Ges l' estornels non s' oblida,
Quant ac la razon auzida,
C'ans ha sa vida cuillida,
Del dreg volar no s'alensa.
Tant anet
E volet
E seguet
Lo devet,
Orguanet,
E trobet,
A chantar comensa.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
Ges l’estornels no·n s’ublida
quant ac la razon auzida,
c’ans ha sa vi(d)a cuillida;
del dreg volar no s’alen[s]a,
tant anet
e volet;
e seguet
lo devet:
orguanet
e trobet;
a chantar comensa.
II.
22
Sobr' una branca florida
Lo francx auzels brai e crida;
Tant ha sa votz esclarzida,
Qu'ela n'a auzit l'entcnsa.
L'us declui,
Lai s'esdui
Truesc' a lui.
« Auzels sui, »
Ditz : – « Per cui
Fas tal brui
Ho cal[ s ] amor[ s ] tensa? »
Sobr’una branca florida
lo francx auzels brai e crida;
tant ha sa votz esclarzida
qu’ela n’a auzit l’entensa.
L’us declui;
lai s’esdui
truesca lui.
«Auzels, fui!»
ditz. – «Per cui
fas tal brui
ho tal amortensa?»
III.
33
Di l 'estornels : « Part Lerida
A pros es tan deseremida,
C'anc no saup plus de gandida,
Piena de falsa crezensa.
Mil amic
S'en fan rie:
Per l'abric
Que·us servie,
Lo meric
Del chairic
N'aura ses faillensa. »
Di l’estornels: «Part Lerida
a pros estan d’escremida,
c’anc no saup l’us de gandida:
plen a de falsa crezensa.
Mil amic
se·n fan ric;
per l’abric
que·us servic,
lo meric
del charric
n’aura ses faillensa».
IV.
44
– « Auzels, a tort m'a' nvazida;
Mas pos amor no· m ressida,
Mas qu'ieu no sui sa plevida,
En cug aver m'entendensa.
L'autr'am ieu,
So vueill ieu,
E badi[e]u
Ses aisi[ e ]u
Don m'eschi[ e ]u
Tug de bri[ e ]u,
Ses far contenensa. »
«Auzels, a tort m’a envazida;
mas, pos amor no·m reisida –
mas qu’ieu no soi sa plevida –
en cug’aver m’entendensa?
L’autr’ami(e)u
son veilli(e)u
e badiu
tug d’u briu;
s’es aisiu
dam eschiu,
s’essag contenensa.
V.
55
Az una part es partida
Ma fin' amistatz plevida,
Son joc revit, si·l m'envida.
Auzels, per ta conoisensa,
So·l diguatz
Qu'en un glatz
Lev' e jatz,
Desiratz
Er l'abatz
Ans asatz
Que n'ajam lezensa.
Az una part es partida
ma fin’amistatz plevida;
son joc revit si·l m’envida.
Auzels, per ta conoisensa,
so·l diguatz,
qu’en un glatz
l’eveiatz
deziratz
er l’abatz,
ans asatz
que n’aiam lezensa.
VI.
66
La cambr'er de cel guarnida,
D'un ric jauzir per jauzida,
C'ab dous baizar s'es sentida
Desotz se plat de plazensa.
Vai e·l di
Qu'el mati
Si·aisi
Que sotz pi
Farem. fi,
Sotz lui mi,
D'esta malvolensa. »
La cambra er de cel guarnida
d’un ric jauzir per jauzida,
c’ab dous baizar, ses sentida,
desotz se pla[n]t de plazensa.
Vai e·l di
qu’el mati
s’i aisi,
que sotz pi
farem fi,
sotz lui mi,
d’esta malvolensa».
VII.
77
Gent ha la razon fenida,
Estornels cui l'aura guida
[Vas] son senhor, com qu'estia;
« Vos ai amor de valensa.
C'als mil drutz
Ha rendutz
Mil salutz
E pagutz
Per condutz
Ses traütz
De falsa sernensa. »
Gent ha la razon fenida.
Estornels cui l’aura guida
son senhor [di]: «Conquerida
vos ai amor de valensa;
c’als mil drutz
ha rendutz
mil salutz,
e pagutz –
per c’os dutz
ses traütz –
de falsa semensa.
VIII.
84
S'al mati
L'es aqui
On vos di
E·us mandi,
Qu'el ardi
Del jardi
E que·us mat e·us vensa !
S’al mati
les aqui
on vos di,
eu·s mandi
qu’es ardi –
d’el jardi,
e que·us mat e·us vensa!»