BdT 183,1.
Mss: N 225 (352), N 232 (365), a2 463, a2 499.
Metrica: 08a 08a 08b 08c 08b 08c. Vers di 4 coblas doblas di 6 versi e una tornada, di 6 versi.
Edizioni: Jeanroy 1913, p. 24; Pasero 1973, p. 241; Bond 1982, p. 36; Jensen 1983, p. 275; Eusebi 1995, p.74.
I
Ab la dolchor del temps novel
foillo li bosc, e li aucel
chanton, chascus en lor lati,
segon lo vers del novel chan;
adonc esta ben c'om s'aisi
d'acho dont hom a plus talan.
II
De lai don plus m'es bon e bel
non vei mesager ni sagel,
per que mos cors non dorm ni ri
ni no m'aus traire adenan,
tro que eu sacha ben de la fi
s'el'es aissi com eu deman.
III
La nostr'amor va enaissi
com la branca de l'albespi,
qu'esta sobre l'arbre tremblan
la nuoit, a la ploia ez al gel,
tro l'endeman, que·l sols s'espan
per la fueilla vert el ramel.
IV
Enquer me menbra d'un mati
que nos fezem de guera fi
e que·m donet un don tan gran:
sa drudari'e son anel;
enquer me lais Dieus viure tan
c'aia mas mans soz so mantel!
V
Qu,eu non ai soing d'estraing lati
que·m parta de mon Bon Vezi;
qu'eu sai de paraulas, com van
ab un breu sermon, que s'espel
que tal se van d'amor gaban;
nos n'avem la pessa e·l coutel!
I
Ab la douzor del temps novel
fueillon li bosc, e li auzel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan:
adoncs estai ben q'on s'aizi
de zo don hom a plus talan.
II
De la don plus m'es bon e bel
no· vei messatgers ni sagel,
don mos cors non dorm ni non ri
e no m'en auz traire enan
tro que eu sapcha ben de fi
s'el es aissi com eu deman.
III
La nostr'amors vai enaissi
com la branca de l'albespi
q'estai sobre l'arbre tremblan,
la noig, a la ploi' e al gel,
tro l'endeman, qe·l sols s'espan
per la fueilla vert el ramel.
IV
Anqar mi membra d'un mati
qe nos fezem de guerra fi
e qe·m donet un don tan gran,
sa drudari'e son anel:
anqar mi lais Dieus viure tan
q'aia mas manz sotz son mantel!
V
Q'ieu non ai soing d'Estraing lati
qe·m parta de mon Bon Vezi,
q'ieu sai de paraulas con van
ab un breu sermon qi s'espel:
qe tal se van d'amor gaban:
nos n'avem la pess' e·l coutel!
I
Ab la dolchor del temps novel
foillo li bosc, e li aucel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan;
adonc esta ben c'om s'aisi
d'acho don hom a plus talan.
II
De lai don plus m'es bon e bel
non vei mesager ni sagel,
per que mos cors non dorm ni ri
ni no m'aus traire adenan,
tro qe sacha ben de la fi
s'el' es aissi com eu deman
III
La nostr'amor vai enaissi
com la branca de l'albespi
qu'esta sobre l'arbre en treman,
la nuoit, a la plja ez al gel,
tro l'endeman, que·l sols s'espan
pel las fuellias verz e·l ramel.
IV
Enquer me menbra d'un mati
que non fezem de guerra fi,
e que·m donet un don tan gran,
sa drudari' e son anel:
enquer me lais Dieus viure tan
c'aja mas manz soz so mantel!
V
Qu'eu non ai soing d'estraing lati
que·m parta de mon Bon Vezi,
qu'eu sai de paraulas com van
ab un breu sermon que s'espel,
que tal se van d'amor gaban,
nos n'avem la pessa e·l coutel.
I
Ab la dolchor del temps novel
foillo li bosc, e li aucel
chanton, chascus en lor lati,
segon le vers del novel chan:
adonc esta ben c’om s’aisi
d’acho dont hom a plus talan.
II
De lai don plus m’es bon e bel
non vei mesager ni sagel,
per que mos cors non dorm ni ri
ni no m’aus traire adenan,
tro qu’eu sacha ben de la fi,
s’el’es aissi com eu deman.
III
La nostr’amor va enaissi
com la brancha de l’albespi,
qu’esta sobre l’arbr’en craman,
la nuoit, ab la ploi’ez al gel,
tro l’endeman, que·l sols s’espan
per la feuilla vert el ramel.
