Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > BERTRAN DE BORN > EDIZIONE > Razos > Pois als baros enoia

Pois als baros enoia

a cura di Damiano Benedetti

  • letto 551 volte

Tradizione Manoscritta

  • letto 405 volte

Canzoniere F

  • letto 322 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [1]




  • letto 256 volte

Edizione diplomatica

65v  

[] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips 

de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t 

dangelterra. si foron amdui en ca(m)p 

con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia 

ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes. 

eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz 

auia ab se. engles enormanz. (et) bretons. 

epitauis. ecels  denieu. e de toreine. e dal 

manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era 

sobre lariba dun flum. qe ha nom caura- 

laqals passa li alpe de niort. E launa ost 

si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t. 

(et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia 

sarmauon epareillauon de uenir ala ba 

tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe 

(et) abbat (et) home dorden qui cercauon la 

paz. eron en meiz. qui de fendian qe la  

batailla no(n) era. Et un dia foron armat 

tuit aqill qeran con lei richart (et)esqui 

rat de ueniralabatailla. (et) de passar la

66r  

seura. Eli frances sarmere(n)t (et) sesqilirent. E 

li bon home derelion forn com las crotzels 

braz pregan righat el rei phelip qe la ba 

tailla no degues estre. El reis de fra(n)sa di 

sia qe no(n) remandria la batailla. sil reis 

richartz noill fazia fezeltat de tot so qel 

auia de sai mare. del ducat de norman 

dia e del ducat dequitania. (et) del comtat 

de piteus. Eqeill rendes gisort. lo qallo 

res richartzllauia tolt. Et en richa(r)tz qa(n)t  

auziaqestap(ar)aula qel reis phelips d(em)ma(n) 

daua. p(er) la gran baudessa qel auia qar li 

campagnes auian adel promes qe noill 

serian alencontra. p(er) lagran qantitat dels 

esterlis qe lauia semenatz entre lor. si 

montet en destrier. emes lelm en latesta. 

efai sonar las tro(m)pas. efai desserar los se- 

us confanos en contra laiga p(er) passar 

oltra. Et ordenet las esqeras dels baros. 

(et) de la seua gent p(er) passar oltra alabatai- 

lla. El reis phelips qan lo ui uinir mo(n) 

tet en destrier. emes lelm en latesta. eto 

ta la seua genz montet en destriers e 

prendere(n)t lor armas. p(er) ueniralabatai 

lla. trait li campanes qui no meteron 

elms entesta. El reis phelips qan ui ri 

chart uenir ela seua gen con ta(n) gran 

66v  

uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala  

batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco 

menset far appellar los archiuesqes (et) 

euesqes (et) homes derelion. totz aqels 

qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet 

lor qill anesso prega(r) richart de la paz. 

e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de- 

dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con) 

cordia degisort del demandel uassala 

ge. qe fazia an richart. E li saint home 

uengron tuit co(n) lascrotz en bratz en 

(con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s) 

pietat de tanta bona gen. co(n) auia el 

camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol 

gues la paz. qill li faran laissar gisort. 

el rei partir de sobre la seua terra. Eli 

baron qan auzire(n)t la grand honor qel  

reis phelips li presentaua. foron tuit 

al rei richart. conseilleron lo qel pre 

zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels 

homes religios p(er) (con) seill dels seus ba 

ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort 

li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va 

ssalages remas en penden. si com se

staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz 

remas. E fo iurada la paz dam dos lo 

reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron 

67r  

comiat al soldadiers. E ue(n)gron escars 

(et) auar (et) cobe am dui li rei. eno uolgron 

farost ni despendre. si non en en falco(n)s 

(et) en austors. (et)encans.(et) en libriers (et) en co(m)prar  terras (et) possessios.(et) en far tort 

alor baros. Don tuit li baron del rei defra(n) 

sa forn trist (et) dolen. eli baron del rei Ri  

chart. qar ill auian la paz faicha perca 

scus dels dos reis era uengutz escars (et) 

uilans. E Bertrans de born fo plus iraz 

qe negus dels autres baros. p(er) so qarel 

no se deletaua mas en guerra de si e da 

utrui emais en la guerra dels dos reis. p(er) 

so qe quant ill guerreiauan en sems. el 

auia dal rei richart tot so qel uolia. da 

ueredonor. Et era temsutz p(er) lo dire de

la lengua damdos los reis. Don el p(er) uo 

luntatqel acqill rei tornassen ala gue(r)

ra. e p(er) la uoluntat qel ui als autres ba 

ros. si fez aqest siruentes. B(er)tra(n)s d(e) bo(r)n. 

