos uentadorns e comborns
ab segur.
p(er)assegurar totas la ge(n)z daqe
lla [en]contrada p(er) lo sagram(n) qeaqill auian
faich (con)tra richart. ereprende(n) lo rei ioue
qar el enguerra no(n) era plus prosperos.
Recordan ad el con richartz li auia tol
tas las rendas de las caretas. E co(n) li auia
faich leuar un castel el meilz loc de la t(er)ra
qel paire li auia dada. E lausan lo seignor
de poi guillem. e de clarenza (et) degragnol
(et) de saint astier qeran qatre baron de pei
regor. Elausan si mezeis. e torena (et) en
golmesa. E dis qe sil uescoms de born (et)
de gauaudan. so era gaston de bearn qe
ra caps de tota guascogna. E uiuians
de lo magna. e bernardos darmaignas
el uescoms de tartaz. uenion sai ad els.
qui uolion mal an rich. assaz auia el
qe far. E sil segner de mauleon so era ja
ols de mauleon. lo paire den sauaric.
el segner de taunai. el uescoms de sio
73r  
rai el seigner de taillaborc. el uescoms
de toratz. qe tuit aqestor la iudarauen
si lor fossen depres. p(er) lo gran tor qen ri
chartz lor fazia. Et tuit aqist eron gran
baron de peiteu. Et de totas aqestas ra
zos. B(ertrans) si fez aqest sirue(n)tes.
  • letto 322 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

72v  
(b)   Ertrans de born sico(m) uos hai dich en
       la sazo qe auia guerra co(m) lo co(m)te ri
       chart. ei fez si qe lo uescoms de uen
tadorn. el uescoms de comborn. el uesco(m)s
de segur. so fo de lemoges. el uescoms de
torena. se iuren co(m) lo comte de peregors.
e co(m) los borges daqella en contrada. (et) co(m)l   
seignor [decor donet e col se gnor] de mon fort.
(et) si se serreren ense
ble.p(er) qe se deffendesse(n)t dal comte richa(r)t.
qe los uolia desereitar p(er) so qar ill uollio(n)
ben al rei iouen son fraire. con qui elgue-
rreaiaua. al qal el auia tolto totas las re(n)
 Bertrans de Born, si com vos hai dich en
la sazo qe avia guerra com lo comte Richart,
ei fez si qe lo vescoms de Ventadorn
e·l vescoms de Comborn e·l vescoms
de Segur, so fo de Lemoges, e·l vescoms de
Torena se iuren com lo comte de Peregors
e com los borges d’aqella encontrada et com·l
seignor de Cordon et e co·l segnor de Monfort. et si se serreren enseble  
per qe se deffendessent dal comte Richart
qe los volia desereitar, per so qar ill vollion
ben al rei Joven, son fraire, con qui el guerreaiava,
al qal el avia tolto totas las rendas
72r  
das de las caretas [delas] qals caretas lo reis
ioues prendia certa causa si co(m) lo paire
li auia dat. enol laissaua neus alb(er)gar
segur en tota la seua terra. E p(er) aqest sa
gram(en) qe tuit aqist auian faich degue-
 reiar richart. b(er)tran de vorn sifez aqest
sirue(n)tes.  pos uentadorns e comborns
ab segur: p(er)assegurar totas la ge(n)z daqe-
lla [en]contrada p(er) lo sagram(n) qeaqill auian
faich (con)tra richart. ereprende(n) lo rei ioue
qar el enguerra no(n) era plus prosperos.
Recordan ad el con richart: li auia tol
tas las rendas de las caretas. E co(n) li auia
faich leuar un castel el meilz loc de la t(er)ra
qel paire li auia dada. E lausan lo seignor
de poi guillem. e de clarenza (et) degragnol
(et) de saint astier qeran qatre baron de pei-
regor. Elausan si mezeis. e torena (et) en
golmesa. E dis qe sil uescoms de born (et)
de gauaudan. so era gaston de bearn qe-
ra caps de tota guascogna. E uiuians
de lo magna. e bernardos darmaignas
el uescoms de tartaz. uenion sai ad els.
qui uolion mal an rich. assaz auia el
qe far. E sil segner de mauleon so era ra
ols de mauleon. lo paire den sauaric.
el segner de taunai. el uescoms de sio

 

de las caretas, de las qals caretas lo reis
Ioves prendia certa causa, si com lo paire
li avia dat, e no·l laissava neus albergar
segur en tota la seua terra. E per aqest sagramen
qe tuit aqist avian faich de guerreiar
Richart, Bertran de Born si fez aqest
sirventes:  “Pos Ventadorns e Comborns
ab Segur” per assegurar totas la genz d’aquella
encontrada per lo sagramn qe aqull avian
faich contra Richart, e reprenden lo rei Iove,
qar el en guerra non era plus prosperos,
recordan ad el con Richart li avia toltas
las rendas de las caretas e con li avia
faich levar un castel el meilz loc de la terra
que·l paire li avia dada, e lausan lo signor
de Poi Guillem e de Clarenza et de Gragnol
et de Saint Astier, q’eran qatre baron de Peiregoz, e lausan si mezeis e Torena et Engolmesa.
E dis qe si·l vescoms de Born et
de Gavaudan, so era Gaston de Bearn, q’era
 caps de tota Guascogna, e Vivians
de Lomagna e Bernardos d’Armaignas
e·l vescoms de Tartaz venion sai ad els
qui volion mal a·N Rich assaz avia el
qe far. E si·l segner de Mauleon, so era Raols
de Mauleon, lo paire d’En Savaric,
e·l segner de Taunai el Vescoms de Siorai

 

73v  
rai el seigner de taillaborc. el uescoms
de toratz. qe tuit aqestor la iudarauen
si lor fossen depres. p(er) lo gran tor qen ri
chartz lor fazia. Et tuit aqist eron gran
baron de peiteu. Et de totas aqestas ra
zos. B. si fez aquest sirue(n)tes.
e·l seigner de Taillaborc e·l vescoms
de Toratz, qe tuit aqestor l’aiudaraven,
si lor fossen de pres, per lo gran tor q’En Richartz lor fazia; et tuit aqist eron gran
baron de Peiteu. Et de totas aqestas razos
B. si fez aquest sirventes.
  • letto 312 volte

Canzoniere I

  • letto 338 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [31]

 

  • letto 283 volte

Edizione diplomatica

180r  
B  Ertrans de born si com uos ai dig enla sa
       zon quel auia guerra ab lo comte richa
       rt el fez si queluescoms de uentedorn.
el uescoms de segur. so fo lo uescoms de lemo-
gas. el uescom de torena. se iureron ablo com te de peiregors. etablos borges daquellas e(n)-
contradas. [et ab losei(n)gnor de gordon] et ablo sei(n)gnor de monfort. esi se
sareron ensems p(er) quil se deffendesson dal co(m)
te richart. ques uolia deseretar. p(er) so car iluo-
lion ben alrei ioue son fraire. ab cui el se
guerreiaua. alqual qual el auia totas las re(n)-
das de las caretas. De las quals caretas lo re-
is ioues prendia certa causa. si com lo paire
lo auia donat. enol laissaua neus albergar se-
gur entota la soa terra. Ep(er) aquest sagrame(n)
qe tuich aquist auian fait de guerreiar en
richart. Bertrans de born si fetz aquest s(er)ue(n)tes.  
puois uentadorns ecomborns. p(er) assegurar to-
tas las gens daquella encontrada p(er) lo sagra-
me(n)t que aquill auian faich contran richart ereprenden lo rei ioue car el enguerra non
era plus prosperos. remenbran alui comen
richart lauia totas las rendas de las caretas.
ecom il auia fait leuar un castel el miei loc
de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo se-
ingnor de puoi guillem ede clarenssa ede
gragnol. ede saint estier. queren gran quatre
baron de peiregors elauzan si mezeis etorena
et engolmesa. edis que sil uescoms de born
ede guardon so era engastos de bearn quera caps
de tota gascoi(n)gna. en uiuias de lomai(n)gna.
en bernardos darmai(n)gnac. el uescoms de tar-
180v  
tarz uenion sai adel que uolion mal an rich
art asatz auia el que far. E sil seingner de 
malleon so era enraols de malleon. Lo pai
re densauaric.el sei(n)gner de taunai. el  uesco-
ms de siorai.el sei(n)gner de taillaborc. el  uesco-
ms de coratz. que tuit aquist  laiudarauon.
si lor fossen dapres p(er) lo grant tort quen richa
rt lor fazia. etuit aquist eron gran baron de pei-
tieu. ede totas aquestas razos si fez enbertra(n)s aquest siruentes que comenssa. puois ue(n)-
tadorns ecomborns. Absegur torena emo(n)fortz.
  • letto 296 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

180r  
B    Ertrans de born si com uos ai dig enla sa
       zon quel auia guerra ab lo comte richa
       rt el fez si queluescoms de uentedorn.
el uescoms de segur. so fo lo uescoms de lemo-
gas. el uescom de torena. se iureron ablo com
te de peiregors. etablos borges daquellas e(n)-
contradas. [et ab losei(n)gnor de gordon] et
ablo sei(n)gnor de monfort. esi se
sareron ensems p(er) quil se deffendesson dal co(m)
te richart. ques uolia deseretar. p(er) so car iluo-
lion ben alrei ioue son fraire. ab cui el se
guerreiaua. alqual qual el auia totas las re(n)-
das de las caretas. De las quals carretas lo re-
is ioues prendia certa causa. si com lo paire
lo auia donat. enol laissaua neus albergar se-
gur entota la soa terra. Ep(er) aquest sagrame(n)
qe tuich aquist auian fait de guerreiar en
richart. Bertrans de born si fetz aquest s(er)ue(n)tes.  puois uentadorns ecomborns. p(er) assegurar to-
tas las gens daquella encontrada p(er) lo sagra-
me(n)t que aquill auian faich contran richart
ereprenden lo rei ioue car el enguerra non
era plus prosperos. remenbran alui comen
richart lauia totas las rendas de las caretas.
ecom il auia fait leuar un castel el miei loc
de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo se-
ingnor de puoi guillem ede clarenssa ede
gragnol. ede saint estier. queren gran quatre
baron de peiregorz elausan si mezeis etorena
et engolmesa. edis que sil uescoms de born
ede guardon so era engastos de bearn quera caps
de tota gascoi(n)gna. en uiuias de lomai(n)gna.
en bernardos darmai(n)gnac. el uescoms de tar-
Bertrans de Born, si com vos ai dig, en la sazon quel avia guerra ab lo comte Richart,
el fez si que·l vescoms de Ventedorn
e·l vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, el vescom de Torena se iureron ab lo comte de Peiregors. et ab los borges d’aquellas encontradas et ab lo seingnor de Gordon et ab lo seingnor de Monfort. E si se sareron ensems  per quil se deffendesson dal comte Richart
que·s volia deseretar, per so car il volion
ben al rei Jove, son fraire, ab cui el se guerreaiava, al qual el avia totas las rendas de las caretas, de las quals carretas lo reis Joves prendia certa causa, si com lo paire
lo avia donat, e no·l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquest sagramen qe tuich aquist avian fait de guerreiar En Richart, Bertrans de Born si fetz aquest
serventes:  “Puois Ventadorns e Comborns.” per assegurar totas la gens d’aquella encontrada per lo sagrament que aquill avian faich contra N Richart, e reprenden lo rei Jove,
car el en guerra non era plus prosperos, remenbran a lui com En Richart l’avia totas las rendas de las caretas e com il avia fait levar un castel el mieiloc de la terra
que·l paire l’avia dada, e lauzan lo seingnor de Puoi Guillem e de Clarenssa e de Gragnol e de Saint Estier, qu’eren gran quatre baron de Peiregorz, e lausan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis que si·l vescoms de Born e de Guardon so era En Gastos de Bearn, qu’era caps de tota Gascoingna, En Vivias de Lomaingna En Bernardos d’Armaingnac el vescoms de Tartaz
180v  
taz uenion sai adel que uolion mal an rich
art asatz auia el que far. E sil seingner de  
malleon so era enraols de malleon. Lo pai
re densauaric.el sei(n)gner de taunai. el uesco-
ms de siorai.el sei(n)gner de taillaborc. el uesco-
ms de coratz. que tuit aquist  laiudarauon.
si lor fossen dapres p(er) lo grant tort quen richa
rt lor fazia. etuit aquist eron gran baron de pei-
tieu. ede totas aquestas razos si fez enbertra(n)s aquest siruentes que comenssa. puois ue(n)-
tadorns ecomborns. Absegur torena emo(n)fortz.
venion sai ad el que volion mal a·N Richart, asatz avia el que far. E si·l seinger de Malleon, lo paire d’En Savaric, e·l seingner de Taunai e·l vescoms de Siorai e·l seingner de Taillaborc e·l vescoms de Coratz, que tuit aquist  l’aiudarauon, si lor fossen da pres, per lo grant tort qu’En Richart lor fazia; et tuit aquist eron gran baron de Peitieu. E de totas aquestas razos si fez en Bertrans aquest sirventes que comenssa. “Puois Ventadorns e Comborns a Segur, Torena e Monfortz.”
  • letto 262 volte

Canzoniere K

  • letto 316 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [10]

  • letto 249 volte

Edizione diplomatica

165v  
  B    Ertrans de born si com uos ai dig eulasazo(n)
         quel auia guerra ab lo comte richart elfez
         (si) que uescoms de uentedorn. el uescoms
de segur so fo lo uescoms de lemogas. el ues-
coms de torena. se iureron ab lo comte de
peiregors. et ab los borzes daquellas encon-
tradas. et ab lo sei(n)gnor de gordo. et ab lo sein-
gnor de monfort. e si se sareron ensems per
quill se deffendesson dal comte richart.quels
uolia deseretar. p(er) so car il uolion ben al rei
ioue son fraire. ab cui el se gerreaiaua. al qal
el auia totas las rendas de las caretas. De
las quals caretas lo reis ioues prendia cer-
ta causa. si com lo paire llo auia donat. enol
laissaua neus albergar segur entota la soa
terra. Eper aquesta sagramen qe tuich aqist
auian fait de guerreiar en richart. Bertra(n)s
de born sifetz aquest siruentes. puois ue(n)ta
dorns ecomborns. (et) c(etera).
Per assegurar totas las gens da quella encontrada per lo sagram(en)t
que aquill auian faich contran richart ere-
prenden lo rei ioue car el en guerra no(n)era
plus prosperos. remenbran alui comen rich-
art lauia totas las rendas de las caretas. e
com il auia fait leuar un chastel el miei loc
de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo
seignor de puoi guillem ede clarensa. ede gra-
gnol.ede saint astier. queren gran iiij. ba-
ron de peiregors elauzan si mezeis etorena.
et engolmesa. edis que sil uescoms de born
ede gauardon so era en gastos bearn quera
caps de tota gascoigna. en uiuias de loma-
igna. en bernardos darmaignac. el uescoms
de tartas uenion sai adel que uolion mal
an richart asatz auia el que far. E sil seigne(r)
de mal leon so era enraols de malleon. lo
paire den sauaric. el seigner de taunai. el  
uescoms de siorai. el seigner de taillaborc.
el uescoms de coratz. que tuit aqist laiu- 
darauon.silor fossen de pres per lo grant
tort qen richart lor fazia. etuit aquist ero(n)
gran baron de peitieu. e de totas aquestas
razos sifez enbertrans aquest siruentes
que comenssa. ¶ puois uentadors ecom
borns ab segur. Torena emonfortz.
  • letto 295 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

165v  
B      Ertrans de born si com uos ai dig eulasazo(n)
         quel auia guerra ab lo comte richart elfez
         (si) que uescoms de uentedorn. el uescoms
de segur so fo lo uescoms de lemogas. el ues-
coms de torena. se iureron ab lo comte de
peiregors. et ab los borzes daquellas encon-
tradas. et ab lo sei(n)gnor de gordo. et ab lo sein-
gnor de monfort. e si se sareron ensems per
quill se deffendesson dal comte richart.quels
uolia deseretar. p(er) so car il uolion ben al rei
ioue son fraire. ab cui el se gerreaiaua. al qal
el auia totas las rendas de las caretas. De
las quals caretas lo reis ioues prendia cer-
ta causa. si com lo paire llo auia donat. enol
laissaua neus albergar segur entota la soa
terra. Eper aquesta sagramen qe tuich aqist
auian fait de guerreiar en richart. Bertra(n)s
de born sifetz aquest siruentes. puois ue(n)ta
dorns ecomborns. (et) c(etera). Per assegurar totas las
gens da quella encontrada per lo sagram(en)t
que aquill auian faich contran richart ere-
prenden lo rei ioue car el en guerra no(n)era
plus prosperos. remenbran alui comen rich-
art lauia totas las rendas de las caretas. e
com il auia fait leuar un chastel el miei loc
de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo
seignor de puoi guillem ede clarensa. ede gra-
gnol.ede saint astier. queren gran iiij. ba-
ron de peiregors elauzan si mezeis etorena.
et engolmesa. edis que sil uescoms de born
ede gauardon so era en gastos bearn quera caps de
tota gascoigna. en uiuias de loma-
igna. en bernardos darmaignac. el uescoms
de tartas uenion sai adel que uolion mal
an richart asatz auia el que far. E sil seigne(r)
de mal leon so era enraols de malleon. lo
paire den sauaric. el seigner de taunai. el  
uescoms de siorai. el seigner de taillaborc.
el uescoms de coratz. que tuit aqist laiu-  
darauon.silor fossen de pres per lo grant
tort qen richart lor fazia. etuit aquist ero(n)
gran baron de peitieu. e de totas aquestas
razos sifez enbertrans aquest siruentes
que comenssa. puois uentadors ecom
borns ab segur. Torena emonfortz.

 

Bertrans de Born, si com vos ai dig, eu la sazon quel avia guerra ab lo comte Richart, el fez si que vescoms de Ventedorn e·l vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, e·l vescoms de Torena se iureron ab lo comte de Peiregors. et ab los borzes d’aqellas encontradas et ab lo seingnor de Gordo et ab lo seingnor de Monfort. E si se sareron ensems per quill se deffendesson dal comte Richart quel·s volia deseretar, per so car il volion ben al rei Jove, son fraire, ab cui el se gerreaiava, al qal el avia totas las rendas de las caretas, de las quals caretas lo reis Joves prendia certa causa, si com lo paire llo avia donat, e no·l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquesta sagramen qe tuich aqist avian fait de guerreiar en Richart, Bertrans de Born si fetz aquest sirventes:  “Puois Ventadorns e Comborns.” etcetera. Per assegurar totas la gens d’aquella encontrada per lo sagrament que aquill avian faich contra N Richart, e reprenden lo rei Jove, car el en guerra non era plus prosperos, remenbran a lui com En Richart l’avia totas las rendas de las caretas e com il avia fait levar un chastel el mieiloc de la terra que·l paire l’avia dada, e lausan lo seignor de Puoi Guillem e de Clarensa e de Gragnol e de Saint Astier, q’eren gran iiij baron de Peiregors, e lauzan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis que si·l vescoms de Born e de Gauardon so era En Gastos Bearn qu’era caps de tota Gascoigna, e·N Vivias de Lomaigna e·N Bernardos d’Armaignac e·l vescoms de Tartas venion sai ad el que volion mal a·N Richart, asatz avia el que far. E si·l seigner de Malleon, so era En Raols de Malleon, lo paire d'En Savaric, e·l seigner de Taunai e.l vescoms de Siorai e.l seingner de Taillaborc el vescoms de Coratz, que tuit aqist  l’aiudaravon, si lor fossen da pres, per lo grant tort q’En Richart lor fazia; e tuit aquist eron gran baron de Peitieu. E de totas aqestas razos si fez En Bertrans aquest sirventes que comenssa. “Puois Ventadors e Comborns ab Segur, Torena e Monfortz.”

 

  • letto 336 volte

Pois als baros enoia

a cura di Damiano Benedetti

  • letto 551 volte

Tradizione Manoscritta

  • letto 405 volte

Canzoniere F

  • letto 322 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [32]




  • letto 256 volte

Edizione diplomatica

65v  

[] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips 

de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t 

dangelterra. si foron amdui en ca(m)p 

con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia 

ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes. 

eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz 

auia ab se. engles enormanz. (et) bretons. 

epitauis. ecels  denieu. e de toreine. e dal 

manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era 

sobre lariba dun flum. qe ha nom caura- 

laqals passa li alpe de niort. E launa ost 

si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t. 

(et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia 

sarmauon epareillauon de uenir ala ba 

tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe 

(et) abbat (et) home dorden qui cercauon la 

paz. eron en meiz. qui de fendian qe la  

batailla no(n) era. Et un dia foron armat 

tuit aqill qeran con lei richart (et)esqui 

rat de ueniralabatailla. (et) de passar la

66r  

seura. Eli frances sarmere(n)t (et) sesqilirent. E 

li bon home derelion forn com las crotzels 

braz pregan righat el rei phelip qe la ba 

tailla no degues estre. El reis de fra(n)sa di 

sia qe no(n) remandria la batailla. sil reis 

richartz noill fazia fezeltat de tot so qel 

auia de sai mare. del ducat de norman 

dia e del ducat dequitania. (et) del comtat 

de piteus. Eqeill rendes gisort. lo qallo 

res richartzllauia tolt. Et en richa(r)tz qa(n)t  

auziaqestap(ar)aula qel reis phelips d(em)ma(n) 

daua. p(er) la gran baudessa qel auia qar li 

campagnes auian adel promes qe noill 

serian alencontra. p(er) lagran qantitat dels 

esterlis qe lauia semenatz entre lor. si 

montet en destrier. emes lelm en latesta. 

efai sonar las tro(m)pas. efai desserar los se- 

us confanos en contra laiga p(er) passar 

oltra. Et ordenet las esqeras dels baros. 

(et) de la seua gent p(er) passar oltra alabatai- 

lla. El reis phelips qan lo ui uinir mo(n) 

tet en destrier. emes lelm en latesta. eto 

ta la seua genz montet en destriers e 

prendere(n)t lor armas. p(er) ueniralabatai 

lla. trait li campanes qui no meteron 

elms entesta. El reis phelips qan ui ri 

chart uenir ela seua gen con ta(n) gran 

66v  

uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala  

batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco 

menset far appellar los archiuesqes (et) 

euesqes (et) homes derelion. totz aqels 

qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet 

lor qill anesso prega(r) richart de la paz. 

e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de- 

dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con) 

cordia degisort del demandel uassala 

ge. qe fazia an richart. E li saint home 

uengron tuit co(n) lascrotz en bratz en 

(con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s) 

pietat de tanta bona gen. co(n) auia el 

camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol 

gues la paz. qill li faran laissar gisort. 

el rei partir de sobre la seua terra. Eli 

baron qan auzire(n)t la grand honor qel  

reis phelips li presentaua. foron tuit 

al rei richart. conseilleron lo qel pre 

zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels 

homes religios p(er) (con) seill dels seus ba 

ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort 

li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va 

ssalages remas en penden. si com se

staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz 

remas. E fo iurada la paz dam dos lo 

reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron 

67r  

comiat al soldadiers. E ue(n)gron escars 

(et) auar (et) cobe am dui li rei. eno uolgron 

farost ni despendre. si non en en falco(n)s 

(et) en austors. (et)encans.(et) en libriers (et) en co(m)prar  terras (et) possessios.(et) en far tort 

alor baros. Don tuit li baron del rei defra(n) 

sa forn trist (et) dolen. eli baron del rei Ri  

chart. qar ill auian la paz faicha perca 

scus dels dos reis era uengutz escars (et) 

uilans. E Bertrans de born fo plus iraz 

qe negus dels autres baros. p(er) so qarel 

no se deletaua mas en guerra de si e da 

utrui emais en la guerra dels dos reis. p(er) 

so qe quant ill guerreiauan en sems. el 

auia dal rei richart tot so qel uolia. da 

ueredonor. Et era temsutz p(er) lo dire de

la lengua damdos los reis. Don el p(er) uo 

luntatqel acqill rei tornassen ala gue(r)

ra. e p(er) la uoluntat qel ui als autres ba 

ros. si fez aqest siruentes. B(er)tra(n)s d(e) bo(r)n. 

 

  • letto 315 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

65v  
[ ] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips
de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t
dangelterra. si foron amdui en ca(m)p
con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia
ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes.
eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz
auia ab se. engles enormanz. (et) bretons.
epitauis. ecels  de nieu. e de toreine. e dal
manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era
sobre lariba dun flum. qe ha nom caura
laqals passa li alpe de niort. E launa ost
si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t.
(et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia
sarmauon epareillauon de uenir ala ba
tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe
(et) abbat (et) home dorden qui cercauon la
paz. eron en meiz. qui de fendian qe la
batailla no(n) era. Et un dia foron armat
tint aqill qeran con lei richart (et)esqui
rat de uenir alabatailla. (et) de passar la
[.]n lo temps et en la saso qe·l reis Phelips

de Fransa guerreiava con lo rei Richart
d’Angelterra, si foron amdui en camp
con tota la lor gen. Lo reis de Fransa si avia
ab se Franses e Borgognos et Campagnes,
e Flamencs et cels de Brui. E.l reis Richartz
avia ab se Engles e Normanz et Bretons
e Pitavis e cels d'Enjeu e de Toreine e dal
Manie et de Santonge et de Lemozi . Et era
sobre la riba d’un flum qe ha nom Caura,
la qals passa li al pe de Niort. E la una ost
si era da l’una riba e l’autra da l’autra part
et aissi esteron be .xv. jornz, e cascun dia
s’armavon e pareillavon de venir a la batailla ensemes. Mas arcivesqe et evesqe et
abbat et home d’orden, qui cercavon la
paz, eron en meiz qui defendian qe la
batailla non era. Et un dia foron armat
tuit aqill q’eran con lei Richart et s'esquirat
de venir a la batailla et de passar la
 

66r  
seura. Eli frances sarmere(n)t (et) sesqilirent. E
li bon home derelion forn com las crotzels
braz pregan righat el rei phelip qe la ba
tailla no degues estre. El reis de fra(n)sa di
sia qe no(n) remandria la batailla. sil reis
richartz noill fazia fezeltat de tot so qel
auia de sai mare. del ducat de norman
dia e del ducat dequitania. (et) del comtat
de piteus. Eqeill rendes gisort. lo qallo
res richartzllauia tolt. Et en richa(r)tz qa(n)t
auziaqestap(ar)aula qel reis phelips d(em)ma(n)
daua. p(er) la gran baudessa qel auia qar li
campagnes auian adel promes qe noill
serian alencontra. p(er) lagran qantitat dels
esterlis qel auia semenatz entre lor. si
montet en destrier. emes lelm en latesta.
efai sonar las tro(m)pas. efai desserar los se-
us confanos en contra laiga p(er) passar
oltra. Et ordenet las esqeras dels baros.
(et) de la seua gent p(er) passar oltra alabatai-
lla. El reis phelips qan lo ui uinir mo(n)
tet en destrier. emes lelm en latesta. eto
ta la seua genz montet en destriers e
prendere(n)t lor armas. p(er) ueniralabatai
lla. trait li campanes qui no meteron
elms entesta. El reis phelips qan ui ri
chart uenir ela seua gen con ta(n) gran
Seura,e li Frances s’armerent et s’esqilirent. E
li bon home de relion forn com las crotz els
braz pregan Righat e·l rei Phelip qe la batailla no degues estre. E∙l reis de Fransa disia
qe non remandria la batailla, si·l reis
Richartz no·ll fazia fezeltat de tot so q'el
avia de sai mar e del ducat de Normandia
e del ducat d'Equitania et del comtat
de Piteus, e qe·ill rendes Gisort, lo qal lo
res Richartz ll’avia tolt. Et En Richartz, qant
auzi aqesta paraula qe∙l reis Phelips demmandava, per la gran baudessa q’el avia, qar li Campagnes avian ad el promes qe no·ill
serian a l’encontra, per la gran qantitat dels
esterlis q'el avia semenatz entre lor, si
montet en destrier e mes l’elm en la testa;
e fai sonar las trompas e fai desserar los seus confanos encontra l’aiga per passar
oltra et ordenet las esqeras dels baros
et de la seua gent per passar oltra a la batailla. E∙l reis Phelips, qan lo vi vinir, montet en
destrier e mes l’elm en la testa e tota
la seua genz montet en destriers e
prenderent lor armas per venir a la batailla,
trait li Campanes qui no meteron
elms en testa. E·l reis Phelips, qan vi Richart venir e la seua gen con tan gran
66v  
uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala
batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco
menset far appellar los archiuesqes (et)
euesqes (et) homes derelion. totz aqels
qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet
lor qill anesso prega(r) richart de la paz.
e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de
dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con)
cordia degisort del demandel uassala
ge. qe fazia an richart. E li saint home
uengron tuit co(n) las crotz en bratz en
(con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s)
pietat de tanta bona gen. co(n) auia el
camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol
gues la paz. qill li faran laissar gisort.
el rei partir de sobre la seua terra. Eli
baron qan auzire(n)t la grand honor qel
reis phelips li presentaua. foron tuit
al rei richart. conseilleron lo qel pre
zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels
homes religios p(er) (con) seill dels seus ba
ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort
li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va
ssalages remas en penden. si com se
staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz
remas. E fo iurada la paz dam dos lo
reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron
vigor e vi q·ill Campanes no venion a la
batailla, el fo aviliz et espaventaz. E
comenset far appellar los archivesqes et
evesqes et homes de relion, totz aqels
qe l’avion pregat de la paz far, e preguet
lor q’ill anesso pregar Richart de la paz
e del concordi e si lor promes de far e de
dir et de recebre aqella paz et aqella concordia de Gisort del deman del vassalage
qe fazia a·N Richart. E li saint home
vengron tuit con las crotz en bratz
encontra lo rei Richartz, ploran q’el agues
pietat de tanta bona gen con avia el
camp, qe tuit eran a morir, et q’el
volgues la paz, q’ill li faran laissar Gisort
e.l rei partir de sobre la seua terra. E li
baron, qan aurizent la grand honor qe·l
reis Phelips li presentava, foron tuit
al rei Richart, conseilleron lo q'el prezes
lo concordi e la paz. E per los precs dels
homes religios, per conseill dels seus
baros, si fez la paz e·l concordi si qe Gisort
li laisat quitamenz lo reis Phelips e·l
vassalages remas en penden, si com s'e-
stava, e parti se del camp, e·l reis Richartz remas. E fo jurada la paz d’amdos lo
reis a dez anz e desferron lor ost et deron
67r  
comiat al soldadiers. E ue(n)gron escars
(et) auar (et) cobe am dui li rei. eno uolgron
farost ni despendre. si non en en falco(n)s
(et) en austors. (et)encans.(et) en libriers. (et) en co(m)prar  terras (et) possessios.(et) en far tort
alor baros. Don tuit li baron del rei defra(n)
sa forn trist (et) dolen. eli baron del rei Ri
chart. qar ill auian la paz faicha perca
scus dels dos reis era uengutz escars (et)
uilans. E Bertrans de born fo plus iraz
qe negus dels autres baros. p(er) so qarel
no se deletaua mas en guerra de si e da
utrui emais en la guerra dels dos reis. p(er)
so qe quant ill guerreiauan en sems. el
auia dal rei richart tot so qel uolia. da
ueredonor. Et era temsutz p(er) lo dire de
la lengua damdos los reis. Don el p(er) uo
luntatqel acqill rei tornassen ala gue(r)
ra. e p(er) la uoluntat qel ui als autres ba
ros. si fez aqest siruentes.
comjat al soldadiers. E vengron escars
et avar et cobe amdui li rei e no volgron
far ost ni despendre, si non en en falcons
et en austors et en cans et en libriers et en comprar terras et possessios et en far tort
a lor baros. Don tuit li baron del rei de Fransa forn trist et dolen, e li baron del rei Richart,
qar ill avian la paz faicha, per cascus
dels dos reis era vengutz escars et
vilans. E Bertrans de Born fo plus iraz
qe negus dels autres baros, per so qar el
no se deletava mas en guerra de si e
d’autrui e mais en la guerra dels dos reis, per
so qe qant ill guerreiavan ensems, el
avia dal rei Richart tot q'el volia
d’aver e d'onor et era temsutz per lo dire de
la lengua d'amdos los reis. Don el per
volutant q'el ac qu·ill rei tornassen a la guerra
e per la voluntat q'el vi als autres baros,
si fez aqest sirventes
  • letto 276 volte

Canzoniere I

  • letto 336 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [33]

  • letto 258 volte

Edizione diplomatica

178v  
ENlo temps et enla sazon quelo reis richa(r)tz
dengleterra guerreiaua ablo rei felip de
fransa. Sil feiron amdui encamp ab tota
lor gen. lo reis de fransa si auia abse. frances
ebergoi(n)gnos. ecampanes. eflame(n)cs. ecels de be
rrion. El reis richartz auia abse engles enorma(n)z.
ebretos. epeitaus. ecels danieu. ede torrena. edal -
maine. ede saint onge. ede lemozin. et era sobre
la riba dun flum que anom Gaura. lo quals 
passa al pe de niort. Eluna ostz si era duna riba.
elautra ost era dalautra. Et enaissi esteron.xv.
iorn. echascu(n) iorn sarmauan et appareillauan
de uenir ala batailla ensems. Mas arciuesque
et euesque et abat et home dorde que cercaua(n)
patz eran emiech que defendian que la batailla
no(n) era. Et un dia foron armat tuit aquill qe
ran ab lo rei richart et esqueirat de uenir ala
batailla. ede passar la gaura. eli frances sarme
rent et esqueirere(n)t. eli bon home de religion
foron ablas crotz en bratz. pregant richart el
rei felip que la batailla no(n) degues esser. el reis
de franza dizia que la batailla no(n) remanria
sil reis richart noill fazia fezeutat de tot so qe
auia de samar. Del ducat de norma(n)dia. edeldu -
cat de quitania. edel comtat de peitieus. eqeil
rendes guiortz. lo qual lo reis richartz lauia
tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta parau -
la quel reis felips demandaua. p(er) la grant ba -
udesa quel auia. Carli ca(m)panes alui promes
que noill serion alencontra p(er) la grant canti -
tat dels esterlins que auia semenatz entre lor.
si montet en destrer emes lelm en latesta. e
fai sonar las trombas efai dessar los sieus co(n) -
fanos encontra laiga p(er) passar outra. Et aorde -
na las esqueiras dels baros ede la [soa] gen p(er) passar
outra alabatailla. El reis felips tant lo ui uenir
montet endestrer emes lelme en testa. Etota
la soa gens mo(n)teron endestriers. epresero(n) lor ar -
mas p(er) uenir ala batailla. Trait li ca(m)panes qe
no meteron elmes en testa. El reis felips qa(n)t
ui uenir enrichart ela soa gen ab ta(n)t gra(n) ui
gor. Eui queill ca(m)panes no uenion ala batail -
la. elfon auilitz et espaue(n)tatz. Ecom(en)sa far a -
pareillar los arciuesques els euesques et homes
de relion tot aquels que lauion pregat de la
patz far. Epreguet lor quil aneson pregar en
richart de la patz far edel concordet. Esi lor p(ro) -
mes de far ede dir aquella patz et aquel con -
cordi del deman de gisort edel uassalatge q(ue)ill
fazia enrichartz. Eli sai(n)t home uengron ab
las crotz enbratz encontra lo rei richart plora(n).
179r  
Quel (agues) pietat de tanta bona gen com auian el ca(m)p
que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil
farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa
terra. Eli baron qua(n)t auziron la grant honor q(ue)l
reis felips li presentaua. foron tuich al rei richa -
rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz.
Et el per los precs dels bos homes de religion ep(er)
lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor -
di. Si quel reis felips li laisser guiort quitame(n).
el uassalatges remas enpenden si com el estaua.
epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n)
iurat ambe dui la patz adetz anz. edeisfeiro(n) lor
ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron
escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg -
ron far ost ni despendre. Si no(n) en falcos et en au -
stors et en chans et enlebriers et enconprar ter-
ras epossessions.et en far tort alor baros. do(n) tuit -
li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba -
ron del rei richart carauian la patz faicha. p(er) que
chascu(n)s dels dos reis era uengutz escars euilans.
enbertrans de born sifo plus iratz que negus de
ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais
en guerra de si edautrui. emais en la guerra
dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei
guerra ensems. eill auia<n> denrichart tot so q(ue)l
uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los
reis p(er) lor dire delalenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel
ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat
quel ui als autres baros si fetz aquest s(ir)uentes.
lo quals come(n)ssa.          pois li baron son irat ni lor
pesa.
  • letto 316 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

178v  
[E]nlotemps et enlasazon que lo reisricha(r)tz
Dengleterra guerreiaua ablo rei felip de
fransa. Sil feiron amduiencamp ab tota
lor gen. lo reis de fransa si auiaabse. frances
En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip de
Fransa, si.l feiron amdui en camp ab tota
lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances 
ebergoi(n)gnos. ecampanes. eflame(n)cs. ecels de be-
rrion. El reis richartz auia abse englesenorma(n)z.
ebretos. epeitaus. ecelsdanieu. edetorrena. edal -
maine. ede saint onge. edelemozin. et era sobre
la riba dunflumqueanomGaura. lo quals
passa al pe de niort. Eluna ostz si era duna riba.
elautra ost era dalautra. Et enaissi esteron.xv.
iorn. echascu(n) iorn sarmauan et appareillauan
de uenir ala batailla ensems. Mas arciuesque
et euesque et abat et home dordequecercaua(n)
patz eran emiech que defendian que la batailla
no(n) era. Et un dia foron armat tuit aquill qe
ran ab lo rei richart et esqueirat de uenir ala
batailla. ede passar la gaura. eli frances sarme-
rent et esqueirere(n)t. eli bon home de religion
foron ablas crotz en bratz. Pregant richart el
rei felip que la batailla no(n) degues esser. El reis
de franza dizia que la batailla no(n) remanria
sil reis richart noillfazia fezeutat de tot so qe
auia de samar. Del ducat de norma(n)dia. edeldu-
cat de quitania. edelcomtat de peitieus. eqeil
rendes guiortz. lo qual lo reis richartz lauia
tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta parau-
la quel reis felips demandaua. p(er) lagrant ba-
udesa quel auia. Carli ca(m)panesaluipromes
que noill serion alencontra p(er) la grant canti-
tat dels esterlins que auia semenatz entre lor.
si montet en destrer emes lelm en latesta. e
fai sonar las trombas efai dessar los sieus co(n)-
fanos encontra laiga p(er) passar outra. Et aorde-
na las esqueiras dels baros ede la [soa] gen p(er) passar
outra ala batailla. El reis felips cant lo ui uenir
montet endestrer emes lelme en testa. Etota
la soa gens mo(n)teron endestriers. epresero(n) lor ar-
mas p(er) uenir ala batailla. Trait li ca(m)panes qe
no meteron elmes en testa. El reisfelips qa(n)t
ui uenir enrichart ela soa gen ab ta(n)t gra(n) ui
gor. Eui queill ca(m)panes no uenion ala batail-
la. el fon auilitz et espaue(n)tatz. Ecom(en)safar a-
pareillar los arciuesques els euesques et homes
de relion tot quels que lauion pregat de la
patz far. Epreguet lor quil aneson pregar en
richart de la patz far edel concordi. Esi lor p(ro) -
mes de far ede dir aquella patz et aquel con-
cordi del deman de gisort edel uassalatge q(ue)ill
fazia enrichartz. Eli sai(n)t home uengron ab
las crotz en bratz encontralo reirichart plora(n).
e Bergoingnos e Campanes e Flamencs e cels de Berrion.E.l reis Richartz avia ab se Engles e Normanz
e Bretos e Peitaus e cels d'Anjeu e de Torrena e dal
Maine e de Saint Onge e de Lemozin. Et era sobre
la riba d’un flum que a nom Gaura, lo quals
passa al pe de Niort. E l'una ostz si era d’una riba
e l’autra ost era da l’autra. Et enaissi esteron XV
jorn e chascun jorn s'armavan et appareillavan
de venir a la batailla ensems. Mas arcivesque
et evesque et abat et home d’orde que cercavan
patz, eran e miech, que defendian que la batailla
non era. Et un dia foron armat tuit aquill q'eran
ab lo rei Richart et esqueirat de venir a la
batailla e de passar la Gaura, e li Frances s'armerent
et esquiererent. E li bon home de religion
foron ab las crotz en bratz, pregant Richart e.l
rei Felip que la batailla non degues esser. E.l reis
de Franza dizia que la batailla non remanria
si.l reis Richart no.ill fazia fezeutat de tot so qe
avia de sa mar, del ducat de Normandia e del ducat
d'Equitania e del comtat de Peitieus e qe.il
rendes Guiortz, lo qual lo reis Richartz l’avia
tot. Et En Richartz, quant auzi aquesta paraula
que.l reis Felips demandava, per la grant baudesa
qu'el avia, car li Campanes a lui promes
que no.ill serion  a l'encontra per la grant cantitat
dels esterlins que avia semenatz entre lor,
si montet en destrer e mes l’elm en la testa
e fai sonar las trombas e fai dessar los sieus
confanos encontra l’aiga per passar outra et
aordena las esqueiras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. E.l reis Felips, cant lo vi venir, montet en destrer e mes l’elme en testa e tota
la soa gens monteron en destriers e preseron lor
armas per venir a la batailla, trait li Campanes qe
no meteron el mes en testa. E.l reis Felips, qant vi
venir En Richart e la soa gen ab tant gran vigor e vi
que ill Campanes no venion a la batailla,
el fon avilitz et espaventatz. E comensa far
apareillar los arcivesques e.ls evesques et homes
de relion, tot quels que l’avion pregat de la
patz far, e preguet lor qu'il aneson pregar En
Richart de la patz far e del concordi. E si lor promes
de far e de dir aquella patz et aquel concordi
del deman de Gisort e del vassalatge que ill
fazia En Richartz. E li saint home vengron ab
las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran
179r  
Quel [agues] pietat de tanta bona gen comauianel ca(m)p
Que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil
farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa
terra. Eli baron qua(n)t auziron la grant honor q(ue)l
reis felips li presentaua. Foron tuich al rei richa-
rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz.
Et el per los precs dels boshomes de religion ep(er)
lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor-
di. Si quel reis felips li laisset guiort quitame(n).
el uassalatges remas enpenden si com el estaua.
epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n)
iurat ambedui la patz adetz anz. edeisfeiro(n) lor
ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron
escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg-
ron far ost ni despendre. Si no(n) en falcos et en au-
stors et en chans et enlebriers et enconprar ter-
ras epossessions. et en far tort alor baros. Do(n) tuit
li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba-
ron del rei richart car auian la patz faicha. p(er) que
chascu(n)s dels dos reis era uengutz escars euilans.
enbertrans de born sifo plus iratz que negus de-
ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais
en guerra de si edautrui. emais en la guerra
dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei
guerra ensems. eill auia<n> denrichart tot so q(ue)l
uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los
reis p(er) lor dire de la lenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel
ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat
quel ui als autres baros si fetz aquest s(ir)uentes.
lo quals come(n)ssa.          pois li baron son irat ni lor
pesa.
qu'el agues pietat de tanta bona gen com avian el camp, que tuit eron a morir, e que.s volgues la patz q'il
farian laissar Guisort e.l rei partir de sobre la soa
terra. E li baron, quant auziron la grant honor que.l
reis Felips li presentava, foron tuich al rei Richart, conseilleron lo qu'el preses lo concordi e la patz.
Et el, per los precs dels homes de religion e per
lo conseill dels seus baros, si fetz la patz e.l concordi.
Si que.l reis Felips li laisset Guiort quitamen
e.l vassalatges remas en penden si com el estava
e partit se del camp, e.l reis Richartz remas e foron
jurat ambedui la patz a detz anz e deisfeiron lor
ostz e deron comjat als soudadiers. E vengron
escars et avars ambedui li rei e cobe e no
volgron far ost ni despendre, si non en falcos et en
austors et en chans et en lebriers et en conprar
terras e possessions et en far tort a lor baros. Don tuit
li baron del rei de Frans foron trist e dolen, e li baron
del rei Richart car avian la patz faicha per que
chascuns dels dos reis era vengutz escars e vilans.
En Bertrans de Born si fo plus iratz que negus dels
autres baros, per so car no se dellectava mais
en guerra de si e d’autrui e mais en la guerra  
dels dos reis, per so que quant il avian li dui rei
guerra ensems, eill avia d'En Richart tot so qu'el
volia d’aver e d’onor et era temsutz d'amdos los
reis per lor dire de la lenga. Don el, per voluntat q'el
ac que.il rei torneson a la guerra e per la voluntat
qu'el vi als autres baros, si fetz aquest sirventes, lo quals comenssa Pois li baron son irat ni lor pesa.
  • letto 279 volte

Canzoniere K

  • letto 329 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [34]


  • letto 286 volte

Edizione diplomatica

164r  
[E]N lo temps et en la sazon que lo reis richa-
rtz dengleterra guerreiaua ablo rei fe-
lip de fransa. sil feiron amdui encamp
ab tota lor gen. lo reis de fransa si auia ab
se. frances ebergoignos. ecampanes. eflam-
encs. e cels de berrion. El reis richartz auia
abse. eng(l)es enormanz. ebretos. epeitaus. e
cels danieu. ede torena. edalmaine. ede sai(n)t
onge. ede lemozin. et era sobre la riba dun
flum que anom Gaura. lo quals passa al
pe de niort. Eluna ostz [si era duna riba. elaut(r)a ost] era dalautra. Et en -
aissi esteron. xv. iorns. echascun iorn sar-
mauan et appareillauan de uenir alabatai-
lla ensems. Mas arciuesque et euesque et a-
bat et home dorde que cercaua(n)t patz eran
emiech que defend(i)an que la batailla non
era. Et un dia foron armat tuit aquill qe-
ran ablorei richart et esqueirat de uenir a-
la batailla. ede passar la gaura. eli frances
sarmere(n)t et esqueirere(n)t. eli bon home d(e) re-
ligion foron ab las crotz en bratz. pregant
richart el rei felip que la batailla no(n) degu-
es esser. el reis de franza dizia que la batail
la no(n) remanria. Sil reis richartz noill fazia
fezeutat de tot so que auia desa mar. Del
ducat de normandia. edelducat de quitan-
ia. edel comtat de peitieus. equeil rendes
guiortz. lo qual lo reis richartz la uia tot.
Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta paraula
quel reisfelips demandaua. p(er) la grant ba
udesa quel auia. Car li ca(m)panes alui p(ro)mes
que noill serion alencontra per la grant
cantitat dels esterlins que auia semenatz en-
tre lor. Si montet endestrer emes lelm en la
testa. efai sonar las trombas efai dessar los
sieus confanos encontra laiga per passar
outra. Et <i> aordena las esqueiras dels baros
ede lasoa gen per passar outra ala batailla.
El reis felips cant lo ui uenir montet en
destrer emes lelme entesta. Etota lasoa ge-
ns monteron en destrers epreseron lor arm-
as per uenir ala batailla. Trait li campan-
es que no meteron elmes en testa. El reis
felips quant ui uenir en richart elasoa gen
ab tant grant uigor. Eui qeill ca(m)panes no
uenion ala batailla. el fon auilitz et espa-
uentatz. Ecomensa far apareillar los arciue-
sques els euesques et homes de religion toz
aquels quelauion pregat de la patz far. Ep(re)-
guet lor quil aneson pregar en richart d(e)
la patz far edel concordi. Esi lor promes de
far ede dir aquella patz et aquel concordi
del deman de gisort edel uassatge queill fa-
zia en richartz. Eli saint home uengron ab
las crotz enbratz enco(n)tra lo rei richart plo-
ran. Quel agues piatat de tanta bona ge(n)
com auia nel ca(m)p que tuit eron amorir.
Eques uolgues la patz quill farian laissa(r)
guisort. el rei partir de sobre la <riba> soa
terra. Eli baron quant auziron la gra(n)t ho-
nor quel reis felips li presentaua. foro(n) tui-
ch al rei richart. conseilleron lo quel pre-
ses lo concordi elapatz. Et el per los precs
dels bos homes de religion eper lo conseill
dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si
quel reis felips li laisset guiort quitamen.
El uassalatges remas enpenden si com el e-
staua. epartit se del camp. El reis richartz
remas. eforon iurat ambedui la patz adetz
anz. edeisfeiron lor ostz. ederon comiat als
soudadiers. Euengron escars et auars am
bedui li rei ecobe. Eno uolgron far ost ni
despendre. Si no(n) enfalcos et en austors (et)
en cans et enlebriers et en co(m)prar terras
epossessions. et enfar tort alor baros. Don
tuit li baron del rei de fransa foron trist e
dolen eli baron del rei richart car auian la
patz faicha. p(er)que chascu(n)s dels dos reis
era uengutz escars euilans. en Bertrans
de born si fo plus iratz que negus dels au-
tres baros. p(er)so car el no se dellectaua ma-
is enguerra desi ed<e>autrui. emais en la
164v  
guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n)
li doi rei guerra ensems. el auia denrichartz.
tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz
damdos los reis per lor dire de la lenga. Don-
el per uoluntat quel ac queil rei torneson a
la guerra eper la uolontat quel uials autres
barons sifetz aquest siruentes. lo quals co-
mensa. puois li baron son irat ni lor |
pesa.
  • letto 300 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

164r  
[E]N lo temps et en la sazon que lo reis richa-
rtzdengleterraguerreiauaablo rei fe-
lip de fransa. silfeironamduiencamp
abtota lor gen. lo reis de fransa si auia ab
se. francesebergoignos. ecampanes. eflam-
encs. e cels de berrion. El reisrichartzauia
abse. eng(l)esenormanz. ebretos. epeitaus. e
celsdanieu. edetorena. edalmaine. ede sai(n)t
onge. edelemozin. et era sobre la riba dun
flum que anom Gaura. lo quals passa al
pe de niort. Eluna ostz
[si era duna riba. elaut(r)a ost]
era dalautra. Et en-
aissiesteron. xv. iorns. echascuniornsar-
mauan et appareillauan de ueniralabatai-
llaensems. Mas arciuesque et euesque et a-
bat et home dorde que cercaua(n)t patz eran
emiech que defend(i)an que la batailla non
era. Et un dia foron armat tuit aquill qe-
ran ablo rei richart et esqueirat de uenir a-
la batailla. ede passar la gaura. eli frances
sarmere(n)t et esqueirere(n)t. eli bon home d(e) re-
ligion foron ab lascrotz en bratz. pregant
richartel rei felip que la batailla no(n) degu-
es esser. elreis de franzadiziaque la batail
la no(n) remanria. Sil reis richartz noill fazia
fezeutat de tot so que auia desa mar. Del
ducat de normandia. edel ducat de quitan-
ia. edel comtat de peitieus. equeil rendes
guiortz. lo qual lo reis richartz la uia tot.
Et enrichartz qua(n)t auzia questa paraula
quel reisfelips demandaua. p(er) la grant ba
udesa quel auia. Car li ca(m)panes alui p(ro)mes
que noill serion alencontra per la grant
En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip
de Fransa, si·l feiron amdui en camp ab
tota lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances e Bergoignos e Campanes e Flamencs
e cels de Berrion. E.l  reis Richartz avia
ab se Engles e Normanz e Bretos e Peitaus e
cels d’Anjeu e de Torena e dal Maine e de Saintonge
e de Lemozin. Et era sobre la riba d’un
flum que a nom Gaura, lo quals passa al
pe de Niort. E l’una ostz
si era d’una riba e l’autra ost
era da l’autra. Et enaissi
esteron xv jorns, e chascun jorn s’armavan
et appareillavan de venir a la batailla
ensems. Mas arcivesque et evesque et
abat et home d’orde que cercavant patz, eran
e miech que defendian que la batailla non
era.  Et un dia foron armat tuit aquill q’eran
ab lo rei Richart et esqueirat de venir a
la batailla e de passar la Gaura. E li Frances
s’armerent et esqueirerent. E li bon home de
religion foron ab las crotz en bratz, pregant
Richart e·l rei Felip que la batailla non degues
esser. E.l reis de Franza dizia que la batailla
non remanria si·l reis Richartz no·ill fazia
fezeutat de tot so que avia de sa mar, del
ducat de Normandia e del ducat d'Equitania
e del comtat de Peitieus e que.il rendes
Guiortz lo qual lo reis Richartz l’avia tot.
Et En Richartz, quant auzi aquesta paraula
que·l reis Felips demandava, per la grant
baudesa qu'el  avia, car li Campanes a lui promes
que no·ill serion  a l’encontra per la grant 
Cantitat dels esterlins que auia semenatz en-
tre lor. Si montet endestrer emes lelm en la
testa. efai sonar las trombas efai dessar los
sieus confanos encontra laiga per passar
outra. Et <i> aordena las esqueiras dels baros
edela soagen per passar outra ala batailla.
El reis felips cant lo u iuenir montet en
destrer emes lelme entesta. Etota lasoa ge-
ns monteron en destrers epreseron lor arm-
as per uenir ala batailla. Trait li campan-
es que no meteron elmes en testa. El reis
felips quant ui uenir en richart elasoa gen
ab tant grant uigor. Eui qeill ca(m)panes no
uenion ala batailla. el fon auilitz et espa-
uentatz. Ecomensa far apareillar los arciue-
sques els euesques et homes de religion toz
aquels quelauion pregat de la patz far. Ep(re)-
guet lor quil aneson pregar en richart d(e)
la patz far edel concordi. Esi lor promes de 
far ede dir aquellapatz et aquel concordi
del deman de gisorte del uassatge queill fa-
zia en richartz. Eli saint home uengron ab
las crotz enbratz enco(n)tra lo reirichart plo-
ran. Quel agues piatat de tanta bona ge(n)
com auia nel ca(m)p que tuit eron amorir.
Eques uolgues la patz quill farian laissa(r)
guisort. el rei partir de sobre la <riba> soa
terra. Eli baron quant auziron la gra(n)t ho-
nor quel reis felips li presentaua. foro(n) tui-
chal rei richart. conseilleron lo quel pre-
ses lo concordi elapatz. Et el per los precs
dels bos homes de religion eper lo conseill
dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si
quel reis felips li laisset guiort quitamen.
El uassalatges remasen penden si com el e-
staua. epartit se del camp. El reis richartz
remas. eforon iurat ambedui la patz adetz
anz. edeisfeiron lor ostz. ederon comiat als
soudadiers. Euengron escars et auars am
bedui li rei ecobe. Eno uolgron far ost ni
despendre. Si no(n) enfalcos et en austors (et)
en cans et enlebriers et en co(m)prar terras
epossessions. et enfar tort alor baros. Don
tuit li baron del rei de fransa foron trist e
dolen eli baron del rei richart car auian la
patz faicha. p(er)que chascu(n)s dels do sreis
era uengutz escars euilans. en Bertrans
de born si fo plus iratz que negus dels au-
tresbaros. p(er)so car el no se dellectaua ma-
is enguerra desi ed<e>autrui. emais en la 
cantitat dels esterlins que avia semenatz
entre lor,  si montet en destrer e mes l’elm en la
testa e fai sonar las trombas e fai dessar los
sieus confanos encontra l’aiga per passar
outra et aordena las esqueiras dels baros
e de la soa gen per passar outra a la batailla.
E.l reis Felips, cant lo vi venir,  montet en
destrer e mes l’elme en testa. E tota la soa gens monteron en destrers e preseron lor armas
per venir a la batailla, trait li Campanes
que no meteron elmes en testa. E.l reis
Felips, quant vi venir En Richart e la soa gen
ab tant grant vigor e vi qe·ill Campanes no
venion a la batailla, el fon avilitz et espaventatz.
E comensa far apareillar los arcivesques
e·ls evesques et homes de religion, toz
aquel que l’avion pregat de la patz far. E
preguet lor qu'il aneson pregar En Richart de
la patz far e del concordi. E si lor promes de
far e de dir aquella patz et aquel concordi
del deman de Gisort e del vassatge que ill
fazia En Richartz. E li saint home vengron ab
las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran
qu'el agues piatat de tanta bona gen
com avia nel camp, que tuit eron a morir,
e que.s volgues la patz, qu'ill farian laissar
Guisort, e.l rei partir de sobre la soa
terra. E li baron, quant auziron la grant
honor que·l reis Felips li presentava, foron tuich
al rei Richart, conseilleron lo qu'el preses
lo concordi e la patz. Et el, per los precs
dels bos homes de religion e per lo conseill
dels seus baros, si fetz la patz e.l concordi,  si
que·l reis Felips li laisset Guiort quitamen
e·l vassalatges remas en penden si com el
estava, e partit se del camp, e.l reis Richartz
remas.  E foron jurat ambedui la patz a detz
anz, e deisfeiron lor ostz e deron comjat als
soudadiers. E vengron escars  et  avars
ambedui li rei e cobe, e no volgron far ost ni
despendre, si non en falcos et en austors et
en cans et en lebriers et en comprar terras
e possessions et en far tort a lor baros. Don
tuit li baron del rei de Fransa foron trist e
dolen, e li baron del rei Richart, car avian la
patz faicha, per que chascuns dels dos reis
era vengutz escars e vilans. En Bertrans
de Born si fo plus iratz que negus dels autres
baros per so car el no se dellectava mais
en guerra de si e d'autrui e mais en la 
164v  
guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n)
li doi rei guerra ensems. elauia denrichartz.
tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz
damdos los reis per lor dire de la lenga. Don-
el per uoluntat quel ac queil rei torneson a
la guerra eper la uolontat quel uials autres
baronssifetzaquestsiruentes. lo quals co-
mensa. puois li baron son irat ni lor |
pesa.
guerra dels dos reis, per so que, quant il avian
li doi rei guerra ensems, el avia d’En Richartz
tot so quel volia d’aver e d’onor et era tensuz
d’amdos los reis per lor dire de la lenga.
Don el, per voluntat qu’el ac que.il rei torneson a
la guerra e per la volontat qu’el vi als autres
barons, si fetz aquest sirventes lo quals
comensa: “Puois li baron son irat ni lor pesa”.
  • letto 322 volte

Qan la novela flors par

A cura di Marco Cappelloni 

  • letto 523 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 354 volte

Canzoniere F

  • letto 332 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]



  • letto 264 volte

Edizione diplomatica

80r  
[q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz
oltra mar. tui li baron delemozin
e de peiregor se iureren emse(m)ble.
e feren gran ost (et) anaren als ca
stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia
tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese
ren aqelor defenderon. Et aissi
cobreren gran renda qecs. quen
Rich(artz) lor auia tout .Eqan R(ichartz) fo
uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i
son molto fo iratz (et) dolenz dels
castels edels borcs qill baron li
auian tolt eco(m)meset lor fort a
menassar de des(er)tar los (et) de destrvi
re los. Eluescoms delemozes el
coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en)
qel reis de fransa lor auia faich.
80v  
efazia. te(n)gron las soas menassa(s)
anient. Eill manderen dizen
qellera ue(n)gutz trop braus etrop
orgoillos. eqeill mal son grat
lo farian franc ecortes (et) humil.
eqeill lo castiarian guereian.
don B(ertrans) deborn. sico(m) aqell qui no(n)
auia autra legressa mas deme
sclar los baros de guerra. qan a
uzi qel reis menassaua aqels
baros eqeill nol prezauan dere
emetian anien lo dir delui. e
qeill li auian mandat dizen q(ue)
ill lo castiarian el farian mal
so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans)
si molt alegres. esabia qel reis
en era fort dolenz (et) irratz daiso
qeill dizian. (et) del castel domo
tron e dezent qeill liauian to
ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai
lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el
ac fait son si(r)uentes. el lo man
det an raimon jauseran qera
de catallogna del contat dur
gel. segner de pinos ualentz
homs elarcs e cortes egetils
eno(n) era nultz en tota cataloi
81r  
gna qe lui ualgues. p(er) la soa per
sona.Ez entendia en larchesa q(ue)
ra filla del comte durgel emvi
ler dengirout decabriea(n) qera
lo plus rics eplus gentils de
cataloigna trait lo comte dur
gel son seignor. Ecome(n)ssa en
aisi lo siruentes.
  • letto 287 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 80r  
[q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz
oltra mar. tui li baron delemozin
e de peiregor se iureren emse(m)ble.
e feren gran ost (et) anaren als ca
stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia
tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese
ren aqelor defenderon. Et aissi
cobreren gran renda qecs. quen
Rich(artz) lor auia tout. Eqan R(ichartz) fo
uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i
son molto fo iratz (et) dolenz dels
castels edels borcs qill baron li
auian tolt eco(m)meset lor fort a
menassar de des(er)tar los (et) de destrui
re los. Eluescoms delemozes el
coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en)
qel reis de fransa lor auia faich.
Qan lo reis Richartz s’en fo passatz oltra mar,
tui li baron de Lemozin e de Peiregor se
iureren emsemble e feren gran ost, et anaren
als castels et als borcs qe Richartz lor avia tout.
Mas se se combaterent e preseren aqelor
defenderon et aissi cobreren gran ren d’aqecs
qu’En Richartz lor avia tout. E qan Richartz fo
vengutz d’oltra mar et eissitz de preison, molto
fo iratz et dolenz dels castels e dels borcs q⋅ill
baron li avian tolt, e commeset lor fort a
menassar de desertar los et de destruire los.
E⋅l vescoms de Lemozes e⋅l coms de Peiregor,
per lo mantenemen qe⋅l reis de Fransa lor avia
faich
 80v  
efazia. te(n)gron las soas menassas
anient. Eill manderen dizen
qellera ue(n)gutz trop braus etrop
orgoillos. eqeill mal son grat
lo farian franc e cortes (et) humil.
eqeill lo castiarian guereian.
don B(ertrans) de born. si co(m) aqell qui no(n)
auia autra legressa mas deme
sclar los baros de guerra. qan a
uzi qel reis menassaua aqels
baros eqeill nol prezauan dere
emetian anien lo dir delui. e
qeill li auian mandat dizen q(ue)
ill lo castiarian el farian mal
so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans)
si molt alegres. esabia qel reis
en era fort dolenz (et) irratz daiso
qeill dizian. (et) del castels domo
tron e dezent qeill liauian to
ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai
lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el
ac fait son si(r)uentes. el lo man
det an raimon jauseran qera
de catallogna del contat dur
gel. segner de pinos ualentz
homs elarcs e cortes egetils
e no(n) era nultz en tota cataloi
e fazia, tengron las soas menassas a nient e⋅ill
manderen dizen q’ell era vengutz trop braus e
trop orgoillos e qe ill, mal son grat, lo farian
franc e cortes et humil e qe ill lo castiarian
guereian. Don Bertrans de Born, si com aqell
qui non avia autr’alegressa mas de mesclar los
baros de guerra, qan auzi qe⋅l reis menassava
aqels baros e qe ill no⋅l prezavan de re e
metian a nien lo dir de lui, e qe ill li avian
mandat dizen que ill lo castiarian e⋅l farian mal
son grat franc et cortes et humil, Bertrans si
molt alegres. E sabia qe⋅l reis en era fort
dolenz et irratz d’aiso qe ill dizian et del castels
do Motron e d’Ezent qe ill li avian tout, e fez
un seu sirvitens per far sailir lo rei Richart a la
guerra. E qan el ac fait son sirventes, el lo
mandet a⋅N Raimon Jauseran, q’era de
Catallogna del contat d’Urgel, segner de Pinos,
valentz homs e larcs e cortes e getils e non era
nultz en tota Cataloi-
 81r  
gna qe lui ualgues. p(er) la soa per
sona. Ez entendia en larchesa q(ue)
ra filla del comte durgel emui
ler dengirout decabriea(s) qera
lo plus rics eplus gentils de
cataloigna trait lo comte dur
gel son seignor. Ecome(n)ssa en
aisi lo siruentes.
-gna qe lui valgues per la soa persona, ez
entendia en l’archesa, qu’era filla del comte
d’Urgel e muiler d’En Girout de Cabrieas, q’era
lo plus rics e plus gentils de Cataloigna, trait lo
comte d’Urgel, son seignor. E comenssa enaisi
lo sirventes.
  • letto 277 volte

Canzoniere I

  • letto 344 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [35]

  • letto 321 volte

Edizione diplomatica

184v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij.
Qvant lo reis richartz sen fon passatz ou-
tramar. tuit li baron de lemozi ede pei-
regors se iureron ensems e feiron gra(n)
ost. et anere(n)t als castels et als borcs quen ri-
chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron
epreseron totz aquels queis deffendion. et
enaissi cobreron gran re dalquel quen ri-
chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)-
gutz doutramar et issuz de preison molt fo
iratz edolens dels chastels edels borcs quel
baron lauian totz ecom(en)set los amenassar
fortmen de deseretar los ede destruire los.
el uescoms de lemogas el coms de peiregors
p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au-
ia fait efazia. Sil tengron la soas menass-
as anien. eil manderon dizen quel era uen-
gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n)
grat lo farian franc ecortes et humil. equeill
lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si
com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me-
sclar los barons de guerra cant auzi quel reis
menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e
metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)-
dat dizen queill lo chastiarion el farion mal
son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin
fo molt alegres. esabia queil reis en era fort
dolens eiratz daisso queill dizion edel castel
de montron edazgen queill auian tout el fez
un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala
guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n)
det an raimon iauzeran quera del comtat dul-
gel sei(n)gner de pinous. Valens hom elarcs
ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)-
gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia
se en la marquesa querra filla del comte dur-
gel emoiller den Girout de cabrieras. quera
lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna
trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa
enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la nouella flors
par el uergan. (et)c(etera).
  • letto 306 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

184v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij.
QUant lo reis richartz sen fon passatz ou-
tramar. tuit li baron de lemozi ede pei-
regors se iureron ensems e feiron gra(n)
ost. et anere(n)t als castel et als borcs quen ri-
chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron
epreseron totz aquels queis deffendion. et
enaissi cobreron gran re dalquel quen ri-
chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)-
gutz doutramar et issuz de preison molt fo
iratz edolens dels chastels edels borcs quel
baron lauian totz ecom(m)set los amenassar
fortmen de deseretar los ede destruire los.
el uescoms de lemogas el coms de peiregors
p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au-
ia fait efazia. Sil tengron la soas menass-
as anien. eil manderon dizen quel era uen-
Aquesta es la razos d’aquest sirventes.
Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar, tuit
li baron de Lemozi e de Peiregors se iureron ensems
e feiron gran ost et anerent als castel et als borcs
qu’En Richartz lor avia tout. Et enaissi combateron
e preseron totz aquels que⋅is deffendion et enaissi
cobreron gran re d’alquel qu’En Richart lor avia tout.
E quant En Richart fon vengutz d’outramar et issuz
de preison, molt fo iratz e dolens dels chastels e dels
borcs que⋅l baron l’avian totz, e commset los a
menassar fortmen de deseretar los e de destruire
los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors,
per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia fait
e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il
manderon dizen qu’el era ven-
gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n)
grat lo farian franc ecortes et humil. Equeill
lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si
com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me-
sclar los barons de guerra cant auzi quel reis
menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e
metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)-
dat dizen queill lo chastiarion el farion mal
son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin
fo molt alegres. esabia queil reis en era fort
dolens eiratz daisso queill dizion edel castel
de montron edazgen queill auian tout el fez
un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala
guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n)
det an raimon iauzeran quera del comtat dul-
gel seigner de pinous. Ualens hom elarcs
ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)-
gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia
se en la marquesa querra filla del comte dur-
gel emoiller den Girout de cabrieras. quera
lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna
trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa
enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la novella flors
par el vergan. (et)c.
-gutz trop braus e trop orgoillos e que ill, mal son
grat, lo farian franc e cortes et humil e que ill lo
castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si
com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar
los barons de guerra, cant auzi que⋅l reis menassa
aquels barons que no⋅l prezavan ren e metion per
nien lo sieu dig, e qeill l’avion mandat dizen queill
lo chastiarion e⋅l farion, mal son grat, tornar franc e
cortes, En Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il
reis en era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion e
del castel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El
fez un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la
guerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet
a⋅N Raimon Iauzeran, qu’era del comtat d’Ulgel,
seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e
gentils e non era nuls hom en Cataloigna que valgues
lui per la persona, et entendia se en la marquesa,
qu’erra filla del comte d’Urgel e moiller d’En Girout
de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l plus gentils
de Catailongna, trait lo comte d’Urgel, son seingnor.
E comensa enaissi lo sirventes: “Quant la novella
flors par el vergan…” etc.
  • letto 371 volte

Canzoniere K

  • letto 273 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [36]

  • letto 285 volte

Edizione diplomatica

170r  
Aqesta es la razos daqest siruentes.
Quant lo reis richartz sen fon passatz ou-
tramar. tuit li baron de lemozin ede
peiregors. se iureron ensems efeiron
gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs
quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m)
bateron epreseron totz aquels queis deffe(n)
dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n)
richart lor auia tout. Eqant en richart fo(n)
uengutz doutramar et issuz de preison mo-
lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs
queill baron lauian totz ecomenset los amena-
ssar fortmen de deseretar los ede destruire los.
el uescoms de lemogas el coms de peiregors
per lo mantenemen quel reis de fransa lor a-
uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas
anien. eil manderon dizen quel era uengutz
trop braus etrop orgoillos. equeill mal son
grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il
lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo-
rn si com cel que no(n) auia autra alegressa
mas de mesclar los barons de guera cant
auzi quel reis menassaua aquels baros qe
nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig.
eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia-
rion el farion mal son grat tornar franc e
cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa-
bia queil reis en era fort dolens eiratz dais-
so queill dizion et del chastel de montron
edazgen queill auian tout el fetz un son sir-
uentes per far saillir lo rei richart ala
gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo
mandet an raimon iauzeran querra del co(m)-
tat dulgel seigner de pinous. ualens hom
elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom
en cataloigna que ualgues lui per la per-
sona et entendia se en la marquesa quera
filla del comte durgel emoiller den Girout
de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s
gentils de cataloigna trait lo comte durgel
son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes.
Quant la nouella flors par el uergan. (et)c(etera)
  • letto 268 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

170r  
Aqesta es la razos daquest siruentes.
Quant lo reis richartz sen fon passatz ou-
tramar. tuit li baron de lemozin ede
peiregors. se iureron ensems efeiron
gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs
quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m)
bateron epreseron totz aquelz queis deffe(n)
dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart
lor auia tout. Eqant en richart fo(n)
uengutz doutramar et issuz de preison mo-
lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs
Aqesta es la razos d’aquest sirventes.
Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar,
tuit li baron de Lemozin e de Peiregors se iureron
ensems e feiron gran ost et anerent als chastels et
als borcs qu’En Richartz lor avia toutz. Et enaissi
combateron e preseron totz aquelz que⋅is
deffendion et enaissi cobreron gran re d’aquel
qu’En Richart lor avia tout. E qant En Richart fon
vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo
iratz e dolens dels chastelz e del borcs
queill baron lauian totz ecomenset los amena-
ssar fortmen de deseretar los ede destruire los.
el uescoms de lemogas el coms de peiregors
per lo mantenemen quel reis de fransa lor a-
uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas
anien. eil manderon dizen quel era uengutz
trop braus etrop orgoillos. equeill mal son
grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il
lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo-
rn si com cel que no(n) auia autra alegressa
mas de mesclar los barons de guera cant
auzi quel reis menassaua aqels baros qe
nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig.
eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia-
rion el farion mal son grat tornar franc e
cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa-
bia queil reis en era fort dolens eiratz dais-
so queill dizion et del chastel de montron
edazgen queill auian tout el fetz un son sir-
uentes per far saillir lo rei richart ala
gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo
mandet an raimon iauzeran querra del co(m)-
tat dulgel seigner de pinous. ualens hom
elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom
en cataloigna que ualges lui per la per-
sona et entendia se en la marquesa quera
filla del comte durgel emoiller den Girout
de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s
gentils de cataloigna trait lo comte durgel
son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes.
Quant la nouella flors par el uergan. (et)c.
que⋅ill baron l’avian totz, e comenset los a
menassar fortmen de deseretar los e de destruire
los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors,
per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia
fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il
manderon dizen qu’el era vengutz trop braus e
trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc
e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian.
Don Bertrans de Born, si com cel que non avia
autra alegressa mas de mesclar los barons de
guera, cant auzi que⋅l reis menassava aqels baros
qe no⋅l prezavan re e metion per nien lo sieu dig, e
qe ill l’avion mandat dizen que ill lo chastiarion e⋅l
farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En
Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en
era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion et del
chastel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El
fetz un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la
gerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet
a⋅N Raimon Iauzeran, qu’erra del comtat d’Ulgel,
seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e
gentils e non era nulls hom en Catailogna que
valges lui per la persona, et entendia se en la
marquesa, qu’era filla del comte d’Urgel e moiller
d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l
plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel,
son seignor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant
la novella flors par el vergan…” etc.
  • letto 308 volte

Rassa, tant creis e mont'e

A cura di Roberta Pia

  • letto 604 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 572 volte

Canzoniere F

  • letto 390 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]

  • letto 271 volte

Edizione diplomatica

90r  
[b]   Ertrans de born si apellaua rassa
        co(m) lo co(m)te iaufre de bretaigna. fra
 ire del rei joue. (et) den R(ichart). qera coms
 de piteus. (et) rich(art). e jaufres si sente-
 dion en la do(m)pna de(n) bertran de born.
 na maenz demo(n)tagnac. El reis na(n)
 fos darago(n). En ramons lo co(n)ms de
 tolosa. ez ella los refudaua totz per
 en bertran de born qe auia pres per
 e(n)tendedor (et) p(er) castiador. Ep(er) so qe
 ill se remansessen dels precs della.
 el uolc mostraral co(m)te jaufre qals
 era la do(m)pna en qe el se(n)tendea. E si
 la lauzetz ental mainera qe parq(e)l
 lagues uista nuda. (et) tenguda. E
 uolc be qom saubes qelera na ma
 enz la soa do(m)pna aqella qe refuda
 
90v  
 ua piteu. so era rich(art). qera coms
 de piteu. Ejaufre qera co(n)ms de
 bretegna. El rei darago(n) qera sei
 gner desaragosa. El co(m)te raimo(n)
 qera segner de tolosa. Ep(er) so dis en
 b(er)trans. Rassa al rics es orgoillosa.
E fai gran sen alei de tosa.
Q e non uol piteu ni tolosa.
N i bretaigna ni saragosa.
A nz es tan de prez en ueiosa.
Q al pro paubre es amorosa.
E da qesta razo qeu ai ditz. el fez
 son sirue(n)tes. (et) de blasmar los rics
 qe re no(n) donon eqe mal acoillon
 esonan. eqesenes tort ocaisonon.
 equi lor m(er)ce qe no p(er)donan. ni s(er)
 uizi no guizerdona(n). Ez aqellor q(i)
 mais no parlon si no de uollada
 daustor ni mais damor ni darma(s)
 no auson parlar entre lor. euolia
 qel richartz guerreies lo uesco(m)te
 de le mozes. eqel uescoms si defe(n)
 des proosamen. (et) daqestas razo(s)
 el fez lo sirue(n)tes qe ditz.
 
  • letto 255 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

90r  
[b]   Ertrans de born si apellaua rassa
        co(m) lo co(m)te iaufre de bretaigna. fra
 ire del rei joue. (et) den R(ichart). qera coms
 de piteus. (et) rich(art). e jaufres si sente-
 dion en la do(m)pna de(n) bertran de born.
 na maenz demo(n)tagnac. El reis na(n)
 fos darago(n). En ramons lo co(n)ms de
 tolosa. ez ella los refudaua totz per
 en bertran de born qe auia pres per
 e(n)tendedor (et) p(er) castiador. Ep(er) so qe
 ill se remansessen dels precs della.
 el uolc mostraral co(m)te jaufre qals
 era la do(m)pna en qe el se(n)tendea. E si
 la lauzetz ental mainera qe parq(e)l
 lagues uista nuda. (et) tenguda. E
 uolc be qom saubes qelera na ma
 enz la soa do(m)pna aqella qe refuda
Betrans de Born si apellava Rassa
com lo comte Jaufre de Bretaigna, fraire
del rei Jove et d'En Richart, q’era coms
de Piteus, et Richart e Jaufres si sentedion
en la dompna d'En Bertran de Born,
Na Maenz de Montagnac, e.l reis n'Anfos
d’Aragon en Ramons, lo conms de
Tolosa. Ez ella los refudava totz per
en Bertran de Born, qe avia pres per
entendedor et per castiador e, per so qe
ill se remansessen dels precs d'ella,
el volc mostrar al comte Jaufre qals
era la dompna en qe el s'entendea e si
la lauzetz en tal mainera qe aqel
l'agues vista nuda et tenguda e
volc be qom saubes qe l’era Na Maenz
la soa dompna aqella ge refudava 
90v  
ua piteu. so era rich(art). qera coms
 de piteu. Ejaufre qera co(n)ms de
 bretegna. El rei darago(n) qera sei
 gner desaragosa. El co(m)te raimo(n)
 qera segner de tolosa. Ep(er) so dis en
 b(er)trans. Rassa al rics es orgoillosa.
E fai gran sen alei de tosa.
Q e non uol piteu ni tolosa.
N i bretaigna ni saragosa.
A nz es tan de prez en ueiosa.
Q al pro paubre es amorosa.
E da qesta razo qeu ai ditz. el fez
 son sirue(n)tes. (et) de blasmar los rics
 qe re no(n) donon eqe mal acoillon
 esonan. eqesenes tort ocaisonon.
 equi lor m(er)ce qe no p(er)donan. ni s(er)
 uizi no guizerdona(n). Ez aqellor q(i)
 mais no parlon si no de uollada
 daustor ni mais damor ni darma(s)
 no auson parlar entre lor. euolia
 qel richartz guerreies lo uesco(m)te
 de le mozes. eqel uescoms si defe(n)
 des proosamen. (et) daqestas razo(s)
 el fez lo sirue(n)tes qe ditz.
Piteu, so era Richart, q’era coms
de Piteu, e Jaufre, q’era conms de
Bretegna, e.l rei d’Aragon, q’era seigner
de Saragosa, e.l comte Raimon,
q’era segner de Tolosa. E, per so dis en
Bertrans: Rassa al rics es orgoillosa
e fai gran sen a lei de tosa
qe non Vol Piteu ni Tolosa,
ni Bretaigna ni Saragosa,
anz es tan de prez enveiosa,
q'al pro paubre es amorosa
E d'aqesta razo q'eu ai ditz, el fez
son sirventes et de blasinar los rics
qe re non donon e qe mal acoillon
e sonan e qe senes tort ocaisonon
e qui lor merce qe no perdonan, ni servizi
no guizerdona ez aquelloz qe
mais no parlon si no de vollada
d’austor ni mai d’amor ni d’armas
no auson parlar entre lor e volia
qe.l Richartz guerreies lo vescomte
de Lemozes e qel vescomte si defendes
proosamen et d’aqestas razos,
el fez lo sirventes qe ditz.
  • letto 276 volte

Canzoniere I

  • letto 364 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [37]


  • letto 250 volte

Edizione diplomatica

183r  
BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo co(m)-
   te iaufre de bretai(n)gna quera fraire del rei
   ioue edenrichart quera coms de peitieus.
 Enrichartz eniaufres sis entendion enladom-
 na denbertran de born<a> enameuz de mo(n)tai(n)gnac
 el reis nanfos darragon. enraimo(n)s lo coms de
 tolosa et ella los refudaua totz p(er) enbertra(n) d(e) bo
 rn q(ue) auia pres p(er) entendedor ep(er) castiador. ep(er)
 so qeill remesesen dels precs della. eluole Mo(n)
 strar al comte iaufre quals era la domna en cui
183v  
 el sentendia. Esi lauzet en tal maineira que par
 quel lagues uista nuda etenguda. Euolc ben
 com saubes que namaeuz era la soa domna aq(ue)lla
 que refudaua peiteus so era enrichartz q(ue)ra coms
 de peitieus. eniaufres quera coms de bretai(n)gna.
 el rei darragon quera sei(n)gner de sarragoza. el
 comte raimon quera sei(n)gner de tolosa. ep(er) so dis
 enbertra(n)s. Rassa als rics etz orgoillasa. efaitz
 gransen alei de tosa. Que nouol peitieu ni to-
 losa. ni bretai(n)gna ni seragosa. Anz es tant de
 pretz enueiosa. Als pros paubres. (et)c(etera). Edaq(ue)sta
 razon queus ai dicha el fetz son sirue(n)tes de blas
 mar los rics que tenon don eque mal uolen e-
 souen eque se nes tort ochaisonen. equi lor q(ui)er
 merce que no(n) p(er)donen. Ni seruizi no(n) guierdone(n).
 et aquels que mais no(n) parlon si no(n) de uolada
 daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson par-
 lar entrelor. Euolia quel coms richartz guerreies
 lo uescomte de lemogas. equel uescoms si deffen-
 des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sirue(n)-
 tes que ditz.    Rassa tan creis emonte puoia.
 Cella ques de totz emanz uoia. (et)c(etera).
  • letto 307 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

183r  
BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo co(m)-
   te iaufre de bretai(n)gna quera fraire del rei
   ioue edenrichart quera coms de peitieus.
 Enrichartz eniaufres sis entendion enladom-
 na denbertran de born<a> enameuz de mo(n)tai(n)gnac
 el reis nanfos darragon. enraimo(n)s lo coms de
 tolosa et ella los refudaua totz p(er) enbertra(n) d(e) bo
 rn q(ue) auia pres p(er) entendedor ep(er) castiador. ep(er)
 so qeill remesesen dels precs della. eluole Mo(n)
 strar al comte iaufre quals era la domna en cui
Betrans de Born si s'apellava Raissa ab lo comte
Jaufre de Bretaingna, qu’era fraire del rei
Jove e d'En Richart, qu’era coms de Peitieus.
E.N Richartz e.N Jaufres si s'entendion en la dom-
na d'En Bertran de Born e Na Meuz de Montaingnac,
e.l reis N'Anfos d’Arragon e.N Raimons, lo coms de
Tolosa. Et ella los refuedava totz per En Betran de Born
que avia pres per entendedor e per castiador. E per
so qe ill remesesen dels precs d'ella, el vole mon-
strar al comte Jaufre quals era la domna en cui
183v  
 el sentendia. Esi lauzet en tal maineira que par
 quel lagues uista nuda etenguda. Euolc ben
 com saubes que namaeuz era la soa domna aq(ue)lla
 que refudaua peiteus so era enrichartz q(ue)ra coms
 de peitieus. eniaufres quera coms de bretai(n)gna.
 el rei darragon quera sei(n)gner de sarragoza. el
 comte raimon quera sei(n)gner de tolosa. ep(er) so dis
 enbertra(n)s. Rassa als rics etz orgoillasa. efaitz
 gransen alei de tosa. Que nouol peitieu ni to-
 losa. ni bretai(n)gna ni seragosa. Anz es tant de
 pretz enueiosa. Als pros paubres. (et)c(etera). Edaq(ue)sta
 razon queus ai dicha el fetz son sirue(n)tes de blas
 mar los rics que tenon don eque mal uolen e-
 souen eque se nes tort ochaisonen. equi lor q(ui)er
 merce que no(n) p(er)donen. Ni seruizi no(n) guierdone(n).
 et aquels que mais no(n) parlon si no(n) de uolada
 daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson par-
 lar entrelor. Euolia quel coms richartz guerreies
 lo uescomte de lemogas. equel uescoms si deffen-
 des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sirue(n)-
 tes que ditz.    Rassa tan creis emonte puoia.
 Cella ques de totz emanz uoia. (et)c(etera).
el s'entendia. E si lauzet en tal maineira que par
qu'el I'agues vista nuda e tenguda. E volc ben
c'om saubes que Na Maeuz era la soa domna aquella
que refudava Peiteus, so era En Richartz qu’era coms
de Peitieus, En Jaufres, qu’era coms de Bretaingna,
e.l rei d’Arragon, qu’era seingner de Sarragoza, e.l
comte Raimon, qu’era seingner de Tolosa. E per so dis
en Bertrans: Rassa als rics etz orgoillasa e faitz
gran sen a lei de tosa que no vol Peitieu ni To-
losa, ni Bretaingna ni Seragosa. Anz es tant de
pretz enveiosa als pros paubres. Etc
. E d'aquesta
razon que.us ai dicha el fetz son sirventes de blasmar
los rics que tenon don e que mal volen e
soven e que senes tort ochaisonen, e qui lor quer
merce que non perdonen ni servizi non guierdonen
et aquels que mais non parlon si non de volada
d’austor, ni mais d’amor ni d’armas, non auson par-
lar entre lor. E volia, que.l coms Richartz guerreies
lo vescomte de Lemogas e que.l vescoms si deffen-
des proosamen. E d'aquestas razos si fetz lo siruen-
tes que ditz, Rassa tan creis e mont e puoia,
cella qu'es de totz e manz voia
. Etc. 
  • letto 275 volte

Canzoniere K

  • letto 311 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [38]


  • letto 269 volte

Edizione diplomatica

168v  
BErtrans de born sis apellaua raissa ab
   lo comte jaufre de bretaigna quera fr-
   aire del rei ioue edenrichart qera coms
de peiteus. enrichartz en iaufres sis enten-
dion en la domna denbertran de born. ena-
meuz de montaignac el reis namfos darra-
gon. enraimons lo coms de tolosa et ella
los refudaua totz per enbertran de born qe
auia pres per entendedor eper castiador. ep(er)
169r  
so queill remesesen dels precs della. el uolc
monstrar al comte iaufre quals era la do(m)na
en cui el sentendia. Esi lauzet en tal mainei-
ra que par quel lagues uista nuda etengu-
da. euolc ben com Saubes que namaeuz era
la soa domna aquella que refudaua peiteus
so era en richartz quera coms de peitieus. en
iaufres quera coms de bretaigna. el rei da-
ragon quera seigner de saragoza. el comte
raimon quera seigner de tolosa. eper so dis
enbertrans. Rassa als rics etz orgoillosa. E
faitz gran se(n)t alei de tosa. Que no uol peitieu
ni tolosa. Ni bretaigna ni seragosa. Anz es <de>
tant de pretz enueiosa. Als pros paubres (et)c(etera).
Edaqesta razon qeus ai dicha el fetz so(n) sirue(n)-
tes de blasmar los rics que tenon don eque
mal uolen esouen eque se nes tort ochaison-
en. equi lor quier merce que no(n) perdonen.
Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels qe mais
no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais
damor ni darmas no(n) auson parlar entrelo(n).
Euolia quel coms richartz guerreies lo ue-
scomte de lemogas. equel uescoms si deffen-
des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sir-
uentes que ditz.    Rassa tan creis emo(n)te
poia. Cella ques de totz enianz uoia. (et)c(etera).
 
  • letto 258 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

168v  
BErtrans de born sis apellaua raissa ab
   lo comte jaufre de bretaigna quera fr-
   aire del rei ioue edenrichart qera coms
de peiteus. enrichartz en iaufres sis enten-
dion en la domna denbertran de born. ena-
meuz de montaignac el reis namfos darra-
gon. enraimons lo coms de tolosa et ella
los refudaua totz per enbertran de born qe
auia pres per entendedor eper castiador. ep(er)
Bertrans de Born si s'appelava Raissa ab
  lo comte Jaufre de Bretaigna, qu’era fr-
  aire del Rei jove, e d'En Richart, q’era coms
de Peiteus. En Richartz e.N Jaufres si s'enten-
dion en la domna d'En Bertran de Born e Na
Meuz de Montaignac, e.l Reis N'Amfos d’Arra-
gon e.N Raimons, lo coms de Tolosa. Et ella
los refudava totz per En Bertran de Born qe
avia pres per entendedor e per castiador. E per 
169r  
so queill remesesen dels precs della. el uolc
monstrar al comte iaufre quals era la do(m)na
en cui el sentendia. Esi lauzet en tal mainei-
ra que par quel lagues uista nuda etengu-
da. euolc ben com Saubes que namaeuz era
la soa domna aquella que refudaua peiteus
so era en richartz quera coms de peitieus. en
iaufres quera coms de bretaigna. el rei da-
ragon quera seigner de saragoza. el comte
raimon quera seigner de tolosa. eper so dis
enbertrans. Rassa als rics etz orgoillosa. E
faitz gran se(n)t alei de tosa. Que no uol peitieu
ni tolosa. Ni bretaigna ni seragosa. Anz es <de>
tant de pretz enueiosa. Als pros paubres (et)c(etera).
Edaqesta razon qeus ai dicha el fetz so(n) sirue(n)-
tes de blasmar los rics que tenon don eque
mal uolen esouen eque se nes tort ochaison-
en. equi lor quier merce que no(n) perdonen.
Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels qe mais
no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais
damor ni darmas no(n) auson parlar entrelo(n).
Euolia quel coms richartz guerreies lo ue-
scomte de lemogas. equel uescoms si deffen-
des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sir-
uentes que ditz.    Rassa tan creis emo(n)te
puoia. Cella ques de totz enianz uoia. (et)c(etera).
so que ill remesesen dels precs d'ella, el volc
monstrar al comte Jaufre quals era la domna
en cui el s’entendia, e si lauzet en tal mainei-
ra que par qu'el l'agues nuda e tengu-
da. E volc ben c'om saubes que Na Maeuz era
la soa domna, aquella que refudava Peiteus,
so era En Richartz qu’era coms de Peiteus, e.N
Jaufres, qu’era coms de Bretaigna, el rei d’A-
ragon, qu’era seigner de Saragoza, e.l comte
Raimon, qu’era seigner de Tolosa. E per so dis
en Bertrans: Rassa, als rics etz orgoillosa, e
faitz gran sent a lei de tosa, que no vol Peitieu
ni Tolosa, ni Bretaigna ni Saragosa, anz es de
tant de pretz enveiosa als pros paubres
etc.
E d'aqesta razon qe.us ai dicha el fetz son siruen-
tes de blasmar los rics que tenon don e que
mal volen e soven e que senes tort ochaison-
en e qui lor quier merce que non perdonen,
ni servizi non guierdonen et aquels qe mais
non parlon si non de volada d’austor, ni mais
d’amor, ni d’armas non auson parlar entrelon.
E volia que.l coms Richartz guerreies lo ve-
scomte de Lemogas, e que.l vescoms si deffen-
des proosament. E d'aquestas razos si fetz lo sir-
ventes que ditz:  Rassa tan creis e mont’e
poia cella qu'es de totz enjanz voia
. Etc.
  • letto 289 volte

S'abrils e foillas e flors

A cura di Siria Magi

  • letto 551 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 517 volte

Canzoniere F

  • letto 385 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [39]

  • letto 261 volte

Edizione diplomatica

86v  
[b] Ertrans de born si fo acomi(a)datz
    da soa dopna mado(m)pna mae(n)za.
de mo(n)taignac. enoill te(n)c pro sa
grame(n)z ni esditz quell fezes enco(m)
tan ni enchantan. qella uolgre(s).
creire qel no(n) ames naguiscarda.
E si sen anet en santongne uezer
mado(m)pna natibors de mo(n)t au
sier. qera delas prezadas do(m)pna(s).
qe fossen el mon. de beutat e de
ualor e den seignamen. Ez aq(e)sta

 

87r  

do(m)pna era moiller del seignor de
charles (et) de berbesill e de motau
ser. E b(er)trans sill fez reclam d(e) ma
do(m)pna maenz qel auia partit d(e)
si e nol uolia creire p(er) sagrame(n)
ni p(er) esditz qel li fezes qel no uol
gues ben anaguiscarda. esila p(re)
get qella lo degues recebre per
caualier ep(er) s(er)uidor. Mado(m)pna na
tibors si con sauia do(m)pna qella
era. Sil respondet en aisi . Bertra(ns)
p(er) la razo qe uos etz ue(n)guz sai amai
eu en sui molt alegra. egaia. ete(n)c
mo agra(n)t honor. (et) dautra part
sim desplai. ad honor me tei(n)g. qar
uos mest uengutz uener. epreiar
qeu uos prenda p(er) caualier ep(er) ser
uidor. (et) desplatz me molt si uos
auez faich ni ditz so p(er) qe mado(m)p
na maenz uos aia dat comiat.
ni p(er) qe sia irada con uos. Mas eu
sui aqella qe sai ben co(rn) se ca(m)bia
tost cor en amador e en amairitz.
E uos no(n) auetz faillitz uas dado(n)
mado(m)pna maenz. tost en sabria
la uertat. e si uos retornara en
la seua gratia. E si en uos es lo fai

 

87v  
llime(n)tz eu ni autra do(m)pna no vo(s)
deu a coillir ni recebre p(er) caualer
ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai ben
aitan qeu uos ponrai ama(n)ticier
(et) a farlo co(n) cordi entre uos (et) ella.
B(er)trans si te(n)c molt p(er) pagatz de
la respo(n)sion de mado(m)pna natibo(r)s.
E promesli qel no amara mais
autra do(m)pna si no mado(m)pna na
tibors. si cosa era qel no pogues
recobrar de mado(m)pna maens. E
mado(m)pna natibors promes an
B(er)tran qe sella nol podia acordar
co(n) soa do(m)pna. qella lo recebria p(er)
caualier ep(er) s(er)uidor. E non anet
longa sazos qe madopna mae(n)z
saup qe bertrans no(n) auia colpa.
Et escoutet los precs qill eran
faich p(er) emb(er)tran de born. sil tor
net engracia de uezer lo e dau
zir sos precs. Ez el dis econtet
lo mantineme(n) qeill auia fait de
mado(m)pna natibors. ella p(ro)missi
on qella auia fait ad ell. Do(n). Ma.
mae(n)z li dis qel prezes comiat de
madona natibors. (et) qes fezes ab
soluere las p(ro)missios els sagram(en)z

 

88v  
qeill auian faitz entre lor. don.
B(ertran). de born. fez aqest sirue(n)tes. 
Sabrils (et) foillas eflors. E si recor
det lo socors qanet a domandar a
mado(m)pna natibors (et) la coillime qe
lla li fez dinz son repaire en una co
bla qel dis. Dompna si eu qezi socor(s).
Ez en las autras coblas blasmet
lo rics baros qe ses donar. p(er) paor uo
lian prez auer. eqo(m) non auses retra
ire los mals qeill fazian. Ez autres
qe basten uolian se far parer rics.
autres p(er) tener cans (et) austors. Ez
autres p(er) guerreiar laisson ioi e iove(n)
(et) amor. Los autres p(er) los granz qe
fazian als torniame(n)z on rau baue(n)
los paubres caualers. (et) laissauan
los granz faitz donor. E da qestas
razos fez aqest sirue(n)tes.
 
  • letto 326 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

86v  
[b] Ertrans de born si fo acomi(a)datz
    da soa dopna mado(m)pna mae(n)za.
de mo(n)taignac. enoill te(n)c pro sa
grame(n)z ni esditz quell fezes enco(m)
tan ni enchantan. qella uolgre(s).
creire qel no(n) ames naguiscarda.
E si sen anet en santongne uezer
mado(m)pna natibors de mo(n)t au
sier. qera delas prezadas do(m)pna(s).
qe fossen el mon. de beutat e de
ualor e den seignamen. Ez aq(e)sta
 
Bertrans de Born si fo acomiadatz
da soa dopna madompna Maenza
de Montaignac e no•ill tenc pro
sagramenz ni esditz qu’ell fezes en comtan
ni en chantan q’ella volgres
creire q’el non ames Na Guiscarda;
E si s’en anet en Santogne vezer
madompna Na Tibors de Montausier,
q’era de las prezadas dompnas
qe fossen el mon de beutat e de
valor e d’enseignamen. Ez aqesta
 
87r  
do(m)pna era moiller del seignor de
charles (et) de berbesill e de motau
ser. E b(er)trans sill fez reclam d(e) ma
do(m)pna maenz qel auia partit d(e)
si e nol uolia creire p(er) sagrame(n)
ni p(er) esditz qel li fezes qel no uol
gues ben anaguiscarda. esila p(re)
get qella lo degues recebre per
caualier ep(er) s(er)uidor. Mado(m)pna na
tibors si con sauia do(m)pna qella
era. Sil respondet en aisi . Bertra(ns)
p(er) la razo qe uos etz ue(n)guz sai amai
eu en sui molt alegra. egaia. ete(n)c
mo agra(n)t honor. (et) dautra part
sim desplai. ad honor me tei(n)g. qar
uos mest uengutz uener. epreiar
qeu uos prenda p(er) caualier ep(er) ser
uidor. (et) desplatz me molt si uos
auez faich ni ditz so p(er) qe mado(m)p
na maenz uos aia dat comiat.
ni p(er) qe sia irada con uos. Mas eu
sui aqella qe sai ben co(rn) se ca(m)bia
tost cor en amador e en amairitz.
E uos no(n) auetz faillitz uas dado(n)
mado(m)pna maenz. tost en sabria
la uertat. e si uos retornara en
la seua gratia. E si en uos es lo fai
 
dompna era moiller del seignor de
Charles et de Berbesill e de Motauser.
E Bertans si•ll fez reclam de madompna
Maenz qe l’avia partit de
si e no•l volia creire, per sagramen
ni per esditz q'el li fezes, q’el no volgues
ben a Na Guiscarda. E si la preget
q’ella lo degues recebre per
cavalier e per servidor. Madompna Na
Tibors, si con savia dompna q’ella
era, si•l respondet enaisi: "Bertrans
per la razo qe vos etz venguz sai a mai
eu en sui molt alegra e gaia e tenc
m’o a grant honor; et d’autra part,
si•m desplai. Ad honor me teing, qar
vos m'est vengutz vener e preiar
q’eu vos prenda per cavalier e per servidor;
et desplatz me molt si vos
avez faich ni ditz so per qe madompna
Maenz vos aia dat comiat
ni per qe sia irada con vos. Mas eu
sui aqella qe sai ben corn se cambia
tost cor en amador e en amairitz.
E vos non avetz faillitz vas dadon
madompna Maenz, tost en sabria
la vertat e si vos retornara en
la seua gratia. E si en vos es lo faillimentz,
 
87v  
llime(n)tz eu ni autra do(m)pna no vo(s)
deu a coillir ni recebre p(er) caualer
ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai ben
aitan qeu uos ponrai ama(n)ticier
(et) a farlo co(n) cordi entre uos (et) ella.
B(er)trans si te(n)c molt p(er) pagatz de
la respo(n)sion de mado(m)pna natibo(r)s.
E promesli qel no amara mais
autra do(m)pna si no mado(m)pna na
tibors. si cosa era qel no pogues
recobrar de mado(m)pna maens. E
mado(m)pna natibors promes an
B(er)tran qe sella nol podia acordar
co(n) soa do(m)pna. qella lo recebria p(er)
caualier ep(er) s(er)uidor. E non anet
longa sazos qe madopna mae(n)z
saup qe bertrans no(n) auia colpa.
Et escoutet los precs qill eran
faich p(er) emb(er)tran de born. sil tor
net engracia de uezer lo e dau
zir sos precs. Ez el dis econtet
lo mantineme(n) qeill auia fait de
mado(m)pna natibors. ella p(er)missi
on qella auia fait ad ell. Do(n). Ma.
mae(n)z li dis qel prezes comiat de
madona natibors. (et) qes fezes ab
soluere las p(er)missios els sagram(en)z
 
eu ni autra dompna no vos
deu acoillir ni recebre per cavaler
ni per servidor. Mas eu farai ben
aitan q’eu vos ponrai a manticier
et a far lo concordi entre vos et ella".
Bertrans si tenc molt per pagatz de
la responsion de madompna Na Tibors
e promes li q’el no amara mais
autra dompna si no madompna Na
Tibors, si cosa era q’el no pogues
recobrar de madompna Maens. E
madompna Na Tibors promes an
Bertran, qe s'ella no•l podia acordar
con soa dompna, q’ella lo recebria per
cavalier e per servidor. E non anet
longa sazos qe madopna Maenz
saup qe Bertrans non avia colpa
et escoutet los precs q•ill eran
faich per Em Bertran de born, s•il tornet
en gracia de vezer lo e d’auzir
sos precs. Ez el dis econtet
lo mantinemen qe ill avia fait de
madompna Na Tibors ella promission
q’ella avia fait ad ell. Don ma
Maenz li dis q’el prezes comiat de
madona Na Tibors et qes fezes absolvere
las promissios els sagramenz
 
88r  
qeill auian faitz entre lor. don.
B(ertran). de born. fez aqest sirue(n)tes. C
Sabrils (et) foillas eflors. E si recor
det lo socors qanet a domandar a
mado(m)pna natibors (et) la coillime qe
lla li fez dinz son repaire en una co
bla qel dis. Dompna si eu qezi socor(s).
Ez en las autras coblas blasmet
lo rics baros qe ses donar. p(er) paor uo
lian prez auer. eqo(m) non auses retra
ire los mals qeill fazian. Ez autres
qe basten uolian se far parer rics.
autres p(er) tener cans (et) austors. Ez
autres p(er) guerreiar laisson ioi e iove(n)
(et) amor. Los autres p(er) los granz qe
fazian als torniame(n)z on rau baue(n)
los paubres caualers. (et) laissauan
los granz faitz donor. E da qestas
razos fez aqest sirue(n)tes.
qe ill avian faitz entre lor. Don
Bertrans de Born fez aqest sirventes:
“S’abrils et foillas eflors.” E si recordet
lo socors q’anet a domandar a
madompna Na Tibors et l’acoillime q’ella
li fez dinz son repaire en una cobla qel dis: “Dompna, s’ieu qezi socors”.
Ez en las autras coblas blasmet
lo rics baros qe, ses donar, per paor, volian
prez aver e q’om non auses retraire
los mals qe ill fazian; ez autres
qe basten volian se far parer rics,
autres per tener cans et austors; ez
autres per guerreiar, laisson joi e joven
et amor; los autres per los granz qe
fazian als torniamenz on raubaven
los paubres cavalers et laissavan
los granz faitz d’onor. E d’aqestas
razos fez aqest sirventes.
  • letto 301 volte

Canzoniere I

  • letto 336 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [40]


  • letto 266 volte

Edizione diplomatica

182v  
BErtrans de born si fo acomiadatz de soa do(m)-
pna madompna maeuz de mo(n)tai(n)gnac

 

183r  
Enoill ten pro sagrame(n)z ni esditz quel fezes encom
tan ni enchatan. que la uolgues creire q(ue)l non
ames na guiscarda. esi sen anet en saint onge
uezer mado(m)pna natibors de mont asquer quera de
las plus prezadas domnas que fossen el mo(n). de
beutat ede ualor edensei(n)gnamen. Et aq(e)sta do(m)na
era moiller del sei(n)gnor de chales ede berbesil ede
mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de mado(m)p-
na maeutz quel auia partit de si enol uolia creire
p(er) sagrame(n) ne p(er) esdich queli fezes quel no(n) uolg
ues ben ana guiscarda. esi la preguet quel al de-
gues recebre p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Ma domna
natibors com sauia domna quella era sil respo(n)-
det enaissi. Bertran p(er) la rason que uos etz uen-
gutz sai ami eu en son mout alegra egaia. ete(n)c
mo agrant honor. edautra part si me desplatz.
ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer
ni preiar qu(eu) uos prenda p(er) cauallier ep(er) s(er)uitor.
Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so
p(er) que mado(m)pna maeuz uos aia dat comiat ni
p(er) que sia irada ab uos. Mas eu son aquella q(ue) sai
ben com se cambia tost cors damadors edamariz.

