Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > BERTRAN DE BORN

BERTRAN DE BORN

[1]

  • letto 4558 volte

EDIZIONE

  • letto 4337 volte

Dompna, puois de mi no·us cal

  • letto 572 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
B
D
F
I
K
Dompna, pois de mi no·us cal
Dompna, puois de mi no·us cal
Domna, puois de mi no·us cal
Dompna, pos de mi no·us cal
Dompna, pois de mi no·us cal
Domna, puois de mi no·us cal
I, 2
v. 2
A
B
D
F
I
K
e partit m'avetz de vos
e partit m'avetz de vos
e partit m' avez de vos
e partit m'avez de vos
e partit m'avetz de vos
e partit m' avetz de vos
I, 3
v. 3
A
B
D
F
I
K
senes totas ochaisos
senes totas ochaios
senes totas ochaisos
senes totas ocaisos
senes totas ochaisos
senes totas ochaisos
I, 4
v. 4
A
B
D
F
I
K
no sai o·m'enqueira,
non sai o·n m'enqeira,
no sai o∙m' enqeira,
non sai o·n m'enqera,
no sai o∙m'enqueira,
non sai o∙m’enqueira,
I, 5
v. 5
A
B
D
F
I
K
que ja mais
que ja mais
qe ja mais
qe ja mais
que ja mais
que ja mais
I, 6
v. 6
A
B
D
F
I
K
non er per mi tant rics jais
non er per mi tant rics jais
non er per mi tan rics jais
non er per mi tan rics jais
non er per mi tant rics jais
non er per mi tant rics jais
I, 7
v. 7
A
B
D
F
I
K
cobratz e si del senblan
cobratz e si del semblan
cobraz e si del semblan
cobratz si de bel semblan
cobratz e si del senblan
cobratz e si del semblan
I, 8
v. 8
A
B
D
F
I
K
nom trob domna mon talan,
non trob do·na a mon talan
non trob domna mon talan
ni trob dompna·l meu talan
nom trob domna mon talan
nom trob do∙na mon talan
I, 9
v. 9
A
B
D
F
I
K
que vailla vos qu'ai perduda
qe∙m vailla vos q'ai perduda
qe vailla vos c'ai perduda
qe vailla vos q'ai perduda.
que vailla vos qu’ai perduda
que vailla vos q’ai perduda
I, 10
v. 10
A
B
D
F
I
K
ja mais non voill aver druda.
ja mais non vuoill aver druda.
ja mais no voill aver druda.
Mancante
ja mais non voill aver druda.
ja mais non voill aver druda.
II, 1
v. 11
A
B
D
F
I
K
Pois no·us puosc trobar engal
Puois no·us puosc trobar engal
Puois non puos trobar egal
Pos trobar non posc aital
Pois non pos trobar egal
Puois non pos trobar egal
II, 2
v. 12
A
B
D
F
I
K
que sia tant bella ni pros
que sia tant bella ni pros
tan bellas qe fos tan pros
qe vos tant bell’e tan pros
tan bella que fos tan pros
tan bella que fos tan pros
II, 3
v. 13
A
B
D
F
I
K
ni sos rics cors tant joios
ni sos rics cors tant joios
ni sos rics cors tan joios
ni ab tanz plezenz faissos
ni sos rics cors tan joios
ni sos rics cors tan joios
II, 4
v. 14
A
B
D
F
I
K
de tant bella tieira
de tant bella tieira
de tan bella teira
ni de bella ceira
de tant bella teira
de tant bella teira
II, 5
v. 15
A
B
D
F
I
K
ni tant gais
ni tant gais
ni tan gais
ni tan gais
ni tant gais
ni tant gais
II, 6
v. 16
A
B
D
F
I
K
ni sos rics pietz tant verais,
ni sos rics pretz tant verais,
ni sos rics prez tan verais,
sos rics prez ni tan verais,
ni sos rics pretz tant verais,
ni sos rics pretz tant verais,
II, 7
v. 17
A
B
D
F
I
K
jrai per tot agaran
jra per tot agaran
jrai per tot acaptan
yrai per tot azaptan
Irai per tot acaptan
jrai per tot acaptan
II, 8
v. 18
A
B
D
F
I
K
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel semblan
de chascuna un bel senblan
de chascuna un bel semblan
II, 9
v. 19
A
B
D
F
I
K
per far dompna soiseubuda
per far dompna soiseubuda
per far domna soiseubuda
a far dompna soiseubuda
per far domna soicebuda
per far domna soiceubuda
II, 10
v. 20
A
B
D
F
I
K
troi vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos mi siaz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
tro vos me siatz renduda.
III, 1
v. 21
A
B
D
F
I
K
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
Fresca color natural
III, 2
v. 22

 
A
B
D
F
I
K
pren Bels Cembelins de vos
pren Bels Cembelins de vos
pren Bels Cebellins de vos
pren Bels Sembelis de vos
pren Bels Cebebrins de vos
pren Bels Cebelins de vos
III, 3
v. 23
A
B
D
F
I
K
e·l doutz esgart amoros
e·l dolz esgart amoros
e illz dolz esgarz amoros
e∙l douz exgart amoros
e ill douz esgartz amoros
e ill douz esgarts amoros
III, 4
v. 24
A
B
D
F
I
K
e fatz gran sobrieira
e fatz gran sobreira
e faz gran sobreira
e dic gran sobreira
e fatz gran sobreira
e fatz gran sobreira
III, 5
v. 25
A
B
D
F
I
K
car ren lais
car ren·i lais
car re∙i lais
qe re lais
car re·i lais
car re·i lais
III, 6
v. 26
A
B
D
F
I
K
c'anc res de ben no·us sofrais.
q'anc res de ben no·us sofrais.
q'anc res de be no·s soffrais.
q'anc res de be no·us soffrais.
qu'an res de bes no·us sofrais.
q’an res de bes no·us sofrais.
III, 7
v. 27
A
B
D
F
I
K
Midonz D'Al·s deman
Midonz D'Al·z deman
Midonz N'Aeilis deman
A madompna Elis deman
Midonz N'Aelis deman
Midonz N'Aelis deman
III, 8
v. 28
A
B
D
F
I
K
son adreich parlar gaban
son adreig parlar gaban
son adreiz parlar gaban
son plazen parlar gaban
son adreg parlar gaban
son adreig parlar gaban
III, 9
v. 29
A
B
D
F
I
K
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m don a midonz aiuda
qe∙m si ab midonz aiuda
que∙m don a midonz aiuda
que∙m don a mindonz aiuda
III, 10
v. 30
A
B
D
F
I
K
pois non er fada ni muda.
pois non er fada ni muda.
puois non es fada ni muda.
pos non er fada ni muda.
pois non er fada ni muda.
puois non er fada ni muda.
IV, 1
v. 31
A
B
D
F
I
K
De Chales la vescomtal
De Chales la vescomtal
De Qales la vescomtal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
De Chales la vetzcomdal
IV, 2
v. 32
A
B
D
F
I
K
vuoill qe·m done ad estors
vuoill qe·m done ad estors
voill qe·m done a estors
voill qe·m do de llas faissos
voill que·m done a estors
voill que·m done a estors
IV, 3
v. 33
A
B
D
F
I
K
la gola e·l mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la gola e·ls mans amdos
la golla e·ls mans amdos
la gola e·s mans amdos
la gola e·s mans amdos
IV, 4
v. 34
A
B
D
F
I
K
pois tenc ma carrieira
pois tenc ma carrieira
puois tenc ma charrera
pois teing ma cairera
puois tenc ma charrera
puois tenc ma charrera
IV, 5
v. 35
A
B
D
F
I
K
no·m biais
no·m biais
no·m biais
ni biais
no·m biais
no·m biais
IV, 6
v. 36
A
B
D
F
I
K
vas Rocacoart m'eslais
ves Rocacoart m'eslais
vers Rochachoart  m'eslais
vas Rozacoart m’eslais
vers Rocachoart m'eslais
vers Rocachoart m'eslais
IV, 7
v. 37
A
B
D
F
I
K
al pel n'Agnes qe·m daran
als pels n'Agnes qe·m daran
als pels N'Aigues qe·m daran
als avinenz qe·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
als pels N'Aignes que·m daran
IV, 8
v. 38
A
B
D
F
I
K
qu'Iseutz, la dompna Tristan
q'Iseuz, la dompna Tristan
qe s'Yeuz, la domna Tristan
qe neus la dompna Tristan
que Yseutz, la domna Tristan
que Yseuz, la domna Tristan
IV, 9
v. 39
A
B
D
F
I
K
que fon per totz mentauguda
que fon per totz mentauguda
qe·n fon per toz mentaguda
qe fo per totz mentaguda
que·n fo per totz mentaguda
qe·n fo per totz mentaguda
IV, 10
v. 40
A
B
D
F
I
K
no·ls ac tant belz a saubuda.
no·ls ac tant bels a saubuda.
no·ls ac tan bels a saubuda.
non ac tan bell’a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
ni·ls ai tan bels a saubuda.
V, 1
v. 41
A
B
D
F
I
K
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
Haudiarz, si bem vol mal,
N' Audiaiz, si bem vol mal,
N'Audiartz, si bem vol mal,
N'Audiarz, si bem vol mal,
V, 2
v. 42
A
B
D
F
I
K
vuoill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m don de sas faissos
voill qe·m done ad estros
voill que·m don de sas faichos
voill que·m don de sas faichos
V, 3
v. 43
A
B
D
F
I
K
qie·il esteu gen liazos
qe·il estai gen liazos
qe·l esteu gen liasos
qe·l estei gen lai jos
quel esteu gen liasos
quel esteu gen liasos
V, 4
v. 44
A
B
D
F
I
K
e car es entieira
e car es enteira
e car es entiera
qar es enteira
e car es enteira
e car es enteira
V, 5
v. 45
A
B
D
F
I
K
c'anc no·is frais
c'anc no·is frais
q' anc no·s frais
no·s soffrais
qu'anc no·us frais
qu'anc no·us frais
V, 6
v. 46
A
B
D
F
I
K
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors, ni·s vols en biais.
s'amors ni·s vols em biais.
so prez ni no·l ven biais.
s'amors ni·ls vols em biais.
s’amors ni·ls vols em biais.
V, 7
v. 47
A
B
D
F
I
K
A mo·Mieils De Ben deman
A mon Mieills De Ben deman
A mon Meillz De Be deman
Et a mon Bel Oill deman
A mon Mielz de Ben deman
A mon Mielz de Ben deman
V, 8
v. 48
A
B
D
F
I
K
son adreich nou cors prezan
son adreich nou cors prezan
son adreit nou cors presan
son plazen cors benestan
son adreit nou cors presan
son adreit nou cors presan
V, 9
v. 49
A
B
D
F
I
K
de que par a la veguda
de qe par a la veguda
de que par a la veuda
don par ben a la vezuda
de que par a la veuda
de que par a la veuda
V, 10
v. 50
A
B
D
F
I
K
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la fassa bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
la faza bon tener nuda.
VI,1
v. 51
A
B
D
F
I
K
De Na Faidida atrestal
De Na Faidida atretal
De Na Faidid’ atretal
E·n Faida atretal
De Na Faidid’ atretal
De Na Faidid’ atretal
VI, 2
v. 52
A
B
D
F
I
K

vuoill sas bellas denz en dos

voill sas bellas denz en dos
voill sas bellas denz em dos
voill qe·m don sas denz en dos
voill sas bellas denz en dos

voill sas bellas denz en dos

VI, 3
v. 53
A
B
D
F
I
K

l'acuillir e·l gen respos
l'ascuillir e·l gen respos
l' acuillir e·l genz respons
e l'acoillir e·l respos
l'acuillir e·l gent respos
l'acuillir e·l gent respos

VI, 4
v. 54
A
B
D
F
I
K

don es presentieira

don es presentieira
don es presentera
don es plazenteira
donn es presentera
don es presentera

VI, 5
v. 55
A
B
D
F
I
K

dinz son ais.
dinz son ais.
dinz son ais.
e son sais.
dinz son ais.
dinz son ais.