 

  • letto 315 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

65v  
[ ] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips
de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t
dangelterra. si foron amdui en ca(m)p
con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia
ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes.
eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz
auia ab se. engles enormanz. (et) bretons.
epitauis. ecels  de nieu. e de toreine. e dal
manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era
sobre lariba dun flum. qe ha nom caura
laqals passa li alpe de niort. E launa ost
si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t.
(et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia
sarmauon epareillauon de uenir ala ba
tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe
(et) abbat (et) home dorden qui cercauon la
paz. eron en meiz. qui de fendian qe la
batailla no(n) era. Et un dia foron armat
tint aqill qeran con lei richart (et)esqui
rat de uenir alabatailla. (et) de passar la
[.]n lo temps et en la saso qe·l reis Phelips

de Fransa guerreiava con lo rei Richart
d’Angelterra, si foron amdui en camp
con tota la lor gen. Lo reis de Fransa si avia
ab se Franses e Borgognos et Campagnes,
e Flamencs et cels de Brui. E.l reis Richartz
avia ab se Engles e Normanz et Bretons
e Pitavis e cels d'Enjeu e de Toreine e dal
Manie et de Santonge et de Lemozi . Et era
sobre la riba d’un flum qe ha nom Caura,
la qals passa li al pe de Niort. E la una ost
si era da l’una riba e l’autra da l’autra part
et aissi esteron be .xv. jornz, e cascun dia
s’armavon e pareillavon de venir a la batailla ensemes. Mas arcivesqe et evesqe et
abbat et home d’orden, qui cercavon la
paz, eron en meiz qui defendian qe la
batailla non era. Et un dia foron armat
tuit aqill q’eran con lei Richart et s'esquirat
de venir a la batailla et de passar la
 

66r  
seura. Eli frances sarmere(n)t (et) sesqilirent. E
li bon home derelion forn com las crotzels
braz pregan righat el rei phelip qe la ba
tailla no degues estre. El reis de fra(n)sa di
sia qe no(n) remandria la batailla. sil reis
richartz noill fazia fezeltat de tot so qel
auia de sai mare. del ducat de norman
dia e del ducat dequitania. (et) del comtat
de piteus. Eqeill rendes gisort. lo qallo
res richartzllauia tolt. Et en richa(r)tz qa(n)t
auziaqestap(ar)aula qel reis phelips d(em)ma(n)
daua. p(er) la gran baudessa qel auia qar li
campagnes auian adel promes qe noill
serian alencontra. p(er) lagran qantitat dels
esterlis qel auia semenatz entre lor. si
montet en destrier. emes lelm en latesta.
efai sonar las tro(m)pas. efai desserar los se-
us confanos en contra laiga p(er) passar
oltra. Et ordenet las esqeras dels baros.
(et) de la seua gent p(er) passar oltra alabatai-
lla. El reis phelips qan lo ui uinir mo(n)
tet en destrier. emes lelm en latesta. eto
ta la seua genz montet en destriers e
prendere(n)t lor armas. p(er) ueniralabatai
lla. trait li campanes qui no meteron
elms entesta. El reis phelips qan ui ri
chart uenir ela seua gen con ta(n) gran
Seura,e li Frances s’armerent et s’esqilirent. E
li bon home de relion forn com las crotz els
braz pregan Righat e·l rei Phelip qe la batailla no degues estre. E∙l reis de Fransa disia
qe non remandria la batailla, si·l reis
Richartz no·ll fazia fezeltat de tot so q'el
avia de sai mar e del ducat de Normandia
e del ducat d'Equitania et del comtat
de Piteus, e qe·ill rendes Gisort, lo qal lo
res Richartz ll’avia tolt. Et En Richartz, qant
auzi aqesta paraula qe∙l reis Phelips demmandava, per la gran baudessa q’el avia, qar li Campagnes avian ad el promes qe no·ill
serian a l’encontra, per la gran qantitat dels
esterlis q'el avia semenatz entre lor, si
montet en destrier e mes l’elm en la testa;
e fai sonar las trompas e fai desserar los seus confanos encontra l’aiga per passar
oltra et ordenet las esqeras dels baros
et de la seua gent per passar oltra a la batailla. E∙l reis Phelips, qan lo vi vinir, montet en
destrier e mes l’elm en la testa e tota
la seua genz montet en destriers e
prenderent lor armas per venir a la batailla,
trait li Campanes qui no meteron
