I.
Cant chai la fueilla
dels auzors entresims
e·l fregz s'orgueilla
don seca·l vais e·l vimz,
de dos refrims
auz ordezir la brueilla
mas eu soi prims
d'amor, qui que s'en tueilla.
II.
Tot cant es, gela
mas eu non puesc frezir,
c'amors noella
mi fa·l cor reverdir:
no·m dei fremir
c'amors mi cobre e·m scela
e·m fai tener
ma valor e·m capdela.
III.
Bona es vida
pos ioia la mante:
que tals n'escrida
cui ges no vai tan be,
no sai di re
corilar m'escarida,
que per ma fe
del Meils ai ma partida.
IV.
De drudaria
no·m sai de ren blasmar
s'autrui paria
†tron† torn en reirazar:
ges ab sa par
no sai doblar m'amia,
c'una non par
que segonda no·il sia.
V.
No voil s'asemble
mos cors amb autr'amor,
si qe ia·il m'amble
ni volva·l cap aillor:
non ai paor
qe ia cel de Pont Tremble
n'aia genzor
de lieis, ni que la semble.
[Jes non es croia
cela cui son amics:
de sai Savoia
plus bella no·s noiris;
tals m'abellis
dont eu ai plus de joia
non ac Paris
de Lena, sel de Troia.]
VI.
Tan per es genta
cela que·m ten ioios,
las genzors trenta
venz de belas faissos:
ben es razos
adonc qe mos chanz senta,
car tant es pros
e de ric pretz manenta.
VII.
Vai t'en chanzos,
deran lei te presenta,
que s'il no fos,
no·i meir'Arnautz s'ententa.
I.
Quan chai la fuelha
dels aussors entresims,
e·l freg s’erguelha
don seca·l vais e·l vims
dels dous refrims
au sordezir la bruelha,
mas ieu soi prims
d’amor, qui que s’en tuelha.
II.
Tot quant es gela,
mas ieu non puesc frezir,
qu’Amors novela
mi fa·l cor reverdir;
non dei fremir
qu’Amors mi cuebr’e·m cela
e·m fai tenir
ma valor e·m capdela.
III.
Bona es vida
pus ioia la mante,
que tals n’escrida
cui ges no vai tan be;
no sai de re
coreillar m’escarida
que per ma fe
del mielhs ai ma partida.
IV.
De drudaria
no·m sai de re blasmar,
qu’autrui paria
torn ieu en reirazar;
ges ab sa par
no sai doblar m’amia,
qu’una non par
que seconda no·ill sia.
V.
No vuelh s’asemble
mos cors ab autr’amor
si qu’eu ia·il memble
ni volva·l cap ailhor;
non ai paor
que ia selh de Pontremble
n’aia gensor
de lieis ni que la semble.
VI.
Ges non es croia
selha cui soi amis;
de sai Savoia
plus belha no·s noiris;
tals m’abelis
don ieu plus ai de ioia
non ac Paris
d’Elena, sel de Troia.
VII.
Tant per es genta
selha que·m ten ioios
las gensors trenta
vens de belhas faisos;
ben es razos
donças que mos chans senta,
quar es tan pros
e de ric pretz manenta.
VIII.
Vai t’en, chansos,
denan lieis te prezenta
que s’ ill no fos
no·i meir Arnautz s’ententa.