L'autrier jost' una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa,
Si cum filla de vilana,
Cap' e gonel' e pelissa
Vest e camiza treslissa,
Sotlars e caussas de lana.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
L’autrer jost’una sebissa
trobei tozeta mestissa,
de joi e de sen masissa:
si con fillia de vilaina
chap’e gonel’e pellissa
viest, e camiza traslissa,
sotlars e caussas de laina.
II.
14
Ves lieis vine per la planissa
« Toza, fi·m ieu, res faitissa,
Dol ai car lo freitz vos fissa. «
- « Seigner, so · m dis la vilana,
Merce Dieu e ma noirissa,
Pauc m'o pretz si·l vens m'erissa,
Qu'alegreta sui e sana. »
A leis vinc per la chalmissa.
«Bela», fiz m’ieu, «res faitissa,
dol ai car lo fregz vos fissa».
«Segner», so·m ditz la vilaina,
«merce Dieu e ma noirissa,
pauc o prez si·l venz m’erissa
c’alegreta·n soi e sana».
III.
21
- « Toza, fi·m ieu, cauza pia,
Destors me sui de la via
Per far a vos compaignia;
Quar aitals toza vilana
No deu ses pareill paria
Pastorgar tanta bestia
En aital terra, soldana. »
«Bella», fiz m’ieu, «douc’e pia,
destortz me soi de la via
per far ab vos compagnia,
c’anc aitals toza vilaina
non dec ses pareil-paria
gardar aitanta bestia
en aital terra soldaina».
IV.
28
- « Don, fetz ela, qui que·m sia,
Ben conosc sen e folia;
La vostra pareillaria,
Seigner, so·m dis la vilana,
Lai on se tang si s'estia,
Que tais la cuid' en bailia
Tener, no·n a mas l'ufana. »
«Don», fetz ella, «qi qe·m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra pareillaria,
segner», so·m diz la vilaina,
lai on s’estai, si s’estia,
car tals la cuid’en bailia
tener, no·n a mas l’ufaina».
V.
35
- « Toza de gentil afaire,
Cavaliers fon vostre paire
Que·us engenret en la maire,
Car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'etz belaire,
E per vostre joi m' esclaire,
Si·m fossetz u.n pauc humana ! »
«Bella, per lo mieu veiaire,
cavalers fo vostre paire
qe·us engenrec en la maire
car fon corteza vilaina.
On plus vos gart m’es bellaire,
et ieu per lo joi m’esclaire –
si·m fossetz un pauc umana».
VI.
42
- « Don, tot mon ling e mon aire
Vei revertir e retraire
Al vezoig et a l'araire,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas tals se fai cavalgaire
C'atrestal deuria faire
Los seis jorns de la setmana. »
«Don, tot mo ling e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
segner», so·m diz la vilaina,
«qe tals si fai cavalgaire
qe deuri’atretal faire
los seis jorns en la setmana».
VII.
49
- « Toza, fi· m ieu, gentils fada,
Vos adastret, quam fos nada,
D'una beutat, esmerada
Sobre tot' autra vilana;
E seria ·us ben dob]ada,
Si·m vezi' una vegada,
Sobira e vos sotrana. »
«Bella», fiz m’ieu, «gentils fada
vos faizonec cant fos nada:
fina beutat esmerad’a
e vos, corteza vilaina,
e seria·us ben doblada
ab sol un’atropellada,
mi sobra e vos sotraina».
VIII.
56
« Seigner, tan m'avetz lauzada,
Que tota·n sui enojada;
Pois en pretz m' avetz levada,
Seigner, so·m dis la vilana,
Per so n'auretz per soudada
Al partir: bada, fols, bada,
E la muz'a meliana. »
«Segner, tan m’avetz lauzada
qe tota·n soi enoiada.
Pos em pretz m’avetz levada,
segner», so·m ditz la vilaina,
«per so m’auretz per soudada
al partir: bada fols bada,
en la muz’a meliaina!»
IX.
63
« Toz', estraing cor e salvatge
Adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric compaignatge
Ab amistat de coratge,
Si l'us ·l'autre non engana. »
«Toz’estraing cor e salvatge
adomesz’om per usatge.
Ben conosc al trespassatge
d’aital tozeta vilaina
pot hom far ric companjatge,
ab amistat de paratge,
se l’us l’autre non engana».
X.
70
- « Don, hom coitatz de follatge
Jur' e pliu e promet gatge:
Si·m fariatz homenatge,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas ieu, per un pauc d'intratge,
Non vuoil ges mon piucellatge,
Camjar per nom de putana. »
«Don, om cuitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Tant fariatz omenatge,
segner», so·m diz la vilaina,
«mais ieu per un pauc d’intratge
non voil jes mon pieuzelatge
chamjar per nom de putana».
XI.
77
- « Toza tota creatura
Revertis a sa natura :
Pareillar pareilladura
Devem, ieu e vos, vilana,
A l'abric lonc la pastura,
Car plus n'estaretz segura
Per far la cauza doussana. »
«Bella, tota criatura
revertei’a ssa natura.
Pareillar pareillatura
devem, eu et vos, vilaina,
a l’ombra lonc la pastura
car plus n’estaretz segura
per far pareilla dousaina».
XII.
84
-« Don, oc; mas segon dreitura
Cerca fols sa follatura,
Cortes cortez' aventura,
E·il vilans ab la vilana;
En tal loc fai sens fraitura
On hom non garda mezura,
So ditz la gens anciana. »
«Don, hoc, mas segon drechura
encalz fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e·l vilas ab sa vilaina,
qu’en tal luec fa senz frachura,
don om non garda mezura:
so ditz la genz cristiana».
XIII.
87
- « Toza, de vostra figura
Non vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana. »
«Toz’, anc de vostra figura
non vi una plus tafura
en tota gent christiana».
XIII.
90
« Don, lo cavecs vos ahura,
Que tals bad' en la peintura
Qu'autre n'espera la mana. »
«Don, lo chavetz nos aüra
qe tals bad’a la penchura
c’autre n’espera la maina».
XIV.
92
Dans T seulement.
Gies non gar[ d ] a la pintura
Cel c'en espera la mana.