Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > CERCAMON > EDIZIONE > Lo plaing comens iradamen > Edizioni

Edizioni

  • letto 807 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
Testo Rossi 2009 
 
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen.
Ir’e dolor e marrimen
ai car vei abaissar Joven:
Malvestatz puej’e Jois dissen,
despois muric lo Peitavis.

 
Testo Tortoreto 1981 
 
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen;
ir’ e dolor e marrimen
ai, car vei abaissar Joven:
malvestatz puej’ e Jois dissen
despois muric lo Peitavis.

 
Testo Wolf - Rosenstein 1983 
 
Lo plaing comenz iradamen
d’un vers don hai lo cor dolen;
ir’e dolor e marrimen
ai car vei abaissar Joven:
Malvestatz puej’e Jois dissen
despois muric lo Peitavis.

 
II.
 
 
 
 
12
Remazut son li prez e·il lau,
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plain[o] li Barrau;
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau.
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet, si·us platz, em paradis!

 
Remazut son li prez e·il lau
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plaino li Barrau;
peza·m s’a longas sai estau.
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet, si·us platz, em paradis!

 
Remazut son li prez e·il lau
qi solon issir de Peitau;
ai! com lo plain[o] li Barrau;
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau;
Segners, lo baro q’ieu mentau
metet[z], si·us platz, em Paradis!

 
III.
 
 
 
 
18
Del comte de P[e]itieu mi plaing,
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing.
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.

 
Del comte de Peitieu mi plaing,
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing.
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.

 
Del comte de Pitieu mi plaing
q’era de Proeza compaing;
despos Pretz e Donars soffraing,
peza·m s’a lonjas sai remaing;
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.

 
IV.
 
 
 
 
24
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am,
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.

 
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am;
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.

 
Glorios Dieus, a vos me clam,
car mi toletz aqels qu’ieu am;
aissi com vos formetz Adam,
lo defendetz del fel liam
del foc d’efern, qe non l’aflam,
q’aqest segles nos escharnis.

 
V.
 
 
 
 
30
Aqest segle teing per enic,
qe·l paubre non aten ni·[l] ric.
Ai! con s’en van tuit mei amic
e sai remanem tuit mendic!
Pero sai ben, q’al ver afic,
seran li mal dals bos devis.

 
Aqest segle teing per enic,
qe·l paubre non aten ni·l ric.
Ai! Con s’en van tuit mei amic,
e sai remanem tuit mendic.
Pero sai ben q’al ver afic
seran li mal dals bos devis.

 
Aqest segle teing per enic
qe·l paubre non aten ni[·l] ric;
ai! con s’en van tuit mei amic,
e sai remanem tuit mendic;
Pero sai ben q’al ver afic
seran li mal dals bos devis.

 
VI.
 
 
 
 
36
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu:
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar us non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.

 
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu:
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar un non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a joi conquis.

 
Gasco cortes, nominatiu,
perdut avez lo segnoriu;
fer vos deu esser et esqiu,
don Jovenz se clama chaitiu,
qar un non troba on s’aiziu,
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.

 
VII.
 
 
 
 
42
Plagnen lo Norman e Franceis
e deu lo be plagner lo reis
cui laisset la terra e·l creis;
[qe] pos tan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivauge sobre Serrazis.

 
Plagnen lo Norman e Franceis
e deu lo be plagner lo reis,
cui laisset la terra e·l creis;
pos aitan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivauche sobre Serrazis.

 
Plagnen lo Norman e Frances,
e deu lo be plagner lo reis
cui [el] laisset la terra e·l creis;
pos [ai]tan grant honor li creis,
mal estara si non pareis
chivaugan sobre Serrazis.

 
VIII.
 
 
 
 
48
Aqil n’an joia, cui que pes,
de Limosi e d’Engolmes:
si el visqes, ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son car Dieus lo pres,
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.

