I, 1 v. 1 |
A B D F I K |
Dompna, pois de mi no·us cal Dompna, puois de mi no·us cal Domna, puois de mi no·us cal Dompna, pos de mi no·us cal Dompna, pois de mi no·us cal Domna, puois de mi no·us cal |
I, 2 v. 2 |
A B D F I K |
e partit m'avetz de vos e partit m'avetz de vos e partit m' avez de vos e partit m'avez de vos e partit m'avetz de vos e partit m' avetz de vos |
I, 3 v. 3 |
A B D F I K |
senes totas ochaisos senes totas ochaios senes totas ochaisos senes totas ocaisos senes totas ochaisos senes totas ochaisos |
I, 4 v. 4 |
A B D F I K |
no sai o·m'enqueira, non sai o·n m'enqeira, no sai o∙m' enqeira, non sai o·n m'enqera, no sai o∙m'enqueira, non sai o∙m’enqueira, |
I, 5 v. 5 |
A B D F I K |
que ja mais que ja mais qe ja mais qe ja mais que ja mais que ja mais |
I, 6 v. 6 |
A B D F I K |
non er per mi tant rics jais non er per mi tant rics jais non er per mi tan rics jais non er per mi tan rics jais non er per mi tant rics jais non er per mi tant rics jais |
I, 7 v. 7 |
A B D F I K |
cobratz e si del senblan cobratz e si del semblan cobraz e si del semblan cobratz si de bel semblan cobratz e si del senblan cobratz e si del semblan |
I, 8 v. 8 |
A B D F I K |
nom trob domna mon talan, non trob do·na a mon talan non trob domna mon talan ni trob dompna·l meu talan nom trob domna mon talan nom trob do∙na mon talan |
I, 9 v. 9 |
A B D F I K |
que vailla vos qu'ai perduda qe∙m vailla vos q'ai perduda qe vailla vos c'ai perduda qe vailla vos q'ai perduda. que vailla vos qu’ai perduda que vailla vos q’ai perduda |
I, 10 v. 10 |
A B D F I K |
ja mais non voill aver druda. ja mais non vuoill aver druda. ja mais no voill aver druda. Mancante ja mais non voill aver druda. ja mais non voill aver druda. |
II, 1 v. 11 |
A B D F I K |
Pois no·us puosc trobar engal Puois no·us puosc trobar engal Puois non puos trobar egal Pos trobar non posc aital Pois non pos trobar egal Puois non pos trobar egal |
II, 2 v. 12 |
A B D F I K |
que sia tant bella ni pros que sia tant bella ni pros tan bellas qe fos tan pros qe vos tant bell’e tan pros tan bella que fos tan pros tan bella que fos tan pros |
II, 3 v. 13 |
A B D F I K |
ni sos rics cors tant joios ni sos rics cors tant joios ni sos rics cors tan joios ni ab tanz plezenz faissos ni sos rics cors tan joios ni sos rics cors tan joios |
II, 4 v. 14 |
A B D F I K |
de tant bella tieira de tant bella tieira de tan bella teira ni de bella ceira de tant bella teira de tant bella teira |
II, 5 v. 15 |
A B D F I K |
ni tant gais ni tant gais ni tan gais ni tan gais ni tant gais ni tant gais |
II, 6 v. 16 |
A B D F I K |
ni sos rics pietz tant verais, ni sos rics pretz tant verais, ni sos rics prez tan verais, sos rics prez ni tan verais, ni sos rics pretz tant verais, ni sos rics pretz tant verais, |
II, 7 v. 17 |
A B D F I K |
jrai per tot agaran jra per tot agaran jrai per tot acaptan yrai per tot azaptan Irai per tot acaptan jrai per tot acaptan |
II, 8 v. 18 |
A B D F I K |
de chascuna un bel semblan de chascuna un bel semblan de chascuna un bel semblan de chascuna un bel semblan de chascuna un bel senblan de chascuna un bel semblan |
II, 9 v. 19 |
A B D F I K |
per far dompna soiseubuda per far dompna soiseubuda per far domna soiseubuda a far dompna soiseubuda per far domna soicebuda per far domna soiceubuda |
II, 10 v. 20 |
A B D F I K |
troi vos me siatz renduda. tro vos me siatz renduda. tro vos mi siaz renduda. tro vos me siatz renduda. tro vos me siatz renduda. tro vos me siatz renduda. |
III, 1 v. 21 |
A B D F I K |
Fresca color natural Fresca color natural Fresca color natural Fresca color natural Fresca color natural Fresca color natural |
III, 2 v. 22 |
A B D F I K |
pren Bels Cembelins de vos pren Bels Cembelins de vos pren Bels Cebellins de vos pren Bels Sembelis de vos pren Bels Cebebrins de vos pren Bels Cebelins de vos |
III, 3 v. 23 |
A B D F I K |
e·l doutz esgart amoros e·l dolz esgart amoros e illz dolz esgarz amoros e∙l douz exgart amoros e ill douz esgartz amoros e ill douz esgarts amoros |
III, 4 v. 24 |
A B D F I K |
e fatz gran sobrieira e fatz gran sobreira e faz gran sobreira e dic gran sobreira e fatz gran sobreira e fatz gran sobreira |
III, 5 v. 25 |
A B D F I K |
car ren lais car ren·i lais car re∙i lais qe re lais car re·i lais car re·i lais |
III, 6 v. 26 |
A B D F I K |
c'anc res de ben no·us sofrais. q'anc res de ben no·us sofrais. q'anc res de be no·s soffrais. q'anc res de be no·us soffrais. qu'an res de bes no·us sofrais. q’an res de bes no·us sofrais. |
III, 7 v. 27 |
A B D F I K |
Midonz D'Al·s deman Midonz D'Al·z deman Midonz N'Aeilis deman A madompna Elis deman Midonz N'Aelis deman Midonz N'Aelis deman |
III, 8 v. 28 |
A B D F I K |
son adreich parlar gaban son adreig parlar gaban son adreiz parlar gaban son plazen parlar gaban son adreg parlar gaban son adreig parlar gaban |
III, 9 v. 29 |
A B D F I K |
qe∙m don a midonz aiuda qe∙m don a midonz aiuda qe∙m don a midonz aiuda qe∙m si ab midonz aiuda que∙m don a midonz aiuda que∙m don a mindonz aiuda |
III, 10 v. 30 |
A B D F I K |
pois non er fada ni muda. pois non er fada ni muda. puois non es fada ni muda. pos non er fada ni muda. pois non er fada ni muda. puois non er fada ni muda. |
IV, 1 v. 31 |
A B D F I K |
De Chales la vescomtal
De Chales la vescomtal
De Qales la vescomtal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
|
IV, 2 v. 32 |
A B D F I K |
vuoill qe·m done ad estors
vuoill qe·m done ad estors
voill qe·m done a estors
voill qe·m do de llas faissos
voill que·m done a estors
voill que·m done a estors
|
IV, 3 v. 33 |
A B D F I K |
la gola e·l mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la golla e·ls mans amdos
la gola e·s mans amdos
la gola e·s mans amdos
|
IV, 4 v. 34 |
A B D F I K |
pois tenc ma carrieira
pois tenc ma carrieira
puois tenc ma charrera
pois teing ma cairera
puois tenc ma charrera
puois tenc ma charrera
|
IV, 5 v. 35 |
A B D F I K |
no·m biais
no·m biais
no·m biais
ni biais
no·m biais
no·m biais
|
IV, 6 v. 36 |
A B D F I K |
vas Rocacoart m'eslais
ves Rocacoart m'eslais
vers Rochachoart m'eslais
vas Rozacoart m’eslais
vers Rocachoart m'eslais
vers Rocachoart m'eslais
|
IV, 7 v. 37 |
A B D F I K |
al pel n'Agnes qe·m daran
als pels n'Agnes qe·m daran
als pels N'Aigues qe·m daran
als avinenz qe·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
|
IV, 8 v. 38 |
A B D F I K |
qu'Iseutz, la dompna Tristan
q'Iseuz, la dompna Tristan
qe s'Yeuz, la domna Tristan
qe neus la dompna Tristan
que Yseutz, la domna Tristan
que Yseuz, la domna Tristan
|
IV, 9 v. 39 |
A B D F I K |
que fon per totz mentauguda
que fon per totz mentauguda
qe·n fon per toz mentaguda
qe fo per totz mentaguda
que·n fo per totz mentaguda
qe·n fo per totz mentaguda
|
IV, 10 v. 40 |
A B D F I K |
no·ls ac tant belz a saubuda.
no·ls ac tant bels a saubuda.
no·ls ac tan bels a saubuda.
non ac tan bell’a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
|
V, 1 v. 41 |
A B D F I K |
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
Haudiarz, si bem vol mal,
N' Audiaiz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiarz, si bem vol mal,
|
V, 2 v. 42 |
A B D F I K |
vuoill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m done ad estros
voill que·m don de sas faichos
voill que·m don de sas faichos
|
V, 3 v. 43 |
A B D F I K |
qie·il esteu gen liazos
qe·il estai gen liazos
qe·l esteu gen liasos
qe·l estei gen lai jos
quel esteu gen liasos
quel esteu gen liasos
|
V, 4 v. 44 |
A B D F I K |
e car es entieira
e car es enteira
e car es entiera
qar es enteira
e car es enteira
e car es enteira
|
V, 5 v. 45 |
A B D F I K |
c'anc no·is frais
c'anc no·is frais
q' anc no·s frais
no·s soffrais
qu'anc no·us frais
qu'anc no·us frais
|
V, 6 v. 46 |
A B D F I K |
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors ni·s vols em biais.
so prez ni no·l ven biais.
s'amors ni·ls vols em biais.
s’amors ni·ls vols em biais.
|
V, 7 v. 47 |
A B D F I K |
A mo·Mieils De Ben deman
A mon Mieills De Ben deman
A mon Meillz De Be deman
Et a mon Bel Oill deman
A mon Mielz de Ben deman
A mon Mielz de Ben deman
|
V, 8 v. 48 |
A B D F I K |
son adreich nou cors prezan
son adreich nou cors prezan
son adreit nou cors presan
son plazen cors benestan
son adreit nou cors presan
son adreit nou cors presan
|
V, 9 v. 49 |
A B D F I K |
de que par a la veguda
de qe par a la veguda
de que par a la veuda
don par ben a la vezuda
de que par a la veuda
de que par a la veuda
|
V, 10 v. 50 |
A B D F I K |
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
|
VI,1 v. 51 |
A B D F I K |
De Na Faidida atrestal De Na Faidida atretal De Na Faidid’ atretal E·n Faida atretal De Na Faidid’ atretal De Na Faidid’ atretal |
VI, 2 v. 52 |
A B D F I K |
vuoill sas bellas denz en dos voill sas bellas denz en dos
voill sas bellas denz em dos
voill qe·m don sas denz en dos
voill sas bellas denz en dos
voill sas bellas denz en dos |
VI, 3 v. 53 |
A B D F I K |
l'acuillir e·l gen respos |
VI, 4 v. 54 |
A B D F I K |
don es presentieira don es presentieira |
VI, 5 v. 55 |
A B D F I K |
dinz son ais. |
VI, 6 v. 56 |
A B D F I K |
Mos Bels Miraills vuoill qe·m lais Mos Bels Miraills voill qe·m lais |
VI, 7 v. 57 |
A B D F I K |
sa gaieza e son garan sa gaieza e son garan |
VI, 8 v. 58 |
A B D F I K |
e car sap son belestan e car sap son benestan |
VI, 9 v. 59 |
A B D F I K |
far don es reconoguda |
VI, 10 v. 60 |
A B D F I K |
e no·is cambia ni·s muda. e no·is camia ni·s muda. |
VII, 1 v. 61 |
A B D F I K |
Belz Seigner, eu no·us qier al |
VII, 2 v. 62 |
A B D F I K |
mas que fos tant cobeitos mas que fos tant cobeitos |
VII, 3 v. 63 |
A B D F I K |
d'aqestas cum sui de vos d'aqestas cum sui de vos |
VII, 4 v. 64 |
A B D F I K |
c'una lechadeira |
VII, 5 v. 65 |
A B D F I K |
amors nais amors nais |
VII, 6 v. 66 |
A B D F I K |
don mos cors es tant lechais, Mancante
Mancante |
VII, 7 v. 67 |
A B D F I K |
mais vuoill de vos lo deman |
VII, 8 v. 68 |
A B D F I K |
que autra tener baisan |
VII, 9 v. 69 |
A B D F I K |
doncs midonz per qe·m refuda |
VII, 10 v. 70 |
A B D F I K |
pois sap que tant l'ai volguda? |
VIII, 1 v.71 |
A B D F I K |
Papiol, mon Aziman Papiol, mon Aziman Papiol, mon Aziman Papiols, mon N' Aziman Papiol, mon Aziman Papiol, mon Aziman |
VIII,2 v.72 |
A B D F I K |
m'anaras dir en chantan m'anaras dir en chantan m'anaras dir en chatan m'anaras dir en chantan m'anaras dir en chantan m'anaras dir en chantan |
VIII,3 v.73 |
A B D F I K |
c'amors es desconoguda c'amors es desconoguda c' amors es desconoguda q' amors ses desconuguda qu’ amors es desconoguda qu’ amors es desconoguda |
VIII,4 v.74 |
A B D F I K |
sai e d'aut bas cazeguda. sai e d'aut bas cazuda. chai e d’aut bas cazeguda. sai e d’aut bas cazeguda. chai e d'aut bas cazeguda chai e d'aut bas cazeguda. |
c. 189v | |
![]() |
Bertrans deborn. DOmpna puois demi nous cal. E partit mauetz de uos. Senes to tas ochaisos. nonsai on menqieira. Q(ue) ia mais. non er p(er)mi tant rics iais. Cobratz esi del semblan. Non trob do(m)p na amon talan. Qem uailla uos qai p(er)duda. Jamais non uuoill auer dru da. Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia tant bella nipros. Ni sos rics cors ta(n)t ioios. detant bella tieira.Ni ta(n)t gais. Ni sos rics pietz tant uerais. Jrai p(er)tot agaran.dechascuna unbel semblan. p(er) far dompna soiseubuda.Troi uos me siatz renduda. Fresca color natural. pren bels cem belins deuos. El doutz esgart amoros. Efatz gran sobrieira. Car renlais. Canc res deben nous sofrais.Midonz dals deman.Son adreich parlar ga ban.Qem don amidonz aiuda. pois non er fada ni muda. Dechales lauescomtal. Vuoill qem
|
![]() |
done adestors.La gola elmans amdos. pois tenc ma carrieira. Nombiais.uas roca coart meslais.Alpel nagnes qe(m) daran.Quiseutz ladompna tristan. Q(ue) fon p(er)totz mentauguda. Nolsac ta(n)t belz asaubuda. Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m) don desas faissos.Qieil esteu gen lia zos. Ecar es entieira. Canc nois frais. samors nis uols enbiais. amomieils deben deman.Son adreich nou cors p(re) zan.Deque par alaueguda. Lafassa bon tener nuda. Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel las denz endos. Lacuillir elgen respos. don es presentieira.dinz son ais. Mos bels miraills uuoill qem lais.sa gaieza eson garan. Ecar sap son bel estan.Far don es reconoguda.enois cambia nis muda. Belz seigner eu nous qieral.Masque fos tant cobeitos.daqestas cum sui de uos. Cuna lechadeira.Amors nais.don mos cors es tant lechais.Mais uuoill de uos lodeman. Q(ue) autra tener baisan. doncs midonz p(er)qem refuda.pois sap que tant lai uolguda. Papiol mon aziman.Manaras dir enchantan. Camors es desconoguda. Sai edaut bas cazeguda. |
I | |
DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i- ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non uoill auer druda. |
Dompna, pois de mi no·us cal |
II | |
Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia |
Pois nous puosc trobar engal, que sia tant bella ni pros, ni sos rics cors tant joios de tant bella tieira, ni tant gais, ni sos rics pietz tant verais. Jrai pertot agaran de chascuna un bel semblan per far dompna soiseubuda, troi vos me siatz renduda.
|
III | |
Fresca color natural. pren bels cem |
Fresca color natural pren, Bels Cembelins, de vos e·l doutz esgart amoros e fatz gran sobrieira car ren lais c'anc res de ben no·us sofrais. Midonz D'Al·s deman son adreich parlar gaban q·em don a midonz aiuda, pois non er fada ni muda. |
IV | |
Dechales lauescomtal. Vuoill qem |
De Chales la vescomtal vuoill qe·m done ad estors la gola e·l mans amdos. Pois tenc ma carrieira no·m biais, vas Rocacoart m'eslais al pel n'Agnes qe·m daran qu'Iseutz, la dompna Tristan, que fon per totz mentauguda, n·ols ac tant belz asaubuda. |
V | |
Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m) |
N'Audiartz, si bem vol mal, vuoill qe·m don de sas faissos qie·il esteu gen liazos. E car es entieira c'anc nois frais s'amors, ni·s vols en biais, a mo·Mieils De Ben deman son adreich nou cors prezan, de que par a la veguda la fassa bon tener nuda. |
VI | |
Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel |
De Na Faidida atrestal vuoill sas bellas denz en dos, l'acuillir el gen respos don es presentieira dinz son ais. Mos Bels Miraills vuoill q·em lais sa gaieza e son garan, e car sap son belestan far don es reconoguda e no·is cambia n·is muda. |
VII | |
Belz seigner eu nous qieral.Masque |
Belz Seigner, eu no·us qier al mas que fos tant cobeitos d'aqestas cum sui de vos, c'una lechadeira amors nais don mos cors es tant lechais mais vuoill de vos lo deman que autra tener baisan. Doncs, midonz per q·em refuda pois sap que tant l'ai volguda? |
VIII | |
Papiol mon aziman.Manaras dir |
Papiol, mon Aziman, m'anaras dir en chantan c'amors es desconoguda sai e d'aut bas cazeguda. |
c.113r | |
![]() |
. . . [d] Ompna puois de mi nous cal. epar- tit ma- uetz de uos.senes totas o- chaios. nonsai on menqeira.Que ia mais.non er p(er)mi tant rics iais. cobratz esi del semblan. non trob do na amon talan.Qem uailla uos qai p(er)duda.ia mais non uuoill a- uer druda. . Puois nous puosc trobar engal. Q(ue) sia tant bella nipros.ni sos rics cors tant ioios. detant bella tieira. ni tant gais.ni sos rics pretz tant uerais.ira p(er)tot agaran.dechascu- na un bel semblan.p(er) far dompna soiseubuda.tro uos me siatz ren duda. . Fresca color natural.pren bels ce(m) belins de uos.el dolz esgart amoros. efatz gran sobreira.car ren i lais. Qanc res deben nous sofrais. Mi donz dals deman.Son adreig parlar gaban.Qem don amidonz aiuda. pois non er fada ni muda. |
![]() |
. De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)- done adestors.la gola els mans am- dos.pois tenc ma carrieira.nom bi- ais. Ves roca coart meslais.alspels nagnes qem daran.Qiseuz la do(m)p- na tristan.Q(ue) fon p(er)totz mentaugu- da. nols ac tant bels asaubuda. . Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)- don desas faissos.qeil estai gen lia- zos.ecar es enteira.canc nois frais. s amors nis uols enbiais.amon- mieills deben deman.Son adreich nou cors prezan.de qe par alauegu- da.la fassa bon tener nuda. . Dena faidida atretal. Voill sas bel- las denz endos. las cuillir elgen res- pos. don es presentieira.dinz son ais.Mos bels miraills uoill qe(m) lais. Sa gaieza eson garan.ecar sap son benestan. far don es recono guda.enois camia nismuda. . Bels seigner eu nous qier al.mas que fos tant cobeitos.daqestas cu(m) sui de uos. cuna lechadeira. amors nais.don mos cors es tant lecais. Qam mais deuos lo deman.Q(ue)au- tra tener baisan. doncs midonz p(er) qem refuda. pois sap que tant lai uolguda.
|
![]() |
Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan.camors es desconogu da.Sai edaut bas cazuda. |
I | |
[d] Ompna |
Dompna, puois de mi no·us cal e partit m'avetz de vos senes totas ochaios, non sai on m'enqeira que ja mais non er per mi tant rics jais cobratz e si del semblan non trob do·na a mon talan q·em vailla vos q'ai perduda, ja mais non vuoill aver druda. |
II | |
Puois nous puosc trobar engal. |
Puois no·us puosc trobar engal, que sia tant bella ni pros, ni sos rics cors tant joios de tant bella tieira, ni tant gais, ni sos rics pretz tant verais. Jra per tot agaran de chascuna un bel semblan per far dompna soiseubuda, tro vos me siatz renduda. |
III | |
Fresca color natural.pren bels ce(m) |
Fresca color natural pren, Bels Cembelins, de vos e·l dolz esgart amoros e fatz gran sobreira car ren i lais, q'anc res de ben no·us sofrais. Midonz D'Al·z deman son adreig parlar gaban q·em don a midonz aiuda, pois non er fada ni muda. |
IV | |
De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)- |
De Chales la vescomtal, vuoill qe·m done ad estors la gola e·ls mans amdos. Pois tenc ma carrieira no·m biais, ves Rocacoart m'eslais als pels n'Agnes qe·m daran q'Iseuz, la dompna Tristan, que fon per totz mentauguda, n·ols ac tant bels asaubuda. |
V | |
Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)- |
N'Audiartz, si bem vol mal, voill qe·m don de sas faissos qe·il estai gen liazos. E car es enteira c'anc nois frais s'amors, ni·s vols en biais, a mon Mieills De Ben deman son adreich nou cors prezan, de qe par a la veguda la fassa bon tener nuda. |
VI | |
Dena faidida atretal. Voill sas bel- |
De Na Faidida atretal voill sas bellas denz en dos, l'ascuillir e·l gen respos don es presentieira dinz son ais. Mos Bels Miraills voill q·em lais sa gaieza e son garan, e car sap son benestan far don es reconoguda e no·is cam·ia n·is muda. |
VII | |
Bels seigner eu nous qier al.mas |
Bels Seigner, eu no·us qier al mas que fos tant cobeitos d'aqestas cum sui de vos, c'una lechadeira amors nais don mos cors es tant lecais q'am mais de vos lo deman que autra tener baisan. Doncs, midonz per q·em refuda pois sap que tant l'ai volguda? |
VIII | |
Papiol mon aziman. Manaras dir |
Papiol, mon Aziman, m'anaras dir en chantan c'amors es desconoguda sai e d'aut bas caz·uda. |
c. 124v | |
![]() |
Jdem. B(ertrans) DOmna puois demi nous cal. Epartit mauez deuos. Senes totas ochaisos; No sai omenqeira. Q(e) ia mais. Noner per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan; nontrob domna montalan. Q(e)uailla uoscai perduda. Jamais no uoill auer druda; Puois non puos trobar egal. Tanbella(s) qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios; De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu da. Tro uos mi siaz renduda; Fresca color natural. Pren bels cebellins deuos. Eillz dolz esgarz amoros. Efaz gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe nos soffrais. Midonz naelis deman. Son adreiz parlar gaban. Qem don amidonz aiuda. puois non es fada nimuda. Dechales lauescomdal. Voill qem done aestors. Lagola els mans amdos. Puois tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha choart meslais. Als pels naigues qem daran Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda. Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols |
c. 125r | |
![]() |
embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit nou cors presan. Deque par ala ueuda. La fassa bon tenernuda; Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz emdos. La cuillir el genz respons. Don es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar sab son ben estan. Far don es reconguda. E nos camia nismuda; Bel seigner ieu nous quier al. Masqe fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos; Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n); Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu da. Papiol mon aziman. Manaras dir encha tan. Camors es desconoguda. chai edaut bas cazeguda; |
I | |
Domna puois demi nous cal. Epartit mauez deuos. senes totas ochaisos no sai omen qeira. Q(e) iamais. Non er per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan. non trob domna montalan. Q(e)uailla uoscai perduda. Jamais no uoill auer druda. |
Domna, puois de mi no·us cal e partit m' avez de vos senes totas ochaisos no sai om' enqeira qe ja mais non er per mi tan rics iais cobraz, e si del semblan non trob domna mon talan qe vailla vos c'ai perduda. Ja mais no voill aver druda. |
II | |
Puois non puos trobar egal. Tanbella(s) qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios; De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu da. Tro uos mi siaz renduda; |
Puois non puos trobar egal tan bellas qe fos tan pros ni sos rics cors tan joios de tan bella teira ni tan gais ni sos rics prez tan verais jrai per tot acaptan de chascuna un bel semblan per far domna soiseubuda tro vos mi siaz renduda. |
III | |
Fresca color natural. Pren bels cebellins deuos. E illz dolz esgarz amoros. Efaz gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe nos soffrais. Midonz naeilis deman. Son adreiz parlar gaban. Qem don amidonz aiuda. puois non es fada nimuda. |
Fresca color natural pren Bels Cebellins de vos e illz dolz esgarz amoros e faz gran sobreira car re·i lais q'anc res de be no·s soffrais midonz N'Aeilis deman Son adreiz parlar gaban qe·m don a midonz aiuda puois non es fada ni muda. |
IV | |
Dechales lauescomdal. Voill qem done aestors. Lagola els mans amdos. Puois tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha choart meslais. Als pels naigues qem daran Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda |
De Chales la vescomdal voill qe·m done a estors la gola e·ls mans amdos puois tenc ma charrera no·m biais vers Rochachoart m'eslais als pels N'Aigues qe·m daran qe s'Yeuz la domna Tristan qe·n fon per toz mentaguda no·ls ac tan bels a saubuda. |
V | |
Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit nou cors presan. Deque par ala ueuda. La fassa bon tenernuda; |
Haudiarz si bem vol mal voill qe·m don de sas faissos qe·l esteu gen liasos e car es entiera q'anc no·s frais s'amors ni·s vols em biais. A mon Meillz De Be deman son adreit nou cors presan de que par a la veuda la fassa bon tener nuda. |
VI | |
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz emdos. La cuillir el genz respons. Don es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar sab son ben estan. Far don es reconguda. E nos camia nismuda; |
De Na Faidida tretal voill sas bellas denz em dos l' acuillir el genz respons don es presentera dinz son ais. Mos Bels Moillos voill qe·m lais sa gaesa e son bel gran e car sab son benestan far don es reconguda e nos camia ni·s muda. |
VII | |
Bel seigner ieu nous quieral. Masqe fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos; Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n); Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu da. |
Bel Seigner ieu no·us quier al mas qe fos tan cobeitos d' aquesta com sui de vos c' una lechadera amors mi nais don mos cors es tan lecais. Mais voill de vos lo deman qe aiutra tener baisan doncs mi donz per qe·m refuda puois sap qe tan l'ai volguda? |
VIII | |
Papiol mon aziman. Manaras dir encha tan. Camors es desconoguda. chai edaut bas cazeguda; |
Papiol, mon Aziman m' anaras dir en chatan c' amors es desconoguda chai e daut bas cazeguda. |
c. 83v | |
![]() |
[d] Ompna pos demi. nous cal. E partit mauez deuos. Senes totas ocaisos. Non sai on me(n)qera. Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais. Cobratz si debel semblan. Ni trob do(m)pnal meu talan.
|
c. 84r | |
![]() |
Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda. [p]os trobar non posc aital. Qe uos tant belle tan pros. Ni ab tanz plezenz faissos. Ni de bella ceira nitan gais. Sos rics prez nitan uerais. Yrai p(er) tot azaptan. De chascuna un bel se(m)blan. A far do(m)pna soiseubuda. Tro uos me siatz renduda. [f]resca color natural. Pren bel(s) sembelis. deuos. El douz exgart amoros. Edicgran sobreira. Qe relais. Qanc res debe nous so ffrais. A mado(m)pna elis de man. Son plazen parlar gaban. Qem si ab midonz aiuda. Pos no(n) er fada ni muda. [d]eqales lauesco(m)tal. Voill qem do dellas faissos. La golla els mans amdos. Pois tei(n)g macairera. Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais. Als auine(n)z qem daran. Qe neus lado(m)pna tristan. Qe fo p(er) totz me(n)taguda.