IV
Enquer me menbra d’un mati
que nos fezem de guerra fi
e que·m donet un don tan gran:
sa drudari’e son anel.
Enquer me lais Dieus viure tan
qu’aia mas mans soz son mantel!
V
Qu’eu non ai soing d’estraing lati
que·m parta de mon Bon Vezi;
qu’eu sai de paraulas com van,
ab un breu sermon que s’espel:
que tal se van d’amor gaban,
nos n’avem la pessa e·l coutel.
Ordine delle coblas: N, N (bis), a2, a2 (bis): I, II, III, IV, V. |
||
I, 1 v. 1 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
[A]b la dolchor del temps novel [A]b la dolchor del temps novel Ab la douzor del temps novel Ab la douzor del temps novel |
I, 2 v. 2 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
foillo li bosc e li aucel foillo li bosc e li aucel fueillon li bosc e li auzel foillan li buesc e li auzel |
I, 3 v. 3 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
chanton chascus en lor lati chanton chascus en lor lati chanton chascus en lor lati chantan chascus en son latï |
I, 4 v. 4 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
segon lo vers del novel chan; segon lo vers del novel chan; segon lo temps del novel cham; segon lo ver del novel chant; |
I, 5 v. 5 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
adonc esta ben com s'aisi adonc esta ben com s'aisi adoncs esta ben q'on s'aizi adoncs estai be com s'aizi |
I, 6 v. 6 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
d'acho dont hom a plus talan. d'acho dont hom a plus talan. de zo don hom a plus talan de zo dont a maior talan. |
II, 1 v. 7 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
[D]e lai don plus m'es bon e bel [D]e lai don plus m'es bon e bel De lai don plus m'er bon e bel De lai don plus mi |
II, 2 v. 8 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
non vei mesager ni sagel, non vei mesager ni sagel, no·m ve messatgers ni sagel, non hai messatger ni segle |
II, 3 v. 9 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
per que mon cor no·n dorm ni ri per que mon cor no·m dorm ni ri don mos cors no·n dorm ni non ri per qe mos cors dol e non ri |
II, 4 v. 10 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
ni no·m aus traire adenan e no·m en auz traire enan, ni non m'en aus traire enan |
II, 5 v. 11 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
tro que eu sacha ben de fi, tro qu'eu sacha ben de la fi, tro qe sapcha ben de la fï, entro qe ieu sapcha ben la fi, |
II, 6 v. 12 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
s'el'es aissi com eu deman. s'el'es aissi com eu deman. s'el'es aissi con ieu deman. s'il es aissi q'om el deman. |
III, 1 v. 13 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
[L]a nostr'amor va enaissi [L]a nostr'amor va enaissi, La nostr'amor vai enaissi La nostr'amor vai enaissi |
III, 2 v. 14 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
com la branca de l'albespi com la branca de l'albespi con la branca de l'albrespi com la brancha de l'albespi |
III, 3 v. 15 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
que sta sobre l'arbr'entrenan qu'esta sobre l'arbr'entrenan q'estai sobre l'arbre tremblan q'estai sus en l'arbre treman |
III, 4 v. 16 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
la nuoit ab la ploia ez al gel, la nuoit ab la ploia ez al gel, la noig a la ploi'e al giel, la noig a la ploi'e al gel, |
III, 5 v. 17 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
tro l'endeman qu'el sol s'espan tro l'endeman qu'el sol s'espan tro l'endeman q'el sol s'espan tro l'endeman q'el sol s'espan |
III, 6 v. 18 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
par la fueilla verz e·l ramel. per la fueilla verz e·l ramel. per la fueilla vert en·l ramel. per las foillas vertz et ramoi. |
IV, 1 v. 19 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
[E]nquer me menbra d'un mati [E]nquer me menbra d'un mati Anqar mi membra d'un mati Ancar mi menbra d'un mati |
IV, 2 v. 20 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
que nos fezem de guera fi que nos fezem de guera fi qe nos feiron de guerra fi qe nos feiron de guerra fin |
IV, 3 v. 21 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
e que·n donet un don tan gran: e que·n donet un don tan gran: e qe·m donet un don tan gran: e qi donetz un don tan gran: |
IV, 4 v. 22 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
sa drudari e son anel; sa drudari e son annel; sa drudari e son anel; sa drudari e son anel; |
IV, 5 v. 23 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
