A cura di Alessia Poggioni
Mss:
C 373v (Raimon De Las Salas);
E 111 (Bernart Marti);
R 30v (Raimon De las Salas).
Edizioni critiche:
C. Pulsoni, Dieus aydatz (BdT 409,2), in Studi di filologia romanza offerti a Valeria Bertolucci Pizzorusso, vol. II.
F. Raynouard, Choix des poesies originales des troubadours, Paris 1820, vol. V, p.68;
K. Bartsh, Provenzalisches Lesebuch, Elberfeld 1855, p. 101;
F.M Chambers, Raimon de las Salas, in Essay in honor of L.F. Solano, Chapel Hill 1970, p. 33.
Metrica:
3 coblas unissonans di 15 versi con aggiunta di refrain di 7 versi: a a b c a a b c a a b c d d d ; e e a f f f f. (Frank 188:1).
I.
Dieus, aydatz,
s’a vos platz,
senher cars
e dos e verays,
e vulhatz
que ab patz
lo jorns clars
e bels c’ades nays
nos abratz,
car solatz
e chantars
e voutas e lays
ay auzitz
d’auzels petitz
pels playssaditz.
L’alb’ e·l jorns
clars et adorns
ven. Dieus, aydatz!
L’alba par
e·l jorn vey clar
de lonc la mar
e l’alb’ e·l jorns par.
II.
Sus, levatz,
drutz c’amatz,
que sem pars
er bels jorns e gays;
e·l comjatz
sia datz
ab dous fars
et ab plazens bays.
Enselatz
e pujatz,
car l’estars
non es bos hueymays,
que·ls maritz
ay vistz vestitz
e ben garnitz.
L’alb’ e·l jorns
clars et adorns
ven. Dieus, aydatz!
L’alba par
e·l jorn vey clar
de lonc la mar
e l’alb’ e·l jorns par.
III.
Be velhatz
e gaytatz,
gayt’; encars
no·ns ven nuls esmays
Non crezatz
per armatz
que jogars
de mon amic lays,
qu’e mon bratz
jauzen jatz;
mas l’afars
no·us iesca del cays.
S’autr’ o ditz,
faitz n’esconditz
soven plevitz.
L’alb’ e·l jorns
clars et adorns
ven. Dieus, aydatz!
L’alba par
e·l jorn vey clar
de lonc la mar
e l’alb’ e·l jorns par.
I.
v.1
C: aidatz
E: dieus aiudatz
R: dieus aidatz
v.2
C: os platz
E: s’a vos platz
R: s’a vos platz
v.3
C: her cars
E: senher quarts
R: senher cars
v.4
C: s verais
E: e dous e virai
R: e dos verais
v.5
C: e hatz
E: e voillatz
R: e vuillatz
v.6
C: que a
E: o ab patz
R: que ab patz
v.7
C: z lo iorns clars
E: lo iorns clars
R: lo iorns clars
v.8
C: is
E: e bels c’ades nais
R: e bels c’ades nais
v.9
C: nos abratz
E: nos abratz
R: nos abratz
v.10
C:
E: que solatz
R: car solatz
v.11
C: chantars
E: e chantars
R: e chantars
v.12
C: e vou
E: e voutas e lais
R: e voutas e lais
v.13
C: zitz
E: ai auzitz
R: ai auzitz
v.14
C: d’auzels
E: d’auzels petitz
R: d’auzels petitz
v.15
C: aditz
E: pels plaidditz
R: perl plaissaditz
v.16
C: l'albelhs
E: l’alb’el iorn
R: l’alb’el iorn
v.17
C: dorns ven dieus
E: clar et adorn
R: clar et adorns
v.18
C: r
E: e dieus aidatz
R: ven dieus aidatz
v.19
C:
E: l’alba par
R: l’alba par
v.20
C: el iorn vei clar
E: el iorn vei clar
R: el iorn vei clar
v.21
C:
E: de lonc la mar
R: de lonc la mar
v.22
C: e l’alb’el iorns par
E: l'albel iorn par
R: e l’alb’el iorn par
II.
v.1
C:
E: sus levatz
R: sus levatz
v.2
C: uitz c’amatz
E: drutz c’amatz
R: drutz c’amatz
v.3
C: que
E: que sem pars
R: que sem pars
v.4
C: elh iorns e clars el
E: er bels iorns e gais
R: er bels iorns e gais
v.5
C: tz
E:
R: el comiatz
v.6
C:
E:
R: sia datz
v.7
C: ab dous faitz
E:
R: ab dous faitz
v.8
C: bais
E:
R: et ab plazens bais
v.9
C: e senhatz
E: enselatz
R: enselatz
v.10
C:
E: e puiatz
R: e puiatz
v.11
C: e estar
E: que l’estars
R: car l’estars
v.12
C: non er bos
E: nous er pro huemais
R: nous er bos huemais
v.13
C: els maritz
E: el comiatz
R: quels maritz
v.14
C: ai
E: sia datz
R: ai vist vestitz
v.15
C: ben garnitz
E: ab dous faitz
R: venir garnitz
v.16
C: l’alb’
E: et ab plazen fais
R: l’alb’el iorn
v.17
C:
E: quel maritz
R: clars et
v.18
C:
E: ai vist vestitz
R:
v.19
C:
E: venir garnitz
R:
III.
v.1
C:
E: be gaitatz
R: be eveillatz
v.2
C: gaitatz
E: e veillatz
R: gaitatz
v.3
C: gait'en
E: gayt’encars
R: gait’encars
v.4
C: nulhs clamais
E: que nous er nuill fais
R: que nons er nuls camis
v.5
C: non atz
E: non crezatz
R: non crezatz
v.6
C:
E: pels armatz
R: per armatz
v.7
C: que iogars
E: quel batzar
R: que iogars
v.8
C: ais
E: del mieu amic lais
R: te mos amiei lais
v.9
C: que mon bratz
E: qu’en mon bratz
R: qu’en mon bratz
v.10
C:
E: iauzen iatz
R: iauzeiatz iatz
v.11
C: as l’afars
E: e l’afars
R: l’afars
v.12
C: nous
E: nous hiesca del cais
R: nous iesca del cais
v.13
C: s’autro ditz
E: s’autr’o ditz
R: s’autr’o ditz
v.14
C: faitz
E: faitz n’esconditz
R: faytz n’esconditz
v.15
C: ven plevitz
E: soven plevis
R: soven plevitz
v.16
C: l’alb’el
E:
R: l’alb’el iorn
v.17
C: adorns
E:
R: clars et adorns et
v.18
C: ven et
E:
R:
![]() |
aidatz. os platz. her cars s e uerais hatz. que.a z. lo iorns clars is. nos abratz. chantars e uou zitz. dauzelhs aditz.lalbelhs dorns. uen dieus r. el iorn uei clar. lalbel iorn par. |
|
uitz quamatz. q(ue) elh iorn e clars. el tz. ab dous faitz. bais. e senhatz. e estar non er bos els maritz. ai ben garnitz. lal |
|
gaitatz. gaiten nulhs c(la)mais. no(n) atz. que iogars. ais. que mon bratz. as. lafars nous sautro ditz. faitz uen pleuitz. lalbel dorns. uen (et). |
aidatz. os platz. her cars s verais e hatz. que.a z. lo iorns clars is. Nos abratz. chantars e vou zitz. dauzelhs aditz.lalbelhs dorns. ven dieus r. el iorn vei clar. lalbel iorn par.
|
I. aidatz os platz her cars s uerais, E hatz Que a z lo iorns clars is Nos abratz; chantars E uou zitz D’auzelhs aditz. l'albelhs dorns uen dieus r El iorn uei clar l’alb’el iorn par. |
uitz quamatz. q(ue) elh iorn e clars. el tz. ab dous faitz. bais. e senhatz. e estar non er bos els maritz. ai ben garnitz. lal
|
II. uitz qu’amatz que elh iorn e clars el tz ab dous faitz bais. E senhatz e estar Non er bos els maritz Ai ben garnitz. L’alb |
gaitatz. gaiten nulhs c(la)mais. no(n) atz. que iogars. ais. que mon bratz. as. lafars nous sautro ditz. faitz ven plevitz. lalbel dorns. ven (et).