 
Esi uos no(n) auetz faillit uas madompna maeuz
tost ensabrai la uertat. esi uos retornerai en la
soa gracia sen aissies. esi en uos es lo faillimens
eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni re-
cebre p(er) cauallier ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai be(n)
aitan queu uos penrai amantener afar lo con-
cordi entre uos et ella. Bertrans si sen tenc mo-
ut p(er)pagatz de la responsion de madompna na-
tibors. epromes li quel no(n) amara mais autra
domna. ni seruirai si no(n) mado(m)na natibors. Si
causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de ma-
domna maeuz. Emadomna natibors promes
anbertran sella nol podia acordar ab mado(m)na
maeuz quelal recebria p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor.
Eno(n) anet longa sazo que mado(m)pna maeuz sap
quen bertran no(n) auia colpa. et escoutet los p(re)cs
queill eron faich p(er) enbertran. esil tornet engra-
cia de uezer lo edauzir sos precs. Et il li comtet
el dis lo manteneme(n) queill auia faich mado(m)na
natibors e la promession quela auia faich adels.
don madomna maeuz li dis del pretz et comiat
de mado(m)pna natibors equeis fezes absoluer las
promessio(n)s elz sagrame(n)s assatz dones queil a-
uian faich entre lor. Don bertrans de born fetz
aquest siruentes. Sabrils efoillas eflors.(et)c(etera).
  • letto 273 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

182v  
BErtrans de born si fo acomiadatz de soa do(m)-
pna madompna maeuz de mo(n)tai(n)gnac

 
Bertrans de Born si fo acomiadatz de soa dompna,
madompna Maeuz de Montaingnac,

 
183r  
Enoill ten pro sagrame(n)z ni esditz quel fezes encom
tan ni enchatan. que la uolgues creire q(ue)l non
ames na guiscarda. esi sen anet en saint onge
uezer mado(m)pna natibors de mont asquer quera de
las plus prezadas domnas que fossen el mo(n). de
beutat ede ualor edensei(n)gnamen. Et aq(e)sta do(m)na
era moiller del sei(n)gnor de chales ede berbesil ede
mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de mado(m)p-
na maeutz quel auia partit de si enol uolia creire
p(er) sagrame(n) ne p(er) esdich queli fezes quel no(n) uolg
ues ben ana guiscarda. esi la preguet quel al de-
gues recebre p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Ma domna
natibors com sauia domna quella era sil respo(n)-
det enaissi. Bertran p(er) la rason que uos etz uen-
gutz sai ami eu en son mout alegra egaia. ete(n)c
mo agrant honor. edautra part si me desplatz.
ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer
ni preiar qu(eu) uos prenda p(er) cauallier ep(er) s(er)uitor.
Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so
p(er) que mado(m)pna maeuz uos aia dat comiat ni
p(er) que sia irada ab uos. Mas eu son aquella q(ue) sai
ben com se cambia tost cors damadors edamariz.

 
e no•ill ten pro sagramenz ni esditz qu’el fezes en comtan
ni en chatan qu’ela volgues creire qu’el non
ames Na Guiscarda. E si s’en anet en Saintonge
vezer madompna Na Tibors de Montasquer, qu’era de
las plus prezadas  domnas que fossen el mon de
beutat e de valor e d’enseingnamen. Et aqesta domna
era moiller del seingnor de Chales e de Berbesil e de
Montausier. En Bertrans s•il fetz reclam de madompna
Maeutz que l’avia partit de si e no•l volia creire,
per sagramen ne per esdich que li fezes, qu’el non volgues 
ben a Na Guiscarda. E si la preguet qu’ela•l degues
recebre per cavallier e per servidor. Madomna
Na Tibors, com savia domna qu’ella era, si•l respondet
enaissi: “Bertran, per la rason que vos etz vengutz
sai a mi, eu en son mout alegra e gaia e tenc
m’o a grant honor; e d’autra part, si me desplatz.
Ad honor m’o tenc, car vos m’ez vengutz vezer
ni preiar qu’eu vos prenda per cavallier e per servitor;
e desplatz me mout si vos avetz faich ni dich so
per que madompna Maeuz vos aia dat comiat ni
per que sia irada ab vos. Mas eu son aquella que sai
ben com se cambia tost cors d’amadors e d’amariz.

 
Esi uos no(n) auetz faillit uas madompna maeuz
tost ensabrai la uertat. esi uos retornerai en la
soa gracia sen aissies. esi en uos es lo faillimens
eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni re-
cebre p(er) cauallier ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai be(n)
aitan queu uos penrai amantener afar lo con-
cordi entre uos et ella. Bertrans si sen tenc mo-
ut p(er)pagatz de la responsion de madompna na-
tibors. epromes li quel no(n) amara mais autra
domna. ni seruirai si no(n) mado(m)na natibors. Si
causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de ma-
domna maeuz. Emadomna natibors promes
anbertran sella nol podia acordar ab mado(m)na
maeuz quelal recebria p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor.
Eno(n) anet longa sazo que mado(m)pna maeuz sap
quen bertran no(n) auia colpa. et escoutet los p(re)cs
queill eron faich p(er) enbertran. esil tornet engra-
cia de uezer lo edauzir sos precs. Et il li comtet
el dis lo manteneme(n) queill auia faich mado(m)na
natibors e la promession quela auia faich adels.
don madomna maeuz li dis del pretz et comiat
de mado(m)pna natibors equeis fezes absoluer las
promessio(n)s elz sagrame(n)s assatz dones queil a-
uian faich entre lor. Don bertrans de born fetz
aquest siruentes. Sabrils efoillas eflors.(et)c(etera).
E si vos non avetz faillit vas madompna Maeuz,
tost en sabrai la vertat e si vos retornerai en la
soa gracia, s’enaissi es. E si en vos es lo faillimens,
eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni recebre
per cavallier ni per servidor. Mas eu farai ben
aitan qu’eu vos penrai a mantener a far lo concordi
entre vos et ella”. Bertrans si sen tenc mout
per pagatz de la responsion de madompna Na
Tibors e promes li qu’el non amara mais autra
domna ni servirai si non madomna Na Tibors, si
causa er qu’el non pogues recobrar l’amor de madomna Maeuz. E madomna Na Tibors promes
an Bertran, s’ella no•l podia acordar ab madomna
Maeuz, qu’elal recebria per cavallier e per servidor.
E non anet longa sazo que madompna Maeuz sap
qu’En Bertran non avia colpa et escoutet los precs
que•ill eron faich per En Bertran, e s•il tornet en gracia
de vezer lo e d’auzir sos precs. Et il li comtet
el dis lo mantenemen que•ill avia faich madomna
Na Tibors e la promession qu’ela avia faicha d’els.
Don madomna Maeuz li dis del pretz et comiat
de madompna Na Tibors e que•is fezes absolver las
promessions elz sagramens assatz don es que il avian
faich entre lor. Don Bertrans de Born fetz
aquest sirventes: “S’abrils e foillas e flors.” etcetera.

 
  • letto 260 volte

Canzoniere K

  • letto 323 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [3]


  • letto 275 volte

Edizione diplomatica

168r  
BErtrans de born si fo acomiadatz d(e) soa
domna madomna maeuz de montai-
gnac. Enoill tenc prosagram(en)z ni es-
ditz quel fezes en comtan ni enchantan.
qe la uolgues creire quel no(n) ames na gi-
scarda esi se nanet en sai(n)t onge uezer ma 
168v  
domna natibors de mont asquer qera de las
plus prezadas domnas qe fossen el mon. de
beutat ede ualor edenseignamen. Et aqesta
domna era moller del seignor de chales ede
berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz
reclam de ma domna maeutz quel auia pa(r)-
tit de si enol uolia creire per sagrame(n) ne per
esdich que li fezes quel no uolgues ben ana
guiscarda. esi la preguet quelal degues
recebre per cauallier eper seruidor. Mado(m)na
natibors corn sauia domna quella era sil re-
spondet enaissi. Bertran per la rason q(ue) uos
etz uengutz sai ami eu en son mout alegra
egaia etenc mo agrant honor. edautra p(ar)t
si me desplatz. Ad honor mo tenc car uos mez
uengutz uezer ni preiar queu uos prenda p(er)
cauallier eper seruitor. Edesplatz me mout
si uos auetz faich ni dich so per que madom-
na maeuz uos aia dat comiat ni per que
sia irada ab uos. Mas eu son aquella qe sai
ben com se cambia tost cors damadors eda-
mairitz. Esi uos no(n) auetz faillit uas mado(m)-
na maeuz tost ensabrai la uertat esi uos re-
tornerai en la soa gracia sen aissi es. esi en
uos es lo faillime(n)s eu ni autra domna uos
 
deu mais acuillir ni recebre per cauallier
ni per seuirdor. Mas eu farai ben aitan qeu
uos penra amantener afar lo concordientre
uos et ella. Bertrans si sen tenc mout per
pagatz de la responsion de madomna nati-
bors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna ni seruira si no(n) madomna natibors.
si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor
de madomnna maeutz. Ema domna natibo-
rs promes anbertran sella nol podia acor-
dar ab ma domna maeuz quelal recebria
per cauallier eper seruidor. Eno(n) anet lon-
ga sazo que madomna maeuz saup quen
bertran no(n) auia colpa et escoutet los precs
qeill eron faich per enbertran. esil tornet en
gracia de uezer lo edauzir sos precs. Et illi
comtet el dis lo manteneme(n) qeill auia fa-
ich madomna natibors ela promessio(n) qel-
la auia faich adels. Don madomna maeuz
li dis del pretz et comiat de ma domna na-
tibors eqeis fezes absoluer las promessio(n)s
elz sagramens assatz don es queil auian fa-
itz entre lor. Don bertrans de born fetz aq(ue)st
siruentes. Sabrils efoillas eflors. Eill bel
maitin eil clar ser. (et)c(etera).
 
  • letto 315 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

168r  
BErtrans de born si fo acomiadatz d(e) soa
domna madomna maeuz de montai-
gnac. Enoill tenc prosagram(en)z ni es-
ditz quel fezes en comtan ni enchantan.
qe la uolgues creire quel no(n) ames na gi-
scarda esi se nanet en sai(n)t onge uezer ma

 
Bertrans de Born si fo acomiadatz de soa
domna, madomna Maeuz de Montaignac,
e no•ill tenc pro sagramenz ni esditz
qu’el fezes en comtan ni en chantan
q’ela volgues creire qu’el non ames Na Giscarda.
E si s’en anet en Saintonge vezer madomna 

 
168v  
domna natibors de mont asquer qera de las
plus prezadas domnas qe fossen el mon. de
beutat ede ualor edenseignamen. Et aqesta
domna era moller del seignor de chales ede
berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz
reclam de ma domna maeutz quel auia pa(r)-
tit de si enol uolia creire per sagrame(n) ne per
esdich que li fezes quel no uolgues ben ana
guiscarda. esi la preguet quelal degues
recebre per cauallier eper seruidor. Mado(m)na
natibors corn sauia domna quella era sil re-
spondet enaissi. Bertran per la rason q(ue) uos
etz uengutz sai ami eu en son mout alegra
egaia etenc mo agrant honor. edautra p(ar)t
si me desplatz. Ad honor mo tenc car uos mez
uengutz uezer ni preiar queu uos prenda p(er)
cauallier eper seruitor. Edesplatz me mout
si uos auetz faich ni dich so per que madom-
na maeuz uos aia dat comiat ni per que
sia irada ab uos. Mas eu son aquella qe sai
ben com se cambia tost cors damadors eda-
mairitz. Esi uos no(n) auetz faillit uas mado(m)-
na maeuz tost ensabrai la uertat esi uos re-
tornerai en la soa gracia sen aissi es. esi en
uos es lo faillime(n)s eu ni autra domna uos

 
Na Tibors de Montasquer, q’era de las
plus prezadas domnas qe fossen el mon de
beutat e de valor e d’enseignamen. Et aqesta
domna era moller del seignor de Chales e de
Berbesil e de Montausier. En Bertrans s•il fetz
reclam de madomna Maeutz que l’avia partit
de si e no•l volia creire, per sagramen ne per
esdich que li fezes, qu’el no volgues ben a Na
Guiscarda. E si la preguet qu’ela•l degues
recebre per cavallier e per servidor. Madomna
Na Tibors, corn savia domna qu’ella era, s•il respondet
enaissi: “Bertran, per la rason que vos
etz vengutz sai a mi, eu en son mout alegra
e gaia e tenc m’o a grant honor; d’autra part,
si me desplatz. Ad honor m’o tenc, car vos m’ez
vengutz vezer ni preiar qu’eu vos prenda per
cavallier e per servitor; e desplatz me mout
si vos avetz faich ni dich so per que madomna
Maeuz vos aia dat comiat ni per que
sia irada ab vos. Mas eu son aquella qe sai
ben com se cambia tost cors d’amadors e d’amairitz.
E si vos non avetz faillit vas madomna
Maeuz, tost en sabrai la vertat e si vos
retornerai en la soa gracia, s’enaissi es. E si en
vos es lo faillimens, eu ni autra domna uos

 
deu mais acuillir ni recebre per cauallier
ni per seuirdor. Mas eu farai ben aitan qeu
uos penra amantener afar lo concordientre
uos et ella. Bertrans si sen tenc mout per
pagatz de la responsion de madomna nati-
bors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna ni seruira si no(n) madomna natibors.
si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor
de madomnna maeutz. Ema domna natibo-
rs promes anbertran sella nol podia acor-
dar ab ma domna maeuz quelal recebria
per cauallier eper seruidor. Eno(n) anet lon-
ga sazo que madomna maeuz saup quen
bertran no(n) auia colpa et escoutet los precs
qeill eron faich per enbertran. esil tornet en
gracia de uezer lo edauzir sos precs. Et illi
comtet el dis lo manteneme(n) qeill auia fa-
ich madomna natibors ela promessio(n) qel-
la auia faich adels. Don madomna maeuz
li dis del pretz et comiat de ma domna na-
tibors eqeis fezes absoluer las promessio(n)s
elz sagramens assatz don es queil auian fa-
itz entre lor. Don bertrans de born fetz aq(ue)st
siruentes. Sabrils efoillas eflors. Eill bel
maitin eil clar ser. (et)c(etera).

 
deu mais acuillir ni recebre per cavallier
ni per sevirdor. Mas eu farai ben aitan q’eu
vos penra a mantener a far lo concordi entre
vos et ella”. Bertrans si sen tenc mout per
pagatz de la responsion de madomna Na Tibors
e promes li qu’el non amara mais autra
domna ni servira si non madomna Na Tibors,
si causa er qu’el non pogues recobrar l’amor
de madomnna Maeutz. E madomna Na Tibors
promes an Bertran, s’ella no•l podia acordar
ab madomna Maeuz, qu’ elal recebria
per cavallier e per servidor. E non anet longa
sazo que madomna Maeuz saup qu’En
Bertran non avia colpa et escoutet los precs
qe•ill eron faich per En Bertran, e s•il tornet en
gracia de vezer lo e d’auzir sos precs. Et il li
comtet el dis lo mantenemen qe•ill avia faich
madomna Na Tibors e la promession q’ella
avia faicha d’els. Don madomna Maeuz
li dis d’el pretz et comiat de madomna Na
Tibors e qe•is fezes absolver las promessions
elz sagramens assatz don es que il avian faitz
entre lor. Don Bertrans de Born fetz aquest
sirventes: “S’abrils e foillas e flors eill bel
maitin eil clar ser.” etcetera.

 
  • letto 316 volte

Un sirventes que motz

  • letto 449 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 373 volte

Canzoniere F

  • letto 323 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]

 

  • letto 275 volte

Edizione diplomatica

76r  
[b]   Ertrans de born si com eu hai
        dich en las autras razos si a
        uia un fraire qi auia nom
Costantin de born. esi era bos
caualiers darmas. mas no(n) era
hom qe sentremezes molt do
76v  
nor ni de valor mas totas sazos
uolia mal an B(ertran) eben atotz cels
qui uolia mal an bertran esillu
na uez lo castel dautafort qera
dam dos en comunailla. e bertra(n)s
sil recrouet. esil casset de tot lo
poder. Et aqel si senanet al uesco(m)t
delemoges qel degues mantener
(con)tra son fraire. Et el lo mantenc.
El reis richart lo mantenc (con)tra
B(ertrans). erichart si guerreiaua co(n) nai
mar lo uescomte de le moges. E
rich(art) enaimars si guirreiauen (con)
B(ertrans) esi confondran la seua terra
ela liardian. B(ertrans) si auia faich iu
rar lo uesco(m)te de lemozin. el co(m)te
de peiregors qui auia nom talai
ran al qal rich(art) auia touta la ci
utat de peiregors. eno(n) len fazia
negun dan. qar era flacs euils
(et) nuailos. E rich(art) auia tolt cor
don. an guillem de cordon. (et) a
uia p(ro)mes de iurar co(n) le uesco(m)te
e co(n) B(ertrans) de born (et) co(n) los autres
baros de peiregors (et) de lemozin
(et) de caersin. los qals rich(art) deser
taua. don B(ertrans) los repres fort. efez
77r  
aqestas razos aqest s(ir)ue(n)tes.
  • letto 292 volte

Edizione interpretativa

76r  
[b]   Ertrans de born si com eu hai
        dich en las autras razos si a
        uia un fraire qi auia nom
Costantin de born. esi era bos
caualiers darmas. mas no(n) era
hom qe sentremezes molt do
Bertrans de Born, si com eu hai dich en las autras razos, si avia un fraire qi avia nom Costantin de Born, e si era bos cavaliers d’armas, mas non era hom qe s’entremezes molt d’o-
76v  
nor ni de valor mas totas sazos
uolia mal an B(ertran) eben atotz cels
qui uolia mal an bertran esillu
na uez lo castel dautafort qera
dam dos en comunailla. e bertra(n)s
sil recrouet. esil casset de tot lo
poder. Et aqel si senanet al uesco(m)t
delemoges qel degues mantener
(con)tra son fraire. Et el lo mantenc.
El reis richart lo mantenc (con)tra
B(ertrans). erichart si guerreiaua co(n) nai
mar lo uescomte de le moges. E 
rich(art) enaimars si guirreiauen (con)
B(ertrans) esi confondran la seua terra
ela liardian. B(ertrans) si auia faich iu
rar lo uesco(m)te de lemozin. el co(m)te
de peiregors qui auia nom talai
ran al qal rich(art) auia touta la ci
utat de peiregors. eno(n) len fazia
negun dan. qar era flacs euils
(et) nuailos. E rich(art) auia tolt cor
don. an guillem de cordon. (et) a
uia p(ro)mes de iurar co(n) le uesco(m)te
e co(n) B(ertrans) de born (et) co(n) los autres
baros de peiregors (et) de lemozin
(et) de caersin. los qals rich(art) deser
taua. don B(ertrans) los repres fort. efez
-nor ni de valor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran e ben a totz cels qui volia mal a⋅N Bertran. E si⋅ll una vez lo castel d’Autafort q’era d’amdos en comunailla. E Bertrans si⋅l recrovet e si⋅l casset de tot lo poder. Et aqel si s’en anet al vescomt de Lemoges, q’el degues mantener contra son fraire; et el lo mantenc. E⋅l reis Richart lo mantenc contra Bertrans. E Richart si guerreiava con N’Aimar, lo vescomte de Lemoges. E Richart e N’Aimars si guirreiaven con Bertrans e si confondran la seua terra e la li ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, qui avia nom Talairan, al qal Richart avia touta la ciutat de Peiregors, e non l’en fazia negun dan, qar era flacs e vils et nuailos. E Richart avia tolt Cordon a⋅N Guillem de Cordon; et avia promes de iurar con le vescomte e con Bertrans de Born et con los autres baros de Peiregors et de Lemozin et de Caersin, los qals Richart desertava, don Bertrans los repres fort e fez
77r  
aqestas razos aqest s(ir)ue(n)tes. aqestas razos aqest sirventes.
  • letto 286 volte

Canzoniere I

  • letto 322 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [41]


  • letto 257 volte

Edizione diplomatica

181r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.       vi.
BErtrans de born si com eu uos ai dich en las
autras razos si auia un fraire q(ue) avia nom
costanti de born. esi era bons cauallier dar-
mas. mas no(n) era hom que sen trameses molt
de valor ni donor. mas totas sazos uolia mal an
bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort qe-
ra damdos comunalmen. en bertra(n)s sil recobret
esil casset de tot lo poder. et aquel si sen anet al
uescomte de lemogas quel degues ma(n)tener co(n)-
tra son fraire. et lo mante(n)c. el reis richartz
lo mantenia contran bertran. enrichartz si guer-
reiaua abnaimar lo uesco(m)te de lemogas. enri-
chart enaimar si guerreiauon ab enbertra(n) eill
fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia
faich iurar lo vescomte de lemozin. el comte
de peiregors que auia nom talairan al cal rich-
artz auia tota la ciutat de peiregors. enoil enfa-
zia negu(n) dan car el era flacs euils enuaillos. en
richartz si auia tot gordon an Guillem de gordo(n).
et auia promes de iurar ablo uescomte et aben
bertran de born. et ablos autres baros de peireg-
ors ede lemozi. ede caercin. los quals enrichartz
deseretaua. don bertrans lo repres fort efez de
181v  
totas aquestas razos aquest siruentes que dis.
Un sirventes que mot no(n) faill. ai faich canc no(m)
costet un aill.
  • letto 295 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

181r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.       vi.
BErtrans de born si com eu uos ai dich en las
autras razos si auia un fraire q(ue) avia nom
costanti de born. esi era bons cauallier dar-
mas. mas no(n) era hom que sen trameses molt
de valor ni donor. mas totas sazos uolia mal an
bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort qe-
ra damdos comunalmen. en bertra(n)s sil recobret
esil casset de tot lo poder. et aquel si sen anet al
uescomte de lemogas quel degues ma(n)tener co(n)-
tra son fraire. et lo mante(n)c. el reis richartz
lo mantenia contran bertran. enrichartz si guer-
reiaua abnaimar lo uesco(m)te de lemogas. enri-
chart enaimar si guerreiauon ab enbertra(n) eill fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia
faich iurar lo vescomte de lemozin. el comte
de peiregors que auia nom talairan al cal rich-
artz auia tota la ciutat de peiregors. enoil enfa-
zia negu(n) dan car el era flacs euils enuaillos. en
richartz si auia tot gordon an Guillem de gordo(n).
et auia promes de iurar ablo uescomte et aben
bertran de born. et ablos autres baros de peireg-
ors ede lemozi. ede caercin. los quals enrichartz
deseretaua. don bertrans lo repres fort efez de
Aquesta es la razos daquest sirventes.      
Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire que avia nom Costanti de Born, e si era bons cavallier d’armas, mas non era hom que s’entrameses molt de valor ni d’onor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran. E si⋅l tolc una vetz lo castel d’Autafort, q’era d’amdos comunalmen. E⋅N Bertrans si⋅l recobret e si⋅l casset de tot lo poder. Et aquel si s’en anet al vescomte de Lemogas, que⋅l degues mantener contra son fraire, et lo mantenc. E⋅l reis Richartz lo mantenia contra⋅N Bertran. E⋅N Richartz si guerreiava ab N’Aimar, lo vescomte de Lemogas. E⋅N Richart e N’Aimar si guerreiavon ab En Bertran e⋅ill fondian la soa terra e la⋅il ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors, e no⋅il en fazia negun dan, car el era flacs e vils e nuaillos. E⋅N Richartz si avia tot Gordon a⋅N Guillem de Gordon, et avia promes de iurar ab lo vescomte et ab En Bertran de Born et ab los autres baros de Peiregors e de Lemozi e de Caercin, los quals En Richartz deseretava, don Bertrans lo repres fort e fez de
181v  
totas aquestas razos aquest siruentes que dis.
Un sirventes que mot no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill.
totas aquestas razos aquest sirventes que dis: “Un sirventes que mot non faill ai faich, c’anc no⋅m costet un aill.”
  • letto 265 volte

Canzoniere K

  • letto 369 volte

Riproduzione fotografica

Al  manoscritto [42]


 

  • letto 263 volte

Edizione diplomatica

166v  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
BErtrans de born si com eu uos aidich en
las autras razos si auia un fraire qe a-
uia nom costantin de born. esi era bons cau-
allier darmas. mas no(n) era hom que sen tra-
meses molt de ualor ni donor. mas totas sa-
zos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz
lo castel dautafort quera damdos comunal-
men. enbertrans sil recobret esil casset de tot
lo poder et aquel si sen anet al uescomte de
lemogas quel degues mantener contra son
fraire et lo mantenc. el reis richartz lo
mantenia contran bertran. enrichartz si ger-
reiaua ab naimar lo uesco(m)te de lemoges.
en richart enaimar si guerreiauon ab en
bertran eil fondian la soa terra elail ardian.
Bertrans si auia faich iurar lo uescomte de
lemozin. el comte de peiregors que auia no(m) talairan al cal richartz auia tota la ciutat de
peiregors. enoil en fazia negun dan car el e-
ra flacs euils enuaillos. enrichartz si auia
tot gordon an Guillem de gordon. et auia
promes de iurar ab lo uescomte et ab en-
bertran de born. et ab los autres baros de pei-
regors edelemozin. ede caercin. los quals 
enrichartz deseretaua. Don bertrans lo repres
fort efetz de totas aquestas razos aquest sir-
uentes que dis. Un siruentes que mot
no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill.
  • letto 333 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

166v  
Aquesta es la razos d’aquest siruentes.
BErtrans de born si com eu uos aidich en
las autras razos si auia un fraire qe a-
uia nom costantin de born. esi era bons cau-
allier darmas. mas no(n) era hom que sen tra-
meses molt de ualor ni donor. mas totas sa-
zos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz
lo castel dautafort quera damdos comunal-
men. enbertrans sil recobret esil casset de tot
lo poder et aquel si sen anet al uescomte de
lemogas quel degues mantener contra son
fraire et lo mantenc. el reis richartz lo
mantenia contran bertran. enrichartz si ger-
reiaua ab naimar lo uesco(m)te de lemoges.
en richart enaimar si guerreiauon ab en
bertran eil fondian la soa terra elail ardian.
Bertrans si auia faich iurar lo uescomte de
lemozin. el comte de peiregors que auia no(m) talairan al cal richartz auia tota la ciutat de
peiregors. enoil en fazia negun dan car el e-
ra flacs euils enuaillos. enrichartz si auia
tot gordon an Guillem de gordon. et auia
promes de iurar ab lo uescomte et ab en-
bertran de born. et ab los autres baros de pei-
regors edelemozin. ede caercin. los quals 
enrichartz deseretaua. Don bertrans lo repres
fort efetz de totas aquestas razos aquest sir-
uentes que dis. Un siruentes que mot
no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill.
Aquesta es la razos d’aquest sirventes.
Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire qe avia nom Costantin de Born, e si era bons cavallier d’armas, mas non era hom que s’entrameses molt de valor ni d’onor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran. E si⋅l tolc una vetz lo castel d’Autafort, qu’era d’amdos comunalmen. E⋅N Bertrans si⋅l recobret e s⋅il casset de tot lo poder. Et aquel si s’en anet al vescomte de Lemogas, que⋅l degues mantener contra son fraire, et lo mantenc. E⋅l reis Richartz lo mantenia contra⋅N Bertran. E⋅N Richartz si gerreiava ab N’Aimar, lo vescomte de Lemoges. E⋅N Richart e N’Aimar si guerreiavon ab En
Bertran e⋅il fondian la soa terra e la⋅il ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors, e no⋅il en fazia negun dan, car el era flacs e vils e nuaillos. E⋅N Richartz si avia tot Gordon a⋅N Guillem de Gordon, et avia promes de iurar ab lo vescomte et ab En Bertran de Born et ab los autres baros de Peiregors e de Lemozin e de Caercin, los quals En Richartz deseretava, don Bertrans lo repres fort e fetz de totas aquestas razos aquest sirventes que dis: “Un sirventes que mot
non faill ai faich, c’anc no⋅m costet un aill.”
  • letto 270 volte

Vidas

  • letto 1051 volte

Vida A

  • letto 819 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 697 volte

Canzoniere A

  • letto 421 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [43]

  • letto 318 volte

edizione diplomatica

  189r
BErtrans deborn si fo us castellans
deleuescat depeiregos. seigner dun
castel qe auia nom autafort. (et) ac totz
temps gerra ab totz sos uezins. ab lo
comte depeiregos. (et) ab louescomte de lemotgas. (et) ab son fraire constantin
et ab richart tant cant fon coms de
peitieus. bons caualliers fo ebons ger-
riers. ebons dompneiaire. ebons tro
baire. esauis eben parlans. Esaup
tractar bens emals. et era seigner to-
tas uetz qan se uolia del rei henric den
gla terra edel fill de lui. Mas totz temps
uolia quil agesson gerra ensems lopai-
re el fills. eil fraire luns ab lautre etotz
temps uolia quil agesson gerra loreis
defranssa el reis denglaterra ensems.
Esil auion patz ni treua ades se pena
ua eis percassaua ab sos siruentes de
desfar lapatz. edemostrar cu(m) chascus
era desonratz enla patz. Esinac el de
grans bens edegrans mals deso qez el
mesclet mal entre lor. Efetz mains
bons siruentes dels cals son ganren
aissi escriut segon que uos podetz ue
zer et entendre
  • letto 280 volte

edizione diplomatico-interpretativa

BErtrans deborn si fo us castellans
deleuescat depeiregos. seigner dun
castel qe auia nom autafort. (et) ac totz
temps gerra ab totz sos uezins. ab lo
comte depeiregos. (et) ab louescomte
de lemotgas. (et) ab son fraire constantin
et ab richart tant cant fon coms de
peitieus. bons caualliers fo ebons ger-
riers. ebons dompneiaire. ebons tro
baire. esauis eben parlans. Esaup
tractar bens emals. et era seigner to-
tas uetz qan se uolia del rei henric den
gla terra edel fill de lui. Mas totz temps
uolia quil agesson gerra ensems lopai-
re el fills. eil fraire luns ab lautre etotz
temps uolia quil agesson gerra loreis
defranssa el reis denglaterra ensems.
Esil auion patz ni treua ades se pena
ua eis percassaua ab sos siruentes de
desfar lapatz. edemostrar cu(m) chascus
era desonratz enla patz. Esinac el de
grans bens edegrans mals deso qez el
mesclet mal entre lor. Efetz mains
bons siruentes dels cals son ganren
aissi escriut segon que uos podetz ue
zer et entendre
 
Bertrans de Born si fo us castellans del
evescat de Peiregos, seigner d’un castel qe
avia nom Autafort et ac totz temps gerra ab
totz sos vezins: ab lo comte de Peiregos et ab
lo vescomte de Lemotgas et ab son fraire
Constantin et ab Richart, tant cant fon coms de
Peitieus.
Bons cavalliers fo e bons gerriers e bons
dompneiaire e bons trobaire e savis e ben
parlans e saup tractar bens e mals
et era seigner, totas vetz qan se volia, del rei Henric
d’ Englaterra e del fill de lui, mas totz temps
volia qu’il agesson gerra ensems, lo paire e·l
fils e il fraire l’uns ab l’autre e totz temps volia
qu’il agesson gerra lo reis de Franssa e·l reis
d’Englaterra ensems.
E s’il avion patz ni treva, ades se penava eis
percassava ab sos sirventes de desfar la patz
e de mostrar cum chascus era desonratz en la
patz e si n’ac el de grans bens e de grans
mals deso qez el mesclet mal entre lor e fetz
mains bons sirventes dels cals son ganren
aissi escriut segon que vos podetz vezer et
entendre

 

  • letto 346 volte

Canzoniere B

  • letto 356 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [44]

  • letto 254 volte

edizione diplomatica

  113r
BErtrans deborn si fo uns cas
tellans deleuescat depeiregos
seigner dun castel que auia nom
autafort. totztems ac gerra abtotz
los sieus uezins. ab lo comte depeire
gos. (et) ab louescomte delemotgas. et
ab son fraire Constantin. (et) ab en
richart tant qant fo coms depeiteus
bons caualliers fo ebons gerriers.
ebons dompneiaire. ebons trobaire.
e sauis eben parlans. esaup tractar
mals ebens. et era seigner totas uez
qan seuolia del rei henric dengla
terra edel fill de lui. mas totzte(m)ps
uolia quill aguesson gerra ensems
lo paire el fills eill fraire luns ab
lautre. etotztemps uolc qel reis de
franssa el reis denglaterra agessen
gerra ensems. esil auian patz ni
treua ades se penaua eis p(er)cassaua
ab sos siruentes de desfar lapatz. ede-
mostraua cum chascuns era desonratz
enlapatz. esinac degrans bens edeg(ra)ns
mals daisso qel mesclet entre lor. esi
enfetz mains bons siruentes. dels cals
ena aissi plusors escritz.
  • letto 452 volte

edizione diplomatico-interpretativa

BErtrans deborn si fo uns cas
tellans deleuescat depeiregos
seigner dun castel que auia nom
autafort. totztems ac gerra abtotz
los sieus uezins. ab lo comte depeire
gos. (et) ab louescomte delemotgas. et
ab son fraire Constantin. (et) ab en
richart tant qant fo coms depeiteus
bons caualliers fo ebons gerriers.
ebons dompneiaire. ebons trobaire.
e sauis eben parlans. esaup tractar
mals ebens. et era seigner totas uez
qan seuolia del rei henric dengla
terra edel fill de lui. mas totzte(m)ps
uolia quill aguesson gerra ensems
lo paire el fills eill fraire luns ab
lautre. etotztemps uolc qel reis de
franssa el reis denglaterra agessen
gerra ensems. esil auian patz ni
treua ades se penaua eis p(er)cassaua
ab sos siruentes de desfar lapatz. ede-
mostraua cum chascuns era desonratz
enlapatz. esinac degrans bens edeg(ra)ns
mals daisso qel mesclet entre lor. esi
enfetz mains bons siruentes. dels cals
ena aissi plusors escritz.
Bertrans de Born si fo uns castellans del evescat de Peiregos seigner d'un castel que avia nom Autafort. Totztems ac gerra ab totz los sieus vezins: ab lo comte de Peiregos et ab lo vescomte de Lemotgas et ab son fraire Constantin et ab en Richart tant qant fo coms de Peiteus. Bons cavalliers fo e bons gerriers e bons dompneiaire e bons trobaire e savis e ben parlans e saup tractar mals e bens. et era seigner totas uez
qan seuolia del rei henric dengla
terra edel fill de lui. mas totzte(m)ps
uolia quill aguesson gerra ensems
lo paire el fills eill fraire luns ab
lautre. etotztemps uolc qel reis de
franssa el reis denglaterra agessen
gerra ensems. esil auian patz ni
treua ades se penaua eis p(er)cassaua
ab sos siruentes de desfar lapatz. ede-
mostraua cum chascuns era desonratz
enlapatz. esinac degrans bens edeg(ra)ns
mals daisso qel mesclet entre lor. esi
enfetz mains bons siruentes. dels cals
ena aissi plusors escritz.
  • letto 330 volte

Canzoniere F

  • letto 352 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [22]

  • letto 270 volte

edizione diplomatica

  62v
              Ertrans de born si fo us caste-
              llans del euesqat de p(er)egors.
              Seigner dun castel qui avia
              nom autafort. totz te(m)ps ac
              guerra co(m) totz lo seus uesis.
cu(m) lo co(m)te de p(er)egor e cu(m) leuesco(m)te
de le moges. e cu(m) son fraire costan
tin. e cu(m) Richart. tant qant fo coms
de piteus. Bos caualiers fo. e bos
guirriers. ebos do(m)pneiaire. ebos
trobaire. e sauis e ben parlanz. e
saup ben tractar mals e bes. Sei-
gner era totas uez qant se uolia-
del rei henric. e del fill de lui. Mas
totz te(m)ps uolia qe ill. aguessen gue(r)
ra en sems. lo paire el fillz eil fraire
lu(n)s elautre. E totz te(m)ps qe lo reis de
fransa. elo reis henrics dangelter
ra aguessen guerra ensems. Esill
agron paz ni trega ades se penet
cum sos siruentes de desfarla paz
e de mostrar cum chascus era des
honratz en lapatz. Esi nac degranz
bens e degranz mals.
 
  • letto 304 volte

edizione diplomatico-interpretativa

              Ertrans de born si fo us caste-
              llans del euesqat de p(er)egors.
              Seigner dun castel qui avia
              nom autafort. totz te(m)ps ac
              guerra co(m) totz lo seus uesis.
cu(m) lo co(m)te de p(er)egor e cu(m) leuesco(m)te
de le moges. e cu(m) son fraire costan
tin. e cu(m) Richart. tant qant fo coms
de piteus. Bos caualiers fo. e bos
guirriers. ebos do(m)pneiaire. ebos
trobaire. e sauis e ben parlanz. e
saup ben tractar mals e bes. Sei-
gner era totas uez qant se uolia-
del rei henric. e del fill de lui. Mas
totz te(m)ps uolia qe ill. aguessen gue(r)
ra en sems. lo paire el fillz eil fraire
lu(n)s elautre. E totz te(m)ps qe lo reis de
fransa. elo reis henrics dangelter
ra aguessen guerra ensems. Esill
agron paz ni trega ades se penet
cum sos siruentes de desfarla paz
e de mostrar cum chascus era des
honratz en lapatz. Esi nac degranz
bens e degranz mals.
[B]ertrans de Born si fo us castellans del evesqat de Peregors, seigner d’un castel qui avia nom Autafort. Totz temps ac guerra com totz lo seus vesis: cum lo comte de Peregor e cum le vescomte de Lemoges, e cum son fraire Constantin e cum Richart tant qant fo coms de Piteus.
Bos cavaliers fo e bos guirriers e bos dompneiaire e bos trobaire e savis e ben parlanz e saup ben tractar mals e bes.
Seigner era totas vez qant se volia del rei Henric e del fill de lui mas totz temps volia qe ill aguessen guerra ensems, lo paire e·l fillz e il fraire l’uns e l’autre e totz temps  qe lo reis de Fransa e lo reis Henrics d’Angelterra aguessen guerra ensems.
E s’ill agron paz ni trega ades se penet cum sos sirventes de desfar la paz e de mostrar cum chascus era deshonratz en la patz e si n’ac de granz bens e de granz mals.
  • letto 288 volte

Canzoniere I

  • letto 446 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [45]

  • letto 290 volte

edizione diplomatica

          174v
 
 
BErtrans de born si fo un castellans del eues-
qat de peiregors. Sei(n)gner dun castel q(ue) auia
nom aut<r>afort. Totz te(m)ps ac guerra co(m) totz
los sieus uesins.Co(m) lo comte de peiregors. Ecom
lo uesco(n)te de lemoges ecom son fraire co(n)sta(n)ti.
Eco(m) richartz tant qua(n)t fo coms de peitieus. bons
caualliers fo ebons guerrers. ebons domneiaire.
ebons trobaire.esauis ben parlanz. esaup ben
tractar mals ebens.Sei(n)gner era totas ues qan
se uolia del rei enric edel fils de lui. Mas totz
te(m)ps uolia queill aguessen guerra ensems lo
paire el fils. el fraire luns co(m) lautre. Etoz te(m)ps
uolc q(ue) lo reis de fransa el reis dengleterra.a
guessen guerra ensems. Esil aguen patz ni
treua. Ades se penet co(m) ses siruentes de far
ede mostrar com cascuns era desonratz en a-
quella patz. Esi nac de grans bens ede grans
mals.
                                                viiij.                                                         
  • letto 460 volte

edizione diplomatico-interpretativa

  174v
BErtrans de born si fo un castellans del eues-
qat de peiregors. Sei(n)gner dun castel q(ue) auia
nom aut<r<afort. Totz te(m)ps ac huerra co(m) totz
los sieus uesins. Co(m) lo comte de peiregors. Ecom
lo uesco(m)te de lemoges ecom son fraire co(n)sta(n)ti.
Eco(m) richartz tant qua(n)t fo coms de peitieus. bons
caualliers fo ebons guerrers. ebons domneiaire.
ebons trobaire. esauis ben parlanz. esaup ben
tractar mals ebens. Sei(n)gner era totas ues qan
se uolia del rei enric edel fils de lui. Mas totz
te(m)ps uolia queill aguessen guerra ensems lo
paire el fils. el fraire luns co(m) lautre. Etoz te(m)ps
uolc q(ue) lo reis de fransa el reis dengleterra. a
guessen guerra ensems. Esil aguen patz ni
treua. Ades se penet co(m) ses siruentes de far
ede mostrar com cascuns era desonratz en a-

 
Bertrans de Born si fo un castellans del evesqat de Peiregors, seigner d’un castel que avia nom Autafort. Totz temps ac guerra con totz los sieus vesins: com lo comte de Peireguors e com lo vescomte de Lemoges e com son fraire Constantin e con Richartz, tant quant fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerrers e bons domneiaire e bons trobaire e savis e ben parlanz e saup ben tractar mals e bens. Seigner era totas vetz, quan se volia, del rei Enric e del fils de lui. Mas tos temps volia que⋅ill aguessen guerra ensems lo paire e⋅l fils e⋅l fraire l’uns con l’autre e toz temps volc que lo reis de Fransa e⋅l reis d’Engletera aguessen guerra ensems. E s’il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far e de mostrar con cascuns era desonratz en aquella patz; e si n’ac de grans bens e de gran mals.  viiij.
quella patz. Esi nac de grans bens ede grans
mals.
                                                           viiij.
 
  • letto 338 volte

Canzoniere K

  • letto 363 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [46]

  • letto 287 volte

edizione diplomatica

  159 v
                 BErtrans de born. si fo un castellans del e-
uesquat de peireguors. Seigner dun ca
stel que auia nom autafort. Totz temps
ac guerra con totz los sieus uesins. Comlo co(m)-
te de peireguors. Ecom lo uescomte de le-
moges ecom son fraire constantin. Econ ri-
chartz tant quant fo coms de peitieus. bo(n)s
caualliers fo ebons guerrers. Ebons dom-
neiaire. Ebons trobaire. Esauis eben pa(r)la(n)z.
Esaup ben tractar mals ebens. Seigner
era totas uetz quan se uolia del rei enric. edel
fils de lui. Mas tos te(m)ps uolia queill ague-
ssen guerra ensems. lo paire el fils. El fraire
luns co(n) lautre. Etoz te(m)ps uolc q(ue) lo reis d(e) fra(n)sa.
el reis dengletera. Aguessen guerra ensems.
Esil ague(n) patz ni treua. Ades se penet co(n)sos sir-
uentes de far ede mostrar co(n) cascu(n)s era deso(n)raz
en aquella patz. Esinac de grans bens ede
grans mals.

 
  • letto 315 volte

edizione diplomatico-interpretativa

  159v
BErtrans de born. si fo un castellans del e-

uesquat de peireguors. Seigner dun ca

stel que auia nom autafort. Totz temps

ac guerra con totz los sieus uesins. Comlo co(m)-

te de peireguors. Ecom lo uescomte de le-

moges ecom son fraire constantin. Econ ri-

chartz tant quant fo coms de peitieus. bo(n)s

caualliers fo ebons guerrers. Ebons dom-

neiaire. Ebons trobaire. Esauis eben pa(r)la(n)z.

Esaup ben tractar mals ebens. Seigner

era totas uetz quan se uolia del rei enric. edel

fils de lui. Mas tos te(m)ps uolia queill ague-

ssen guerra ensems. lo paire el fils. El fraire

luns co(n) lautre. Etoz te(m)ps uolc q(ue) lo reis d(e) fra(n)sa.

el reis dengletera. Aguessen guerra ensems.

Esil ague(n) patz ni treua. Ades se penet co(n)sos sir-

uentes de far ede mostrar co(n) cascu(n)s era deso(n)raz

en aquella patz. Esinac de grans bens ede

grans mals.
Bertrans de Born si fo un castellans del evesqat de Peiregors, seigner d’un castel que avia nom Autafort. Totz temps ac guerra con totz los sieus vesins: com lo comte de Peireguors e com lo vescomte de Lemoges e com son fraire Constantin e con Richartz, tant quant fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerrers e bons domneiaire e bons trobaire e savis e ben parlanz e saup ben tractar mals e bens. Seigner era totas vetz, quan se volia, del rei Enric e del fils de lui. Mas tos temps volia que⋅ill aguessen guerra ensems lo paire e⋅l fils e⋅l fraire l’uns con l’autre e toz temps volc que lo reis de Fransa e⋅l reis d’Engletera aguessen guerra ensems. E s’il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far, e de mostrar con cascuns era desonratz en aquella patz; e si n’ac de grans bens e de gran mals.
  • letto 350 volte

Vida B

  • letto 498 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 414 volte

Canzoniere E

  • letto 346 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [47]

  • letto 275 volte

edizione diplomatica

210  

[B]ertran deborn si fo de lemozi […]
coms dautafort. quei auia prop
demil homes. (et) auia fraires ecuiauals
dezcretar. si no fos lo reis danclater-
ra. molt fo bon trobador de sirventes.
(et) anc nofes chansos fors doas. el reis
darago donet per moiller. las chansos
denguiraut deborneill asos sirventes.
(et) aquel que cantava per el auia n-
om pepial. (et) era azautz hom ecortes.
eclamaua rassa lo comte debretanha.
elo rei dancla terra oc eno. el rei io-
ue son fill marinier. (et) auia aital u
zatge cades fazia mesclar guerra en-
trels baros. efes mesclar lopairel fill
dancla terra. tant entrol ioue rei fo
mortz. dun cairel. enun  castel debertr-
an deborn. ebertran deborn sis uana-
ua. quel cuiaua tan ualer. que ia no
cuiaua que totz sos sens lagues mes-
tier. epueis lo veis lo pres. equant
lac pres. el li dis bertran. auraus en-
cara mestier totz uostre sens. (et) elres
pos quel auia tot son sen perdut quan
lo rei ioues morit. adonx si ploret lo
reis deson fill. eperdonet li el uestit.
eill det terras (et) honors. euisquet lon-
guamen el setgle. epueis  rendet se al
orde de sistel. (et) aqui trobares de sos
sirventes.

 

  • letto 312 volte

edizione diplomatico-interpretativa

   
[B]ertran deborn si fo de lemozi […]
coms dautafort.quei auia prop
demil homes. (et) auia fraires ecuiauals
dezeretar. si no fos lo reis danclater-
ra. molt fo bon trobador de siruentes.
(et) anc nofes chansos fors doas. el reis
darago donet per moiller. las chansos
denguiraut deborneill asos sirventes.
(et) aquel que cantaua per el auia n-
om pepial. (et) era azautz hom ecortes.
eclamaua rassa lo comte debretanha.
elo rei dancla terra oc eno. el rei io-
ue son fill marinier. (et) auia aital u
zatge cades fazia mesclar guerra en-
trels baros. efes mesclar lopairel fill
dancla terra. tant entrol ioue rei fo
mortz. dun cairel. enun  castel debertr-
an deborn. ebertran deborn sis uana-
ua. quel cuiaua tan ualer. que  ia no
cuiaua que totz sos sens lagues mes-
tier. epueis lo veis lo pres. equant
lac pres. el li dis bertran. auraus en-
cara mestier totz uostre sens. (et) elres
pos quel auia tot son sen perdut quan
lo rei ioues morit. adonx  si ploret lo
reis deson fill. eperdonet li el uestit.
eill det terras (et) honors. euisquet lon-
guamen el setgle. epueis  rendet se al
orde de sistel. (et) aqui trobares de sos
siruentes.
Bertran de Born si fo de Lemozi coms d’Autafort que·i avia prop de mil homes et avia fraires e cui ava·ls dezeretar, si no fos lo reis d’Anclaterra. Molt fo bon trobador de sirventes et anc no fes chansons fors doas.
El reis d’Arago donet per moiller las chansos d’en Guiraut de Borneill a sos sirventes. Et aquel que cantava per el avia nom Pepial, era azautz hom e cortes e clamava Rassa lo comte de Bretanha, lo rei d’Anclaterra Oc-e-No, el rei Iove son fill Marinier et avia aital uzatge c’ades fazia mesclar guerra entre·ls baros;  e fes mesclar lo pair’e·l fill d’Anclaterra,  tant entro·l iove rei fo mortz d’un cairel en un castel de Bertran de Born. E Bertran de Born si·s vanava que·l cui ava tan valer que ia no cui ava que totz sos sens l’agues mestier e pueis lo veis lo pres e quant l’ac pres e·l li dis: ‹‹Bertran avra·us encara mestier totz vostre sens››  et el respos quel avia tot son sen perdut quan lo rei Ioves morit. Adonx si ploret lo reis de son fill e perdonet li e·l vestit e ill det terras et honors e visquet longuamen el setgle e pueis rendet se al orde de Sistel et aqui trobares de sos sirventes.
  • letto 298 volte

Canzoniere R

  • letto 427 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [48]

 

  • letto 275 volte

edizione diplomatica

2v
 
                                                                                          La uida de(n) B(er)tra(n)
Bertran del born fon de lemozi uescoms.del born.
daut fort. q(ue) auia pres de. M. homes. et auia frayres e cuia
uals deseretar. si no fos lo rey de(n)glat(er)ra. mot fe be siruentes.
et anc no fes mas doas cansos. El rey darago donet p(er) mo-
lher sas chansos de(n). Gr. de bornelh als sieus siruentesc. et aq(ue)l
q(ue) cantaua p(er) el auia no(m) papiol. et era azautz e cortes. e clama
ua rassa. lo coms de bretanha. el rey de(n)glat(er)ra. oc (et) no. El rey
ioue so filh marinier. e metia tot so sen en mesclar guerras
e fes mesclar lo payrel filh de(n)glaterra. tan quel ioue rey fo
mortz du(n) cayrel e(n) un castel den b(er)tra(n) del bor(n). e(n). B(er)tra(n) sis uan
aua q(ue)l cuyaua tan valer que nos pensaua q(ue) tot son sen la
gues mestier. E pueys lo rey lo pres. e can fo pres el li
demandet si auia tot so sen q(ue) aras pos aura ops. Et el
respos q(ue)l auia tot lo sen p(er)dut. car tot lo p(er)det ca(n) lo rey ioue
mori. ado(n)x seplorec lo rey de so(n) filh. e p(er)donet li. el uesti el do-
net t(er)ras e onors e uisq(ue)t lo(n)gam(en) el segle. e pueis se re(n)det e(n) lor

de de sistel. et aysi a de sa obra.
 

  • letto 292 volte

edizione diplomatico-interpretativa

Rubrica
La uida de(n) B(er)tra(n)
del born.
Bertran del born fon de lemozi uescoms.
daut fort. q(ue) auia pres de. M. homes. et auia frayres e cuia
uals deseretar. si no fos lo rey de(n)glat(er)ra. mot fe be siruentes.
et ancno fes mas doas cansos. El rey darago donet p(er) mo-
lher sas chansos de(n). Gr. de bornelh als sieus siruentesc. et aq(ue)l
q(ue) cantaua p(er) el auia no(m) papiol. et era azautz e cortes. e clama
ua rassa. lo coms de bretanha. el rey de(n)glat(er)ra. oc (et) no. El rey
ioue so filh marinier. e metia tot so sen en mesclar guerras
e fes mesclar lo payrel filh de(n)glaterra.  tan quel ioue rey fo
mortz du(n) cayrel e(n)un castel den b(er)tra(n) del bor(n). e(n). B(er)tra(n) sis uan
aua q(ue)l cuyaua tan valer que nos pensaua q(ue) tot son sen la
gues mestier. E pueys lo rey lo pres. e can fo pres el li
demandet si auia tot so sen q(ue) aras pos aura ops. Et el
respos q(ue)l auia tot lo sen p(er)dut. car tot lo p(er)det ca(n) lo rey ioue
mori. ado(n)x seplorec lo rey de so(n) filh. e p(er)donet li. el uesti el do-
net t(er)ras e onors e uisq(ue)t lo(n)gam(en) el segle. epueis se re(n)det e(n) lor
de de sistel. et aysi a de sa obra.
 
La vida d’en Bertran del Born.
Bertran del Born fon de Lemozi vescoms d’Autfort que avia pres de mil homes et avia frayres e cui ava·ls deseretar, si no fos lo rey d’Englaterra. Mot fe be sirventes et anc no fes mas doas cansos.
El rey d’Arago donet per molher sas chansos d’en Guiraut de Bornelh a·ls sieus sirventesc et aquel que cantava per el avia nom Papiol et era azautz e cortes e clamava Rassa lo coms de Bretanha, el rey d’Englaterra Oc-et-No, el rey Iove so filh Marinier e metia tot so sen en mesclar guerras e fes mesclar lo payr’e·l filh d’Englaterra  tan que·l Iove rey fo mortz d’un cayrel en un castel d’en Bertran del Born.
En Bertran si·s vanava que·l cuy ava tan valer que nos pensava que tot son sen l’agues mestier.
E pueys lo rey lo pres e can fo pres el li demandet si avia tot so sen que aras pos aura ops, et el
respos que·l avia tot lo sen perdut car tot lo perdet can lo rey Iove mori.
Adonx se ploret lo rey de son filh e perdonet li e·l vesti e·l donet terras e onors e visquet  longamen el segle e pueis se rendet en l’orde de Sistel et aysi a de sa obra.
  • letto 346 volte

A! Lemozin, francha terra cortesa

  • letto 216 volte

Ar ver la coindeta sazos

  • letto 515 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 299 volte

Canzoniere A

  • letto 276 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [49](196r)

 
Al manoscritto [50](196v)

  • letto 146 volte

Edizione diplomatica

196r  
Bertrans deborn.
AR uen la coindeta sazos. Que ari-
baran nostras naus. Euenral reis
gaill artz epros. Canc lo reis richartz
non fo taus. Adoncs ueirem aur (et) ar-
gen despedre. peirieiras far destra-
par edestendre. Murs esfondrar tors 
baissar. edissendre. Els enemics enca
denar eprendre.
 
Ges nom platz de nostres baros. Qant
faitz sagramens non sai caus. P(er) sois
nestaran uergoignos. Cum lo lops qal
latz es enclaus. Qand nostre reis poi-
ra mest nos atendre. Qastriers nuills
dels nonsen poira defendre. Anz dirant
tuich mi non pot hom mesprendre. De
nuill mal plaich anz mi uuoil a uos
rendre.
 
Bella mes preissa deblessos. Cubertz e
teins eblancs eblaus. dentressems e
de gonfanos. de diuers colors entren
taus. Tendas etraps erics pauaillons
tendre. Lanssas frassar escutz traucar
efendre. Elmes brunitz ecolps donar
eprendre.
 
Nom platz compaigna de blascos. Ni
delas putanas uenaus. Sacs 
demoutos. Mes laitz qand
son uengut defraus. Emainadier es
cars deuria hom pendre. Eric homen
 
196v  
can son donar uol uendre. Endomp
nescarsa nois deuria hom entendre.
Q(ue) p(er) aurer pot plegar edestendre.
 
Bom sap lusatges qal leos. Qa ren ue(n)-
cuda non es maus. Mas controrgoill
es orgoillos. El reis non a baros aitaus.
Anz qan uezon que sos affars es men
dre. Poigna chascus cossil puosca mes-
prendre. Enous cuietz q(ue)u fassa motz
auendre. Mas p(er) ric bar deu hom tot
iorn contendre.
 
  • letto 172 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 144 volte

Canzoniere D

  • letto 302 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto


 

  • letto 112 volte

Edizione diplomatica

125r  
 
B(ertran).idem.
AR uei la coindetas sasos. Q(ue) aribaran
nostras naus. Euenral reis gaill arz
epros. Qanc lo reis richarz no fota
us.Adoncs ueiremaur etargen despendre.
peireiras far destrapar edestendre. Murs e
fondar tors baissar edeissendre. Els enemics
encadenar eprendre.
 
Ges nom plaz denostres baros. Qan faig
sagramenz non si caus. perso nestaran
uergoingons. Com lolops calaz es enclaus.
Qan nostre reis poira mes nos atendre.  Q(ue)
stiers nuillz dels no sen poiran deffendre.
Anz diran tuit ni no(n) podom mesprendre.
De nuill mai plait anz mi uoill anos ren-
dre.
 
Bellamespresa deblezos. Cuberz de tenz uer
meillz eblaus. Dentreseingz ede (con)fano(n)s.
de diuersas colors tretaus. Tendas etraps
erics pauillons tendre. Lansas frasar escuz
trancar efendre. Elmes broniz granz colps
donar eprendre.
 

Ges nom plaz compaingna debasclons. Ni de
las putanas uenaus. Sacs
demoutos. Mes laiz tan son uenguz
desfraus. Emainader escars deuriom pren
dre. Eric home qan son donar uol uendre.
En domnescarsa nous deuriom entendre.
Q(ue) per auer spot plegar edefendre.
 
Ben sap lusage cal leos. Qanc areueruda
no fo maus. Mas controrguoill es orgu
oillos. El reis non a baros aitaus. Anz qan
uezen qel sieus affanz es mendre. Pogna cas
cus (con)ssill puosca mesprendre. Enous cuges
qeu fassa moz auendre. Mas per ric bar de
uom tot iorn contendre.

  • letto 175 volte

Edizione diplomatico - interpretativa

  I
AR uei la coindetas sasos. Q(ue) aribaran
nostras naus. Euenral reis gaill arz
epros. Qanc lo reis richarz no fota
us.Adoncs ueiremaur etargen despendre.
peireiras far destrapar edestendre. Murs e
fondar tors baissar edeissendre. Els enemics
encadenar eprendre.
 
Ar vei la coindetas sasos
que aribaran nostras naus
e venra·l reis gaillarz e pros,
q’anc lo reis Richarz no fo taus.
Adoncs veirem aur et argen despendre,
peireiras far destrapar e destendre,
murs efondar tors baissar e deissendre
e·ls enemics encadenar e prendre
 
  II
Ges nom plaz denostres baros. Qan faig
sagramenz non si caus. perso nestaran
uergoingons. Com lolops calaz es enclaus.
Qan nostre reis poira mes nos atendre.  Q(ue)
stiers nuillz dels no sen poiran deffendre.
Anz diran tuit ni no(n) podom mesprendre.
De nuill mai plait anz mi uoill anos ren-
dre.
 
 
Ges no·m plaz de nostres baros
q’an faig sagramenz non si caus;
per so n’estaran vergoingons
com lo lops c’alaz es enclaus
qannostre reis poira mesnos atendre;
qu’estiers nuillz d’els no s’en poiran deffendre,
anz diran tuit ni non pod om mesprendre
de nuill mai plait, anz mi voill a nos rendre.
 

 
 

  III
Bellamespresa deblezos. Cuberz de tenz uer
meillz eblaus. Dentreseingz ede (con)fano(n)s.
de diuersas colors tretaus. Tendas etraps
erics pauillons tendre. Lansas frasar escuz
trancar efendre. Elmes broniz granz colps
donar eprendre.
 
Bella m’es presa de blezos
cuberz de tenz vermeillz e blaus,
d’entreseingz e de confanons
de diversas colors tretaus,
tendas e traps e rics pavillons tendre,
lansas frasar, escuz trancar e fendre
elmes broniz granz colps donar e prendre
  IV
Ges nom plaz compaingna debasclons. Ni de
las putanas uenaus. Sacs 
demoutos. Mes laiz tan son uenguz
desfraus. Emainader escars deuriom pren
dre. Eric home qan son donar uol uendre.
En domnescarsa nous deuriom entendre.
Q(ue) per auer spot plegar edefendre.
 
Ges no·m plaz compaingna de blasclons
ni de las putanas venaus.
Sacs de moutos,
m’es laiz, tan son venguz desfraus,
E mainader escars deuri’om pendre
e ric home,qan son donar vol vendre.
En domn’escarsa no·usdeuri’om entendre
que per averspot plegar e defendre.
 
  V
Ben sap lusage cal leos. Qanc areueruda
no fo maus. Mas controrguoill es orgu
oillos. El reis non a baros aitaus. Anz qan
uezen qel sieus affanz es mendre. Pogna cas
cus (con)ssill puosca mesprendre. Enous cuges
qeu fassa moz auendre. Mas per ric bar de
uom tot iorn contendre.
Ben sap l’usagec’a·l leos
q’anca re veruda no fo maus,
mas contr’orguoill es orguoillos.
E·l reis non a baros aitaus,
anz, qan vezen qel sieus affanz es mendre,
pogna cascus conssi·ll pousca mesprendre.
E no·us cuges qu’eu fassa moz a vendre,
mas per ric bar deu om tot jorn contendre
  • letto 132 volte

Canzoniere I

  • letto 264 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto I (175v-176r)

  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

175v-176r  


.

 

Bertrans del born.                                       XV.
AR uen la coindeta sasos. Quez aribana(n) no-
stras naus. Euenral reis gaillartz epros.
Quanc lo reis richartz no(n) fo taus. Adoncs ueire(m)
aur et argen despendre. pereiras far destrapar ede-
stendre. Murs efondar tors baissar edeisendre.
Els enemics encadenar eprendre.
 
Ges nom platz de nostres baros. Quan fag segra-
menz no(n) fai caus. P(er) so nestaran uergoi(n)gnos. Co(m)
lo lops quan lazos lenclaus. Quan nostre reis
poira mes nos atendre. Questiers nuillz delz no
sen poiran defendre. Anz diran tuit ni non po-
don mesprendre. De nuill mal plaitz anz mi uo-
ill auos rendre.
 
Bella mes preissa de blezos. Cubertz de tenz bla-
ncs uermeillz eblaus. Dentresei(n)gz ede co(n)fanos.
De diuersas colors treretaus. Tendas etraps e
rics pauillons tendre. Lansas fransar escutz tra(n)-
car efendre. El mes bornitz granz colps donar
eprendre.
 
Ges nom plan co(m)pai(n)gna de basclos. Ni de las
putanas uenaus. Sacs des montous. Mes laitz
tan son uengut deffraus. Emainader escars de-
uriom prendre. Eric home quan son donar uol

uendre. Endo(m)pnes carsa nos deuriom ente(n)dre.
Que p(er) auer pot plegar edefendre.
 
Ben sap lusatges cal leos. Quancare ueruda
no fo maus. Mas controrgoill es orgoilhs. El
reis no(n) abaros aitaus. Anz tan uezen quel seus
afars es mendre. Pogna cascu(n)s cossil poscon mes-
prendre. Enous cuges q(ue)u fassa motz auendre.
Mais p(er) ric bar deu om tot iorn contendre.        
                                                                                                                                                         
  • letto 164 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
Bertrans del born.                                                XV.

AR uen la coindeta sasos. Quez aribana(n) no-stras naus. Euenral reis gaillartz epros.
Quanc lo reis richartz no(n) fo taus. Adoncs ueire(m)
aur et argen despendre. pereiras far destrapar ede-stendre. Murs efondar tors baissar edeisendre.
Els enemics encadenar eprendre.
 

Ges nom platz de nostres baros. Quan fag segra-
menz no(n) sai caus. P(er) so nestaran uergoi(n)gnos. Co(m)
lo lops quan lazes lenclaus. Quan nostre reis
poira mes nos atendre. Questiers nuillz delz no
sen poiran defendre. Anz diran tuit ni non po-
don mesprendre. De nuill mal plaitz anz mi uo-
ill auos rendre.
 

Bella mes preissa de blezos. Cubertz de tenz bla-
ncs uermeillz eblaus. Dentresei(n)gz ede co(n)fanos.
De diuersas colors treretaus. Tendas etraps e
rics pauillons tendre. Lansas fransar escutz tra(n)-
car efendre. El mes bornitz granz colps donar
eprendre.
 

Ges nom platz co(m)pai(n)gna de basclos. Ni de las
putanas uenaus. Sacs des montous. Mes laitz
tan son uengut deffraus. Emainader escars de-
uriom prendre. Eric home quan son donar uol
uendre. Endo(m)pnes carsa nos deuriom ente(n)dre.
Que p(er) auer pot plegar edefendre.
 

Ben sap lusatges cal leos. Quancare ueruda
no fo maus. Mas controrgoill es orgoilhs. El
reis no(n) abaros aitaus. Anz tan uezen quel seus
afars es mendre. Pogna cascu(n)s cossil poscon mes-
prendre. Enous cuges q(ue)u fassa motz auendre.
Mais p(er) ric bar deu om tot iorn contendre                                      

Bertrans de Born.                                  XV.    
Ar ven la coindeta sasos
quez aribanan nostras naus
e venra·l reis gaillartz e pros,
qu’anc lo reis Richartz non fo taus.
Adoncs veirem aur et argen despendre, pereiras far destrapar e destendre,
murs efondar tors baissar e deisendre
e·ls enemics encadenar e prendre.  

Ges no·m platz de nostres baros
qu’an fag segramenz non sai caus;
per so n’estaran vergoingnos.
com lo lops qu’an l’azes l’enclaus.
quan nostre reis poira mes nos atendre; qu’estiers nuillz d’elz no s’en poiran defendre, anz diran tuit ni non pod on mesprendre nuill mal plaitz, anz mi voill a vos rendre.  

Bella m’es preissa de blezos
cubertz de tenz blancs, vermeillz e blaus, d’entreseingz e de confanos
de diversas colors treretaus,
tendas e traps e rics pavillons tendre, lansas frasar (“n” espunta), escutz trancar e fendre. el mes bornitz, granz colps donar e prendre.  

Ges no·m platz compaingna de basclos
ni de las putanas venaus
sacs des montous,
m’es laitz, tan son vengut deffraus.
E mainader escars deuri’om prendre.
e ric home, quan son donar vol vendre.
En dompn’ escarsa no·s deuri’om entendre que per aver pot plegar e defendre.  

Ben sap l’usatges c’a·l leos.
qu’anc a re veruda no fo maus,
mas contr’orgoill es orgoilhs.
E·l reis non abaros aitaus,
anz tan vezen que·l seus afars es mendre, pogna cascuns cossi·l poscon mesprendre. e no·us cuges qu’eu fassa motz a vendre, mais per ric bar deu om tot iorn contendre.



 

  • letto 131 volte

Canzoniere K

  • letto 260 volte

Riproduzione Fotografia

Al Manoscritto [51]

  • letto 157 volte

Edizione Diplomatica

161r  
Bertrams de born. XVI.
AR uen la coindeta sasos. Quez aribara(n)
nostras naus. Euenral reis gaillarz e
pros. Quanc lo reis richartz no(n) fo taus.
Adoncs ueirem aur (et) argen despendre. Pe-
reiras far destrapar edestendre. Murs effo(n)dar
tors baisar edeisendre. Els enemics encade
nar eprendre.
 
Ges nom platz de nostres baros. Qa(n) fag
sagramenz no(n) sai caus. P(er) so nestaran uergo
ingnos. Cum lo lops qan lazes len claus. Qa(n)
nostre reis poira mes nos atendre. Questie(r)s
nuillz delz no sen poiran deffendre. Anz dira
tuit ni non podon mesprendre. De nuill
mal plaitz anz mi uoill auos rendre.
 
Bella mes preissa de blezos. Cubertz de tenz
blancs uermeillz e blaus. Dentreseingz ede
confanons. De diuersas colors treretaus.
Tendas etraps erics pauillons tendre. Lan
sas frasar escutz trancar efendre. El mes
bornitz granz colps donar eprendre.
 
Ges non platz co(m)paigna de basclos. Ni de
las putanas uenaus. Sacs des
moutous. Mes laiz tan son uengut deffraus.
Emainader escars deuriom prendre. Eric
om˂o˃e qan son donar uol uendre. Endomnes
carsa nos deuriom entendre. Que per aue(r)
pot plegar edefendre.
 
Ben sap lusatges cal leos. Qanc are ue-
ruda no(n) fo maus. Mas controrgoill es or-
goilhs. El reis no(n) abaros aitaus. Anz tan ue-
zen quel seus affars es mendre. Pogna ca-
scuns cossil poscon mesprendre. Enous cu-
ges queu fassa motz auendre. Mas per ric
bar deu om tot iorn contendre.
 
 
 
  • letto 227 volte

Belh m'es quan vey camjar lo senhoratge

  • letto 602 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 307 volte

Canzoniere C

  • letto 230 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [52]

  • letto 165 volte

Edizione diplomatica

139v  
Bertran de born
BElh mes quan  uey ca(m)
iar lo cenhoratge. els
uiels lairan als ioues
lurs maizos. e quas
ars pot giquir a son linhatge.
aitans defans que lus puesc
esser pros. La doncs mes belh
quel segle denouelh. mielhs q(ue)
per flor ni per chantar daizelh.
e qui dona ni senhor pot camjar.
uielh per ioue  ben deu denouelar.
Vielha la tenc dona pus ca pel
aya. (et) es uielha quan caualier
non a. uielha la tenc si de dos
drutz sa paya. (et) es uielha si a
uols hom lo fa. uielha la tenc
sia ma dins son castelh. et es
uielha que trop uuelha parlar.
Ioues dona que sap honrar pa
ratge. (et) es ioues per bos fagz
quan los fa. ioues se te quan a
adreg coratge. e uas bon pretz.
 
140r  
auol mestier non a. ioue se te
quan guarda son cors belh. (et)
es ioues dona quan bes capdel.
ioue se te quan noy cal deuinar.
quab belh iouent se guart de
Ioues es hom que malestar.
lo sieu ben enguatge. (et) es ioues
quan es ben sofraifos. ioues se
te quan prol costa ostatge. (et) es
ioues quan fa estraguat dos. io
ues se te quan art larquael uai
telh. e fai estorn e uoura e fe(n)
belh. ioue se te quan li plai do(n)
neyar. (et) es ioues quan ben la
man iuglar.
Uielhs es rier hom quan de
no mer en garge. e li sobra blat
e uis e bacos. per uielh lo tenc
quan liurahuous e fromatge.
a iorn carnal si e sos compa
nhos. per uielh quan uiest ca
pa sobre mantelh. e uielh si a
caual quom sieu apelh. per
uielh quan nol plai domneyars.
e uielh si pot guandir ses bara.
Mon siruentese port e tar.
uielh e nouelh. arnaut iuglar
a richart quel capdelh. e la the
zaur uielh nouuelha massar.
quab thezaur ioue pot pretz
guazanhar. 
 
  • letto 188 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Bertran de born
BElh mes quan  uey ca(m)
iar lo cenhoratge. els
uiels lairan als ioues
lurs maizos. e quas
ars pot giquir a son linhatge.
aitans defans que lus puesc
esser pros. La doncs mes belh
quel segle denouelh. mielhs q(ue)
per flor ni per chantar daizelh.
e qui dona ni senhor pot camjar.
uielh per ioue  ben deu denouelar.
Bertran de born
BElh mes quan  vey camiar lo cenhoratge
els viels lairan als ioves lurs maizos
e quas ars pot giquir a son linhatge
aitans defans que lus puesc esser pros
La doncs mes belh quel segle denovelh
mielhs que per flor ni per chantar daizelh
e qui dona ni senhor pot camjar
vielh per iove  ben deu de novelar
  II
Vielha la tenc dona pus ca pel
aya. (et) es uielha quan caualier
non a. uielha la tenc si de dos
drutz sa paya. (et) es uielha si a
uols hom lo fa. uielha la tenc
sia ma dins son castelh. et es
uielha que trop uuelha parlar.
 
Vielha la tenc dona pus ca pelaya
et es vielha quan cavalier non a
vielha la tenc si de dos drutz sa paya
et es vielha si a vols hom lo fa
vielha la tenc sia ma dins son castelh
et es vielha que trop vuelha parlar
 
  III
Ioues dona que sap honrar pa
ratge. (et) es ioues per bos fagz
quan los fa. ioues se te quan a
adreg coratge. e uas bon pretz.
auol mestier non a. ioue se te
quan guarda son cors belh. (et)
es ioues dona quan bes capdel.
ioue se te quan noy cal deuinar.
quab belh iouent se guart de
Ioves dona que sap honrar paratge
et es ioves per bos fagz quan los fa
ioves se te quan a adreg coratge
e vas bon pretz
avol mestier non a
iove se te quan guarda son cors belh
et es ioves dona quan bes cap del
iove se te quan noy cal devinar
quab belh iovent se guart de

 

  IV
Ioues es hom que malestar.
lo sieu ben enguatge. (et) es ioues
quan es ben sofraifos. ioues se
te quan prol costa ostatge. (et) es
ioues quan fa estraguat dos. io
ues se te quan art larquael uai
telh. e fai estorn e uoura e fe(n)
belh. ioue se te quan li plai do(n)
neyar. (et) es ioues quan ben la
man iuglar.
Ioves es hom que mal estar
lo sieu ben enguatge
et es ioves quan es ben sofraifos
ioves se te quan prol costa ostatge
et es ioves quan fa estraguat dos
ioves se te quan art larqua el vaitelh
e fai estorn e voura e fen belh
iove se te quan li plai donneyar
et es ioves quan ben la man iuglar
  V
Uielhs es rier hom quan de
no mer en garge. e li sobra blat
e uis e bacos. per uielh lo tenc
quan liurahuous e fromatge.
a iorn carnal si e sos compa
nhos. per uielh quan uiest ca
pa sobre mantelh. e uielh si a
caual quom sieu apelh. per
uielh quan nol plai domneyars.
e uielh si pot guandir ses bara.
Vielhs es rier hom quan deno mer engarge
e li sobra blat e vis e bacos
per vielh lo tenc quan livra huous e fromatge
a iorn carnal si e sos companhos
per vielh quan viest capa sobre mantelh
e vielh si a caval quom sieu apelh
per vielh quan nol plai domneyars
e vielh si pot guandir ses bara
  VI
Mon siruentese port e tar.
uielh e nouelh. arnaut iuglar
a richart quel capdelh. e la the
zaur uielh nouuelha massar.
quab thezaur ioue pot pretz
guazanhar. 
Mon sirventese port e tar
vielh e novelh
Arnaut iuglar a Richart quel capdelh
e la thezaur vielh novuelha massar
quab thezaur iove pot pretz guazanhar 
  • letto 139 volte

Canzoniere M

  • letto 260 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [53]

  • letto 175 volte

Edizione diplomatica

  C. 228v
S(enho)r b(er)tan del bort
BEll mes qan uei camiar
lo seinhorage. qel uieilh
laisson alsioues lur ma
issos. e cascus pot laissar enso(m)
linhage. tantz fils qeluns pue-
sca ben esser pros. adoncs mesui(s)
qel segles renouella. miells q(e)
per flor ni per chantar dauzell.
e qi senihor ni donna uol ca(m)iar.
uieilh per loue bes deu renouel
lar.
  
  
  
 
 
 
VJells es totz homs qant nomet
terraengage. e uiells qant ha
uins ni blatz nibacos. per uieilh
lo tenc pos liures ni formage.
aior carnal sino(n) sos compainho(s).
 
 
uiells es qant uest capa sobre
mantell. e uiells qant ha ca
uall qom sieu apell. uiells es
qanuol un lor enpar estar. e
uiells qan pot gandir sesbaratar.
  
 
PEr ioueltenc pos losieu ben en-
gage. ez es ioues qant es bes so-
frachos. pel iouel tenc pos pro
coston ostage. ez es ioues qant
fa estragatz dos. ioues qa(n)t art
farcha nison uaissell. ioues qa(n)
uol bastir cort ecembell. p(er)iouel
tenc qan ben uueilha logar. ez
esioues qan sap gen donneiar.
  
 
 
 
PEr uieilha tenc donna ma capell
aia. ez es uieilha pos cauailhier
non ha. uieilha la tenc pos de
dos drutz si paia. ezes uieilha
qant auols hom loil fa. uieilha
latenc mas amdinz so(n) castell.
ezes uieilha malha ops de fachell.
uieilha la tenc pos leniueion
iuglar. ez es uieilha qan trop
uueilha parllar.
  • letto 171 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
BEll mes qan uei camiar
lo seinhorage. qel uieilh
laisson alsioues lur ma
issos. e cascus pot laissar enso(m)
linhage. tantz fils qeluns pue-
sca ben esser pros. adoncs mesui(s)
qel segles renouella. miells q(e)
per flor ni per chantar dauzell.
e qi senihor ni donna uol ca(m)iar.
uieilh per loue bes deu renouel
lar.
 
Bell mes qan vei camiar lo seinhorage
qel vieilh laisson al sioves lur ma issos
e cascus pot laissar ensom linhage
tantz fils qeluns puesca ben esser pros
adoncs me suis qel segles renovella
miells qe per flor ni per chantar d'auzell 
e qi senihor ni donna vol camiar
vieilh per lo ve bes deu renovellar
 
  II
VJells es totz homs qant nomet
terraengage. e uiells qant ha
uins ni blatz nibacos. per uieilh
lo tenc pos liures ni formage.
aior carnal sino(n) sos compainho(s).
uiells es qant uest capa sobre
mantell. e uiells qant ha ca
uall qom sieu apell. uiells es
qanuol un lor enpar estar. e
uiells qan pot gandir sesbaratar.
 
Vjells es totz homs qant nomet terraengage
e viells qant ha vins ni blatz ni bacos
per vieilh lo tenc pos livres ni formage
aior carnal si non sos compainhos
viells es qant vest capa sobre mantell
e viells qant ha cavall qom sieu apell
viells es qan vol un lor en par estar
e viells qan pot gandir se sbaratar
 
  III
PEr ioueltenc pos losieu ben en-
gage. ez es ioues qant es bes so-
frachos. pel iouel tenc pos pro
coston ostage. ez es ioues qant
fa estragatz dos. ioues qa(n)t art
farcha nison uaissell. ioues qa(n)
uol bastir cort ecembell. p(er)iouel
tenc qan ben uueilha logar. ez
esioues qan sap gen donneiar.
 
Per iovel tenc pos lo sieu ben engage
ez es ioves qant es bes sofrachos
pel iovel tenc pos pro coston ostage
ez es ioves qant fa estragatz dos
ioves qant art farcha ni son vaissell
ioves qan vol bastir cort e cembell
per iovel tenc qan ben vueilha logar
ez es ioves qan sap gen donneiar
 
  IV
PEr uieilha tenc donna ma capell
aia. ez es uieilha pos cauailhier
non ha. uieilha la tenc pos de
dos drutz si paia. ezes uieilha
qant auols hom loil fa. uieilha
latenc mas amdinz so(n) castell.
ezes uieilha malha ops de fachell.
uieilha la tenc pos leniueion
iuglar. ez es uieilha qan trop
uueilha parllar.
 
PEr vieilha tenc donna ma capellaia
ez es vieilha pos cavailhier non ha
vieilha la tenc pos de dos drutz si paia
ez es vieilha qant avols hom loil fa
vieilha la tenc mas amdinz son castell
ez es vieilha malha ops de fachell
vieilha la tenc pos le niveion iuglar
ez es vieilha qan trop vueilha parllar
 
  • letto 202 volte

Be·m platz lo gais temps de pascor

  • letto 211 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 156 volte

Canzoniere A

  • letto 146 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto 
A 213r

  • letto 85 volte

Edizione diplomatica

   

Guillems desaint gregori s(er)uentes 

BEm plai lo gais temps de pascor. 

Que fai fuoillas eflors uenir.

Eplai me qand auch labaudor. 

dels aulzels que fant retentir. 

Lo chant p(er) lo boscatge. 

Eplai me qand uei p(er) los 

pratz. tendas epauaillons fermatz. et 

ai grand alegratge. Qan uei per cam-

paignas rengatz. Caualliers ecauals 

armatz.

Eplatz mi qan licorredor. fant las 

gens elauer fugir. Eplatz me q(ua)n uei 

apres lor. Graren darmatz corren ue- 

nir. Eplatz me emon coratge. q(ua)n uei 

fortz chastels assetgatz. Els barris rotz 

(et) esfondratz. Euei lost elribatge. qes 

tot entorn claus defossatz.ablissas de 

fortz pals serratz.

Et atressim platz deseignor. 

Qand es primiers alenuazir. En caual armatz 

ses temor. Caissi fai los sieus enardir. 

Ab ualen uassalatge. Epois q(ue)lestorns 

es mesclatz. Chascus deu esser acesm-

atz. E segres dagradatge. Que nuills 

hom non es renpresatz. tro qa mains 

colps pres edonatz

Massas e brans elms decolor. Escutz trau-

car edesgarnir. Veirem a lintrar deles 

tor. E maing uassal essems ferir. Don 

anaran aratge. Cauail dels mortz edels 

nafratz. E qand er en lestor intratz. 

Chascus hom deparatge. Non pens 

mas dasclar caps ebratz. Car mais ual 

mortz q(ue) uius sobratz. 

Eus dic q(ue) tant noma sabor. Maniar

nibeure nidormir. Cum a qand auch 

cridar alor. dambas las partz et auch

bruir. Cauals uoitz p(er) lombratge. Et 

auch cridar aidatz aidatz. Euei cazer 

p(er) los fossatz. Paucs e grans p(er) lerbatge. 

Euei los mortz q(ue) pels costatz. Ant los 

tronchos ab los cendatz. 

Pros comtessa p(er) la meillor. Canc se 

mires ni mais se mir. Vos ten hom ep(er)

la genssor. dona delmon segon cauch 

dir. Biatritz daut lignatge. Bona do(m)p-

na endigz (et) enfaitz. 

Fonz lai onsorz

tota bontatz. Bella ses maestratge. Vo

stre rics pretz es tant poiatz. q(ue) sobre 

totz es enanssatz.

Baron metetz engatge. Castels euilas 

eciutatz. Enans cus qecs nous gerrei-

atz.

Guillems desaint gregori s(er)uentes 

BEm plai lo gais temps de pascor. 

Que fai fuoillas eflors uenir.

Eplai me qand auch labaudor. 

dels aulzels que fant retentir. 

Lo chant p(er) lo boscatge. 

Eplai me qand uei p(er) los 

pratz. tendas epauaillons fermatz. et 

ai grand alegratge. Qan uei per cam-

paignas rengatz. Caualliers ecauals 

armatz.

Eplatz mi qan licorredor. fant las 

gens elauer fugir. Eplatz me q(ua)n uei 

apres lor. Graren darmatz corren ue- 

nir. Eplatz me emon coratge. q(ua)n uei 

fortz chastels assetgatz. Els barris rotz 

(et) esfondratz. Euei lost elribatge. qes 

tot entorn claus defossatz.ablissas de 

fortz pals serratz.

Et atressim platz deseignor. 

Qand es primiers alenuazir. En caual armatz 

ses temor. Caissi fai los sieus enardir. 

Ab ualen uassalatge. Epois q(ue)lestorns 

es mesclatz. Chascus deu esser acesm-

atz. E segres dagradatge. Que nuills 

hom non es renpresatz. tro qa mains 

colps pres edonatz

Massas e brans elms decolor. Escutz trau-

car edesgarnir. Veirem a lintrar deles 

tor. E maing uassal essems ferir. Don 

anaran aratge. Cauail dels mortz edels 

nafratz. E qand er en lestor intratz. 

Chascus hom deparatge. Non pens 

mas dasclar caps ebratz. Car mais ual 

mortz q(ue) uius sobratz. 

Eus dic q(ue) tant noma sabor. Maniar

nibeure nidormir. Cum a qand auch 

cridar alor. dambas las partz et auch

bruir. Cauals uoitz p(er) lombratge. Et 

auch cridar aidatz aidatz. Euei cazer 

p(er) los fossatz. Paucs e grans p(er) lerbatge. 

Euei los mortz q(ue) pels costatz. Ant los 

tronchos ab los cendatz. 

Pros comtessa p(er) la meillor. Canc se 

mires ni mais se mir. Vos ten hom ep(er)

la genssor. dona delmon segon cauch 

dir. Biatritz daut lignatge. Bona do(m)p-

na endigz (et) enfaitz. 

Fonz lai onsorz

tota bontatz. Bella ses maestratge. Vo

stre rics pretz es tant poiatz. q(ue) sobre 

totz es enanssatz.

Baron metetz engatge. Castels euilas 

eciutatz. Enans cus qecs nous gerrei-

atz.

  • letto 76 volte

Canzoniere B

  • letto 101 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
B 123r

  • letto 79 volte

Edizione diplomatica

Guillems de saint gregori. s(er)ue(n)tes.

BEm platz lo gais temps de pas-

cor. Q(ue) fai foillas eflors uenir. e

plaz mi qand auch labaudor. dels au -

zels q(ue) fant retentir. lo chan p(er) lo boscat-

ge. eplaz me qand vei p(er)los pratz. ten

das epauaillons fermatz. et ai gran 

alegratge. Qand uei p(er) campaignas 

rengatz. caualliers ecauals armatz.

E plaz mi qan licorredor. fant las ge(n)s

elauer fugir. eplaz mi qand uei apres

lor. Granren darmatz apres venir. e 

plaz me emon coratge. Qand uei fortz 

chastels assetgats. els barris rotz (et) esson -

dratz. euei lost el ribatge. Qes tot entorn 

claus de fossatz. ablissas defortz pals 

serratz.

Et atressim plaz deseignor. Qand es 

primiers alenuazir. en caual armatz 

ses temor. caissi fai los sieus enardir 

ab ualen uassalatge. epois q(ue) lestorns 

es mesclatz. chascus deu esser acesmatz.

esegrel dagradatge. Q(ue) nuills ho(m) non 

es ren prezatz. tro qa mains colps pre(s) 

e donats.

Massas ebrans elms de color. escutz 

trancar edesgarnir. Veirem alintrar 

delestor. emaint uassal essems ferir.

donc anaran aratge. cauaill dels ni-

ortz edels nafratz. eqand er enlestor 

intratz. chascus hom deparatge. non

pens mas dasclar caps ebratz. Q(ue) mais 

ualmortz q(ue) uius sobratz.

Eus dic q(ue) tant noma sabor. Ma(n)iars

ni beure ni dormir. cu(m)a qand auch

cridar alor. dambas las partz et 

auch bruir. cauals uoitz p(er)lombrat 

ge. et auch cridar aidatz aidatz. e

uei cazer p(er) los fossatz. paucs egra(n)s 

p(er) lerbatge. euei los mortz q(ue) pels co 

statz. ant los troncons ablos cendatz.

Pros comtessa p(er) lameillor. canc se 

mires ni mais semir. Vos ten hom

E p(er) la genssor. dompna del mon segon

qauch dir. biatriz daut lignatge.

bona dona enditz (et) en faitz. fons lai

on sortz tota beutatz. bella ses maes

tratge. Vostre rics pretz es tant po -

iatz. Q(ue) sobre totz es enansantz.

Baron metetz engantge. castels e ui

las eciutatz. enans qus qecs nous 

gerreiatz.



 

 
  • letto 66 volte

Canzoniere C

  • letto 98 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
C 342r

  • letto 83 volte

Edizione diplomatica

[Be]m platz lo 

[ga]ys temps 

[de] pascor. q(ua)n

[ue]y fuellas e

[flo]rs venir. 

[e p]lay mi q(ua)n 

[au]g la bau-

[or]. dels au- 

[sel]hs q(ue) fan

[retentir. lur chant] per lo bos-

catge. E plai me quan uey sus 

els pratz. tendas pauallos fer-

matz. e plai mien mon corat

ge. quan uey per companha 

rengatz. caualliers ab caualhs armatz.

E play mi quan li cor 

redor. fan las gens elsauers 

fugir. e play me quan uey a 

proplor. gran ren darmatz 

apres venir. (et) ay gran alegra-

ge. quan uey fortz castelhs 

assetjatz. e murs fondre e de-

rocatz. e uey lost pel ribatge.

e tot entorn claus de fossatz. 

ab lissas de fortz pals ficatz. 

 

Atressim play de bon senhor. 

quant es primiers al enuazir. 

ab caualh armat ses temor. 

aissi fai lo sieu enartir. ab ua-

lent uassallatge. e quant elh 

es el camp intratz. quascus 

deu esser assermatz. de seguir 

dagradatge. quar nulhs hom 

non es ren prezatz. tro qua 

manhs colps pres e donatz. 

 

Lansas e brans elms de color.

escutz asclar e desguarnir. 

ueyrem al intrar del estor. gra(n)-

ren uassalhs ensems ferir. do(n) 

anaran arratge. caualiers 

mortz e derrocatz. e la pus les-

torn er mesclatz. negus hom 

daut paratge. no ponch dasclar 

mas caps e bratz. que mays 

ual mortz que uius sobratz. 

 

Pros comtessa per la melhor. 

Quhom puesc en tot lo mon 

chauzir. uos tenon ar per la 

gensor. quanc se mires ni ar

se mir. biatritz daut paratge. 

bona dompna en digz en fatz. 

fons on sororn tota beutatz. 

bella ses mal estatge. uostre fi(n) 

pretz es tant prezatz. sobre to

tas es coronatz. 

 

 
  • letto 86 volte

Canzoniere D

  • letto 93 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [54]
D 142r

D 142v

  • letto 66 volte

Edizione diplomatica

Guillems desai(n)t Gregori 

 

BEm plaz lo dolz temps de pascor. Q(ue) 

fai foillas e flors uenir. Eplaz 

me qant aug labaldor. Dels 

ausels que fan retentir. lor chan pel bos

cage. Eplaz me qant uei sobrels praz. 

Tendas e  pauillons fermaz. Et ai gran 

alegraie. Qan uei per campaingna 

rengaz.  Cauailliers en cauals ar

maz.

 

Eplaz mi qan li corredor. fan las ge(n)z 

elauer fugir. Eplaz me qan uei ap(re)s 

lor. Gran ren darmaz ensems fugir.

Eplaz me mon corage. Qant uei forz 

chastels assetiaz. Eill bari roz edesfron 

saz. Euei lost el riuage. Qes claus de 

murs ede fossaz. Ablissas de fortz pals setiaz.

 

Et autressim plaz de seingnor. Qant es 

premiers al enuair. En caual armaz 

ses temor. Caissi fai los seus enardir. Aua 

len uassalage. Epuois qel estor(n)s es mesclaz.

Chascuns deu esser asesmaz. Esegrel dagra

dage. Car nuillz hom non es re prezaz. Tro

camanz colps pres edonaz.

 

Machas ebranz elms de color. Escuz tran

car edescarnir. Veirem alentrar delesto(r).

Emainz uasals esems ferir. Don aneran ara

ge. Cauals dels morz e dels naffraz. Eqan 

serem el estor intraz. Chascuns hom de pa

rage. no pens mas dasclar caps ebraz. Car 

mais ual morz que uius sobraz.



 

 
  • letto 100 volte

Canzoniere I

  • letto 119 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
I 176

  • letto 66 volte

Edizione diplomatica

Bertrans del born.

Bem platz lo douz temps de pascor. Q(ue) fai foillas

eflors uenir. Eplatz me quan uei la baldor.

Delz auselz que fan retentir. Lor chan p(er) lo bos

cage. Em platz quan uei sobrels pratz. Tendas epa

uillos fermatz. Er ai grant alegratze. Quan uei

p(er) canpai(n)gna rengatz. Caualliers ecauals armatz.

Eplatz mi quan li corredor. Fan las genz elauer

fugir. Eplatz me quan uei apres lor. Gran re(n) dar-

matz ensems uenir. Eplatz me mout en mo(n) cora-

ge. Quan uei fortz castels aseiatz. El beri totz es es-

fondratz. Euei lost el riuage. Ques tot entorn 

clau de fossatz. Ablichas de fortz pals seiatz.

Et atressim platz de sei(n)gnor. Quant es p(re)miers

alenuair. En caual armat ses temor. Caissi fai

los sieus enardir. Aualen uassalatge. Epois quel

estors es mesclatz. Echascus deu esser acesmatz.

Esegrel dagradatge. Que nuls hom no(n) es ren

prezatz. Tro qua mai(n)z colps pres edonatz.

Lanssas ebrans elms de color. Escutz tra(n)car ede

sgarnir. Veirem alentrar del estor. Emainz uassals

ensems ferir. Don auaran aratge. Cauals dels

mortz edels naffratz. Equan seren en lestor entraz.

Cascus hom de paratge. No(n) pens mas dasclar

caps ebratz. Que mais ual mors q(ue) uius sobratz.

Ieus dic que tant nomasabor. Maniars ni beu

re ni dormir. Com a quant aug cridar alor.

Dambas las partz et aug enguir. Cauals uoiz

p(er) lerbatge. Et aug cridar aiatz aiatz. Euei cazer

p(er) los fossatz. Paucs egrans p(er) lombrage. Euei los

mortz q(ue) pels costatz. ablos penons ablos rendatz.

Baros metetz engatge. Castels ouillas ociutaz.

Enans cus quecs nos guerreiatz.

 

 
  • letto 88 volte

Canzoniere K

  • letto 103 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
K 161r

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

Bertrans de born.

BEm platz lo douz temp de pascor. Qe fai 

foillas eflors uenir. Eplatz me qan uei 

la baldor. Dels auzels que fan retentir lor

chan per lo boscage. Emplatz qand uei sobrels

pratz. Tendas epauillos fermatz. Et ai gra(n)t ale-

grage. Qand uei per campaigna rengatz. Ca-

uaillers ecauals armatz.

Eplatz mi qan li corredor. fan las gens elau(er) 

fugir. E platz me qan uei apres lor. Gran ren 

darmatz ensems uenir. E platz me mont en mo(n)

corage. Qan uei fortz castels aseiatz. El baritoz 

es esfondratz. E uei lost el riuage. Ques tot 

entorn clau de fossatz. Ab lichas de fortz pals 

seiatz.

Et autrassim platz de seignor. Qua(n)t es pre-

miers alenuair. En caual armat ses temor. 

Caissi fai los sieus enardir. Aualen uasalat-

ge. Epuois quel estors es mesclatz. Chascu(n)s 

deu esser acesmatz. Es agrel dagradage. Que

nuls hom no(n) es ren prezatz. Tro qa mai(n)s co-

lps pres edonatz.

Lassas ebrans elms de col[or]. Escutz trancar e 

descarnir. Veirem alentrar del estor. Emai(n)z 

vasals ensems ferir. Don anarar arage. Ca-

uals dels mortz edels naffratz. Equan sere(n)

enlestor intratz. Cascus hom de parage. No(n) 

pens mas dasclar caps e bratz. Que mais ual 

mors que uius sobratz.

Ieus dic que tant noma sabor. Maniars 

ni beure ni dormir. Coma qand aug cri-

dar alor. Dambas las partz et aug enguir. 

Cavals uoiz per lerbage. Et aug cridar aiaz

aiaz. Euei cazer per los fossatz. paucs egrans per 

lombratge. Euei los mortz que pels costatz. Allos 

penons ab los cendatz.

Baron metez en gatge. Castel<la>s ouillas oci

utatz. Enans cus qecs nos guerreiatz.



 

 
  • letto 82 volte

Canzoniere M

  • letto 94 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
M 242v

  • letto 63 volte

Edizione diplomatica

S(ire) en Guiellm auger d(e) g(ra)ssa.

BEm plai logai temp(s) 

del pascor. qan uey

fueillas e flors ue

nir. e plai mi qan 

aug la baudor. dels ausels qi 

fan retentir lurchans per lo 

boscage. e plai me qan uei sobrels 

pratz. tendas e pauailhos fer

matz. e plaimen mo(n) corage. 

qanuei per campanha re(n)gatz 

caualiers en cauals armatz. 

E Plai me qanli corredor fan la 

gen elauer fugir. e plai me 

qan uei apres lor. gran re dar

matz en sems uenir. e ai gra(n) 

alegrage. qanuei fors castels 

aseiatz. e barres rotz e esfro(n)datz.

e uei lost elriuage. tot en tor 

claus ambos fossatz. amliças

e am pals serratz. 

TOtas ues me plai de seinhor

qan uen primiers alenuair 

encaual armat ses temor qa

issi fai los sieus enardir. ab 

ualen uassallage. eqant es 

en locamp entratz. chascus deu

esser azesinatz. desegre dagra -

dage. qar hom no(n) es adregh pre -

satz. trosqa manz copls pres e 

donatz. 

MAcas ebranz elms decolor. escutz 

asclar edesgarnir. ueirem ale(n)

trar delestor. e mans uasals en

sems ferir. don anaran arage

cauals del(s) mortz e dels nafratz.

e pueis qelestorms er mesclatz 

ia nulls hom de parage. no 

pens mas desclar caps e bratz.

qe maisual mortz qe uius so

brats.

 

PRos comtessa pelameilhor.qo(m) 

puesca n tot lo mon chausir.

uos ten hom e per la gensor. qa(n)c 

simires ni ia semir. biatritz 

daut parage. bona donna enditz 

e enfatz. fons on sorçon totas 

beutatz. bella ses maistrage.

nostre rics prez es tan poiatz.

qe sobre totz es enansatz. 

 

Donzella dau linhage. tal e(n) cui

es tota beutatz. am fort e sui p(er)

leis amatz. e donam tal corage. 

qe ia no pens esser sobratz. per 

un dels plus outracuiatz.



 

 
  • letto 82 volte

Canzoniere T

  • letto 98 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
T 171r

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

Ben platz logai teinps del pascor. cauei fuagla

s eflor uenir; eplaismi cauei labaudor. dels

ausels q(ue) fan retetir lor cant p(er) lo boscatge, (et)

platz mi can uei sobrels pratz tendas e paua

glions fermatz. (et) platz imon coragie canuei 

p(er) la canpagna rengatz. caualier ecauals armatz. 

E plas mi calicomdor. fan la gen (et) lauer fugir (et)

platz mi canuei apros lur. gran ren d'armatz

esems brugir. cai grant alegragie canoise 

rez castell asegiatz. calbair q(ue) rat (et) defronsaiz.

euei lost elriuagie. ce elaus demur (et) defos

atz. ab liscas defort pals sin garz.

E autresim platz desegnor. cant esprimiera 

leuasir. ecauals armatz sestemor. eusi fu

losieus es audir . auale(n) uasalagie . ecant

es elestorm entratz. ciascun deueser acesm

atz desegre dagradage . carnuls om nones deren

presatz. tro camantz colps pres (et) donatz.

Beus dic caitant nomasabara. mangiar nibeure ni

dormir. cant fai cant aug criar alur . anbos lesp

artz. eaug aguir caultz uuotz p(er) lerbage . eauc

cridar aidas adas. (et) los nafratz capel costatz. lorancron

ab losendatz.

Maza (et) blanc elm decolor. eseu trincar edesgarnir . ue

irem alintrar delostor. emantz uaisals esem ferir.

don aneran aragie. caualls demort edelnafratz. ecan

lestortz sera mesclatz. negus om deparage . nosicug

esclar caps nibratz. carmais ualmort caruiu sobratz

Barons metes engagie. castell uilas (et) ciutat. abantz

qeuos non gereg(a)tz.

Papiol degradage ad oc canu tenuaic uiatz. (et) digas li

cetrop estan enpatz.



 

 
  • letto 115 volte

Cant vei pels vergiers desplegar

  • letto 225 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 151 volte

Canzoniere A

  • letto 123 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 73 volte

Edizione diplomatica

  • letto 97 volte

Canzoniere C

  • letto 114 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 66 volte

Edizione diplomatica

  • letto 106 volte

Canzoniere F

  • letto 130 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 62 volte

Edizione diplomatica

  • letto 88 volte

Canzoniere I

  • letto 111 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 68 volte

Edizione diplomatica

  • letto 93 volte

Canzoniere K

  • letto 104 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 67 volte

Edizione diplomatica

  • letto 75 volte

Canzoniere R

  • letto 110 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 59 volte

Edizione diplomatica

  • letto 89 volte

Canzoniere T

  • letto 104 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 90 volte

Edizione diplomatica

  • letto 175 volte

Casutz sui de mal en pena

  • letto 1394 volte

Collazione

I,

v. 1

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Casutz sui de mal en pena
Casutz sui de mal en pena
Cazutz suj de mal em pena
Casutz sui de mal en pena
Cazutz soi de mal em pena
Cazutz sui de mal en pena
Casutz sui de mal en pena
Casutz sui de mal en pena
Tornatz sui de mal en pena
Caiutç son de mal e pena
Cazutz sui de mal en pena

I,

v. 2

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
e vau lai o·l cors mi mena
e vau lai o·l cors mi mena
quar vauc lai o·l cor mi mena
quar vai lai o·l cors me mena
quar vauc lai o·l cors mi mena
qar vau lai o·l cors me mena
quar vai lai o·l cors mi mena
quar vai lai o·l cors mi mena
car vau lay on lo cor me mena +
car vauc lai o·l cor mi mena
car vau la o·l cor me mena

I,

v. 3

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
don ja mais
don ja mais
don ja mais
e ja mais
don ja mais
e ja mais
e ja mais
e ja mais
don ja mays
on ja mais
don ja mais

I,

v. 4

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
no·m descargerai del fais
no·m descargarai del fais
no·m descarguarai del fays
no·m descargarei del fais
no·m descargarai del fais

no·m descarcarei del fais
non descargar·el del fais
non descargar·el del fais
no·m descargaray del fays
no·m descargerai del fais
non descargarai del fais

I,

v. 5

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
car mes m’a en tal cadena
car mes m’a en tal cadena
qu'ilh m’a mes en tal cadena
car m'a mes en tal cadena
qu'ill m'a mes en tal cadena
qar mes m’a en tal cadena
car mes m’a en tal cadena
car mes m'a en tal cadena
car mes m'a en tal cadena
c’igll m’a mes al coll cadena
q'el m'a mes en tal cadena

I,

v. 6

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
don mailla no·is descontena
don mailla no·is descontena
don malha no·s descadena
on mailla no·s descadena
don mailla non descadena
on mailla no·s descadena
on mailla no·s descadena
on mailla no·s descadena
don malha no·s descontena
don mailla no·m descadena
on mailla no·s descontena

I,

v. 7

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
car m’atrais
car m’atrais
qar m’atrays
car m'atrais
don ja quar m'atrais +
qar m’atrais
car m’atrais 
car m'atrais
ni nos frays
non gia car m’atrais +
car mi trais

I,

v. 8

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
ab un esgart en biais
ab un esgart en biais
un dous esguart en biays
ab un esgart de biais
un dous esgart en biais 
ab un esgar de biais
ab un esgart de biais
ab un esgart de biais
ab un esgarde de biais
un doutç es dard de biais
ab un esgar de biais

I,

v. 9

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
una gaia, fresca Elena
una gaia, fresca Elena
una blanca, grassa Lena
d'una gaia lisa Lena
una blanca grassa Lena
d’una gaia lisa Lena
d’una gaia lisa Lena
d’una gaia lisa Lena
una graila lisa Lena
una blanc' e gras' Elena
una gaia fresq' Elena 

I,

v. 10

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Faich ai longa carantena
Faicha ai longa carantena
Fait ai longua quarantena
fait ai longa carantena
fait ai longua carantena
Fach ai longa qareintena
Fait ai longa quarentena
fait ai longua quarantena
fach ay lonia carantena
Fac ai longa carantena
faig ai longa carantena

I,

v. 11

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
mas oimais
mas oimais
mas huey mais
mais hui mais
mas heui mais
mas oimas
mais hui mais
mais hui mais
et huey may
mas uo mais
mas oimais

I,

v. 12

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
sui al digous de la Cena
sui al digous de la Cena
suj al digous de la Cena
sui al dicous de la sena
soi al digeus de la sena
sui al dijous de la cena
sui al dijous de la sena
sui al dijous de la sena
soy al dijous de la serena +
son al digous de la sena
sui al dous de la cena -

II,

v. 13

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a

Tant es d'amorosa mena
Tant es d'amorosa mena
Tant es d'amorosa mena
Tant sui d'amorosa mena
Tant es d'amoroza mena 
Tan sui d'amorosa mena 
Tant sui d'amorosa mena 
Tant sui d'amorosa mena 
Tant es d'amorosa mena 
Tant es d'amorosa mena
Tant es d'amoroza mena

II,

v. 14

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
q'eu morrai si no m'estrena 
q'ieu morrai, si no m'estrena 

que murrai si no·m n’estrena
que mourai si no m'estrena 
que morrai si no m'estrena 
qe morai s'ill no m'estrena 
qe mourai si no m'estrena 
que mourai si no m'estrena 
q'ieu muray si no m'estrena 

c’e murai se no m'estrenna
qe morrai si no m'estrena

II,

v. 15

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
d’un doutz bais

d’un doutz bais

d’un dous bays
d'un douz bais
d'un dous bais 
d’un douz bais

d’un doutz bais

d’un doutz bais
d’un dos bays

d’un doutç bais
d'un douz bais 

II,

v. 16

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Mas en trop d’orguoill m’eslais!