VI, 6
v. 56
A
B
D
F
I
K

Mos Bels Miraills vuoill qe·m lais

Mos Bels Miraills voill qe·m lais
Mos Bels Moillos voill qe·m lais
Mos Bel Seigner voill qe·m lais
Mos Bels Moiols voill que·m lais
Mos Bels Moiols voill qe·m lais

VI, 7
v. 57
A
B
D
F
I
K

sa gaieza e son garan

sa gaieza e son garan
sa gaesa e son bel gran
de son plazen cors aitan
sa gaiesa e son bel gran
sa gaiesa e son bel gran

VI, 8
v. 58
A
B
D
F
I
K

e car sap son belestan

e car sap son benestan
e car sab son benestan
son adreit parlar prezan
e car saup son ben estan
e car saup son ben estan

VI, 9
v. 59
A
B
D
F
I
K

far don es reconoguda
far don es reconoguda
far don es reconguda
don es gen aperceubuda
far don es reconoguda
far don es reconoguda

VI, 10
v. 60
A
B
D
F
I
K

e no·is cambia ni·s muda.

e no·is camia ni·s muda.
e no·s camia  ni·s muda.
e per tot reconuguda.
e no sen cambia ni·s muda.
e no sen cambia ni·s muda.

VII, 1
v. 61
A
B
D
F
I
K

Belz Seigner, eu no·us qier al
Bels Seigner, eu no·us qier al
Bel Seigner, ieu no·us quier al
Bel Seigner, eu no·us qier al
Bel Seingner, ieu no·us quier al
Bel Seigner, ieu no·us quier al

VII, 2
v. 62
A
B
D
F
I
K

mas que fos tant cobeitos

mas que fos tant cobeitos
mas qe fos tan cobeitos
mas qe fotz tan enveios
mas que fos tan cobeitos
mas que fos tan cobeitos

VII, 3
v. 63
A
B
D
F
I
K

d'aqestas cum sui de vos

d'aqestas cum sui de vos
d'aquesta com sui de vos
d'aqesta com sui de vos
d'aquesta cum sui de vos
d'aquesta cum sui de vos

VII, 4
v. 64
A
B
D
F
I
K

c'una lechadeira
c'una lechadeira
c'una lechadera
q'una lecadeira
c'una lechadera
c'una lechadera

VII, 5
v. 65
A
B
D
F
I
K

amors nais

amors nais
amors mi nais
amors nais
amors nais
amors nais

VII, 6
v. 66
A
B
D
F
I
K

don mos cors es tant lechais,
don mos cors es tant lecais,
don mos cors es tan lecais,
don mon cor es tan lecais,

Mancante
Mancante

 
VII, 7
v. 67
A
B
D
F
I
K

mais vuoill de vos lo deman
q'am mais de vos lo deman
mais voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman
mas voill de vos lo deman

VII, 8
v. 68
A
B
D
F
I
K

que autra tener baisan
que autra tener baisan
qe aiutra tener baisan
qe autra tener baisan
que d'autra tener baisan
que d'autra tener baisan

VII, 9
v. 69
A
B
D
F
I
K

doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda
doncs midonz per qe·m refuda 
doncs midons per que·m refuda
doncs midons per qe·m refuda

VII, 10
v. 70
A
B
D
F
I
K

pois sap que tant l'ai volguda?
pois sap que tant l'ai volguda?
puois sap qe tan l'ai volguda?
pos sap qe tan l'ai volguda?
pois sab que tan l'ai volguda?
puois sab que tan l'ai volguda?

VIII, 1
v.71
A
B
D
F
I
K
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiols, mon N' Aziman
Papiol, mon Aziman
Papiol, mon Aziman
VIII,2
v.72
A
B
D
F
I
K
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chatan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
m'anaras dir en chantan
VIII,3
v.73
A
B
D
F
I
K
c'amors es desconoguda
c'amors es desconoguda
c' amors es desconoguda
q' amors ses desconuguda
qu’ amors es desconoguda
qu’ amors es desconoguda
VIII,4
v.74
A
B
D
F
I
K
sai e d'aut bas cazeguda.
sai e d'aut bas cazuda.
chai e d’aut bas cazeguda.
sai e d’aut bas cazeguda.
chai e d'aut bas cazeguda
chai e d'aut bas cazeguda.
  • letto 108 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 632 volte

Canzoniere A

  • letto 301 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]
c. 189v

 

  • letto 130 volte

Edizione diplomatica

c. 189v  
Bertrans deborn.
DOmpna puois demi nous cal. E
partit mauetz de uos. Senes to
tas ochaisos. nonsai on menqieira. Q(ue) 
ia mais. non er p(er)mi tant rics iais. 
Cobratz esi del semblan. Non trob do(m)p
na amon talan. Qem uailla uos qai
p(er)duda. Jamais non uuoill auer dru
da. 
Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia
tant bella nipros. Ni sos rics cors ta(n)t
ioios. detant bella tieira.Ni ta(n)t gais.
Ni sos rics pietz tant uerais. Jrai p(er)tot
agaran.dechascuna unbel semblan.
p(er) far dompna soiseubuda.Troi uos
me siatz renduda.
Fresca color natural. pren bels cem
belins deuos. El doutz esgart amoros.
Efatz gran sobrieira. Car renlais.
Canc res deben nous sofrais.Midonz
dals deman.Son adreich parlar ga
ban.Qem don amidonz aiuda. pois
non er fada ni muda.
Dechales lauescomtal. Vuoill qem

 

done adestors.La gola elmans amdos.
pois tenc ma carrieira. Nombiais.uas
roca coart meslais.Alpel nagnes qe(m)
daran.Quiseutz ladompna tristan.
Q(ue) fon p(er)totz mentauguda. Nolsac ta(n)t
belz asaubuda.
Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m)
don desas faissos.Qieil esteu gen lia
zos. Ecar es entieira. Canc nois frais.
samors nis uols enbiais. amomieils
deben deman.Son adreich nou cors p(re)
zan.Deque par alaueguda. Lafassa
bon tener nuda.
Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel
las denz endos. Lacuillir elgen respos.
don es presentieira.dinz son ais.
Mos bels miraills uuoill qem lais.sa
gaieza eson garan. Ecar sap son bel
estan.Far don es reconoguda.enois
cambia nis muda.
Belz seigner eu nous qieral.Masque
fos tant cobeitos.daqestas cum sui de
uos. Cuna lechadeira.Amors nais.don
mos cors es tant lechais.Mais uuoill
de uos lodeman. Q(ue) autra tener baisan.
doncs midonz p(er)qem refuda.pois sap
que tant lai uolguda.
Papiol mon aziman.Manaras dir
enchantan. Camors es desconoguda.
Sai edaut bas cazeguda.
  • letto 176 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Dompna, pois de mi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaisos,
no sai o·m'enqueira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz e si del senblan
nom trob domna mon talan,
que vailla vos qu'ai perduda,
jamais non voill aver druda.

II  

Pois nous puosc trobar engal.Q(ue) sia
tant bella nipros. Ni sos rics cors ta(n)t
ioios. detant bella tieira.Ni ta(n)t gais.
Ni sos rics pietz tant uerais. Jrai p(er)tot
agaran.dechascuna unbel semblan.
p(er) far dompna soiseubuda.Troi uos
me siatz renduda.

Pois nous puosc trobar engal,
que sia tant bella ni pros,
ni sos rics cors tant joios
de tant bella tieira,
ni tant gais,
ni sos rics pietz tant verais.
Jrai pertot agaran
de chascuna un bel semblan
per far dompna soiseubuda,
troi vos me siatz renduda.

 

III  

Fresca color natural. pren bels cem
belins deuos. El doutz esgart amoros.
Efatz gran sobrieira. Car renlais.
Canc res deben nous sofrais.Midonz
dals deman.Son adreich parlar ga
ban.Qem don amidonz aiuda. pois
non er fada ni muda.

Fresca color natural
pren, Bels Cembelins, de vos
e·l doutz esgart amoros
e fatz gran sobrieira
car ren lais
c'anc res de ben no·us sofrais.
Midonz D'Al·s deman
son adreich parlar gaban
q·em don a midonz aiuda,
pois non er fada ni muda.
 
IV  

Dechales lauescomtal. Vuoill qem
done adestors.La gola elmans amdos.
pois tenc ma carrieira. Nombiais.uas
roca coart meslais.Alpel nagnes qe(m)
daran.Quiseutz ladompna tristan.
Q(ue) fon p(er)totz mentauguda. Nolsac ta(n)t
belz asaubuda.

De Chales la vescomtal
vuoill qe·m done ad estors
la gola e·l mans amdos.
Pois tenc ma carrieira
no·m biais,
vas Rocacoart m'eslais
al pel n'Agnes qe·m daran
qu'Iseutz, la dompna Tristan,
que fon per totz mentauguda,
n·ols ac tant belz asaubuda.
 
V  

Naudiartz sibem uol mal.Vuoill qe(m)
don desas faissos.Qieil esteu gen lia
zos. Ecar es entieira. Canc nois frais.
samors nis uols enbiais. amomieils
deben deman.Son adreich nou cors p(re)
zan.Deque par alaueguda. Lafassa
bon tener nuda.

N'Audiartz, si bem vol mal,
vuoill qe·m don de sas faissos
qie·il esteu gen liazos.
E car es entieira
c'anc nois frais
s'amors, ni·s vols en biais,
a mo·Mieils De Ben deman
son adreich nou cors prezan,
de que par a la veguda
la fassa bon tener nuda.
 
VI  

Dena faidida atrestal. Vuoill sasbel
las denz endos. Lacuillir elgen respos.
don es presentieira.dinz son ais.
Mos bels miraills uuoill qem lais.sa
gaieza eson garan. Ecar sap son bel
estan.Far don es reconoguda.enois
cambia nis muda.

De Na Faidida atrestal
vuoill sas bellas denz en dos,
l'acuillir el gen respos
don es presentieira
dinz son ais.
Mos Bels Miraills vuoill q·em lais
sa gaieza e son garan,
e car sap son belestan
far don es reconoguda
e no·is cambia n·is muda.
 
VII  

Belz seigner eu nous qieral.Masque
fos tant cobeitos.daqestas cum sui de
uos. Cuna lechadeira.Amors nais.don
mos cors es tant lechais.Mais uuoill
de uos lodeman. Q(ue) autra tener baisan.
doncs midonz p(er)qem refuda.pois sap
que tant lai uolguda.

Belz Seigner, eu no·us qier al
mas que fos tant cobeitos
d'aqestas cum sui de vos,
c'una lechadeira
amors nais
don mos cors es tant lechais
mais vuoill de vos lo deman
que autra tener baisan.
Doncs, midonz per q·em refuda
pois sap que tant l'ai volguda?
 
VIII  

Papiol mon aziman.Manaras dir
enchantan. Camors es desconoguda.
Sai edaut bas cazeguda.

Papiol, mon Aziman,
m'anaras dir en chantan
c'amors es desconoguda
sai e d'aut bas cazeguda.
 
  • letto 149 volte

Canzoniere B

  • letto 243 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [3]
c.113r

c.113v

  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

c.113r  
.
.
.