|
III. gaitatz Gait’en nulhs clamais. Non atz Que iogars ais, Que mon bratz as l’afars Nous S’autro ditz, Faitz uen pleuitz. L’alb’el dorns uen et |
Dieus aiudatz. sauos platz. senher quarts edous evurai.e uoillatz. o ab patz. lo iorns clars ebels cades na is. Nos abratz. que solatz. echantars e uoutas elais. ai auzitz. pels plaidditz. dauzels petitz. lalbel iorn. clar (et) ador rn. Edieus aidatz. lalba par. el iorn uei clar. de lonc lamar. lalbel iorn par. |
|
Sus leuatz. drutz camatz. que sem pars er bel iorn egais. enselatz. epu iatz. que lestar nous er pro huem ais. el comiatz. sia datz. ab dous fa itz (et) ab plazens fais. quels maritz. ai uist uestitz. uenir garnitz. |
|
Ben gaitatz. eueillatz. gaitencars que nous er nuill fais. no crezatz. pe ls armatz. quel batzar del mieu amic lais. quen mos bratz. iauzen iatz. ela fars nous hiesca del cais. sautro ditz. faitz nesconditz. souen pleuis |
Dieus aiudatz. sauos platz. senher quarts edous euirai.e uoillatz. o ab patz. lo iorns clars ebels cades na is. Nos abratz. que solatz. echantars e uoutas elais. ai auzitz. pels plaidditz. dauzels petitz. lalbel iorn. clar (et) ador rn. Edieus aidatz. lalba par. el iorn uei clar. de lonc lamar. lalbel iorn par. |
I. Dieus, aiudatz S’a vos platz Senher quarts E dous e virai, E voillatz o ab patz Lo iorns clars E bels c’ades nais Nos abratz; que solatz E chantars E voutas e lais Ai auzitz D’auzels petitz Pels plaidditz. L’alb’el iorn Clar et adorn e Dieus aidatz L’alba par E.l iorn vei clar De lonc la mar l'albel iorn par |
Sus leuatz. drutz camatz. que sem pars er bel iorn egais. enselatz. epu iatz. que lestar nous er pro huem ais. el comiatz. sia datz. ab dous fa itz (et) ab plazens fais. quels maritz. ai uist uestitz. uenir garnitz. |
II. Sus levatz, Drutz c’amatz Que sem pars Er bels iorns e gais; Enselatz E pujatz, que l’estars Nous er pro huemais, el comiatz sia datz ab dous faitz et ab plazen fais Quels maritz Ai vist vestitz venir garnitz.
|
Ben gaitatz. eueillatz. gaitencars que nous er nuill fais. no crezatz. pe ls armatz. quel batzar del mieu amic lais. quen mos bratz. iauzen iatz. ela fars nous hiesca del cais. sautro ditz. faitz nesconditz. souen pleuis |
III. Be gaitatz E veillatz, Gayt’encars Que nous er nuill fais. No crezatz Pels armatz Quel batzar Del mieu amic lais, Qu’en mon bratz iauzen iatz; e l’afars Nous hiesca del cais; S’autr’o ditz, Faitz n’esconditz Soven plevitz.
|
![]() |
Dieus aidatz. sauos platz. senher cars dos euirai.e uerais e uuilhatz. que. ab patz. lo iorns clars e bels cades na is. Nos abratz. car solatz. e chantars e uoutas e lais. ai auzitz. dauzels petitz. perl plaissaditz.lalbel iorn. clar (et) adorns. uen dieus aidatz. lalba par. el iorn uei clar. de lonc lamar. e lalbeliorn par. |
|
Sus leuatz. drutz camatz. q(ue) sem pars er bel iorn e gais. el comiatz. sia datz. ab dous faitz (et) ab plazens bais. enselatz. epu iatz. car lestar no(us) er bos huei mais q(ue)ls maritz. ai uist uestitz. e be(n) garnitz. lalbel iorn clars (et) |
|
Ben eueillatz. gaitatz. gaitencars q(ue) nons er nuls camis. no(n) crezatz. p(er) armatz. que iogars te mos amiei lais. q(uen) mo(n) bratz. iauzeiatz iatz. lafars nous iesca del cais. sautro ditz. faitz nesconditz. soue(n) pleuitz. lalbel iorn clars. (et) ador(n)s. (et) |
Dieus aidatz. sauos platz. senher cars dos euirai. e uuilhatz. que. ab patz. lo iorns clars e bels cades na is. Nos abratz. car solatz. e chantars e uoutas e lais. ai auzitz. dauzels petitz. perl plaissaditz.lalbel iorn. clar (et) adorns. uen dieus aidatz. lalba par. el iorn uei clar. de lonc lamar. e lalbeliorn par. |
I. Dieus, aidatz S’a vos platz Senher cars E dos e verais, E vuilhatz Que ab patz Lo iorns clars E bels c’ades nais Nos abratz; Car solatz E chantars E voutas e lais Ai auzitz D’auzels petitz Perl plaissaditz. L’alb’el iorn Clar et adorns Ven. Dieus aidatz L’alba par El iorn vei clar De lonc la mar E l’alb’el iorn par. |
Sus leuatz. drutz camatz. q(ue) sem pars er bel iorn e gais. el comiatz. sia datz. ab dous faitz (et) ab plazens bais. enselatz. epu iatz. car lestar no(us) er bos huei mais q(ue)ls maritz. ai uist uestitz. e be(n) garnitz. lalbel iorn clars (et) |
II. Sus levatz, Drutz c’amatz Que sem pars Er bels iorns e gais; el comiatz sia datz ab dous faitz et ab plazens bais. Enselatz E puiatz, Car l’estar Nous er bos huemais, Quels maritz Ai vist vestitz E ben garnitz. L’alb’el iorn Clars et |
Ben eueillatz. gaitatz. gaitencars q(ue) nons er nuls camis. no(n) crezatz. p(er) armatz. que iogars te mos amiei lais. q(uen) mo(n) bratz. iauzeiatz iatz. lafars nous iesca del cais. sautro ditz. faitz nesconditz. soue(n) pleuitz. lalbel iorn clars. (et) ador(n)s. (et) |
III. Be eveillatz gaiatz Gait’encars Que nons er nuls camis. Non crezatz Per armatz Que iogars te mos amiei lais, Qu’en mon bratz iauzeiatz iatz; l’afars Nous iesca del cais; S’autr’o ditz, Faytz n’esconditz Soven plevitz. L’alb’el iorn Clars et adorns et |
Ms:
Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, Reginense Latino 1462, fine VIII - inizio IX secolo, c. 50v.
Edizioni critiche:
Johannes Schmidt, «Die älteste Alba», Zeitschrift für deutsche Philologie, 12, 1881, pp. 333-341. Ludwig Laistner, «Zur ältesten Alba», Germania, 26, 1881, pp. 415-420.
Ernesto Monaci, Facsimili di antichi manoscritti ad uso delle scuole di filologia neolatina, Roma 1881-1892.
Edmund Stengel, «Der Entwicklungsgang der provenzalischen Alba», Zeitschrift für romanische Philologie, 9, 1885, pp. 407-422.
Pio Rajna, «Osservazioni sull’Alba bilingue del Cod. Regina 1462», Studi di filologia romanza, 2, 1887, pp. 67-89 (ristampato in Saggi di filologia e di linguistica italiana e romanza, a cura di G. Lucchini, introduzione di C. Segre, Roma 1998).
Alfred Jeanroy, Les origines de la poésie lyrique en France au moyen-âge. Études de littérature française et comparée suivies des textes inédits, Parigi 1889;
Ernesto Monaci, «Sull’Alba bilingue del cod. vat Regina 1462», Rendiconti della Reale Accademia dei Lincei, Classe di scienze morali, storiche e filosofiche (Roma), Serie V, vol. I, 1892, pp. 475-487.
ntonio Restori, La notazione musicale dell’antichissima Alba bilingue del ms. Vat. Reg. 1462, Parma 1892.
Philip Schuyler Allen, «Mediaeval Latin Lyrics», Modern Philology, January 1908, I parte, pp. 423-476.
Italo Mario Angeloni, «Per una interpretazione latina dell’Alba bilingue», Studi medievali, 3, 1908-1911, pp. 127-131.
Alfred Jeanroy, «La poésie lyrique des troubadours», Eos, 2, 1934, pp. 292-297.
Angelo Monteverdi, Manuale di avviamento agli studi romanzi. I. Le lingue romanze, Milano 1952.
Giuseppe Vecchi, «Osservazioni ritmico-meliche sull’Alba bilingue del Cod. Vaticano Regina 1462», Studi medievali, N.S. 18, 1952, pp. 111-120.
Giorgio Chiarini, «Il bilinguismo dell’Alba di Fleury e le kharagiat mozarabiche», in L’Albero, N.S., 51, 1974, pp. 3-21.
