![]() |
Bernartz deuentedorn. EN cossirier et en esmai. Sui dun amo(r) qem lassa em te. Que tant non uau ni sai ni lai. Quill ades nom teigna en son fre. Caras ma dat cor etalen. qieu enquises si podia. Tal que sil reis lenqe- ria. Auria faich grand ardimen. Ai las chaitius eqem farai. Ni cal cosseil penrai deme. Qella non sap lo mal q(ue)u trai. Ni eu noil aus clamar merce. Folla res ben as pauc desen. Qella non ca ta- maria. P(er) nom que p(er) drudaria. Qanz not laisses leuar al uen. Edoncs puois atressim morrai. Dirai li lafan que men ue. Uers es cades lo li dirai. No farai alamia. Si sabia qa un tenen. Enfos tot espaigna mia. Anz uuoill morir defeunia. Car anc mi ue(n)c enpessamen. Ia p(er) mi non sabra qieu mai. ni autre nolen dira re. Amic non uoill ad a qest plai. Anz p(er)da dieu qui pro men te. Qieu non uuoill cosin ni paren. Q(ue) mout mes grans cortesia. Camors p(er)mi donz maucia. Mas alieis non estara gen. Edoncs ella cal tort mi fai. Quil non sap p(er) que sesdeue. Dieus deuinar de- gra oimai. Qieu muor p(er) samor. (et) aq(ue). Al mieu nesci chaptenemen. Et ala |
![]() |
gran uilania. P(er) qeil legua mentrelia. Qand ieu denan lieis mi presen. Negus iois almieu noseschai. Qan ma dompnam garda nim ue. Qel sieus bels doutz semblans mi uai. Al cor que ma doussa em reue. Esim duraua lon- gamen. Sobre sains li iuraria. q(ue)l mon mais nuills iois non sia. Mas al partir art et encen. Pois messatgier noil trametrai. ni ami dire nois coue. Negun cosseill demi no sai. Mas duna ren mi conort be. Ella sap letras (et) enten. Et agradam qieu escria. Los motz esalieis plazia. Legis los almieu saluamen. Esalies autre dols non pren. P(er) dieu e p(er) merceil sia. Qel bel solatz q(ue) mauia. nom tuoilla nil sieu parlar gen. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
EN cossirier et en esmai. Sui dun amo(r) qem lassa em te. Que tant non uau ni sai ni lai. Quill ades nom teigna en son fre. Caras ma dat cor etalen. qieu enquises si podia. Tal que sil reis lenqe- ria. Auria faich grand ardimen. |
En cossirier et en esmai sui d’un’amor qe·m lassa e·m te, que tant non vau ni sai ni lai qu’ill ades no·m teigna en son fre, c’aras m’a dat cor e talen q’ieu enquises, si podia, tal que, si·l reis l’enqeria, auria faich grand ardimen. |
II | II |
Ai las chaitius eqem farai. Ni cal cosseil penrai deme. Qella non sap lo mal q(ue)u trai. Ni eu noil aus clamar merce. Folla res ben as pauc desen. Qella non ca ta- maria. P(er) nom que p(er) drudaria. Qanz not laisses leuar al uen. |
Ai las, chaitius! E qe·m farai? Ni cal cosseil penrai de me? Q’ella non sap lo mal qu’eu trai ni eu no·il aus clamar merce. Folla res! Ben as pauc de sen, q’ella nonca t’amaria per nom que per drudaria, q’anz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs puois atressim morrai. Dirai li lafan que men ue. Uers es cades lo li dirai. No farai alamia. Si sabia qa un tenen. Enfos tot espaigna mia. Anz uuoill morir defeunia. Car anc mi ue(n)c enpessamen. |
E doncs, puois atressi·m morrai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. No farai a la mia, si sabia q’a un tenen en fos tot’Espaigna mia; anz vuoill morir de feunia car anc mi venc en pessamen. |
IV | IV |
Ia p(er) mi non sabra qieu mai. ni autre nolen dira re. Amic non uoill ad a qest plai. Anz p(er)da dieu qui pro men te. Qieu non uuoill cosin ni paren. Q(ue) mout mes grans cortesia. Camors p(er)mi donz maucia. Mas alieis non estara gen. |
Ia per mi non sabra q’ieu m’ai ni autre no l’en dira re. Amic non voill ad aqest plai, anz perda Dieu qui pro m’en te; q’ieu no·n vuoill cosin ni paren, que mout m’es grans cortesia c’amors per midonz m’aucia; mas a lieis non estara gen. |
V | V |
Edoncs ella cal tort mi fai. Quil non sap p(er) que sesdeue. Dieus deuinar de- gra oimai. Qieu muor p(er) samor. (et) aq(ue). Al mieu nesci chaptenemen. Et ala gran uilania. P(er) qeil legua mentrelia. Qand ieu denan lieis mi presen. |
E doncs, ella cal tort m’i fai, qu’il non sap per que s’esdeve? Dieus! Devinar degra oimai q’ieu muor per s’amor! Et a que? Al mieu nesci chaptenemen et a la gran vilania per qe·il legua m’entrelia qand ieu denan lieis mi presen. |
VI | VI |
Negus iois almieu noseschai. Qan ma dompnam garda nim ue. Qel sieus bels doutz semblans mi uai. Al cor que ma doussa em reue. Esim duraua lon- gamen. Sobre sains li iuraria. q(ue)l mon mais nuills iois non sia. Mas al partir art et encen. |
Negus iois al mieu no s’eschai, qan ma dompna·m garda ni·m ve, qe·l sieus bels doutz semblans mi vai al cor, que m’adoussa e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sains li iuraria qu’el mon mais nuills iois non sia; mas al partir art et encen. |
VII | VII |
Pois messatgier noil trametrai. ni ami dire nois coue. Negun cosseill demi no sai. Mas duna ren mi conort be. Ella sap letras (et) enten. Et agradam qieu escria. Los motz esalieis plazia. Legis los almieu saluamen. |
Pois messatgier no·il trametrai ni a mi dire no·is cove, negun cosseill de mi no sai; mas d’una ren mi conort be: ella sap letras et enten, et agrada·m q’ieu escria los motz, e s’a lieis plazia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
Esalies autre dols non pren. P(er) dieu e p(er) merceil sia. Qel bel solatz q(ue) mauia. nom tuoilla nil sieu parlar gen. |
E s’a lies autre dols non pren, per Dieu e per merce·il sia qe·l bel solatz que m’avia no·m tuoilla ni·l sieu parlar gen. |
![]() |
![]() |
Bernat. EN cossirier de uentedor(n). (et) en esmay. son duna mor quim lassem te. que tan no uau ni sai ni lay. quil ades nom tenguen son fre. quara ma dat cor e tale(n). que nen quezes si podia. tal q(ue) sil reys lanqueria. auria fait gran ardimen. |
![]() |
Ai las caitiu e quem farai. ni q(ua)l cosselh penrai de me. quelha no sap lo mal quieu tray. ni non li aus clamar merce. fol neci be- nas puc de sen. elha no quat a maria. per nom que per drudai- ria. cans not laixes leuar al ue(n). E donc pus atressi murrai. dirai li lafan que men ue. uers q(ua)des lo li dirai. no fararai ala mia fe. sieu sabia qua un tenen. fos tota espanha mia. mais uuelh morir de feunia. q(ua)r anc me uenc en pes- samen. Ia per mi no sabra q(ue) may. ni autre non lin dira re. q(ua)r amic no uol aquest plai. ans p(er)- gua dieu qui pro men te. q(ui)eu no uuelh cozin ni paren. q(ue) molt es gran cortezia. quamor p(er) mi- dons maucia. mas alieys non es- tara gen. E donc elha qual tort me fay. quilh no sap per que sesdeue. q(ua)r deuinar degra huei may. q(ui)eu pert samor (et) elha me. quel mieu nes- ci captenemen. (et) a la gran uila- nia. per quel lengua mentrelia. quan ieu denant ley me prezen. Negun ioy al mieu noseschay. quan ma donam guarda nim ue. quel sieu belh dos semblan mi uay. al cor qui ma dous em reue. e saissom dura loniamen. sobre sains li iuraria. quel mon mays nulh ioy no sia. mas al partir art (et) ensen. Ia messatge nol trametrai. ni ami dire non coue. negun cos- selh en me non sai. mas duna re me conort be. elha sap letras |
![]() |
(et) enten. (et) agrada me quescria. los motz e sa lieys plazia. ligis los al mieu saluamen. Esa leys altre dol non pren. p(er) dieu e per mercel sia. quel belh solatz que mauia. nom tolha nil sieu parlar gen. |
Bernat. de uentedor(n). | Bernat de Ventedorn. |
I | I |
EN cossirier (et) en esmay. son duna mor quim lassem te. que tan no uau ni sai ni lay. quil ades nom tenguen son fre. quara ma dat cor e tale(n). que nen quezes si podia. tal q(ue) sil reys lanqueria. auria fait gran ardimen. |
En cossirier et en esmay son d’un’amor qui·m lass’e·m te, que tan no vau ni sai ni lay qu’il ades no·m tengu’en son fre, qu’ara m’a dat cor e talen que n’enquezes, si podia, tal que, si·l reys l’anqueria, auria fait gran ardimen. |
II | II |
Ai las caitiu e quem farai. ni q(ua)l cosselh penrai de me. quelha no sap lo mal quieu tray. ni non li aus clamar merce. fol neci be- nas puc de sen. elha no quat a maria. per nom que per drudai- ria. cans not laixes leuar al ue(n). |
Ai las, caitiu! E que·m farai? Ni qual cosselh penrai de me? Qu’elha no sap lo mal qu’ieu tray ni non li aus clamar merce. Fol neci! Ben as puc de sen, elha noqua t’amaria per nom que per drudairia, cans no·t laixes levar al ven. |
III | III |
E donc pus atressi murrai. dirai li lafan que men ue. uers q(ua)des lo li dirai. no fararai ala mia fe. sieu sabia qua un tenen. fos tota espanha mia. mais uuelh morir de feunia. q(ua)r anc me uenc en pes- samen. |