|
c. 84v | |
![]() |
Non ac tan bella saubuda. [n] audiaiz si bem uol mal. Voill qem done adestros Qel estei gen lai ios. Qares enteira. nos soffrais. So prez ni nolu enbiais. Etamon bel oill deman. Son plazen cors benestan. Don par ben ala uezuda. La fassa bon tener nuda. [e]n faida atretal. Voill qem don sas denz endos. E la coillir el respos. Dones plaz enteira. Eson sais. Mos bel seigner uoill qem lais. Deson plazen cors aitan. Son adreit parlar prezan. Dones gen ap(er)ceubuda. E p(er) tot reco<g>nuguda. [b]el seigner eu nous qieral. Mas qe fotz tanenueios. Daqesta co(m) sui de uos. Quna lecadeira. Amors nais. Don mon cor estan lecais. Mas uoill de uos lo deman. Qe autra tener baisan. Doncs mi donz p(er) qem refuda. |
c. 85r | |
![]() |
Pos sap qe tan lai uolguda. [p]apiols mon naziman. Man aras dir en chantan. Qamors ses desconuguda. Sai edaut bas cazeguda. |
I | |
[d] Ompna pos demi. nous cal. E partit mauez deuos. Senes totas ocaisos. Non sai on me(n)qera. Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais. Cobratz si debel semblan. Ni trob do(m)pnal meu talan. Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda. |
Dompna, pos de mi no·us cal e partit m'avez de vos senes totas ocaisos non sai on m'enqera qe ja mais non er per mi tan rics iais cobratz si de bel semblan ni trob dompna·l meu talan qe vailla vos q'ai perduda. |
II | |
[p]os trobar non posc aital. Qe uos tant belle tan pros. Ni ab tanz plezenz faissos. Ni de bella ceira nitan gais. Sos rics prez nitan uerais. Yrai p(er) tot azaptan. De chascuna un bel se(m)blan. A far do(m)pna soiseubuda. Tro uos me siatz renduda. |
Pos trobar non posc aital qe vos, tant bell' e tan pros ni ab tanz plezenz faissos ni de bella ceira ni tan gais sos rics prez ni tan verais irai per tot azaptan de chascuna un bel semblan a far dompna soiseubuda tro vos me siatz renduda. |
III | |
[f]resca color natural. Pren bel(s) sembelis. deuos. E l douz exgart amoros. E dicgran sobreira. Qe relais. Qanc res debe nous soffrais. A mado(m)pna elis deman. Son plazen parlar gaban. Qem si ab midonz aiuda. Pos no(n) er fada ni muda. |
Fresca color natural pren Bels Sembelis de vos e·l douz exgart amoros e dic gran sobreira qe re lais q'anc res de be no·us soffrais a madompna Elis deman son plazen parlar gaban qe·m si·ab midonz aiuda pos non er fada ni muda. |
IV | |
[d]eqales lauesco(m)tal. Voill qem do dellas faissos. La gollaels mans amdos. Pois tei(n)g macairera. Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais. Als auine(n)z qem daran. Qe neus lado(m)pna tristan. Qe fo p(er) totz me(n)taguda. Non ac tan bella saubuda. |
De Qales la vescomtal voill qe·m do dellas faissos la golla e·ls mans amdos pois teing ma cairera ni biais vas Rozacoart m'eslais als avinenz qe·m daran qe neus la dompna Tristan qe fo per totz mentaguda non ac tan bell'a saubuda. |
V | |
[n] audiaiz si bem uol mal. Voill qem done adestros Qel estei gen lai ios. Qares enteira. nos soffrais. So prez ni nolu enbiais. Etamon bel oill deman. Son plazen cors benestan. Don par ben ala uezuda. La fassa bon tener nuda. |
N'Audiaiz si bem vol mal voill qe·m done ad estros qe·l estei gen lai jos qar es enteira no·s soffrais so prez ni no·l ven biais et a mon Bel Oill deman son plazen cors benestan don par ben a la vezuda la fassa bon tener nuda. |
VI | |
[e]n faida atretal. Voill qem don sas denz endos. E la coillir el respos. Dones plaz enteira. Eson sais. Mos bel seigner uoill qem lais. Deson plazen cors aitan. Son adreit parlar prezan. Dones gen ap(er)ceubuda. E p(er)tot reco<g>nuguda. |
En Faida atretal voill qe·m don sas denz en dos e l' acoillir e·l respos don es plazenteira e sons ais. Mos Bel Seigner voill qe·m lais de son plazen cors aitan son adreit parlar prezan don es gen aperceubuda e per tot reconuguda. |
VII | |
[b]el seigner eu nous qieral. Mas qe fotz tanenueios. Daqesta co(m) sui de uos. Quna lecadeira. Amors nais. Don mon cor estan lecais. Mas uoill de uos lo deman. Qe autra tener baisan. Doncs mi donz p(er) qem refuda. Pos sap qe tan lai uolguda. |
Bel Seigner eu no·us qier al mas qe fotz tan enveios d' aqesta com sui de vos q' una lecadeira amors nais don mon cor es tan lecais. Mas voill de vos lo deman qe autra tener baisan doncs midonz per qe·m refuda pos sap qe tan l'ai volguda? |
VIII | |
[p]apiols mon naziman. Man aras dir en chantan. Qamors ses desconuguda. Sai edaut bas cazeguda. |
Papiols, mon N' Aziman m' anaras dir en chantan q' amors ses desconuguda sai e daut bas cazeguda. |
C.182v | |
---|---|
![]() |
Bertrans de born. DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i- ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non uoill auer druda. Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda. Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira. Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi donz naelis deman. Son adreg parlar gaban. Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu- da. Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors. la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera. Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n). Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa- ubuda. Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei- ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi- ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon tener nuda. Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera. Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est- an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia nis muda. Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade- ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda. Pois sab que tan lai uolguda. Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze- guda. |
I | |
DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i- ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non uoill auer druda. |
Dompna pois demi no·us cal |
II | |
Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda. |
Pois non pos trobar egal |
III | |
Fresca color natural. Pren bels cebebrins de uos. Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira. Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi donz naelis deman. Son adreg parlar gaban. Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu- da. |
Fresca color natural |
IV | |
Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors. la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera. Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n). Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa- ubuda. |
De Chales la vetzcomdal |
V | |
Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei- ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi- ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon tener nuda. |
N'Audiartz si bem vol mal |
VI | |
Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera. Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est- an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia nis muda. |
De Na Faidida tretal |
VII | |
Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade- ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda. Pois sab que tan lai uolguda. |
Bel-Seingner ieu no·us quier al |
VIII | |
Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan. Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze- guda. |
Papiol mon Aziman |
C.167r-167v | llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllàlllllllllllllllllllll |
---|---|
![]() |
Bertrams de born. Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de uos. Senes totas ochaisos. Non sai omen queira. Que iamais. No(n) er per mitant rics iais. Cobratz. Esi del semblan. Nom trob donamon talan. Que uailla uos qai perdu- |
![]() |
da. Jamais no(n) uoill auer druda. Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz ta- nt uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna un bel semblan. P(er) far domna soiceubuda. Tro uos me siatz renduda. Eill douz esgarts amoros. Efatz gran sobreira. Car rei lais. Qan res de bes nous sofrais. Ni- donz naelis teman. Son adreig parlar gaba(n). Que(m) don amindonz aiuda. Puois no(n) er fada ni muda. Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a- estors. La gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera. Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels naignes quem daran. Q(ue) yseuz la domna tristan. Qen fo per totz me(n)- taguda. Nils ai tanbels asaubuda. Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Eca(r) es enteira. Quanc nous frais. Samors nils uo- ls embiais. Amo(n) mielz de ben deman. So(n) adreit nou cors presan. De que par ala ue- uda. La faza bon tener nuda. Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz endos. La cuillir el gent respos. Don es prese(n)- tera. Dinz son ais. Mos bels moiols uoill qe(m) lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben estan. Far don es reconoguda. Eno sen cambia nis muda. Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos tan cobeitos. Daquesta cum sui de uos. Cuna lechadera. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que dautra tener baisan. Doncs mi dons per qem refuda. Puois sab que ta(n) lai uolguda. Papiol mon aziman. Manaras dir enchan- tan. Quamors es desconoguda. Chai edaut bas cazeguda. |
I | |
Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de |
Domna puois de mi no·us cal |
II | |
Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos |
Puois non pos trobar egal |
III | |
Fresca color natural. Pren bels cebelins de uos. |
Fresca color natural |
IV | |
Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a- |
De Chales la vetzcomdal |
V | |
Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don |
N'Audiarz si bem vol mal |
VI | |
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz |
De Na Faidida tretal |
VII | |
Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos |
Bel-Seigner ieu no·us quier al |
VIII | |
Papiol mon aziman. Manaras dir enchan- |
Papiol mon Aziman |
I, 1 v. 1 |
A C D F I K M N R |
D'un sirventes no·m cal far loignor ganda D'un sirventes non qual far longnor ganda D'un serventes no·m cal far longor ganda D'un sirventes no·m cal far longor ganda Un sirventes no·m cal far longor ganda Un sirventes no·m cal far longor ganda D'un sirventes non vueilh far loinhor granda D'um sirventes no·m cal far longor ganda D’un sirventesc non pues far lanhor granda |
I, 2 v. 2 |
A C D F I K M N R |
tal talan ai que·l diga e qe·l espanda |
I, 3 v. 3 |
A C D F I K M N R |
car n'ai razon tant novella e tant granda quar n'ai razon tan novell'e tan granda car n'ai rason tan novell'e tan granda qar n'ai razon tan novell'e tan granda car n'ai rason tan novell'e tan granda car n'ai rason tan novell'e tan granda qar ai raço tan novella e tan granda car n'ai raçon ta novell'e tan granda et eu razo tan novel'e tan granda |
I, 4 v. 4 |
A C D F I K M N R |
del Joven Rei q'a fenit sa demanda del Jove Rey qu'a fenit sa demanda del Jove Rei q'a fenit sa demanda del Joven Rei q'a finit sa demanda del Joven Rei c'a fenit sa demanda del Joven Rei c'a fenit sa demanda del Joven Rei q'a fenit sa demanda del Jove Rei c'a fenit sa demanda del Jove Rey car fenis sa demanda |
I, 5 v. 5 |
A C D F I K M N R |
sos frair Richartz pois sos paire·l comanda son frair Richart pus sos pars lo·y comanda sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda +1 sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda sos frairs Richatç pos sos pars lo comanda so fraire Richart car sos paire o demanda |
I, 6 v. 6 |
A C D F I K M N R |
tant es forsatz tant es forsatz tant es forsaz tant es forssatz tan es forsatz tan es forsatz tant es forssartz tan es forsatç tan son natz |
I, 7 v. 7 |
A C D F I K M N R |
pois N'Aimerics terra non ten ni manda pus Enrics terra non te ni manda -1 puois n'a Enrics terra non ten ni manda pois n'ai Henrics terre no ten ni manda pois n'a Enrics terra non ten ni manda puois n'a Enrics terra non ten ni manda pueis N'Ainrics terra no ten ni manda pos n'a Enrix terra non te ni manda car n'a Enricx terra non te ni manda |
A C D F I K M N R |
sia reis dels malvatz. sia reys dels malvatz. sia reis dels malvaz. sia reis des malvatz. sia reis dels malvatz sia reis des malvatz. sia reis dels malvatz. sia reis delç malvatç. sia reys dels malvatz. |
|
II, 1 v. 9 |
A C D F I K M N R |
Que malvatz fai car aissi viu a randa |
II, 2 v. 10 |
A C D F I K M N R |
de liurazon a comte et a garanda de lioratz o a comte ssa guaranda de liurason a comt'e a garanda. de liurason a comt'et a garanda de liurason a comt'e a garanda de liurason a comt'e a garanda a liurason a comt'e a garanda de liuraçon a cont'e ç'a garanda de lieuraxon a comt'e a garanda |
II, 3 v. 11 |
A C D F I K M N R |
reis coronatz que d'autrui pren liuranda reys coronatz qui d'autruj pren liuranda reis coronaz qe d'autrui pren liuranda reis coronatz qui d'autrui pren liuranda reis coronatz que d'autrui pren liuranda reis coronatz que d'autrui pren liuranda reis coronatz qi d'autre pren vianda reis coronatç qe d'autrui pren liuranda reys coronatz que d’autrui pren vianda |
II, 4 v. 12 |
A C D F I K M N R |
mal sembla Arnaut lo marques de Belanda be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda +2 mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda mal senbl'Arnaut lo marqes de Bellanda mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda |
II, 5 v. 13 |
A C D F I K M N R |
ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda ni pro Guillem qi conquis Tor Milmanda ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda |
II, 6 v. 14 |
A C D F I K M N R |
tant son presatz tan fon prezatz tan fo prezaz tan fo prizatz tan fon prezatz tan fon prezatz tan fo duptatz tan fon precatç tant fort duptatz |
II, 7 v. 15 |
A C D F I K M N R |
pos en Peitau lor ment e lor truanda pus en Peitau lur men e lur truanda puois en Peitau lur ment e·ls atruanda pos em Pitau lor ment e lor truanda. puois en Peitau lur ment e los truanda puois en Peitau lur ment e los truanda mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda Pos en Petau lur ment e los truanda e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda |
II, 8 v. 16 |
A C D F I K M N R |
no·i er mais tant amatz. no·y er may tant amatz no·i er mais tant amaz. - manca no·is er mais tant amatz no·i er mais tant amatz non er mais tan amatz no·i er mais tant amatç no·y sera mays amatz. |
III, 1 v. 17 |
A C D F I K M N R |
Ja per dormir non er de Coberlanda Ia per dormir non er de Tor Berlanda Ja per dormir non er de Coberlanda Ia per dormir non er de Corberlanda Ca per dormir non er de Coberlanda Ca per dormir non er de Coberlanda Ia per dormir no sera de Noblanda (Strofe IV) Ga per dormir non er de Coberlanda Ja per dormir non er coms de Beslanda |
III, 2 v. 18 |
A C D F I K M N R |
reis dels engles ni conquerra Yrlanda reys dels engles ni non conquerra Landa reis des engles ni conquerra Islanda reis dels engles ni conquira Irlanda reis dels engles ni conquerra Islanda reis dels engles ni conquerra Islanda rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda (Strofe IV) reis delç engles, ni conquerra Iflanda ni rey d'engles ni conquerra Irlanda |
III, 3 v. 19 |
A C D F I K M N R |
ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda no tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda (Strofe IV, v. 4) ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda |
III, 4 v. 20 |
A C D F I K M N R |
ni de Peiteus non aura la miranda ni de Peytou non aura la miranda ni de Peiteu non aura la miranda ni de Piteu non aura la miranda ni de Peitou non aura la miranda ni de Peitou non aura la miranda ni de Peitieus no tenra la miranda (Strofe IV, v. 5) ni de Peitou non aura la Miranda ni de Peytieus non tenra la miranda |
III, 5 v. 21 |
A C D F I K M N R |
ni sera ducs de la terra normanda - manca ni ducs clamaz de la terra normanda ni ducs clamatz de la tera normada ni ducs clamatz de la terra normanda ni ducs clamatz de la terra normanda ni ducs clamaz de la terra normanda (Strofe IV, v. 3) - manca ni er ducx clamatz de la terra Normanda (v. 3) |
III, 6 v. 22 |
A C D F I K M N R |
ni coms palaitz ni er coms appellatz - manca - ni coms pallatz - manca - manca ni coms palatz (Strofe IV) n'er coms palatç ni er com parlatz |
III, 7 v. 23 |
A C D F I K M N R |
ni de Bordels ni deis Gascos part Landa ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda sai de Bordel ni dels Gascoms part landa ni de Bordel ni de gascons part Landa sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa (Strofe IV) ja de Bordelç, ni deis gascons part Landa say de Bordelh ni de gascos part Landa |
III, 8 v. 24 |
A C D F I K M N R |
seigner ni de Basatz senhers ni de Bezatz seingner ni de Bassaz. seigner ni de Basatz. seingner de Basatz seigner de Basatz seinher ni de Bazatz. (Strofe IV) seingner ni de Bazatç senher ni de Bazatz. |
IV, 1 v. 25 |
A C D F I K M N R |
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda Conseill veill dar el son de N'Alamanda Consseill voill dar el son de n'Alamanda Conseill voill dar el son de N'Alamanda Conseill voill dar el son de N'Alamanda Conseilh darai el son de N'Alamanda (Strofe III) Conseil voil dar el son de N'Alamanda, Ieu don Cosselh el son de N'Alamanda |
IV, 2 v. 26 |
A C D F I K M N R |
lai a·N Richart si tot no lo·m demanda lai a·N Richart si tot non lo·m demanda lai a·N Richart si tot no lo·m demanda l'ai a·N Richart si tot no lo·m demanda lai a·N Richart si tot non lo·m demanda lai a·N Richart si tot non lo·m demanda sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda (Strofe III) lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda lay a·N Richart si tot no·l mi demanda |
IV, 3 v. 27 |
A C D F I K M N R |
ja per son frair mais sos homes non blanda per son fraire mas sos omes no blanda ja per son frair mais sos homes non blanda ja per son fraire mais sos homes non blanda +1 ja per son frair mais sos homes non blanda ja per son frair mais sos homes non blanda ia per son frair mais sos homes no blanda (Strofe III) ja per son frair, mais sos homes non blanda ja per so frair nulh son hom e non blanda |
IV, 4 v. 28 |
A C D F I K M N R |
nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda no quo fai elh ans azag'e·l aranda non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda No ca fai el anz asseitz e·ls atanda non com fa el anz aseria e·ls atanda non com fa el anz aseria e·ls atanda nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda (Strofe III) Non co fa el, anç eseç i e·lç atanda non fay el jes ans assetj'e manda |
IV, 5 v. 29 |
A C D F I K M N R |
tol lor chastels e derroca et abranda tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda tol lur chastel e deroq'e abranda tol lor castels et deroc et abranda tol lur chastels e deroqu'e abranda tol lur chastels e deroqu'e abranda sai los castells e·ls deroc'e·ls demanda (Strofe III) tol lur castelç e derroqu'e abranda say sos castels els acor sels abranda |
IV, 6 v. 30 |
A C D F I K M N R |
devas toz latz deves totz latz deves toz laz deves totz latz deves totz latz deves totz latz daves totz laz (Strofe III) deves toç latç; car asseiatz |
IV, 7 v. 31 |
A C D F I K M N R |
el reis tornei lai ab cels de Guislanda e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e·l reis tornei lai ab cels de Garlanda e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e·l reis tornei ab aqells de Garllanda (Strofe III) e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda e venhal rey ab totz sels de Garlanda |
IV, 8 v. 32 |
A C D F I K M N R |
l'autre los coignatz e l'autre sos conhatz e l'autre sos coingnaz e l'autre sos cognatz e l'autre sos coingnatz e l'autre sos coignatz e l'autre sos coinhatz (Strofe III) e l'autre sos coignatç e l’autre sos conhatz |
V, 1 v. 33 |
A C D F I K M N R |
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda Lo com Jaufres cuj es Bercelianda Lo coms Jaufres cui es Breselianda Lo coms Jaufres cui es Bresilianda Lo coms Jaufres cui es Breselianda Lo coms Jaufres cui es Breselianda Le coms Jaufres cui es Brecelianda Lo coms Jaufres cui es Breselianda - manca |
V, 2 v. 34 |
A C D F I K M N R |
volgra fos primiers natz volgra fos primiers natz volgran fos premiers naz volgra fos premier natz volgra fos premiers natz volgra fos premiers natz volgra primier fos natz volgra fos premiers natç - manca |
VI, 1 v. 35 |
A C D F I K M N R |
Car es cortes e fos en sa comanda Quar es cortes e for'en sa comanda Car es cortez e fos en sa comanda car es cortes e fos en sa comanda car es cortes e fos en sa comanda Qar ers cortes e fos in sa comanda Qar ell es francs e fora en sa comanda Car es cortes e for'e·sa comanda
- manca |
VI, 2 v. 36 |
A C D F I K M N R |
regesmes e·l duchatz. regismes e duguatz rejelmes e·l ducaz. regismes e ducatz. rejelmes e l·ducatz. rejelmes e·l ducatz. regesmes e dugatz reielms e ducatç. - manca |
VII, 1 |
A C D F I K M N R |
Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda |
VII, 2 v. 37 |
A C D F I K M N R |
s'ades no gerreiatz |
A cura di Felice Napoli
195v | |
![]() |
Bertrans deborn. Dvn siruentes nom cal far loig nor ganda. tal talan ai q(ue)l diga |
![]() |
eqel espanda. Car nai razon tant |
I | |
Dun siruentes nom cal far loig |
D'un sirventes no·m cal far loignor ganda tal talan ai que·l diga e qe·l espanda car n'ai razon tant novella e tant granda del Joven Rei q'a fenit sa demanda sos frair Richartz pois sos paire·l comanda tant es forsatz pois N'Aimerics terra non ten ni manda sia reis dels malvatz. |
II | |
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. deliurazon a comte (et) agaranda. Reis coronatz que dautrui pren liuranda. Mal sembla arnaut lo marques debe landa. Nil pro guillem que conquis tost mirmanda. tant son presatz. pos enpeitau lor ment elor truanda. noi er mais tant amatz. |
Que malvatz fai car aissi viu a randa de liurazon a comte et a garanda reis coronatz que d'autrui pren liuranda mal sembla Arnaut lo marques de Belanda ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda tant son presatz pos en Peitau lor ment e lor truanda no·i er mais tant amatz. |
III | |
Ia p(er)dormir non er decoberlanda. reis dels engles ni conqerra yrlanda. ni tenra angieus ni monsaurel ni gan da.ni depeiteus non aura lamiran- da.ni sera ducs delaterra normanda. ni coms palaitz. ni debordels ni deis gascos part landa. Seigner ni deba satz. |
Ja per dormir non er de Coberlanda reis dels engles ni conquerra Yrlanda ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda ni de Peiteus non aura la miranda ni sera ducs de la terra normanda ni coms palaitz ni de Bordels ni deis Gascos part Landa seigner ni de Basatz. |
IV | |
Conseill uuoill dar el son den ala manda. Lai an richart sitot nolom demanda. Ja p(er)son frair mais sos ho mes non blanda. non cais fai el anz asetga els aranda. tol lor chastels e derroca et abranda. deuas toz latz. El reis tornei lai ab cels de gui<s>lan da. Elautre los coignatz |
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda lai a N Richart si tot no lo·m demanda ja per son frair mais sos homes non blanda nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda tol lor chastels e derroca et abranda devas toz latz el reis tornei lai ab cels de Guislanda e l'autre los coignatz. |
V | |
Lo coms iaufres cui es bersilianda. volgra fos primiers natz. |
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda volgra fos primiers natz. |
VI | |
Car es cor- tes efos ensa comanda. Regesmes el duchatz. |
Car es cortes e fos en sa comanda regesmes e·l duchatz. |
A cura di Giorgia Toccaceli
c.138v | |
![]() |
Dvn siruentes b(er)tra(n) d(e) b(o)rn. non qual far long<n> orga(n) da. tal talent ai quel di gue que lespanda. quar nai razon tan nouelle tangra(n)da. del ioue rey qua fenit sa dema(n)da. son frair richart pus sos pars loy. comanda. tant es forsatz. pus en |
![]() |
. . rics terra non te ni manda. sia reys dels maluatz. Que maluatz fai quar aissi uiu a randa. delioratz o a comtessa gua- randa. reys coronatz qui dautruj pren liuranda. be sembla mal yr- nautz lo marques de bellanda. nil pros guillem que conquis tor miranda. tan fon prezatz. pus en peitau lur men e lur truanda. noy er may tant amatz. Ia per dormir non er de tor berla(n)- da. reys dels engles ni non conq(ue)r- ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau relh ni canda. ni de peytou non aura la miranda. ni er coms appel- latz. ia de bordel ni dels gascs part marmanda senhers ni de bezatz. Cosselh uuelh dar el so de nala- manda. lai an richart si tot non lom demanda. per son fraire mas sos omes no blanda. no quo fai elh ans azagel a randa. tolh lur castelhs e derroque zabranda. de ues totz latz. el reys torn lai ab ai selhs de guarlanda. e lautre sos Lo com iaufres cuj es [conhatz. bercelianda. uolgra fos primiers Quar es cortes e for en sa [natz. comanda. regismes e duguatz. |
Rubrica | |
b(er)tra(n) d(e) b(o)rn. | Bertran de Born |
I | |
Dvn siruentes non qual far long<n> orga(n) da. tal talent ai quel di gue que lespanda. quar nai razon tan nouelle tangra(n)da. del ioue rey qua fenit sa dema(n)da. son frair richart pus sos pars loy. comanda. tant es forsatz. pus en rics terra non te ni manda. sia reys dels maluatz. |
D'un sirventes non qual far longnor ganda tal talent ai que·l digu'e que·l espanda quar n'ai razon tan novell'e tan granda del jove rey qu'a fenit sa demanda son frair Richart pus sos pars lo·y comanda tant es forsatz pus Enrics terra non te ni manda sia reys dels malvatz. |
II | |
Que maluatz fai quar aissi uiu a randa. delioratz o a comtessa gua- randa. reys coronatz qui dautruj pren liuranda. be sembla mal yr- nautz lo marques de bellanda. nil pros guillem que conquis tor miranda. tan fon prezatz. pus en peitau lur men e lur truanda. noy er may tant amatz. |
Que malvatz fai quar aissi viu a randa de lioratz o a comte ssa guaranda reys coronatz qui d'autruj pren liuranda be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda tan fon prezatz pus en Peitau lur men e lur truanda no·y er may tant amatz. |
III | |
Ia per dormir non er de tor berla(n)- da. reys dels engles ni non conq(ue)r- ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau relh ni canda. ni de peytou non aura la miranda. ni er coms appel- latz. ia de bordel ni dels gascs part marmanda senhers ni de bezatz. |
Ia per dormir non er de Tor Berlanda reys dels engles ni non conquerra Landa ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda ni de Peytou non aura la miranda ni er coms appellatz ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda senhers ni de Bezatz. |
IV | |
Cosselh uuelh dar el so de nala- manda. lai an richart si tot non lom demanda. per son fraire mas sos omes no blanda. no quo fai elh ans azagel a randa. tolh lur castelhs e derroque zabranda. de ues totz latz. el reys torn lai ab ai selhs de guarlanda. e lautre sos [conhatz. |
Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda lai a·N Richart si tot non lo·m demanda per son fraire mas sos omes no blanda no quo fai elh ans azag'el aranda tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda deves totz latz e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda e l'autre sos conhatz. |
V | |
Lo com iaufres cuj es bercelianda. uolgra fos primiers [natz. |
Lo com Jaufres cuj es Bercelianda volgra fos primiers natz. |
VI | |
Quar es cortes e for en sa comanda. regismes e duguatz. |
Quar es cortes e for en sa comanda regismes e duguatz. |
c. 255 | |
![]() |
Ide(m) B(ertrans) Dvn seruentes nom cal far longorgan da. Tal talenai qel digueqel espanda. Car nai rason tan nouelle tangran da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos frairs richarz puois sos pairz lo comanda. Tant es forsaz. Puois na enrics terra non ten nimanda. Sia reis dels maluaz. |
![]() |
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda. De liu rason acomte agaranda. Reis coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal semblar naut lo marqes de bellanda. Nil pro guillem qi (con)quis tormilman da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur ment els atruanda. Noi er mais tant amaz. |
![]() |
Iaper dormir non er decoberlanda. Re - is des engles ni conquerra islanda; ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; Ni de peiteu non aura la miranda. Ni ducs |
![]() |
clamaz de la terra normanda. Sai de bordel ni dels gascoms part landa. Seingner ni de bassaz. Conseill ueill dar el son de nalamanda. lai an richart si tot nol om demanda. Ja per son frair mais sos homes non blan da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol lur chastel ederoqe abranda. De ues toz laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda. Elautre sos coingnaz; |
![]() |
Lo coms iaufres cui es breselianda; vol gran fos premiers naz. Car es cortez efos en sa comanda. Reielmes el ducaz. |
I | |
Dvn seruentes nom cal far longor gan da. Tal talenai qel digueqel espanda. Car nai rason tan nouelle tan gran da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos frairs richarz puois sos pairz lo comanda. Tant es forsaz. Puois na enrics terra non ten nimanda. Sia reis dels maluaz. |
D'un serventes no·m cal far longor ganda tal talen ai qe·l digu'e qe·l espanda car n'ai rason tan novell'e tan granda del Joue Rei q'a fenit sa demanda sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda tant es forsaz puois n'Aenrics terra non ten ni manda sia reis dels malvaz. |
II | |
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda. De liu rason acomte agaranda. Reis coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal semblar naut lo marqes de bellanda. Nil pro guillem qi (con)quis tormilman da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur ment els atruanda. Noi er mais tant amaz. |
Qe malvaz fai car aissi viu a randa de liu rason acomte agaranda. reis coronaz qe d'autrui pren liuranda mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda ni pro Guillem qi conquis Tor Milmanda tan fo prezaz puois en Peitau lur ment e·ls atruanda no·i er mais tant amaz. |
III | |
Iaper dormir non er decoberlanda. Re - is des engles ni conquerra islanda; ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; Ni de peiteu non aura la miranda. Ni ducs clamaz de la terra normanda. Sai de bordel ni dels gascoms part landa. Seingner ni de bassaz. |
Ja per dormir non er de Coberlanda reis des engles ni conquerra Islanda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda ni de Peiteu non aura la miranda ni ducs clamaz de la terra normanda sai de Bordel ni dels Gascoms part landa seingner ni de Bassaz. |
IV | |
Conseill ueill dar el son de nalamanda. lai a n richart si tot nol om demanda. Ja per son frair mais sos homes non blan da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol lur chastel ederoqe abranda. De ues toz laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda. Elautre sos coingnaz; |
Conseill veill dar el son de N'Alamanda lai a N·Richart si tot no lo·m demanda ja per son frair mais sos homes non blanda non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda tol lur chastel e deroq'e abranda deves toz laz e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e l'autre sos coingnaz. |
V | |
Lo coms jaufres cui es Breselianda; vol gran fos premiers naz. |
Lo coms Jaufres cui es Breselianda volgran fos premiers naz. |
VI | |
Car es cortez efos en sa comanda. Reielmes el ducaz. |
Car es cortez e fos en sa comanda rejelmes e·l ducaz. |
A cura di Mocci Simone
c.78r | |
![]() |
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da. Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda. Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da. Del jouen rei qa finit sa dema(n)da. Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da. Tant es forssatz. pois nai henrics terre no ten ni manda. Sia reis dels maluatz. |
c.78v | |
![]() |
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da. Deliurason acomt (et) agaranda. Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da. Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da. Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t E lor truanda. I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda. Reis dels engles ni (con)quira irlanda. No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da. Ni de piteu no(n) aura la miranda. Ni ducs clamatz de latera normada Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz c onsseill uoill dar el son denalama(n)da. L ai an richart si tot no lom dema(n)da. J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da. No ca fai el anz asseitz els atanda. Tollor castels (et) de roc (et) abranda. Deues totz latz El reis tornei lai abcels de garlanda. El autre sos cognatz. l o coms Jaufres cui es bresilianda. Volgra fos premier natz. Qar ers cortes e fos insa comanda Regismes educatz. |
I | |
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da. Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda. Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da. Del jouen rei qa finit sa dema(n)da. Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da. Tant es forssatz. pois nai henrics terre no ten ni manda. Sia reis dels maluatz. |
D'un sirventes no·m cal far longor ganda Tal talent hai qe·l dig'e qe·l espanda Qar n'ai razon tan novell'e tan granda Del Joven Rei q'a finit sa demanda Sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda Tant es forssatz Pois n'ai Henrics terre no ten ni manda Sia reis dels malvatz |
II | |
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da. Deliurason acomt (et) agaranda. Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da. Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da. Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t E lor truanda. |
Qe malvatz fai qar aisi viu a randa de liurason a comt et a garanda reis coronatz qui d'autrui pren liuranda mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda tan fo prizatz pos em Pitau lor ment e lor truanda. |
III | |
I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda. Reis dels engles ni (con)quira irlanda. No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da. Ni de piteu no(n) aura la miranda. Ni ducs clamatz de latera normada Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz |
Ia per dormir non er de Corberlanda Reis dels engles ni conquira Irlanda No tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda Ni de Piteu non aura la miranda Ni ducs clamatz de la tera normada Ni coms pallatz Ni de Bordel ni de gascons part Landa Seigner ni de Basatz. |
IV | |
c onsseill uoill dar el son denalama(n)da. L ai an richart si tot no lom dema(n)da. J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da. No ca fai el anz asseitz els atanda. Tollor castels (et) de roc (et) abranda. Deues totz latz El reis tornei lai abcels de garlanda. El autre sos cognatz. |
Consseill voill dar el son de n'Alamanda L'ai an Richart si tot no lom demanda Ja per son fraire mais sos homes non blanda No ca fai el anz asseitz els atanda Tol lor castels et de roc et abranda Deves totz latz El reis tornei l'ai ab cels de Garlanda El autre sos cognatz. |
V | |
l o coms Jaufres cui es bresilianda. Volgra fos premier natz. |
Lo coms Jaufres cui es Bresilianda Volgra fos premier natz. |
VI | |
Qar ers cortes e fos insa comanda Regismes educatz. |
Qar ers cortes e fos in sa comanda regismes e ducatz. |
A cura di Barboni Alessandra
c. 181v | |
![]() |
Bertrans de born. Vij. UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai rason tan nouelle tan granda. Del iouen rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz. |
![]() |
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t elos truanda. Nois er mais tant amatz. |
![]() |
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda. Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de basatz. |
![]() |
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da. Elautre sos coi(n)gnatz. |
![]() |
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos p(re)miers natz. Car es cortes efos ensa comanda. Reiel mes el ducatz. |
Rubrica | |
Bertrans de born. | Bertrans de Born |
I | |
UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai rason tan nouelle tan granda. Del iouen rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz.