Lucia Lazzerini, «Per una nuova interpretazione dell’Alba bilingue (cod. Vat. Reg. 1462)», Studi medievali, S. III, 20, 1979, pp. 139-184.
Bernhard Bischoff, «Altprovenzalische Segen (Zehntes Jahrhunderts). Mit einer Abbildung (Tafel IV)», in Id., Anecdota novissima. Texte des vierten bis sechszehnten Jahrhunderts, Stoccarda 1984, cap. XLI, pp. 261-265.
Lucia Lazzerini, «Nuove osservazioni sull’Alba bilingue», Medioevo romanzo, 10, 1985, pp. 19-35.
Maria Luisa Meneghetti, Le origini, Roma-Bari 1997 (Storia delle letterature medievali romanze, I).
Lucia Lazzerini, Letteratura medievale in lingua d’oc, Modena 2001, § 1.1.4 alle pp. 19-23.
Stefano Asperti, Origini romanze, Roma 2006, pp. 230-231.
Metrica:
4p 7pp (Norberg 1958). Tre strofe con tre versi di endecasillabi ritmici.
Vat. Reg. 1462, 50v.
![]() |
Phebi claro nondum orto iubare; Fert aurora lumen terris tenue Spiculator pigris clamat surgite; Lalba par um(et)mar atra sol Poypas abigil miraclar tenebras; |
En incautos ostium insidie Torpentesq(ue) gliscunt intercipere; Quos suad(et) preco clamat surgere Lalba part um(et) mar atra sol; Poy pas abigil miraclar tenebras |
Abarcturo disgregat(ur) aquilo; Poli suos condunt astra radios Orienti tendit(ur) septemtrio; Lalba part um(et)mar atra sol; Poy pas abigil |
Phebi claro nondum orto iubare; Fert aurora lumen terris tenue Spiculator pigris clamat surgite; Lalba par um(et)mar atra sol Poypas abigil miraclar tenebras; |
I. Phebi claro nondum orto iubare, Fert Aurora lumen terris tenue; Spiculator pigris clamat: “Surgite” L’alba par, umet mar atra sol Poypas abigil, miraclar tenebras. |
En incautos ostium insidie Torpentesq(ue) gliscunt intercipere; Quos suad(et) preco clamat surgere Lalba part um(et) mar atra sol; Poy pas abigil miraclar tenebras |
II. En incautos ostium insidie Torpentesque gliscunt intercipere, Quos suadet preco clamat surgere L’alba part, umet mar atra sol Poypas abigil, miraclar tenebras.
|
Abarcturo disgregat(ur) aquilo; Poli suos condunt astra radios Orienti tendit(ur) septemtrio; Lalba part um(et)mar atra sol; Poy pas abigil |
III. Ab Arcturo disgregatur Aquilo, Poli suos condunt astra radios, Orienti tenditur Septemtrio L’alba part, umet mar atra sol Poypas abigil, [miraclar tenebras]. |
Mss:
C 30v (Guiraut De Bornelh) contenente le strofe da I-VI (tra V e VI vi è una strofa siglata C1);
E 56 (Guiraut De Bornelh);
Mun 1r (con inversione delle strofe nel seguente ordine: I-II-IV-V-II);
P 19v (Gun duisel);
R 8v (Guiraut De Bornelh);
Sg 80r (Guiraut De Bornelh);
T 86r.
Edizioni critiche:
A. Kolsen, Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh, 2 voll., Halle 1910-35, vol. I, p. 342;
R. Sharman, The Cansos and Sirventes of the Troubadour Guiraut de Borneil: A Critical Edition, Cambridge 1989, p. 365;
G. Gouiran, «Et ades sera l’alba». Angoisse de l’aube. Recueil des chansons d’aube des troubadours, Montpellier 2005, p. 30;
C. Chaguinian, Les albas occitanes, transcription musicale et étude des mélodies par John Haines, Paris 2008, p. 127;
C. Di Girolamo, «L’angelo dell’alba. Una rilettura di Reis glorios», Cultura neolatina, 69, 2009, pp. 59-90, a p. 68 (apparato basato su Mün e discussione testuale in id., «Un testimone siciliano di Reis glorios e una riflessione sulla tradizione stravagante», Cultura neolatina, 70, 2010).
Altre edizioni:
C. Appel, Provenzalische Chrestomathie mit Abriss der Formenlehre und Glossar, Leipzig 1895, p. 91;
K. Bartsch - E. Koschwitz, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècle), Marburg 1904, c. 109;
V. Crescini, Manuale per l’avviamento agli studi provenzali, Milano 1926, p. 212;
M. de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona 1975, p. 511 (testo Kolsen);
W. Poe, «The Lighter Side of the alba: Ab la genser que sia», Romanistisches Jahrbuch, 36, 1985, pp. 87-103, a p. 98 (base: C); Frede Jensen, Troubadour Lyrics: A Bilingual Anthology, New York 1998, p. 210 (base: C).
Metrica:
a10 a10 b10’ b10’ C6’ (Frank 156:2). Sono 6 coblas doblas di 4 decasillabi a rima maschile e femminile e un refrain di 1 verso (senario femminile).
Il “Reis glorios” di Giraut de Borneil tratta di un incontro amoroso clandestino tra l’amante sparito nella notte e una signora sposata il cui marito, se dovesse scoprire il tradimento, metterebbe in pericolo la vita dell’adultero. L’amico, che ha accompagnato l’amante si è dileguato. Per tutta la notte è rimasto in ginocchio a pregare, perché fin dal momento del saluto sembrava avvertire un presagio funesto. Su questo presagio l’autore crea un effetto di tensione: perché il suo compagno non è ancora rientrato. Infine, dopo una attesa allarmante la situazione volge per il meglio. Infatti la settima cobla chiarisce il mistero, nessun evento drammatico si è consumato, ma solamente le gioie dell’amplesso[1]. Di seguito alcune precisazioni dell’alba di Giraut de Borneill, partendo dagli studi degli ultimi dieci anni sull’esegesi di Di Girolamo, Zufferey, Lazzerini e Bertoletti, che vanta il merito della scoperta della versione italiana di Reis glorios. La tradizione manoscritta dell’alba di Giraut è tra le più complesse di questo genere e seconda soltanto a quella di Cadenet. Il Reis glorios è tradito da sei canzonieri (C E P R Sg T), una tradizione extravagante del manoscritto di Monaco (Mon) e la tradizione indiretta della versione italiana di un codice ambrosiano (Ambr).[2] L’edizione di Kolsen del 1910 presenta l’ordine delle strofe maggiormente accreditato e corretto ed indica inoltre il manoscritto C come codice di base. L’editio di Sharman migliora il testo di Kolsen al v. 6, interpretando giustamente la proposizione interrogativa diretta. Zufferey invece ci spinge verso la definizione di due gruppi di testimoni sulla base dell’inversione delle strofe IV e V. Il primo gruppo comprende: E P R Sg e poi forse C T (dove tuttavia T manca di una sesta strofa e rifà la sua strofa V a partire dalla fusione di VI e V).[3] Possiamo inoltre osservare che il manoscritto di Monaco e quello Ambrosiano presentano, anche se in modo diverso, dei problemi con le strofe V-VI; non risulterebbe perciò azzardato ipotizzare che abbiano la stessa discendenza ,dimostrabile alla luce di errori e varianti.[4] La struttura a coblas doblas del componimento consente di legare in errore E P R Sg, che infrangono le seconda e terza coppia di strofe e di individuare come corretto l’ordine di C.[5] Bisogna tuttavia osservare che ambedue queste strofe presentano delle difficoltà che rendono problematica l’ipotesi della loro autenticità. Carapezza crede che il tipo della strofa da cui dipenderebbe lo schema di Giraut, presenta come «tratto strutturale e distintivo» la variazione del ritornello, che così giustificherebbe la sua autenticità e paternità.[6] Improbabile all’interno della sua argomentazione è la proposta Lazzerini di vedere nelle sole rime maschili della strofa II una voluta alterazione che marcherebbe il cambio di locutore.[7] Appare inopportuna a questo proposito l’osservazione di Chaguinian riguardo un legame tra E ed Sg, che tramandano le albe di Giraut e di Cadenet una di seguito all’altra, con attribuzione a Giraut per entrambi i componimenti. L’invito a non dormire dei vv. 7-12 può invece interpretarsi come una scelta retorica dell’autore dal momento che tutta alba è una esortazione al companho a svegliarsi, tipico sin dall’«Alba bilingue» e riproposto nell’innografia mattutina cristiana, mentre il richiamo a non dormire ha origine direttamente dal Nuovo Testamento, e dunque costituisce una lectio difficilior e non un intervento di correzione ad opera della tradizione. Il Reis glorios è considerata un’alba profana dagli editori di Giraut de Borneill: Kolsen, Sharman, Chaguinian, che la considera il primo esempio di “albas de séparation” e poi da Zufferey e Bertoletti.