E donc, pus atressi murrai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers qu’ades lo li dirai. No fararai, a la mia fe, s’ieu sabia qu’a un tenen fos tota Espanha mia; mais vuelh morir de feunia quar anc me venc en pessamen. |
IV | IV |
Ia per mi no sabra q(ue) may. ni autre non lin dira re. q(ua)r amic no uol aquest plai. ans p(er)- gua dieu qui pro men te. q(ui)eu no uuelh cozin ni paren. q(ue) molt es gran cortezia. quamor p(er) mi- dons maucia. mas alieys non es- tara gen. |
Ia per mi no sabra que m’ay ni autre non l’in dira re. Qu’ar amic no vol aquest plai, ans pergua Dieu qui pro m’en te; qu’ieu no vuelh cozin ni paren, que molt es gran cortezia qu’amor per midons m’aucia; mas a lieys non estara gen. |
V | V |
E donc elha qual tort me fay. quilh no sap per que sesdeue. q(ua)r deuinar degra huei may. q(ui)eu pert samor (et) elha me. quel mieu nes- ci captenemen. (et) a la gran uila- nia. per quel lengua mentrelia. quan ieu denant ley me prezen. |
E donc, elha qual tort me fay, qu’ilh no sap per que s’esdeve? quar devinar degra hueimay qu’ieu pert s’amor, et elha me. Qu’el mieu nesci captenemen et a la gran vilania per que·l lengua m’entrelia quan ieu denant ley me prezen. |
VI | VI |
Negun ioy al mieu noseschay. quan ma donam guarda nim ue. quel sieu belh dos semblan mi uay. al cor qui ma dous em reue. e saissom dura loniamen. sobre sains li iuraria. quel mon mays nulh ioy no sia. mas al partir art (et) ensen. |
Negun ioy al mieu no s’eschay, quan ma dona·m guarda ni·m ve, que·l sieu belh dos semblan mi vay al cor qui m’adous e·m reve; e s’aisso·m dura loniamen, sobre sains li iuraria qu’el mon mays nulh ioy no sia; mas al partir art et ensen. |
VII | VII |
Ia messatge nol trametrai. ni ami dire non coue. negun cos- selh en me non sai. mas duna re me conort be. elha sap letras (et) enten. (et) agrada me quescria. los motz e sa lieys plazia. ligis los al mieu saluamen. |
Ia messatge no·l trametrai ni a mi dire non cove, negun cosselh en me non sai; mas d’una re me conort be: elha sap letras et enten, et agrada me qu’escria los motz, e s’a lieys plazia, ligis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
Esa leys altre dol non pren. p(er) dieu e per mercel sia. quel belh solatz que mauia. nom tolha nil sieu parlar gen. |
E s’a leys altre dol no·n pren, per Dieu e per merce·l sia que·l belh solatz que m’avia no·m tolha ni·l sieu parlar gen. |
![]() |
![]() |
![]() |
Idem B. En conserier (et) en esmai. Son dun amo(r) q(ue)m lassem te qui tan no(n) uau ni sai ni lai. Qil ades nom tenguen son fre. Cara ma dat cor etalen. Qeu en q(ue)ces si podia. tal q(ue) sel reis lenq(ue)ria. Auria fag gran ardimen. A las caitiu e q(ue)m farai. Ni cal co(n)seil penrai deme. Quella no(n) sap lomal q(ue)u trai. Ne eu no(n) laus clamar m(er)ce. fola res ben as pa uc de cen. Qella no(n) cata maria. P(er) nom q(ue) par drudaria. Canz not laisses leuar aluen. Edoncs pos autresit morai. Dirai li la fan q(ue) men ue. Uers es cades lo li dirai. No(n) farai ala mia fe. Si sabia ca un tene(n). En fos tota(s)[1] paigna mia. Mais uo ill morir defeunia. Car anc me uenc en pe(n) samen. Ia p(er) mi no(n) sabra q(ue)u mai. Ni autre no len dira re. Amic no(n) uoil azaq(ue)st plai. Anz p(er)da dieu qui promen te. Queu noi uoill cozin ni paren. Que mout mes granz cor [1] Aggiunto in interlinea.
|
![]() |
tesia. qamors p(er)midons maucia. Mas alei no(n) estara gen. Edoncs ella cal tort mi fai. Qil no(n) sal p(er) q(ue) ses deue. dieu deuinar degra oimai. Qeu mu muor p(er)samor (et) a q(ue). al meu nesi captene- men. (et) ala gran uilania. p(er) q(ue)l lengua me(n)tre lia. Cant eu denan le mi p(re)zen. Negus iois al meu no(n) ses chai. Can ma do(m)p- na(m) garda ni mi ue. Qels sieus belz douz semblanz me uai. al cor q(ue) ma dousem re ue. Esim duraua longamen. Sobre sanz li iuraria. Quel mon mais nuls iois no(n) sia. Mas al partir art et ensen. Pos messagier nol trametrai. Ni ami dire nous coue. Negun (con)seil demi no(n) sai. Mas duna ren mi conort be. Ellasal letras et enten. Et agradame q(ue) escria. los motz esa lei plazia. legis los al mieu saluamen. E salei autre dol no(n) pren. p(er) dieu ep(er) m(er)ceil sia. Quel bel solaz q(ue) ma- uia no(m) tolla nil seu parlar gen. |
Idem B. | Idem B. |
I | I |
En conserier (et) en esmai. Son dun amo(r) q(ue)m lassem te qui tan no(n) uau ni sai ni lai. Qil ades nom tenguen son fre. Cara ma dat cor etalen. Qeu en q(ue)ces si podia. tal q(ue) sel reis lenq(ue)ria. Auria fag gran ardimen. |
En conserier et en esmai son d’un amor que·m lass’e·m te, qui tan non vau ni sai ni lai q’il ades no·m tengu’en son fre, c’ara m’a dat cor e talen q’eu enqueces, si podia, tal que, se·l reis l’enqueria, auria fag gran ardimen. |
II | II |
A las caitiu e q(ue)m farai. Ni cal co(n)seil penrai deme. Quella no(n) sap lomal q(ue)u trai. Ne eu no(n) laus clamar m(er)ce. fola res ben as pa uc de cen. Qella no(n) cata maria. P(er) nom q(ue) par drudaria. Canz not laisses leuar aluen. |
A las, caitiu! E que·m farai? Ni cal conseil penrai de me? Qu’ella non sap lo mal qu’eu trai ne eu non l’aus clamar merce. Fola res! Ben as pauc de cen, q’ella nonca t’amaria per nom que par drudaria, c’anz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs pos autresit morai. Dirai li la fan q(ue) men ue. Uers es cades lo li dirai. No(n) farai ala mia fe. Si sabia ca un tene(n). En fos tota(s) paigna mia. Mais uo ill morir defeunia. Car anc me uenc en pe(n) samen. |
E doncs, pos autresit morai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. Non farai, a la mia fe, si sabia c’a un tenen en fos tota Spaigna mia; mais voill morir de feunia car anc me venc en pensamen. |
IV | IV |
Ia p(er) mi no(n) sabra q(ue)u mai. Ni autre no len dira re. Amic no(n) uoil azaq(ue)st plai. Anz p(er)da dieu qui promen te. Queu noi uoill cozin ni paren. Que mout mes granz cor tesia. qamors p(er)midons maucia. Mas alei no(n) estara gen. |
Ia per mi non sabra qu’eu m’ai ni autre no l’en dira re. Amic non voil az aquest plai, anz perda Dieu qui pro m’en te; qu’eu no·i voill cozin ni paren, que mout m’es granz cortesia q’amors per midons m’aucia; mas a lei non estara gen. |
V | V |
Edoncs ella cal tort mi fai. Qil no(n) sal p(er) q(ue) ses deue. dieu deuinar degra oimai. Qeu mu muor p(er)samor (et) a q(ue). al meu nesi captene- men. (et) ala gran uilania. p(er) q(ue)l lengua me(n)tre lia. Cant eu denan le mi p(re)zen. |
E doncs, ella, cal tort m’i fai, q’il non sa·l per que s’esdeve? Dieu! Devinar degra oimai q’eu mu muor per s’amor! Et a que? Al meu nesi captenemen et a la gran vilania per que·l lengua m’entrelia cant eu denan le mi prezen. |
VI | VI |
Negus iois al meu no(n) ses chai. Can ma do(m)p- na(m) garda ni mi ue. Qels sieus belz douz semblanz me uai. al cor q(ue) ma dousem re ue. Esim duraua longamen. Sobre sanz li iuraria. Quel mon mais nuls iois no(n) sia. Mas al partir art et ensen. |
Negus iois al meu non s’eschai, can ma dompna·m garda ni mi ve, qe·ls sieus belz douz semblanz me vai al cor, que m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sanz li iuraria qu’el mon mais nuls iois non sia; mas al partir art et ensen. |
VII | VII |
Pos messagier nol trametrai. Ni ami dire nous coue. Negun (con)seil demi no(n) sai. Mas duna ren mi conort be. Ellasal letras et enten. Et agradame q(ue) escria. los motz esa lei plazia. legis los al mieu saluamen. |
Pos messagier no·l trametrai ni a mi dire no·us cove, negun conseil de mi non sai; mas d’una ren mi conort be: ella sa·l letras et enten, et agrada me que escria los motz, e s’a lei plazia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
E salei autre dol no(n) pren. p(er) dieu ep(er) m(er)ceil sia. Quel bel solaz q(ue) ma- uia no(m) tolla nil seu parlar gen. |
E s’a lei autre dol no·n pren, per Dieu e per merce·il sia que·l bel solaz que m’avia no·m tolla ni·l seu parlar gen. |
![]() |
![]() |
![]() |
Idem IN co(n)sirer (et) enes mai. sui dun amor qim laça em te. qe ta(n) no uai niça nilai. qades no(n) tegna en son fre. qera madat cor etalen. qeu en qeses si podia. tal qe sil reis le(n)qe |
![]() |