enquer me lais Dieus viure tan enquer me lais Dieus viure tan anqar mi lais Dieus viure tan anqar mi lais Dieus viure tan |
IV, 6 v. 24 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
c'aia mas mans soz so mantel. c'aia mas mans soz so mantel. q'aia mai manz sotz son mantel. q'aia mass mans sus son mantel. |
V, 1 v. 25 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
[Q]u'eu non ai soing de lor lati [Q]u'eu non ai soing de lor lati Q'ieu non hai soing d'estraing lati Que non ai soing d'estran lati |
V, 2 v. 26 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
que·m parta de mon bon vezi, que·m parta de mon bon vezi, qe me part da mon bon vezi, qe·m parta de mon bon vezi, |
V, 3 v. 27 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
qu'eu sai de paraulas com van, qu'eu sai de paraulas com van: q'eu sai de paraulas con van q'ieu sai de paraulas com van, |
V, 4 v. 28 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
ab un breu sermon que s'espel Ab un breu sermon que s'espel ab un sermon brieu qi espel d'un breu sermon qi mi aple: |
V, 5 v. 29 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
que tal se van d'amor gaban, que tal se van d'amor gaban, q'atal se van d'amor gaban, qi tals sen van d'amors gaban,
|
V, 6 v. 30 |
N N(bis) a2 a2(bis) |
nos n'avem la pessa e·l coultel. nos n'avem la pessa e·l coultel. nos n'avem la pess'e·l coutel. nos n'aven lo pan e·l cotel. |
Bla dolchor del temps nouel. Foillo libosc eli aucel. Chan ton chascus en lor lati. Segon louers del nouel chan. Adonc esta ben com saisi. Dacho dont hom aplus talan. Elai don plus mes bon ebel. Non uei mesager nisagel. Per que mon cor nom dorm niri. Tro queu sacha ben de fi. Sel es aissi com eu deman. A nostra mor ua en aissi. Com la branca delal bespi. Questa sobre larb(r)en tre nan. Lanuoit ablaploia ez algel. Tro lende man quel sol sespan. Par lafue illa uerz elramel. N quer me menbra dum mati. Que nos fezem de gu |
erafi. Equen donet un don |
I | |
[.] Bla dolchor del temps nouel. foillo libosc eli aucel. Chanton chascus en lor lati. Segon louers del nouel chan. Adonc esta ben com saisi. Dacho dont hom aplus talan. |
[A]b la dolchor del temps novel foillo li bosc e li aucel chanton chascus en lor lati segon lo vers del novel chan; adonc esta ben com s'aisi d'acho dont hom a plus talan. |
II | |
[.] Elai don plus mes bon ebel. non uei mesager nisagel. per que mon cor nom dorm niri. Tro queu sacha ben de fi. Sel es aissi com eu deman. |
[D]e lai don plus m'es bon e bel non vei mesager ni sagel, per que mon cor no·m dorm ni ri tro qu'eu sacha ben de la fi, s'el'es aissi com eu deman. |
III | |
[.] A nostra mor va en aissi. Com la branca del lal bespi. Questa sobre larb(r)en tre nan. Lanuoit ablaploia ez algel. Tro lende man quel sol sespan. Par lafue illa uerz elramel. |
[L]a nostr'amor va enaissi, com la branca de l'albespi qu'esta sobre l'arbr'entrenan la nuoit ab la ploia ez al gel, tro l'endeman qu'el sol s'espan per la fueilla verz e·l ramel. |
IV | |
[.] N quer me menbra dum mati. Que nos fezem de gu erafi. Equen donet un don tan gran. Sa drudari es on an nel. En quer melais dieus uiure tan. Caia mas mans soz so mantel. |
[E]nquer me menbra d'un mati que nos fezem de guera fi e que·n donet un don tan gran: sa drudari e son annel; enquer me lais Dieus viure tan c'aia mas mans soz so mantel. |
V | |
[.] Ueu non ai soing de lor lati. Quem parta de mon bon ue zi. Queu sai de paraulas co(m) uan. Abun breu sermon que\s/ espel. Que tal seuan damor gaban. Nos nauem lapessa el coultel. |
[Q]u'eu non ai soing de lor lati que·m parta de mon bon vezi, qu'eu sai de paraulas com van: Ab un breu sermon que s'espel que tal se van d'amor gaban, nos n'avem la pessa e·l coultel. |
[f. 228vd]
[.] Bla dolchor del temps nouel. Foillo libosc eli aucel. Chan ton chascus en lor lati. Segon louers del no uel chan. Adonc esta ben com saisi. Dacho dont hom aplus [.] Elai don plus mes. [talan bon ebel. Non uei mesager nisagel. Per que mon cor non dorm niri. Ninom aus traire adenan. Tro que eu sacha ben defi. Sel es aissi co(m) eu deman. [.] A nostra mor ua en aissi. Com la branca de lal bespi. Que sta sobre larbren trenan. La nuoit ablaploia ez algel. Tro lendeman quel sol sespan. Par lafueilla uerz elramel. [.] N quer me menbra dun mati. Que nos fezem de guerafi. Equen donet un do(n) tan gran. Sa drudari es on a nel. En quer melais dieus |
[f. 229ra]