[d] Ompna 
puois de
mi nous 
cal. epar- 
tit ma-
uetz de
uos.senes
totas o-
chaios. nonsai on menqeira.Que
ia mais.non er p(er)mi tant rics iais.
cobratz esi del semblan. non trob do
na amon talan.Qem uailla uos
qai p(er)duda.ia mais non uuoill a-
uer druda. 
.
Puois nous puosc trobar engal.
Q(ue) sia tant bella nipros.ni sos rics
cors tant ioios. detant bella tieira.
ni tant gais.ni sos rics pretz tant
uerais.ira p(er)tot agaran.dechascu-
na un bel semblan.p(er) far dompna
soiseubuda.tro uos me siatz ren
duda.
.
Fresca color natural.pren bels ce(m)
belins de uos.el dolz esgart amoros.
efatz gran sobreira.car ren i lais.
Qanc res deben nous sofrais. Mi
donz dals deman.Son adreig parlar
gaban.Qem don amidonz aiuda.
pois non er fada ni muda.
   
.
De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)-
done adestors.la gola els mans am-
dos.pois tenc ma carrieira.nom bi-
ais. Ves roca coart meslais.alspels
nagnes qem daran.Qiseuz la do(m)p-
na tristan.Q(ue) fon p(er)totz mentaugu-
da. nols ac tant bels asaubuda.
.
Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)-
don desas faissos.qeil estai gen lia-
zos.ecar es enteira.canc nois frais.
s amors nis uols enbiais.amon-
mieills deben deman.Son adreich
nou cors prezan.de qe par alauegu-
da.la fassa bon tener nuda.
.
Dena faidida atretal. Voill sas bel-
las denz endos. las cuillir elgen res-
pos. don es presentieira.dinz son
ais.Mos bels miraills uoill qe(m) lais.
Sa gaieza eson garan.ecar sap
son benestan. far don es recono
guda.enois camia nismuda.
.
Bels seigner eu nous qier al.mas
que fos tant cobeitos.daqestas cu(m)
sui de uos. cuna lechadeira. amors
nais.don mos cors es tant lecais.
Qam mais deuos lo deman.Q(ue)au-
tra tener baisan. doncs midonz
p(er) qem refuda. pois sap que tant
lai uolguda.

 

Papiol mon aziman. Manaras dir
enchantan.camors es desconogu
da.Sai edaut bas cazuda.
  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

[d] Ompna 
puois de
mi nous 
cal. epar- 
tit ma-
uetz de
uos.senes
totas o-
chaios. nonsai on menqeira.Que
ia mais.non er p(er)mi tant rics iais.
cobratz esi del semblan. non trob do
na amon talan.Qem uailla uos
qai p(er)duda.ia mais non uuoill a-
uer druda. 

Dompna, puois de mi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaios,
non sai on m'enqeira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz e si del semblan
non trob do·na a mon talan
q·em vailla vos q'ai perduda,
ja mais non vuoill aver druda.
 
II  

Puois nous puosc trobar engal.
Q(ue) sia tant bella nipros.ni sos rics
cors tant ioios. detant bella tieira.
ni tant gais.ni sos rics pretz tant
uerais.ira p(er)tot agaran.dechascu-
na un bel semblan.p(er) far dompna
soiseubuda.tro uos me siatz ren
duda.

Puois no·us puosc trobar engal,
que sia tant bella ni pros,
ni sos rics cors tant joios
de tant bella tieira,
ni tant gais,
ni sos rics pretz tant verais.
Jra per tot agaran
de chascuna un bel semblan
per far dompna soiseubuda,
tro vos me siatz renduda.
 
III  

Fresca color natural.pren bels ce(m)
belins de uos.el dolz esgart amoros.
efatz gran sobreira.car ren i lais.
Qanc res deben nous sofrais. Mi
donz dalz deman.Son adreig parlar
gaban.Qem don amidonz aiuda.
pois non er fada ni muda.

Fresca color natural
pren, Bels Cembelins, de vos
e·l dolz esgart amoros
e fatz gran sobreira
car ren i lais,
q'anc res de ben no·us sofrais.
Midonz D'Al·z deman
son adreig parlar gaban
q·em don a midonz aiuda,
pois non er fada ni muda.
 
IV  

De chales la uescomtal.Vuoill qe(m)-
done adestors.la gola els mans am-
dos.pois tenc ma carrieira.nom bi-
ais. Ves roca coart meslais.alspels
nagnes qem daran.Qiseuz la do(m)p-
na tristan.Q(ue) fon p(er)totz mentaugu-
da. nols ac tant bels asaubuda.

De Chales la vescomtal,
vuoill qe·m done ad estors
la gola e·ls mans amdos.
Pois tenc ma carrieira
no·m biais,
ves Rocacoart m'eslais
als pels n'Agnes qe·m daran
q'Iseuz, la dompna Tristan,
que fon per totz mentauguda,
n·ols ac tant bels asaubuda.
 
V  

Naudiartz sibem uol mal.Voill qe(m)-
don desas faissos.qeil estai gen lia-
zos.ecar es enteira.canc nois frais.
s amors nis uols enbiais.amon-
mieills deben deman.Son adreich
nou cors prezan.de qe par alauegu-
da.la fassa bon tener nuda.

N'Audiartz, si bem vol mal,
voill qe·m don de sas faissos
qe·il estai gen liazos.
E car es enteira
c'anc nois frais
s'amors, ni·s vols en biais,
a mon Mieills De Ben deman
son adreich nou cors prezan,
de qe par a la veguda
la fassa bon tener nuda.
 
VI  

Dena faidida atretal. Voill sas bel-
las denz endos. las cuillir elgen res-
pos. don es presentieira.dinz son
ais.Mos bels miraills uoill qe(m) lais.
Sa gaieza eson garan.ecar sap
son benestan. far don es recono
guda.enois camia nismuda.

De Na Faidida atretal
voill sas bellas denz en dos,
l'ascuillir e·l gen respos
don es presentieira
dinz son ais.
Mos Bels Miraills voill q·em lais
sa gaieza e son garan,
e car sap son benestan
far don es reconoguda
e no·is cam·ia n·is muda.
 
VII  

Bels seigner eu nous qier al.mas
que fos tant cobeitos.daqestas cu(m)
sui de uos. cuna lechadeira. amors
nais.don mos cors es tant lecais.
Qam mais deuos lo deman.Q(ue)au-
tra tener baisan. doncs midonz
p(er) qem refuda. pois sap que tant
lai uolguda.

Bels Seigner, eu no·us qier al
mas que fos tant cobeitos
d'aqestas cum sui de vos,
c'una lechadeira
amors nais
don mos cors es tant lecais
q'am mais de vos lo deman
que autra tener baisan.
Doncs, midonz per q·em refuda
pois sap que tant l'ai volguda?
 
VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir
enchantan.camors es desconogu
da.Sai edaut bas cazuda.

Papiol, mon Aziman,
m'anaras dir en chantan
c'amors es desconoguda
sai e d'aut bas caz·uda.
 
  • letto 102 volte

Canzoniere D

  • letto 209 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [4]
c. 124v

c. 125r

  • letto 78 volte

Edizione diplomatica

c. 124v  
Jdem. B(ertrans)
DOmna puois demi nous cal. Epartit
mauez deuos. Senes totas ochaisos;
No sai omenqeira. Q(e) ia mais. Noner
per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan;
nontrob domna montalan. Q(e)uailla uoscai
perduda. Jamais no uoill auer druda;  
Puois non puos trobar egal. Tanbella(s)
qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios;
De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z
tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu
naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu
da. Tro uos mi siaz renduda;
Fresca color natural. Pren bels cebellins
deuos. Eillz dolz esgarz amoros. Efaz
gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe
nos soffrais. Midonz naelis deman. Son
adreiz parlar gaban. Qem don amidonz
aiuda. puois non es fada nimuda.
Dechales lauescomdal. Voill qem done
aestors. Lagola els mans amdos. Puois
tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha
choart meslais. Als pels naigues qem daran
Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz
mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda.
Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don
desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar
es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols
c. 125r  
embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit
nou cors presan. Deque par ala ueuda. La
fassa bon tenernuda;
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
emdos. La cuillir el genz respons. Don
es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos
uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar
sab son ben estan. Far don es reconguda. E
nos camia nismuda;
Bel seigner ieu nous quier al. Masqe
fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos;
Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos
cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n);
Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per
qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu
da.
Papiol mon aziman. Manaras dir encha
tan. Camors es desconoguda. chai edaut
bas cazeguda;
  • letto 128 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  
Domna puois demi nous cal. Epartit
mauez deuos. senes totas ochaisos
no sai omen qeira. Q(e) iamais. Non er
per mi tan rics iais. Cobraz. Esi del semblan.
non trob domna montalan. Q(e)uailla uoscai
perduda. Jamais no uoill auer druda.
 
Domna, puois de mi no·us cal
e partit m' avez de vos
senes totas ochaisos
no sai om' enqeira
qe ja mais
non er per mi tan rics iais
cobraz, e si del semblan
non trob domna mon talan
qe vailla vos c'ai perduda.
Ja mais no voill aver druda.
 
II  
Puois non puos trobar egal. Tanbella(s)
qe fos tan pros. Nisos rics cors tanioios;
De tanbella teira. Nitan gais. Ni sos rics p(re)z
tanuerais. Jrai per tot acaptan. De chascu
naun bel semblan. P(er) far domna soiseubu
da. Tro uos mi siaz renduda;
 
Puois non puos trobar egal
tan bellas qe fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tan bella teira
ni tan gais
ni sos rics prez tan verais
jrai per tot acaptan
de chascuna un bel semblan
per far domna soiseubuda
tro vos mi siaz renduda.
 
III  
Fresca color natural. Pren bels cebellins
deuos. E illz dolz esgarz amoros. Efaz
gran sobreira. Car rei lais. Qanc res debe
nos soffrais. Midonz naeilis deman. Son
adreiz parlar gaban. Qem don amidonz
aiuda. puois non es fada nimuda.
 
Fresca color natural
pren Bels Cebellins de vos
e illz dolz esgarz amoros
e faz gran sobreira
car re·i lais
q'anc res de be no·s soffrais
midonz N'Aeilis deman
Son adreiz parlar gaban
qe·m don a midonz aiuda
puois non es fada ni muda.
 
IV  
Dechales lauescomdal. Voill qem done
aestors. Lagola els mans amdos. Puois
tenc ma charrera. Nom biais. Versrocha
choart meslais. Als pels naigues qem daran
Q(e) syeuz la domna tristan. Qen fon per toz
mentaguda. Nols ac tan bels asaubuda
De Chales la vescomdal
voill qe·m done a estors
la gola e·ls mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais
vers Rochachoart m'eslais
als pels N'Aigues qe·m daran
qe s'Yeuz la domna Tristan
qe·n fon per toz mentaguda
no·ls ac tan bels a saubuda.
 
V  
Haudiarz si bem uol mal. Voill qem don
desas faissos. Qel esteu gen liasos. Ecar
es entiera. Qanc nos frais. Samors nis uols
embiais. Amon meillz debe deman. Son adreit
nou cors presan. Deque par ala ueuda. La
fassa bon tenernuda;
 
Haudiarz si bem vol mal
voill qe·m don de sas faissos
qe·l esteu gen liasos
e car es entiera
q'anc no·s frais
s'amors ni·s vols em biais.
A mon Meillz De Be deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda
la fassa bon tener nuda.
VI  
Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
emdos. La cuillir el genz respons. Don
es presentera. Dinz sonais. Mos bels moillos
uoill qem lais. Sagaesa eson bel gran. Ecar
sab son ben estan. Far don es reconguda. E
nos camia nismuda;
 
De Na Faidida tretal
voill sas bellas denz 
em dos
l' acuillir el genz respons
don 
es presentera
dinz son ais.
Mos Bels Moillos voill qe·m lais
sa gaesa e son bel gran
e car sab son benestan
far don es reconguda

e nos camia ni·s muda.
VII  
Bel seigner ieu nous quieral. Masqe
fos tan cobeitos. Daquesta com sui deuos;
Cuna lechadera. Amors mi nais. Don mos
cors es tan lecais. Mais uoill de uos lo dema(n);
Q(e) aiutra tener baisan. Doncs midonz per
qem refuda. Puois sap qe tan laiuolgu
da.
 