Hailas chaitiu eqe(m) farai. Niqal co(n)seill pe(n)rai deme. Qella no sap lo mal qeu trai. Nieu noill aus clamer m(er)ce. Fol nesci ben as pauc desen. Qella no tamaria. P(er) no(m) qe p(er) drudaria. Canz not laises leuar alue(n). Donc pois atressi morai Diraili lafan qi men ue. Uers es cades loli dirai. Nofaria alamia fe. Si saubia qa un tene(n). En fos tota spagna mia. Mais uoill morir defeonia. Car anc mi ue(n)c un pesame(n). Ia p(er)mi nosabra qeu mai. Ni altre noill en dira re. Amic no uoill ad aqest plai. Anz p(er)da d(eu)s qi p(ro) me(n)te. Qeu no prec co(n)sin ni paren. Qe molt es granz cortesia. Camors p(er)mido(n)z maucia. Mas alei no estara gen Edoncs ella qal tort mi fai. Qill no sap p(er)qe ses deue. Deu d(e)uinar degra oimai. Qeu muor p(er)samor et abqe. Al meu nesci capteneme(n). Et alagra(n) uilania. P(er) qill lengua me(n)trelia. Cant eu dena(n) lei me p(re)sen. Negus iois al meu noseschai. Qan madona(m) garda nimue. Qel seus bels dolz senbla(n)z miuai. Al cor qi ma dolçem reue. Esim duraua loniame(n). |
![]() |
Sobre sainz li iuraria Del mo(n) mais niull iois nosia. Mas alpartir art et ence(n). Pos messagers noill trametrai. Niami dire nos conue. Negus co(n)seill d(e)mi nosai Mas duna re me conort be. Qella sab letras et enten. Et agrada me qe scria. Los moz esalei plazia. Legis los almeu saluamen. Esalei altre dols n(on) pren. P(er) deu ep(er) merceill sia. Qel bel solaz qe nauia No(n) truoilla nil seu parlar gen. |
Idem | Idem |
I | I |
IN co(n)sirer (et) enes mai. sui dun amor qim laça em te. qe ta(n) no uai niça nilai. qades no(n) tegna en son fre. qera madat cor etalen. qeu en qeses si podia. tal qe sil reis le(n)qe ria. auria faiz g(ra)n ardimen. |
In consirer et en esmai sui d’un’amor qi·m laça e·m te, qe tan no vai ni ça ni lai q’ades non tegna en son fre, q’era m’a dat cor e talen q’eu enqeses, si podia, tal qe, si·l reis l’enqeria, auria faiz gran ardimen. |
II | II |
Hailas chaitiu eqe(m) farai. Niqal co(n)seill pe(n)rai deme. Qella no sap lo mal qeu trai. Nieu noill aus clamer m(er)ce. Fol nesci ben as pauc desen. Qella no tamaria. P(er) no(m) qe p(er) drudaria. Canz not laises leuar alue(n). |
Hai las, chaitiu! E qe·m farai? Ni qal conseill penrai de me? Q’ella no sap lo mal q’eu trai ni eu no·ill aus clamer merce. Fol nesci! Ben as pauc de sen, q’ella no t’amaria per nom qe per drudaria, c’anz no·t laises levar al ven. |
III | III |
Donc pois atressi morai Diraili lafan qi men ue. Uers es cades loli dirai. Nofaria alamia fe. Si saubia qa un tene(n). En fos tota spagna mia. Mais uoill morir defeonia. Car anc mi ue(n)c un pesame(n). |
Donc pois atressi morai, dirai li l’afan qi m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. No faria, a la mia fe, si saubia q’a un tenen en fos tota Spagna mia; mais voill morir de feonia car anc mi venc un pesamen. |
IV | IV |
Ia p(er)mi nosabra qeu mai. Ni altre noill en dira re. Amic no uoill ad aqest plai. Anz p(er)da d(eu)s qi p(ro) me(n)te. Qeu no prec co(n)sin ni paren. Qe molt es granz cortesia. Camors p(er)mido(n)z maucia. Mas alei no estara gen |
Ia per mi no sabra q’eu m’ai ni altre no·ill en dira re. Amic no voill ad aqest plai, anz perda Deus qi pro m’en te; q’eu no prec consin ni paren, qe molt es granz cortesia c’amors per midonz m’aucia; mas a lei no estara gen. |
V | V |
Edoncs ella qal tort mi fai. Qill no sap p(er)qe ses deue. Deu d(e)uinar degra oimai. Qeu muor p(er)samor et abqe. Al meu nesci capteneme(n). Et alagra(n) uilania. P(er) qill lengua me(n)trelia. Cant eu dena(n) lei me p(re)sen. |
E doncs, ella, qal tort m’i fai? Q’ill no sap per qe s’esdeve? Deu! Devinar degra oimai q’eu muor per s’amor! Et ab qe? Al meu nesci captenemen et a la gran vilania per qi·ll lengua m’entrelia cant eu denan lei me presen. |
VI | VI |
Negus iois al meu noseschai. Qan madona(m) garda nimue. Qel seus bels dolz senbla(n)z miuai. Al cor qi ma dolçem reue. Esim duraua loniame(n). Sobre sainz li iuraria Del mo(n) mais niull iois nosia. Mas alpartir art et ence(n). |
Negus iois al meu no s’eschai, qan ma dona·m garda ni·m ve, qe·l seus bels dolz senblanz mi vai al cor qi m’adolç’e·m reve; e si·m durava loniamen, sobre sainz li iuraria del mon mais niull iois no sia; mas al partir art et encen. |
VII | VII |
Pos messagers noill trametrai. Niami dire nos conue. Negus co(n)seill d(e)mi nosai Mas duna re me conort be. Qella sab letras et enten. Et agrada me qe scria. Los moz esalei plazia. Legis los almeu saluamen. |
Pos messagers no·ill trametrai ni a mi dire no·s conve, negus conseill de mi no sai; mas d’una re me conort be: q’ella sab letras et enten, et agrada me q’escria los moz, e s’a lei plazia, legis los al meu salvamen. |
VIII | VIII |
Esalei altre dols n(on) pren. P(er) deu ep(er) merceill sia. Qel bel solaz qe nauia No(n) truoilla nil seu parlar gen. |
E s’a lei altre dols no·n pren, per Deu e per merce·ill sia qe·l bel solaz qe n’avia non truoilla ni·l seu parlar gen. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentedorn. EN consirer et enesmai. Son dun amor que(m) laissem te. Que tan no(n) uau ni sai ni lai. Quil ades nom teingue(n) son fre. Quira ma dat cor etalan. Q(ue)u enquezes si podia. tal q(ue) sil reis lenqueria. Auria fag gran ardime(n). A las caitiu equem farai. Ni cal conseill pen- rai de me. Quella no(n) sap lo mal queu trai. Ne eu no(n) laus clamar merce. Folla res ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. P(er) nom que par drudaria. Quanz not laisses leuar al uen. Edoncs puois atressi mor(r)ai. Dirai li la fan que men ue. Uers es quades loli dirai. No(n) farai a la mia fe. Si sabia ca un tene(n). En fos totespai(n)gna mia. Mas uoill morir de feunia. |
![]() |
Car anc me uenc en pensamen. Ia p(er) mi no(n) saubra queu mai. Ni autre no le(n) dira re. Amic no uoill azaq(ue)st plai. Anz p(er)da di eu qui pro mente. Q(ue)u no uoill cosin ni pare(n). Que mout mes granz cortesia. Quamors p(er) mi donz maucia. Mas alei no(n) estera ien. Edoncs ella cal tort mi fai. Quil no(n) sab que ses deue. Dieus deuinar degra oimai. Quieu mor p(er) samor (et) aque. Ai mieu nesi chaptene men. Et ala gran uilania. P(er) quel lengua m(en)trelia. Quant ieu denan lei me presen. Negus iois al mieu seschai. Quan ma do(m)pna(m) garda nim ue. Quels sieus bels douz sembla(n)z me uai. Al cor que madousem reue. Esim dur- aua longamen. Sobre sainz li iuraria. Quel mon mais nuills iois no(n) sia. Mas al partir art et encen. Puois messagier nol trametrai. Ni ami dire no(s) coue. Negu(n)s conseill de mi no(n) sai. Mas duna ren mi conort ben. Ella sap letras et enten. Et agrada me que escria los motz esa lei pla- sia. legis los al mieu saluamen. Esa lei autre dol no(n) pren. P(er) dieu ep(er) merce il sia. Quel bel solatz que mauia. No(m) tuoil- la nil sieu parlar ien. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
EN consirer et enesmai. Son dun amor que(m) laissem te. Que tan no(n) uau ni sai ni lai. Quil ades nom teingue(n) son fre. Quira ma dat cor etalan. Q(ue)u enquezes si podia. tal q(ue) sil reis lenqueria. Auria fag gran ardime(n). |
En consirer et en esmai son d’un amor que·m laiss’e·m te, que tan non vau ni sai ni lai qu’il ades no·m teingu’en son fre, qu’ira m’a dat cor e talan qu’eu enquezes, si podia, tal que, si·l reis l’enqueria, auria fag gran ardimen. |
II | II |
A las caitiu equem farai. Ni cal conseill pen- rai de me. Quella no(n) sap lo mal queu trai. Ne eu no(n) laus clamar merce. Folla res ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. P(er) nom que par drudaria. Quanz not laisses leuar al uen. |
A las, caitiu! e que·m farai? Ni cal conseill penrai de me? Qu’ella non sap lo mal qu’eu trai ne eu non l’aus clamar merce. Folla res! Ben as pauc de sen, qu’ella nonc t’amaria per nom que par drudaria, qu’anz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs puois atressi mor(r)ai. Dirai li la fan que men ue. Uers es quades loli dirai. No(n) farai a la mia fe. Si sabia ca un tene(n). En fos totespai(n)gna mia. Mas uoill morir de feunia. Car anc me uenc en pensamen. |
E doncs, puois atressi morrai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es qu’ades lo li dirai. Non farai, a la mia fe, si sabia c’a un tenen en fos tot’Espaingna mia; mas voill morir de feunia car anc me venc en pensamen. |
IV | IV |
Ia p(er) mi no(n) saubra queu mai. Ni autre no le(n) dira re. Amic no uoill azaq(ue)st plai. Anz p(er)da di eu qui pro mente. Q(ue)u no uoill cosin ni pare(n). Que mout mes granz cortesia. Quamors p(er) mi donz maucia. Mas alei no(n) estera ien. |
Ia per mi non saubra qu’eu m’ai ni autre no l’en dira re. Amic no voill az aquest plai, anz perda Dieu qui pro m’en te; qu’eu no voill cosin ni paren, que mout m’es granz cortesia qu’amors per midonz m’aucia; mas a lei non estera ien. |