Mas en trop d’orguoill m’eslais!

Mas ab trop d’erguelh m’en lays!

Mas en trop dire m'eslais 

Mas ab trop d'ergueill m'en lais 

Mas en trop dir m'eslais
Mas en trop dire m'eslais
Mas en trop dire m'eslais
pus fin amor l'azatrays
Mas ab trop d’erguoll m’en lais!

Mas a truep d'orgueill m'en lais 

II,

v. 17

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
de tota beltat terrena 
de tota beutat terrena 
de tota beutat terrena 
qe de la beutat terrena 
de tota beutat terrena 
qe de la beutat terrena 
que de la beutat terrena 
que de la beutat terrena 
de tota beutat terrena 
de totas beutas terena 
de totas beutatz terrena 

II,

v. 18

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
ant pretz las tres de Torena 
ant pretz las tres de Torena 
an pres las tres de Tolena 
an prez las tre de Torrena 
an pres las tre de Tolena 
han prez las tres de Torena 
an pretz las tres de Torena 
an pretz las tres de Torena  
an pretz las tres de Torena 
an pres las tres de Torenna 
an pres las tres de Torrena 

II,

v. 19

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
fis essais
fis essais
fi s'en ays
don m'apais 
fins e nais 
don m'apais 
don m'apais 
don m'apais 
fis e verays 

fins e gais 
fis esais 

II,

v. 20

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
mas ill n'a sobr'ellas mais 
mas ill val sobr'ellas mais 
mas ylh es sobr'ellas mais 
mas il n'a sobre lor mais 
mas ill es sobr'elas mais 
mas ill n'a sobre lor mais 
mas il n'a sobre lor mais 
mas il n'a sobre lor mais 
mas ilh n'a sobre lor mays 
mais ill es sobr'elas mais 
mas il es sobr'elas mais 

II,

v. 21

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
tant qant val mais aurs q'arena
tant qant val aurs plus q'arena
qe non es aurs sobr'arena
plus qe fis aurs sobre arena 
que non es aurs sobre arena 
plus qe fis aur sobr'arena 
plus que fis aurs sobre arena 
plus que fis aurs sobre arena 
si co fis aur sobr'arena 

ce non es aur sobre renna
qe non es aurs sobre rana 

II,

v. 22

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
q'eu no vuoill aver Torena
q'ieu non vuoill aver Torena
qu'ieu no vuelh aver Carena
e no voill aver Ravena
qu' ieu no vueill aver Carena 
e no voill aver Ravena 
e no voill aver Ravena 
e no voill aver Ravena 
e no vuelh aver Garena 
q'ieu no voill aver Carena

q'eu no voil aver Torena 

II,

v. 23

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
no Roais
ni Roiais
ni Doays
ni Roais 
ni Roais 
ni Roais 
ni Roais 
ni mais - 
ni Roays 
ni Roais
ni voil mais +

II,

v. 24

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
ses lieis qe ja no·m reteigna.
ses lieis qe ja no·m reteigna.
ses cujdar qu'ella·m retenha.
qe·m cuides qe no·m retena.
ses cuidar qu'ella·m retenha.
qe·m cuides qe·m no·m retena.
que·m cuides que no·m retena.
que·m cuides qe no·m retena. 
ses cuiar que no·m retena.
ses cudar c'ele·m retena.
Saint Çinart q'ela·m retena.

III,

v. 25

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Ja mais non er cortz complia
Ja mais non er cortz complia
Que·l cortz non er ja complia
Jes non pot esser complia
Que·ill cortz non er ja complida
Ges non pot esser complia
Jes no pot esser conplia
Jes no pot esser complia
a tart sera cort complia
Que cortz non er gia complia
Qe cortz non es ja complia

III,

v. 26

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
on hom non gab ni non ria
on hom non gab ni non ria
on hom non guap ni non ria
corz c'om no·i gab e no·i ria 
on hom non gap ni non ria
cortz q'om no·i gab e no·i ria
cortz c'om no·i gab e no·i ria
cortz c'om no·i gab e no·i ria
on hom non guab ni non ria
a n'om non gaba et non ria
on hom non gap ni non ria

III,

v. 27

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
cortz ses dos
cortz ses dos
cort ses dos
corz ses dos
cortz ses dos
cortz ses dos
cortz ses dos
cortz ses dos
cort ses dos
cort ses dons
corts ses dos

III,

v. 28

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
non es mas gabs de baros
non es mas gabs de baros
non es mas part de baros 
non es mais parcs de baros
non as mas part de baros
non es mas parcs de baros
non es mas parcs de baros
no es mas parcs de baros
non es may esbarc de baros
non es mas perda d'aut barons +
non es mais part de baros

III,

v. 29

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Et agra·m mort ses faillia
Et agra·m mort ses faillia
Que mort m'agra ses fayllia
et agra·m mort ses fadia
que mort m'agra ses failha
Ez agra·m mort ses fadia
E agra·m mort ses fadia
e agra·m mort ses fadia
et agra·m mort ses falsia
qe mort m'agra ses faglia
Qe mort m'agra senz faillia

III,

v. 30

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
l'enois e la vilania
l'enois e la vilania
l'enuey e la vilania
l'enois e la vilania
l'enuei e la vilania
l'enois e la vilania
l'enois e la vilania
l'enois e la vilania
l'enueg e la vilania
l'enueui et la vilania
l'enuegz e la vilania

III,

v. 31

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
d'Argentos
d'Argentos,
d'Argentos,
d'Argentos
d'Argentos
d'Argentos
d'Argentos
d'Argentos
d'Argentos
d'Argentos
d'Arcentos

III,

v. 32

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
ma·l gentils cors amoros
mas gentils cors amoros
mas lo gens cors amoros
mas lo regarz amoros
mas lo gentil cors amoros +
mas lo regarz amoros
mas lo regatz amoros
mas lo regatz amoros
tro vi sas gayas faysos
ma·l gentills cors amoros
mas gentil cors amoros

III,

v. 33

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
e la doussa cara pia
e la doussa cara pia
e la doussa cara pia
de la cara dous' e pia
e la doussa car' e pia
de cara dousa pia -
de la cara dousa pia
de la cara dousa pia
de la francha doss'e pia
e la dus'e car'et pia
e la douza cara pia

III,

v. 34

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
e la bona compaignia
e la bona compaignia
e la bona companhia
e la franca cortesia
e la bona companhia
e la franca cortesia
e la franca cortesia
e la francha cortesia
e·l gen semblan que·m fazia
e la bona conpagnia
e la bona compagnia

III,

v. 35

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
e·l respos
e·l respos
e·l gen respos +
e·l respos
e·l gen respos +
e·l respos
e·l respos
e·l respos
e·l respos
et l gien respos +
e·l respos

III,

v. 36

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
de la s'aisi·m defendia.
de la Saisa·m defendia.
de lai s'ayssi·m deffendia.
della Saissa·m deffendia.
de lai s'aisi·m defendia.
de la fassa·m defendia.
de la Saissa·m deffendia.
de la Saissa·m deffendia.
de na Saysa·m defendia.
de lai s'aixi·m defendria.
de lai s'aisi·m defendria.

IV,

v. 37

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Ren de beutat non galia-
Ren de beutat non galia-
Re en beutat non gualia-
Ren en beutat no·m galia-
Ren en beutat no·m galia-
Ren beutat no galia-
Ren en beutat no galia-
Ren en beutat no galia-
En res no falh ni galia-
Sens e beuta no·m galia-
Ren de beutatz non gallia-

IV,

v. 38

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
ni·n fai nuilla fantaumia
ni·n fai nuilla fantaumia
ni·m fai nulha fantaumia
nim fai nuilla fantaumia
nim fai nulla fantaumia
ni·n fai nulla fatonia
ni fai nuilla fantaumia
ni fai nuilla fantaumia
ni fay nulha fantaumia
ni fai nulla fantasmia
ni fai nulla fatonia

IV,

v. 39

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
lo joios
lo joios
deziros
lo joios 
deziros
lo joios
lo joios
lo joios
lo joyos
deriç 
le joios

IV,

v. 40

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
joves gens cors amoros
joves gens cors amoros
joves gens cors amoros
joues genz cors amoros 
ioues gen cors amoros
joves genz cors amoros
joves gens cors amoros
joves genz cors amoros
jove gai cors amoros
giovens gien cor amoros
jovez genz cors amoros

IV,

v. 41

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
anz genssa qui la deslia
e genssa qui la deslia
e gensa qui la deslia
e genser qui la deslia 
e gensa qui la deslia
e genser qui la deslia
e gensa qui la deslia
e gensa qui la deslia
an gensa qi la deslia
a gensa qi la deslia
ca genza q'illa deslia 

IV,

v. 42

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
et on plus hom n’ostaria-
et on hom plus n’ostaria-
et on hom plus n’ostaria-
et on hom mais n'ostaria- 
et on plus n'ostaria-
ez on hom mais non staria-
et on hom mais n’ostaria-
et on hom mais n'ostaria-
et on hom pus n'ostaria- 
et on hom plus n'ostaria-
hom plus nos faria-

IV,

v. 43

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
garnizos
garnizos
guarnizos
garnisos 
garnizos
garnisos
garnisos
garnisos
garnizos
garnisos
gavenizos 

IV,

v. 44

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
plus en seria enveios
plus en seria enveios
serian plus enveyos
serian plus enveios 
serian plus enveios
serian plus enveios
serian plus enveios
serian plus enveios
pus en seri enveios
sarian plus envios
serian plus evejos

IV,

v. 45

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
que la nuoich fai parer dia
Qe la nuoig fai parer dia
que la nueg fai parer dia
qe la nuoich fai semblar dia 
qe la nuoich fai semblar dia 
qella noich fai senblar dia
que la nueg fai semblar dia
qe la nueg fai semblar dia
car la nueg fay semblar dia
qe la nuot fait par dia- 
qe la noitz fai parer dia

IV,

v. 46

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
la gola e qui n vezia
la gola e qui n vezia
a guola qui la vezia
la gola equin vedia 
la gola qui la veiria
la gola e qui vizia
la gola e qui n vedia
la gola e qin vedia
la gola e qin vezia
la gola qi la veria
la gole qi la veiria

IV,

v. 47

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
plus en jos
plus en jos
plus en jos
plus en jos 
plus en jos
plus en iois
plus en jos
plus en jos
pus en jos
plus en gios
plus en iois

IV,

v. 48

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
totz lo mons en genssaria
totz lo mons en gensaria
tot lo mons n'agensaria
toz lop monz n'alumpnaria 
tot lomon n'agensaria
totz lo monz n'alumnaria
tot lo monz n'alumpnaria
totz lo monz n'alumpnaria
tot lo mon en gensaria
tut le mon m'agenseria
tot le mon agenzeria

V,

v. 49

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
Doncs be·is taing c’amors m’aucia
Doncs bers taing c’amors m’aucia
Ab que·s tanh qu'amors m'aucia
E qe·s taing c’amors m'ausia
Ab qu'el tanh c'amors m'ausia
A qe·s taing q’amors m’aucia
E que·s  taing c’amors m’aucia
E que·s  taing c'amors m'aucia
Tan renz que s'amor m'ausia
Ab qe·s tainh s'amor m'aucia
Hl qe·s fain c'amors m'aucia

V,

v. 50

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
per la genssor q’el mon sia
per la genssor q’el mon sia
per la gensor qu’el mon sia
per la gensor q'el mon sia 
per la gensor qu'el mon sia
per la gensor q’el mon sia
per la gensor qu'el mon sia
per la gensor qu'el mon sia
de la genser qu'el mon sia
per la gensor c'el mon sia
per la genzor q'el mon sia

V,

v. 51

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
en perdos
en perdos
en perdos
em perdos
en perdos
en perdos
em perdos
em perdos
en perdos
em perdos
em perdos

V,

v. 52

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
qe qan remir sas faissos
qe qand remir sas faissos
quan mir sas belhas faissos
qe qan remir sas faisos 
quan mir sas belas faisos
qe qan remir sa faissos
que quan remir sas faisos
que qan remir sas faisos
tan son de lieys cobeitos
can mir sas bellas faissos
can remir sas bellas feissos +

V,

v. 53

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
conosc qe ja non er mia,

conosc que ja non er mia,

ben conosc que non er mia,

conosc qe ia non er mia 

ben conosc que non er mia

conosc que ia non er mia

conosc que ia non er mia

conosc que ia non er mia

que tem que ia non er mia

consc qen gies non es mia

conosc qe ies non er mia

V,

v. 54

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
car chausir pot, si·s volia,

car chausir pot, si·s volia,

que chauzir pot, si·s volia,

et causir pot sis volia 

que chauzir pot sis volia

qe chausir pot si·s volia

que chausir pot si·s volia

que chausir pot sis volia

car chauzir pot cascun dia 

qen causir pot sis volia

qe chauzir pot s'il volria

V,

v. 55

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
dels plus pros
delz plus pros 
de plus pros 
dels plus pros 
de plus pros 
dels plus pros 
dels plus pros 
dels plus pros 
els plus pros 
de plus pros 
de plus pros 

V,

v. 56

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
chastellans o rics baros,
castellas o rics baros,

castelhas ho rics baros,

castelans o rics barons 

castelas ho (verso coperto)

castelans o rircs baros

castellans o rics barons

castellans o rics baros

castelas et rics baros

castellan son ric baros

castellanz o rics baros 

V,

v. 57

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
q’en lieis es la seignoria 
q’en lieis es la seignoria
qu’en leys es la senhoria 
qu'en leis es la seignoria 
qu'en le (verso coperto)
q’en leis es la seignoria
qu'en leis eis la seingnoria
qu'en leis eis la seignoria
qu'en leys es la senhoria
c' e lu es la segnoria -
q'en leis es la segnioria

V,

v. 58

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
de pretz e de cortesia
de pretz e de cortesia
de pretz e de cortezia
de prez e de cortesia
(verso coperto) cortezia
de prez et de cortesia
de pretz e cortesia -
de pretz e cortesia -
de pretz e de cortezia
de pretç et de cortesia
de pretz e de cortezia

V,

v. 59

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
de gens dos
de gens dos
---
de faiz bos
e (verso coperto)
de faich bos
de faitz bos
de faitz bos
de ricx dos
et de grantç don +
e de doz

V,

v. 60

A
B
C
D
E
F
I
K
R
T
a
e de far que ben l'estia
e de far que ben l'estia
e deu far que ben l'estia
per far so qe gen l'estia
(verso coperto)
per far qe gen l'estia
per far so que gen l'istia
per far so que gen l'estia
e de far que gen l'estia
deu far qe ben l'estia -
granz deu far qe ben l'estia
T,

v. 61

C
E
R
Domna, sai en Normandia  
Dona isi e(verso coperto)
Dona fay en Normandia
​
T,

v. 62

C
E
R
suy per vos la nueit e·l dia   
sar la nuiz joios (verso coperto)
soy per vos en passamen nueg e dia
​
T,

v. 63

C
E
R
 
apensos,
/

/
 
T,

v. 64

C    
E
R
que·l vostre gen cors joyos
/

/
 
T,

v.65

C
E
R
 
me sembla qu’ades me ria.
mes (verso coperto)
/

 

  • letto 846 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1459 volte

Canzoniere A

A cura di:

  • Maria Luigia Benedetti
  • Giorgia Muccio
  • Laura Ponte 
  • Alessandra Corvo
  • Erica Cocchi
  • Elisa Landi
  • letto 375 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto (c. 191v) [55]

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

191v  
Bertrans deborn.
CAsutz sui demal enpena. Euau
lai olcors mimena. Doniamais.
Nom descargarai delfais. Car mes
ma ental cadena. Don mailla nois
descontena. Car matrais. Ab un es-
gart enbiais. Vna gaia fresca ele-
na. Faichai longa carantena. Mas
oimais. Sui aldigous dela cena.
Tant es damorosa mena. Q(e)umorrai
si nomestrena. Dun doutz bais. Mas
entrop dorguoill meslais. Detota bel
tat terrena. Ant pretz las tres detore-
na. Fis essais. Mas ill na sobrellas
mais. Tant qant ual mais aurs qa-
rena. Q(e)u nouuoill auer torena niro-
ais. Ses lieis q(e)ia nom reteigna.
Iamais noner cortz complia. On hom
non gab ni non ria. Cortz ses dos. Non
es mas gabs debaros. Et agram mort
ses faillia. Lenois ela uilania. Dar
gentos. Mal gentils cors amoros. Ela
doussa cara pia. Ela bona compaig
nia. El respos. De la saisim defendia.
Ren debeutat non galia. Ninfai nuil
la fantaumia. Lo ioios. Joues gens
cors amoros. Anz genssa qui la deslia.
Et onplus hom nostaria garnizos.
Plus enseria enueios. Que la nuoich
fai parer dia. La gola equinuezia. pl(us)
enios. Totz lomons engenssaria.
Doncs beis taing camors maucia. P(er)
la genssor qel mon sia. Enp(er)dos. Q(e) qan
remir sas faissos. Conosc q(e) ia non er
mia. Car chausir pot sis uolia. Dels
plus pros. Chastellans orics baros. Qen
lieis es la seignoria. Depretz e de corte
sia. De gens dos. E de far que ben lestia.

 

  • letto 182 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans de Born
  I
CAsutz sui demal enpena. Euau
lai olcors mimena. Doniamais.
Nom descargarai delfais. Car mes
ma ental cadena. Don mailla nois
descontena. Car matrais. Ab un es-
gart enbiais. Vna gaia fresca ele-
na. Faichai longa carantena. Mas
oimais. Sui aldigous dela cena.
Casutz sui de mal en pena
e vau lai o·l cors mi mena,
don ja mais
no·m descargarai del fais,
car mes m’a en tal cadena
don mailla no·is descontena,
car m’atrais
ab un esgart en biais
una gaia, fresca Elena.
Faich ai longa carantena,
mas oimais
sui al digous de la Cena.
  II
Tant es damorosa mena. Q(e)umorrai
si nomestrena. Dun doutz bais. Mas
entrop dorguoill meslais. Detota bel
tat terrena. Ant pretz las tres detore-
na. Fis essais. Mas ill na sobrellas
mais. Tant qant ual mais aurs qa-
rena. Q(e)u nouuoill auer torena niro-
ais. Ses lieis q(e)ia nom reteigna.
Tant es d’amorosa mena,
q’eu morrai si no m’estrena
d’un doutz bais.
Mas en trop d’orguoill m’eslais!
De tota beltat terrena
ant pretz las tres de Torena,
fis essais,
mas ill n’a sobr’ellas mais
tant qant val mais aurs q’arena.
Q’eu no vuoill aver Torena,
ni Roais,
ses lieis qe ja no·m reteigna.
  III
Iamais noner cortz complia. On hom
non gab ni non ria. Cortz ses dos. Non
es mas gabs debaros. Et agram mort
ses faillia. Lenois ela uilania. Dar
gentos. Mal gentils cors amoros. Ela
doussa cara pia. Ela bona compaig
nia. El respos. De la saisim defendia.
Ja mais non er cortz complia
on hom non gab ni non ria,
cortz ses dos
non es mas gabs de baros.
Et agra·m mort ses faillia
l'enois e la vilania
d'Argentos,
Ma·l gentils cors amoros
e la doussa cara pia
e la bona compaignia
e·l respos
de la s'aisi·m defendia.
  IV
Ren debeutat non galia. Ninfai nuil
la fantaumia. Lo ioios. Joues gens
cors amoros. Anz genssa qui la deslia.
Et onplus hom nostaria garnizos.
Plus enseria enueios. Que la nuoich
fai parer dia. La gola equinuezia. pl(us)
enios. Totz lomons engenssaria.
Ren de beutat non galia,
ni·n fai nuilla fantaumia
lo joios,
joves, gens cors amoros,
anz genssa qui la deslia;
et on plus hom n’ostaria
garnizos,
plus en seria enveios,
que la nuoich fai parer dia
la gola, e qui·n vezia
plus en jos,
totz lo mons en genssaria.
  V
Doncs beis taing camors maucia. P(er)
la genssor qel mon sia. Enp(er)dos. Q(e) qan
remir sas faissos. Conosc q(e) ia non er
mia. Car chausir pot sis uolia. Dels
plus pros. Chastellans orics baros. Qen
lieis es la seignoria. Depretz e de corte
sia. De gens dos. E de far que ben lestia.
Doncs be·is taing c’amors m’aucia
per la genssor q’el mon sia,
en perdos,
qe qan remir sas faissos
conosc qe ja non er mia,
car chausir pot, si·s volia,
dels plus pros
chastellans o rics baros,
q’en lieis es la seignoria
de pretz e de cortesia,
de gens dos
e de far que ben l’estia.
  • letto 223 volte

Canzoniere B

A cura di

  • Maria Luigia Benedetti
  • Giorgia Muccio
  • Elisa Landi
  • Alessandra Corvo
  • Laura Ponte
  • Erica Cocchi
  • letto 265 volte

Riproduzione fotografica

114 r - 114 v [56]

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

114 r  
Bertrans de born. siruentes.
CAsutz sui demal en pena. euau
lai ol cors mi mena. don ia
mais. nom descargarai del fais. car
mes ma ental cadena. don mailla
nois descontena. car matrais. ab
un esgart enbiais. vna gaia fresca
elena. faicha ai longa carantena.
Mas oimais. Sui al digous de la ce -
na.
Tant es damorosa mena. Qieu
morrai si nomestrena. dun doutz
bais. Mas entrop dorguoill mes lais.
de tota beutat terrena. Ant p(re)tz las
tres detorena. fis essais. Mas ill ual
sobrellas mais. tant qant ual aurs
plus qarena. Qieu non uuoill a -
uer torena ni roiais. ses lieis q(e) ia
nom reteigna.
Iamais non er cortz complia. on
hom non gab ni non ria. cortz ses
dos. non es mas gabs debaros. et
agram mort ses faillia. lenois e
la uilania. dargentos. Mas ge(n)tils
cors amoros. ela doussa cara pia. e
la bona co(m)paignia. el respos. de la
saisam defendia.        
114 v  
Ren debeutat non galia. nin fai
nuilla fantaumia. lo ioios. ioues
gens cors amoros. egenssa qui la des –
lia. et on hom plus nostaria. garni –
zos. plus enseria enueios. Q(e) la nuoig
fai parer dia. la gola equin uezia.
plus en ios. totz lomons en gensa-
ria.       
Doncs bers taing camors maucia.
p(er) la genssor qel mon sia. Enp(er)dos. Q(e)
qand remir sas faissos. conosc que
ia non er mia. car chausir pot sis
uolia. delz plus pros. castellas orics
baros. Qen lieis es la seignoria. de
pretz e decortesia. de gens dos. e de far
que ben lestia.
 
  • letto 126 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born. siruentes. Bertrans de Born
Sirventes
  I
CAsutz sui demal en pena. euau
lai ol cors mi mena. don ia
mais. nom descargarai del fais. car
mes ma ental cadena. don mailla
nois descontena. car matrais. ab
un esgart enbiais. vna gaia fresca
elena. faicha ai longa carantena.
Mas oimais. Sui al digous de la ce -
na.
Casutz sui de mal en pena
e vau lai o·l cors mi mena,
don ja mais
no·m descargarai del fais,
car mes m’a en tal cadena
don mailla no·is descontena,
car m’atrais
ab un esgart en biais
una gaia, fresca Elena.
Faicha ai longa carantena,
mas oimais
sui al digous de la Cena.
  II
Tant es damorosa mena. Qieu
morrai si nomestrena. dun doutz
bais. Mas entrop dorguoill mes lais.
de tota beutat terrena. Ant p(re)tz las
tres detorena. fis essais. Mas ill ual
sobrellas mais. tant qant ual aurs
plus qarena. Qieu non uuoill a -
uer torena ni roiais. ses lieis q(e) ia
nom reteigna.
Tant es d’amorosa mena,
q’ieu morrai, si no m’estrena
d’un doutz bais.
Mas en trop d’orguoill m’eslais!
De tota beutat terrena
ant pretz las tres de Torena,
fis essais,
mas ill val sobr’ellas mais
tant qant val aurs plus q’arena.
Q’ieu non vuoill aver Torena,
ni Roiais,
ses lieis qe ja no·m reteigna.
  III
Iamais non er cortz complia. on
hom non gab ni non ria. cortz ses
dos. non es mas gabs debaros. et
agram mort ses faillia. lenois e
la uilania. dargentos. Mas ge(n)tils
cors amoros. ela doussa cara pia. e
la bona co(m)paignia. el respos. de la
saisam defendia.
Ja mais non er cortz complia
on hom non gab ni non ria,
cortz ses dos
non es mas gabs de baros.
Et agra·m mort ses faillia
l’enois e la vilania
d’Argentos,
mas gentils cors amoros
e la doussa cara pia
e la bona compaignia
e·l respos
de la Saisa·m defendia.
  IV
Ren debeutat non galia. nin fai
nuilla fantaumia. lo ioios. ioues
gens cors amoros. egenssa qui la des –
lia. et on hom plus nostaria. garni –
zos. plus enseria enueios. Q(e) la nuoig
fai parer dia. la gola equin uezia.
plus en ios. totz lomons en gensa-
ria.      
Ren de beutat non galia,
ni·n fai nuilla fantaumia
lo joios,
joves, gens cors amoros
e genssa qui la deslia;
et on hom plus n’ostaria
garnizos,
plus en seria enveios,
Qe la nuoig fai parer dia
la gola, e qui·n vezia
plus en ios,
totz lo mons en gensaria.       
  V
Doncs bers taing camors maucia.
p(er) la genssor qel mon sia. Enp(er)dos. Q(e)
qand remir sas faissos. conosc que
ia non er mia. car chausir pot sis
uolia. delz plus pros. castellas orics
baros. Qen lieis es la seignoria. de
pretz e decortesia. de gens dos. e de far
que ben lestia.
Doncs bers taing c’amors m’aucia
per la genssor q’el mon sia,
en perdos,
qe qand remir sas faissos
conosc que ja non er mia,
car chausir pot, si·s volia,
delz plus pros
castellas o rics baros,
q’en lieis es la seignoria
de pretz e de cortesia,
de gens dos
e de far que ben l’estia.
  • letto 157 volte

Canzoniere C

A cura di:

  • Maria Luigia Benedetti
  • Giorgia Muccio
  • Laura Ponte 
  • Alessandra Corvo
  • Erica Cocchi
  • Elisa Landi
  • letto 316 volte

Riproduzione fotografica

140v-141r [57]

  • letto 105 volte

Edizione diplomatica

140v  
Bertra(n)s de born.
CAzutz suj de mal em-
pena. quar uauc lai ol
cor mi mena. do(n) iamais.
nom descarguarai del
fays. quilh ma mes en tal cade-
na. don malha nos descadena.
q(a)r matrays. un dous esguart
en biays. una blanca grassa le-
na. fait ai longua quarantena.
mas huey mais. suj al digous.
de la cena.
Tant es damorosa
mena. q(ue) murrai si nom nestre-
na. dun dous bays. mas ab trop
derguelh men lays. de tota beu-
tat terrena. an pres las tres de-
tolena. fis e nays. mas ylh es so-
brellas mais. que non es aurs
sobrarena. quieu no uuelh auer
carena. ni doays. ses cujdar q(ue)l-
lam retenha.
Quel cortz non er ia complia.
on hom non guap ni non ria.
cort ses dos. non es mas part d(e)
baros. que mort magra ses fayl-
lia. le nuey e la uilania. darge(n)-
tos. mas lo gens cors amoros.
e la doussa cara pia. e la bona co(m)-
panhia. el gen respos. de lai says-
sim deffendia. 
Re en beutat non gualia. nim
fai nulha fantaumia. dezuds.
ioues gens cors amoros. e ge(n)-
sa qui la deslia. (et) on hom plus
nostaria. guarnizos. serian pl(us)
enueyos. que la nueg fai parer
dia. la guola qui la uezia plus

 

141r  
en ios. tot lo mons na gensaria.
Ab questanh qua mors maucia.
per la gensor quel mon sia. En p(er)-
dos. quan mir sas belhas faissos.
ben conosc que non er mia. que
chauzir pot sis uolia. de pl(us) pros.
castelhas ho rics baros. quen leys-
es la senhoria. de pretz e de corte-
zia. e deu far que ben lestia.
Domna sai en normandia. suy
per uos la nueit el dia. apensos.
quel uostre gen cors ioyos. me
sembla qua des me ria.

 

  • letto 159 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertra(n)s de born. Bertrans de Born
  I
CAzutz suj de mal em-
pena. quar uauc lai ol
cor mi mena. do(n) iamais.
nom descarguarai del
fays. quilh ma mes en tal cade-
na. don malha nos descadena.
q(a)r matrays. un dous esguart
en biays. una blanca grassa le-
na. fait ai longua quarantena.
mas huey mais. suj al digous
de la cena.
Cazutz suj de mal em pena
quar vauc lai o·l cor mi mena,
don ja mais
no·m descarguarai del fays,
qu'ilh m’a mes en tal cadena
don malha no·s descadena,
qar m’atrays
un dous esguart en biays
una blanca, grassa Lena.
Fait ai longua quarantena,
mas huey mais
suj al digous de la Cena.
  II
Tant es damorosa
mena. q(ue) murrai si nom nestre-
na. dun dous bays. mas ab trop
derguelh men lays. de tota beu-
tat terrena. an pres las tres de-
tolena. fis e nays. mas ylh es so-
brellas mais. que non es aurs
sobrarena. quieu no uuelh auer
carena. ni doays. ses cujdar q(ue)l-
lam retenha.
Tant es d’amorosa mena,
que murrai si no·m n’estrena
d’un dous bays.
Mas ab trop d’erguelh m’en lays!
De tota beutat terrena
an pres las tres de Tolena,
fi s'en ays,
mas ylh es sobr’ellas mais
que non es aurs sobr’arena.
Qu’ieu no vuelh aver Carena,
ni Doays,
ses cujdar qu'ella·m retenha.
  III
Quel cortz non er ia complia.
on hom non guap ni non ria.
cort ses dos. non es mas part d(e)
baros. que mort magra ses fayl-
lia. le nuey e la uilania. darge(n)-
tos. mas lo gens cors amoros.
e la doussa cara pia. e la bona co(m)-
panhia. el gen respos. de lai says-
sim deffendia.  
Que·l cortz non er ja complia
on hom non guap ni non ria,
cort ses dos
non es mas part de baros.
Que mort m’agra ses fayllia
l’enuey e la vilania
d’Argentos,
mas lo gens cors amoros
e la doussa cara pia
e la bona companhia
e·l gen respos
de lai s'ayssi·m deffendia.
  IV
Re en beutat non gualia. nim
fai nulha fantaumia. dezuds.
ioues gens cors amoros. e ge(n)-
sa qui la deslia. (et) on hom plus
nostaria. guarnizos. serian pl(us)
enueyos. que la nueg fai parer
dia. la guola qui la uezia plus
en ios. tot lo mons na gensaria.
Re en beutat non gualia,
ni·m fai nulha fantaumia
deziros,
joves, gens cors amoros
e gensa qui la deslia;
et on hom plus n’ostaria
guarnizos,
serian plus enveyos,
que la nueg fai parer dia
la guola, qui la vezia
plus en jos,
tot lo mons na gensaria.
  V
Ab questanh qua mors maucia.
per la gensor quel mon sia. En p(er)-
dos. quan mir sas belhas faissos.
ben conosc que non er mia. que
chauzir pot sis uolia. de pl(us) pros.
castelhas ho rics baros. quen leys-
es la senhoria. de pretz e de corte-
zia. e deu far que ben lestia.
Ab que·s tanh qu'amors m'aucia.
per la gensor qu’el mon sia,
en perdos,
quan mir sas belhas faissos
ben conosc que non er mia,
que chauzir pot, si·s volia,
de plus pros
castelhas ho rics baros,
qu’en leys es la senhoria
de pretz e de cortezia
----
e deu far que ben l’estia.
  VI
Domna sai en normandia. suy
per uos la nueit el dia. apensos.
quel uostre gen cors ioyos. me
sembla qua des me ria.
Domna, sai en Normandia                                
suy per vos la nueit e·l dia                               
apensos,                                                           
que·l vostre gen cors joyos                                 
me sembla qu’ades me ria.                             
  • letto 197 volte

Canzoniere D

A cura di 
Daniel Marcucci
Rachele Grussu
Sofia Anselmi
Valentina Gallo

  • letto 325 volte

Riproduzione fotografica

121-121v

  • letto 99 volte

Edizione diplomatica

121r  
Bert(ra)ns idem
Cazutz sui de mal enpena.Quar uai Lai
121v  

.
.


.
.

.
.


.
.

ol cors me mena. Eiamais. Nomdescarga
reidel fais. Car ma mes en tal cadena. On
maillanos descadena. Car matrais. Abun
esgart de biais. Duna gaia lisa lena. fait
ailongacarantena.Mais huimais. Suial
dicous de la sena.
Tant suidamorosa mena.Q(e)mourai. Si
nom estrena. Dundouz bais. Mas entrop
dire meslais. Q(e) de la beutat terrena. an p(re)z
las tres detorrena. Donma pais. Mais il na
sobre lor mais. plus qe fis aurs sobre arena.
Enouoill auerrauena. Niroais. Q(e)mcuides
qe nom retena.
Renenbeutat nomgalia. Nim fai nuilla
fantaumia. Lo ioios. Joues *genz cors amoros.
Egenser quiladeslia. Et on hom mais no
staria. Garnisos. Serian plus enueios.
Q(e) la nuoich fai semblar dia. La gola eq(i)n
uedia. plus enios. Toz lo monz nalump
naria.
Ies non pot esser complia. Corz com noi gab
enoiria. Corz ses dos. Non es mais parcs
de baros. Et agram mort ses fadia. Le nois
elauilania. dargentos. Mas lo regarz amo
ros. de la cara dousepia. Ela franca cortesia.
El respos. Della saissam deffendia.
Eqes taing camors mausia. p(er) la gensor
qel monsia. Emperdos. Q(e) qan remir
sas faisos. Conosc qeia non ermia. Et cau
sir pot sis uolia. Dels plus pros. Castelans
orics barons. Quenleis es la seignoria. De
prez e de cortesia. De faiz bos. per far soqe
gen lestia.

  • letto 181 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 159 volte

trascrizione diplomatica-interpretativa

 

  Rubrica 
Bert(ra)ns idem

Bertrans idem 

  I

Cazutz sui de mal enpena.Quar uai Lai

ol cors me mena. Eiamais. Nomdescarga

reidel fais. Car ma mes en tal cadena. On

maillanos descadena. Car matrais. Abun

esgart de biais. Duna gaia lisa lena. fait

ailongacarantena.Mais huimais. Suial

dicous de la sena.

Casutz sui de mal en pena

quar vai lai o·l cors me mena

e ia mais

nom descargarei del fais

car m'a mes en tal cadena

on mailla no·s descadena

car m'atrais

ab un esgart de biais

d'una gaia lisa Lena

fait ai longa carantena

mais hui mais

sui al dicous de la sena

  II

Tant suidamorosa mena.Q(e)mourai. Si

nom estrena. Dundouz bais. Mas entrop

dire meslais. Q(e) de la beutat terrena. an p(re)z

las tres detorrena. Donma pais. Mais il na

sobre lor mais. plus qe fis aurs sobre arena.

Enouoill auerrauena. Niroais. Q(e)mcuides

qe nom retena.

Tant sui d’amorosa mena

qe mourai

si no m'estrena

d'un douz bais

mas en trop dire m'eslais

qe de la beutat terrena

an prez las tres de Torrena

don m'apais

mais il na sobre lor mais

plus qe fis aurs sobre arena

e no voill aver Ravena 

ni Roais

qe·m cuides qe no·m retena

  III

Renenbeutat nomgalia. Nim fai nuilla

fantaumia. Lo ioios. Joues *genz cors amoros.

Egenser quiladeslia. Et on hom mais no

staria. Garnisos. Serian plus enueios.

Q(e) la nuoich fai semblar dia. La gola eq(i)n

uedia. plus enios. Toz lo monz nalump

naria.

Renen beutat nom galia 

nim fai nuilla fantaumia 

lo ioios 

joues genz cors amoros 

e genser quila des lia 

et on hom mais n'ostaria 

garnisos 

serian plus enueios 

qe la nuoich fai semblar dia 

la gola equin uedia 

plus enios 

toz lop monz na lump naria 

 
  IV

Ies non pot esser complia. Corz com noi gab

enoiria. Corz ses dos. Non es mais parcs

de baros. Et agram mort ses fadia. Le nois

elauilania. dargentos. Mas lo regarz amo

ros. de la cara dousepia. Ela franca cortesia.

El respos. Della saissam deffendia.

 

Jes non pot esser complia 

corz c'om no·i gab e no·i ria 

corz ses dos 

non es mais parcs de baros 

et agra·m mort ses fadia 

l'enois e la vilania 

d’Argentos 

mas lo regarz amoros

de la cara dous' e pia 

e la franca cortesia 

e·l respos 

della Saissa·m deffendia 

  V

Eqes taing camors mausia. p(er)  la gensor

qel monsia. Emperdos. Q(e) qan remir

sas faisos. Conosc qeia non ermia. Et cau

sir pot sis uolia. Dels plus pros. Castelans

orics barons. Quenleis es la seignoria. De

prez e de cortesia. De faiz bos. per far soqe

gen lestia.

 

E qe·s taing c’amors m'ausia 

per la gensor q'el mon sia 

em perdos 

qe qan remir sas faisos 

conosc qe ia non er mia 

et causir pot sis volia 

dels plus pros 

castelans o rics barons 

qu'en leis es la seignoria 

de prez e de cortesia 

de faiz bos 

per far so qe gen l'estia

  • letto 189 volte

Canzoniere E

A cura di 
Daniel Marcucci 
Rachele Grussu
Sofia Anselmi
Valeria Bacocco
Valentina Gallo

  • letto 324 volte

Riproduzione fotografica

101 [58]

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

101r  
bertran deborn.
Cazutz soi demal 

empena. quar uauc lai olcors mime-
na. don iamais. nom descargarai del fa-
is. quill ma mes ental cadena. don ma-
illa no(n) descadena. don ia quar matrais.
un dous esgart enbiais. una blanca gr-
assa lena. fait ai longua carantena.
mas huei mais. soi aldigeus de la sena.
Tant es damoroza mena. que morrai
si nomestrena. dun dous bais. mas ab
trop dergueill men lais. detota beutat
terrena. anpres lastres detolena. fins e-
nais. mas ill es sobre las mais. que non
es aurs sobrarena. quieu no uueill a-
uer carena. ni roais. ses cuidar quelam
retenha.
Queill cortz no(n) er ia complida. on hom
non gap ni non ria. cortz ses dos. nonas
mas part debaros. que mort magra ses
failha. lenuei ela uilania. dargentos. m-
as lo gentil cors amoros. ela doussa ca-
repia. elabona companhia. elgen resp-
101r  
os. de lai saisim defendia.
Ren enbeutat nom galia. nim fai
nuilla fantaumia. deziros. ioues ge(n)
cors amoros. egensa qui la deslia. et
onplus nostaria. garnizos. serianpl(us)
enueios. que lanueit fai parer dia. la
gola qui laueiria. plus enlos. tot lomo(n)
nagensaria.
Ab queltanh camors mausia. per la
gensor quel mon sia. en perdos. quan
mir sas belas faisos. ben conosc que
non er mia. que chauzir pot sis uo-
lia. deplus pros. castelas ho (verso coperto)
os. quenle (verso coperto)
cortezia. e (verso coperto)
Donaisi e (verso coperto)
sar lanuiz (verso coperto)
ioios. mes (verso coperto)

 

  • letto 188 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 204 volte

edizione diplomatico-interpretativa

 

  Rubrica 
bertran deborn. bertran de born.
  I

Cazutz soi demal 

empena. quar uauc lai olcors mime-

na. don iamais. nom descargarai del fa-

is. quill ma mes ental cadena. don ma-

illa no(n) descadena. don ia quar matrais.

un dous esgart enbiais. una blanca gr-

assa lena. fait ai longua carantena.

mas huei mais. soi aldigeus de la sena.

 

Cazutz soi de mal em pena

quar vauc lai o·l cors mi mena

don ia mais

no·m descargarai del fais 

qu'ill m'a mes en tal cadena

don mailla non descadena

don ja quar m'atrais 

un dous esgart en biais 

una blanca grassa Lena

fait ai longua carantena

mas heui mais

soi al digeus de la sena

  II

Tant es damoroza mena. que morrai

si nomestrena. dun dous bais. mas ab

trop dergueill men lais. detota beutat

terrena. anpres lastres detolena. fins e-

nais. mas ill es sobre las mais. que non

es aurs sobrarena. quieu no uueill a-

uer carena. ni roais. ses cuidar quelam

retenha.

Tant es d’amoroza mena 

que morrai si no m'estrena

d'un dous bais 

mas ab trop d'ergueill m'en lais 

de tota beutat terrena

an pres las tres de Tolena 

fins e nais

mas ill es sobr'elas mais

que non es aurs sobre arena

qu'ieu no vueill aver Carena

ni Roais

ses cuidar qu'ella·m retenha

  III

Queill cortz no(n) er ia complida. on hom

non gap ni non ria. cortz ses dos. nonas

mas part debaros. que mort magra ses

failha. lenuei ela uilania. dargentos. m-

as lo gentil cors amoros. ela doussa ca-

repia. elabona companhia. elgen resp-

 os. de lai saisim defendia.

Que·ill cortz non er ja complida

on hom non gap ni non ria

cortz ses dos

non as mas part de baros

que mort m'agra ses failha

l'enuei e la vilania

d'Argentos

mas lo gentil cors amoros

e la doussa car' e pia

e la bona companhia

e·l gen respos

de lai s'aisi·m defendia

  IV

Ren enbeutat nom galia. nim fai

nuilla fantaumia. deziros. ioues ge(n)

cors amoros. egensa qui la deslia. et

onplus nostaria. garnizos. serianpl(us)

enueios. que lanueit fai parer dia. la

gola qui laueiria. plus enlos. tot lomo(n)

nagensaria.

Ren en beutat nom galia

nim fai niulla fantaumia

deziros

ioues gen cors amoros

e gensa qui la deslia

et on plus n'ostaria

garnizos

serian plus enueios

que la nueit fai parer dia

la gola qui la veiria

plus en los

tot lomon na gensaria

  V

Ab queltanh camors mausia. per la

gensor quel mon sia. en perdos. quan

mir sas belas faisos. ben conosc que

non er mia. que chauzir pot sis uo-

lia. deplus pros. castelas ho (verso coperto)

os. quenle (verso coperto)

cortezia. e (verso coperto)

Donaisi e (verso coperto)

satz lanu (verso coperto)

ioios. mes (verso coperto)

 

Ab qu'el tanh c'amors m'ausia

per la gensor quel mon sia

en perdos

quan mir sas belas faisos

ben conosc que non er mia

que chauzir pot sis volia

de plus pros

castelas ho (verso coperto)

os

qu'en le (verso coperto)

cortezia

e  (verso coperto)

Donaisi e (verso coperto)

satz lanu ioios (verso coperto)

mes (verso coperto)

  • letto 173 volte

Canzoniere F

A cura di

  • Francesca Astolfi
  • Aurora Bertuccini
  • Irene Federici
  • Valentina Laudi
  • Ermanno Persi
  • letto 286 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto (c.98v-99r-99v) [25]


  • letto 78 volte

Edizione diplomatica

98v  
(C)Azutz sui de mal en pena.
Qar uau lai ol cors me mena.
E ia mais nom descarca rei del fais.
Qar mes ma ental cadena.
On mailla nos descadena.
99r  
Qar matrais ab un esgar de biais.
Duna gaia lisa lena.
Fach ai longa qareintena.
Mas oimas sui al di ious de la cena.
(T)an sui damorosa mena.
Qe morai sill nom estrena.
Dun douz bais. Mas e(n)trop dir mes lais.
Qe de la beutat terrena
Han prez las tres de torena.
Don ma pais. Mas ill na sobre lor mais.
Plus qe fis aur sobra rena.
E no uoill auer rauena. ni roais.
Qem cuides qem nom retena.
Ren beutat no galia.
Nin fai nulla fatonia.
Lo ioios joues genz cors amoros.
E genser qui la deslia.
Ezon hom mais no(n) staria.
Garnisos. Serian plus en ueios.
Qella noich fai senblar dia.
La gola equi uizia. plus en iois.
Totz lo monz nalum naria.
(G)es no(n) pot ess(er) co(m)plia.
Cortz qom noi gab e noi ria.
Cortz ses dos. non es mas parcs debaros.
Ez agram mort ses fadia.
Le nois ela uilania.
 
99v  
Darge(n)tos mas lo regarz amoros.
De cara dousa pia. Ela franca cortesia.
El respos de la fassam defendia.
(A) qes tai(n)g qamors maucia.
Per la gensor qel mon sia.
En p(er)dos. Qe qan remir sa faissos.
Conoscqeia non er mia.
Qe chausir pot sis uolia.
Dels plus pros. Castela(n)s orircs baros.
Qen leis es la seignoria.
De prez (et) de cortesia. Defaich bos. <per>
Per farqe gen lestia.
  • letto 151 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
(C)Azutz sui de mal en pena.

Qar uau lai ol cors me mena.

E ia mais nom descarca rei del fais.

Qar mes ma ental cadena.

On mailla nos descadena.
Qar matrais ab un esgar de biais.


Duna gaia lisa lena.

Fach ai longa qareintena.

Mas oimas sui al di ious de la cena.

 
Cazutz sui de mal en pena                
qar vau lai o·l cors me mena
e ja mais
no·m descarcarei del fais
qar mes m’a en tal cadena
on mailla no·s descadena
qar m’atrais
ab un esgar de biais
d’una gaia lisa Lena.
Fach ai longa qareintena
mas oimas
sui al dijous de la cena.

 
  II
(T)an sui damorosa mena.

Qe morai sill nom estrena.

Dun douz bais. Mas e(n)trop dir mes lais.

Qe de la beutat terrena

Han prez las tres de torena.

Don ma pais. Mas ill na sobre lor mais.

Plus qe fis aur sobra rena.

E no uoill auer rauena. ni roais.

Qem cuides qem nom retena.
Tan sui d’amorosa mena
qe morai sill no m’estrena
d’un douz bais.
Mas en trop dir m’eslais
qe de la beutat terrena
han prez las tres de Torena
don m'apais
mas ill n’a sobre lor mais
plus qe fis aur sobr’arena
e no voill aver Ravena
ni Roais
qe·m cuides qe·m no·m retena.
  III
Ren beutat no galia.

Nin fai nulla fatonia.

Lo ioios joues genz cors amoros.

E genser qui la deslia.

Ezon hom mais no(n) staria.

Garnisos. Serian plus en ueios.

Qella noich fai senblar dia.

La gola equi uizia. plus en iois.

Totz lo monz nalum naria.
Ren beutat no galia
ni·n fai nulla fatonia
lo ioios
joves genz cors amoros
e genser qui la deslia
ez on hom mais non staria
garnisos
serian plus enveios
qella noich fai senblar dia
la gola e qui vizia
plus en iois
totz lo monz na lumnaria.
  IV
(G)es no(n) pot ess(er) co(m)plia.

Cortz qom noi gab e noi ria.

Cortz ses dos. non es mas parcs debaros.

Ez agram mort ses fadia.

Le nois ela uilania.
Darge(n)tos mas lo regarz amoros.

De cara dousa pia. Ela franca cortesia.

El respos de la fassam defendia.
Ges non pot esser complia
cortz q'om no
·i gab e no·i ria
cortz ses dos
non es mas parcs de baros.
Ez agra·m mort ses fadia
l’enois e la vilania
d’Argentos
mas lo regarz amoros
de cara dousa pia
e la franca cortesia
e·l respos
de la fassa·m defendia.
  V
(A) qes tai(n)g qamors maucia.

Per la gensor qel mon sia.

En p(er)dos. Qe qan remir sa faissos.

Conoscqeia non er mia.

Qe chausir pot sis uolia.

Dels plus pros. Castela(n)s orircs baros.

Qen leis es la seignoria.

De prez (et) de cortesia. Defaich bos. <per>

Per farqe gen lestia.
A qe·s taing q’amors m’aucia
per la gensor q’el mon sia
en perdos 
qe qan remir sa faissos
conosc que ia non er mia
qe chausir pot si·s volia
dels plus pros
castelans o rircs baros
q’en leis es la seignoria
de prez et de cortesia
de faich bos
per far qe gen l’estia.
  • letto 163 volte

Canzoniere I

A cura di

  • Francesca Astolfi
  • Aurora Bertuccini
  • Irene Federici
  • Valentina Laudi
  • Ermanno Persi
  • letto 272 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto (c. 175v) [59]

  • letto 72 volte

Edizione diplomatica

175v  
Bertrans de born.
Casutz sui de mal en pena. Quar uai lai ol
cors mi mena. E ia mais no(n) descargarel
del fais. Car mes ma ental cadena. On
mailla nos descadena. Car matrais. ab un es-
gart de biais. Duna gaia lisa lena. Fait ai lo(n)-
ga quare(n)tena. Mais hui mais. Sui al di ious
de l<e>a sena.
Tant sui damorosa mena. Q(e) mourai si nom
estrena. Dun doutz bais. Mas entrop dire
mes lais. Que de la beutat terrena. An pretz
las tres de torena. Don ma pais. Mas il na so-
bre lor mais. Plus que fis aurs sobre arena.
Eno uoill auer rauena. Ni roais. Que(m) cuides
Que nom retena.
Ren en beutat no galia. Ni fai nuilla fa(n)tau-
 
mia. Lo ioios. Joues genz cors amoros. Egensa q(u)i la
deslia. Et on hom mais nostaria. Garnisos. Seria(n)
plus enueios. Que la nueg fai semblar dia. La
gola equin uedia. Plus enios. Tot lo monz na
lu(m)pnaria.
Ies no pot esser conplia. Cortz com noi gabenoi
ria. *Ea gram mort ses fadia. Lenois ela uilania.
Dargentos. Mas lo regatz amoros. De la cara dousa
pia. Ela franca cortesia. El respos. De la saissam
deffendia.
E ques taing camors maucia. P(er) la gensor quel
mon sia. Emp(er)dos. Que quan remir sas faisos. Co-
nosc que ia no(n) er mia. Que chausir pot sis uolia.
Dels plus pros. Castellans orics barons. Quen leis
eis la sei(n)gnoria. De pretz ecortesia. De faitz bos.
p(er) far so que gen listia.
.
* [Cortz ses dos. No(n) es mas parcs de baros.]
  • letto 149 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de Born
 
Bertrans de Born
  I
Casutz sui de mal en pena. Quar uai lai ol

cors mi mena. E ia mais no(n) descargarel

del fais. Car mes ma ental cadena. On

mailla nos descadena. Car matrais. ab un es-

gart de biais. Duna gaia lisa lena. Fait ai lo(n)-

ga quare(n)tena. Mais hui mais. Sui al di ious

de l<e>a sena.
Casutz sui de mal en pena
quar vai lai o·l cors mi mena
e ja mais
non descargarel del fais
car mes m’a en tal cadena
on mailla no·s descadena
car m’atrais 
ab un esgart de biais
d’una gaia lisa Lena.
Fait ai longa quarentena
mais hui mais
sui al dijous de la sena.
  II
Tant sui damorosa mena. Q(e) mourai si nom

estrena. Dun doutz bais. Mas entrop dire

mes lais. Que de la beutat terrena. An pretz

las tres de torena. Don ma pais. Mas il na so-

bre lor mais. Plus que fis aurs sobre arena.

Eno uoill auer rauena. Ni roais. Que(m) cuides

Que nom retena.
Tant sui d’amorosa mena
qe mourai si no m’estrena
d’un doutz bais.
Mas en trop dire m’eslais
que de la beutat terrena
an pretz las tres de Torena
don m'apais
mas il n’a sobre lor mais
plus que fis aurs sobre arena
e no voill aver Ravena
ni Roais
que·m cuides que no·m retena.
  III
Ren en beutat no galia. Ni fai nuilla fa(n)tau-
mia. Lo ioios. Joues genz cors amoros. Egensa q(u)i la

deslia. Et on hom mais nostaria. Garnisos. Seria(n)

plus enueios. Que la nueg fai semblar dia. La

gola equin uedia. Plus enios. Tot lo monz na

lu(m)pnaria.
Ren en beutat no galia
ni fai nuilla fantaumia.
lo ioios
joves gens cors amoros
e gensa qui la deslia
et on hom mais n’ostaria
garnisos
serian plus enveios
que la nueg fai semblar dia
la gola e qui·n vedia
plus en ios
tot lo monz na lumpnaria.
  IV
Ies no pot esser conplia. Cortz com noi gabenoi
ria. *Ea gram mort ses fadia. Lenois ela uilania.
Dargentos. Mas lo regatz amoros. De la cara dousa
pia. Ela franca cortesia. El respos. De la saissam
deffendia.
* [Cortz ses dos. No(n) es mas parcs de baros.]
Jes no pot esser conplia
cortz c'om no·i gab e no·i ria
cortz ses dos
non es mas parcs de baros.
E agra·m mort ses fadia
l’enois e la vilania
d’Argentos
mas lo regatz amoros
de la cara dousa pia
e la franca cortesia
e·l respos
de la Saissa·m deffendia.
  V
E ques taing camors maucia. P(er) la gensor quel

mon sia. Emp(er)dos. Que quan remir sas faisos. Co-

nosc que ia no(n) er mia. Que chausir pot sis uolia.

Dels plus pros. Castellans orics barons. Quen leis

eis la sei(n)gnoria. De pretz ecortesia. De faitz bos.

p(er) far so que gen listia.
E ques taing c’amors m’aucia
per la gensor quel mon sia
em perdos
que quan remir sas faisos
conosc que ia non er mia
que chausir pot si·s volia
dels plus pros
castellans o rics barons
qu'en leis eis la seingnoria
de pretz e cortesia 
de faitz bos
per far so que gen l’istia.
  • letto 157 volte

Canzoniere K

A cura di:

  • Gaia Natalizi
  • David Storri
  • Giorgia Lattanzi
  • Cristian Delle Piagge
  • Leonardo Ponti
  • Giulia Baldi
  • letto 279 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto K (160v - 161r) [60]

  • letto 69 volte

Edizione diplomatica

160v  
Bertrams de born.
Casutz sui de mal en pena. Quar uai lai ol
cors mi mena. Eia mais no(n) descargar-
el del fais. Car mes ma ental <enta> cade-
na. On mailla nos descadena. Car ma trais.
Ab un esgart de biais. Duna gaia lisalena.
Fait ai longua quarantena. Mais hui mais.
Sui al di ious de la sena.
Tant sui damorosa mena. Que mourai si
nom estrena. Dun doutz bais. Mas en trop
dire mes lais. Que de la beutat terrena.
An pretz las tres de torena. Don ma pais.
Mas il na sobre lor mais. Plus que fis aurs so-
bre arena. Eno uoill auer rauena. Ni mais.
Quem cuides que nom retena.
Ren en beutat no galia. Ni fai nuilla fan-
taumia. Lo ioios. Joues genz cors amoros.
Egensa qui la deslia. Et on hom mais nosta-
ria. Garnisos. Serian plus enueios. Qe la
nueg fai semblar dia. La gola eqin uedia.

 

161r  
Plus enios. Totz lo monz nalu(m)pnaria.
Ies no pot esser co(m)plia. Cortz com noi gab e
noi ria. Cortz ses dos. No es mas parcs de
baros. Eagram mort ses fadia. lenois ela
uilania. Dargentos. Mas lo regatz amoros.
de la cara dousa pia. Ela francha cortesia.
El respos. De la saissa(m) deffendia.
Eques taing camors maucia. Per la gen
sor quel mon sia. Emperdos. Que qan rem-
ir sas faisos. Conosc que ia no(n) er mia. Que
chausir por sis uolia. Dels plus pros. Castel-
lans orics baros. Quen leis eis laseignoria.
De pretz ecortesia. De faitz bos. P(er) far so que
gen lestia. 
 
  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  K. (160v-161r)
  I
Bertrams de born.
Casutz sui de mal en pena. Quar uai lai ol
cors mi mena. Eia mais no(n) descargar-
el del fais. Car mes ma ental <enta> cade-
na. On mailla nos descadena. Car ma trais.
Ab un esgart de biais. Duna gaia lisalena.
Fait ai longua quarantena. Mais hui mais.
Sui al di ious de la sena.
 
Bertrams de born
 
Casutz sui de mal en pena
quar vai lai o·l cors mi mena
e ia mais
non descargarel del fais
car mes m'a en tal cadena
on mailla no·s descadena
car m'atrais
ab un esgart de biais
d’una gaia lisa Lena
fait ai longua quarantena
mais hui mais
sui al dijous de la sena
  II
Tant sui damorosa mena. Que mourai si
nom estrena. Dun doutz bais. Mas en trop
dire mes lais. Que de la beutat terrena.
An pretz las tres de torena. Don ma pais.
Mas il na sobre lor mais. Plus que fis aurs so-
bre arena. Eno uoill auer rauena. Ni mais.
Quem cuides que nom retena.
Tant sui d’amorosa mena
que mourai si no m'estrena
d’un doutz bais
mas en trop dire m'eslais
que de la beutat terrena
an pretz las tres de torena
don m'apais
mas il na sobre lor mais
plus que fis aurs sobre arena
e no voill aver Ravena
ni mais
que·m  cuides que nom retena
  III
Ren en beutat no galia. Ni fai nuilla fan-
taumia. Lo ioios. Joues genz cors amoros.
Egensa qui la deslia. Et on hom mais nosta-
ria. Garnisos. Serian plus enueios. Qe la
nueg fai semblar dia. La gola eqin uedia.
Plus enios. Totz lo monz nalu(m)pnaria.
 
Ren en beutat no galia
ni fai nuilla fantaumia
lo joios
Joves genz cors amoros
e gensa qui la deslia
et on hom mais nostaria
garnisos
serian plus enveios
qe la nueg fai semblar dia
la gola e qin vedia
plus enios
totz lo monz nalumpnaria

 

  IV
Ies no pot esser co(m)plia. Cortz com noi gab e
noi ria. Cortz ses dos. No es mas parcs de
baros. Eagram mort ses fadia lenois ela
uilania. Dargentos. Mas lo regatz amoros.
de la cara dousa pia. Ela francha cortesia.
El respos. De la saissa(m) deffendia.
Jes no pot esser complia
cortz c'om no·i gab e no·i ria
cortz ses dos
no es mas parcs de baros
e agra·m mort ses fadia
l'enois e la vilania
d’Argentos
mas lo regatz amoros
de la cara dousa pia
e la francha cortesia
e·l respos
de la Saissa·m deffendia
 
  V
Eques taing camors maucia. Per la gen
sor quel mon sia. Emperdos. Que qan rem-
ir sas faisos. Conosc que ia no(n) er mia. Que
chausir por sis uolia. Dels plus pros. Castel-
lans orics baros. Quen leis eis laseignoria.
De pretz ecortesia. De faitz bos. P(er) far so que
gen lestia.
E ques taing c'amors m'aucia
per la gensor quel mon sia
em perdos
que qan remir sas faisos
conosc que ia non er mia
que chausir pot sis volia
dels plus pros
castellans orics baros
qu'en leis eis la seignoria
de pretz e cortesia
de faitz bos
per far so que gen lestia
  • letto 160 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 27 volte

Canzoniere R

A cura di:

  • Gaia Natalizi
  • David Storri
  • Giorgia Lattanzi
  • Cristian Delle Piagge
  • Leonardo Ponti
  • Giulia Baldi
  • letto 334 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto R (6v - 7r) [61]

  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

6 v
B(er)tran del born. 
Tornatz {sui}  de 
mal e(n) pena. car vau lay o(n) lo cor me mena. do(n) iamays
nom descargaray del fays. car mes ma en tal cadena. 
do(n) malha nos des contena. ni nos frays. ab. i. esgar de
 
7 r
de biais. una {graila}  lisalena. fachay lonia cara(n)tena. (et) huey may. soy al diious
de la se(re)na. Tant es damorosa mena. q(i)eu muray si no mestrena. dun 
dos bays. pus finamor lazatrays. de tota beutat terrena. An pretz las
.iii. de torena. fis euerays. mas ilh na sobre lor mays. si co fis aur so-
brarena. e no uuelh au(er) garena ni roays ses cuiar q(ue) nom retena. 
Ey res no falh ni galia. ni fuy nulha fantaumia. lo ioy(o)s. ioue gai
cors amoros an gensa q(i) la deslia. (et) o(n) hom pus nostaria garnizos.
pus e(n) serienueios. car la nueg fay semblar dia. la gola e q(i)n ue-
zia pus e(n)ios. <rie(n)ueios>. tot lo mo(n) e(n)ge(n)saria. Tan re(n)z q(ue) samor mau
sia. de la ge(n)ser quel mo(n) sia. en p(er)dos ta(n) so(n) de lieys cobeitos. q(ue) tem
q(ue) ia n(on) er mia. car chauzir pot cascu(n)dia. els pus pros. castelas(et)rics
baros. q(ue)n leys es la senhoria. de pretz e de cortezia. de ricx dos.
e de far q(ue) ge(n)  lestia. a tart sera cort co(m)pli<d>a. o(n) hom no(n) guab ni no(n)
ria. cort ses dos. no(n) es may esbarc de baros. (et) agram mort ses
falsia. lenueg e la uilania. darge(n)tos. trovi sas gayas faysos.
de la francha dosse pia. el ge(n) sembla(n) q(uem) fazia. el <ge(n)> respos de na
saysam defe(n)dia.

Dona fay en norm
andia soy p(er) uos e(n) pessame(n). nueg e dia.
 

  • letto 202 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 170 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
B(er)tran del born. 
Tornatz {sui}  de 
mal e(n) pena. car vau lay o(n) lo cor me mena. do(n) iamays
nom descargaray del fays. car mes ma en tal cadena. 
do(n) malha nos des contena. ni nos frays. ab. i. esgar de
de biais. una {graila}  lisalena. fachay lonia cara(n)tena. (et) huey may. loy al diious
de la se(re)na
Bertran del born
Tornatz sui  de mal en pena
car vau lay on lo cor me mena
don ia mays nom descargaray del fays
car mes ma en tal cadena
don malha nos des contena
ni nos frays
ab. i. esgar de (de) biais
una graila  lisa lena
fachay lonia carantena
et huey may
loy al dijous de la serena 
  II
Tant es damorosa mena. q(i)eu muray si no mestrena. dun 
dos bays. pus finamor lazatrays. de tota beutat terrena. An pretz las
.iii. de torena. fis euerays. mas ilh na sobre lor mays. si co fis aur so-
brarena. e no uuelh au(er) garena ni roays ses cuiar q(ue) nom retena.
Tant es d’amorosa mena
Q’ieu muray si no m’estrena
d’un dos bays
pus fin amor l'azatrays
de tota beutat terrena
 An pretz las. iii. de torena
 fis e verays
mas ilh na sobre lor mays
si co fis aur sobr'arena
e no vuelh aver Garena
ni Roays
ses cuiar que no·m retena 
  III
Ey res no falh ni galia. ni fuy nulha fantaumia. lo ioy(o)s. ioue gai
cors amoros an gensa q(i) la deslia. (et) o(n) hom pus nostaria garnizos.
pus e(n) serienueios.
car la nueg fay semblar dia. la gola e q(i)n ue-
zia pus e(n)ios. <rie(n)ueios>. tot lo mo(n) e(n)ge(n)saria. 
Ey res no falh ni galia
ni fuy nulha fantaumia
 lo joyos
 iove gai cors amoros
 an gensa qi la deslia
 et on hom pus nostaria
garnizos
pus en seri enveios
car la nueg fay semblar dia
la gola e qin vezia
pus enios
<rienueios>
tot lo mon en gensaria
  IV
Tan re(n)z q(ue) samor mau
sia. de la ge(n)ser quel mo(n) sia. en p(er)dos ta(n) so(n) de lieys cobeitos. q(ue) tem
q(ue) ia n(on) er mia. car chauzir pot cascu(n)dia. els pus pros. castelas(et)rics
baros. q(ue)n leys es la senhoria. de pretz e de cortezia. de ricx dos.
e de far q(ue) ge(n)  lestia. a tart sera cort co(m)pli<d>a. o(n) hom no(n) guab ni no(n)
ria. cort ses dos. no(n) es may esbarc de baros. (et) agram mort ses
falsia. lenueg e la uilania. darge(n)tos. trovi sas gayas faysos.
de la francha dosse pia. el ge(n) sembla(n) q(uem) fazia.
el <ge(n)> respos de na
saysam defe(n)dia.

 

Tan renz que s’amor mausia
 de la genser quel mon sia
en perdos tan son de lieys cobeitos
que tem que ia non er mia
 car chauzir pot cascundia
 els pus pros
castelas et rics baros
qu'en leys es la senhoria
de pretz e de cortezia
 de ricx dos
e de far que gen  lestia
a tart sera cort complia
on hom non guab ni non ria
cort ses dons
non es may esbarc de baros
et agra·m mort ses falsia
l'enueg e la vilania
d’Argentos
tro vi sas gayas faysos
de la francha doss'e pia
e·l gen semblan que·m fazia
e·l respos
de na Saysa·m defendia.

 

Dona fay en norm

andia soy p(er) uos e(n) pessame(n). nueg e dia.
Dona fay en Normandia
soy per vos en passamen nueg e dia
  • letto 155 volte

Canzoniere T

A cura di:

  • Maria Luigia Benedetti
  • Giorgia Muccio
  • Alessandra Corvo
  • Erica Cocchi
  • Elisa Landi
  • Daniel Marcucci
  • Rachele Grussu
  • Sofia Anselmi
  • Valentina Gallo
  • letto 302 volte

Riproduzione fotografica

174r - 174v [62]

  • letto 72 volte

Edizione diplomatica

174r
Beutran delborn
Caiutç son demal epena. car uauc lai olcor mimena. on
iamais nom descargerai delfais. cigll mames alcoll cadena.
don mailla nom descadena. non gia carmatrais. un doutç es
dard debiais. unablanc egras elena. fac ailonga carante
na. mas uomais. son aldi gous delasena.
Tant es damorosa mena. cemurai senom estren(n)a. dun
doutç bais. mas ab trop derguoll men lais. detotas beu
tas terena. anpres las tres detoren(n)a. Fins egais mais
illes soblelas mais. cenones aur sobre ren(n)a. qieu n
on uoill auer carena niroais. sescudar celem rete
na.
174v
Quecortz non er gia complia. anom nongaba  (et) nonria.cort
ses dons nones masperda daut barons. qemort magra
ses faglia.lenueui (et) lauilania dargentos. malgentills co 
rs amoros. eladuse car (et) pia. elabona conpagnia (et) lgien
respos. de lai saixim defendria.
Sens ebeuta nom galia. nifai nulla fantas mia. deriç egio
uens gien cor amoros.  agensa qiladeslia . (et) on hom plus
nostaria. garnisos. sarian plus enuios. qelanuot fait
par dia.  lagola qilaueria. plus en gios tut lemon m
agenseria.
Ab qestainh samor maucia. p(er) lagensor celmonsia. emperdos
canmir sas bellas faissos. consc qe(n) gies nones mia. qe(n)
causir pot sis uolia. deplus pros. castellan sonric baros.
celues lasegnoria. depretç (et) decortesia (et) degrantç don
deufar qebenlestia.
  • letto 173 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Beutran delborn  
  I
Caiutç son demal epena. car uauc lai olcor mimena. on

iamais nom descargerai delfais. cigll mames alcoll cadena.

don mailla nom descadena. non gia carmatrais. un doutç es

dard debiais. unablanc egras elena. fac ailonga carante

na. mas uomais. son aldi gous delasena.
Caiutç son de mal e pena
car vauc lai o·l cor mi mena,
on ja mais
no·m descargerai del fais,
c’igll m’a mes al coll cadena
don mailla no·m descadena,
non gia car m’atrais
un doutç es dard de biais
una blanc' e gras' Elena.
Fac ai longa carantena,
mas uo mais
son al digous de la sena.
 
  II
Tant es damorosa mena. cemurai senom estren(n)a. dun

doutç bais. mas ab trop derguoll men lais. detotas beu

tas terena. anpres las tres detoren(n)a. Fins egais mais

illes soblelas mais. cenones aur sobre ren(n)a. qieu n

on uoill auer carena niroais. sescudar celem rete

na.
Tant es d’amorosa mena,
c’e murai se no m'estrenna
d’un doutç bais.
Mas ab trop d’erguoll m’en lais!
De totas beutas terena
an pres las tres de Torenna,
fins e gais,
mais ill es sobl’elas mais
ce non es aur sobre renna.
Q’ieu non voill aver Carena,
ni Roais,
ses cudar c'ele·m retena.
  III
Quecortz non er gia complia. anom nongaba  (et) nonria.cort

ses dons nones masperda daut barons. qemort magra

ses faglia.lenueui (et) lauilania dargentos. malgentills co 

rs amoros. eladuse car (et) pia. elabona conpagnia (et) lgien

respos. de lai saixim defendria.
Que cortz non er gia complia
a n'om non gaba et non ria
cort ses dons
non es mas perda d'aut barons
qe mort m'agra ses faglia
l'enueui et la vilania
d’Argentos
ma
·l gentills cors amoros
e la dus'e car' et pia
e la bona conpagnia
et l gien respos
de lai s'aixi
·m defendria
  IV
Sens ebeuta nom galia. nifai nulla fantas mia. deriç egio

uens gien cor amoros.  agensa qiladeslia . (et) on hom plus

nostaria. garnisos. sarian plus enuios. qelanuot fait

par dia.  lagola qilaueria. plus en gios tut lemon m

agenseria.
Sens e beuta nom galia
ni fai nulla fantas mia
deriç e giovens gien cor amoros
a gensa qi la deslia
et on hom plus n'ostaria
garnisos
sarian plus en vios
qe la nuot fait par dia 
la gola qi la veria
plus en gios tut le mon ma genseria
  V
Ab qestainh samor maucia. p(er) lagensor celmonsia. emperdos

canmir sos bellas faissos. consc qe(n) gies nones mia. qe(n)

causir pot sis uolia. deplus pros. castellan sonric baros.

celues lasegnoria. depretç (et) decortesia (et) degrantç don

deufar qebenlestia.
Ab qes tainh samor maucia
per la gensor cel mon sia
em perdos
can mir sas bellas faissos
consc qen gies non es mia
qen causir pot sis volia
de plus pros
castellan son ric baros
c'e lu es la segnoria
depretç et de cortesia et de grantç don deufar qe ben l'estia
  • letto 172 volte

Canzoniere a

  • letto 347 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto (a 446) [63]

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

446
en bertran. del born.
 
Cazutz. sui de mal. en pena. car uau. la ol cor me mena. doniamais.
non descargarai del fais. qel ma mesen tal cadena. on mailla nos des
contena. car mi trais ab un esgar de biais. una gaia fresqe lena faig.
ailonga carantena. mas oimais sui al dous de la cena.
 
Tant ez damoroza mena qe morrai si no mestrena. dun douz bais
mas a truep dorgueill. men lais. de totas beutatz terrena. an preslas
tres de torrena. fis esais. mas il es sobre las mais. qe non es aurs.
sobrerana. qeuno uoilauer torena. ni uoil mais. saint çinart qela(m) retena.
 
Qe cortz non esia complia. on hom nongap ni no(n) ria. corts ses
dos nones mais part de baros. qe mort magra senz faillia. lenuegz
e la uilania darcentos. mas gentil cors amorose la douza cara pia.
e la bona compagnia. el respos de lai sai sim defendria.

Ren de beutatz. nongallia. ni fai milla fatonia leioiosiouez genz.
cors amoros cagenza. qilla deslia. <et> on (hom) plus nostaria. garnizos.
serian plus euejos qe la noitz fai parer dia. la gole qi laueiria
plus en iois tot le mon agenzeria.
 
Abqes fain camors maucia. p(er) lagenzor qel mon sia. emp(er)dos. can
remir sas bellas faissos. conosc qe ies non ermia. qe chauzir pot
siluolria. de plus pros castellanz. orief baros. qen leis es la segnio  
ria de pretz e de cortezia. e de doz. granz deu far qe ben lestia.

 

  • letto 236 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

en bertran. del born.

 ​
 
  I
Cazutz. sui de mal. en pena. car uau. la ol cor me mena. doniamais.

non descargarai del fais. qel ma mesen tal cadena. on mailla nos des

contena. car mi trais ab un esgar de biais. una gaia fresqe lena faig.

ailonga carantena. mas oimais sui al dous de la cena.
Casutz sui de mal en pena
car vau la o·l cor me mena
don ia mais
non descargarai del fais
q'el m’a mes en tal cadena
on mailla no·s descontena
car mitrais         
ab un esgar de biais
una gaia fresqe Lena.
Faig ai longa carantena
mas oi mais                                                                    
sui al dous de la cena.                                                
  II
Tant ez damoroza mena qe morrai si no mestrena. dun douz bais

mas a truep dorgueill. men lais. de totas beutatz terrena. an preslas

tres de torrena. fis esais. mas il es sobre las mais. qe non es aurs.

sobrerana. qeuno uoilauer torena. ni uoil mais. saint çinart qela(m) retena.
Tant ez d'amoroza mena
qe morrai si no m’estrena
d’un douz bais.
Mas a truep d’orgueill m’en lais
de totas beutatz terrena
an pres las tres de Torrena
fi·s esais
mas il es sobr’elas mais
qe non es aurs sobre ‘rana
q’eu no voil aver Torena.
ni voil mais
Saint Çinart q'ela·m retena.
 
  III
Qe cortz non esia complia. on hom nongap ni no(n) ria. corts ses

dos nones mais part de baros. qe mort magra senz faillia. lenuegz

e la uilania darcentos. mas gentil cors amorose la douza cara pia.

e la bona compagnia. el respos de lai sai sim defendria.
Qe cortz non es ja complia
on hom non gap ni non ria
corts ses dos
non es mais part de baros.
Qe mort m'agra senz faillia
l’enuegz e la vilania
d’Arcentos
mas gentil cors amoros
e la douza cara pia
e la bona compagnia
e·l respos
de lai s'aisi·m defendria.
 
  IV
Ren de beutatz. nongallia. ni fai milla fatonia leioiosiouez genz.
cors amoros cagenza. qilla deslia. <et> on (hom) plus nostaria. gavenizos.
serian plus euejos qe la noitz fai parer dia. la gole qi laueiria
plus en iois tot le mon agenzeria.
Ren de beutatz non gallia
ni fai milla fatonia
le joios
jovez genz cors amoros
ca genza qi·lla deslia.
et on hom plus nostaria
gavenizos
serian plus evejos
qe la noitz fai parer dia.
la gole qi laveiria
plus en iois
tot le mon agenzeria.
  V

Hlqes fain camors maucia. p(er) lagenzor qel mon sia. emp(er)dos. can
remir sas bellas faissos. conosc qe ies non ermia. qe chauzir pot
siluolria. de plus pros castellanz. orief baros. qen leis es la segnio  
ria de pretz e de cortezia. e de doz. granz deu far qe ben lestia.

Hlqes fain camors maucia
per la genzor qel mon sia 
emperdos
can remir sas bellas faissos 
conosc qe ies non er mia
qe chauzir pot s'il volria
de plus pros castellanz
orief baros
q'en leis es la segnioria
de pretz e de cortesia
e de doz
granz deu far qe ben lestia
  • letto 199 volte

Edizione diplomatico-interpretativa



 
 
en bertran. del born.  
  I


Cazutz. sui de mal. en pena. car uau. la ol cor me mena. doniamais.

non descargarai del fais. qel ma mesen tal cadena. on mailla nos des

contena. car mi trais ab un esgar de biais. una gaia fresqe lena faig.

ailonga carantena. mas oimais sui al dous de la cena.

 


 
  II
Tant ez damoroza mena qe morrai si no mestrena. dun douz bais

mas a truep dorgueill. men lais. de totas beutatz terrena. an preslas

tres de torrena. fis esais. mas il es sobre las mais. qe non es aurs.

sobrerana. qeuno uoilauer torena. ni uoil mais. saint çinart qela(m) retena.

 
 
  III
Qe cortz non esia complia. on hom nongap ni no(n) ria. corts ses

dos nones mais part de baros. qe mort magra senz faillia. lenuegz

e la uilania darcentos. mas gentil cors amorose la douza cara pia.

e la bona compagnia. el respos de lai sai sim defendria.
 
 
  IV
Ren de beutatz. nongallia. ni fai milla fatonia leioiosiouoz genz.

conch amoros cagenza. qilla deslia. con (bom) plus nos faria. g avenizos.

serian plus euejos qe la noitz fai parerdia. la gole qi laueiria

plus en iois tot le mon agenjern.

 
 
  V

Hlqes fain camors maucia. p(er) lagenzor qel mon sia. emp(er)dos. can
remir sas bellas feissos. conosc qe ies non ermia. qe chauzir pot
siluolria. de plus pros castellanz. orief baros. qen leis es la segnio  
ria de pretz e de cortezia. e de doz. granzcleu far qe ben lestia.

 

 

Edizione diplomatico-interpretativa



 
 
en bertran. del born.  
  I


Cazutz. sui de mal. en pena. car uau. la ol cor me mena. doniamais.

non descargarai del fais. qel ma mesen tal cadena. on mailla nos des

contena. car mi trais ab un esgar de biais. una gaia fresqe lena faig.

ailonga carantena. mas oimais sui al dous de la cena.

 


 
  II
Tant ez damoroza mena qe morrai si no mestrena. dun douz bais

mas a truep dorgueill. men lais. de totas beutatz terrena. an preslas

tres de torrena. fis esais. mas il es sobre las mais. qe non es aurs.

sobrerana. qeuno uoilauer torena. ni uoil mais. saint çinart qela(m) retena.

 
 
  III
Qe cortz non esia complia. on hom nongap ni no(n) ria. corts ses

dos nones mais part de baros. qe mort magra senz faillia. lenuegz

e la uilania darcentos. mas gentil cors amorose la douza cara pia.

e la bona compagnia. el respos de lai sai sim defendria.
 
 
  IV
Ren de beutatz. nongallia. ni fai milla fatonia leioiosiouoz genz.

conch amoros cagenza. qilla deslia. con (bom) plus nos faria. g avenizos.

serian plus euejos qe la noitz fai parerdia. la gole qi laueiria

plus en iois tot le mon agenjern.

 
 
  V

Hlqes fain camors maucia. p(er) lagenzor qel mon sia. emp(er)dos. can
remir sas bellas feissos. conosc qe ies non ermia. qe chauzir pot
siluolria. de plus pros castellanz. orief baros. qen leis es la segnio  
ria de pretz e de cortezia. e de doz. granzcleu far qe ben lestia.

 

 

  • letto 23 volte

Dompna, puois de mi no·us cal

  • letto 1078 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
B
D
F
I
K
Dompna, pois de mi no·us cal
Dompna, puois de mi no·us cal
Domna, puois de mi no·us cal
Dompna, pos de mi no·us cal
Dompna, pois de mi no·us cal
Domna, puois de mi no·us cal
I, 2
v. 2
A
B
D
F
I
K
e partit m'avetz de vos
e partit m'avetz de vos
e partit m' avez de vos
e partit m'avez de vos
e partit m'avetz de vos
e partit m' avetz de vos
I, 3
v. 3
A
B
D
F
I
K
senes totas ochaisos
senes totas ochaios
senes totas ochaisos
senes totas ocaisos
senes totas ochaisos
senes totas ochaisos
I, 4
v. 4
A
B
D
F
I
K
no sai o·m'enqueira,
non sai o·n m'enqeira,
no sai o∙m' enqeira,
non sai o·n m'enqera,
no sai o∙m'enqueira,
non sai o∙m’enqueira,
I, 5
v. 5
A
B
D
F
I
K
que ja mais
que ja mais
qe ja mais
qe ja mais
que ja mais
que ja mais
I, 6
v. 6
A
B
D
F
I
K
non er per mi tant rics jais
non er per mi tant rics jais
non er per mi tan rics jais
non er per mi tan rics jais
non er per mi tant rics jais
non er per mi tant rics jais
I, 7
v. 7
A
B
D
F
I
K
cobratz e si del senblan
cobratz e si del semblan
cobraz e si del semblan
cobratz si de bel semblan
cobratz e si del senblan
cobratz e si del semblan
I, 8
v. 8
A
B
D
F
I
K
nom trob domna mon talan,
non trob do·na a mon talan
non trob domna mon talan
ni trob dompna·l meu talan
nom trob domna mon talan
nom trob do∙na mon talan
I, 9
v. 9
A
B
D
F
I
K
que vailla vos qu'ai perduda
qe∙m vailla vos q'ai perduda
qe vailla vos c'ai perduda
qe vailla vos q'ai perduda.
que vailla vos qu’ai perduda
que vailla vos q’ai perduda
I, 10
v. 10
A
B
D
F
I
K
ja mais non voill aver druda.
ja mais non vuoill aver druda.
ja mais no voill aver druda.
Mancante
ja mais non voill aver druda.
ja mais non voill aver druda.
II, 1
v. 11
A
B
D
F
I
K
Pois no·us puosc trobar engal
Puois no·us puosc trobar engal
Puois non puos trobar egal
Pos trobar non posc aital
Pois non pos trobar egal
Puois non pos trobar egal
II, 2
v. 12
A
B
D
F
I
K
que sia tant bella ni pros
que sia tant bella ni pros
tan bellas qe fos tan pros
qe vos tant bell’e tan pros
tan bella que fos tan pros
tan bella que fos tan pros
II, 3
v. 13
A
B
D
F
I
K
ni sos rics cors tant joios
ni sos rics cors tant joios
ni sos rics cors tan joios
ni ab tanz plezenz faissos
ni sos rics cors tan joios
ni sos rics cors tan joios
II, 4
v. 14
A
B
D
F
I
K
de tant bella tieira
de tant bella tieira
de tan bella teira
ni de bella ceira
de tant bella teira
de tant bella teira
II, 5
v. 15
A
B
D
F
I
K
ni tant gais
ni tant gais
ni tan gais
ni tan gais
ni tant gais
ni tant gais
II, 6
v. 16
A
B
D
F
I
K
ni sos rics pietz tant verais,
ni sos rics pretz tant verais,
ni sos rics prez tan verais,
sos rics prez ni tan verais,
ni sos rics pretz tant verais,
ni sos rics pretz tant verais,
II, 7
v. 17
A
B
D
F
I
K
jrai per tot agaran
jra per tot agaran
jrai per tot acaptan
yrai per tot azaptan
Irai per tot acaptan
jrai per tot acaptan
II, 8
v. 18
A
B
D
F
I
K
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel senblan
de chascuna un bel semblan
II, 9
v. 19
A
B
D
F
I
K
per far dompna soiseubuda
per far dompna soiseubuda
per far domna soiseubuda
a far dompna soiseubuda
per far domna soicebuda
per far domna soiceubuda
II, 10
v. 20
A
B
D
F
I
K
troi vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos mi siaz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
III, 1
v. 21
A
B
D
F
I
K
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
III, 2
v. 22

 
A
B
D
F
I
K
pren Bels Cembelins de vos
pren Bels Cembelins de vos
pren Bels Cebellins de vos
pren Bels Sembelis de vos
pren Bels Cebebrins de vos
pren Bels Cebelins de vos
III, 3
v. 23
A
B
D
F
I
K
e·l doutz esgart amoros
e·l dolz esgart amoros
e illz dolz esgarz amoros
e∙l douz exgart amoros
e ill douz esgartz amoros
e ill douz esgarts amoros
III, 4
v. 24
A
B
D
F
I
K
e fatz gran sobrieira
e fatz gran sobreira
e faz gran sobreira
e dic gran sobreira
e fatz gran sobreira
e fatz gran sobreira
III, 5
v. 25
A
B
D
F
I
K
car ren lais
car ren·i lais
car re∙i lais
qe re lais
car re·i lais
car re·i lais
III, 6
v. 26
A
B
D
F
I
K
c'anc res de ben no·us sofrais.
q'anc res de ben no·us sofrais.
q'anc res de be no·s soffrais.
q'anc res de be no·us soffrais.
qu'an res de bes no·us sofrais.
q’an res de bes no·us sofrais.
III, 7
v. 27
A
B
D
F
I
K
Midonz D'Al·s deman
Midonz D'Al·z deman
Midonz N'Aeilis deman
A madompna Elis deman
Midonz N'Aelis deman
Midonz N'Aelis deman
III, 8
v. 28
A
B
D
F
I
K
son adreich parlar gaban
son adreig parlar gaban
son adreiz parlar gaban
son plazen parlar gaban
son adreg parlar gaban
son adreig parlar gaban
III, 9
v. 29
A
B
D
F
I
K
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m si ab midonz aiuda
que∙m don a midonz aiuda
que∙m don a mindonz aiuda
III, 10
v. 30
A
B
D
F
I
K
pois non er fada ni muda.
pois non er fada ni muda.
puois non es fada ni muda.
pos non er fada ni muda.
pois non er fada ni muda.
puois non er fada ni muda.
IV, 1
v. 31
A
B
D
F
I
K
De Chales la vescomtal
De Chales la vescomtal
De Qales la vescomtal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
IV, 2
v. 32
A
B
D
F
I
K
vuoill qe·m done ad estors
vuoill qe·m done ad estors
voill qe·m done a estors
voill qe·m do de llas faissos
voill que·m done a estors
voill que·m done a estors
IV, 3
v. 33
A
B
D
F
I
K
la gola e·l mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la golla e·ls mans amdos
la gola e·s mans amdos
la gola e·s mans amdos
IV, 4
v. 34
A
B
D
F
I
K
pois tenc ma carrieira
pois tenc ma carrieira
puois tenc ma charrera
pois teing ma cairera
puois tenc ma charrera
puois tenc ma charrera
IV, 5
v. 35
A
B
D
F
I
K
no·m biais
no·m biais
no·m biais
ni biais
no·m biais
no·m biais
IV, 6
v. 36
A
B
D
F
I
K
vas Rocacoart m'eslais
ves Rocacoart m'eslais
vers Rochachoart  m'eslais
vas Rozacoart m’eslais
vers Rocachoart m'eslais
vers Rocachoart m'eslais
IV, 7
v. 37
A
B
D
F
I
K
al pel n'Agnes qe·m daran
als pels n'Agnes qe·m daran
als pels N'Aigues qe·m daran
als avinenz qe·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
IV, 8
v. 38
A
B
D
F
I
K
qu'Iseutz, la dompna Tristan
q'Iseuz, la dompna Tristan
qe s'Yeuz, la domna Tristan
qe neus la dompna Tristan
que Yseutz, la domna Tristan
que Yseuz, la domna Tristan
IV, 9
v. 39
A
B
D
F
I
K
que fon per totz mentauguda
que fon per totz mentauguda
qe·n fon per toz mentaguda
qe fo per totz mentaguda
que·n fo per totz mentaguda
qe·n fo per totz mentaguda
IV, 10
v. 40
A
B
D
F
I
K
no·ls ac tant belz a saubuda.
no·ls ac tant bels a saubuda.
no·ls ac tan bels a saubuda.
non ac tan bell’a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
V, 1
v. 41
A
B
D
F
I
K
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
Haudiarz, si bem vol mal,
N' Audiaiz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiarz, si bem vol mal,
V, 2
v. 42
A
B
D
F
I
K
vuoill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m done ad estros
voill que·m don de sas faichos
voill que·m don de sas faichos
V, 3
v. 43
A
B
D
F
I
K
qie·il esteu gen liazos
qe·il estai gen liazos
qe·l esteu gen liasos
qe·l estei gen lai jos
quel esteu gen liasos
quel esteu gen liasos
V, 4
v. 44
A
B
D
F
I
K
e car es entieira
e car es enteira
e car es entiera
qar es enteira
e car es enteira
e car es enteira
V, 5
v. 45
A
B
D
F
I
K
c'anc no·is frais
c'anc no·is frais
q' anc no·s frais
no·s soffrais
qu'anc no·us frais
qu'anc no·us frais
V, 6
v. 46
A
B
D
F
I
K
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors ni·s vols em biais.
so prez ni no·l ven biais.
s'amors ni·ls vols em biais.
s’amors ni·ls vols em biais.
V, 7
v. 47
A
B
D
F
I
K
A mo·Mieils De Ben deman
A mon Mieills De Ben deman
A mon Meillz De Be deman
Et a mon Bel Oill deman
A mon Mielz de Ben deman
A mon Mielz de Ben deman
V, 8
v. 48
A
B
D
F
I
K
son adreich nou cors prezan
son adreich nou cors prezan
son adreit nou cors presan
son plazen cors benestan
son adreit nou cors presan
son adreit nou cors presan
V, 9
v. 49
A
B
D
F
I
K
de que par a la veguda
de qe par a la veguda
de que par a la veuda
don par ben a la vezuda
de que par a la veuda
de que par a la veuda
V, 10
v. 50
A
B
D
F
I
K
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
VI,1
v. 51
A
B
D
F
I
K
De Na Faidida atrestal
De Na Faidida atretal
De Na Faidid’ atretal
E·n Faida atretal
De Na Faidid’ atretal
De Na Faidid’ atretal
VI, 2
v. 52
A
B
D
F
I
K

vuoill sas bellas denz en dos

voill sas bellas denz en dos
voill sas bellas denz em dos
voill qe·m don sas denz en dos
voill sas bellas denz en dos

voill sas bellas denz en dos

VI, 3
v. 53
A
B
D
F
I
K

l'acuillir e·l gen respos
l'ascuillir e·l gen respos
l' acuillir e·l genz respons
e l'acoillir e·l respos
l'acuillir e·l gent respos
l'acuillir e·l gent respos

VI, 4
v. 54
A
B
D
F
I
K

don es presentieira

don es presentieira
don es presentera
don es plazenteira
donn es presentera
don es presentera

VI, 5
v. 55
A
B
D
F
I
K

dinz son ais.
dinz son ais.
dinz son ais.
e son sais.
dinz son ais.
dinz son ais.

VI, 6
v. 56
A
B
D
F
I
K

Mos Bels Miraills vuoill qe·m lais

Mos Bels Miraills voill qe·m lais
Mos Bels Moillos voill qe·m lais
Mos Bel Seigner voill qe·m lais
Mos Bels Moiols voill que·m lais
Mos Bels Moiols voill qe·m lais

VI, 7
v. 57
A
B
D
F
I
K

sa gaieza e son garan

sa gaieza e son garan
sa gaesa e son bel gran
de son plazen cors aitan
sa gaiesa e son bel gran
sa gaiesa e son bel gran

VI, 8
v. 58
A
B
D
F
I
K

e car sap son belestan

e car sap son benestan
e car sab son benestan
son adreit parlar prezan
e car saup son ben estan
e car saup son ben estan

VI, 9
v. 59
A
B
D
F
I
K

far don es reconoguda
far don es reconoguda
far don es reconguda
don es gen aperceubuda
far don es reconoguda
far don es reconoguda

VI, 10
v. 60
A
B
D
F
I
K

e no·is cambia ni·s muda.

e no·is camia ni·s muda.
e no·s camia  ni·s muda.
e per tot reconuguda.
e no sen cambia ni·s muda.
e no sen cambia ni·s muda.

VII, 1
v. 61
A
B
D
F
I
K

Belz Seigner, eu no·us qier al
Bels Seigner, eu no·us qier al
Bel Seigner, ieu no·us quier al
Bel Seigner, eu no·us qier al
Bel Seingner, ieu no·us quier al
Bel Seigner, ieu no·us quier al

VII, 2
v. 62
A
B
D
F
I
K

mas que fos tant cobeitos

mas que fos tant cobeitos
mas qe fos tan cobeitos
mas qe fotz tan enveios
mas que fos tan cobeitos
mas que fos tan cobeitos

VII, 3
v. 63
A
B
D
F
I
K

d'aqestas cum sui de vos

d'aqestas cum sui de vos
d'aquesta com sui de vos
d'aqesta com sui de vos
d'aquesta cum sui de vos
d'aquesta cum sui de vos

VII, 4
v. 64
A
B
D
F
I
K

c'una lechadeira
c'una lechadeira
c'una lechadera
q'una lecadeira
c'una lechadera
c'una lechadera

VII, 5
v. 65
A
B
D
F
I
K

amors nais

amors nais
amors mi nais
amors nais
amors nais
amors nais

VII, 6
v. 66
A
B
D
F
I
K

don mos cors es tant lechais,
don mos cors es tant lecais,
don mos cors es tan lecais,
don mon cor es tan lecais,

Mancante
Mancante

 
VII, 7
v. 67
A
B
D
F
I
K

mais vuoill de vos lo deman
q'am mais de vos lo deman
mais voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman

VII, 8
v. 68
A
B
D
F
I
K

que autra tener baisan
que autra tener baisan
qe aiutra tener baisan
qe autra tener baisan
que d'autra tener baisan
que d'autra tener baisan

VII, 9
v. 69
A
B
D
F
I
K

doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda 
doncs midons per que·m refuda
doncs midons per qe·m refuda

VII, 10
v. 70
A
B
D
F
I
K

pois sap que tant l'ai volguda?
pois sap que tant l'ai volguda?
puois sap qe tan l'ai volguda?
pos sap qe tan l'ai volguda?
pois sab que tan l'ai volguda?
puois sab que tan l'ai volguda?

VIII, 1
v.71
A
B
D
F
I
K
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiols, mon N' Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
VIII,2
v.72
A
B
D
F
I
K
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chatan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
VIII,3
v.73
A
B
D
F
I
K
c'amors es desconoguda
c'amors es desconoguda
c' amors es desconoguda
q' amors ses desconuguda
qu’ amors es desconoguda
qu’ amors es desconoguda
VIII,4
v.74
A
B
D
F
I
K
sai e d'aut bas cazeguda.
sai e d'aut bas cazuda.
chai e d’aut bas cazeguda.
sai e d’aut bas cazeguda.
chai e d'aut bas cazeguda
chai e d'aut bas cazeguda.
  • letto 373 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 983 volte

Canzoniere A

  • letto 608 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]
c. 189v

 

  • letto 326 volte

Edizione diplomatica

c. 189v  
Bertrans deborn.
DOmpna puois demi nous cal. E
partit mauetz de uos. Senes to
tas ochaisos. nonsai on menqieira. Q(ue) 
ia mais. non er p(er)mi tant rics iais. 
Cobratz esi del semblan. Non trob do(m)p
na amon talan. Qem uailla uos qai
p(er)duda. Jamais non uuoill auer dru
da. 
Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia
tant bella nipros. Ni sos rics cors ta(n)t
ioios. detant bella tieira.Ni ta(n)t gais.
Ni sos rics pietz tant uerais. Jrai p(er)tot
agaran.dechascuna unbel semblan.
p(er) far dompna soiseubuda.Troi uos
me siatz renduda.
Fresca color natural. pren bels cem
belins deuos. El doutz esgart amoros.
Efatz gran sobrieira. Car renlais.
Canc res deben nous sofrais.Midonz
dals deman.Son adreich parlar ga
ban.Qem don amidonz aiuda. pois
non er fada ni muda.
Dechales lauescomtal. Vuoill qem

 

done adestors.La gola elmans amdos.
pois tenc ma carrieira. Nombiais.uas
roca coart meslais.Alpel nagnes qe(m)
daran.Quiseutz ladompna tristan.
Q(ue) fon p(er)totz mentauguda. Nolsac ta(n)t
belz asaubuda.
Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m)
don desas faissos.Qieil esteu gen lia
zos. Ecar es entieira. Canc nois frais.
samors nis uols enbiais. amomieils
deben deman.Son adreich nou cors p(re)
zan.Deque par alaueguda. Lafassa
bon tener nuda.
Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel
las denz endos. Lacuillir elgen respos.
don es presentieira.dinz son ais.
Mos bels miraills uuoill qem lais.sa
gaieza eson garan. Ecar sap son bel
estan.Far don es reconoguda.enois
cambia nis muda.
Belz seigner eu nous qieral.Masque
fos tant cobeitos.daqestas cum sui de
uos. Cuna lechadeira.Amors nais.don
mos cors es tant lechais.Mais uuoill
de uos lodeman. Q(ue) autra tener baisan.
doncs midonz p(er)qem refuda.pois sap
que tant lai uolguda.
Papiol mon aziman.Manaras dir
enchantan. Camors es desconoguda.
Sai edaut bas cazeguda.
  • letto 428 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Dompna, pois de mi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaisos,
no sai o·m'enqueira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz e si del senblan
nom trob domna mon talan,
que vailla vos qu'ai perduda,
jamais non voill aver druda.

II  

Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia
tant bella nipros. Ni sos rics cors ta(n)t
ioios. detant bella tieira.Ni ta(n)t gais.
Ni sos rics pietz tant uerais. Jrai p(er)tot
agaran.dechascuna unbel semblan.
p(er) far dompna soiseubuda.Troi uos
me siatz renduda.

Pois nous puosc trobar engal,
que sia tant bella ni pros,
ni sos rics cors tant joios
de tant bella tieira,
ni tant gais,
ni sos rics pietz tant verais.
Jrai pertot agaran
de chascuna un bel semblan
per far dompna soiseubuda,
troi vos me siatz renduda.

 

III  

Fresca color natural. pren bels cem
belins deuos. El doutz esgart amoros.
Efatz gran sobrieira. Car renlais.
Canc res deben nous sofrais.Midonz
dals deman.Son adreich parlar ga
ban.Qem don amidonz aiuda. pois
non er fada ni muda.

Fresca color natural
pren, Bels Cembelins, de vos
e·l doutz esgart amoros
e fatz gran sobrieira
car ren lais
c'anc res de ben no·us sofrais.
Midonz D'Al·s deman
son adreich parlar gaban
q·em don a midonz aiuda,
pois non er fada ni muda.
 
IV  

Dechales lauescomtal. Vuoill qem
done adestors.La gola elmans amdos.
pois tenc ma carrieira. Nombiais.uas
roca coart meslais.Alpel nagnes qe(m)
daran.Quiseutz ladompna tristan.
Q(ue) fon p(er)totz mentauguda. Nolsac ta(n)t
belz asaubuda.

De Chales la vescomtal
vuoill qe·m done ad estors
la gola e·l mans amdos.
Pois tenc ma carrieira
no·m biais,
vas Rocacoart m'eslais
al pel n'Agnes qe·m daran
qu'Iseutz, la dompna Tristan,
que fon per totz mentauguda,
n·ols ac tant belz asaubuda.
 
V  

Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m)
don desas faissos.Qieil esteu gen lia
zos. Ecar es entieira. Canc nois frais.
samors nis uols enbiais. amomieils
deben deman.Son adreich nou cors p(re)
zan.Deque par alaueguda. Lafassa
bon tener nuda.

N'Audiartz, si bem vol mal,
vuoill qe·m don de sas faissos
qie·il esteu gen liazos.
E car es entieira
c'anc nois frais
s'amors, ni·s vols en biais,
a mo·Mieils De Ben deman
son adreich nou cors prezan,
de que par a la veguda
la fassa bon tener nuda.
 
VI  

Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel
las denz endos. Lacuillir elgen respos.
don es presentieira.dinz son ais.
Mos bels miraills uuoill qem lais.sa
gaieza eson garan. Ecar sap son bel
estan.Far don es reconoguda.enois
cambia nis muda.

De Na Faidida atrestal
vuoill sas bellas denz en dos,
l'acuillir el gen respos
don es presentieira
dinz son ais.
Mos Bels Miraills vuoill q·em lais
sa gaieza e son garan,
e car sap son belestan
far don es reconoguda
e no·is cambia n·is muda.
 
VII  

Belz seigner eu nous qieral.Masque
fos tant cobeitos.daqestas cum sui de
uos. Cuna lechadeira.Amors nais.don
mos cors es tant lechais.Mais uuoill
de uos lodeman. Q(ue) autra tener baisan.
doncs midonz p(er)qem refuda.pois sap
que tant lai uolguda.