Bel Seigner ieu no·us quier al
mas qe fos tan cobeitos
d' aquesta com sui de vos
c' una lechadera
amors mi nais
don mos cors es tan lecais.
Mais voill de vos lo deman
qe aiutra tener baisan
doncs mi donz per qe·m refuda
puois sap qe tan l'ai volguda?
VIII  
Papiol mon aziman. Manaras dir encha
tan. Camors es desconoguda. chai edaut
bas cazeguda;
Papiol, mon Aziman
m' anaras dir en chatan
c' amors es desconoguda
chai e daut bas cazeguda.
  • letto 113 volte

Canzoniere F

  • letto 227 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [5]
C.83-85




  • letto 89 volte

Edizione diplomatica

c. 83v  
[d] Ompna pos demi. nous cal.
E partit mauez deuos.
Senes totas ocaisos.
Non sai on me(n)qera.
Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais.
Cobratz si debel semblan.
Ni trob do(m)pnal meu talan.

 

c. 84r  
Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda.
[p]os trobar non posc aital.
Qe uos tant belle tan pros.
Ni ab tanz plezenz faissos.
Ni de bella ceira nitan gais.
Sos rics prez nitan uerais.
Yrai p(er) tot azaptan.
De chascuna un bel se(m)blan.
A far do(m)pna soiseubuda.
Tro uos me siatz renduda.
[f]resca color natural.
Pren bel(s) sembelis. deuos.
El douz exgart amoros.
Edicgran sobreira. Qe relais.
Qanc res debe nous so ffrais.
A mado(m)pna elis de man.
Son plazen parlar gaban.
Qem si ab midonz aiuda.
Pos no(n) er fada ni muda.
[d]eqales lauesco(m)tal.
Voill qem do dellas faissos.
La golla els mans amdos.
Pois tei(n)g macairera.
Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais.
Als auine(n)z qem daran.
Qe neus lado(m)pna tristan.
Qe fo p(er) totz me(n)taguda. 

 

c. 84v  
Non ac tan bella saubuda.
[n] audiaiz si bem uol mal.
Voill qem done adestros
Qel estei gen lai ios.
Qares enteira. nos soffrais.
So prez ni nolu enbiais.
Etamon bel oill deman.
Son plazen cors benestan.
Don par ben ala uezuda.
La fassa bon tener nuda.
[e]n faida atretal.
Voill qem don sas denz endos.
E la coillir el respos.
Dones plaz enteira. Eson sais.
Mos bel seigner uoill qem lais.
Deson plazen cors aitan.
Son adreit parlar prezan.
Dones gen ap(er)ceubuda.
E p(er) tot reco<g>nuguda.
[b]el seigner eu nous qieral.
Mas qe fotz tanenueios.
Daqesta co(m) sui de uos.
Quna lecadeira. Amors nais.
Don mon cor estan lecais.
Mas uoill de uos lo deman.
Qe autra tener baisan.
Doncs mi donz p(er) qem refuda.  
c. 85r  
Pos sap qe tan lai uolguda.
[p]apiols mon naziman.
Man aras dir en chantan.
Qamors ses desconuguda.
Sai edaut bas cazeguda.
  • letto 139 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

I  
[d] Ompna pos demi. nous cal.
E partit mauez deuos.
Senes totas ocaisos.
Non sai on me(n)qera.
Qe iamais n(on) er p(er)mi tan rics iais.
Cobratz si debel semblan.
Ni trob do(m)pnal meu talan.
Qe uailla uo<i>s qai p(er)duda.
Dompna, pos de mi no·us cal
e partit m'avez de vos
senes totas ocaisos
non sai on m'enqera
qe ja mais
non er per mi tan rics iais
cobratz si de bel semblan
ni trob dompna·l meu talan
qe vailla vos q'ai perduda.
II  
[p]os trobar non posc aital.
Qe uos tant belle tan pros.
Ni ab tanz plezenz faissos.
Ni de bella ceira nitan gais.
Sos rics prez nitan uerais.
Yrai p(er) tot azaptan.
De chascuna un bel se(m)blan.
A far do(m)pna soiseubuda.
Tro uos me siatz renduda.
 
Pos trobar non posc aital
qe vos, tant bell' e tan pros
ni ab tanz plezenz faissos
ni de bella ceira
ni tan gais
sos rics prez ni tan verais
irai per tot azaptan
de chascuna un bel semblan
a far dompna soiseubuda
tro vos me siatz renduda.
III  
[f]resca color natural.
Pren bel(s) sembelis. deuos.
E l douz exgart amoros.
E dicgran sobreira. Qe relais.
Qanc res debe nous soffrais.
A mado(m)pna elis deman.
Son plazen parlar gaban.
Qem si ab midonz aiuda.
Pos no(n) er fada ni muda.
 
Fresca color natural
pren Bels Sembelis de vos
e·l douz exgart amoros
e dic gran sobreira
qe re lais
q'anc res de be no·us soffrais
a madompna Elis deman
son plazen parlar gaban
qe·m si·ab midonz aiuda
pos non er fada ni muda.
IV  
[d]eqales lauesco(m)tal.
Voill qem do dellas faissos.
La gollaels mans amdos.
Pois tei(n)g macairera.
Ni b(i)ais uas rozacoart. mes lais.
Als auine(n)z qem daran.
Qe neus lado(m)pna tristan.
Qe fo p(er) totz me(n)taguda.
Non ac tan bella saubuda.
 
De Qales la vescomtal
voill qe·m do dellas faissos
la golla e·ls mans amdos
pois teing ma cairera
ni biais
vas Rozacoart m'eslais
als avinenz qe·m daran
qe neus la dompna Tristan
qe fo per totz mentaguda
non ac tan bell'a saubuda.
V  
[n] audiaiz si bem uol mal.
Voill qem done adestros
Qel estei gen lai ios.
Qares enteira. nos soffrais.
So prez ni nolu enbiais.
Etamon bel oill deman.
Son plazen cors benestan.
Don par ben ala uezuda.
La fassa bon tener nuda.
 
N'Audiaiz si bem vol mal
voill qe·m done ad estros
qe·l estei gen lai jos
qar es enteira
no·s soffrais
so prez ni no·l ven biais
et a mon Bel Oill deman
son plazen cors benestan
don par ben a la vezuda
la fassa bon tener nuda.
VI  
[e]n faida atretal.
Voill qem don sas denz endos.
E la coillir el respos.
Dones plaz enteira. Eson sais.
Mos bel seigner uoill qem lais.
Deson plazen cors aitan.
Son adreit parlar prezan.
Dones gen ap(er)ceubuda.
E p(er)tot reco<g>nuguda.
 
En Faida atretal
voill qe·m don sas denz en dos
e l' acoillir e·l respos
don es plazenteira
e sons ais.
Mos Bel Seigner voill qe·m lais
de son plazen cors aitan
son adreit parlar prezan
don es gen aperceubuda
e per tot reconuguda.
VII  
[b]el seigner eu nous qieral.
Mas qe fotz tanenueios.
Daqesta co(m) sui de uos.
Quna lecadeira. Amors nais.
Don mon cor estan lecais.
Mas uoill de uos lo deman.
Qe autra tener baisan.
Doncs mi donz p(er) qem refuda.  
Pos sap qe tan lai uolguda.
 
Bel Seigner eu no·us qier al
mas qe fotz tan enveios
d' aqesta com sui de vos
q' una lecadeira
amors nais
don mon cor es tan lecais.
Mas voill de vos lo deman
qe autra tener baisan
doncs midonz per qe·m refuda 
pos sap qe tan l'ai volguda?
VIII  
[p]apiols mon naziman.
Man aras dir en chantan.
Qamors ses desconuguda.
Sai edaut bas cazeguda.
Papiols, mon N' Aziman
m' anaras dir en chantan
q' amors ses desconuguda
sai e daut bas cazeguda.
  • letto 139 volte

Canzoniere I

  • letto 226 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [6]
Carta 182r

  • letto 87 volte

Edizione diplomatica

C.182v  

Bertrans de born.

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan

pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira.

Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per 

tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far

domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda.
Fresca color natural. Pren bels cebebrins de uos.

Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi

donz naelis deman. Son adreg parlar gaban.

Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu-

da.

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors.

la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera.

Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels

naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n).

Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa-

ubuda.

Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de

sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei-

ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi-

ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou

cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon

tener nuda.

Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en

dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera.

Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais.

Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est-

an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia

nis muda.

Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade-

ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que

dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda.

Pois sab que tan lai uolguda.
Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan.

Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze-

guda.

 
 
   
  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 180 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

DOmpna pois demi nous cal. Epartit mauetz

de uos. Senes totas ochaisos. Nosai omen q(ue)i-

ra. Que iamais. No(n) er p(er)mi tant rics iais. 

Cobratz. Esi del senblan. Nom trob do(m)na mo(n)ta- 

lan. Que uailla uos quai perduda. Jamais non

uoill auer druda.

Dompna pois demi no·us cal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaisos,
no sai om'enqueira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz. E si del senblan
nom trob domna mon talan
que vailla vos quai perduda
ja mais non voill aver druda.

II  

Pois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos tan

pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant bella teira.

Ni tant gais. Ni sos rics pretz tant uerais. Jrai per 

tot acaptan. De chascuna un bel senblan. p(er) far

domna soicebuda. Tro uos me siatz renduda.

Pois non pos trobar egal
tan bella que fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tant bella teira
ni tant gais
ni sos rics pretz tant verais
Irai per tot acaptan
de chascuna un bel senblan
per far domna soicebuda
tro vos me siatz renduda.

III  

Fresca color natural. Pren bels cebebrins de uos.

Eill douz esgartz amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Quan res de bes nous sofrais. Mi

donz naelis deman. Son adreg parlar gaban.

Que(m) don amidonz aiuda. Pois no(n) er fada ni mu-

da.

Fresca color natural
pren Bels-Cebebrins de vos
e ill douz esgartz amoros
e fatz gran sobreira
car re·i lais
quan res de bes no·us sofrais
Midonz N'Aelis deman
son adreg parlar gaban
quem don a midonz aiuda
pois non er fada ni muda.

IV  

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done aestors.

la gola es mans amdos. Puois tenc ma charrera.

Nom biais. Vers roca choart meslais. Als pels

naignes que(m) daran. Que yseutz la domna trista(n).

Quen fo p(er) totz me(n)taguda.Nils ai tan bels asa-

ubuda.

De Chales la vetzcomdal
voill quem done a estors
la gola e·s mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais,
vers Rocachoart m'eslais
als pels N'Aignes quem daran
que Yseutz la domna Tristan
que·n fo per totz mentaguda
ni·ls ai tan bels a saubuda.

V  

Naudiartz si bem uol mal. Voill que(m)don de

sas faichos. Quel esteu gen liasos. Ecar es entei-

ra. Quanc nous frais. Samors nils uols embi-

ais. Amon mielz de ben de man. Sonadreit nou

cors presan. De que par ala ueuda.la faza bon

tener nuda.

N'Audiartz si bem vol mal
voill quem don de sas faichos
quel esteu gen liasos
e car es enteira
quanc no·us frais
s'amors ni·ls vols embiais
a mon Mielz de Ben deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda.
la faza bon tener nuda.

VI  

Dena faidida tretal. Voill sas bellasdenz en

dos. la cuillir el gent respos. Do(m)n es presentera.