|
Un sirventes no·m cal far longor ganda Tal talent ai que digu'e que·l espanda car n'ai rason tan novell'e tan granda Del joven rei c'a fenit sa demanda Sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda Tan es forsatz pois n'a Enrics terra non ten ni manda Sia reis des malvatz. |
II | |
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t elos truanda. Nois er mais tant amatz. |
Que malvatz fai car aissi viu a randa de liurason a comt'e a garanda reis coronatz que d'autrui pren liuranda Mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda tan fon prezatz puois en Peitau lur ment e los truanda no·is er mais tant amatz |
III | |
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda. Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de basatz. |
Ca per dormir non er de Coberlanda reis dels engles ni conquerra Islanda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda ni de Peitou non aura la miranda ni ducs clamatz de la terra normanda sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa seingner ni de Basatz. |
IV | |
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da. Elautre sos coi(n)gnatz. |
Conseill voill dar el son de N'Alamanda lai a N·Richart si tot non lo·m demanda ja per son frair mais sos homes non blanda non com fa el anz aseria e·ls atanda tol lur chastels e deroqu'e abranda deves totz latz e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e l'autre sos coingnatz. |
V | |
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos p(re)miers natz. |
Lo coms Jaufres cui es Breselianda volgra fos premiers natz |
VI | |
Car es cortes efos ensa comanda. Reiel mes el ducatz. |
car es cortes e fos en sa comanda rejelmes e l·ducatz. |
A cura di Eleonora Pontillo
166v | |
![]() |
Bertrans de born. V. UN siruentes nom cal far longor ganda. Tal talent ai que digue que lespanda. Car nai rason tan nouelle tan granda. Del iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa- rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz. puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz. |
![]() |
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe dautrui pren liuranda. Mal semblar naut. lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz |
167r | |
![]() |
puois en peitau lur ment elos truanda. Noi er mais tant amatz. |
![]() |
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de - ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au- ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor- manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)- da. Seigner ni de basatz. |
![]() |
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai - an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero- que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai- absels de garlanda. Elautre sos coignatz. |
![]() |
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos premiers natz. Car es cortes efos ensa co- manda. Reielmes el ducatz. |
Rubrica | |
Bertrans de born. | Bertrans de Born |
I | |
UN siruentes nom cal far longor ganda. Tal talent ai que digue que lespanda. Car nai rason tan nouelle tan granda. Del iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa- rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz. puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz. |
Un sirventes no·m cal far longor ganda tal talent ai que digu'e que·l espanda car n'ai rason tan novell'e tan granda del joven rei c'a fenit sa demanda sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda tan es forsatz puois n'a Enrics terra non ten ni manda sia reis des malvatz |
II | |
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe dautrui pren liuranda. Mal semblar naut. lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz puois en peitau lur ment elos truanda. Noi er mais tant amatz. |
Que malvatz fai car aisi viu a randa. de liurason a comt'e a garanda reis coronatz que d'autrui pren liuranda mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda tan fon prezatz puois en Peitau lur ment e los truanda no·i er mais tant amatz. |
III | |
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de - ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au- ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor- manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)- da. Seigner ni de basatz. |
Ca per dormir non er de Coberlanda reis dels engles ni conquerra Islanda ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda ni de Peitou non aura la miranda ni ducs clamatz de la terra normanda sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa seigner ni de Basatz. |
IV | |
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai - an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero- que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai- absels de garlanda. Elautre sos coignatz. |
Conseill voill dar el son de N'Alamanda lai a·N Richart si tot non lo·m demanda ja per son frair mais sos homes non blanda non com fa el anz aseria e·ls atanda tol lur chastels e deroqu'e abranda Deves totz latz e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda e l'autre sos coignatz. |
V | |
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos premiers natz. |
Lo coms Jaufres cui es Breselianda volgra fos premiers natz |
VI | |
Car es cortes efos ensa co- manda. Reielmes el ducatz. |
car es cortes e fos en sa comanda rejelmes e·l ducatz. |
240 r | |
![]() |
S(ire).miraual. DVn siruentes non uueilh far loinhor granda. qen tale(n)t ai qel diga (e) qel espanda·qar ai raço tannouella (e) tan granda. del iouen rei qa fenit sa dema(n)- da. fraire richart qe sos pairs lol comanda. tant esforssartz. pueis nainrics terra no ten ni manda·sia reis dels maluatz . . . .. QE maluaz fai qar aissi uiu a randa. aliurason a comte a ga- randa. reis coronatz qi dautre pren uianda. mal semblarn - aut lo seinhor de beulanda. nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor |
![]() |
miranda. tan fo duptatz. mas en peitieu lur me(n)t els en truan- da. non er mais tan amatz. . . COnseilh darai el son de nala - manda. sai anrichart sel tot nol mi demanda. ia per son frair mais sos homes nobla(n)da. no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)- da. sai los castells els deroc els demanda. da ues totz laz. el reis tornei ab aqells de garllanda. e lautre sos coinhatz. . . . Ia per dormir [de] no sera de no blanda. rei dels emgleis ni co(n) qerra yrllanda. ni ducs clamaz de la terra normanda. ni te(n)cran gieus ni monssaurell ni canda. ni de peitieus no tenra la mira(n) da. ni coms palatz. sai de bordell ni dels gascons part landa. se inher ni debazatz. . . . LE coms iaufres cui es breceli anda. uolgra primier fos natz. . . . QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)- da. reges mes e dugatz. |
240v | |
![]() |
SEinhen iaufre montainhas nos desmanda. sades no gerreiatz. |
Rubrica | |
S(ire)·miraual. | Sire Miraval |
I | |
DVn siruentes non uueilh far loinhor granda. qen tale(n)t ai qel diga (e) qel espanda·qar ai raço tannouella (e) tan granda. del iouen rei qa fenit sa dema(n)- da. fraire richart qe sos pairs lol comanda. tant esforssartz. pueis nainrics terra no ten ni manda·sia reis dels maluatz |
D'un sirventes non vueilh far loinhor granda q'en talent ai qe·l diga e qe·l espanda qar ai raço tan novella e tan granda del ioven rei q'a fenit sa demanda fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda tant es forssartz pueis N'Ainrics terra no ten ni manda sia reis dels malvatz. |
II | |
QE maluaz fai qar aissi uiu a randa. aliurason a comte a ga- randa. reis coronatz qi dautre pren uianda. mal semblarn - aut lo seinhor de beulanda. nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor miranda. tan fo duptatz. mas en peitieu lur me(n)t els en truan- da. non er mais tan amatz. |
Qe malvatz fai qar aissi viu a randa a liurason a comt'e a garanda reis coronatz qi d'autre pren vianda mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda tan fo duptatz mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda non er mais tan amatz. |
III | |
COnseilh darai el son de nala - manda. sai anrichart sel tot nol mi demanda. ia per son frair mais sos homes nobla(n)da. no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)- da. sai los castells els deroc els demanda. da ues totz laz. el reis tornei ab aqells de garllanda. e lautre sos coinhatz. |
Conseilh darai el son de N'Alamanda sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda ia per son frair mais sos homes no blanda nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda sai los castells e·ls deroc e·ls demanda daves totz laz e·l reis tornei ab aqells de Garllanda e l'autre sos coinhatz. |
IV | |
Ia per dormir [de] no sera de no blanda. rei dels emgleis ni co(n) qerra yrllanda. ni ducs clamaz de la terra normanda. ni te(n)cran gieus ni monssaurell ni canda. ni de peitieus no tenra la mira(n) da. ni coms palatz. sai de bordell ni dels gascons part landa. se inher ni debazatz. |
Ia per dormir no sera de Noblanda rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda ni ducs clamaz de la terra Normanda ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda ni de Peitieus no tenra la miranda ni coms palatz sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa seinher ni de Bazatz. |
V | |
LE coms iaufres cui es breceli anda. uolgra primier fos natz. |
Le coms Jaufres cui es Brecelianda volgra primier fos natz. |
VI | |
QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)- da. reges mes e dugatz. |
Qar ell es francs e fora en sa comanda regesmes e dugatz |
VII | |
SEinhen iaufre montainhas nos desmanda. sades no gerreiatz. |
Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda s'ades no gerreiatz |
carta 250r
carta 250v
c. 250r | |
![]() |
Bertram del borgn. Dvm siruentes nom cal far longor ganda. Tal ta lent ai quel dige que lespa(n) da. Car nairaçon tanouelle tan granda. Del ioue rei ca fenit sademanda. Sos fra irs richatç pos sos pars lo
|
c. 250v | |
![]() |
comanda. Tanes forsatç. pos na enrix terra non te nim anda. Sia reis delç malua tç. Qve maluatç fai car aisi uiu Gap(er)dormir non er Conseil uoil dar el son de na
|
![]() |
blanda. Non cofa el anç eseç ielç atanda. Tol lur castelç e derro que abranda. Deues toç latç. Elreis tornei lai abselç de garlanda. Elautre sos coi gnatç. Locoms iaufres cuies breselia(n) |
I | |
Dvm siruentes nom cal |
D'um sirventes no·m cal far longor ganda
|
II | |
Qve maluatç fai car aisi uiu arranda. del iuraçon aconte ça garanda. Reis coronatç qe dautrui pren liuranda. Mal semblarnaut lomarques debbellanda. Nil pro guillems que con quis tor mir man da. Tan fon precatç. pos en pe tau lur ment elostruan da. Noier mais tant amatç. |
Que malvatç fai car aisi viu a rranda de liuraçon a cont'e ç'a garanda: reis coronatç qe d'autrui pren liuranda mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda, ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda, tan fon precatç! Pos en Petau lur ment e los truanda, no i er mais tant amatç. |
III | |
Gap(er)dormir non er de cober landa. Reis delç en gles ni con querra iflanda. ni tenran iou nimonsaurel ni canda. Nidepeitou non aura lamiranda. Ner coms palatç ja debor delç nideis gascons part landa. seingner ni debazatç. |
Ga per dormir non er de Coberlanda, reis delç engles, ni conquerra Iflanda, ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda, ni de Peitou non aura la Miranda, n'er coms palatç; |
IV | |
Conseil uoil dar el son de na lamanda. Lai anrichart si tot nom lom demanda. jap(er) son frair mais sos homes no(n) blanda. Non cofa el anç eseç ielç atanda. Tol lur castelç e derro que abranda. Deues toç latç. Elreis tornei lai abselç de garlanda. Elautre sos coi gnatç. |
Conseil voil dar el son de N'Alamanda, lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda: ja per son frair, mais sos homes non blanda! Non c'o fa el, anç eseç i e·lç atanda, tol lur castelç e derroqu'e abranda deves toç latç; e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda e l'autre sos coignatç.
|
V | |
Locoms iaufres cuies breselia(n) da volgra fos premiers natç. |
Lo coms Jaufres cui es Breselianda volgra fos premiers natç. |
VI | |
Cares cortes efore sacoman da. Reielms educatç. |
Car es cortes e for e·sa comanda reielms e ducatç. |
A cura di Raffaella Bartoccini
7r |
![]() |
Bertran del bornDun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el
|
![]() |
Ia p(er) dormir no(n) er coms
de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra
norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part landa. senher ni de bazatz. Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da. no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as- seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz. |
Rubrica | |
Bertran del born |
Bertran de Born |
I | |
Dun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el espanda. (et) eu razo ta(n) nouele ta(n) granda. del ioue rey car fenis sa demanda. so fraire richart car sos pa<i>re o dema(n)da. ta(n) so(n) natz car na enricx t(er)ra no(n) te ni manda sia reys dels maluatz. |
D’un sirventesc non pues far lanhor granda tal talan ay que·l diga e l’espanda et eu razo tan novel'e tan granda del Jove rey car fenis sa demanda so fraire Richart car sos paire o demanda tan son natz car na Enricx terra non te ni manda sia reys dels malvatz. |
II | |
Be(n) es maluatz can aysi vien a randa. delieuraxo(n) a comte a gara(n)da. reys co- ronatz q(ue) dautrui pre(n) uianda. mal semblar naut lo senhor de besla(n)da. nil pros. G(uillem). q(ue) conquistor mirmanda. tant fort duptatz. e sin peitaus los me(n). nils atrua(n)da. noy sera mays amatz. |
Ben es malvatz can aysi vien a randa de lieuraxon a comt'e a garanda reys coronatz que d’autrui pren vianda mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda tant fort duptatz e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda noy sera mays amatz. |
III | |
Ia p(er) dormir no(n) er coms de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part landa. senher ni de bazatz. |
Ja per dormir non er coms de Beslanda ni rey d'engles ni conquerra Irlanda ni er ducx clamatz de la terra Normanda ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda ni de Peytieus non tenra la miranda ni er com parlatz say de Bordelh ni de gascos part Landa senher ni de Bazatz. |
IV | |
Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da. no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as- seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz. |
Ieu don cosselh e·l son de N'Alamanda lay an Richart si tot no·l mi demanda ja per so frair nulh son hom e non blanda non fay e·l jes ans assetj'e manda fay sos castels els acor sels abranda car assejatz e venhal rey ab totz sels de Garlanda e·l’autre sos conhatz |
A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati
196v. | |
![]() |
Bertrans deborn. Eu mescondisc dompna que mal leial uertadier. humil efranc cortes eplazentier. ab mi dompna per mes- songas comtar. |
197r. | |
![]() |
porton len qieul lor ueia plumar. sieu non am mais deuos lo cossirier. Que de nuill autra auer mon desirier. Qem don samor nim reteigna alcolgar. Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier. ja noi puosca baratar un denier. mi ab taula presa non puosca intrar. Anz get ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p- na mais deman ni enquier. Mas uos qui am e desir eteing car. Seigner sia eu decastel parsonier. Et en la tor siam catre parier. Sia lus lautre non poscam amar. Anz maion ops totz temps arbalestrier metge esiruen egai tas eportier. Sieu anc aic cor dautra dompna amar. Madompnam lais p(er) autre cauallier. epois nonsai aque maia mestier. e fail lam uens qan serai sobre mar. En cort de rei mi batan liportier. Et encocha fas sal fugir primier. Si nous menti cel qeus anet comtar. bel emudat ben prenden emainier. Q(ue) tot auzel puosca apoderar. Sisne grua et aiglon blanc enier. volria lo malmu- dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non puosca uolar. abmidonz mauetz mes destorbier. beus |
Bertrans deborn. | |
I strofa | |
Eu mescondisc dompna que mal leial uertadier. humil efranc cortes eplazentier. ab mi dompna per mes- songas comtar. |
Eu m’escondisc domna que mal non mier de so qeus ant dich de mi lausengier per merce•us prec qom non puosca mesclar lo vostre cors fin ,leial, vertadier, humil e franc ,cortes e plazentier ab mi domna per messongas comtar. |
II strofa | |
Al primier get p(er) daeu mon esparuier. |
Al primier get per da eu mon esparvier o•l maucion el poing falcon lainier et porton l’en q’ieu l lor veia plumar s’ieu non am mais de vos lo cossirier que de nuill autra auer mon desirier Qe m don s’amor ni•m reteigna al colgar. |
III strofa | |
Autrescondich uos farai plus sobrier. e nom puosc plus adorar dencombrier. Sieu anc failli uas uos neis del pensier. qan serem sol dinz cambra o en uer gier faillam poders dauas mon com- -paignier. de tal guisa que nom posca aiudar. |
Autr' escondich vos farai plus sobrier e no•m puosc plus adorar d’encombrier S’ieu anc failli vas vos neis del pensier qan serem sol dinz cambra o en ver gier faillam poders davas mon compaignier de tal guisa que nom posca aiudar. |
IV strofa | |
Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier. ja noi puosca baratar un denier. mi ab taula presa non puosca intrar. Anz get ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p- na mais deman ni enquier. Mas uos qui am e desir eteing car. |
S’ieu per iogar mas et pres del taulier ja no•i puosca baratar un denier mi ab taula presa non puosca intrar anz get ades lo reir azar derrier S’ieu autra domna mais deman ni enquier mas vos qui am e desir e teing car. |
V strofa | |
Seigner sia eu decastel parsonier. Et en la tor siam catre parier. Sia lus lautre non poscam amar. Anz maion ops totz temps arbalestrier metge esiruen egai tas eportier. Sieu anc aic cor dautra dompna amar. |
Seigner sia eu decastel parsonier et en la tor siam catre parier s'ja lus lautre non poscam amar anz m’aion ops totz temps arbalestrier metge e siruen e gaitas e portier sieu anc aic cor dautra domna amar. |
VI strofa | |
Madompnam lais p(er) autre cauallier. epois nonsai aque maia mestier. e fail lam uens qan serai sobre mar. En cort de rei mi batan liportier. Et encocha fas sal fugir primier. Si nous menti cel qeus anet comtar. |
Ma domna•m lais per autre cavallier e pois non sai a que m’aia mestier e failla•m uens qan serai sobre mar en cort de rei mi batan li portier et en cocha fassa•l fugir primier si nous menti cel qe•us anet comtar. |
VII strofa | |
Dompna sieu ai mon austor anedier. bel emudat ben prenden emainier. Q(ue) tot auzel puosca apoterar. Sisne grua et aiglon blanc enier. volria lo malmu- dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non puosca uolar. |
Domna s’ieu ai mon austor anedier bel e mudat ben prenden e mainier que tot auzel puosca apoderar sisne grua et aiglon blanc e nier volria lo mal mudat gaillinier gras des baten que non puosca volar? |
VIII strofa | |
Fals enueios fementit lausengier. pois abmidonz mauetz mes destorbier. beus |
Fals e nueios fe mentit lausengier pois ab mi donz m’auetz mes destorbier beus lausera qem laissasetz estar. |
A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati
116r | |
![]() |
Bertrans deborn siruentes. Ev mescondisc dompna q(ue) mal non mer. deso qeus ant dig demi lausengier. p(er) merceus prec que no(n) puoscant mesclar. lo uostre cor fin leial uertadier. humil e franc cortes eplazentier. abmi do |
116v | |
![]() |
na p(er) messongas comtar. Al primier get perdieu monespar uier. ol maucion elpoing falcon lainier. eporton len qeil lor ueia plumar. Sieu non am mais deuos lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer mon desirier. Qem don samor nim reteigna al colgar.
Sieu p(er) iogar maset pres del taulier. ia noi puosca baratar un denier.ni ab taula presa non puosca i(n)trar. anz get ades loreirazar derier. Sieu au tra dompna mais demannienqier. Seigner sia eu del castel parsonier. et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus lautre nons poscam amar. anz ma ion ops totz temps arbalestier. Met ge siruen egaitas eportier. sieu anc aic cor dautra dona amar.
Ma dompnam lais p(er) autre caualli faillam uens qan serai sobre mar. en cort de rei me batan li portier. et
Dompna sieu ai mon austor ane-
|
![]() |
Signe grua et aiglon blanc enier. vol ria lo malmudat gaillinier. Gras de Fals enueios fementit lausengier. Pois abmidonz mauetz mes destor |
Bertrans deborn sirventes. | |
I strofa |
|
Ev mescondisc dompna q(ue) mal non mer. deso qeus ant dig demi lausengier. p(er) merceus prec que no(n) puoscant mesclar. lo uostre cor fin leial uertadier. humil e franc cortes eplazentier. abmi do |
Eu mescondisc dompna que mal non mer deso qe·us ant dig de mi lausengier humil e franc cortes e plazentier ab mi dona per messongas comtar |
II Strofa | |
Al primier get perdieu monespar uier. ol maucion elpoing falcon lainier. eporton len qeil lor ueia plumar. Sieu non am mais deuos lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer mon desirier. Qem don samor nim reteigna al colgar. |
Al primier get perd'ieu mon esparvier e porton l'en q'ei·l lor veia plumar S'ieu non am mais de vos lo consirier Que de nuill autra auer mon desirier Qe·m don samor ni·m reteigna al colgar |
III strofa | |
Sieu p(er) iogar maset pres del taulier. ia noi puosca baratar un denier.ni ab taula presa non puosca i(n)trar. anz get ades loreirazar derier. Sieu au tra dompna mais demannienqier. |
S'ieu per iogar m'aset pres del taulier ia no·i puosca baratar un denier Mas vos cui am e desir e tenc car |
IV Strofa | |
Seigner sia eu del castel parsonier. et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus lautre nons poscam amar. anz ma ion ops totz temps arbalestier. Met ge siruen egaitas eportier. sieu anc aic cor dautra dona amar. |
Seigner sia eu del castel parsonier et en la tor sion catre parier |
V Strofa | |
Ma dompnam lais p(er) autre caualli faillam uens qan serai sobre mar. en cort de rei me batan li portier. et |
Ma dompna·m lais per autre cavallier en cort de rei me batan li portier |
VI Strofa | |
Dompna sieu ai mon austor ane- dier. bel emudat ben prenden emai nier. Q(ue) tot auzel puosca apoderar. Signe grua et aiglon blanc enier. vol ria lo malmudat graillmier. Dias de
|
Dompna s'ieu ai mon austor anedier bel e mudat ben prenden e mainier Que tot auzel puosca apoderar Sign'e grua et aiglon blanc e nier Gras de baten que non puosca volar |
VII Strofa | |
Fals enueios fementit lausengier. Pois abmidonz mauetz mes destor |
Fals e nueios fementit lausengier Pois abmidonz m'avetz mes destorbier |
A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini
Al manoscritto:
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f352.item.r=856.langFR [15]
142v | |
![]() |
b(er)tans de born. IEu mescondesc domna que mal non mier. de so q(ua)n dig de mi fals lauzengier. p(er) merceus prec que nom puescon mes- clar. uostre gent cors adreg e plazentier. franc (et) humil leyal e drechurier. en con tral mieu per messorguas co(m)tar. Al primier lans pert ieu mon esparuier. el maucion el ponh falcon lanier. que lon porton e quiel ueya plumar. sieu mai de uos ont ai mon cossirier. no(n) am totz temps auer lo dezirier. que de nulha samor ni son col. guar. Domna sieu ai mon austor anedier. bon euolant e prenden e manier. que tot au- zelh puesca apoderar. singne grua (et) aigron blanc o nier. uol rai lo donc mal mudat gualli- nier. guort debaten que non |
143r | |
![]() |
puesca uolar. Escut acolh caualguieu ab te(m)- pier. e port sallat capairo trauer- sier. e regnas breus quom no pu- esca longuar. (et) estru eps loncs en cauallas trotier. (et) en ostal tru- ep irat ostalier. si neus menti quius o aner comtar. Ma donam lais per autre caua- lier. e pueys no sai aque maya mestier. e falham uens quan se- rai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. (et) en cocham uey- hom fugir primier. e sieu agui cor dautra domna mar. Senhor si eu dun castelh ab pa- rier. e quen lator siam quatre parsonier. elus en lautre non si puesca fizar. ans maion ops tostemps arc balhestier. metges guaitas e siruent (et) arquier. si eu uengui per uos agualiar. Autrescondig uos farai pus sobrier. e pus nom sai orar mais dencombrier. sieu tenc ma dom- na que la puesca brassar. qua(n) serai sols dins cambra o dins uergier. falham poders de uas mon companhier. de tal guiza que nom puesca iudar. |
b(er)tans de born | |
IEu mescondesc domna que mal non mier. de so q(ua)n dig de mi fals lauzengier. p(er) merceus prec que nom puescon mes- clar. uostre gent cors adreg e plazentier. franc (et) humil leyal e drechurier. en con tral mieu per messorguas co(m)tar. |
I‧eu m’escondesc domna que mal non mier de so quan dig de mi fals lauzengier per merce‧us prec que nom puescon mesclar vostre gent cors adreg e plazentier franc et humil leyal e drechurier en con tral m’ieu per messorguas comtar. |
II strofa | |
Al primier lans pert ieu mon esparuier. el maucion el ponh falcon lanier. que lon porton e quiel ueya plumar. sieu mai de uos ont ai mon cossirier. no(n) am totz temps auer lo dezirier. que de nulha samor ni son col. guar. |
Al primier lans pert’ieu mon esparvier el m’aucion el ponh falcon lanier que l’on porton e qui el veya plumar s’ieu m’ai de vos ont ai mon cossirier non am totztemps aver lo dezirier que de nulha s’amor ni son colguar. |
III strofa | |
Domna sieu ai mon austor anedier. bon euolant e prenden e manier. que tot au- zelh puesca apoderar. singne grua (et) aigron blanc o nier. uol rai lo donc mal mudat gualli- nier. guort debaten que non puesca uolar. |
Domna s’ieu ai mon austor anedier bon e volant e prenden e manier que tot auzelh puesc’apoderar sin gne grua et aigron blanc o nier volrai lo donc mal mudat guallinier guort debaten que non puesca volar. |
IV strofa | |
Escut acolh caualguieu ab te(m)- pier. e port sallat capairo trauer- sier. e regnas breus quom no pu- esca longuar. (et) estru eps loncs en cauallas trotier. (et) en ostal tru- ep irat ostalier. si neus menti quius o aner comtar. |
Escut acolh cavalgu‧i’eu ab tempier e port sallat capairo traversier e regnas breus qu‧om no puesca longuar et estru eps loncs en cavallas trotier et en ostal truep irat ostalier si ne‧us menti qui‧us o aner comtar. |
V strofa | |
Ma donam lais per autre caua- lier. e pueys no sai aque maya mestier. e falham uens quan se- rai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. (et) en cocham uey- hom fugir primier. e sieu agui cor dautra domna mar. |
Ma donam lais per autre cavalier e pueys no sai a‧que maya mestier e falham vens quan serai sobre mar en cort de rey mi baton li portier et en cocham vey hom fugir primier e s’ieu agui cor d’autra domna mar. |
VI strofa | |
Senhor si eu dun castelh ab pa- rier. e quen lator siam quatre parsonier. elus en lautre non si puesca fizar. ans maion ops tostemps arc balhestier. metges guaitas e siruent (et) arquier. si eu uengui per uos agualiar. |
Senhor si eu d’un castelh ab parier e qu‧en lator siam quatre parsonier e lus en l’autre non si puesca fizar ans maion ops tostemps arc balhestier met ges guaitas e sirvent et arquier si eu vengui per vos agualiar. |
VII strofa | |
Autrescondig uos farai pus sobrier. e pus nom sai orar mais dencombrier. sieu tenc ma dom- na que la puesca brassar. qua(n) serai sols dins cambra o dins uergier. falham poders de uas mon companhier. de tal guiza que nom puesca iudar. |
Autr’escondig vos farai pus sobrier e pus nom sai orar mais d' encombrier s’ieu tenc ma domna que la puesca brassar quan serai sols dins cambra o dins vergier falham poders de vas mon companhier de tal guiza que no'm puesca iudar. |
A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.
122 | |
![]() |
Bertrans idem. .VIII.Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er. .Deso qeus an de mi dit lausengier. per merce prec com non puosca mes clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na per mensomias comdar. Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel mausian el puoing falcon lainier. Epor ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuill autrau(er) mon desirier. Qem don samor nimretein gnal colgar. Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i puosc orrar plus denconbrier. Seu anc failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m) sol enchambra odinz uergier. faillampo ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa qe nom puosca iudar. Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi puosca baratar un denier. Ni ab taula (pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir rairar derier. Sieu autra domna deman ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc car. Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau tre nons poscam amar. Anz naion obs toz temps arbalestier. Metge siruen egaitas eportier. Sieu anc aic cor dautra domna amar. Ma domnam lais per autre cauailher. Epu ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam uenz qant serai sobra mar. Encort derei mebatan liportier. Et encocha fasal fugir premier. Sinon menti cel qeus anet comtar. Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel emudat ben prendent emanier. Q(e) tot ausel puosca apoderar signe grua et aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu dat galinier. Gras debatent qe non puo
|
![]() |
sca uolar. Fals enueios fementit lausengier. puois ab midonz mauez mes destorbier. Ben lausera qem laissesez estar. |
Rubrica | |
Bertrans idem. | Betrans idem. |
I | |
.VIII.Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er. .Deso qeus an de mi dit lausengier. per merce prec com non puosca mes clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na per mensomias comdar. |
Eu m’escondisc domna, que mal no me<re>r de so que °us an de mi dit lausengier. Per merce, prec com non puosca mesclar lo vostre cors fin, leial, vertadier, humil e franc, cortes e plasentier ab mi, domna, per mensomias comdar. |
II | |
Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel mausian el puoing falcon lainier. Epor ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuillautrau(er) mon desirier. Qem don samor nimretein gnal colgar. |
Al premier get perd’eu mon esparvier, que°l m’ausian el pnoing falcon lainier e porton l’en, qu’ie°l lur veia plumar, s’eu non am mais de vos lo conssirier que de nuill’autrau non desirier, quem don s’amor ni°m reteingn al colgar. |
III | |
Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i puosc orrar plus denconbrier. Seu anc failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m) sol enchambra odinz uergier. faillampo ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa qe nom puosca iudar. |
Autres condit vos farai plus sobrier, e non mi puosc oirar plus d’enconbrier: s’eu anc failli ves vos neis del pensar, quant serem sol en chambra o dinz vergier, failla°m poders de ves non conpaingnier de tal guisa que no°m puosc’aiudar. |
IV | |
Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi puosca baratar un denier. Ni ab taula (pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir rairar derier. Sieu autra domna deman ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc car. |
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier ja noi, puosca baratar un denier ni ab taula presa non puosca intrar, anz giet ades lo reir rairar derier, s’ieu autra domna deman ni enquier mas vos cui am e desir e tenc car. |
V | |
Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau tre nons poscam amar. Anz naion obs toz temps arbalestier. Metge siruen egaitas eportier. Sieu anc aic cor dautra domna amar. |
Seingner s’ieu ai en castel parsonier, et en la tor siam quat<e>re parier, e ia l’uns l’autre nons poscam amar anz n’aion obs top temps arbalestrier metge sirven e gaitas e portier s’ieu anc aic cor d’autra domna amar. |
VI | |
Ma domnam lais per autre cauailher. Epu ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam uenz qant serai sobra mar. Encort derei mebatan liportier. Et encocha fasal fugir premier. Sinon menti cel qeus anet comtar. |
Ma domnam lais per autre cavalier, e puois non sai a que m’aia mestier e failla°m venz quant serai sobra mar; en cort de rei me batan li portier, et en cocha fasa°l fugir premier, si non menti cel qe°us anet comtar. |
VII | |
Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel emudat ben prendent emanier. Q(e) tot ausel puosca apoderar signe grua et aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu dat galinier. Gras debatent qe non puo sca uolar. |
Domna, s’ieu ai mon austor anadier, bel e mudat ben prendent e manier que tot ausel puosca apoderar sign e grua et aiglo blanc e nier volrialo donc mal mudat galinier gras de batent qe non puosca volar. |
VIII | |
Fals enueios fementit lausengier. puois ab midonz mauez mes destorbier. Ben lausera qem laissesez estar. |
Fals, enveios, fe-mentit lausengier puois ab midonz m’avez mes destorbier ben lausera que°m laissesez estar. |
A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini
Al manoscritto: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR [16]
98 | |
![]() |
bertran de born. Eu mescondic dompna que mal no(n) mier. de so queus an demi dig lauzengier. per merce prec com no(n) puesca mesclar. lo uostre cors fin leial uertadier. franc (et) humil cortes eplazentier. ab mi dona |
98 | |
![]() |
per mensonias comtar. Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer. quel mausion elponh falcon lanier. eporton lon quiel lur ueia plumar. si eu mais non am deuos lo consirier. q(ue) de nuillautrauer lo dezirier. quem do samor nim retenhal colguar. Autrescondics uos farai plus sobrier. er ei q . . . . . . . . . la ion siruen cor dautra Ma donam lais perautre caualer. epu- eis no(n) sai aque maia mester. efaillam uens quan cerai sobre mar. en cort de rei me batan li porter. (et) encocha fas- al fugir premer. fel queus ho anet comtar. Fals lauzengers enuios mensonger. pos ab midons maues mes destorber. be(n) lausera q(ue)m laisasez estar.
|
I STROFA | |
bertran de born. Eu mescondic dompna que mal no(n) mier. de so queus an demi dig lauzengier. per merce prec com no(n) puesca mesclar. lo uostre cors fin leial uertadier. franc (et) humil cortes eplazentier. ab mi dona per mensonias comtar |
bertran de born Eu m’escondisc dompna que mal non mier de so ques an demi dig lauzengier per merce prec com non puesca mesclar lo vostre cors fin leial vertadier franc et humil cortes eplazentier ab mi dona per mensonias comtar |
II STROFA | |
Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer. quel mausion elponh falcon lanier. eporton lon quiel lur ueia plumar. si eu mais non am deuos lo consirier. q(ue) de nuillautrauer lo dezirier. quem do samor nim retenhal colguar. |
Al premier giet perdieu mon esparuer quel nausion el ponh falcon lanier eporton lon quiel lur veia plumar S’ieu mais non am de vos lo consirier que de nuillautrauer lo desirier Qe∙m do samor nim retenhal colguar |
III STROFA | |
Autrescondics uos farai plus sobrier. er ei q . . . . . la ion siruen cor dautra |
Autr' escondics vos farai plus sobrier er ei q la ion siruen cor datura |
IV STROFA | |
Ma donam lais perautre caualer. epu- eis no(n) sai aque maia mester. efaillam uens quan cerai sobre mar. en cort de rei me batam li porter. (et) encocha fas- al fugir premer. fel queus ho anet comtar. |
Ma donam lais per autre caualer e pueis non sai atque maia mester e faillam vens quam cerai sobre mar en cort de rei me batam li porter et en coch fasal fugir premer fel cueus ho anet comtar |
V STROFA | |
Fals lauzengers enuios mensonger. pos ab midons maues mes destorber. be(n) nausera q(ue)m laisasez estar. |
Fals lausengiers e nuios mensonger pos ab midons maues mes destorber ben lausera quem laisasez estar |
A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini
al manoscritto:
https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A [10]
![]() |
Per aqesta do(n)pna guisenda sil para dasi (et) mado(n)pna maens qella crezia qelli uolgues melrq- ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimene l fezla do(n)p- na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes. B(ertran). de born. EV me scondisc do(m)pna qe mal no mier. De soqean de mi dich lausengier. P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar. Lo uostre cors leial eu(er)tadier. Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers. Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar. Al premer get p(er)da mo(n) sparauier. Ol maucian el poi(n)g falcon lainier. |
86r | |
![]() |
E porton len qeu lor ueia plumar. Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier. Qe de nullautra uer lo desirier. Qem don samor nim reteignal colgar. do(m)pna sieu ai bon austor anedier. Bon euolan eprenden emainier. Qe tot auzel puesca apoderar. Signegrua o aigron blanc onier. Volrailo doncs mal mudat galinier Grot debaten qe no(n) puesca uolar. autre scondich uos farai plus sobrier. E no me posc orar plus dengo(n)brier. Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar. Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier. Faillam poders deues mo(n) con paignier. De tal guisa qe nom posc aiudar. Sieu p(er) iogar masset pres de taulier. Y a no(n) puesca baratar un dinier. Niab taula presa no(n) posca intrar. Anz get ades lo reazar derier. Sieu autra do(m)pna deman ni enqier. Mas uos cuiam edesir etei(n)g car. seigner sia eu de castel parsonier . Si qen lator siam quatre parier. Eia lus lautre no(n) poscam amar. Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier. Mege siruenz ogaichas eportier. |
![]() |
Sieu anc aic cor dautra do(m)pna amar. e scut acol caualc eu ab te(m)pier. E port sailat capairon trau(er)sier. E ceignes breus qom no(n) posca alo(n)gar. E zestreups loncs encaual bas trotier. Ez alostal trob irat lostalier. Sieu agui cor dautra do(m)pna pregar. mado(m)pnam lais p(er)autre caualier. E pos no(n) sai aqemaia mestier. E faillam ue(n)z qam serai sobremar. En cort de rei me batan li portier. Ez en cocha fassal fugir primier. Si no me(n)ti cel qeus anet co(m)tar. Fals en ue(n)ios fe me(n)tit lause(n)gier. Possamidonz mauez mes destorbier. Ben lauzera qem laissassez estar. |
RAZOS | RAZOS |
Per aqesta do(n)pna guisenda sil para dasi (et) mado(n)pna maens qella crezia qelli uolgues melq- ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimene l fezla do(n)p- na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes. . |
Per aqesta donpna guisend ∙ a s’il paradasi et ma donpna maens qella crezia, qelli volgues m ∙ elqro ella et qella l ∙i fezes amor.
|
B(ERTRAN) DE BORN | BERTRAN DE BORN |
eV me scondisc do(m)pna qe mal no mier. De soqean de mi dich lausengier. P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar. Lo uostre cors leial eu(er)tadier. Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers. Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar. |
Eu m’escondisc dompna qe mal no mier de so ge an de mi dich lausengier, per merce∙us prec q’om non posca mesclar lo vostre cors leial e vertadier franc et humil cortes e plazentiers ab mi, dompna, per mensoignas cuidar. |
II STROFA | |
al premer get p(er)da mo(n) sparauier. Ol maucian el poi(n)g falcon lainier. E porton len qeu lor ueia plumar. Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier. Qe de nullautra uer lo desirier. Qem don samor nim reteignal colgar.
|
Al premer get perd∙a mon sparavier o∙l m’aucian el poing falcon lainier e porton l’en q’ eu l∙or veia plumar s’ieu mais non am de vos lo consirier qe de null’autr aver lo desirier qe∙m don s’amor ni∙m reteign al colgar.
|
III STROFA | |
do(m)pna sieu ai bon austor anedier. Bon euolan eprenden emainier. Qe tot auzel puesca apoderar. Signegrua o aigron blanc onier. Volrailo doncs mal mudat galinier Grot debaten qe no(n) puesca uolar |
Dompna ,s’ieu ai bon austor anedier bon e volan e prenden e mainier qe tot auzel puesca apoderar signegrua o aigron blanc o nier volrai∙lo doncs m’al mudat galinier grot debaten qe non puesca volar. |
IV STROFA | |
autre scondich uos farai plus sobrier. E no me posc orar plus dengo(n)brier. Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar. Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier. Faillam poders deues mo(n) con paignier. De tal guisa qe nom posc aiudar. |
Autr' escondich vos farai plus sobrier e non me posc orar plus den gonbrier s’ieu anc failli vas vos ne∙is del pensar q’an serem sol en chambra o dinz vergier failla∙m poders deves mon conpaignier de tal guisa qe no∙m posc aiudar.
|
V STROFA | |
Sieu p(er) iogar masset pres de taulier. Y a no(n) puesca baratar un dinier. Niab taula presa no(n) posca intrar. Anz get ades lo reazar derier. Sieu autra do(m)pna deman ni enqier. Mas uos cuiam edesir etei(n)g car.
|
S’ieu per iogar m’asset pres de taulier ya non puesca baratar un dinier ni ab taula presa non posca intrar. anz get ades lo reazar derier s’ieu autra dompna deman ni enqier mas vos cuiam e desir e teing car.
|
VI STROFA | |
seigner sia eu de castel parsonier . Si qen lator siam quatre parier. Eia lus lautre no(n) poscam amar. Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier. Mege siruenz ogaichas eportier |
Seigner sia eu de castel parsonier si gen la tor siam quatre parier ei a l∙us l’autre non poscam amar anz naion ops totz temps arbalastrier me ge sirvenz o gaichas e portier. |
A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.