Belz Seigner, eu no·us qier al
mas que fos tant cobeitos
d'aqestas cum sui de vos,
c'una lechadeira
amors nais
don mos cors es tant lechais
mais vuoill de vos lo deman
que autra tener baisan.
Doncs, midonz per q·em refuda
pois sap que tant l'ai volguda?
 
VIII  

Papiol mon aziman.Manaras dir
enchantan. Camors es desconoguda.
Sai edaut bas cazeguda.

Papiol, mon Aziman,
m'anaras dir en chantan
c'amors es desconoguda
sai e d'aut bas cazeguda.
 
  • letto 354 volte

Canzoniere B

  • letto 472 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [64]
c.113r

c.113v

  • letto 283 volte

Edizione diplomatica

c.113r  
.
.
.

[d] Ompna 
puois de
mi nous 
cal. epar- 
tit ma-
uetz de
uos.senes
totas o-
chaios. nonsai on menqeira.Que
ia mais.non er p(er)mi tant rics iais.
cobratz esi del semblan. non trob do
na amon talan.Qem uailla uos
qai p(er)duda.ia mais non uuoill a-
uer druda. 
.
Puois nous puosc trobar engal.
Q(ue) sia tant bella nipros.ni sos rics
cors tant ioios. detant bella tieira.
ni tant gais.ni sos rics pretz tant
uerais.ira p(er)tot agaran.dechascu-
na un bel semblan.p(er) far dompna
soiseubuda.tro uos me siatz ren
duda.
.
Fresca color natural.pren bels ce(m)
belins de uos.el dolz esgart amoros.
efatz gran sobreira.car ren i lais.
Qanc res deben nous sofrais. Mi
donz dals deman.Son adreig parlar
gaban.Qem don amidonz aiuda.
pois non er fada ni muda.
   
.
De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)-
done adestors.la gola els mans am-
dos.pois tenc ma carrieira.nom bi-
ais. Ves roca coart meslais.alspels
nagnes qem daran.Qiseuz la do(m)p-
na tristan.Q(ue) fon p(er)totz mentaugu-
da. nols ac tant bels asaubuda.
.
Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)-
don desas faissos.qeil estai gen lia-
zos.ecar es enteira.canc nois frais.
s amors nis uols enbiais.amon-
mieills deben deman.Son adreich
nou cors prezan.de qe par alauegu-
da.la fassa bon tener nuda.
.
Dena faidida atretal. Voill sas bel-
las denz endos. las cuillir elgen res-
pos. don es presentieira.dinz son
ais.Mos bels miraills uoill qe(m) lais.
Sa gaieza eson garan.ecar sap
son benestan. far don es recono
guda.enois camia nismuda.
.
Bels seigner eu nous qier al.mas
que fos tant cobeitos.daqestas cu(m)
sui de uos. cuna lechadeira. amors
nais.don mos cors es tant lecais.
Qam mais deuos lo deman.Q(ue)au-
tra tener baisan. doncs midonz
p(er) qem refuda. pois sap que tant
lai uolguda.

 

Papiol mon aziman. Manaras dir
enchantan.camors es desconogu
da.Sai edaut bas cazuda.
  • letto 401 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

[d] Ompna 
puois de
mi nous 
cal. epar- 
tit ma-
uetz de
uos.senes
totas o-
chaios. nonsai on menqeira.Que
ia mais.non er p(er)mi tant rics iais.
cobratz esi del semblan. non trob do
na amon talan.Qem uailla uos
qai p(er)duda.ia mais non uuoill a-
uer druda. 

Dompna, puois de mi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaios,
non sai on m'enqeira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz e si del semblan
non trob do·na a mon talan
q·em vailla vos q'ai perduda,
ja mais non vuoill aver druda.
 
II  

Puois nous puosc trobar engal.
Q(ue) sia tant bella nipros.ni sos rics
cors tant ioios. detant bella tieira.
ni tant gais.ni sos rics pretz tant
uerais.ira p(er)tot agaran.dechascu-
na un bel semblan.p(er) far dompna
soiseubuda.tro uos me siatz ren
duda.

Puois no·us puosc trobar engal,
que sia tant bella ni pros,
ni sos rics cors tant joios
de tant bella tieira,
ni tant gais,
ni sos rics pretz tant verais.
Jra per tot agaran
de chascuna un bel semblan
per far dompna soiseubuda,
tro vos me siatz renduda.
 
III  

Fresca color natural.pren bels ce(m)
belins de uos.el dolz esgart amoros.
efatz gran sobreira.car ren i lais.
Qanc res deben nous sofrais. Mi
donz dalz deman.Son adreig parlar
gaban.Qem don amidonz aiuda.
pois non er fada ni muda.

Fresca color natural
pren, Bels Cembelins, de vos
e·l dolz esgart amoros
e fatz gran sobreira
car ren i lais,
q'anc res de ben no·us sofrais.
Midonz D'Al·z deman
son adreig parlar gaban
q·em don a midonz aiuda,
pois non er fada ni muda.
 
IV  

De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)-
done adestors.la gola els mans am-
dos.pois tenc ma carrieira.nom bi-
ais. Ves roca coart meslais.alspels
nagnes qem daran.Qiseuz la do(m)p-
na tristan.Q(ue) fon p(er)totz mentaugu-
da. nols ac tant bels asaubuda.

De Chales la vescomtal,
vuoill qe·m done ad estors
la gola e·ls mans amdos.
Pois tenc ma carrieira
no·m biais,
ves Rocacoart m'eslais
als pels n'Agnes qe·m daran
q'Iseuz, la dompna Tristan,
que fon per totz mentauguda,
n·ols ac tant bels asaubuda.
 
V  

Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)-
don desas faissos.qeil estai gen lia-
zos.ecar es enteira.canc nois frais.
s amors nis uols enbiais.amon-
mieills deben deman.Son adreich
nou cors prezan.de qe par alauegu-
da.la fassa bon tener nuda.

N'Audiartz, si bem vol mal,
voill qe·m don de sas faissos
qe·il estai gen liazos.
E car es enteira
c'anc nois frais
s'amors, ni·s vols en biais,
a mon Mieills De Ben deman
son adreich nou cors prezan,
de qe par a la veguda
la fassa bon tener nuda.
 
VI  

Dena faidida atretal. Voill sas bel-
las denz endos. las cuillir elgen res-
pos. don es presentieira.dinz son
ais.Mos bels miraills uoill qe(m) lais.
Sa gaieza eson garan.ecar sap
son benestan. far don es recono
guda.enois camia nismuda.

De Na Faidida atretal
voill sas bellas denz en dos,
l'ascuillir e·l gen respos
don es presentieira
dinz son ais.
Mos Bels Miraills voill q·em lais
sa gaieza e son garan,
e car sap son benestan
far don es reconoguda
e no·is cam·ia n·is muda.
 
VII  

Bels seigner eu nous qier al.mas
que fos tant cobeitos.daqestas cu(m)
sui de uos. cuna lechadeira. amors
nais.don mos cors es tant lecais.
Qam mais deuos lo deman.Q(ue)au-
tra tener baisan. doncs midonz
p(er) qem refuda. pois sap que tant
lai uolguda.

Bels Seigner, eu no·us qier al
mas que fos tant cobeitos
d'aqestas cum sui de vos,
c'una lechadeira
amors nais
don mos cors es tant lecais
q'am mais de vos lo deman
que autra tener baisan.
Doncs, midonz per q·em refuda
pois sap que tant l'ai volguda?
 
VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir
enchantan.camors es desconogu
da.Sai edaut bas cazuda.

Papiol, mon Aziman,
m'anaras dir en chantan
c'amors es desconoguda
sai e d'aut bas caz·uda.
 
  • letto 290 volte

Canzoniere D

A cura di Arditi Vanessa, Agozzino Federica, Miacola Aurora, Porcelli Giorgio e Edoardo Cari.

  • letto 456 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [65]
c. 124v

c. 125r

  • letto 278 volte

Edizione diplomatica

c. 124v  
Jdem. B(ertrans)
DOmna puois demi nous cal. Epartit
mauez deuos. Senes totas ochaisos;
No sai omenqeira. Q(e) ia mais. Noner
per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan;
nontrob domna montalan. Q(e)uailla uoscai
perduda. Jamais no uoill auer druda;  
Puois non puos trobar egal. Tanbella(s)
qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios;
De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z
tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu
naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu
da. Tro uos mi siaz renduda;
Fresca color natural. Pren bels cebellins
deuos. Eillz dolz esgarz amoros. Efaz
gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe
nos soffrais. Midonz naelis deman. Son
adreiz parlar gaban. Qem don amidonz
aiuda. puois non es fada nimuda.
Dechales lauescomdal. Voill qem done
aestors. Lagola els mans amdos. Puois
tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha
choart meslais. Als pels naigues qem daran
Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz
mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda.
Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don
desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar
es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols
c. 125r  
embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit
nou cors presan. Deque par ala ueuda. La
fassa bon tenernuda;
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
emdos. La cuillir el genz respons. Don
es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos
uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar
sab son ben estan. Far don es reconguda. E
nos camia nismuda;
Bel seigner ieu nous quier al. Masqe
fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos;
Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos
cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n);
Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per
qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu
da.
Papiol mon aziman. Manaras dir encha
tan. Camors es desconoguda. chai edaut
bas cazeguda;
  • letto 348 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Domna puois demi nous cal. Epartit
mauez deuos. senes totas ochaisos
no sai omen qeira. Q(e) iamais. Non er
per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan.
non trob domna montalan. Q(e)uailla uoscai
perduda. Jamais no uoill auer druda.
 
Domna, puois de mi no·us cal
e partit m' avez de vos
senes totas ochaisos
no sai om' enqeira
qe ja mais
non er per mi tan rics iais
cobraz, e si del semblan
non trob domna mon talan
qe vailla vos c'ai perduda.
Ja mais no voill aver druda.
 
II  
Puois non puos trobar egal. Tanbella(s)
qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios;
De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z
tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu
naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu
da. Tro uos mi siaz renduda;
 
Puois non puos trobar egal
tan bellas qe fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tan bella teira
ni tan gais
ni sos rics prez tan verais
jrai per tot acaptan
de chascuna un bel semblan
per far domna soiseubuda
tro vos mi siaz renduda.
 
III  
Fresca color natural. Pren bels cebellins
deuos. E illz dolz esgarz amoros. Efaz
gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe
nos soffrais. Midonz naeilis deman. Son
adreiz parlar gaban. Qem don amidonz
aiuda. puois non es fada nimuda.
 
Fresca color natural
pren Bels Cebellins de vos
e illz dolz esgarz amoros
e faz gran sobreira
car re·i lais
q'anc res de be no·s soffrais
midonz N'Aeilis deman
Son adreiz parlar gaban
qe·m don a midonz aiuda
puois non es fada ni muda.
 
IV  
Dechales lauescomdal. Voill qem done
aestors. Lagola els mans amdos. Puois
tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha
choart meslais. Als pels naigues qem daran
Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz
mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda
De Chales la vescomdal
voill qe·m done a estors
la gola e·ls mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais
vers Rochachoart m'eslais
als pels N'Aigues qe·m daran
qe s'Yeuz la domna Tristan
qe·n fon per toz mentaguda
no·ls ac tan bels a saubuda.
 
V  
Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don
desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar
es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols
embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit
nou cors presan. Deque par ala ueuda. La
fassa bon tenernuda;
 
Haudiarz si bem vol mal
voill qe·m don de sas faissos
qe·l esteu gen liasos
e car es entiera
q'anc no·s frais
s'amors ni·s vols em biais.
A mon Meillz De Be deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda
la fassa bon tener nuda.
VI  
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
emdos. La cuillir el genz respons. Don
es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos
uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar
sab son ben estan. Far don es reconguda. E
nos camia nismuda;
 
De Na Faidida tretal
voill sas bellas denz 
em dos
l' acuillir el genz respons
don 
es presentera
dinz son ais.
Mos Bels Moillos voill qe·m lais
sa gaesa e son bel gran
e car sab son benestan
far don es reconguda

e nos camia ni·s muda.
VII  
Bel seigner ieu nous quieral. Masqe
fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos;
Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos
cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n);
Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per
qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu
da.
 
Bel Seigner ieu no·us quier al
mas qe fos tan cobeitos
d' aquesta com sui de vos
c' una lechadera
amors mi nais
don mos cors es tan lecais.
Mais voill de vos lo deman
qe aiutra tener baisan
doncs mi donz per qe·m refuda
puois sap qe tan l'ai volguda?
VIII  
Papiol mon aziman. Manaras dir encha
tan. Camors es desconoguda. chai edaut
bas cazeguda;
Papiol, mon Aziman
m' anaras dir en chatan
c' amors es desconoguda
chai e daut bas cazeguda.
  • letto 337 volte

Canzoniere F

A cura di Arditi Vanessa, Agozzino Federica, Aurora Miacola, Porcelli Giorgio e Edoardo Cari.

  • letto 475 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [66]
C.83-85




  • letto 270 volte

Edizione diplomatica

c. 83v  
[d] Ompna pos demi. nous cal.
E partit mauez deuos.
Senes totas ocaisos.
Non sai on me(n)qera.
Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais.
Cobratz si debel semblan.
Ni trob do(m)pnal meu talan.

 

c. 84r  
Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda.
[p]os trobar non posc aital.
Qe uos tant belle tan pros.
Ni ab tanz plezenz faissos.
Ni de bella ceira nitan gais.
Sos rics prez nitan uerais.
Yrai p(er) tot azaptan.
De chascuna un bel se(m)blan.
A far do(m)pna soiseubuda.
Tro uos me siatz renduda.
[f]resca color natural.
Pren bel(s) sembelis. deuos.
El douz exgart amoros.
Edicgran sobreira. Qe relais.
Qanc res debe nous so ffrais.
A mado(m)pna elis de man.
Son plazen parlar gaban.
Qem si ab midonz aiuda.
Pos no(n) er fada ni muda.
[d]eqales lauesco(m)tal.
Voill qem do dellas faissos.
La golla els mans amdos.
Pois tei(n)g macairera.
Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais.
Als auine(n)z qem daran.
Qe neus lado(m)pna tristan.
Qe fo p(er) totz me(n)taguda. 

 

c. 84v  
Non ac tan bella saubuda.
[n] audiaiz si bem uol mal.
Voill qem done adestros
Qel estei gen lai ios.
Qares enteira. nos soffrais.
So prez ni nolu enbiais.
Etamon bel oill deman.
Son plazen cors benestan.
Don par ben ala uezuda.
La fassa bon tener nuda.
[e]n faida atretal.
Voill qem don sas denz endos.
E la coillir el respos.
Dones plaz enteira. Eson sais.
Mos bel seigner uoill qem lais.
Deson plazen cors aitan.
Son adreit parlar prezan.
Dones gen ap(er)ceubuda.
E p(er) tot reco<g>nuguda.
[b]el seigner eu nous qieral.
Mas qe fotz tanenueios.
Daqesta co(m) sui de uos.
Quna lecadeira. Amors nais.
Don mon cor estan lecais.
Mas uoill de uos lo deman.
Qe autra tener baisan.
Doncs mi donz p(er) qem refuda.  
c. 85r  
Pos sap qe tan lai uolguda.
[p]apiols mon naziman.
Man aras dir en chantan.
Qamors ses desconuguda.
Sai edaut bas cazeguda.
  • letto 354 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

I  
[d] Ompna pos demi. nous cal.
E partit mauez deuos.
Senes totas ocaisos.
Non sai on me(n)qera.
Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais.
Cobratz si debel semblan.
Ni trob do(m)pnal meu talan.
Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda.
Dompna, pos de mi no·us cal
e partit m'avez de vos
senes totas ocaisos
non sai on m'enqera
qe ja mais
non er per mi tan rics iais
cobratz si de bel semblan
ni trob dompna·l meu talan
qe vailla vos q'ai perduda.
II  
[p]os trobar non posc aital.
Qe uos tant belle tan pros.
Ni ab tanz plezenz faissos.
Ni de bella ceira nitan gais.
Sos rics prez nitan uerais.
Yrai p(er) tot azaptan.
De chascuna un bel se(m)blan.
A far do(m)pna soiseubuda.
Tro uos me siatz renduda.
 
Pos trobar non posc aital
qe vos, tant bell' e tan pros
ni ab tanz plezenz faissos
ni de bella ceira
ni tan gais
sos rics prez ni tan verais
irai per tot azaptan
de chascuna un bel semblan
a far dompna soiseubuda
tro vos me siatz renduda.
III  
[f]resca color natural.
Pren bel(s) sembelis. deuos.
E l douz exgart amoros.
E dicgran sobreira. Qe relais.
Qanc res debe nous soffrais.
A mado(m)pna elis deman.
Son plazen parlar gaban.
Qem si ab midonz aiuda.
Pos no(n) er fada ni muda.
 
Fresca color natural
pren Bels Sembelis de vos
e·l douz exgart amoros
e dic gran sobreira
qe re lais
q'anc res de be no·us soffrais
a madompna Elis deman
son plazen parlar gaban
qe·m si·ab midonz aiuda
pos non er fada ni muda.
IV  
[d]eqales lauesco(m)tal.
Voill qem do dellas faissos.
La gollaels mans amdos.
Pois tei(n)g macairera.
Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais.
Als auine(n)z qem daran.
Qe neus lado(m)pna tristan.
Qe fo p(er) totz me(n)taguda.
Non ac tan bella saubuda.
 
De Qales la vescomtal
voill qe·m do dellas faissos
la golla e·ls mans amdos
pois teing ma cairera
ni biais
vas Rozacoart m'eslais
als avinenz qe·m daran
qe neus la dompna Tristan
qe fo per totz mentaguda
non ac tan bell'a saubuda.
V  
[n] audiaiz si bem uol mal.
Voill qem done adestros
Qel estei gen lai ios.
Qares enteira. nos soffrais.
So prez ni nolu enbiais.
Etamon bel oill deman.
Son plazen cors benestan.
Don par ben ala uezuda.
La fassa bon tener nuda.
 
N'Audiaiz si bem vol mal
voill qe·m done ad estros
qe·l estei gen lai jos
qar es enteira
no·s soffrais
so prez ni no·l ven biais
et a mon Bel Oill deman
son plazen cors benestan
don par ben a la vezuda
la fassa bon tener nuda.
VI  
[e]n faida atretal.
Voill qem don sas denz endos.
E la coillir el respos.
Dones plaz enteira. Eson sais.
Mos bel seigner uoill qem lais.
Deson plazen cors aitan.
Son adreit parlar prezan.
Dones gen ap(er)ceubuda.
E p(er)tot reco<g>nuguda.
 
En Faida atretal
voill qe·m don sas denz en dos
e l' acoillir e·l respos
don es plazenteira
e sons ais.
Mos Bel Seigner voill qe·m lais
de son plazen cors aitan
son adreit parlar prezan
don es gen aperceubuda
e per tot reconuguda.
VII  
[b]el seigner eu nous qieral.
Mas qe fotz tanenueios.
Daqesta co(m) sui de uos.
Quna lecadeira. Amors nais.
Don mon cor estan lecais.
Mas uoill de uos lo deman.
Qe autra tener baisan.
Doncs mi donz p(er) qem refuda.  
Pos sap qe tan lai uolguda.
 
Bel Seigner eu no·us qier al
mas qe fotz tan enveios
d' aqesta com sui de vos
q' una lecadeira
amors nais
don mon cor es tan lecais.
Mas voill de vos lo deman
qe autra tener baisan
doncs midonz per qe·m refuda 
pos sap qe tan l'ai volguda?
VIII  
[p]apiols mon naziman.
Man aras dir en chantan.
Qamors ses desconuguda.
Sai edaut bas cazeguda.
Papiols, mon N' Aziman
m' anaras dir en chantan
q' amors ses desconuguda
sai e daut bas cazeguda.
  • letto 309 volte

Canzoniere I

  • letto 478 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [67]
Carta 182r

  • letto 263 volte

Edizione diplomatica

C.182v  

Bertrans de born.

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan

pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira.

Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per 

tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far

domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda.
Fresca color natural. Pren bels cebebrins de uos.

Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi

donz naelis deman. Son adreg parlar gaban.

Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu-

da.

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors.

la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera.

Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels

naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n).

Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa-

ubuda.

Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de

sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei-

ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi-

ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou

cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon

tener nuda.

Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en

dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera.

Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais.

Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est-

an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia

nis muda.

Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade-

ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que

dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda.

Pois sab que tan lai uolguda.
Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan.

Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze-

guda.

 
 
   
  • letto 363 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Dompna pois demi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaisos,
no sai om'enqueira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz. E si del senblan
nom trob domna mon talan
que vailla vos quai perduda
ja mais non voill aver druda.

II  

Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan

pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira.

Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per 

tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far

domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda.

Pois non pos trobar egal
tan bella que fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tant bella teira
ni tant gais
ni sos rics pretz tant verais
Irai per tot acaptan
de chascuna un bel senblan
per far domna soicebuda
tro vos me siatz renduda.

III  

Fresca color natural. Pren bels cebebrins de uos.

Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi

donz naelis deman. Son adreg parlar gaban.

Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu-

da.

Fresca color natural
pren Bels-Cebebrins de vos
e ill douz esgartz amoros
e fatz gran sobreira
car re·i lais
quan res de bes no·us sofrais
Midonz N'Aelis deman
son adreg parlar gaban
quem don a midonz aiuda
pois non er fada ni muda.

IV  

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors.

la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera.

Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels

naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n).

Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa-

ubuda.

De Chales la vetzcomdal
voill quem done a estors
la gola e·s mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais,
vers Rocachoart m'eslais
als pels N'Aignes quem daran
que Yseutz la domna Tristan
que·n fo per totz mentaguda
ni·ls ai tan bels a saubuda.

V  

Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de

sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei-

ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi-

ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou

cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon

tener nuda.

N'Audiartz si bem vol mal
voill quem don de sas faichos
quel esteu gen liasos
e car es enteira
quanc no·us frais
s'amors ni·ls vols embiais
a mon Mielz de Ben deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda.
la faza bon tener nuda.

VI  

Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en

dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera.

Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais.

Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est-

an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia

nis muda.

De Na Faidida tretal
voill sas bellasdenz en dos
l'acuillir el gent respos
domn es presentera
dinz sou ais
mos Bels-Moiols voill quem lais
sa gaiesa e son bel gran
e car saup son ben estan
far don es reconoguda
e no sen cambia ni·s muda.

VII  

Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade-

ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que

dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda.

Pois sab que tan lai uolguda.

Bel-Seingner ieu no·us quier al
mas que fos tan cobeitos
d'aquesta cum sui de vos
c'una lechadera
amors nais
mas voill de vos lo deman
que d'autra tener baisan
doncs midons per quem refuda
pois sab que tan l'ai volguda.

VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan.

Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze-

guda.

Papiol mon Aziman
m'anaras dir enchantan
qu Amors es desconoguda
chai e d'aut bas cazeguda.

  • letto 325 volte

Canzoniere K

  • letto 420 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [68]167r - v



 

  • letto 280 volte

Edizione diplomatica

C.167r-167v  

Bertrams de born.

Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de

uos. Senes totas ochaisos. Non sai omen

queira. Que iamais. No(n) er per mitant

rics iais. Cobratz. Esi del semblan. Nom trob 

donamon talan. Que uailla uos qai perdu-

da. Jamais no(n) uoill auer druda.

Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos 

tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant

bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz ta-

nt uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna

un bel semblan. P(er) far domna soiceubuda.

Tro uos me siatz renduda.
Fresca color natural. Pren bels cebelins de uos.

Eill douz esgarts amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Qan res de bes nous sofrais. Ni-

donz naelis teman. Son adreig parlar gaba(n).

Que(m) don amindonz aiuda. Puois no(n) er fada

ni muda.

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a- 

estors. La gola es mans amdos. Puois tenc

ma charrera. Nom biais. Vers roca choart 

meslais. Als pels naignes quem daran. Q(ue)

yseuz la domna tristan. Qen fo per totz me(n)-

taguda. Nils ai tanbels asaubuda.

Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don

de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Eca(r) es

enteira. Quanc nous frais. Samors nils uo-

ls embiais. Amo(n) mielz de ben deman. So(n)

adreit nou cors presan. De que par ala ue-

uda. La faza bon tener nuda.

Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz

endos. La cuillir el gent respos. Don es prese(n)-

tera. Dinz son ais. Mos bels moiols uoill qe(m)

lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son

ben estan. Far don es reconoguda. Eno sen

cambia nis muda.

Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cum sui de uos. Cuna

lechadera. Amors nais. Mas uoill de uos lo

deman. Que dautra tener baisan. Doncs mi

dons per qem refuda. Puois sab que ta(n) lai

uolguda.

Papiol mon aziman. Manaras dir enchan-

tan. Quamors es desconoguda. Chai edaut

bas cazeguda.

 

  • letto 430 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de
uos. Senes totas ochaisos. Non sai omen
queira. Que iamais. No(n) er per mitant
rics iais. Cobratz. Esi del semblan. Nom trob
donamon talan. Que uailla uos qai perdu-
da. Jamais no(n) uoill auer druda.

Domna puois de mi no·us cal
e partit mauetz de vos
senes totas ochaisos
non sai omen queira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz. E si del semblan
nom trob donamon talan
que vailla vos qai perduda
ja mais non voill aver druda.

II  

Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos
tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant
bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz ta-
nt uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna
un bel semblan. P(er) far domna soiceubuda.
Tro uos me siatz renduda.

Puois non pos trobar egal
tan bella que fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tant bella teira
ni tant gais
ni sos rics pretz tant verais
Jrai per tot acaptan
de chascuna un bel semblan
per far domna soiceubuda
tro vos me siatz renduda.

III  

Fresca color natural. Pren bels cebelins de uos.
Eill douz esgarts amoros. Efatz gran sobreira.
Car rei lais. Qan res de bes nous sofrais. Ni-
donz naelis teman. Son adreig parlar gaba(n).
Que(m) don amindonz aiuda. Puois no(n) er fada
ni muda.

Fresca color natural
pren Bels Cebelins de vos
e ill douz esgarts amoros
e fatz gran sobreira
car re·i lais
qan res de bes no·us sofrais
Nidonz N'Aelis teman
son adreig parlar gaban
quem don a mindonz aiuda
puois non er fada ni muda.

IV  

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a-
estors. La gola es mans amdos. Puois tenc
ma charrera. Nom biais. Vers roca choart
meslais. Als pels naignes quem daran. Q(ue)
yseuz la domna tristan. Qen fo per totz me(n)-
taguda. Nils ai tanbels asaubuda.

De Chales la vetzcomdal
voill quem done a estors
la gola e·s mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais
vers Rocachoart m'eslais
als pels N'Aignes quem daran
que Yseuz la domna Tristan
qe·n fo per totz mentaguda
ni·ls ai tan bels a saubuda.

V  

Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don
de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Eca(r) es
enteira. Quanc nous frais. Samors nils uo-
ls embiais. Amo(n) mielz de ben deman. So(n)
adreit nou cors presan. De que par ala ue-
uda. La faza bon tener nuda.

N'Audiarz si bem vol mal
voill quem don de sas faichos
quel esteu gen liasos
e car es enteira
quanc no·us frais
s'amors ni·ls vols embiais
a mon Mielz de Ben deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda
la faza bon tener nuda.

VI  

Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
endos. La cuillir el gent respos. Don es prese(n)-
tera. Dinz son ais. Mos bels moiols uoill qe(m)
lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son
ben estan. Far don es reconoguda. Eno sen
cambia nis muda.

De Na Faidida tretal
voill sas bellas denz en dos
l'acuillir el gent respos
don es presentera
dinz son ais
mos Bels-Moiols voill qem lais
sa gaiesa e son bel gran
e car saup son ben estan
far don es reconoguda
e no sen cambia ni·s muda.

VII  

Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos
tan cobeitos. Daquesta cum sui de uos. Cuna
lechadera. Amors nais. Mas uoill de uos lo
deman. Que dautra tener baisan. Doncs mi
dons per qem refuda. Puois sab que ta(n) lai
uolguda.

Bel-Seigner ieu no·us quier al
mas que fos tan cobeitos
d'aquesta cum sui de vos
c'una lechadera
amors nais
mas voill de vos lo deman
que d'autra tener baisan
doncs mi dons per qem refuda
puois sab que tan l'ai volguda.

VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir enchan-
tan. Quamors es desconoguda. Chai edaut
bas cazeguda.

Papiol mon Aziman
m'anaras dir en chantan
qu Amors es desconoguda
chai e d'aut bas cazeguda.

  • letto 378 volte

Gent part nostre reis liouranda

  • letto 211 volte

D’un sirventes no·m cal far loignor ganda

  • letto 1976 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1454 volte

CANZONIERE A

A cura di Felice Napoli

  • letto 693 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55] 195v

 

  • letto 380 volte

Edizione diplomatica

  195v
Bertrans deborn.
Dvn siruentes nom cal far loig
nor ganda. tal talan ai q(ue)l diga
 

eqel espanda. Car nai razon tant
nouella etant granda. Del iouen
rei qa fenit sademanda. Sos frair
richartz pois sos pairel comanda. tant
es forsatz. pois naimerics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluatz.
.
Que maluatz fai car aissi uiu aranda.
deliurazon a comte (et) agaranda. Reis
coronatz que dautrui pren liuranda.
Mal sembla arnaut lo marques debe
landa. Nil pro guillem que conquis
tost mirmanda. tant son presatz. pos
enpeitau lor ment elor truanda. noi
er mais tant amatz.
.
Ia p(er)dormir non er decoberlanda. reis
dels engles ni conqerra yrlanda. ni
tenra angieus ni monsaurel ni gan
da.ni depeiteus non aura lamiran-
da.ni sera ducs delaterra normanda.
ni coms palaitz. ni debordels ni deis
gascos part landa. Seigner ni deba
satz.
.
Conseill uuoill dar el son den ala
manda. Lai an richart sitot nolom 
demanda. Ja p(er)son frair mais sos ho
mes non blanda. non cais fai el anz
asetga els aranda. tol lor chastels e
derroca et abranda. deuas toz latz.
El reis tornei lai ab cels de gui<s>lan
da. Elautre los coignatz
.
Lo coms iaufres cui es bersilianda.
volgra fos primiers natz. Car es cor-
tes efos ensa comanda. Regesmes 
el duchatz.

  • letto 496 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

Dun siruentes nom cal far loig
nor ganda. tal talan ai q(ue)l diga
eqel espanda. Car nai razon tant
nouella etant granda. Del iouen
rei qa fenit sademanda. Sos frair
richartz pois sos pairel comanda. tant
es forsatz. pois naimerics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluatz.

D'un sirventes no·m cal far loignor ganda
tal talan ai que·l diga e qe·l espanda
car n'ai razon tant novella e tant granda
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
sos frair Richartz pois sos paire·l comanda
tant es forsatz
pois N'Aimerics terra non ten ni manda
sia reis dels malvatz.
  II
Que maluatz fai car aissi uiu aranda.
deliurazon a comte (et) agaranda. Reis
coronatz que dautrui pren liuranda.
Mal sembla arnaut lo marques debe
landa. Nil pro guillem que conquis
tost mirmanda. tant son presatz. pos
enpeitau lor ment elor truanda. noi
er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aissi viu a randa
de liurazon a comte et a garanda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
mal sembla Arnaut lo marques de Belanda
ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda
tant son presatz 
pos en Peitau lor ment e lor truanda
no·i er mais tant amatz.
  III
Ia p(er)dormir non er decoberlanda. reis
dels engles ni conqerra yrlanda. ni
tenra angieus ni monsaurel ni gan
da.ni depeiteus non aura lamiran-
da.ni sera ducs delaterra normanda.
ni coms palaitz. ni debordels ni deis
gascos part landa. Seigner ni deba
satz.
Ja per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Yrlanda
ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peiteus non aura la miranda
ni sera ducs de la terra normanda
ni coms palaitz
ni de Bordels ni deis Gascos part Landa
seigner ni de Basatz.
  IV
Conseill uuoill dar el son den ala
manda. Lai an richart sitot nolom 
demanda. Ja p(er)son frair mais sos ho
mes non blanda. non cais fai el anz
asetga els aranda. tol lor chastels e
derroca et abranda. deuas toz latz.
El reis tornei lai ab cels de gui<s>lan
da. Elautre los coignatz
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda
lai a N Richart si tot no lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda
tol lor chastels e derroca et abranda
devas toz latz
el reis tornei lai ab cels de Guislanda
e l'autre los coignatz.
  V
Lo coms iaufres cui es bersilianda.
volgra fos primiers natz.
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda
volgra fos primiers natz.
  VI
Car es cor-
tes efos ensa comanda. Regesmes 
el duchatz.
Car es cortes e fos en sa comanda
regesmes e·l duchatz.
  • letto 464 volte

CANZONIERE C

A cura di Giorgia Toccaceli

  • letto 656 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [69]

  • letto 371 volte

Edizione diplomatica

  c.138v
Dvn siruentes b(er)tra(n) d(e) b(o)rn.
non qual far long<n> orga(n)
da. tal talent ai quel di
gue que lespanda. quar
nai razon tan nouelle tangra(n)da.
del ioue rey qua fenit sa dema(n)da.
son frair richart pus sos pars loy.
comanda. tant es forsatz. pus en
 
.
.

rics terra non te ni manda. sia
reys dels maluatz.
Que maluatz fai quar aissi uiu
a randa. delioratz o a comtessa gua-
randa. reys coronatz qui dautruj
pren liuranda. be sembla mal yr-
nautz lo marques de bellanda. nil
pros guillem que conquis tor
miranda. tan fon prezatz. pus en
peitau lur men e lur truanda. noy
er may tant amatz.
Ia per dormir non er de tor berla(n)-
da. reys dels engles ni non conq(ue)r-
ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau
relh ni canda. ni de peytou non
aura la miranda. ni er coms appel-
latz. ia de bordel ni dels gascs part
marmanda senhers ni de bezatz. 
Cosselh uuelh dar el so de nala-
manda. lai an richart si tot non
lom demanda. per son fraire mas
sos omes no blanda. no quo fai
elh ans azagel a randa. tolh lur
castelhs e derroque zabranda. de
ues totz latz. el reys torn lai ab ai 
selhs de guarlanda. e lautre sos
Lo com iaufres cuj es     [conhatz.
bercelianda. uolgra fos primiers
Quar es cortes e for en sa     [natz.
comanda. regismes e duguatz. 
  • letto 575 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
b(er)tra(n) d(e) b(o)rn. Bertran de Born
  I
Dvn siruentes 
non qual far long<n> orga(n)
da. tal talent ai quel di
gue que lespanda. quar
nai razon tan nouelle tangra(n)da.
del ioue rey qua fenit sa dema(n)da.
son frair richart pus sos pars loy.
comanda. tant es forsatz. pus en
rics terra non te ni manda. sia
reys dels maluatz.
D'un sirventes non qual far longnor ganda
tal talent ai que·l digu'e que·l espanda
quar n'ai razon tan novell'e tan granda
del jove rey qu'a fenit sa demanda
son frair Richart pus sos pars lo·y comanda
tant es forsatz
pus Enrics terra non te ni manda
sia reys dels malvatz.
  II
Que maluatz fai quar aissi uiu
a randa. delioratz o a comtessa gua-
randa. reys coronatz qui dautruj
pren liuranda. be sembla mal yr-
nautz lo marques de bellanda. nil
pros guillem que conquis tor
miranda. tan fon prezatz. pus en
peitau lur men e lur truanda. noy
er may tant amatz.
Que malvatz fai quar aissi viu a randa
de lioratz o a comte ssa guaranda
reys coronatz qui d'autruj pren liuranda 
be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda
tan fon prezatz
pus en Peitau lur men e lur truanda
no·y er may tant amatz.
  III
Ia per dormir non er de tor berla(n)-
da. reys dels engles ni non conq(ue)r-
ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau
relh ni canda. ni de peytou non
aura la miranda. ni er coms appel-
latz. ia de bordel ni dels gascs part
marmanda senhers ni de bezatz. 
Ia per dormir non er de Tor Berlanda
reys dels engles ni non conquerra Landa
ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda 
ni de Peytou non aura la miranda 
ni er coms appellatz 
ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda
senhers ni de Bezatz.
  IV
Cosselh uuelh dar el so de nala-
manda. lai an richart si tot non
lom demanda. per son fraire mas
sos omes no blanda. no quo fai
elh ans azagel a randa. tolh lur
castelhs e derroque zabranda. de
ues totz latz. el reys torn lai ab ai 
selhs de guarlanda. e lautre sos
[conhatz.
Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
per son fraire mas sos omes no blanda
no quo fai elh ans azag'el aranda
tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda
deves totz latz
e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda
e l'autre sos conhatz.
  V
Lo com iaufres cuj es
bercelianda. uolgra fos primiers [natz.
Lo com Jaufres cuj es Bercelianda
volgra fos primiers natz.
  VI
Quar es cortes e for en sa    
comanda. regismes e duguatz.
Quar es cortes e for en sa comanda
regismes e duguatz.
  • letto 462 volte

CANZONIERE D

  • letto 561 volte

Riproduzione fotografica

AL MANOSCRITTO [70]

  • letto 362 volte

Edizione diplomatica

  c. 255
Ide(m) B(ertrans)
Dvn seruentes nom cal far longorgan
da. Tal talenai qel digueqel espanda.
Car nai rason tan nouelle tangran 
da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos
frairs richarz puois sos pairz lo comanda.
Tant es forsaz. Puois na enrics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluaz.
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda.
De liu rason acomte agaranda. Reis
coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal
semblar naut lo marqes de bellanda.
Nil pro guillem  qi  (con)quis tormilman
da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur
ment els atruanda. Noi er mais tant
amaz.
Iaper dormir non er decoberlanda. Re -
is des engles ni conquerra islanda;
ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; 
Ni de peiteu non aura  la miranda. Ni ducs           
clamaz de la terra normanda. Sai de bordel
ni dels gascoms part landa. Seingner ni
de bassaz.
Conseill ueill dar el son de nalamanda.
lai an richart si tot nol om demanda.
Ja per son frair mais sos homes non blan
da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol
lur chastel ederoqe abranda. De ues toz
laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda.
Elautre sos coingnaz;
Lo coms iaufres cui es breselianda; vol
gran fos premiers naz. Car es cortez efos
en sa comanda. Reielmes  el ducaz.
  • letto 481 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Dvn seruentes nom cal far longor gan
da. Tal talenai qel digueqel espanda.
Car nai rason tan nouelle tan gran 
da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos frairs richarz puois sos pairz lo comanda.
Tant es forsaz. Puois na enrics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluaz.
D'un serventes no·m cal far longor ganda
tal talen ai qe·l digu'e qe·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
del Joue Rei q'a fenit sa demanda
sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda
tant es forsaz
puois n'Aenrics terra non ten ni manda
sia reis dels malvaz.
  II
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda.
De liu rason acomte agaranda. Reis
coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal
semblar naut lo marqes de bellanda.
Nil pro guillem qi (con)quis tormilman
da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur
ment els atruanda. Noi er mais tant
amaz.
Qe malvaz fai car aissi viu a randa
de liu rason acomte agaranda.
reis coronaz qe d'autrui pren liuranda mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda
ni pro Guillem qi conquis Tor Milmanda
tan fo prezaz
puois en Peitau lur ment e·ls atruanda
no·i er mais tant amaz.
  III
Iaper dormir non er decoberlanda. Re -
is des engles ni conquerra islanda;
ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; 
Ni de peiteu non aura la miranda. Ni ducs
clamaz de la terra normanda. Sai de bordel
ni dels gascoms part landa. Seingner ni
de bassaz.
Ja per dormir non er de Coberlanda
reis des engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peiteu non aura la miranda
ni ducs ​clamaz de la terra normanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part landa
seingner ni de Bassaz.
  IV
Conseill ueill dar el son de nalamanda.
lai a n richart si tot nol om demanda.
Ja per son frair mais sos homes non blan
da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol
lur chastel ederoqe abranda. De ues toz
laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda.
Elautre sos coingnaz;
Conseill veill dar el son de N'Alamanda
lai a N·Richart si tot no lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda
tol lur chastel e deroq'e abranda
deves toz laz
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coingnaz.
  V
Lo coms jaufres cui es Breselianda; vol
gran fos premiers naz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgran fos premiers naz.
  VI
Car es cortez efos
en sa comanda. Reielmes el ducaz.
Car es cortez e fos en sa comanda
rejelmes e·l ducaz.
  • letto 403 volte

CANZONIERE F

A cura di Mocci Simone

  • letto 540 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]

  • letto 341 volte

Edizione diplomatica

  c.78r
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da.
Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda.
Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da.
Del jouen rei qa finit sa dema(n)da.
Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da.
Tant es forssatz. pois nai henrics terre
no ten ni manda. Sia reis dels maluatz.
  c.78v
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da.
Deliurason acomt (et) agaranda.
Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da.
Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da.
Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da
Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t
E lor truanda.

I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda.
Reis dels engles ni (con)quira irlanda.
No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da.
Ni de piteu no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de latera normada
Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de
gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz

c onsseill uoill dar el son denalama(n)da.
L ai an richart si tot no lom dema(n)da.
J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da.
No ca fai el anz asseitz els atanda.
Tollor castels (et) de roc (et) abranda.
Deues totz latz El reis tornei lai abcels
de garlanda. El autre sos cognatz.

l o coms Jaufres cui es bresilianda.
Volgra fos premier natz.
Qar ers cortes e fos insa comanda
Regismes educatz.
  • letto 464 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da.
Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda.
Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da.
Del jouen rei qa finit sa dema(n)da.
Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da.
Tant es forssatz. pois nai henrics terre
no ten ni manda. Sia reis dels maluatz.
D'un sirventes no·m cal far longor ganda
Tal talent hai qe·l dig'e qe·l espanda
Qar n'ai razon tan novell'e tan granda
Del Joven Rei q'a finit sa demanda
Sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda
Tant es forssatz 
Pois n'ai Henrics terre no ten ni manda
Sia reis dels malvatz
  II
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da.
Deliurason acomt (et) agaranda.
Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da.
Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da.
Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da
Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t
E lor truanda.
Qe malvatz fai qar aisi viu a randa
de liurason a comt et a garanda
reis coronatz qui d'autrui pren liuranda
mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda
ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda
tan fo prizatz
pos em Pitau lor ment e lor truanda.
  III
I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda.
Reis dels engles ni (con)quira irlanda.
No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da.
Ni de piteu no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de latera normada
Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de
gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz
Ia per dormir non er de Corberlanda
Reis dels engles ni conquira Irlanda
No tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
Ni de Piteu non aura la miranda
Ni ducs clamatz de la tera normada
Ni coms pallatz
Ni de Bordel ni de gascons part Landa
Seigner ni de Basatz.
  IV
c onsseill uoill dar el son denalama(n)da.
L ai an richart si tot no lom dema(n)da.
J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da.
No ca fai el anz asseitz els atanda.
Tollor castels (et) de roc (et) abranda.
Deues totz latz El reis tornei lai abcels
de garlanda. El autre sos cognatz.
Consseill voill dar el son de n'Alamanda
L'ai an Richart si tot no lom demanda
Ja per son fraire mais sos homes non blanda
No ca fai el anz asseitz els atanda
Tol lor castels et de roc et abranda
Deves totz latz
El reis tornei l'ai ab cels de Garlanda 
El autre sos cognatz.
  V
l o coms Jaufres cui es bresilianda.
Volgra fos premier natz.
Lo coms Jaufres cui es Bresilianda
Volgra fos premier natz.
  VI
Qar ers cortes e fos insa comanda
Regismes educatz.
Qar ers cortes e fos in sa comanda
regismes e ducatz.
  • letto 386 volte

CANZONIERE I

A cura di Barboni Alessandra

  • letto 580 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [71]

  • letto 348 volte

Edizione diplomatica

  c. 181v
Bertrans de born.                                           Vij.
UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal
talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai
rason tan nouelle tan granda. Del iouen
rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos 
pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics
terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz.
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason
acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui
pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de
bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir
manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t
elos truanda. Nois er mais tant amatz.
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en
gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon
saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor
del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de
basatz.
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri
chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais
sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els  
atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De
ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da.
Elautre sos coi(n)gnatz.
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos
p(re)miers natz. Car es cortes efos ensa comanda.
Reiel mes el ducatz.
  • letto 387 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born.                                                    Bertrans de Born
  I
UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal
talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai
rason tan nouelle tan granda. Del iouen
rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos 
pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics
terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz.

 

Un sirventes no·m cal far longor ganda 
Tal talent ai que digu'e que·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
Del joven rei c'a fenit sa demanda
Sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
Tan es forsatz
pois n'a Enrics terra non ten ni manda
Sia reis des malvatz.
  II
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason
acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui
pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de
bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir
manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t
elos truanda. Nois er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aissi viu a randa 
de liurason a comt'e a garanda 
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
Mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
tan fon prezatz 
puois en Peitau lur ment e los truanda 
no·is er mais tant amatz
  III
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en
gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon
saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor
del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de
basatz.
Ca per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peitou non aura la miranda
ni ducs clamatz de la terra normanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa 
seingner ni de Basatz.
  IV
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri
chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais
sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els  
atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De
ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da.
Elautre sos coi(n)gnatz.
Conseill voill dar el son de N'Alamanda
lai a N·Richart si tot non lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda 
non com fa el anz aseria e·ls atanda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
deves totz latz
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coingnatz.
  V
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos
p(re)miers natz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgra fos premiers natz
  VI
Car es cortes efos ensa comanda.
Reiel mes el ducatz.
car es cortes e fos en sa comanda
rejelmes e l·ducatz.
  • letto 401 volte

CANZONIERE K

A cura di Eleonora Pontillo

  • letto 521 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [72]

  • letto 353 volte

Edizione diplomatica

  166v
Bertrans de born.                V.
UN siruentes nom cal far longor ganda. 
Tal talent ai que digue que lespanda.
Car nai rason tan nouelle tan granda. Del 
iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa-
rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz.
puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia 
reis desmaluatz.
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li
urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe
dautrui pren liuranda. Mal semblar naut.
lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe
conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz
  167r
puois en peitau lur ment elos truanda. Noi
er mais tant amatz.
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de -
ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou 
ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au-
ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor-
manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)-
da. Seigner ni de basatz.
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai -
an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son 
frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael
anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero-
que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai-
absels de garlanda. Elautre sos coignatz.
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra
fos premiers natz. Car es cortes efos ensa co-
manda. Reielmes el ducatz.
  • letto 490 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica 
Bertrans de born.                                 Bertrans de Born
  I
UN siruentes nom cal far longor ganda. 
Tal talent ai que digue que lespanda.
Car nai rason tan nouelle tan granda. Del 
iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa-
rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz.
puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia 
reis desmaluatz.
Un sirventes no·m cal far longor ganda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
del joven rei c'a fenit sa demanda
sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
tan es forsatz 
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
sia reis des malvatz
  II
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li
urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe
dautrui pren liuranda. Mal semblar naut.
lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe
conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz
puois en peitau lur ment elos truanda. Noi
er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aisi viu a randa.
de liurason a comt'e a garanda 
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
tan fon prezatz 
puois en Peitau lur ment e los truanda 
no·i er mais tant amatz.
  III
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de -
ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou 
ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au-
ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor-
manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)-
da. Seigner ni de basatz.
Ca per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peitou non aura la miranda 
ni ducs clamatz de la terra normanda 
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa
seigner ni de Basatz.
  IV
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai -
an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son 
frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael
anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero-
que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai-
absels de garlanda. Elautre sos coignatz.
Conseill voill dar el son de N'Alamanda 
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda 
ja per son frair mais sos homes non blanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
Deves totz latz 
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coignatz.
  V
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra
fos premiers natz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda 
volgra fos premiers natz
  VI
Car es cortes efos ensa co-
manda. Reielmes el ducatz.
car es cortes e fos en sa comanda
rejelmes e·l ducatz.
  • letto 395 volte

CANZONIERE M

  • letto 560 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [73] 240 r

240v

 

  • letto 351 volte

Edizione Diplomatica

  240 r
S(ire).miraual.
DVn siruentes non
uueilh far loinhor
granda. qen tale(n)t
ai qel diga (e) qel espanda·qar ai
raço tannouella (e) tan granda.
del iouen rei qa fenit sa dema(n)-
da. fraire richart qe sos pairs
lol comanda. tant esforssartz.
pueis nainrics terra no ten ni
manda·sia reis dels maluatz
.
.
.
.
.
QE maluaz fai qar aissi uiu a
randa. aliurason a comte a ga-
randa. reis coronatz qi dautre
pren uianda. mal semblarn -
aut lo seinhor de beulanda.
nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor
miranda. tan fo duptatz. mas
en peitieu lur me(n)t els en truan-
da. non er mais tan amatz.
.
.

COnseilh darai el son de nala -
manda. sai anrichart sel tot
nol mi demanda. ia per son 
frair mais sos homes nobla(n)da.
no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)-
da. sai los castells els deroc els
demanda. da ues totz laz. el reis
tornei ab aqells de garllanda.
e lautre sos coinhatz.
.
.
.

Ia per dormir [de] no sera de no
blanda. rei dels emgleis ni co(n)
qerra yrllanda. ni ducs clamaz
de la terra normanda. ni te(n)cran
gieus ni monssaurell ni canda.
ni de peitieus no tenra la mira(n)
da. ni coms palatz. sai de bordell
ni dels gascons part landa. se
inher ni debazatz.
.
.
.

LE coms iaufres cui es breceli
anda. uolgra primier fos natz.
.
.
.

QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)-
da. reges mes e dugatz.
  240v
SEinhen iaufre montainhas
nos desmanda. sades no gerreiatz.
  • letto 454 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
S(ire)·miraual. Sire Miraval
  I
DVn siruentes non
uueilh far loinhor
granda. qen tale(n)t
ai qel diga (e) qel espanda·qar ai
raço tannouella (e) tan granda.
del iouen rei qa fenit sa dema(n)-
da. fraire richart qe sos pairs
lol comanda. tant esforssartz.
pueis nainrics terra no ten ni
manda·sia reis dels maluatz
D'un sirventes non vueilh far loinhor granda
q'en talent ai qe·l diga e qe·l espanda
qar ai raço tan novella e tan granda
del ioven rei q'a fenit sa demanda
fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda
tant es forssartz
pueis N'Ainrics terra no ten ni manda
sia reis dels malvatz.
  II
QE maluaz fai qar aissi uiu a
randa. aliurason a comte a ga-
randa. reis coronatz qi dautre
pren uianda. mal semblarn -
aut lo seinhor de beulanda.
nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor
miranda. tan fo duptatz. mas
en peitieu lur me(n)t els en truan-
da. non er mais tan amatz.
Qe malvatz fai qar aissi viu a randa
a liurason a comt'e a garanda
reis coronatz qi d'autre pren vianda
mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda
ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda
tan fo duptatz
mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda
non er mais tan amatz.
  III
COnseilh darai el son de nala -
manda. sai anrichart sel tot
nol mi demanda. ia per son 
frair mais sos homes nobla(n)da.
no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)-
da. sai los castells els deroc els
demanda. da ues totz laz. el reis
tornei ab aqells de garllanda.
e lautre sos coinhatz.
Conseilh darai el son de N'Alamanda
sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda
ia per son frair mais sos homes no blanda
nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda
sai los castells e·ls deroc e·ls demanda
daves totz laz
e·l reis tornei ab aqells de Garllanda
e l'autre sos coinhatz.
  IV
Ia per dormir [de] no sera de no
blanda. rei dels emgleis ni co(n)
qerra yrllanda. ni ducs clamaz
de la terra normanda. ni te(n)cran
gieus ni monssaurell ni canda.
ni de peitieus no tenra la mira(n)
da. ni coms palatz. sai de bordell
ni dels gascons part landa. se
inher ni debazatz.
Ia per dormir no sera de Noblanda
rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda
ni ducs clamaz de la terra Normanda
ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda
ni de Peitieus no tenra la miranda
ni coms palatz
sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa
seinher ni de Bazatz.
  V
LE coms iaufres cui es breceli
anda. uolgra primier fos natz.
Le coms Jaufres cui es Brecelianda
volgra primier fos natz.
  VI
QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)-
da. reges mes e dugatz.
Qar ell es francs e fora en sa comanda
regesmes e dugatz
  VII
SEinhen iaufre montainhas
nos desmanda. sades no gerreiatz.
Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda
s'ades no gerreiatz
  • letto 399 volte

CANZONIERE N

  • letto 493 volte

Riproduzione fotografica

carta 250r

carta 250v

  • letto 288 volte

Edizione diplomatica

  c. 250r
Bertram del borgn.
Dvm siruentes nom cal
far longor ganda. Tal ta
lent ai quel dige que lespa(n)
da. Car nairaçon tanouelle
tan granda. Del ioue rei ca
fenit sademanda. Sos fra
irs richatç pos sos pars lo

 

  c. 250v
comanda. Tanes forsatç. pos
na enrix terra non te nim
anda. Sia reis delç malua
tç.

Qve maluatç fai car aisi uiu
arranda. del iuraçon aconte
ça garanda. Reis coronatç qe
dautrui pren liuranda. Mal
semblarnaut lomarques
debbellanda. Nil pro guillems
que con quis tor mir man
da. Tan fon precatç. pos en
pe tau lur ment elostruan
da. Noier mais tant amatç.

Gap(er)dormir non er
de cober landa. Reis delç en
gles ni con querra iflanda. ni
tenran iou nimonsaurel ni
canda. Nidepeitou non aura
lamiranda. Ner coms palatç
ja debor delç nideis gascons
part landa. seingner ni debazatç.

Conseil uoil dar el son de na
lamanda. Lai an richart si
tot nom lom demanda. jap(er)
son frair mais sos homes no(n)

 

blanda. Non cofa el anç eseç
ielç atanda. Tol lur castelç e
derro que abranda. Deues toç
latç. Elreis tornei lai abselç
de garlanda. Elautre sos coi
gnatç.

Locoms iaufres cuies breselia(n)
da volgra fos premiers natç.
Cares cortes efore sacoman
da. Reielms educatç.

  • letto 404 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

Dvm siruentes nom cal
far longor ganda. Tal ta
lent ai quel dige que lespa(n)
da. Car nairaçon tanouelle
tan granda. Del ioue rei ca
fenit sademanda. Sos fra
irs richatç pos sos pars lo
comanda. Tanes forsatç. pos
na enrix terra non te nim
anda. Sia reis delç malua
tç.

D'um sirventes no·m cal far longor ganda
tal talent ai que·l dig'e que l'espanda,
car n'ai raçon ta·novell'e tan granda
del Jove Rei c'a fenit sa demanda
sos frairs Richatç, pos sos pars lo comanda
tan es forsatç!
Pos N'Aenrix terra non te ni manda
sia reis delç malvatç!

 

  II
Qve maluatç fai car aisi uiu
arranda. del iuraçon aconte
ça garanda. Reis coronatç qe
dautrui pren liuranda. Mal
semblarnaut lomarques
debbellanda. Nil pro guillems
que con quis tor mir man
da. Tan fon precatç. pos en
pe tau lur ment elostruan
da. Noier mais tant amatç.
Que malvatç fai car aisi viu a rranda
de liuraçon a cont'e ç'a garanda:
reis coronatç qe d'autrui pren liuranda
mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda,
ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda,
tan fon precatç!
Pos en Petau lur ment e los truanda,
no i er mais tant amatç.
  III
Gap(er)dormir non er
de cober landa. Reis delç en
gles ni con querra iflanda. ni
tenran iou nimonsaurel ni
canda. Nidepeitou non aura
lamiranda. Ner coms palatç
ja debor delç nideis gascons
part landa. seingner ni debazatç.
Ga per dormir non er de Coberlanda,
reis delç engles, ni conquerra Iflanda,
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda,
ni de Peitou non aura la Miranda,

n'er coms palatç;
ja de Bordelç, ni deis gascons part Landa,
seingner ni de Bazatç.

  IV
Conseil uoil dar el son de na
lamanda. Lai anrichart si
tot nom lom demanda. jap(er)
son frair mais sos homes no(n)
blanda. Non cofa el anç eseç
ielç atanda. Tol lur castelç e
derro que abranda. Deues toç
latç. Elreis tornei lai abselç
de garlanda. Elautre sos coi
gnatç.
Conseil voil dar el son de N'Alamanda,
lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda:
ja per son frair, mais sos homes non blanda!
Non c'o fa el, anç eseç i e·lç atanda,
tol lur castelç e derroqu'e abranda
deves toç latç;
e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda
e l'autre sos coignatç.

 

  V
Locoms iaufres cuies breselia(n)
da volgra fos premiers natç.
 
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgra fos premiers natç.
 
  VI
Cares cortes efore sacoman
da. Reielms educatç.
Car es cortes e for e·sa comanda
reielms e ducatç.
  • letto 412 volte

CANZONIERE R

A cura di Raffaella Bartoccini

  • letto 528 volte

Riproduzione Fotografica

  • letto 326 volte

Edizione Diplomatica

 

7r

Bertran del born

Dun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el
espanda. (et) eu razo ta(n) nouele ta(n) granda. del ioue rey car fenis sa
demanda. so fraire richart car sos pa<i>re o dema(n)da. ta(n) so(n) natz car
na enricx t(er)ra no(n) te ni manda sia reys dels maluatz. Be(n) es
maluatz can aysi vien a randa. delieuraxo(n) a comte a gara(n)da. reys co-
ronatz q(ue) dautrui pre(n) uianda. mal semblar naut  lo senhor de besla(n)da.
nil pros. G(uillem). q(ue) conquistor mirmanda. tant fort duptatz. e sin peitaus
los me(n). nils atrua(n)da. noy sera mays amatz.

Ia p(er) dormir no(n) er coms
de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra
norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus
no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part
landa. senher ni de bazatz. Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay
a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da.
no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as-
seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz.
  • letto 433 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica

Bertran del born

Bertran de Born
  I
Dun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el
espanda. (et) eu razo ta(n) nouele ta(n) granda. del ioue rey car fenis sa
demanda. so fraire richart car sos pa<i>re o dema(n)da. ta(n) so(n) natz car
na enricx t(er)ra no(n) te ni manda sia reys dels maluatz.
D’un sirventesc non pues far lanhor granda
tal talan ay que·l diga e l’espanda
et eu razo tan novel'e tan granda
del Jove rey car fenis sa demanda
so fraire Richart car sos paire o demanda
tan son natz
car na Enricx terra non te ni manda
sia reys dels malvatz.
  II
Be(n) es
maluatz can aysi vien a randa. delieuraxo(n) a comte a gara(n)da. reys co-
ronatz q(ue) dautrui pre(n) uianda. mal semblar naut  lo senhor de besla(n)da.
nil pros. G(uillem). q(ue) conquistor mirmanda. tant fort duptatz. e sin peitaus
los me(n). nils atrua(n)da. noy sera mays amatz.
Ben es malvatz can aysi vien a randa
de lieuraxon a comt'e a garanda
reys coronatz que d’autrui pren vianda
mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda
tant fort duptatz
e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda
noy sera mays amatz.
  III
Ia p(er) dormir no(n) er coms
de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra
norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus
no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part
landa. senher ni de bazatz.
Ja per dormir non er coms de Beslanda
ni rey d'engles ni conquerra Irlanda
ni er ducx clamatz de la terra Normanda
ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda
ni de Peytieus non tenra la miranda
ni er com parlatz
say de Bordelh ni de gascos part Landa
senher ni de Bazatz.
  IV
Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay
a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da.
no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as-
seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz.
Ieu don cosselh e·l son de N'Alamanda
lay an Richart si tot no·l mi demanda
ja per so frair nulh son hom e non blanda
non fay e·l jes ans assetj'e manda
fay sos castels els acor sels abranda
car assejatz e venhal rey ab totz
sels de Garlanda
e·l’autre sos conhatz
   
  • letto 518 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
C
D
F
I
K
M
N
R
D'un sirventes no·m cal far loignor ganda
D'un sirventes non qual far longnor ganda
D'un serventes no·m cal far longor ganda
D'un sirventes no·m cal far longor ganda
Un sirventes no·m cal far longor ganda 
Un sirventes no·m cal far longor ganda
D'un sirventes non vueilh far loinhor granda
D'um sirventes no·m cal far longor ganda
D’un sirventesc non pues far lanhor granda
I, 2
v. 2
A
C
D
F
I
K
M
N
R

tal talan ai que·l diga e qe·l espanda
tal talent ai que·l digu'e que·l espanda
tal talen ai qe·l digu'e qe·l espanda
tal talent hai qe·l dig'e qe·l espanda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
q'en talent ai qe·l diga e qe·l espanda
tal talent ai que·l dig'e que·l espanda
tal talan ay que·l diga e·l espanda                 

I, 3
v. 3
A
C
D
F
I
K
M
N
R
car n'ai razon tant novella e tant granda
quar n'ai razon tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
qar n'ai razon tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
qar ai raço tan novella e tan granda
car n'ai raçon ta novell'e tan granda
et eu razo tan novel'e tan granda
I, 4
v. 4
A
C
D
F
I
K
M
N
R
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
del Jove Rey qu'a fenit sa demanda
del Jove Rei q'a fenit sa demanda
del Joven Rei q'a finit sa demanda
d
el Joven Rei c'a fenit sa demanda
del Joven Rei c'a fenit sa demanda
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
del Jove Rei c'a fenit sa demanda
del Jove Rey car fenis sa demanda
I, 5
v. 5
A
C
D
F
I
K
M
N
R
sos frair Richartz pois sos paire·l comanda
son frair Richart pus sos pars lo·y comanda
sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda
sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda  +1
s
os frair Richartz pois sos pairs lo comanda
sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
    fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda
sos frairs Richatç pos sos pars lo comanda
so fraire Richart car sos paire o demanda
I, 6
v. 6
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tant es forsatz
tant es forsatz
tant es forsaz
tant es forssatz
tan es forsatz
tan es forsatz
tant es forssartz
tan es forsatç
tan son natz
I, 7
v. 7
A
C
D
F
I
K
M
N
R
pois N'Aimerics terra non ten ni manda
pus    Enrics terra non te ni manda     -1
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
pois n'ai Henrics terre no ten ni manda
pois n'a Enrics terra non ten ni manda
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
pueis N'Ainrics terra no ten ni manda
pos n'a Enrix terra non te ni manda
car n'a Enricx terra non te ni manda
  A
C
D
F
I
K
M
N
R
sia reis dels malvatz.
sia reys dels malvatz.
sia reis dels malvaz.
sia reis des malvatz.
sia reis dels malvatz
sia reis des malvatz.
sia reis dels malvatz.
sia reis delç malvatç.
sia reys dels malvatz.
II, 1
v. 9
A
C
D
F
I
K
M
N
R

Que malvatz fai car aissi viu a randa
Que malvatz fai quar aissi viu a randa
Qe malvaz fai car aissi viu a randa
Qe malvatz fai qar aisi viu a randa
Que malvatz fai car aissi viu a randa
Que malvatz fai car aisi viu a randa.
Qe malvatz fai qar aissi viu a randa
Que malvatç fai car aisi viu a rranda
Ben es malvatz can aysi vien a randa

II, 2
v. 10
A
C
D
F
I
K
M
N
R
de liurazon a comte et a garanda
de lioratz o a comte ssa guaranda
de liurason a comt'e a garanda.
de liurason a comt'et a garanda
de liurason a comt'e a garanda 
de liurason a comt'e a garanda
a liurason a comt'e a garanda
de liuraçon a cont'e ç'a garanda
de lieuraxon a comt'e a garanda
II, 3
v. 11
A
C
D
F
I
K
M
N
R
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reys coronatz qui d'autruj pren liuranda
reis coronaz qe d'autrui pren liuranda
reis coronatz qui d'autrui pren liuranda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reis coronatz qi d'autre pren vianda
reis coronatç qe d'autrui pren liuranda
reys coronatz que d’autrui pren vianda
II, 4
v. 12
A
C
D
F
I
K
M
N
R
mal sembla Arnaut lo marques de Belanda
be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda  +2
mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda
mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
mal senbl'Arnaut lo marqes de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda
mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda
II, 5
v. 13
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda
ni pro Guillem qi  conquis Tor Milmanda
ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda
ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda
II, 6
v. 14
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tant son presatz
tan fon prezatz
tan fo prezaz
tan fo prizatz
tan fon prezatz 
tan fon prezatz
tan fo duptatz
tan fon precatç
tant fort duptatz
II, 7
v. 15
A
C
D
F
I
K
M
N
R
pos en Peitau lor ment e lor truanda
pus en Peitau lur men e lur truanda
puois en Peitau lur ment e·ls atruanda
pos em Pitau lor ment e lor truanda.
puois en Peitau lur ment e los truanda
puois en Peitau lur ment e los truanda 
mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda
Pos en Petau lur ment e los truanda
e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda
II, 8
v. 16
A
C
D
F
I
K
M
N
R
no·i er mais tant amatz.
no·y er may tant amatz
no·i er mais tant amaz.
- manca
no·is er mais tant amatz
no·i er mais tant amatz
non er mais tan amatz
no·i er mais tant amatç
no·y sera mays amatz.
III, 1
v. 17
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Ja per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir non er de Tor Berlanda
Ja per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir non er de Corberlanda
Ca per dormir non er de Coberlanda
Ca per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir no sera de Noblanda (Strofe IV)
Ga per dormir non er de Coberlanda
Ja per dormir non er coms de Beslanda
III, 2
v. 18
A
C
D
F
I
K
M
N
R
reis dels engles ni conquerra Yrlanda
reys dels engles ni non conquerra Landa
reis des engles ni conquerra Islanda
reis dels engles ni conquira Irlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda (Strofe IV)
reis delç engles, ni conquerra Iflanda
ni rey d'engles ni conquerra Irlanda
III, 3
v. 19
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda
ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda 
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
no tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda (Strofe IV, v. 4)
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda
III, 4
v. 20
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni de Peiteus non aura la miranda
ni de Peytou non aura la miranda 
ni de Peiteu non aura la miranda
ni de Piteu non aura la miranda
ni de Peitou non aura la miranda
ni de Peitou non aura la miranda 
ni de Peitieus no tenra la miranda (Strofe IV, v. 5)
ni de Peitou non aura la Miranda
ni de Peytieus non tenra la miranda 
III, 5
v. 21
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni sera ducs de la terra normanda
- manca
ni ducs ​clamaz de la terra normanda
ni ducs clamatz de la tera normada
ni ducs clamatz de la terra normanda
ni ducs clamatz de la terra normanda 
ni ducs clamaz de la terra normanda (Strofe IV, v. 3)
-
manca
ni er ducx clamatz de la terra Normanda (v. 3)
III, 6
v. 22
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni coms palaitz
ni er coms appellatz 
- manca
- ni coms pallatz
- 
manca
- manca
ni coms palatz (Strofe IV)
n'er coms palatç
ni er com parlatz
III, 7
v. 23
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni de Bordels ni deis Gascos part Landa
ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part landa
ni de Bordel ni de gascons part Landa
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa

sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa 
sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa (Strofe IV)
ja de Bordelç, ni deis gascons part Landa
say de Bordelh ni de gascos part Landa
III, 8
v. 24
A
C
D
F
I
K
M
N
R
seigner ni de Basatz
senhers ni de Bezatz
seingner ni de Bassaz.
seigner ni de Basatz.
seingner de Basatz
seigner de Basatz
seinher ni de Bazatz. (Strofe IV)

seingner ni de Bazatç
senher ni de Bazatz.
IV, 1
v. 25
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda
Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda
Conseill veill dar el son de N'Alamanda
Consseill voill dar el son de n'Alamanda
Conseill voill dar el son de N'Alamanda
Conseill voill dar el son de N'Alamanda 
Conseilh darai el son de N'Alamanda (Strofe III)
Conseil voil dar el son de N'Alamanda,
Ieu don Cosselh el son de N'Alamanda
IV, 2
v. 26
A
C
D
F
I
K
M
N
R
lai a·N Richart si tot no lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
lai a·N Richart si tot no lo·m demanda
l'ai a·N Richart si tot no lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda 
sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda (Strofe III)
lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda
lay a·N Richart si tot no·l mi demanda
IV, 3
v. 27
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ja per son frair mais sos homes non blanda
per son fraire mas sos omes no blanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
ja per son fraire mais sos homes non blanda +1
ja per son frair mais sos homes non blanda 
ja per son frair mais sos homes non blanda
ia per son frair mais sos homes no blanda (Strofe III)
ja per son frair, mais sos homes non blanda
ja per so frair nulh son hom e non blanda
IV, 4
v. 28
A
C
D
F
I
K
M
N
R
nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda
no quo fai elh ans azag'e·l aranda
non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda
No ca fai el anz asseitz e·ls atanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda (Strofe III)
Non co fa el, anç eseç i e·lç atanda
non fay el jes ans assetj'e manda
IV, 5
v. 29
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tol lor chastels e derroca et abranda
tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda
tol lur chastel e deroq'e abranda
tol lor castels et deroc et abranda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
sai los castells e·ls deroc'e·ls demanda (Strofe III)
tol lur castelç e derroqu'e abranda
say sos castels els acor sels abranda
IV, 6
v. 30
A
C
D
F
I
K
M
N
R
devas toz latz
deves totz latz
deves toz laz
deves totz latz
deves totz latz
deves totz latz 
daves totz laz (Strofe III)
deves toç latç;
car asseiatz
IV, 7
v. 31
A
C
D
F
I
K
M
N
R
el reis tornei lai ab cels de Guislanda
e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei lai ab cels de Garlanda 
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei ab aqells de Garllanda (Strofe III)
e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda
e venhal rey ab totz sels de Garlanda
IV, 8
v. 32
A
C
D
F
I
K
M
N
R
l'autre los coignatz
e l'autre sos conhatz
e l'autre sos coingnaz
e l'autre sos cognatz
e l'autre sos coingnatz
e l'autre sos coignatz
e l'autre sos coinhatz (Strofe III)
e l'autre sos coignatç
e l’autre sos conhatz
V, 1
v. 33
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda
Lo com Jaufres cuj es Bercelianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
Lo coms Jaufres cui es Bresilianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda 
Le coms Jaufres cui es Brecelianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
- manca
V, 2
v. 34
A
C
D
F
I
K
M
N
R
volgra fos primiers natz
volgra fos primiers natz
volgran fos premiers naz
volgra fos premier natz
volgra fos premiers natz
volgra fos premiers natz
volgra primier fos natz
volgra fos premiers natç
- manca
VI, 1
v. 35
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Car es cortes e fos en sa comanda
Quar es cortes e for'en sa comanda
Car es cortez e fos en sa comanda
car es cortes e fos en sa comanda
car es cortes e fos en sa comanda
Qar ers cortes e fos in sa comanda
Qar
ell es francs e fora en sa comanda
Car es cortes e for'e·sa comanda

- manca

VI, 2
v. 36
A
C
D
F
I
K
M
N
R
regesmes e·l duchatz.
regismes e duguatz
rejelmes e·l ducaz.
regismes e ducatz.
rejelmes e l·ducatz.
rejelmes e·l ducatz.
regesmes e dugatz
reielms e ducatç.
- manca

VII, 1
v. 37

A
C
D
F
I
K
M
N
R

Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda


 

VII, 2
v. 37
A
C
D
F
I
K
M
N
R

s'ades no gerreiatz

  • letto 990 volte

Eu m’escondisc, dompna, que mal non mier

  • letto 1763 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1616 volte

Canzoniere A

A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati

  • letto 830 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]

  • letto 369 volte

Edizione diplomatica

196v.  

Bertrans deborn.
......

Eu mescondisc dompna que mal
non mier. deso qeus ant dich de
mi lausengier. p
(er) merceus prec qom
non puosca mesclar. lo uostre cors fin

leial uertadier. humil efranc cortes

eplazentier. ab mi dompna per mes-

songas comtar.
.
Al primier get p(er) daeu mon esparuier.
Ol maucion elpoing falcon lainier. E

 

197r.  

porton len qieul lor ueia plumar. sieu

non am mais deuos lo cossirier. Que de

nuill autra auer mon desirier. Qem

don samor nim reteigna alcolgar.
 
.
Autrescondich uos farai plus sobrier.
e nom puosc plus adorar dencombrier.
Sieu anc failli uas uos neis del pensier.
qan serem sol dinz cambra o en uer
gier faillam poders dauas mon com-
-paignier. de tal guisa que nom posca
aiudar.
.

 

Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier.

ja noi puosca baratar un denier. mi ab

taula presa non puosca intrar. Anz get

ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p-

na mais deman ni enquier. Mas uos qui

am e desir eteing car.
.

 

Seigner sia eu decastel parsonier. Et en

la tor siam catre parier. Sia lus lautre

non poscam amar. Anz maion ops totz

temps arbalestrier metge esiruen egai

tas eportier. Sieu anc aic cor dautra

dompna amar.

.

Madompnam lais p(er) autre cauallier.

epois nonsai aque maia mestier. e fail

lam uens qan serai sobre mar. En cort

de rei mi batan liportier. Et encocha fas

sal fugir primier. Si nous menti cel

qeus anet comtar.
.
.
Dompna sieu ai mon austor anedier.

bel emudat ben prenden emainier. Q(ue)

tot auzel puosca apoderar. Sisne grua

et aiglon blanc enier. volria lo malmu-

dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non

puosca uolar.
.
Fals enueios fementit lausengier. pois

abmidonz mauetz mes destorbier. beus
lausera qem laissasetz estar.

  • letto 408 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

Eu mescondisc dompna que mal
non mier. deso qeus ant dich de
mi lausengier. p(er) merceus prec qom
non puosca mesclar. lo uostre cors fin
leial uertadier. humil efranc cortes
eplazentier. ab mi dompna per mes-
songas comtar.

Eu m’escondisc domna que mal non mier
de so qeus ant dich de mi lausengier
per merce•us prec qom non puosca mesclar
lo vostre cors fin ,leial, vertadier,
humil e franc ,cortes e plazentier
ab mi domna per messongas comtar.
  II

Al primier get p(er) daeu mon esparuier.
Ol maucion elpoing falcon lainier. Et 
porton len qieul lor ueia plumar. sieu
non am mais deuos lo cossirier. Que de
nuill autra auer mon desirier. Qem
don samor nim reteigna alcolgar.

Al primier get per da eu mon esparvier
o·l maucion el poing falcon lainier
et porton l’en q’ieu l lor veia plumar
s’ieu non am mais de vos lo cossirier
que de nuill autra auer mon desirier
Qe m don s’amor ni·m reteigna al colgar.
  III
Autrescondich uos farai plus sobrier.
e nom puosc plus adorar dencombrier.
Sieu anc failli uas uos neis del pensier.
qan serem sol dinz cambra o en uer
gier faillam poders dauas mon com-
-paignier. de tal guisa que nom posca
aiudar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier
e no·m puosc plus adorar d’encombrier
S’ieu anc failli vas vos neis del pensier
qan serem sol dinz cambra o en ver
gier faillam poders davas mon compaignier
 de tal guisa que nom posca aiudar.
  IV

Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier.
ja noi puosca baratar un denier. mi ab
taula presa non puosca intrar. Anz get
ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p-
na mais deman ni enquier. Mas uos qui
am e desir eteing car.

S’ieu per iogar mas et pres del taulier
ja no·i puosca baratar un denier
mi ab taula presa non puosca intrar
anz get ades lo reir azar derrier
S’ieu autra domna mais deman ni enquier
mas vos qui am e desir e teing car.
  V

Seigner sia eu decastel parsonier. Et en
la tor siam catre parier. Sia lus lautre
non poscam amar. Anz maion ops totz
temps arbalestrier metge esiruen egai
tas eportier. Sieu anc aic cor dautra
dompna amar.

Seigner sia eu decastel parsonier
 et en la tor siam catre parier
 s'ja lus lautre non poscam amar
 anz m’aion ops totz temps
arbalestrier metge e siruen e gaitas e portier
sieu anc aic cor dautra domna amar.
  VI

Madompnam lais p(er) autre cauallier.
epois nonsai aque maia mestier. e fail
lam uens qan serai sobre mar. En cort
de rei mi batan liportier. Et encocha fas
sal fugir primier. Si nous menti cel
qeus anet comtar.

Ma domna·m lais per autre cavallier
e pois non sai a que m’aia mestier
e failla·m uens qan serai sobre mar
en cort de rei mi batan li portier
et en cocha fassa·l fugir primier
 si nous menti cel qe·us anet comtar.
  VII

Dompna sieu ai mon austor anedier.
bel emudat ben prenden emainier. Q(ue)
tot auzel puosca apoterar. Sisne grua
et aiglon blanc enier. volria lo malmu-
dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non
puosca uolar.

Domna s’ieu ai mon austor anedier
bel e mudat ben prenden e mainier
que tot auzel puosca apoderar
sisne grua et aiglon blanc e nier
volria lo mal mudat gaillinier
gras des baten que non puosca volar?
  VIII

Fals enueios fementit lausengier. pois
abmidonz mauetz mes destorbier. beus
lausera qem laissasetz estar.

Fals e nueios fe mentit lausengier
pois ab mi donz m’auetz mes destorbier
beus lausera qem laissasetz estar.

 

  • letto 437 volte

Canzoniere B

A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati

  • letto 616 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [74]


  • letto 387 volte

Edizione diplomatica

116r  

Bertrans deborn siruentes.
...

Ev mescondisc dompna q(ue) mal

non mer. deso qeus ant dig

demi lausengier. p(er) merceus prec

que no(n) puoscant mesclar. lo uostre

cor fin leial uertadier. humil e

franc cortes eplazentier. abmi do

116v  

na p(er) messongas comtar.

Al primier get perdieu monespar

uier. ol maucion elpoing falcon

lainier. eporton len qeil lor ueia

plumar. Sieu non am mais deuos

lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer

mon desirier. Qem don samor nim

reteigna al colgar.

...
...

 

Sieu p(er) iogar maset pres del taulier.

ia noi puosca baratar un denier.ni

ab taula presa non puosca i(n)trar. anz

get ades loreirazar derier. Sieu au

tra dompna mais demannienqier.
Mas uos cui am edesir etenc car.

...

Seigner sia eu del castel parsonier.

et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus

lautre nons poscam amar. anz ma

ion ops totz temps arbalestier. Met

ge siruen egaitas eportier. sieu anc

aic cor dautra dona amar.
...
Ma dompnam lais p(er) autre caualli
er. epois non sai aq(ue) maia mestier. e

faillam uens qan serai sobre mar.

en cort de rei me batan li portier. et
en cocha fassal fugir primier. Si
nous menti cel qeus anet co(n)tar.

..
....

Dompna sieu ai mon austor ane-
dier. b
el emudat ben prenden emai
nier. Q(ue) tot auzel puosca apoderar.

 

 

   

Signe grua et aiglon blanc enier. vol

ria lo malmudat gaillinier. Gras de
baten q(ue) non puosca uolar.

Fals enueios fementit lausengier.

Pois abmidonz mauetz mes destor
bier. beus lauzera q(u)e laissasetz estar.

  • letto 416 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

I

Ev mescondisc dompna q(ue) mal
non mer. deso qeus ant dig
demi lausengier. p(er) merceus prec
que no(n) puoscant mesclar. lo uostre
cor fin leial uertadier. humil e
franc cortes eplazentier. abmi do
na p(er) messongas comtar.

Eu mescondisc dompna que mal non mer
deso qe·us ant dig de mi lausengier
per merce·us prec que non puoscant mesclar
lo vostre cor fin leial vertadier
humil e franc cortes e plazentier
ab mi dona per messongas comtar

  II

Al primier get perdieu monespar
uier. ol maucion elpoing falcon
lainier. eporton len qeil lor ueia
plumar. Sieu non am mais deuos
lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer
mon desirier. Qem don samor nim
reteigna al colgar.

Al primier get perd'ieu mon esparvier
ol m'aucion el poing falcon lainier
e porton l'en q'ei·l lor veia plumar
S'ieu non am mais de vos lo consirier
Que de nuill autra auer mon desirier
Qe·m don samor ni·m reteigna al colgar

  III

Sieu p(er) iogar maset pres del taulier.
ia noi puosca baratar un denier.ni
ab taula presa non puosca i(n)trar. anz
get ades loreirazar derier. Sieu au
tra dompna mais demannienqier.
Mas uos cui am edesir etenc car.

S'ieu per iogar m'aset pres del taulier
ia no·i puosca baratar un denier
ni ab taula presa non puosca intrar
anz get ades lo reirazar derier
S'ieu autra dompna mais deman ni enqier
Mas vos cui am e desir e tenc car

  IV

Seigner sia eu del castel parsonier.
et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus
lautre nons poscam amar. anz ma
ion ops totz temps arbalestier. Met
ge siruen egaitas eportier. sieu anc
aic cor dautra dona amar.

Seigner sia eu del castel parsonier
et en la tor sion catre parier
que ia l'us l'autre nons poscam amar
anz m'aion ops totz temps arbalestier
Metg'e sirven e gaitas e portier
s'ieu anc aic cor d'autra dona amar

  V

Ma dompnam lais p(er) autre caualli
er. epois non sai aq(ue) maia mestier. e
faillam uens qan serai sobre mar.
en cort de rei me batan li portier. et
en cocha fassal fugir primier. Si
nous menti cel qeus anet co(n)tar.

Ma dompna·m lais per autre cavallier
e pois non sai a que m'aia mestier
e failla·m uens qan serai sobre mar
en cort de rei me batan li portier
et en cocha fassa·l fugir primier
Si nous menti cel q'eus anet contar.

  VI
Dompna sieu ai mon austor ane-
dier. bel emudat ben prenden emai
nier. Q(ue) tot auzel puosca apoderar.
Signe grua et aiglon blanc enier. vol
ria lo malmudat graillmier. Dias de
baten q(ue) non puosca uolar.
Dompna s'ieu ai mon austor anedier
bel e mudat ben prenden e mainier
Que tot auzel puosca apoderar
Sign'e grua et aiglon blanc e nier
volria lo mal mudat gaillinier
Gras de baten que non puosca volar
  VII

Fals enueios fementit lausengier.
Pois abmidonz mauetz mes destor
bier. beus lauzera q(u)e laissasetz estar.

Fals e nueios fementit lausengier
Pois abmidonz m'avetz mes destorbier
beus lauzera que laissasetz estar.

  • letto 389 volte

Canzoniere C

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 640 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto: [75]

 

  • letto 304 volte

Edizione diplomatica

142v  
b(er)tans de born.
IEu mescondesc
domna que mal non
mier. de so q(ua)n dig de mi
fals lauzengier. p(er) merceus
prec que nom puescon mes-
clar. uostre gent cors adreg
e plazentier. franc (et) humil
leyal e drechurier. en con
tral mieu per messorguas co(m)tar.
Al primier lans pert ieu mon
esparuier. el maucion el ponh
falcon lanier. que lon porton
e quiel ueya plumar. sieu mai
de uos ont ai mon cossirier. no(n)
am totz temps auer lo dezirier.
que de nulha samor ni son col.
guar.
Domna sieu ai mon
austor anedier. bon euolant e
prenden e manier. que tot au-
zelh puesca apoderar. singne
grua (et) aigron blanc o nier. uol
rai lo donc mal mudat gualli-
nier. guort debaten que non

 
143r  
puesca uolar.
Escut acolh caualguieu ab te(m)-
pier. e port sallat capairo trauer-
sier. e regnas breus quom no pu-
esca longuar. (et) estru eps loncs
en cauallas trotier. (et) en ostal tru-
ep irat ostalier. si neus menti
quius o aner comtar.
Ma donam lais per autre caua-
lier. e pueys no sai aque maya
mestier. e falham uens quan se-
rai sobre mar. en cort de rey mi
baton li portier. (et) en cocham uey-
hom fugir primier. e sieu agui
cor dautra domna mar.
Senhor si eu dun castelh ab pa-
rier. e quen lator siam quatre
parsonier. elus en lautre non
si puesca fizar. ans maion ops
tostemps arc balhestier. metges
guaitas e siruent (et) arquier. si
eu uengui per uos agualiar.
Autrescondig uos farai pus
sobrier. e pus nom sai orar mais
dencombrier. sieu tenc ma dom-
 na que la puesca brassar. qua(n)
serai sols dins cambra o dins
uergier. falham poders de uas
mon companhier. de tal guiza
que nom puesca iudar.
  • letto 412 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

b(er)tans de born  
IEu mescondesc
domna que mal non
mier. de so q(ua)n dig de mi
fals lauzengier. p(er) merceus
prec que nom puescon mes-
clar. uostre gent cors adreg
e plazentier. franc (et) humil
leyal e drechurier. en con
tral mieu per messorguas co(m)tar.

 
I‧eu m’escondesc domna que mal non mier
de so quan dig de mi fals lauzengier
per merce‧us prec que nom puescon mesclar
vostre gent cors adreg e plazentier
franc et humil leyal e drechurier
en con tral m’ieu per messorguas comtar.

 
II strofa  
Al primier lans pert ieu mon
esparuier. el maucion el ponh
falcon lanier. que lon porton
e quiel ueya plumar. sieu mai
de uos ont ai mon cossirier. no(n)
am totz temps auer lo dezirier.
que de nulha samor ni son col.
guar.
Al primier lans pert’ieu mon esparvier
el m’aucion el ponh falcon lanier
que l’on porton e qui el veya plumar
s’ieu m’ai de vos ont ai mon cossirier
non am totztemps aver lo dezirier
que de nulha s’amor ni son colguar.
III strofa  
Domna sieu ai mon
austor anedier. bon euolant e
prenden e manier. que tot au-
zelh puesca apoderar. singne
grua (et) aigron blanc o nier. uol
rai lo donc mal mudat gualli-
nier. guort debaten que non
puesca uolar.
Domna s’ieu ai mon austor anedier
bon e volant e prenden e manier
que tot auzelh puesc’apoderar
sin gne grua et aigron blanc o nier
volrai lo donc mal mudat guallinier
guort debaten que non puesca volar.
IV strofa  
Escut acolh caualguieu ab te(m)-
pier. e port sallat capairo trauer-
sier. e regnas breus quom no pu-
esca longuar. (et) estru eps loncs
en cauallas trotier. (et) en ostal tru-
ep irat ostalier. si neus menti
quius o aner comtar.
Escut acolh cavalgu‧i’eu ab tempier
e port sallat capairo traversier
e regnas breus qu‧om no puesca longuar
et estru eps loncs en cavallas trotier
et en ostal truep irat ostalier
si ne‧us menti qui‧us o aner comtar.
V strofa  
Ma donam lais per autre caua-
lier. e pueys no sai aque maya
mestier. e falham uens quan se-
rai sobre mar. en cort de rey mi
baton li portier. (et) en cocham uey-
hom fugir primier. e sieu agui
cor dautra domna mar.
Ma donam lais per autre cavalier
e pueys no sai a‧que maya mestier
e falham vens quan serai sobre mar
en cort de rey mi baton li portier
et en cocham vey hom fugir primier
e s’ieu agui cor d’autra domna mar.
VI strofa  
Senhor si eu dun castelh ab pa-
rier. e quen lator siam quatre
parsonier. elus en lautre non
si puesca fizar. ans maion ops
tostemps arc balhestier. metges
guaitas e siruent (et) arquier. si
eu uengui per uos agualiar.
Senhor si eu d’un castelh ab parier
e qu‧en lator siam quatre parsonier
e lus en l’autre non si puesca fizar
ans maion ops tostemps arc balhestier
met ges guaitas e sirvent et arquier
si eu vengui per vos agualiar.

 
VII strofa  
Autrescondig uos farai pus
sobrier. e pus nom sai orar mais
dencombrier. sieu tenc ma dom-
na que la puesca brassar. qua(n)
serai sols dins cambra o dins
uergier. falham poders de uas
mon companhier. de tal guiza
que nom puesca iudar.
Autr’escondig vos farai pus sobrier
e pus nom sai orar mais d' encombrier
s’ieu tenc ma domna que la puesca brassar
quan serai sols dins cambra o dins vergier
falham poders de vas mon companhier
de tal guiza que no'm puesca iudar.
  • letto 412 volte

Canzoniere D

A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.

  • letto 587 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [65]

  • letto 369 volte

Edizione diplomatica

122  
Bertrans idem.
.VIII.
Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er.
.Deso qeus an de mi dit lausengier.
per merce prec com non puosca mes
clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu
mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na
per mensomias comdar.
Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel
mausian el puoing falcon lainier. Epor
ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am
mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuill autrau(er)
mon desirier. Qem don samor nimretein
gnal colgar.
Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i
puosc orrar plus denconbrier. Seu anc
failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m)
sol enchambra odinz uergier. faillampo
ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa
qe nom puosca iudar.
Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi
puosca baratar un denier. Ni ab taula
(pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir
rairar derier. Sieu autra domna deman
ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc
car. 
Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en
la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau
tre nons poscam amar. Anz naion obs toz
temps arbalestier. Metge siruen egaitas
eportier. Sieu anc aic cor dautra domna
amar.
Ma domnam lais per autre cauailher. Epu
ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam
uenz qant serai sobra mar. Encort derei
mebatan liportier. Et encocha fasal fugir
premier. Sinon menti cel qeus anet
comtar.
Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel
emudat ben prendent emanier. Q(e) tot
ausel puosca apoderar signe grua et
aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu
dat galinier. Gras debatent qe non puo

 

sca uolar. 
Fals enueios fementit lausengier. puois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben  
lausera qem laissesez estar.
  • letto 376 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica 
Bertrans idem. Betrans idem.
  I
.VIII.Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er.
.Deso qeus an de mi dit lausengier.
per merce prec com non puosca mes
clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu
mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na
per mensomias comdar.
Eu m’escondisc domna, que mal no me<re>r
de so que °us an de mi dit lausengier.
Per merce, prec com non puosca mesclar
lo vostre cors fin, leial, vertadier,
humil e franc, cortes e plasentier
ab mi, domna, per mensomias comdar.
  II
Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel
mausian el puoing falcon lainier. Epor
ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am
mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuillautrau(er)
mon desirier. Qem don samor nimretein
gnal colgar.
Al premier get perd’eu mon esparvier,
que°l m’ausian el pnoing falcon lainier
e porton l’en, qu’ie°l lur veia plumar,
s’eu non am mais de vos lo conssirier
que de nuill’autrau non desirier,
quem don s’amor ni°m reteingn al colgar.
  III
Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i
puosc orrar plus denconbrier. Seu anc
failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m)
sol enchambra odinz uergier. faillampo
ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa
qe nom puosca iudar.
Autres condit vos farai plus sobrier,
e non mi puosc oirar plus d’enconbrier:
s’eu anc failli ves vos neis del pensar,
quant serem sol en chambra o dinz  vergier,
failla°m poders de ves non conpaingnier
de tal guisa que no°m puosc’aiudar.
  IV
Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi
puosca baratar un denier. Ni ab taula
(pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir
rairar derier. Sieu autra domna deman
ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc
car. 
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier
ja noi, puosca baratar un denier
ni ab taula presa non puosca intrar,
anz giet ades lo reir rairar derier,
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas vos cui am e desir e tenc car. 
  V
Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en
la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau
tre nons poscam amar. Anz naion obs toz
temps arbalestier. Metge siruen egaitas
eportier. Sieu anc aic cor dautra domna
amar.
Seingner s’ieu ai en castel parsonier,
et en la tor siam quat<e>re parier,
e ia l’uns l’autre nons poscam amar
anz n’aion obs top temps arbalestrier
metge sirven e gaitas e portier
s’ieu anc aic cor d’autra domna amar.
  VI
Ma domnam lais per autre cauailher. Epu
ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam
uenz qant serai sobra mar. Encort derei
mebatan liportier. Et encocha fasal fugir
premier. Sinon menti cel qeus anet
comtar.
Ma domnam lais per autre cavalier,
e puois non sai a que m’aia mestier
e failla°m venz quant serai sobra mar;
en cort de rei me batan li portier,
et en cocha fasa°l fugir premier,
si non menti cel qe°us anet comtar.
  VII
Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel
emudat ben prendent emanier. Q(e) tot
ausel puosca apoderar signe grua et
aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu
dat galinier. Gras debatent qe non puo
sca uolar.
Domna, s’ieu ai mon austor anadier,
bel e mudat ben prendent e manier
que tot ausel puosca apoderar
sign e grua et aiglo blanc e nier
volrialo donc mal mudat galinier
gras de batent qe non puosca volar.
  VIII
Fals enueios fementit lausengier. puois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben  
lausera qem laissesez estar.
Fals, enveios, fe-mentit lausengier
puois ab midonz m’avez mes destorbier
ben lausera que°m laissesez estar.
  • letto 398 volte

Canzoniere E

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 614 volte

Riproduzione Fotografica

Al manoscritto: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR [76]

  • letto 379 volte

riproduzione fotografica

al manoscrittohttps://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR [76]

  • letto 306 volte

Edizione diplomatica

98  
bertran de born.
Eu mescondic
dompna que mal no(n) mier. de so
queus an demi dig lauzengier. per
merce prec com no(n) puesca mesclar. lo
uostre cors fin leial uertadier. franc (et)
humil cortes eplazentier. ab mi dona
 
98  
per mensonias comtar.
Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer.
quel mausion elponh falcon lanier.
eporton lon quiel lur ueia plumar. si
eu mais non am deuos lo consirier. q(ue)
de nuillautrauer lo dezirier. quem do
samor nim retenhal colguar.
Autrescondics uos farai plus sobrier.
er
ei
q
.
.
.
.
.
.
.
.
.

la
ion
siruen
cor dautra
Ma donam lais perautre caualer. epu-
eis no(n) sai aque maia mester. efaillam
uens quan cerai sobre mar. en cort de
rei me batan li porter. (et) encocha fas-
al fugir premer. fel queus ho anet
comtar.
Fals lauzengers enuios mensonger.
pos ab midons maues mes destorber. be(n)
lausera q(ue)m laisasez estar.

 

  • letto 456 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I STROFA  
bertran de born.
Eu mescondic
dompna que mal no(n) mier. de so
queus an demi dig lauzengier. per
merce prec com no(n) puesca mesclar. lo
uostre cors fin leial uertadier. franc (et)
humil cortes eplazentier. ab mi dona
per mensonias comtar
bertran de born
Eu m’escondisc dompna que mal non mier
de so ques an demi dig lauzengier
per merce prec com non puesca mesclar
lo vostre cors fin leial vertadier
franc et humil cortes eplazentier
ab mi dona per mensonias comtar
 
II STROFA  
Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer.
quel mausion elponh falcon lanier.
eporton lon quiel lur ueia plumar. si
eu mais non am deuos lo consirier. q(ue)
de nuillautrauer lo dezirier. quem do
samor nim retenhal colguar.
Al premier giet perdieu mon esparuer
quel nausion  el ponh falcon lanier
eporton lon quiel lur veia plumar
S’ieu mais non am de vos lo consirier
que de nuillautrauer lo desirier
Qe∙m do samor nim retenhal colguar
 
III STROFA  
Autrescondics uos farai plus sobrier.
er
ei
q
.
.
.
.
.
la
ion
siruen
cor dautra
Autr' escondics  vos farai plus sobrier
er
ei
q
 
 
 
 
 
la
ion
siruen
cor datura
IV STROFA  
Ma donam lais perautre caualer. epu-
eis no(n) sai aque maia mester. efaillam
uens quan cerai sobre mar. en cort de
rei me batam li porter. (et) encocha fas-
al fugir premer. fel queus ho anet
comtar.
 
Ma donam lais per autre caualer
e pueis non sai atque maia mester
e faillam vens quam cerai sobre mar
en cort de rei me batam li porter
et en coch fasal fugir premer
fel cueus ho anet comtar
 
V STROFA  
Fals lauzengers enuios mensonger.
pos ab midons maues mes destorber.
be(n) nausera q(ue)m laisasez estar.
Fals lausengiers e nuios mensonger
pos ab midons maues mes destorber
ben lausera quem laisasez estar
   
   
  • letto 365 volte

Canzoniere F

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 535 volte

Riproduzione fotografica

al manoscritto:



  • letto 333 volte

Edizione diplomatica

Per aqesta do(n)pna guisenda
sil para dasi (et) mado(n)pna maens
qella crezia qelli uolgues melrq-
ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimene l fezla do(n)p-
na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
B(ertran). de born.

EV me scondisc do(m)pna qe mal no mier.
De soqean de mi dich lausengier.
P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar.
Lo uostre cors leial eu(er)tadier.
Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers.
Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar.
Al premer get p(er)da mo(n) sparauier.
Ol maucian el poi(n)g falcon lainier.
 
86r  
E porton len qeu lor ueia plumar.
Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier.
Qe de nullautra uer lo desirier.
Qem don samor nim reteignal colgar.
do(m)pna sieu ai bon austor anedier.
Bon euolan eprenden emainier.
Qe tot auzel puesca apoderar.
Signegrua o aigron blanc onier.
Volrailo doncs mal mudat galinier
Grot debaten qe no(n) puesca uolar.
autre scondich uos farai plus sobrier.
E no me posc orar plus dengo(n)brier.
Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar.
Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier.
Faillam poders deues mo(n) con paignier.
De tal guisa qe nom posc aiudar.
Sieu p(er) iogar masset pres de taulier.
Y a no(n) puesca baratar un dinier.
Niab taula presa no(n) posca intrar.
Anz get ades lo reazar derier.
Sieu autra do(m)pna deman ni enqier.
Mas uos cuiam edesir etei(n)g car.
seigner sia eu de castel parsonier .
Si qen lator siam quatre parier.
Eia lus lautre no(n) poscam amar.
Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier.
 Mege siruenz ogaichas eportier.
 
   
Sieu anc aic cor dautra do(m)pna amar.
e scut acol caualc eu ab te(m)pier.
E port sailat capairon trau(er)sier.
E ceignes breus qom no(n) posca alo(n)gar.
E zestreups loncs encaual bas trotier.
Ez alostal trob irat lostalier.
Sieu agui cor dautra do(m)pna pregar.
mado(m)pnam lais p(er)autre caualier.
E pos no(n) sai aqemaia mestier.
E faillam ue(n)z qam serai sobremar.
En cort de rei me batan li portier.
Ez en cocha fassal fugir primier.
Si no me(n)ti cel qeus anet co(m)tar.

Fals en ue(n)ios fe me(n)tit lause(n)gier.
Possamidonz mauez mes destorbier.
Ben lauzera qem laissassez estar.

 
  • letto 426 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 RAZOS  RAZOS
Per aqesta do(n)pna guisenda
sil para dasi (et) mado(n)pna maens
qella crezia qelli uolgues melq-
ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimene l fezla do(n)p-
na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes.

.
 

Per aqesta donpna guisend ∙ a 

s’il paradasi et ma donpna maens  

qella crezia, qelli volgues m ∙ elqro 

ella et qella l ∙i fezes amor.
E per 
 aqest de partimene
l fezl 
∙ a donpna sors eu buda et aqest sirventes .

 

B(ERTRAN) DE BORN BERTRAN DE BORN
eV me scondisc do(m)pna qe mal no mier.
De soqean de mi dich lausengier.
P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar.
Lo uostre cors leial eu(er)tadier.
Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers.
Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar.

 
Eu m’escondisc dompna qe mal no mier
de so ge an de mi dich lausengier,
per merce∙us prec q’om non posca mesclar
lo vostre cors leial e vertadier
franc et humil  cortes e plazentiers
ab mi, dompna, per mensoignas cuidar.
II STROFA  
al premer get p(er)da mo(n) sparauier.
Ol maucian el poi(n)g falcon lainier.
E porton len qeu lor ueia plumar.
Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier.
Qe de nullautra uer lo desirier.
Qem don samor nim reteignal colgar.

 

Al premer get perd∙a mon sparavier
o∙l m’aucian el poing falcon lainier
e porton l’en q’ eu l∙or veia plumar
s’ieu mais non am de vos lo consirier
qe de null’autr  aver lo desirier
qe∙m don s’amor ni∙m reteign al colgar.

 

III STROFA  
do(m)pna sieu ai bon austor anedier.
Bon euolan eprenden emainier.
Qe tot auzel puesca apoderar.
Signegrua o aigron blanc onier.
Volrailo doncs mal mudat galinier
Grot debaten qe no(n) puesca uolar
Dompna ,s’ieu ai bon austor anedier
bon e volan e prenden e mainier
qe tot auzel puesca apoderar
signegrua o aigron blanc o nier
volrai∙lo doncs m’al mudat galinier
grot debaten qe non puesca volar.
IV STROFA  
autre scondich uos farai plus sobrier.
E no me posc orar plus dengo(n)brier.
Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar.
Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier.
Faillam poders deues mo(n) con paignier.
De tal guisa qe nom posc aiudar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier
e non me posc orar plus den gonbrier
s’ieu anc failli vas vos ne∙is del pensar
q’an serem sol en chambra o dinz vergier
failla∙m poders deves mon conpaignier
de tal guisa qe no∙m posc aiudar.

 

V STROFA  
Sieu p(er) iogar masset pres de taulier.
Y a no(n) puesca baratar un dinier.
Niab taula presa no(n) posca intrar.
Anz get ades lo reazar derier.
Sieu autra do(m)pna deman ni enqier.
Mas uos cuiam edesir etei(n)g car.

 

S’ieu per iogar m’asset pres de taulier
ya non puesca baratar un dinier
ni ab taula presa non posca intrar.
anz get ades lo reazar derier
s’ieu autra dompna deman ni enqier
mas vos cuiam e desir e teing car.

 

VI STROFA  
seigner sia eu de castel parsonier .
Si qen lator siam quatre parier.
Eia lus lautre no(n) poscam amar.
Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier.
 Mege siruenz ogaichas eportier
Seigner sia eu de castel parsonier
si gen la tor siam quatre parier
ei a l∙us l’autre non poscam amar
anz naion ops totz temps arbalastrier
me ge sirvenz o gaichas e portier.
  • letto 580 volte

Canzoniere I

A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.