elms en testa. E·l reis Phelips, qan vi Richart venir e la seua gen con tan gran
66v  
uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala
batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco
menset far appellar los archiuesqes (et)
euesqes (et) homes derelion. totz aqels
qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet
lor qill anesso prega(r) richart de la paz.
e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de
dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con)
cordia degisort del demandel uassala
ge. qe fazia an richart. E li saint home
uengron tuit co(n) las crotz en bratz en
(con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s)
pietat de tanta bona gen. co(n) auia el
camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol
gues la paz. qill li faran laissar gisort.
el rei partir de sobre la seua terra. Eli
baron qan auzire(n)t la grand honor qel
reis phelips li presentaua. foron tuit
al rei richart. conseilleron lo qel pre
zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels
homes religios p(er) (con) seill dels seus ba
ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort
li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va
ssalages remas en penden. si com se
staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz
remas. E fo iurada la paz dam dos lo
reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron
vigor e vi q·ill Campanes no venion a la
batailla, el fo aviliz et espaventaz. E
comenset far appellar los archivesqes et
evesqes et homes de relion, totz aqels
qe l’avion pregat de la paz far, e preguet
lor q’ill anesso pregar Richart de la paz
e del concordi e si lor promes de far e de
dir et de recebre aqella paz et aqella concordia de Gisort del deman del vassalage
qe fazia a·N Richart. E li saint home
vengron tuit con las crotz en bratz
encontra lo rei Richartz, ploran q’el agues
pietat de tanta bona gen con avia el
camp, qe tuit eran a morir, et q’el
volgues la paz, q’ill li faran laissar Gisort
e.l rei partir de sobre la seua terra. E li
baron, qan aurizent la grand honor qe·l
reis Phelips li presentava, foron tuit
al rei Richart, conseilleron lo q'el prezes
lo concordi e la paz. E per los precs dels
homes religios, per conseill dels seus
baros, si fez la paz e·l concordi si qe Gisort
li laisat quitamenz lo reis Phelips e·l
vassalages remas en penden, si com s'e-
stava, e parti se del camp, e·l reis Richartz remas. E fo jurada la paz d’amdos lo
reis a dez anz e desferron lor ost et deron
67r  
comiat al soldadiers. E ue(n)gron escars
(et) auar (et) cobe am dui li rei. eno uolgron
farost ni despendre. si non en en falco(n)s
(et) en austors. (et)encans.(et) en libriers. (et) en co(m)prar  terras (et) possessios.(et) en far tort
alor baros. Don tuit li baron del rei defra(n)
sa forn trist (et) dolen. eli baron del rei Ri
chart. qar ill auian la paz faicha perca
scus dels dos reis era uengutz escars (et)
uilans. E Bertrans de born fo plus iraz
qe negus dels autres baros. p(er) so qarel
no se deletaua mas en guerra de si e da
utrui emais en la guerra dels dos reis. p(er)
so qe quant ill guerreiauan en sems. el
auia dal rei richart tot so qel uolia. da
ueredonor. Et era temsutz p(er) lo dire de
la lengua damdos los reis. Don el p(er) uo
luntatqel acqill rei tornassen ala gue(r)
ra. e p(er) la uoluntat qel ui als autres ba
ros. si fez aqest siruentes.
comjat al soldadiers. E vengron escars
et avar et cobe amdui li rei e no volgron
far ost ni despendre, si non en en falcons
et en austors et en cans et en libriers et en comprar terras et possessios et en far tort
a lor baros. Don tuit li baron del rei de Fransa forn trist et dolen, e li baron del rei Richart,
qar ill avian la paz faicha, per cascus
dels dos reis era vengutz escars et
vilans. E Bertrans de Born fo plus iraz
qe negus dels autres baros, per so qar el
no se deletava mas en guerra de si e
d’autrui e mais en la guerra dels dos reis, per
so qe qant ill guerreiavan ensems, el
avia dal rei Richart tot q'el volia
d’aver e d'onor et era temsutz per lo dire de
la lengua d'amdos los reis. Don el per
volutant q'el ac qu·ill rei tornassen a la guerra
e per la voluntat q'el vi als autres baros,
si fez aqest sirventes
  • letto 276 volte