Dinz sou ais. Mos bels moiols uoill que(m) lais.

Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son ben est-

an. Far don es reconoguda. Eno sen cambia

nis muda.

De Na Faidida tretal
voill sas bellasdenz en dos
l'acuillir el gent respos
domn es presentera
dinz sou ais
mos Bels-Moiols voill quem lais
sa gaiesa e son bel gran
e car saup son ben estan
far don es reconoguda
e no sen cambia ni·s muda.

VII  

Bel seingner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cu(m)sui de uos. Cunalechade-

ra. Amors nais. Mas uoill de uos lo deman. Que

dautra tener baisan. Doncs midons p(er) que(m) refuda.

Pois sab que tan lai uolguda.

Bel-Seingner ieu no·us quier al
mas que fos tan cobeitos
d'aquesta cum sui de vos
c'una lechadera
amors nais
mas voill de vos lo deman
que d'autra tener baisan
doncs midons per quem refuda
pois sab que tan l'ai volguda.

VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir enchantan.

Quamors es desconoguda. Chai edaut bas caze-

guda.

Papiol mon Aziman
m'anaras dir enchantan
qu Amors es desconoguda
chai e d'aut bas cazeguda.

  • letto 126 volte

Canzoniere K

  • letto 178 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [7]167r - v



 

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

C.167r-167v llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllàlllllllllllllllllllll

Bertrams de born.

Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de

uos. Senes totas ochaisos. Non sai omen

queira. Que iamais. No(n) er per mitant

rics iais. Cobratz. Esi del semblan. Nom trob 

donamon talan. Que uailla uos qai perdu-

 

da. Jamais no(n) uoill auer druda.

Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos 

tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant

bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz ta-

nt uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna

un bel semblan. P(er) far domna soiceubuda.

Tro uos me siatz renduda.
Fresca color natural. Pren bels cebelins de uos.

Eill douz esgarts amoros. Efatz gran sobreira.

Car rei lais. Qan res de bes nous sofrais. Ni-

donz naelis teman. Son adreig parlar gaba(n).

Que(m) don amindonz aiuda. Puois no(n) er fada

ni muda.

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a- 

estors. La gola es mans amdos. Puois tenc

ma charrera. Nom biais. Vers roca choart 

meslais. Als pels naignes quem daran. Q(ue)

yseuz la domna tristan. Qen fo per totz me(n)-

taguda. Nils ai tanbels asaubuda.

Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don

de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Eca(r) es

enteira. Quanc nous frais. Samors nils uo-

ls embiais. Amo(n) mielz de ben deman. So(n)

adreit nou cors presan. De que par ala ue-

uda. La faza bon tener nuda.

Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz

endos. La cuillir el gent respos. Don es prese(n)-

tera. Dinz son ais. Mos bels moiols uoill qe(m)

lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son

ben estan. Far don es reconoguda. Eno sen

cambia nis muda.

Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos

tan cobeitos. Daquesta cum sui de uos. Cuna

lechadera. Amors nais. Mas uoill de uos lo

deman. Que dautra tener baisan. Doncs mi

dons per qem refuda. Puois sab que ta(n) lai

uolguda.

Papiol mon aziman. Manaras dir enchan-

tan. Quamors es desconoguda. Chai edaut

bas cazeguda.

 
 

 

  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I  

Domna puois de mi nous cal. Epartit mauetz de
uos. Senes totas ochaisos. Non sai omen
queira. Que iamais. No(n) er per mitant
rics iais. Cobratz. Esi del semblan. Nom trob
donamon talan. Que uailla uos qai perdu-
da. Jamais no(n) uoill auer druda.

Domna puois de mi no·us cal
e partit mauetz de vos
senes totas ochaisos
non sai omen queira
que ja mais
non er per mi tant rics jais
cobratz. E si del semblan
nom trob donamon talan
que vailla vos qai perduda
ja mais non voill aver druda.

II  

Puois no(n) pos trobar egal. Tan bella que fos
tan pros. Ni sos rics cors tan ioios. De tant
bella teira. Ni tant gais. Ni sos rics pretz ta-
nt uerais. Jrai per tot acaptan. De chascuna
un bel semblan. P(er) far domna soiceubuda.
Tro uos me siatz renduda.

Puois non pos trobar egal
tan bella que fos tan pros
ni sos rics cors tan joios
de tant bella teira
ni tant gais
ni sos rics pretz tant verais
Jrai per tot acaptan
de chascuna un bel semblan
per far domna soiceubuda
tro vos me siatz renduda.

III  

Fresca color natural. Pren bels cebelins de uos.
Eill douz esgarts amoros. Efatz gran sobreira.
Car rei lais. Qan res de bes nous sofrais. Ni-
donz naelis teman. Son adreig parlar gaba(n).
Que(m) don amindonz aiuda. Puois no(n) er fada
ni muda.

Fresca color natural
pren Bels Cebelins de vos
e ill douz esgarts amoros
e fatz gran sobreira
car re·i lais
qan res de bes no·us sofrais
Nidonz N'Aelis teman
son adreig parlar gaban
quem don a mindonz aiuda
puois non er fada ni muda.

IV  

Dechal es lauetz comdal. Voill que(m) done a-
estors. La gola es mans amdos. Puois tenc
ma charrera. Nom biais. Vers roca choart
meslais. Als pels naignes quem daran. Q(ue)
yseuz la domna tristan. Qen fo per totz me(n)-
taguda. Nils ai tanbels asaubuda.

De Chales la vetzcomdal
voill quem done a estors
la gola e·s mans amdos
puois tenc ma charrera
no·m biais
vers Rocachoart m'eslais
als pels N'Aignes quem daran
que Yseuz la domna Tristan
qe·n fo per totz mentaguda
ni·ls ai tan bels a saubuda.

V  

Naudiarz si bem uol mal. Voill quem don
de sas faichos. Quel esteu gen liasos. Eca(r) es
enteira. Quanc nous frais. Samors nils uo-
ls embiais. Amo(n) mielz de ben deman. So(n)
adreit nou cors presan. De que par ala ue-
uda. La faza bon tener nuda.

N'Audiarz si bem vol mal
voill quem don de sas faichos
quel esteu gen liasos
e car es enteira
quanc no·us frais
s'amors ni·ls vols embiais
a mon Mielz de Ben deman
son adreit nou cors presan
de que par a la veuda
la faza bon tener nuda.

VI  

Dena faidida tretal. Voill sas bellas denz
endos. La cuillir el gent respos. Don es prese(n)-
tera. Dinz son ais. Mos bels moiols uoill qe(m)
lais. Sa gaiesa eson bel gran. Ecar saup son
ben estan. Far don es reconoguda. Eno sen
cambia nis muda.

De Na Faidida tretal
voill sas bellas denz en dos
l'acuillir el gent respos
don es presentera
dinz son ais
mos Bels-Moiols voill qem lais
sa gaiesa e son bel gran
e car saup son ben estan
far don es reconoguda
e no sen cambia ni·s muda.

VII  

Bel seigner ieu nous quier al. Mas que fos
tan cobeitos. Daquesta cum sui de uos. Cuna
lechadera. Amors nais. Mas uoill de uos lo
deman. Que dautra tener baisan. Doncs mi
dons per qem refuda. Puois sab que ta(n) lai
uolguda.

Bel-Seigner ieu no·us quier al
mas que fos tan cobeitos
d'aquesta cum sui de vos
c'una lechadera
amors nais
mas voill de vos lo deman
que d'autra tener baisan
doncs mi dons per qem refuda
puois sab que tan l'ai volguda.

VIII  

Papiol mon aziman. Manaras dir enchan-
tan. Quamors es desconoguda. Chai edaut
bas cazeguda.

Papiol mon Aziman
m'anaras dir en chantan
qu Amors es desconoguda
chai e d'aut bas cazeguda.

  • letto 166 volte

D’un sirventes no·m cal far loignor ganda

  • letto 1451 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
C
D
F
I
K
M
N
R
D'un sirventes no·m cal far loignor ganda
D'un sirventes non qual far longnor ganda
D'un serventes no·m cal far longor ganda
D'un sirventes no·m cal far longor ganda
Un sirventes no·m cal far longor ganda 
Un sirventes no·m cal far longor ganda
D'un sirventes non vueilh far loinhor granda
D'um sirventes no·m cal far longor ganda
D’un sirventesc non pues far lanhor granda
I, 2
v. 2
A
C
D
F
I
K
M
N
R

tal talan ai que·l diga e qe·l espanda
tal talent ai que·l digu'e que·l espanda
tal talen ai qe·l digu'e qe·l espanda
tal talent hai qe·l dig'e qe·l espanda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
q'en talent ai qe·l diga e qe·l espanda
tal talent ai que·l dig'e que·l espanda
tal talan ay que·l diga e·l espanda                 

I, 3
v. 3
A
C
D
F
I
K
M
N
R
car n'ai razon tant novella e tant granda
quar n'ai razon tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
qar n'ai razon tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
qar ai raço tan novella e tan granda
car n'ai raçon ta novell'e tan granda
et eu razo tan novel'e tan granda
I, 4
v. 4
A
C
D
F
I
K
M
N
R
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
del Jove Rey qu'a fenit sa demanda
del Jove Rei q'a fenit sa demanda
del Joven Rei q'a finit sa demanda
d
el Joven Rei c'a fenit sa demanda
del Joven Rei c'a fenit sa demanda
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
del Jove Rei c'a fenit sa demanda
del Jove Rey car fenis sa demanda
I, 5
v. 5
A
C
D
F
I
K
M
N
R
sos frair Richartz pois sos paire·l comanda
son frair Richart pus sos pars lo·y comanda
sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda
sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda  +1
s
os frair Richartz pois sos pairs lo comanda
sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
    fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda
sos frairs Richatç pos sos pars lo comanda
so fraire Richart car sos paire o demanda
I, 6
v. 6
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tant es forsatz
tant es forsatz
tant es forsaz
tant es forssatz
tan es forsatz
tan es forsatz
tant es forssartz
tan es forsatç
tan son natz
I, 7
v. 7
A
C
D
F
I
K
M
N
R
pois N'Aimerics terra non ten ni manda
pus    Enrics terra non te ni manda     -1
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
pois n'ai Henrics terre no ten ni manda
pois n'a Enrics terra non ten ni manda
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
pueis N'Ainrics terra no ten ni manda
pos n'a Enrix terra non te ni manda
car n'a Enricx terra non te ni manda
  A
C
D
F
I
K
M
N
R
sia reis dels malvatz.
sia reys dels malvatz.
sia reis dels malvaz.
sia reis des malvatz.
sia reis dels malvatz
sia reis des malvatz.
sia reis dels malvatz.
sia reis delç malvatç.
sia reys dels malvatz.
II, 1
v. 9
A
C
D
F
I
K
M
N
R

Que malvatz fai car aissi viu a randa
Que malvatz fai quar aissi viu a randa
Qe malvaz fai car aissi viu a randa
Qe malvatz fai qar aisi viu a randa
Que malvatz fai car aissi viu a randa
Que malvatz fai car aisi viu a randa.
Qe malvatz fai qar aissi viu a randa
Que malvatç fai car aisi viu a rranda
Ben es malvatz can aysi vien a randa