 
Aqil n’an joia, cui que pez,
de Limozi e d’Engolmes,
si el visqes ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son, car Dieus lo pres,
e·l dols n’es intratz en Aunis.

 
Aqil n’an joia, cui que pes,
de Limozi e d’Engolmes;
si el visqes ni Deu plagues,
el los agra dese conqes;
estort en son, car Dieus lo pres,
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.

 
IX.
 
 
 
 
54
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet n’Eblo.
Ai! com lo plaigno li Gasco,
[e] cil d’Espain' e d’Arago!
Saint Jacme, membre·us del baro
qe denant vos jai, pelegris.

 
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet N’Eblo.
Ai! com lo plaigno li Gasco,
cil d’Epaina e d’Arago.
Saint Jacme, membre·us del baro,
qe denant vos jai pelegris.

 
Lo plaingz es de bona razo,
qe Cercamonz tramet N’Eblo;
ai! com lo plaigno li Gasco,
cil d’E[s]pain' e [cil] d’Arago;
Saint Jacme, membre·us del baro
qe denant vos jai pelegris.

 
  • letto 539 volte

Rossi

I.
Lo plaing comenz iradamen         
d’un vers don hai lo cor dolen.  
Ir’e dolor e marrimen            
ai car vei abaissar Joven:       
Malvestatz puej’e Jois dissen,    
despois muric lo Peitavis.        

II.
Remazut son li prez e·il lau,      
qi solon issir de Peitau;         
ai! com lo plain[o] li Barrau;     
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau.      
Segners, lo baro q’ieu mentau     
metet, si·us platz, em paradis!   

III.
Del comte de P[e]itieu mi plaing,   
q’era de Proeza compaing;         
despos Pretz e Donars soffraing,  
peza·m s’a lonjas sai remaing.    
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.      

IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,      
car mi toletz aqels qu’ieu am,     
aissi com vos formetz Adam,        
lo defendetz del fel liam          
del foc d’efern, qe non l’aflam,   
q’aqest segles nos escharnis.      

V.
Aqest segle teing per enic,        
qe·l paubre non aten ni·[l] ric.     
Ai! con s’en van tuit mei amic    
e sai remanem tuit mendic!         
Pero sai ben, q’al ver afic,         
seran li mal dals bos devis.       

VI.
Gasco cortes, nominatiu,              
perdut avez lo segnoriu:              
fer vos deu esser et esqiu,            
don Jovenz se clama chaitiu,           
qar us non troba on s’aiziu,           
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.      

VII.
Plagnen lo Norman e Franceis           
e deu lo be plagner lo reis           
cui laisset la terra e·l creis;        
[qe] pos tan grant honor li creis,        
mal estara si non pareis               
chivauge sobre Serrazis.              

VIII.
Aqil n’an joia, cui que pes,           
de Limosi e d’Engolmes:                
si el visqes, ni Deu plagues,           
el los agra dese conqes;               
estort en son car Dieus lo pres,      
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.        

IX.
Lo plaingz es de bona razo,            
qe Cercamonz tramet n’Eblo.            
Ai! com lo plaigno li Gasco,           
[e] cil d’Espain' e d’Arago!                
Saint Jacme, membre·us del baro       
qe denant vos jai, pelegris.
 

  • letto 572 volte

Tortoreto

I.
Lo plaing comenz iradamen         
d’un vers don hai lo cor dolen;   
ir’ e dolor e marrimen            
ai, car vei abaissar Joven:       
malvestatz puej’ e Jois dissen    
despois muric lo Peitavis.        

II.
Remazut son li prez e·il lau      
qi solon issir de Peitau;         
ai! com lo plaino li Barrau;      
peza·m s’a longas sai estau.      
Segners, lo baro q’ieu mentau     
metet, si·us platz, em paradis!   

III.
Del comte de Peitieu mi plaing,   
q’era de Proeza compaing;         
despos Pretz e Donars soffraing,  
peza·m s’a lonjas sai remaing.    
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.      

IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,      
car mi toletz aqels qu’ieu am;     
aissi com vos formetz Adam,        
lo defendetz del fel liam          
del foc d’efern, qe non l’aflam,   
q’aqest segles nos escharnis.      

V.
Aqest segle teing per enic,        
qe·l paubre non aten ni·l ric.     
Ai! Con s’en van tuit mei amic,    
e sai remanem tuit mendic.         
Pero sai ben q’al ver afic         
seran li mal dals bos devis.       

VI.
Gasco cortes, nominatiu,              
perdut avez lo segnoriu:              
fer vos deu esser et esqiu,            
don Jovenz se clama chaitiu,           
qar un non troba on s’aiziu,           
mas qan N’Anfos, q’a joi conquis.      

VII.
Plagnen lo Norman e Franceis           
e deu lo be plagner lo reis,           
cui laisset la terra e·l creis;        
pos aitan grant honor li creis,        
mal estara si non pareis               
chivauche sobre Serrazis.              

VIII.
Aqil n’an joia, cui que pez,           
de Limozi e d’Engolmes,                
si el visqes ni Deu plagues,           
el los agra dese conqes;               
estort en son, car Dieus lo pres,      
e·l dols n’es intratz en Aunis.        

IX.
Lo plaingz es de bona razo,            
qe Cercamonz tramet N’Eblo.            
Ai! com lo plaigno li Gasco,           
cil d’Epaina e d’Arago.                
Saint Jacme, membre·us del baro,       
qe denant vos jai pelegris.
 

  • letto 583 volte

Wolf - Rosenstein

I.
Lo plaing comenz iradamen         
d’un vers don hai lo cor dolen;   
ir’e dolor e marrimen            
ai car vei abaissar Joven:       
Malvestatz puej’e Jois dissen    
despois muric lo Peitavis.        

II.
Remazut son li prez e·il lau      
qi solon issir de Peitau;         
ai! com lo plain[o] li Barrau;      
[p]e[za·m] s’a longa[s] sai estau;
Segners, lo baro q’ieu mentau     
metet[z], si·us platz, em Paradis!   

III.
Del comte de Pitieu mi plaing   
q’era de Proeza compaing;         
despos Pretz e Donars soffraing,  
peza·m s’a lonjas sai remaing;    
Segners, d’efern lo faitz estraing,
qe molt per fon genta sa fis.      

IV.
Glorios Dieus, a vos me clam,      
car mi toletz aqels qu’ieu am;     
aissi com vos formetz Adam,        
lo defendetz del fel liam          
del foc d’efern, qe non l’aflam,   
q’aqest segles nos escharnis.      

V.
Aqest segle teing per enic        
qe·l paubre non aten ni[·l] ric;     
ai! con s’en van tuit mei amic,    
e sai remanem tuit mendic;         
Pero sai ben q’al ver afic         
seran li mal dals bos devis.       

VI.
Gasco cortes, nominatiu,              
perdut avez lo segnoriu;              
fer vos deu esser et esqiu,            
don Jovenz se clama chaitiu,           
qar un non troba on s’aiziu,           
mas qan N’Anfos, q’a Joi conquis.      

VII.
Plagnen lo Norman e Frances,           
e deu lo be plagner lo reis           
cui [el] laisset la terra e·l creis;        
pos [ai]tan grant honor li creis,        
mal estara si non pareis               
chivaugan sobre Serrazis.              

VIII.
Aqil n’an joia, cui que pes,           
de Limozi e d’Engolmes;                
si el visqes ni Deu plagues,           
el los agra dese conqes;               
estort en son, car Dieus lo pres,      
e·l do[l]s n’es intratz en Aunis.        

IX.
Lo plaingz es de bona razo,            
qe Cercamonz tramet N’Eblo;            
ai! com lo plaigno li Gasco,           
cil d’E[s]pain' e [cil] d’Arago;                
Saint Jacme, membre·us del baro       
qe denant vos jai pelegris.
 

  • letto 572 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-121