Canzoniere I

  • letto 336 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]

  • letto 258 volte

Edizione diplomatica

178v  
ENlo temps et enla sazon quelo reis richa(r)tz
dengleterra guerreiaua ablo rei felip de
fransa. Sil feiron amdui encamp ab tota
lor gen. lo reis de fransa si auia abse. frances
ebergoi(n)gnos. ecampanes. eflame(n)cs. ecels de be
rrion. El reis richartz auia abse engles enorma(n)z.
ebretos. epeitaus. ecels danieu. ede torrena. edal -
maine. ede saint onge. ede lemozin. et era sobre
la riba dun flum que anom Gaura. lo quals 
passa al pe de niort. Eluna ostz si era duna riba.
elautra ost era dalautra. Et enaissi esteron.xv.
iorn. echascu(n) iorn sarmauan et appareillauan
de uenir ala batailla ensems. Mas arciuesque
et euesque et abat et home dorde que cercaua(n)
patz eran emiech que defendian que la batailla
no(n) era. Et un dia foron armat tuit aquill qe
ran ab lo rei richart et esqueirat de uenir ala
batailla. ede passar la gaura. eli frances sarme
rent et esqueirere(n)t. eli bon home de religion
foron ablas crotz en bratz. pregant richart el
rei felip que la batailla no(n) degues esser. el reis
de franza dizia que la batailla no(n) remanria
sil reis richart noill fazia fezeutat de tot so qe
auia de samar. Del ducat de norma(n)dia. edeldu -
cat de quitania. edel comtat de peitieus. eqeil
rendes guiortz. lo qual lo reis richartz lauia
tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta parau -
la quel reis felips demandaua. p(er) la grant ba -
udesa quel auia. Carli ca(m)panes alui promes
que noill serion alencontra p(er) la grant canti -
tat dels esterlins que auia semenatz entre lor.
si montet en destrer emes lelm en latesta. e
fai sonar las trombas efai dessar los sieus co(n) -
fanos encontra laiga p(er) passar outra. Et aorde -
na las esqueiras dels baros ede la [soa] gen p(er) passar
outra alabatailla. El reis felips tant lo ui uenir
montet endestrer emes lelme en testa. Etota
la soa gens mo(n)teron endestriers. epresero(n) lor ar -
mas p(er) uenir ala batailla. Trait li ca(m)panes qe
no meteron elmes en testa. El reis felips qa(n)t
ui uenir enrichart ela soa gen ab ta(n)t gra(n) ui
gor. Eui queill ca(m)panes no uenion ala batail -
la. elfon auilitz et espaue(n)tatz. Ecom(en)sa far a -
pareillar los arciuesques els euesques et homes
de relion tot aquels que lauion pregat de la
patz far. Epreguet lor quil aneson pregar en
richart de la patz far edel concordet. Esi lor p(ro) -
mes de far ede dir aquella patz et aquel con -
cordi del deman de gisort edel uassalatge q(ue)ill
fazia enrichartz. Eli sai(n)t home uengron ab
las crotz enbratz encontra lo rei richart plora(n).
179r  
Quel (agues) pietat de tanta bona gen com auian el ca(m)p
que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil
farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa
terra. Eli baron qua(n)t auziron la grant honor q(ue)l
reis felips li presentaua. foron tuich al rei richa -
rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz.
Et el per los precs dels bos homes de religion ep(er)
lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor -
di. Si quel reis felips li laisser guiort quitame(n).
el uassalatges remas enpenden si com el estaua.
epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n)
iurat ambe dui la patz adetz anz. edeisfeiro(n) lor
ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron
escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg -
ron far ost ni despendre. Si no(n) en falcos et en au -
stors et en chans et enlebriers et enconprar ter-
ras epossessions.et en far tort alor baros. do(n) tuit -
li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba -
ron del rei richart carauian la patz faicha. p(er) que
chascu(n)s dels dos reis era uengutz escars euilans.
enbertrans de born sifo plus iratz que negus de
ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais
en guerra de si edautrui. emais en la guerra
dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei
guerra ensems. eill auia<n> denrichart tot so q(ue)l
uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los
reis p(er) lor dire delalenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel
ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat
quel ui als autres baros si fetz aquest s(ir)uentes.
lo quals come(n)ssa.          pois li baron son irat ni lor
pesa.
  • letto 316 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