[8] Considerano invece Reis glorios un’alba religiosa: Simonelli[9], Di Girolamo e Lazzerini . Simonelli crede che la presenza del gilos possa accostarsi alla figura del demonio e che questo contribuisca a delineare una ambientazione biblica che renderebbe il componimento una delle prime albe religiose. Per Di Girolamo la gaita rappresenterebbe un angelo custode e, considerato che l’ambientazione possa non essere solo religiosa ma anche cortese, Di Girolamo vuole sottoporre quegli elementi profani ad una conversione divina. Lazzerini invece ritiene l’alba incompiuta senza una risposta ai richiami del soggetto vegliante.[10] Per il Reis glorios, un testo che presenta molte difficoltà di comprensione e di collocazione, risulta perciò opportuno non escludere a priori la possibilità di convivenza di elementi sia religiosi che profani. D’altra parte i rimandi liturgici possono essere inseriti senza problemi nella letteratura cortese d’amore. L’ambiguità di Reis glorios risiedono piuttosto nel monologo della gaita, “che occupa l’intero componimento a partire dalla seconda strofa, dove questi si rivolge in modo accorato a un destinatario assente e incurante o inconsapevole dell’appello a lui indirizzato e insieme nella designazione del destinatario come companho, ovvero la sentinella, che si toglie i panni di un subordinato del castello al servizio occasionale degli amanti per divenire un amico di colui che sta avvisando dell’arrivo del giorno”.[11] E’ giusto affermare, come accennato in precedenza, che sacro e profano nel Medioevo sono spesso intrecciati e permeati l’uno dell’altro. Questa considerazione apre all’esegesi due strade: da una parte quella per cui un testo apparentemente profano ha invece un significato religioso e l’altra dove un testo ricco di riferimenti religiosi conserva tuttavia un senso e un indirizzo profani.[12] A seguito di questa parentesi esegetica per certi versi ampia ma strettamente necessaria, posso ipotizzare con maggiore certezza che il Reis glorios sembra molto più vicino al genere di un’alba profana o canto di sentinella. Ritroviamo infatti le dinamiche tipiche di cui ho accennato all’inizio di questa breve trattazione: il soggetto esorta il compagno a non dormire e si assicura che faccia attenzione al sorgere dell’alba. Il testo inoltre è dotato di refrain, tipico anch’esso delle albas trobadoriche. Un aspetto invece che ci porta a trovare una differenza con le albas amorose è l’assenza della scena della separazione degli amanti dopo l’incontro notturno, assente quanto un esplicito riferimento o intervento della presenza femminile. Dobbiamo forse considerare la priorità, l’intento e il personaggio su cui l’autore intende mantenere il focus, ovvero la gaita, determinante per il messaggio complessivo dell’alba di Giraut. Non mi sento dunque di considerare quella di Giraut come una mancata e distratta proposizione alla presenza femminile, quanto come una scelta testuale e retorica. Il Reis glorios non vuole presentarci la separazione degli amanti all’arrivo delle prime luci dell’alba, ma ci offre la duplice esperienza dell’avventura amorosa e della lealtà che lega la gaita al suo compagno. Giraut ha sicuramente attinto dalla tradizione il topos del canto di sentinella per ricavarne un componimento “nuovo”, se vogliamo, all’insegna degli ideali cortesi. Resta il fatto che il silenzio del companho continua ad aprire sempre nuovi interrogativi, non offrendoci la possibilità di spianare l’ambiguità testuale. L’operazione di Giraut si rivela da una parte come la composizione di un’alba profana a partire dal riuso di elementi religiosi e della tradizione dei canti di sentinella mentre dall’altra ci priva dell’elemento fondamentale del genere, ovvero la separazione degli amanti. Questo forse deriva dalla concezione dell’autore di considerare il servizio d’amore e i doveri del mondo cortese sotto una lente intransigente e rigorosamente attenta ai valori fondativi della società. Se vogliamo dunque considerare il genere dell’alba profano come un rigido contenitore di cui partecipano solo quei componimenti aventi tutti i requisiti tipici del genere, allora l’opera di Giraut ne risulta difficilmente afferibile. Ma tali divergenze non devono trarci in inganno, infatti nonostante l’antichità del nostro componimento dobbiamo pensare che l’alba amorosa, stando agli esemplari a noi noti, fosse ormai diffusa fra il pubblico, che altrimenti non avrebbe potuto riconoscerne i riferimenti che Giraut ha inserito nel suo testo. Ne consegue dunque che il Reis glorios si possa inserire benissimo nella tradizione, certe volte incerta ed ostica, che va dagli inni mattutini e religiosi fino all’alba e alla conseguente lirica amorosa.
I.
Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
al meu companh siatz fizels aiuda;
qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
et ades sera l’alba!
II.
Bel companho, si dormetz o velhatz,
no dormatz plus, suau vos ressidatz;
qu’en Orien vei l’estela creguda
c’amena·l jorn, qu’eu l’ai be conoguda,
et ades sera l’alba!
III.
Bel companho, en chantan vos apel;
no dormatz plus, qu’eu auch chantar l’auz
que vai queren lo jorn per lo boschatge
et ai paor que·l gilos vos assatge
et ades sera l’alba!
IV.
Bel companho, issetz al fenestrel
e regardatz las estelas del cel!
Conoisseretz si·us sui fizels messatge;
si non o faitz, vostres n’er lo damnatge
et ades sera l’alba!
V.
Bel companho, pos me parti de vos,
eu no·m dormi ni·m moc de genolhos,
ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,
que·us me rendes per leial companhia,
et ades sera l’alba!
VI.
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu’eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noch tro al dia.
Era no·us platz mos chans ni ma paria
et ades sera l’alba!
I.
v.1
C: reis glorios verays lums e clardatz
E: reis glorios verays lums e claratz
P: reis glorios verais lums e clardatz
R: reis glorios verays lums e clardatz
Sg: reis glorios verais lums e clardatz
T: reis grorios verai lutz e clardatz
Mün:
v.2
C: dieus poderos senher si a vos platz
E: dieus poderos senher si a vos plaz
P: dieus poderos senher si a vos platz
R: poderos senher si a vos platz
Sg: dieus poderos senher si a vos platz
T: rei poderos senher si vos platz
Mün: platz
v.3
C: al mieu companh siatz fizels aiuda
E: al mieu companh siatz fizels aiuda
P: al mieu companh siatz fizes aiuda
R: al mieu compaynh sias fizels aiuda
Sg: al mieu conpainh sias fizels aiuda
T: al mieu compagn siaz lial aiuda
Mün: aiuda
v.4
C: qu’ieu non lo vi pos la nuechs fon venguda
E: qu’ieu non lo vi pos la nueitz fon venguda
P: qu’ieu non lo vi pois la nueitz fon venguda
R: qu’ieu non lo vi pos la nuech fo venguda
Sg: qu’ieu non lo vi pos la nueitz fo venguda
T: cio non lo vi puois la nuoc fon venguda
Mün: non an cantar
v.5
C: et ades sera l’alba
E: et ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R: et ades sera l’alba
Sg: et ades sera l’alba
T: et ades sera l’alba
Mün: gilos non age
II.
v.1
C: bel companho si dormetz o velhatz
E: bel companho si dormetz o velhatz
P: bel companho si dormes ho velhatz
R: bel companho si dormetz o velhatz
Sg: bel conpanho si dormitz o vueiltz
T: bel conpagno si dormetz o vegliatz
Mün: belos compan fait la finestrela
v.2
C: non dormatz plus si a vos platz
E: ne dormas plus senher si a vos platz
P: non dormas plus senher si a vos platz
R: non dormas pus senha si a vos platz
Sg: no dormatz plus senher si a vos platz
T: non dormatz plus quel giorn as apropiatz
Mün: ment a la segn del cel
v.3
C: qu’en orient vey l’estela creguda
E: qu’en orient vey l’estela
P: qu’en orient ver l’estela creguda
R: qu’en aurient vey l’estela creguda
Sg: qu’en orient vei l’estella creguda
T: en orient vei l’astela creguda
Mün:
v.4
C: qu’amenal jorn qu’ieu l’ai ben conoguda
E: qu’amenal jorn qu’ieu l’ai ben conoguda
P: qu’amenal iorn qu’ieu l’ai en conoguda
R: cadus lo iorn qu’ieu l’ay ben conoguda
Sg: amenal iorn qu’ieu l’ai ben conoguda
T: cadutz lo giorn c’ieu l’ai ben conoguda
Mün: canosceretz si son fidel mesage
v.5
C: et ades sera l’alba
E: et ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R: et ades
Sg: et ades sera l’alba
T: et ades sera l’alba
Mün: et de sera l’alba
III.
