Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > BERTRAN DE BORN > EDIZIONE > Razos > Cant vei pels vergiers desplegar

Cant vei pels vergiers desplegar

A cura di Federica Salemme

  • letto 680 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 388 volte

Canzoniere F

  • letto 314 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [1]

  • letto 303 volte

Edizione diplomatica

70r  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n) qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l.
(et) era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et)p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 
70v  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-
llendet denier. Eqan uenc una dia artu
 setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n).Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre
geron lo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire. (et) qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. Amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)-
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis
  • letto 287 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

70r  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n)qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et)era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et) p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 

Ben avez entenduz los mals qe Bertrans
de Born recordet qe·l reis d’Aragon avia
faich de lui d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon q'el n’ac apres d’autres mals qu'el
avia faich, si los vol retraire en un autre
sirventes. E fo dich a·N Bertran q’un cavalier
avia in Aragon, qui avia nom N’Espagnols
et avia un bon castel molt fort qui avia
nom Castellot, et era proprietatz d’En Espagnol
et era in la forteresa de Sarazis, don el fazia
gran guerra als Sarazis. E.l rei si entendia
molt en aquel castel, e venc un dia en aqella
encontrada, e En Espagnols si·l venc
encontra per servir lo et per envidar lo al seu castel,
et menete lo dinz lo castel, lui e tota
sa gen. E.l reis, qan fo dintre, lo fez prende
e menar de foras e tolc li lo castel. E fo vertatz
qe qan lo reis venc al servizi del rei Henric,
lo coms de Tolosa si desconfis en Guascogna
e tolc li ben cinqanta cavaliers;
e·l reis Henrics li det tot l’aver q·ill cavalier
devian pagar per la preson, et el no paget
l’aver als cavaliers, anz l’en portet en
Aragon. E·ill cavalier eissiren de preson e
pageren l’aver. E fo vertatz q'us joglars,
que avia nom Artusetz, li prestet dozenz ma-

70v  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-

llendet denier. Eqan uenc una dia artu
setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n). Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre-
geronlo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire.(et)qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis

rabotis et menete lo ben un an cossi e no·ill
en det denier. E qan venc una dia, Artusetz
joglars si se mesclet con un Judeo e.ill
Judei s·ill forn sobra e si.l naffreron malamen
lui et un son compagnon. Et Artusetz
e.l companigz si auciseron un dels Judeus,
don li Judei aneron a reclam al rei et pregeron
lo q'el en fezes vendeta qe lor des
Artuset e.l compagnon per aucire et qe il li darian
. cc. marabotis. E·l reis los lor donec
amdos e tolc. cc. marabotis. E.ill Judei
lo feron brusar lo dia de la nativitat de
Crist, si con dis Guillems de Bregadan in
un seu sirventes, dizen mal del rei:
“En fez una mespreson
don hom no·l deu razonar,
qe jorn de la Naison
fez dos cristians brusar,
Artus ab autre, son par.
E no degr'aissi juzar
a mort ni a passion
dos per un Judeu felon”

Don us autre, qui avia nom Peire
Joglars, li prestet diniers e cavals, et aquel
Peire Joglars si avia granz mals dich de
la veilla regina d’Angleterra, la qals tenia
Font-Ebraus, q’es un abdia on se rendian
totas las veillas ricas. Et ella lo fez
aucire per paraula del rei d’Aragon. E totz
aqestz laichz faitz recordet al rei d’Aragon
Bertrans en aqest sirventes qi dis.

  • letto 273 volte

Canzoniere I

  • letto 309 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]

  • letto 246 volte

Edizione diplomatica

179v  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 
zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. Efon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca 
stel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- 
rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er) seruir lo eper 
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament 
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t son dedinz lo castel lo 
fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz 
q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo com(s) 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- 
quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) 
arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet.cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di- 
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 
180r  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta eque lor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. 
equill li darian. cc. marabotis. el reis los lor do- 
net amdos epres los. cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- 
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau- 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers 
despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera.