178v  
[E]nlotemps et enlasazon que lo reisricha(r)tz
Dengleterra guerreiaua ablo rei felip de
fransa. Sil feiron amduiencamp ab tota
lor gen. lo reis de fransa si auiaabse. frances
En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip de
Fransa, si.l feiron amdui en camp ab tota
lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances 
ebergoi(n)gnos. ecampanes. eflame(n)cs. ecels de be-
rrion. El reis richartz auia abse englesenorma(n)z.
ebretos. epeitaus. ecelsdanieu. edetorrena. edal -
maine. ede saint onge. edelemozin. et era sobre
la riba dunflumqueanomGaura. lo quals
passa al pe de niort. Eluna ostz si era duna riba.
elautra ost era dalautra. Et enaissi esteron.xv.
iorn. echascu(n) iorn sarmauan et appareillauan
de uenir ala batailla ensems. Mas arciuesque
et euesque et abat et home dordequecercaua(n)
patz eran emiech que defendian que la batailla
no(n) era. Et un dia foron armat tuit aquill qe
ran ab lo rei richart et esqueirat de uenir ala
batailla. ede passar la gaura. eli frances sarme-
rent et esqueirere(n)t. eli bon home de religion
foron ablas crotz en bratz. Pregant richart el
rei felip que la batailla no(n) degues esser. El reis
de franza dizia que la batailla no(n) remanria
sil reis richart noillfazia fezeutat de tot so qe
auia de samar. Del ducat de norma(n)dia. edeldu-
cat de quitania. edelcomtat de peitieus. eqeil
rendes guiortz. lo qual lo reis richartz lauia
tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta parau-
la quel reis felips demandaua. p(er) lagrant ba-
udesa quel auia. Carli ca(m)panesaluipromes
que noill serion alencontra p(er) la grant canti-
tat dels esterlins que auia semenatz entre lor.
si montet en destrer emes lelm en latesta. e
fai sonar las trombas efai dessar los sieus co(n)-
fanos encontra laiga p(er) passar outra. Et aorde-
na las esqueiras dels baros ede la [soa] gen p(er) passar
outra ala batailla. El reis felips cant lo ui uenir
montet endestrer emes lelme en testa. Etota
la soa gens mo(n)teron endestriers. epresero(n) lor ar-
mas p(er) uenir ala batailla. Trait li ca(m)panes qe
no meteron elmes en testa. El reisfelips qa(n)t
ui uenir enrichart ela soa gen ab ta(n)t gra(n) ui
gor. Eui queill ca(m)panes no uenion ala batail-
la. el fon auilitz et espaue(n)tatz. Ecom(en)safar a-
pareillar los arciuesques els euesques et homes
de relion tot quels que lauion pregat de la
patz far. Epreguet lor quil aneson pregar en
richart de la patz far edel concordi. Esi lor p(ro) -
mes de far ede dir aquella patz et aquel con-
cordi del deman de gisort edel uassalatge q(ue)ill
fazia enrichartz. Eli sai(n)t home uengron ab
las crotz en bratz encontralo reirichart plora(n).
e Bergoingnos e Campanes e Flamencs e cels de Berrion.E.l reis Richartz avia ab se Engles e Normanz
e Bretos e Peitaus e cels d'Anjeu e de Torrena e dal
Maine e de Saint Onge e de Lemozin. Et era sobre
la riba d’un flum que a nom Gaura, lo quals
passa al pe de Niort. E l'una ostz si era d’una riba
e l’autra ost era da l’autra. Et enaissi esteron XV
jorn e chascun jorn s'armavan et appareillavan
de venir a la batailla ensems. Mas arcivesque
et evesque et abat et home d’orde que cercavan
patz, eran e miech, que defendian que la batailla
non era. Et un dia foron armat tuit aquill q'eran
ab lo rei Richart et esqueirat de venir a la
batailla e de passar la Gaura, e li Frances s'armerent
et esquiererent. E li bon home de religion
foron ab las crotz en bratz, pregant Richart e.l
rei Felip que la batailla non degues esser. E.l reis
de Franza dizia que la batailla non remanria
si.l reis Richart no.ill fazia fezeutat de tot so qe
avia de sa mar, del ducat de Normandia e del ducat
d'Equitania e del comtat de Peitieus e qe.il
rendes Guiortz, lo qual lo reis Richartz l’avia
tot. Et En Richartz, quant auzi aquesta paraula
que.l reis Felips demandava, per la grant baudesa
qu'el avia, car li Campanes a lui promes
que no.ill serion  a l'encontra per la grant cantitat
dels esterlins que avia semenatz entre lor,
si montet en destrer e mes l’elm en la testa
e fai sonar las trombas e fai dessar los sieus
confanos encontra l’aiga per passar outra et
aordena las esqueiras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. E.l reis Felips, cant lo vi venir, montet en destrer e mes l’elme en testa e tota
la soa gens monteron en destriers e preseron lor
armas per venir a la batailla, trait li Campanes qe
no meteron el mes en testa. E.l reis Felips, qant vi
venir En Richart e la soa gen ab tant gran vigor e vi
que ill Campanes no venion a la batailla,
el fon avilitz et espaventatz. E comensa far
apareillar los arcivesques e.ls evesques et homes
de relion, tot quels que l’avion pregat de la
patz far, e preguet lor qu'il aneson pregar En
Richart de la patz far e del concordi. E si lor promes
de far e de dir aquella patz et aquel concordi
del deman de Gisort e del vassalatge que ill
fazia En Richartz. E li saint home vengron ab
las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran
179r  
Quel [agues] pietat de tanta bona gen comauianel ca(m)p
Que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil
farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa
terra. Eli baron qua(n)t auziron la grant honor q(ue)l
reis felips li presentaua. Foron tuich al rei richa-
rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz.
Et el per los precs dels boshomes de religion ep(er)
lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor-
di. Si quel reis felips li laisset guiort quitame(n).
el uassalatges remas enpenden si com el estaua.
epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n)
iurat ambedui la patz adetz anz. edeisfeiro(n) lor
ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron
escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg-
ron far ost ni despendre. Si no(n) en falcos et en au-
stors et en chans et enlebriers et enconprar ter-
ras epossessions. et en far tort alor baros. Do(n) tuit
li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba-
ron del rei richart car auian la patz faicha. p(er) que
chascu(n)s dels dos reis era uengutz escars euilans.
enbertrans de born sifo plus iratz que negus de-
ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais
en guerra de si edautrui. emais en la guerra
dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei
guerra ensems. eill auia<n> denrichart tot so q(ue)l
uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los
reis p(er) lor dire de la lenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel
ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat
quel ui als autres baros si fetz aquest s(ir)uentes.
lo quals come(n)ssa.          pois li baron son irat ni lor
pesa.
qu'el agues pietat de tanta bona gen com avian el camp, que tuit eron a morir, e que.s volgues la patz q'il
farian laissar Guisort e.l rei partir de sobre la soa
terra. E li baron, quant auziron la grant honor que.l
reis Felips li presentava, foron tuich al rei Richart, conseilleron lo qu'el preses lo concordi e la patz.
Et el, per los precs dels homes de religion e per
lo conseill dels seus baros, si fetz la patz e.l concordi.
Si que.l reis Felips li laisset Guiort quitamen
e.l vassalatges remas en penden si com el estava
e partit se del camp, e.l reis Richartz remas e foron
jurat ambedui la patz a detz anz e deisfeiron lor
ostz e deron comjat als soudadiers. E vengron
escars et avars ambedui li rei e cobe e no
volgron far ost ni despendre, si non en falcos et en
austors et en chans et en lebriers et en conprar
terras e possessions et en far tort a lor baros. Don tuit
li baron del rei de Frans foron trist e dolen, e li baron
del rei Richart car avian la patz faicha per que
chascuns dels dos reis era vengutz escars e vilans.
En Bertrans de Born si fo plus iratz que negus dels
autres baros, per so car no se dellectava mais
en guerra de si e d’autrui e mais en la guerra  
dels dos reis, per so que quant il avian li dui rei
guerra ensems, eill avia d'En Richart tot so qu'el
volia d’aver e d’onor et era temsutz d'amdos los
reis per lor dire de la lenga. Don el, per voluntat q'el
ac que.il rei torneson a la guerra e per la voluntat
qu'el vi als autres baros, si fetz aquest sirventes, lo quals comenssa Pois li baron son irat ni lor pesa.
  • letto 279 volte