v.1
C: bel companho en chantan vos apel
E: bel companho en chantan vos apel
P: bel companho en chantan vos apel
R: bel companho en chantan vos apel
Sg: bel conpanho en chantan vos apel
T: bel conpanho en chantan vos apel
Mün: belnos companpos mi parti de vos
v.2
C: non dormatz plus qu’ieu aug chantar l’auzel
E: non dormatz plus qu’ieu aug chantar l’auzel
P: non dormas plus qu’ieu aug canta auzel
R: non dormas pus qu’ieu aug chantar l’auzel
Sg: non dormatz plus qu’ieu aug chantar l’auzel
T: non si dous aug chantar l’ausell
Mün: pe dormi pas
v.3
C: que vai queren lo jorn per lo boscatge
E: que vai queren lo jorn per lo boscatge
P: que vai queren lo jorn per lo boschatge
R: que vay que lo iorn per lo boscatie
Sg: que vai queren lo iorn ple boscatge
T: lo giorn per lo boiscagie
Mün: lu fil sancta maria
v.4
C: et ai paor quel gilos vos assatge
E: et ai paor quel gilos nos assatge sais concerenat
P: eszai paor quel gelos vos assatge
R: et ay paor quel gilos vos assatie
Sg: e ai pahor quel gilos vos assatge
T: et ai paor col gelos vos asagll
Mün: mi r mia lial compania
v.5
C: et ades sera l’alba
E: et ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R: et ades
Sg: sius conses enans l'alba
T: et ades sera l’alba
Mün: et d sera l’alba
IV.
v.1
C: bel companho yssetz al fenestrel
E: bel companho pos mi parti de vos
P: bel companho pos me parti de vos
R: bel companho pos mi parti de vos
Sg: bel companho pos mi parti de vos
T: bel companho faitz nos a fenestrella
Mün: belnos copan si dormetz o veilaz
v.2
C: e regardatz las estellas del cel
E: hieu non dormi nim moc de ginolhos
P: dieu non dormi nim muc de ginoilhos
R: yeu non dormi nim moc de ginolhos
Sg: eu non dormi nun muec de ginoillos
T: gaydatz nel cel la estella
Mün: cal fazas
v.3
C: conoisseretz s’ieus sui fizels messatge
E: ans preguiei dieu lo fill sancta maria
P: ans preguiei dieu lo filh sancta maria
R: ans preguiei dieu lo filh sancta maria
Sg: ans preghei dieu lo fill santa maria
T: conoiseretz s’ieus sui al mosage
Mün: orient l’estela creguda
v.4
C: se non o faitz vostres n’er lo dampnatge
E: queus mi rendes per leyal companhia
P: queus mi rendes per leial companhia
R: queus mi rendess per lial companhia
Sg: quieus mi rendes per lial conpanhia
T: se non o faitz voster lo dampnage venguda
Mün: cadut giorn be l'ai conosuda
v.5
C: et ades sera l’alba
E: et ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R:
Sg: e ades sera l’alba
T: et ades sera l’alba
Mün: ades sera l’alba
V.
v.1
C: bel companho pos mi parti de vos
E: bel companho yssetz al fenestrel
P: bel companho isses al fenestrel
R: bel companho issetz al fenestrel
Sg: bel companho assetz al fenestrel
T: bel companho la foiras al peiros
Mün: bel nos compan beno audii vostrum cant
v.2
C: hieu non dormi nim moc de ginolhos
E: e enguardatz las ensenhas del cel
P: eszegardas las stellas del sel
R: et esgardatz las ensenhas del sel
Sg: e esgardatz las estelas del cel
T: non fos dormilhos
Mün: multu mi pilsa kinti trabalal tant
v.3
C: ans preguiei dieus, lo filh sancta maria
E: conoiceretz s’ieus sui fizels messatge
P: conoisseretz s’ius sui fizels messatge
R: conoishet sien soy fizels messatie
Sg: conoiseretz sius sui fizels missatges
T: non dormi puois santa maria
Mün: ca tu mi trai del fund del paradis
v.4
C: queus mi rendes per leyal companhia
E: se non ho faitz vostres n’er lo dampnatge
P: se non o faitz vostres n’er lo dampnatges
R: se non o faytz vostres er lo dampnatie
Sg: si non ho faitz vostres n'er lo dapnatge
T: mi rendes ma lial conpagnia creiguda
Mün: mon leit o fait noi flor de lis
v.5
C: et ades sera l’alba
E: et ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R: et ades
Sg: et ades sera l’alba
T: et l’alba
Mün: et ades sera l’alba
VI.
v.1
C: bel companho quar es trop enueyos
E: bel companho la foras als peiros
P: bel companho la foras als perros
R: bel companho la foras als peiro
Sg: bel companho la foras als peiros
T: gloriosa ce tut lo mon capdella
Mün:
v.2
C: que quant viatim pel portal ambedos
E: mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos
P: mi pregavatz qu’ieu non fos dormeilhos
R: mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos
Sg: me pregavatz qu'eu non fos dormilhos
T: merce te clam c’en preant t’en apella
Mün:
v.3
C: esgardetz sus vis la genser que sia
E: enans velhes tota nueit tro al dia
P: enans veilhes tota nueg tro al dia
R: enans velhes tota nueg tro ad dia
Sg: enans veilles tota nueit tro al dia
T: cel mieu compagn prendas e gidagie
Mün:
v.4
C: de mius partitz lai tenguetz vostra via
E: ara nous platz mos chans ni ma paria
P: ara nous plai mo chans ni ma paria
R: aras nous platz mos chans ni ma paria
Sg: ara nous platz mos chans ni ma paria
T: o si ce vos li trametas messatge
Mün:
v.5
C: e ades sera l’alba
E: e ades cera l’alba
P: eszades sera l’alba
R: et ades
Sg: e ades sera l’alba
T:
Mün:
VII.
v.1
C: bel companho la foras als peiros
E:
P:
R: bel dos conpanh tan soy en ric soiorn
Sg:
T: bel doltz conpagn ai dieus non m’entendes
Mün:
v.2
C: mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos
E:
P:
R: qu’ieu no volgra mays fos alba ni iorn
Sg:
T: si vos ama tant se la c vos es pres
Mün:
v.3
C: enans velhes tota nuech tro al dia
E:
P:
R: el genser que me nasques mas de mayre
Sg:
T: con ieu fais vos ce a nuoc no dorm
Mün:
v.4
C: ara nous platz mos chans ni ma paria
E:
P:
R: tenc et abras per qu’ieu non prezi gaut
Sg:
T: aiso vos pleu e vos gur e vos afi
Mün:
v.5
C: et ades sera l’alba
E:
P:
R: lo fol gilos in l’alba
Sg:
T: c’ai gardada l’alba
Mün:
VIII.
v.1
C:
E:
P:
R:
Sg:
T: bel douce compagn agrait lo jorn non
Mün:
C30v (Guiraut De Bornelh) contenente le strofe da I-VI (tra V e VI vi è una strofa siglata C1, tramandata in un unico ms).