II, 2
v. 10
A
C
D
F
I
K
M
N
R
de liurazon a comte et a garanda
de lioratz o a comte ssa guaranda
de liurason a comt'e a garanda.
de liurason a comt'et a garanda
de liurason a comt'e a garanda 
de liurason a comt'e a garanda
a liurason a comt'e a garanda
de liuraçon a cont'e ç'a garanda
de lieuraxon a comt'e a garanda
II, 3
v. 11
A
C
D
F
I
K
M
N
R
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reys coronatz qui d'autruj pren liuranda
reis coronaz qe d'autrui pren liuranda
reis coronatz qui d'autrui pren liuranda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
reis coronatz qi d'autre pren vianda
reis coronatç qe d'autrui pren liuranda
reys coronatz que d’autrui pren vianda
II, 4
v. 12
A
C
D
F
I
K
M
N
R
mal sembla Arnaut lo marques de Belanda
be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda  +2
mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda
mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
mal senbl'Arnaut lo marqes de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda
mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda
mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda
II, 5
v. 13
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda
ni pro Guillem qi  conquis Tor Milmanda
ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda
ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda
II, 6
v. 14
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tant son presatz
tan fon prezatz
tan fo prezaz
tan fo prizatz
tan fon prezatz 
tan fon prezatz
tan fo duptatz
tan fon precatç
tant fort duptatz
II, 7
v. 15
A
C
D
F
I
K
M
N
R
pos en Peitau lor ment e lor truanda
pus en Peitau lur men e lur truanda
puois en Peitau lur ment e·ls atruanda
pos em Pitau lor ment e lor truanda.
puois en Peitau lur ment e los truanda
puois en Peitau lur ment e los truanda 
mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda
Pos en Petau lur ment e los truanda
e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda
II, 8
v. 16
A
C
D
F
I
K
M
N
R
no·i er mais tant amatz.
no·y er may tant amatz
no·i er mais tant amaz.
- manca
no·is er mais tant amatz
no·i er mais tant amatz
non er mais tan amatz
no·i er mais tant amatç
no·y sera mays amatz.
III, 1
v. 17
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Ja per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir non er de Tor Berlanda
Ja per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir non er de Corberlanda
Ca per dormir non er de Coberlanda
Ca per dormir non er de Coberlanda
Ia per dormir no sera de Noblanda (Strofe IV)
Ga per dormir non er de Coberlanda
Ja per dormir non er coms de Beslanda
III, 2
v. 18
A
C
D
F
I
K
M
N
R
reis dels engles ni conquerra Yrlanda
reys dels engles ni non conquerra Landa
reis des engles ni conquerra Islanda
reis dels engles ni conquira Irlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda (Strofe IV)
reis delç engles, ni conquerra Iflanda
ni rey d'engles ni conquerra Irlanda
III, 3
v. 19
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda
ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda 
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
no tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda (Strofe IV, v. 4)
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda
III, 4
v. 20
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni de Peiteus non aura la miranda
ni de Peytou non aura la miranda 
ni de Peiteu non aura la miranda
ni de Piteu non aura la miranda
ni de Peitou non aura la miranda
ni de Peitou non aura la miranda 
ni de Peitieus no tenra la miranda (Strofe IV, v. 5)
ni de Peitou non aura la Miranda
ni de Peytieus non tenra la miranda 
III, 5
v. 21
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni sera ducs de la terra normanda
- manca
ni ducs ​clamaz de la terra normanda
ni ducs clamatz de la tera normada
ni ducs clamatz de la terra normanda
ni ducs clamatz de la terra normanda 
ni ducs clamaz de la terra normanda (Strofe IV, v. 3)
-
manca
ni er ducx clamatz de la terra Normanda (v. 3)
III, 6
v. 22
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni coms palaitz
ni er coms appellatz 
- manca
- ni coms pallatz
- 
manca
- manca
ni coms palatz (Strofe IV)
n'er coms palatç
ni er com parlatz
III, 7
v. 23
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ni de Bordels ni deis Gascos part Landa
ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part landa
ni de Bordel ni de gascons part Landa
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa

sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa 
sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa (Strofe IV)
ja de Bordelç, ni deis gascons part Landa
say de Bordelh ni de gascos part Landa
III, 8
v. 24
A
C
D
F
I
K
M
N
R
seigner ni de Basatz
senhers ni de Bezatz
seingner ni de Bassaz.
seigner ni de Basatz.
seingner de Basatz
seigner de Basatz
seinher ni de Bazatz. (Strofe IV)

seingner ni de Bazatç
senher ni de Bazatz.
IV, 1
v. 25
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda
Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda
Conseill veill dar el son de N'Alamanda
Consseill voill dar el son de n'Alamanda
Conseill voill dar el son de N'Alamanda
Conseill voill dar el son de N'Alamanda 
Conseilh darai el son de N'Alamanda (Strofe III)
Conseil voil dar el son de N'Alamanda,
Ieu don Cosselh el son de N'Alamanda
IV, 2
v. 26
A
C
D
F
I
K
M
N
R
lai a·N Richart si tot no lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
lai a·N Richart si tot no lo·m demanda
l'ai a·N Richart si tot no lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda 
sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda (Strofe III)
lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda
lay a·N Richart si tot no·l mi demanda
IV, 3
v. 27
A
C
D
F
I
K
M
N
R
ja per son frair mais sos homes non blanda
per son fraire mas sos omes no blanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
ja per son fraire mais sos homes non blanda +1
ja per son frair mais sos homes non blanda 
ja per son frair mais sos homes non blanda
ia per son frair mais sos homes no blanda (Strofe III)
ja per son frair, mais sos homes non blanda
ja per so frair nulh son hom e non blanda
IV, 4
v. 28
A
C
D
F
I
K
M
N
R
nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda
no quo fai elh ans azag'e·l aranda
non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda
No ca fai el anz asseitz e·ls atanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda (Strofe III)
Non co fa el, anç eseç i e·lç atanda
non fay el jes ans assetj'e manda
IV, 5
v. 29
A
C
D
F
I
K
M
N
R
tol lor chastels e derroca et abranda
tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda
tol lur chastel e deroq'e abranda
tol lor castels et deroc et abranda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
sai los castells e·ls deroc'e·ls demanda (Strofe III)
tol lur castelç e derroqu'e abranda
say sos castels els acor sels abranda
IV, 6
v. 30
A
C
D
F
I
K
M
N
R
devas toz latz
deves totz latz
deves toz laz
deves totz latz
deves totz latz
deves totz latz 
daves totz laz (Strofe III)
deves toç latç;
car asseiatz
IV, 7
v. 31
A
C
D
F
I
K
M
N
R
el reis tornei lai ab cels de Guislanda
e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei lai ab cels de Garlanda 
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e·l reis tornei ab aqells de Garllanda (Strofe III)
e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda
e venhal rey ab totz sels de Garlanda
IV, 8
v. 32
A
C
D
F
I
K
M
N
R
l'autre los coignatz
e l'autre sos conhatz
e l'autre sos coingnaz
e l'autre sos cognatz
e l'autre sos coingnatz
e l'autre sos coignatz
e l'autre sos coinhatz (Strofe III)
e l'autre sos coignatç
e l’autre sos conhatz
V, 1
v. 33
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda
Lo com Jaufres cuj es Bercelianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
Lo coms Jaufres cui es Bresilianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda 
Le coms Jaufres cui es Brecelianda
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
- manca
V, 2
v. 34
A
C
D
F
I
K
M
N
R
volgra fos primiers natz
volgra fos primiers natz
volgran fos premiers naz
volgra fos premier natz
volgra fos premiers natz
volgra fos premiers natz
volgra primier fos natz
volgra fos premiers natç
- manca
VI, 1
v. 35
A
C
D
F
I
K
M
N
R
Car es cortes e fos en sa comanda
Quar es cortes e for'en sa comanda
Car es cortez e fos en sa comanda
car es cortes e fos en sa comanda
car es cortes e fos en sa comanda
Qar ers cortes e fos in sa comanda
Qar
ell es francs e fora en sa comanda
Car es cortes e for'e·sa comanda

- manca

VI, 2
v. 36
A
C
D
F
I
K
M
N
R
regesmes e·l duchatz.
regismes e duguatz
rejelmes e·l ducaz.
regismes e ducatz.
rejelmes e l·ducatz.
rejelmes e·l ducatz.
regesmes e dugatz
reielms e ducatç.
- manca

VII, 1
v. 37

A
C
D
F
I
K
M
N
R

Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda


 

VII, 2
v. 37
A
C
D
F
I
K
M
N
R

s'ades no gerreiatz

  • letto 667 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1138 volte

CANZONIERE A

A cura di Felice Napoli

  • letto 426 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2] 195v

 

  • letto 187 volte

Edizione diplomatica

  195v
Bertrans deborn.
Dvn siruentes nom cal far loig
nor ganda. tal talan ai q(ue)l diga
 

eqel espanda. Car nai razon tant
nouella etant granda. Del iouen
rei qa fenit sademanda. Sos frair
richartz pois sos pairel comanda. tant
es forsatz. pois naimerics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluatz.
.
Que maluatz fai car aissi uiu aranda.
deliurazon a comte (et) agaranda. Reis
coronatz que dautrui pren liuranda.
Mal sembla arnaut lo marques debe
landa. Nil pro guillem que conquis
tost mirmanda. tant son presatz. pos
enpeitau lor ment elor truanda. noi
er mais tant amatz.
.
Ia p(er)dormir non er decoberlanda. reis
dels engles ni conqerra yrlanda. ni
tenra angieus ni monsaurel ni gan
da.ni depeiteus non aura lamiran-
da.ni sera ducs delaterra normanda.
ni coms palaitz. ni debordels ni deis
gascos part landa. Seigner ni deba
satz.
.
Conseill uuoill dar el son den ala
manda. Lai an richart sitot nolom 
demanda. Ja p(er)son frair mais sos ho
mes non blanda. non cais fai el anz
asetga els aranda. tol lor chastels e
derroca et abranda. deuas toz latz.
El reis tornei lai ab cels de gui<s>lan
da. Elautre los coignatz
.
Lo coms iaufres cui es bersilianda.
volgra fos primiers natz. Car es cor-
tes efos ensa comanda. Regesmes 
el duchatz.

  • letto 257 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

Dun siruentes nom cal far loig
nor ganda. tal talan ai q(ue)l diga
eqel espanda. Car nai razon tant
nouella etant granda. Del iouen
rei qa fenit sademanda. Sos frair
richartz pois sos pairel comanda. tant
es forsatz. pois naimerics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluatz.