Canzoniere K

  • letto 329 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [3]


  • letto 286 volte

Edizione diplomatica

164r  
[E]N lo temps et en la sazon que lo reis richa-
rtz dengleterra guerreiaua ablo rei fe-
lip de fransa. sil feiron amdui encamp
ab tota lor gen. lo reis de fransa si auia ab
se. frances ebergoignos. ecampanes. eflam-
encs. e cels de berrion. El reis richartz auia
abse. eng(l)es enormanz. ebretos. epeitaus. e
cels danieu. ede torena. edalmaine. ede sai(n)t
onge. ede lemozin. et era sobre la riba dun
flum que anom Gaura. lo quals passa al
pe de niort. Eluna ostz [si era duna riba. elaut(r)a ost] era dalautra. Et en -
aissi esteron. xv. iorns. echascun iorn sar-
mauan et appareillauan de uenir alabatai-
lla ensems. Mas arciuesque et euesque et a-
bat et home dorde que cercaua(n)t patz eran
emiech que defend(i)an que la batailla non
era. Et un dia foron armat tuit aquill qe-
ran ablorei richart et esqueirat de uenir a-
la batailla. ede passar la gaura. eli frances
sarmere(n)t et esqueirere(n)t. eli bon home d(e) re-
ligion foron ab las crotz en bratz. pregant
richart el rei felip que la batailla no(n) degu-
es esser. el reis de franza dizia que la batail
la no(n) remanria. Sil reis richartz noill fazia
fezeutat de tot so que auia desa mar. Del
ducat de normandia. edelducat de quitan-
ia. edel comtat de peitieus. equeil rendes
guiortz. lo qual lo reis richartz la uia tot.
Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta paraula
quel reisfelips demandaua. p(er) la grant ba
udesa quel auia. Car li ca(m)panes alui p(ro)mes
que noill serion alencontra per la grant
cantitat dels esterlins que auia semenatz en-
tre lor. Si montet endestrer emes lelm en la
testa. efai sonar las trombas efai dessar los
sieus confanos encontra laiga per passar
outra. Et <i> aordena las esqueiras dels baros
ede lasoa gen per passar outra ala batailla.
El reis felips cant lo ui uenir montet en
destrer emes lelme entesta. Etota lasoa ge-
ns monteron en destrers epreseron lor arm-
as per uenir ala batailla. Trait li campan-
es que no meteron elmes en testa. El reis
felips quant ui uenir en richart elasoa gen
ab tant grant uigor. Eui qeill ca(m)panes no
uenion ala batailla. el fon auilitz et espa-
uentatz. Ecomensa far apareillar los arciue-
sques els euesques et homes de religion toz
aquels quelauion pregat de la patz far. Ep(re)-
guet lor quil aneson pregar en richart d(e)
la patz far edel concordi. Esi lor promes de
far ede dir aquella patz et aquel concordi
del deman de gisort edel uassatge queill fa-
zia en richartz. Eli saint home uengron ab
las crotz enbratz enco(n)tra lo rei richart plo-
ran. Quel agues piatat de tanta bona ge(n)
com auia nel ca(m)p que tuit eron amorir.
Eques uolgues la patz quill farian laissa(r)
guisort. el rei partir de sobre la <riba> soa
terra. Eli baron quant auziron la gra(n)t ho-
nor quel reis felips li presentaua. foro(n) tui-
ch al rei richart. conseilleron lo quel pre-
ses lo concordi elapatz. Et el per los precs
dels bos homes de religion eper lo conseill
dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si
quel reis felips li laisset guiort quitamen.
El uassalatges remas enpenden si com el e-
staua. epartit se del camp. El reis richartz
remas. eforon iurat ambedui la patz adetz
anz. edeisfeiron lor ostz. ederon comiat als
soudadiers. Euengron escars et auars am
bedui li rei ecobe. Eno uolgron far ost ni
despendre. Si no(n) enfalcos et en austors (et)
en cans et enlebriers et en co(m)prar terras
epossessions. et enfar tort alor baros. Don
tuit li baron del rei de fransa foron trist e
dolen eli baron del rei richart car auian la
patz faicha. p(er)que chascu(n)s dels dos reis
era uengutz escars euilans. en Bertrans
de born si fo plus iratz que negus dels au-
tres baros. p(er)so car el no se dellectaua ma-
is enguerra desi ed<e>autrui. emais en la
164v  
guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n)
li doi rei guerra ensems. el auia denrichartz.
tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz
damdos los reis per lor dire de la lenga. Don-
el per uoluntat quel ac queil rei torneson a
la guerra eper la uolontat quel uials autres
barons sifetz aquest siruentes. lo quals co-
mensa. puois li baron son irat ni lor |
pesa.
  • letto 300 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