V | V |
Edoncs ella cal tort mi fai. Quil no(n) sab que ses deue. Dieus deuinar degra oimai. Quieu mor p(er) samor (et) aque. Ai mieu nesi chaptene men. Et ala gran uilania. P(er) quel lengua m(en)trelia. Quant ieu denan lei me presen. |
E doncs, ella cal tort m’i fai, qu’il non sab que s’esdeve? Dieus! Devinar degra oimai qu’ieu mor per s’amor! Et a que? Ai mieu nesi chaptenemen et a la gran vilania per que·l lengua m’entrelia quant ieu denan lei me presen. |
VI | VI |
Negus iois al mieu seschai. Quan ma do(m)pna(m) garda nim ue. Quels sieus bels douz sembla(n)z me uai. Al cor que madousem reue. Esim dur- aua longamen. Sobre sainz li iuraria. Quel mon mais nuills iois no(n) sia. Mas al partir art et encen. |
Negus iois al mieu s’eschai, quan ma dompna·m garda ni·m ve, que·ls sieus bels douz semblanz me vai al cor, que m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sainz li iuraria qu’el mon mais nuills iois non sia; mas al partir art et encen. |
VII | VII |
Puois messagier nol trametrai. Ni ami dire no(s) coue. Negu(n)s conseill de mi no(n) sai. Mas duna ren mi conort ben. Ella sap letras et enten. Et agrada me que escria los motz esa lei pla- sia. legis los al mieu saluamen. |
Puois messagier no·l trametrai ni a mi dire no·s cove, neguns conseill de mi non sai; mas d’una ren mi conort ben: ella sap letras et enten, et agrada me que escria los motz, e s’a lei plasia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
Esa lei autre dol no(n) pren. P(er) dieu ep(er) merce il sia. Quel bel solatz que mauia. No(m) tuoil- la nil sieu parlar ien. |
E s’a lei autre dol no·n pren, per Dieu e per merce·il sia que·l bel solatz que m’avia no·m tuoilla ni·l sieu parlar ien. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernatz de uentadorn. EN consirer et en esmai. Son dun amor que(m) laissem te. Que tan no(n) uau ni sai ni lai. Quil ades nom tenguen son fre. Quira ma dat cor etalan. Quieu en quezes si podia. tal qe sil reis lenqueria. Auria fag gran ardimen. A las caitiu equem farai. Ni cal conseill penrai de me. Quella no(n) sap lo mal quieu trai. Ne eu no(n) laus clamar merce. Fola res ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. Per nom qe par drudaria. Qanz not laisses leuar al uen. Edoncs puois atressi morrai. Dirai li la fan q(ue) men ue. Uers es qades lo li dirai. Non farai a la mia fe. Si sabia ca un tenen. En fos totespai(n) - gna mia. Mas uoill morir de feunia. Car anc me uenc en pensamen. Ia per mi no(n) saubra queu mai. Ni autre no len dira re. Amic no(n) uoill azaqest plai. Anz p(er) - da dieu qui pro me(n)te. Queu no uoill cosin ni paren. Que mout mes granz cortesia. Qua - mors per midonz maucia. Mas alei no(n) estera ien. Edoncs ella cal tort mi fai. Quil no(n) sab que ses deue. Dieus deuinar degra oimai. Quieu mor per samor et aque. Al mieu nesi chaptemen. Et ala gran uilania. Per quel le(n) - gua m(en)tre lia. Qant ieu de nan lei me p(re)sen. Negus iois al mieu no(n) seschai. Qan ma domna(m) garda nim ue. Quels sieus bels douz sembla(n)z me uai. Al cor que ma dousem reue. Esim du - raua longamen. Sobre sainz li iuraria. Quel mon mais nuills iois no(n) sia. Mas al partir art et encen. Puois messagier nol trametrai. Ni ami dire nos coue. Negun conseill de mi non sai. Mas duna ren mi conort ben. Ella sap letras et en - ten. Et agrada me que escria los motz esa lei plasia. legis los al mieu saluamen. |
![]() |
Esalei autre dol non pren. Per dieu eper mer - ceill sia. Quel bel solatz que mauia. No(n) tuoi - lla nil sieu parlar ien. |
Bernatz de uentadorn. | Bernatz de Ventadorn. |
I | I |
EN consirer et en esmai. Son dun amor que(m) laissem te. Que tan no(n) uau ni sai ni lai. Quil ades nom tenguen son fre. Quira ma dat cor etalan. Quieu en quezes si podia. tal qe sil reis lenqueria. Auria fag gran ardimen. |
En consirer et en esmai son d’un’amor que·m laiss’e·m te, que tan non vau ni sai ni lai qu’il ades no·m tengu’en son fre, qu’ira m’a dat cor e talan qu’ieu enquezes, si podia, tal qe, si·l reis l’enqueria, auria fag gran ardimen. |
II | II |
A las caitiu equem farai. Ni cal conseill penrai de me. Quella no(n) sap lo mal quieu trai. Ne eu no(n) laus clamar merce. Fola res ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. Per nom qe par drudaria. Qanz not laisses leuar al uen. |
A las, caitiu! E que·m farai? Ni cal conseill penrai de me? Qu’ella non sap lo mal qu’ieu trai ne eu non l’aus clamar merce. Fola res! Ben as pauc de sen, qu’ella nonc t’amaria per nom qe par drudaria, q’anz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs puois atressi morrai. Dirai li la fan q(ue) men ue. Uers es qades lo li dirai. Non farai a la mia fe. Si sabia ca un tenen. En fos totespai(n) - gna mia. Mas uoill morir de feunia. Car anc me uenc en pensamen. |
E doncs, puois atressi morrai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es q’ades lo li dirai. Non farai, a la mia fe, si sabia c’a un tenen en fos tot’Espaingna mia; mas voill morir de feunia car anc me venc en pensamen. |
IV | IV |
Ia per mi no(n) saubra queu mai. Ni autre no len dira re. Amic no(n) uoill azaqest plai. Anz p(er) - da dieu qui pro me(n)te. Queu no uoill cosin ni paren. Que mout mes granz cortesia. Qua - mors per midonz maucia. Mas alei no(n) estera ien. |
Ia per mi non saubra qu’eu m’ai ni autre no l’en dira re. Amic non voill az aqest plai, anz perda Dieu qui pro m’en te; qu’eu no voill cosin ni paren que mout m’es granz cortesia qu’amors per midonz m’aucia; mas a lei non estera ien. |
V | V |
Edoncs ella cal tort mi fai. Quil no(n) sab que ses deue. Dieus deuinar degra oimai. Quieu mor per samor et aque. Al mieu nesi chaptemen. Et ala gran uilania. Per quel le(n) - gua m(en)tre lia. Qant ieu de nan lei me p(re)sen. |
E doncs, ella cal tort m’i fai, qu’il non sab que s’esdeve? Dieus! Devinar degra oimai qu’ieu mor per s’amor! Et a que? Al mieu nesi chaptemen et a la gran vilania per que·l lengua m’entrelia qant ieu denan lei me presen. |
VI | VI |
Negus iois al mieu no(n) seschai. Qan ma domna(m) garda nim ue. Quels sieus bels douz sembla(n)z me uai. Al cor que ma dousem reue. Esim du - raua longamen. Sobre sainz li iuraria. Quel mon mais nuills iois no(n) sia. Mas al partir art et encen. |
Negus iois al mieu non s’eschai, qan ma domna·m garda ni·m ve, que·ls sieus bels douz semblanz me vai al cor, que m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sainz li iuraria qu’el mon mais nuills iois non sia; mas al partir art et encen. |
VII | VII |
Puois messagier nol trametrai. Ni ami dire nos coue. Negun conseill de mi non sai. Mas duna ren mi conort ben. Ella sap letras et en - ten. Et agrada me que escria los motz esa lei plasia. legis los al mieu saluamen. |
Puois messagier no·l trametrai ni a mi dire no·s cove, negun conseill de mi non sai; mas d’una ren mi conort ben: ella sap letras et enten, et agrada me que escria los motz, e s’a lei plasia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
Esalei autre dol non pren. Per dieu eper mer - ceill sia. Quel bel solatz que mauia. No(n) tuoi - lla nil sieu parlar ien. |
E s’a lei autre dol no·n pren, per Dieu e per merce·ill sia que·l bel solatz que m’avia non tuoilla ni·l sieu parlar ien. |
![]() |
.Bernartz del ventadorn. (e) Nconsirer et enesmai. Son dun amor quem laissemte. Que tan non uau ni sai ni lai. Quil ades nom tenguen son fre. Quira ma dat cor etalen. Quieu enquezes si podia. tal que sil reis lenqueria. Auria fag gran ardimen. (a) las caitiu equem farai. Nical conseill penrai de me. Quella non sap lo mal quieu trai. Ne eu non laus clamar merce. Folares ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. Per nom que par drudaria. Qanz not laisses le uar al uen. (e) doncs puois atressi morrai. Dirai li la fan que men ue. Vers es qades lo li dirai. Non farai ala mia fe. Si sabia ca un tenen. En fos totespaingna mia. Mais uoill morrir de feunia. Caranc me uenc enpensamen. (j) aper mi non saubra queu mai. Ni autre nolendirare. Amic non uoill azaquest plai. Anz perda dieu qui pro mente. Queu no uoill cosin ni paren. Que mout mes granz cortesia. Quamors per midonz maucia. Mas alei non estera ien. (e) doncs ella cal tort mi fai. Quil non |
Secondo l'edizione diplomatica fornita in: L. Suttina, Frammento di un nuovo canzoniere provenzale del secolo XIII, In: Romania, tome 54 n°213, 1928. pp. 1-10.