D'un sirventes no·m cal far loignor ganda
tal talan ai que·l diga e qe·l espanda
car n'ai razon tant novella e tant granda
del Joven Rei q'a fenit sa demanda
sos frair Richartz pois sos paire·l comanda
tant es forsatz
pois N'Aimerics terra non ten ni manda
sia reis dels malvatz.
  II
Que maluatz fai car aissi uiu aranda.
deliurazon a comte (et) agaranda. Reis
coronatz que dautrui pren liuranda.
Mal sembla arnaut lo marques debe
landa. Nil pro guillem que conquis
tost mirmanda. tant son presatz. pos
enpeitau lor ment elor truanda. noi
er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aissi viu a randa
de liurazon a comte et a garanda
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
mal sembla Arnaut lo marques de Belanda
ni·l pro Guillem que conquis tost Mirmanda
tant son presatz 
pos en Peitau lor ment e lor truanda
no·i er mais tant amatz.
  III
Ia p(er)dormir non er decoberlanda. reis
dels engles ni conqerra yrlanda. ni
tenra angieus ni monsaurel ni gan
da.ni depeiteus non aura lamiran-
da.ni sera ducs delaterra normanda.
ni coms palaitz. ni debordels ni deis
gascos part landa. Seigner ni deba
satz.
Ja per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Yrlanda
ni tenra Angieus ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peiteus non aura la miranda
ni sera ducs de la terra normanda
ni coms palaitz
ni de Bordels ni deis Gascos part Landa
seigner ni de Basatz.
  IV
Conseill uuoill dar el son den ala
manda. Lai an richart sitot nolom 
demanda. Ja p(er)son frair mais sos ho
mes non blanda. non cais fai el anz
asetga els aranda. tol lor chastels e
derroca et abranda. deuas toz latz.
El reis tornei lai ab cels de gui<s>lan
da. Elautre los coignatz
Conseill vuoill dar el son de N'Alamanda
lai a N Richart si tot no lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
nonca·is fai el anz asetga e·ls aranda
tol lor chastels e derroca et abranda
devas toz latz
el reis tornei lai ab cels de Guislanda
e l'autre los coignatz.
  V
Lo coms iaufres cui es bersilianda.
volgra fos primiers natz.
Lo coms Jaufres cui es Bersilianda
volgra fos primiers natz.
  VI
Car es cor-
tes efos ensa comanda. Regesmes 
el duchatz.
Car es cortes e fos en sa comanda
regesmes e·l duchatz.
  • letto 263 volte

CANZONIERE C

A cura di Giorgia Toccaceli

  • letto 421 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [8]

  • letto 184 volte

Edizione diplomatica

  c.138v
Dvn siruentes b(er)tra(n) d(e) b(o)rn.
non qual far long<n> orga(n)
da. tal talent ai quel di
gue que lespanda. quar
nai razon tan nouelle tangra(n)da.
del ioue rey qua fenit sa dema(n)da.
son frair richart pus sos pars loy.
comanda. tant es forsatz. pus en
 
.
.

rics terra non te ni manda. sia
reys dels maluatz.
Que maluatz fai quar aissi uiu
a randa. delioratz o a comtessa gua-
randa. reys coronatz qui dautruj
pren liuranda. be sembla mal yr-
nautz lo marques de bellanda. nil
pros guillem que conquis tor
miranda. tan fon prezatz. pus en
peitau lur men e lur truanda. noy
er may tant amatz.
Ia per dormir non er de tor berla(n)-
da. reys dels engles ni non conq(ue)r-
ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau
relh ni canda. ni de peytou non
aura la miranda. ni er coms appel-
latz. ia de bordel ni dels gascs part
marmanda senhers ni de bezatz. 
Cosselh uuelh dar el so de nala-
manda. lai an richart si tot non
lom demanda. per son fraire mas
sos omes no blanda. no quo fai
elh ans azagel a randa. tolh lur
castelhs e derroque zabranda. de
ues totz latz. el reys torn lai ab ai 
selhs de guarlanda. e lautre sos
Lo com iaufres cuj es     [conhatz.
bercelianda. uolgra fos primiers
Quar es cortes e for en sa     [natz.
comanda. regismes e duguatz. 
  • letto 331 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
b(er)tra(n) d(e) b(o)rn. Bertran de Born
  I
Dvn siruentes 
non qual far long<n> orga(n)
da. tal talent ai quel di
gue que lespanda. quar
nai razon tan nouelle tangra(n)da.
del ioue rey qua fenit sa dema(n)da.
son frair richart pus sos pars loy.
comanda. tant es forsatz. pus en
rics terra non te ni manda. sia
reys dels maluatz.
D'un sirventes non qual far longnor ganda
tal talent ai que·l digu'e que·l espanda
quar n'ai razon tan novell'e tan granda
del jove rey qu'a fenit sa demanda
son frair Richart pus sos pars lo·y comanda
tant es forsatz
pus Enrics terra non te ni manda
sia reys dels malvatz.
  II
Que maluatz fai quar aissi uiu
a randa. delioratz o a comtessa gua-
randa. reys coronatz qui dautruj
pren liuranda. be sembla mal yr-
nautz lo marques de bellanda. nil
pros guillem que conquis tor
miranda. tan fon prezatz. pus en
peitau lur men e lur truanda. noy
er may tant amatz.
Que malvatz fai quar aissi viu a randa
de lioratz o a comte ssa guaranda
reys coronatz qui d'autruj pren liuranda 
be sembla mal Yrnautz lo marques de Bellanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Miranda
tan fon prezatz
pus en Peitau lur men e lur truanda
no·y er may tant amatz.
  III
Ia per dormir non er de tor berla(n)-
da. reys dels engles ni non conq(ue)r-
ra landa. ni tenra iorn ni mo(n) sau
relh ni canda. ni de peytou non
aura la miranda. ni er coms appel-
latz. ia de bordel ni dels gascs part
marmanda senhers ni de bezatz. 
Ia per dormir non er de Tor Berlanda
reys dels engles ni non conquerra Landa
ni tenra iorn ni Monsaurelh ni Canda 
ni de Peytou non aura la miranda 
ni er coms appellatz 
ia de Bordel ni dels gascs part Marmanda
senhers ni de Bezatz.
  IV
Cosselh uuelh dar el so de nala-
manda. lai an richart si tot non
lom demanda. per son fraire mas
sos omes no blanda. no quo fai
elh ans azagel a randa. tolh lur
castelhs e derroque zabranda. de
ues totz latz. el reys torn lai ab ai 
selhs de guarlanda. e lautre sos
[conhatz.
Cosselh vuelh dar el so de N'Alamanda
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda
per son fraire mas sos omes no blanda
no quo fai elh ans azag'el aranda
tolh lur castelhs e derroqu'ez abranda
deves totz latz
e·l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda
e l'autre sos conhatz.
  V
Lo com iaufres cuj es
bercelianda. uolgra fos primiers [natz.
Lo com Jaufres cuj es Bercelianda
volgra fos primiers natz.
  VI
Quar es cortes e for en sa    
comanda. regismes e duguatz.
Quar es cortes e for en sa comanda
regismes e duguatz.
  • letto 272 volte

CANZONIERE D

  • letto 339 volte

Riproduzione fotografica

AL MANOSCRITTO [9]

  • letto 163 volte

Edizione diplomatica

  c. 255
Ide(m) B(ertrans)
Dvn seruentes nom cal far longorgan
da. Tal talenai qel digueqel espanda.
Car nai rason tan nouelle tangran 
da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos
frairs richarz puois sos pairz lo comanda.
Tant es forsaz. Puois na enrics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluaz.
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda.
De liu rason acomte agaranda. Reis
coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal
semblar naut lo marqes de bellanda.
Nil pro guillem  qi  (con)quis tormilman
da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur
ment els atruanda. Noi er mais tant
amaz.
Iaper dormir non er decoberlanda. Re -
is des engles ni conquerra islanda;
ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; 
Ni de peiteu non aura  la miranda. Ni ducs           
clamaz de la terra normanda. Sai de bordel
ni dels gascoms part landa. Seingner ni
de bassaz.
Conseill ueill dar el son de nalamanda.
lai an richart si tot nol om demanda.
Ja per son frair mais sos homes non blan
da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol
lur chastel ederoqe abranda. De ues toz
laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda.
Elautre sos coingnaz;
Lo coms iaufres cui es breselianda; vol
gran fos premiers naz. Car es cortez efos
en sa comanda. Reielmes  el ducaz.
  • letto 263 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Dvn seruentes nom cal far longor gan
da. Tal talenai qel digueqel espanda.
Car nai rason tan nouelle tan gran 
da. Del ioue rei qa fenit sa demanda. Sos frairs richarz puois sos pairz lo comanda.
Tant es forsaz. Puois na enrics terra non
ten nimanda. Sia reis dels maluaz.
D'un serventes no·m cal far longor ganda
tal talen ai qe·l digu'e qe·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
del Joue Rei q'a fenit sa demanda
sos frairs Richarz puois sos pairz lo comanda
tant es forsaz
puois n'Aenrics terra non ten ni manda
sia reis dels malvaz.
  II
Qe maluaz fai car aissi uiu aranda.
De liu rason acomte agaranda. Reis
coronaz qe dautrui pren liuranda. Mal
semblar naut lo marqes de bellanda.
Nil pro guillem qi (con)quis tormilman
da. Tan fo prezaz. puois en peitau lur
ment els atruanda. Noi er mais tant
amaz.
Qe malvaz fai car aissi viu a randa
de liu rason acomte agaranda.
reis coronaz qe d'autrui pren liuranda mal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda
ni pro Guillem qi conquis Tor Milmanda
tan fo prezaz
puois en Peitau lur ment e·ls atruanda
no·i er mais tant amaz.
  III
Iaper dormir non er decoberlanda. Re -
is des engles ni conquerra islanda;
ni tenran iou ni mon saurel ni ganda; 
Ni de peiteu non aura la miranda. Ni ducs
clamaz de la terra normanda. Sai de bordel
ni dels gascoms part landa. Seingner ni
de bassaz.
Ja per dormir non er de Coberlanda
reis des engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peiteu non aura la miranda
ni ducs ​clamaz de la terra normanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part landa
seingner ni de Bassaz.
  IV
Conseill ueill dar el son de nalamanda.
lai a n richart si tot nol om demanda.
Ja per son frair mais sos homes non blan
da. Non [...] fael a[...]z aseria els atanda. Tol
lur chastel ederoqe abranda. De ues toz
laz. El reis tornei lai ab sels de garlanda.
Elautre sos coingnaz;
Conseill veill dar el son de N'Alamanda
lai a N·Richart si tot no lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda
non [...] fa el a[...]z aseria e·ls atanda
tol lur chastel e deroq'e abranda
deves toz laz
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coingnaz.
  V
Lo coms jaufres cui es Breselianda; vol
gran fos premiers naz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgran fos premiers naz.
  VI
Car es cortez efos
en sa comanda. Reielmes el ducaz.
Car es cortez e fos en sa comanda
rejelmes e·l ducaz.
  • letto 204 volte

CANZONIERE F

A cura di Mocci Simone

  • letto 320 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [10]

  • letto 153 volte

Edizione diplomatica

  c.78r
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da.
Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda.
Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da.
Del jouen rei qa finit sa dema(n)da.
Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da.
Tant es forssatz. pois nai henrics terre
no ten ni manda. Sia reis dels maluatz.
  c.78v
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da.
Deliurason acomt (et) agaranda.
Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da.
Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da.
Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da
Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t
E lor truanda.

I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda.
Reis dels engles ni (con)quira irlanda.
No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da.
Ni de piteu no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de latera normada
Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de
gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz

c onsseill uoill dar el son denalama(n)da.
L ai an richart si tot no lom dema(n)da.
J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da.
No ca fai el anz asseitz els atanda.
Tollor castels (et) de roc (et) abranda.
Deues totz latz El reis tornei lai abcels
de garlanda. El autre sos cognatz.