164r  
[E]N lo temps et en la sazon que lo reis richa-
rtzdengleterraguerreiauaablo rei fe-
lip de fransa. silfeironamduiencamp
abtota lor gen. lo reis de fransa si auia ab
se. francesebergoignos. ecampanes. eflam-
encs. e cels de berrion. El reisrichartzauia
abse. eng(l)esenormanz. ebretos. epeitaus. e
celsdanieu. edetorena. edalmaine. ede sai(n)t
onge. edelemozin. et era sobre la riba dun
flum que anom Gaura. lo quals passa al
pe de niort. Eluna ostz
[si era duna riba. elaut(r)a ost]
era dalautra. Et en-
aissiesteron. xv. iorns. echascuniornsar-
mauan et appareillauan de ueniralabatai-
llaensems. Mas arciuesque et euesque et a-
bat et home dorde que cercaua(n)t patz eran
emiech que defend(i)an que la batailla non
era. Et un dia foron armat tuit aquill qe-
ran ablo rei richart et esqueirat de uenir a-
la batailla. ede passar la gaura. eli frances
sarmere(n)t et esqueirere(n)t. eli bon home d(e) re-
ligion foron ab lascrotz en bratz. pregant
richartel rei felip que la batailla no(n) degu-
es esser. elreis de franzadiziaque la batail
la no(n) remanria. Sil reis richartz noill fazia
fezeutat de tot so que auia desa mar. Del
ducat de normandia. edel ducat de quitan-
ia. edel comtat de peitieus. equeil rendes
guiortz. lo qual lo reis richartz la uia tot.
Et enrichartz qua(n)t auzia questa paraula
quel reisfelips demandaua. p(er) la grant ba
udesa quel auia. Car li ca(m)panes alui p(ro)mes
que noill serion alencontra per la grant
En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip
de Fransa, si·l feiron amdui en camp ab
tota lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances e Bergoignos e Campanes e Flamencs
e cels de Berrion. E.l  reis Richartz avia
ab se Engles e Normanz e Bretos e Peitaus e
cels d’Anjeu e de Torena e dal Maine e de Saintonge
e de Lemozin. Et era sobre la riba d’un
flum que a nom Gaura, lo quals passa al
pe de Niort. E l’una ostz
si era d’una riba e l’autra ost
era da l’autra. Et enaissi
esteron xv jorns, e chascun jorn s’armavan
et appareillavan de venir a la batailla
ensems. Mas arcivesque et evesque et
abat et home d’orde que cercavant patz, eran
e miech que defendian que la batailla non
era.  Et un dia foron armat tuit aquill q’eran
ab lo rei Richart et esqueirat de venir a
la batailla e de passar la Gaura. E li Frances
s’armerent et esqueirerent. E li bon home de
religion foron ab las crotz en bratz, pregant
Richart e·l rei Felip que la batailla non degues
esser. E.l reis de Franza dizia que la batailla
non remanria si·l reis Richartz no·ill fazia
fezeutat de tot so que avia de sa mar, del
ducat de Normandia e del ducat d'Equitania
e del comtat de Peitieus e que.il rendes
Guiortz lo qual lo reis Richartz l’avia tot.
Et En Richartz, quant auzi aquesta paraula
que·l reis Felips demandava, per la grant
baudesa qu'el  avia, car li Campanes a lui promes
que no·ill serion  a l’encontra per la grant 
Cantitat dels esterlins que auia semenatz en-
tre lor. Si montet endestrer emes lelm en la
testa. efai sonar las trombas efai dessar los
sieus confanos encontra laiga per passar
outra. Et <i> aordena las esqueiras dels baros
edela soagen per passar outra ala batailla.
El reis felips cant lo u iuenir montet en
destrer emes lelme entesta. Etota lasoa ge-
ns monteron en destrers epreseron lor arm-
as per uenir ala batailla. Trait li campan-
es que no meteron elmes en testa. El reis
felips quant ui uenir en richart elasoa gen
ab tant grant uigor. Eui qeill ca(m)panes no
uenion ala batailla. el fon auilitz et espa-
uentatz. Ecomensa far apareillar los arciue-
sques els euesques et homes de religion toz
aquels quelauion pregat de la patz far. Ep(re)-
guet lor quil aneson pregar en richart d(e)
la patz far edel concordi. Esi lor promes de 
far ede dir aquellapatz et aquel concordi
del deman de gisorte del uassatge queill fa-
zia en richartz. Eli saint home uengron ab
las crotz enbratz enco(n)tra lo reirichart plo-
ran. Quel agues piatat de tanta bona ge(n)
com auia nel ca(m)p que tuit eron amorir.
Eques uolgues la patz quill farian laissa(r)
guisort. el rei partir de sobre la <riba> soa
terra. Eli baron quant auziron la gra(n)t ho-
nor quel reis felips li presentaua. foro(n) tui-
chal rei richart. conseilleron lo quel pre-