 
  • letto 306 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

179v  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 

zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. E fon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca  
stelmolt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er)seruir lo eper  
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament  
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo coms 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage- 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet .cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di-
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 

Ben avetz entenduz los mals qu'En Bertrans
de Born remembret que·l reis d’Arragon avia
faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon
qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz,
li lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon
dig a·N Bertran c’un cavallier avia en Arragon
que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel
molt fort que avia nom Castellot et era proprietat 
d’En Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins,
don el fazia grant guerra als Sarrazis.
E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada, per servir lo e per
envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, 
lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz  que quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers; e·l reis Enrics li det tot l’aver
que·ill cavallier devian pagar per la reenson, et el
no·l paguet l’aver als cavallier, anz l’en portet en Arragon. E·ill cavallier isseron de preisson e pageron
l’aver. E fon vertatz c'us joglars, que avia nom
Artuset, li prestet .cc. marabotis; e menet lo ben
un an ab si e no·ill en det denier. E cant venc un dia Artuset joglars si se meslet ab un Juzieu […]
Juzieu, li vengron sobre e nafreron Artuset [...]
180r  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta equelor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian.cc.marabotis.el reis los lor do 
net amdos epres los.cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca-  
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera 
men, lui et un son conpaignon. Et Artuset et us
sos conpaings accuseron un Juzeu, don li Juzeu
aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta
e que lor des Artus e·l conpaignon per aucire, 
e qu’ill li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzieu
les feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei: 
“E fetz una mespreison 
Don hom no·l deu razonar, 
Qu’el jorn de la Naison 
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon.” 

Don us autre, que avia nom Peire Joglar, li prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars si avia grans mals
ditz de la veilla reina d’Englaterra, la quals tenia
Font-Ebrau, que es una abadia on se rendon totas
las veillas ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula
del rei d’Arragon. E totz aquestz laich faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Arragon en
aquest sirventes que dis: “Quant vei per vergiers
despleiar los cendaus grocs, indis...” etc. 

  • letto 272 volte

Canzoniere K

  • letto 288 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [3]

  • letto 252 volte

Edizione diplomatica

165r  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals  
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada.p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab  
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer als caualliers Anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)stet.cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian.cc.marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us)
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que
165v  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- 
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendans grocs indis (et) c(etera). 
  • letto 297 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

165r  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada. p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab 
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer Als caualliers anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)ste .cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian .cc. marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) 
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que 
Ben avez entendutz los mals q’En Bertrans
de Born remembret qu'el reis d’Aragon
avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals
qu’el avia faitz, si lo·l volc retraire en un autre
sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier
avia e N'Aragon que avia nom N’Espaignols,
et avia un bon castel molt fort
que avia nom Castellot et era proprietat d’ En 
Espaignol et era en la forteresa de Sarazis,
don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l
reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada per servir lo e per envidar lo
al seu chastel, e menet lo charament, lui ab
tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel,
lo fetz penre e menar deforas e tolc lo 

castel. E fon vertatz que cant lo reis venc
al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l
descomfis en Gascoigna e tolc li ben cincquanta
cavallers; e·l reis Enrics li det tot l’aver qe·ill
cavaller devian pagar per la reenson, et el no·l
paget l’aver als cavalliers, anz l’en portet
e N'Aragon. E·ill cavallier isseron de preison e
pageron l’aver. E fon vertatz c’uns goglar, que
avia nom Artuset, li prestet .cc. marabotins; e
menet lo ben un an ab si e no·ill en det denier.
E cant venc un dia, Artuset joglars si se meslet
ab un Juzeu, e·ill Juzeu li vengron sobre
e nafreron Artuset malamen, lui et un son
conpaignon. Et Artuset et us sos compaigns 
aucisseron un Juzeu, don li Juzeu aneron al r
ei e pregeron lo qu’el en fezes vendeta e que
lor des Artus e·l compaignon per aucire, e q’ill
li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzeu les
feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Bregadan en un seu
sirventes dizen en el mal del rei:  

« E fetz una mespreison 
Don om no·l deu razonar, 
Q’el jorn de la Naision  
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon. » 

Don us autre, que avia nom Peire Joglor, li
prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars
si avia grans mals ditz de la veilla reina
d’Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que 

165v  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)-
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendaus grocs indis (et) c(er). 
es una abadia on se rendon totas las veillas
ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula del rei
d’Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Aragon en aquest sirventes
que dis:  « Quant vei per vergiers despleiar los 
cendaus grocs, indis... » etc. 
  • letto 328 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/cant-vei-pels-vergiers-desplegar

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0146
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f373.item.r=Chansonnier.langFR#
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f354.item.r=chansonnier.langFR#