  • letto 542 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [67]

  • letto 360 volte

Edizione diplomatica

182r  
Bertrans de born.                             xiij.
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De
so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce
prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli- 
al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier. 
ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar.
Al premier get p(er) dieu mo(n) esparuier. Q(ue)l mau- 
sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur
ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse- 
rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem
don samor nim retengal colgar. 
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi
puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas
uos neis del pensar. Quant serem sol encham-
brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con-
pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar.
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi
posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom 
puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier.
Sieu autra domna deman ni enquier. Mas 
uos cui am edesir etenc car.
182v  
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si-
am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m)
amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege
siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra
domna amar.
Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier. Epois no(n) saia
que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so-
bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en-
cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus
anet comtar. 
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat
ben prendent emanier. Que tout ausel posca a 
poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol-
ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t
que no(n) puosca uolar. 
Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi-
donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem
laissassetz estar.  
  • letto 416 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born.                             xiij. Bertrans de born.                             xiij.
  I
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De
so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce
prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli- 
al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier. 
ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar.
Eu m’escondic domna, que mal non mier
de so que°us an de mi dig lausengier 
per merce prec com non posca mesclar 
lo vostre cors fin, lial, vertadier, 
humil e franc e cortes e plasentier 
ab mi, domna, per mensonias comdar.
  II
Al premier get p(er) dieu mo(n)esparuier.Q(ue)lmau-
sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur
ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse- 
rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem
don samor nim retengal colgar. 
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que°l m’ausian el poing falcon lanier 
e porton l’en, q’e°l lur veia plumar, 
s’ieu non am mais de vos lo conserier 
que de nuill’autr' aver lo deserier,
que°m don s’amor ni°m reteng al colgar. 
  III
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi
puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas
uos neis del pensar. Quant serem sol encham-
brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con-
pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier, 
e no mi puosc orar plus d’enconbrier
s’ieu anc failli vas vos neis del pensar,
quant serem sol en chambr’ o dinz vergier
failla°m poders de ves mon conpaingnier
de tal guisa que no°m posc’aiudar.
  IV
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi
posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom 
puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier.
Sieu autra domna deman ni enquier. Mas 
uos cui am edesir etenc car.
S’ieu per iutgar m’aset pres del taulier,
ja no°i posca baratar un denier
ni ab taula presa no°m puosc’intrar
anz giet ades lor’rerrarar derrier, 
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas o vos cui am e desir e tenc car.
  V
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si-
am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m)
amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege
siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra
domna amar.
Seingner s’ieu de chastel parsonier,
et en la tor siam quatre parcier 
e ja l’uns l’autre no°us puoscan amar,
anz m’aion obs tostemps arbalestier
meg’e sirven e gaitas e portier,
s’ieu anc ac cor d’autra domna amar.
  VI
Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier.Epoisno(n)saia
que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so-
bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en-
cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus
anet comtar. 
Ma domna°m lais per autre cavallier
e pois, non sai a que m’aia mestier
e failla°m venz quant serai sobre mar,
en cort de rrei mi batan li portier
et en cocha falsa fugir premier, 
si non menti sel que°us anet comtar. 
  VII
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat
ben prendent emanier. Que tout ausel posca a 
poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol-
ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t
que no(n) puosca uolar. 
Domna s’ieu ai mon austor anadier
bel e mudat, ben prendent e manier
que tout ausel posca apoderar 
sign’e grua et agro, blanc e nier
volria lo donc mal mudat galinier,
gras debatent que non puosca volar. 
  VIII
Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi-
donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem
laissassetz estar.  
Fals, enveios, fe-mentit, lausengier 
pois ab midonz m’avez mes destorbier
ben lausera que°m laissassetz estar.

 

  • letto 473 volte

Canzoniere K

A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.

  • letto 671 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [13] 

 

Al manoscritto [77]

 

 

  • letto 458 volte

Edizione Diplomatica

167v  
Bertrans de born.                                             viij.
Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de
so queus an de mi <dig> dig lausengier.
P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar.
lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra-
nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me-
sonias comdar.
Al premier get per dieu mon esparuier.
Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)-
ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am
mais de uos lo conserrier. Que de nuil au-
trauer lo deserier. Quem don samor nim re-
tengal colgar.
Autres condig uos farai plus sobrier. Eno-
mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc
failli uas uos neis del pensar. Qua(n)t serem
sol encham brodinz uergier. Faillam poders
de ues mon conpaignier. De tal guisa qe
nom puosca iudar.
Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja
noi puosca baratar un denier. Ni ab taula
presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet
ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na
deman ni enquier. Mas uos cui am edesir
etenc car.
Seingner sieu de chastel parsonier. Et
en lator siam quatre parcier. Eialuns la-
utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs
tostemps arbalestier. Metge siruen egait-
as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na
168r  
amar.
Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois 
no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz
quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n)
li portier. Et en cocha falsa fugir premier.
Si no(n) menti sel queus anet comtar.
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e
mudat ben prendent emainer. Que tout
ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro
blanc enier. Volria lo donc mal mudat
galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo-
lar.
Fals enueios fe mentit lausengier. Pois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben la-

usera quem laissasetz estar.
  • letto 472 volte

Edizione Diplomatico-interpretativa

Bertrans de born.                                             viij. Bertrans de born.                                             viij.
I strofa  
Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de
so queus an de mi <dig> dig lausengier.
P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar.
lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra-
nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me-
sonias comdar.
Eu m’escondic, domna, qe mal non mier
de so que·us an de mi dig lausengier;
per merce prec c’om (uomo) non puosca mesclar
lo vostre cors fin, lial, vertadier,
humil e franc, cortes e plasentier
ab mi, domna, per mesonias comdar.
II strofa  
Al premier get per dieu mon esparuier.
Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)-
ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am
mais de uos lo conserrier. Que de nuil au-
trauer lo deserier. Quem don samor nim re-
tengal colgar
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que·l m’ausian el poing falcon lanier
e porton l’en, qu’e·l lur veia plumar,
s’ieu non am mais de vos lo conserrier
que de nuil’autr’aver lo deserier,
que·m don s’amor ni·m reteng’al colgar.
III strofa  
Autres condig uos farai plus sobrier. Eno-
mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc
failli uas uos neis del pensar. 
Qua(n)t serem
sol encham brodinz uergier. Faillam poders
de ues mon conpaignier. 
De tal guisa qe
nom puosca iudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier,
e no mi puosc orar plus d’enconbrier:
s’ieu anc failli vas vos neis del pensar,
quant serem sol en chambr’o dinz vergier,
failla·m poders deves mon conpaignier
de tal guisa qe no·m puosc’aiudar.

 
IV strofa  
Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja
noi puosca baratar un denier. Ni ab taula
presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet
ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na
deman ni enquier. Mas uos cui am edesir
etenc car.
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier,
ja no·i puosca baratar un denier
ni ab taula presa no·m puosca intrar,
anz giet ades lo rreirarar derrier,
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas vos, cui am e desir e tenc car.
V strofa  
Seingner sieu de chastel parsonier. Et
en lator siam quatre parcier. Eialuns la-
utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs
tostemps arbalestier. Metge siruen egait-
as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na 

amar.
Seingner si’eu de chastel parsonier,
et en la tor siam quatre parcier,
e ia l’uns l’autre no·ns puescam amar,
anz m’aion obs tos temps arbalestier, 
metg’e sirven e gaitas e portier,
s’ieu anc ac cor d’autra domna amar.
VI strofa  
Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois 
no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz
quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n)
li portier. Et en cocha falsa fugir premier.
Si no(n) menti sel queus anet comtar.
Ma domna·m lais per autre cavallier,
e puois, non sai a que m’aia mestier;
e failla·m venz quant serai sobre mar,
en cort de rrei mi batan li portier,
et en cocha falsa fugir premier,
si non menti sel que·us anet comtar.
VII strofa  
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e
mudat ben prendent emainer. Que tout
ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro
blanc enier. Volria lo donc mal mudat
galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo-
lar.
Domna, s’ieu ai mon austor anadier
bel e mudat, ben prendent e mainer,
que tout ausel puosca apoderar,
sign’e grua et agro blanc e nier,
volria lo donc mal mudat, galinier, 
gras, debatent, que non puosca volar?
Tornada  
Fals enueios fe mentit lausengier. Pois
ab midonz mauez mes destorbier. 
Ben la-
usera quem laissasetz estar.
Fals, enveios, fementit lausengier,
pois ab midonz m’avez mes destorbier,
ben lausera que·m laissasetz estar. 
  • letto 373 volte

Canzoniere R

A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.

  • letto 532 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [78]

 

  • letto 528 volte

Edizione diplomatica

96r  
B(er)tra(n) del bor(n)..
Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so q(ue)us an.
de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec com nom.
puesca mesclar. lo uostre cor fin lial vertadier. hu-.
mils e francx e plazentier. Ab mi dona p(er) messonias
comtar.
Al p(ri)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m-
ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el lor
ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier.
no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor nim retenhal
colcar. Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu-

esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos neys del pe(n)-
sar. can serem sols e(n) cambro dins u(er)gier. falham poders de-
vas mo(n) companhier. de tal guiza q(ue) nom puescaiudar. Es-

cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas capairo(n) tra-
u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n) puescalo(n)gar. et estrueps loncx
e caual mal trotier. et al ostal truep irat lostalier. si nous
menti. q(ui)eus o anes* comtar. Sieu p(er) iogar. maseti* al
taulier. ia noy puesca baratar .i. denier*. ni ab taula p(re)za-
no(n) puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu m(a)is

autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am e dezir e te(n)c car.
Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor siam q(a)tre
parsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam amar. a(n)s maio(n) obs
toste(m)ps albalestier. metje sirue(n)s e gaitas e portier. sieu
a(n)c aic cor. dautra donamar. Madonam lais p(er) autre ca-
uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham uens ca(n)t-
yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li portier. (et) e(n) cocha fa-
sal fogir premier. si nous me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. 
Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(us) ab mi do(n)s* maues

mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz estar.
  • letto 482 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

B(er)tra(n) del bor(n). Bertran del born.
I strofa  
Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so
q(ue)us an de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec
com nom puesca mesclar. lo uostre cor fin lial
vertadier. hu-mils e francx e plazentier. Ab mi dona
p(er) messonias 

comtar.
Ieu m’escondisc, dona, que mal non mier
de so que·us an de mi dig lauzengier;
per merce·us prec c’om nom puesca mesclar
lo vostre cor fin, lial, vertadier,
humils e francx e plazentier,
ab mi, dona, per messonias comtar.
II strofa  
Al p(re)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m-
ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el
lor ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier.
no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor
nim retenhal colcar.
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que·l m’ausian el ponh falcon lanier
e porton l’en, qu’ie·l lor veya plumar, 
si non am mai de vos lo cossirier
no fas d’autra iauzir lo dezirier,
que·m don s’amor ni·m retenh’ al colcar.
III strofa  
Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu-
esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos
neys del pe(n)-sar. can serem sols e(n) cambro dins
u(er)gier. falham poders de-vas mo(n) companhier. de
tal guiza q(ue) nom puescaiudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier,
e no m’en puesc onrar plus encombrier:  
s’ieu anc falhi ves vos neys del pensar,
can serem sols en cambr’o dins vergier,
falha·m poders devas mon companhier
de tal guiza que no·m puesc’aiudar. 
IV strofa (IV bis)  
Es-cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas
capairo(n) tra-u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n)
puescalo(n)gar. et estrueps loncxe caual mal trotier. et
al ostal truep irat lostalier. si nous menti. q(ui)eus o
anes comtar. 
 
Escut al col cavalgu’ieu ab tempier
e port alas capairon traversier
e regnas breus que non puesc’alongar
et estrueps loncx e caval mal, trotier,
et a l’ostal truep irat l’ostalier,
si no·us menti qui·eus o anes comtar. 
V strofa (IV strofa)  
Sieu p(er) iogar. masetz al taulier. ia noy puesca
baratar .i. denier. ni ab taula p(re)za-no(n)
puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu
m(a)is autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am
e dezir e te(n)c car.
 
S’ieu per iogar m’asetz al taulier, 
ia no·y puesca baratar denier  
ni ab taula preza non puesqu’intrar,
ans giet ades lo reirazar derrier,
s’ieu mais autra dona am ni enquier 
mais vos, cuy am e dezir e tenc car.
VI strofa (V strofa)  
Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor
siam q(a)treparsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam
amar. a(n)s maio(n) obs toste(m)ps albalestier. metje
sirue(n)s e gaitas e portier. sieu a(n)c aic cor. dautra
donamar. 
 
Senher sia yeu de castel parsonier,
si qu’en la tor siam qatre parsonier,
e l’un l’autre nocans puscam amar,  
ans m’aion obs tos temps albalestier,
metj’e sirvens e gaitas e portier, 
s’ieu anc aic cor d’autra don’amar.
VII strofa (VI strofa)  
Madonam lais p(er) autre ca-
uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham
uens ca(n)t-yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li
portier. (et) e(n) cocha fa-sal fogir premier. si nous
me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. 
 
Ma dona·m lais per autre cavaier,
et pueis, no sai a que m’aia mestier;
et falha·m vens cant’yrai sobre mar,
en cort de rey mi baton li portier,
et en cocha fasa·l fogir premier,
si no·us menti qui eu m’anet encuzar.  
Tornada  
Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(lus) ab mi
do(n)s maues

mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz
estar.
Fals, envios, fe-mentitz lauzengier,
plus ab midons m’aves mes encombrier, 
ben lauzera que·m laisassetz estar.
  • letto 405 volte

Canzoniere Sg

A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.

  • letto 611 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [79]

  • letto 394 volte

Edizione diplomatica

45r
dona per menconias comtar.
Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier
e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier
que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar
 Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri
er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins
uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca
iudar.
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier.
ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu 
autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car
 Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia
lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier
metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e  
falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen  
cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar 
 Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor 
bier. ben lausera quem laissesfaz estar. 
  • letto 453 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Edizione diplomatica I strofa (presente solo il verso finale)
dona per menconias comtar.
Edizione interpretativa I strofa (presente solo il verso finale)
dona per m’enconias comtar.
Edizione diplomatica II strofa 
Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier
e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier
que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar
Edizione interpretativa II strofa 
Al primer get perda eu mon esparver,
que·l m’aucizan el poinh falco lanier
e porton l’en, qu’eu lor veia plumar,
s’iu mais non am de vos lo cors entier
que de nuyl'autre au lo desirier
que·m don s’amor ni·m retenh'al colgar.
Edizione diplomatica III strofa 
Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri
er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins
uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca
iudar.
Edizione interpretativa III strofa  
Autr’escondigh vos faray plus sobriers,
e no·m posc orar plus d’escombrier:
s’ieu anc falhi vas vos neis del pensar,
tant serem sol en cambra o dins vergiers,
falhe·m poders de ves mon compayner
de tal guisa que non posc’aiudar.
Edizione diplomatica IV strofa 
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier.
ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu 
autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car.
Edizione interpretativa IV strofa 
S’ieu per ioglar m’aset pres de taulier,
ia no·i posca baratar (un) denier,
ni taula preza no poscha entrar,
ans giet ades lo renazar derrier,
s’ieu autra dona deman ni enquier 
mas vos cui am e dezir e tenc car.
Edizione diplomatica V strofa 
Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia
lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier
metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar.
Edizione interpretativa V strofa  
Seyner s’iaeu de castel parsonier,
si qu’en la tor sian catre parier,
e ja l’us l’autre no nos poscam amar,
ans m’aion obs totz temps arbalestier,
metg’es sirvens e gathes e porters,
s’ieu aic cor d’autra dona mar.
Edizione diplomatica VI strofa 
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e  
falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen  
cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar. 
Edizione interpretativa VI strofa 
Ma domna lais per autre cavalier,
e pois no say a que m’aia mestier,
e falhe∙m venz cant serai sobre mar,
en cort de rey mi baton li portier,
ez en cocha fassa∙l <primer> fugir primer.
cel qui∙us o anet comtar.
VII strofa mancante   
Edizione diplomatica tornada
Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor 
bier. ben lausera quem laissesfaz estar. 
Edizione interpretativa tornada
Fals lauzengiers ocios famentic,
pos ab midons m’avet mes destorbier,
ben lausera que∙m laissesfaz estar. 
  • letto 442 volte

Canzoniere T

A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.

  • letto 814 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [80]

 

  • letto 495 volte

Edizione diplomatica

97r  
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier
Deiso q(ue)man demi dich lauzegier
Per merceus prec q(ue)non puesca mes
clar. louostre cor leal nidrechurier
Franc eumil cortes eplazentier
En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar
Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator
sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca
ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers
. Siant ac cor dautra do(n)na amar
Autres condich farai uos plus sobrier.
Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens
canserai sobremar. Edecorta ueiom faire
p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n)
mentic q(ui)inzo anet comtar.
Sieu per iugar mimet tras lo taulier
Ja no(n) puescha leuar mas un denier
Ni no(n) puescha ataulas ben gitar
Anz uueil ades gitar lazar derier
Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er 
Alp(ri)mier giet perda mon esparuier
Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier
Edemos uueis lolur ueia plumar
Sieu mais deuos noam lo consirier

Q(e)nuillautra(n) prna per caualier
Nim do(n) samor nim reten acolcar
Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport
Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar
Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier
E ca(n) uenrai trop irat lostalier 
Sieu ai cor dautra do(n)na amar

 
Do(n)na sieu ai mon austor anedier 
Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier 
Qetot au[s]el puesca nesser sobrar
Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier
Prenalien do(n)s mal mudat guallinier 
Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar 
Autres condich uos farai pl(us) plenier 
Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier 
Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar
Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier
Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier
Qe segon uioc no(n) puesca en uidar 
 
  • letto 556 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I strofa 
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier
Deiso q(ue)man demi dich lauzegier
Per merceus prec q(ue)non puesca mes
clar. louostre cor leal nidrechurier
Franc eumil cortes eplazentier
En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar
Eu m’escondich donna que mal non mier
dei so que m'an de mi dich lauzegier;
per merce·us prec que non puesca mesclar
lo vostre cor leal ni drechurier,
franc e umil, cortes e plazentier
en contral m’ieu per messomnia comtar.
  (V) II strofa 
Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator
sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca
ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers
. Siant ac cor dautra do(n)na amar
Seihner s’ieu del castel perriet,
et si qu’en la tor sian quatre peirier,
e l’uns l’autre nen pusca ia amar,
anz m’aian ops tos temps arbalestiers,
siant ac cor d’autra donna amar.
  III/VI strofa 
Autres condich farai uos plus sobrier.
Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens canserai sobremar. Edecorta ueiom faire
p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n) mentic q(ui)inzo anet comtar.
Autr’escondich farai vos plus sobrier,
e ren non sai que mi aia mestier,
que follia vens can serai sobre mar,
e de corta vei om faire primer,
e cort de rei estia lai entier,
si non mentic qui in zo anet comtar.
  IV strofa 
Sieu per iugar mimet tras lo taulier
Ja no(n) puescha leuar mas un denier
Ni no(n) puescha ataulas ben gitar
Anz uueil ades gitar lazar derier

Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er 
S’ieu per iugar mi met tras lo taulier,
ja non puescha levar mas un denier,
ni non puescha a taulas ben gitar,
anz vueil ades gitar l'azar derier,

si donna prec ni razon m’enquier.

  (II) V strofa 
Alp(ri)mier giet perda mon esparuier
Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier
Edemos uueis lolur ueia plumar
Sieu mais deuos noam lo consirier
Q(e)nuillautra(n) prna per caualier
Nim do(n) samor nim reten acolcar
Al primier giet perda mon esparvier,
qe lo m'oston del ponch falcon lanier
e de mos vueis lo lur veia plumar,
s’ieu mais de vos no am lo consirier
qe nuill’autran prna per cavalier
ni·m don s’amor ni·m reten a colcar.
  (IV bis) VI strofa
Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport
Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar
Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier
E ca(n) uenrai trop irat lostalier
Sieu ai cor dautra do(n)na amar
Escut a col, cavalqu’eu ab tempier
e port e rengnas breus, que no·m puesca lunhnar,
et estie·us lonnie e caval bas trotier,
e can venrai trop irat l’ostalier,
s’ieu ai cor d’autra donna amar.
  VII strofa 
Do(n)na sieu ai mon austor anedier
Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier
Qetot au[s]el puesca nesser sobrar
Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier
Prenalien do(n)s mal mudat guallinier
Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar
Donna s’ieu ai mon austor anedier
bon e prenent et olant et manier,
qe tot ausel puesca nesser sobrar,
si que grua et aigron planc e nier,
prenalien dons mal mudat, guallinier,
guotz, debaten que non puesca levar.
  (III) VIII strofa
Autres condich uos farai pl(us) plenier
Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier
Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar
Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier
Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier
Qe segon uioc no(n) puesca en uidar  
Autr’escondich vos farai plus plenier,
e ia no·m cal orar mas d’encombrier:
de vos, donna, que non vuillas amar,
qe cant seres dintz cambra o vergier,
failla·m poders denes mon compannnier
qe segon uioc non puesca en uidar.
  tornada assente
  • letto 643 volte

Fuilheta, vos mi preiatz qe ieu chan

  • letto 438 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 266 volte

Canzoniere M

  • letto 224 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [81]
c. 232r (attenzione: le strofe III, IV, V e VI sono in realtà appartenenti a un altro componimento di Bertran de Born, BEdT 80,4 Ara sai eu de prez qals l'a plus gran).

  • letto 154 volte

Edizione diplomatica

  c. 232r.
.
.

S(enhe)r b(er)tran delbort.
FVilheta uos mi p(re)iatz
qe ieu chan. pero non
hai ni seinhor ni uezi.

daqest afar aia cor ni talan.
ni uueilha ges chantan lo casti.
mas uos o tenes aioia . amta
ab pro mais qe honor ab dan.
e aues mal chauzit al mieu
semblan.
.
.
.

FA raucha uos doncridaz e(n) cha(n)ta(n).
el niegre cors don semblas sar
razi. el paupre mot qe dizes e(n)
contan. e qar flairaz sap en
e gema e pi. con auols gens de
sauoia. e qar es lag garnitz
e mal estan. ab qeus nanes
farai uostre coman.

 
  • letto 192 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
FVilheta uos mi p(re)iatz
qe ieu chan. pero non
hai ni seinhor ni uezi.

daqest afar aia cor ni talan.
ni uueilha ges chantan lo casti.
mas uos o tenes aioia . amta
ab pro mais qe honor ab dan.
e aues mal chauzit al mieu
semblan.
FVilheta uos mi p(re)iatz qe ieu chan
pero non hai ni seinhor ni uezi

daqest afar aia cor ni talan
ni uueilha ges chantan lo casti
mas uos o tenes a joia 
amta ab pro mais qe honor ab dan
e aues mal chauzit al mieu semblan.
  II
FA raucha uos doncridaz e(n) cha(n)ta(n).
el niegre cors don semblas sar
razi. el paupre mot qe dizes e(n)
contan. e qar flairaz sap en
e gema e pi. con auols gens de
sauoia. e qar es lag garnitz
e mal estan. ab qeus nanes
farai uostre coman.
FA raucha uos doncridaz e(n) cha(n)ta(n)
el niegre cors don semblas sarrazi
el paupre mot qe dizes e(n)contan
e qar flairaz sap e ne gema e pi
con auols gens de Savoia
e qar es lag garnitz e mal estan
ab qeus nanes farai uostre coman.
  • letto 255 volte

Fuilhetas, ges autres vergiers

A cura di
Cristina Colli
Francesco Dionisi
Aurora Montanaro
Giorgio Parrano
Arianna Proietti
Marco Rossi
 

  • letto 468 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 327 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [82]

  • letto 173 volte

Edizione diplomatica

231v  
S(enior). b(er)tran delbort.
 FVilhetas ges autres uer
giers. non fai fuilhair
mars ni febriers. mas
uos qe uos es trop cochat. de mo(n)
 tainha sai deuallat. enanz qe
granz cauz sabata. qieu ai ia
 iust albre fuilhat. qes cocha
 pueis ges lo mata
 
 
 
 
 
MAs totz temps isses uoluntiers.
de uostra terra blos p(r)imiers. anz
 qe sia li flors el prat. e fatz co(n)te
 de paupertat. con uos e uostra
siata. ha tengut linuerns en
serrat. qanc uns non passet la
lata.
 
 
 FVilhetas sias soudadiers. nar
chimbaud qi nasqet derriers.
 qe lantres o ha tout laissat. de
 proezae el gazainhat. e pos leu e
 gen barata. eluei adreit eza
 linhat. Lau q(e)n proe<n>ça sabata.
 
 
 
 NA tempre uos est tropleugiers.
e fatz o qom a esparuiers. q(ue)s
 laissa quant ha randonat. mas
ieu consahus aficat. desqem
la rota mabata. no(n) aurials
mils ans camiat. qieu siuals
tot iorn noi glata.
232r  
NA tempra ges de lieu chanta.
 no(n) sui anz o hai tot laissat. ez
 estauc a damiata.
  • letto 231 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
 FVilhetas ges autres uer
giers. non fai fuilhair
mars ni febriers. mas
uos qe uos es trop cochat. de mo(n)
 tainha sai deuallat. enanz qe
granz cauz sabata. qieu ai ia
 iust albre fuilhat. qes cocha
 pueis ges lo mata
 
Fuilhetas ges autres vergiers
non fai fuilhair mars ni febriers
mas vos qe vos es trop cochat
de montainha sai devallat
enanz que granz cauz s'abata
q'ieu ai ia iust albre fuilhat
qe·s cocha pueis ges lo mata.

 

  II
MAs totz temps isses uoluntiers.
de uostra terra blos p(r)imiers. anz
 qe sia li flors el prat. e fatz co(n)te
 de paupertat. con uos e uostra
siata. ha tengut linuerns en
serrat. qanc uns non passet la
lata.
 
Mas totz temps isses voluntiers
de vostra terr ab los primiers
anz qe sia li flors el prat
e fatz conte de paupertat
con vos e vostra siata
ha tengut l'inverns en serrat
q'anc uns no·n passet la lata.
 
  III
FVilhetas sias soudadiers. nar
chimbaud qi nasqet derriers.
 qe lantres o ha tout laissat. de
 proezae el gazainhat. e pos leu e
 gen barata. eluei adreit eza
 linhat. Lau q(e)n proe<n>ça sabata.
 
Fuilhetas sias soudadiers
N' Archimabaud qi nasqet derriers
qe l'antres o ha tout laissat
de proezae e·l gazainhat
e pos leu e gen barata
e·l vei adreit ez alinhat
lau q'en proença s'abata.
  IV
NA tempre uos est tropleugiers.
e fatz o qom a esparuiers. q(ue)s
 laissa quant ha randonat. mas
ieu consahus aficat. desqem
la rota mabata. no(n) aurials
mils ans camiat. qieu siuals
tot iorn noi glata.
Na Tempre vos est trop leugiers
e fatz o qoma esparuiers
que·s laissa quant ha randonat
mas ieu con sahus aficat
des qem la rota m’abata.
Non aurials mils ans camjat
q’ieu sivals tot jorn no·i glata.
  V
NA tempra ges de lieu chanta.
 no(n) sui anz o hai tot laissat. ez
 estauc a damiata.
Na Tempra ges de lieu chanta
non sui, anz o hai tot laissat
ez estauc a Damiata.
  • letto 273 volte

Gent part nostre reis liouranda

A cura di:
Amato Elena Enza Rosa
Barranca Laura Daniela
Cacchiarelli Roberta
Natalizi Gaia
Pelliccioni Enrico
 

  • letto 619 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 401 volte

Canzoniere I

A cura di:
Barranca Laura Daniela

  • letto 395 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [83]

  • letto 176 volte

Edizione diplomatica

  176v
Bertrans de born.                                        XXII.

Gent part n(ost)re reis liouranda. P(er) so son tuit
gras. Sei engles enou eras. Echascus porta
guirlanda. Efrances son roillos. De portar la
garnizos. Esoffront fam eset eploia euen. El
reis conquer lautrui el seu defen.

Reis que gran terra dema(n)da. Parq(ue) fassagas.
Quan qui au no(n) trai de pas. Ni chausa de fer
no(n) randa. Benfel reis ques coraios. Car ne(n)c sai
entrels bretos. Mas cel honors tornara anien.
Ses tals la fis com lo com(en)samen.

Guerra uol comsanc espanda. Ecom foc nab
ras. que ia no(n) sia las. De donar ni meta ga(n)da.
Q(ue)u sei fraires aitals dos. Lus es reis lautre coms

  177r
pros. Mas ges no(n) dis uertat aicel que men. Ni to(r)t
lauzat no son pro ni ualen.

Als baros qui argen blanda. Sirue(n)tes diras. Qe-
nanz que passon lo pas. Veion siler foudatz gra(n)-
da. siler sens odanz opros. Car per sei(n)gnor dormillos.
No uoill i(n)trar en guerra ni enconten. Car greu con-
quier hom ben terra dormen.

Breton son for de garanda. E son donor bas. Car
uns coms de san tomas. Entret enbraselia(n)da. Be(n)
paron de bon cor blos. Etornat de sus en ios. Car
lor artus dema(n)don freolmen no(n) dirai plus car ne-
gus nomenten.

Sirue(n)tes uai ten cochos al comte cano(n) nugos.
Car el ual tan eue esap esen. Que ia no uol pe(n)re
Maluatz argen.

  • letto 280 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Gent part n(ost)re reis liouranda. P(er) so son tuit
gras. Sei engles enou eras. Echascus porta
guirlanda. Efrances son roillos. De portar la
garnizos. Esoffront fam eset eploia euen. El
reis conquer lautrui el seu defen.
Gent part nostre reis liouranda
per so son tuit gras
sei Engles e nou e ras
e chascus porta guirlanda.
E Frances son roillos
de portar la garnizos
e soffront fam e set e ploia e ven
e·l reis conquer l’autrui e·l seu defen.
  II
Reis que gran terra dema(n)da. Parq(ue) fassagas.
Quan qui au no(n) trai de pas. Ni chausa de fer
no(n) randa. Benfel reis ques coraios. Car ne(n)c sai
entrels bretos. Mas cel honors tornara anien.
Ses tals la fis com lo com(en)samen.
Reis que gran terra demanda
par que fassa gas
quan qui au non trai de pas
ni chausa de fer non randa.
Ben fe·l reis qu’es corajos
car venc sai entre·ls Bretos
mas cel’honors tornara a nien
s’es tals la fis com lo comensamen.
  III
Guerra uol comsanc espanda. Ecom foc nab
ras. que ia no(n) sia las. De donar ni meta ga(n)da.
Q(ue)u sei fraires aitals dos. Lus es reis lautre coms
pros. Mas ges no(n) dis uertat aicel que men. Ni to(r)t
lauzat no son pro ni ualen.
Guerra vol c’om sanc espanda
e c’om foc n’abras
que ja non sia las
de donar ni meta ganda.
Qu’eu sei fraires aitals dos:
l’us es reis l’autre coms pros
mas ges non dis vertat aicel que men
ni tort lauzat no son pro ni valen.
  IV
Als baros qui argen blanda. Sirue(n)tes diras. Qe-
nanz que passon lo pas. Veion siler foudatz gra(n)-
da. siler sens odanz opros. Car per sei(n)gnor dormillos.
No uoill i(n)trar en guerra ni enconten. Car greu con-
quier hom ben terra dormen.
Als baros qui argen blanda
sirventes diras
qu’enanz que passon lo pas
veion s’il er foudatz granda.
S’il er sens o danz o pros
car per seingnor dormillos
no voill intrar en gerra ni en conten
car greu conquier hom ben terra dormen.
  V
Breton son for de garanda. E son donor bas. Car
uns coms de san tomas. Entret enbraselia(n)da. Be(n)
paron de bon cor blos. Etornat de sus en ios. Car
lor artus dema(n)don freolmen no(n) dirai plus car ne-
gus nomenten.
Breton son for de garanda
e son d’onor bas
car uns coms de San Tomas
entrer en Braselianda.
Ben paron de bon cor blos
e tornat de sus en jos
car lor Artus demandon freolmen
no·n dirai plus car negus no m’enten.
  VI
Sirue(n)tes uai ten cochos al comte cano(n) nugos.
Car el ual tan eue esap esen. Que ia no uol pe(n)re
Maluatz argen.
Sirventes vai t’en cochos
al comte c’a non n’Ugos.
Car el val tan e ve e sap e sen
que ja no vol penre malvatz argen.
  • letto 192 volte

Canzoniere K

  • letto 304 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [84]

  • letto 178 volte

Edizione diplomatica

  162r
Bertrans de born. XXIII.
Gent part no(st)re reis liouranda p(er) so son
tuit gras. Sei engles enou eras. Echa
scus porta guirlanda. Efrances son roi-
llos. De portar la garnizos. Esoffront fam e
set eploia euen. El reis conquer lautrui el
seu defen.
Reis que gran terra demanda. Par que fassa
gas. Qan qiuan no(n) trai de pas. Ni chausa de
fer no(n) randa. Ben fel reis ques coraios. Car ue(n)c
sai entrels bretos. Mas cel honors tornara ani-
en. Ses tals lafis comlo comensame(n).
Guerra uol com sanc espanda. Ecom foc na-
bras. Eque iano(n) sia las. De donar ni meta ga(n) -
da. Queu sei fraires aitals dos. Lus es reis la-
utre coms pros. Mas ges no(n) ditz uertat aicel
que men. Ni tout lauzat no son pro ni uale(n).
Als baros qui argen blanda. Siruentes diras.
Quenanz que passon lo pas. Veion sil er fo-
udatz granda. Sil er sens odanz opros. Car p(er)
seignor dormillos. No uoill i(n)trar en guerra ni
enconten. Car greu conquer hom ben terra
dormen.
Breton son for de garanda. Eson donor bas.
Car uns coms de san tomas. Entreten brese
lianda. Ben paron de bon cor blos. Etornat
de sus en ios. Car lor artus demandon freu
olmen. No(n) dirai plus car negus nom enten.
Siruentes uai ten cochos. Al comte canon
nugos. Car el ual tan eue esap. esen. Que  
ia no uol penre maluatz argen.
  • letto 255 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Bertrans de born. XXIII.
Gent part no(st)re reis liouranda p(er) so son
tuit gras. Sei engles enou eras. Echa
scus porta guirlanda. Efrances son roi-
llos. De portar la garnizos. Esoffront fam e
set eploia euen. El reis conquer lautrui el
seu defen.

Gent part nostre reis liouranda
per so son tuit gras
sei Engles e nou e ras
e chascus porta guirlanda.
E Frances son roillos
de portar la garnizos,
e soffront fam e set e ploia e ven,
e∙l reis conquer l’autrui e∙l seu defen.

 

  II
Reis que gran terra demanda. Par que fassa
gas. Qan qiuan no(n) trai de pas. Ni chausa de
fer no(n) randa. Ben fel reis ques coraios. Car ue(n)c
sai entrels bretos. Mas cel honors tornara ani-
en. Ses tals lafis comlo comensame(n).
Reis que gran terra demanda
par que fassa gas
qan qi van non trai de pas
ni chausa de fer non randa.
Ben fe∙l reis qu’es corajos
car venc sai entre∙ls Bretos,
mas cel’honors tornara a nien
s’es tals la fis com lo comensamen.
 
  III
Guerra uol com sanc espanda. Ecom foc na-
bras. Eque iano(n) sia las. De donar ni meta ga(n) -
da. Queu sei fraires aitals dos. Lus es reis la-
utre coms pros. Mas ges no(n) ditz uertat aicel
que men. Ni tout lauzat no son pro ni uale(n).
Guerra vol c’om sanc espanda
e c’om foc n’abras,
e que ja non sia las
de donar ni meta ganda.
Qu’eu sei fraires aitals dos:
l’us es reis l’autre coms pros,
mas ges non ditz vertat aicel que men
ni tout lauzat no son pro ni valen.
 
  IV
Als baros qui argen blanda. Siruentes diras.
Quenanz que passon lo pas. Veion sil er fo-
udatz granda. Sil er sens odanz opros. Car p(er)
seignor dormillos. No uoill i(n)trar en guerra ni
enconten. Car greu conquer hom ben terra
dormen.
Als baros qui argen blanda
sirventes diras
qu’enanz que passon lo pas
veion sil er foudatz granda,
sil er sens o danz o pros.
car per seignor dormillos
no voill intrar en guerra ni en conten,
car greu conquer hom ben terra dormen.
 
  V
Breton son for de garanda. Eson donor bas.
Car uns coms de san tomas. Entreten brese
lianda. Ben paron de bon cor blos. Etornat
de sus en ios. Car lor artus demandon freu
olmen. No(n) dirai plus car negus nom enten.
Breton son for de garanda
e son d’onor bas,
car uns coms de San Tomas
entret en Breselianda.
Ben paron de bon cor blos
e tornat de sus en jos,
car lor Artus demandon frevolmen
no·n dirai plus, car negus no m’enten.
 
  VI
Siruentes uai ten cochos. Al comte canon
nugos. Car el ual tan eue esap. esen. Que  
ia no uol penre maluatz argen.
Sirventes, vai t’en cochos,
al comte c’a non n’Ugos
car el val tan e ve e sap e sen,
que ja no vol penre malvatz argen.
 
  • letto 234 volte

Canzoniere M

  • letto 312 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [85]

  • letto 135 volte

Edizione diplomatica

  233 v.
S(enho)r bertran delbord.
GEs fai nostre reis uian
da. per qe son tuit gra(s).
sei engles e de nou ras.
e chascus porta garllanda. e fra(n)-
ces son  rusillos. de portar lur(s) ga(r)-
nisos. e suefron set e fam e plu-
iae uen. el rei conqier lautrui
el sieu defen.
 

REis qi gran terra demanda.par
qe fasa gas. qan caual no(n) tra
del pas. ni calsas de fer no(n) ra(n)da.
qieu sai fraires aitals dos. luns
es reis lautres coms pros. mas
no ditz ges uertat acel qimen.
ni tuit lausat no son pro ni
ualen.
 

GErra uol qe sancs espanda. e qe
fuecs nabras. e qomianon sia
las. do donar ni metra ganda.
el reis fes qe coraios. qan uenc
çai entrels bretos. masla honor(s)
tornera en nien. ses tals li fins
confes comensamen.
 

BReton son fors de garanda. e
de honor bas. qar anc hom de

san thomas.  nintret en brece
lianda. ben par sion de cor blos.
e tornat de sus en ios. e lur  artuc
demandon freu olmen. non
dirai plus qe negus no me(n)ten.
 
AL ualen rei qel genblanda sir
uentes diras. qen anz q(ue) passes
el pas. gard ben si es foldatz g(ra)n-
da. si er senz o danz o pros. ia
per seinhor durmilhos. no(n)
intrerai en gerra ni enconten.
qar grieu conqier hom ben
terraen durmen.
 

SIruentes uai ten cochos. al co(m)te
qes ditz ugos. a cel qi e(n) donar
nomet besten. e ges no(n) uol
penre maluatz argen.

  • letto 198 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
S(enho)r bertran delbord.
GEs fai nostre reis uian
da. per qe son tuit gra(s).
sei engles e de nou ras.
e chascus porta garllanda. e fra(n)-
ces son  rusillos. de portar lur(s) ga(r)-
nisos. e suefron set e fam e plu-
iae uen. el rei conqier lautrui
el sieu defen.

Senhor Bertran del Bord.
Ges fai nostre reis vianda
per qe son tuit gras,
sei Engles e de nou ras
e chascus porta garllanda.
E Frances son rusillos
de portar lurs garnisos
e suefron set e fam, e pluia e ven,
E∙l rei conqier l’autrui e∙l sieu defen.

 

  II
REis qi gran terra demanda.par
qe fasa gas. qan caual no(n) tra
del pas. ni calsas de fer no(n) ra(n)da.
qieu sai fraires aitals dos. luns
es reis lautres coms pros. mas
no ditz ges uertat acel qimen.
ni tuit lausat no son pro ni
ualen.
Reis qi gran terra demanda
par qe fasa gas
quan caval non trai de∙l pas
ni calsas de fer non randa.
Qi eu sai fraires aitals dos
l’uns es reis, l’autres coms pros,
mas no ditz ges vertat acel qi men
ni tuit lausat no son pro ni valen.
 
  III
GErra uol qe sancs espanda. e qe
fuecs nabras. e qomianon sia
las. do donar ni metra ganda.
el reis fes qe coraios. qan uenc
çai entrels bretos. masla honor(s)
tornera en nien. ses tals li fins
confes comensamen.
Gerra vol qe sancs espanda
e qe fuecs n’abras
e q’om ja non sia las
do donar ni metra ganda.
El reis fes qe coraios
qan venc çai entre∙ls Bretos
mas la honors tornera en nien
s’es tals li fins con fes comensamen.
 
  IV
BReton son fors de garanda. e
de honor bas. qar anc hom de
san thomas.  nintret en brece
lianda. ben par sion de cor blos.
e tornat de sus en ios. e lur  artuc
demandon freu olmen. non
dirai plus qe negus no me(n)ten.
Breton son fors de garanda
e de honor bas
qar anc hom de San Thomas 
n’intret en Brecelianda.
Ben parsion de cor blos
e tornat de sus en jos
e lur Artuc demandon frevolmen,
no·n dirai plus qe negus no m’enten.
 
  V
AL ualen rei qel genblanda sir
uentes diras. qen anz q(ue) passes
el pas. gard ben si es foldatz g(ra)n-
da. si er senz o danz o pros. ia
per seinhor durmilhos. no(n)
intrerai en gerra ni enconten.
qar grieu conqier hom ben
terraen durmen.
Al valen rei qe∙l gen blanda
sirventes diras
q’enanz que passes el pas
gard ben si es foldatz granda,
si er sens o dans o pros
ja per semhor durmilhos
non intrerai en gerra ni en conten,
qar grieu conquier hom ben terra en durmen.
 
  VI
SIruentes uai ten cochos. al co(m)te
qes ditz ugos. a cel qi e(n) donar
nomet besten. e ges no(n) uol
penre maluatz argen.
Sirventes, vai t’en cochos
al comte qe∙s ditz Ugos
a cel qi en donar nomet besten,
e ges non vol penre malvatz argen.
  • letto 169 volte

Canzoniere d

  • letto 247 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [54] (c. 281r-v).

  • letto 121 volte

Edizione diplomatica

  c. 281r
Bertrans de born.

Gent part nostre reis liou-
randa. Per so son tuit gras.
sei engles enou eras. E chascus
porta guirlanda. E frances
son roillos de portar la garni-
zos. E soffront fam e set eploia
euen. El reis conquer l’autrui
el seu defen.

Reis que gran terra dema(n)-
da. Parque fassa gas. Qan qui
au non trai de pas. Ni chausa
de fer no(n) randa. Ben fel reis
ques coraios. Car uenc sai en-
trels bretos. Mas cel honors
tornara a m’en. Ses tals la
fis com lo comensamen.

Guerra uol com sanc espa(n)-
da. E com foc nabras. E que
ia no(n) sia las. De donar ni
meta ga(n)da. Queu sei fraires
aitals dos. Lus es reis lautre
coms pros. Mas ges no(n) ditz
uertat aicel que men. Ni toit
lauzat no son pro ni ualen.
 
Als baros qui argen blanda.
sirventes diras. Quenanz que
passon lo pas. Veion sil er fou-
datz granda. sil er sens oda(n)z
 

  c. 281v
o pros. Car per seignor dormillos.
No uoill intrar en gerra ni
enconten. Car greu conquer ho(m)
ben terra dormen.
 
Breton son for de garanda.
E son donor bas. Car uns coms
de san tomas. Entret en brese-
lianda. Ben paron de bon cor
blos. Etornat de sus en ios. Car
los artus demandon freu olmen.
Non dirai plus. Car negus nom
enten.
 
Sirventes uai ten cochos.
Al comte canonnugos. Car el
ual tan eue sap. e sen. Que ia
no uol penre maluatz argen.
 
  • letto 193 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 249 volte

Ges de far sirventes no·m tarts

  • letto 1107 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
C
D
E
F
I
K
Ges de far sirventes no·m tartz
Ges de far sirventes no·m tartz
Ges de far serventes no·m tarz
Ges de far sirventes no·m tartz
Ges de far sirventes no·m tarz,
Ges de far sirventes no·m tartz,
Ges de far sirventes no·m tartz,
I, 2
v. 2
A
C
D
E
F
I
K
anz lo fauc senes totz affans
ans lo fas senes totz afans
q'enanz lo faz ses toz affanz
ans lo fauc senes totz afans
anz lo faz be ses totz affanz,
qu'enanz los fatz ses tortz affanz,
qe vanz los fatz ses tortz affanz,
I, 3
v. 3
A
C
D
E
F
I
K
tant es sotils mos geins e m'artz
tant es subtils mos genhs e m'artz
tant es sotils mos geinz e m'arz
tant es soptils mos genhs e m'arz
tan sui suptils d'engeing et d'arz
tant es sotils mes geins e m'arrtz
tant es sotils mos geins e m'artz
I, 4
v. 4
A
C
D
E
F
I
K
que mes me·n sui en tal enans
quez ieu n’ai pres aital enans
qe·m sai gardar de toz enganz 
per qu'ieu n'ai pres aital enans
q'ades n'ai fait tan granz enanz
que·m sai gardar de totz enganz
que·m sai gardar de toz enganz
I, 5
v. 5
A
C
D
E
F
I
K
e sai tant de sort
et ai tan de sort
e sai tant de sort

e sai tant de sort
qe tan sai de sort
e sai tant de sort
e sai tant de sort
I, 6
v. 6
A
C
D
E
F
I
K
que ve·us me·n estort
que ve·us mi estort
qe vec vos m'estort
que ve·us mi estort
qe ve·us me·n estort
que vec vos m'estort
que vec vos m'estort
I, 7
v. 7
A
C
D
E
F
I
K
que comte ni rei
que·l comte ni·l rey
qe·ill comte ni·l rei
que·ill comte ni·ll rei
qe comte ni rei
que·il comte ni·l rei
que·il comte ni·l rei
I, 8
v. 8
A
C
D
E
F
I
K
no·m forssan ni grei.
no·m forfeiron rey.       
no·m forferon rei.        
no·m forfeiron rei.
no·m forsaran rei.
no·m forferon rei.
no·m forferon rei.
II, 1
v. 9
A
C
D
E
F
I
K
E pois lo reis e·l coms Richartz
E mas lo reys e·l coms Richartz
Puois lo reis e·l coms Richarz
E mas lo reis e·l coms Richartz
Pos lo reis e∙l coms Richarz
Pois lo reis e∙lo coms Richartz
Puois lo reis e∙lo coms Richartz      
II, 2
v. 10
A
C
D
E
F
I
K
M'ant perdonat lor mal talans
m'an perdonatz lurs mals talans
m’an perdonat lurs mals talanz
m'an perdonatz lurs mals talans
m'an perdonat lor mals talanz
m'an perdonat lurs mals talanz
m'an perdonat lurs mals talanz
II, 3
v. 11
A
C
D
E
F
I
K
Jamais Richartz ni n'Aguirans
e mai Guirautz ni·N Audoartz
jamais N'Aimars ni N'Aicharz
jamais Guirautz ni n'Audoartz
jamais N'Azemars ni N'Anblarz
jamais N'Aimars ni N'Aychartz
jamais N'Aimars ni N'Aychartz
II, 4
v. 12
A
C
D
E
F
I
K
no·m don tregas ni·N Talairans
no·m don treguas ni·N Talairans
no·m don trevas ni Talairanz
no·m do treguas ni˙N Talairans
no·m don treguas ni Talaranz
no·m don trevas ni Tailaranz
no∙m don trevas ni Talairanz              
II, 5
v. 13
A
C
D
E
F
I
K
ni ja d'Autafort
ni ja d'Autafort
ni ja d'Autafort
ni ja d'Autafort
qe ja d'Autafort
ni ja d'Autafort
ni ja d'Autafort
II, 6
v. 14
A
C
D
E
F
I
K
no·il laissarai ort
no fas dreyt ni tort
non laissarai ort
non fauc dreit ni tort
no·m renda mais ort
non lassarai ort
non lassarai ort            
II, 7
v. 15
A
C
D
E
F
I
K
qui·s vol me·n gerrei
qui·s vol me·n guerrey
qui·s vol me·n guerrei
qui˙s vol me·n guerrei
qi·s voilla·m plaidei
qui·s vol me·n guerrei
qui·s vol me·n guerrei        
II, 8
v. 16
A
C
D
E
F
I
K
pois aver lo dei
pus aver lo dey.
puois aver lo dei. 
pos aver lo dei.
pos aver lo dei.
pois aver lo dei.
puois aver lo dei.
III, 1
v. 17
A
C
D
E
F
I
K
Tant sui fortz devas totas partz.
Quant es fis deves totas partz
Puois qe fins es de totas parz
Tant es fis deves totas partz
Tan sui fis devas totas artz
Pois fis es devas totas partz
Puois fis es devas totas partz
III, 2
v. 18
A
C
D
E
F
I
K
qen mi resta de gerra·l pans.
a mi resta de guerra·l vans
a mi·n sobra de guerra uns panz
a mi resta de guerra˙l vans
a mi resta de guerra uns panz
a mi·n sobra uns panz (ipometro)
a mi·n sobra uns panz (ipometro) 
III, 3
v. 19
A
C
D
E
F
I
K
Pustella en son huoill qui me·n partz
pustel'en son huelh qui me·n partz
pustella en l'uoill qi me·n parz
pustela en son hueill qui me·n partz
pustell'en son oill qui·m parz.
pustulla en l'oill qui me·nz·i partz
pustulla en l'uoill qui me·nz·i partz
III, 4
v. 20
A
C
D
E
F
I
K
Si tot m·o comenssiei enans.
si tot m·o comensiey enans
puois eu m·o comencei enanz
si tot m·o comensei enans
si ben eu commensei enanz
pois eu m·o commcei enanz
puois ieu m·o comencei enanz
III, 5
v. 21
A
C
D
E
F
I
K
Patz no·m fai conort.
patz no·m a conort
per paz no·m conort 
pas no·m a conort
ges no·m desconort
per patz no·m conort
per patz no·m conort
III, 6
v. 22
A
C
D
E
F
I
K
Ab gerra m'acort
ab guerra m'acort
c'ab guerra m'acort
ac guerra m'acort
q'ab guerra·m cofort
c'ab guerra m'acort
c'ab guerra m'acort
III, 7
v. 23
A
C
D
E
F
I
K
Qieu non teing ni crei
qu'ieu non tenh ni crey
q'eu non tem ni crei
qu'ieu non tenc ni crei
eu no voill ni crei (inverte col successivo)
qu'eu no tem ni crei
qu'ieu no tem ni crei.
III, 8
v. 24
A
C
D
E
F
I
K
negun autra lei
negun'autra ley
negun'autra lei
negun'autra lei
en nuill autra lei. (inverte col prec.)
negun'autra lei
negun'autra lei.
IV, 1
v. 25
A
C
D
E
F
I
K
E no·i gart diluns ni dimartz
E no·y guart dilus ni dimartz
Eu non gardi lo  lundi ni marz (verso ipermetro)
E no˙i gart diluns ni dimartz
Eu non gardi lusdi ni marz,
Eu no·m gardi lunsdi ni martz,
Eu no·m gardi lunsdi ni martz,
IV, 2
v. 26
A
C
D
E
F
I
K
Ni setmanas ni ans ni mes
ni setmana ni mes ni ans
ni setmanas ni mes ni anz
ni senmana ni mes ni ans
ni semana, ni mes, ni anz,
ni setmanas, ni mes, ni anz,
ni setmanas, ni mes, ni anz,
IV, 3
v. 27
A
C
D
E
F
I
K
ni·m lais per abril ni per martz
ni·m lays per abril ni per martz
ni·n lais per abril ni per marz
ni·m lais per abril ni per martz
ni·m lais per abril ni per marz,
ni·m lais per abrils ni per martz,
ni·m lais per abrils ni per martz,
IV, 4
v. 28
A
C
D
E
F
I
K
q'ieu non tracte cum veigna dans
qu'ieu no tracte cum venha dans 
qu'eu non serqe con venga danz  
qu'ieu non tracte com vengua dans
qe non cerqe con veigna danz
q'eu non serque com venga danz
qu'eu non serque con venga danz.
IV, 5
v. 29
A
C
D
E
F
I
K
A celz qe·m fant tort
a selhs qui·m fan tort
a cels qui m'an tort
a sels que·m fan tort
a cels qe·m fan tort
a cel qui m'an tort
a cel qui m'an tort
IV, 6
v. 30
A
C
D
E
F
I
K
Mas ya per nuill sort
e ja us per fort
et i ab mi per fort
e ja us per fort
e·i a mi per fort
et i ab mi per fort
et i ab mi per fort
IV, 7
v. 31
A
C
D
E
F
I
K
non conquerran trei
no·y conquerran trey
non conqerran trei 
no˙i conquerran trei
no conqueran rei
non conqueiran trei
non conqueran trei
IV, 8
v. 32
A
C
D
E
F
I
K
Lo pretz dun correi.
lo pretz d'un correy
lo prez d'un correi  
lo pretz d'un correi.
lo prez d'un corei.
lo pretz d'un correi.
lo pretz d'un correi.
V, 1
v. 33
A
C
D
E
F
I
K
Qui que fassa debos issartz.
Quals que fassa sos bos yssartz
Si·s vol fassa sos bels essarz 
Cals que˙s fassa sos bos izartz
Qui qe fassa sos bos eissarz
Qui·s vol fassa sos bels escartz
Qui·s vol fassa sos bels escartz
V, 2
v. 34
A
C
D
E
F
I
K
Eume sui totztemps mes engrans.
ieu me·n suy mes tostemps en grans
q'eu m'en sui mes toz temps engranz 
ieu me˙n soi tostems en grans
eu me·n sui totz temps mes engranz.
qu'eu m·en sui mes totztemps en granz
q'eu me·n soi mes totz temps engranz
V, 3
v. 35
A
C
D
E
F
I
K
Cu(m) puosca auer cairels edartz.
cum puesc aver cairels e dartz
com puosca us cairels e darz 
com puesc aver cairels e dartz
com pousca aver cairellz e darz,
cum puosca aver cairels e dartz,
com puosca aver cairels e dartz,
V, 4
v. 36
A
C
D
E
F
I
K
Elms (et) aubercs cauals ebrans.
elms et aubercs cavals e brans
elms et aubercs cavals e brans 
elms et aubercx cavels e brans
elms et ausbercs, cauals e branz;
elmz eb aubercs, cavals e branz;
elms et aubers, cauals e branz;
V, 5
v. 37
A
C
D
E
F
I
K
C'ab aisso·m conort.
qu'ab aysso·m cofort
c'ab aiso·m conort 
c'ab aiso·m cofort
ab isso·m conort.
c'ab aiso·m conort
c'ab aiso·m conort
V, 6
v. 38
A
C
D
E
F
I
K
E·m teing a deport.
e·m trac a deport
e·m tenc a deport
e˙m trac a deport
e teign a deport
e·m tenc a deport
e·m tenc a deport
V, 7
v. 39
A
C
D
E
F
I
K
Gerra e tornei.
assaut e torney 
assaut e tornei
assaut e tornei
assaut e tornei
assaut e tornei
assaut e tornei
V, 8
v. 40
A
C
D
E
F
I
K
Donar e dompnei.
donar e domney
donar e domnei 
donar e dompnei
donar et dompnei.
donar e domnei.
donar e domnei.
VI, 1
v. 41
A
C
D
E
F
I
K
Mos parsoniers es tant gaillartz.
Mos parsoniers es tan gualarz 
Mos parsoniers es tant gainartz 
Mos parsoniers es tan gaillartz
Mos parsoniers es tan gaillarz
Mos parsoniers es tant gainatz
Mos parsoniers es tant gainatz
VI, 2
v. 42
A
C
D
E
F
I
K
qu'el vol la terra mos enfans.
que vol la terra mos enfans 
q'el vol ma terra sos enfanz
que vol las terras mos enfans
qe vol la terra mos enfanz.
qu'el vol ma terra a sos enfantz
qu'el vol ma terra a sos enfanz
VI, 3
v. 43
A
C
D
E
F
I
K
Et eu la·il vuoill dar tant sui gartz.
et ieu vuelh lui dar tan suy guartz
et eu darai le·n tan sui garz
et ieu vueill l·en dar tan soi gartz
ez eu voill le˙n dar tan sui gartz
et eu darai le·n tant soi gart
et eu darai le·n tant soi gart
VI, 4
v. 44
A
C
D
E
F
I
K
Pois diran tuich flacs en bertrans.
pueys diran que mals es Bertrans
puois diran qe mals es Bertranz 
pueis diran que mals es Bertrans
Pos diran: qe mals es Bertranz!
Pos diran: que mals es Bertranz!
Puois diran que mals es Bertranz
VI, 5
v. 45
A
C
D
E
F
I
K
Mas sal tot lo tort
quar tot non lo·y port
tant c'a malvaz port
quar tot no lo port
qar tot noill·o port
tant c'a malvatz port 

tant c'a malvatz portz
 
VI, 6
v. 46
A
C
D
E
F
I
K
Cre q'a malvatz port.
mas a malvat port
n'auran la lort sort
mas a malvais port
mas a malvatz port
n'auran la lur sort  

n'auran la lur sort 
 
VI, 7
v. 47
A
C
D
E
F
I
K
Venra sous autrei.
venra so·us autrey
eu lo li autrei 
venra so˙us autrei
verra·i fe qe·us dei
eu lo li autrei
eu lo li autrei.
VI, 8
v. 48
A
C
D
E
F
I
K
Anz c'ab mi plaidei.
ans qu'ab mi plaidey
qals c'ab mi plaidei  
ans c'ab mi plaidei
qals c'ab mi guerrei.
quals c'ab mi plaidei.
quals c'ab mi plaidei.
VII, 1
v. 49
A
C
D
E
F
I
K
No·m cal d'Aautafort
Jamais d'Autafort
No·m cal cal d'Autafort 
Jamais d'Autafort 
-
No·m cal d'Autafort
No·m cal d'Autafort
VII, 2
v. 50
A
C
D
E
F
I
K
Mais far dreich ni tort.
no fas dreit ni tort 
mais far dreit ni ni tort 
no fas dreit ni tort
-
mas far dreit ni tort
mais far dreit ni tort
VII, 3
v. 51
A
C
D
E
F
I
K
q'el jutgamen crei
Lo jutgamen crey               (abbiamo sostituito con C, VIII, 1)
q'el jutgamen crei 
Lo jutiamen crei                    (abbiamo sostituito con E, VIII, 1)
Lo juzamen crei
qu'el jutgamen crei
qu'el jutgamen crei
VII, 4
v. 52
A
C
D
E
F
I
K
mon seignor lo rei
de mos senhe·l rey.           (abbiamo sostituito con C, VIII, 2)       
de mon seingnor lo rei 
de mon senhor lo rei             (abbiamo sostituito con E, VIII, 2)
mon seignor lo rei.
de mon seignor lo rei.
de mon seignor lo rei.
VIII, 1
v. 53
A
C
D
E
F
I
K
-
quis vol m'en guerrey         (abbiamo sostituito con C, VII, 3)
-
quis vol m'en guerrei            (abbiamo sostituito con E, VII, 3)
-
-
-
VIII, 2
v. 54
A
C
D
E
F
I
K
-
pus aver lo dey                   (abbiamo sostituito con C, VII, 4)
-
pos aver lo dei                       (abbiamo sostituito con E, VII, 4)
-
-
-
VIII, 3
v. 55
A
C
D
E
F
I
K
-
-
-
-
-
-
-
VIII, 4
v. 56
A
C
D
E
F
I
K
-
-
-
-
-
-
-
  • letto 648 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 878 volte

Canzoniere A

  • letto 388 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]
cc. 190r-190v

  • letto 176 volte

Edizione diplomatica

c. 190r  
Bertrans deborn.
GEs defar siruentes nom tartz.
Anz lo fauc senes totz affans.
Tant es sotils mos geins emartz.Que
mes men sui ental enans. Esai tant
desort. Q(ue) ueus men estort.Q(ue)comte
ni rei. nom forssan ni grei.
 
Epois lo reis elcoms richartz. Mant
p(er)donat lor maltalans. Jamais Ri-
chartz nin aguirans. nom don tre-
gas nin talairans. ni ia dautafort.
noil laissarai ort. Quis uol men ger-
rei. pois auer lo dei.
 
Tant sui fortz deuas totas partz. qen
mi resta de gerral pans. Pustella en
son huoill qui men partz. Si tot mo co-
menssiei enans. Patz nom fai conort.
Ab gerra macort. Qieu non teing ni
crei. negun autra lei.
 
Enoigart diluns nidimartz. Ni set -
manas ni ans ni mes. Nim lais per
abril ni p(er) martz. qieu non tracte cu(m)
ueigna dans. Acelz qem fant tort.
Masia p(er)nuill sort. non conquerran
trei. Lo pretz dun correi.
 
Qui que fassa debos issartz. Eume sui
totztemps mes engrans. Cu(m) puosca
c. 190v  
auer cairels edartz. Elms (et) aubercs
cauals ebrans. Cab aissom conort.
Em teing adeport. Gerra etornei. Do-
nar edompnei.
 
Mos parsoniers es tant gaillartz. q(ue)l
uol laterra mos enfans. Et eu lail
uuoill dar tant sui gartz. Poisdiran
tuich flacs enbertrans. Mas sal tot
lo tort. Cre qamaluatz port. Venra
sous autrei. Anz cab mi plaidei.
 
Nom cal dautafort. Mais far dreich
nitort. Qel iutgamen crei. Mon seig-
nor lo rei.
  • letto 211 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
GEs defar siruentes nom tartz.
Anz lo fauc senes totz affans.
Tant es sotils mos geins emartz.Que
mes men sui ental enans. Esai tant
desort. Q(ue) ueus men estort.Q(ue)comte
ni rei. nom forssan ni grei.
Ges de far sirventes no·m tartz
anz lo fauc senes totz affans,
tant es sotils mos geins e m'artz
que mes me·n sui en tal enans,
e sai tant de sort
que ve·us m'en estort,
que comte ni rei
no·m forssan ni grei.
II  
Epois lo reis elcoms richartz. Mant
p(er)donat lor maltalans. Jamais Ri-
chartz nin aguirans. nom don tre-
gas nin talairans. ni ia dautafort.
noil laissarai ort. Quis uol men ger-
rei. pois auer lo dei.
E pois lo reis e·l coms Richartz
m'ant perdonat lor maltalans,
jamais Richartz ni N'Aguirans
no·m don tregas ni·N Talairans,
ni ja d'Autafort
no·il laissarai ort:
qui·s vol me·n gerrei,
pois aver lo dei.
III  
Tant sui fortz deuas totas partz. qen
mi resta de gerral pans. Pustella en
son huoill qui men partz. Si tot mo co-
menssiei enans. Patz nom fai conort.
Ab gerra macort. Qieu non teing ni
crei. negun autra lei.
Tant sui fortz devas totas partz
q'en mi resta de gerra·l pans:
pustella en son huoill qui me·n partz!
Si tot mo comenssiei enans,
patz no·m fai conort;
ab gerra m'acort,
q'ieu non teing ni crei
negun autra lei.
IV a b a b c c d d
Enoigart diluns nidimartz. Ni set -
manas ni ans ni mes. Nim lais per
abril ni p(er) martz. qieu non tracte cu(m)
ueigna dans. Acelz qem fant tort.
Masia p(er)nuill sort. non conquerran
trei. Lo pretz dun correi.
E no·i gart diluns ni dimartz
ni setmanas ni ans ni mes,
ni·m lais per abril ni per martz
qi'eu non tracte cum veigna dans
a celz qe·m fant tort;
mas ja per nuill sort,
non conquerran trei
lo pretz d'un correi.
V ab,ab;cc,dd
Qui que fassa debos issartz. Eume sui
totztemps mes engrans. Cu(m) puosca
auer cairels edartz. Elms (et) aubercs
cauals ebrans. Cab aissom conort.
Em teing adeport. Gerra etornei. Do-
nar edompnei.
Qui que fassa de bos issartz
eu me sui totztemps mes en grans
cum puosca aver cairels e dartz,
elms et aubercs, cavals e brans
c'ab aisso·m conort
e·m teing a deport
gerra e tornei
donar e dompnei.
VI  
Mos parsoniers es tant gaillartz. q(ue)l
uol laterra mos enfans. Et eu lail
uuoill dar tant sui gartz. Poisdiran
tuich flacs enbertrans. Mas sal tot
lo tort. Cre qamaluatz port. Venra
sous autrei. Anz cab mi plaidei.
Mos parsoniers es tant gaillartz
qu'el vol la terra mos enfans,
et eu la·il vuoill dar tant sui gartz?
Pois diran tuich: flacs En Bertrans!
Mas, sal tot lo tort,
cre q'a malvatz port
venra, so·us autrei,
anz c'ab mi plaidei.
VII  
Nom cal dautafort. Mais far dreich
nitort. Qel iutgamen crei. Mon seig-
nor lo rei.
No·m cal d'Aautafort
mais far dreich ni tort,
q'el jutgamen crei
mon seignor lo rei.
  • letto 268 volte

Canzoniere C

  • letto 387 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 164 volte

Edizione diplomatica

c. 139v  
bertrans de born.
GEs de far siruentes no(m)
tartz. ans lo fas senes
totz afans. tant es sub
tils mos genhs e martz.
que zieu nai pres aital enans. (et)
aitan de sort. que ueus mi estort.
quel comte nil rey. nom forfeiro(n) rey.
E mas lo reys el coms ri
chartz. man perdonatz lurs mals
talans. e mai guirautz nin au
doartz. nom don treguas nin ta
lairans. ni ia dauta fort. no fas
dreyt ni tort. quis uol men guer                       
rey. pus auer lo dey.
Quant es fis de ues totas partz.
a mi resta de guerraluans. pus
tel en son huelh qui men partz.
si tot mo comensiey enans. patz
nom a conort. ab guerra ma cort.
quieu non tenh ni crey. negun autra ley.
Enoy guart dilus
ni di martz. ni setmana ni mes
ni ans. nim lays per abril ni p(er)
martz. q(ui)eu no tracte cu(m) uenha
dans. a selhs q(ui)m fan tort. e ia
us per fort. noy conquerran trey.
lo pretz dun  correy.
Quals que fassa sos bos yssartz.
ieu men suy mes tostemps en
grans. cum puescauer cairels e
dartz. elms (et) aubercs cauals e
brans. quabayssom cofort. em
trac adeport. assaut e torney. do
nar e domney.
Mos parsoniers es tan gualarz.
que uol la terra mos enfans. (et)
ieu uuelh lui dar tan suy guartz.
pueys diran que mals es bertra(n)s.
quar tot non loy port. mas amal
uat port. uenra sous autrey. ans
quab mi plaidey.
Iamais dauta fort. no fas dreit
ni tort. quis uol menguerrey.
pus auer lo dey.
Lo iutgamen crey. de mosse
nhel rey.
  • letto 264 volte

Edizione diplomatico - interpretativa

I 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d 
GEs de far siruentes no(m)
tartz. ans lo fas senes
totz afans. tant es sub
tils mos genhs e martz.
que zieu nai pres aital enans. (et)
aitan de sort. que ueus mi estort.
quel comte nil rey. nom forfeiro(n) rey.
Ges de far sirventes no·m tartz
ans lo fas senes totz afans,
tant es subtils mos genhs e m'artz
quez ieu n'ai pres aital enans,
et ai tan de sort
que ve·us mi estort
que·l comte ni·l rey
no·m forfeiron rey.
II 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d 
E mas lo reys el coms ri
chartz. man perdonatz lurs mals
talans. e mai guirautz nin au
doartz. nom don treguas nin ta
lairans. ni ia dauta fort. no fas
dreyt ni tort. quis uol men guer                       
rey. pus auer lo dey.
E mas lo reys e·l coms Richartz
m'an perdonatz lurs mals talans,
e mai Guirautz ni·N Audoartz
no·m don treguas ni·N Talairans
ni ja d'Autafort;
no fas dreyt ni tort
qui·s vol m·en guerrey,
pus aver lo dey.
III 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d 
Quant es fis de ues totas partz.
a mi resta de guerraluans. pus
tel en son huelh qui men partz.
si tot mo comensiey enans. patz
nom a conort. ab guerra ma cort.
quieu non tenh ni crey. negun autra ley.
Quant es fis deves totas partz
a mi resta de guerra·l vans:
pustel en son huelh qui me·n partz!
Si tot mo comensiey enans
patz no·m a conort
ab guerra m'acort,
qu'ieu non tenh ni crey
negun'autra ley.
IV 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d
Enoy guart dilus
ni di martz. ni setmana ni mes
ni ans. nim lays per abril ni p(er)
martz. q(ui)eu no tracte cu(m) uenha
dans. a selhs q(ui)m fan tort. e ia
us per fort. noy conquerran trey.
lo pretz dun  correy.
E no·y guart dilus ni dimartz,
ni setmana, ni mes, ni ans,
ni·m lays per abril ni per martz
qu'ieu no tracte cum venha dans
a selhs qui·m fan tort;
e ja us per fort
no·y conquerran trey
lo pretz d'un correy.
V 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d
Quals que fassa sos bos yssartz.
ieu men suy mes tostemps en
grans. cum puescauer cairels e
dartz. elms (et) aubercs cauals e
brans. quabayssom cofort. em
trac adeport. assaut e torney. do
nar e domney.
 
Quals que fassa sos bos yssartz,
ieu me·n suy mes tostemps en grans
cum puesc aver cairels e dartz,
elms et aubercs, cavals e brans
qu'ab aysso·m cofort
e·m trac a deport
assaut e torney
donar e domney.
VI 8a 8b 8a 8b 5c 5c 5d 5d 
Mos parsoniers es tan gualarz.
que uol la terra mos enfans. (et)
ieu uuelh lui dar tan suy guartz.
pueys diran que mals es bertra(n)s.
quar tot non loy port. mas amal
uat port. uenra sous autrey. ans
quab mi plaidey.
Mos parsoniers es tan gualarz
que vol la terra mos enfans,
et ieu vuelh lui dar tan suy guartz?
Pueys diran que mals es Bertrans
quar tot non lo·y port,
mas a malvat port
venra so·us autrey,
ans qu'ab mi plaidey.
VII 5a 5a 5b 5b
Iamais dauta fort. no fas dreit
ni tort. quis uol menguerrey.
pus auer lo dey.
Jamais d'Autafort
no fas dreit ni tort,
quis vol m'en guerrey
pus aver lo dey.
VIII 5a 5a
Lo iutgamen crey. de mosse
nhel rey.
Lo jutgamen crey
de mos senhe·l rey.
  • letto 266 volte

Canzoniere D

  • letto 380 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 137 volte

Edizione diplomatica

c. 119 r  
Bertrans de born
GEs de far seruentes nomtarz. Q(e)na(n)z 
lo faz ses toz affanz. Tant es sotils
mos geinz emarz. Qem sai gardar
de toz enganz. Esai tant de sort. Q(e) uec uos
mestort. Qeill comte nil rei. Nom forferon
rei.
Puois lo reis el co(m)s richarz. Man perdonat lurs mals
talanz. Jamais naimars ni naicharz. No(m)
dontreuas ni talairanz. Niia dauta fort. No(m)
laissarai ort. Quis uol men guerrey. Puois
auer lo dey. 
Mos parsoniers es tant gainartz. Qel uol
ma terrasos enfanz. Et eu darai len tan
suigarz. Puois diran qe mals es bertranz.
Tant camaluaz port. Nauran la lor sort. Eu
loli autrei. Qals cab mi plaidei.
Puois qe fins es detotas parz. Aminsobra
de guerra uns panz. Pustella en luoill qi
men parz. puois eu mo comencei enanz. p(er)
paz nom conort. Cab guerra ma cort. Q(e)uno(n)
tem ni crei negun autra lei. 
Sis uol fassa sos bels essarz. Q(e)umen sui mes
toz temps engranz. Com puosca us cairels
edarz. Elms (et)aubercs caualsebrans. Cab ai
som conort. Emtenc ade port. Assaut etor
nei. Donar edomnei.
Eu non gardi lolundi nimarz. Niset ma
nas nimes ni anz. Nin lais perabril ni
per marz. Q(ue)unon serqe (con)uenga danz. Acels
qui man tort. Et iab mi p(er)fort. Non (con)qerran
trei. Lo prez dun correj.
Nomcal cal dauta fort. Mais far dreit ni
c. 119 v  
ni tort. Q(e)l iutgamen crei. De mon seingno(r)
lo rei.

 
  • letto 227 volte

Edizione diplomatico - interpretativa

I  
GEs de far seruentes nomtarz. Q(e)na(n)z 
lo faz ses toz affanz. Tant es sotils
mos geinz emarz. Qem sai gardar
de toz enganz. Esai tant de sort. Qe uec uos
mestort. Qeill comte nil rei. Nom forferon
rei.

GEs de far serventes no·m tarz,

q’enanz lo faz ses toz affanz,

tant es sotils mos geinz e m’arz 

qe·m sai gardar de toz enganz.

E sai tant de sort,

qe vec vos m’estort,

qe·ill comte ni·l rei

no·m forferon rei.

 
II  
Puois lo reis richarz. man perdonat lurs mals
talanz. jamais naimars ni naicharz. No(n)
dontreuas ni talairanz. Niia dauta fort. No(n)
laissarai ort. Quis uol men guerrey. Puois
auer lo dey. 

Puois lo reis e·l coms Richarz

m’an perdonat lurs mals talanz,

jamais N’Aimars ni N’Aicharz

no·n don trevas ni Talairanz

ni ja d’Autafort

no·n laissarai ort,

qui·s vol m·en guerrei,

puois aver lo dei. 

 
III  
Mos parsoniers es tant gainartz. Qel uol
ma terrasos enfanz. Et eu darai len tan
suigarz. Puois diran qe mals es bertranz.
Tant camaluaz port. Nauran la lor sort. Eu
loli autrei. Qals cab mi plaidei.

Mos parsoniers es tant gainartz,

q’el vol ma terra sos enfanz.

Et eu darai le·n tan sui garz, 

puois diran qe mals es Bertranz!

Tant c'a malvaz port

n’auran la lor sort 

eu lo li autrei 

qals c’ab mi plaidei.

 
IV  
Puois qe fins es detotas parz. Aminsobra
de guerra uns panz. Pustella en luoill qi
men parz. puois eu mo comencei enanz. p(er)
paz nom conort. Cab guerra ma cort. Q(e)uno(n)
tem ni crei negum autra lei. 

Puois qe fins es de totas parz,

a mi·n sobra de guerra uns panz:

pustella en l'uoill qi me·n parz!

Puois eu m'o comencei enanz,

per paz no·m conort,

c'ab guerra m’acort;

q’eu non tem ni crei 

negun’autra lei. 

 
V  
Sis uol fassa sos bels essarz. Q(e)umen sui mes
toz temps engranz. Com puosca us cairels
edarz. Elms (et)aubercs caualnsebrans. Cab ai
som conort. Emtenc ade port. Assaut etor
nei. Donar edomnei.

Si·s vol fassa sos bels essarz,

q’eu m’en sui mes toz temps en granz 

com puosca us cairels e darz 

elms et aubercs cavals e brans,

c’ab aiso·m conort 

e·m tenc a deport

assaut e tornei

donar e domnei.

 
VI  
Eu non gardi lolundi nimarz. Niset ma
nas nimes ni anz. Nin lais perabril ni
per marz. Q(ue)unon serqe (con) uenga danz. Acels
qui man tort. Et iab mi p(er)fort. Non (con)qerran
trei. Lo prez dun correj.

Eu non gardi lo lundi ni marz,

ni setmanas, ni mes ni anz,

ni·n lais per abril ni per marz

qu’eu non serqe con venga danz

a cels qui m’an tort.

Et i ab mi per fort

non conqerran trei 

lo prez d’un correi.

 
VII  
Nomcal cal dauta fort. Mais far dreit ni
ni tort. Q(e)l iutgamen crei. De mon seingno(r)
lo rei.
 

No·m cal cal d’Autafort 

mais far dreit ni ni tort,

q'el jutgamen crei

de mon seingnor lo rei.

 
  • letto 232 volte

Canzoniere E

  • letto 274 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 142 volte

Edizione diplomatica

c. 100  
bertran deborn
Ges defar siruentes nom tartz. ans
lo fauc senes totz afans. tant es
soptils mos genhs emartz. perquieu nai
pres aital enans. (et) aitant de sort. q(ue) ueus
mi estort. queill comte nill rei. nom for-
feiron rei.
Emas lo reis elcoms richartz. man per-
donatz lurs mals talans. iamais guira
utz ni naudoartz. nom do treguas nin
talairans. ni ia dautafort. non fauc dr-
eit ni tort. quis uol men guerrei. pos
auer lo dei.
 
Tant es fis deues totas partz. ami res-
ta deguerral uans. pustela enson hueill
qui men partz. si tot mo comensei en
ans. pas nomaconort. ab guerra macort.
quieu non tenc ni crei. negunautra
lei.
Enoi gart diluns ni dimartz. ni sen-
mana ni mes ni ans. nim lais per abril
ni per martz. quieu non tracte com
 
c. 101  
uengua dans. asels quem fan tort. eia us
per fort. noi conquerran trei. lo pretz du(n)
correi.
Cals ques fassa sos bos izartz. ieu men
soi tostems engrans. com puescauer cai-
rels edartz. elms (et) aubercx cauals ebra(n)s.
cabaisom cofort. emtrac adeport. assaut
etornei. donar edompnei.
Mos parsoniers es tan gaillartz. que
uol las terras mos enfans. (et) ieu uueill
len dar tan soi gartz. pueis diran que
mals es bertrans. quar tot no lo port.
mas amaluais port. uenra sous autrei.
ans cabmi plaidei.
Iamais dautafort. no fas dreit ni tort.
quis uol men guerrei. pos auer lo dei.
Lo iutiamen crei. demon senhor lorei.
 

 

  • letto 211 volte

Edizione diplomatico - interpretativa

I  
Ges defar siruentes nom tartz. ans
lo fauc senes totz afans. tant es
soptils mos genhs emartz. perquieu nai
pres aital enans. (et) aitant de sort. q(ue) ueus
mi estort. queill comte nill rei. nom for-
feiron rei.
Ges de far sirventes no˙m tartz
ans lo fauc senes totz afans,
tant es soptils mos genhs e m'arz
per qu'ieu n'ai pres aital enans,
e sai tant de sort
que ve˙us mi estort,
que˙ill comte ni˙ll rei
no˙m forfeiron rei. 
II  
Emas lo reis elcoms richartz. man per-
donatz lurs mals talans. iamais guira
utz ni naudoartz. nom do treguas nin
talairans. ni ia dautafort. non fauc dr-
eit ni tort. quis uol men guerrei. pos
auer lo dei.
E mas lo reis e˙l coms Richartz
m'an perdonatz lurs mals talans,
jamais Guirautz ni n'Audoartz
no˙m do treguas ni˙N Talairans,
ni ja d'Autafort;
non fauc dreit ni tort
qui˙s vol m'en guerrei,
pos aver lo dei.
 
III  
Tant es fis deues totas partz. ami res-
ta deguerral uans. pustela enson hueill
qui men partz. si tot mo comensei en
ans. pas nomaconort. ab guerra macort.
quieu non tenc ni crei. negunautra
lei.
Tant es fis deves totas partz
a mi resta de guerra˙l vans:
pustela en son hueill qui me˙n partz!
Si tot mo comensei enans
pas no˙m a conort..
ac guerra m'acort,
qu'ieu non tenc ni crei
negun'autra lei.
IV  
Enoi gart diluns ni dimartz. ni sen-
mana ni mes ni ans. nim lais per abril
ni per martz. quieu non tracte com
uengua dans. asels quem fan tort. eia us
per fort. noi conquerran trei. lo pretz du(n)
correi.
E no˙i gart diluns ni dimartz
ni senmana ni mes ni ans,
ni˙m lais per abril ni per martz
qu'ieu non tracte com vengua dans
a sels que˙m fan tort;
e ja us per fort
no˙i conquerran trei
lo pretz d'un correi.
V  
Cals ques fassa sos bos izartz. ieu men
soi tostems engrans. com puescauer cai-
rels edartz. elms (et) aubercx cauals ebra(n)s.
cabaisom cofort. emtrac adeport. assaut
etornei. donar edompnei.
Cals que˙s fassa bos izartz,
ieu me˙n soi tostems en grans
com puesc aver cairels e dartz,
elms et aubercx, cavals e brans
c'ab aiso˙m cofort
e˙m trac a deport
assaut e tornei
donar e dompnei.
VI  
Mos parsoniers es tan gaillartz. que
uol las terras mos enfans. (et) ieu uueill
len dar tan soi gartz. pueis diran que
mals es bertrans. quar tot no lo port.
mas amaluais port. uenra sous autrei.
ans cabmi plaidei.
Mos parsoniers es tan gaillartz
que vol las terras mos enfans,
et ieu vueill l˙en dar tan soi gartz?
Pueis diran que mals es Bertrans
quar tot no lo port,
mas a malvais port
venra, so˙us autrei,
ans c'ab mi plaidei.
VII  
Iamais dautafort. no fas dreit ni tort.
quis uol men guerrei. pos auer lo dei.
Jamais d'Autafort
no fas dreit ni tort,
quis vol m'en guerrei
pos aver lo dei.
VIII  
Lo iutiamen crei. demon senhor lorei. Lo jutiamen crei
de mon senhor lo rei.
  • letto 210 volte

Canzoniere F

  • letto 350 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 148 volte

Edizione diplomatica

c. 96 r.  
B(er)tran de Born
[G]es de far sirue(n)tes nom tarz.
Anz lo faz be ses totz affanz.
Tan sui suptils dengei(n)g (et) darz.
Qades nai fait tan granz enanz.
Qe tan sai desort qe ueus me(n) estort.
Qe comte ni rei. Nom forsaran rei.
[P]os lo reis el coms richarz.
Man p(er) donat lor mals talanz.
Jamais nazemars ni na(n)blarz.
Nom don treguas ni talaranz.
Qe ia dauta fort. No(m) renda maisort.
Qis uoillam plaidei. pos auer lo dei.
[E]u non gardi lusdi ni marz.
Ni semana ni mes ni anz.
Nim lais p(er) abril ni p(er) marz.
Qe no(n) cerqe con ueigna danz.
A cels qem fan tort. Eia mi p(er) fort.
No conqueran rei. Lo prez dun corei.
[M]os parsoniers es tan gaillarz.
Qe uolla terra mos enfanz.
 
c. 96 v.  
Ez eu uoill lendar. tan sui gartz.
Pos diran qe mals es B(er)tranz.
Qar tot noillo port
Mas amaluatz port
Verrai fe qeus dei.
Qals (q)ab mi guerrei
Tan sui fis de uas totas artz.
A mi resta de guerra. uns panz
Pustellen son oill quim parz.
Si ben eu co(m)mensei enanz.
Ges nom desconort.
Qab guerram cofort.
En nuillautra lei.
Eu no uoill ni crei.
Qui qe fassa sos bos eissarz
Eu men sui totz te(m)ps mes engra(n)z.
Com pousca auer cairellz edarz.
Elms (et) ausbercs cauals ebranz.
Abissom conort. Eteig(n) adeport.
Assaut etornei. Donar (et) do(m)pnei.
[L]o juzamen crei. Mon seignor lo rei.
 
  • letto 241 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
[G]es de far sirue(n)tes nom tarz.
Anz lo faz be ses totz affanz.
Tan sui suptils dengei(n)g (et) darz.
Qades nai fait tan granz enanz.
Qe tan sai desort qe ueus me(n) estort.
Qe comte ni rei. Non forsaran rei.
Ges de far sirventes no·m tarz
anz lo faz be ses totz affanz
tan sui suptils d’engeing et d’arz
q’ades n’ai fait tan granz enanz
qe tan sai de sort
qe ve·us me·n estort
qe comte ni rei
no·m forsaran rei.
 
II  
[P]os lo reis el coms richarz.
Man p(er) donat lor mals talanz.
Jamais nazemars ni na(n)blarz.
Nom don treguas ni talaranz.
Qe ia dauta fort. No(m) renda maisort.
Qis uoillam plaidei. pos auer lo dei.
Pos lo reis e·l coms Richarz
m’an perdonat lor mals talanz
jamais N’Azemars ni N’Anblarz
no·m don treguas ni Talaranz
qe ja d’Autafort
no·m renda mais ort
qi·s voilla·m plaidei
pos aver lo dei.

 

III  
[E]u non gardi lusdi ni marz.
Ni semana ni mes ni anz.
Nim lais p(er) abril ni p(er) marz.
Qe no(n) cerqe con ueigna danz.
A cels qem fan tort. Eia mi p(er) fort.
No conqueran rei. Lo prez dun corei.
Eu non gardi lusdi ni marz
ni semana ni mes ni anz
ni·m lais per abril ni per marz
qe non cerqe con veigna danz
a cels qe·m fan tort
e·i a mi per fort
no conqueran rei
lo prez d’un corei.
 
IV  
[M]os parsoniers es tan gaillarz.
Qe uolla terra mos enfanz.
Ez eu uoill lendar. tan sui gartz.
Pos diran qe mals es B(er)tranz.
Qar tot noillo port
Mas amaluatz port
Verrai fe qeus dei.
Qals (q)ab mi guerrei
Mos parsoniers es tan gaillarz
qe vol la terra mos enfanz
ez eu voill le·n dar tan sui gartz?
pos diran qe mals es Bertranz!
qar tot noill·o port
mas a malvatz port
verra·i fe qe·us dei
qals c’ab mi guerrei.
V  
Tan sui fis de uas totas artz.
A mi resta de guerra. uns panz
Pustellen son oill quim parz.
Si ben eu co(m)mensei enanz.
Ges nom desconort.
Qab guerram cofort.
En nuillautra lei.
Eu no uoill ni crei.
Tan sui fis devas totas artz
a mi resta de guerra uns panz
pustell en son oill qui·m  parz
si ben eu commensei enanz
ges no·m desconort
q'ab guerra·m cofort
en nuill autra lei
eu non voill ni crei.
 
VI  
Qui qe fassa sos bos eissarz
Eu men sui totz te(m)ps mes engra(n)z.
Com pousca auer cairellz edarz.
Elms (et) ausbercs cauals ebranz.
Abissom conort. Eteig(n) adeport.
Assaut etornei. Donar (et) do(m)pnei.
Qui qe fassa sos bos eissarz
eu me·n sui totz temps mes engranz
com pousca aver cairellz e darz
elms et ausbercs cavals e branz
ab isso·m conort
e teign a deport
assaut e tornei
donar et dompnei.

 

VII  
[L]o juzamen crei. Mon seignor lo rei. Lo juzamen crei
mon seignor lo rei.
 
  • letto 239 volte

Canzoniere I

  • letto 361 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 131 volte

Edizione diplomatica

c. 183 v.  
Bertrans de Born
GEs de far sirue(n)tes nom tartz. Q(ue)nanz los fatz
ses tortz affanz. Tant es sotils mes geins ema
reitz. Que(m) sai gardar de totz enganz. Esai ta(n)t
desort. Que uec uos me stort. Queil comte nil rei.
Nom forfero(n) rei.
Pois lo reis elo coms richartz. Man p(er)donat lurs
mals talanz. Jamais naimars ni naychartz. No(m)
don treuas ni tailaranz. Ni ia dautafort. No(m) lassa
rai ort. Quis uolmen guerrei. Pois auerlo dei.
Mos parsoniers es ta(n)t gainatz. Quel nol mate(r)
ra asos enfanz. Et eudarai len tant soi gart. pos
diran que mals es bertra(n)z. Tant camaluatz port.
Nauran la lur sort. Eu lo li autrei. Quals cab mi
plaidei.
Pois fis es de uas totas partz. Amin sobra uns
panz. pustulla en loill qui me(n)zi partz. Pois eu
no com(m)cei enanz. p(er) patz nom conort. Cab guer
 
c. 184 r.  
ra ma cort. Queu no tem ni crei. Negum autra lei.
Quis uol fassa sos bels escartz. Queu men sui mes
totz temps engranz. Com puosca auer cairels edar
tz. Elmz eb aubercs cauals ebranz. Cab aisom con
ort. Em tenc adeport. Assaut etornei. Donar edom
nei.
Eu no(m) gardi luns di ni martz. Ni setmanas ni
mes ni ain. Nim lais p(er) abrils ni p(er) martz. Qeu
no(m) serque co(m)uenga danz. Acel qui man tort. Et
iab mi p(er) fort. No(m) conqueiran trei. Lo pretz dun
correi.
Nom cal dautafort. Mas far dreit ni tort. Quel
iugamen crei. De mon sei(n)gnor lo rei.
 
  • letto 253 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
GEs de far sirue(n)tes nom tartz. Q(ue)nanz los fatz
ses tortz affanz. Tant es sotils mes geins ema
rr<i>tz. Que(m) sai gardar de totz enganz. Esai ta(n)t
desort. Que uec uos me stort. Queil comte nil rei.
Nom forfero(n) rei.
Ges de far sirventes no·m tartz
qu'enanz los fatz ses tortz affanz,
tant es sotils mes geins e m'arrtz
que·m sai gardar de totz enganz,
e sai tant de sort
que vec vos m'estort,
que·il comte ni·l rei
no·m forferon rei.
II  
Pois lo reis elo coms richartz. Man p(er)donat lurs
mals talanz. Jamais naimars ni naychartz. No(m)
don treuas ni tailaranz. Ni ia dautafort. No(m) lassa
rai ort. Quis uolmen guerrei. Pois auerlo dei.
Pois lo reis e·lo coms Richartz,
man perdonat lurs mals talanz,

jamais N'Aimars ni N'Aychartz
no·m don trevas ni Tailaranz,
ni ja d'Autafort
no·m lassarai ort:
qui·s vol me·n guerrei,
pois aver·lo dei.
III  
Mos parsoniers es ta(n)t gainatz. Quel nol mate(r)
ra asos enfanz. Et eudarai len tant soi gart. Pos
diran que mals es bertra(n)z. Tant camaluatz port.
Nauran la lur sort. Eu lo li autrei. Quals cab mi
plaidei.
Mos parsoniers es tant gainatz
qu'el no·l materra a sos enfantz,
et eu darai le·n tant soi gart?
Pos diran: que mals es Bertranz!
Tant c'a malvatz port,

n'auran la lur sort
eu lo li autrei,
quals c'ab mi 
plaidei.
IV  
Pois fis es de uas totas partz. Amin sobra uns
panz. pustulla en loill qui me(n)zi partz. Pois eu
no com(m)cei enanz. p(er) patz nom conort. Cab guer
ra ma cort. Queu no tem ni crei. Negum autra lei.
Pois fis es devas totas partz
a mi·n sobra uns panz:
pustulla en l'oill qui me·nz·i partz!
Pois eu mo commcei enanz,
per patz no·m conort,
c'ab guer
ra m'acort;
qu'eu no tem ni crei
negun' autra lei.
V  
Quis uol fassa sos bels escartz. Queu men sui mes
totz temps engranz. Com puosca auer cairels edar
tz. Elmz eb aubercs cauals ebranz. Cab aisom con
ort. Em tenc adeport. Assaut etornei. Donar edom
nei.
Qui·s vol fassa sos bels escartz
qu'eu me·n sui mes totzt
emps en granz
cum puosca aver cairels e dartz,

elmz et aubercs, cavals e branz;
c'ab aiso·m conort
e·m tenc a deport
assaut e tornei
donar e domnei.
VI  
Eu no(m) gardi luns di ni martz. Ni setmanas ni
mes ni anz. Nim lais p(er) abrils ni p(er) martz. Qeu
no(n) serque co(m)uenga danz. Acel qui man tort. Et
iab mi p(er) fort. No(n) conqueiran trei. Lo pretz dun
correi.
Eu no·m gardi lunsdi ni martz,
ni setmanas, ni mes, ni
anz
ni·m lais per abrils ni per martz,
q'eu non serque com venga danz
a cel qui m'an tort;
et i ab mi per fort
non conqueiran trei
lo pretz d'un correi.
VII  
Nom cal dautafort. Mas far dreit ni tort. Quel
iugamen crei. De mon sei(n)gnor lo rei.
No·m cal d'Autafort
mas far dreit ni tort,
qu'el jutgamen crei
de mon seignor lo rei.
  • letto 248 volte

Canzoniere K

  • letto 442 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 144 volte

Edizione diplomatica

c. 169 r.  
Bertrans de born
GEs de far siruentes nom tartz. Qe ua(n)z
los fatz ses tortz affanz. Tant es sotils
mos geins emartz quem sai gardar d(e) toz
enganz. Esai tant de sort. Que uec uos me
stort. Queil comte nil rei. Nom forfero(n) rei.
 
Puois lo reis elo coms richartz. Man perdo-
nat lurs mals talanz. Jamais naimars ni-
naychartz. Nom don treuas ni talairanz. Ni ia
dauta fort. No(m) lassarai ort. Quis uolmen
guerrei. Puois auer lo dei.
 
Mos parsoniers es tant gainatz. Quel uol
materra asos enfanz. Et eudarai len tant
soi gart. Puois diran que mals es bertra(n)z.
Tant camaluatz portz. Nauran lalur sort. Eu
 
c. 169 v.  
lo li autrei. Quals cab mi plaidei.
 
Puois fis es de uas totas partz. Amin sobra
uns panz. Pustulla en luoill qui me(n)zi partz.
Puois ieu mo comencei enanz. P(er) patz nom
conort. Cab guerra ma cort. Quieu no tem
ni crei. Negun autra lei.
 
Quis uol fassa sos bels escartz. Q(e)u men soi
mes totz temps engranz. Com puosca auer
cairels edartz. Elms et aubers cauals ebr-
anz. Cab aisom conort. Em tenc adeport. As-
saut etornei. Donar edomnei.
 
Eu no(m) gardi luns di ni martz. Ni setmanas
ni mes ni anz. Nim lais per abrils niper
martz. Queu no(m) serque co(n)uenga danz. A
cel qui man tort. Et iab mi per fort. Non
conqueran trei. Lo pretz dun correi.
 
Nom cal dautafort. Mais far dreit ni tort.
Quel iutgame(n) crei. De mon seignor lo rei.

 

  • letto 214 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

I  
GEs de far siruentes nom tartz. Qe ua(n)z
los fatz ses tortz affanz. Tant es sotils
mos geins emartz quem sai gardar d(e) toz
enganz. Esai tant de sort. Que uec uos me
stort. Queil comte nil rei. Nom forfero(n) rei.
Ges de far sirventes no∙m tartz,                                                   
que vanz los fatz ses tortz affanz,                                              
tant es sotils mos geins e m’artz                                             
que∙m sai gardar de toz enganz.                                                  
e sai tant de sort,                                                                        
que vec vos m’estort,                                                                   
que∙il comte ni∙l rei                                                                     
no∙m forferon rei.                                                        
II  
Puois lo reis elo coms richartz. Man perdo-
nat lurs mals talanz. Jamais naimars ni-
naychartz. Nom don treuas ni talairanz. Ni ia
dauta fort. No(m) lassarai ort. Quis uolmen
guerrei. Puois auer lo dei.
Puois lo reis e lo coms Richartz                                                 
m’an perdonat lurs mals talanz,                                              
jamais N’Aimars ni N’Aychartz                                                   
no∙m don trevas ni Talairanz,                                                          
ni ja d’Autafort.                                                                             
No∙m lassarai ort,                                                                        
qui∙s vol me∙n guerrei                                                                 
puois aver lo dei.      
III  
Mos parsoniers es tant gainatz. Quel uol
materra asos enfanz. Et eudarai len tant
soi gart. Puois diran que mals es bertra(n)z.
Tant camaluatz portz. Nauran lalur sort. Eu
lo li autrei. Quals cab mi plaidei.
Mos parsoniers es tant gainatz                                                   
que∙l vol ma terra a sos enfanz.                                                       
Et eu darai le∙n tant soi gart?                                                        
Puois diran: que mals es Bertranz!
Tant c'a malvatz portz                                                             
n’auran la lur sort,                                                                           
eu lo li autrei                                                                               
quals c’ab mi plaidei.
IV  
Puois fis es de uas totas partz. Amin sobra
uns panz. Pustulla en luoill qui me(n)zi partz. Puois ieu mo comencei enanz. P(er) patz nom conort. Cab guerra ma cort. Quieu no tem ni crei. Negun autra lei.
Puois fis es devas totas partz                                                   
a mi∙n sobra uns panz.                                                             
Pustulla en l'uoill qui me∙nz∙i partz
puois ieu mo comencei enanz.                                                     
Per patz no∙m conort,                                                                   
c’ab guerra m’acort,                                                                   
qu'ieu no tem ni crei                                                                 
negun'autra lei.
V  
Quis uol fassa sos bels escartz. Q(e)u men soi mes totz temps engranz. Com puosca auer cairels edartz. Elms et aubers cauals ebranz. Cab aisom conort. Em tenc adeport. Assaut etornei. Donar edomnei. Qui∙s vol fassa sos bels escartz,                                                     
q'eu me∙n soi mes totz temps en granz                                         
com puosca aver cairels e dartz                                                 
elms et aubers, cavals e branz.                                                   
C’ab aiso∙m conort                                                                       e∙m e∙m tenc a deport                                                                     
assaut e tornei,                                                                           
donar e domnei.
VI  
Eu no(m) gardi luns di ni martz. Ni setmanas ni mes ni anz. Nim lais per abrils niper martz. Queu no(n) serque co(n)uenga danz. A cel qui man tort. Et iab mi per fort. Non conqueran trei. Lo pretz dun correi. Eu no∙m gardi lunsdi ni martz,                                                       
ni setmanas ni mes ni anz,                                                           
ni∙m lais per abrils ni per martz,                                                   
qu'eu non serque con venga danz.                                                   
A cel qui m’an tort                                                                           
et i ab mi per fort,                                                                           
non conqueran trei                                                                         
lo pretz d’un correi.
VII  
Nom cal dautafort. Mais far dreit ni tort.
Quel iutgame(n) crei. De mon seignor lo rei.
No∙m cal d’Autafort                                                                     
mais far dreit ni tort,
qu'el jutgamen crei,                                                                           
de mon seignor lo rei
  • letto 236 volte

Canzoniere y (frammento)

  • letto 197 volte

Ges no mi desconort

  • letto 872 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 841 volte

Canzoniere A

  • letto 339 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]
C.189 r.

C.189 v.

 

  • letto 202 volte

Edizione diplomatica

  189 r

GEs nom desco -
nort sieu ai p(er) -
dut. Que non
chan emdeport.
E nom aiut.
Cum cobres
autafort. Q(ue)u
ai p(er)dut. del seignor demonfort. car la
uolgut. Epuois tot merceian. Li sui ue(n)
gutz denan. El coms enp(er)donan. Mare
ceubut baisan. Eu noi dei auer dan.
Que qem fezes antan. Ni lausengier
non blan.
 

  189 v
 
  • letto 257 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
GEs nom desco -
nort sieu ai p(er) -
dut. Que non
chan emdeport.
E nom aiut.
Cum cobres
autafort. Q(ue)u
ai p(er)dut. del seignor demonfort. car la
uolgut. Epuois tot merceian. Li sui ue(n)
gutz denan. El coms enp(er)donan. Mare
ceubut baisan. Eu noi dei auer dan.
Que qem fezes antan. Ni lausengier
non blan.
 
  II
   
  III
   
  IV
   
  V
   
  VI
   
  • letto 274 volte

Canzoniere D

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia pernazza.

  • letto 330 volte

Edizione fotografica

Al manoscritto [70]

 

  • letto 332 volte

Edizione Diplomatica

C. 121 r  
Jdem Bertrans .
GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e)
non chant em deport. Enomaiut. Co(n)
cobres auta fort. Q(e)u  ai rendut. Al
seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er)
cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo
nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er)
dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n)
blan .
Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre
uescomtat delemozin. Elidui penchenat.
Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin.
Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei
ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da
uigno. Et anc uns nom tenc pro.
Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout
liserai ualens; en sos affars. Efis comus
argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z;
Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab
lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el
sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per
do. Esel tol qe puois do;
Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz
mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n)
ster antic. Me iureron main ric. Sobrun
mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe.
non fezes plaig per me. Qanc noil estet
ges be. Esa cordet ab se. So ues plui per ma fe.
Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi-
comant agardar. Eqelamdon. Cades mi-
son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc
estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms
ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir
et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa

 

rat sui uenguz de naimar.
Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. puois
nom uolges colgar. Donases mun bai
sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau
rar. Se dieus esainz m<o>an par.
   
  • letto 299 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

I  
GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e)
non chant em deport. Enomaiut. Co(n)
cobres auta fort. Q(e)u  ai rendut. Al
seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er)
cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo
nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er)
dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n)
blan
Ges eu no·m desconort,
s’ieu ai perdut,
que non chant e·m deport,
e no m’aiut,
con cobres Autafort,
que ai rendut
al seignor de Niort
car l’a volgut.
E puois mercian
li sui venguz denan,
e·l coms em perdonan
m’a retengut baisan.
Ges non dei aver dan
que qe·m dises antan
ni lausengier non blan.

 
II  
Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre
uescomtat delemozin. Elidui penchenat.
Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin.
Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei
ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da
uigno. Et anc uns nom tenc pro
Vas mi son perjurat,
trei palazin
e∙l catre vescomtat
de Lemozin
e li dui penchenat
Peragorin
e li trei comte fat
Englomezin.
E·N Sestols ab Gasto
e tuit l’autre baro
me feiron pleviso
e lo coms de Digo,
e·N Raimonz d’Avigno,
et anc uns no∙m tenc pro.
III  
Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout
liserai ualens; en sos affars. Efis comus
argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z;
Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab
lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el
sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per
do. Esel tol qe puois do;

 
Si·l coms m’es avinenz
e non avars
mout li serai valens
en sos affars
e fis comus argenz
humils e cars.
E∙l coms fassa lo senz
qe fai la mars:
qan ren i chai de bo
vol qe ab lui s’esto,
e so qe no ill te pro
gieta fors el sablo.
Aissi taing de baro,
qe teingna so perdo,
e s’el tol qe puois do.

 
IV  
Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz
mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n)
ster antic. Me iureron main ric. Sobrun
mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe.
non fezes plaig per me. Qanc noil estet
ges be. Esa cordet ab se. So vos plui per ma fe
Ses pro tener amic
tenc per engal
com faz mon enemic
qe no∙m fai mal.
Q’en un monster antic
me Jureron main ric
sobr’un mesal.
de Saint Marsal,
tals me plevi sa fe,
non fezes plaig per me.
Q’anc no il estet ges be
e s’acordet ab se.
So vos plui per ma fe.
V .

 

Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi-
comant agardar. Eqelamdon. Cades mi
son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc
estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms
ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir
et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa  
rat sui uenguz de naimar.

 
Lo comte voill pregar
que ma maison
mi comant agardar
e qe la∙m don
c’ ades mi son avar
tuit sist baron.
C’ab els no puosc estar
ses contenso.
Ara mi pot cobrar,
lo coms ses malestar,
et eu vas lui tornar,
e servir et honrar
e non o volgi far.
Troc’al desamparat
sui venguz de N’Aimar.
VI  
Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. Puois
nom uolges colgar. Donases mun bai  
sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau
rar. Se dieus esainz m<o>an par

 
Domna ab cor avar
qe prometr’e de dar,
puois no∙m volges colgar,
donases m’un baisar.
Aissi∙m podes ric far
e mon dar restaurar
se Dieus e sainz m’anpar.