![]() |
REis.Guiraut d(e) bornelh. glorios uerays lums e clardatz. dieus pode ros senher; si a uos plaz. al mieu companh siatz fizels a uida. quieu non lo ui pos la nu ech fon uenguda. (et) ades sera lal |
|
Bel companho si dormetz ba. o uelhatz. non dormiatz si au uos uissidatz. quen orient uey lestela creguta. qua menal iorn q(ui) eu lai ben conoguda. (et) ades sera |
|
Bel companho enchata lalba. uos apel. non dormatz pl(u)s quieu aug chantar lauzel. que uai q(ue) ren lo iorn per lo boscatge. (et) ai pa or quel gilos uos assatge. (et) ades sera lalba. |
|
Bel companho yssetz al fenestrel. e regardatz las estelas del cel. co noisseretz sieus sui fizels messat ge. se nono faitz uostres ner lo dampnatge. (et) ades sera lalba. |
|
Bel companho pos mi parti de uos. hieu non dormi nim moc de ginolhos. ans preguiei dieus lo filh sancta maria. ques mi rendos per leyal companhia. Et ades sera lalba. |
|
Bel companho quar es trop en ueyos. que quant uiatin pel por tal ambedos. esgardetz sus uis la genser que sia. de mius partitz lai tenguetz uostra uia. (et) ades sera |
|
Bel companho la foras als lalba peiros mi preyauatz q(ui)eu no fos dormilhos. enans uelhes tota nu ech tro al dia. ara nous platz mos chant ni ma paria. (et) ades sera lalba |
Reis.Guiraut d bornelh. glorios uerays lums e clardatz. dieus pode ros senher; si a uos plaz. al mieu companh siatz fizels a uida. quieu non lo ui pos la nu ech fon uenguda. (et) ades sera lal |
I. Reis glorios, verays lums e clardatz, Dieus poderos, senher, si a vos plaz, al mieu companh siatz fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nuechs fon venguda, et ades sera l’alba!
|
Bel companho si dormetz ba. o uelhatz. non dormiatz si au uos uissidatz. quen orient uey lestela creguta. qua menal iorn q(ui) eu lai ben conoguda. (et) ades sera |
II. Bel companho, si dormetz o velhatz non dormatz plus si a vos platz, qu’en orient vey l’estela creguda qu’amenal jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, et ades sera l’alba! |
Bel companho enchata lalba. uos apel. non dormatz pl(u)s quieu aug chantar lauzel. que uai q(ue) ren lo iorn per lo boscatge. (et) ai pa or quel gilos uos assatge. (et) ades sera lalba. |
III.
Bel companho, enchantan vos apel: |
Bel companho yssetz al fenestrel. e regardatz las estelas del cel. co noisseretz sieus sui fizels messat ge. se nono faitz uostres ner lo dampnatge. (et) ades sera lalba. |
IV. Bel companho, yssetz al fenestrel e regardatz las estellas del cel: conoisseretz s’ieus sui fizels messatge; se non o faitz, vostres n’er lo dampnatge, et ades sera l’alba! |
Bel companho pos mi parti de uos. hieu non dormi nim moc de ginolhos. ans preguiei dieus lo filh sancta maria. ques mi rendos per leyal companhia. Et ades sera lalba. |
V.
Bel companho, pos mi parti de vos, |
Bel companho quar es trop en ueyos. que quant uiatin pel por tal ambedos. esgardetz sus uis la genser que sia. de mius partitz lai tenguetz uostra uia. (et) ades sera |
VI. Bel companho, quar es trop enueyos que quant viatim pel portal ambedos esgardetz sus, vis la genser que sia, de mius partitz, lai tenguetz vostra via, e ades sera l’alba! |
Bel companho la foras als lalba peiros mi preyauatz q(ui)eu no fos dormilhos. enans uelhes tota nu ech tro al dia. ara nous platz mos chant ni ma paria. (et) ades sera lalba. |
VII Bel companho, la foras als peiros mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos, enans velhes tota nuech tro al dia; ara nous platz mos chant ni ma paria, et ades sera l’alba!
|
E 56 (Guiraut De Bornelh)
![]() |
Rei ioglorios uerais lums eclaratz. dieus poderos senher si auos platz. almieu com panh sias fizels aiuda.quieu non la ui pos lanueitz fon uenguda. (et) ades cera lalba. |
|
Bel companho si dormetz ho ueillatz ne dor mas plus senher si auos platz. quen orien uei lestela creguda camenal iorn quieu lai ben conoguda. (et) ades cera lalba. |
|
Bel companho enchantan uos apel. non dormatz plu quieu aug chantar lauzel. que uai queren lo iorn per lo boscatge. (et) ai paor quel gelos nos asatge. sais conser enant lalba. |
|
Bel companho pos me partir deuos. ieu no(n) dormi nim moc de ginoillos. ans preguei dieu lo fill sancta maria. queus mi rendes per leial companhia. (et) ades cer(a) lalba. |
|
Bel companho issetz alfenestrel (et) enguar datz las ensenhas del cel. conoiceretz sius soi fizels mesatges. si non ho faitz uostr es ner lo dampnatges. (et) ades cera lalba. |
|
Bel companho laforas alspeiro. mi preiuatz quieu nofos dormillos. enans ueilles tota nu eit tro aldia. ara nous platz mos chans ni ma paria. (et) ades cera lalba. |
Rei ioglorios uerais lums eclaratz. dieus poderos senher si auos platz. almieu com panh sias fizels aiuda.quieu non la ui pos lanueitz fon uenguda. (et) ades cera lalba. |
I. Rei ioglorios, verais lums e claratz, Dieus poderos, senher, si a vos platz, al mieu companh siatz fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nueitz fon venguda, et ades cera l’alba! |
Bel companho si dormetz ho ueillatz ne dor mas plus senher si auos platz. quen orien uei lestela camenal iorn quieu lai ben conoguda. (et) ades cera lalba.
|
II. Bel companho, si dormetz o velhatz ne dormas plus senher si a vos platz, qu’en orient vei l’estela qu’amenal jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, et ades cera l’alba!
|
Bel companho enchantan uos apel. non dormatz plu quieu aug chantar lauzel. que uai queren lo iorn per lo boscatge. (et) ai paor quel gelos nos asatge. sais conser enant lalba. |
III. Bel companho, en chantan vos apel: non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel que vai queren lo jorn per lo boscatge, et ai paor quel gilos nos assatge, sais concerenat et ades cera l’alba! |
Bel companho pos me partir deuos. ieu no(n) dormi nim moc de ginoillos. ans preguei dieu lo fill sancta maria. queus mi rendes per leial companhia. (et) ades cer(a) lalba. |
IV. Bel companho, pos mi parti de vos, hieu non dormi nim moc de ginolhos, ans preguiei Dieu, lo fill Sancta Maria, queus mi rendes per leyal companhia, et ades cera l’alba! |
Bel companho issetz alfenestrel (et) enguar datz las ensenhar del cel. conoiceretz sius soi fizels mesatges. si non ho faitz uostr es ner lo dampnatges. (et) ades cera lalba. |
V. Bel companho, yssetz al fenestrel e enguardatz las ensenhas del cel: conoiceretz s’ieus sui fizels messatge; se non ho faitz, vostres n’er lo dampnatge, et ades cera l’alba! |
Bel companho laforas alspeiro. mi preiuatz quieu nofos dormillos. enans ueilles tota nu eit tro aldia. ara nous platz mos chans ni ma paria. (et) ades cera lalba. |
VI. Bel companho, la foras als peiros mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos, enans velhes tota nueit tro al dia; ara nous platz mos chans ni ma paria, et ades cera l’alba! |
P 19v (Gui duisel)
![]() |
![]() |
REis glorios uerais lums e clardatz Dieus poderos senher si a uos platz Al mieu c(om)panh siatz fizes aiuda Qui eu nol ui pois la nueitz fo ue(n)guda Eszades sera lalba. |
|
Bel companho si dormes ho ueilhatz Non dormas plus senher si auos platz Quen aurien uer le stella creguda Q amenal iorn quieu lai en conoguda Eszades sera lalba |
|
Bel companho en cantan uos apel Non dormas plus quieu aug ca(n)ta ausel Que uai queren lo iorn p(er) lo boschatge Eszai paor quel gelos uos assatge Sius confes anans lalba |
|
Bel companho pos me parti de uos Dieu non dormi nim muc de genoilhos Ans preguiei dieu lo filh sancta maria Queus mi rendes p(er) leial companhia Eszades sera lalba |
|
Bel companh(o) isses al fenestrel Eszesgardas las stellas del sel Conoisses si us sui fizels messatges Si non ofaitz uostres ner lo da(m)pnatge(s) Eszades sera lalba |
|
Bel companho la foras al perros Mi pregauas quieu no(n) fos dormeilhos Enans ueilhes tuta nueg tro aldia Ara nous plai mo chans ni ma paria Eszades sera lalba |