.Bernartz del ventadorn. | .Bernartz del Ventadorn |
I | I |
(e)Nconsirer et enesmai. Son dun amor quem laissemte. Que tan non uau ni sai ni lai. Quil ades nom tenguen son fre. Quira ma dat cor etalen. Quieu enquezes si podia. tal que sil reis lenqueria. Auria fag gran ardimen. |
En consirer et en esmai son d'un amor que·m laiss'e·m te, que tan non vau ni sai ni lai qu'il ades no·m tengu'en son fre, qu'ira m'a dat cor e talen. qu'ieu enquezes, si podia, tal que, si·l reis l'enqueria, auria fag gran ardimen. |
II | II |
(a) las caitiu equem farai. Nical conseill penrai de me. Quella non sap lo mal quieu trai. Ne eu non laus clamar merce. Folares ben as pauc de sen. Quella nonc tamaria. Per nom que par drudaria. Qanz not laisses le uar al uen. |
A las, caitiu! E que·m farai? Ni cal conseill penrai de me? Qu'ella non sap lo mal qu'ieu trai ne eu non l'aus clamar merce. Fola res! Ben as pauc de sen, qu'ella nonc t'amaria per nom que par drudaria, q'anz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
(e) doncs puois atressi morrai. Dirai li la fan que men ue. Vers es qades lo li dirai. Non farai ala mia fe. Si sabia ca un tenen. En fos totespaingna mia. Mais uoill morrir de feunia. Caranc me uenc enpensamen. |
E doncs, puois atressi morrai, dirai li l'afan que m'en ve? Vers es q'ades lo li dirai. Non farai, a la mia fe, si sabia c'a un tenen en fos tot'Espaingna mia; Mais voill morrir de feunia car anc me venc en pensamen. |
IV | IV |
(j) aper mi non saubra queu mai. Ni autre nolendirare. Amic non uoill azaquest plai. Anz perda dieu qui pro mente.Queu no uoill cosin ni paren. Que mout mes granz cortesia. Quamors per midonz maucia. Mas alei non estera ien. |
Ja per mi non saubra qu'eu m'ai ni autre no l'en dira re. Amic non voill az aquest plai, anz perda Dieu qui pro m'en te; qu'eu no voill cosin ni paren, que mout m'es granz cortesia qu'amors per midonz m'aucia; mas a lei non estera ien. |
V | V |
(e) doncs ella cal tort mi fai. Quil non |
E doncs, ella, cal tort m'i fai, qu'il non [...]. |
![]() |
En (con)ssirer e enesmaj. Bernart daue(n)tador. Soi dun amor qim lance mte. Q(e) tan no uau ni chai ni laj. Qill ades nom tegne so fre. Q(e)ra mhadat cor etalen Q(i)eu en q(e)ses sipodia Tal q(e) silreis len(qe)ria Hauria fach grant ardimen. Ha lass chaitieu eq(e)n farai Ni qal (con)seill p(re)nra d(e)me Q(e)lla no sab lomal q(i)eu traj Ni eu noill aus clamar m(er)ce Fols necis be ha(s) pauch d(e)sen Ella no(n)cha tamaria Ges p(er)nom d(e) drudarja Qansz not laisses leuar al uen. Edoncs pos atressi morraj dirai li lafan q(e) me(n) ue. Uers es qades lo li diraj. Non faria li mia fe Si saubia qa un tenen. En fos tota spaigna mia. Mais uoill mo rir d(e)feunia Qar a(n)ch mi ue(n)g enpessam(en). Ia permi nolsabra jamaj Ni autre no ill endira re Amich nouoill azaq(e)st plaj Ansz perda die(us) qi pro men te Q(e) noi uoill coisin neparen Q(e) molt mes grantz corteszia Qamors p(er) midonsz maucia. Mais alei no estara gen Ado(n)cs ella qal tortz mefai Qill no sab p(er) q(e) ses d(e)ue Die(us) d(e)uinar d(e)gra oimaj Q(i)eu muor p(er)samor ezaqe. Al mieu nesci captenem(en) Eala gra(n) uillania P(er) q(e)l len ga m(en)trelia Qa(n)t ieu d(e)na(n)t lei me presen. Neg(us) jois al mieu seschai Qan ma do(m)na mi garda nem ue Q(e)l sieu bels dousz scembla(n)z |
![]() |
meuai Al cor qimadouch em reuen Esim duraua longame(n) Sobrels saintz li juraria Q(e)l mo(n) mais null jois nossia Mais al partir arg ez encen. Pois messagers noill trametraj Ni ami dire nos coue Negu (con)seill d(e)mi no(n)ssaj Mais duna re me conort be Qella sap letras ez enten Eagrada me q(e)scria lo(s) motz esalei plaszia legis las al mieu saluamen. Esalej autre dol no pren P(er)die(us) ep(er)m(er)ce illsia Q(ue)l bel solasz Q(i)eu nauia Nom tuoilla nil sieu parlar gen. |
Bernart daue(n)tador. | Bernart da Ventador. |
I | I |
En (con)ssirer e enesmaj. Soi dun amor qim lance mte. Q(e) tan no uau ni chai ni laj. Qill ades nom tegne so fre. Q(e)ra mhadat cor etalen Q(i)eu en q(e)ses sipodia Tal q(e) silreis len(que)ria Hauria fach grant ardimen. |
En conssirer e en esmai soi d’un amor qim lanc’e·m te, qe tan no vau ni chai ni lai q’ill ades no·m tegn e so fre, q'era m’ha dat cor e talen q’ieu enqeses si podia, tal qe, si·l reis l’enqeria, hauria fach grant ardimen. |
II | II |
Ha lass chaitieu eq(e)n farai Ni qal (con)seill p(re)nra d(e)me Q(e)lla no sab lomal q(i)eu traj Ni eu noill aus clamar m(er)ce Fols necis be ha(s) pauch d(e)sen Ella no(n)cha tamaria Ges p(er)nom d(e) drudarja Qansz not laisses leuar al uen. |
Ha lass, chaitieu! E que·n farai? Ni qal conseill prenra de me? Q’ella no sab lo mal q’ieu trai ni eu no·ill aus clamar merce. Fols necis! Be has pauch de sen, ella noncha t’amaria ges per nom de drudaria, q’ansz no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs pos atressi morraj dirai li lafan q(e) me(n) ue. Uers es qades lo li diraj. Non faria li mia fe Si saubia qa un tenen. En fos tota spaigna mia. Mais uoill mo rir d(e)feunia Qar a(n)ch mi ue(n)g enpessam(en). |
E doncs, pos atressi morrai, dirai li l’afan qe m’en ve? Vers es q’ades lo li dirai. Non faria li mia fe, si saubia q’a un tenen en fos tota Spaigna mia; mais voill morir de feunia qar anch mi veng en pessamen. |
IV | IV |
Ia permi nolsabra jamaj Ni autre no ill endira re Amich nouoill azaq(e)st plaj Ansz perda die(us) qi pro men te Q(e) noi uoill coisin neparen Q(e) molt mes grantz corteszia Qamors p(er) midonsz maucia. Mais alei no estara gen |
Ia per mi no·l sabra ia mai ni autre no·ill en dira re. Amich no voill az aqest plai, ansz perda Dieus qi pro m’en te; qe no·i voill coisin ne paren, qe molt m’es grantz corteszia q’amors per midonsz m’aucia; mais a lei no estara gen. |
V | V |
Ado(n)cs ella qal tortz mefai Qill no sab p(er) q(e) ses d(e)ue Die(us) d(e)uinar d(e)gra oimaj Q(i)eu muor p(er)samor ezaqe. Al mieu nesci captenem(en) Eala gra(n) uillania P(er) q(e)l len ga m(en)trelia Qa(n)t jeu d(e)na(n)t lei me presen. |
Adoncs, ella qal tortz me fai, q’ill no sab per qe s’esdeve? Dieus! Devinar degra oimai q’ieu muor per s’amor! Ez a qe? Al mieu nesci captenemen e a la gran villania per qe·l lenga m’entrelia qant ieu denant lei me presen. |
VI | VI |
Neg(us) jois al mieu seschai Qan ma do(m)na mi garda nem ue Q(e)l sieu bels dousz scembla(n)z meuai Al cor qimadouch em reuen Esim duraua longame(n) Sobrels saintz li juraria Q(e)l mo(n) mais null jois nossia Mais al partir arg ez encen. |
Negus jois al mieu s’eschai, qan ma domna mi garda ne·m ve, qe·l sieu bels dousz scemblanz me vai al cor, qi m’adouch’e·m reven; e si·m durava longamen, sobre·ls saintz li juraria q’el mon mais null jois no ssia; mais al partir arg ez encen. |
VII | VII |
Pois messagers noill trametraj Ni ami dire nos coue Negu (con)seill d(e)mi no(n)ssaj Mais duna re me conort be Qella sap letras ez enten Eagrada me q(e)scria lo(s) motz esalei plaszia legis las al mieu saluamen. |
Pois messagers no·ill trametrai ni a mi dire no·s cove, negu conseill de mi non ssai; mais d’una re me conort be: q’ella sap letras ez enten, e agrada me q’escria los motz, e s’a lei plaszia, legis las al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
Esalej autre dol no pren P(er)die(us) ep(er)m(er)ce illsia Q(ue)l bel solasz Q(i)eu nauia Nom tuoilla nil sieu parlar gen. |
E s’a lei autre dol no pren, per Dieus e per merce·ill sia que·l bel solasz q’ieu n’avia no·m tuoilla ni·l sieu parlar gen. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernard dauetadorn. EN cossir(ier)[1] et en[2] e smai. sui dun amo(r) qim lassaem te. qe tan non uau ni sai ni lai. qel ades nom tenga en son fre. qara ma dat cor e talan. qe lan qe ses si podia. tal qe sil reis len qeria. auria fach gran ardi men. AI las caitiu e qem farai. ni qal conseilh penrai de me. qella no sap lo mal qieu trai. ni no li aus clamar merce. fol nesci ben as pauc de sen. ella no(n) qetameria ges[3]. per nom de ]p(er)[[4] drudaria. qans not laisses leuar aluen. |
![]() |
EDonc ella qal tort mi fai. q(i)l no sap per qe ses deue. ben de- uinar degra oimai[8]. qieu pert samor e ella me. qalmieu ne sci captenemen. e(a)[9]la gran ui llania. parqel lenga mestre lia[10]. qant ieu denan leis me presen. NEgun ioi al mieu noseschai. qant madomnam garda nim ue. qel sieu(s) bel(s) douz semblanz [5] Il copista aggiunge successivamente es in interlinea.
[6] Espunto dal copista.
[7] La e viene aggiunta successivamente dal copista in interlinea.
[8] Sul margine inferiore della carta è aggiunta la traduzione italiana: oimai omai.
[9] La a viene aggiunta successivamente in interlinea dal copista.