 
  • letto 233 volte

Canzoniere Dc

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.

  • letto 272 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [70]


 

  • letto 218 volte

Edizione diplomatica

C. 256 v  

Betranz deborn
Ges nome desconort sieu hai p(er)dut

C. 257 r  
Ses pro tener amic. teing peregal. Coz
faz mon enemic. Qui nom fai mal. Quen
iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n)
ster antic desant ma(r)sal. Tals me pleui safe. No fe
ces planch ses me. Qanc  pois nomen tenc re. Eno
lesteg ges be. Qar semes  am(er)ce. Esa cordet abse
Souos pliu p(er) mafe.
  • letto 257 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

   
SEs pro tener. amic. teing peregal. Coz
faz mon enemic. Qui nom fai mal. Qen
iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n)
ster antic desant ma(n)sal. Tals me pleui safe. No fe
ces planch ses me. Qanc  pois nomen tenc re. Eno
lesteg ges be. Qar semes  am(er)ce. Esa cordet abse
Souos pliu p(er) mafe
Ses pro tener amic
teing per engal
coz faz mon enemic
qui no·m fai mal.
Qe n’jueron mant ric
sobr’un mesal
en un monster antic
de Sant Mansal.
Tals me pleui sa fe
no fe ces planch ses me
q’anc pois no m’en tenc re
e no·l esteg ges be.
Qar se mes a merce
e s’acorder ab se
so vos pliu per ma fe.
  • letto 188 volte

Canzoniere F

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.

  • letto 309 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [86]


 

  • letto 233 volte

Edizione diplomatica

C. 63 v  

GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut
qeu no(n) cha(n)ten deport. Eno mauit.
Com cobres auta fort. Qeu bai re(n)dut.
Al seignor de niort. Qar la uulgut.
E pos en m(er)ceian. Li sui uengutz de nan.
El coms en p(er)donan. Ma rete(n)gut baisan.
Ges non dei auerdan. Qe qem dissesa(n)tan.
Ni lausengier no blan.
[u] As me son p(er)iurat. trei palazi. Etuit
li uescomtat. De lemozi. Eli dui penche-
nat. Peire goizi. Eli trei (con)trafat. De(n)gol
mesi. Ecentoill egaston. Etuit llautre
baron. Mi feron pleuison. Elcomte de
uion. Et un comte breton. Eramonda
uignon. Et anc us nom tene pro.

 
 

Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars.
Molt li seri ualenz. En sos affars.
Efis com us argenz.Humils eclars.
El coms fassa los senz.Qi fa(i)  lamars.
Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto.
Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo.
Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do.
Esi tol qe pois do.
Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal.
Com faz mon enemic.qe nom fai mal.
Qen un mostier antic. De sant marsal.
Me iureron mant ric. Sobrun mesal.
Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me.
Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be.
Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se.
So uos p(er) lui p(er) ma fe.
O conte uoill pregar. Qe ma maiso-
Me coman agardar. o qelam do.
Qades mi son auar. Tuit cist baro.
Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso.
Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar.
Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar.
E non o uolgui far. Tro qal desamparar.
Sui uengutz de naimar.
[d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s)
nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai
sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus
efes ma(n)par.

.

 

  • letto 288 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

I  
GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut
qeu no(n) cha(n)ten deport. Eno mauit.
Com cobres auta fort. Qeu bai re(n)dut.
Al seignor de niort. Qar la uulgut.
E pos en m(er)ceian. Li sui uengutz de nan.
El coms en p(er)donan. Ma rete(n)gut baisan.
Ges non dei auerdan. Qe qem dissesa(n)tan.
Ni lausengier no blan
Ges eu no·m desconort
si eu b’ai perdut
q’eu non chant en deport
e no  m’auit
com cobres Autafort
q’eu b’ai rendut
al seignor de Niort
qar l’a vulgut.
E pos en merceian
li sui vengutz denan
e•l coms en perdonan.
m’a retengut baisan.
Ges non dei aver dan
 qe qe•m disses antan  
ni lausengier no blan.

 
II  
[u] As me son p(er)iurat. trei palazi. Etuit
li uescomtat. De lemozi. Eli dui penche-
nat. Peire goizi. Eli trei (con)trafat. De(n)gol
mesi. Ecentoill egaston. Etuit llautre
baron. Mi feron pleuison. Elcomte de
uion. Et un comte breton. Eramonda
uignon. Et anc us nom tene pro
Vas me son perjurat
trei palazi
e tuit 
li vescomtat
de Lemozi
e li dui penche
nat.
Peiregoizi
e li trei contra fat.
d' Engol
mesi.
E cento ill e Gaston,
e tuit l l' autre baron
mi feron plevison,
e·l comte d'Evion
et un comte Breton
e Ramon d' Av
ignon
et anc us nom tene pro.
III  
Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars.
Molt li seri ualenz. En sos affars.
Efis com us argenz.Humils eclars.
El coms fassa los senz.Qi fa(i)  lamars.
Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto.
Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo.
Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do.
Esi tol qe pois do

 
Si∙l coms m’es avinez
e non escars
molt li seri valenz
en sos affars
e fis com us argenz
humils e clars.
E∙l coms fassa los senz
qi fai la mars:
qan res i chai de bo
vol q’ab lui s’esto
e cho qe no il te pro
gegta fors’e el sablo.
Aissi taing de baro
qe teigna son perdo
e si tol qe pois do.

 
IV  
Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal.
Com faz mon enemic.qe nom fai mal.
Qen un mostier antic. De sant marsal.
Me iureron mant ric. Sobrun mesal.
Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me.
Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be.
Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se.
So uos p(er) lui p(er) ma fe.
Ses pro tener amic
teing per engal
com faz mon enemic
qe no∙m fai mal.
Q’en un mostier antic
de Sant Marsal
me jureron mant ric
sobr’un mesal
tals me plevi sa fe
no fezes plait ses me.
Q’anc pois no m’en tenc re
e no·il estec ges be
qar ses mes a merce
e s’acordet ab se.
So vos per lui per ma fe.

 
V  
[l] O conte uoill pregar. Qe ma maiso-
Me coman agardar. o qelam do.
Qades mi son auar. Tuit cist baro.
Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso.
Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar.
Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar.
E non o uolgui far. Tro qal desamparar.
Sui uengutz de naimar.

 
[L]o conte voill pregar
que ma maison
me coman a gardar
o qe la∙m do
q’ades mi son avar
tuit cist baro
q’ab els non puesc estar
ses contenso.
Ara me pot cobrar
lo coms ses malestar
et eu vas lui tornar
e servir et honrar
e non o volgui far
tro q’al desamparar
sui vengutz de N’Aimar.
VI  
[d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s)
nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai
sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus
efes ma(n)par
Dompna ab cor avar
de prometr'e de dar
pos no·m volez colgar
donassez m'un baisar.
Aisi·m podez ric far
e mon dan restaurar
si Deus 
e fes m'anpar.
  • letto 268 volte

Canzoniere G

  • letto 364 volte

Edizione Diplomatica

c.108r  

GEs nomi desconort. seu
.
.
.
.

ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port.

co(m) cobres auta fort. qeu ai ren

dut. al segnor d(e)gisot. car la uol

gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen-

guz d(e)nan.marete(n)gut baisan.

noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam

tan. nilause(n)ger noi blan.
 

c.108v  

Ses coms nes auinen.
Enomes car.
Molt lis(er)ai ualenz ensos afars.
Efis com un argenz.
humils eclars.
El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s.
Qeqan ichai d(e)bon.
Vol q(e) alui seston
Echo qenoil ten p(ro)n.
Ceta fors elsablon.
Aissi tang d(e)baron.
Qete(n)ga son p(er)don.
Esitol qepuois don.
Vers mi son p(er)iurat.
Trei palazi.
Etuit liuesco(n)tat.
Delimozi.
Eli dui pezinat.
P(er) engoli.
Elitrei co(n)trafait.
Degolinezi.
Ence(n)tol en gaston.
Etuit lautre baron.
Mifeiron pleuiçon.
Eloco(n)te deion.
Ez un (con)te breton.
Eranno(n) dauignon.
Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n.
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal.
Co(m) faiz mon enemic.
Qi no fai mal.
Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal.
En un moster d(e)san marzal.
Tal me pleui safe.
No fezes plait ses me.
Canc pois nom(en)te(n)c re.
Eno lestes ges be.

 

Cars emes am(er)ce.
Esocordet abse.
Cho nos pliu p(er)mafe.
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.                                 
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
 

  • letto 359 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

GEs nomi desconort. seu

.ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port.

co(m) cobres auta fort. qeu ai ren

dut. al segnor d(e)gisot. car la uol

gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen-

guz d(e)nan.marete(n)gut baisan.

noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam

tan. nilause(n)ger noi blan.

Ges no mi desconort,
seu ai perdut,
mon chan e mon deport
com cobres Autafort
q’eu ai rendut
al segnor de Gisot,
car la volgut.
E pois en merceian
lin sui venguz denan
ma retengut baisan;
no de mais auer dans,
que que ni amtan,
ni lausenger noi blan.
  II
Ses coms nes auinen.
Enomes car.
Molt lis(er)ai ualenz ensos afars.
Efis com un argenz.
humils eclars.
El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s.
Qeqan ichai d(e)bon.
Vol q(e) alui seston
Echo qenoil ten p(ro)n.
Ceta fors elsablon.
Aissi tang d(e)baron.
Qete(n)ga son p(er)don.
Esitol qepuois don.
Ses coms nes avinen
E no mes car,
Molt li serai valens
En sos afars
E fis com un argenz,
Humilis e clars
Eˑl cons faicha lo sen
Qe fai la mars:
Qe qan i chai de bon,
vol qe a lui s’eston,
e cho qe noˑil ten pron
Ceta forse l sablon
Aissi teng de baron
Que tenga son perdon
E sˑil tol qe puois don.
  III
Vers mi son p(er)iurat.
Trei palazi.
Etuit liuesco(n)tat.
Delimozi.
Eli dui pezinat.
P(er) engoli.
Elitrei co(n)trafait.
Degolinezi.
Ence(n)tol en gaston.
Etuit lautre baron.
Mifeiron pleuiçon.
Eloco(n)te deion.
Ez un (con)te breton.
Eranno(n) dauignon.
Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n.
Vers mi son perjurat
Trei palazi
E tuit li vescontat
De Limozi
E li dui pezinat
Perengoli
E li trei contra fait
D’Egolinezi.
EˑN Centol en Gaston
E tuit l’autre baron.
Mi feiron plevicon
E lo conte Deion
Ez un conte breton.
E Rannon d’Avignon
Ez anc uns noˑm tenc pron.
  IV
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal.
Co(m) faiz mon enemic.
Qi no fai mal.
Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal.
En un moster d(e)san marzal.
Tal me pleui safe.
No fezes plait ses me.
Canc pois nom(en)te(n)c re.
Eno lestes ges be.Cars emes am(er)ce.
Esocordet abse.
Cho nos pliu p(er)mafe.
Senza pro tenir amic
Tenc per igal
Com faiz mon enemic
Qi no fai mal
Q’en iuron maint ric
Sobr’on mesal
En un monster
De san Marzal
Tal me plevi sa fe
No fezes plait ses me
C’anc pois no m’en tenc re;
E no l’estes ges be
Car se mes a merce
E s’ocordet ab se
Cho nos pliu per ma fe.
  V
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses
(con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses
(con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
  • letto 286 volte

Canzoniere I

  • letto 347 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [87]
177v
178 r

  • letto 235 volte

Edizione diplomatica

 

177v  
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n)
chant em deport. Eno maiut. Concob res au-
tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r)
la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El
coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei
auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n)
blan.
Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- 
tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli
trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto.
Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms
de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c
pro.
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser-
ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu-
mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars.
Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue)
nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue)
tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do.
Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon
enemic. Qui no (n) fan mal. Quenun mostier antic.
De san marsal. Qui me iureron man ric. Sobru(n)
misal. Tals me pleuissa fe. No(n) fezetz plag les me.
Quanc noill estet ges be. Car se mes amerce. Esa 
cordet ab se. Souos pliu p(er) ma fe.
Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co-
mant  agardar. Oque lam don. Cades mi son au-
ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n) 
tenson. Ara mi pot cobrar. lo coms ses mal estar. 
Et ieu uas lui tornar. Eseruir et onrar. Enono
178r  
uolgui far. Tro cal desamparat. Sui uengutz de nai-
mar. 
Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m)
uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes
ric far. Emon dan restaurar. Se dieus esainz man 
par.
  • letto 313 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

I  
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n)

chant em deport. Eno maiut. Concob res au-

tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r)

la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El

coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei

auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n)

blan.
Ges eu no•m desconort
s’ieu ai perdut,
qu’eu non chant e•m deport
e no m’aiut
concob res Autafort
qu’eu ai rendut
al seingnor de Niort
car l’a volgut,
e pois merceian 
li soi vengutz denan,
e•l coms en perdonan,
m’a retengut baisan,
ges no•i dei aver dan,
qui que•m dises antan,
ni lausengier non blan.

 

II  
Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- 

tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli

trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto.

Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms

de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c

pro.
Vas mi son perjurat
trei palazi
e•l catre vescomtat
De Lemozin
e li dui penchenat
Pereigom
e li trei comte fat
Englomezi.
E•n se prols ab Gasto
e tuit l’autre baro
me feron pevizon
e lo coms de Digo
e Raimons d’Avignon
et anc uns n•om tenc pro.
 
III  
 

Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser-

ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu-

mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars.

Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue)

nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue)

tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do.

 

Si⋅l coms m’es avinens,

e non avars,

mout li serai valens,

en sos affars,

e fis com us argens,

humils ec ars,

e⋅l coms fassa lo sens,

que fai l’amars.

Quan ren i chai de bon,

vol que ab lui s’esto,

e so que no⋅l te pro,

gieta fors el sablo.

Aisi taing de baro,

que teingna so perdo,

e s’el tol que pois do.

 

IV  

 

 

Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon

enemic. Qui no (n) fan mal. Quenun mostier antic.

De san marsal. Qui me iureron man ric. Sobru(n)

misal. Tals me pleuissa fe. No(n) fezetz plag les me.

Quanc noill estet ges be. Car se mes amerce. Esa 

cordet ab se. Souos pliu p(er) ma fe.

 

 

Ges pro tener amic
tenc per egal
com fas mon emic
qui non fai mal. 
Que un mistier antic
de San Marsal
qui me Jureron man ric
sobrun misal
tals me plevissa fe
non fezes plag ses me
qu'anc no⋅ill estet ges be
car se mes a merce
e s'acorbet ab fe
so vos pliu per ma fe.
V  
Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co-
mant agardar. Oque lam don. Cades mi son au-
ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n)
tenson. Ara mi pot cobrar.lo coms ses mal estar.
Et ieu uas lui tornar. Eseruir et ornar. Enono
 
uolgui far.Tro cal desampart. Siu unengutz de nai-
mar.
Lo comte voill pregar
que ma maison
mi comant a gardar
o que la•m don,
c’ades mi son avar
tut sist baron,
c’ab els non puosc estar
sos contenson
ara mi pot cobrar
lo coms ses malestar,
et ieu vas lui tornar
e servir et ornar,
e no no volgui far
troc'al desamparat
soi unengutz de N'Aimar.
VI  
 

Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m)

uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes

ric far. Emon dan restaurar. Se dieus esainz man 


par.

 

 

Domna ab cor avar,

de prometr’e de dar,

pois no⋅m volez colgar,

domnases m'un baisar. 
aissi⋅m podes ric far
E mon dan restaurar
se Dieus e saings m'anpar.

  • letto 218 volte

Canzoniere K

  • letto 359 volte

Rproduzione fotografica

Al manoscritto  [24]
163r

  • letto 224 volte

Edizione diplomatica

163r  

Bertrams de born. 
GEs eu nom desconort. Sieu ai perdut. Queu
no(n) chant em deport. Eno maiut. Con cob-
res autafort. Queu ai rendut al seignor
de niort. Car la uolgut. Epuois emerceian li soi
uengutz denan. El coms enperdonan. Ma rete(n)-
gut baisan. Ges noi dei auer dan. Qui quem dis-
ses autan. Ni lausengier no(n) blan.
Vas mison periurat. Trei palazi. Elcatre ues-
comtat. Delemozin. Elidui penchenat. Peira-
gorin. Eli trei comte fat. Englomezin. En Se-
stols abgasto. Etut lautre baro. Me feron ple-
uizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno(n).
Et anc uns nom tenc pro.
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout lise-

rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s.

humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la-
mars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui
sesto. Eso que nol te pro. Gieta fors el sablo.
Aisi tai(n)g de baro. Que teigna so perdo. Esel tol
que pois do.
Ges p(ro) tener amic. Tenc per egal. Com fas
mon enemic. Qui  no(n) fai mal. Qenun mosti-
er antic. De san marsal. Qui me iureron
man ric. sobrun missal. Tals me pleuissa fe.
No(n) fezez plag les me. Quanc noill estet ges be.
Car se mes amerce. Esa cordet ab se. Soues pliu
per mafe.
Lo comte uoil pregar. Que ma maison. Mi
comant agardar. O que lam don. Cades mi
son auar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc e-
star. Ses contenson. Ara mi pot cobrar. lo co-
ms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Et ser-
uir et onrar. Enono uolgui far.Tro cal des-
amparat. Soi uengutz de naimar.
Domna ab cor auar. De prometre de dar. Pu-
ois nom uolez colgar. Dona ses mun baisar.
Aissim podes ric far. emon dan restaurar. Sedi-
eus esaings man par.

  • letto 304 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I

 
GEs eu nom desconort. Sieu ai perdut. Queu
no(n) chant em deport. Eno maiut. Con cob-
res autafort. Queu ai rendut al seignor 
de niort. Car la uolgut. Epuois emerceian li soi
uengutz denan. El coms enperdonan. Ma rete(n)-
gut baisan. Ges noi dei auer dan. Qui quem dis-
ses autan. Noi lausengier no(n) blan.
Ges eu no•m desconort
s’ieu ai perdut,
qu’eu non chant e•m deport
e no m’aiut
con cobres Autafort
qu’eu ai rendut
al seignor de Niort
car l’a volgut,
e puois e merceian
li soi vengutz denan,
e•l coms en perdonan
m’a retengut baisan,
ges no•i dei aver dan,
qui que•m disses autr’an,
ni lausengier non blan.
II  

Vas mison periurat. Trei palazi. Elcatre ues-
comtat. Delemozin. Elidui penchenat. Peira-
gorin. Eli trei comte fat. Englomezin. En Se-
stols abgasto. Etut lautre baro. Me feron ple-
uizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno(n).
Et anc uns nom tenc pro.

Vas mi son perjurat
trei palazi
e•l catre vescomtat
De Lemozin
e li dui penchenat
Peiragozin
e li trei comte fat
Englomezin
E•N Seprols ab Gasto
e tut l’autre baro
me feron pevizon
e lo coms de Digo
e Raimons d’Avignon
et anc uns n•om tenc pro.
III  
 

Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout lise-        

rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s.

humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la-

mars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui

sesto. Eso que nol te pro. Gieta fors el sablo.

Aisi tai(n)g de baro. Que teigna so perdo. Esel tol

que pois do.

Si·l coms m’es avinens,

e non avars,

mout li serai valens, 

en sos affars,

e fis com us argens 

humils et cars,

e·l coms fassa lo sens, 

que fai la mars. 

Quan ren i chai de bon, 

vol que ab lui s’esto, 

e so que no·l te pro, 

gieta fors el sablo. 

Aisi taing de baro, 

que teigna so perdo,

e s'el tol que pois do.

IV  

Ges p(ro) tener amic. Tenc per egal. Com fas

mon enemic. Qui  no(n) fai mal. Qenun mosti-

er antic. De san marsal. Qui me iureron

man ric. sobrun missal. Tals me pleuissa fe.

No(n) fezez plag les me. Quanc noill estet ges be.

Car se mes amerce. Esa cordet ab se. Soues pliu

per mafe.

 

Ges pro tener amic
tenc per egal
com fas 
mon enemic
qui non fai mal.
Qenun mosti
er antic
de San Marsal
qui me jureron
 man ric
sobrun missal.
Tals me ple vissa fe


non fezez plag les me
q'uanc no·ill estet ges be


car se mes a merce
e s'acordet ab se
so ves pliu 
per ma fe.
V  
Lo comte uoil pregar. Que ma maison. Mi

comant agardar. O que lam don. Cades mi

son auar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc e-
star. Ses contenson. Ara mi pot cobrar. lo co-


ms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Et ser-

uir et ornar. Enono uolgui far.Tro cal des-

amparat. Soi uengutz de naimar.
Lo comte voil pregar
que ma maison
mi comant a gardar
o que la•m don,
c’ades mi son avar
tut sist baron,
c’ab els non puosc estar
ses contenson.
Ara mi pot cobrar
lo coms ses malestar.
Et ieu vas lui tornar
et servir et ornar,
e no no volgui far
troc'al desamparat
soi vengutz de N'Aimar.
VI  
 

Domna ab cor auar. De prometre de dar. Pu-

ois nom uolez colgar. Dona ses mun baisar.

 

Domna ab cor avar,

de prometr’e de dar, 

puois no·m volez colgar, 

donases m’un baisar.

  • letto 329 volte

Canzoniere M

  • letto 411 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [88]
c.230r

c.230v

  • letto 294 volte

Edizione diplomatica

c.230r  
S(ire). b(er)tran delbort.
GEs non mi desconort.
sieu ai perdut. qe no(n)
chant e deport. e non
maiut. con cobres autefort. cui
ai rendut. alseinhor de niort.
qar lauolgut. e qar enmerce
ian. lensui uengutz denan. el
coms enperdonan. ma reten
gut baizan. ieu noi cuit auer
dan. q(e) qen dieisses antan. ni
lausengier nonblan.
 

Sjl coms mes auinenz. e no me(s)
cars. mut liserai ualentz. en
sos afars. e fis confins argens.
amics eclars. el coms segalos
senz. qe sec limars. qe so q(e)lles
de pro. uol ben qab lieis se sto.
e so qi noilles bo. geta foralsa
blo. qaissistainh debaro. q(e) fas
sa son perdo. e si toll q(e) pueis do.
 
 
 

VAs mi son periurat. dui palazi.
e tut liuescontat. de lemozi. e
litrei peire fat. peiragorçi. e li
 

dui penchenat. engolmezi. en
sentolls den gasto. e tut llau
tre gasco. en raymons dauinho.
el seinhers de diio. ab lo comte
breto. miferon fermazo. ez a(n)c
uns nom tenc pro.
 
 
SEs pro tener amic. tenc per
aital. con fas mon enemic. qe
nom fa mal. mi iureron mant
ric. sus un missal . en un moster
antic . de san maissal. tals mi
pleuic safe . non feses plag ses
<fe>me . qanc uns nomen tenc
re . nili souenc de me . nill me(n)
bret masde se . qant simes en
merce . e non estet ges be.
 

Al comte uueilh pregar. de ma
maiço. qelamiman gardar. e
qe lam do. qades mison auar.
aqist baro. qablur no(n) puesc
durar. ses contenso. hueimais
mi po cobrar. le coms ses mal
estar. e ieu ablui tornar. e ser
uir e onrar. e non ocuidei far.
tro al dezamparar. sui uengutz
de naimar.
 

c.230v  
MA bella esmendas gar. hueimai(s)
de  sordeiar. qe ia permeilhurar.
non la cal trebailhar. qel mon
non sai sapar. de ioi ni de parllar.
ni debell donneiar.
 

DOnna ab cor auar. de prome
tre de dar. donassesmun baissar.
e so uoliasfar. poiriasmi refar.
e ma perdaesmendar. si dombres
dieus mi gar.
 

  • letto 384 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
S(ire). b(er)tran delbort.

GEs non mi desconort.

sieu ai perdut. qe no(n)

chant e deport. e non

maiut. con cobres autefort. cui

ai rendut. alseinhor de niort.

qar lauolgut. e qar enmerce

ian. lensui uengutz denan. el

coms enperdonan. ma reten

gut baizan. ieu noi cuit auer

dan. q(e) qen dieisses antan. ni

lausengier nonblan.
Sire Bertran del Bort

Ges non mi desconort
si eu ai perdut,
que non chant e deport
e non m’aiut
con cobres Autefort,
cui ai rendut
al seinhor de Niort,
qar l'a volgut.
E qar en merceian
le-n sui vengutz denan,
e-l coms en perdonan
m'a retengut baizan,
ieu noi cuit aver dan,
que qe-n dieisses antan,
ni lausengier non blan.

  II
Sjl coms mes auinenz. e no me(s)
cars. mut liserai ualentz. en
sos afars. e fis confins argens.
amics eclars. el coms segalos
senz. qe sec limars. qe so q(e)lles
de pro. uol ben qab lieis se sto.
e so qi noilles bo. geta foralsa
blo. qaissistainh debaro. q(e) fas
sa son perdo. e si toll q(e) pueis do.
Siˑl coms m’es avinens
E no mes cars
Mut li serai valentz
En sos afars
E fis confins argens
Amics e clars
Eˑl coms sega los senz
Qe sec li mars
Qe so qelles de pro.
Vol ben q’ab lieis s’esto
E so qi noˑill es bo
Geta for al sablo.
Q’aissis tainh de baro
Qe fas sa son perdo
E si toll qe pueis do.
  III
Siˑl coms m’es avinens
E no mes cars
Mut li serai valentz
En sos afars
E fis confins argens
Amics e clars
Eˑl coms sega los senz
Qe sec li mars
Qe so qelles de pro.
Vol ben q’ab lieis s’esto
E so qi noˑill es bo
Geta for al sablo.
Q’aissis tainh de baro
Qe fas sa son perdo
E si toll qe pueis do.
Vas mi son periurat
Dui palazi
E tut li vescontat
De Lemozi
E li trei peirefat
Peiragorci
E li dui penchenat
Engolmezi.
Eˑn Sentolls den Gasto.
E tut l’autre gasco.
Eˑn Raymons d’Avinho.
Eˑl seinhers de Diio.
Ab lo comte breto
Mi feron fermazo
Ez anc uns nom tenc pro.
  IV
SEs pro tener amic. tenc per
aital. con fas mon enemic. qe
nom fa mal. mi iureron mant
ric. sus un missal . en un moster
antic. de san maissal. tals mi
pleuic safe. non feses plag ses
&lt;fe&gt;me. qanc uns nomen tenc
re. nili souenc de me. nill me(n)
bret masde se. qant simes en
merce. e non estet ges be.
Ses pro tener amic
Tenc per aital
Con fas mon enemic
Qe nom fa mal
Mi iureron mant ric
Sus un missal
En un moster antic
De san maissal
Tals mi pevic sa fe
Mom feses plag ses me.
Q’anc uns no m’en tenc re;
Ni li sovenc de me
nˑill men bret mas de se
qant si mes en merce
e non estet ges be
  V
Al comte uueilh pregar. de ma
maiço. qelamiman gardar. e
qe lam do. qades mison auar.
aqist baro. qablur no(n) puesc
durar. ses contenso. hueimais
mi po cobrar. le coms ses mal
estar. e ieu ablui tornar. e ser
uir e onrar. e non ocuidei far.
tro al dezamparar. sui uengutz
de naimar.
Al comte vueilh pregar
De ma maiço
Qe la mi man fardar
E qe laˑm do
Qades mi son avar
A qist baro
Ses contenso
Huemais mi po cobrar
Le coms ses mal estar
E ieu ab lui tornar
E servir e onrar
E non ocuidei far
Tro al dezamoarar
Sui vengutz de N’Aimar
  Tornada
MA bella esmendas gar. hueimai(s)
de sordeiar. qe ia permeilhurar.
non la cal trebailhar. qel mon
non sai sapar. de ioi ni de parllar.
ni debell donneiar.
Ma bella es mendas gar
Huemais de sordeiar
Qe ia per me ilhurar
Non la cal trebailhar
Q’el mon non sai saper
De ioi ne de parlar
Ni de bel donneiar
  Tornada
DOnna ab cor auar. de prome
tre de dar. donassesmun baissar.
e so uoliasfar. poiriasmi refar.
e ma perdaesmendar. si dombres
dieus mi gar.
Donna ab cora var
De prometre de dar
Donas es mun baissar
E so volias far
Poirias mi refar
E ma perda es mendar
Si dombres dieus mi gar
  • letto 282 volte

Mailolin, joglar malastruc

A cura di: Serena Vestri, Martina Cecchini, Chiara Durastante e Miriana Martoni

  • letto 446 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 274 volte

Canzoniere M

  • letto 250 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [89]

  • letto 156 volte

Edizione diplomatica

  228r-v
 
S(enhe)r b(er)tran delbord.

Mailolin ioglars mau
lastruc. pos acomdat
mahom de uos. e mi
uenes qerre chansos. entale(n)t
ai qieus enuailha. qar iest
auols e semblasbos. mieills
fora foses campios. qe uiure
dautrui corailha.
 
Aital solatz maues faissuc.
qautroms enseriaenuios. ezes
plus nescis qe mo(n)tos. e canta
plus clar li grailha. porc qo(m)
regarda millargos. Fai meil-
hor escoutar qe uos. o nafrat
 
qam hom lo tailha.
 
Qieus apellaua paoruc. sembla
ria qe uers non fos. qar iest g(ra)nz
e ioues etos. far semblan qaias
corailha. mas lai on lebres es
leos. uos est uollpills enuail-
hos. flacs ses tota defensailha
 
De di(n)tz iest plus caus dun sauc.
ez as maior cors cuns soiros.
mas le feges et le polmos. es
grans sotz la cabeçailha. ez iest
de matin someilhos. q(e) qious
sona un mot o dos. fassembla(n)
q(e) nos encailha.
 
Mal uos tenen per asertuc. darmas
en la ost delsbasclos. q(e) un non
hia dels garços. qe denan uos no(n)
assailha. sis defendian ab melos.
cascus intrerianz qe uos. saui
as elm e uentailha.
 
Lai onsentes raustir mo(n)tos.
uos fas delintrar pluscochos.
qal pal ni alaserrailha.
 
 
 
 
 
 
E non es tan grans le roinhos.
 
qen un sol morsell o endos. non
llen passes qil uos tailha.
 
Raimon de planell qar es pros.
uueilh qauial siruentes de uos.
el sons iescan ab trebailha.
 
Car sordei chantatz qe paos. e ga-
uainhatz los motz els sos. P(er) qes
folls qilos uos bailha.
 
  • letto 224 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Ser. B(er)tran delbord.
Mailolin ioglars mau
lastruc. pos acomdat
mahom de uos. e mi
uenes qerre chansos. entale(n)t
ai qieus enuailha. qar iest
auols e semblasbos. mieills
fora foses campios. qe uiure
dautrui corailha
SenherBertran del Bord.
Mailolinjoglarsmaulastruc.
posacomdatmahom de vos.
e mivenesqerrechansos.
entalent ai q’ieּּּּ·us enuailha.
qariestavols e semblasbos.
mieillsfora fosescampios.
qeviured’autruicorailha.
 
  II
Aital solatz maues faissuc.
qautroms enseriaenuios. ezes
plus nescis qe mo(n)tos. e canta
plus clar li grailha. porc qo(m)
regarda millargos. Fai meil-
hor escoutar qe uos. o nafrat
qam hom lo tailha.
Aitalsolatzm’avesfaissuc.
q’autr’omsenseriaenuios.
ezesplus nescisqemontos.
e cantaplus clar li grailha.
porcq’omregardamillargos.
fai meilhorescoutarqevos.
o nafratqamhom lo tailha.
 
  III
Qieus apellaua paoruc. sembla
ria qe uers non fos. qar iest g(ra)nz
e ioues etos. far semblan qaias
corailha. mas lai on lebres es
leos. uos est uollpills enuail-
hos. flacs ses tota defensailha
 
Q’ie-usapellavapaoruc.
Semblaria qevers non fos.
qariestgranze jovesetos.
far semblanq’aiascorailha.
mas lai on lebres esleos
  IV
De di(n)tz iest plus caus dun sauc.
ez as maior cors cuns soiros.
mas le feges et le polmos. es
grans sotz la cabeçailha. ez iest
de matin someilhos. q(e) qious
sona un mot o dos. fassembla(n)
q(e) nos encailha.
De dintziest plus caus dun sauc.
ez as maiorcorscunssoiros.
mas le feges et le polmos.
Esgrans sotz la cabeçailha.
eziestde matin someilhos.
qeqi’oussona un mot o dos.
fassemblanqe nos encailha
  V
Mal uos tenen per asertuc. darmas
en la ost delsbasclos. q(e) un non
hia dels garços. qe denan uos no(n)
assailha. sis defendian ab melos.
cascus intrerianz qe uos. saui
as elm e uentailha.
 
Mal vostenen per asertuc.
d’armasen la ostdelsbasclos.
qe un nonhia delsgarços.
qedenanvos nonassailha.
sis defendian ab melos.
cascusintrer’ ianzqevos.
s’ avias elm e ventailha.
 
  VI
Lai onsentes raustir mo(n)tos.
uos fas delintrar pluscochos.
qal pal ni alaserrailha.
 
Lai onsentesraustirmontos.
vosfas del’intrar pluscochos.
q’al pal ni alaserrailha
  VII
E non es tan grans le roinhos.
qen un sol morsell o endos. non
llen passes qil uos tailha.
 
E non es tan grans le roinhos.
q’en un sol morsell o endos.
nonl’enpassesqilvostailha.
 
  VIII
Raimon de planell qar es pros.
uueilh qauial siruentes de uos.
el sons iescan ab trebailha.
 
Raimon de planellqar es pros.
vueilhq’auial sirventes de vos.
el sons iescan ab trebailha
 
  IX
Car sordei chantatz qe paos. e ga-
uainhatz los motz els sos. P(er) qes
folls qilos uos bailha.
 
Carsordeichantatzqepaos.
e gavainhatzlosmotzelssos.
 Perq’esfolls qilosvosbailha
  • letto 278 volte

Miei-sirventes vueilh far dels reis amdos

A cura di Roberta Cacchiarelli, Enrico Pelliccioni, Laura Daniela Barranca, Gaia Natalizi.

  • letto 589 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 312 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [90]


 

  • letto 178 volte

Edizione diplomatica

S(enho)r. B(er)tran del bord
MIez siruentes uueilh
far dels reis amdos. q(e)n
brieuueirem qaura
mais cauailhiers. del ualen
rei de castella nanfos. caug
dir qe uen euolra sodadiers.
richarz metra amueis ea sesti-
ers. aur e argen e te(n) sabenana(n)-
sa. metre donar e no(n) uol safian
za. anz uol gerra mais qe qaillae
sparuiers.
SAmdui li rei son prou ni cora
ios. enbrieu ueirem camps io(n)-
catz deqartiers. delms e descutz
e debranz e darços. e defendutz
per bustz tro alsbraiers. esara-
ge ueirem anar destriers. e per
costatz e per piechz manta lan
za. e gaug e plor e dol ealegra(n)
ça. le perdrer granz el gasainhz
er sobriers.

TRo(m)pas tabors seinheras e penos. 
e entreseinhs e cauals blancs 
e niers. uerrem enbrieu qel se -
gles fera bos. qes hom tolra lauer
als usuriers. e per camis no(n)ana
ra saumiers. iorn afiçatz nibor-
ies ses duptansa. nimercadiers
qiuenga de uer frança. anz se -
rarics qitolra uolontiers.
MAs sel reisuen ieu ai endieu fi-
ansa. qieu sera uius o serai per
qartiers. e si sui uius o serai er
mi gran benanansa. e se ieu
mueir er mi grans deluiriers.
  • letto 225 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 S(enho)r. B(er)tran del bord Senhor Bertran del Bord
  I
MIez siruentes uueilh
far dels reis amdos. q(e)n
brieuueirem qaura
mais cauailhiers. del ualen
rei de castella nanfos. caug
dir qe uen euolra sodadiers.
richarz metra amueis ea sesti-
ers. aur e argen e te(n) sabenana(n)-
sa. metre donar e no(n) uol safian
za. anz uol gerra mais qe qaillae
sparuiers.
Miez sirventes vueilh far dels reis amdos
q'en brieu veirem q'avra mais cavailhiers
del valen rei de Castella N'Anfos
c'aug dir qe ven e volra sodadiers.
Richarz metra a mueis e a sestiers
aur e argen e ten sa benanansa
metr' e donar e non vol s'afianza
anz vol gerra mais qe qailla esparviers.
  II
SAmdui li rei son prou ni cora
ios. enbrieu ueirem camps io(n)-
catz deqartiers. delms e descutz
e debranz e darços. e defendutz
per bustz tro alsbraiers. esara-
ge ueirem anar destriers. e per
costatz e per piechz manta lan
za. e gaug e plor e dol ealegra(n)
ça. le perdrer granz el gasainhz
er sobriers.
S’amdui li rei son pro ni coratjos,
en brieu veirem champs jonchatz de quartiers
d’elms e d’escutz e de brans e d’arzos
e de fendutz per bustz tro als braiers;
et arratge veirem anar destriers
e per costatz e per pechs mainta lanza
e gauch e plor e dol e alegrança.
le perdrer granz e·l gasainhz er sobriers.
  III
 TRo(m)pas tabors seinheras e penos. 
e entreseinhs e cauals blancs 
e niers. uerrem enbrieu qel se -
gles fera bos.qes hom tolra lauer
als usuriers.  e per camis no(n)ana
ra saumiers. iorn afiçatz nibor-
ies ses duptansa. nimercadiers
qiuenga de uer frança. anz se -
rarics qitolra uolontiers.
Trompas tabors seinheras e penos
e entreseinhs e cavals blancs e niers 
verrem en brieu qe·l segles fera bos 
qes hom tolra l'aver als usuriers.
e per camis non anara saumiers
jorn afiçatz ni bories ses duptansa 
ni mercadiers qi venga dever França 
anz sera rics qi tolra volontiers.
 
  IV
MAs sel reisuen ieu ai endieu fi-
ansa. qieu sera uius o serai per
qartiers. e si sui uius o serai er
mi gran benanansa. e se ieu
mueir er mi grans deliuriers.

Mas se·l reis ven, ieu ai en Dieu fiansa
q'ieu sera vius o serai per qartiers.
E si sui vius o serai er mi gran benanansa
e se ieu mueir er mi grans deliuriers.
 

  • letto 286 volte

Non puosc mudar mon chantar non esparga

  • letto 2227 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Non puosc mudar mon chantar non esparga
Non estarai mon chantar non esparia
Non puosc mudar un chantar non esparga
[.]on posc mudar q’un chantar non esparia
Non puosc mudar un chantar non esparga
Non puosc mudar un chantar non esparga
No puesc mudar q’un chantar non esparia
Non estaray mon chantar non esparia
Non muderai mon cantar non esparga
Non pusc mudar mon chantar non esparia
Non puesc mudar mon cantar non esparia
Non laisserai mon chantar non l’esparia
I, 2
v. 2
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
pois N’Oc e Non ant mes fuoc e traich sanc
pus N’Oc e Non an mes foc e fach sanc
puois Oc e Non a mes foc e trat sanc
pos Oc e No ha mes foc e trait sanc
pos N’Oc e Non ant mes foc e traig sanc
pos N’Oc e Non a mes foc e trag sanc
pueis N’Oc e Non ha mes fuec e trach sanc
pus N’Oc e No an mes foc e fag sanc
pois N’Oc e No a mes fioc e trait sang
pos N’Oc e No a mes foc e trait sanc
pos Oc e No a mes foc e trait sanc
pos Hoc e Non an mes foc e trait sanc
I, 3
v. 3
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
car grans gerra fai d’escars seignor larc 
e gran guerra fa d’escars senhor larc
car granz guerra fai d'escars seingnor larc
qe granz guerras fan d’escars segnor larc
car grans guerra fai d’escars seignor larc
car grans guerra fai d’escars seignor larc
qar grans gerra fa d’escas seinhor larc
e grans guerras fan d’escas senhor larc
car grans geras fay d’escars segnor larc
car gran gerra fai d’escars seingnier larc
car gran gerra fai d’escars seinher larc
qe guerra fai descrose segnor larc.          
I, 4
v. 4
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
per que mi play dels reys, quan vey lur bomba
per qe·m plai ben dels reis auzir la bonba
per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba
per que·m plai ben dels reis auzir la bomba
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba
per que me play dels reys can vei lur bomba
per ce·m sap bon del rei si·n vei la la bona
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba
per qe·m saub bon del rei vezer la tumba
I, 5
v. 5
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que n’aion ops paisson, cordas e pom
e·ns hi an ops pals e cordas e pon
qe n’aion obs paisson, cordas e pom
qe n’aion ops tendas, cordas e pom
que n’aion obs paisson, cordas e pom
que n’aion obs paisson cordas e pom
qe ill agron ops paisson, cordas e pom 
e·ns aio ops pals e cordas e pom
e l’aion ops paixo cordas y pom
qe·n n’aiam ops passen, cordas e pon
qe n’aiam ops passer, cordas et pon
on aion ops paixen cortes e com
I, 6
v. 6
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n shian trap tendut per forz jazer
e sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per for jaser
e·n sian draps tendutz per fors jazer
e·n sio trop tendut per fors giaser
e sio·m drap tengut per fors jaser
e sion drap tenduz per fors jaxer
e sion trap tendut per feur jazer,
I, 7
v. 7
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·nz encontrem a milliers et a cens
e·ns ainassem a milhers et a cens
e·nz encontrem a meillers et a sens
e s’encontrem a milliers et a cenz
e·nz encontrem a milliers et a sens
e·nz encontrem a milliers et a sens
e·ls encontrem a milhiers e a cenz
e·ns amassem a miliers e a cens 
e·ns atrobem a miliers et a cens
e s’encontrem a miglier e da cenz
e s’emcontrem a migler et da cen
e s'aviste[n] a mil[l]iers et a cui
I, 8
v. 8
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
si c’apres nos en chant hom puois de gesta
si qu’apres non en chant hom de la gesta
tant q’apres nos en chant om puois de gesta
si q’apres nos en chant on de la gesta
si c’apres nos en chant on de la gesta
si c’apres nos en chant on de la gesta
si q’apres nos en chant hon de la gesta
si c’apres nos en chant hom de la gesta
si c’apros non ne cant hom de la giesta
si q’apres nos cant on pois de la gesta
si g’apres nos cant on puoi de la gesta
si q'a pres lor en chant on de la gesta.
II, 1
v. 9
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Q’ieu n’agra colp receubut en ma targa
Colps n’agra ieu receubutz en ma taria
Qu’ieu n’agra colp receubut en ma targa
[.]u n’agra colps receubutz en ma taria
Qu’ieu n’agra colp reseubut e ma targa
Qu’ieu n’agra colp resenbut en ma targa
Ieu n’agra colp receuput en ma taria
Colps n’agra ieu receubutz en ma taria
Q’ieu n’agra recebut e ma targia   -
Q’eu n’aia colp recebut en ma taria
Q’eu n’aia colps recebutz en ma taria
Q’ieu m’agra colp receuput e ma taria
II, 2
v. 10
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e faich vermeil de mon gonfanon blanc
e fag vermelh de mon gonfainon blanc;
e faich vermeill de mon confanon blanc
e fait vermeill de mon confanon blanc
e faig vermeill de mon confanon blanc
e fag vermeill de mon confanon blanc
e fach vermeilh de mon confanon blanc
e fayt vermelh de mon guoffayno blanc
e fait vermegll  de mon gonfano blanc, 
e fait vermeilh de mon gonfanon blanc
e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc
e faig us miells de mon gonfanon blanc
II, 3
v. 11
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas per aisso m’en soffrisc e m’en parc
mas per aisso m’en sofri e m’en parc
mais per aisso m’en soffrisc e m’en parc
mas per aisso m’en suffier e m’en part
mas per aisso m’en soffric e m’en parc
mas per aisso m’en soffric e m’en parc     
mas per aiço m’en suefri e m’en parc
mays per ayso m’en suefri e m’en parc
mais per aiso m’en fuc et m’en part   -
mais per aiço m’en sufri e m’en parc
mas per aizo m’en sufri e m’en parc 
mas per aizo m’en suffric e m’en parc
II, 4
v. 12
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba;
mo N’ Oc e Non que ab us datz mi plomba;
que Oc e Non vei que un dat mi plomba
qe N’Oc e No conosc q’un dat mi plomba;
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba,
pueis N’Oc e Non conois q’un dat mi plomba
mo N’Oc e No c’ap datz mi plomba.   -
que Oc e No me par qu’el dantç me plonba,
qe N’ Oc e Non sap ben qe un dat mi plomba,
qe Oc e No sap ben q’un datz me plomba
qar Hoc e Non conois q’om datz li plumba
II, 5
v. 13
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas non ai ges Lezinan ni Rancom
e non es mieus li Senhal ni·l Rancom,
mais eu non ai ges Lezignan ni Rancom,  +
q’eu non hai ges Lisignan ni Rancom 
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom.
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
e non es mieus Lezianz ni Rancon
e non es meus li Senhas ni·l Rancon
e no es mieus Lesinha ni Racum,
ma non es meus Licinas ni Rancon.
mas non es meus Lesinans ni Rancon,
e non es mieus Luzigans <am>[ni] Racora
II, 6
v. 14
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
q’ieu puosca loing ostejar ses aver,
e non pues luenh osteyar ses aver;
qu’eu puosca loing ostejar ses aver,
qe posca loingn ostejar ses aver
q’ieu puosca loing osteiar ses aver,
qu’ieu puesca loing ostejar ses aver,
q’ieu puesca lieu osteiar ses aver
e non pues luenh ostejar ses aver
ce puosca luogn ostear ses aver,    -
q’eu pusca loing ostejar ses aver
q’eu puesc loing ostejar ses aver
qe z’eu puesca esteiar sos aver
II, 7
v. 15
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas aiudar puosc de mos conoissens,
mas aiudar puesc a mos conoyssens,
mas aiudar puosc de mos conoissens,
mas aiudar posc de mos conoissenz,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
mas aiudar puesch a mos conoisenz
mas aiudar puesc a mos conoysens
mais aiudar piuosc a mos conoisens,
mas audar posc de mos conoscenz
mas aiudar pues de mos conoscenz,
<gr> [m]as aiudar puesc de mon conoissen
II, 8
v. 16
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
l’escut al col e capel en ma testa.
escut a col e capelh en ma testa.
l’escut au col e·l chapel en ma testa.
escut a col e capel en ma testa.
l’escut au col en ma testa el capel.
l’escut au col en ma testa el capel.
escut al col el capell en ma testa.
escut al col e capel en ma testa.
escut al col e capell en ma testa.
escud a col e capel en ma testa.
escud a col e capel en ma testa.
escut <l> col e capel e ma testa 
III, 1
v. 17
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Si·l reis Felips n’agues ars una barga
Si·l reys Felips l’agues asanamaria
Si·l reis Phelips n’agues ars una barga
[.]i·l reis Phelips agues ars una baria
Si·l reis Felips n’agues ars una barga
Si·l reis Felips n’agues ars una barga,
S’el reis Felips n’ages ars una maria
Si·l rey Felip plagues asanamarga
Si·l rei Filipp n’ages ars una baria
S’el rei Felis n’agues ars una baria
S’el rei Felipz n’agues ars una baria
Si·l reis Filips li agues ars una baria
III, 2
v. 18
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
denan Guiortz o crebat un estanc
de san Gisorc o crebat un estanc
denan Giorz o crebat un estanc
denan Giort, o crebat un estanc
denan Giortz o crebat un estanc
denan Giorz o crebat un estanc
denan Gisors o crebat un estanc
denan Gissort et crebat un estanc
davan Giors o fermat son estanc
aenan Ghiorz o crebat un estanc
denan Ghiorz o crebat un estanc
denans Nisort e cremavi n’estanc
III, 3
v. 19
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
o a Roam intres per forssa el parc
quar quant intres tot per forsa el parc
[o a Roem entres per forsa el parc]
o a Roam intres per fors’el parc
quar dan intres per fors’el parc   -
qar dan intres per fors’elparc    -
si q’a Roam n’intres per forca el parc       
car Ais intres per fors’el parc   -
ca Roam intres per forç’elparc    -
o avriom entres per forza·l parc   -
c’avriom entres per forza·l parc    -
o a cram l’ontres per farc’el pai<r>[x]     -
III, 4
v. 20
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que l’asetges pel puoig e per la comba
el-s·sassetges pel pueg e per la comba
que l’atsegues pel pueg e per la comba
qe l’asseges pel pueg e per la comba
que l’asegues pel pueg e per la comba
que l’asegues pel pueg e per la comba
e ils aseges pel puei e per la comba
e·ls asseties pel pueg e per la comba
e que·l segies pel puoc e per las conbas
qe l’asegues pel poig e per la comba
qe l’asegues pel p(?) comba   -
e l’aguesses e per pueg e per comba
III, 5
v. 21
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
c’om non pogues traire breu ses colom
qu’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
q’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
q’om non poges traire brieu ses colon
c’om non pogues trayre breu ses colom
c’om no poges traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
qe non pogues traire breia ses colom
III, 6
v. 22
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
adoncs sai eu q’el volgra far parer                     
lai doncx viram que feira aparer              
adonc sai eu q’el volgra far parer
adoncs sai eu q’el volgra far parer
adoncs sai eu qu’el volgra far parer
adoncs sai ieu qu’el volgra far parer
adoncs sai ieu q’el cujera valer                 
lay doncx viram qui fera aparer               
aixi sai ieu ce volgra far parer
adonc sai eu qu’el volgra far parer
adonc sai eu q’el volgra fa parer
adonc saubr’eu com volgra far parer
III, 7
v. 23
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Carle, que fon del mieills de sos parens  
al fach Quarles lo sieu melhor parens  
Carle que fon dels miellz de sos parens
Carle, qi fo lo meillz de sos parenz  
Carle, que fon dels miels de sos parens
Carle, que fon dels miels de sos parens
Carle Maine e sos meilhors parens    
al fag Carles lo sieu melhor paren
Carles qui fo de sos miglers parens      
Carle Mangnes e sos meillier parenz    
Carle Magnes e sos meiller parens
semles Carlon lo seu noble paren
III, 8
v. 24
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta
qu’en fon Polha e Samsuenha conquesta
per cui fon Poill’e Sansoinna conquesta
per cui fo Poill’e Sansogna conqesta
per cui fon Poill’e Sansoina conquesta
per cui fon Poill’e Sansoina conquesta
per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta
per qui fo Polha e Samsuenha conquista
per cui fo Poiles Sassinha concesta
per cui fo Poillia e Sasogna conquesta
per cui fo Poilla e Sasongna conqesta
per qi son Spagna e Saisognia conqesta
IV, 1
v. 25
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Anta l’adutz e de pretz lo descarga
Anta l’adutz e de pretz lo descazia
Anta l’adus e de prez lo descarga,
[.]Nta l’adutz e de prez lo descaria 
Anta l’adus e de pretz lo descarga
Anta l’adus e de pretz lo descarga
Amta ll’adus e de prez lo descaria
Anta l’adutz e de pretz lo descaria
Anta l’adutç et de pretç lo descargia
Enta l’aduz e de prez la descaria
Anta l’aduz e de prez lo descaria
Anta l’aduz e de pretz lo descaria
IV, 2
v. 26
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
gerra cellui cui hom en troba franc,
guerra seluy que hom non troba franc
guerra celui cui om en troba franc,           
guerra celui cui hom non troba franc
guerra celui quant trop lo troba franc 
guerra cellui quant trop lo troba franc
gerra cellui qes hom no troba franc 
gerra selui que hom non troba franc
gerra seinhor pos hom lo·n troba franc 
guerra celui cui non troba franc -
guerra celui cui non troba franc -
guerra celui c’om no<u>[n] e troba franc
IV, 3
v. 27
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per que non cuich lais Caortz ni Caiarc
per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac
per q’eu non cug lais Caors ni Cairac
per q’eu non cug lais Caors ni Caiarc
per q’ieu non cuig lais Caors ni Cairac
per qu’eu non cug lais Caors ni Cairac
per q’ieu non laus vas Caors ni Caarc
per que no vuelh lais Caors ni Gualhac
per o no·m par lais Caortç ni Cangiaire
per q’eu non cuit lais Caorz ni Caiarc
per q’eu non cuit lais Caortz ni Caiarc
per q’ieu non cug lais Caors ni cor sanc
IV, 4
v. 28
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mon Oc e Non, pois tant sap de trastomba.
mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba;
mos Oc e Non puois tant sab de trastomba
mos Oc e No, pos tan sap de trastomba.
mos Oc e Non pos tant sap de trastromba
mos N’Oc e Non pos tant sap de strastomba
mon Oc e Non qe tan sap de stratonba
mon Oc e No pus tan sap de trastomba
m’Oc e No que trop sap de trastoinha -
mos Oc e Non pos tan saub de trastomba
mos Oc et No pos tan saub de trastonba
mas Hoc e Non car trop sab de trastomba.
IV, 5
v. 29
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
si·l reis li da lo thesaur de Chinon,
si·l bayla·l rey lo thezaur de Simon,
si·l reis li da lo tesor de Chimom,
si·l reis li da lo tresaur de Chinom,
si·l reis li da tesour de Chimon -
si·l reis li da tesour de Chimon -
s’el reis li des lo tresaur de Gion
si·l baila·l rey lo trezaur de Simon
si·l bait la·l rei lo tristor de Çirom
si·l balla reis lo tresaur de Cinom
si·l bailla reis lo tresaur de Cinom
si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom
IV, 6
v. 30
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
de gerra a cor e aura·n pois poder;
de guerr’a cor et auria·n poder;
de guerr’a cor et aura puois poder;
de guerra a cor et aura·n pois poder;
de guerr’a corr aura·n pois poder -
de guerr’a cor et aura·n puois poder
de gerr’a cor e agra en poder
de guerr’a cor et aura·n poder  -
de guerr’a cor auria·n poder     -  
de guerra a cor e auram pois poder
de guerra a cor e aura·n pois poder
de<uria> guerr’a cor et auria·n poder
IV, 7
v. 31
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
tant l’es trebaills e messios plazens
tan l’es trebalhs e messios plazens,
tant ll’es trebaills e messios plasens
tan l’es trebaillz e messios plazenz
tant l’es trebaills e messios plasens
tant l’es trebaills e messios plasens
tan ill’es trebaills e messios plasentz
tan ­­l’es trebals e messios plazens
tant l’es traballs e mesions plansens
tan li ez trebailh e messions plaisenz
tan li es trebaill e mesions plaisenz
tan qe trebaill e messios plaideu
IV, 8
v. 32
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que les amics e·ls enemics tempesta.
per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta.
que los amics e·ls enemics tempesta.
qe los amics e·ls enemics tempesta.
que los amics e·ls enemics tempesta
que los amics e·ls enemics tempesta.
qe·l sieus amics e·ls enemics tempesta
per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta.
ce sus amics e·ls enemics tenpesta.
qe sos amics et enemics tempesta.
qe soz amics e li enemixs tenpesta.
per qe·ls amics e·ls enemics tempesta.
V, 1
v. 33
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Anc naus de mar qand a perdut la barga
En nau en mar quant a perdu sa baria
Anc naus de mar qant a perdut sa barga
[.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria
Anc naus de mar quant a perdut sa barcha
Anc naus de mar quant a perdut sa barba
Anc naus en mar qan del tot pert sa baria +
E nau en mar cant a perdut sa baria
Hanc nauc en mar cant a perdut sa baria
Anc naus en mar qant a perdut sa baria
Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria
Anc naus en mar qant ae perdut sa baria.
V, 2
v. 34
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
et a mal temps e·is vol virar al ranc
et a mal temps que va urtar al tanc,
et a mal temps e vol urtar al ranc
e fai mal temps e vai urtar al ranc
et a mal temps e vol urtar al ranc.
et a mal temps e vol urtar al ranc,
e fai fort temps e vai ferir al ranc
et a mal temps e va urtar al ranc
per trop mals temps et vai urtar e ranc,
ez a mal temps e vol urtar a ranc
e a mal tenps e vol urtar a ranc
et a mal temps e vai urtar al ranc.
V, 3
v. 35
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e cor plus fort d’una sajeta d’arc,
e cor pus tost d’una sageta d’arc,
e cor plus fort c’una sageta d’arc
e cor plus fort q’una sageta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc
e cor pus tost d’una sajeta d’arc.
e cor plus fort d’una sagetta d’arc,
e vau plus tost c’una saiceta d’arc.
e vai plus tost c’una sajecta d’arc
e cor plus tost non fai sagita d’arc
V, 4
v. 36
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·is leva en aut e puois aval jos tomba,
e puez’en aut e pueys en bas si plomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e lev’en aut e pois a val jos tomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e sailh en aut e pueis en bas si plonba.
e puei’en aut e pueis en jos si plomba,
e puogia n’aut e puois as bas sotç plonba,
e·s lev’a inn aut e pueis aval jos comba,
e·s leva in aut e pueis aval jos conba
e pois en aut e pois en batz sotz plumba
V, 5
v. 37
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
non trais anc pieitz, e dirai vos com,     -
no tray tan mal, et essai vostre com,
non trais anc pieg e dirai vos ben com,
no trais anc piez e dirai vos ben com,
non trais anc pietz e dirai vos ben com,
non trais anc pietz e dirai vos ben com
non trais anc pieg e sai vos dire con
no tray tan mal e say dire com   -
no trais tan mal e ssais vos dire com,
non trais anc piez e dirai vos ben com
non trais anc piez e dirai vos ben co
non trac tal mal e sai vos dire com.
V, 6
v. 38
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
q’ieu fatz per lieis que no·m vol retener,
cum fas per lieys que anc no·m volc tener
qu’eu faz per leis que no·m vol retener,
q’eu faz per leis qe no·m vol retener,
qu’eu fas per leis que no·m vol retener,
qu’ieu fas per leis que no·m vol retener,
qon faiz per leis qes anc no·m volc tener
com fas per lieys que anc no·m volc tener
eu fas per lieis, ci anc no·m vole tener,   +
q’eu faz per lei qui non vol retener,
q’eu fai per lei qui no vol retener
con eu per leis qe anc nom vol tener.
V, 7
v. 39
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que no·m manten jorn, terme ni covens,
jorn ni respieg, termenis ni covens,
que no·m mante jor, terme ni covens
termes ni duz, ni plevitz, ni convenz,
que no maten jorn, terme ni covens,
que no maten jorn terme ni covens,
jorn ni respieg, terme, ni covenenz,
jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens
dit respeit ni terme ni conves,    -
qe non manten jorn, termen ni conven
qe no matern jorn, termen ni conven
terme ni jorn ni respegni coven
V, 8
v. 40
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per que mos jois, qu’era floritz, bisesta.
per que mos chanson mielhs floris bissesta.
per que mos chans, q’era floriz, bisesta.
per qe mos jois, q’era floriz, bisesta.
per que mos chans, qu’era flort, besesta.
per que mos chans, qu’era flort, besesta.
per qe mos jois, q’era floritz, bisesta.
per que mos chanson miels fluris bissesta.
per ce mos gioi qui gent floris bistensa.
per qe mos jois q’era floriz bisesta.
[...] mos jois q’era floritz bisesta
per qe mos jois qi gen florit tempesta.
VI, 1
v. 41
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Vai, sirventes, ades tost e correns,
.
Vai, serventes, ades tost e corens,
[.]Ai [Papiols], sirventes, ades tost e corenz, 
Vai sirventes, ades tost e correns
Vai sirventes, ades tost e correns,
Vay Papiol e no sias ges lentz                                           
.
Vai Papiol et non sias trop lens.                           
Vai Papiol e non istia lenz,                                     
Va Papiol e no istia lens,                                       
Vai sirventes, ades non sias lenz
VI, 2
v. 42
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
a Trainac sias anz de la festa.
.
a Trainac siaz anz de la festa;
a Trainac sias anz de la festa;
a Trainac sias anz de la festa.
a Trainac sias anz de la festa. 
a Trasinhac on sias anz la festa
.
a Traint sias a de la festa. -
a Trainat siaz anz de la festa
a Trainatz siaz anz de la festa.
a Trafigac siaz anz de la festa
VII, 1
v. 43
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens
.
Di·m a·N Rogier et a toz mos parenz
[.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz
.
Di·m a·N Rogier, qis mos miglior parens
Di·m a·N Rogier, c’a toz sos parenz,
[.] m a Rogier, c’a toz sos parenz,
Diz m’a Rogier et a totz sos parenz
VII, 2
v. 44
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que no·i trob plus ombra ni olm ni resta
.       
que no·i trop plus omba ni om ni esta
q'eu non trob mais omba ni om ni esta
qe no·i trob plus omba ni om ni esta
qe no·i trop plus omba ni om ni esta
q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta
.     
c’ieu no trop mais umba ni um ni esta
q'eu non trop mais omba ni om ni esta
q’eu no trob mais omba ni om ni esta
q’unz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta
  • letto 959 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1657 volte

CANZONIERE A

a cura di Raffaele Strocchia

  • letto 844 volte

Riproduzione fotografica


  • letto 452 volte

Edizione diplomatica

  193v
Bertrans deborn.
NOn puosc mudar mon chantar
non esparga. pois noc enon ant
mes fuoc etraich sanc. Car grans ger
ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai
ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion
ops paisson cordas epom. En sion trap
tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a
milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t
hom puois degesta.
Qieu nagra colp receubut en ma tar
ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon
  194r

blanc. Mas p(er) aisso men soffrisc emen
parc. Q(ue) noc enon uei que un dat mi
plomba.Mas non ai ges lezinan ni
rancom. Qieu puosca loing osteiar
ses auer.Mas aiudar puosc demos co-
noissens. Lescut alcol ecapel en ma
testa.

Sil reis felips nagues ars una bar-
ga.denan guiortz o crebat un estanc.
O aroam intres p(er) forssa elparc. Que
la setges pel puoig ep(er)la comba.com
non pogues traire breu ses colom.A-
doncs sai eu qel uolgra far parer. Car-
le que fon del mieills desos parens.per
cui fon poilla esansoigna conq(ue)sta. 

Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger-
ra cellui cui hom entroba franc.p(er) qu(e)
non cuich lais caortz nicaiarc.Mon
oc enon pois tant sap detrastomba.sil
reis li da lo thesaur de chinon.degerra
a cor. (et) auran pois poder.tant les tre-
baills emessios plazens. q(ue) les amics
els enemics tempesta.

Anc naus demar qand a p(er)dut labar-
ga. Et a mal temps eis uoluirar al
ranc. Ecor plus fort duna saieta darc.
Eis leua en aut epuois aual ios tom
ba. non trais anc pieitz edirai uos co(m).
Qieu fatz p(er)lieis que nom uol retener.
q(ue) nom manten iorn terme ni coue(n)s.
per q(ue) mos iois q(ue)rafloritz bisesta.

Vai siruentes ades tost ecorrens. atra
inac sias anz delafesta.

Dim an rotgier et a totz mos parens.
q(ue) noi trob plus ombra ni olm ni resta.

  • letto 715 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans de Born
  I
NOn puosc mudar mon chantar
non esparga. pois noc enon ant
mes fuoc etraich sanc. Car grans ger
ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai
ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion
ops paisson cordas epom. En sion trap
tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a
milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t
hom puois degesta.
Non puosc mudar mon chantar non esparga
pois N'Oc-e-Non ant mes fuoc e traich sanc, 
car grans gerra fai d'escars seignor larc, 
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba,
que n'aion ops paisson, cordas e pom, 
e·n sion trap tendut per fors jazer, 
e·nz encontrem a milliers et a cens,
si c'apres nos en chant 
hom puois de gesta.
  II
Qieu nagra colp receubut en ma tar

ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon
blanc. Mas p(er) aisso men soffrisc emen
parc. Q(ue) noc enon uei que un dat mi
plomba.Mas non ai ges lezinan ni
rancom. Qieu puosca loing osteiar
ses auer Mas aiudar puosc demos co-
noissens. Lescut alcol ecapel en ma
testa.

Q'ieu n'agra colp receubut en ma targa

e faich vermeil de mon gonfanon blanc;
mas per aisso me·n soffrisc e me·n parc
que N'Oc-e-Non vei que un dat mi plomba;
Mas non ai ges Lezinan ni Rancom
q'ieu puosca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissens,
l'escut al col e capel en ma testa.

  III
Sil reis felips nagues ars una bar-
ga. denan guiortz o crebat un estanc.
O aroam intres p(er) forssa elparc. Que
la setges pel puoig ep(er)la comba.com
non pogues traire breu ses colom.A-
doncs sai eu qel uolgra far parer. Car-
le que fon del mieills desos parens.per
cui fon poilla esansoigna conq(ue)sta. 
Si·l reis Felips n'agues ars una barga
denan Guiortz o crebat un estanc
o a Roam intres per forssa el parc,
que l'asetges pe·l puoig e per la comba
c'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu q'el volgra far parer
Carle, que fon del mieills de sos parens,
per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta.
  IV
Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger-
ra cellui cui hom entroba franc.p(er) qu(e)
non cuich lais caortz nicaiarc.Mon
oc enon pois tant sap detrastomba.sil
reis li da lo thesaur de chinon.degerra
a cor (e) auran pois poder.tant les tre-
baills emessios plazens. q(ue) les amics
els enemics tempesta.
Anta l'adutz e de pretz lo descarga
Gerra cellui cui hom en troba franc,
per que non cuich lais Caortz ni Caiarc
mon Oc-e-Non, pois tant sap de trastomba.
Si·l reis li da lo thesaur de Chinon,
de gerra a cor, e aura·n pois poder;
tant l'es trebaills e messios plazens
que les amics e·ls enemics tempesta.
  V
Anc naus demar qand a p(er)dut labar-
ga. Et a mal temps eis uoluirar al
ranc. Ecor plus fort duna saieta darc.
Eis leua en aut epuois aual ios tom
ba. non trais anc pieitz edirai uos co(m).
Qieu fatz p(er)lieis que nom uol retener.
q(ue) nom manten iorn terme ni coue(n)s.
per q(ue) mos iois q(ue)rafloritz bisesta.
Anc naus de mar, qand a perdut la barga
et a mal temps eis vol virar al ranc
e cor plus fort d'una sajeta d'arc,
eis leva en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pieitz, e dirai vos com,
q'ieu fatz per lieis que no·m vol retener,
que no·m manten jorn, terme ni covens,
per que mos jois, qu'era floritz bisesta.
  VI
Vai siruentes ades tost ecorrens. atra
inac sias anz delafesta.
Vai, sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa.
  VII
Dim an rotgier et a totz mos parens.
q(ue) noi trob plus ombra ni olm ni resta.
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens,
que noi trob plus ombra ni olm ni resta.
  • letto 640 volte

CANZONIERE C

a cura di Raffaele Strocchia

  • letto 793 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 467 volte

Edizione diplomatica

  138r
Bertran de born.
NOn estarai mon cha(n)tar
non esparia. pus noc e
non an mes foc e fach.
sanc. egran guerra fa
descas senhor larc. per que mi.
play dels reys quan uey lur bom
ba. ens hian ops pals e cordas
e pon. ens hian trap tendut per
fors iazer. ens ainassem amilhers
(et) a cens. si qua pres non encha(n)t
hom de la gesta.
Anta la dutz e de pretz lo desca
zia. guerra seluy que hom non
troba franc. per que no uuelh lais
caortz ni orlhac. mon oc e non p(us)
tan sap de trastomba. sil bayl al
rey lo thezaur de simon. de guer
ra cor (et) aurian poder. tan les tre
balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls
amicx els enemicx tempesta.
Colps nagra ieu receubiatz en
mataria. e fag uermelh de mo(n)
gonfainon blanc. mas per aisso
men sofri e men parc. mon oc e
non que abus darz mi plomba.
e non es anieus li senhal nil ra(n)
com. e non pues luenh osteyar
ses auer. mas aiudar puesc a
mos conoyssens. escut a col e ca
pelh en ma testa.
Sil reys felips la gues a sana
maria. de san gisorc o crebat un
estanc. quar quant intres tot p(er)
forsa el parc. els assetges pel.
pueg e per la comba. quom no(n)
pogues traire breu ses colom. lai
doncx uiram que feira aparer.
al fach quar les lo sieu melhor
parens. quen fon polha e sam
suenha conquesta.
En nau en mar quant a p(er)du
sabaria. (et) a mal temps que ua
urtar al ranc. e cor pus tost du
na sageta darc. e pueze naut e
pueys en bas si plomba. notray
tan mal (et) essai uostre com. cum
fas per lieys que anc nom uolc
tener. iorn ni respieg termenis
ni couens. per que mos chans-
on mielhs floris bissesta.
  • letto 552 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

  Rubrica
Bertran de born. Bertran de Born
  I
NOn estarai mon cha(n)tar
non esparia. pus noc e
non an mes foc e fach.
sanc. egran guerra fa
descas senhor larc. per que mi.
play dels reys quan uey lur bom
ba. ens hian ops pals e cordas
e pon. ens hian trap tendut per
fors iazer. ens ainassem amilhers
(et) a cens. si qua pres non encha(n)t
hom de la gesta.
Non estarai mon chantar non esparia,
pus N'Oc-e-Non an mes foc e fach sanc,
e gran guerra fa d'escas senhor larc,
per que mi play dels reys, quan vey lur bomba,
e·ns hian ops pals e cordas e pon,
e·ns hian trap tendut per forz jazer,
e·ns ainassem a milhers et a cens,
si qu'apres non en chant hom de la gesta.
  II
Anta la dutz e de pretz lo desca
zia. guerra seluy que hom non
troba franc. per que no uuelh lais
caortz ni orlhac. mon oc e non p(us)
tan sap de trastomba. sil bayl al
rey lo thezaur de simon. de guer
ra cor (et) aurian poder. tan les tre
balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls
amicx els enemicx tempesta.
Anta l'adutz e de pretz lo descazia
Guerra seluy que hom non troba franc;
per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac
mon Oc-e-Non, pus tan sap de trastomba;
si·l bayl al rey lo thezaur de Simon,
de guerr'a cor et avrian poder;
tan l'es trebalhs e messios plazens,
per qu'els amicx e·ls enemicx tempesta.
  III
Colps nagra ieu receubutz en
mataria. e fars uermelh de mo(n)
gonfainon blanc. mas per aisso
men sofri e men parc. mon oc e
non que abus datz mi plomba.
e non es mieus li senhal nil ra(n)
com. e non pues luenh osteyar
ses auer. mas aiudar puesc a
mos conoyssens. escut a col e ca
pelh en ma testa.
Colps n'agra ieu receubutz en ma taria,
e fag vermelh de mon gonfainon blanc;
mas per aisso m'en sofri e m'en parc,
mon Oc-e-Non que ab us datz mi plomba;
e non es mieus li senhal ni·l rancom,
e non pues luenh osteyar ses aver;
mas aiudar puesc a mos conoyssens,
escut a col e capelh en ma testa.
  IV
Sil reys felips la gues a sana
maria. de san gisorc o crebat un
estanc. quar quant intres tot p(er)
forsa el parc. els assetges pel.
pueg e per la comba. quom no(n)
pogues traire breu ses colom. lai
doncx uiram que feira aparer.
al fach quar les lo sieu melhor
parens. quen fon polha e sam
suenha conquesta.
Si'l reys Felips l'agues a sana maria
de san Gisorc, o crebat un estanc,
quar quant intres tot per forsa el parc
e·ls assetges pe·l pueg e per la comba,
qu'om non pogues traire breu ses colom,
lai doncx viram que feira aparer
al fach quar les lo sieu melhor parens,
qu'en fon Polha e Samsuenha conquesta.
  V
En nau en mar quant a p(er)du
sabaria. (et) a mal temps que ua
urtar al ranc. e cor pus tost du
na sageta darc. e pueze naut e
pueys en bas si plomba. notray
tan mal (et) essai uostre com. cum
fas per lieys que anc nom uolc
tener. iorn ni respieg termenis
ni couens. per que mos chans-
on mielhs floris bissesta.
En nau en mar, quant a perdu sa baria,
et a mal temps que va urtar al ranc,
e cor pus tost d'una sageta d'arc,
e puez en aut e pueys en bas si plomba,
no tray tan mal, et essai vostre com,
cum fas per lieys que anc no·m volc tener
jorn ni respieg, termenis ni couens,
per que mos chanson mielhs floris bissesta.
  • letto 548 volte

CANZONIERE D

a cura di Barbara Ortenzi

  • letto 709 volte

Riproduzione fotografica

120v

121r

 

  • letto 318 volte

Edizione diplomatica

  120v
Bertrans Ide(m)
Non puosc mudar un chantar nonespar
ga. puois oc enon ames foc etrat sanc.
Car granz guerra fai descars seignor
larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon
ba. Qe naion obs paisson cordas epom. Esion
trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei
llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom
puois de gesta.
Quieu nagra colp receubut en ma targa. E
faich uermeill de mon confanon blanc.
Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc
e non uei que undat mi plomba. Mais eunon
ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing
osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co
noissens. Lescut aucol el chapel en ma te
sta.
Sil reis phelips nagues ars una barga. De
nangiorz ocrebat unestanc. [o a roem entres per forsa el parc] Q(ue) lat segues
pel pueg e per la comba. Com no pogues tra
ire breu ses colom. Adoncs saieu ql uolgra
far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta
Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce
lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais
caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de
trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De
guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre
baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene
mics tempesta.
Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et
amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus
fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos
  121r
uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete
ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per
qe mos chanz qera floriz bisesta.
Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac
siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz
mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni
esta.
  • letto 507 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans Ide(m) Bertrans idem

 

I
Non puosc mudar un chantar nonespar
ga. puois oc enon ames foc etrat sanc.
Car granz guerra fai descars seignor
larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon
ba. Qe naion obs p
aisson cordas epom. Esion
trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei
llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom
puois de gesta.

Non puosc mudar un chantar non esparga
​puois Oc-e-Non a mes foc e trat sanc,
car granz guerra fai d’escars seignor larc
per qe·m plai ben dels reis auzir la bonba,
qe n’aion obs paisson, cordas e pom
e sion trap tendut per fors jazer,
e
·nz encontrem a meillers et a sens
tant q’apres nos en chant’om puois de gesta.

  II
Quieu nagra colp receubut en ma targa. E
faich uermeill de mon confanon blanc.
Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc
e non uei que undat mi plomba. Mais eunon
ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing
osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co
noissens. Lescut aucol el chapel en ma te
sta.

Qu'ieu n’agra colp receubut en ma targa
e faich vermeill de mon confanon blanc;
mais per aisso me
·n soffrisc e me·n parc
que Oc-e-Non vei que un dat mi plomba
mais eu non ai ges Lezignan ni Rancom,
qu'eu puosca loing ostejar ses aver
mas aiudar puosc de mos conoissens,
l’escut au col el chapel en ma testa.

  III
Sil reis phelips nagues ars una barga. De
nangiorz ocrebat unestanc.<o a roem entres per forsa el parc> Q(ue) lat segues
pel pueg e per la comba. Com no pogues tra
ire breu ses colom. Adoncs saieu ql uolgra
far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta

Si·l reis Phelips n’agues ars una barga
denan Giorz o crebat un estanc,
[o a Roem entres per forsa el parc]
que l’atsegues pel pueg e per la comba
c’om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu q'el volgra far parer
Carle que fon dels miellz de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoinna conquesta.

  IV
Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce
lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais
caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de
trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De
guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre
baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene
mics tempesta.

Anta l’adus e de prez lo descarga,
Guerra celui cui om en troba franc,
per qeu non cug lais Caors ni Cairac
mos Oc-e-Non puois tant sab de trastomba
si·l reis li da lo tesor de Chimom,
de guerr'a cor et avra puois poder,
tant ll
·es trebaills e messios plasens
que los amics e
·ls enemics tempesta.

  V
Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et
amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus
fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos
uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete
ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per
qe mos chanz qera floriz bisesta.

Anc naus de mar qant a perdut sa barga
et a mal temps e vol urtar al ranc
e cor plus fort c’una sageta d’arc
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pieg e dirai vos ben com,
qu'eu faz per leis que no·m vol retener,
que no·m mante jor, terme ni covens
per que mos chanz q'era floriz bisesta.

  VI
Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac
siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz
mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni
esta.

Vai, serventes, ades tost e corens,
a Trainac siaz anz de la festa;
di·m a·N Rogier et a toz mos parenz
que no·i trop plus omba ni om ni esta.

  • letto 537 volte

CANZONIERE F

a cura di Barbara Ortenzi

  • letto 701 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 323 volte

Edizione diplomatica

  64v
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re
cordamen de tort ni d'aunimen qill fos
duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli alaguerra qan
uie la freuoleza del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. don tuich li baron
a cui despazia la paz. foron moltale
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia laguerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n)
lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri
chartz era saillitz alaguerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.

[.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia.
Pos oc eno ha mes foc etrait sanc
Qe granz guerras fan descars seg(no)r la(r)c
Per qem plaz be(n) dels reis uegçer la bo(m)ba.
Qen aion ops tendas cordas epom.
En sion trap tendut p(er) fors iazer.
E sen contrem amilliers (et) acenz.
Si qa pres nos en chanton de la gesta.
[.]V nagra colps receubutz en ma taria
E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc.
  65r

Mas p(er)aisso men suffier em e(n) parc.
Qen oceno conosc qun dat mi plomba.
Qeu no(n) hai ges lisignan ni rancom.
Qe posca loi(n)gn osteiar ses auer.
Mas aiudar posc de mos conoissenz.

E scut acol e capel en ma testa.
[.]Il reis phelips agues ars una baria.
Denan giort o crebat unestanc.
O aroam intres p(er) fors el parc.
Q elasseges pel pueg e p(er) la comba.
Qom non pogues traire breu ses colom.
A doncs sai eu qel uolgra far parer.
Carle qi fo lo meillz de sos parenz.
Per cui fo poille sansogna conqesta.
[.] Nta la dutz e de prez lo descaria.
Guerra celui cui hom no(n) troba franc.
Per qeu no(n) cug lais caors ni caiarc.
Mos oc eno pos tan sap de trastomba.
Sil reis li dalo tresaur de chinom.
De guerra cor (et) auran pois poder.
Tan les trebaillz e messios plazenz.
Qe los amics els enemics te(m)pesta.
[.] Nc naus en marqan ha p(er)dut sa baria.
E fai mal te(m)ps euai urtar al ranc.

Ecor plus fort quna sageta darc.
E leuen aut epois aual ios.tomba.
No trais anc piez e dirai uos be(n)com.

  65v
Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener.
Termes ni ditz ni pleuitz ni co(n)uenz.
Per qe mos iois qera floritz bisesta.
[.] Ai [papiols] sirve(n)tes ades tost ecorenz.
A trainac sias anz de la festa.
[.]Iman rogier (et) atotz sos parenz.
Qeu non trob mais omba ni om niesta.
  • letto 522 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertra(n)s de born. Bertrans de Born
  I

[.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia.
Pos oc eno ha mes foc etrait sanc
Qe granz guerras fan descars seg(no)r la(r)c
Per qem plaz be(n) dels reis uegçer la bo(m)ba.
Qen aion ops tendas cordas epom.
En sion trap tendut p(er) fors iazer.
E sen contrem amilliers (et) acenz.
Si qa pres nos en chanton de la gesta.

[.]on posc mudar q'un chantar non esparia,
pos Oc-e-No ha mes foc e trait sanc,
qe granz guerras fan d'escars segnor larc,
per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba,
qe n'aion ops tendas, cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors iazer,
e s'encontrem a milliers et a cenz,
si q'apres nos en chant on de la gesta. 
  II
[.]V nagra colps receubutz en ma taria
E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc.
Mas p(er)aisso men suffierem e(n) part.
Qen oceno conosc qun dat mi plomba.
Qeu no(n) hai ges lisignan ni rancom.
Qe posca loi(n)gn osteiar ses auer.
Mas aiudar posc de mos conoissenz.
E scut acol e capel en ma testa.
[.]u n'agra colps receubutz en ma taria,
e fait vermeill de mon confanon blanc;
mas per aisso me·n suffier e me·n part
qe N'Oc-e-No conosc q'un dat mi plomba;
q'eu non hai ges Lisignan ni Rancom 
qe posca loingn ostejar ses aver, 
mas aiudar posc de mos conoissenz,
escut a col e capel en ma testa.
  III
[.]Il reis phelips agues ars una baria.
Denan giort o crebat unestanc.
O aroam intres p(er) fors el parc.
Q elasseges pel pueg e p(er) la comba.
Qom non pogues traire breu ses colom.
A doncs sai eu qel uolgra far parer.
Carle qi fo lo meillz de sos parenz.
Per cui fo poille sansogna conqesta.
[.]il reis Phelips agues ars una baria
denan Giort, o crebat un estanc,
o a Roam intres per fors el parc,
qe l'asseges pe·l pueg e per la comba
q'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu q'el volgra far parer
Carle, qi fo lo meillz de sos parenz,
per cui fo Poill'e Sansogna conqesta.
  IV
[.]Nta la dutz e de prez lo descaria.
Guerra celui cui hom no(n) troba franc.
Per qeu no(n) cug lais caors ni caiarc.
Mos oc eno pos tan sap de trastomba.
Sil reis li dalo tresaur de chinom.
De guerra cor (et) auran pois poder.
Tan les trebaillz e messios plazenz.
Qe los amics els enemics te(m)pesta.
[.]nta l'adutz e de prez lo descaria 
Guerra celui cui hom non troba franc,
per q'eu non cug lais Caors ni Caiarc
mos Oc-e-No, pos tan sap de trastomba.
Si·l reis li da lo tresaur de Chinom,
de guerr'a cor et avran pois poder;
tan l'es trebaillz e messios plazenz
qe los amics e·ls enemics tempesta.
  V
[.] Nc naus en marqan ha p(er)dut sa baria.
E fai mal te(m)ps euai urtar al ranc.
Ecor plus fort quna sageta darc.
E leuen aut epois aual ios.tomba.
No trais anc piez e dirai uos be(n)com.
Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener.
Termes ni ditz ni pleuitz ni co(n)uenz.
Per qe mos iois qera floritz bisesta.
[.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria,
e fai mal temps e vai urtar al ranc
e cor plus fort q'una sageta d'arc,
e lev'en aut e pois a val jos tomba,
no trais anc piez e dirai vos ben com,
q'eu faz per leis qe no·m vol retener,
termes ni ditz, ni plevitz, ni convenz,
per qe mos jois, q'era floritz bisesta.
  VI
[.] Ai <papiols> sirve(n)tes ades tost ecorenz.
A trainac sias anz de la festa.
[.]ai sirventes, ades tost e corenz,
a Trainac sias anz de la festa;
  VII
[.]Iman rogier (et) atotz sos parenz.
Qeu non trob mais omba ni om niesta.
[.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz
q'eu non trob mais omba ni om ni esta.

 

  Razó
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re
cordamen de tort ni d'aunimen qill fos
duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli alaguerra qan
uie la freuoleza del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. don tuich li baron
a cui despazia la paz. foron moltale
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia laguerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n)
lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri
chartz era saillitz alaguerra. lo qals co
me(n)sset enaissi.
[.]Nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d'aunimen q'ill fos duz ni faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz si sailli a la guerra, qan vie la frevoleza del rei Phelip, e raubet et preset et ars castels et borcs et villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui despazia la paz foron molt alegre, e Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr'hom e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comensada la guerra, con lo qal el s'apellava, Oc-e-No, si com auzirez el sirventes q'el fez si tost com el auzi q'En Richartz era saillitz a la guerra; lo qals comensset enaissi:
  • letto 480 volte

CANZONIERE I

a cura di Giorgia Pallotta

  • letto 683 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 365 volte

Edizione diplomatica

  178r
Bertrans de born.
Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos
noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans gu-
erra fai descars seignor larc. p(er) que(m) plai ben dels
reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas epom. Ension trap tendut p(er) fors iazer. Enz enco(n)
trem amilliers et asens. Si capres nos encha(n)ton de
la gesta.
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig
uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men
soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat
mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m).
Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar
puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa
el capel.
Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi
ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel
parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n)
pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel
uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa.
Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui
quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca
ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba.
Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret
auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla
sens. Que los amics els enemics tempesta.
Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am
al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna
saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba.
No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas
p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn
terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta.
Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz
de la festa.
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi trob plus
omba ni om ni esta.
Aquesta es la razos daquest siruentes.
AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses
en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor
damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz
si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des-
plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra

q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si
tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer
ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa:
No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera).
  • letto 745 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans deborn.
  I

Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos
noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans gu-
erra fai descars seignor larc. p(er) que(m) plai ben dels
reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas
epom. Ension trap tendut p(er) fors iazer. Enz enco(n)
trem amilliers et asens. Si capres nos encha(n)ton de
la gesta.

Non puosc mudar un chantar non esparga
pos N'Oc-e-Non a mes foc etrag sanc,
car grans guerra fai d'escars seignor larc,
per que·m plai ben dels reis auzir la bomba,
que n'aion obs paisson, cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors jazer,
e·nz encontrem a milliers et a sens,
si c'apres nos en chanton de la gesta.
  II
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig
uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men
soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat
mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m).
Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar
puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa
el capel.
Qu'ieu n'agra colp reseubut e ma targa
e faig vermeill de mon confanon blanc;
mas per aisso m'en soffric e m'en parc,
que N'Oc-e-Non vei que un dat mi plomba;
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
q'ieu puosca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
l'escut au col en ma testa el capel.
  III
Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi
ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel
parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n)
pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel
uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa.
Si·l reis Felips n'agues ars una barga,
denan Giortz o crebat un estanc.
Qu'ardan intres per fors el parc,
que la segues pel pueg e per la comba,
c'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu qu'el volgra far parer
Carle, que fon dels miels de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoina conquesta.
  IV
Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui
quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca
ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba.
Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret
auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla
sens. Que los amics els enemics tempesta.
Anta l'adus e de pretz lo descarga,
Guerra celui quant trop lo troba franc,
per q'ieu non cuig lais Caors ni Cairac,
mos Oc-e-Non, pos tant sap de strastomba.
Si·l reis li da tesour de Chimon,
de guerr'a corr et aura·n pois poder;
tant l'es trebaills e messios plasens,
que los amics els enemics tempesta.
  V
Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am
al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna
saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba.
No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas
p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn
terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta.
Anc naus de mar, quant a perdut sa barcha
et am al temps e vol urtar al ranc,
e cor plus fort c'una sajeta d'arc,
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pietz e dirai vos ben com,
qu'eu fas per leis que nom vol retener,
que no m'aten jorn, terme ni covens,
per que mos chans qu'era flort besesta.
  VI
Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz

de la festa.
Vai sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa.
  VII
Diman rogier et atotz mos parens. Q(ieu) noi trob plus
omba ni om ni esta.
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens,
qe no·i trob plus omba ni om ni esta.

 

  Razó
Aquesta es la razos daquest siruentes.
AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses
en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor
damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz
si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des-
plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si
tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer
ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa:
No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera).
Aquesta es la razos daquest sirventes:

An mais per ren qu'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felips ni per recordamen de tort ni d'auniment que·ill fos faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz
si sailli a la guerra quant el vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e·N Bertrans de born plus que tuich, per so qu'el plus volia guerra
que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava Oc-e-Non, si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra et el fetz aguest sirventes qui comenssa:

Non puosc mudar un chantar non esparga...

  • letto 508 volte

CANZONIERE K

a cura di Alessandra Pulizzi

  • letto 685 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 347 volte

Edizione diplomatica

  K163
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)-
ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc.
Car grans guerra fai descars seignor la-
rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba.
Que naion obs paisson cordas epom. En sion
trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a-
milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n)
de la gesta.
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efag
uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais-
so men soffric emen parc. Que noc eno(n) uei
que un dat mi plomba. Mas eu nonai len-
zignan ni rancom. Quieu puesca loing o-
steiar ses auer.  Mas aiudar puosc de mos
conoissenz. Lescut aucol *en ma testa* el capel.
Sil reis felips nagues ars una barga. De
nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres
per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er)
la comba. Com no(n) pogues traíre breuses

colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer.
Carle que fon dels miels desos parens. per
cui fon poille sansoina (con)questa.
Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel-
lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non
cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant
sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi
mon. De guerra coret auran puois poder
.
Tant les trebaills emessios plasens. Qe los
amics els enemics tempesta.
Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba.
Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us)
fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai

uos ben com. Quieu fas per leis que nom
uol retener. Que no maten iorn terme
 .
 .
 .
 .
 .

ni  couens. P(er) que mos chans quera flort bes
esta.
Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si
as anz de la festa.
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi
trop plus omba niom ni esta.
Aquesta es la razos daquest sirventes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses en coblas ni en siruentes al rei felip
ni per recordamen de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o-
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Dontuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia
querra que autrom. E car crezia que perlo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el 
auzi quen richart era sailliz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa. 
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
 

 

 
  • letto 478 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)-
ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc.
Car grans guerra fai descars seignor la-
rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba.
Que naion obs paisson cordas epom. En sion
trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a-
milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n)
de la gesta.
Non puosc mudar un chantar non esparga,
pos N’Oc-e-Non a mes foc e trag sanc,
car grans guerra fai d'escars seignor larc,
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
que n'aion obs paisson cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors jazer,
e·nz encontrem a milliers et a sens,
si c'apres nos en chant on de la gesta.
  II
Quieu nagra colp resenbut ema targa. Efag
uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais-
so men soffrir emen parc. Que noc eno(n) uei
que un dat mi plomba. Mas eu nonai len-
zignan ni rancom. Quieu puesca loing o-
steiar ses auer.  Mas aiudar puosc de mos
conoissenz. Lescut aucol en ma testa el capel.
Qu'ieu n'agra colp reseubut en ma targa,
e fag vermeill de mon confanon blanc,
mas per aisso me·n soffric e me·n parc,
que N’Oc-e-Non vei que un dat mi plomba,
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
qu'ieu puesca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
l'escut au col en ma testa el capel.
  III
Sil reis felips nagues ars una barga. De
nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres
per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er)
la comba. Com no(n) pogues traire breuses 
colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer.
Carle que fon dels miels desos parens. per
cui fon poille sansoina (con)questa.
Si·l reis Felips n'agues ars una barga,
denan Giorz o crebat un estanc,
q'ardan intres per fors el parc
que la segues pe·l pueg e per la comba,
com non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai ieu qu'el volgra far parer
Carle, que fon dels miels de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoina conquesta.
  IV
Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel-
lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non
cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant
sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi
mon. De guerra coret auran puois poder.
Tant les trebaills emessios plasens. Qe los
amics els enemics tempesta.
Anta ladus e de pretz lo descarga,
Guerra cellui quant trop lo troba franc
per qu'eu non cug lais caors ni cairac,
Mos Oc-e-Non pos tant sap de strastomba,
si·l reis li da tesour de Chimon
de guerra cor et avran puois poder,
tant les trebaills e messios plasens
que los amícs e·ls enemics tempesta.
  V
Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba.
Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us)
fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai 
uos ben com. Quieu fas per leis que nom
uol retener. Que no maten iorn terme ni couens.
P(er) que mos chans quera flort bes
esta.
Anc naus de mar quant a perdut sa barba,
et a mal temps e vol urtar al ranc,
e cor plus fort c'una sajeta d’arc,
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pietz e dirai vos ben com
qu'ieu fas per leis que no·m vol retener,
que no maten jorn terme ni covens,
per que mos chans, qu'era flort, besesta.
  VI
Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si
as anz de la festa.
Vai, sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa. 
  VII
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi
trop plus omba niom ni esta.
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
qe·n oi trop plus «omba» ni «om» ni «esta».

 

  Razó
Aquesta es la razos daquest sirventes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses en coblas ni en siruentes al rei felip
ni per recordamen de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o-
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Dontuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia
querra que autrom. E car crezia que perlo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el 
auzi quen richart era sailliz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa. 
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
Aquesta es la razos daquest sirventes:

Anc mais per re q'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d'aunimen que·ill fos faitz, no vole guerrejar lo rei Richart. Mas En Richart si sailli a la guerra oquant vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prevet e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e·N Betrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava «Oc e Non», si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era sailliz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa: 

Non puosc mudar c'un chantar non esparga.

 
 

  • letto 610 volte

CANZONIERE M

a cura di Marika Barchi

  • letto 660 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 393 volte

Edizione diplomatica

  ​232v
.
S(ire). Btran delbort.
NO puesc mudar qun
chantar non esparia.
​pueis noc e non ha mes
​fuec etrach sanc. qar grans ger
​ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m
plai ben del rei sinuei la bonba.
​qeill ag(r)on ops paisson cordas e
pom. ension trap*amilhiers e
​a cenz. si qapres nos encha(n)t ho(m)
​dela gesta.
.
.
.

.
A
Mta lladus e de prez lo descaria.
gerra cellui qes hom no troba
franc. per qieu n(on) laus uas caors
ni caarc. mon oc e non qetan
sap de stratonba. sel reis li des
lo tresaur de gion. de gerra cor
e agra enpoder. tan illes treba
ills e messios plasentz. qel sie
us amics els enemics te(m)pesta.
.
.
.

.
SEl reis felips nages ars una ma(r)
ia. denan gisors o crebat un 
estanc. si qa roam nintres per 
forcael parc. e ils aseges pel puei
e per la comba. qom no(n) poges
traire brieu ses colon. adoncs
sai ieu qel cuiera ualer. carle
.
.

*tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem
maine e sos meilhors parens.
per cui poilhae san(n)soinha fu 
conqesta.
..
..
.
.

IEunagra colp receuput e(n) ma
taria. e fach uermeilh de mo(n)
confanon blanc. mas p(er) aiço
men suefri e men parc. pueis noc
e non conois qun dat mi plo(m)ba.
e non esmieus lezianz ni ra(n)con.
qieu puesca lieu osteiar ses a 
uer. mas aiudar puesch a mos
conoisenz. escut al col el capell
en ma testa.
.
..
.

ANc naus enmar qan del tot p(er)t
sa baria. e fai fort temps. e uai 
ferir al ranc. e cor plus fort cu
na saieta darc. e sailh en aut 
e pueis enbas siplonba. non
trais anc pieg e sai uos dire con.
qon fatz perleis qes anc nom
uolc tener. iorn ni respieg ter
me ni couenenz. p(er)qe mosiois
qera floritz bisesta.
.
..
..
.

Vay papiol e no sias ges lentz.
atrasinhacon sias anz la festa.
dimanaugier e atotz sos pa
  233r
rentz. qieu non trueb plus
onba nion niresta.
  • letto 553 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
S(i)r(e). Btran delbort. Sire Btran del bort
  I
​NO puesc mudar qun
chantar non esparia.
​pueis noc e non ha mes
​fuec etrach sanc. qar grans ger
​ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m
plai ben del rei sinuei la bonba.
​qeill ag(r)on ops paisson cordas e
pom. ension trap*amilhiers e
​a cenz. si qapres nos encha(n)t ho(m)
​dela gesta.
No puesc mudar q'un chantar non esparia
​pueis N'Oc-e-Non ha mes fuec e trach sanc
qar grans gerra fa d'escas seinhor larc
per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba
​qe·ill'agron ops paisson, cordas e pom.
E·n sion trap tendut per for jaser
e·ls encontrem a milhiers e a cenz
si q'apres nos en chant hom de la gesta.
  II
​AMta lladus e de prez lo descaria.
gerra cellui qes hom no troba
franc. per qieu n(on) laus uas caors
ni caarc. mon oc e non qetan
sap de stratonba. sel reis li des
lo tresaur de gion. de gerra cor
e agra enpoder. tan illes treba
ills e messios plasentz. qel sie
us amics els enemics te(m)pesta.
​Amta ll'adus e de prez lo descaria
Gerra cellui qes hom no troba franc
per q'ieu non l'aus vas Caors ni Caarc
mon Oc-e-Non qe tan sap de stratonba.
S'el reis li des lo tresaur de Gion
de gerr'a cor e agra en poder
tan ill es trebaills e messios plasentz
q'el sieus amics e·ls enemics tempesta.
  III
​SEl reis felips nages ars una ma(r)
ia. denan gisors o crebat un 
estanc. si qa roam nintres per 
forcael parc. e ils aseges pel puei
e per la comba. qom no(n) poges
traire brieu ses colon. adoncs
sai ieu qel cuiera ualer. carle
.
*tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem
.
maine e sos meilhors parens.
per cui poilhae san(n)soinha fu 
conqesta.
​S'el reis Felips n'ages ars una maria
denan Gisors o crebat un estanc
si q'a Roam n'intres per força el parc
e ils aseges pe·l puei e per la comba
q'om non poges traire brieu ses colon
adoncs sai ieu q'el cujera valer
Carle Maine e sos meilhors parens
per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta.
  IV
​IEunagra colp receuput e(n) ma
taria. e fach uermeilh de mo(n)
confanon blanc. mas p(er) aiço
men suefri e men parc. pueis noc
e non conois qun dat mi plo(m)ba.
e non esmieus lezianz ni ra(n)con.
qieu puesca lieu osteiar ses a 
uer. mas aiudar puesch a mos
conoisenz. escut al col el capell
en ma testa.
​Ieu n'agra colp receuput en ma taria
e fach vermeilh de mon confanon blanc
mas per aiço me·n suefri e me·n parc
pueis N'Oc-e-Non conois q'un dat mi plomba
​e non es mieus Lezianz ni Rancon
q'ieu puesca lieu ostejar ses aver
mas aiudar puesch a mos conoisenz
escut al col el capell en ma testa.
  V
​ANc naus enmar qan del tot p(er)t
sa baria. e fai fort temps. e uai 
ferir al ranc. e cor plus fort cu
na saieta darc. e sailh en aut 
e pueis enbas siplonba. non
trais anc pieg e sai uos dire con.
qon fatz perleis qes anc nom
uolc tener. iorn ni respieg ter
me ni couenenz. p(er)qe mosiois
qera floritz bisesta.
Anc naus en mar qan del tot pert sa baria
e fai fort temps e vai ferir al ranc
e cor plus fort c'una sajeta d'arc
e sailh en aut e pueis en bas si plonba.
Non trais anc pieg e sai vos dire con
q'on fatz per leis qes anc no·m volc tener
jorn, ni respieg, terme, ni covenenz,
per qe mos jois q'era floritz bisesta.
 
  VI
​Vay papiol e no sias ges lentz.
atrasinhacon sias anz la festa.
​Vay Papiol e no sias ges lentz
a Trasinhac on sias anz la festa.
  VII
​Dimanaugier e atotz sos pa
​rentz. qieu non trueb plus
onba ni on niresta.
Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz
q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta.
  • letto 571 volte

CANZONIERE R

a cura di Marika Barchi

  • letto 623 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 378 volte

Edizione diplomatica

 

7r
B(er)tra(n) del bor(n).

Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes
foc e fag sanc. e gra(n)s guerra fa(n) descas senhor larc
p(er) q(ue) me play dels reys can vei lurbo(m)ba. e(n)s aio ops
pals e cordas e pom. e(n) sian draps te(n)dutz p(er) fors iazer
e(n)s amassem a miliers e a ce(n)s. si ca pres nos e(n) chant ho(m) de la gesta
Anta ladutz e de pretz lo descaria.gerra selui q(ue) ho(m) no(n) troba fra(n)c.
p(er) q(ue) no uuelh lais caors ni gualhac. mo(n) oc e no pus ta(n) sap de tra
stomba. sil bailal rey lo trezaur de simo(n). de guerra cor. (et) auria(n) po
der. ta(n) les trebals e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx te(m)pes
ta.

Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n)
guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no
capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(m). e no(n) pu
es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut
al col e capel e(n) ma testa. Sil rey felip plagues. a sana marga
dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els
asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses
colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me
lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. E nau e(n)mar ca(n)t
a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus
tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no
tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener
iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on
miels fluris bissesta.
  • letto 489 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
B(er)tra(n) del bor(n). Bertran del Born
  I
Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes / foc e fag sanc. e gra(n)s guerra fa(n) descas senhor larc / p(er) q(ue) me play dels reys can vei lurbo(m)ba. e(n)s aio ops / pals e cordas e pom. e(n) sian draps te(n)dutz p(er) fors iazer / e(n)s amassem a miliers e a ce(n)s. si ca pres nos e(n) chant ho(m) de la gesta // Non estarai mon chantar non esparia
pus N'Oc-e-No an mes foc e fag sanc 
e grans guerra fan d'escas senhor larc
per que me play dels reys can vei lur bomba 
e·ns aio ops pals e cordas e pom 
e·n sian draps tendutz per fors jazer.
e·ns amassem a miliers e a cens
si c'apres nos en chant hom de la gesta.
  II
Anta ladutz e de pretz lo descaria.gerra selui q(ue) ho(m) no(n) troba fra(n)c./ p(er) q(ue) no uuelh lais caors ni gualhac. mo(n) oc e no pus ta(n) sap de tra / stomba. sil bailal rey lo trezaur de simo(n). de guerra cor. (et) auria(n) po / der. ta(n) les trebals e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx te(m)pes / ta. // Anta l'adutz e de pretz lo descaria
Gerra selui que hom non troba franc
per que no vuelh lais Caors ni Gualhac
mon Oc-e-No pus tan sap de trastomba.
Si·l bailal rey lo trezaur de Simon
de guerr'a cor et auria·n poder
tan les trebals e messios plazens
per qu'e·ls amicx e·ls enemicx tempesta.
  III
Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n) / guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no / capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(m). e no(n) pu / es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut / al col e capel e(n) ma testa. // Colps nagra ieu receubutz en ma taria
e fayt vermelh de mon guoffayno blanc
mays per ayso me·n suefri e me·n parc
mon Oc-e-No cap datz mi plomba
e non es meus li senhas ni·l Rancom
e non pues luenh ostejar ses aver
mas aiudar puesc a mos conoysens
escut al col e capel en ma testa. 
  IV
Sil rey felip plagues. a sana marga / dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els / asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses / colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me / lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. // Si·l rey Felip plagues a sana marga
denan Gissort et crebat un estanc
carais intres per fors el parc
e·ls asseties pel pueg e per la comba
c'om non pogues trayre breu ses colom
lay doncx viram qui fera aparer
al fag carles lo sieu melhor paren
per qui fo Polha e Samsuenha conquista.
  V
E nau e(n)mar ca(n)t /a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus / tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener / iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on miels fluris bissesta. // E nau en mar canta perdut sa baria
et a mal temps e va urtar al ranc
e cor pus tost d'una sajeta d'arc
e puei en aut e pueis en jos si plomba,
no tray tan mal e say dire com
c'om fas per lieys que anc nom volc tener
jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens
per que mos chans on miels fluris bissesta.
  • letto 439 volte

CANZONIERE T

a cura di Giorgia Pallotta

  • letto 736 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 416 volte

Edizione diplomatica

172r
beutran delborn
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la
172v
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapres non ne cant hom
delagiesta.
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi
sai ieu ceuolgra farparer. carles quifo desos miglers
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom
lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire.
moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor
deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba
lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta.
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon
gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc
enu mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha
niratum. cepuosca luogn ostear ses auer. mais aiudar
piuosc amos conoisens. escut alcoll ecapell ematesta.
Hanc uauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals
temp (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta
darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais
tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo
lc tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio
oi quigent floris bistensa.
Vai papiol (et) nonsias trop lens. Atraint sias adelafesta.
Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um
ba nium niesta.
  • letto 533 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
beutran delborn Beutran del Born
  I
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)\
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de\
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la\
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors\
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapres non ne cant hom\
delagiesta.