182r | |
![]() |
Bertrans de born. xiij.
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De
so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce
prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli-
al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier.
ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar.
Al premier get p(er) dieu mo(n) esparuier. Q(ue)l mau-
sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur
ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse-
rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem
don samor nim retengal colgar.
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi
puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas
uos neis del pensar. Quant serem sol encham-
brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con-
pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar.
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi
posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom
puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier.
Sieu autra domna deman ni enquier. Mas
uos cui am edesir etenc car.
|
182v | |
![]() |
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si- am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m) amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra domna amar. Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier. Epois no(n) saia que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so- bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en- cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus anet comtar. Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat ben prendent emanier. Que tout ausel posca a poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol- ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t que no(n) puosca uolar. Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi- donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem laissassetz estar. |
Rubrica | |
Bertrans de born. xiij. | Bertrans de born. xiij. |
I | |
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli- al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier. ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar. |
Eu m’escondic domna, que mal non mier de so que°us an de mi dig lausengier per merce prec com non posca mesclar lo vostre cors fin, lial, vertadier, humil e franc e cortes e plasentier ab mi, domna, per mensonias comdar. |
II | |
Al premier get p(er) dieu mo(n)esparuier.Q(ue)lmau- sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse- rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem don samor nim retengal colgar. |
Al premier get perd’ieu mon esparvier, que°l m’ausian el poing falcon lanier e porton l’en, q’e°l lur veia plumar, s’ieu non am mais de vos lo conserier que de nuill’autr' aver lo deserier, que°m don s’amor ni°m reteng al colgar. |
III | |
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas uos neis del pensar. Quant serem sol encham- brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con- pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar. |
Autr’escondig vos farai plus sobrier, e no mi puosc orar plus d’enconbrier s’ieu anc failli vas vos neis del pensar, quant serem sol en chambr’ o dinz vergier failla°m poders de ves mon conpaingnier de tal guisa que no°m posc’aiudar. |
IV | |
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier. Sieu autra domna deman ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc car. |
S’ieu per iutgar m’aset pres del taulier, ja no°i posca baratar un denier ni ab taula presa no°m puosc’intrar anz giet ades lor’rerrarar derrier, s’ieu autra domna deman ni enquier mas o vos cui am e desir e tenc car. |
V | |
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si- am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m) amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra domna amar. |
Seingner s’ieu de chastel parsonier, et en la tor siam quatre parcier e ja l’uns l’autre no°us puoscan amar, anz m’aion obs tostemps arbalestier meg’e sirven e gaitas e portier, s’ieu anc ac cor d’autra domna amar. |
VI | |
Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier.Epoisno(n)saia que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so- bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en- cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus anet comtar. |
Ma domna°m lais per autre cavallier e pois, non sai a que m’aia mestier e failla°m venz quant serai sobre mar, en cort de rrei mi batan li portier et en cocha falsa fugir premier, si non menti sel que°us anet comtar. |
VII | |
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat ben prendent emanier. Que tout ausel posca a poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol- ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t que no(n) puosca uolar. |
Domna s’ieu ai mon austor anadier bel e mudat, ben prendent e manier que tout ausel posca apoderar sign’e grua et agro, blanc e nier volria lo donc mal mudat galinier, gras debatent que non puosca volar. |
VIII | |
Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi- donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem laissassetz estar. |
Fals, enveios, fe-mentit, lausengier pois ab midonz m’avez mes destorbier ben lausera que°m laissassetz estar. |
A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.
167v | |
![]() |
Bertrans de born. viij. Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de so queus an de mi <dig> dig lausengier. P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar. lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra- nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me- sonias comdar. Al premier get per dieu mon esparuier. Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)- ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conserrier. Que de nuil au- trauer lo deserier. Quem don samor nim re- tengal colgar. Autres condig uos farai plus sobrier. Eno- mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas uos neis del pensar. Qua(n)t serem sol encham brodinz uergier. Faillam poders de ues mon conpaignier. De tal guisa qe nom puosca iudar. Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja noi puosca baratar un denier. Ni ab taula presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na deman ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc car. Seingner sieu de chastel parsonier. Et en lator siam quatre parcier. Eialuns la- utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs tostemps arbalestier. Metge siruen egait- as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na |
168r | |
![]() |
amar. Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en cocha falsa fugir premier. Si no(n) menti sel queus anet comtar. Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e mudat ben prendent emainer. Que tout ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Volria lo donc mal mudat galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo- lar. Fals enueios fe mentit lausengier. Pois ab midonz mauez mes destorbier. Ben la- usera quem laissasetz estar. |
Bertrans de born. viij. | Bertrans de born. viij. |
I strofa | |
Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de so queus an de mi <dig> dig lausengier. P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar. lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra- nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me- sonias comdar. |
Eu m’escondic, domna, qe mal non mier de so que·us an de mi dig lausengier; per merce prec c’om (uomo) non puosca mesclar lo vostre cors fin, lial, vertadier, humil e franc, cortes e plasentier ab mi, domna, per mesonias comdar. |
II strofa | |
Al premier get per dieu mon esparuier. Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)- ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conserrier. Que de nuil au- trauer lo deserier. Quem don samor nim re- tengal colgar |
Al premier get perd’ieu mon esparvier, que·l m’ausian el poing falcon lanier e porton l’en, qu’e·l lur veia plumar, s’ieu non am mais de vos lo conserrier que de nuil’autr’aver lo deserier, que·m don s’amor ni·m reteng’al colgar. |
III strofa | |
Autres condig uos farai plus sobrier. Eno- mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas uos neis del pensar. Qua(n)t serem sol encham brodinz uergier. Faillam poders de ues mon conpaignier. De tal guisa qe nom puosca iudar. |
Autr’escondig vos farai plus sobrier, e no mi puosc orar plus d’enconbrier: s’ieu anc failli vas vos neis del pensar, quant serem sol en chambr’o dinz vergier, failla·m poders deves mon conpaignier de tal guisa qe no·m puosc’aiudar. |
IV strofa | |
Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja noi puosca baratar un denier. Ni ab taula presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na deman ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc car. |
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier, ja no·i puosca baratar un denier ni ab taula presa no·m puosca intrar, anz giet ades lo rreirarar derrier, s’ieu autra domna deman ni enquier mas vos, cui am e desir e tenc car. |
V strofa | |
Seingner sieu de chastel parsonier. Et en lator siam quatre parcier. Eialuns la- utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs tostemps arbalestier. Metge siruen egait- as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na amar. |
Seingner si’eu de chastel parsonier, et en la tor siam quatre parcier, e ia l’uns l’autre no·ns puescam amar, anz m’aion obs tos temps arbalestier, metg’e sirven e gaitas e portier, s’ieu anc ac cor d’autra domna amar. |
VI strofa | |
Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en cocha falsa fugir premier. Si no(n) menti sel queus anet comtar. |
Ma domna·m lais per autre cavallier, e puois, non sai a que m’aia mestier; e failla·m venz quant serai sobre mar, en cort de rrei mi batan li portier, et en cocha falsa fugir premier, si non menti sel que·us anet comtar. |
VII strofa | |
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e mudat ben prendent emainer. Que tout ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Volria lo donc mal mudat galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo- lar. |
Domna, s’ieu ai mon austor anadier bel e mudat, ben prendent e mainer, que tout ausel puosca apoderar, sign’e grua et agro blanc e nier, volria lo donc mal mudat, galinier, gras, debatent, que non puosca volar? |
Tornada | |
Fals enueios fe mentit lausengier. Pois ab midonz mauez mes destorbier. Ben la- usera quem laissasetz estar. |
Fals, enveios, fementit lausengier, pois ab midonz m’avez mes destorbier, ben lausera que·m laissasetz estar. |
A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.
96r | |
![]() |
B(er)tra(n) del bor(n). . Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so q(ue)us an . de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec com nom . puesca mesclar. lo uostre cor fin lial vertadier. hu- . mils e francx e plazentier. Ab mi dona p(er) messonias comtar. Al p(ri)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m- ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el lor ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier. no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor nim retenhal colcar. Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu- esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos neys del pe(n)- sar. can serem sols e(n) cambro dins u(er)gier. falham poders de- vas mo(n) companhier. de tal guiza q(ue) nom puescaiudar. Es- cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas capairo(n) tra- u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n) puescalo(n)gar. et estrueps loncx e caual mal trotier. et al ostal truep irat lostalier. si nous menti. q(ui)eus o anes* comtar. Sieu p(er) iogar. maseti* al taulier. ia noy puesca baratar .i. denier*. ni ab taula p(re)za- no(n) puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu m(a)is autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am e dezir e te(n)c car. Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor siam q(a)tre parsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam amar. a(n)s maio(n) obs toste(m)ps albalestier. metje sirue(n)s e gaitas e portier. sieu a(n)c aic cor. dautra donamar. Madonam lais p(er) autre ca- uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham uens ca(n)t- yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li portier. (et) e(n) cocha fa- sal fogir premier. si nous me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(us) ab mi do(n)s* maues mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz estar. |
B(er)tra(n) del bor(n). | Bertran del born. |
I strofa | |
Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so q(ue)us an de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec com nom puesca mesclar. lo uostre cor fin lial vertadier. hu-mils e francx e plazentier. Ab mi dona p(er) messonias comtar. |
Ieu m’escondisc, dona, que mal non mier de so que·us an de mi dig lauzengier; per merce·us prec c’om nom puesca mesclar lo vostre cor fin, lial, vertadier, humils e francx e plazentier, ab mi, dona, per messonias comtar. |
II strofa | |
Al p(re)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m- ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el lor ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier. no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor nim retenhal colcar. |
Al premier get perd’ieu mon esparvier, que·l m’ausian el ponh falcon lanier e porton l’en, qu’ie·l lor veya plumar, si non am mai de vos lo cossirier no fas d’autra iauzir lo dezirier, que·m don s’amor ni·m retenh’ al colcar. |
III strofa | |
Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu- esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos neys del pe(n)-sar. can serem sols e(n) cambro dins u(er)gier. falham poders de-vas mo(n) companhier. de tal guiza q(ue) nom puescaiudar. |
Autr’escondig vos farai plus sobrier, e no m’en puesc onrar plus encombrier: s’ieu anc falhi ves vos neys del pensar, can serem sols en cambr’o dins vergier, falha·m poders devas mon companhier de tal guiza que no·m puesc’aiudar. |
IV strofa (IV bis) | |
Es-cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas capairo(n) tra-u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n) puescalo(n)gar. et estrueps loncxe caual mal trotier. et al ostal truep irat lostalier. si nous menti. q(ui)eus o anes comtar. |
Escut al col cavalgu’ieu ab tempier e port alas capairon traversier e regnas breus que non puesc’alongar et estrueps loncx e caval mal, trotier, et a l’ostal truep irat l’ostalier, si no·us menti qui·eus o anes comtar. |
V strofa (IV strofa) | |
Sieu p(er) iogar. masetz al taulier. ia noy puesca baratar .i. denier. ni ab taula p(re)za-no(n) puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu m(a)is autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am e dezir e te(n)c car. |
S’ieu per iogar m’asetz al taulier, ia no·y puesca baratar denier ni ab taula preza non puesqu’intrar, ans giet ades lo reirazar derrier, s’ieu mais autra dona am ni enquier mais vos, cuy am e dezir e tenc car. |
VI strofa (V strofa) | |
Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor siam q(a)treparsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam amar. a(n)s maio(n) obs toste(m)ps albalestier. metje sirue(n)s e gaitas e portier. sieu a(n)c aic cor. dautra donamar. |
Senher sia yeu de castel parsonier, si qu’en la tor siam qatre parsonier, e l’un l’autre nocans puscam amar, ans m’aion obs tos temps albalestier, metj’e sirvens e gaitas e portier, s’ieu anc aic cor d’autra don’amar. |
VII strofa (VI strofa) | |
Madonam lais p(er) autre ca- uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham uens ca(n)t-yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li portier. (et) e(n) cocha fa-sal fogir premier. si nous me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. |
Ma dona·m lais per autre cavaier, et pueis, no sai a que m’aia mestier; et falha·m vens cant’yrai sobre mar, en cort de rey mi baton li portier, et en cocha fasa·l fogir premier, si no·us menti qui eu m’anet encuzar. |
Tornada | |
Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(lus) ab mi do(n)s maues mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz estar. |
Fals, envios, fe-mentitz lauzengier, plus ab midons m’aves mes encombrier, ben lauzera que·m laisassetz estar. |
A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.
45r |
![]() |
dona per menconias comtar. Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca iudar. |
![]() |
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier. ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar |
![]() |
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor bier. ben lausera quem laissesfaz estar. |
Edizione diplomatica I strofa (presente solo il verso finale) | |
dona per menconias comtar. | |
Edizione interpretativa I strofa (presente solo il verso finale) | |
dona per m’enconias comtar. | |
Edizione diplomatica II strofa | |
Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar |
|
Edizione interpretativa II strofa | |
Al primer get perda eu mon esparver, que·l m’aucizan el poinh falco lanier e porton l’en, qu’eu lor veia plumar, s’iu mais non am de vos lo cors entier que de nuyl'autre au lo desirier que·m don s’amor ni·m retenh'al colgar. |
|
Edizione diplomatica III strofa | |
Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca iudar. |
|
Edizione interpretativa III strofa | |
Autr’escondigh vos faray plus sobriers, e no·m posc orar plus d’escombrier: s’ieu anc falhi vas vos neis del pensar, tant serem sol en cambra o dins vergiers, falhe·m poders de ves mon compayner de tal guisa que non posc’aiudar. |
|
Edizione diplomatica IV strofa | |
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier. ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car. |
|
Edizione interpretativa IV strofa | |
S’ieu per ioglar m’aset pres de taulier, ia no·i posca baratar (un) denier, ni taula preza no poscha entrar, ans giet ades lo renazar derrier, s’ieu autra dona deman ni enquier mas vos cui am e dezir e tenc car. |
|
Edizione diplomatica V strofa | |
Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar. |
|
Edizione interpretativa V strofa | |
Seyner s’iaeu de castel parsonier, si qu’en la tor sian catre parier, e ja l’us l’autre no nos poscam amar, ans m’aion obs totz temps arbalestier, metg’es sirvens e gathes e porters, s’ieu aic cor d’autra dona mar. |
|
Edizione diplomatica VI strofa | |
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar. |
|
Edizione interpretativa VI strofa | |
Ma domna lais per autre cavalier, e pois no say a que m’aia mestier, e falhe∙m venz cant serai sobre mar, en cort de rey mi baton li portier, ez en cocha fassa∙l <primer> fugir primer. cel qui∙us o anet comtar. |
|
VII strofa mancante | |
Edizione diplomatica tornada | |
Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor bier. ben lausera quem laissesfaz estar. |
|
Edizione interpretativa tornada | |
Fals lauzengiers ocios famentic, pos ab midons m’avet mes destorbier, ben lausera que∙m laissesfaz estar. |
A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.
97r | |
![]() |
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier Deiso q(ue)man demi dich lauzegier Per merceus prec q(ue)non puesca mes clar. louostre cor leal nidrechurier Franc eumil cortes eplazentier |
![]() |
En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers . Siant ac cor dautra do(n)na amar Autres condich farai uos plus sobrier. Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens canserai sobremar. Edecorta ueiom faire p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n) mentic q(ui)inzo anet comtar. Sieu per iugar mimet tras lo taulier Ja no(n) puescha leuar mas un denier Ni no(n) puescha ataulas ben gitar Anz uueil ades gitar lazar derier Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er Alp(ri)mier giet perda mon esparuier Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier Edemos uueis lolur ueia plumar Sieu mais deuos noam lo consirier Q(e)nuillautra(n) prna per caualier Nim do(n) samor nim reten acolcar Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier E ca(n) uenrai trop irat lostalier Sieu ai cor dautra do(n)na amar |
![]() |
Do(n)na sieu ai mon austor anedier Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier Qetot au[s]el puesca nesser sobrar Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier Prenalien do(n)s mal mudat guallinier Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar Autres condich uos farai pl(us) plenier Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier Qe segon uioc no(n) puesca en uidar |
I strofa | |
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier Deiso q(ue)man demi dich lauzegier Per merceus prec q(ue)non puesca mes clar. louostre cor leal nidrechurier Franc eumil cortes eplazentier En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar |
Eu m’escondich donna que mal non mier dei so que m'an de mi dich lauzegier; per merce·us prec que non puesca mesclar lo vostre cor leal ni drechurier, franc e umil, cortes e plazentier en contral m’ieu per messomnia comtar. |
(V) II strofa | |
Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers . Siant ac cor dautra do(n)na amar |
Seihner s’ieu del castel perriet, et si qu’en la tor sian quatre peirier, e l’uns l’autre nen pusca ia amar, anz m’aian ops tos temps arbalestiers, siant ac cor d’autra donna amar. |
III/VI strofa | |
Autres condich farai uos plus sobrier. Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens canserai sobremar. Edecorta ueiom faire p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n) mentic q(ui)inzo anet comtar. |
Autr’escondich farai vos plus sobrier, e ren non sai que mi aia mestier, que follia vens can serai sobre mar, e de corta vei om faire primer, e cort de rei estia lai entier, si non mentic qui in zo anet comtar. |
IV strofa | |
Sieu per iugar mimet tras lo taulier Ja no(n) puescha leuar mas un denier Ni no(n) puescha ataulas ben gitar Anz uueil ades gitar lazar derier Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er |
S’ieu per iugar mi met tras lo taulier, ja non puescha levar mas un denier, ni non puescha a taulas ben gitar, anz vueil ades gitar l'azar derier,
si donna prec ni razon m’enquier. |
(II) V strofa | |
Alp(ri)mier giet perda mon esparuier Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier Edemos uueis lolur ueia plumar Sieu mais deuos noam lo consirier Q(e)nuillautra(n) prna per caualier Nim do(n) samor nim reten acolcar |
Al primier giet perda mon esparvier, qe lo m'oston del ponch falcon lanier e de mos vueis lo lur veia plumar, s’ieu mais de vos no am lo consirier qe nuill’autran prna per cavalier ni·m don s’amor ni·m reten a colcar. |
(IV bis) VI strofa | |
Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier E ca(n) uenrai trop irat lostalier Sieu ai cor dautra do(n)na amar |
Escut a col, cavalqu’eu ab tempier e port e rengnas breus, que no·m puesca lunhnar, et estie·us lonnie e caval bas trotier, e can venrai trop irat l’ostalier, s’ieu ai cor d’autra donna amar. |
VII strofa | |
Do(n)na sieu ai mon austor anedier Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier Qetot au[s]el puesca nesser sobrar Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier Prenalien do(n)s mal mudat guallinier Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar |
Donna s’ieu ai mon austor anedier bon e prenent et olant et manier, qe tot ausel puesca nesser sobrar, si que grua et aigron planc e nier, prenalien dons mal mudat, guallinier, guotz, debaten que non puesca levar. |
(III) VIII strofa | |
Autres condich uos farai pl(us) plenier Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier Qe segon uioc no(n) puesca en uidar |
Autr’escondich vos farai plus plenier, e ia no·m cal orar mas d’encombrier: de vos, donna, que non vuillas amar, qe cant seres dintz cambra o vergier, failla·m poders denes mon compannnier qe segon uioc non puesca en uidar. |
tornada assente |
189 r | |
![]() |
GEs nom desco - |
189 v | |
![]() |
I | |
GEs nom desco - nort sieu ai p(er) - dut. Que non chan emdeport. E nom aiut. Cum cobres autafort. Q(ue)u ai p(er)dut. del seignor demonfort. car la uolgut. Epuois tot merceian. Li sui ue(n) gutz denan. El coms enp(er)donan. Mare ceubut baisan. Eu noi dei auer dan. Que qem fezes antan. Ni lausengier non blan. |
|
II | |
III | |
IV | |
V | |
VI | |
A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia pernazza.
C. 121 r | |
![]() |
Jdem Bertrans . GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e) non chant em deport. Enomaiut. Co(n) cobres auta fort. Q(e)u ai rendut. Al seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er) cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er) dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n) blan . Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre uescomtat delemozin. Elidui penchenat. Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin. Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da uigno. Et anc uns nom tenc pro. Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout liserai ualens; en sos affars. Efis comus argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z; Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per do. Esel tol qe puois do; Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n) ster antic. Me iureron main ric. Sobrun mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe. non fezes plaig per me. Qanc noil estet ges be. Esa cordet ab se. So ues plui per ma fe. Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi- comant agardar. Eqelamdon. Cades mi- son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa
|
![]() |
rat sui uenguz de naimar. Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. puois nom uolges colgar. Donases mun bai sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau rar. Se dieus esainz m<o>an par. |
I | |
GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e) non chant em deport. Enomaiut. Co(n) cobres auta fort. Q(e)u ai rendut. Al seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er) cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er) dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n) blan |
Ges eu no·m desconort, s’ieu ai perdut, que non chant e·m deport, e no m’aiut, con cobres Autafort, que ai rendut al seignor de Niort car l’a volgut. E puois mercian li sui venguz denan, e·l coms em perdonan m’a retengut baisan. Ges non dei aver dan que qe·m dises antan ni lausengier non blan. |
II | |
Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre uescomtat delemozin. Elidui penchenat. Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin. Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da uigno. Et anc uns nom tenc pro |
Vas mi son perjurat, trei palazin e∙l catre vescomtat de Lemozin e li dui penchenat Peragorin e li trei comte fat Englomezin. E·N Sestols ab Gasto e tuit l’autre baro me feiron pleviso e lo coms de Digo, e·N Raimonz d’Avigno, et anc uns no∙m tenc pro. |
III | |
Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout liserai ualens; en sos affars. Efis comus argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z; Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per do. Esel tol qe puois do; |
Si·l coms m’es avinenz e non avars mout li serai valens en sos affars e fis comus argenz humils e cars. E∙l coms fassa lo senz qe fai la mars: qan ren i chai de bo vol qe ab lui s’esto, e so qe no ill te pro gieta fors el sablo. Aissi taing de baro, qe teingna so perdo, e s’el tol qe puois do. |
IV | |
Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n) ster antic. Me iureron main ric. Sobrun mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe. non fezes plaig per me. Qanc noil estet ges be. Esa cordet ab se. So vos plui per ma fe |
Ses pro tener amic tenc per engal com faz mon enemic qe no∙m fai mal. Q’en un monster antic me Jureron main ric sobr’un mesal. de Saint Marsal, tals me plevi sa fe, non fezes plaig per me. Q’anc no il estet ges be e s’acordet ab se. So vos plui per ma fe. |
V | .
|
Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi- comant agardar. Eqelamdon. Cades mi son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa rat sui uenguz de naimar. |
Lo comte voill pregar que ma maison mi comant agardar e qe la∙m don c’ ades mi son avar tuit sist baron. C’ab els no puosc estar ses contenso. Ara mi pot cobrar, lo coms ses malestar, et eu vas lui tornar, e servir et honrar e non o volgi far. Troc’al desamparat sui venguz de N’Aimar. |
VI | |
Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. Puois nom uolges colgar. Donases mun bai sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau rar. Se dieus esainz m<o>an par |
Domna ab cor avar qe prometr’e de dar, puois no∙m volges colgar, donases m’un baisar. Aissi∙m podes ric far e mon dar restaurar se Dieus e sainz m’anpar. |
A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.
C. 256 v | |
![]() |
Betranz deborn |
C. 257 r | |
![]() |
Ses pro tener amic. teing peregal. Coz faz mon enemic. Qui nom fai mal. Quen iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n) ster antic desant ma(r)sal. Tals me pleui safe. No fe ces planch ses me. Qanc pois nomen tenc re. Eno lesteg ges be. Qar semes am(er)ce. Esa cordet abse Souos pliu p(er) mafe. |
SEs pro tener. amic. teing peregal. Coz faz mon enemic. Qui nom fai mal. Qen iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n) ster antic desant ma(n)sal. Tals me pleui safe. No fe ces planch ses me. Qanc pois nomen tenc re. Eno lesteg ges be. Qar semes am(er)ce. Esa cordet abse Souos pliu p(er) mafe |
Ses pro tener amic teing per engal coz faz mon enemic qui no·m fai mal. Qe n’jueron mant ric sobr’un mesal en un monster antic de Sant Mansal. Tals me pleui sa fe no fe ces planch ses me q’anc pois no m’en tenc re e no·l esteg ges be. Qar se mes a merce e s’acorder ab se so vos pliu per ma fe. |
A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.
C. 63 v | |
![]() |
GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut |
![]() |
Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars. Molt li seri ualenz. En sos affars. Efis com us argenz.Humils eclars. El coms fassa los senz.Qi fa(i) lamars. Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto. Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo. Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do. Esi tol qe pois do. Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal. Com faz mon enemic.qe nom fai mal. Qen un mostier antic. De sant marsal. Me iureron mant ric. Sobrun mesal. Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me. Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be. Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se. So uos p(er) lui p(er) ma fe. O conte uoill pregar. Qe ma maiso- Me coman agardar. o qelam do. Qades mi son auar. Tuit cist baro. Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso. Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar. Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar. E non o uolgui far. Tro qal desamparar. Sui uengutz de naimar. [d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s) nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus efes ma(n)par. . |
I | |
GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut qeu no(n) cha(n)ten deport. Eno mauit. Com cobres auta fort. Qeu bai re(n)dut. Al seignor de niort. Qar la uulgut. E pos en m(er)ceian. Li sui uengutz de nan. El coms en p(er)donan. Ma rete(n)gut baisan. Ges non dei auerdan. Qe qem dissesa(n)tan. Ni lausengier no blan |
Ges eu no·m desconort si eu b’ai perdut q’eu non chant en deport e no m’auit com cobres Autafort q’eu b’ai rendut al seignor de Niort qar l’a vulgut. E pos en merceian li sui vengutz denan e•l coms en perdonan. m’a retengut baisan. Ges non dei aver dan qe qe•m disses antan ni lausengier no blan. |
II | |
[u] As me son p(er)iurat. trei palazi. Etuit li uescomtat. De lemozi. Eli dui penche- nat. Peire goizi. Eli trei (con)trafat. De(n)gol mesi. Ecentoill egaston. Etuit llautre baron. Mi feron pleuison. Elcomte de uion. Et un comte breton. Eramonda uignon. Et anc us nom tene pro |
Vas me son perjurat trei palazi e tuit li vescomtat de Lemozi e li dui penchenat. Peiregoizi e li trei contra fat. d' Engolmesi. E cento ill e Gaston, e tuit l l' autre baron mi feron plevison, e·l comte d'Evion et un comte Breton e Ramon d' Avignon et anc us nom tene pro. |
III | |
Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars. Molt li seri ualenz. En sos affars. Efis com us argenz.Humils eclars. El coms fassa los senz.Qi fa(i) lamars. Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto. Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo. Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do. Esi tol qe pois do |
Si∙l coms m’es avinez e non escars molt li seri valenz en sos affars e fis com us argenz humils e clars. E∙l coms fassa los senz qi fai la mars: qan res i chai de bo vol q’ab lui s’esto e cho qe no il te pro gegta fors’e el sablo. Aissi taing de baro qe teigna son perdo e si tol qe pois do. |
IV | |
Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal. Com faz mon enemic.qe nom fai mal. Qen un mostier antic. De sant marsal. Me iureron mant ric. Sobrun mesal. Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me. Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be. Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se. So uos p(er) lui p(er) ma fe. |
Ses pro tener amic teing per engal com faz mon enemic qe no∙m fai mal. Q’en un mostier antic de Sant Marsal me jureron mant ric sobr’un mesal tals me plevi sa fe no fezes plait ses me. Q’anc pois no m’en tenc re e no·il estec ges be qar ses mes a merce e s’acordet ab se. So vos per lui per ma fe. |
V | |
[l] O conte uoill pregar. Qe ma maiso- Me coman agardar. o qelam do. Qades mi son auar. Tuit cist baro. Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso. Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar. Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar. E non o uolgui far. Tro qal desamparar. Sui uengutz de naimar. |
[L]o conte voill pregar que ma maison me coman a gardar o qe la∙m do q’ades mi son avar tuit cist baro q’ab els non puesc estar ses contenso. Ara me pot cobrar lo coms ses malestar et eu vas lui tornar e servir et honrar e non o volgui far tro q’al desamparar sui vengutz de N’Aimar. |
VI | |
[d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s) nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus efes ma(n)par |
Dompna ab cor avar de prometr'e de dar pos no·m volez colgar donassez m'un baisar. Aisi·m podez ric far e mon dan restaurar si Deus e fes m'anpar. |
c.108r | |
![]() |
GEs nomi desconort. seu co(m) cobres auta fort. qeu ai ren dut. al segnor d(e)gisot. car la uol gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen- guz d(e)nan.marete(n)gut baisan. noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam tan. nilause(n)ger noi blan. |
c.108v | |
![]() |
Ses coms nes auinen.