[10] Il copista scrive inizialmente mostrelia, poi corregge la o in e.
|
![]() |
mi uai al cor qi ma dozem re- ue. e saissim dura loniame(n). mas sobra sanz li iuraria. q(ue)l mon mais nulls ioi no sia. mas al partir art et ensen. POs mesage noll trametrai. ni ami dire nos coue. negun conseilh en me no(n) sai. mas duna re me conort be. ella sap letras e enten. e agrada me qescria. los motz e saleis plazia. legis los al mieu sal uamen. ESa leis autre dol ne pren. per dieu e per mercel sia. qel bel solatz qe mauria. nom tolla nil sieu parllar gen. |
bernard dauetadorn. | Bernard da Vetadorn. |
I | I |
EN cossir(ier) et en e smai. sui dun amo(r) qim lassaem te. qe tan non uau ni sai ni lai. qel ades nom tenga en son fre. qara ma dat cor e talan. qe lan qe ses si podia. tal qe sil reis len qeria. auria fach gran ardi men. |
En cossirier et en esmai sui d’un amor qi·m lassa e·m te, qe tan non vau ni sai ni lai q’el ades no·m tenga en son fre, q’ara m’a dat cor e talan qe l’anqeses, si podia, tal qe, si·l reis l’enqeria, auria fach gran ardimen. |
II | II |
AI las caitiu e qem farai. ni qal conseilh penrai de me. qella no sap lo mal qieu trai. ni no li aus clamar merce. fol nesci ben as pauc de sen. ella no(n) qetameria ges. per nom de ]p(er)[ drudaria. qans not laisses leuar aluen. |
Ai las, caitiu! e qe·m farai? Ni qal conseilh penrai de me? Q’ella no sap lo mal q’ieu trai ni no li aus clamar merce. Fol nesci! Ben as pauc de sen, ella nonqe t’ameria ges per nom de drudaria, q’ans no·t laisses levar al ven. |
III | III |
Edoncs pois atresi morrai. dirai li lafan qe men ue. uers es qade(s) llolidirai. no farai alamia fe. si a un tenen sabia. fos tota espainha mia. mais uueilh mo rir de feunia. qar anc men uen ]espauen[ en pensamen. |
E doncs, pois atresi morrai, dirai li l’afan qe m’en ve? Vers es q’ades llo li dirai. No farai a la mia fe, si a un tenen sabia fos tota Espainha mia; mais vueilh morir de feunia qar anc m’en ven en pensamen. |
IV | IV |
IA per mi non sabra qieu mai. ni autre nollendira re. qar amic(s) non uol aqest plai. an(s) pre(s) a dieu qi p(ro) lle(n)te. qieu no(n) uueilh cosi ni parent. qe mout es gran cortesia. q(a)mor per midons maucia. mas ale- is no(n)(e)stara gen. |
Ia per mi non sabra q’ieu m’ai ni autre no ll’en dira re. Qar amics non vol aqest plai, ans pres a Dieu qi pro ll’en te; q’ieu non vueilh cosi ni parent, qe mout es gran cortesia q’amor per midons m’aucia; mas a leis non estara gen. |
V | V |
EDonc ella qal tort mi fai. q(i)l no sap per qe ses deue. ben de- uinar degra oimai. qieu pert samor e ella me. qalmieu ne sci captenemen. e(a)la gran ui llania. parqel lenga mestre lia. qant ieu denan leis me presen. |
E donc, ella qal tort m’i fai, q’il no sap per qe s’esdeve? Ben devinar degra oimai q’ieu pert s’amor, e ella me. Q’al mieu nesci captenemen e a la gran villania par qe·l lenga m’estrelia qant ieu denan leis me presen. |
VI | VI |
NEgun ioi al mieu noseschai. qant madomnam garda nim ue. qel sieu(s) bel(s) douz semblanz mi uai al cor qi ma dozem re- ue. e saissim dura loniame(n). mas sobra sanz li iuraria. q(ue)l mon mais nulls ioi no sia. mas al partir art et ensen. |
Negun ioi al mieu no s’eschai, qant ma domna·m garda ni·m ve, qe·l sieus bels douz semblanz mi vai al cor, qi m’adoz’e·m reve; e s’aissi·m dura loniamen, mas sobra sanz li iuraria qu’el mon mais nulls ioi no sia; mas al partir art et ensen. |
VII | VII |
POs mesage noll trametrai. ni ami dire nos coue. negun conseilh en me no(n) sai. mas duna re me conort be. ella sap letras e enten. e agrada me qescria. los motz e saleis plazia. legis los al mieu sal uamen. |
Pos mesage no·ll trametrai ni a mi dire no·s cove, negun conseilh en me non sai; mas d’una re me conort be: ella sap letras e enten, e agrada me q’escria los motz, e s’a leis plazia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
ESa leis autre dol ne pren. per dieu e per mercel sia. qel bel solatz qe mauria. nom tolla nil sieu parllar gen. |
E s’a leis autre dol ne pren, per Dieu e per merce·l sia qe·l bel solatz qe m’auria no·m tolla ni·l sieu parllar gen. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard Lauentador. EN cosirier ezenes mai. Son duna mor quem lasem te. Que tant non uau nisai ni lai. Qui ades nomteingne(n) son fre. Quera ma dat cor etalen. Queu en que çeç si po dia. Tal que sel reis lenque ria. Auria faig gran ardime(n). AIlas caitiu eque farai. Nical conseill pen rai de me. Quela non sab lo mal queu trai. Ne eu nolaus clamar |
![]() |
merce. Fol neis ben as pauc desen. Ela non catamaria. Per nomque per drudaria Canç not laises leuar al ue(n). EDoncs pos atresi morai. Diraili lafan que me(n) ue. Uers es cades lolidirai. Non farai ala mia fe. Si sa bia caun tenen. En fos totes painna mia. Mais uoil mo rir defeunia. Car anc miue(n)c enpensamen. IA permi non sabra queu mai. Ni autre non len dira re. Am ic non uoil adaquest plai. A nç perda dieu qui pro me(n)te. Queu nouoil cosin niparen. Que mout mes gran cortesia. Samors per mi donç mause çia. Mas alei non estaraien. EDonçt ella cal tort mifai. Quil non sap per queses deue. Dieu diuinar degra oimai. Queu muer p(er) samor et aque. Al mieu nesi captenemen. Et ala gran ui lania. Per quel lenga men tr |
![]() |
elia. Cant eu denant mipre sen. NEguns iois al mieu noses chai Can ma dompnam guarda nim ue. Que sieus bes do uç semblanç mi uai. Al cor q(ue) madousem reue. Esim dura ua longamen. Sobre sanç liiuraria. Que mon mals n uls iois non sia. Mas al par tir ard et ensen. POs mesagier nol trametrai. Niami dire nos coue. Negun conseil demi nosai. Mas du na ren mi conort be. Elasab letras et ente. Eagra dam e que escria. Los motç esalei plai sia. Legis los al mieu sal uamen. ESalei autre dols non pren. Per dieu eper merces sia. Q(ue)l bel solatç que mauia. Nom toilla nil seu parlar ien. |
Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
EN cosirier ezenes mai. Son duna mor quem lasem te. Que tant non uau nisai ni lai. Qui ades nomteingne(n) son fre. Quera ma dat cor etalen. Queu en que çeç si po dia. Tal que sel reis lenque ria. Auria faig gran ardime(n). |
En cosirier ez en esmai son d’un’amor que·m las’e·m te, que tant non vau ni sai ni lai qui ades no·m teingn’en son fre, qu’era m’a dat cor e talen qu’eu enqueçeç, si podia, tal que, se·l reis l’enqueria, auria faig gran ardimen. |
II | II |
AIlas caitiu eque farai. Nical conseill pen rai de me. Quela non sab lo mal queu trai. Ne eu nolaus clamar merce. Fol neis ben as pauc desen. Ela non catamaria. Per nomque per drudaria Canç not laises leuar al ue(n). |
Ai las, caitiu! E que farai? Ni cal conseill penrai de me? Qu’ela non sab lo mal qu’eu trai ne eu no l’aus clamar merce. Fol neis! Ben as pauc de sen, ela nonca t’amaria per nom que per drudaria c’anç no·t laises levar al ven. |
III | III |
EDoncs pos atresi morai. Diraili lafan que me(n) ue. Uers es cades lolidirai. Non farai ala mia fe. Si sa bia caun tenen. En fos totes painna mia. Mais uoil mo rir defeunia. Car anc miue(n)c enpensamen. |
E doncs, pos atresi morai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. Non farai a la mia fe, si sabia c’a un tenen en fos tot’Espainna mia; mais voil morir de feunia car anc mi venc en pensamen. |
IV | IV |
IA permi non sabra queu mai. Ni autre non len dira re. Am ic non uoil adaquest plai. A nç perda dieu qui pro me(n)te. Queu nouoil cosin niparen. Que mout mes gran cortesia. Samors per mi donç mause çia. Mas alei non estaraien. |
Ia per mi non sabra qu’eu m’ai ni autre non l’en dira re. Amic non voil ad aquest plai, anç perda Dieu qui pro m’en te; qu’eu no voil cosin ni paren, que mout m’es gran cortesia s’amors per midonç m’auseçia; mas a lei non estara ien. |
V | V |
EDonçt ella cal tort mifai. Quil non sap per queses deue. Dieu diuinar degra oimai. Queu muer p(er) samor et aque. Al mieu nesi captenemen. Et ala gran ui lania. Per quel lenga men tr elia. Cant eu denant mipre sen. |
E donçt, ella, cal tort m’i fai, qu’il non sap per que s’esdeve? Dieu! Divinar degra oimai qu’eu muer per s’amor! Et a que? Al mieu nesi captenemen et a la gran vilania per que·l lenga m’entrelia cant eu denant mi presen . |
VI | VI |
NEguns iois al mieu noses chai Can ma dompnam guarda nim ue. Que sieus bes do uç semblanç mi uai. Al cor q(ue) madousem reue. Esim dura ua longamen. Sobre sanç liiuraria. Que mon mals n uls iois non sia. Mas al par tir ard et ensen. |
Neguns iois al mieu no s’eschai, can ma dompna·m guarda ni·m ve, que sieus bes douç semblanç mi vai al cor, que m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sanç li iuraria que mon mals nuls iois non sia; mas al partir ard et ensen. |
VII | VII |
POs mesagier nol trametrai. Niami dire nos coue. Negun conseil demi nosai. Mas du na ren mi conort be. Elasab letras et ente. Eagra dam e que escria. Los motç esalei plai sia. Legis los al mieu sal uamen. |
Pos mesagier no·l trametrai ni a mi dire no·s cove, negun conseil de mi no sai; mas d’una ren mi conort be: ela sab letras et ente, e agrada me que escria los motç, e s’a lei plaisia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
ESalei autre dols non pren. Per dieu eper merces sia. Q(ue)l bel solatç que mauia. Nom toilla nil seu parlar ien. |
E s’a lei autre dols no·n pren, per Dieu e per merces sia que·l bel solatç que m’avia no·m toilla ni·l seu parlar ien. |
![]() |
![]() |
![]() |
EN consirers (et) esmai. Soi dun amor qen las ente. Qe tan no(n) uau ni sai ni lai. Qil ades nom tegnen soffre. |
