Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > ARNAUT DANIEL > EDIZIONE > Anc eu no l'ac mas ela m'a > Edizioni

Edizioni

  • letto 487 volte

Perugi 2015

I.
Anc ieu non l'ac, mas ella m'ac
trastot en son poder amors
e fai·m irat-let savi-fol
com selui qu'en ren no·s torna,
c'om no·s defen qui ben ama,
c'amors comanda
c'om la serv'e la blanda,
per qu'eu n'aten
sofren
bona partida
cant m'er escarida.

II.
Ie·n dic pauc qu'ins el cor m'esta;
estar mi fai temen paors
la lenga, mas lo cor no: vol
so don dolen se soiorna,
gen langis mas non s'en clama,
qu'en tant a randa
com mars te[n e] garanda
non a tan gen
prezen
con la chausida
qu'eu ei encobida.

III.
Tan sai son pretz fin e serta
per qu'ieu no·m puosc virar aillors:
per so fas eu; que·l cors m'en dol,
<ni> can sols clau ni s'aiorna
ieu non aus dir que m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l ueil n'an lor liuranda,
car solamen
vezen
m'stai aizida:
ve·us que·m ten a vida.

IV.
Fols es qui per parlar en va
quer com sos iois sia dolors:
que lausengiers, cui Deus afol,
non auges lengat'adorna!
l'us conseilla, l'autre brama,
per que·s desmanda
amors tals, fora, granda:
mas ie·m defen
feingen
de lor bruida
et am ses faillida,

V.
pero iauzen mi ten e sa-
-n'ab un plazer de que m'a sors,
mas mi no passera ia·l col
per paor qu'il me fos morna,
qu'enquera·m sint de la flama
d'amor, que·m manda
que mon cor no espanda:
si fatz temen
soven,
puois vei per crida
mant'amor delida.

VI.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr'ieu plus fag si·m fes secors
cil que <e·>m da ioi e·l me tol,
qu'er soi letz, er m'o trastorna,
que a son vol me liama:
ren no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
anz franchamen
li·m ren,
doncs si m'oblida
merces er perida.

VII.
Meilz-de-be-ren,
si·t pren,
chanzon grazida,
c'Arnautz non oblida.
 

  • letto 256 volte

Toja

I.
Anc ieu non l’aic, mas ella m’a
totz temps en son poder Amors, 
e fai·m irat, let, savi, fol,  
cum cellui q’en re no·is torna,
c’om no·is deffen qui ben ama; 
c’Amors comanda                
c’om la serv’ e la blanda,     
per q’ieu n’aten               
soffren,                       
bona partida                   
qand m’er escarida.            

II.
S’ieu dic pauc, inz el cor m’esta   
q’estar mi fai temen paors;         
la lenga·is feign, mas lo cors vol  
son don dolens si soiorna;          
q’el languis ma no s’en clama,      
q’en tant a randa                   
cum mars terra garanda              
no a tant gen                       
presen                              
cum la chausida                     
q’ieu ai encobida.                  

III.
Tant sai son pretz fin e certa      
per q’ieu no·m puosc virar aillors; 
per so fatz ieu qe·l cors men dol,  
que qan sols clau ni s’aiorna       
eu non aus dir qui m’aflama;        
lo cors m’abranda                   
e·ill huoill n’ant la vianda,       
car solamen                         
vezen                               
m’estai aizida:                     
ve·us qe·m ten a vida!              

IV.
Fols es qui per parlar en va     
qier cum sos iois sia dolors!    
Car lausengier, cui Dieus afol,  
non ant ies lenguet’ adorna:     
l’us conseill’e l’autre brama,   
per qe·is desmanda               
Amors tals fora granda.          
Mas ieu·m deffen                 
feignen                          
de lor brugida                   
e am ses faillida.               

V.
Pero guazen mi ten e sa       
ab un plazer de que m’a sors, 
mas mi no passara ia·l col    
per paor q’il no·m fos morna, 
q’enqera·m sent de la flama   
d’Amor, qi·m manda            
que mon cor non espanda;      
si fatz, soven                
temen,                        
puois vei per crida           
maint’amor delida.            

VI.
Maint bon chantar levet e pla        
n’agr’ ieu plus fait, si·m fes socors
cella qe·m da ioi e·l mi tol;        
q’er sui letz, er m’o trastorna,     
car a son vol me liama.              
Ren no·il desmanda                   
mos cors, ni no·il fai ganda,        
ans franchamen                       
li·m ren:                            
doncs, si m’oblida                   
Merces es perida.                    

VII.
Mieills-de-Ben ren,   
si·t pren,            
chanssos, grazida,    
c’Arnautz non oblida.
 

  • letto 341 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/edizioni-162