REis glorios uerais lums e clardatz Dieus poderos senher si a uos platz Al mieu c(om)panh siatz fizes aiuda Qui eu nol ui pois la nueitz fo ue(n)guda Et ades sera lalba. |
I. Reis glorios, verais lums e clardatz, Dieus poderos, senher, si a vos platz, al mieu companh siatz fizes aiuda, qu’ieu non lo vi, pois la nueitz fon venguda, et ades sera l’alba! |
Bel companho si dormes ho uelhatz Non dormas plus senher si a uos platz Quen aurien uer le stella creguda Q amenal iorn quieu lai en conoguda Eszades sera lalba |
II. Bel companho, si dormes ho velhatz non dormas plus senher si a vos platz, qu’en orient ver l’estela creguda qamenal iorn, qu’ieu l’ai en conoguda, eszades sera l’alba! |
Bel companho en cantan uos apel Non dormas plus quieu aug ca(n)ta ausel Que uai queren lo iorn p(er) lo boschatge Eszai paor quel gelos uos assatge Sius confes anans lalba |
III. Bel companho, en chantan vos apel: non dormas plus, qu’ieu aug canta auzel que vai queren lo jorn per lo boschatge, eszai paor quel gelos vos assatge, eszades sera l’alba! |
Bel companho pos me parti de uos Dieu non dormi nim muc de genoilhos Ans preguiei dieu lo filh sancta maria Queus mi rendes p(er) leial companhia Eszades sera lalba |
IV. Bel companho, pos me parti de vos, dieu non dormi nim muc de ginoilhos, ans preguiei dieu, lo filh Sancta Maria, queus mi rendes per leial companhia, eszades sera l’alba! |
Bel companh(o) isses al fenestrel Eszesgardas las stellas del sel Conoisses si us sui fizels messatges Si non ofaitz uostres ner lo da(m)pnatge(s) Eszades sera lalba |
V. Bel companho, isses al fenestrel eszegardas las stellas del sel: conoisseretz s’ius sui fizels messatge; se non o faitz, vostres n’er lo dampnatges, eszades sera l’alba! |
Bel companho la foras al perros Mi pregauas quieu no(n) fos dormeilhos Enans ueilhes tuta nueg tro aldia Ara nous plai mo chans ni ma paria Eszades sera lalba |
VI. Bel companho, la foras als perros mi pregavas qu’ieu non fos dormeilhos, enans veilhes tota nueg tro al dia; ara nous plai mo chans ni ma paria, eszades sera l’alba! |
R 8v (Guiraut De Bornelh)
![]() |
G(i)r(aut) de born(elh) Rei glorios ueray lums e clartatz. Poderos senher si auos platz. al miei compaynh sias fizels aiu da quieu non lo ui pos la nuech fo uenguda, et ades sera lalba. |
Bel co(m)panho si dormetz o uelhatz. no(n) dor mas pus senha siauos platz. q(ue)n aurien uey lestela creguda. cadus lo iorn. q(u)en lay be(n) co noguda. (et) ades. |
Bel co(m)panho e(n) cha(n)ta(n) uos apel. no(n) dormas pus q(ue)u aug chantar lauzel q(ue) uay que(u) lo ior(n) p(er) lo boscatie (et) ay paor q(ue)l gilos uos assatie. (et) ades . |
Bel co(m)panho pos mi par ti de uos. yeu no(n) dorm mm muoc de ginolhos. ans pregieu di eu lo filh santa maria. queus mi re(n)dess p(er) lial co(m)panhia. |
Bel companho issetz al fenestrel. (et) esgardatz las e(n)senhas del sel. co noyshet sien soy fizel messatie si no(n) o faytz uostres er lo da(m) natie. (et) ades. |
Bel companho la foras al peiro. me preiauatz q(u)eu (no) fos dormilhos. enans uelhes tota nueg tro ad dia. aras nous platzmos chans ni ma paria. et ades. |
Bel dos co(m)panh ta soy e(n) ric soiorn. q(u)eu no uolgra mays fos alba m iorn.el la genser q(ue) me nasq(ue)s mas de mayre. te(n)s et abras. p(er) q(u)eu no(n) pre zi gaut. lo fol gilos in lalba. GG de bornelh |
G(i)r(aut) de born(elh) Rei glorios ueray lums e clartatz. Poderos Senher si auos platz. al miei compaynh sias fizels aiu da quieu non lo ui pos la nuech fo uenguda, et ades sera lalba. |
I. Reis glorios, verays lums e clardatz, poderos, senher, si a vos platz, al miei compaynh sias fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nuech fo venguda, et ades sera l’alba! |
Bel co(m)panho si dormetz o uelhatz. no(n) dor mas pus senha siauos platz. q(ue)n aurien uey lestela creguda. cadus lo iorn. q(u)en lay be(n) co noguda. (et) ades. |
II. Bel companho, si dormetz o velhatz non dormas pus senha si a vos platz, qu’en aurient vey l’estela creguda cadus lo iorn, qu’ieu l’ay ben conoguda, et ades |
Bel co(m)panho e(n) cha(n)ta(n) uos apel. no(n) dormas pus q(u)eu aug chantar lauzel q(u) uay que(u) lo ior(n) p(er) lo boscatie (et) ay paor q(ue)l gilos uos assatie. (et) ades .
|
III. Bel companho, en chantan vos apel: non dormas pus, qu’ieu aug chantar l’auzel que vay que lo iorn per lo boscatie, et ay paor quel gilos vos assatie, et ades
|
Bel co(m)panho pos mi par ti de uos yeu no(n) dorm mm muoc de ginolhos. ans pregieu di eu lo filh santa maria. queus mi re(n)dess) p(er) lial co(m)panhia. |
IV. Bel companho, pos mi parti de vos, yeu non dorm nim moc de ginolhos, ans preguiei dieu, lo filh Santa Maria, queus mi rendess per lial companhia, |
Bel companho issetz al fenestrel. (et) esgardatz las esenhas del sel. co noysher sien soy fizel messatie si no(n) o faytz uostres er lo da(m) natie. (et) ades. |
V. Bel companho, issetz al fenestrel et esgardatz las ensenhas del sel: conoishet sien soy fizel messatie; se non o faytz, vostres er lo damnatie, et ades |
Bel companho la foras al peiro me preiauatz q(u)eu (no) fos dormilhos. enans velhes tota nueg tro ad dia. aras nous platzmos chans ni ma paria. et ades. |
VI. Bel companho, la foras al peiro mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos, enans velhes tota nueg tro ad dia; aras nous platz mos chans ni ma paria, et ades |
Bel dos co(m)panh ta soy e(n) ric soiorn. q(u)eu no uolgay mays fos alba m iorn. el la genser q(ue) me nasq(ue)s mas de mayre. te(n)s et abras. p(er) q(u)eu no(n) pre zi gaut. lo fol gilos in lalba. GG de bornelh |
VII. Bel dos companh, ta soy en ric soiorn qu’ieu no volgra mays fos alba m iorn, el genser que me nasques mas de mayre tens et abras, per qu’ieu non prezi gaut lo fol gilos in l’alba! |
Sg 80r (Guiraut de bornelh)
![]() |
![]() |
Guiraut de borneill [ ]Eys glorios. uerais lums e clardatz. dieus poderos. se nher si auos platz. al mieu conpainh sias fizels aiuda. quieu noloui pos la nueitz fo uenguda. e ades seralalba. |
|
Bel conpanho. si dormitz ho uueillatz. no dormatz plus senher si auos platz. quen orien uei lastella creguda amenal iorn q(u)eu lai ben conoguda. e ades sera lalba. |
|
Bel conpanho. enchantan uos apel. no dormatz plus quieuaug chantar lauzel q(ue)uai q(ue)ren lo iorn pleboscatge. e ai pahor q(ue)l gelos uos assatge. sius conses enans lalba. |
|
Bel companho pos mi parti deuos. eu non dormi nun muec de genoillos. ans preghei dieu lo fill santa maria. q(uieu)s mi rendes per lial conpanhia. e ades sera lalba. | |
Bel conpanho. asse(tz) al fenestrel. e esgardas las estelas del cel. conoiseretz sius sui fizels missatges. si non ho faitz uostre ner le dapnatges. e ades sera lalba. |
|
Bel conpanho la foras al peiros. mi pregauatz q(u)eu non fos dormil- los. enans ueilles tota nueit tro al dia. ara nous platz mos chans ni ma paria. e ades sera lalba. |
Guiraut de borneill [ ]Eys glorios. uerais lums e clardatz. dieus poderos. se nher si auos platz. al mieu conpainh sias fizels aiuda. quieu noloui pos la nueitz fo uenguda. e ades seralalba. |
I. Reys glorios, verais lums e clardatz, dieus poderos, senher, si a vos platz, al mieu conpainh sias fizels aiuda, qu’ieu non lo vi, pos la nueitz fo venguda, e ades sera l’alba! |
Bel conpanho. si dormitz ho uueillatz. no dormatz plus senher si auos platz. quen orien uei lastella creguda amenal iorn q(u)eu lai ben conoguda. e ades sera lalba. |
II. Bel conpanho, si dormitz o vueilltz no dormatz plus senher si a vos platz qu’en orient vei l’estella creguda amenal iorn, qu’ieu l’ai ben conoguda, e ades sera l’alba! |
Bel conpanho. enchantan uos apel. no dormatz plus quieuaug |
III. Bel conpanho, en chantan vos apel: no dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel que vai queren lo iorn ple boscatge, e ai pahor quel gilos . vos assatge sius conses enans l'alba! |
Bel companho pos mi parti deuos. eu non dormi nun muec de genoillos. ans preghei dieu lo fill santa maria. q(uieu)s mi rendes per lial conpanhia. e ades sera lalba.