uiure tan. Caia mas mans soz so mantel. [.] Veu non ai soing de lor lati. Quem parta de mon bon ue zi. Queu sai de pauralas com uan. Abun breu sermon ques espel. Que tal seuan damor gaban. Nos nauem lapessa el cou\l/tel. |
I | |
[.] Bla dolchor del temps nouel. Foillo libosc eli aucel. Chan ton chascus eu lor lati. Segon louers del no uel chan. Adonc esta ben com saisi. Dacho dont hom aplus [talan |
[.]b la dolchor del temps novel foillo li bosc e li aucel chanton chascus en lor lati segon lo vers del novel chan; adonc esta ben com s'aisi d'acho dont hom a plus talan. |
II | |
[.] Elai don plus mes. bon ebel. Non uei mesager nisagel. Per que mon cor non dorm niri. Ninom aus traire adenan. Tro que eu sacha ben defi. Sel es aissi co(m) eu deman. |
[.]e lai don plus m'es bon e bel non vei mesager ni sagel, per que mon cor no·n dorm ni ri ni no·m aus traire adenan tro que eu sacha ben de fi, s'el'es aissi com eu deman. |
III | |
[.] A nostra mor ua en aissi. Com la branca de lal bespi. Que sta sobre larbren trenan. La nuoit ablaploia ez algel. Tro lendeman quel sol sespan. par lafueilla uerz elramel. |
[.]a nostr'amor va enaissi com la branca de l'albespi que sta sobre l'arbr'entrenan la nuoit ab la ploia ez al gel, tro l'endeman qu'el sol s'espan par la fueilla verz el ramel. |
IV | |
[.] N quer me menbra dun mati. Que nos fezem de guerafi. Equen donet un do(n) tan gran. Sa drudari es on a nel. En quer melais dieus uiure tan. Caia mas mans soz so mantel. |
[.]nquer me menbra d'un mati que nos fezem de guera fi e que·n donet un don tan gran: sa drudari e son anel; enquer me lais Dieus viure tan c'aia mas mans soz so mantel. |
V | |
[.] Ueu non ai soing de lor lati. Quem parta de mon bon ue zi. Queu sai de paraulas com uan. Abun breu sermon ques espel. Que tal seuan damor gaban. Nos nauem lapessa el cou\l/tel. |
[.]u'eu non ai soing de lor lati que·m parta de mon bon vezi, qu'eu sai de paraulas com van, ab un breu sermon que s'espel que tal se van d'amor gaban, nos n'avem la pessa e·l coultel. |
[p. 499]
en iaufre rudel
|
[p. 500]
De lai don plus mi non hai messatger ni segle. p(er) qe mos cors dol e non ri ni non men aus traire. enan. entro q(e) ieu sapcha ben la fi sil es aissi qom el deman. |
La nostramors. uai enaissi. com la brancha del albespi qestai sus en larbre treman. la noig a la ploie algel. tro lendeman. qel sols espan. p(er) las foillas. uertz. (et) ramoi. |
Ancar mi menbra dun mati qenos feiron de guerra fin. eqi donetz un don tan gran. sa drudarie son anel. anqar mi lais dieus uiure tan. qaia mass mans sus son mantel. |
Que non ai soing destran lati. qem parta demon bonuezi qieu sai de paraulas. com uan dun breu sermon. qi mi a ple. qi tals sen uan damors gaban. nos nauen lo pan el cotel. |
I | |
Ab la douzor del temps nouela foillan li buesc e li auzel. chantan chascus. en son latï. segon louer del nouel chant |
Ab la douzor del temps novel foillan li buesc e li auzel chantan chascus en son latï segon lo ver del novel chant; adoncs estai be com s'aizi de zo dont a maior talan. |
II | |
De lai don plus mi non hai messatger ni segle. p(er) qe mos cors dol e non ri ni non men aus traire. enan. entro q(e) ieu sapcha ben la fi sil es aissi qom el deman. |
De lai don plus mi non hai messatger ni segle per qe mos cors dol e non ri ni non m'en aus traire enan entro qe ieu sapcha ben la fi, s'il es aissi qom el deman. |
III | |
La nostramors. uai enaissi. com la brancha del albespi qestai sus en larbre treman. la noig a la ploie algel. tro lendeman. qel sols espan. p(er) las foillas. uertz. (et) ramoi. |
La nostr'amor vai enaissi com la brancha de l'albespi q'estai sus en l'arbre treman la noig a la ploi'e al gel, tro l'endeman q'el sol s'espan per las foillas vertz et ramoi. |
IV | |
Ancar mi menbra dun mati qenos feiron de guerra fin. eqi donetz un don tan gran. sa drudarie son anel. anqar mi lais dieus uiure tan. qaia mass mans sus son mantel. |
Ancar mi menbra d'un mati qe nos feiron de guerra fin e qi donetz un don tan gran: sa drudari e son anel; anqar mi lais Dieus viure tan q'aia mass mans sus son mantel. |
V | |
Que non ai soing destran lati. qem parta demon bonuezi qieu sai de paraulas. com uan dun breu sermon. qi mi a ple. qi tals sen uan damors gaban. nos nauen lo pan el cotel. |
Que non ai soing d'estran lati qe·m parta de mon bon vezi, q'ieu sai de paraulas com van, d'un breu sermon qi mi aple: qi tals sen van d'amors gaban, nos n'aven lo pan e·l cotel. |
[p. 463]
lo coms de peiteus.