![]() |
ALas chaitiu qe farai. Donc pos eissamen me morai Dirai li lafan qe men ue. Eu hoc ades lo dirai. No faria ala mia fe. Seu sabia qen tenemen. En fos totes spagna mia. Mais uuel morir de feunia. Qe mi uengues en pensamen. Ca p(er) mi no sabra qeu ai. Ni autre no len dirai re. Amic no qer adaqest plai. Anz p(er)gai deu qe pro mente. Qeu no(n) prec cosin ni paren. Qe molt er gran corteisia. Qamors p(er) midonz mausia. Mas alei no(n) istara gen. ADoncs ella qal tortz mi fai. Qil no sap p(er)qe mes deue. Mais deuinar degra oi mai. Qeu mur pur samur (et) aqe. Al meu neci captenemen. Et ab gran uilania. P(er) qe il lengna mentrelia. Qant eu denan lei mi prezen. Negus iois al mieu ne sechai. Qan madonam gara nim ue. |
![]() |
Car lo sieus bels esgarz mi uai. Al cor qe ma dousem reue. E sim duraua longamen. Sobre saint uos iuraria. Qe nec mon mais no sia. Mas al partir art (et) ensen. Los mesatgier nol trametrai. Ni ami dire nol coue. Negus coseil de mi no sai. Mas duna re mi conort be. Qe illa sap letras (et) enten. Et agradam qeu escria. Los motz esalei plazia. Legis lo al meu saluamen. |
I | I |
EN consirers (et) esmai. Soi dun amor qen las ente. Qe tan no(n) uau ni sai ni lai. Qil ades nom tegnen soffre. Qera ma dat cor etalen. Com enqez seu podia. Tals qe sil reis len qeria. Auria fait granz ardimen. |
En consirers et esmai soi d’un amor qe·n las’e·n te, qe tan non vau ni sai ni lai q’il ades no·m tegn’en so ffre, q’era m’a dat cor e talen com enqez, s’eu podia, tals qe, si·l reis l’enqeria, auria fait granz ardimen. |
II | II |
ALas chaitiu qe farai. Oqal conseil penrai de me. Qella nosapla mal qeu trai. Ni eu no laus clamar merce. Fols neci ben as pauc de sen. Qela noca ta maria. P(er) ne seina drutheria. Cancz not laises leuar aluen. |
A las, chaitiu! Qe farai? O qal conseil penrai de me? Q’ella no sap la mal q’eu trai ni eu no·l aus clamar merce. Fols neci! Ben as pauc de sen, q’ela noca t’amaria per ne seina drutheria, c’ancz no·t laises levar al ven. |
III | III |
Donc pos eissamen me morai Dirai li lafan qe men ue. Eu hoc ades lo dirai. No faria ala mia fe. Seu sabia qen tenemen. En fos totes spagna mia. Mais uuel morir de feunia. Qe mi uengues en pensamen. |
Donc, pos eissamen me morai, dirai li l’afan qe m’en ve? Eu hoc ades lo dirai. No faria, a la mia fe, s’eu sabia q’en tenemen en fos tot’Esspagna mia; mais vuel morir de feunia qe mi vengues en pensamen. |
IV | IV |
Ca p(er) mi no sabra qeu ai. Ni autre no len dirai re. Amic no qer adaqest plai. Anz p(er)gai deu qe pro mente. Qeu no(n) prec cosin ni paren. Qe molt er gran corteisia. Qamors p(er) midonz mausia. Mas alei no(n) istara gen. |
Ca per mi no sabra q’eu ai ni autre no l’en dirai re. Amic no qer ad aqest plai, anz pergai Deu qe pro m’en te; q’eu non prec cosin ni paren, qe molt er gran corteisia q’amors per midonz m’ausia; mas a lei non istara gen. |
V | V |
ADoncs ella qal tortz mi fai. Qil no sap p(er)qe mes deue. Mais deuinar degra oi mai. Qeu mur pur samur (et) aqe. Al meu neci captenemen. Et ab gran uilania. P(er) qe il lengna mentrelia. Qant eu denan lei mi prezen. |
Adoncs, ella qal tortz m’i fai, q’il no sap per qe m’esdeve? Mais devinar degra oimai q’eu mur pur s’amur! Et a qe? Al meu neci captenemen et ab gran vilania per qe il lengna m’entrelia qant eu denan lei mi prezen. |
VI | VI |
Negus iois al mieu ne sechai. Qan madonam gara nim ue. Car lo sieus bels esgarz mi uai. Al cor qe ma dousem reue. E sim duraua longamen. Sobre saint uos iuraria. Qe nec mon mais no sia. Mas al partir art (et) ensen. |
Negus iois al mieu ne s’echai, qan madona·m gara ni·m ve, car lo sieus bels esgarz mi vai al cor, qe m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre saint vos iuraria qe nec mon mais no sia, mas al partir art et ensen. |
VII | VII |
Los mesatgier nol trametrai. Ni ami dire nol coue. Negus coseil de mi no sai. Mas duna re mi conort be. Qe illa sap letras (et) enten. Et agradam qeu escria. Los motz esalei plazia. Legis lo al meu saluamen. |
Los mesatgier no·l trametrai ni a mi dire no·l cove, negus coseil de mi no sai; mas d’una re mi conort be: qe illa sap letras et enten, et agrada·m q’eu escria los motz, e s’a lei plazia, legis lo al meu salvamen. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardus. En cossirer et en esmai. Sui dun amor qi(m) laissa em te. Qe tant no(n) uau ni chai ni lai. Qil ades nom tenga en sofre. Ara ma dat cor e talen. Qom lem qeses si podia. Tal qe sil rei lenqeria. Auria fat granç ardimen. Ha las chatiu eqen farai O qals … de me Qella non sap lo mal qeu … Ni eu no(n) laus … Fol nesci … ai … de sen Qela no(n)ca mamaria |
![]() |
P(er) non … Qanc nu(m) … Dunc eissamen mi morrai Dirai li lafan qe me ue. Eu uac ades lo li dirai Non farai allamia fe. Si sabia qen tenemen. En fos tuta espagna mia. Mai uol murir de feoinia Qe mi uengess en pessamen Ia p(er)me no(n) saubra qe mai Ni ad autre no(n) dirai re. Amic no(n) qer ad aqest plai Ainç p(er)ga deus qui pro me(n) te. Qeu no(n) prec cosin ni paren Qe molt es gran cortesia. Ca mors per mi don maucia. Mas ale no(n) stara gen. Edu(n)cs ela qal tort mi fai Qil no(n) sap p(er) qe mes de ue Mas deuinar degra omai. Qeu mor p(er)sa mor (et)abqe. Al meu nesci captenemen Et ala grant uilania. P(er) qe lenga me trelia Quant eu de nant le ma presen. Pos messagier nol trametrai. Ni ame dire no(n) conue. Negun conseil de mi no(n) sai. Mas enaço me conort be. Qella sab letras et enten Et agram qeu escria. Los moç esale plasia. Legis los al meu saluamen. |
![]() |
Esale autre dol … Per deu e per … Qel bel solaç qil … No(m) per des ni seu parlamen |
Bernardus. | Bernardus. |
I | I |
En cossirer et en esmai. Sui dun amor qi(m) laissa em te. Qe tant no(n) uau ni chai ni lai. Qil ades nom tenga en sofre. Ara ma dat cor e talen. Qom lem qeses si podia. Tal qe sil rei lenqeria. Auria fat granç ardimen. |
En cossirer et en esmai sui d’un amor qi·m laissa e·m te, qe tant non vau ni chai ni lai q’il ades no·m tenga en so fre, ara m’a dat cor e talen q’om l’emqeses, si podia, tal qe, si·l rei l’enqeria, auria fat granç ardimen. |
II | II |
Ha las chatiu eqen farai O qals … de me Qella non sap lo mal qeu … Ni eu no(n) laus … Fol nesci … ai … de sen Qela no(n)ca mamaria P(er) non … Qanc nu(m) … |
Ha, las! Chatiu e qe·n farai? O qals … de me? Q’ella non sap lo mal q’eu … ni eu non l’aus … Fol nesci! … ai … de sen, q’ela nonca m’amaria per non … q’anc nu·m … |
III | III |
Dunc eissamen mi morrai Dirai li lafan qe me ue. Eu uac ades lo li dirai Non farai allamia fe. Si sabia qen tenemen. En fos tuta espagna mia. Mai uol murir de feoinia Qe mi uengess en pessamen |
Dunc eissamen mi morrai, dirai li l’afan qe me ve? Eu vac ades lo li dirai. Non farai, a lla mia fe, si sabia q’en tenemen en fos tuta Espagna mia; mai vol murir de feoinia qe mi vengess en pessamen. |
IV | IV |
Ia p(er)me no(n) saubra qe mai Ni ad autre no(n) dirai re. Amic no(n) qer ad aqest plai Ainç p(er)ga deus qui pro me(n) te. Qeu no(n) prec cosin ni paren Qe molt es gran cortesia. Ca mors per mi don maucia. Mas ale no(n) stara gen. |
Ia per me non saubra qe m’ai ni ad autre non dirai re. Amic non qer ad aqest plai, ainç perga Deus qui pro m’en te; q’eu non prec cosin ni paren, qe molt es gran cortesia c’amors per midon m’aucia; mas a le non stara gen. |
V | V |
Edu(n)cs ela qal tort mi fai Qil no(n) sap p(er) qe mes de ue Mas deuinar degra omai. Qeu mor p(er)sa mor (et)abqe. Al meu nesci captenemen Et ala grant uilania. P(er) qe lenga me trelia Quant eu de nant le ma presen. |
E duncs, ela qal tort m’i fai, q’il non sap per qe m’esdeve? Mas devinar degra omai q’eu mor per s’amor! Et ab qe? Al meu nesci captenemen et a la grant vilania per qe lenga m’etrelia quant eu denant le ma presen. |
VI | VI |
Pos messagier nol trametrai. Ni ame dire no(n) conue. Negun conseil de mi no(n) sai. Mas enaço me conort be. Qella sab letras et enten Et agram qeu escria. Los moç esale plasia. Legis los al meu saluamen. |
Pos messagier no·l trametrai ni a me dire non conve, negun conseil de mi non sai; mas en aço me conort be: q’ella sab letras et enten, et agra·m q’eu escria los moç, e s’a le plasia, legis los al meu salvamen. |
VII | VII |
Esale autre dol … Per deu e per … Qel bel solaç qil … No(m) per des ni seu parlamen |
E s’a le autre dol … per Deu e per … qe·l bel solaç q’il … no·m perdes ni seu parlamen. |
![]() |
![]() |
![]() |
B. de uentador(n). En cossirier (et) en esmay. soi dunamor q(uem) lassem te. que tan no uauc ni say ni lay. cades nom tenha en son fre. (et) am donat cor e talen. quieu enq(ue)ira si podia. tal res que sieu lenqueria. auria fag gran ardimen. |
![]() |
Ia p(er) mi no sabra q(ui)eu ai. no lin dira. camic no uuelh ad aq(ue)st plag. ans p(er)da dieu q(ui) me(n) reten q(ui)eu no uuelh amic ni paren. car mot es gra(n) cortezia. camors p(er )mi do(n)s mausia mas a leys no(n) costa re. |
![]() |
E pus eyssamen me murray. del mal e del dezir q(uem) ue. doncas sempres li odirai. no farai ala mia fe. si sabia cad un tenen. en fos totespanha mia. e mays am murir de feunia. car anc me uenc es pessamen. |
![]() |
Ai las caitieu doncx q(ue) farai. ni cal cosselh pe(n)rai d(e) me. quela no sap lo mal quieu tray. ui yeu no(n) laus clamar m(er)- ce. nessi folh ab pauc dessien. q(ue)la nocatamaria. ]ni[[1] p(er) nom ni p(er) drudaria. ans se laysaria metral ue(n). [1] Espunto dal copista.