|
![]() |
Cars emes am(er)ce. |
I | |
GEs nomi desconort. seu .ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port. co(m) cobres auta fort. qeu ai ren dut. al segnor d(e)gisot. car la uol gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen- guz d(e)nan.marete(n)gut baisan. noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam tan. nilause(n)ger noi blan. |
Ges no mi desconort, seu ai perdut, mon chan e mon deport com cobres Autafort q’eu ai rendut al segnor de Gisot, car la volgut. E pois en merceian lin sui venguz denan ma retengut baisan; no de mais auer dans, que que ni amtan, ni lausenger noi blan. |
II | |
Ses coms nes auinen. Enomes car. Molt lis(er)ai ualenz ensos afars. Efis com un argenz. humils eclars. El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s. Qeqan ichai d(e)bon. Vol q(e) alui seston Echo qenoil ten p(ro)n. Ceta fors elsablon. Aissi tang d(e)baron. Qete(n)ga son p(er)don. Esitol qepuois don. |
Ses coms nes avinen E no mes car, Molt li serai valens En sos afars E fis com un argenz, Humilis e clars Eˑl cons faicha lo sen Qe fai la mars: Qe qan i chai de bon, vol qe a lui s’eston, e cho qe noˑil ten pron Ceta forse l sablon Aissi teng de baron Que tenga son perdon E sˑil tol qe puois don. |
III | |
Vers mi son p(er)iurat. Trei palazi. Etuit liuesco(n)tat. Delimozi. Eli dui pezinat. P(er) engoli. Elitrei co(n)trafait. Degolinezi. Ence(n)tol en gaston. Etuit lautre baron. Mifeiron pleuiçon. Eloco(n)te deion. Ez un (con)te breton. Eranno(n) dauignon. Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n. |
Vers mi son perjurat Trei palazi E tuit li vescontat De Limozi E li dui pezinat Perengoli E li trei contra fait D’Egolinezi. EˑN Centol en Gaston E tuit l’autre baron. Mi feiron plevicon E lo conte Deion Ez un conte breton. E Rannon d’Avignon Ez anc uns noˑm tenc pron. |
IV | |
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal. Co(m) faiz mon enemic. Qi no fai mal. Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal. En un moster d(e)san marzal. Tal me pleui safe. No fezes plait ses me. Canc pois nom(en)te(n)c re. Eno lestes ges be.Cars emes am(er)ce. Esocordet abse. Cho nos pliu p(er)mafe. |
Senza pro tenir amic Tenc per igal Com faiz mon enemic Qi no fai mal Q’en iuron maint ric Sobr’on mesal En un monster De san Marzal Tal me plevi sa fe No fezes plait ses me C’anc pois no m’en tenc re; E no l’estes ges be Car se mes a merce E s’ocordet ab se Cho nos pliu per ma fe. |
V | |
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n). Mi comant agardar oqellaz- don. Cades mison auar tuit cist baron. - Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon. Ara mi pot cobrar. Loco(m)s ses malestar. Ez eu aliu tornar. Es(er)uir (et) honrar. Enono nolgui far. Tro qades ain parar. Siu uenguz. Denaimar. |
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n). Mi comant agardar oqellaz- don. Cades mison auar tuit cist baron. - Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon. Ara mi pot cobrar. Loco(m)s ses malestar. Ez eu aliu tornar. Es(er)uir (et) honrar. Enono nolgui far. Tro qades ain parar. Siu uenguz. Denaimar. |
177v | |
![]() |
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n) chant em deport. Eno maiut. Concob res au- tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r) la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n) blan. Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto. Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c pro. Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser- ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu- mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue) nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue) tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do. Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon enemic. Qui no (n) fan mal. Quenun mostier antic. De san marsal. Qui me iureron man ric. Sobru(n) misal. Tals me pleuissa fe. No(n) fezetz plag les me. Quanc noill estet ges be. Car se mes amerce. Esa cordet ab se. Souos pliu p(er) ma fe. Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co- mant agardar. Oque lam don. Cades mi son au- ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n) tenson. Ara mi pot cobrar. lo coms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Eseruir et onrar. Enono |
178r | |
![]() |
uolgui far. Tro cal desamparat. Sui uengutz de nai- mar. Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m) uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes ric far. Emon dan restaurar. Se dieus esainz man par. |
I | |
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n) chant em deport. Eno maiut. Concob res au- tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r) la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n) blan. |
Ges eu no•m desconort s’ieu ai perdut, qu’eu non chant e•m deport e no m’aiut concob res Autafort qu’eu ai rendut al seingnor de Niort car l’a volgut, e pois merceian li soi vengutz denan, e•l coms en perdonan, m’a retengut baisan, ges no•i dei aver dan, qui que•m dises antan, ni lausengier non blan.
|
II | |
Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto. Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c pro. |
Vas mi son perjurat trei palazi e•l catre vescomtat De Lemozin e li dui penchenat Pereigom e li trei comte fat Englomezi. E•n se prols ab Gasto e tuit l’autre baro me feron pevizon e lo coms de Digo e Raimons d’Avignon et anc uns n•om tenc pro. |
III | |
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser- ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu- mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue) nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue) tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do. |
Si⋅l coms m’es avinens, e non avars, mout li serai valens, en sos affars, e fis com us argens, humils ec ars, e⋅l coms fassa lo sens, que fai l’amars. Quan ren i chai de bon, vol que ab lui s’esto, e so que no⋅l te pro, gieta fors el sablo. Aisi taing de baro, que teingna so perdo, e s’el tol que pois do.
|
IV | |
Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon
|
Ges pro tener amic tenc per egal com fas mon emic qui non fai mal. Que un mistier antic de San Marsal qui me Jureron man ric sobrun misal tals me plevissa fe non fezes plag ses me qu'anc no⋅ill estet ges be car se mes a merce e s'acorbet ab fe so vos pliu per ma fe. |
V | |
Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co- mant agardar. Oque lam don. Cades mi son au- ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n) tenson. Ara mi pot cobrar.lo coms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Eseruir et ornar. Enono uolgui far.Tro cal desampart. Siu unengutz de nai- mar. |
Lo comte voill pregar que ma maison mi comant a gardar o que la•m don, c’ades mi son avar tut sist baron, c’ab els non puosc estar sos contenson ara mi pot cobrar lo coms ses malestar, et ieu vas lui tornar e servir et ornar, e no no volgui far troc'al desamparat soi unengutz de N'Aimar. |
VI | |
Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m) uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes
|
Domna ab cor avar, de prometr’e de dar, pois no⋅m volez colgar, domnases m'un baisar. |
163r | |
![]() |
Bertrams de born. |
![]() |
rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s.
humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la- |
I |
|
GEs eu nom desconort. Sieu ai perdut. Queu no(n) chant em deport. Eno maiut. Con cob- res autafort. Queu ai rendut al seignor
de niort. Car la uolgut. Epuois emerceian li soi uengutz denan. El coms enperdonan. Ma rete(n)- gut baisan. Ges noi dei auer dan. Qui quem dis- ses autan. Noi lausengier no(n) blan. |
Ges eu no•m desconort s’ieu ai perdut, qu’eu non chant e•m deport e no m’aiut con cobres Autafort qu’eu ai rendut al seignor de Niort car l’a volgut, e puois e merceian li soi vengutz denan, e•l coms en perdonan m’a retengut baisan, ges no•i dei aver dan, qui que•m disses autr’an, ni lausengier non blan. |
II | |
Vas mison periurat. Trei palazi. Elcatre ues- |
Vas mi son perjurat trei palazi e•l catre vescomtat De Lemozin e li dui penchenat Peiragozin e li trei comte fat Englomezin E•N Seprols ab Gasto e tut l’autre baro me feron pevizon e lo coms de Digo e Raimons d’Avignon et anc uns n•om tenc pro. |
III | |
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout lise- rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s. humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la- mars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso que nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Que teigna so perdo. Esel tol que pois do. |
Si·l coms m’es avinens, e non avars, mout li serai valens, en sos affars, e fis com us argens humils et cars, e·l coms fassa lo sens, que fai la mars. Quan ren i chai de bon, vol que ab lui s’esto, e so que no·l te pro, gieta fors el sablo. Aisi taing de baro, que teigna so perdo, e s'el tol que pois do. |
IV | |
Ges p(ro) tener amic. Tenc per egal. Com fas
|
Ges pro tener amic tenc per egal com fas mon enemic qui non fai mal. Qenun mostier antic de San Marsal qui me jureron man ric sobrun missal. Tals me ple vissa fe non fezez plag les me q'uanc no·ill estet ges be car se mes a merce e s'acordet ab se so ves pliu per ma fe. |
V | |
Lo comte uoil pregar. Que ma maison. Mi comant agardar. O que lam don. Cades mi son auar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc e- star. Ses contenson. Ara mi pot cobrar. lo co- ms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Et ser- uir et ornar. Enono uolgui far.Tro cal des- amparat. Soi uengutz de naimar. |
Lo comte voil pregar que ma maison mi comant a gardar o que la•m don, c’ades mi son avar tut sist baron, c’ab els non puosc estar ses contenson. Ara mi pot cobrar lo coms ses malestar. Et ieu vas lui tornar et servir et ornar, e no no volgui far troc'al desamparat soi vengutz de N'Aimar. |
VI | |
Domna ab cor auar. De prometre de dar. Pu- ois nom uolez colgar. Dona ses mun baisar. |
Domna ab cor avar, de prometr’e de dar, puois no·m volez colgar, donases m’un baisar. |
c.230r | |
![]() |
S(ire). b(er)tran delbort. GEs non mi desconort. sieu ai perdut. qe no(n) chant e deport. e non maiut. con cobres autefort. cui ai rendut. alseinhor de niort. qar lauolgut. e qar enmerce ian. lensui uengutz denan. el coms enperdonan. ma reten gut baizan. ieu noi cuit auer dan. q(e) qen dieisses antan. ni lausengier nonblan.
Sjl coms mes auinenz. e no me(s) VAs mi son periurat. dui palazi. |
![]() |
dui penchenat. engolmezi. en sentolls den gasto. e tut llau tre gasco. en raymons dauinho. el seinhers de diio. ab lo comte breto. miferon fermazo. ez a(n)c uns nom tenc pro. SEs pro tener amic. tenc per aital. con fas mon enemic. qe nom fa mal. mi iureron mant ric. sus un missal . en un moster antic . de san maissal. tals mi pleuic safe . non feses plag ses <fe>me . qanc uns nomen tenc re . nili souenc de me . nill me(n) bret masde se . qant simes en merce . e non estet ges be.
Al comte uueilh pregar. de ma |
c.230v | |
![]() |
MA bella esmendas gar. hueimai(s) de sordeiar. qe ia permeilhurar. non la cal trebailhar. qel mon non sai sapar. de ioi ni de parllar. ni debell donneiar. DOnna ab cor auar. de prome |
I | |
S(ire). b(er)tran delbort. GEs non mi desconort. sieu ai perdut. qe no(n) chant e deport. e non maiut. con cobres autefort. cui ai rendut. alseinhor de niort. qar lauolgut. e qar enmerce ian. lensui uengutz denan. el coms enperdonan. ma reten gut baizan. ieu noi cuit auer dan. q(e) qen dieisses antan. ni lausengier nonblan. |
Sire Bertran del Bort
Ges non mi desconort |
II | |
Sjl coms mes auinenz. e no me(s) cars. mut liserai ualentz. en sos afars. e fis confins argens. amics eclars. el coms segalos senz. qe sec limars. qe so q(e)lles de pro. uol ben qab lieis se sto. e so qi noilles bo. geta foralsa blo. qaissistainh debaro. q(e) fas sa son perdo. e si toll q(e) pueis do. |
Siˑl coms m’es avinens E no mes cars Mut li serai valentz En sos afars E fis confins argens Amics e clars Eˑl coms sega los senz Qe sec li mars Qe so qelles de pro. Vol ben q’ab lieis s’esto E so qi noˑill es bo Geta for al sablo. Q’aissis tainh de baro Qe fas sa son perdo E si toll qe pueis do. |
III | |
Siˑl coms m’es avinens E no mes cars Mut li serai valentz En sos afars E fis confins argens Amics e clars Eˑl coms sega los senz Qe sec li mars Qe so qelles de pro. Vol ben q’ab lieis s’esto E so qi noˑill es bo Geta for al sablo. Q’aissis tainh de baro Qe fas sa son perdo E si toll qe pueis do. |
Vas mi son periurat Dui palazi E tut li vescontat De Lemozi E li trei peirefat Peiragorci E li dui penchenat Engolmezi. Eˑn Sentolls den Gasto. E tut l’autre gasco. Eˑn Raymons d’Avinho. Eˑl seinhers de Diio. Ab lo comte breto Mi feron fermazo Ez anc uns nom tenc pro. |
IV | |
SEs pro tener amic. tenc per aital. con fas mon enemic. qe nom fa mal. mi iureron mant ric. sus un missal . en un moster antic. de san maissal. tals mi pleuic safe. non feses plag ses <fe>me. qanc uns nomen tenc re. nili souenc de me. nill me(n) bret masde se. qant simes en merce. e non estet ges be. |
Ses pro tener amic Tenc per aital Con fas mon enemic Qe nom fa mal Mi iureron mant ric Sus un missal En un moster antic De san maissal Tals mi pevic sa fe Mom feses plag ses me. Q’anc uns no m’en tenc re; Ni li sovenc de me nˑill men bret mas de se qant si mes en merce e non estet ges be |
V | |
Al comte uueilh pregar. de ma maiço. qelamiman gardar. e qe lam do. qades mison auar. aqist baro. qablur no(n) puesc durar. ses contenso. hueimais mi po cobrar. le coms ses mal estar. e ieu ablui tornar. e ser uir e onrar. e non ocuidei far. tro al dezamparar. sui uengutz de naimar. |
Al comte vueilh pregar De ma maiço Qe la mi man fardar E qe laˑm do Qades mi son avar A qist baro Ses contenso Huemais mi po cobrar Le coms ses mal estar E ieu ab lui tornar E servir e onrar E non ocuidei far Tro al dezamoarar Sui vengutz de N’Aimar |
Tornada | |
MA bella esmendas gar. hueimai(s) de sordeiar. qe ia permeilhurar. non la cal trebailhar. qel mon non sai sapar. de ioi ni de parllar. ni debell donneiar. |
Ma bella es mendas gar Huemais de sordeiar Qe ia per me ilhurar Non la cal trebailhar Q’el mon non sai saper De ioi ne de parlar Ni de bel donneiar |
Tornada | |
DOnna ab cor auar. de prome tre de dar. donassesmun baissar. e so uoliasfar. poiriasmi refar. e ma perdaesmendar. si dombres dieus mi gar. |
Donna ab cora var De prometre de dar Donas es mun baissar E so volias far Poirias mi refar E ma perda es mendar Si dombres dieus mi gar |
I, 1 v. 1 |
A C D F I K M R T U V a |
Non puosc mudar mon chantar non esparga Non estarai mon chantar non esparia Non puosc mudar un chantar non esparga [.]on posc mudar q’un chantar non esparia Non puosc mudar un chantar non esparga Non puosc mudar un chantar non esparga No puesc mudar q’un chantar non esparia Non estaray mon chantar non esparia Non muderai mon cantar non esparga Non pusc mudar mon chantar non esparia Non puesc mudar mon cantar non esparia Non laisserai mon chantar non l’esparia |
I, 2 v. 2 |
A C D F I K M R T U V a |
pois N’Oc e Non ant mes fuoc e traich sanc pus N’Oc e Non an mes foc e fach sanc puois Oc e Non a mes foc e trat sanc pos Oc e No ha mes foc e trait sanc pos N’Oc e Non ant mes foc e traig sanc pos N’Oc e Non a mes foc e trag sanc pueis N’Oc e Non ha mes fuec e trach sanc pus N’Oc e No an mes foc e fag sanc pois N’Oc e No a mes fioc e trait sang pos N’Oc e No a mes foc e trait sanc pos Oc e No a mes foc e trait sanc pos Hoc e Non an mes foc e trait sanc |
I, 3 v. 3 |
A C D F I K M R T U V a |
car grans gerra fai d’escars seignor larc e gran guerra fa d’escars senhor larc car granz guerra fai d'escars seingnor larc qe granz guerras fan d’escars segnor larc car grans guerra fai d’escars seignor larc car grans guerra fai d’escars seignor larc qar grans gerra fa d’escas seinhor larc e grans guerras fan d’escas senhor larc car grans geras fay d’escars segnor larc car gran gerra fai d’escars seingnier larc car gran gerra fai d’escars seinher larc qe guerra fai descrose segnor larc. |
I, 4 v. 4 |
A C D F I K M R T U V a |
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba per que mi play dels reys, quan vey lur bomba per qe·m plai ben dels reis auzir la bonba per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba per que·m plai ben dels reis auzir la bomba per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba per que me play dels reys can vei lur bomba per ce·m sap bon del rei si·n vei la la bona per qe·m plai ben del rei vezer la bomba per qe·m plai ben del rei vezer la bomba per qe·m saub bon del rei vezer la tumba |
I, 5 v. 5 |
A C D F I K M R T U V a |
que n’aion ops paisson, cordas e pom e·ns hi an ops pals e cordas e pon qe n’aion obs paisson, cordas e pom qe n’aion ops tendas, cordas e pom que n’aion obs paisson, cordas e pom que n’aion obs paisson cordas e pom qe ill agron ops paisson, cordas e pom e·ns aio ops pals e cordas e pom e l’aion ops paixo cordas y pom qe·n n’aiam ops passen, cordas e pon qe n’aiam ops passer, cordas et pon on aion ops paixen cortes e com |
I, 6 v. 6 |
A C D F I K M R T U V a |
e·n sion trap tendut per fors jazer e·n shian trap tendut per forz jazer e sion trap tendut per fors jazer e·n sion trap tendut per fors jazer e·n sion trap tendut per fors jazer e·n sion trap tendut per fors jazer e·n sion trap tendut per for jaser e·n sian draps tendutz per fors jazer e·n sio trop tendut per fors giaser e sio·m drap tengut per fors jaser e sion drap tenduz per fors jaxer e sion trap tendut per feur jazer, |
I, 7 v. 7 |
A C D F I K M R T U V a |
e·nz encontrem a milliers et a cens e·ns ainassem a milhers et a cens e·nz encontrem a meillers et a sens e s’encontrem a milliers et a cenz e·nz encontrem a milliers et a sens e·nz encontrem a milliers et a sens e·ls encontrem a milhiers e a cenz e·ns amassem a miliers e a cens e·ns atrobem a miliers et a cens e s’encontrem a miglier e da cenz e s’emcontrem a migler et da cen e s'aviste[n] a mil[l]iers et a cui |
I, 8 v. 8 |
A C D F I K M R T U V a |
si c’apres nos en chant hom puois de gesta si qu’apres non en chant hom de la gesta tant q’apres nos en chant om puois de gesta si q’apres nos en chant on de la gesta si c’apres nos en chant on de la gesta si c’apres nos en chant on de la gesta si q’apres nos en chant hon de la gesta si c’apres nos en chant hom de la gesta si c’apros non ne cant hom de la giesta si q’apres nos cant on pois de la gesta si g’apres nos cant on puoi de la gesta si q'a pres lor en chant on de la gesta. |
II, 1 v. 9 |
A C D F I K M R T U V a |
Q’ieu n’agra colp receubut en ma targa Colps n’agra ieu receubutz en ma taria Qu’eu n’agra colp recebeut en ma targa [.]u n’agra colps receubutz en ma taria Qu’ieu n’agra colp reseubut e ma targa Qu’ieu n’agra colp resenbut en ma targa Ieu n’agra colp receuput en ma taria Colps n’agra ieu receubutz en ma taria Q’ieu n’agra recebut e ma targia - Q’eu n’aia colp recebut en ma taria Q’eu n’aia colps recebutz en ma taria Q’ieu m’agra colp receuput e ma taria |
II, 2 v. 10 |
A C D F I K M R T U V a |
e faich vermeil de mon gonfanon blanc e fag vermelh de mon gonfainon blanc; e faich vermeill de mon confanon blanc e fait vermeill de mon confanon blanc e faig vermeill de mon confanon blanc e fag vermeill de mon confanon blanc e fach vermeilh de mon confanon blanc e fayt vermelh de mon guoffayno blanc e fait vermegll de mon gonfano blanc, e fait vermeilh de mon gonfanon blanc e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc e faig us miells de mon gonfanon blanc |
II, 3 v. 11 |
A C D F I K M R T U V a |
mas per aisso m’en soffrisc e m’en parc mas per aisso m’en sofri e m’en parc mais per aisso m’en soffrisc e m’en parc mas per aisso m’en suffier e m’en part mas per aisso m’en soffric e m’en parc mas per aisso m’en soffric e m’en parc mas per aiço m’en suefri e m’en parc mays per ayso m’en suefri e m’en parc mais per aiso m’en fuc et m’en part - mais per aiço m’en sufri e m’en parc mas per aizo m’en sufri e m’en parc mas per aizo m’en suffric e m’en parc |
II, 4 v. 12 |
A C D F I K M R T U V a |
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba; mo N’ Oc e Non que ab us datz mi plomba; que Oc e Non vei que un dat mi plomba qe N’Oc e No conosc q’un dat mi plomba; que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba, pueis N’Oc e Non conois q’un dat mi plomba mo N’Oc e No c’ap datz mi plomba. - que Oc e No me par qu’el dantç me plonba, qe N’ Oc e Non sap ben qe un dat mi plomba, qe Oc e No sap ben q’un datz me plomba qar Hoc e Non conois q’om datz li plumba |
II, 5 v. 13 |
A C D F I K M R T U V a |
mas non ai ges Lezinan ni Rancom e non es mieus li Senhal ni·l Rancom, mais eu non ai ges Lezignan ni Rancom, + q’eu non hai ges Lisignan ni Rancom mas eu non ai Lenzignan ni Rancom. mas eu non ai Lenzignan ni Rancom, e non es mieus Lezianz ni Rancon e non es meus li Senhas ni·l Rancon e no es mieus Lesinha ni Racum, ma non es meus Licinas ni Rancon. mas non es meus Lesinans ni Rancon, e non es mieus Luzigans <am>[ni] Racora |
II, 6 v. 14 |
A C D F I K M R T U V a |
q’ieu puosca loing ostejar ses aver, e non pues luenh osteyar ses aver; qu’eu puosca loing ostejar ses aver, qe posca loingn ostejar ses aver q’ieu puosca loing osteiar ses aver, qu’ieu puesca loing ostejar ses aver, q’ieu puesca lieu osteiar ses aver e non pues luenh ostejar ses aver ce puosca luogn ostrar ses aver, - q’eu pusca loing ostejar ses aver q’eu puesc lonig ostejar ses aver qe z’eu puesca esteiar sos aver |
II, 7 v. 15 |
A C D F I K M R T U V a |
mas aiudar puosc de mos conoissens, mas aiudar puesc a mos conoyssens, mas aiudar puosc de mos conoissens, mas aiudar posc de mos conoissenz, mas aiudar puosc de mos conoissenz, mas aiudar puosc de mos conoissenz, mas aiudar puesch a mos conoisenz mas aiudar puesc a mos conoysens mais aiudar piuosc a mos conoisens, mas audar posc de mos conoscenz mas aiudar pues de mos conoscenz, <gr> [m]as aiudar puesc de mon conoissen |
II, 8 v. 16 |
A C D F I K M R T U V a |
l’escut al col e capel en ma testa. escut a col e capelh en ma testa. l’escut au col e·l chapel en ma testa. escut a col e capel en ma testa. l’escut au col en ma testa el capel. l’escut au col en ma testa el capel. escut al col el capell en ma testa. escut al col e capel en ma testa. escut al col e capell en ma testa. escud a col e capel en ma testa. escut a col e capel en ma testa. escut <l> col e capel e ma testa |
III, 1 v. 17 |
A C D F I K M R T U V a |
Si·l reis Felips n’agues ars una barga Si·l reys Felips l’agues asanamaria Si·l reis Phelips n’agues ars una barga [.]i·l reis Phelips agues ars una baria Si·l reis Felips n’agues ars una barga Si·l reis Felips n’agues ars una barga, S’el reis Felips n’ages ars una maria Si·l rey Felip plagues asanamarga Si·l rei Filipp n’ages ars una baria S’el rei Felis n’agues ars una baria S’el rei Felipz n’agues ars una baria Si·l reis Filips li agues ars una baria |
III, 2 v. 18 |
A C D F I K M R T U V a |
denan Guiortz o crebat un estanc de san Gisorc o crebat un estanc denan Giorz o crebat un estanc denan Giort, o crebat un estanc denan Giortz o crebat un estanc denan Giorz o crebat un estanc denan Gisors o crebat un estanc denan Gissort et crebat un estanc davan Giors o fermat son estanc aenan Ghiorz o crebat un estanc denan Ghiorz o crebat un estanc denans Nisort e cremavi n’estanc |
III, 3 v. 19 |
A C D F I K M R T U V a |
o a Roam intres per forssa el parc quar quant intres tot per forsa el parc [o a Roem entres per forsa el parc] o a Roam intres per fors’el parc quar dan intres per fors’el parc - qar dan intres per fors’elparc - si q’a Roam n’intres per forca el parc car Ais intres per fors’el parc - ca Roam intres per forç’elparc - o avriom entres per forza·l parc - c’avriom entres per forza·l parc - o a cram l’ontres per farc’el pai<r>[x] - |
III, 4 v. 20 |
A C D F I K M R T U V a |
que l’asetges pel puoig e per la comba el-s·sassetges pel pueg e per la comba que l’atsegues pel pueg e per la comba qe l’asseges pel pueg e per la comba que l’asegues pel pueg e per la comba que l’asegues pel pueg e per la comba e ils aseges pel puei e per la comba e·ls asseties pel pueg e per la comba e que·l segies pel puoc e per las conbas qe l’asegues pel poig e per la comba qe l’asegues pel p(?) comba - e l’aguesses e per pueg e per comba |
III, 5 v. 21 |
A C D F I K M R T U V a |
c’om non pogues traire breu ses colom qu’om non pogues traire breu ses colom c’om non pogues traire breu ses colom q’om non pogues traire breu ses colom c’om non pogues traire breu ses colom c’om non pogues traire breu ses colom q’om non poges traire brieu ses colon c’om non pogues trayre breu ses colom c’om no poges traire breu ses colom c’om non pogues traire breu ses colom c’om non pogues traire breu ses colom qe non pogues traire breia ses colom |
III, 6 v. 22 |
A C D F I K M R T U V a |
adoncs sai eu q’el volgra far parer lai doncx viram que feira aparer adonc sai eu q’el volgra far parer adoncs sai eu q’el volgra far parer adoncs sai eu qu’el volgra far parer adoncs sai ieu qu’el volgra far parer adoncs sai ieu q’el cujera valer lay doncx viram qui fera aparer aixi sai ieu ce volgra far parer adonc sai eu qu’el volgra far parer adonc sai eu q’el volgra fa parer adonc saubr’eu com volgra far parer |
III, 7 v. 23 |
A C D F I K M R T U V a |
Carle, que fon del mieills de sos parens al fach Quarles lo sieu melhor parens Carle que fon dels miellz de sos parens Carle, qi fo lo meillz de sos parenz Carle, que fon dels miels de sos parens Carle, que fon dels miels de sos parens Carle Maine e sos meilhors parens al fag Carles lo sieu melhor paren Carles qui fo de sos miglers parens Carle Mangnes e sos meillier parenz Carle Magnes e sos meiller parens semles Carlon lo seu noble paren |
III, 8 v. 24 |
A C D F I K M R T U V a |
per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta qu’en fon Polha e Samsuenha conquesta per cui fon Poill’e Sansoinna conquesta per cui fo Poill’e Sansogna conqesta per cui fon Poill’e Sansoina conquesta per cui fon Poill’e Sansoina conquesta per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta per qui fo Polha e Samsuenha conquista per cui fo Poiles Sassinha concesta per cui fo Poillia e Sasogna conquesta per cui fo Poilla e Sasongna conqesta per qi son Spagna e Saisognia conqesta |
IV, 1 v. 25 |
A C D F I K M R T U V a |
Anta l’adutz e de pretz lo descarga Anta l’adutz e de pretz lo descazia Anta l’adus e de prez lo descarga, [.]Nta l’adutz e de prez lo descaria Anta l’adus e de pretz lo descarga Anta l’adus e de pretz lo descarga Amta ll’adus e de prez lo descaria Anta l’adutz e de pretz lo descaria Anta l’adutç et de pretç lo descargia Enta l’aduz e de prez la descaria Anta l’aduz e de prez lo descaria Anta l’aduz e de pretz lo descaria |
IV, 2 v. 26 |
A C D F I K M R T U V a |
gerra cellui cui hom en troba franc, guerra seluy que hom non troba franc guerra celui cui om en troba franc, guerra celui cui hom non troba franc guerra celui quant trop lo troba franc guerra cellui quant trop lo troba franc gerra cellui qes hom no troba franc gerra selui que hom non troba franc gerra seinhor pos hom lo·n troba franc guerra celui cui non troba franc - guerra celui cui non troba franc - guerra celui c’om no<u>[n] e troba franc |
IV, 3 v. 27 |
A C D F I K M R T U V a |
per que non cuich lais Caortz ni Caiarc per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac per q’eu non cug lais Caors ni Cairac per q’eu non cug lais Caors ni Caiarc per q’ieu non cuig lais Caors ni Cairac per qu’eu non cug lais Caors ni Cairac per q’ieu non laus vas Caors ni Caarc per que no vuelh lais Caors ni Gualhac per o no·m par lais Caortç ni Cangiaire per q’eu non cuit lais Caorz ni Caiarc per q’eu non cuit lais Caortz ni Caiarc per q’ieu non cug lais Caors ni cor sanc |
IV, 4 v. 28 |
A C D F I K M R T U V a |
mon Oc e Non, pois tant sap de trastomba. mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba; mos Oc e Non puois tant sab de trastomba mos Oc e No, pos tan sap de trastomba. mos Oc e Non pos tant sap de trastromba mos N’Oc e Non pos tant sap de strastomba mon Oc e Non qe tan sap de stratonba mon Oc e No pus tan sap de trastomba m’Oc e No que trop sap de trastoinha - mos Oc e Non pos tan saub de trastomba mos Oc et No pos tan saub de trastonba mas Hoc e Non car trop sab de trastomba. |
IV, 5 v. 29 |
A C D F I K M R T U V a |
si·l reis li da lo thesaur de Chinon, si·l bayla·l rey lo thezaur de Simon, si·l reis li da lo tesor de Chimom, si·l reis li da lo tresaur de Chinom, si·l reis li da tesour de Chimon - si·l reis li da tesour de Chimon - s’el reis li des lo tresaur de Gion si·l baila·l rey lo trezaur de Simon si·l bait la·l rei lo tristor de Çirom si·l balla reis lo tresaur de Cinom si·l bailla reis lo tresaur de Cinom si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom |
IV, 6 v. 30 |
A C D F I K M R T U V a |
de gerra a cor e aura·n pois poder; de guerr’a cor et auria·n poder; de guerr’a cor et aura puois poder; de guerra a cor et aura·n pois poder; de guerr’a corr aura·n pois poder - de guerr’a cor et aura·n puois poder de gerr’a cor e agra en poder de guerr’a cor et aura·n poder - de guerr’a cor auria·n poder - de guerra a cor e auram pois poder de guerra a cor e aura·n pois poder de<uria> guerr’a cor et auria·n poder |
IV, 7 v. 31 |
A C D F I K M R T U V a |
tant l’es trebaills e messios plazens tan l’es trebalhs e messios plazens, tant ll’es trebaills e messios plasens tan l’es trebaillz e messios plazenz tant l’es trebaills e messios plasens tant l’es trebaills e messios plasens tan ill’es trebaills e messios plasentz tan l’es trebals e messios plazens tant l’es traballs e mesions plansens tan li ez trebailh e messions plaisenz tan li es trebaill e mesions plaisenz tan qe trebaill e messios plaideu |
IV, 8 v. 32 |
A C D F I K M R T U V a |
que les amics e·ls enemics tempesta. per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta. que los amics e·ls enemics tempesta. qe los amics e·ls enemics tempesta. que los amics e·ls enemics tempesta que los amics e·ls enemics tempesta. qe·l sieus amics e·ls enemics tempesta per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta. ce sus amics e·ls enemics tenpesta. qe sos amics et enemics tempesta. qe soz amics e li enemixs tenpesta. per qe·ls amics e·ls enemics tempesta. |
V, 1 v. 33 |
A C D F I K M R T U V a |
Anc naus de mar qand a perdut la barga En nau en mar quant a perdu sa baria Anc naus de mar qant a perdut sa barga [.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria Anc naus de mar quant a perdut sa barcha Anc naus de mar quant a perdut sa barba Anc naus en mar qan del tot pert sa baria + E nau en mar cant a perdut sa baria Hanc nauc en mar cant a perdut sa baria Anc naus en mar qant a perdut sa baria Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria Anc naus en mar qant ae perdut sa baria. |
V, 2 v. 34 |
A C D F I K M R T U V a |
et a mal temps e·is vol virar al ranc et a mal temps que va urtar al tanc, et a mal temps e vol urtar al ranc e fai mal temps e vai urtar al ranc et a mal temps e vol urtar al ranc. et a mal temps e vol urtar al ranc, e fai fort temps e vai ferir al ranc et a mal temps e va urtar al ranc per trop mals temps et vai urtar e ranc, ez a mal temps e vol urtar a ranc e a mal tenps e vol urtar a ranc et a mal temps e vai urtar al ranc. |
V, 3 v. 35 |
A C D F I K M R T U V a |
e cor plus fort d’una sajeta d’arc, e cor pus tost d’una sageta d’arc, e cor plus fort c’una sageta d’arc e cor plus fort q’una sageta d’arc, e cor plus fort c’una sajeta d’arc, e cor plus fort c’una sajeta d’arc, e cor plus fort c’una sajeta d’arc e cor pus tost d’una sajeta d’arc. e cor plus fort d’una sagetta d’arc, e vau plus tost c’una saiceta d’arc. e vai plus tost c’una sajecta d’arc e cor plus tost non fai sagita d’arc |
V, 4 v. 36 |
A C D F I K M R T U V a |
e·is leva en aut e puois aval jos tomba, e puez’en aut e pueys en bas si plomba, e lev’en aut e puois aval jos tomba, e lev’en aut e pois a val jos tomba, e lev’en aut e puois aval jos tomba, e lev’en aut e puois aval jos tomba, e sailh en aut e pueis en bas si plonba. e puei’en aut e pueis en jos si plomba, e puogia n’aut e puois as bas sotç plonba, e·s lev’a inn aut e pueis aval jos comba, e·s leva in aut e pueis aval jos conba e pois en aut e pois en batz sotz plumba |
V, 5 v. 37 |
A C D F I K M R T U V a |
non trais anc pieitz, e dirai vos com, - no tray tan mal, et essai vostre com, non trais anc pieg e dirai vos ben com, no trais anc piez e dirai vos ben com, non trais anc pietz e dirai vos ben com, non trais anc pietz e dirai vos ben com non trais anc pieg e sai vos dire con no tray tan mal e say dire com - no trais tan mal e ssais vos dire com, non trais anc piez e dirai vos ben com non trais anc piez e dirai vos ben co non trac tal mal e sai vos dire com. |
V, 6 v. 38 |
A C D F I K M R T U V a |
q’ieu fatz per lieis que no·m vol retener, cum fas per lieys que anc no·m volc tener qu’eu faz per leis que no·m vol retener, q’eu faz per leis qe no·m vol retener, qu’eu fas per leis que no·m vol retener, qu’ieu fas per leis que no·m vol retener, qon faiz per leis qes anc no·m volc tener com fas per lieys que anc no·m volc tener eu fas per lieis, ci anc no·m vole tener, + q’eu faz per lei qui non vol retener, q’eu fai per lei qui no vol retener con eu per leis qe anc nom vol tener. |
V, 7 v. 39 |
A C D F I K M R T U V a |
que no·m manten jorn, terme ni covens, jorn ni respieg, termenis ni covens, que no·m mante jor, terme ni covens termes ni duz, ni plevitz, ni convenz, que no maten jorn, terme ni covens, que no maten jorn terme ni covens, jorn ni respieg, terme, ni covenenz, jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens dit respeit ni terme ni conves, - qe non manten jorn, termen ni conven qe no matern jorn, termen ni conven terme ni jorn ni respegni coven |
V, 8 v. 40 |
A C D F I K M R T U V a |
per que mos jois, qu’era floritz, bisesta. per que mos chanson mielhs floris bissesta. per que mos chans, q’era floriz, bisesta. per qe mos jois, q’era floriz, bisesta. per que mos chans, qu’era flort, besesta. per que mos chans, qu’era flort, besesta. per qe mos jois, q’era floritz, bisesta. per que mos chanson miels fluris bissesta. per ce mos gioi qui gent floris bistensa. per qe mos jois q’era floriz bisesta. [...] mos jois q’era floritz bisesta per qe mos jois qi gen florit tempesta. |
VI, 1 v. 41 |
A C D F I K M R T U V a |
Vai, sirventes, ades tost e correns, . Vai, serventes, ades tost e corens, [.]Ai [Papiols], sirventes, ades tost e corenz, Vai sirventes, ades tost e correns Vai sirventes, ades tost e correns, Vay Papiol e no sias ges lentz . Vai Papiol et non sias trop lens. Vai Papiol e non istia lenz, Vai Papiol e no istia lens, Vai sirventes, ades non sias lenz |
VI, 2 v. 42 |
A C D F I K M R T U V a |
a Trainac sias anz de la festa. . a Trainac siaz anz de la festa; a Trainac sias anz de la festa; a Trainac sias anz de la festa. a Trainac sias anz de la festa. a Trasinhac on sias anz la festa . a Traint sias a de la festa. - a Trainat siaz anz de la festa a Trainatz siaz anz de la festa. a Trafigac siaz anz de la festa |
