A la fontana del vergier, On l'erb' es vertz josta·l gravier, A l'ombra d'un fust domesgier, En aiziment de blancas flors E de no.velh chant costumier, Trobey sola, ses companhier, Selha que no vol mon solatz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
A la fontana del vergier, on l’erb’es vertz josta·l gravier, a l’ombra d’un fust domesgier, en aiziment de blancas flors e de novelh chant costumier, trobey sola, ses companhier, selha que no vol mon solatz.
II.
14
So fon donzelh'ab son cors belh Filha d'un senhor de castelh; E quant ieu cugey que l'auzelh Li fesson joy e la verdors, E pel clous termini novelh, E quez entendes mon favelh, Tost li fon sos afars camjatz.
So fon donzelh’ab son cors belh, filha d’un senhor de castelh; e quant ieu cugey que l’auzelh li fesson joy e la verdors e, pel dous termini novelh, qu’ela entendes mon favelh, tost li fon sos afars camjatz.
III.
21
Dels huelhs ploret josta la fon E del cor sospiret preon. « Ihesus », dis elha, reys del mon, Per vos mi creys ma grans dolors, Quar vostra anta mi cofon, Quar li mellor de tot est mon Vos van servir, mas a vos platz.
Dels huelhs ploret josta la fon e del cor sospiret preon «Jhesus», dis elha, «reys del mon, per vos mi creys ma gran dolors, quar vostra anta mi cofon, quar li mellor de tot est mon vos van servir, mas a vos platz.
IV.
28
Ab vos s'en vai lo meus amicx, Lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx; Sai m'en reman lo grans destricx, Lo deziriers soven e·l ,plors. Ay ! mala fos reys Lozoicx Que fay los mans e los prezicx Per que·l dols m'es en cor intratz!
Ab vos s’en vai lo mieus amicx, lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx; sai m’en reman lo grans destrix, lo deziriers soven e·ls plors. Ay! mala fos reys Lozoïcx, que fai los mans e los prezicx per que·l dols m’es el cor intratz!»
V.
35
Quant ieu l'auzi desconortar, Ves lieys vengui josta·l riu clar: « Belha, fi·m ieu, per trop plorar Afolha cara e colors; E no vos cal dezesperar, Que selh qui fai lo bosc fulhar Vos pot donar de joy assatz. »
Quant ieu l’auzi desconortar, ves lieys vengui josta·l riu clar:
«Belha», fi·m ieu, «per trop plorar afolha cara e colors; e no vos qual dezesperar, que selh qui fai lo bosc fulhar vos pot donar de joy assatz».
VI.
42
« Senher, dis elha, ben o crey Que Deus aya de mi mercey En l'autre segle per jassey, Quon assatz d'autres peccadors; Mas say mi tolh aquelha rey Don joys mi crec; mas pauc mi tey Que trop s'es de mi alonhatz.
«Senher», dis elha, «ben o crey que Dieus aya de mi mercey en l’autre segle per jassey, quon assatz d’autres peccadors; mas say mi tolh aquelha rey don joy mi crec; mas pauc mi tey, que trop s’es de mi alonhatz».