Ab la douzor del temps nouel. fueillon li bosc e li auzel. |
De lai don plus mer bon e bel. nom ue messatgers ni sagel. don mos cors non dorm ni non ri. e nomen auz traire. ena(n) tro qe sapcha ben de la fï. sel es aissi con ieu deman. |
La nostramor. uai e naissi con la branca delalbrespi qestai sobre larbre tremblan. la noig a la ploie al giel tro lendema(n) qel sol sespan. p(er) la fueilla uert enl ramel. |
Anqar mi membra dun mati qe nos feiron de guerrafi. e qem donet un don tan gran. sa drudarie son anel anqar mi lais dieus uiure tan. qaia mai manz sotz son mantel. |
Qieu non hai soing destraing. lati qe me part damo(n) bo(n) uezi qeu sai de paraulas con uan. ab un sermo(n) brieu qi espel qatal seuan damor gaban. nos nauem la pessel coutel.
|
I | |
Ab la douzor del temps nouel. fueillon li bosc e li auzel. chanton chascus en lor lati segon lo temps del nouel cham. adoncs estai ben. qon saizi de zo don hom a plus talan |
Ab la douzor del temps novel fueillon li bosc e li auzel chanton chascus en lor lati segon lo temps del novel cham; adoncs esta ben q'on s'aizi de zo don hom a plus talan. |
II | |
De lai don plus mer bon e bel. nom ue messatgers ni sagel.
don mos cors non dorm ni non ri. e nomen auz traire. ena(n) tro
qe sapcha ben de la fï. sel es aissi con ieu deman. |
De lai don plus m'er bon e bel no·m ve messatgers ni sagel, don mos cors non dorm ni non ri e no·m en auz traire enan, tro qe sapcha ben de la fï, s'el'es aissi con ieu deman. |
III | |
La nostramor. uai e naissi con la branca delalbrespi qestai
sobre larbre tremblan. la noig a la ploie al giel tro lendema(n)
qel sol sespan. p(er) la fueilla uert enl ramel. |
La nostr'amor vai enaissi con la branca de l'albrespi q'estai sobre l'arbre tremblan la noig a la ploi'e al giel, tro l'endeman q'el sol s'espan per la fueilla vert en·l ramel. |
IV | |
Anqar mi membra dun mati qe nos feiron de guerrafi. qem donet un don tan gran. sa drudarie son anel anqar mi lais dieus uiure tan. qaia mai manz sotz son mantel. |
Anqar mi membra d'un mati qe nos feiron de guerra fi e qe·m donet un don tan gran: sa drudari e son anel; anqar mi lais Dieus viure tan q'aia mai manz sotz son mantel. |
V | |
Qieu non hai soing destraing. lati qe me part damo(n) bo(n) uezi
qeu sai de paraulas con uan. ab un sermo(n) brieu qi espel qatal
seuan damor gaban. nos nauem la pessel coutel. |
Q'ieu non hai soing d'estraing lati qe me part da mon bon vezi, q'eu sai de paraulas con van ab un sermon brieu qi espel
q'atal se van d'amor gaban, nos n'avem la pess'e·l coutel.
|
Links:
[1] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-gamma.n.8.4.11-13.pdf