VII, 1 v. 43 |
A C D F I K M R T U V a |
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens . Di·m a·N Rogier et a toz mos parenz [.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz Di·m a·N Rogier et a totz mos parens Di·m a·N Rogier et a totz mos parens Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz . Di·m a·N Rogier, qis mos miglior parens Di·m a·N Rogier, c’a toz sos parenz, [.] m a Rogier, c’a toz sos parenz, Diz m’a Rogier et a totz sos parenz |
VII, 2 v. 44 |
A C D F I K M R T U V a |
que no·i trob plus ombra ni olm ni resta . que no·i trop plus omba ni om ni esta q'eu non trob mais omba ni om ni esta qe no·i trob plus omba ni om ni esta qe no·i trop plus omba ni om ni esta q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta . c’ieu no trop mais umba ni um ni esta q'eu non trop mais omba ni om ni esta q’eu no trob mais omba ni om ni esta q’unz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta |
a cura di Raffaele Strocchia
193v | |
![]() |
Bertrans deborn. NOn puosc mudar mon chantar non esparga. pois noc enon ant mes fuoc etraich sanc. Car grans ger ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion ops paisson cordas epom. En sion trap tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t hom puois degesta. Qieu nagra colp receubut en ma tar ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon |
194r | |
![]() |
blanc. Mas p(er) aisso men soffrisc emen Sil reis felips nagues ars una bar- Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger- Anc naus demar qand a p(er)dut labar- Vai siruentes ades tost ecorrens. atra Dim an rotgier et a totz mos parens. |
Rubrica | |
Bertrans deborn. | Bertrans de Born |
I | |
NOn puosc mudar mon chantar non esparga. pois noc enon ant mes fuoc etraich sanc. Car grans ger ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion ops paisson cordas epom. En sion trap tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t hom puois degesta. |
Non puosc mudar mon chantar non esparga pois N'Oc-e-Non ant mes fuoc e traich sanc, car grans gerra fai d'escars seignor larc, per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba, que n'aion ops paisson, cordas e pom, e·n sion trap tendut per fors jazer, e·nz encontrem a milliers et a cens, si c'apres nos en chant hom puois de gesta. |
II | |
Qieu nagra colp receubut en ma tar
ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon |
Q'ieu n'agra colp receubut en ma targa
e faich vermeil de mon gonfanon blanc; |
III | |
Sil reis felips nagues ars una bar- ga. denan guiortz o crebat un estanc. O aroam intres p(er) forssa elparc. Que la setges pel puoig ep(er)la comba.com non pogues traire breu ses colom.A- doncs sai eu qel uolgra far parer. Car- le que fon del mieills desos parens.per cui fon poilla esansoigna conq(ue)sta. |
Si·l reis Felips n'agues ars una barga denan Guiortz o crebat un estanc o a Roam intres per forssa el parc, que l'asetges pe·l puoig e per la comba c'om non pogues traire breu ses colom, adoncs sai eu q'el volgra far parer Carle, que fon del mieills de sos parens, per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta. |
IV | |
Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger- ra cellui cui hom entroba franc.p(er) qu(e) non cuich lais caortz nicaiarc.Mon oc enon pois tant sap detrastomba.sil reis li da lo thesaur de chinon.degerra a cor (e) auran pois poder.tant les tre- baills emessios plazens. q(ue) les amics els enemics tempesta. |
Anta l'adutz e de pretz lo descarga Gerra cellui cui hom en troba franc, per que non cuich lais Caortz ni Caiarc mon Oc-e-Non, pois tant sap de trastomba. Si·l reis li da lo thesaur de Chinon, de gerra a cor, e aura·n pois poder; tant l'es trebaills e messios plazens que les amics e·ls enemics tempesta. |
V | |
Anc naus demar qand a p(er)dut labar- ga. Et a mal temps eis uoluirar al ranc. Ecor plus fort duna saieta darc. Eis leua en aut epuois aual ios tom ba. non trais anc pieitz edirai uos co(m). Qieu fatz p(er)lieis que nom uol retener. q(ue) nom manten iorn terme ni coue(n)s. per q(ue) mos iois q(ue)rafloritz bisesta. |
Anc naus de mar, qand a perdut la barga et a mal temps eis vol virar al ranc e cor plus fort d'una sajeta d'arc, eis leva en aut e puois aval jos tomba, non trais anc pieitz, e dirai vos com, q'ieu fatz per lieis que no·m vol retener, que no·m manten jorn, terme ni covens, per que mos jois, qu'era floritz bisesta. |
VI | |
Vai siruentes ades tost ecorrens. atra inac sias anz delafesta. |
Vai, sirventes, ades tost e correns, a Trainac sias anz de la festa. |
VII | |
Dim an rotgier et a totz mos parens. q(ue) noi trob plus ombra ni olm ni resta. |
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens, que noi trob plus ombra ni olm ni resta. |
a cura di Raffaele Strocchia
138r | |
![]() |
Bertran de born. NOn estarai mon cha(n)tar non esparia. pus noc e non an mes foc e fach. sanc. egran guerra fa desca(r)s senhor larc. per que mi. play dels reys quan uey lur bom ba. ens hian ops pals e cordas e pon. ens hian trap tendut per fors iazer. ens ainassem amilhers (et) a cens. si qua pres non encha(n)t hom de la gesta. Anta la dutz e de pretz lo desca zia. guerra seluy que hom non troba franc. per que no uuelh lais caortz ni orlhac. mon oc e non p(us) tan sap de trastomba. sil bayl al rey lo thezaur de simon. de guer ra cor (et) aurian poder. tan les tre balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx tempesta. Colps nagra ieu receubiatz en mataria. e fag uermelh de mo(n) gonfainon blanc. mas per aisso men sofri e men parc. mon oc e non que abus darz mi plomba. e non es anieus li senhal nil ra(n) com. e non pues luenh osteyar ses auer. mas aiudar puesc a mos conoyssens. escut a col e ca pelh en ma testa. Sil reys felips la gues a sana maria. de san gisorc o crebat un estanc. quar quant intres tot p(er) forsa el parc. els assetges pel. pueg e per la comba. quom no(n) pogues traire breu ses colom. lai doncx uiram que feira aparer. al fach quar les lo sieu melhor |
![]() |
parens. quen fon polha e sam suenha conquesta. En nau en mar quant a p(er)du sabaria. (et) a mal temps que ua urtar al tanc. e cor pus tost du na sageta darc. e pueze naut e pueys en bas si plomba. notray tan mal (et) essai uostre com. cum fas per lieys que anc nom uolc tener. iorn ni respieg termenis ni couens. per que mos chans- on mielhs floris bissesta. |
Rubrica | |
Bertran de born. | Bertran de Born |
I | |
NOn estarai mon cha(n)tar non esparia. pus noc e non an mes foc e fach. sanc. egran guerra fa desca(r)s senhor larc. per que mi. play dels reys quan uey lur bom ba. ens hian ops pals e cordas e pon. ens hian trap tendut per fors iazer. ens ainassem amilhers (et) a cens. si qua pres non encha(n)t hom de la gesta. |
Non estarai mon chantar non esparia, pus N'Oc-e-Non an mes foc e fach sanc, e gran guerra fa d'escars senhor larc, per que mi play dels reys, quan vey lur bomba, e·ns hian ops pals e cordas e pon, e·ns hian trap tendut per forz jazer, e·ns ainassem a milhers et a cens, si qu'apres non en chant hom de la gesta. |
II | |
Anta la dutz e de pretz lo desca zia. guerra seluy que hom non troba franc. per que no uuelh lais caortz ni orlhac. mon oc e non p(us) tan sap de trastomba. sil bayl al rey lo thezaur de simon. de guer ra cor (et) aurian poder. tan les tre balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx tempesta. |
Anta l'adutz e de pretz lo descazia Guerra seluy que hom non troba franc; per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac mon Oc-e-Non, pus tan sap de trastomba; si·l bayl al rey lo thezaur de Simon, de guerr'a cor et avrian poder; tan l'es trebalhs e messios plazens, per qu'els amicx e·ls enemicx tempesta. |
III | |
Colps nagra ieu receubutz en mataria. e fars uermelh de mo(n) gonfainon blanc. mas per aisso men sofri e men parc. mon oc e non que abus datz mi plomba. e non es mieus li senhal nil ra(n) com. e non pues luenh osteyar ses auer. mas aiudar puesc a mos conoyssens. escut a col e ca pelh en ma testa. |
Colps n'agra ieu receubutz en ma taria, e fag vermelh de mon gonfainon blanc; mas per aisso m'en sofri e m'en parc, mon Oc-e-Non que ab us datz mi plomba; e non es mieus li senhal ni·l rancom, e non pues luenh osteyar ses aver; mas aiudar puesc a mos conoyssens, escut a col e capelh en ma testa. |
IV | |
Sil reys felips la gues a sana maria. de san gisorc o crebat un estanc. quar quant intres tot p(er) forsa el parc. els assetges pel. pueg e per la comba. quom no(n) pogues traire breu ses colom. lai doncx uiram que feira aparer. al fach quar les lo sieu melhor parens. quen fon polha e sam suenha conquesta. |
Si'l reys Felips l'agues a sana maria de san Gisorc, o crebat un estanc, quar quant intres tot per forsa el parc e·ls assetges pe·l pueg e per la comba, qu'om non pogues traire breu ses colom, lai doncx viram que feira aparer al fach quar les lo sieu melhor parens, qu'en fon Polha e Samsuenha conquesta. |
V | |
En nau en mar quant a p(er)du sabaria. (et) a mal temps que ua urtar al tanc. e cor pus tost du na sageta darc. e pueze naut e pueys en bas si plomba. notray tan mal (et) essai uostre com. cum fas per lieys que anc nom uolc tener. iorn ni respieg termenis ni couens. per que mos chans- on mielhs floris bissesta. |
En nau en mar, quant a perdu sa baria, et a mal temps que va urtar al tanc, e cor pus tost d'una sageta d'arc, e puez en aut e pueys en bas si plomba, no tray tan mal, et essai vostre com, cum fas per lieys que anc no·m volc tener jorn ni respieg, termenis ni couens, per que mos chanson mielhs floris bissesta. |
a cura di Barbara Ortenzi
120v
121r
120v | |
![]() |
Bertrans Ide(m) Non puosc mudar un chantar nonespar ga. puois oc enon ames foc etrat sanc. Car granz guerra fai descars seignor larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon ba. Qe naion obs paisson cordas epom. Esion trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom puois de gesta. Quieu nagra colp receubut en ma targa. E faich uermeill de mon confanon blanc. Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc e non uei que undat mi plomba. Mais eunon ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co noissens. Lescut aucol el chapel en ma te sta. Sil reis phelips nagues ars una barga. De nangiorz ocrebat unestanc. [o a roem entres per forsa el parc] Q(ue) lat segues pel pueg e per la comba. Com no pogues tra ire breu ses colom. Adonc saieu ql uolgra far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene mics tempesta. Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos |
121r | |
![]() |
uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per qe mos chans qera floriz bisesta. Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni esta. |
Rubrica | |
Bertrans Ide(m) | Bertrans idem |
|
I |
Non puosc mudar un chantar nonespar ga. puois oc enon ames foc etrat sanc. Car granz guerra fai descars seignor larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon ba. Qe naion obs paisson cordas epom. Esion trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom puois de gesta. |
Non puosc mudar un chantar non esparga |
II | |
Quieu nagra colp receubut en ma targa. E faich uermeill de mon confanon blanc. Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc e non uei que undat mi plomba. Mais eunon ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co noissens. Lescut aucol el chapel en ma te sta. |
Qu'ieu n’agra colp recebeut en ma targa |
III | |
Sil reis phelips nagues ars una barga. De
nangiorz ocrebat unestanc.<o a roem entres per forsa el parc> Q(ue) lat segues pel pueg e per la comba. Com no pogues tra ire breu ses colom. Adonc saieu ql uolgra far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta |
Si·l reis Phelips n’agues ars una barga |
IV | |
Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce
lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene mics tempesta. |
Anta l’adus e de prez lo descarga, |
V | |
Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et
amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete
ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per qe mos chans qera floriz bisesta. |
Anc naus de mar qant a perdut sa barga |
VI | |
Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni esta. |
Vai, serventes, ades tost e corens, |
a cura di Barbara Ortenzi
64v | |
![]() |
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re cordamen de tort ni d'aunimen qill fos duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t. Mas en richartz si sailli alaguerra qan uie la freuoleza del rei phelip. E raubet (et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et) aucis homes epres. don tuich li baron a cui despazia la paz. foron moltale gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so qar plus uolia laguerra qe autr hom. E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n) lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri chartz era saillitz alaguerra. lo qals co me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born. [.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia. Pos oc eno ha mes foc etrait sanc Qe granz guerras fan descars seg(no)r la(r)c Per qem plaz be(n) dels reis uegçer la bo(m)ba. Qen aion ops tendas cordas epom. En sion trap tendut p(er) fors iazer. E sen contrem amilliers (et) acenz. Si qa pres nos en chanton de la gesta. [.]V nagra colps receubutz en ma taria E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc. |
65r | |
![]() |
Mas p(er)aisso men suffierem e(n) part. |
65v | |
![]() |
Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener. Termes ni duz ni pleuitz ni co(n)uenz. Per qe mos iois qera floriz bisesta. [.] Ai [papiols] sirve(n)tes ades tost ecorenz. A trainac sias anz de la festa. [.]Iman rogier (et) atotz sos parenz. Qeu non trob mais omba ni om niesta. |
Rubrica | |
Bertra(n)s de born. | Bertrans de Born |
I | |
[.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia. |
[.]on posc mudar q'un chantar non esparia, pos Oc-e-No ha mes foc e trait sanc, qe granz guerras fan d'escars segnor larc, per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba, qe n'aion ops tendas, cordas e pom, e·n sion trap tendut per fors iazer, e s'encontrem a milliers et a cenz, si q'apres nos en chant on de la gesta. |
II | |
[.]V nagra colps receubutz en ma taria E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc. Mas p(er)aisso men suffierem e(n) part. Qen oceno conosc qun dat mi plomba. Qeu no(n) hai ges lisignan ni rancom. Qe posca loi(n)gn osteiar ses auer. Mas aiudar posc de mos conoissenz. E scut acol e capel en ma testa. |
[.]u n'agra colps receubutz en ma taria, e fait vermeill de mon confanon blanc; mas per aisso me·n suffier e me·n part qe N'Oc-e-No conosc q'un dat mi plomba; q'eu non hai ges Lisignan ni Rancom qe posca loingn ostejar ses aver, mas aiudar posc de mos conoissenz, escut a col e capel en ma testa. |
III | |
[.]Il reis phelips agues ars una baria. Denan giort o crebat unestanc. O aroam intres p(er) fors el parc. Q elasseges pel pueg e p(er) la comba. Qom non pogues traire breu ses colom. A doncs sai eu qel uolgra far parer. Carle qi fo lo meillz de sos parenz. Per cui fo poille sansogna conqesta. |
[.]il reis Phelips agues ars una baria denan Giort, o crebat un estanc, o a Roam intres per fors el parc, qe l'asseges pe·l pueg e per la comba q'om non pogues traire breu ses colom, adoncs sai eu q'el volgra far parer Carle, qi fo lo meillz de sos parenz, per cui fo Poill'e Sansogna conqesta. |
IV | |
[.]Nta la dutz e de prez lo descaria. Guerra celui cui hom no(n) troba franc. Per qeu no(n) cug lais caors ni caiarc. Mos oc eno pos tan sap de trastomba. Sil reis li dalo tresaur de chinom. De guerra a cor (et) auran pois poder. Tan les trebaillz e messios plazenz. Qe los amics els enemics te(m)pesta. |
[.]nta l'adutz e de prez lo descaria Guerra celui cui hom non troba franc, per q'eu non cug lais Caors ni Caiarc mos Oc-e-No, pos tan sap de trastomba. Si·l reis li da lo tresaur de Chinom, de guerra a cor et avran pois poder; tan l'es trebaillz e messios plazenz qe los amics e·ls enemics tempesta. |
V | |
[.] Nc naus en marqan ha p(er)dut sa baria. E fai mal te(m)ps euai urtar al ranc. Ecor plus fort quna sageta darc. E leuen aut epois aual ios.tomba. No trais anc piez e dirai uos be(n)com. Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener. Termes ni duz ni pleuitz ni co(n)uenz. Per qe mos iois qera floriz bisesta. |
[.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria, e fai mal temps e vai urtar al ranc e cor plus fort q'una sageta d'arc, e lev'en aut e pois a val jos tomba, no trais anc piez e dirai vos ben com, q'eu faz per leis qe no·m vol retener, termes ni duz, ni plevitz, ni convenz, per qe mos jois, q'era floriz bisesta. |
VI | |
[.] Ai <papiols> sirve(n)tes ades tost ecorenz. A trainac sias anz de la festa. |
[.]ai sirventes, ades tost e corenz, a Trainac sias anz de la festa; |
VII | |
[.]Iman rogier (et) atotz sos parenz. Qeu non trob mais omba ni om niesta. |
[.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz q'eu non trob mais omba ni om ni esta. |
Razó | |
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re cordamen de tort ni d'aunimen qill fos duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t. Mas en richartz si sailli alaguerra qan uie la freuoleza del rei phelip. E raubet (et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et) aucis homes epres. don tuich li baron a cui despazia la paz. foron moltale gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so qar plus uolia laguerra qe autr hom. E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n) lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri chartz era saillitz alaguerra. lo qals co me(n)sset enaissi. |
[.]Nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d'aunimen q'ill fos duz ni faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz si sailli a la guerra, qan vie la frevoleza del rei Phelip, e raubet et preset et ars castels et borcs et villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui despazia la paz foron molt alegre, e Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr'hom e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comensada la guerra, con lo qal el s'apellava, Oc-e-No, si com auzirez el sirventes q'el fez si tost com el auzi q'En Richartz era saillitz a la guerra; lo qals comensset enaissi: |
a cura di Giorgia Pallotta
178r | |
![]() |
Bertrans de born. Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans gu- erra fai descars seignor larc. p(er) que(m) plai ben dels reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas epom. Ension trap tendut p(er) fors iazer. Enz enco(n) |
![]() |
trem amilliers et asens. Si capres nos encha(n)ton de la gesta. Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m). Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa el capel. Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n) pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa. Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba. Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla sens. Que los amics els enemics tempesta. Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta. Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz de la festa. Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi trob plus omba ni om ni esta. Aquesta es la razos daquest siruentes. AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des- plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric- hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa: No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera). |
Rubrica | |
Bertrans deborn. | Bertrans deborn. |
I | |
Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos |
Non puosc mudar un chantar non esparga pos N'Oc-e-Non a mes foc etrag sanc, car grans guerra fai d'escars seignor larc, per que·m plai ben dels reis auzir la bomba, que n'aion obs paisson, cordas e pom, e·n sion trap tendut per fors jazer, e·nz encontrem a milliers et a sens, si c'apres nos en chanton de la gesta. |
II | |
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m). Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa el capel. |
Qu'ieu n'agra colp reseubut e ma targa e faig vermeill de mon confanon blanc; mas per aisso m'en soffric e m'en parc, que N'Oc-e-Non vei que un dat mi plomba; mas eu non ai Lenzignan ni Rancom, q'ieu puosca loing ostejar ses aver, mas aiudar puosc de mos conoissenz, l'escut au col en ma testa el capel. |
III | |
Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n) pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa. |
Si·l reis Felips n'agues ars una barga, denan Giortz o crebat un estanc. Qu'ardan intres per fors el parc, que la segues pel pueg e per la comba, c'om non pogues traire breu ses colom, adoncs sai eu qu'el volgra far parer Carle, que fon dels miels de sos parens, per cui fon Poill'e Sansoina conquesta. |
IV | |
Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba. Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla sens. Que los amics els enemics tempesta. |
Anta l'adus e de pretz lo descarga, Guerra celui quant trop lo troba franc, per q'ieu non cuig lais Caors ni Cairac, mos Oc-e-Non, pos tant sap de strastomba. Si·l reis li da tesour de Chimon, de guerr'a corr et aura·n pois poder; tant l'es trebaills e messios plasens, que los amics els enemics tempesta. |
V | |
Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta. |
Anc naus de mar, quant a perdut sa barcha et am al temps e vol urtar al ranc, e cor plus fort c'una sajeta d'arc, e lev'en aut e puois aval jos tomba, non trais anc pietz e dirai vos ben com, qu'eu fas per leis que nom vol retener, que no m'aten jorn, terme ni covens, per que mos chans qu'era flort besesta. |
VI | |
Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz de la festa. |
Vai sirventes, ades tost e correns, a Trainac sias anz de la festa. |
VII | |
Diman rogier et atotz mos parens. Q(ieu) noi trob plus omba ni om ni esta. |
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens, qe no·i trob plus omba ni om ni esta. |
Razó | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des- plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric- hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa: No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera). |
Aquesta es la razos daquest sirventes:
An mais per ren qu'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felips ni per recordamen de tort ni d'auniment que·ill fos faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz Non puosc mudar un chantar non esparga... |
a cura di Alessandra Pulizzi
K163 | |
![]() |
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)- ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans guerra fai descars seignor la- rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas epom. En sion trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a- milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n) de la gesta. Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efag uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais- so men soffric emen parc. Que noc eno(n) uei que un dat mi plomba. Mas eu nonai len- zignan ni rancom. Quieu puesca loing o- steiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos conoissenz. Lescut aucol *en ma testa* el capel. Sil reis felips nagues ars una barga. De nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Com no(n) pogues traíre breuses colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer. Carle que fon dels miels desos parens. per cui fon poille sansoina (con)questa. Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel- lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi mon. De guerra coret auran puois poder. Tant les trebaills emessios plasens. Qe los amics els enemics tempesta. Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba. Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us) fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Quieu fas per leis que nom uol retener. Que no maten iorn terme |
![]() |
. . . . . ni couens. P(er) que mos chans quera flort bes esta. Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si
as anz de la festa. Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi
trop plus omba niom ni esta. Aquesta es la razos daquest sirventes. ANc mais per re qen Bertrans de born di- sses en coblas ni en siruentes al rei felip ni per recordamen de tort ni daunime(n) queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric- hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o- qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Dontuich li baron acui desp- lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia querra que autrom. E car crezia que perlo seu dire lo reis richartz agues comensada la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m) ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el auzi quen richart era sailliz ala guerra. et el fetz aquest siruentes. qui comensa. No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
|
I | |
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)- ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans guerra fai descars seignor la- rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas epom. En sion trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a- milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n) de la gesta. |
Non puosc mudar un chantar non esparga, pos N’Oc-e-Non a mes foc e trag sanc, car grans guerra fai d'escars seignor larc, per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba que n'aion obs paisson cordas e pom, e·n sion trap tendut per fors jazer, e·nz encontrem a milliers et a sens, si c'apres nos en chant on de la gesta. |
II | |
Quieu nagra colp resenbut ema targa. Efag uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais- so men soffrir emen parc. Que noc eno(n) uei que un dat mi plomba. Mas eu nonai len- zignan ni rancom. Quieu puesca loing o- steiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos conoissenz. Lescut aucol en ma testa el capel. |
Qu'ieu n'agra colp reseubut en ma targa, e fag vermeill de mon confanon blanc, mas per aisso me·n soffric e me·n parc, que N’Oc-e-Non vei que un dat mi plomba, mas eu non ai Lenzignan ni Rancom, qu'ieu puesca loing ostejar ses aver, mas aiudar puosc de mos conoissenz, l'escut au col en ma testa el capel. |
III | |
Sil reis felips nagues ars una barga. De nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Com no(n) pogues traire breuses colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer. Carle que fon dels miels desos parens. per cui fon poille sansoina (con)questa. |
Si·l reis Felips n'agues ars una barga, denan Giorz o crebat un estanc, q'ardan intres per fors el parc que la segues pe·l pueg e per la comba, com non pogues traire breu ses colom, adoncs sai ieu qu'el volgra far parer Carle, que fon dels miels de sos parens, per cui fon Poill'e Sansoina conquesta. |
IV | |
Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel- lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi mon. De guerra coret auran puois poder. Tant les trebaills emessios plasens. Qe los amics els enemics tempesta. |
Anta ladus e de pretz lo descarga, Guerra cellui quant trop lo troba franc per qu'eu non cug lais caors ni cairac, Mos Oc-e-Non pos tant sap de strastomba, si·l reis li da tesour de Chimon de guerra cor et avran puois poder, tant les trebaills e messios plasens que los amícs e·ls enemics tempesta. |
V | |
Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba. Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us) fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Quieu fas per leis que nom uol retener. Que no maten iorn terme ni couens. P(er) que mos chans quera flort bes esta. |
Anc naus de mar quant a perdut sa barba, et a mal temps e vol urtar al ranc, e cor plus fort c'una sajeta d’arc, e lev'en aut e puois aval jos tomba, non trais anc pietz e dirai vos ben com qu'ieu fas per leis que no·m vol retener, que no maten jorn terme ni covens, per que mos chans, qu'era flort, besesta. |
VI | |
Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si as anz de la festa. |
Vai, sirventes, ades tost e correns, a Trainac sias anz de la festa. |
VII | |
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi trop plus omba niom ni esta. |
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens qe·n oi trop plus «omba» ni «om» ni «esta». |
Razó | |
Aquesta es la razos daquest sirventes. ANc mais per re qen Bertrans de born di- sses en coblas ni en siruentes al rei felip ni per recordamen de tort ni daunime(n) queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric- hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o- qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Dontuich li baron acui desp- lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia querra que autrom. E car crezia que perlo seu dire lo reis richartz agues comensada la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m) ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el auzi quen richart era sailliz ala guerra. et el fetz aquest siruentes. qui comensa. No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga. |
Aquesta es la razos daquest sirventes:
Anc mais per re q'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d'aunimen que·ill fos faitz, no vole guerrejar lo rei Richart. Mas En Richart si sailli a la guerra oquant vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prevet e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e·N Betrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava «Oc e Non», si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era sailliz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa: Non puosc mudar c'un chantar non esparga. |
a cura di Marika Barchi
232v | |
![]() |
. S(ire). Btran delbort. NO puesc mudar qun chantar non esparia. pueis noc e non ha mes fuec etrach sanc. qar grans ger ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m plai ben del rei sinuei la bonba. qeill ag(r)on ops paisson cordas e pom. ension trap*amilhiers e a cenz. si qapres nos encha(n)t ho(n) dela gesta. . . . . AMta lladus e de prez lo descaria. gerra cellui qes hom no troba franc. per qieu n(on) laus uas caors ni caarc. mon oc e non qetan sap de stratonba. sel reis li des lo tresaur de gion. de gerra cor e agra enpoder. tan illes treba ills e messios plasentz. qel sie us amics els enemics te(m)pesta. . . . . SEl reis felips nages ars una ma(r) ia. denan gisors o crebat un estanc. si qa roam nintres per forcael parc. e ils aseges pel puei e per la comba. qom no(n) poges traire brieu ses colon. adoncs sai ieu qel cuiera ualer. carle . . *tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem |
![]() |
maine e sos meilhors parens. per cui poilhae san(n)soinha fu conqesta. .. .. . . IEunagra colp receuput e(n) ma taria. e fach uermeilh de mo(n) confanon blanc. mas p(er) aiço men suefri e men parc. pueis noc e non conois qun dat mi plo(m)ba. e non esmieus lezianz ni ra(n)con. qieu puesca lieu osteiar ses a uer. mas aiudar puesch a mos conoisenz. escut al col el capell en ma testa. . .. . ANc naus enmar qan del tot p(er)t sa baria. e fai fort temps. e uai ferir al ranc. e cor plus fort cu na saieta darc. e sailh en aut e pueis enbas siplonba. non trais anc pieg e sai uos dire con. qon faiz perleis qes anc nom uolc tener. iorn ni respieg ter me ni couenenz. p(er)qe mosiois qera floritz bisesta. . .. .. . Vay papiol e no sias ges lentz. atrasinhacon sias anz la festa. dimanaugier e atotz sos pa |
233r | |
![]() |
rentz. qieu non trueb plus onba nion niresta. |
Rubrica | |
S(i)r(e). Btran delbort. | Sire Btran del bort |
I | |
NO puesc mudar qun chantar non esparia. pueis noc e non ha mes fuec etrach sanc. qar grans ger ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m plai ben del rei sinuei la bonba. qeill ag(r)on ops paisson cordas e pom. ension trap*amilhiers e a cenz. si qapres nos encha(n)tho(n) dela gesta. |
No puesc mudar q'un chantar non esparia pueis N'Oc-e-Non ha mes fuec e trach sanc qar grans gerra fa d'escas seinhor larc per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba qe·ill'agron ops paisson, cordas e pom. E·n sion trap tendut per for jaser e·ls encontrem a milhiers e a cenz si q'apres nos en chant hon de la gesta. |
II | |
AMta lladus e de prez lo descaria. gerra cellui qes hom no troba franc. per qieu n(on) laus uas caors ni caarc. mon oc e non qetan sap de stratonba. sel reis li des lo tresaur de gion. de gerra cor e agra enpoder. tan illes treba ills e messios plasentz. qel sie us amics els enemics te(m)pesta. |
Amta ll'adus e de prez lo descaria Gerra cellui qes hom no troba franc per q'ieu non l'aus vas Caors ni Caarc mon Oc-e-Non qe tan sap de stratonba. S'el reis li des lo tresaur de Gion de gerr'a cor e agra en poder tan ill es trebaills e messios plasentz q'el sieus amics e·ls enemics tempesta. |
III | |
SEl reis felips nages ars una ma(r) ia. denan gisors o crebat un estanc. si qa roam nintres per forcael parc. e ils aseges pel puei e per la comba. qom no(n) poges traire brieu ses colon. adoncs sai ieu qel cuiera ualer. carle . *tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem . maine e sos meilhors parens. per cui poilhae san(n)soinha fu conqesta. |
S'el reis Felips n'ages ars una maria denan Gisors o crebat un estanc si q'a Roam n'intres per força el parc e ils aseges pe·l puei e per la comba q'om non poges traire brieu ses colon adoncs sai ieu q'el cujera valer Carle Maine e sos meilhors parens per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta. |
IV | |
IEunagra colp receuput e(n) ma taria. e fach uermeilh de mo(n) confanon blanc. mas p(er) aiço men suefri e men parc. pueis noc e non conois qun dat mi plo(m)ba. e non esmieus lezianz ni ra(n)con. qieu puesca lieu osteiar ses a uer. mas aiudar puesch a mos conoisenz. escut al col el capell en ma testa. |
Ieu n'agra colp receuput en ma taria e fach vermeilh de mon confanon blanc mas per aiço me·n suefri e me·n parc pueis N'Oc-e-Non conois q'un dat mi plomba e non es mieus Lezianz ni Rancon q'ieu puesca lieu ostejar ses aver mas aiudar puesch a mos conoisenz escut al col el capell en ma testa. |
V | |
ANc naus enmar qan del tot p(er)t sa baria. e fai fort temps. e uai ferir al ranc. e cor plus fort cu na saieta darc. e sailh en aut e pueis enbas siplonba. non trais anc pieg e sai uos dire con. qon faiz perleis qes anc nom uolc tener. iorn ni respieg ter me ni couenenz. p(er)qe mosiois qera floritz bisesta. |
Anc naus en mar qan del tot pert sa baria e fai fort temps e vai ferir al ranc e cor plus fort c'una sajeta d'arc e sailh en aut e pueis en bas si plonba. Non trais anc pieg e sai vos dire con q'on faiz per leis qes anc no·m volc tener jorn, ni respieg, terme, ni covenenz, per qe mos jois q'era floritz bisesta. |
VI | |
Vay papiol e no sias ges lentz. atrasinhacon sias anz la festa. |
Vay Papiol e no sias ges lentz a Trasinhac on sias anz la festa. |
VII | |
Dimanaugier e atotz sos pa rentz. qieu non trueb plus onba ni on niresta. |
Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta. |
a cura di Marika Barchi
7r |
![]() |
B(er)tra(n) del bor(n).
Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes |
![]() |
Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n) guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(n). e no(n) pu es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut al col e capel e(n) ma testa. Sil rey felip plagues. a sana marga dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. E nau e(n)mar ca(n)t a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no |
![]() |
tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on miels fluris bissesta. |
Rubrica | |
B(er)tra(n) del bor(n). | Bertran del Born |
I | |
Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes / foc e fag sanc. e gra(n)s guerra fa(n) descas senhor larc / p(er) q(ue) me play dels reys can vei lurbo(m)ba. e(n)s aio ops / pals e cordas e pom. e(n) sian draps te(n)dutz p(er) fors iazer / e(n)s amassem a miliers e a ce(n)s. si ca pres nos e(n) chant ho(m) de la gesta // | Non estarai mon chantar non esparia pus N'Oc-e-No an mes foc e fag sanc e grans guerra fan d'escas senhor larc per que me play dels reys can vei lur bomba e·ns aio ops pals e cordas e pom e·n sian draps tendutz per fors jazer. e·ns amassem a miliers e a cens si c'apres nos en chant hom de la gesta. |
II | |
Anta ladutz e de pretz lo descaria.gerra selui q(ue) ho(m) no(n) troba fra(n)c./ p(er) q(ue) no uuelh lais caors ni gualhac. mo(n) oc e no pus ta(n) sap de tra / stomba. sil bailal rey lo trezaur de simo(n). de guerra cor. (et) aura(n) po / der. ta(n) les trebals e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx te(m)pes / ta. // | Anta l'adutz e de pretz lo descaria Gerra selui que hom non troba franc per que no vuelh lais Caors ni Gualhac mon Oc-e-No pus tan sap de trastomba. Si·l bailal rey lo trezaur de Simon de guerra cor et avran poder tan les trebals e messios plazens per qu'e·ls amicx e·ls enemicx tempesta. |
III | |
Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n) / guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no / capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(n). e no(n) pu / es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut / al col e capel e(n) ma testa. // | Colps nagra ieu receubutz en ma taria e fayt vermelh de mon guoffayno blanc mays per ayso me·n suefri e me·n parc mon Oc-e-No cap datz mi plomba e non es meus li senhas ni·l Rancon e non pues luenh ostejar ses aver mas aiudar puesc a mos conoysens escut al col e capel en ma testa. |
IV | |
Sil rey felip plagues. a sana marga / dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els / asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses / colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me / lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. // | Si·l rey Felip plagues a sana marga denan Gissort et crebat un estanc carais intres per fors el parc e·ls asseties pel pueg e per la comba c'om non pogues trayre breu ses colom lay doncx viram qui fera aparer al fag carles lo sieu melhor paren per qui fo Polha e Samsuenha conquista. |
V | |
E nau e(n)mar ca(n)t /a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus / tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener / iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on miels fluris bissesta. // | E nau en mar canta perdut sa baria et a mal temps e va urtar al ranc e cor pus tost d'una sajeta d'arc e puei en aut e pueis en jos si plomba, no tray tan mal e say dire com c'om fas per lieys que anc nom volc tener jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens per que mos chanson miels fluris bissesta. |
a cura di Giorgia Pallotta
172r |
![]() |
beutran delborn
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la
|
172v |
![]() |
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapros non ne cant hom
delagiesta.
|
![]() |
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi
sai ieu ceuolgra farparer. carles quifo desos miglers
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
|
![]() |
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom
lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire. moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta. |
![]() |
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon
gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc eno mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha niratum. cepuosca luogn ostrar ses auer. mais aiudar piuosc amos conoisens. escut alcoll ecapell ematesta. |
![]() |
Hanc nauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals
temps (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo le tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio oi quigent floris bistensa. Vai papiol (et) nonsias trop lens. Atraint sias adelafesta. Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um ba nium niesta. |
Rubrica | |
beutran delborn | Beutran del Born |
I | |
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)\
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de\
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la\
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors\
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapros non ne cant hom\
delagiesta.
|
Non muderai mon cantar non esparga, pois N'Oc et No a mes fioc e trait sang, car grans geras fan de scars segnor larc, percem sap bon del rei sinuei la la bona, el aion ops paixo, cordas y pom, |
II | |
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat\
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel\
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi\
sai ieu cequolgra farparer. carles quifo desos miglers\
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
|
Si'l rei Filipp n'ages ars una baria, davan Giors o fermat son estanc, caro am intres per forç el parc e quel segies pel puoc e per las conbas, c'om no poges traire breu ses colom, aixi sai ieu ceq volgra far parer, Carles qui fo de sos miglers parens, per cui fo Poil es Sassinha concesta. |
III | |
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom\ lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire\ moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor\ deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba\ lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta. |
Anta l'adutç et de pretç lo descargia, |
IV | |
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon\ gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc\ eno mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha\ niratum. cepuosca luogn ostrar ses auer. mais aiudar\ piuosc amos conoisens. escut alcol ecapell ematesta. |
Q'ieu n'agra recebut e ma targia, e fait vermegll de mon gonfano blanc; mais per aiso m'en fuc et m'en part que Oc e No me par quel datç me plonba, e nocs mieus Lesinha ni Ratum, ce puosca lougn ostrar ses aver, mais aiudar piuosc a mos conoisens, escut al col e capell e ma testa. |
V | |
Hanc nauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals\ temps (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta\ darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais\ tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo\ le tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio\ oi quigent floris bistensa.\ |
Hanc nauc e mar cant a perdut sa baria, per trop mals temps et vai urtar e ranc, e cor plus fort d'una sagetta d'arc, e puogia naut e puoisas bas sotç plonba, no trais tan mal essais vos dire com, eu fas per lieis, cianc nom vole tener, dit respeit ni terme ni conues, per ce mos gioi qui gent floris bistensa. |
VI | |
Vai papiol (et) nonscas trop lens. Atraint sias adelafesta.\ | Vai, Papiol, et non sias trop lens, A traint sias a de la festa. |
VII | |
Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um\ ba nium niesta. |
Di·m a·N Rogier qis mos miglior parens, cieu no trop mais umba ni um ni esta. |
a cura di Mattia Callegari
140r | |
![]() |
Bertram de born. Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria. por noc e no ames foc e trait sa(n)c. car gran gerra fai descars seingnier larc. P erqem plaiben del rei uezer la bomba. Q en naia mops passen cordas e pon. E siom drap tengut per fors iaser. E sen contrem a miglier e da cenz. S i qa pres nos canton pois delagesta. Qeu naia colp recebut en mataria. E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc. M ais per aiço men sufri e men parc. Q e noc e non sap ben qe undat mi plomba M anones meus liçinans ni rancon. Q eu pusca loing o steiar ses auer. M as audar posc de mos conoscenz. |
140v | |
![]() |
E scud col e capel en ma testa. SEl rei felis nagues ars una baria . D enan ghiorz ocrebat une stanc. O auriom entres per forzal parc. Q elasegues pelpoig e per lacomba. C om non pogues t(r)ai re breu ses colom. A donc sai eu queluolgra far parer. C arle mangnes e sos meillier pare(n)z. P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa. En taladuz e de prez la descaria. G uerra celui cui non troba franc. P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc. M os oc eno pos tan saub detrastomba. S ilballa reis lotre saur de cinom. D e guerra a cor e auram pois poder. T anliez trebailh e messions plaise(n)z. Q e sos amics els enemics tempesta. A nc naus en mar qanta perdut sabaria. E zamal temps e uolurtar aranc. E uau plus tost cuna saiceta darc. E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba. N on trais anc piez ediraiuos ben com. Q eufaz per lei qui non uol retener Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen. P er qe mos iois qera floriz bisesta. Uai papiol e non istia lenz a trainat siaz anz de la festa. Djman rogier catoz sos pare(n)z. Q eu non trop mais omba ni om ni esta. |
Rubrica | |
Bertram de born. | Bertram de Born |
I | |
Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria. por noc e no ames foc e trait sa(n)c. car gran gerra fai descars seingnier larc. P erqem plaiben del rei uezer la bomba. Q en naia mops passen cordas e pon. E siom drap tengut per fors iaser. E sen contrem a miglier e da cenz. S i qa pres nos canton pois delagesta. |
Non pusc mudar mon chantar non esparia por Oc-e-Non a mes e trait sanc, car gran gerra fai d'escars seignier larc per qe·m plai ben del rei vezer la bomba, qe·n n'aiam ops passen, cordas e pon e siom drap tengut per fors jaser, e s'en contrem a miglier e da cenz si q'apres nos cant'on pois de la gesta. |
II | |
Qe u naia colp recebut en mataria. E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc. M ais per aiço men sufir e men parc. Q e noc e non sap ben qeundat mi plomba M anones meus licinans ni rancon. Q eu pusca loing o steiar ses auer. M as audar posc de mos conoscenz. Escud a col e capel en matesta. |
Q'eu n'aia colp recebut en ma taria e fait vermeilh de mon gonfanon blanc; mais per aiço men sufir e men parc qe Oc-e-Non sap ben qe un dat mi plomba, ma non es meus Licinas ni Rancon, q'eu pusca loing ostejar ses aver mas audar posc de mos conoscenz, escud a col e capel en ma testa. |
III | |
SEl rei felis nagues ars una baria . D enan ghiorz ocrebat une stanc. O auriom entres per forzal parc. Q elasegues pelpoig e per lacomba. C om non pogues t(r)ai re breu ses colom. A donc sai eu queluolgra far parer. C arle mangnes e sos meillier pare(n)z. P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa. |
S'el rei Felis n'agues ars una baria de nan Ghiorz o crebat un estanc, o avriom entres per forz al parc qe l'asegues pel poig e per la comba c'om non pogues traire breu ses colom, adonc sai eu quel volgra far parer Carle Mangnes e sos meillier parenz, per cui fo Poillia e Sasogna conquesta. |
IV | |
En taladuz e de prez la descaria. G uerra celui cui non troba franc. P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc. M os oc eno pos tan saub detrastomba. S ilballa reis lotre saur de cinom. D e guerra a cor e auram pois poder. T anliez trebailh e messions plaise(n)z. Q e sos amics et enemics tempesta. |
Enta l'aduz e de prez la descaria, Guerra celui cui non troba franc, per q'eu non cuit lais Caorz ni Caiarc mos Oc-e-Non pos tan saub de trastomba si·l balla reis lo tresaur de Cinom, de guerra a cor e avram pois poder, tan liez trebailh e messions plaisenz qe sos amics et enemics tempesta. |
V | |
A nc naus en mar qanta perdut sabaria. E zamal temps e uolurtar aranc. E uau plus tost cuna saiceta darc. E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba. N on trais anc piez ediraiuos ben com. Q eufaz per lei qui non uol retener Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen. P er qe mos iois qera floriz bisesta. |
Anc naus en mar qant a perdut sa baria ez a mal temps e vol urtar a ranc e vau plus tost c'una saiceta d'arc es lev'a inn'aut e pueis aval jos comba, non trais anc piez e dirai vos ben com q'eu faz per lei qui non vol retener, qe non manten jorn, termen ni conven. per qe mos jois q'era floriz bisesta. |
VI | |
Uai papiol e non istra lenz a trainac fiaz anz de la festa. |
Vai Papiol, e non istia lenz, a Trainat siaz anz de la festa; |
VII | |
Djman rogier catoz sos pare(n)z. Q eu non trop mais omba ni om ni esta. |
Di·m a·N Rogier, c'a toz sos parenz, q'eu non trop mais omba ni om ni esta. |
a cura di Mattia Callegari
![]() |
Bertran dalborn
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon. e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen. si ga pres nos canton puoi delagesta. |
![]() |
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon
gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon. qeu puesc lonig osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz. escut acol ecapel en ma testa. |
![]() |
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une
stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...] comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna conqesta. |
![]() |
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er)
qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast onba. silbailla reis lotresaur de cinom. de querra acor e auran pois poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe soz amics eli enem ixs tenpesta. |
![]() |
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol
urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co. qeu fai p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n) [...] mos iois qera floritz bisesta. |
![]() |
Vai papiol e no istia len(s) atrainatz siaz anz delafesta
[.] ma rogier catoz sos parenz. qeu no trob mais omba ni om ni esta |
Rubrica | |
Bertran dalborn | Bertran dal Born |
I | |
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon. e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen. si ga pres nos canton puoi delagesta. |
Non puesc mudar mon cantar non esparia pos Oc-e-Non ames fos e trait sanc car gran gerra fai d'escars seinher larc per qe·m plai ben del rei vexer labomba qe·n'aiam ops passer cordas et pon e sion drap tenduz per fors jaxer es emcontrem amigler et da cen si g'a pres nos canton puoi de la gesta |
II | |
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon. qeu puesc lonig osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz. escut acol ecapel en ma testa. |
Q'eu naia colps recebutz en ma taria e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc mas per aizo m'en sufri e m'en parc qe Oc-e-Non sap ben q'un datz me plomba mas non es meus Lesinans ni Rancon q'eu puesc lonig ostejar ses aver mas aiudar pues de mos conoscenz escut a col e capel en ma testa |
III | |
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...] comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna conqesta. |
S'el rei Felipz n'agues ars una baria denan Ghiorz o crebat une stanc c'avriom entres per forz al parc qe l'asegues pe·l p(?) comba com non pogues traire breu ses colom adonc sai eu qe·l volgra fa parer Carle Magnes e sos meiller parens per cui fo Poilla e Sasongna conqesta |
IV | |
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er) qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast onba. silbailla reis lotresaur de cinom. de querra acor e auran pois poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe foz amics eli enem ixs tenpesta. |
Anta l'aduz e de prez lo descaria guerra celui cui non troba franc per q'eu non cuit lais Caortz ni Caiarc mos Oc-et-No pos tan saub de trastonba si·l baill'a reis lo tresaur de Cinom de querr'a acor e auran pois poder tan li es trebaill e mesions plaisenz qe soz amics e li enemixs tenpesta |
V | |
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co. qeu fai p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n) [...] mos iois qera floritz bisesta. |
Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria e a mal tenps e vol urtar a ranc e vai plus tost c'una sajecta d'arc es leva in aut e pueis aval jos conba non trais anc piez e dirai vos ben co q'eu fai per lei qui no vol retener qe no matern jorn termen ni conven (?) mos jois q'era floritz bisesta |
VI | |
Vai papiol e no istra len atrainacz siaz anz delafesta ma rogier catoz sos parenz. qeu no trob mais omba ni om ni esta |
Vai Papiol e no istia lens, a Trainatz siaz anz de la festa [.] ma Rogier, c'a toz sos parenz, q'eu no trob mais omba ni om ni esta. |
![]() |
Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab> saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion trap tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa pres lor en chanton de la gesta. |
![]() |
Anta la duz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria> guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebaill e messios plaideu p(er) qels amics. els enemics tempesta. |
![]() |
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin estanc o acram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er) comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra far parer. semles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna e saisognia co[n]qesta. |
![]() |
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n) conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen. escuta<l> col e capel e ma testa. |
![]() |
Anc naus en mar qant ae p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er) leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe mos iois. qigen florit tempesta. |
![]() |
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigac siaz anz de la festa. Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta |
I | I |
Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes / foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab> / saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion / trap tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa / pres lor en chanton de la gesta. | Non laisserai mon chantar non lesparia, pos Hoc-e-Non an mes foc e trait sanc, que guerra fai descrose segnor larc, per qe·m saub bon del rei vezer la tumba on aion ops paixen cortes, e com e sion trap tendut per feur jazer, e sauisten a milliers et a cui si q'a pres lor en chant on de la gesta. |
II | II |
Anta la duz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba / franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car / trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria> / guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebaill e messios plaideu p(er) / qels amics. els enemics tempesta. | Anta la duz e de pretz lo d'escaria, guerra celui com non e troba franc per q'ieu non cug lais Caors ni cor sanc, mas Hoc-e-Non car trop sab de trastomba, si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom de guerr'a cor et auria·n poder tan qe trebaill e messios plaideu per qe·ls amics e·ls enemics tempesta. |
III | III |
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin / estanc o acram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er) / comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra / far parer. semles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna / e saisognia co[n]qesta. | Si·l reis Filips li agues ars una baria, denans Nisort e cremavi n'estanc o a cram l'ontres per farc'el paix, e l'aguesses e per pueg e per comba qe non pogues traire breia ses colom, adonc saubr'eu com volgra far parer, semles Carlon lo seu noble paren per qi son Spagna e Saisognia conqesta. |
IV | IV |
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon / gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n) / conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe / zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen. / escuta<l> col e capel e ma testa | Q’ieu m’agra colp receuput en ma taria, e faig us miells de mon gonfanon blanc mas per aizo me·n suffric e men parc, qar Hoc-e-Non conois q'om datz li plumba, e non es mieus Luzigans [ni] Racora qe z'eu puesca estejar sos aver, [m]as aiudar puesc de mon conoissen, escuta<l> col e capel e ma testa. |
V | V |
Anc naus en mar qant ae p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar / alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois / en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er) / leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe / mos iois. qigen florit tempesta. | Anc naus en mar quant ae perdut sa baria, et a mal temps e vai urtar al ranc, e cor plus tost non fai sagita d’arc e pois en aut e pois en batz sotz plumba, non trac tal mal, e sai vos dire com con eu per leis que anc no·m vol tener, terme ni jorn ni respegni coven per qe mos jois qi gen florit tempesta. |
VI | VI |
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigac siaz anz de la festa. / Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta | Vai, sirventes, ades non sias lenz a Trafigac siaz anz de la festa. Diz m'a Rogier et a totz sos parenz q'unz non treup mais umbra ni un ni esta. |
64v | |
![]() |
[a] Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re- cordamen de tort ni da unimen qill fos ditz ni faitz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t. Mas en richartz si sailli ala guerra qan- uic la freuolesa del rei phelip. E raubet (et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et) aucis homes epres. Don tuich li baron acui des plazia la paz. foron molt ale- gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so qar plus uolia la guerra qe autr hom. E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo qal el sa pellaua. oc eno. si com auzirez el sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri- chartz era saillitz ala guerra. lo qals co me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born. |
[a] Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re- cordamen de tort ni da unimen qill fos duz ni fauz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t. Mas en richartz si sailli ala guerra qan- uic la freuolesa del rei phelip. E raubet (et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et) aucis homes epres. Don tuich li baron acui des plazia la paz. foron molt ale- gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so qar plus uolia la guerra qe autr hom. E qar crezia qe p(er)lo seu dire loreis Ri cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo qal el sa pellaua. oc eno si com auzirez el sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri- chartz era saillitz ala guerra. lo qals co me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born. |
[A]nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d’aunimen q’ill fos d’uz ni fauz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas en Richartz si sailli a la guerra qan vic la frevolesa del rei Phelip e raubet et preset et ars castels et borcs et villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplazia la paz foron molt alegre. E Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr hom, e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comenssada la guerra, con lo qal el s‘apellava oc e no si com auzirez el sirventes q’el fez si tost com el auzi qen Richartz era saillitz a la guerra. Lo qals comensset enaissi. Bertrans de Born. |
178 r | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxx. |
Edizione diplomatica | Edizione interpretativa |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxx. |
A questa es la razos da quest sirventes
|
163v | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. ANc mais per re qen Bertrans de born di- sses en coblas ni en siruentes al rei felip ni per recordamen de tort ni daunime(n) queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric- hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o. qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Don tuich li baron acui desp- lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia guerra que autrom. Ecar crezia que per lo seu dire lo reis richartz agues comensada la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m) ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el auzi quen richart era saillitz ala guerra. et el fetz aquest siruentes. qui comensa. No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga. |
163v | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. ANc mais per re qen Bertrans de born di- sses en coblas ni en siruentes al rei felip ni per recordamen de tort ni daunime(n) queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric- hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o. qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas. et aucis homes epres. Don tuich li baron acui desp- lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia guerra que autrom. Ecar crezia que per lo seu dire lo reis richartz agues comensada la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m) ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el auzi quen richart era saillitz ala guerra. et el fetz aquest siruentes. qui comensa. No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga. |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. Anc mais per re q’En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d’aunimen que⋅ill fos faitz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas En Richartz si sailli a la guerra o quant vit la frevoleza del rei Felip; e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molto alegre, En Bertrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava "Oc e Non", si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa: Non puosc mudar c'un chantar non esparga. |
A cura di Valentina Laudi
85 r. | |
![]() |
[b] Ertrans deborn si era druz dema do(m)pna maenz de montaignac de la moiller de talaran. qera ai tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset lo de madopna guiscarda de la moiller del uesco(m)te de co(m)born. duna ualen do(m)pna qe fo deber goigna soror de guiscart de bel ioc. auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel la de totas beutaz. Si la lauzaua. fort encontan echantan. B(ertrans) en nanz qe la uijs era sos amics p(er) lo ben qel auzi della. Ez enanz qella fos uenguda amarit alue sco te de co(m)born. Ep(er) la legresa qel ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas coblas qe dizo(n). [a] le mozin francha terra cortesa. Molt me sap bo qar tals honors uos creis. |
85v. | |
![]() |
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa. Cortesia e solatz (et) do(m)pneis. Sen uen anos el cor estei anceis. Bes deu gardar qui adruz se depeis. Per qals obras deu esser do(m)pna qesa. [d]os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa. Noiris amors com fai laiga los pes. Enseignamenz eualors ep(ro)esa. Armas (et)cort eguerras etorneis. E qui pros es ni deproesas fe(i)s. Mal estara sa oras no(n) pareis. Pos na guiscarda nos es sai tramesa. [e] Per aqesta do(m)pna guiscarda sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz. qella crezia qel li uolgues melz q(e) ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimen el fez la do(m)p na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes. |
85 r | |
[b] Ertrans deborn si era druz dema do(m)pna maenz de montaignac de la moiller de talaran. qera ai tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset lo de madopna guiscarda de la moiller del uesco(m)te de co(m)born. duna ualen do(m)pna qe fo deber goigna soror de guiscart de bel ioc. auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel la de totas beutaz. Si la lauzaua. fort encontan echantan. B(ertrans) en nanz qe la uijs era sos amics p(er) lo ben qel auzi della. Ez enanz qella fos uenguda amarit alue scote de co(m)born. Ep(er) la legresa qel ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas coblas qe dizo(n). [a] le mozin francha terra cortesa. Molt me sap bo qar tals honors uos creis. |
Bertrans de Born si era druz de madompna Maenz de Montaignac, de la moiller de Talaran, q’era aitals dompna com eu vos ai ditz en la razo del sirventes de la dompna soiseubuda. E si com eu vos dis, ella·l parti de se e det li comjat et encuset lo de madompna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen dompna qe fo de Bergoigna, soror de Guiscart de Beljoc. Avinen dompna et enseignada e bella de totas beutaz. Si la lauzava fort en contan e chantan. Bertrans, ennanz qe la vijs, era sos amics per lo ben qe·l auzi d’ella, ez enanz q’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn. E per l’alegresa qe·l ac de le soa venguda, si fez aqestas coblas qe dizon: A! Lemozin, francha terra cortesa, molt me sap bo qar tals honors vos creis, |
85 v | |
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa. Cortesia e solatz (et) do(m)pneis. Sen uen anos el cor estei anceis. Bes deu gardar qui adruz se depeis. Per qals obras deu esser do(m)pna qesa. [d] os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa. Noiris amors com fai laiga los pes. Enseignamenz eualors ep(ro)esa. Armas (et)cort eguerras etorneis. E qui pros es ni deproesas fe(i)s. Mal estara sa oras no(n) pareis. Pos na guiscarda nos es sai tramesa. [e] Per aqesta do(m)pna guiscarda sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz. qella crezia qel li uolgues melz q(ue) ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimen el fez la do(m)p na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes. |
qe jois et prez e deportz e gaiesa, cortesia e solatz et dompneis s’en ven a nos; el cor estei anceis! Be·s deu gardar qui a druz se depeis per qals obras deu esser dompna qesa. Dos et servir e garnirs e largesa noiris amors com fai l’aiga los pes, enseignamenz e valors e proesa, armas et cort e guerras e torneis. E qui pros es ni de proesa·s feis, mal estara, s’aoras non pareis, pos Na Guiscarda nos es sai tramesa. E per aqesta dompna Guiscarda, si·l parti da si et madompna Maenz, q’ella crezia qe·l li volgues melz que ad ella, et q’ella li fezes amor. E per aqest departimen, el fez la dompna soiseubuda et aqest sirventes. |
182v | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij. BErtrans de born si era drutz de mado(m)pna ma- eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai- ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa- ua lo de madomna guiscarda de la moiller del uescomte de conborn duna ualen domna que fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarrit al uescomte de comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu- da si fetz aquestas coblas que dizion. Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian auceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu domna esser (con) quissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am- ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua- lors eproessa. Armas ecortz eguerras etorne- is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta- ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca- rda si parti de si madomna maeuz. quela |
![]() |
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)- pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera). |
182v | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij. B Ertrans de born si era drutz de mado(m)pna ma- eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai- ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa- ua lo de madomna guiscarda de la moiller del uescomte de conborn duna ualen domna que fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc. auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarrit al uescomte de comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu- da si fetz aquestas coblas que dizion. A i lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian anceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu domna esser (con) quissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am- ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua- lors eproessa. armas ecortz eguerras etorne- is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta- ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca- rda si parti de si madomna maeuz. quela |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xiiij. Bertrans de Born si era drutz de madompna Maeutz de Montaingnac, de la moiller de Tallairan, que era aitals dompna com vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda. E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoingna, sor d’En Guiscart de Beljoc. Avinens domna et enseingnada era, conplida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan. Bertans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marrit al vescomte de Comborn. E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion: A! I Lemozis, francha terra cortesa, Mout me sap bon car tals honors vos creis, Que jois e pretz e deportz e gaiessa, Cortesia e solatz e domneis S’en ven a nos; el cor estei an anceis! Beis deu gardar qui a drutz se depeis Per cals obras deu domna esser conquissa. Dons e servirs e garnirs e larguesa Noiris amors com fai l’aiga lo peis, Enseingnamenz e valors e proessa, Armas e cortz e guerras e torneis. E qui pros es ni de proessa·s feis, Mal estara, s’aoras non pareis, Pois Na Guiscarda nos a en zai trames. E per aquesta domna Guiscarda, si parti de si madomna Maeuz, qu’ela |
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)- pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera). |
crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fez la dompna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, dompna, que mal non mier” etc. |
168r | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. BErtrans de born si era drutz de ma dom- na maeutz de montaignac. de la moill- er de tallairan que era aitals domna com eu uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusaua lo de madom- na guiscarda de la moiller del uescomte d(e) co(m)born duna ualen domna que fon de ber- goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et enseignada era co(m)plida de totas be- utatz. si la lauzau<e>a fort en comtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics per lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarit al uescomte de comborn. eper alegressa quel ac de la soa uenguda si fetz aquestas coblas que dizion. Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian au- ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu domna esser conquissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor- neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar- da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz. quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad ella. equella li fezes amor. Eper aquest de- partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir- uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na qe mal no(n) mier. (et)c(etera). |
168r | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. B Ertrans de born si era drutz de ma dom- na maeutz de montaignac. de la moill- er de tallairan que era aitals domna com eu uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusaua lo de madom- na guiscarda de la moiller del uescomte d(e) co(m)born duna ualen domna que fon de ber- goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et enseignada era co(m)plida de totas be- utatz. si la lauzau<e>a fort en comtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics per lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarit al uescomte de comborn. eper alegressa quel ac de la soa uenguda si fetz aquestas coblas que dizion. A i lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian an- ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu domna esser conquissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor- neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar- da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz. quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad ella. equella li fezes amor. Eper aquest de- partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir- uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na qe mal no(n) mier. (et)c(etera). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. Bertrans de Born si era drutz de madomna Maeutz de Montaignac, de la moiller de Tallairan, que era aitals domna com eu vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda. E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoigna, sor d’En Guiscart de Beljoc. Avinens domna et enseignada era, complida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan. Bertrans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn. E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion: A! I Lemozis, francha terra cortesa, Mout me sap bon car tals honors vos creis, Que jois e pretz e deportz e gaiessa, Cortesia e solaz e domneis S’en ven a nos; el cor estei an anceis! Beis deu gardar qui a drutz se depeis Per cals obras deu domna esser conquissa. Dons e servirs e garnirs e larguesa Noiris amors com fai l’aiga lo peis, Enseignamenz a valors e proesa, Armas e corz e guerras e torneis. E qui pros es ni de proessais feis, Mal estara, s’aoras non pareis, Puois Na Guiscarda nos a enzai trames. E per aquesta domna Guiscarda, si·l parti de si madomna Maeuz, qu’ella crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fetz la domna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, domna, qe mal non mier” etc. |
A cura di Giorgio Parrano
68r | |
![]() |
[] A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes
pos als baros enoia e lor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersi(n)s remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er) cobezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan era de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det lau(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo conthenricloncle den raols de |
68v | |
![]() |
canbrais. qui desar matz uolc qe la paz se fezes. den raols son nebot. co(n) los qatre(s) fillz nalb(er)t. (et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n) cordi. E co(m) totz reis era auniz e de(s) honratz. pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lade manda qeil fazia agues co(n) qista. erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme- nat entre lor. p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra; tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz. p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut. p(er) am dos los reis. Lo reis richartz si creisset molt dor goill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) de smesu ras en las terras del rei de fransa. qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil |
69r | |
![]() |
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de- gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus mon ges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no. uolia mais guerra. qe- negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)cla ni dautre p(er)caz. Bentrans de born. |
68r. | |
[]A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes pos als baros enoia elor pesa. Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersis remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er)co bezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan[era]de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det la u(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo cont henric loncle den raols de |
[.]a Bertrans ac faich lo sirventes “Pos als baros enoia e lor pesa” et ac dich al rei Phelip com perdia de cincs ducatz los tres e de Giort la renda e·l percatz, e com Caersis remania en gerra et en barata e la terra d’Engolmesa, e con Frances e Borgognon avion canbiada honor per cobezesa, e com lo reis Phelips avia anat plaideiar sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la paz quan era desarmatz, e tan tost con fo armatz, el perdet la vertut, l’ardimen e la forsa, e qe·l mal semblava lo cont Henric, l’oncle d’En Raols de |
68v. | |
canbrais. qui desarmatz uolc qe la paz se fezes.den raols son nebot. co(n) los quatres fillz nalb(er)t.(et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n)cordi. E co(m)totz reis era auniz e des honratz.pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lademanda qeil fazia agues co(n) qista.erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme nat entre lor.p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra. tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz.p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut.p(er) am dos los reis.Lo reis richartz si creisset molt dorgoill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) desmesu ras en las terras del rei defransa.qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far.Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil. |
Canbrais, qui desarmatz volc qe la paz se fezes d’En Raols, son nebot, con los quatres fillz N’Albert et, despois qe fo armatz, no volc paz ni concordi, e com totz reis era auniz e deshonratz, pos comensa ad autre rei per terra qe aqel reis li morgue, qant el fazia paz ni treva, tro la demanda qe·il fazia agues conqista e recobrat so q'es fos drez e razos, don l’autre rei lo tenon deserat, e per far vergogna als Campanes dels esterlins qi foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Piteu e de Lemozin en foron molt alegre, qe molt eran trist de la paz, per so qar menz n’eron honrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si creisset molt d’orgoill d'aqesta paz e comensset far tortz et desmesuras en las terras del rei de Fransa qe marcavan con las terras d’En Richart. E.l reis Phelips venia a reclam qui avian faicha la paz entre lor dos, En Richartz non volia per lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz per lor uns parlamenz on forn ensemble en la marcha de Torene e de Briu. E.l rei Phelips si fez mantz reclams d’En Richart, don amdui vengron a granz paraulas malas, si q’En Richartz lo desmenti e lo clama vil |
69r. | |
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus monges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no.uolia mais guerra. qe negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)da ni dautre p(er)caz. |
e recrezenz. E si se desfizeron et si se partiron mal. E qan Bertrans de Born auzi qe ill eron mal partit, si fo molt allegre et aisso si fez el temps al comensar d’estat. Don Bertrans si fez aqest sirventes qe vos aras auzirez: “Al dolz nou termini blanc”, et en aqel sirventes, el poins fort lo rei Phelip q'el degues comensar la guerra con lo rei Richart a fuoc et sanc, e dis qe.l reis Phelips volia mais paz q’us monges e Richartz con cui s’apellava Oc-e-No, volia mas guerra qe negus dels Algais, q’eran qatre fraire gran raubador et prezador e menavan ben con lor mils raubadors a caval e ben doze mils a pe e no vivian d’autra renda ni d’autre percaz. |