|
IV. Bel companho, pos mi parti de vos, eu non dormi nun muec de ginoillos, ans preghei dieu, lo fill Santa Maria, quieus mi rendes per lial conpanhia, e ades sera l'alba! |
Bel conpanho. asse(tz) al fenestrel. e esgardas las estelas del cel. conoiseretz sius sui fizels missatges. si non ho faitz uostre ner le dapnatges. e ades sera lalba. |
V. Bel companho, assetz al fenestrel, e esgardas las estelas del cel; conoiseretz sius sui fizels missatges: si non ho faitz, vostres n'er lo dapnatge, e ades sera l'alba |
Bel conpanho la foras al peiros. mi pregauatz q(u)eu non fos dormil- los. enans ueilles tota nueit tro al dia. ara nous platz mos chans ni ma paria. e ades sera lalba |
VI. Bel companho, la foras al peiros me pregavatz qu'eu non fos dormilhos, enans veilles tota nueit tro al dia, ara nous platz mos chans ni ma paria. e ades sera l'alba! |
T 86r
![]() |
Dieu grorios uerai lutz eclardatz. rei poderos segner siuos platz. almieu compagn siaz lial aiuda .cio noloui puois lanuoc fon ueguda. et ades sera lalba. |
|
Bel conpagnos sidormetz o uegliatz. non dormatz plus q(u)el giorn as apropoiatz. enorient uei lastela creguda. ca dutz logiorn. cieu lai ben conoguda. (et) ades sera lalba. |
|
Bell conpagnos encantan uos apel non si dous dieus aus ca ntar lausell. lo giorn perlo boiscagie. etai paor col gelos nouos asagll. et ades sera lalba. |
|
Bel conpagnos faitz nos afenestrella gaydatz nel cel alastella. conoiseretz sieu sui al mosage sinonofaitz uoster lodamnage. uenguda et lalba. |
|
Bell compagno lafoira alpei nos cieu n on fos do(rm)iglhos. non dormi puois santa maria. mirendes malial conpagnia creiguda et lalba. |
|
Gloriosa cetut lomon capdella. merce teclam cen pre ant tenapella. celie conpagn prendas agidagie. o siceuos litrametas messagie. p(er) cill conosca lalba |
|
Bel doltz conpagn aidieus nonmentendes siuos ama tant sela cuos es pres. conieu fais uos ceanuoc no dorm. aiso uospleu (et) uos gur euos afi. cai gardada lalba. |
|
Bell douce conpagn agrait legiorn. non nolg |
Dieu grorios uerai lutz eclardatz. rei poderos segner siuos platz. almieu compagn siaz lial aiuda .cio noloui puois lanuoc fon ueguda. et ades sera lalba. |
I. Reis grorios, verai lutz e clardatz, rei poderos, segner, si vos platz, al mieu compagn siaz lial aiuda, cio non lo vi, puois la nuoc fon venguda, et ades sera l’alba! |
Bel conpagnos sidormetz o uegliatz. non dormatz plus q(u)el giorn as apropoiatz. enorient uei lastela creguda. ca dutz logiorn. cieu lai ben conoguda. (et) ades sera lalba. |
II. Bel conpanho, si dormetz o vegliatz non dormatz plus quel giorn as apropiatz en orient vei l’astela creguda cadutz lo giorn, c'ieu l’ai ben conoguda, et ades sera l’alba! |
Bell conpagnos encantan uos apel non si dous dieus aus ca ntar lausell. lo giorn perlo boiscagie. etai paor col gelos nouos asagll. et ades sera lalba. |
III. Bel conpanho, en chantan vos apel: non si dous dieus aus cantar l’ausell lo giorn per lo boiscagie, et ai paor col gelos vos asagll, et ades sera l’alba! |
Bel conpagnos faitz nos afenestrella gaydatz nel cel alastella. conoiseretz sieu sui al mosage sinonofaitz uoster lodamnage. uenguda et lalba. |
IV. Bel conpanho, faitz nos a fenestrella gaydatz nel cel la estella conoiseretz s’ieu sui al mosage; si non o faitz, voster lo damnage venguda, et ades sera l’alba! |
Bell compagno lafoira alpei nos cieu n on fos do(rm)iglhos. non dormi puois santa maria. mirendes malial conpagnia creiguda et lalba. |
V. Bell companho, la forira al peiros non fos dormiglhos, non dormi puois, Santa Maria, mi rendes ma lial conpagnia creiguda, et l’alba! |
Gloriosa cetut lomon capdella. merce teclam cen pre ant tenapella. celie conpagn prendas agidagie. o siceuos litrametas messagie. p(er) cill conosca lalba |
VI. Gloriosa ce tut lo mon capdella, merce te clam, c’en preant t’en apella, cel mieu compagn prendas e gidagie o si ce vos li trametas messatge, per c’ill conosca l’alba! |
Bel doltz conpagn aidieus nonmentendes siuos ama tant sela cuos es pres. conieu fais uos ceanuoc no dorm. aiso uospleu (et) uos gur euos afi. cai gardada lalba. |
VII. Bel doltz conpagn, ai Dieus, non m’entendes: si vos ama tant se la c vos es pres con ieu fais vos, ce a nuoc no dorm, aiso vos pleu et vos gur e vos afi c’ai gardada l’alba! |
Bell douce conpagn agrait legiorn. non nolg | VIII. Bell douce conpagn agrait le giorn. non |
Mün 1r (con inversione delle strofe nel seguente ordine: I-II-IV-V-II)
![]() |
platz aiuda uos appel no(n) ancantar gilos no(n) age adesalalba |
|
Belos co(m)pan faitala finestrela ment alasegn del cel canosceretz sison fidel mesage (et) deseralalba |
|
belnos co(m)pan pos mi parti da uos. pe dormi pas lu filde s(an)c(t)a maria. mi r mia lial copania et d sera lalba. |
|
belnos copan si dormetz o ueilaz cal fazas orien lastela creguda. cadut giorn belai conosuda adesera lalba. |
|
belnos beno audii uostru cant muitu mi pilsa (s)inti t(ra)balal tant ca tu mi t(ra)i del. fund del paradis monleit ofatz b noi flor (de) lis. edsera lalba |
platz aiuda uos appel no(n) ancantar gilos no(n) age |
I.
platz, gilos non age
|
Belos co(m)pan faitala finestrela ment alasegn del cel canosceretz sison fidel mesage (et) deseralalba |
II. Belos compan, fait la finestrela ment a la segn del cel: canosceretz si son fidel mesage; et de sera l’alba! |
belnos co(m)pan pos mi parti da vos. pe dormi pas lu filde s(an)c(t)a maria. mi r mia lial co(m)pania et d sera lalba |
III. Belnos compan, pos mi parti da vos, pe dormi pas, lu fil de Sancta Maria, mi r mia lial compania, et d sera l’alba! |
belnos copan si dormetz o veilaz cal fazas orien lastela creguda. cadut giorn belai conosuda adesera lalba. |
IV. Belnos copan, si dormetz o veilaz? Cal fazas orient l’estela creguda cadut giorn, be l'ai conosuda, ades sera l’alba! |
belnos beno audii vostru cant muitu mi pilsa (s)inti t(ra)balal tant ca tu mi t(ra)i del. fund del paradis monleit ofatz b noi flor (de) lis. edsera lalba |
V. Bel nos beno audii vostru cant, multu mi pilsa kinti trabalal tant, ca tu mi trai del fund del paradis: mon leit o fait, noi flor de lis, et ades sera l’alba! |
Links:
[1] http://ora-et-labora.net/bibbia/bianchi.html