Non muderai mon cantar non esparga, pois N'Oc et No a mes fioc e trait sang, car grans geras fan de scars segnor larc, percem sap bon del rei sinuei la la bona, el aion ops paixo, cordas y pom,
e·n sio trop tendut per fors giaser,
e·ns atrobem a miliers et a cens,
si c'apres non ne cant hom de la giesta.

  II
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat\
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel\
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi\
sai ieu cequolgra farparer. carles quifo desos miglers\
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
Si'l rei Filipp n'ages ars una baria,
davan Giors o fermat son estanc,
caro am intres per forç el parc e quel segies pel puoc e per las conbas,
c'om no poges traire breu ses colom,
aixi sai ieu ceq volgra far parer,
Carles qui fo de sos miglers parens,
per cui fo Poil es Sassinha concesta.
  III
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom\
lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire\
moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor\
deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba\
lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta.

Anta l'adutç et de pretç lo descargia,
gerra seinhor pos hom lon troba franc,
pero nom par lais Caortç ni Cangiare
m'Oc e No que trop sap de trastoinha.
Sil bait l'al rei lo tristor de çirom,
de guerra cor auria·n poder; 
tant les traballs e mesions plasens, 
cesus amics els enemics tenpesta.

  IV
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon\
gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc\
enu mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha\
niratum. cepuosca luogn ostear ses auer. mais aiudar\
piuosc amos conoisens. escut alcol ecapell ematesta.
Q'ieu n'agra recebut e ma targia,
e fait vermegll de mon gonfano blanc;
mais per aiso m'en fuc et m'en part
que Oc e Nu me par quel datç me plonba,
e nocs mieus Lesinha ni Ratum,
ce puosca lougn ostear ses aver,
mais aiudar piuosc a mos conoisens,
escut al col e capell e ma testa.
  V
Hanc vauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals\
temp (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta\
darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais\
tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo\
lc tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio\
oi quigent floris bistensa.\
 
Hanc vauc e mar cant a perdut sa baria,
per trop mals temp et vai urtar e ranc,
e cor plus fort d'una sagetta d'arc,
e puogia naut e puoisas bas sotç plonba,
no trais tan mal essais vos dire com,
eu fas per lieis, cianc nom volc tener,
dit respeit ni terme ni conues,
per ce mos gioi qui gent floris bistensa.
  VI
Vai papiol (et) nonscas trop lens. Atraint sias adelafesta.\ Vai, Papiol, et non sias trop lens,
A traint sias a de la festa.
  VII
Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um\
ba nium niesta.
Di·m a·N Rogier qis mos miglior parens,
cieu no trop mais umba ni um ni esta.
  • letto 452 volte

CANZONIERE U

a cura di Mattia Callegari

  • letto 659 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 347 volte

Edizione diplomatica

  140r
Bertram de born.
Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria.
por noc e no ames foc e trait sa(n)c.
car gran gerra fai descars seingnier larc.
P erqem plaiben del rei uezer la bomba.
Q en naia mops passen cordas e pon.
E siom drap tengut per fors iaser.
E sen contrem a miglier e da cenz.
S i qa pres nos canton pois delagesta.
Qeu naia colp recebut en mataria.
E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc.
M ais per aiço men sufri e men parc.
Q e noc e non sap ben qe undat mi plomba
M asnones meus liçinans ni rancon.
Q eu pusca loing o steiar ses auer.
M as audar posc de mos conoscenz.
 
  140v
E scud col e capel en ma testa.
SEl rei felis nagues ars una baria .
D enan ghiorz ocrebat une stanc.
O auriom entres per forzal parc.
Q elasegues pelpoig e per lacomba.
C om non pogues t(r)ai re breu ses colom.
A donc sai eu queluolgra far parer.
C arle mangnes e sos meillier pare(n)z.
P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa.
En taladuz e de prez la descaria.
G uerra celui cui non troba franc.
P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc.
M os oc eno pos tan saub detrastomba.
S ilballa reis lotre saur de cinom.
D e guerra a cor e auram pois poder.
T anliez trebailh e messions plaise(n)z.
Q e sos amics els enemics tempesta.
A nc naus en mar qanta perdut sabaria.
E zamal temps e uolurtar aranc.
E uau plus tost cuna saiceta darc.
E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba.
N on trais anc piez ediraiuos ben com.
Q eufaz per lei qui non uol retener
Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen.
P er qe mos iois qera floriz bisesta.
Uai papiol e non istia lenz
a trainat siaz anz de la festa.
Djman rogier catoz sos pare(n)z.
Q eu non trop mais omba ni om ni esta.
 
  • letto 511 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertram de born. Bertram de Born
  I 
Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria.
por noc e no ames foc e trait sa(n)c.
car gran gerra fai descars seingnier larc.
P erqem plaiben del rei uezer la bomba.
Q en naia mops passen cordas e pon.
E siom drap tengut per fors iaser.
E sen contrem a miglier e da cenz.
S i qa pres nos canton pois delagesta.
Non pusc mudar mon chantar non esparia
por Oc-e-Non a mes foc e trait sanc,
car gran gerra fai d'escars seignier larc
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba,
qe·n n'aiam ops passen, cordas e pon
e siom drap tengut per fors jaser,
e s'encontrem a miglier e da cenz
si q'apres nos cant'on pois de la gesta.
  II
Qe u naia colp recebut en mataria.
E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc.
M ais per aiço men sufir e men parc.
Q e noc e non sap ben qeundat mi plomba
M asnones meus licinans ni rancon.
Q eu pusca loing o steiar ses auer.
M as audar posc de mos conoscenz.
Escud a col e capel en matesta.
Q'eu n'aia colp recebut en ma taria
e fait vermeilh de mon gonfanon blanc;
mais per aiço men sufir e men parc
qe Oc-e-Non sap ben qe un dat mi plomba,
mas non es meus Licinas ni Rancon,
q'eu pusca loing ostejar ses aver
mas audar posc de mos conoscenz,
escud a col e capel en ma testa.
  III
SEl rei felis nagues  ars una baria .
D enan ghiorz ocrebat une stanc.
O auriom entres per forzal parc.
Q elasegues pelpoig e per lacomba.
C om non pogues t(r)ai re breu ses colom.
A donc sai eu queluolgra far parer.
C arle mangnes e sos meillier pare(n)z.
P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa.
S'el rei Felis n'agues ars una baria
de nan Ghiorz o crebat un estanc,
o avriom entres per forz al parc
qe l'asegues pel poig e per la comba
c'om non pogues traire breu ses colom,
adonc sai eu quel volgra far parer
Carle Mangnes e sos meillier parenz,
per cui fo Poillia e Sasogna conquesta.
  IV
En taladuz e de prez la descaria.
G uerra celui cui non troba franc.
P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc.
M os oc eno pos tan saub detrastomba.
S ilballa reis lotre saur de cinom.
D e guerra a cor e auram pois poder.
T anliez trebailh e messions plaise(n)z.
Q e sos amics et enemics tempesta.
Enta l'aduz e de prez la descaria,
Guerra celui cui non troba franc,
per q'eu non cuit lais Caorz ni Caiarc
mos Oc-e-Non pos tan saub de trastomba
si·l balla reis lo tresaur de Cinom, 
de guerra a cor e avram pois poder,
tan liez trebailh e messions plaisenz
qe sos amics et enemics tempesta.
  V
A nc naus en mar qanta perdut sabaria.
E zamal temps e uolurtar aranc.
E uau plus tost cuna saiceta darc.
E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba.
N on trais anc piez ediraiuos ben com.
Q eufaz per lei qui non uol retener
Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen.
P er qe mos iois qera floriz bisesta.
Anc naus en mar qant a perdut sa baria
ez a mal temps e vol urtar a ranc
e vau plus tost c'una saiceta d'arc
es lev'a inn'aut e pueis aval jos comba,
non trais anc piez e dirai vos ben com
q'eu faz per lei qui non vol retener,
qe non manten jorn, termen ni conven.
per qe mos jois q'era floriz bisesta.
  VI
Uai papiol e non istra lenz
a trainac fiaz anz de la festa.
Vai Papiol, e non istia lenz,
a Trainat siaz anz de la festa;
  VII
Djman rogier catoz sos pare(n)z.
Q eu non trop mais omba ni om ni esta.
Di·m a·N Rogier, c'a toz sos parenz,
q'eu non trop mais omba ni om ni esta.
  • letto 544 volte

CANZONIERE V

a cura di Mattia Callegari

  • letto 665 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [91]


 

  • letto 344 volte

Edizione diplomatica

C. 27r
Bertran dalborn
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem
plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon.
e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen.
si qa pres nos canton puois delagesta.
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon
gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no
sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon.
qeu puesc loing osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz.
escud acol ecapel en ma testa.
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une
stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...]
comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa
parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna
conqesta.
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er)
qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast
onba. silbailla reis lotesaur de cinom. de querra acor e auran pois
poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe soz amixs eli enem
ixs tenpesta.
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol
urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina
ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co.
qeu faz p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n)
[...] mos iois qera floritz bisesta.
Va papiol e no(n) istia len(z) atrainatz siaz anz delafesta
[.] ma rogier catotz sos parenz. qeu no(n) trob mais omba
ni om ni esta
  • letto 501 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertran dalborn Bertran dal Born
  I
 
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem
plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon.
e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen.
si qa pres nos canton puois delagesta.
Non puesc mudar mon cantar non esparia
pos Oc-e-Non a mes fos e trait sanc
car gran gerra fai d'escars seinher larc
per qe·m plai ben del rei vexer labomba
qe·n'aiam ops passer cordas et pon
e sion drap tenduz per fors jaxer
es emcontrem a migler et da cen
si q'a pres nos canton puois de la gesta
  II
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon
gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no
sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon.
qeu puesc loing osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz.
escud acol ecapel en ma testa.
Q'eu naia colps recebutz en ma taria
e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc
mas per aizo m'en sufri e m'en parc 
qe Oc-e-Non sap ben q'un datz me plomba
mas non es meus Lesinans ni Rancon
q'eu puesc loing ostejar ses aver
mas aiudar pues de mos conoscenz
escud a col e capel en ma testa.
  III
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une
stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...]
comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa
parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna
conqesta.
S'el rei Felipz n'agues ars una baria
denan Ghiorz o crebat une stanc
c'avriom entres per forz al parc
qe l'asegues pe·l p(?) comba
com non pogues traire breu ses colom
adonc sai eu qe·l volgra fa parer
Carle Magnes e sos meiller parens
per cui fo Poilla e Sasongna conqesta
  IV
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er)
qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast
onba. silbailla reis lotesaur de cinom. de querra acor e auran pois
poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe foz amixs eli enem
ixs tenpesta.
Anta l'aduz e de prez lo descaria
guerra celui cui non troba franc
per q'eu non cuit lais Caortz ni Caiarc
mos Oc-et-No pos tan saub de trastonba
si·l baill'a reis lo tesaur de Cinom
de querr'a acor e auran pois poder
tan li es trebaill e mesions plaisenz
qe soz amixs e li enemixs tenpesta
  V
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol
urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina
ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co.
qeu faz p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n)
[...] mos iois qera floritz bisesta.
Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria
e a mal tenps e vol urtar a ranc
e vai plus tost c'una sajecta d'arc
es leva in aut e pueis aval jos conba
non trais anc piez e dirai vos ben co
q'eu faz per lei qui no vol retener
qe no matern jorn termen ni conven
(?) mos jois q'era floritz bisesta
  VI
Va papiol e no(n) istra len(z) atrainacz siaz anz delafesta
[.] ma rogier catotz sos parenz. qeu no(n) trob mais omba
ni om ni esta
Va Papiol e non istia lenz,
a Trainatz siaz anz de la festa
[.] ma Rogier, c'a totz sos parenz,
q'eu non trob mais omba ni om ni esta.
  • letto 621 volte

CANZONIERE a

  • letto 556 volte

Riproduzione fotografica

c. 447r

  • letto 323 volte

Edizione diplomatica

Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes
foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab>
saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion
trap  tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa
pres lor en chanton de la gesta.
Anta la dutz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba
franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car
trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria>
guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebails e messios plaideu p(er)
qels amics. els enemics tempesta.
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin
estanc o aoram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er)
comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra
far parer. sembles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna
e saisognia co[n]qesta.
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon
gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n)
conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe
zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen.
escuta<l> col e capel e ma testa.
Anc naus en mar qant ac p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar
alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois 
en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er)
leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe
mos iois. qigen florit tempesta.
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigat siaz anz de la festa.
Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta
  • letto 565 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I I
Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes / foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab> / saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion / trap  tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa / pres lor en chanton de la gesta. Non laisserai mon chantar non lesparia,
pos Hoc-e-Non an mes foc e trait sanc,
que guerra fai descrose segnor larc,
per qe·m saub bon del rei vezer la tumba
on aion ops paixen cortes, e com
e sion trap tendut per feur jazer,
e sauisten a milliers et a cui
si q'a pres lor en chant on de la gesta.
II II
Anta la dutz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba / franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car / trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria> / guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebails e messios plaideu p(er) / qels amics. els enemics tempesta. Anta l'adutz e de pretz lo d'escaria,
guerra celui com non e troba franc
per q'ieu non cug lais Caors ni cor sanc,
mas Hoc-e-Non car trop sab de trastomba,
si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom
de guerr'a cor et auria·n poder
tan qe trebails e messios plaideu
per qe·ls amics e·ls enemics tempesta.
III III
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin / estanc o aoram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er) / comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra / far parer. semles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna / e saisognia co[n]qesta. Si·l reis Filips li agues ars una baria,
denans Nisort e cremavi n'estanc
o a Oram l'ontres per farc'el paix,
e l'aguesses e per pueg e per comba
qe non pogues traire breia ses colom,
adonc saubr'eu com volgra far parer,
semles Carlon lo seu noble paren
per qi son Spagna e Saisognia conqesta.
IV IV
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon / gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n) / conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe / zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen. / escuta<l> col e capel e ma testa Q’ieu m’agra colp receuput en ma taria,
e faig us miells de mon gonfanon blanc
mas per aizo me·n suffric e men parc,
qar Hoc-e-Non conois q'om datz li plumba,
e non es mieus Luzigans [ni] Racora
qe z'eu puesca estejar sos aver,
[m]as aiudar puesc de mon conoissen,
escuta<l> col e capel e ma testa.
V V
Anc naus en mar qant ac p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar / alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois / en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er) / leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe / mos iois. qigen florit tempesta. Anc naus en mar quant ac perdut sa baria,
et a mal temps e vai urtar al ranc,
e cor plus tost non fai sagita d’arc
e pois en aut e pois en batz sotz plumba,
non trac tal mal, e sai vos dire com
con eu per leis que anc no·m vol tener,
terme ni jorn ni respegni coven
per qe mos jois qi gen florit tempesta.
VI VI
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigat siaz anz de la festa. / Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta Vai, sirventes, ades non sias lenz
a Trafigat siaz anz de la festa.
Diz m'a Rogier et a totz sos parenz
q'unz non treup mais umbra ni un ni esta.

 

  • letto 452 volte

Razo

  • letto 715 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 493 volte

Canzoniere F

  • letto 457 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [92]

 

  • letto 387 volte

Edizione diplomatica

  64v
[a]    Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
         ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re-
cordamen de tort ni da unimen qill fos
ditz ni faitz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli ala guerra qan-
uic la freuolesa del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. Don tuich li baron
acui des plazia la paz. foron molt ale-
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia la guerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo
qal el sa pellaua. oc eno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri-
chartz era saillitz ala guerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.
  • letto 370 volte

edizione diplomatico-interpretativa

[a]    Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
         ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re-
cordamen de tort ni da unimen qill fos
duz ni fauz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli ala guerra qan-
uic la freuolesa del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. Don tuich li baron
acui des plazia la paz. foron molt ale-
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia la guerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire loreis Ri
cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo
qal el sa pellaua. oc eno si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri-
chartz era saillitz ala guerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.
[A]nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d’aunimen q’ill fos d’uz ni fauz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas en Richartz si sailli a la guerra qan vic la frevolesa del rei Phelip e raubet et preset et ars castels et borcs et villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplazia la paz foron molt alegre.
E Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr hom, e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comenssada la guerra, con lo qal el s‘apellava oc e no si com auzirez el sirventes q’el fez si tost com el auzi qen Richartz era saillitz a la guerra. Lo qals comensset enaissi. Bertrans de Born.
  • letto 310 volte

Canzoniere I

  • letto 381 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [23]

  • letto 273 volte

Edizione diplomatica

178 r  

Aquesta es la razos daquest siruentes.             xxx.
Anmais p(er)ren quen Bertrans deborn disses
en coblas niensirue(n)tes al rei felip ni p(er)recor-
damen de tortni daunime(n) queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas enrichartz
si sailli ala guerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich libaron acui des-
plasia la patz. foronmolt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-hartz agues com(en)sada la guerra ablo qual elsapel-
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(er)ue(n)tes q(ue)lfetz.Si
tost comel auzi quenrichart erasaillitz ala gue(r)-
ra et el fetz aquest sirue(n)tes quicomenssa. 
-No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et) c(er).

  • letto 311 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Edizione diplomatica Edizione interpretativa

Aquesta es la razos daquest siruentes.               xxx.
Anmais p(er)renquen Bertans deborn disses
en coblas niensirue(n)tes al rei felip ni p(er)recor-
damen de tortni daunime(n) queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas enrichartz
si sailli ala guerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich libaron acui des-
plasia la patz. foronmolt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ablo qual elsapel-
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(er)ue(n)tes q(ue)l fetz. Sitost comel auzi quenrichart erafaillitz ala gue(r)-
ra et el fetz aquest sirue(n)tes quicomenssa
. 
 
-No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et) c(er).

A questa es la razos da quest sirventes
An mais per ren qu’En Bertran de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip, ni per recordamen de tort ni d'aunimen que·ill fos faitz, no vuolc guerreiar lo rei Richart. Mas En Richartz si sailli a la guerra quant el vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas et aucis hommes e pres.
Don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre E’n Bertrans de Born plus que tuich, per so quel plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra ab lo qual el s'apellava Oc-e-Non, si com ausiretz el serventes quel fetz, si tost com el auzi qu’En Richartz era faillitz a la guerra; et el fetz a quest sirventes qui comenssa.
Non puosc mudar un chantar non esparga. etcer.

 

 

  • letto 225 volte

Canzoniere K

  • letto 406 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [93]

  • letto 277 volte

Edizione diplomatica

163v  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses  en  coblas ni en siruentes al rei felip
ni  per recordamen  de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o.
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
eprenet  ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Don tuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia
guerra que autrom. Ecar crezia que per lo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el
auzi quen richart era saillitz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa.
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
 
  • letto 408 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

163v  
Aquesta es la razos daquest siruentes.

ANc mais per re qen Bertrans de born di-

sses  en  coblas ni en siruentes al rei felip

ni  per recordamen  de tort ni daunime(n)

queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric-

hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o.

qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet

eprenet  ears castels eborcs euillas. et aucis

homes epres. Don tuich li baron acui desp-

lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans

de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia

guerra que autrom. Ecar crezia que per lo

seu dire lo reis richartz agues comensada

la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m)

ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el

auzi quen richart era saillitz ala guerra. et

el fetz aquest siruentes. qui comensa.

No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
Anc mais per re q’En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d’aunimen que⋅ill fos faitz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas En Richartz si sailli a la guerra o quant vit la frevoleza del rei Felip; e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molto alegre, En Bertrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava "Oc e Non", si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa:

Non puosc mudar c'un chantar non esparga.

  • letto 454 volte

Pois als baros enoia e lor pesa

  • letto 281 volte

TRADIZIONE MANOSCRITTA

  • letto 185 volte

CANZONIERE A

  • letto 139 volte

Riproduzione fotografica

                          
Al manoscritto [50]

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

c. 196v  
 
 
  • letto 103 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
   
II  
   
III  
   
IV  
   
V  
   
VI  
   
VII  
   
VIII  
   
  • letto 73 volte

CANZONIERE B

  • letto 123 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [94]

 

  • letto 74 volte

Edizione diplomatica

c. 116r  
 
 
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 58 volte

CANZONIERE C

  • letto 113 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [95]

  • letto 65 volte

Edizione diplomatica

c. 141r  
   
c. 141v  
   
   

 

  • letto 92 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 59 volte

CANZONIERE D

  • letto 97 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [96]

  • letto 70 volte

Edizione diplomatica

  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 62 volte

CANZONIERE E

  • letto 104 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [97]

 

  • letto 70 volte

Edizione diplomatica

  • letto 67 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 70 volte

CANZONIERE F

  • letto 111 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [98]


  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

  • letto 84 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 55 volte

CANZONIERE I

  • letto 104 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [99]

  • letto 70 volte

Edizione diplomatica

  • letto 73 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 58 volte

CANZONIERE K

  • letto 111 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [100]


 

  • letto 68 volte

Edizione diplomatica

  • letto 80 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 55 volte

CANZONIERE R

  • letto 108 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [101]

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

  • letto 89 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 65 volte

CANZONIERE V

  • letto 88 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [91]


  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

c. 26v  
   
c. 27r  
   
  • letto 95 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 91 volte

Pois lo gens terminis floritz

  • letto 234 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 142 volte

Canzoniere A

  • letto 135 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 64 volte

Edizione diplomatica

c. 195r  
Bertrans deborn.
Pois lo gens terminis floritz. Sespa(n)
dis gairzions egais. Mes uengut
encor que meslais. Defar un nouel sir
uentes. On sapchont li aragones. cab
mal agur. Daisso sion ill tuich segur.
Sai uenc lo reis dones aunitz. Esiei sol
dadier logaditz.
Sos bas paratges sobrissitz. Sai que fe
nira coma lais. Etornara lai don se
trais. Ameillau et encarlades. Qand
qecs naura son dreich conques. Ant
sen uas sur. Greu er que en mar nol de
bur. Laura car es tant pauc arditz. Fl
acs euans esoiornaditz.
Proenssa pert dones issitz. Qe son frair
sanson prezon mais. Quel nona soing
mas que sengrais. E beua p(er) rossigno
mur. Entolsal tenon p(er) preiur. Tuich
cill ab cui sera pleuitz. Carlos a p(er) pa
or giquitz.
Lo reis cui es castrasoritz. Eten detole
tal palais. Lau que mostre de sos es
lais. sai alfill delbarsalones. Car p(er)
dreich sos maluatz homes. Del rei tafur.
pretz mais sacort eson atur. Non fatz
cella don fui trahitz. Lo iorn qel fon p(er) 

 

   
mi seruitz.
Lo bons reis garsia arabitz. Cobrera
qan uidail sofrais. Aragon q(ue)l mon
ges lestrais. Elbons reis nauars cui
dreitz es. Cobraral ab sos alanes. sol
si atur. Aitant qant aurs ual mais
dazur. Uas meills etant es plus com
plitz. Sos pretz que del rei apostitz.
Per cella decui es maritz. p(er) labona re
inam lais. Edesqem dis so don mapais.
Berengiers debesaudunes. Li retraise
ra sil plagues. Mas tot recur. Sos mal
uatz faitz que son tafur. Car per el fo
mortz etrahitz. Don es sos lignatges
aunitz.
Mout trahi laich lemp(er)airitz. Cum fals
reis preiurs esauais. Qand pres aqin
tals (et) afais. lauer que manuels tra
mes. Ela rauba etot larnes. Pois ab
cor dur. Qand nac traich lo uert el
madur. El nenuiet p(er) mar marritz. la
dompna els grecs qel ac trahitz.  
 
  • letto 107 volte

Canzoniere B

  • letto 120 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 61 volte

Edizione diplomatica

  • letto 81 volte

Canzoniere E

  • letto 116 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 71 volte

Edizione diplomatica

  • letto 83 volte

Canzoniere F

  • letto 123 volte

Riproduzioni fotografiche

  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

  • letto 117 volte

Qan la novella flors par el vergan

Canzoniere A, F, M e T a cura di Roberta Cacchiarelli, Margherita Casini, Livia Duranti, Virginia Sebastiani e Gioia Stragapede.

Canzonieri C, D, I e K a cura di Veronica Di Giovenale, Francesco Dionisi, Barbara Firmani, Giorgio Parrano, Stefano Simone e Anna Spissu.

  • letto 1502 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1430 volte

Canzoniere A

  • letto 562 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]
c. 192

  • letto 242 volte

Edizione diplomatica

c. 192 r  
Bertrans deborn.
Qan la nouella flors par el uer-
gan. On son uermeill uert ebl
anc li brondel. ab la doussor q(e)u sent
altorn delan. Chant atressi cu(m) fant 
li autre ausel. Car p(er) auzel mi teing 
emaintas res. Car aus uoler tot lo
mieills qel mon es. Voler laus eu et
auer cor uolon. Mas noil aus dir mon
cor anz loil rescon. 
Eu non sui drutz nidamor nom feing
tan. Qieu enrazon ges dompna nin
apel. Ni non dompnei esimual atre-
tan. Q(e) lausengier fals enoios fradel.
Desenseignat uilan emal apres. ant
dich demi tant enson entremes. Que
fant cuiar q(e) lagensser delmon. Mi te(n) 
ga gai gauzen edesiron.
Com ses dompna non pot far damor
chan. Mas siruentes farai fresc eno-
uel. puois chastiar cuidon engerreian. 
nostre baron lo seignor debordel. E p(er)
forssa tornar franc ecortes. Mal estara
sancar uilans non es. tant que chas
cuns aia gauch sil respon. Enols enoi
si bels pela nils ton.
Antai aura saissi pert son afan. Enli-
mozin on a traich tant cairel. etanta
tor tant mur etant anuan. fraich
e desfaich efondut tant castel. Eta(n)t
auer tout edonat emes. Eta(n)t colp
dat e receubut epres. Etanta fam ta(n)-
ta set etant son. Cum el a traich da
gen tro amotron.
Rassa p(er)uos remanon mout claman.
Enlimozin desai uas monsaurel. Pel
uostre pro auetz faich delor dan. som
dis naimars el seigner demartel. En
taillafer enrostans engolfiers. etuich
aicill cab uos seron enpres. non ant
las patz ges p(er)uos enque son. anz fa(n)t
lor grat lai alcomte raimon.
Siruentes uai an raimon gausseran.
Lai apinos qen marazon lespel. Car
tant aut son siei dich esiei deman. 
delieis que ten cabrieira efon durgel. 
amon fraire en ren gratz emerces.
de berguedan del fin ioi que menqes.
Q(ue)tot mon cor entornet gauzion. q(a)n
nos partim amdui elcap delpon.
Si cum lauzeill son desotz laurion.
Son las autras sotz la genssor del
mon. 

 

  • letto 395 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans de Born
  I
Qan la nouella flors par el uer-
gan. On son uermeill uert ebl
anc li brondel. ab la doussor q(e)u sent
altorn delan. Chant atressi cu(m) fant 
li autre ausel. Car p(er) auzel mi teing 
emaintas res. Car aus uoler tot lo
mieills qel mon es. Voler laus eu et
auer cor uolon. Mas noil aus dir mon
cor anz loil rescon. 
Qan la novella flors par el vergan,
on son vermeill, vert e blanc li brondel,
ab la doussor q'eu sent al torn de l'an
chant atressi cum fant li autre ausel
car per auzel mi teing e·maintas res
car aus voler tot lo mieills q'el mon es
voler l'aus eu et aver cor volon
mas no·il aus dir mon cor anz lo·il rescon.
  II
Eu non sui drutz nidamor nom feing
tan. Qieu enrazon ges dompna nin
apel. Ni non dompnei esimual atre-
tan. Q(e) lausengier fals enoios fradel.
Desenseignat uilan emal apres. ant
dich demi tant enson entremes. Que
fant cuiar q(e) lagensser delmon. Mi te(n)
ga gai gauzen edesiron.
Eu non sui drutz ni d'amor no·m feing tan
q'ieu en razon ges dompna ni·n apel
ni non dompnei e si·m val atretan
qe lausengier fals, e noios, fradel
desenseignat vilan e malapres
ant dich de mi tant en son entremes
que fant cujar qe la gensser del mon
mi tenga gai, gauzen e desiron.
  III
Com ses dompna non pot far damor
chan. Mas siruentes farai fresc eno-
uel. puois chastiar cuidon engerreian. 
nostre baron lo seignor debordel. E p(er)
forssa tornar franc ecortes. Mal estara
sancar uilans non es. tant que chas
cuns aia gauch sil respon. Enols enoi
si bels pela nils ton.
C'om ses dompna non pot far d'amor chan,
mas sirventes farai fresc e novel
puois chastiar cuidon engerrejan
nostre baron lo seignor de Bordel
e per forssa tornar franc e cortes
mal estara s'ancar vilans non es,
tant que chascuns aia gauch si·l respon
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton.
  IV
Antai aura saissi pert son afan. Enli-
mozin on a traich tant cairel. etanta
tor tant mur etant anuan. fraich
e desfaich efondut tant castel. Eta(n)t
auer tout edonat emes. Eta(n)t colp
dat e receubut epres. Etanta fam ta(n)-
ta set etant son. Cum el a traich da
gen tro amotron.
Anta i aura s'aissi pert son afan,
en Limozin on a traich tant cairel
e tanta tor, tant mur, e tant anvan,
fraich, e desfaich, e fondut tant castel. 
E tant aver tout e donat e mes
e tant colp dat e receubut e pres
e tanta fam, tanta set e tant son
cum el a traich d'Agen tro a Motron.
  V
Rassa p(er)uos remanon mout claman.
Enlimozin desai uas monsaurel. Pel
uostre pro auetz faich delor dan. som
dis naimars el seigner demartel. En
taillafer enrostans engolfiers. etuich
aicill cab uos seron enpres. non ant
las patz ges p(er)uos enque son. anz fa(n)t
lor grat lai alcomte raimon.
Rassa, per vos remanon mout claman,
en Limozin de sai vas Monsaurel
pel vostre pro avetz faich de lor dan,
so·m dis N'Aimars, el seigner de Martel
e·N Taillafer e·N Rostans e·N Golfiers
e tuich aicill c'ab vos s'eron enpres
non ant las patz ges per vos en que son
anz fant lor grat lai al comte Raimon.
  VI
Siruentes uai an raimon gausseran.
Lai apinos qen marazon lespel. Car
tant aut son siei dich esiei deman. 
delieis que ten cabrieira efon durgel. 
amon fraire en ren gratz emerces.
de berguedan del fin ioi que menqes.
Q(ue)tot mon cor entornet gauzion. q(a)n
nos partim amdui elcap delpon.
Sirventes vai a·N Raimon Gausseran,
lai a Pinos q'en ma razon l'espel,
car tant aut son siei dich e siei deman
de lieis que ten Cabrieira e fon d'Urgel
a mon fraire en ren gratz e merces
de Berguedan del fin joi que m'enqes. 
Que tot mon cor en tornet gauzion
qan nos  partim amdui el cap del pon.
  VII
Si cum lauzeill son desotz laurion.
Son las autras sotz la genssor del
mon. 
Si cum l'auzeill son de sotz l'aurion,
son las autras sotz la genssor del mon.
  • letto 446 volte

Canzoniere C

  • letto 613 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [102]
c. 143r-v

  • letto 225 volte

Edizione diplomatica

143r  
ber-
trans de born.

Qvan la 
nouelha flor par el
uerjan. don son uer-
melh blanc e uert li
brotelh. per la doussor q(ue) mou
del temps del an. cobbri mon
chant cum fan li autrauzelh.
quar per auzelh mi tenc d(e) ma(n)
tas res. quazamar mes la ge(n)
ser quans nasques. amar
 
laus ieu (et) auer cor uolon.
mas non laus dir mon cor ans
loy rescon.
Ieu no sui drutz ni damors
nom fenh tan. quel mon do(n)
na non razon nin apelh. ni
non domney esim ual atresta(n).
quar lauzengiers fals enoios
fradel. mal ensenhat uilas e
mal apres. man ab mentir ai-
tan aut entremes. que fan cu-
iar que la genser del mon. mi
tenha iay iauzent e deziron.
Quom sens domna no pot far
damor chan. mas siruentes 
farai fresc e nouelh. mas cas-
tiar auzon en guerrejan. p(er) fort
siey hom al senhor de bordelh. e
mai per fort lau fag franc e
cortes. mal lestara senquerui
las non es. que aia gaug q(ue)s
cus silh li respon. e uos mono(n)
si belhs raosils ton.
Rassa per uos reman on sai
claman. en caerci e sai uas mo(n)
maurelh. Pel uostre pro auetz
fag lo lur dan. som dis nau
uarc el senher de martelh. en tal
la ferr en folcaus emaufres.
e tug aquilh quab uos seron
empres. non au las patz eras 
ges enque son. ans faus lur
gat al pros comten raimon.
Anta naura saissi pert son afa(n)
en lemozi ont atrag mant cai
relh. en tanta tor tans murs
etant an uan. fag e desfag e
fondut tan castelh e tant auer
tout e donat e mes. e tant colp 
dat e receuput e pres e tanta.          
 
143v  
fam e tan set e tan son. quon
el na trag dagen truesca naustron.
Una ren sapchon breton 
e norman. e colonhas peitaui
e maucelh. que dostasualhs en
tro a mon ferran. e de roziers en
tro lai mirabelh. e mais ensems
tro que lajam conques. e pus
lezer uol coms ni sos dregz es.
demandiei tant la terra sanhai-
mon. tro la crisma li pauzon
sus el fron.
Siruentes uai an raimon gaus-
ceran. dreg a pinos que ma ra-
zon espelh. pus tant aut son
siey prec e siey deman. de lieys
que ten cabreirael fons durgelh.
amon fraire tenrai gratz e mer-
ces. de bergueda. del ric ioy q(o)m
trames. quan nos partim am
duj el cap del pon . que trist cor
mi tornet iauzion.
Gausceran durtz e son frairen
raimon. am atretan cu(m) seron
mey seguon.
Sicum lauzel san tug sotz in
aurion. sus las autras es la ge(n)
ser del mon . 
  • letto 411 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
ber-
trans de born.
Bertrans de Born
  I
Qvan la 
nouelha flor par el
uerjan. don son uer-
melh blanc e uert li
brotelh. per la doussor q(ue) mou
del temps del an. cobbri mon
chant cum fan li autrauzelh.
quar per auzelh mi tenc d(e) ma(n)
tas res. quazamar mes la ge(n)
ser quans nasques. amar
laus ieu (et) auer cor uolon.
mas non laus dir mon cor ans
loy rescon.
 

Quan la novelha flor par el verjan
don son vermelh, blanc e vert li brotelh
per la doussor que mou del temps de l’an
cobbri mon chant, cum fan li autr’auzelh:
quar per auzelh mi tenc de mantas res,
qu’az’amar m’es la genser quans nasques.
Amar l’aus ieu et aver cor volon
mas non l’aus dir mon cor, ans lo·y rescon.

  II
Ieu no sui drutz ni damors
nom fenh tan. quel mon do(n)
na non razon nin apelh. ni
non domney esim ual atresta(n).
quar lauzengiers fals enoios
fradel. mal ensenhat uilas e
mal apres. man ab mentir ai-
tan aut entremes. que fan cu-
iar que la genser del mon. mi
tenha iay iauzent e deziron.
Ieu no sui drutz ni d'amors no·m fenh tan 
qu'el mon donna no·n razon ni n'apelh 
ni non domney; e si·m val atrestan
quar lauzengiers fals, enoios, fradel,
malensenhat, vilas e malapres 
m'an ab mentir aitant aut entremes 
que fan cujar que la genser del mon 
mi tenha jay, jauzent e deziron.
  III
Quom sens domna no pot far
damor chan. mas siruentes 
farai fresc e nouelh. mas cas-
tiar auzon en guerrejan. p(er) fort
siey hom al senhor de bordelh. e
mai per fort lau fag franc e
cortes. mal lestara senquerui
las non es. que aia gaug q(ue)s
cus silh li respon. e uos mono(n)
si belhs raosils ton.
Qu'om sens domna no pot far d’amor chan
mas sirventes farai fresc e novelh. 
Mas castiar auzon en guerrejan
per fort siey hom al senhor de Bordelh. 
E mai per fort l'au fag franc e cortes,
mal l’estara s'enquer vilas non es
que aia gaug quescus silh li respon
e vos mo non si belhs ra o s·ils ton.
  IV
Rassa per uos reman on sai
claman. en caerci e sai uas mo(n)
maurelh. Pel uostre pro auetz
fag lo lur dan. som dis nau
uarc el senher de martelh. en tal
la ferr en folcaus emaufres.
e tug aquilh quab uos seron
empres. non au las patz eras 
ges enque son. ans faus lur
gat al pros comten raimon.
Rassa, per vos remanon sai claman
en Caerci e sai vas Monmaurel
pel vostre pro avetz fag lo lur dan.
So·m dis N'Auvarc el senher de Martel
e·N Tallaferr e·N Folcaus e Maufres.
E tug aquilh qu’ab vos s'eron empres.
Non au las patz eras ges en que son,
ans faus lur gat al pros comte Raimon.
V  
Anta naura saissi pert son afa(n)
en lemozi ont atrag mant cai
relh. en tanta tor tans murs
etant an uan. fag e desfag e
fondut tan castelh e tant auer
tout e donat e mes. e tant colp
dat e receuput e pres e tanta.
fam e tan set e tan son. quon
el na trag dagen truesca naustron.
Anta n'aura s'aissi pert son afan 
en Lemozi ont a trag mant cairelh
en tanta tor, tans murs e tant anvan
fag e desfag e fondut tan castelh
e tant aver tout e donat e mes
e tant colp dat e receuput e pres
e tanta fam e tan set e tan son
quon el n'a trag d'Agen truesc a Naustron.
  VI

Una ren sapchon breton 
e norman. e colonhas peitaui
e maucelh. que dostasualhs en
tro a mon ferran. e de roziers en
tro lai mirabelh. e mais ensems
tro que lajam conques. e pus
lezer uol coms ni sos dregz es.
demandiei tant la terra sanhai-
mon. tro la crisma li pauzon
sus el fron.

Una ren sapchon breton e norman
e colonhas peitavi e maucelh
que d'Ostasvalhs entro a Monferran
e de Roziers entro lai Mirabelh
e mais ensems troque l'ajam conques.
E pus lezer vol coms ni sos dregz es
demandiei tant la terra San Haimon 
tro la crisma li pauzon sus el fron.
  VII
Siruentes uai an raimon gaus-
ceran. dreg a pinos que ma ra-
zon espelh. pus tant aut son
siey prec e siey deman. de lieys
que ten cabreirael fons durgelh.
amon fraire tenrai gratz e mer-
ces. de bergueda. del ric ioy q(o)m
trames. quan nos partim am
duj el cap del pon. que trist cor
mi tornet iauzion.
Sirventes, vai a·N Raimon Gausceran
dreg a Pinos que ma razon espelh
pus tant aut son siey prec e siey deman
de lieys que ten Cabreira el fons d'Urgelh
a mon fraire tenrai gratz e merces
de Bergueda del ric joy q'om trames
quan nos partim amduj el cap del pon
que trist cor mi tornet jauzion.
  VIII
Gausceran durtz e son frairen
raimon. am atretan cu(m) seron
mey seguon.
Gausceran d'Urtz e son fraire·N Raimon
am atretan cum s'eron mey seguon.
  IX
Sicum lauzel san tug sotz in
aurion. sus las autras es la ge(n)
ser del mon. 
Si cum l'auzel san tug sotz in aurion
sus las autras es la genser del mon. 
  • letto 438 volte

Canzoniere D

  • letto 435 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [103]
c.119

  • letto 189 volte

Edizione diplomatica

c.119  
Bertrans de born .
QAn la nouella flors
par el uerchan. On
son uermill uerd
eblan li brondeill.
Abla dousor qeuse(n)t
al torn delan. Cha(n)t
autresi com fan li
autre auseill. Car
per ausel me teing en maintas res. Car aus
uoler tot lo meillz qel mones. Voler laus eu
et auer cor uolon. Mais non llaus dir mon
cor anz loill rescon.
Eu non sui druz ni damor nom feing tan
Qen rason domna damor nin apel. Ni
no domnei esim ual autretan.  Q(e) lausen
giers fals enoios fradel. Desenseingnat ui
lan  emal apres. An de mi dit tant en son
en tremes. Q(e) fan cuiar qe la genser del mo(n)
Mi teingna gai iausen edesiron.
Com ses domna non pot far damor cha(n).
Mas seruentes farai fresc enouel. pu
ois chastiar cuidon en guerreian. Nostre ba
ron lo seingnor de bordel. Eperforsa tornar
franc ecortes. Mal estara sancar uilans no(n)
es. Tanqe qascuns aia gaug sil respon. E
nols enoi sipels pela nil ton.
Ancta aura saissi pert son affan. En limo
zin on atrait maint cairel. Etanta tor
taint mur etaint auan. faich edes faic efon
dut taint chastel. Etant auer tolt edonat
emes. Etaint colp dat ereseubut epres. Eta(n)
ta fam tanta set etan son. Com el atrat dan
gen tro amon tron.
Rassa per uos remanon sai claman. En li
mozin de sai uas mon saurel. p(er)uostre
pro aurez faiz de lor dan. Som dis naimars
el seingner de martel.  Emaclafers engol fa
nz engol fiers. Etuit aisel qen uos seron
en pres. Non an la paz ges per uos en q(ue) son.
anz fa<z> n lor grat lai al comte raimon.
Siruentes uai an raimon gauseran. Lai
 
c.119v  
apinos en ma rason lespel. Car tant aut
son sei dit esei deman. Delleis qem ten ca
briera efon durgel. Amon fraire en ren
graz emerces. De bergidan del fin ioi qe
menqes. Q(e) tot mor cor tornet en iauzion.
Qan nos partim amdui al cap del pon.
Si com lausel son de soz laurion. Son las
autras sos la gensor del mon.
  • letto 234 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
QAn la nouella flors
par el uerchan. On
son uermill uerd
eblan li brondeill.
Abla dousor qeuse(n)t
al torn delan. Cha(n)t
autresi com fan li
autre auseill. Car
per ausel me teing en maintas res. Car aus
uoler tot lo meillz qel mones. Voler laus eu
et auer cor uolon. Mais non llaus dir mon
cor anz loill rescon.
Qan la novella flors par el verchan
on son vermill, verd e blan li brondeill,
ab la dousor q'eu sent al torn de l'an
chant autresi com fan li autre auseill;
car per ausel me teing en maintas res,
car aus voler tot lo meillz q'el mon es.
Voler l'aus eu et aver cor volon,
mais non ll'aus dir mon cor anz lo·ill rescon.
II  
Eu non sui druz ni damor nom feing tan
Qen rason domna damor nin apel. Ni
no domnei esim ual autretan.  Q(e) lausen
giers fals enoios fradel. Desenseingnat ui
lan  emal apres. An de mi dit tant en son
en tremes. Q(e) fan cuiar qe la genser del mo(n)
Mi teingna gai iausen edesiron.
Eu non sui druz ni d'amor no·m feing tan
qe·n rason domna d'amor ni·n apel.
Ni no domnei e si·m val autretan
qe lausengiers fals, enoios, fradel.
Desenseingnat vilan e malapres.
An de mi dit tant en son entremes
qe fan cujar qe la genser del mon
mi teingna gai, jausen e desiron.
III  
Com ses domna non pot far damor cha(n).
Mas seruentes farai fresc enouel. pu
ois chastiar cuidon en guerreian. Nostre ba
ron lo seingnor de bordel. Eperforsa tornar
franc ecortes. Mal estara sancar uilans no(n)
es. Tanqe qascuns aia gaug sil respon. E
nols enoi sipels pela nil ton.
C'om ses domna non pot far d'amor chan
mas serventes farai fresc e novel
puois chastiar cuidon en guerrejan
nostre baron lo seingnor de Bordel
e per forssa tornar franc e cortes
mal estara s'ancar vilans non es
tan qe qascuns aia gaug si·l respon
e no·ls enoi si pels pela ni·l ton.
IV  
Ancta aura saissi pert son affan. En limo
zin on atrait maint cairel. Etanta tor
taint mur etaint auan. faich edes faic efon
dut taint chastel. Etant auer tolt edonat
emes. Etaint colp dat ereseubut epres. Eta(n)
ta fam tanta set etan son. Com el atrat dan
gen tro amon tron.
Ancta aura s'aissi pert son affan
en Limozin on a trait maint cairel
e tanta tor, taint mur e taint avan
faich e desfaic e fondut taint chastel
e tant aver tolt e donat e mes
e taint colp dat e reseubut e pres
e tanta fam tanta set e tan son
com el a trat d'Angen tro a Montron.
V  
Rassa per uos remanon sai claman. En li
mozin de sai uas mon saurel. p(er)uostre
pro aurez faiz de lor dan. Som dis naimars
el seingner de martel.  Emaclafers engol fa
nz engol fiers. Etuit aisel qen uos seron
en pres. Non an la paz ges per uos en q(ue) son.
anz fa<z> n lor grat lai al comte raimon.
Rassa, per vos remanon sai claman,
en Limozin de sai vas Monsaurel
per vostre pro aurez faiz de lor dan
so·m dis N'Aimars, el seigner de Martel  
e Maclafers e·N Golfanz e·N Golfiers
e tuit aisel q'en vos s'eron enpres
non an la paz ges per vos en que son
anz fan lor grat lai al comte Raimon.
VI  
Siruentes uai an raimon gauseran. Lai
apinos en ma rason lespel. Car tant aut

son sei dit esei deman. Delleis qem ten ca
briera efon durgel. Amon fraire en ren
graz emerces. De bergidan del fin ioi qe
menqes. Q(e) tot mor cor tornet en iauzion.
Qan nos partim amdui al cap del pon.
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
lai a Pinos en ma rason l'espel
car tant aut son sei dit e sei deman
de lleis qe·m ten Cabrieira e fon d'Urgel.
A mon fraire en ren graz e merces
de Bergidan del fin joi qe m'enqes
qe tot mor cor tornet en jauzion
qan nos partim amdui el cap del pon.
VII  
Si com lausel son de soz laurion. Son las
autras sos la gensor del mon.
Si com l'ausel son de soz l'aurion
son las autras sos la gensor del mon.
  • letto 340 volte

Canzoniere F

  • letto 470 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscrittto [104] F. 81 r-v

  • letto 190 volte

Edizione diplomatica

  f. 81 r-v
B(ertran).debor.
Qan la floreta par iostal uerian.
Don son u(er)meill uert (et) bla(n)cli b(r)o<r>del.
Pe(r) la dousor qem uen del torn delan.
Chan e deport si com fan lautrauzel.
Qe p(er) auzel me tei(n)g en mantas res.
Qeu aus uoler lazensor qel mon es.
Voler laus eu (et) auercor uolon.
Mas noill aus dir mon cor anz ssel resco(n).
Eu no(n) sui drutz nim fei(n)g damor aita(n).
Qel mo(n) do(m)pna no razo nil apell.
Endreit damor esim ualautretan.
Qe lause(n)gier fals enoios fradel.
Dese(n)seignat uilan emalapres.
Qan en parlar aitan aut entremes.
Qill fan cuiar qella genser del mon.
Me teignal cor allegre iauzion.
Hom ses dompna non pot far damor çan.
Mas sirue(n)tes farai fresc enouel.
Pos castian mandan em guereian.
Sai sei home lo seignor debordella.
Qel sia francs sauis eben apres.
Mal estera sogan uilans no(n) es.
Tan qe chascus aia gauz sel respo(n).
O nos moua si benl ra ni benl ton.
Ma<e>l estara saissi p(er)t son affan.
En lemozin on ha trait mai(n)t qairel.
E mai(n)t tor mai(n)t murema(n)t an uan.
Frait et refrait efondut ma(n)t castel.
E mantz colps daz (et) receubuz epres.
E mant auer tout edonat emes.
E ma(n)ta fam emai(n)t freit ema(n)t son.
Qaura suffert degens trosqa motro(n).
Sirue(n)tes uai an raimon gauseran.
Sel depinos emarazo lesples.
Pos tant aut son sei faitesei deman.
Delei qe te cabreira efon durgel.
Embergedam refer granz emerces.
Del grant honor e del ioi qe me(n)qes.
Qan nos partim amdui del cap del po(n).
Qe de marrit me tornet jauzion.
Sicom lauzel son tuit sotz laurion.
Son las autras sotz las gensor delmon.
  • letto 351 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
B(ertran).debor Bertran de Born
 
I
Qan la floreta par iostal uerian.
Don son u(er)meill uert (et) bla(n)cli b(r)o<r>del.
Pe(r) la dousor qem uen del torn delan.
Chan e deport si com fan lautrauzel.
Qe p(er) auzel me tei(n)g en mantas res.
Qeu aus uoler lazensor qel mon es.
Voler laus eu (et) auercor uolon.
Mas noill aus dir mon cor anz ssel resco(n).
Qan la floreta par iostal vergan
don son vermeill, vert et blanc li brodel,
per la dousor qe·m ven del torn de l'an
chan e deport si com fan l'autr'auzel,
qe per auzel me teing en mantas res,
q·eu aus voler la zensor q'el mon es;
voler l'aus eu et aver cor volon,
mas no·ill aus dir mon cor anz ssel rescon.
  II
Eu no(n) sui drutz nim fei(n)g damor aita(n).
Qel mo(n) do(m)pna no razo nil apell.
Endreit damor esim ualautretan.
Qe lause(n)gier fals enoios fradel.
Dese(n)seignat uilan emalapres.
Qan en parlar aitan aut entremes.
Qill fan cuiar qella genser del mon.
Me teignal cor allegre iauzion.
Eu non sui drutz nu·m feing d'amor aitan,
q'el mon dompna no razo ni·l apell,
endreit d'amor e si·m valau tretan,
qe lausengier fals e noios fradel
desenseignat vilan e malapres
qan en parlar aitan aut entremes
qill fan cuiar qe la genser del mon
me teignal cor allegre iauzion.
 
  III
Hom ses dompna non pot far damor çan.
Mas sirue(n)tes farai fresc enouel.
Pos castian mandan em guereian.
Sai sei home lo seignor debordella.
Qel sia francs sauis eben apres.
Mal estera sogan uilans no(n) es.
Tan qe chascus aia gauz sel respo(n).
O nos moua si benl ra ni benl ton.
Hom ses dompna non pot far d'amor can,
mas siruentes farai fresc e novel
pos castian mandan em guererian
sai sei home lo seignor de Bordella 
qel sia francs savis e ben apres;
mal estera s'ogan vilans non es,
tan qe chascus aia gauz s·el respon
o no·s mova si benl ra ni beln ton.
  IV
Ma<e>l estara saissi p(er)t son affan.
En lemozin on ha trait mai(n)t qairel.
E mai(n)t tor mai(n)t murema(n)t an
uan.

Frait et refrait efondut ma(n)t castel.
E mantz colps daz (et) receubuz epres.
E mant auer tout edonat emes.
E ma(n)ta fam emai(n)t freit ema(n)t
son.

Qaura suffert degens trosqa motro(n).
Mal estara s'aissi pert son affan
en Lemozin on ha trait maint qairel;
e maint tor, maint mur, e mant anvan
frait, et refrait, e fondut mant castel.
E mantz colps daz et receubuz e pres
e mant aver tout e donat e mes
e manta fam, e maint freit e mant son
q'aura suffert d'Egens trosq'a Motron.
  V
Sirue(n)tes uai an raimon gauseran.
Sel depinos emarazo lesples.
Pos tant aut son sei faitesei deman.
Delei qe te cabreira efon durgel.
Embergedam refer granz emerces.
Del grant honor e del ioi qe me(n)qes.
Qan nos partim amdui del cap del
po(n).

Qe de marrit me tornet jauzion.
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
sel de Pinos em a razo l'esples,
post tant aut son sei fait e sei deman
de lei qe te Cabreira e fon d'Urgel
em Bergedam refer granz e merces
del grant honor e del ioi qe m'enqes.
Qan nos partim amdui del cap del pon
qe de marrit me tornet jauzion.
  VI
Sicom lauzel son tuit sotz laurion.
Son las autras sotz las gensor delmon.
Si com l'auzel son tuit sotz l'aurion,
son las autras sotz las gensor del mon.
  • letto 454 volte

Canzoniere I

  • letto 505 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
c. 184-184 v°.
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f382.item.r=Chansonnier.langFR.zoom# [105]

  • letto 221 volte

Edizione diplomatica

c.184   
Bertrans de born. xxiij.
Qvan la nouella flors par el uergan. On son
uermeill uert eblanc li brondel. abla dou-
sor quieu sent al torn del an. Chant autresi
con fan li autre ausel. Car p(er) ausel me tei(n)g en
mantas res. Car aus uoler tot lo mielz quel mo(n) 
es. Voler lauseuet auer cor uolon. Mas non
laus dir mon cor anz loill rescon.
Eu no(n) sui drutz nidamor no(n) fei(n)g ta(n). Que(n)
rason domna damor nim apel. Ni no dom
nei esim ual autretan. Que lausengier fals 
enoios fradel. Desensei(n)gnat uillan emal ap(re)s.
An demi dit tant neson entremes. Qe fan
cuiar que lagenser del mon. Mi tei(n)gna gai 
c. 184 v.  
lausen edesiron.
Quom ses domna no(n) pot far damor chan. Mas
siruentes farai fresc enouel. Puis castiar cuido(n)
enguerreian. Nostre baron lo sei(n)gnor de bor-
del. Ep(er) forsar tornar franc ecortes. Mal estara
sancar uillans nones. Tant que chascus aia
gaug sil respon. Enols enoi si bels pela nils
ton. 
Antra aura saissi pert son affan. Enlimoisi 
on ai trait cairel tant. Etanta tor tant mur
etant anuan. Faig edesffaig efondut tant ch-
astel. Etant auetz tolt edonat emes. Eta(n)t colp
dat ereseubut epres. Etanta fam tant set
etant son. Com el atrait da gen troa no(n)tron.
Passa p(er)uos remanon saiclaman. Enlemoisi
desai uas mon saurel. P(er) uostre pro auetz faz
delordan. Som dis naimars el sei(n)gner de
martel. Emtaglafers engol fautz eniofres.
etut aisel q(ue)n uos seron enpres. No(n) anlas paz
gens p(er)uos enque son. anz fan lor grat lai al
comte raimon.
Siruentes uai an raimon gauseran. Lai api
nos en ma rason lespel. Quar tan aut so(n) sei
dit esei deman. Deleis que ten cabriera efo(n)
durgel. Amo(n). fraire en ren gratz emerces. De
bergida del fin ioi que menques. Que tot
mon cor me tornet iauzion. Quan nos par
tim amdoi al cap del pon.
Si com lausel son de sotz laurion. Son las au
tras sotz la gensor del mon. 
  • letto 365 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I I
Qvuan la nouella flors par el uergan. On son
uermeill uert eblanc li brondel. abla dou-
sor quieu sent al torn del an. Chant autresi
con fan li autre ausel. Car p(er) ausel me tei(n)g en
mantas res. Car aus uoler tot lo mielz quel mo(n)
es. Voler lauseuet auer cor uolon. Mas non 
laus dir mon cor anz loill rescon.
 
Quan la novella flors par el vergan
on son vermeill, vert e blanc li brondel,
ab la dousor q'ieu sent al torn de l'an
chant autresi con fan li autre ausel;
car per auzel me teing en mantas res,
car aus voler tot lo mielz qu'el mon es.
Voler l'aus eu et aver cor volon,
mas non l'aus dir mon cor, anz lo·il rescon.
II II
Eu no(n) sui drutz nidamor no(n) fei(n)g ta(n). Que(n)
rason domna damor nim apel. Ni no dom
nei esim ual autretan. Que lausengier fals
enoios fradel. Desensei(n)gnat uillan emal ap(re).
An demi dit tant neson entremes. Qe fan
cuiar que lagenser del mon. Mi tei(n)gna gai
lausen edesiron. 
 
Eu non sui drutz ni d'amor non feing tan
que·n razon domna d'amor ni m'apel,
ni no domnei e si·m val autretan,
que lausengier fals, enoios, fradel, desenseignat, villan e malapres
an de mi dit, tant ne son entremes,
qe fan cujar que la genser del mon
mi teingna gai, lauzen e desiron. 
III III
Quom ses domna no(n) pot far damor chan. Mas
siruentes farai fresc enouel. Puis castiar cuido(n)
enguerreian. Nostre baron lo sei(n)gnor de bor-
del. Ep(er) forsar tornar franc ecortes. Mal estara
sancar uillans nones. Tant que chascus aia
gaug sil respon. Enols enoi si bels pela nils
ton.

 

Quom ses domna non pot far d'amor chan,
mas sirventes farai, fresc e novel. 
Puis castiar cuidon en guerreian
nostre baron lo seingnor de Bordel,
e per forsar tornar franc e cortes,
mal estara, s'ancar villans non es
tant que chascus aia gaug si·l respon,
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton.
IV IV
Antra aura saissi pert son affan. Enlimoisi
on ai trait cairel tant. Etanta tor tant mur
etant anuan. Faig edesffaig efondut tant ch-
astel. Etant auetz tolt edonat emes. Eta(n)t colp
dat ereseubut epres. Etanta fam tanta set
etant son. Com el atrait da gen troa no(n)tron.
Antra aura s'aissi pert son affan
en Limoisi on ai trait cairel tant
e tanta tor, tant mur e tant anvan
faig e desffaig, e fondut tant chastel,
e tant avetz tolt e donat e mes,
e tant colp dat e reseubut e pres,
e tanta fam, tanta set e tant son
com el a trait d'Agen tro a Nontron.
V V
Passa p(er)uos remanon saiclaman. Enlemoisi
desai uas mon saurel. P(er) uostre pro auetz faz
delordan. Som dis naimars el sei(n)gner de 
martel. Emtaglafers engol fautz eniofres.
etut aisel q(ue)n uos seron enpres. No(n) anlas paz
gens p(er)uos enque son. anz fan lor grat lai al
comte raimon.
Passa, per vos remanon sai claman
en Lemoisi, de sai vas Monsaurel
per vostre pro avetz faz de lor dan, 
so·m dis N'Aimars, el seingner de Martel,
e·M Taglafers, e·N Golfautz e·N Jofres,
e tut aisel qu'en vos s'eron enpres.
Non an las paz gens per vos en que son,
anz fan lor grat lai al comte Raimon. 
VI VI
Siruentes uai an raimon gauseran. Lai api
nos en ma rason lespel. Quar tan aut so(n) sei
dit esei deman. Deleis que ten cabriera efo(n)
durgel. Amo(n). faire en ren gratz emerces. De
bergida del fin ioi que menques. Que tot
mon cor me tornet iauzion. Quan nos par
tim amdoi al cap del pon. 
Sirventes, vai a·N Raimon Gauseran
lai a Pinos, en ma rason l'espel
quar tan aut son sei dit e sei deman
de leis que ten Cabriera e fon d'Urgel.
A mon fraire en ren gratz e merces
de Bergida, del fin joi que m'enques,
que tot mon cor me tornet jauzion
quan nos partim amdoi al cap del pon.
VII VII
Si com lausel son de sotz laurion. Son las au
tras sotz la gensor del mon.
Si com l'ausel son de sotz l'aurion.
son las autras sotz la gensor del mon.
  • letto 319 volte

Canzoniere K

  • letto 436 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto
c. 169v.- 170r.
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960.r=chansonnier.langFR [106]


  • letto 188 volte

Edizione diplomatica

c. 169 v.  
Bertrans de born.                          xiij
QVan la nouella flors par el uergan. On 
son uermeill uerd eblanc li brondel.
abla dousor quieu sent altorn del an.
Chant autresi con fan li autre ausel. Car p(er)
ausel me teing en mantas res. Car aus uo-
ler tot lo mielz quel mon es. Voler laus
 
c. 170 r.  
euet auer cor uolon. Mas no(n) laus dir mon
cor anz loill rescon.
Eu no(n) soi drutz ni damor no(n) feing ta(n). Qe(n)
rason domna damor nim apel. Ni no dom-
nei esim ual autretan. Que lausengier fals
enois fra del. Des enseignat uillan emal
apres. An de me dit tant neson entremes.
Que fan cuiar que la genser del mon. Mi
tengua gai iausen edesiron.
Qom ses domna no(n) pot far damor chan.
Mas siruentes farai fresc enouel. Pu casti-
ar cuidon enguerreian. Nostre baron lo sein-
gnor de bordel. Eper forsa tornar franc ecor-
tes. Mal estara sancar uillans no nes. Ta-
nt que chascu(n)s aia gaug sil respon. Enols
enoi si bels pela nils ton.
Autra aura saissi pert son affan. Enlimoi-
si on atrait tant cairel. Etanta tor tant mur
etant anuan. Faig edeffaig efondut tant
chaste . Etant auet tolt edonat emes. Eta(n)t
colp dat ereseubut epres.Etanta fam ta(n)ta
set etant son. Com el atrait da gentroa no(n)
tron.
Passa per uos remanon sai claman. En le-
moisi de sai uas mon saurel. P(er) uostre pro a-
uez faitz de lor dan. Som dis naimars el sei-
gner de martel. Emtaglafers engol fautz
eniofres. Etut aisel qen uos seron enpres.
No(n) an las patz gens per uos enque son. Anz
fan lor grat lai al comte raimon.
Siruentes uai an raimo(n) gauseran. Lai a-
pinos en ma rason lespel. Quar tan aut so(n)
sei dit esei deman. Delleis que ten cabriera
efon durgel. Amo(n) fraire enren gratz emer-
ces. De bergida delfin ioi que menq(ue)s. Qe
tot mon cor me tornet iauzion. Quan nos
partim amdoi aLcap del pon.
Si com lausel son de sotz laurion. Son las 
autras sotz la gensor del mon.

 
  • letto 260 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born.                          xiij Bertrans de Born               XIII
  I
QVan la nouella flors par el uergan. On 
son uermeill uerd eblanc li brondel.

abla dousor quieu sent altorn del an.

Chant autresi con fan li autre ausel. Car p(er)

ausel me teing en mantas res. Car aus uo-

ler tot lo mielz quel mon es. Voler laus
euet auer cor uolon. Mas no(n) laus dir mon

cor anz loill rescon.
Quan la novella flors par el vergan
on son vermeill, verd e blanc li brondel,
ab la dousor qu'ieu sent al torn de l'an 
chant autresi con fan li autre ausel
car per ausel me teing en mantas res
car aus voler tot lo mielz qu'el mon es
voler l'aus eu et aver cor volon 
mas non l'aus dir mon cor anz lo·ill rescon.
 
  II
Eu no(n) soi drutz ni damor no(n) feing ta(n). Qe(n)

rason domna damor nim apel. Ni no dom-

nei esim ual autretan. Que lausengier fals

enois fra del. Des enseignat uillan emal

apres. An de me dit tant neson entremes.

Que fan cuiar que la genser del mon. Mi

tengua gai iausen edesiron.
Eu non soi drutz ni d'amor non feing tan 
qe·n rason domna d'amor ni m'apel
ni no domnei e si·m val autretan
que lausengier fals, enois, fradel,
desenseignat, villan e malapres 
an de me dit tant ne son entremes 
que fan cujar que la genser del mon 
mi tengua gai, jausen e desiron.
  III
Qom ses domna no(n) pot far damor chan.

Mas siruentes farai fresc enouel. Pu casti-

ar cuidon enguerreian. Nostre baron lo sein-

gnor de bordel. Eper forsa tornar franc ecor-

tes. Mal estara sancar uillans no nes. Ta-

nt que chascu(n)s aia gaug sil respon. Enols

enoi si bels pela nils ton.
Q'om ses domna non pot far d'amor chan,
mas sirventes farai fresc e novel
pu castiar cuidon en guerrejan
nostre baron lo seignor de Bordel
e per forsa tornar franc e cortes
mal estara s'ancar villans non es
tant que chascuns aia gaug si·l respon
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton.
  IV
Autra aura saissi pert son affan. Enlimoi-

si on atrait tant cairel. Etanta tor tant mur

etant anuan. Faig edeffaig efondut tant

chaste . Etant auet tolt edonat emes. Eta(n)t

colp dat ereseubut epres.Etanta fam ta(n)ta

set etant son. Com el atrait da gentroa no(n)

tron.
Autra aura s'aissi pert son affan,
en Limoisi on a trait tant cairel
e tanta tor, tant mur e tant anvan
faig e deffaig e fondut tant chaste.
E tant avet tolt e donat e mes,
e tant colp dat e reseubut e pres,
e tanta fam, tanta set, e tant son.
Com el a trait d'Agen tro a Nontron.
  V
Passa per uos remanon sai claman. En le-

moisi de sai uas mon saurel. P(er) uostre pro a-

uez faitz de lor dan. Som dis naimars el sei-

gner de martel. Emtaglafers engol fautz

eniofres. Etut aisel qen uos seron enpres.

No(n) an las patz gens per uos enque son. Anz

fan lor grat lai al comte raimon.

 
Passa, per vos remanon sai claman
en Lemoisi de sai vas Monsaurel
Per vostre pro avez faitz de lor dan,
so·m dis N'Aimars el seigner de Martel
e·M Taglafers e·N Golfautz e·N Jofres
e tut aisel q'en vos s'eron enpres
non an las patz gens per vos en que son,
anz fan lor grat lai al comte Raimon.

 
  VI
Siruentes uai an raimo(n) gauseran. Lai a-

pinos en ma rason lespel. Quar tan aut so(n)

sei dit esei deman. Delleis que ten cabriera

efon durgel. Amo(n) fraire enren gratz emer-

ces. De bergida delfin ioi que menq(ue)s. Qe

tot mon cor me tornet iauzion. Quan nos

partim amdoi aLcap del pon.


 
Sirventes, vai a·N Raimon Gauseran,
lai a Pinos en ma rason l'espel,
quar tan aut son sei dit e sei deman
de lleis que ten Cabriera e fon d'Urgel.
A mon fraire en ren gratz e merces
de Bergida del fin joi que m'enques,
qe tot mon cor me tornet jauzion
quan nos partim amdoi al cap del pon.

 

  VII
Si com lausel son de sotz laurion. Son las 

autras sotz la gensor del mon.
Si com l'ausel son de sotz l'aurion,
son las autras sotz la gensor del mon.

 
  • letto 611 volte

Canzoniere M

  • letto 412 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [107]  c.229r

  • letto 186 volte

Edizione diplomatica

  c. 229 r
B(er)tran delbort. 
.
Quan la nouella flors
par eluerian. don son 
uermeilh uerd e bla(n)c
li blondell. per la doussor qem 
uen del temps delan. uueilh 
malegrar atressi con llauzell.
qar per auzell mitenc de matas
res. qar ausuoler la gensor qa(n)c
uis res. uoler lausieu eauer 
cor uolon. mas noilh ausdir
mon cor anz loill rescon. 

.
.
.

VNa ren sapchan e breton e nor 
man. eangeui peitauin et ma(n) 
 
.
sell. qe dostasuaus entro amo(n)
ferran. e del tibre entro a san ma(r) 
cell. noi aura un nol ueia son 
arnes. e pueis le coms o uol e sos 
dretz es. deman ades la terra sa(n)t 
aimon. tro qel pauçom la cres 
ma sobrel fron. 
.
.
.

AMtaiaura saissi pert son afan. 
e(n) lemozin on ha trach tan qairell. 
e tanta tor tant mur e tant an 
uan fag e desfag e briçat tant ca
stell. e tant auer tout e donat 
e mes. e tant colp dat e receuput 
e pres. e tanta fam e tant freg 
e tant son. con ellhatrag daien
iusta nontron. 
.
.
.

VAi s(er)uentes a raimon ioceran. 
cel de pinos qe ma raçonespell. 
mas tant aut son siei prec e siei 
deman. de leis queten cabreir e
font derguell. mon dezirat 
en ren grat e merces. eb(er)gadam 
del ricioi qem promes. qe de gra(n) 
dol mitornet iauçion qan nos 
partim amdui del cap del mon. 
  • letto 251 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Quan la nouella flors
par eluerian. don son 
uermeilh uerd e bla(n)c
li blondell. per la doussor qem 
uen del temps delan. uueilh 
malegrar atressi con llauzell.
qar per auzell mitenc de matas
res. qar ausuoler la gensor qa(n)c
uis res. uoler lausieu eauer 
cor uolon. mas noilh ausdir
mon cor anz loill rescon.
Quan la novella flors par el verjan
don son vermeilh, verd e blanc li blondell
per la doussor qe·m ven del temps de l'an
vueilh m'alegrar atressi con ll'auzell
qar per auzell mi tenc de matas res
qar aus voler la gensor q'anc vis res
voler l'aus ieu e aver cor volon
mas no·ilh aus dir mon cor anz lo·ill rescon.
  II
UNa ren sapchan e breton e nor 
man. eangeui peitauin et ma(n) 
sell. qe dostasuaus entro amo(n)
ferran. e del tibre entro a san ma(r) 
cell. noi aura un nol ueia son 
arnes. e pueis le coms o uol e sos 
dretz es. deman ades la terra sa(n)t 
aimon. tro qel pauçom la cres 
ma sobrel fron. 
Una ren sapchan e breton e norman
e angevi, peitavin et mansell
qe d'Ostasvaus entro a Monferran
e del Tibre entro a San Marcell
no·i aura un no·l veia son arnes
e pueis le coms o vol e sos dretz es.
deman ades la terra Sant Aimon
troqe·l pauç om la cresma sobr'el fron.
  III
AMtaiaura saissi pert son afan. 
e(n) lemozin on ha trach tan qairell. 
e tanta tor tant mur e tant an 
uan fag e desfag e briçar tant ca
stell. e tant auer tout e donat 
e mes. e tant colp dat e receuput 
e pres. e tanta fam e tant freg 
e tant son. con ellhatrag daien
iusta nontron. 
Amta i aura s'aissi pert son afan
en Lemozin on ha trach tan qairell
e tanta tor tant mur e tant anvan
fag e desfag e brisat tant castell
e tant aver tout e donat e mes
e tant colp dat e receuput e pres
e tanta fam e tant freg e tant son
con ell ha trag d'Ajen iusta Nontron.
  IV

VAi s(er)uentes a raimon ioceran. 
cel de pinos qe ma raçonespell. 
mas tant aut son siei prec e siei 
deman. de leis queten cabreir e
font derguell. mon dezirat 
en ren grat e merces. eb(er)gadam 
del ricioi qem promes. qe de gra(n) 
dol mitornet iauçion qan nos 
partim amdui del cap del mon. 

Vai serventes a Raimon Joceran
cel de Pinos qe ma raçon espell
mas tant aut son siei prec e siei deman
de leis que ten Cabreir'e font d'Erguell
Mon Dezirat en ren grat e merces
e Bergadam del ric joi qe·m promes
qe de gran dol mi tornet jausion
qan nos partim amdui del cap del mon.
  • letto 320 volte

Canzoniere T

  • letto 554 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 199 volte

Edizione diplomatica

C. 173v 
beltran delborn
Canlanouella flor par pel uerian. donson uermegll ue
rt blanc liblondell. perlasaiso queue altemps delan.
malegrom chant. aisi comfan liausell. plus gais causell
soieu emantas res. caraus uoler lomilç canc om uolges
uoler lausieu (et) auer cor uolon. mais non laus dir mo
ncor anslorescon.
Eunossoi drutç nidamor nom feign tan. causor dem
an arescos nimapell. edreit damor esis ual altrestan.
qe(n) lausengier fals enoios fraidell. malensegnatç uilla
(et) malcortes. maab lorditç fals tan aut entrepres. qe(n)
fan creire che lagencer delmon. miten gioios (et) gau
sen edesirn.
Hom ses domna nedeufar damor cant. masiruentes fe
rai fresc enouell. puois cangiat cuc auer ecantan.
uais sos omes losegner delbordell. (et) mais tuit es
tan franc ecortes. mal estera sienquir mals nols
es. sicascunaia gauc silrespont. enasmoua silpela
osilto(r)n
Ant(r)a iaura saisi pert son afan. elemosi ona trait
tant cairell. (et) tanta cortan mur (et) tan anuan. fait
edes fait. efondut man castell. etant auer tout
(et) donat emes etant colp dat ereçebut (et) pres. (et) tan
tafam (et) tant freic (et) tan son. comel apres dagen
truesca clarmon.

Rassa deuos remano ssai cla(r)mon. (et) lemosi essai part

C.174r
mon maurell. car p(er) uostre pr(r)o auetz fat lor dan.
som ditz naimars ellsegnar demartell entalafer
enfolcaunt en iaufres. etutz acels cab uos sairan ep
res. noan per uos ges lapatz eceson. ans nefan gra
nt lai alcomte raimon.
Siruentes uai airaimon gauseran. dreit apynos qema
rason espell. pos tan aur son sei prec (et) sei deman. de
leis ten capreire fon dorguogll. amon fraire sai
grait (et) fas merces. debergueda pelric gioi on menq
ues. can nos partim amdos al cap delpont. car degra
n gioi ai mon cor giausien.
Gauserant durcz (et) sson Fraire raimon. am ater tan
com seron miei segon.
  • letto 307 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Canlanouella flor par pel uerian. donson uermegll ue
rt blanc liblondell. perlasaiso queue altemps delan.
malegrom chant. aisi comfan liausell. plus gais causell
soieu emantas res. caraus uoler lomilç canc om uolges
uoler lausieu (et) auer cor uolon. mais non laus dir mo
ncor anslorescon.
Can la novella flor par pe·l verjan
don son vermegll, vert, blanc li blondell
per la saiso que ve al temps de l’an.
M’alegrom chant aisi com fan li ausell
plus gais c'ausell soi eu e·mantas res.
Car aus voler lo milç c'anc om volges
voler l’aus ieu et aver cor volon
mais non l’aus dir mon cor ans lo rescon.
  II
Eunossoi drutç nidamor nom feign tan. causor dem
an arescos nimapell. edreit damor esis ual altrestan.
qe(n) lausengier fals enoios fraidell. malensegnatç uilla
(et) malcortes. maab lorditç fals tan aut entrepres. qe(n)
fan creire che lagencer delmon. miten gioios (et) gau
sen edesirn.
Eu no·ssoi drutç ni d’amor no·m feign tan
c'ausor deman a rescos ni m’apell
e dreit d’amor e si·s val altrestan.
Q'en lausengier fals e noios fraidell
malensegnatç villa et mal cortes
m'a ab lor ditç fals tan aut entrepres.
Qe·n fan creire che la gencer del mon
mi ten gioios et gausen e desirn.
  III
Hom ses domna nedeufar damor cant. masiruentes fe
rai fresc enouell. puois cangiat cuc auer ecantan.
uais sos omes losegner delbordell. (et) mais tuit es
tan franc ecortes. mal estera sienquir mals nols
es. sicascunaia gauc silrespont. enasmoua silpela
osilto(r)n
Hom ses domna ne deu far d’amor cant
ma sirventes ferai fresc e novell.
Puois cangiat cuc aver e cantan,
vais sos omes lo segner del Bordell
et mais tuit es tan franc e cortes.
Mal estera si enquir mals no·ls es
si cascun aia gauc si·l respont 
E nas mova s·il pela o s·il torn.
  IV
Ant(r)a iaura saisi pert son afan. elemosi ona trait
tant cairell. (et) tanta cortan mur (et) tan anuan. fait
edes fait. efondut man castell. etant auer tout
(et) donat emes etant colp dat ereçebut (et) pres. (et) tan
tafam (et) tant freic (et) tan son. comel apres dagen
truesca clarmon.
Antra i aura s'aisi pert son afan
e Lemosi on a trait tant cairell
et tanta cor tan mur et tan anvan.
Fait e desfait e fondut man castell
e tant aver tout et donat e mes
e tant colp dat e reçebut et pres
et tanta fam et tant freic et tan son.
Com el apres d’Agen truesc'a Clarmon.
  V
Rassa deuos remano ssai cla(r)mon. (et) lemosi essai part
mon maurell. car p(er) uostre pr(r)o auetz fat lor dan.
som ditz naimars ellsegnar demartell entalafer
enfolcaunt en iaufres. etutz acels cab uos sairan ep
res. noan per uos ges lapatz eceson. ans nefan gra
nt lai alcomte raimon.
Rassa de vos remano ssai Clarmon
et Lemosi e·ssai part Monmaurell
car per vostre pro avetz fat lor dan.
So·m ditz N’Aimars ell segnar de Martell
e·N Talafer e·N Folcaunt e·N Jaufres
e tutz acels c'ab vos s'airan e pres
no an per vos ges la patz e ce son
ans ne fan grant lai al comte Raimon.
  VI
Siruentes uai airaimon gauseran. dreit apynos qema
rason espell. pos tan aur son sei prec (et) sei deman. de
leis ten capreire fon dorguogll. amon fraire sai
grait (et) fas merces. debergueda pelric gioi on menq
ues. can nos partim amdos al cap delpont. car degra
n gioi ai mon cor giausien.
Sirventes vai ai Raimon Gauseran
dreit a Pynos qe ma rason espell
pos tan aur son sei prec et sei deman
de leis ten Capreir'e fon d'Orguogll
a mon fraire sai grait et fas merces.
De Bergueda pe·l ric gioi on m'enques
can nos partim amdos al cap del pont,
car de gran gioi ai mon cor giausien.
  VII
Gauserant durcz (et) sson Fraire raimon. am ater tan
com seron miei segon.
Gauserant d'Urcz et sson fraire Raimon
am atertan com s'eron miei segon.
  • letto 377 volte

Collazione

 

I, 1
v. 1

A
C
D
F
I
K
M
T
Qan la novella flors par el vergan
Quan la novelha flor par el verjan
Qan la novella flors par el verchan
Qan la floreta par josta·l vergan
Quan la novella flors par el vergan
Quan la novella flors par el vergan
Quan la novella flors par el verjan
Can la novella flor par pe·l verjan
I, 2
v. 2
A
C
D
F
I
K
M
T
on son vermeill, vert e blanc li brondel
don son vermelh, blanc e vert li brotelh
on son vermill, verd e blan li brondeill
don son vermeill, vert et blanc li brordel
on son vermeill, vert e blanc li brondel
on son vermeill, verd e blanc li brondel
don son vermeilh, verd e blanc li blondell
don son vermegll, vert, blanc li blondell -1
I, 3
v. 3
A
C
D
F
I
K
M
T
ab la doussor q'eu sent al torn de l'an
per la doussor que mou del temps de l'an
ab la dousor q'eu sent al torn de l'an
per la dousor qe·m ven del torn de l'an
ab la dousor q'ieu sent al torn de l'an
ab la dousor q'ieu sent al torn de l'an
per la doussor qe·m ven del temps de l'an
per la saiso que ve al temps de l'an
I, 4
v. 4
A
C
D
F
I
K
M
T
chant atressi cum fant li autre ausel
cobbri mon chant cum fan li autr'auzelh
chant autresi com fan li autre auseill
chan e deport si com fan l'autr'auzel
chant autresi con fan li autre ausel
chant autresi con fan li autre ausel
vueilh m'alegrar atressi con ll'auzell
M'alegrom chant aisi com fan li ausell
I, 5
v. 5
A
C
D
F
I
K
M
T
car per auzel mi teing e·maintas res
quar per auzelh mi tenc de mantas res
car per ausel me teing en maintas res
qe per auzel me teing en mantas res
car per auzel me teing en mantas res
car per ausel me teing en mantas res
qar per auzell mi tenc de matas res
plus gais c'ausell soi eu e·mantas res 
I, 6
v. 6
A
C
D
F
I
K
M
T
car aus voler tot lo mieills q'el mon es
qu’az’amar m’es la genser quans nasques
car aus voler tot lo meillz q'el mon es
q·eu aus voler la zensor q'el mon es
car aus voler tot lo mielz qu'el mon es
car aus voler tot lo mielz qu'el mon es
qar aus voler la gensor q'anc vis res
Car aus voler lo milç c'anc om volges
I, 7
v. 7
A
C
D
F
I
K
M
T
voler l'aus eu et aver cor volon
Amar l’aus ieu et aver cor volon
Voler l'aus eu et aver cor volon
voler l'aus eu et aver cor volon
Voler l'aus eu et aver cor volon
voler l'aus eu et aver cor volon
voler l'aus ieu e aver cor volon
voler l’aus ieu et aver cor volon
I, 8
v. 8
A
C
D
F
I
K
M
T
mas no·il aus dir mon cor anz lo·il rescon
mas non l’aus dir mon cor, ans lo·y rescon
mais non ll'aus dir mon cor anz lo·ill rescon
mas no·ill aus dir mon cor anz ssel rescon
mas non l'aus dir mon cor, anz lo·il rescon
mas non l'aus dir mon cor anz lo·ill rescon
mas no·ilh aus dir mon cor anz lo·ill rescon
mais non l’aus dir mon cor ans lo rescon
II, 1
v. 9
A
C
D
F
I
K
M
T
Eu non sui drutz ni d'amor no·m feing tan
Ieu no sui drutz ni d'amors no·m fenh tan
Eu non sui druz ni d'amor no·m feing tan
Eu non sui drutz nu·m feing d'amor aitan
Eu non sui drutz ni d'amor non feing tan
Eu non soi drutz ni d'amor non feing tan
-
Eu no·ssoi drutç ni d’amor no·m feign tan
II, 2
v. 10
A
C
D
F
I
K
M
T
q'ieu en razon ges dompna ni·n apel
qu'el mon donna no·n razon ni n'apelh
qe·n rason domna d'amor ni·n apel
q'el mon dompna no razo ni·l apell
que·n razon domna d'amor ni m'apel
qe·n rason domna d'amor ni m'apel
-
c'ausor deman a rescos ni m’apell
II, 3
v. 11
A
C
D
F
I
K
M
T
ni non dompnei e si·m val atretan
ni non domney e si·m val atrestan
ni no domnei e si·m val autretan
endreit d'amor e si·m val autretan
ni no domnei e si·m val autretan
ni no domnei e si·m val autretan
-
e dreit d’amor e si·s val altrestan
II, 4
v. 12
A
C
D
F
I
K
M
T
qe lausengier fals, enoios, fradel
quar lauzengiers fals, enoios, fradel
qe lausengiers fals, enoios, fradel
qe lausengier fals, enoios, fradel
que lausengier fals, enoios, fradel
que lausengier fals, enois, fradel
-
Q'en lausengier fals, enoios, fraidell
II, 5
v. 13
A
C
D
F
I
K
M
T
desenseignat vilan e malapres
malensenhat vilas e malapres
Desenseingnat vilan e malapres.
desenseignat vilan e malapres
desenseignat villan e malapres
desenseignat villan e malapres
-
malensegnatç villa et mal cortes
II, 6
v. 14
A
C
D
F
I
K
M
T
ant dich de mi tant en son entremes
m'an ab mentir aitant aut entremes
An de mi dit tant en son entremes
qan en parlar aitan aut entremes
an de mi dit, tant ne son entremes
an de me dit tant ne son entremes
-
m'a ab lor ditç fals tan aut entrepres
II, 7
v. 15
A
C
D
F
I
K
M
T
que fant cujar qe la gensser del mon
que fan cujar que la genser del mon
qe fan cujar qe la genser del mon
qill fan cuiar qe la genser del mon
qe fan cujar que la genser del mon
que fan cujar que la genser del mon
-
Qe·n fan creire che la gencer del mon
II, 8
v. 16
A
C
D
F
I
K
M
T
mi tenga gai, gauzen e desiron
mi tenha jay, jauzent e deziron
mi teingna gai, jausen e desiron
me teignal cor allegre iauzion
mi teingna gai, lauzen e desiron
mi tengua gai, jausen e desiron
-
mi ten gioios et gausen e desirn
III, 1
v. 17
A
C
D
F
I
K
M
T
C'om ses dompna non pot far d'amor chan
Qu'om sens domna no pot far d’amor chan
C'om ses domna non pot far d'amor chan
Hom ses dompna non pot far d'amor can
Quom ses domna non pot far d'amor chan
Q'om ses domna non pot far d'amor chan
-
Hom ses domna ne deu far d’amor cant
III, 2
v. 18
A
C
D
F
I
K
M
T
mas sirventes farai fresc e novel
mas sirventes farai fresc e novelh
mas serventes farai fresc e novel
mas siruentes farai fresc e novel
mas sirventes farai, fresc e novel
mas sirventes farai fresc e novel
-
ma sirventes ferai fresc e novell
III, 3
v. 19
A
C
D
F
I
K
M
T
puois chastiar cuidon engerrejan
Mas castiar auzon en guerrejan
puois chastiar cuidon en guerrejan
pos castian mandan em guererian
Puis castiar cuidon en guerreian
pu castiar cuidon en guerrejan
-
Puois cangiat cuc aver e cantan
III, 4
v. 20 
A
C
D
F
I
K
M
T
Nostre baron lo seignor de Bordel
per fort siey hom al senhor de Bordelh
Nostre baron lo seingnor de Bordel
sai sei home lo seignor de Bordella
Nostre baron lo seingnor de Bordel 
Nostre baron lo seignor de Bordel
-
vais sos omes lo segner del Bordell
III, 5
v. 21
A
C
D
F
I
K
M
T
e per forssa tornar franc e cortes
E mai per fort l'au fag franc e cortes
e per forssa tornar franc e cortes 
qel sia francs savis e ben apres
e per forsar tornar franc e cortes
e per forsa tornar franc e cortes
-
et mais tuit es tan franc e cortes 
III, 6
v. 22
A
C
D
F
I
K
M
T
mal estara s'ancar vilans non es
mal l'estara s'enquer vilas non es
mal estara s'ancar vilans non es
mal estera s'ogan vilans non es
mal estara s'ancar villans non es
mal estara s'ancar villans non es
-
mal estera si enquir mals no·ls es
III, 7
v. 23
A
C
D
F
I
K
M
T
tant que chascuns aia gauch si·l respon
que aia gaug quescus silh li respon
tan qe qascuns aia gaug si·l respon
tan qe chascus aia gauz s·el respon
tant que chascus aia gaug si·l respon
tant que chascuns aia gaug si·l respon
-
si cascun aia gauc si·l respont 
III, 8
v. 24
A
C
D
F
I
K
M
T
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton
e vos mo non si belhs ra o s·ils ton
e no·ls enoi si pels pela ni·l ton
o no·s mova si benl ra ni beln ton
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton
e no·ls enoi si bels pela ni·ls ton
-
e no·s mova s·il pela o s·il torn
IV, 1
v. 25
A
C
D
F
I
K
M
T
Anta i aura s'aissi pert son afan
Anta n'aura s'aissi pert son afan 
Ancta aura s'aissi pert son affan
Mal estara s'aissi pert son affan
Antra aura s'aissi pert son affan
Autra aura s'aissi pert son affan

Amta i aura s'aissi pert son afan
Antra i aura s'aisi pert son afan
IV, 2
v. 26
A
C
D
F
I
K
M
T
en Limozin on a traich tant cairel
en Lemozi ont a trag mant cairelh
en Limozin on a trait maint cairel
en Lemozin on ha trait maint qairel
en Limoisi on ai trait cairel tant
en Limoisi on a trait tant cairel

en Lemozin on ha trach tan qairell
e Lemosi on a trait tant cairell
IV, 3
v. 27
A
C
D
F
I
K
M
T
e tanta tor, tant mur, e tant anvan
en tanta tor, tans murs e tant anvan
e tanta tor, taint mur e taint avan
e maint tor, maint mur, e mant anvan
e tanta tor, tant mur e tant anvan
e tanta tor, tant mur e tant anvan

e tanta tor tant mur e tant anvan
et tanta cor tan mur et tan anvan
IV, 4
v. 28
A
C
D
F
I
K
M
T
fraich, e desfaich, e fondut tant castel
fag e desfag e fondut tan castelh
faich e desfaic e fondut taint chastel
frait, et refrait, e fondut mant castel
faig e desffaig, e fondut tant chastel
faig e deffaig e fondut tant chaste

fag e desfag e brisat tant castell
fait e desfait e fondut man castell
IV, 5
v. 29
A
C
D
F
I
K
M
T
e tant aver tout e donat e mes
e tant aver tout e donat e mes
e tant aver tolt e donat e mes
e mant aver tout e donat e mes
e tant avetz tolt e donat e mes
e tant avet tolt e donat e mes

e tant aver tout e donat e mes
e tant aver tout et donat e mes
IV, 6
v. 30
A
C
D
F
I
K
M
T
e tant colp dat e receubut e pres
e tant colp dat e receuput e pres
e taint colp dat e reseubut e pres
E mantz colps daz et receubuz e pres
e tant colp dat e reseubut e pres
e tant colp dat e reseubut e pres

e tant colp dat e receuput e pres
e tant colp dat e reçebut et pres
IV, 7
v. 31
A
C
D
F
I
K
M
T
e tanta fam, tanta set e tant son
e tanta fam e tan set e tan son
e tanta fam tanta set e tan son
e manta fam e maint freit e mant son
e tanta fam, tanta set e tant son
e tanta fam, tanta set, e tant son

e tanta fam e tant freg e tant son
et tanta fam et tant freic et tan son
IV, 8
v. 32
A
C
D
F
I
K
M
T
cum el a traich d'Agen tro a Motron
quon el n'a trag d'Agen truesc a Naustron
com el a trat d'Angen tro a Montron
q'aura suffert d'Egens trosq'a Motron
com el a trait d'Agen tro a Nontron
Com el a trait d'Agen tro a Nontron

con ell ha trag d'Ajen iusta Nontron
Com el apres d’Agen truesc'a Clarmon
V, 1
v. 33
A
C
D
F
I
K
M
T
Rassa per vos remanon mout claman
Rassa per vos remanon sai claman
Rassa per vos remanon sai claman 
-
Passa per vos remanon sai claman
Passa per vos remanon sai claman
-
Rassa de vos remano ssai Clarmon
V, 2
v. 34
A
C
D
F
I
K
M
T
En Limozin de sai vas Monsaurel
en Caerci e sai vas Monmaurel
En Limozin de sai vas Monsaurel
-
En Lemoisi de sai vas Monsaurel
En Lemoisi de sai vas Monsaurel
-
Et Lemois e ssai part Monmaurell
V, 3
v. 35
A
C
D
F
I
K
M
T
Pel vostre pro avetz faich de lor dan
pel vostre pro avetz fag lo lur dan
Per vostre pro aurez faiz de lor dan
-
Per vostre pro avetz faz de lor dan
Per vostre pro avez faitz de lor dan
-
Car per vostre pro avetz fat lor dan
V, 4
v. 36
A
C
D
F
I
K
M
T
So·m dis N'Aimars el seigner de Martel
So·m dis N'Auvarc el senher de Martel
So·m dis N'Aimars el segnor de Martel
-
So·m dis N'Aimars el seigner de Martel
So·m dis N'Aimars el seigner de Martel
-
So·m ditz N 'Aimars ell segnar de Martel
V, 5
v. 37
A
C
D
F
I
K
M
T
e·N Taillafer e·N Rostans e·N Golfiers
e·N Tallaferr e·N Folcaus e Maufres
e Maclafers e·N Golfanz e·N Golfiers
-
e·M Taglafers e·N Golfautz e·N Jofres
e·M Taglafers e·N Golfautz e·N Jofres
-
e·N Talafer e·N Folcaunt e·N Jaufres
V, 6
v. 38
A
C
D
F
I
K
M
T
e tuich aicill c'ab vos s'eron enpres
E tug aquilh qu’ab vos s'eron empres
E tuit aisel q'en vos s'eron enpres
-
E tut aisel qu'en vos s'eron enpres
E tut aisel q'en vos s'eron enpres
-
E tutz acels c'ab vos s'airan e pres
V, 7
v. 39
A
C
D
F
I
K
M
T
Non ant las patz ges per vos en que son
Non au las patz eras ges en que son
Non an la paz gens per vos en que son
-
Non an las patz gens per vos en qe son
Non an las patz gens per vos en qe son
-
No an per vos ges la patz e ce son
V, 8
v. 40
A
C
D
F
I
K
M
T
Anz fant lor grat lai al comte Raimon
ans faus lur gat al pros comte Raimon
Ans fan lor grat lai al comte Raimon
-
Anz fan lor grat lai al comte Raimon
Anz fan lor grat lai al comte Raimon
-
Anz ne fan grant lai al comte Raimon
VI, 1
v. 41
A
C
D
F
I
K
M
T
-
Una ren sapchond breton e norman
-
-
-
-
Una ren sapchan e breton e norman +1
-
VI, 2
v. 42
A
C
D
F
I
K
M
T
-
e colonhas peitavi e maucelh
-
-
-
-
e angevi peitavin et mansell
-
VI, 3
v. 43
A
C
D
F
I
K
M
T
-
que d'Ostasvalhs entro a Monferran
-
-
-
-
qe d'Ostasvaus entro a Monferran
-
VI, 4
v. 44
A
C
D
F
I
K
M
T
-
e de Roziers entro lai Mirabelh
-
-
-
-
e del Tibre entro a San Marcell
-
VI, 5
v. 45
A
C
D
F
I
K
M
T
-
e mais ensems troque l'ajam conques
-
-
-
-
no·i aura un no·l veia son arnes
-
VI, 6
v. 46
A
C
D
F
I
K
M
T
-
E pus lezer vol coms ni sos dregz es
-
-
-
-
e pueis le coms o vol e sos dretz es
-
VI, 7
v. 47
A
C
D
F
I
K
M
T
-
demandiei tant la terra San Haimon
-
-
-
-
deman ades la terra Sant Aimon
-
VI, 8
v. 48
A
C
D
F
I
K
M
T
-
tro la crisma li pauzon sus el fron
-
-
-
-
troqe·l pauç om la cresma sobr'el fron
-
VII, 1
v. 49
A
C
D
F
I
K
M
T
Sirventes vai a·N Raimon Gausseran
Sirventes vai a·N Raimon Gausceran
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
Sirventes vai a·N Raimon Gauseran
Vai serventes a Raimon Joceran
Sirventes vai ai Raimon Gauseran
VII, 2
v. 50
A
C
D
F
I
K
M
T
lai a Pinos q'en ma razon l'espel
dreg a Pinos que ma razon espelh
lai a Pinos en ma rason l'espel
sel de Pinos em a razo l'esples
lai a Pinos en ma rason l'espel
lai a Pinos en ma rason l'espel
cel de Pinos qe ma raçon espell
dreit a Pynos qe ma rason espell
VII, 3
v. 51
A
C
D
F
I
K
M
T
car tant aut son siei dich e siei deman
pus tant aut son siey prec e siey deman
car tant aut son sei dit e sei deman
post tant aut son sei fait e sei deman
quar tan aut son sei dit e sei deman
quar tan aut son sei dit e sei deman
mas tant aut son siei prec e siei deman
pos tan aur son sei prec et sei deman
VII, 4
v. 52
A
C
D
F
I
K
M
T
de lieis que ten Cabrieira e fon d'Urgel
de lieys que ten Cabreira el fons d'Urgelh
de lleis qe·m ten Cabrieira e fon d'Urgel
de lei qe te Cabreira e fon d'Urgel
de leis que ten Cabriera e fon d'Urgel
de lleis que ten Cabriera e fon d'Urgel
de leis que ten Cabreir'e font d'Erguell
de leis ten Capreir'e fon d'Orguogll
VII, 5
v. 53
A
C
D
F
I
K
M
T
a mon fraire en ren gratz e merces
a mon fraire tenrai gratz e merces
a mon fraire en ren graz e merces
em Bergedam refer granz e merces
a mon fraire en ren gratz e merces
a mon fraire en ren gratz e merces
mon Dezirat en ren grat e merces
a mon fraire sai grait et fas merces
VII, 6
v. 54
A
C
D
F
I
K
M
T
de Berguedan del fin joi que m'enqes
de Bergueda del ric joy q'om trames
de Bergidan del fin joi qe m'enqes
del grant honor e del ioi qe m'enqes
de Bergida, del fin joi que m'enques
de Bergida del fin joi que m'enques
e Bergadam del ric joi qe·m promes
de Bergueda pe·l ric gioi on m'enques
VII, 7
v. 55
A
C
D
F
I
K
M
T
Que tot mon cor en tornet gauzion
que trist cor mi tornet jauion -1
qe tot mor cor tornet en jauzion
qe de marrit me tornet jauzion
que tot mon cor me tornet jauzion
qe tot mon cor me tornet jauzion
qe de gran dol mi tornet jausion
car de gran gioi ai mon cor giausien
VII, 8
v. 56
A
C
D
F
I
K
M
T
qan nos partim amdui el cap del pon
quan nos partim amduj el cap del pon
qan nos partim amdui el cap del pon
Qan nos partim amdui del cap del pon
quan nos partim amdoi al cap del pon
quan nos partim amdoi al cap del pon
qan nos partim amdui del cap del mon
can nos partim amdos al cap del pont
VIII, 1
v. 57
A
C
D
F
I
K
M
T
-
Gausceran d'Urtz e son fraire·N Raimon
-
-
-
-
-
Gauserant d'Urcz et sson fraire Raimon
VIII, 2
v. 58
A
C
D
F
I
K
M
T
-
am atretan cum s'eron mey seguon
-
-
-
-
-
am atertan com s'eron miei segon
IX, 1
v. 59
A
C
D
F
I
K
M
T
Si cum l'auzeill son de sotz l'aurion
Si cum l'auzel san tug sotz in aurion
Si com l'ausel son de soz l'aurion
Si com l'auzel son tuit sotz l'aurion
Si com l'ausel son de sotz l'aurion
Si com l'ausel son de sotz l'aurion
-
-
IX, 2
v. 60
A
C
D
F
I
K
M
T
son las autras sotz la genssor del mon
sus las autras es la genser del mon
son las autras sos la gensor del mon
son las autras sotz las gensor del mon
son las autras sotz la gensor del mon
son las autras sotz la gensor del mon
-
-
  • letto 1101 volte

Rassa, mes si son primier

  • letto 474 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 332 volte

Canzoniere A

 

  • letto 193 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

  A 193v
Bertrans deborn
PAssa me si son primier. En la fin
que ant parlada. Li seignor eil
mainadier. Eil baron delencontrada.
Esil fant uas uos estrada. Et eu cal
mal uos enmier. Que terra non ai
cobrada.
Chaschus mi laissa derrier. Qan mant
mes enla mesclada. Ligentil eli lai
nier. Pois qant ma terra adermada.
et arsa et abrasada. dizont cill de
colombier. Qen prenda dreich sim
agrada.
Nos em.xxx. tal gerrier. Chascus ha
capa traucada. tuich seignor eparso
 
nier. p(er) cor degerra mesclada. Ca(n)c non
cobrem dinarrada. Anz qand a als
colps mestier. Ant lor coreilla presta-
da.
Oimais seran ric portier. Que tenrant
porta serrada. Esabran arbalestier. qes
lapatz enlencontrada. Com nonlor da-
ra soudada. doncs auran chan elebri
er. delcomte samor priuada.
Austor efalcon gruer. Corn etabors en
cuirada. Libraquet eil liamer. Arc ab
saieta barbada.  Gannacha larga fol-
rada. Et osas desalauier. Serant mais
delor mainada.
Serrat ai damonpeslier. tro lai part
la mar salada. Que non trob baron en-
tier. Caia proez acabada. Qel mieich
lucc nonsia oscada. Ofraicha dalun
cartier. nimais us nomen agrada.
Bella dompna adieu uos qier. Q(ue) tant
uos ai desirada. Q(ue) mort mant lidesiri
er. Auinens do(m)pna prezada.
Natenpres gensser magrada. Q(ue) ma
p(er)son messatgier. Delmon la razon
celada.
 
  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 131 volte

Canzoniere C

  • letto 226 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [108]

[109]

  • letto 138 volte

Edizione diplomatica

143v  
Rassa mes se son
priemier. en la fin q(ue)
an parlada. li senhor
el mainadier. els ba -
ros desten contrada. sels an fag
uas uos passada. (et) hieu qual -
mal uos en mier. que terra no(n)
ai cobrada.
Nos fom tal trenta
guerrier. quascus ab capa trau -
cada. tug senhor e parsonier.
per nom de guerra finada. qanc
non aguem denairada. al com -
 
144r  
de karla mestier. a lor querre
la prestada.
 
Totz temps mi lais
son derrier. quan man mes en
la mesclada. li gentil e li lanier.
e quan lur patz es parlada. ni
man ma terra brazada. dizon
filh del colombier. que prenda
dreg sim agrada.
Huey mai seran ric portier. qar
tenran porta serrada. e sabran -
arc balhestier. que la patz ses en-
contrada. quom non lor dara
soudada. ans auran can e lebri
er. del comte samor priuada.
Austor e falcon cruier. loire e
tabor coirada. e braquet e lian
nier. arc e sageta barbada. gan-
nachae capa folrada. (et) ozas de sa-
labier. seran mais de lur maina
da.
Estat ai part mon peslier
tro fai eu la marsalada. q(ue) noy
truep baron entier. quaya proe-
za cabada. quezen luec no sia os-
cada. o fracha daus lun cartier.
ni mas us no mi agrada.
Na temprel genser ma grada.
per cui hieu suj messatgier. del
mon la razon celada.