|
![]() |
Nulh honioy (con)- tral mieu no satray. can mi dons mesgarda nim ue. sego(n) lo bel semblan q(uem) fay. mes uis cades menbrassem te. e sim duraua lo(n)iame(n). sobre sans uos iuraria. cautre ioy el mo(n) nosia. mar al partit art (et) essen. |
B. de uentador(n).
|
B. de Ventadorn. |
I | I |
En cossirier (et) en esmay. soi dunamor q(uem) lassem te. que tan no uauc ni say ni lay. cades nom tenha en son fre. (et) am donat cor e talen. quieu enq(ue)ira si podia. tal res que sieu lenqueria. auria fag gran ardimen. |
En cossirier et en esmay soi d’un amor que·m lass’e·m te, que tan no vauc ni say ni lay c’ades no·m tenha en son fre, et a·m donat cor e talen qu’ieu enqueira, si podia, tal res que, s’ieu l’enqueria, auria fag gran ardimen. |
II | II |
Ia p(er) mi no sabra q(ui)eu ai. no lin dira. camic no uuelh ad aq(ue)st plag. ans p(er)da dieu q(ui) me(n) reten q(ui)eu no uuelh amic ni paren. car mot es gra(n) cortezia. camors p(er )mi do(n)s mausia mas a leys no(n) costa re. |
Ia per mi no sabra qu’ieu ai no li·n dira c’amic no vuelh ad aquest plag, ans perda Dieu qui m’en reten, qu’ieu no vuelh amic ni paren, car mot es gran cortezia c’amors per midons m’ausia: mas a leys non costa re. |
III | III |
E pus eyssamen me murray. del mal e del dezir q(uem) ue. doncas sempres li odirai. no farai ala mia fe. si sabia cad un tenen. en fos totespanha mia. e mays am murir de feunia. car anc me uenc es pessamen. |
E pus eyssamen me murray del mal e del dezir que·m ve, doncas sempres li o dirai. No farai, a la mia fe, si sabia c’ad un tenen en fos tot’Espanha mia; e mays am murir de feunia car anc me venc en pessamen. |
IV | IV |
Ai las caitieu doncx q(ue) farai. ni cal cosselh pe(n)rai d(e) me. quela no sap lo mal quieu tray. ui yeu no(n) laus clamar m(er)- ce. nessi folh ab pauc dessien. q(ue)la nocatamaria. ]ni[ p(er) nom ni p(er) drudaria. ans se laysaria metral ue(n). |
Ai las, caitieu! Doncx que farai? Ni cal cosselh penrai de me? Qu’ela no sap lo mal qu’ieu tray ni yeu non l’aus clamar merce. Nessi folh! Ab pauc d’essien, qu’ela noca t’amaria per nom ni per drudaria, ans se laysaria metr’al ven. |
V | V |
Nulh honioy (con)- tral mieu no satray. can mi dons mesgarda nim ue. sego(n) lo bel semblan q(uem) fay. mes uis cades menbrassem te. e sim duraua lo(n)iame(n). sobre sans uos iuraria. cautre ioy el mo(n) nosia. mar al partit art (et) essen. |
Nulh hon ioy contra·l mieu no s’atray, can midons m’esgarda ni·m ve, segon lo bel semblan que·m fay, m’es vis c’ades m’enbrass’e·m te; e si·m durava loniamen, sobre sans vos iuraria c’autre ioy el mon no sia; mar al partit art et essen. |
![]() |
![]() |
En cossir (et) en esmai. son dunamor q(ue)m lassa emte. que tan nouau nisai ni lai. cades nom teinha eson fre queramad at talen. queu enqueris si podia. tal que sil rei lenqueria. auria fait gran ardimen |
![]() |
Alas chaitiu eq(ue)m farai. ni cal cossel penrai deme. quela no(n) sai los mal q(ue)u trai. ni eu non laus clamar m(er)ce. fol nesci ben as pauc de sen. quela noq(ue)t amaria. p(er)nom q(ue)p(er) drudaria. cans not laixes le uar al uen. Doncs pus atressim moria. dirai lafan que men sai eu oc semp(re)l diria. no farai alamia fe. si sabia a un tenen. q(ue) fos tot espainha mia mais uuil morir de feunia. car anc me uenc en pessamen. |
![]() |
Ia p(er)mi nosabra mai. ni non li dira hom p(er)me. ni no uuil dir daquest plai. ans p(er)ga dieu qui p(ro) mente. qui eu nom p(re)tz fader un pare(n). car mout es gran cortesia camors p(er)midonz maucia. mas aleis no(n) estera gen. Ia messatgier nol trametrai. ni nosabra zo que(m) naue q(ue) deuin ar pog(ra) huimai. qui eu muir p(er)samor mas sai be. q(ue)la sab letras (et) enten. esai quela cercaria. los motz esaleis placia. ligis los al meu saluamen. |
![]() |
Nuill ioi ab lomeu noseschai. qui madona gara ni ue. cab sol lo bel semblan quem fai. madona mo(n) cor em reue. esim duraua lon iamen. sobre sains li iuraria. que mais el mon ioy no sia mas alpartir art (et) ensen. |
I | I |
En cossir (et) en esmai. son dunamor q(ue)m lassa emte. que tan nouau nisai ni lai. cades nom teinha eson fre queramad at talen. queu enqueris si podia. tal que sil rei lenqueria. auria fait gran ardimen |
En cossir et en esmai son d’un’amor que·m lassa e·m te, que tan no vau ni sai ni lai c’ades no·m teinha e son fre, qu’era m’a dat talen qu’eu enqueris, si podia, tal que, si·l rei l’enqueria, auria fait gran ardimen. |
II | II |
Alas chaitiu eq(ue)m farai. ni cal cossel penrai deme. quela no(n) sai los mal q(ue)u trai ni eu non laus clamar m(er)ce. fol nesci ben as pauc de sen. quela noq(ue)t amaria. p(er)nom ep(er) drudaria. cans not laixes le uar al uen. |
A, las! Chaitiu! E que·m farai? Ni cal cossel penrai de me? Qu'ela non sai los mal qu’eu trai ni eu non l’aus clamar merce. Fol nesci! Ben as pauc de sen, qu’ela noque t’amaria per nom e per drudaria, c’ans no·t laixes levar al ven. |
III | III |
Doncs pus atresim moria. dirai lafan que men sai eu oc semp(re)l diria. no farai alamia fe. si sabia a un tenen. q(ue) fos tot espainha mia mais uuil morir de feunia. car anc meuenc en pessamen. |
Doncs, pus atresi·m moria, Dirai l'afan que m’en sai? Eu oc sempre·l diria. No farai a la mia fe, si sabia a un tenen que fos tot’Espainha mia; mais vuil morir de feunia car anc me venc en pessamen. |
IV | IV |
Ia p(er)mi nosabra mai. ni non li dira hom p(er)me. ni no uuil dir daquest plai. ans p(er)ga dieu qui p(ro) mente. qui eu nom p(re)tz fader un pare(n). car mout es gran cortesia camors p(er)midonz maucia. mas aleis no(n) estera gen. |
Ia per mi no sabra mai ni non li dira hom per me, ni no vuil dir d’aquest plai, ans perga Dieu qui pro m’en te; qu’ieu no·m pretz fader un paren, car mout es gran cortesia c’amors per midonz m’aucia; mas a leis non estera gen. |
V | V |
Ia messatgier nol trametrai. ni nosabra zo que(m) naue q(ue) deuin ar pog(ra) huimai. qui eu muir p(er)samor mas sai be. q(ue)la sab letras (et) enten. esai quela cercaria. los motz esaleis placia. ligis los al meu saluamen. |
Ia messatgier no·l trametrai ni no sabra zo que·m n’ave, que devinar pogra hui mai; qui eu muir per s’amor, mas sai be qu’ela sab letras et enten, e sai que la cercaria los motz, e s’a leis placia, ligis los al meu salvamen. |
VI | VI |
Nuill ioi ab lomeu noseschai. qui madona gara ni ue. cab sol lo bel semblan quem fai. madona mo(n) cor em reue. esim duraua lon iamen. sobre sains li iuraria. que mais el mon ioy no sia mas alpartir art (et) ensen. |
Nuill ioi ab lo meu no s’eschai, qui ma dona gara ni ve, c'ab sol lo bel semblan que·m fai ma dona mon cor e·m reve; e si·m durava loniamen, sobre sains li iuraria que mais el mon ioy no sia; mas al partir art et ensen. |
![]() |
![]() |