ses lo concordi elapatz. Et el per los precs
dels bos homes de religion eper lo conseill
dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si
quel reis felips li laisset guiort quitamen.
El uassalatges remasen penden si com el e-
staua. epartit se del camp. El reis richartz
remas. eforon iurat ambedui la patz adetz
anz. edeisfeiron lor ostz. ederon comiat als
soudadiers. Euengron escars et auars am
bedui li rei ecobe. Eno uolgron far ost ni
despendre. Si no(n) enfalcos et en austors (et)
en cans et enlebriers et en co(m)prar terras
epossessions. et enfar tort alor baros. Don
tuit li baron del rei de fransa foron trist e
dolen eli baron del rei richart car auian la
patz faicha. p(er)que chascu(n)s dels do sreis
era uengutz escars euilans. en Bertrans
de born si fo plus iratz que negus dels au-
tresbaros. p(er)so car el no se dellectaua ma-
is enguerra desi ed<e>autrui. emais en la 
cantitat dels esterlins que avia semenatz
entre lor,  si montet en destrer e mes l’elm en la
testa e fai sonar las trombas e fai dessar los
sieus confanos encontra l’aiga per passar
outra et aordena las esqueiras dels baros
e de la soa gen per passar outra a la batailla.
E.l reis Felips, cant lo vi venir,  montet en
destrer e mes l’elme en testa. E tota la soa gens monteron en destrers e preseron lor armas
per venir a la batailla, trait li Campanes
que no meteron elmes en testa. E.l reis
Felips, quant vi venir En Richart e la soa gen
ab tant grant vigor e vi qe·ill Campanes no
venion a la batailla, el fon avilitz et espaventatz.
E comensa far apareillar los arcivesques
e·ls evesques et homes de religion, toz
aquel que l’avion pregat de la patz far. E
preguet lor qu'il aneson pregar En Richart de
la patz far e del concordi. E si lor promes de
far e de dir aquella patz et aquel concordi
del deman de Gisort e del vassatge que ill
fazia En Richartz. E li saint home vengron ab
las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran
qu'el agues piatat de tanta bona gen
com avia nel camp, que tuit eron a morir,
e que.s volgues la patz, qu'ill farian laissar
Guisort, e.l rei partir de sobre la soa
terra. E li baron, quant auziron la grant
honor que·l reis Felips li presentava, foron tuich
al rei Richart, conseilleron lo qu'el preses
lo concordi e la patz. Et el, per los precs
dels bos homes de religion e per lo conseill
dels seus baros, si fetz la patz e.l concordi,  si
que·l reis Felips li laisset Guiort quitamen
e·l vassalatges remas en penden si com el
estava, e partit se del camp, e.l reis Richartz
remas.  E foron jurat ambedui la patz a detz
anz, e deisfeiron lor ostz e deron comjat als
soudadiers. E vengron escars  et  avars
ambedui li rei e cobe, e no volgron far ost ni
despendre, si non en falcos et en austors et
en cans et en lebriers et en comprar terras
e possessions et en far tort a lor baros. Don
tuit li baron del rei de Fransa foron trist e
dolen, e li baron del rei Richart, car avian la
patz faicha, per que chascuns dels dos reis
era vengutz escars e vilans. En Bertrans
de Born si fo plus iratz que negus dels autres
baros per so car el no se dellectava mais
en guerra de si e d'autrui e mais en la 
164v  
guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n)
li doi rei guerra ensems. elauia denrichartz.
tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz
damdos los reis per lor dire de la lenga. Don-
el per uoluntat quel ac queil rei torneson a
la guerra eper la uolontat quel uials autres
baronssifetzaquestsiruentes. lo quals co-
mensa. puois li baron son irat ni lor |
pesa.
guerra dels dos reis, per so que, quant il avian
li doi rei guerra ensems, el avia d’En Richartz
tot so quel volia d’aver e d’onor et era tensuz
d’amdos los reis per lor dire de la lenga.
Don el, per voluntat qu’el ac que.il rei torneson a
la guerra e per la volontat qu’el vi als autres
barons, si fetz aquest sirventes lo quals
comensa: “Puois li baron son irat ni lor pesa”.
  • letto 322 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pois-als-baros-enoia

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0138
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR#
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f351.item.r=chansonnier.langFR