 

  • letto 150 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 116 volte

Canzoniere D

  • letto 218 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 157 volte

Edizione diplomatica

  D. 120v
Idem Bertrans.
Rassa mes seson premier. En la fin qe
an parlada. Li seingnor eill mainai
der. Eill baron delen contrada. Esil
fan uas uos estrada. Et eu cal mal uos en
mer. Q(ue) terra non ai cobrada.
Cadan me laison deirer. Qan man mes en
la mesclada. Li gentil eli lainier. Puois
q(ue) an ma terra ermada. Earsa eabrasada. Di
son cel del columbier. Qen prenga dreiz si
ma grada.
Nos som tal. yyy. gerrier. Chascuns ab capa
traucada. Tuit seingnor eparsonier. p(er)
cor degerra mesclada. Qanc non cobrem de
nerada. Anz als colps qanc ac mestier. An
lor correilla prestada.
Qui mai seranric porter. Q(ue) tenran porta
seirada. Esabran arbalester. Q(ue) lapazen
lencontrada. Com nonlor dara soudada. Et
auran qain elebrer. Del comte samor pri
uada.
Austor efalcon gruer. Cors etabors encu
rada. Librachet eill liamer. Ait esagi
ta barbada. Garnacha largua fourada. Et
osas desalauer. Seran mai de lor mainada.
Sercat aide monpeslier. Tro lai part lama(r)
salada. Q(ue) non trob baron entier. Aia p(ro)
essa acabada. Q(ue)l mieg luce nonsia oscada.
Efra chaenlun cartier. Nimais an no mi

 

agrada.
Bona domna adieu uos quier. Q(ue) tant uos ai
desirada. Q(ue) mort man li cossirer. Auine(n)z
domna prezada.
Natempres genser magrada. Q(ue)ma per
son mesager. Del mon la rason en cela
da.

 
  • letto 167 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  D.120V
I  
Idem Bertrans.
Rassa mes seson premier. En la fin qe
an parlada. Li seingnor eill mainai
der. Eill baron delen contrada. Esil
an uas uos estrada. Et eu cal mal uos en
mer. Q(ue) terra non ai cobrada
Rassa, mes se son premier
en la fin qe an parlada
li seingnor e∙ill mainaider
e∙ill baron de l’encontrada
E s’il fan vas vos estrada
et eu cal mal vos en mer
que terra non ai cobrada 
II  
Cadan me laison deirer. Qan man mes en
la mesclada. Li gentil eli lainier. Puois
q(ue) an ma terra ermada. Earsa eabrasada. Di
son cel del columbier. Qen prenga dreiz si
ma grada. 
Cadan me laison deirer
qan m’an mes en la mesclada
li gentil e li lainier
Puois que an ma terra ermada
e arsa e abrasada
Dison cel del Columbier
q’en prenga dreiz si m’agrada.
III  
Nos som tal. xxx. gerrier. Chascuns ab capa
traucada. Tuit seingnor eparsonier. p(er)
cor degerra mesclada. Qanc non cobrem de
nerada. Anz als colps qanc ac mestier. An
lor correilla prestada.
Nos som tal. xxx. gerrier
Chascuns ab capa traucada
tuit seingnor e parsonier
per cor de gerra mesclada
Q’anc no∙n cobrem denerada
anz als colps qanc ac mestier
an lor correilla prestada.
IV  
Qui mai seranric porter. Q(ue) tenran porta
seirada. Esabran arbalester. Q(ue) lapazen
lencontrada. Com nonlor dara soudada. Et
auran qain elebrer. Del comte samor pri
uada.
Qui mai seran ric porter
que tenran porta seirada
e sabran arbalester
que la pazen l’encontrada
c’om non lor dara soudada
et auran qain e lebrer
del comte s’amor privada
V  
Austor efalcon gruer. Cors etabors encu
rada. Librachet eill liamer. Ait esagi
ta barbada. Garnacha largua fourada. Et
osas desalauer. Seran mai de lor mainada. 
Austor e falcon gruer
Cors e tabors encurada
li brachet e∙ill liamer
Ait e sagita barbada
Garnacha largua fourada
et osas de Salaver
seran mai de lor mainada
VI  
Sercat aide monpeslier. Tro lai part lama(r)
salada. Q(ue) non trob baron entier. Aia p(ro)
essa acabada. Q(ue)l mieg luce nonsia oscada.
Efra chaenlun cartier. Nimais an no mi
agrada. 
Sercat ai de Monpeslier
tro lai part la mar salada
que non trob baron entier
Aia proessa acabada
Qu’el miegluce non sia oscada
E fracha en l’un cartier
Ni mais an no∙mi agrada.
   
VII  
Bona domna adieu uos quier. Q(ue) tant uos ai
desirada. Q(ue) mort man li cossirer. Auine(n)z
domna prezada.
Bona domna a Dieu vos quier
que tant vos ai desirada
que mort m’an li cossirer
avinenz domna prezada.
VIII  
Natempres genser magrada. Q(ue)ma per
son mesager. Del mon la rason en cela
da.
Na Tempres genser m’agrada
Que m’a per son mesager
del mon la rason en celada.
  • letto 154 volte

Canzoniere I

  • letto 186 volte

Canzoniere K

  • letto 199 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [60]

  • letto 157 volte

Edizione diplomatica

  K. 160v
Bertran de Born                            
RAssa mes se son primier. En la finqe an
Parlada li seingno<el> el mainaider. El 
baron de lencontrada. Esil fan uas nos
estrada. Et eu cal mal uos enmer. Que terra
no(n) ai cobrada.
Cadan me laisson deirer. Quan man mes
en lamesclada li gentil eli lainer. Puois qan
man ma terra ermada. Earsa et abrasada.
Dison cel del colonbier. Quen prenga dretz
simagrada.
Nos som tal .xxx. guerrer. Chascu(n) ab capa
traucada. Tuit seingnor eparsoner. P(er) cor de
guerra mesclada. Quanc no(n) cobre(n) dinerada. 
Ans als colps quan es mestier. An lor querre-
Ila prestada.
Qui mai seran ric porter. Que tenran porta
seirada. Esabran ar balester. Que la patz en  
len contrada. Com no(n) lor daria soudada. Et
auran aisil lebrer. Del comte samor p(ri)uada. 
[A]ustor efalco gruer. lors etabors encuirada.
li braquet el liamer. Arc esagita barbada. Gu-
arnacha larga foudrada. Et osas de salauer.
Seran mai delor mainada. 
Cercat ai de monpellier. Tro lai part la mar
salada. Que no(n) trob baron entier. Aia proessa 
acabada. Quel mieg luec nosie oschada. Ofra-
tsa enlor cartier. Ni mais .j. nomi agrada.
Bona domna adieu uos quier. Que tant uos
ai desiranda. Que mort man li desirer. Auine(n)
domna presada.
Na tempres genser ma grada. Que ma per 
so messagier. Del nom la rason cellada.
 
  • letto 186 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

  I

RAssa mes se son primier. En la finque an
Parlada li seingno<el> el mainaider. El 
baron de lencontrada. Esil fan uas nos
estrada. Et eu cal mal uos enmer. Que terra
no(n) ai cobrada.

Rassa, mes se son primier
en la fin  qe an parlada 
li seingnor e·l mainaider
e·l baron de l’encontrada.
E s’il fan vas nos estrada,
et eu cal mal vos en mer
que terra non ai cobrada?
  II
Cadan me laisson deirer. Quan man mes
en lamesclada li gentil eli lainer. Puois qan
man ma terra ermada. Earsa et abrasada.
Dison cel del colonbier. Quen prenga dretz
simagrada.
Cadan me laisson deirer
quan man mes en la mesclada
li gentil e li lainer.
Puois q’an man ma terra ermada
e arsa et abrasada
dison cel del Colonbier
qu’en prenga dretz, si m’agrada.
  III
Nos som tal .xxx. guerrer. Chascu(n) ab capa
traucada. Tuit seingnor eparsoner. P(er) cor de
guerra mesclada. Quanc no(n) cobre(n) dinerada. 
Ans als colps quan es mestier. An lor querre-
Ila prestada.
Nos som tal .xxx. guerrer:
chascuns ab capa traucada, 
tuit seingnor e parsoner
per cor de guerra mesclada,
qu’anc no·n cobren dinerada; 
ans als colps quan es mestier
an lor querreila prestada.
  IV
Qui mai seran ric porter. Que tenran porta
seirada. Esabran ar balester. Que la patz en  
len contrada. Com no(n) lor daria soudada. Et
auran aisil lebrer. Del comte samor p(ri)uada. 
Qui mai seran ric porter
que tenran porta seirada,
e sabran arbalester
que la patz en l’encontrada
c’om non lor daria soudada.
Et auran aisil lebrer
del comte s’amor privada.
  V
[A]ustor efalco gruer. lors etabors encuirada.
li braquet el liamer. Arc esagita barbada. Gu-
arnacha larga foudrada. Et osas de salauer.
Seran mai delor mainada. 
Austor e falco gruer,
lors e tabors encuirada,
li braquet e·l liamer,
arc e sagita barbada,
guarnacha larga, foudrada,
et osas de Salaver
seran mai de lor mainada.
  VI
Cercat ai de monpellier. Tro lai part la mar
salada. Que no(n) trob baron entier. Aia proessa 
acabada. Quel mieg luec nosie oschada. Ofra-
tsa enlor cartier. Ni mais .j. nomi agrada.
Cercat ai de Monpellier 
tro lai part la mar salada,
que non trob baron entier 
aia proessa acabada,
qu’el miegluec no sie oschada
o fratsa en lor cartier 
ni mais .j. no mi agrada.
  VII
Bona domna adieu uos quier. Que tant uos
ai desiranda. Que mort man li desirer. Auine(n)
domna presada.
Bona domna, a Dieu vos quier,
que tant vos ai desiranda
que mort m’an li desirer
avinen domna presada.
  VIII
Na tempres genser ma grada. Que ma per 
so messagier. Del nom la rason cellada.
Na Tempres, genser m’agrada
que m’a per so messagier
del nom la rason cellada.
  • letto 150 volte

Canzoniere M

 

  • letto 183 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [110] 230 v
Al manoscritto [111] 231 r

 

  • letto 194 volte

Edizione diplomatica

230 v  
S(enhe)r B(er)tran delbort.
 
Rassames sison p(re)mier.
en la fin q(ue)z an parllada.
li seinhor elmainader.
el baron delecontrada. sill an
fag uas uos passada. ez ieu qal
mal uos enmier. qe gerra en
ai cobrada.
 
NOs fom tall .xxx. garrier. cha
scus ab chapa traucada. tut se
inhor e parsoner. ab cor de ger
ra mesclada. qanc no(n) trobem
denairada. ansle coms qar na
mestier. na sa co(n)painha cobra
da.
 
ADes mi leisson derrier. pos
manmes en la mesclada. lise
inhor el mainader. qan man
materra ermada. es arsa eza
brazada. disson cill de salamer.
q(en) prenda drech sima grada.
 
 
AGutz sui enmon pellier. e de
sa lamar salada. e noi trueb
baron entier. qaia ualor ata
dada. qe no(n) sia mie oscada. O
fracha enun qarterier. Ni mas
un no(n) mi agrada.
 
HUeimais seran ric porterier. e
tenran porta serrada. e sabran
arbalastier. Qe li paz ses e(n)con
trada.  co(n) no(n) lur dara sodada.
anz auran can e lebrier. del
comte samor priuada.
 
AUstor e falcon gruer. loire ab
tabor curada. E brachet eliam(er)
arc ab saieta barbada. e gantz
e capa forada. ez osas de salam(er).
˂e˃ er le miels de sa masnada.
 
PAuiol ten drech sentier. non
temas uen ni gelada. digas
 
231 r  
un amon rainer. qe sa proesa
ma grada.
 
  • letto 158 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Rassames sison p(re)mier.
en la fin q(ue)z an parllada.
liseinhor elmainader.
el baron delecontrada. sill an
fag uasuos passada. ez ieu qal
mal uos enmier. qe gerra en
ai cobrada.
 
Rassames sison p(re)mier.
en la fin q(ue)z an parllada.
liseinhor elmainader.
el baron delecontrada. sill an
fag uasuos passada. ez ieu qal
mal uos enmier. qe gerra en
ai cobrada.
 
  II
NOs fom tall .xxx. garrier. cha
scus ab chapa traucada. tut se
inhor e parsoner. ab cor de ger
ra mesclada. qanc no(n) trobem
denairada. ansle coms qar na
mestier. na saco(n)painha cobra
da.
 
Nos fom tall .xxx. garrier
chascus ab chapa traucada,
tut seinhor e parsoner,
ab cor de gerra mesclada,
q’anc no·n tobrem denairada;
ansle coms qar n’a mestier,
n’a saconpainha cobrada.
 
 
  III
ADes mi leisson derrier. pos
manmes en la mesclada. lise
inhor el mainader. qan man
materra ermada. es arsa eza
brazada. disson cill de salamer.
q(en) prenda drech sima grada
Ades mi leisson derrier
pos m’an mes en la mesclada
liseinhor el mainader
qanm’an materr’aermada
es arsa ezabrazada,
dissoncill de Salamer
q’en prenda drech, sim’agrada
  IV
AGutz sui enmon pellier. e de
sa lamar salada. e noi trueb
baron entier. qaia ualor ata
dada. qe no(n) sia mie oscada. O
fracha enun qarterier. Ni mas
un no(n) mi agrada.
 
 
Agutz sui enMonpellier
e de sa lamar salada,
e no·i truebbaron entier
q’aia valor atadada,
que non sia mie oscada
ofracha enon qarterier
ni mas un non mi agrada.
 
  V
HUeimais seranric porterier. e
tenran porta serrada. e sabran
arbalastier. Qelipaz ses e(n)con
trada.  co(n) no(n) lur dara sodada.
anz auran can e lebrier. del
comte samor priuada.
 
Huei mais seranric porterier,
etenran porta serrada
e sabran arbalastier
quelipaz s’es encontrada,
con nonlur dara soudada,
anz auran can e lebrier      
del comte s’amor privada.
 
  VI
AUstor e falcon gruer. loire ab
tabor curada. E brachet eliam(er)
arc ab saieta barbada. e gantz
e capa forada. ez osas de salam(er).
˂e˃ er le miels de sa masnada.
 
 
Austor et falcon gruer,
loire ab tabor curada
e brachet eliamer arc ab sajeta barbada,
e gantz e capa forada
ez osas de Salamer
er le miels de sa masnada.
 
  VII
PAuiol ten drech sentier. non
temas uen ni gelada. digas
un amon rainer. qe sa proesa
ma grada.
 
Paviol, ten drech sentier,
non temas ven ni gelada,
digas un amon Rainer
que sa proesa m’agrada.
 
  • letto 158 volte

Rassa, tan creis e mont'e poia

  • letto 322 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 214 volte

Canzoniere A

A cura di Franchetti Martina, Barbanti Americo e Arditi Vanessa.

  • letto 163 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [112]

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

c. 190v  
Bertrans deborn.
Rassa tant creis emonta e poia. cel
la qes detotz engans uoia. Sos
pretz alas autras enoia. Cuna noni
a calrei uoia. Qel uezers de sabeltat
uoia. Los pros asos ops cui que doia. q(ue)l
plus conoissen eil meillor. Manten
ran ades sa lauzor. Elatenont p(er)la
genssor. Quil sap far tan entier ho-
nor. non uol mas un sol preiador.
Rassa als rics es orgoillosa. (et) a gran
sen alei detosa. Qui non uol peitieus
ni tolosa. nibretaigna ni serragosa.
Anz es depretz tant enueiosa. qalz
pros paubres es amorosa. Pois ma
pres p(er) chastiador. prec la quil ten-
gua car samor. Et am mais un pro
uauassor. Qun comte o duc galiador.
Quela tengues adesonor.
Rassa dompna qes fresca efina. coin
da egaia emesquina. pel saur ab co-
lor derobina. Blanca pel col cu(m) flors
despina. Coide mol ab dura tetina.
Esembla conil delesquina. Et a fina

 
fresca color. Ab bon pretz (et) ab gran lau
zor. Leu podon triar li meillor. Aquil
qeis fant conoissedor. Demi uas cal
part qieu ador.
Rassa rics hom que ren non dona. ni
acuoill nimet ni non sona. Equi se-
nes tort ochaisona. Equi merceil qier
non p(er)dona. Meneio etota p(er)sona. Q(ue)
seruizi non guizerdona. Eli ric home
cassador. Menoiont eil buzatador.
Gaban deuolada daustor. Ni iamais
ni damor. Non parlaran mot entrelor.
Rassa aissous prec que uos plassa. rics
hom que degerra nois lassa. ni no sen
laissa p(er)menassa. Tro com se lais que
mal noil fassa. Val mais que ribieira
ni cassa.  Que bon pretz nacuoill ena
massa. Niort enagaut son seignor.
Ten hom p(er) bon enuazidor. Eluescoms 
defenda sonor. El coms lapelle p(er) ui
gor. Eueiam lades al pascor.
Mainier camiat auem seignor. Bon
gerrier p(er)torneiador. Eprec an golfi
er delator. Mos chantars noil fassa
paor.

 
  • letto 121 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tant creis emonta e poia. cel
la qes detotz engans uoia. Sos
pretz alas autras enoia. Cuna noni
a calrei uoia. Qel uezers de sabeltat
uoia. Los pros asos ops cui que doia. q(ue)l
plus conoissen eil meillor. Manten
ran ades sa lauzor. Elatenont p(er)la
genssor. Quil sap far tan entier ho-
nor. non uol mas un sol preiador.
 
Rassa, tant creis e monta e poia,
cella q'es de totz engans voia
sos pretz a las autras enoia,
c'una non·i·a cal re i voia,
q'el vezers de sa beltat voia,
los pros a sos ops cui que doia
que·l plus conoissen e il meillor,
mantenran ades sa lauzor
e la tenont per la genssor,
qui·l sap far tan entier honor
non vol mas un sol prejador.
 
II  
Rassa als rics es orgoillosa. (et) a gran
sen alei detosa. Qui non uol peitieus
ni tolosa. nibretaigna ni serragosa.
Anz es depretz tant enueiosa. qalz
pros paubres es amorosa. Pois ma
pres p(er) chastiador. prec la quil ten-
gua car samor. Et am mais un pro
uauassor. Qun comte o duc galiador.
Quela tengues adesonor.
 
Rassa, als rics es orgoillosa
et a gran sen a lei de tosa
qui non vol Peitieus ni Tolosa
ni Bretaigna ni Serragosa,
anz es de pretz tant enveiosa
q'alz pros paubres es amorosa
pois ma pres per chastiador
prec la qui·l tengua car s'amor
et a·m mais un pro vavassor
q'un comte o duc galiador
que la tengues a desonor.
 
III  
Rassa dompna qes fresca efina. coin
da egaia emesquina. pel saur ab co-
lor derobina. Blanca pel col cu(m) flors
despina. Coide mol ab dura tetina.
Esembla conil delesquina. Et a fina
fresca color. Ab bon pretz (et) ab gran lau
zor. Leu podon triar li meillor. Aquil
qeis fant conoissedor. Demi uas cal
part qieu ador.
 
Rassa, dompna q'es fresca e fina
coinda e gaia e mesquina,
pel saur, ab color de robina,
blanca pel col cum flors d'espina,
coide mol ab dura tetina
e sembla conil de l'esquina
et a fina fresca color,
ab bon pretz et ab gran lauzor,
leu podon triar li meillor
a quil qe is fant conoissedor
de mi vas cal part q'ieu ador.
 
IV  
Rassa rics hom que ren non dona. ni
acuoill nimet ni non sona. Equi se-
nes tort ochaisona. Equi merceil qier
non p(er)dona. Meneio etota p(er)sona. Q(ue)
seruizi non guizerdona. Eli ric home
cassador. Menoiont eil buzatador.
Gaban deuolada daustor. Ni iamais
ni damor. Non parlaran mot entrelor.
 
Rassa, rics hom que ren non dona
ni acuoill ni met ni non sona
e qui senes tort ochaisona
e qui merce il qier non perdona
m'eneio e tota persona
que servizi non guizerdona.
E li ric home cassador
m'enoiont e il buzatador
gaban de volada d'austor,
ni jamais ni d'amor
non parlaran mot entre lor.
 
V  
Rassa aissous prec que uos plassa. rics
hom que degerra nois lassa. ni no sen
laissa p(er)menassa. Tro com se lais que
mal noil fassa. Val mais que ribieira
ni cassa.  Que bon pretz nacuoill ena
massa. Niort enagaut son seignor.
Ten hom p(er) bon enuazidor. Eluescoms 
defenda sonor. El coms lapelle p(er) ui
gor. Eueiam lades al pascor.
 
Rassa, aisso·us prec que vos plassa
rics hom que de gerra no·is lassa
ni no s'en laissa per menassa
troc'om se lais que mal no·il fassa
val mais que ribieira ni cassa
que bon pretz n'acuoill e n'amassa.
Niort e N'Agaut, son seignor,
ten hom per bon envazidor.
E·l vescoms  defenda s'onor
e·l coms la pelle per vigor
e veiam l'ades al pascor.
 
VI  
Mainier camiat auem seignor. Bon
gerrier p(er)torneiador. Eprec an golfi
er delator. Mos chantars noil fassa
paor.
 
Mainier, camjat avem seignor
bon gerrier per torneiador
e prec an Golfier de la tor
mos chantars no·il fassa paor.
 
  • letto 88 volte

Canzoniere C

A cura di Pernazza Giorgia, Barbanti Americo e Arditi Vanessa.

  • letto 153 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [113]

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

c. 144v  
Rassa tant creys e mont
e pueja. selha ques de
totz enjans uueja. sos
pretz qua las melhors e
nueja. quna noya que ren ynue-
ia. de uezer que sa beutat lueja.
las pros quassos ops cuj quen e
ueya. quel plus conoissent el
melhor. mantenon ades sa ua-
lor. e la tenon per la gensor. e
sap far entieira honor. no uol %
mas sol un preyador.
Rassa domna ques fresque
fina. cuenda e guaya e mesq(i)na.
pel saur ab color de robina. bla(n)
ca pel cors cum flors despina. cu-
ende mol ab dura tetina. resse(n)-
bla conil per lesquina. ala fina
fresca color. el bon pretz e la lau-
zor. pot hom leu triar la melhor.
cylh que sen fan conoyssedor. de
mi uas qual part ieu azor.
Rassa als ricx es ergulhoza. e
fai gran sen aley de tozo. q(ue) no
uol peitieus ni toloza. ans es
tan de pretz enueyoza. quals
pros paupres es amoroza. et
am pres per castiador. prec li q(ue)
tenha car samor. (et) ama mays
pros uasuassor. que comte ric
gualiador. que la menes a dezo
Rassa ricx hom que res| nor.                
non dona. ni honra ni acuelh
ni sona. e que senes tort ochai
zona. e qui quer merce no(n) per
dona. menueja e tota persona
que seruezi no(n) guazardona.
e li ric home cassador. menue
ion el buzatador. guaban la uo-
lada daustor. q(ue) iamais darmas

 
ni damor no(n) parlara hom en-                  Baros a totz o dic en | tre lor.
plassa. qua uols es qui de guer-
raslassa. ni qui sen recre per me
nassa. tro que ueja quom tort
nol fassa. mai ual que ribeira
ni cassa. que bon pretz nacuelh
en abrassa. mauri ab nalguar so
senhor. ac guerra ab pretz uale
dor. el coms ac cor desuazidor.
el uescomte defendedor. e ueia(m)
los lai al pascor.       
Marinier uos auetz honor. e
nos auem camjat senhor. bon
guerrier per torneyador.
Papiol mon chantar recor. lai
on es mon mal belh senhor.   
 
 
  • letto 105 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tant creys e mont
e pueja. selha ques de
totz enjans uueja. sos
pretz qua las melhors e
nueja. quna noya que ren ynue-
ia. de uezer que sa beutat lueja.
las pros quassos ops cuj quen e
ueya. quel plus conoissent el
melhor. mantenon ades sa ua-
lor. e la tenon per la gensor. e
sap far entieira honor. no uol %
mas sol un preyador. 
 
Rassa, tant creys e mont'e pueja,
selha qu'es de totz enjans vueja
sos pretz qu'a las melhors enueja,
q'una no·y·a que ren y nueia
de vezer que sa beutat lueja
las pros qu'as sos ops, cuj qu'en eveya;
que·l plus conoissent e·l melhor
mantenon ades sa valor
e la tenon per la gensor,
e sap far entieira honor,
no vol mas sol un preyador. 
 
II  
Rassa domna ques fresque
fina. cuenda e guaya e mesq(i)na.
pel saur ab color de robina. bla(n)
ca pel cors cum flors despina. cu-
ende mol ab dura tetina. resse(m)-
bla conil per lesquina. ala fina
fresca color. el bon pretz e la lau-
zor. pot hom leu triar la melhor.
cylh que sen fan conoyssedor. de
mi uas qual part ieu azor. 
 
Rassa, domna qu'es fresqu'e fina,
cuenda e guaya e mesqina:
pel saur, ab color de robina,
blanca pel cors cum flors d'espina,
cuende mol ab dura tetina,
ressembla conil per l'esquina.
A la fina fresca color,
e·l bon pretz e la lauzor,
pot hom leu triar la melhor
cylh que sen fan conoyssedor
de mi vas qual part ieu azor. 
 
III  
Rassa als ricx es ergulhoza. e
fai gran sen aley de toza. q(ue) no
uol peitieus ni toloza. ans es
tan de pretz enueyoza. quals
pros paupres es amoroza. et
am pres per castiador. prec li q(ue)
tenha car samor. (et) ama mays
pros uasuassor. que comte ric
gualiador. que la menes a dezo 
                                          | nor.
Rassa, als ricx es ergulhoza,
e fai gran sen a ley de toza
que no vol Peitieus ni Toloza
..............................................
ans es tan de pretz enueyoza
qu'als pros paupres es amoroza
et a·m pres per castiador:
prec li que tenha car s'amor
et ama mays pros vasvassor
que comte ric gualiador
que la menes a dezonor. 
 
IV  
Rassa ricx hom que res                
non dona. ni honra ni acuelh
ni sona. e que senes tort ochai
zona. e qui quer merce no(n) per
dona. menueja e tota persona
que seruezi no(n) guazardona.
e li ric home cassador. menue
ion el buzatador. guaban la uo-
lada daustor. q(ue) iamais darmas
ni damor no(n) parlara hom en-
                                           | tre lor.
Rassa, ricx hom que res non dona
ni honra ni acuelh ni sona
e que senes tort ochaizona
e qui quer merce, non perdona
m'enueja, e tota persona
que servezi non guazardona.
E li ric home cassador
m'enueion e·l buzatador
guaban la volada d'austor,
que jamais d'armas ni d'amor
non parlara hom entre lor.
V  
Baros a totz o dic en 
plassa. qua uols es qui de guer-
raslassa. ni qui sen recre per me
nassa. tro que ueja quom tort
nol fassa. mai ual que ribeira
ni cassa. que bon pretz nacuelh
en abrassa. mauri ab nalguar so
senhor. ac guerra ab pretz uale
dor. el coms ac cor desuazidor.
el uescomte defendedor. e ueia(m)
los lai al pascor.        
 
Baros, a totz o dic en plassa:
qua vols es qui de guerras lassa
ni qui s'en recre per menassa
tro que veja qu'om tort no·l fassa
mai val que ribeira ni cassa,
que bon pretz n'acuelh e n'abrassa.
Mauri ab N'Alguar, so senhor,
ac guerra ab pretz valedor,
e·l coms ac cor d'esvazidor
e·l vescomte defendedor
e veiam los lai al pascor.        
 
VI  
Marinier uos auetz honor. e
nos auem camjat senhor. bon
guerrier per torneyador.
Marinier, vos avetz honor
e nos avem camjat senhor
bon guerrier per torneyador.
   
 
VII  
Papiol mon chantar recor. lai
on es mon mal belh senhor.  
Papiol, mon chantar recor
lai on es mon mal Belh-Senhor.  
  • letto 69 volte

Canzoniere D

A cura di Mocini Arianna, Barbanti Americo e Arditi Vanessa.

  • letto 132 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [54]

  • letto 71 volte

Edizione diplomatica

C. 122 r  
Bertrans idem
Rassa tant creis emonte epoia. Sellaqes
detoz enganz uoia. Sos prez calas meil
lors enoia. Cuna non ia cui rei nuoia.
De uezer qe fa beutaz uoia. Las pros ca sos obs
cui qenc uoia. Qeill plus conoissent eil mei
llor. Mantenon ades lalausor. Ela tenonper
la gensor. Esap far tant entiera honor. Non
uol mais un sol preiador.
Rassa domnai ques fresc qe fina. C(o)uinde
gaia emes quina. pel saur ab color de 
robina. Coinde mol ab dura tetina. Blanca
per cors com flors despina. E sembla conill
per les quina. Ala fina fresca color. Al bon p(re)z
et a la lausor. Pot hom ben triar la meillor.
Sill q(ue) se fan conoissedor. De mi uas cal part
ieu ador.
Rassa als rios es orguoillosa. Efai gran sen
alei de tosa. Q(ue) non uol piteus ni tolososa.
Ni bretaingna ni seragosa. Anz es tant de
prez enueiosa. Cals pros paubres es amo
rosa. Et am pres per castiador. Prec li qan
teingna car samor. Et am(a) mais un proua
uasor. Q(ue) comt orei galiador. Q(ue) lameres
adesenor.
Rassa rics hom qe ren non dona. Ni honra
ni acuoill ni sona. Eqe senes tort ochai
sona. Equil qer merce noill perdona. Me
uoia etota persona. Q(ue) seruise non gazardo
na. Eli ric home casador. Me noion eill bu
sa tador. Gaban de uolada daustor.Q(ue)ia
mais dar mas ni damor. non parlara hom
etre lor.
Rassa aisso uoill qe uns zilassa. Rics hom qe
de guerra nos laissa. Ni no sen recre per
manaisa. Tro qom lo lais qe mas noill fassa
Val mais qe ribera ni cassa. Q(ue) bon prez na
 
C. 122v  
cuoill ena(n) brassa. Maurin ab nalgar son sein
gnor. Tenc hom per bon enuaidor. El uesco(m)s
defendal sonor. El com de manlal peruigor
Eueiam lal dels alpascor.
 
  • letto 100 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tant creis emonte epoia. Sellaqes
detoz enganz uoia. Sos prez calas meil
lors enoia. Cuna non ia cui rei nuoia.
De uezer qe fa beutaz uoia. Las pros ca sos obs
cui qenc uoia. Qeill plus conoissent eil mei
llor. Mantenon ades lalausor. Ela tenonper
la gensor. Esap far tant entiera honor. Non
uol mais un sol preiador.
Rassa, tant creis e monte e poia
sella q'es de toz enganz voia
sos prez c'a las meillors enoia,
c'una non i·a cui re i nuoia
de vezer qe fa beutaz voia
las pros ca sos obs, cui q'enc voia;
qe·ill plus conoissent e·il meillor
mantenon ades la lausor
e la tenon per la gensor,
e sap far tant entiera honor,
non vol mais un sol prejador.
II  
Rassa domnai ques fresc qe fina. C(o)uinde
gaia emes quina. pel saur ab color de 
robina. Coinde mol ab dura tetina. Blanca
per cors com flors despina. E sembla conill
per les quina. Ala fina fresca color. Al bon p(re)z
et a la lausor. Pot hom ben triar la meillor.
Sill q(ue) se fan conoissedor. De mi uas cal part
ieu ador.

 

Rassa, domn'ai qu'es fresc qe fina,
couind e gaia e mesquina
pel saur, ab color de  robina,
coinde mol ab dura tetina,
blanca per cors com flors d'espina,
e sembla con ill per l'esquina.
A la fina fresca color,
al bon prez et a la lausor,
pot hom ben triar la meillor
sill que se fan conoissedor
de mi vas cal part ieu ador.

 

III  
Rassa als rios es orguoillosa. Efai gran sen
alei de tosa. Q(ue) non uol piteus ni tolososa.
Ni bretaingna ni seragosa. Anz es tant de
prez enueiosa. Cals pros paubres es amo
rosa. Et am pres per castiador. Prec li qan
teingna car samor. Et am(a) mais un proua
uasor. Q(ue) comt orei galiador. Q(ue) lamenes
adesenor.
Rassa, als rics es orguoillosa,
e fai gran sen a lei de tosa
que non vol Piteus ni Tolososa,
ni Bretaingna ni Seragosa,
anz es tant de prez enveiosa
c'als pros paubres es amorosa
et a·m pres per castiador:
prec li qan teingna car s'amor
et ama mais un pro vavasor
que comt'o rei galiador
que la menes a desenor.
IV  
Rassa rics hom qe ren non dona. Ni honra
ni acuoill ni sona. Eqe senes tort ochai
sona. Equil qer merce noill perdona. Me
noia etota persona. Q(ue) seruise non gazardo
na. Eli ric home casador. Me noion eill bu
sa tador. Gaban de uolada daustor.Q(ue)ia
mais dar mas ni damor. non parlara hom
entre lor.

 

Rassa, rics hom qe ren non dona
ni honra ni acuoill ni sona
e qe senes tort ochaisona
e, qui·l qer merce, no·ill perdona
m'enoia, e tota persona
que servise non gazardona.
E li ric home casador
m'enoion e ill busatador
gaban de volada d'austor,
que ja mais d'armas ni d'amor
non parlara hom entre lor.

 

V  
Rassa aisso uoill qe uns plassa. Rics hom qe
de guerra nos laissa. Ni no sen recre per
manaisa. Tro qom lo lais qe mas noill fassa
Val mais qe ribera ni cassa. Q(ue) bon prez na
cuoill ena(n) brassa. Maurin ab nalgar son sein
gnor. Tenc hom per bon enuaidor. El uesco(m)s
defendal sonor. El com de manlal peruigor
Eueiam lal dels alpascor.
 
Rassa, aisso voill qe uns plassa:
rics hom qe de guerra no·s laissa
ni no s'en recre per manaisa
tro q'om lo lais qe mas no·ill fassa
val mais qe ribera ni cassa,
que bon prez n'acuoill e n'anbrassa.
Maurin ab N'Algar, son seingnor,
tenc hom per bon envaidor
e·l vescoms defenda·l s'onor,
e·l com deman la·l per vigor,
e veiam la·l dels al pascor.

 

  • letto 73 volte

Canzoniere Dc

A cura di Arditi Vanessa.

  • letto 111 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [54]

  • letto 58 volte

Edizione diplomatica

c. 257r  
Bertranz debo(r)n
Rassa tan creis emont epoia.

Rassa rics hon qere nodona. Ni honra
ni acoill ni sona. Eqe senes tort ochai
sona. Eqil qer m(er)ce noil p(er)dona. Meno
ia etota p(er)sona. Qe s(er)uisio no guizerdona. Eliric
home cassador menoion eill busatador. Gaba(n) de
uolada daustor. Qe iamais da(r)mas ni damor. No
pa(r)laran ho mentre lor.

 
  • letto 73 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 57 volte

Canzoniere E

A cura di Montechiarini Aurora, Barbanti Americo e Arditi Vanessa.

  • letto 126 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [114]

  • letto 74 volte

Edizione diplomatica

c. 98v  
bertran deborn
Rassa tan creis e monte pueia
cela ques detotz emans uueia. sos
pretz calas meillors enueia. cuna noia
que rei enuege. de uezer que sabeutat
 
lueia. las pros casos obs cui quen cueia.
queill plus conoisent eill meillor. mante
non ades sa ualor. ela tenon per lage(n)sor.
esap far tant enteironor. non uol mas
un sol preguador.
Rassa dona ques fresque fina. cueinde
gaia emesquina. pel saur ab color de ro-
bina. blanca per cors com flor despina. cou-
de mou abdura tetina. esembla conill per
lesquina. ala fina fresca color. el bon pretz
ela lauzor. pot hom leu triar lameillor.
sill que se faun conoisedor. de mi ues
qual part leu azor.
Rassa als ricx es erguilloza. efaitz gra(n)
sen alei de toza. que no uol peiteu ni
toloza. ans es tan depretz enueioza. cal
pros paubres amoroza. (et) am pres per
castiador. prec li que tenha quar sonor.
(et) am mais un pros uasuasor. que com
torei galiador. que la menes adezonor.
Rassa ricx hom que re non dona. ni
onra ni acueill ni sona. eque cenestort
ochaizona. equill quer merce noill per-
dona. menueia etota persona. que ser
uizi non guizardona. cill ricome cassa-
dor. menueion eill buzatador. guaban
uolada daustor. que iamais darmas
ni damor. non parla hom entre lor.
Baros atotz ho dic enplassa. cauols es
qui deguerras lasa. ni que sen recre per me
nassa. tro que ueia com tort noill fassa. m-
ais ual que ribeira ni cassa. que bon pretz
nacueill enabrassa. mauri ab nalgar son
senhor. ac guerra ab pretz ualor. (et) ac bon
cor denuaidor. eluescomte defendaill sonor.
eueiam los ades elpascor.
Marinier uos aues honor. enos auem
camiat senhor. bon guerreier per torne
iador. Ceiangolfier deueronor. no fassuei
 
mais per paor.
Papiol mon chantar recor. mon bel m-
al senhor.
 
  • letto 88 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tan creis e monte pueia
cela ques detotz emans uueia. sos
pretz calas meillors enueia. cuna noia
que rei enuege. de uezer que sabeutat
lueia. las pros casos obs cui quen cueia.
queill plus conoisent eill meillor. mante
non ades sa ualor. ela tenon per lage(n)sor.
esap far tant enteironor. non uol mas
un sol preguador.
 
Rassa, tan creis e mont'e pueia,
cela qu'es de totz emans vueia
sos pretz c'a las meillors enueia
c'una no·i·a que re i enuege
de vezer que sa beutat lueia
las pros c'a sos obs, cui qu'en cueia,
que ill plus conoisent e ill meillor
mantenon ades sa valor
e la tenon per lagensor;
e sap far tant enteir onor
non vol mas un sol preguador.
 
II  
Rassa dona ques fresque fina. cueinde
gaia emesquina. pel saur ab color de ro-
bina. blanca per cors com flor despina. cou-
de mou abdura tetina. esembla conill per
lesquina. ala fina fresca color. el bon pretz
ela lauzor. pot hom leu triar lameillor.
sill que se faun conoisedor. de mi ues
qual part leu azor.
 
Rassa, dona qu'es fresqu'e fina
cueinde gaia e mesquina:
pel saur, ab color de robina,
blanca per cors com flor d'espina,
coude mou ab dura tetina
e sembla conill per l'esquina,
a la fina fresca color,
el bon pretz e la lauzor
pot hom leu triar la meillor
sill que se faun conoisedor
de mi ves qual part leu azor.
 
III  
Rassa als ricx es erguilloza. efaitz gra(n)
sen alei de toza. que no uol peiteu ni
toloza. ans es tan depretz enueioza. cal
pros paubres amoroza. (et) am pres per
castiador. prec li que tenha quar sonor.
(et) am mais un pros uasuasor. que com
torei galiador. que la menes adezonor.
 
Rassa, als ricx es erguilloza,
e faitz gran sen a lei de toza,
que no vol Peiteu ni Toloza
...........................................
ans es tan de pretz enueioza
cal pros paubr'es amoroza
et a·m pres per castiador;
prec li que tenha quar s'onor
et am mais un pros vasvasor,
que comt'o rei galiador
que la menes a dezonor.
 
IV  
Rassa ricx hom que re non dona. ni
onra ni acueill ni sona. eque cenestort
ochaizona. equill quer merce noill per-
dona. menueia etota persona. que ser
uizi non guizardona. cill ricome cassa-
dor. menueion eill buzatador. guaban
uolada daustor. que iamais darmas
ni damor. non parla hom entre lor.
 
Rassa, ricx hom que re non dona
ni onra ni acueill ni sona,
e que cenes tort ochaizona,
e qui·ll quer merce no ill perdona,
m'enueia e tota persona
que servizi non guizardona
cill ric ome cassador
m'enueion e ill buzatador
guaban volada d'austor,
que jamais d'armas ni d'amor
non parla hom entre lor.
 
V  
Baros atotz ho dic enplassa. cauols es
qui deguerras lasa. ni que sen recre per me
nassa. tro que ueia com tort noill fassa. m-
ais ual que ribeira ni cassa. que bon pretz
nacueill enabrassa. mauri ab nalgar son
senhor. ac guerra ab pretz ualor. (et) ac bon
cor denuaidor. eluescomte defendaill sonor.
eueiam los ades elpascor.
 
Baros, a totz ho dic en plassa:
c'avols es qui de guerras lasa,
ni que s'en recre per menassa,
tro que veia com tort no·ill fassa,
mais val que ribeira ni cassa
que bon pretz n'acueill e n'abrassa.
Mauri ab N'Algar, son senhor,
ac guerra ab pretz valor
et ac bon cor d'envaidor
e·l vescomte defenda ill s'onor
e veiam los ades e·l pascor.
 
VI  
Marinier uos aues honor. enos auem
camiat senhor. bon guerreier per torne
iador. Ceiangolfier deueronor. no fassuei
mais per paor.
 
Marinier, vos aves honor
e nos avem camjat senhor
bon guerreier per torneiador
ce ja·N Golfier de Veronor,
no fass'uei mais per paor.
 
VII  
Papiol mon chantar recor. mon bel m-
al senhor.
 
Papiol, mon chantar recor,
mon Bel mal Senhor.
 
  • letto 67 volte

Canzoniere F

A cura di Arditi Vanessa.

  • letto 142 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [115]

 

  • letto 78 volte

Edizione diplomatica

c. 90v  
[r] assa tan creis epoia.
Cella qes de totz enianz uoia.
Son prez qa la meillor enoia.
Quna noia qe uoia.
De uezer qe sa beutat loia.
Las pros qa sos ops cui qen coia.
Qill plus conois sent eill meillor.
Mantenon ades sa uallor.
Ella tenon tuit p(er) gensor.
E sap tan gen tener sa honor.
Non ha mas un sol pregador.
[r] assa do(m)pna hai qes fresc e fina.
Coinda (et) gaia emeschina.
Pel saur ab color de robina.
Blanchal pel com flors despina.
Conde mol ab dura tetina.
E sembla conill p(er) lesqina.
A bla fina fresca collor.
Ab bon prez (et) alaualor.
Pot hom leu tria(r) la meillor.
Cill qui se fan conoissedor.
De me uas qal part cui ador.
[r] assa als rics es orgoillosa.
E fai gran sena lei de tosa.
Qe no uol piteu ni tolosa.
Ni bertaigna ni saragosa.
Anz es tan de prez en ueiosa.
Qal pro paubre es amorosa.
Ez am pres p(er) chastiadors.
Per lei qe teigna car samor.
 
Ez ama mais pro ualuasor.
Qe comte o rei galiador.
Qui la menes adesenor.
[r] assa rics homs qui re no dona.
Ni honora ni acoill ni sona.
E senes tot tort ocaisona.
E qill qere merce no p(er)dona.
Menoia etota p(er)sona.
Qui s(er)uizi no guizerdona.
E li ric home cassador.
Me noian eli busnador.
Gabans de uollada daustor.
Q eia mais darmas ni damor.
No parlera hom entrelor.
[r] assa aiso uoill qe uos plassa.
Rics homs qui de guerra nos lassa.
Ni no sen recre p(er) menassa.
Tro qom lais qe no li fassa.
Ni uol ribeira ni cassa.
Qe bon prez acoill (et) embrassa.
Maurins ab negarn son seignor.
Foron fort bonenuaidor.
El uescoms defendaill sonor.
El coms de manlai p(er) uigor.
E ueian lades al pascor.
 
  • letto 89 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
[r] assa tan creis epoia.
Cella qes de totz enianz uoia.
Son prez qa la meillor enoia.
Quna noia qe uoia.
De uezer qe sa beutat loia.
Las pros qa sos ops cui qen coia.
Qill plus conois sent eill meillor.
Mantenon ades sa uallor.
Ella tenon tuit p(er) gensor.
E sap tan gen tener sa honor.
Non ha mas un sol pregador.
Rassa, tan creis e poia,
cella q'es de totz enianz voia,
son prez qa la meillor enoia,
q'una no·i·a qe voia,
de vezer qe sa beutat loia,
las pros qa sos ops cui q'en coia,
qi·ll plus conoissent e ill meillor,
mantenon ades sa vallor,
e lla tenon tuit per gensor,
e sap tan gen tener sa honor
non ha mas un sol pregador.
II  
[r] assa do(m)pna hai qes fresc e fina.
Coinda (et) gaia emeschina.
Pel saur ab color de robina.
Blanchal pel com flors despina.
Conde mol ab dura tetina.
E sembla conill p(er) lesqina.
A bla fina fresca collor.
Ab bon prez (et) alaualor.
Pot hom leu tria(r) la meillor.
Cill qui se fan conoissedor.
De me uas qal part cui ador.
 
Rassa, dompna hai q'es fresc e fina,
coinda et gaia e meschina:
pel saur, ab color de robina,
blancha·l pel com flors d'espina,
conde mol ab dura tetina,
e sembla conill per l'esqina.
A bla fina fresca collor,
ab bon prez et a la valor
pot hom leu triar la meillor,
cill qui se fan conoissedor,
de me vas qal part cui ador.
 
III  
[r] assa als rics es orgoillosa.
E fai gran sena lei de tosa.
Qe no uol piteu ni tolosa.
Ni bertaigna ni saragosa.
Anz es tan de prez en ueiosa.
Qal pro paubre es amorosa.
Ez am pres p(er) chastiadors.
Per lei qe teigna car samor.
Ez ama mais pro ualuasor.
Qe comte o rei galiador.
Qui la menes adesenor.
 
Rassa, als rics es orgoillosa,
e fai gran sen a lei de tosa,
qe no vol Piteu ni Tolosa,
ni Bertaigna ni Saragosa,
anz es tan de prez enveiosa,
qal pro paubre es amorosa,
ez a·m pres per chastiadors
per lei qe teigna car s'amor,
ez ama mais pro valvasor,
qe comte o rei galiador,
qui la menes a desenor.
 
IV  
[r] assa rics homs qui re no dona.
Ni honora ni acoill ni sona.
E senes tot tort ocaisona.
E qill qere merce no p(er)dona.
Menoia etota p(er)sona.
Qui s(er)uizi no guizerdona.
E li ric home cassador.
Me noian eli busnador.
Gabans de uollada daustor.
Q eia mais darmas ni damor.
No parlera hom entrelor.
 
Rassa, rics homs qui re no dona,
ni honora ni acoill ni sona,
e senes tot tort ocaisona,
e qi·ll qere merce no perdona,
m'enoia e tota persona,
qui servizi no guizerdona,
e li ric home cassador,
m'enoian e li busnador,
gabans de vollada d'austor,
qe ja mais d'armas ni d'amor,
no parlera hom entre lor.
 
V  
[r] assa aiso uoill qe uos plassa.
Rics homs qui de guerra nos lassa.
Ni no sen recre p(er) menassa.
Tro qom lais qe no li fassa.
Ni uol ribeira ni cassa.
Qe bon prez acoill (et) embrassa.
Maurins ab negarn son seignor.
Foron fort bonenuaidor.
El uescoms defendaill sonor.
El coms de manlai p(er) uigor.
E ueian lades al pascor.
 
Rassa, aiso voill qe vos plassa:
rics homs qui de guerra no·s lassa,
ni no s'en recre per menassa,
troq'om lais qe no li fassa,
ni vol ribeira ni cassa,
qe bon prez acoill et embrassa.
Maurins ab N'Egarn, son seignor,
foron fort bon envaidor,
e·l vescoms defenda ill s'onor,
e·l coms deman lai per vigor,
e veian l'ades al pascor.
 
  • letto 68 volte

Edizione diplomatica

  • letto 56 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 64 volte

Canzoniere I

A cura di Rossi Eva, Barbanti Americo e Vanessa Arditi.

  • letto 131 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [116]

  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

c. 183r  
Bertrans de born.
Rassa tant creis emonte puoia. Cella ques de
totz enianz uoia. Sos pretz calas meillors en
uoia. Cuna no(n) ia que rei nuoia. De uezer quesa
beutatz luia. las pros ca sos obs cui quens uoia.
Quel plus conoissent el meillor. Manteno(n) ades
la lausor. Elateno(n) p(er) la gensor. Esap far ta(n)t entie
ra honor. No(n) uol mas un sol preiador.
Rassa domnai ques fresque fina. Cuncda egaia
emesquina. pels saura qui ab color de robina.
Blanca p(er) cors com flors de spina. Coude mol ab
dura tetina. Esembl conil p(er) lesquina. Ala fina
fresca color. Al bon pretz et ala lausor. pot hom
ben triar la meillor. Sil que sen fan conoissedor.
De mi uas cal part ieu ador.
Rassa als rics es orgoillousa. Efai gran sen alei
de tosa. Que no(n) uoill peitieus ni tolosa. Ni bre
tai(n)gna ni saragosa. Ans estant de pretz enueiosa.
 Cal pros paubres es amorosa.
Et am pres p(er) castiador. Prec li que(m) tei(n)gna ca(r)
samor. Et am mais un pro uauausor. Q(ue) comt
orei galiador. Que la menes adesenor.
Rassa rics hom que ren no(n) dona. Ni honra ni a
cuoill ni sona. Eque senes tort ochaisona. Eqil
quier merce noill p(er)dona. Menoia etota p(er)sona.
Que s(er)uize no(n) gazardona. Eli ric home cassador.
Menueion el busatator. Gaban de uolada dau-
stor. Que iamais darmas ni damor. No(n) parle-
ra hom entre lor.
Rassa aisso uoill que uos plassa. Rics hom qe
de guerra nos lassa. Ni no sen recre p(er) manassa.
Tro quom lo lais que mal nol fassa. Val mais
que rebieira ni cassa. Que bon pretz na cuoil
enabrassa. Maurins ab nal gar son sei(n)gnor. Te
nc hom p(er) bon enuazidor. El uescoms defendal
sonor. El coms deman lal p(er) uigor. Eueiam lal
dels al pascor.

 
  • letto 90 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tant creis emonte puoia. Cella ques de
totz enianz uoia. Sos pretz calas meillors en
uoia. Cuna no(n) ia que rei nuoia. De uezer quesa
beutatz luia. las pros ca sos obs cui quens uoia.
Quel plus conoissent el meillor. Manteno(n) ades
la lausor. Elateno(n) p(er) la gensor. Esap far ta(n)t entie
ra honor. No(n) uol mas un sol preiador. 
Rassa, tant creis e mont'e puoia
cella qu'es de totz enianz voia
sos pretz c'a las meillors enuoia
c'una non i·a que re i nuoia
de vezer que sa beutatz luia
las pros ca sos obs, cui qu'ens voia
que·l plus conoissent e·l meillor
mantenon ades la lausor
e la tenon per la gensor
e sap far tant entiera honor
non vol mas un sol preiador. 
II  
Rassa domnai ques fresque fina. Cuncda egaia
emesquina. pels saura qui ab color de robina.
Blanca p(er) cors com flors de spina. Coude mol ab
dura tetina. Esembl conil p(er) lesquina. Ala fina
fresca color. Al bon pretz et ala lausor. pot hom
ben triar la meillor. Sil que sen fan conoissedor.
De mi uas cal part ieu ador. 
 
Rassa, domn'ai qu'es fresqu'e fina
cuncda e gaia e mesquina
pels saura, qui ab color de robina,
blanca per cors com flors d'espina
coude mol ab dura tetina
e sembl conil per l'esquina.
A la fina fresca color
al bon pretz et a la lausor
pot hom ben triar la meillor
sil que sen fan conoissedor
de mi vas cal part ieu ador. 
 
III  
Rassa als rics es orgoillousa. Efai gran sen alei
de tosa. Que no(n) uoill peitieus ni tolosa. Ni bre
tai(n)gna ni saragosa. Ans estant de pretz enueiosa. Cal pros paubres es amorosa.
Et am pres p(er) castiador. Prec li que(m) tei(n)gna ca(r)
samor. Et am mais un pro uauausor. Q(ue) comt
orei galiador. Que la menes adesenor.
 
Rassa, als rics es orgoillousa
e fai gran sen a lei de tosa
que non voill Peitieus ni Tolosa
ni Bretaingna ni Saragosa
ans estant de pretz enveiosa
c'al pros paubres es amorosa
et a·m pres per castiador
prec li que·m teingna car s'amor
et am mais un pro vavausor
que comt'o rei galiador
que la menes a desenor.
 
IV  
Rassa rics hom que ren no(n) dona. Ni honra ni a
cuoill ni sona. Eque senes tort ochaisona. Eqil
quier merce noill p(er)dona. Menoia etota p(er)sona.
Que s(er)uize no(n) gazardona. Eli ric home cassador.
Menueion el busatator. Gaban de uolada dau-
stor. Que iamais darmas ni damor. No(n) parle-
ra hom entre lor.
 
Rassa, rics hom que ren non dona
ni honra ni acuoill ni sona,
e que senes tort ochaisona
e qi·l quier merce no·ill perdona
m'enoia e tota persona
que servize non gazardona
e li ric home cassador
m'enueion e·l busatator
gaban de volada d'austor
que jamais d'armas ni d'amor
non parlera hom entre lor.
 
V  
Rassa aisso uoill que uos plassa. Rics hom qe
de guerra nos lassa. Ni no sen recre p(er) manassa.
Tro quom lo lais que mal nol fassa. Val mais
que rebieira ni cassa. Que bon pretz na cuoil
enabrassa. Maurins ab nal gar son sei(n)gnor. Te
nc hom p(er) bon enuazidor. El uescoms defendal
sonor. El coms deman lal p(er) uigor. Eueiam lal
dels al pascor.
 
Rassa, aisso voill que vos plassa:
rics hom qe de guerra no·s lassa
ni no s'en recre per manassa
troq'uom lo lais que mal nol fassa
val mais que rebieira ni cassa
que bon pretz n'acuoil e n'abrassa.
Maurins ab N'Algar, son seingnor
tenc hom per bon envazidor
e·l vescoms defendal s'onor
e·l coms deman la·l per vigor
e veiam l'aldels al pascor.
 
  • letto 62 volte

Canzoniere K

A cura di Arditi Vanessa.

  • letto 115 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [117]

 

  • letto 73 volte

Edizione diplomatica

c. 168v  
Bertrans de born.
Rassa tant creis emonte puoia. Cella ques
de toz enianz uoia. Sos pretz calas meill-
ors enuoia. Cuna no(n)ia que rei nuoia. De
uezer quesa beutatz luia. las pros ca sos obs
cui quens uoia. Quel plus conoissent el
meillor. Mantenon ades la lausor. Ela teno(n)
per la gensor. Esap far tant entiera honor.
No(n) uol mas un sol preiador.
Rassa domnai ques fresque fina. Cuncda e-
gaia e mesquina. pels saura qui ab color de
robina. Blanca per cors co(n) flors despina. Cou-
de mol ab dura tetina. Esembl conil per le-
squina. Ala fina fresca color. Al bon pretz et a
la lausor. pot hom de triar la maillor. Sil q(ue)
sen fan conoissedor. De mi uas cal part ieu
ador.
Rassa als rics es orgoillousa. Efai gran
sen alei de tosa. Que no(n) uoill peitieus ni to-
losa. Ni bretaigna ni saragos. Ans estant d(e)
pretz enueiosa. Cal pros paubres es amoro-
sa. Et am pres per castiador. prec li quem tei(n)
gna car samor. Et am mais un pro uauaso(r).
Que comt orei galiador. Que la menes ade-
sonor.
Rassa rics hom que ren no(n) dona. Ni honra
ni acuoill ni sona. Eque senes tort ochaisona.
Equill quier merce noill perdona. Menoia
etota persona. Que seruize no(n) gazardona.
Eli ric home cassador. Men ueion el busa-
tador. Gaban de uolada daustor. Q(ue) iamais
darmas ni damor. No(n) parlara hom entre lor.
Rassa aisso uoill que uos plassa. Rics hom
que de guerra nos lassa. Ni no sen recre per
manassa. Tro qom lo lais que mal nol fassa.
val mais que rebieira ni % Que bon pretz  %cassa
nacuoill enabrassa. Maurins abnalgar so(n)
seignor. Tenc hom per bon enuazidor. El
uescoms defendal sonor. El coms deman
lal per uigor. Eueiam lal dels al pascor.

 
  • letto 101 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tant creis emonte puoia. Cella ques
de toz enianz uoia. Sos pretz calas meill-
ors enuoia. Cuna no(n)ia que rei nuoia. De
uezer quesa beutatz luia. las pros ca sos obs
cui quens uoia. Quel plus conoissent el
meillor. Mantenon ades la lausor. Ela teno(n)
per la gensor. Esap far tant entiera honor.
No(n) uol mas un sol preiador.
 
Rassa, tant creis e mont'e puoia
cella qu'es de toz enianz voia
sos pretz c'a las meillors enuoia
c'una non i·a que re i nuoia
de vezer que sa beutatz luia
las pros ca sos obs, cui qu'ens voia,
que·l plus conoissent e·l meillor
mantenon ades la lausor
e la tenon per la gensor
e sap far tant entiera honor
non vol mas un sol preiador.
 
II  
Rassa domnai ques fresque fina. Cuncda e-
gaia e mesquina. pels saura qui ab color de
robina. Blanca per cors co(n) flors despina. Cou-
de mol ab dura tetina. Esembl conil per le-
squina. Ala fina fresca color. Al bon pretz et a
la lausor. pot hom de triar la maillor. Sil q(ue)
sen fan conoissedor. De mi uas cal part ieu
ador.
 
Rassa, domn'ai qu'es fresqu'e fina
Cuncda e gaia e mesquina
pels saura, qui ab color de robina,
blanca per cors con flors d'espina
coude mol ab dura tetina
e sembl conil per l'esquina.
A la fina fresca color
al bon pretz et a la lausor
pot hom de triar la maillor
sil que sen fan conoissedor
de mi vas cal part ieu ador.
 
III  
Rassa als rics es orgoillousa. Efai gran
sen alei de tosa. Que no(n) uoill peitieus ni to-
losa. Ni bretaigna ni saragos. Ans estant d(e)
pretz enueiosa. Cal pros paubres es amoro-
sa. Et am pres per castiador. prec li quem tei(n)
gna car samor. Et am mais un pro uauaso(r).
Que comt orei galiador. Que la menes ade-
sonor.
 
Rassa, als rics es orgoillousa
e fai gran sen a lei de tosa
que non uoill Peitieus ni Tolosa
ni Bretaigna ni Saragos
ans es tant de pretz enveiosa
c'al pros paubres es amorosa
et a·m pres per castiador
prec li que·m teingna car s'amor
et am mais un pro vavasor
que comt'o rei galiador
que la menes a desonor.
 
IV  
Rassa rics hom que ren no(n) dona. Ni honra
ni acuoill ni sona. Eque senes tort ochaisona.
Equill quier merce noill perdona. Menoia
etota persona. Que seruize no(n) gazardona.
Eli ric home cassador. Men ueion el busa-
tador. Gaban de uolada daustor. Q(ue) iamais
darmas ni damor. No(n) parlara hom entre lor.
 
Rassa, rics hom que ren non dona.
ni honra ni acuoill ni sona
e que senes tort ochaisona
e qui·ll quier merce, no·ill perdona
m'enoia e tota persona
que servize non gazardona
e li ric home cassador
m'enueion e·l busatador
gaban de volada d'austor
que jamais d'armas ni d'amor
non parlara hom entre lor.
 
V  
Rassa aisso uoill que uos plassa. Rics hom
que de guerra nos lassa. Ni no sen recre per
manassa. Tro qom lo lais que mal nol fassa.
val mais que rebieira ni % Que bon pretz  %cassa
nacuoill enabrassa. Maurins abnalgar so(n)
seignor. Tenc hom per bon enuazidor. El
uescoms defendal sonor. El coms deman
lal per uigor. Eueiam lal dels al pascor.
 
Rassa, aisso voill que vos plassa:
rics hom que de guerra no·s lassa
ni no s'en recre per manassa
troq'om lo lais que mal no·l fassa
val mais que rebieira ni cassa
que bon pretz  n'acuoill e n'abrassa.
Maurins ab N'Algar, son seignor
tenc hom per bon envazidor.
E·l vescoms defendal s'onor
e·l coms deman la·l per vigor
e veiam l'aldels al pascor.
 
  • letto 56 volte

Canzoniere M

A cura di Anselmi Giorgia, Americo Barbanti e Vanessa Arditi.

  • letto 114 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [118]

  • letto 85 volte

Edizione diplomatica

c. 231r  
S(er) b(er)tran delbort.
Rassa tan uers ae mo(n)ta
e pueia . sos prez q(ue) las
autras ennu(e)ia . delei(s)
qes de totz enianz nu(e)ia . quna
no(n) ha poder qel nu(e)ia . qel uer
sers de sa beutat luega . prez e
iouen acui qe cueia . el plus co-
noissen el meilhor . manteno(n)
ades saualor . e la tenon p(er)la
gençor . qar il fa tan dentier
amor. qe no(n) uol mais un pre
gador .
 
Rassa corteza gentae fina. coin
dae gaia ioue meschina. blan 
cha per cors qol flors despina.
pell saur ab color de robina.
coc de mol ab dura tetina. qe
sembla conill de(le)scina. sai ieu
ab un entendedor. per qe ma
sos lausars sabor. qar uol ma
is paubre uauasor. qe duc ni
rei galiador. qe la tornes adeso
nor.
 
Rassa richaes ez ergueilhosa. o
fai gran sen alei d(e) tosa. qi non
uol peitei ni telosa. (ni) b(er)tainha
ni sara(go)sa . anz es de prez % talen         %tan
tosa. qals prous paubres es amo-
rosa. ez am pres per castiador.
preg li qe tenga car samor. qe
ia tut siei donneiador. nos fe
inhan delei gabador. mas rema
inhon sol amador.
 
Rassa li genser qanc fos nada. e
li mieilher del mon magrada.
tals qanc de mal no(n) fon noma
da. nidelag % fon apellada. e pe            %fach
sam qar laus ailauzada. e qar
laus ai enseinhada. qalafina fre
sca color. alprez e ala gran lau
sor. podhom conoisser lameil
hor. e tut fan si deuinador. de
mi uas qal part ieu azor.



Rassa rics hom qe re non dona. ni
onra ni acueilh nisona. meno
ia e tota persona. qi s(er)uizi non
gizerdona. e qi senes tort uchai
sona. e qi amerce no(n) p(er)dona. e
li ric home cassador. menoion
el busatador. pa(r)llan de uolada
 

dastor. e iamais darmas ni damo(r).
non parllera hom iuron lor.
 
Rassa atot dic e enplaça. qe flacs
es qide gerras lassa . ni % sen recrei          %qi
per menassa. tro qe ueza con
tort li fasa. mais ual qe ribieira
ni cassa. qe rics hom nacueilh
e nabrasa. maoretz ab nagout
son seinhor. pren gerra ab p(re)z
ualedor. el coms hacor denua
sidor. el uescoms de defendedor.
e uenial adoncs al pascor.
 
[m] ariner uos aues honor. e nos a-
uem cha(m)iat seinhor. bo(n) gerrier
per torniador. e iamais golfi
ers delator. nos don de mon
chantar paor.
 
Pauiol mon chantar ricor. en la
cort mon bel mal seinhor.
 
  • letto 94 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tan uers ae mo(n)ta
e pueia . sos prez q(ue) las
autras ennu(e)ia . delei(s)
qes de totz enianz nu(e)ia . quna
no(n) ha poder qel nu(e)ia . qel uer
sers de sa beutat luega . prez e
iouen acui qe cueia . el plus co-
noissen el meilhor . manteno(n)
ades saualor . e la tenon p(er)la
gençor . qar il fa tan dentier
amor. qe no(n) uol mais un pre
gador .

 

Rassa, tan versa e monta e pueia
sos prez que las autras ennueia
de leis qes de totz enianz nueia
q'una non ha poder qel nueia
qel ver sers de sa beutat luega
prez e joven a cui qe cueia
e·l plus conoissen e·l meilhor
mantenon ades sa valor
e la tenon per la gençor
qar il fa tan d'entier'amor
qe non vol mais un pregador .

 

II  
Rassa corteza gentae fina. coin
dae gaia ioue meschina. blan 
cha per cors qol flors despina.
pell saur ab color de robina.
coc de mol ab dura tetina. qe
sembla conill de(le)scina. sai ieu
ab un entendedor. per qe ma
sos lausars sabor. qar uol ma
is paubre uauasor. qe duc ni
rei galiador. qe la tornes adeso
nor.
 
 
Rassa, corteza genta e fina
coinda e gaia jove meschina
blancha per cors qo·l flors d'espina
pell saur, ab color de robina,
cocde mol ab dura tetina
qe sembla conill de l'escina
sai ieu ab un entendedor
per qe ma sos lausars sabor
qar vol mais paubre vavasor
qe duc ni rei galiador
qe la tornes a desonor.
 
 
III  
Rassa richaes ez ergueilhosa. o
fai gran sen alei d(e) tosa. qi non
uol peitei ni telosa. (ni) b(er)tainha
ni sara(go)sa . anz es de prez % talen         %tan
tosa. qals prous paubres es amo-
rosa. ez am pres per castiador.
preg li qe tenga car samor. qe
ia tut siei donneiador. nos fe
inhan delei gabador. mas rema
inhon sol amador.
 
Rassa, richa es ez ergueilhosa
o fai gran sen a lei de tosa
qi non vol Peitei ni Telosa
ni Bertainha ni Saragosa
anz es de prez tan talentosa
q'als prous paubres es amorosa
ez a·m pres per castiador
preg li qe tenga car s'amor
qe ja tut siei donneiador
nos feinhan de lei gabador
mas remainhon sol amador.
IV  
Rassa li genser qanc fos nada. e
li mieilher del mon magrada.
tals qanc de mal no(n) fon noma
da. nidelag % fon apellada. e pe            %fach
sam qar laus ailauzada. e qar
laus ai enseinhada. qalafina fre
sca color. alprez e ala gran lau
sor. podhom conoisser lameil
hor. e tut fan si deuinador. de
mi uas qal part ieu azor.
 
Rassa, li genser q'anc fos nada
e li mieilher del mon m'agrada,
tals q'anc de mal non fon nomada
ni de lag fach fon apellada
e pesa·m qar la·us ai lauzada
e qar la·us ai enseinhada
q'a la fina fresca color
al prez e a la gran lausor
pod hom conoisser la meilhor
e tut fan si devinador
de mi vas qal part ieu azor.
 
V  
Rassa rics hom qe re non dona. ni
onra ni acueilh nisona. meno
ia e tota persona. qi s(er)uizi non
gizerdona. e qi senes tort uchai
sona. e qi amerce no(n) p(er)dona. e
li ric home cassador. menoion
el busatador. pa(r)llan de uolada
dastor. e iamais darmas ni damo(r).
non parllera hom uiron lor.
Rassa, rics hom qe re non dona
ni onra ni acueilh ni sona
m'enoia e tota persona
qi servizi non gizerdona
e qi senes tort uchaisona
e qi a merce non perdona
e li ric home cassador
m'enoion e·l busatador
parllan de volada d'astor
e ja mais d'armas ni d'amor
non parllera hom viron lor.
VI  
Rassa atot dic e enplaça. qe flacs
es qide gerras lassa . ni % sen recrei          %qi
per menassa. tro qe ueza con
tort li fasa. mais ual qe ribieira
ni cassa. qe rics hom nacueilh
e nabrasa. maoretz ab nagout
son seinhor. pren gerra ab p(re)z
ualedor. el coms hacor denua
sidor. el uescoms de defendedor.
e uenial adoncs al pascor.
Rassa, a tot dic e en plaça
qe flacs es qi de gerras lassa
ni qi sen recrei per menassa
troq'e veza con tort li fasa
mais val qe ribieira ni cassa
qe rics hom n'acueilh e n'abrasa.
Maoretz ab N'Agout, son seinhor
pren gerra ab prez valedor
e·l coms ha cor d'envasidor
e·l vescoms de defendedor
e venia la doncs al pascor.
VII  
[m] ariner uos aues honor. e nos a-
uem cha(m)iat seinhor. bo(n) gerrier
per torniador. e iamais golfi
ers delator. nos don de mon
chantar paor.
Mariner vos aves honor
e nos avem chamiat seinhor
bon gerrier per torniador
e ja mais Golfiers de la Tor
no·s don de mon chantar paor.
VIII  
Pauiol mon chantar ricor. en la
cort mon bel mal seinhor.
Paviol, mon chantar ricor
en la cort mon Bel mal Seinhor!
  • letto 59 volte

Canzoniere R

A cura di Arditi Vanessa.

  • letto 131 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [119]

  • letto 76 volte

Edizione diplomatica

c. 6v  
B(er)tra(n) del bor(n)
Rassa tan derts e monte pueia de leys ques de totz e(n)
iaus vueia. son pretz calas melhors enueia cuna no(n) a poder
quell nueia. quell uezer de sa beutat lueia. a sos obs les
pros cuy q(ue) cueya. el pus conoysent el melhor mantene(n)t
ades la lauzor. e la trio p(er) belazor. mas ilh sap far ta-
entieiraonor. q(ue) no uol mas vn preiador.
Rassa als ricx es
ergulhoza. e fay
gra(n) se(n) a ley de to
za. q(i)lh no uol peitieus ni toloza. ni bretanha ni saragoza. a(n)s
es ta(n)t de pretz e(n)ueioza. cal(s) pros paubre(s) nes amorosa. pus pres
ma p(er) castiador. ial prec q(ue) tenha car samor. ta(n)t q(ue) tug siey corte
iador. nos fassa(n) de luy senhidor. mas retanha .i. sol aymador.
Rassa ge(n)ta e corteza e fina. cunde gaya. toza bla(n)q(i)na. pel daur
ab color de robina. bla(n)ca per cors com flor despina. cunde mol
ab dura tetina. e sembla(m) conilh delesq(i)na. say ab .i. sol e(n)te(n)de-
dor. p(er) q(ue) sos lauzars ma sabor. mays vol pros paubre valuas
sor. q(ue) comte duc galiador. q(ue) la tornes a dezonor. Rassa la ge(n)-
ser ca(n)c fos nada. ela pus pros del mo(n) magrada. tal ca(n)c de ma-
la res nonmada. ni de(n)ian no fo apelada. may fol suy car laus
ay no(m)nada. caras laus ay ensenhada. ala fina fresca color. al
pretz (et)  la gra(n) ualor. pot ho(m)z e(n)te(n)dre la melhor. p(er) q(ue)s fa(n) tug
conoyssedor. de mi vas cal part ieu adzor. Rassa ricx ho(m) q(ue)
re(n) no(n) dona. ni o(n)dra ni acuelh ni sona. ni q(ue) home ses tort a
cayzona. e q(i)l quier merse e no p(er)dona. menueia e tota p(er)so
na q(ue) seruizi no(n) guazardona. e li ric home cassador menueia
el buzacador. parla(n) de volada daustor. e iamais ho(m)z de uiro lor.
no parle darmas ni damor. Senhors a totz uos dic e(n) plassa
cauols q(i) de guerras lassa. ni qui se(n) rete p(er) menassa. tro q(ue) ho(m)
se(n) lays q(ue) tort nol fassa. mays ual q(ue) ribieyra ni cassa. q(ue) ricx
ho(m) na requelh e(n) abrassa. mauri enagarn so senhor sdonet
gracia pretz e valor. el coms a cor de(n) vazidor. el uescoms de
defe(n)dedor. e veire(m) de lor est pascor.

 
  • letto 95 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Rassa tan derts e monte pueia de leys ques de totz e(n)
iaus vueia. son pretz calas melhors enueia cuna no(n) a poder
quell nueia. quell uezer de sa beutat lueia. a sos obs les
pros cuy q(ue) cueya. el pus conoysent el melhor mantene(n)t
ades la lauzor. e la trio p(er) belazor. mas ilh sap far ta-
entieiraonor. q(ue) no uol mas vn preiador.

 
Rassa, tan derts e mont'e pueia
de leys qu'es de totz enjaus vueia
son pretz calas melhors enueia
c'una non a poder que·ll nueia
que·ll vezer de sa beutat lueia
a sos obs les pros cuy que cueya
e·l pus conoysent e·l melhor
mantenent ades la lauzor
e la trio per belazor
mas ilh sap far ta entieira onor
que no vol mas un prejador. 

 
II  
Rassa als ricx es
ergulhoza. e fay
gra(n) se(n) a ley de to
za. q(i)lh no uol peitieus ni toloza. ni bretanha ni saragoza. a(n)s
es ta(n)t de pretz e(n)ueioza. cal(s) pros paubre(s) nes amorosa. pus pres
ma p(er) castiador. ial prec q(ue) tenha car samor. ta(n)t q(ue) tug siey corte
iador. nos fassa(n) de luy senhidor. mas retanha .i. sol aymador.

 
Rassa, als ricx es ergulhoza
e fay gran sen a ley de toza
q'ilh no vol Peitieus ni Toloza
ni Bretanha ni Saragoza
ans es tant de pretz enveioza
c'als pros paubres n'es amorosa
pus pres m'a per castiador
ia·l prec que tenha car s'amor
tant que tug siey corteiador
nos fassan de luy senhidor
mas retanha un sol aymador.

 
III  
Rassa ge(n)ta e corteza e fina. cunde gaya. toza bla(n)q(i)na. pel daur
ab color de robina. bla(n)ca per cors com flor despina. cunde mol
ab dura tetina. e sembla(m) conilh delesq(i)na. say ab .i. sol e(n)te(n)de-
dor. p(er) q(ue) sos lauzars ma sabor. mays vol pros paubre valuas
sor. q(ue) comte duc galiador. q(ue) la tornes a dezonor. 
Rassa, genta e corteza e fina
cund'e gaya toza blanqina
pel d'aur, ab color de robina
blanca per cors com flor d'espina
cunde mol ab dura tetina
e sembla·m conilh de l'esqina
say ab un sol entendedor
per que sos lauzars ma sabor
mays vol pros paubre valvassor
que comt'e duc galiador
que la tornes a dezonor. 
IV  
Rassa la ge(n)-
ser ca(n)c fos nada. ela pus pros del mo(n) magrada. tal ca(n)c de ma-
la res nonmada. ni de(n)ian no fo apelada. may fol suy car laus
ay no(m)nada. caras laus ay ensenhada. ala fina fresca color. al
pretz (et)  la gra(n) ualor. pot ho(m)z e(n)te(n)dre la melhor. p(er) q(ue)s fa(n) tug
conoyssedor. de mi vas cal part ieu adzor.
Rassa, la genser c'anc fos nada
e la pus pros del mon m'agrada
tal c'anc de mala res nonmada
ni d'enjan no fo apelada
may fol suy car la·us ay nomnada
c'aras la·us ay ensenhada
a la fina fresca color
al pretz et la gran valor
pot homz entendre la melhor
per que·s fan tug conoyssedor
de mi vas cal part ieu adzor.
V  
Rassa ricx ho(m) q(ue)
re(n) no(n) dona. ni o(n)dra ni acuelh ni sona. ni q(ue) home ses tort a
cayzona. e q(i)l quier merse e no p(er)dona. menueia e tota p(er)so
na q(ue) seruizi no(n) guazardona. e li ric home cassador menueia
el buzacador. parla(n) de volada daustor. e iamais ho(m)z de uiro lor.
no parle darmas ni damor.
Rassa, ricx hom que ren non dona
ni ondra ni acuelh ni sona
ni que home ses tort acayzona
e qi·l quier merse e no perdona
m'enueia e tota persona
que servizi non guazardona
e li ric home cassador
m'enueia e·l buzacador
parlan de volada d'austor
e ja mais homz de viro lor
no parle d'armas ni d'amor.
VI  
Senhors a totz uos dic e(n) plassa
cauols q(i) de guerras lassa. ni qui se(n) rete p(er) menassa. tro q(ue) ho(m)
se(n) lays q(ue) tort nol fassa. mays ual q(ue) ribieyra ni cassa. q(ue) ricx
ho(m) na requelh e(n) abrassa. mauri enagarn so senhor sdonet
gracia pretz e valor. el coms a cor de(n) vazidor. el uescoms de
defe(n)dedor. e veire(m) de lor est pascor.

 
Senhors, a totz vos dic en plassa
c'avols qi de guerra·s lassa
ni qui sen rete per menassa
tro que hom s'en lays que tort no·l fassa
mays val que ribieyra ni cassa
que ricx hom n'a requelh e n'abrassa.
Mauri e N'Agarn, so senhor,
s'donet gracia pretz e valor
e·l coms a cor d'envazidor
e·l vescoms de defendedor
e veirem de lor est pascor.

 
  • letto 99 volte

Seigner En coms, a blasmar

  • letto 464 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 304 volte

Canzoniere A

A cura di Cristina Colli

  • letto 259 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [55]

  • letto 133 volte

Edizione diplomatica

  c.194
Bertrans deborn.
SEigner encoms ablasmar vos fai-
 
seneS faillia. Car noi ausatz anar.
pois ella o uolia. A la dompna parlar.
Et alfor decataloigna. Al uostrops
eunai uergoigna. Car lai fesetz fa-
diar.
 
Efis drutz nois deu tardar. Si messat-
gel uenia. Mas que pens delanar. Eq(ue)is
meta enlauia. Com non sap son af
far. desidonz ni sabesoigna. Ben leu
a talan que loigna. (per)que nois deu
aturar.
 
Eqan uitz uostre ioglar. Que de uas
lieis uenia. Ja nous degratz restar. qius
dones normandia. Sacsetz bon cor da-
nar. Antre beira edordoigna. deregart
nous daratz soigna. ni ia nous degra
membrar.
 
Mas ara podetz proar. Ses uers so q(ue)u
dizia. Que non fai adamar. Rics ho(m)
p(er) drudaria. tant ant acossirar. p(er) qel
iois damor los loigna. Qieu non uuoil
auer bergoigna. Sens temer esens
celar.
 
Qieu non uuoill ges esser bar. ni de
gran manentia. p(er) qem pogues rep-
tar. nuills hom deuilania. Mais am
rire egabar. abmidonz que men so-
moigna. Q(ue)uno uolria gascoigna. ni
bretaigna capdellar.
 
Mon chant uir uas nazemar. Qui so
nor en sabria. Cui nostre seigner car.
Sa pauca lombardia. tant gen sap
do(m)pneiar. Q(ue) nois camia nis broigna.
p(er) menassas anz ressoigna. Lemozin
fai reserar.
 
Sil coms iaufres nois loigna. peitau
egascoigna. Si tot nois sap dompnei
ar.
  • letto 166 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  c. 194r
I  
SEigner encoms ablasmar vos fai-
seneS faillia. Car noi ausatz anar.
pois ella o uolia. A la dompna parlar.
Et alfor decataloigna. Al uostrops
eunai uergoigna. Car lai fesetz fa-
diar.
 
Seigner En coms, a blasmar
vos fai senes faillia
car no∙i ausatz anar
pois ella o volia
a la dompna parlar
et al for de Cataloigna
al vostr’ops eu n’ai vergoigna
car la∙i fesetz fadiar.
II  
Efis drutz nois deu tardar. Si messat-
gel uenia. Mas que pens delanar. Eq(ue)is
meta enlauia. Com non sap son af
far. desidonz ni sabesoigna. Ben leu
a talan que loigna. (per)que nois deu
aturar.
 
E fis drutz no∙is deu tardar,
si messatge∙l venia,
mas que pens del anar
e que∙is meta en la via,
com non sap son affar
de sidonz ni sa besoigna.
Ben leu a talan que loigna,
per que no∙is deu aturar.
 
 
III  
Eqan uitz uostre ioglar. Que de uas
lieis uenia. Ja nous degratz restar. qius
dones normandia. Sacsetz bon cor da-
nar. Antre beira edordoigna. deregart
nous daratz soigna. ni ia nous degra
membrar.
E qan vitz vostre joglar
que devas lieis venia
ja no∙us degratz restar,
qi·us dones Normandia.
S’acsetz bon cor d’anar
antre Beira e Dordoigna
de regart no∙us daratz soigna
ni ja no∙us degra membrar.
IV  
Mas ara podetz proar. Ses uers so q(ue)u
dizia. Que non fai adamar. Rics ho(m)
p(er) drudaria. tant ant acossirar. p(er) qel
iois damor los loigna. Qieu non uuoil
auer bergoigna. Sens temer esens
celar.
 
Mas ara podetz proar
s’es vers so qu’eu dizia
que non fai ad amar
rics hom per drudaria.
Tant ant a cossirar
per qe∙l jois d’amor los loigna.
Q’ieu non vuoil aver Bergoigna
sens temer e sens celar.
V  
Qieu non uuoill ges esser bar. ni de
gran manentia. p(er) qem pogues rep-
tar. nuills hom deuilania. Mais am
rire egabar. abmidonz que men so-
moigna. Q(ue)uno uolria gascoigna. ni
bretaigna capdellar.
 
 
Q’ieu non vuoil ges esser bar
ni de gran manentia
per q∙em pogues reptar
nuills hom de vilania,
mais am rire e gabar
ab midonz que m’en somoigna
qu’eu no volria Gascoigna
ni Bretaigna capdellar.
VI  
Mon chant uir uas nazemar. Qui so
nor en sabria. Cui nostre seigner car.
Sa pauca lombardia. tant gen sap
do(m)pneiar. Q(ue) nois camia nis broigna.
p(er) menassas anz ressoigna. Lemozin
fai reserar.
 
 
 
Mon chant vir vas N’Azemar
qui s’onor en sabria,
cui nostre seigner car.
Sa pauca Lombardia
tant gen sap dompneiar
que no∙is camia Ni s∙broigna
per menassas, anz ressoigna
Lemozin fai reserar.
VII  
Sil coms iaufres nois loigna. peitau
egascoigna. Si tot nois sap dompnei
ar.
S∙il coms Jaufres no isloigna
Peitau e Gascoigna
si tot no∙is sap dompneiar.
  • letto 156 volte

Canzoniere D

A cura di Aurora Montanaro

  • letto 189 volte

Edizione diplomatica

  c. 121
Bertrans idem.
SEigner en coms ablasmar. Vos fai senes
falia. Car noi auses anar. Puois ella
ouolia. Ala domna parlar. Etal forde
cataloingna. Al nostrops eu nai ueigoingna.
Car lai fezes faidiar.
Efis druz nous deu tardar. Simesatgel ue
nia. Mas qes pens del anar. Eques meta
enlauia. Com no(n) sabon son afar. de sidonz
nisabesoingna. Benleu atalan qe iongna. p(er)
qenos deu aturar.
Qan uis uostre ioglar. Q(ue) de uas leis uenia.
Ja nous degraz restar. Quis dones norman
dia. Sacses boncor damar. antre bera edar doi(n)
gna. De regart nous dara soingna. Niia no
us degra membrar.
Masara potez proar. Ses uer soqeudisia. Q(ue)
noifai ad amar. Rics homper drudaria.
Tant anacossirar. p(er)qel iois damor los loin
gna. Q(ue)u non uoill auer bergoingna. Ses
temer eses cellar.
Qeuia no uoill esseibar. Ni de granmanen
tia. p(er)qem pogues reptar. Nuillz hom de
uillania. Mais am rire gabar. Ab midonz
qe men somoingna. Q(ue)uno uolria gascoingna.
Ni bertaingna chapdelar.
Monchan uir uas naemar. Qi sonor en sa
bria. Cui uostre seingner car. Sapauca
lombardia. Tan gen sap do(m)neiar. Q(ue) nas cam
ia nisbroigna. per menassa anresoingna. Li
mezifai reserar.
Sil coms iaufres nos loingna. pietau aura
egascoingna. Si tot non sap domneiar.

 

  • letto 172 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 110 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  c.121
I  
SEigner en coms ablasmar. Vos fai senes
falia. Car noi auses anar. Puois ella
ouolia. Ala domna parlar. Etal forde
cataloingna. Al nostrops eu nai ueigoingna.
Car lai fezes faidiar.
Seigner En coms a blasmar
vos fai senes falia
car no·i auses anar
puoi ella o volia
a la domna parlar
et al for de Cataloingna
Al nostr'ops eu n'ai veigoingna

car la·i fezes faidiar.
II  
Efis druz nous deu tardar. Simesatgel ue
nia. Mas qes pens del anar. Eques meta
enlauia. Com no(n) sabon son afar. de sidonz
nisabesoingna. Benleu atalan qe iongna. p(er)
qenos deu aturar.
E fis druz no·us deu tardar
si mesatge·l venia.
mas qe·s pens del anar
e que·s meta en la via
com non sabon son afar
de sidonz ni sa beisoingna
ben leu a talan qe jongna

per qe no·s deu aturar.
III  
Qau uis uostre ioglar. Q(ue) de uas leis uenia.
Ja nous degraz restar. Quis dones norman
dia. Sacses boncor damar. antre bera edar doi(n)
gna. De regart nous dara soingna. Niia no
us degra membrar.
Qan vis vostre joglar
que devas leis venia
ja no·us degraz restar
qui·s dones Normandia
sac ses bon cor d'amar
antre Bera e Dardoingna
de regart no·us dara soingna
Ni ja no·us degra membrar.
IV  
Masara potez proar. Ses uer soqeudisia. Q(ue)
noifai ad amar. Rics homper drudaria.
Tant anacossirar. p(er)qel iois damor los loin
gna. Q(ue)u non uoill auer bergoingna. Ses
temer eses cellar.
Mas ara potez proar
s'es ver so q'eu disia
que no·i fai a d'amar
rics hom per drudaria
tant an a cossirar
per qe·l jois d'amor los loingna
qu'eu non voill aver Bergoingna
Ses temer e ses cellar.
V  
Qeuia no uoill esseibar. Ni de granmanen
tia. p(er)qem pogues reptar. Nuillz hom de
uillania. Mais am rire gabar. Ab midonz
qe men somoingna. Q(ue)uno uolria gascoingna.
Ni bertaingna chapdelar.
Q'eu ia no voill essei bar
ni de gran manentia
per qe·m pogues reptar
nuillz hom de villania.
mais am rire gabar
ab midonz qe m'en somoingna
qu'eu no volria Gascoingna
Ni Bertaingna chapdelar.
VI  
Monchan uir uas naemar. Qi sonor en sa
bria. Cui uostre seingner car. Sapauca
lombardia. Tan gen sap do(m)neiar. Q(ue) nas cam
ia nisbroigna. per menassa anresoingna. Li
mezifai reserar.
Mon chan vir vas N'Aemar
qi s'onor en sabria
cui vostre seingner car
Sa pauca Lombardia
tan gen sap domneiar
que nas camja nis broigna
per menassa an resoingna
Limezi fai reserar.
VII  
Sil coms iaufres nos loingna. pietau aura
egascoingna. Si tot non sap domneiar.
Si·l coms Jaufres nos loingna
Pietau aura e Gascoingna
Si tot non sap domneiar.
 
  • letto 167 volte

Canzoniere I

a cura di Arianna Proietti

  • letto 231 volte

Edizione fotografica

al manoscritto [120]

  • letto 149 volte

Edizione diplomatica

  c. 175v
SEigner encoms ablasmar. Vos fai senes fa-
 lia.Quar noi auses anar. Puois ella oulia.
 Ala domna parlar. Et al for cataloigna.
 Al uostrops naieu uergoi(n)gna. Quar lai lais-
 ses fadiar.
E fis drutz nos deu tardar. Si messagel uenia.
 Mas que pens del anar. Eques meta en la
 uia. Com no sap son afar. De sidonz ni sabe-
 soingna. Benleu atalan q(ue) ioingna. P(er) qe nos
 deu aturar.
A quan uis nostre iutglar. Que de uas leis
 uenia. Ja nous degratz restar. Q(ue)us dones nor-
 mandia. Sacsetz bon cor damar. Antre bera e-
 bordoi(n)gna. De regart nous daratz soi(n). Ni
 ia nous degra menblar.
Mas ara podetz proar. Ses uer so q(ue)u dizia. Q(ue)
 no fai ad amar. Rics hom p(er) drudaria. Ta(n)t an
 aconssirar. P(er) que iois damor los longna. Qeu
 no uoill auer bergoi(n)gna. Ses temer eses cela(r).
 Queuia no uoill esser bar. Nide gran mane(n)tia.
 P(er) que(m) pogues reptar. Nuls hom de uilania.
 Mais am rire gabar. Ab midonz q(ue) mensomoi(n)g-
 na. Q(ue)u no(n) uolria gasco(n)igna. Ni bertai(n)gna cap-
 dellar.
 Mon chan uir naemar. Quisonor ensab-
 ria. Cui nostre sei(n)gner car. Sa pauca lo(m)ba(r)dia.
 Tant gens sap domneiar. Q(ue) nos camia ni sen
 broi(n)gna. P(er) menassas anz resoi(n)gna. limogel
 fai reserar.
Sil coms iaufres no ses loi(n)gna. Peitau aura e
Gascoi(n)gna. Si tot no(n) sap domneiar.

 

  • letto 178 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 140 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  c.175v
 I  

 SEigner encoms ablasmar. Vos fai   senes falia. Quar noi auses anar.
 Puois ella ouolia. Ala domna parlar.
 Et al for cataloigna. Al uostrops naieu uergoi(n)gna.Quar lai laisses fadiar.

 Seigner en coms a blasmar
 vos fai senes falia
 car no-is auses anar
 puois ella o volia
 a la domna parlar
 et al for Cataloigna
 al vostr'ops nai'eu vergoingna
 car la-i laisses fadiar.
 II  
 

 E fis drutz nos deu tardar. Si
 messagel uenia. Mas que pens del        anar. Eques meta en la uia. Com no
 sap son afar. De sidonz ni
 sabesoingna. Benleu atalan q(ue)
 ioingna. P(er) qe nos deu aturar.

 E fis drutz no·s deu tardar
 si message·l venia
 mas que pens del anar
 eque·s meta en la via
 com no sap son afar
 de sidonz ni sa besoingna
 ben leu a talan que joingna
 per qe nos deu aturar.
 III  

A quan uis nostre iutglar. Que de uas
leis uenia. Ja nous degratz restar.
Q(ue)us dones normandia. Sacsetz
bon cor damar. Antre bera
edordoi(n)gna. De regart nous daratz
soi(n)gna. Ni ia nous degra menblar.

 A quan vis nostre jutglar
 que devas leis venia
 ja no·us degratz restar
 que·us dones Normandia
 s'acsetz bon cor d'amar
 antre Bera e Dordoingna
 de regart no·us daratz soingna
 ni ja no·us degra menblar.
 IV  

Mas ara podetz proar. Ses uer so
q(ue)u dizia. Q(ue) no fai ad amar. Rics hom p(er) drudaria. Ta(n)t an
aconssirar. P(er) que iois damor los
longna. Qeu no uoill auer
bergoi(n)gna. Ses temer eses cela(r).

 Mas ara podetz proar
 s'es ver so qu’eu dizia
 que no fai ad amar
 rics hom per dudraria
 tant an a conssirar
 per que jois d'amor los longna
 qu'eu no voill aver Bergoingna
 ses temer e ses celar.
 V  

Queuia no uoill esser bar. Nide gran
mane(n)tia. P(er) que(m) pogues
reptar. Nuls hom de uilania. Mais am
rire gabar. Ab midonz q(ue)
mensomoi(n)gna. Q(ue)u no(n)
uolria gascoi(n)gna. Ni bertai(n)gna
capdellar

 Qu'eu'ja no voill esser bar
 ni de gran manentia
 per quem pogues reptar
 nuls hom de vilania
 mais am rire gabar
 ab midonz que m’en somoingna     
 qu’eu non volria Gascoigna
 ni Bertaingna capdellar.
 VI  
 

Mon chan uir naemar. Quisonor ensab-
 ria. Cui nostre sei(n)gner car. Sa pauca lo(m)ba(r)dia.Tant gens sap domneiar. Q(ue) nos camia ni sen broi(n)gna. P(er) menassas anz resoi(n)gna. limogel
 fai reserar.

 Mon chan vir vas n'aemar
 qui s'onor en sabria
 cui vostre seingner car
 sa pauca Lombardia
 tant gens sap domneiar.
 que no·s camja ni s'enbroingna
 per menassas anz resoingna.
 Limog'e·l fai reserar.
 VII  

Sil coms iaufres no ses loi(n)gna.
Peitau aura e Gascoi(n)gna. Si tot
no(n) sap domneiar.

 Si·l coms jaufres no s'esloingna
 Peitau aura e Gascoingna
 Si tot non sap domneiar.
  • letto 126 volte

Canzoniere K

A cura di Marco Rossi

  • letto 197 volte

Edizione diplomatica

  160v
Bertrams de born
SEingner en coms ablasmar. Vos sai senes
falia. Quar noi auses auar. Puois ella
ouolia. Ala domna parlar. Et al for cataloi-
gua. Al uostrops nai eu uergoigna. Quar lai
laissez fadiar.
Efis drutz nos deu tardar. Si messatgel
uenia.
Mas que pens del anar. Eques meta enla (*)
uia. Com no sap son affar. De sidonz
nisabe.
soigna. Den leu atalan que iogna. p(er)qe
nos
deu aturar.
Eqan uis uostre iuglar. Que de uas leis ue-
nia. Ja nous degratz restar. Quieus dones
normandia. Sacsetz bon cor damar. Antre
be-
ra edordoigna. De regart nous daratz
soi(n)gna.
Ni ia nous degra menbrar.
Mas ara podetz proar. Ses uerso queu
dizia.
Que no fai ad amar. Rics hom per
druda(r)ia.
Tant an aconssirar. per que iois damor los
lo(n)-
gna. Quieu no uoil auez bergoigna. Seste-
mer eses cellar.
Quieu ia no uoill esser bar. Ni de gran man-
entia. P(er) quem pogues reptar. Nuls hom
de
uilania. Mais am rire gabar. Ab midonz
&lt;q(ue)&gt;
que men somoigna. Queu no(n) uolria
gasco-

ina. Ni bertaigna capdelar.
Mon chan uir uas naemar. Qui sonor en
sabria. Cui uostre seigner car. sa pauca
lo(m)-
bardia. Tant gent sap domneiar. Que nos
camia ni sen broigna. P(er) menassas anz
resoi-
gna. li motgel fai reserar.

Sil coms iaufres no ses loigna. Peitau aura
egascoingna. Sitot no(n) sap domneiar.

  • letto 163 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [60]

  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  c.160v
 I  
Bertrams de born
SEingner en coms ablasmar. Vos sai senes
falia. Quar noi auses auar. Puois ella
ouolia. Ala domna parlar. Et al for cataloi-
gua. Al uostrops nai eu uergoigna. Quar lai
laissez fadiar.
Bertrams de born
SEingner en coms a blasmar.
Vos sai senes falia.
Quar noi auses auar.
Puois ella ouolia.
Ala domna parlar.
Et al for cataloigua.
Al uostrops nai eu uergoigna.
Quar lai laissez fadiar.
II  
Efis drutz nos deu tardar. Si messatgel uenia.
Mas que pens del anar. Eques meta enla (*)
uia. Com no sap son affar. De sidonz nisabe.
soigna. Den leu atalan que iogna. p(er)qe nos
deu aturar.
Efis drutz nos deu tardar.
Si messatgel uenia.
Mas que pens del anar.
Eques meta enla uia.
Com no sap son affar.
De sidonz nisabe.
soigna.
Den leu atalan que iogna.
perqe nos deu aturar.
III  
Eqan uis uostre iuglar. Que de uas leis ue-
nia. Ja nous degratz restar. Quieus dones
normandia. Sacsetz bon cor damar. Antre be-
ra edordoigna. De regart nous daratz soi(n)gna.
Ni ia nous degra menbrar.
Eqan uis uostre iuglar.
Que de uas leis uenia.
Ja nous degratz restar.
Quieus dones normandia.
Sacsetz bon cor damar.
Antre bera edordoigna.
De regart nous daratz soingna.
Ni ia nous degra menbrar.
IV  
Mas ara podetz proar. Ses uerso queu dizia.
Que no fai ad amar. Rics hom per druda(r)ia.
Tant an aconssirar. per que iois damor los lo(n)-
gna. Quieu no uoil auez bergoigna. Seste-
mer eses cellar.
Mas ara podetz proar.
Ses uerso queu dizia.
Que no fai ad amar.
Rics hom per druda(r)ia.
Tant an aconssirar.
per que iois damor los longna.
Quieu no uoil auez bergoigna.
Sestemer eses cellar.
V  
Quieu ia no uoill esser bar. Ni de gran man-
entia. P(er) quem pogues reptar. Nuls hom de
uilania. Mais am rire gabar. Ab midonz &lt;q(ue)&gt;
que men somoigna. Queu no(n) uolria gasco-
ina. Ni bertaigna capdelar.
Quieu ia no uoill esser bar.
Ni de gran manentia.
Per quem pogues reptar.
Nuls hom de uilania.
Mais am rire gabar.
Ab midonz &lt;q(ue)&gt; que men somoigna.
Queu no(n) uolria gascoina.
Ni bertaigna capdelar.
VI  
Mon chan uir uas naemar. Qui sonor en
sabria. Cui uostre seigner car. sa pauca lo(m)-
bardia. Tant gent sap domneiar. Que nos
camia ni sen broigna. P(er) menassas anz resoi-
gna. li motgel fai reserar.
Mon chan uir uas naemar.
Qui sonor en sabria.
Cui uostre seigner car.
sa pauca lo(m)bardia.
Tant gent sap domneiar.
Que nos camia ni sen broigna.
P(er) menassas anz resoigna.
li motgel fai reserar.
VII  
Sil coms iaufres no ses loigna. Peitau aura
egascoingna. Sitot no(n) sap domneiar.
Sil coms iaufres no ses loigna.
Peitau aura egascoingna.
Sitot non sap domneiar.
  • letto 137 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizione-57

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0177
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f378.item.r=Chansonnier.langFR
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f359.item.r=chansonnier.langFR
[4] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0143
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR
[6] http://https//gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f352.item.r=chansonnier.langFR
[7] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0164
[8] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0146
[9] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f373.item.r=Chansonnier.langFR#
[10] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f354.item.r=chansonnier.langFR#
[11] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0173
[12] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f377.item.r=Chansonnier.langFR
[13] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f358.item.r=chansonnier.langFR
[14] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0163
[15] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f376.item.r=Chansonnier.langFR.zoom#
[16] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f357.item.r=chansonnier.langFR#
[17] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0170
[18] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f376.item.r=Chansonnier.langFR#
[19] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0196
[20] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f381.item.r=Chansonnier.langFR#
[21] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f362.item.r=chansonnier.langFR#
[22] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0132
[23] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f369.item.r=Chansonnier.langFR
[24] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f349.item.r=chansonnier.langFR
[25] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A
[26] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f380.item.r=Chansonnier.langFR
[27] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f361.item.r=chansonnier.langFR#
[28] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f374.item.r=Chansonnier.langFR
[29] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f355.item.r=chansonnier.langFR
[30] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0151
[31] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f373.item.r=Chansonnier.langFR.zoom
[32] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0138
[33] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR#
[34] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f351.item.r=chansonnier.langFR
[35] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f382.item.r=Chansonnier.langFR
[36] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f363.item.r=chansonnier.langFR#
[37] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f379.item.r=Chansonnier.langFR.zoom#
[38] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f360.item.r=chansonnier.langFR
[39] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0180
[40] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f378.double.r=Chansonnier#
[41] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f375.item.r=Chansonnier.langFR.zoom
[42] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f356.item.r=chansonnier.langFR.zoom#
[43] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0379
[44] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f235.item.r=1592.langFR.zoom#
[45] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f362.item.r=Chansonnier.langFR
[46] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f342.item.r=chansonnier.langFR
[47] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f214.item.r=chansonnier.langFR#
[48] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f18.item.r=chansonnier.langFR#
[49] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0393
[50] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0394
[51] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f345.item.r=chansonnier.langFR.zoom#
[52] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f346.item.r=856.langFR#
[53] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f480.item.r=chansonnier.langFR#
[54] https://edl.cultura.gov.it/item/8wr2g285mq
[55] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[56] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f237.item.r=1592.langFR.zoom
[57] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f348.item.r=856.langFR
[58] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f105.item.r=chansonnier.langFR.zoom#
[59] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f364.item.r=Chansonnier.langFR
[60] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f344.item.r=chansonnier.langFR
[61] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f27.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[62] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f359.item.r=Fran%C3%A7ais+15211.langFR
[63] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-gamma.n.8.4.11-13.pdf
[64] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f235.item.r=1592.langFR
[65] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.html
[66] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0174
[67] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f377.item.r=Chansonnier.langFR.zoom
[68] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f357.item.r=chansonnier.langFR
[69] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f344.item.r=856.langFR.zoom
[70] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.pdf
[71] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f376.image.r=Chansonnier.langFR
[72] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f356.image.r=chansonnier.langFR
[73] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f503.image.r=chansonnier.langFR
[74] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f241.item.r=1592.langFR.zoom
[75] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f352.item.r=856.langFR
[76] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR
[77] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f359.item.r=chansonnier.langFR.zoom#
[78] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f203.item.r=chansonnier.langFR
[79] https://mdc.csuc.cat/digital/collection/manuscritBC/id/273435/rec/2
[80] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f205.item.r=Fran%C3%A7ais+15211.langFR.zoom
[81] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f487.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[82] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f486.item.r=chansonnier.langFR
[83] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f366.item.r=Chansonnier.langFR
[84] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f347.item.r=chansonnier.langFR
[85] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f490.item.r=chansonnier.langFR
[86] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0134
[87] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f368.item.r=Chansonnier.langFR
[88] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f483.item.r=chansonnier.langFR
[89] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f479.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[90] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f489.item.r=chansonnier.langFR#
[91] https://www.internetculturale.it/jmms/iccuviewer/iccu.jsp?id=oai%3A193.206.197.121%3A18%3AVE0049%3AARM0000523
[92] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0136
[93] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f350.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[94] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f241.item
[95] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f349.item
[96] https://edl-jarvis.cultura.gov.it/meta/iiif/9c41ca3f-a3af-4218-a11a-4e29978b1347/manifest
[97] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f101.item
[98] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0141
[99] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f370.item
[100] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f350.item
[101] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f54.item
[102] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f353.item.r=856.langFR.zoom
[103] https://edl.beniculturali.it/beu/850010892
[104] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0169
[105] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f382.item.r=Chansonnier.langFR.zoom#
[106] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960.r=chansonnier.langFR
[107] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f481.item.r=chansonnier.langFR#
[108] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f355.item.r=856.langFR.zoom#
[109] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f354.item.r=856.langFR
[110] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f484.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[111] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f485.item.r=chansonnier.langFR.zoom
[112] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0382
[113] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f356.item
[114] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item
[115] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0187
[116] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f379.item
[117] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f360.item
[118] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f485.item
[119] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f26.item
[120] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f364.item.r=Chansonnier.langFR#