A cura di Giorgio Parrano
179r | |
![]() |
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa. Etac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et enbarata e la terra dan golerma. Ecom frances eber goi(n)gno(n) auia(n) ca(m)- biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba del aiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue) desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot. ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n) uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues. Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n) quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er) so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz. Ecom(en)set far to(r)z |
179v | |
![]() |
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue) mar- cauon ablas terras denrichart. El reis felips ueni a areclam adaicels que avian faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns parlamens on fo- ron ensems en la marcha de torena e debeiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans deborn auzi queil eront mal partit. si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest s(ir)uentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel siruentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)- ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais pat. cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
179r. | |
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa.Et ac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et en barata e la terra dan- golerma. Ecom frances ebergoi(n)gno(n) auia(n) ca(m) biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba delaiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza.Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue)desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot.ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n)uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues.Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n)quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er)so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz.Ecom(en)set far to(r)z |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz “Pois als baros e noia e lor pesa” et ac dich al rei Felip com perdia de cinc ducatz los tres e de Guiortz la renda e.l perchatz, e com Caercinis remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma, e com Frances e Bergoingnon avian cambiat honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz qant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmatz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz, non volc patz ni concordi e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra qu'aquel reis li tolgues, car el fazia patz ni treva, tro la demanda que.il fazia agues conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna als Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so que ill volgueson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent tristz de la pas, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far torz |
179v. | |
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue)mar- cauon ablas terras d[enrichart]. El reis felips ueni a areclam adaicels [...] faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia [...] dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns pa[...] en fo- ron ensems en la ma[rcha de torena e de...] El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel s(er)uentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r) ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais patz cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
e desmesuras en las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d'En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, En Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don ambdui vengron a grans paraulas et as malas, Si qu'En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit si, fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al douz termini blanc. del pascor vez la estat”. Et en aquel serventes, el pois fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c'uns morgues, e.N Richart, ab cui el s’apellava Oc-e-No, mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz. |
A cura di Giorgio Parrano
164v | |
![]() |
Aquesta es la razos daqest siruentes. Quant en Bertrans ac faich lo sirue(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
![]() |
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
165r | |
![]() |
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...].eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
164v. | |
aquesta es la razos daqest siruentes [Q]uant en Bertrans ac faich lo sirve(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz: “Puois als barons enoia elor |
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc . Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
pesa” et ac dich al rei Felip com perdia den cinc ducaz los tres e de Giortz la renda e.l perchaz, e co[...] Caercins remania en guerra et en bar[...] et la terra d’Angolerma, e com Frances e [...]ergoignon avian cambiat honor per cobe[...]a, e com lo reis Felips avia anat plaideian armatz sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz cant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmartz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fils N’Albert e, depois que fon armatz, non vol patz ni concordi, e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra q'aqel reis li tolgues, cant el fazia patz ni treva ,tro la demanda que.il fazia agues conqista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna alz Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent trist de la patz, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far tortz e desmesuras en la terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d’En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, E.n Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don amdui vengron a grans paraulas et a malas, si q’En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit, si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d'estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al doutz termini blanc. del pascor vez la estat” . Et en aquel sirventes el pois fort lo rei Felip, qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c’uns morgues, e. N Richart, ab cui el s’apellava Oc- e-No, volia mais guerra que negus dels Algais, qu’eron qatre fraire gran raubaudor e raubaven e me- |
165r. | |
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...]l.eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
naven ben ab lor mil raubadors a cav[...]l e ben doa milia a pe e no vivion d’au[...]a rend[...]ni d’autre perchatz. |
A cura di Valeria Venanzi
78v | |
![]() |
[Q]Ant richart. aic fata la patz co(n) Bertran de born. eill ac re(n)dut. |
79r | |
![]() |
son castel autafort el croset lo reis. richart. epasset oltramar. E bertrans remas guerreian co(n) nai mar lo uesco(m)te de lemoges econ lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s) autres baros de uiron. Esico(n) auez ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua. el fo pres enalemagn. (et) si estec en preson dos anz esi serez emet p(er) auer.Eqan. B(ertrans)de born saup q(e)l reis deuia essir de preison molt fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia. qel auria del rei.ep(er) so dan qe se ria asos enimics. Esapchatz q(e)n bertran auia escript en son cor totz los mals el danz qe aquist guereiador auian faitz en lemo zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E fez son sirue(n)tes. B(ertrans). deborn. |
78v. |
|
Q]ant richart. aic fata la patz c(on) Bertran de born. eill ac re(n)dut. |
Qant Richart aic fata la patz con Bertran de Born e·ill ac rendut |
79r. | |
son castel autafort el croset lo reis. richart. epasset oltramar. E bertrans remas guerreian co(n) nai mar lo uesco(n)te de lemoges econ lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s) autres baros de uiron.esic(on) auez ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua. el fo pres enalemagn. (et) si estec en preson dos anz esi serez emet p(er) auer.Eqan B(ertrans)de bornsaup q(e)l reis deuia essir de preison molt fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia. qel auria del rei.ep(er) so danqe se ria asos enimics. Esapchatz q(e)n bertran auia escript en son cor totz los mals el danz qe aquist guereiador auian faitz en lemo zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E fez son sirue(n)tes. |
son castel, Autafort, e·l croset, lo reis Richart e passet oltra mar. E Bertrans remas guerrejan con N'Aimar, lo vesconte de Lemoges, e con lo comte de Peiregors e con totz los autres baros de viron. E si con avez entendut, qan Richart s'en tornava, el fo pres en Alemagn et si estec en preson dos anz e si se rezemet per aver. E qan Bertrans de Born saup qe·l reis devia essir de preison, molt fo alegres per lo gran ben q’el sabia q’el auria del rei e per so dan qe seria a sos enimics. E sapchatz qu’En Bertran avia escript en son cor totz los mals e·l danz qe aquist guerejador avian faitz en Lemozin et en las terras del rei Richart e fez son sirventes. |
A cura di Federica Salemme
70r. | |
![]() |
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s de born recordet qel reis daragon auia faich de lui e dautrui. Et acap duna gran sazo(n) qel nac apres dautres mals q(e)l auia faich. si los uol retraire en un autre sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier auia inaragon qui auia nom nespagnol(s) (et) auia un bon castel molt fort. qui auia nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et) era in la forteresa de sarazis. don el fazia gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe- lla encontrada.e enespagnols sil uenc enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et)p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n) ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua scogna. etolc li ben cinqanta caualiers. El reis henrics li det tot lauer qill cauali er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa get lauer als caualiers. anz len porteten aragon. eill caualier eissiren de preson e pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i) auia nom artusetz li prestet dozenz ma |
70v. | |
![]() |
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi- llendet denier. Eqan uenc una dia artu setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill iudei sill forn sobra esil naffreron mala men. lui (et) un son co(m)pagno(n).Et artusetz el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus. Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre geron lo qel en fezes uendeta qe lor des artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire. (et) qeill lida rian. cc. marabotis. El reis los lor donec am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei lo feron brusar lo dia de la natiuitat de crist. Si con dis. Guillems debregadan in un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar. Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru sar. Artus abautre son par. E no degraissi iuzar. Amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu felon. Don us autre qui auia nom peire- ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel peire ioglars si auia granz mals dich de la ueilla regina dangleterra. la qals te- nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)- dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz aqestz laichz faitz recordet al rei dara- gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis |
70r. | |
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia faich de lui e dautrui. Et acap duna gran sazo(n)qel nac apres dautres mals q(e)l auia faich. si los uol retraire en un autre sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier auia inaragon qui auia nom nespagnol(s) (et) auia un bon castel molt fort. qui auia nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et)era in la forteresa de sarazis. don el fazia gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe- lla encontrada.e enespagnols sil uenc enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et) p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n) ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua scogna. etolc li ben cinqanta caualiers. El reis henrics li det tot lauer qill cauali er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa get lauer als caualiers. anz len porteten aragon. eill caualier eissiren de preson e pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i) auia nom artusetz li prestet dozenz ma |
Ben avez entenduz los mals qe Bertrans |
70v. | |
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-
llendet denier. Eqan uenc una dia artu |
rabotis et menete lo ben un an cossi e no·ill en det denier. E qan venc una dia, Artusetz joglars si se mesclet con un Judeo e.ill Judei s·ill forn sobra e si.l naffreron malamen lui et un son compagnon. Et Artusetz e.l companigz si auciseron un dels Judeus, don li Judei aneron a reclam al rei et pregeron lo q'el en fezes vendeta qe lor des Artuset e.l compagnon per aucire et qe il li darian . cc. marabotis. E·l reis los lor donec amdos e tolc. cc. marabotis. E.ill Judei lo feron brusar lo dia de la nativitat de Crist, si con dis Guillems de Bregadan in un seu sirventes, dizen mal del rei: “En fez una mespreson
don hom no·l deu razonar, qe jorn de la Naison fez dos cristians brusar, Artus ab autre, son par. E no degr'aissi juzar a mort ni a passion dos per un Judeu felon” Don us autre, qui avia nom Peire |
179v. | |
![]() |
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. Efon dig anbertran cun cauallier auia enarragon que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca stel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc uniorn enaquella encontrada. p(er) seruir lo eper enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t son dedinz lo castel lo fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo com(s) de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom artuset li prestet.cc. marabotis. Emenet lo ben un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di- a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] juzieu li uengron sobre enafreron a[...] |
180r. | |
![]() |
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- deta eque lor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian. cc. marabotis. el reis los lor do- net amdos epres los. cc. marabotis.eill iuzieu les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que es una abadia onse rendon to- tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau- la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re menbret enbertrans de born al rei darragon en aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera. |
179v. | |
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz |
Ben avetz entenduz los mals qu'En Bertrans de Born remembret que·l reis d’Arragon avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz, li lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier avia en Arragon que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel molt fort que avia nom Castellot et era proprietat d’En Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins, don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc un jorn en aquella encontrada, per servir lo e per envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz que quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers; e·l reis Enrics li det tot l’aver que·ill cavallier devian pagar per la reenson, et el no·l paguet l’aver als cavallier, anz l’en portet en Arragon. E·ill cavallier isseron de preisson e pageron l’aver. E fon vertatz c'us joglars, que avia nom Artuset, li prestet .cc. marabotis; e menet lo ben un an ab si e no·ill en det denier. E cant venc un dia Artuset joglars si se meslet ab un Juzieu […] Juzieu, li vengron sobre e nafreron Artuset [...] |
180r. | |
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- deta equelor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian.cc.marabotis.el reis los lor do net amdos epres los.cc. marabotis.eill iuzieu les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que es una abadia onse rendon to- tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re menbret enbertrans de born al rei darragon en aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera |
men, lui et un son conpaignon. Et Artuset et us
sos conpaings accuseron un Juzeu, don li Juzeu aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta e que lor des Artus e·l conpaignon per aucire, e qu’ill li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzieu les feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist, si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei: “E fetz una mespreison
Don hom no·l deu razonar, Qu’el jorn de la Naison Fetz dos crestias brusar: Artus ab autre, son par. E non degra aici jutgar A mort ni a passion Dos per un Juzeu fellon.” Don us autre, que avia nom Peire Joglar, li prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars si avia grans mals |
165r. | |
![]() |
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans de born remembret quel reis daragon auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sazon quel nacapres dautres mals quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- uallier auia en aragon que auia nom nes- paignols. Et auia un bon castel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den espaignol et era en la forteresa de sarazis. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c un iorn en aquella encontrada.p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol paget lauer als caualliers Anz lenportet en aragon. Eill cauallier isseron de preison epa geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) auia nom artuset li p(re)stet.cc. marabotins. E menet lo ben un an absi enoillen det denier. Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre enafreron artuset malamen lui et un son conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill li darian.cc.marabotis. el reis los lor donet amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist si comdis Guillems de bregada(n) en un seu siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglor li prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que |
165v. | |
![]() |
es una abadia on se rendon totas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- tes que dis. Quant uei per uergiers desple- iar. los cendans grocs indis (et) c(etera). |
165r. | |
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans de born remembret quel reis daragon auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sazon quel nacapres dautres mals quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- uallier auia en aragon que auia nom nes- paignols. Et auia un bon castel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den espaignol et era en la forteresa de sarazis. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c un iorn en aquella encontrada. p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol paget lauer Als caualliers anz lenportet en aragon. Eill cauallier isseron de preison epa geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) auia nom artuset li p(re)ste .cc. marabotins. E menet lo ben un an absi enoillen det denier. Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre enafreron artuset malamen lui et un son conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill li darian .cc. marabotis. el reis los lor donet amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist si comdis Guillems de bregada(n) en un seu siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglor li prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que |
Ben avez entendutz los mals q’En Bertrans
de Born remembret qu'el reis d’Aragon avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz, si lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier avia e N'Aragon que avia nom N’Espaignols, et avia un bon castel molt fort que avia nom Castellot et era proprietat d’ En Espaignol et era en la forteresa de Sarazis, don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc un jorn en aquella encontrada per servir lo e per envidar lo al seu chastel, e menet lo charament, lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel, lo fetz penre e menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz que cant lo reis venc « E fetz una mespreison
Don om no·l deu razonar, Q’el jorn de la Naision Fetz dos crestias brusar: Artus ab autre, son par. E non degra aici jutgar A mort ni a passion Dos per un Juzeu fellon. » Don us autre, que avia nom Peire Joglor, li |
165v. | |
es una abadia on se rendon totas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- tes que dis. Quant uei per uergiers desple- iar. los cendaus grocs indis (et) c(er). |
es una abadia on se rendon totas las veillas ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula del rei d’Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret En Bertrans de Born al rei d’Aragon en aquest sirventes que dis: « Quant vei per vergiers despleiar los cendaus grocs, indis... » etc. |
a cura di Arditi Vanessa
83r | |
![]() |
[b] Ertrans deborn si era druz du- na do(m)pna gentil (et) ioue eforte prizanda. (et)auia nom mado(m)p na mae(n)z demo(n)taignac muiller den talaran qera fraire del co(m) te de peiregors. (et) ella era filla del uesconte de torena (et) soror de mado(m)pna maria de ue(n)tador (et)de nelis de mon fort. Ez en son chantar el appellaua dalfi eill comiat don el fo fort trist egrams. efez razo qeia mais nola cobraria. ni autra no(n) tro baua qe fos tan bella ni ta(n) bo na ni tan plaze(n)z ni tan insei gnada. E penset pos qel no poi(ri)a |
83v | |
![]() |
cobrar neguna <neguna> qeill po. gues esser egals ela soa dompna li (con) seillet una en naital guisa. q(en) soi seubes delas autras bonas do pnas ebellas de chascuna una be utat on un bel se(m)blan. on un bel acoillir on un auine(n) parlar. on un bel captinime(n). on un bel gran. on un bel taill de p(er)sona.(et)enai ssi ellanet qerre(n) atotas bonas do(m)pnas qe chascuna li dones un daqestz dos mauez auzit noma(r). arefar la soa do(m)pna. qe auia per duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e) sta razo uos auziretz nomar to tas las do(m)pnas alas qals el a net qirir socors (et) aiuda afar la do(m)pna soiseubuda. El siruentes qel fez da qesta razo si co(m)mensa enaisi. |
83r | |
[b] Ertrans deborn si era druz du- na do(m)pna gentil (et)ioue eforte prizanda. (et)auia nom mado(m)p na mae(n)z demo(n)taignac muiller den talaran qera fraire del co(m) te de peiregors. (et) ella era filla del uesconte de torena (et) soror de mado(m)pna maria de ue(n)tador (et)de nelis de mon fort. Ez en son chantar el appellaua dalfi eill comiat don el fo fort trist egrams. efez razo qeia mais nola cobraria. ni autra no(n) tro baua qe fos tan bella ni ta(n) bo na ni tan plaze(n)z ni tan insei gnada. E penset pos qel no poi(ri)a |
Bertrans de Born si era druz d'una dompna gentil et jove e fort e prizanda, et avia nom madompna Maenz de Montaignac, muiller d'En Talaran, q'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vesconte de Torena et soror de madompna Maria de Ventador et de N'Elis de Monfort. Ez en son chantar e l'appellava dalfi, e·ill comjat don el fo fort trist e grams, e fez razo qe ja mais no la cobraria ni autra non trobava qe fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazenz, ni tan inseignada. E penset pos q'el no poiria |
83v | |
cobrar neguna <neguna> qeill po. gues esser egals ela soa dompna li (con) seillet una en naital guisa. q(en) soi seubes delas autras bonas do pnas ebellas de chascuna una be- utat on un bel se(m)blan. on un bel acoillir on un auine(n) parlar. on un bel captinime(n). on un bel gran. on un bel taill de p(er)sona.(et)enai ssi ellanet qerre(n) atotas bonas do(m)pnas qe chascuna li dones un daqestz dos mauez auzit noma(r). arefar la soa do(m)pna. qe auia per duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e) sta razo uos auziretz nomar to tas las do(m)pnas alas qals el a net qirir socors (et) aiuda afar la do(m)pna soiseubuda. El siruentes qel fez da qesta razo si co(m)mensa enaisi. |
cobrar neguna qe ill pogues esser egals. E la soa dompna li conseillet una en n'aital guisa q'en soiseubes de las autras bonas dopnas e bellas, de chascuna una beutat, on un bel semblan, on un bel acoillir, on un avinen parlar, on un bel captinimen, on un bel gran, on un bel taill de persona. Et enaissi ell anet qerren a totas bonas dompnas qe chascuna li dones un d'aquestz dos m'avez auzir nomar, a refar la soa dompna qe avia perduda. Et el sirventes qe fez da qesta razo vos auziretz nomar totas las dompnas a las qals el anet qirir socors et aiuda, a far la dompna soiseubuda. E·l sirventes q'el fez d'aqesta razo si commensa enaisi. |
182r. | |
![]() |
Aqesta es la razos daquest siruentes. xy. BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n) til eioue efort prezada. et auia nom ma domna maeuz de montai(n)gnac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uescomte de torena eseror de mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de) si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze- ns ni tan ensei(n)gnada.E penset pois quel no(n) poi ria cobrar neguna queill pogues esser egals.e la soa domna li conseillet quel enfezes una enaital guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas ebellas de chascuna una beutat o un bel senblan o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona. et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er) duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soise ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(tera). |
182r. | |
Aqesta es la razos daqest siruentes. xy. BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n) til eioue efort prezada. et auia nom ma domna maeuz de montai(n)gnac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uescomte de torena eseror de mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de) si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze- ns ni tan ensei(n)gnada. E penset pois quel no(n) poi ria cobrar neguna queill pogues esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una enaital guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas ebellas de chascuna una beutat o un bel senblan o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona. et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er) duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soise ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(etera) |
Bertrans de Born si era drutz d'una domna gentil e jove e fort prezada, et avia nom madomna Maeuz de Montaingnac, moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte de Torena e seror de madompna Maria de Ventedorn e de N'Elis de Mon- fort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de si e·il det comjat, don el fo·n mout tristz e iratz e fez razo que ja mais no la cobraria ni autra non tro- bava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens, ni tan enseingnada. E penset pois qu'el non poiria cobrar neguna que·ill pogues esser egals, e la soa domna li conseillet qu'el en fezes una en aital guisa qu'el soiseubes de las autras bonas dompnas e bellas, de chascuna una beutat, o un bel senblan o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel ca- ptenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona. Et enaissi el anet que a totas las bonas dompnas que chascuna li dones un d'aquest dos que m' avetz auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia per- duda. Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auziretz nommar totas las domnas a las quals el anet querre socors et aiuda a far la domna soise- ubuda. El sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si co- mensa: "Dompna pois de mi nous cal" etc. |
167v | |
![]() |
Aquesta es la razos da quest siruentes. BErtrams de born si era drutz duna dom- na gentil eioue efort prezada.et auia nom ma domna maeuz de montagn- ac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uesco(m) te de torena eseror de ma domna maria de uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l dis en son chantar el al parti desi eil det co- miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra- |
![]() |
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro- baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plazens ni tan enseignada. Epenset puois quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes de las autras bonas domnas ebellas de chascu- na una beutat o un bel semblan o un bel a- cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte nemen o un bel garan o un bel taill de per- sona. et enaissi el anet queren que atotas las bonas domnas que chascuna li dones un da- questz dos quem auetz auzitz nomar. per re- staurar la soa domna cauia perduda.et el siruentes quel fetz da questa razon uos auzir- ez no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra- zon si comensa. Domna puois de mi no(n) cal. Epartit mauetz de uos. |
167v | |
Aqesta es la razos daquest siruentes. BErtrams de born si era drutz duna dom- na gentil eioue efort prezada.et auia nom ma domna maeuz de montagn- ac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uesco(m) te de torena eseror de ma domna maria de uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l dis en son chantar el al parti desi eil det co- miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra- |
Bertrams de Born si era drutz d'una domna gentil e jove e fort prezada, et avia nom madomna Maeuz de Montagnac, moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte de Torena, e seror de madomna Maria de Ventedorn et de N'Elis de Monfort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de si e·il det comjat don el fo·n mout tristz e iratz e fetz ra- |
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro- baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plazens ni tan enseignada. Epenset puois quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes de las autras bonas domnas ebellas de chascu- na una beutat o un bel semblan o un bel a- cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte nemen o un bel garan o un bel taill de per- sona. et enaissi el anet queren que atotas las bonas domnas que chascuna li dones un da- questz dos quem auetz auzitz nomar. per re- staurar la soa domna cauia perduda.et el siruentes quel fetz da questa razon uos auzir- ez no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra- zon si comensa. Domna puois de mi no(n) cal. Epartit mauetz de uos. |
zo que ja mais no la cobraria, ni autra non trobava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens, ni tan enseignada. E penset puois qu'el non poiria cobrar neguna que·ill poges esser egals, e la soa domna li conseillet quel en fezes una en aital guissa quel soiseubes de las autras bonas domnas e bellas, de chascuna una beutat, o un bel semblan, o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel captenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona. Et enaissi el anet queren que a totas las bonas domnas que chascuna li dones un d'aquestz dos que m'avetz auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia perduda.Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auzirez nommar totas las domnas a las quals el anet querre socors et aiuda a far la domna soiseubuda. E·l sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si comensa: “Domna puois de mi non cal. E partit m'avetz de vos". |
78r | |
![]() |
[e] Nla sazo qel res joues ac faita la paz con son fraire. rich(art). el ac fi nida la demanda qeill fazia de la terra si co(m) fo lauoluntaz del rei. Henric lor paire el paire li daua certa liurason de diniers p(er) uian da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv na terra no possezia ni tenia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n) tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er) trans deborn etuit li autre baro(n) qel auian mantegut (con)tra Rich(art). forno molto dolen. Et el se(n) anet lo reis joues en lombardia tor- neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st <baros> borcs (et) castels epres t(er)ras e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo ues si soiornaua. e dormia e solla- saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n) tes. B(ertran) de born. |
78r | |
[e] Nla sazo qel res joues ac faita la paz con son fraire. rich(art). el ac fi nida la demanda qeill fazia de la terra si co(m) fo lauoluntaz del rei. Henric lor paire el paire li daua certa liurason de diniers p(er) uian da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv na terra no possezia ni tenia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n) tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er) trans deborn etuit li autre baro(n) qel auian mantegut (con)tra Rich(art). forno molto dolen. Et el se(n) anet lo reis joues en lombardia tor- neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st <baros> borcs (et) castels epres t(er)ras e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo ues si soiornaua. e dormia e solla- saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n) tes. B(ertran) de born. |
En la sazo qe·l res Joves ac faita la paz con son fraire Richart e·l ac finida la demanda qe ill fazia de la terra, si com fo la voluntaz del rei Henric, lor paire, e·l paire li dava certa liurason de diniers per vianda e per so que besoingz li era e neguna terra no possezia ni tenia, ni negus hom a lui no venia per mantinimen ni per socors de guerra. Bertrans de Born e tuit li autre baron qe l’avian mantegut contra Richart forno molto dolen. Et el s’en anet lo reis Joves en Lombardia torneiare e sollasar e laiset totz aquest borcs et castels e pres terras e deroca et ars et bruisa. E·l reis Joves si soiornava e dormia e sollasava. Don Bertran en fez aqest sirventes. |
181v | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. viy. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera. eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n) quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer- ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste- ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber- trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa.du(n) siruentes nom cal far longor (et)c(etera). |
181v | |
Aquesta es la razos daquest siruentes viy. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera. eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n) quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer- ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste- ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber- trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa. du(n) siruentes nom cal far longor (et)c (era). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda que il fazia de la terra, si com fo la voluntat del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquestz baros en la guerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrassa. E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava. Don en Bertrans si fetz aquest sirventes que comenssa: "D’un sirventes no·m cal far longor" etc. |
167r | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. EN la sazon quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)- da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)- tatz del rei enric lor paire. el paire li daua ce(r)ta liurazon de deniers per uianda eper so que be- soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse- zia. ni negus hom alui no uenia per mante- nemen ni per secors de guerra. en bertrans de born etuit li autre baron quel auian mante(n)- gut contra(n) richart foron molt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torneiar eso- lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast- els. epres terras ederroca et ars et abrasa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co- mensa. Dun siruentes nom cal far loin- gnor. (et)c(etera). |
167r | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)- da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)- tatz del rei enric lor paire el paire li daua ce(r)ta liurazon de deniers per uianda eper so que be- soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse- zia. ni negus hom alui no uenia per mante- nemen ni per secors de guerra. en bertrans de born etuit li autre baron quel auian mante(n)- gut contra(n) richart foron molt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torneiar eso- lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast- els. epres terras ederroca et ars et abrasa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co- mensa. Dun siruentes nom cal far loin- gnor (et)c(etera). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda que il fazia de la terra, si com fo la voluntat del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar, e laisset totz aquestz baros en la gerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrasa. E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava. Don En Bertrans si fetz aquest sirventes que comensa: "D’un sirventes no·m cal far loingnor " etc. |
A cura di Stendardi Andrea.
81v | |
![]() |
[b] Ertra(n)s deborn si era anatz uezer una seror del rei. Rich(art). qe fo mai re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom mado(m)pna eleina qe fo muiler |
82r | |
![]() |
del duc desansoigna. bella do(m)pna era. Emolt cortesa (et) enseignada. efazia gra(n)t honor en son acoilli men (et) en son gens parlar. E. R(ichart) qera coms de piteus si saissis lo nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n) det qella li dizes eill fez plazer e grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) tat qella auia de prez e donor au(er). (et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co ssi pressatz hom eualenz. eqella po dia fort enanssar. sill fez tan donor qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na moret se della fort si qella comes set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(ue)l lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart) en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c un dia duna dominiga era ben meitz dia passatz qe non auian maniat ne begut. e la fams lo de streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest siruentes. |
81v, 82r | |
[b]Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
|
Bertrans de Born si era anatz vezer una seror del rei Richart, qe fo maire del emperador Ot, la qals avia nom Madompna Eleina qe fo mulier del duc de Sansoigna. Bella dompna era e molt cortesa et enseignada. E fazia grant honor en son acoillimen et en son gens parlar. E Richart, q’era coms de Piteus, si s'aissis l' onor sa soror, e si·ll dis et si·ll comandet q’ella li dizes e ill fez plazer e grant honor. Et ella, per gran voluntat q’ella avia de prez e d'onor aver. Et per so q’ella sabia qe Bertrans era cossi pressatz hom e valenz e q’el la podia fort enanssar, si·ll fez tan d’onor q’el s'en tenc fort per pagatz et innamoret se d'ella fort si q’el la comesset lauzer et grazir. En aqella sazo qu'el l’avia vista, el era con lo conmte Richart en una ost, el temps d’invern, et ella ost avia gran desaise. E qan venc un dia d’una dominiga era ben meitzdia passatz qe non avian manjat ne begut e la fams lo destreignia molt. Et adoncs fez aqest sirventes. |
181v | |
![]() |
BErtrans de born si era anatz uezer una serror del rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom madomna eleina qe fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho- nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c temps sa seror. esil comandet que laill disses eil fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)- tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n) quel lauia uista elera ab lo comte richart enun ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t |
182r | |
![]() |
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
|
181v | |
BErtrans de born si era anatz uezer una serror del rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom madomna eleina qe fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho- nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c temps sa seror. esil comandet que laill disses eil fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)- tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n) quel lauia uista elera ab lo comte richart enun ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t |
Bertrans de Born si era anatz vezer una serror del rei Richart que fon maire del emperador Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que fo moiller del duc de Sansoingna. Bella domna era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran honor en son acuillimen et en son gen parlar. E·N Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc temps sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·il fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia qu'En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e qu’el la podia fort enansar, si·ll fetz tant d’onor qu’el s’en tenc fort per pagatz e enamoret se fort de leis, si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’ ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant |
182r | |
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n) meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima- is matis. |
desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben meitzdia passatz que non avian manjat ni begut e la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aquest sirventes que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas matis” |
167r | |
![]() |
BErtrans de born si era anatz uezer una seror de(l) rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom ma domna eleina que fo moiller del duc de sa- msoigna bella domna era emolt cortesa (et) enseingnada. efazia gran honor en son acui- llimen et en son gen parlar. En richartz qe- ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems sa seror. esil comandet que laill disses eill fe- zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n) uoluntat quella auia de pretz edonor eper quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)- satz hom eualens equel la podia fort enan sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er)- pagatz et enamoret se fort de leis si quel la comenset lauzar egrazir en aquella sazon quel lauia uista el era ab lo comte richart en un ost el temps dinuern et en aquel ost auia grant desaise. ecant uenc un dia duna domenga era ben meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)- gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas maitis. |