l o coms Jaufres cui es bresilianda.
Volgra fos premier natz.
Qar ers cortes e fos insa comanda
Regismes educatz.
  • letto 237 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
d Vn sirue(n)tes nom cal far longor ga(n)da.
Tal tale(n)t hai qel dige qe lespanda.
Qar nai razon tan nouelle ta(n) gra(n)da.
Del jouen rei qa finit sa dema(n)da.
Sos fraires. rich(ar). pos sos pairs lo coma(n)da.
Tant es forssatz. pois nai henrics terre
no ten ni manda. Sia reis dels maluatz.
D'un sirventes no·m cal far longor ganda
Tal talent hai qe·l dig'e qe·l espanda
Qar n'ai razon tan novell'e tan granda
Del Joven Rei q'a finit sa demanda
Sos fraires Richar pos sos pairs lo comanda
Tant es forssatz 
Pois n'ai Henrics terre no ten ni manda
Sia reis dels malvatz
  II
q e maluatz fai qar aisi uiu ara(n)da.
Deliurason acomt (et) agaranda.
Reis coronatz qui dautrui pre(n)liura(n)da.
Mal se(m)blar naut lo marches de bella(n)da.
Nil pro guillelm qui (con)quis tor mirma(n)da
Tan fo prizatz. Pos em pitau lor me(n)t
E lor truanda.
Qe malvatz fai qar aisi viu a randa
de liurason a comt et a garanda
reis coronatz qui d'autrui pren liuranda
mal sembl'Arnaut lo marches de Bellanda
ni·l pro Guillelm qui conquis Tor Mirmanda
tan fo prizatz
pos em Pitau lor ment e lor truanda.
  III
I a p(er) dormir no(n) er de corberlanda.
Reis dels engles ni (con)quira irlanda.
No tenran iou ni mon saurel ni ca(n)da.
Ni de piteu no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de latera normada
Ni coms pallatz. Ni de bordel ni de
gasco(n)s part landa. Seigner ni debasatz
Ia per dormir non er de Corberlanda
Reis dels engles ni conquira Irlanda
No tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda
Ni de Piteu non aura la miranda
Ni ducs clamatz de la tera normada
Ni coms pallatz
Ni de Bordel ni de gascons part Landa
Seigner ni de Basatz.
  IV
c onsseill uoill dar el son denalama(n)da.
L ai an richart si tot no lom dema(n)da.
J a p(er) son fraire mais sos homes n(on) bla(n)da.
No ca fai el anz asseitz els atanda.
Tollor castels (et) de roc (et) abranda.
Deues totz latz El reis tornei lai abcels
de garlanda. El autre sos cognatz.
Consseill voill dar el son de n'Alamanda
L'ai an Richart si tot no lom demanda
Ja per son fraire mais sos homes non blanda
No ca fai el anz asseitz els atanda
Tol lor castels et de roc et abranda
Deves totz latz
El reis tornei l'ai ab cels de Garlanda 
El autre sos cognatz.
  V
l o coms Jaufres cui es bresilianda.
Volgra fos premier natz.
Lo coms Jaufres cui es Bresilianda
Volgra fos premier natz.
  VI
Qar ers cortes e fos insa comanda
Regismes educatz.
Qar ers cortes e fos in sa comanda
regismes e ducatz.
  • letto 207 volte

CANZONIERE I

A cura di Barboni Alessandra

  • letto 339 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [11]

  • letto 161 volte

Edizione diplomatica

  c. 181v
Bertrans de born.                                           Vij.
UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal
talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai
rason tan nouelle tan granda. Del iouen
rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos 
pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics
terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz.
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason
acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui
pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de
bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir
manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t
elos truanda. Nois er mais tant amatz.
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en
gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon
saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor
del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de
basatz.
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri
chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais
sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els  
atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De
ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da.
Elautre sos coi(n)gnatz.
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos
p(re)miers natz. Car es cortes efos ensa comanda.
Reiel mes el ducatz.
  • letto 173 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born.                                                    Bertrans de Born
  I
UN sirue(n)tes nom cal far longor ganda. Tal
talent ai que digue que lespanda. Ca(r) nai
rason tan nouelle tan granda. Del iouen
rei ca fenit sa dema(n)da. Sos frair richartz pois sos 
pairs lo coma(n)da. Tan es forsatz. pois na enrics
terra no(n) ten ni manda. Sia reis desmaluatz.

 

Un sirventes no·m cal far longor ganda 
Tal talent ai que digu'e que·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
Del joven rei c'a fenit sa demanda
Sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
Tan es forsatz
pois n'a Enrics terra non ten ni manda
Sia reis des malvatz.
  II
Que maluatz fai car aissi uiu aranda. De liurason
acomte agaranda. Reis coronatz que dautrui
pren liuranda. Mal senblar naut. lo marques de
bellanda. Nil pro guillem que conquis tor mir
manda. Tan fon prezatz. puois enpeitau lur me(n)t
elos truanda. Nois er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aissi viu a randa 
de liurason a comt'e a garanda 
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
Mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
tan fon prezatz 
puois en Peitau lur ment e los truanda 
no·is er mais tant amatz
  III
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis dels en
gles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou ni mon
saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) aura la miranda.
Ni ducs clamatz de la terra norma(n)da. Sai de bor
del ni dels gascoms part landa. Sei(n)gner ni de
basatz.
Ca per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peitou non aura la miranda
ni ducs clamatz de la terra normanda
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa 
seingner ni de Basatz.
  IV
Conseill uoill dar el sonde nalama(n)da. lai anri
chart si tot no(n) lom dema(n)da. Ja p(er) son frair mais
sos homes no(n) blanda. No(n) com fael anz aseria els  
atanda. Tol lur chastels ederoque abranda. De
ues totz latz. El reis tornei lai absels de garla(n)da.
Elautre sos coi(n)gnatz.
Conseill voill dar el son de N'Alamanda
lai a N·Richart si tot non lo·m demanda
ja per son frair mais sos homes non blanda 
non com fa el anz aseria e·ls atanda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
deves totz latz
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coingnatz.
  V
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra fos
p(re)miers natz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgra fos premiers natz
  VI
Car es cortes efos ensa comanda.
Reiel mes el ducatz.
car es cortes e fos en sa comanda
rejelmes e l·ducatz.
  • letto 208 volte

CANZONIERE K

A cura di Eleonora Pontillo

  • letto 281 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [12]

  • letto 170 volte

Edizione diplomatica

  166v
Bertrans de born.                V.
UN siruentes nom cal far longor ganda. 
Tal talent ai que digue que lespanda.
Car nai rason tan nouelle tan granda. Del 
iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa-
rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz.
puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia 
reis desmaluatz.
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li
urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe
dautrui pren liuranda. Mal semblar naut.
lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe
conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz
  167r
puois en peitau lur ment elos truanda. Noi
er mais tant amatz.
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de -
ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou 
ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au-
ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor-
manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)-
da. Seigner ni de basatz.
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai -
an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son 
frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael
anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero-
que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai-
absels de garlanda. Elautre sos coignatz.
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra
fos premiers natz. Car es cortes efos ensa co-
manda. Reielmes el ducatz.
  • letto 247 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica 
Bertrans de born.                                 Bertrans de Born
  I
UN siruentes nom cal far longor ganda. 
Tal talent ai que digue que lespanda.
Car nai rason tan nouelle tan granda. Del 
iouen rei cafenit sa dema(n)da. Sos frair richa-
rtz pois sos pairs lo comanda. Tan es forsatz.
puois na enrics terra no(n) ten ni manda. Sia 
reis desmaluatz.
Un sirventes no·m cal far longor ganda
tal talent ai que digu'e que·l espanda
car n'ai rason tan novell'e tan granda
del joven rei c'a fenit sa demanda
sos frair Richartz pois sos pairs lo comanda
tan es forsatz 
puois n'a Enrics terra non ten ni manda
sia reis des malvatz
  II
Que maluatz fai car aisi uiu aranda. De li
urason acomte agaranda. Reis coronatz Qe
dautrui pren liuranda. Mal semblar naut.
lo marqes de bellanda. Nil pro guillem Qe
conquis tor mirmanda. Tan fon prezatz
puois en peitau lur ment elos truanda. Noi
er mais tant amatz.
Que malvatz fai car aisi viu a randa.
de liurason a comt'e a garanda 
reis coronatz que d'autrui pren liuranda
mal senbl'Arnaut lo marques de Bellanda 
ni·l pro Guillem que conquis Tor Mirmanda
tan fon prezatz 
puois en Peitau lur ment e los truanda 
no·i er mais tant amatz.
  III
Ca per dormir no(n) er decoberlanda. Reis de -
ls engles ni conquerra islanda. Ni tenra(n) iou 
ni mon saurel ni ganda. Ni de peitou no(n) au-
ra la miranda. Ni ducs clamatz de la terra nor-
manda. Sai de bordel ni dels gascoms part la(n)-
da. Seigner ni de basatz.
Ca per dormir non er de Coberlanda
reis dels engles ni conquerra Islanda
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Ganda
ni de Peitou non aura la miranda 
ni ducs clamatz de la terra normanda 
sai de Bordel ni dels Gascoms part Landa
seigner ni de Basatz.
  IV
Conseill uoill dar el son de nalamanda. lai -
an richart si tot no(n) lom demanda. Ja per son 
frair mais sos homes no(n) blanda. No(n) com fael
anz aseria els atanda. Tol lur chastels edero-
que abranda. De ues totz latz. El reis tornei lai-
absels de garlanda. Elautre sos coignatz.
Conseill voill dar el son de N'Alamanda 
lai a·N Richart si tot non lo·m demanda 
ja per son frair mais sos homes non blanda
non com fa el anz aseria e·ls atanda
tol lur chastels e deroqu'e abranda
Deves totz latz 
e·l reis tornei lai ab sels de Garlanda
e l'autre sos coignatz.
  V
Lo coms iaufres cui es breselianda. Volgra
fos premiers natz.
Lo coms Jaufres cui es Breselianda 
volgra fos premiers natz
  VI
Car es cortes efos ensa co-
manda. Reielmes el ducatz.
car es cortes e fos en sa comanda
rejelmes e·l ducatz.
  • letto 216 volte

CANZONIERE M

  • letto 308 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [13] 240 r

240v

 

  • letto 156 volte

Edizione Diplomatica

  240 r
S(ire).miraual.
DVn siruentes non
uueilh far loinhor
granda. qen tale(n)t
ai qel diga (e) qel espanda·qar ai
raço tannouella (e) tan granda.
del iouen rei qa fenit sa dema(n)-
da. fraire richart qe sos pairs
lol comanda. tant esforssartz.
pueis nainrics terra no ten ni
manda·sia reis dels maluatz
.
.
.
.
.
QE maluaz fai qar aissi uiu a
randa. aliurason a comte a ga-
randa. reis coronatz qi dautre
pren uianda. mal semblarn -
aut lo seinhor de beulanda.
nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor
miranda. tan fo duptatz. mas
en peitieu lur me(n)t els en truan-
da. non er mais tan amatz.
.
.

COnseilh darai el son de nala -
manda. sai anrichart sel tot
nol mi demanda. ia per son 
frair mais sos homes nobla(n)da.
no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)-
da. sai los castells els deroc els
demanda. da ues totz laz. el reis
tornei ab aqells de garllanda.
e lautre sos coinhatz.
.
.
.

Ia per dormir [de] no sera de no
blanda. rei dels emgleis ni co(n)
qerra yrllanda. ni ducs clamaz
de la terra normanda. ni te(n)cran
gieus ni monssaurell ni canda.
ni de peitieus no tenra la mira(n)
da. ni coms palatz. sai de bordell
ni dels gascons part landa. se
inher ni debazatz.
.
.
.

LE coms iaufres cui es breceli
anda. uolgra primier fos natz.
.
.
.

QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)-
da. reges mes e dugatz.
  240v
SEinhen iaufre montainhas
nos desmanda. sades no gerreiatz.
  • letto 254 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
S(ire)·miraual. Sire Miraval
  I
DVn siruentes non
uueilh far loinhor
granda. qen tale(n)t
ai qel diga (e) qel espanda·qar ai
raço tannouella (e) tan granda.
del iouen rei qa fenit sa dema(n)-
da. fraire richart qe sos pairs
lol comanda. tant esforssartz.
pueis nainrics terra no ten ni
manda·sia reis dels maluatz
D'un sirventes non vueilh far loinhor granda
q'en talent ai qe·l diga e qe·l espanda
qar ai raço tan novella e tan granda
del ioven rei q'a fenit sa demanda
fraire Richart qe sos pairs lo·l comanda
tant es forssartz
pueis N'Ainrics terra no ten ni manda
sia reis dels malvatz.
  II
QE maluaz fai qar aissi uiu a
randa. aliurason a comte a ga-
randa. reis coronatz qi dautre
pren uianda. mal semblarn -
aut lo seinhor de beulanda.
nil pro<u>s gill(er)m qe conqes tor
miranda. tan fo duptatz. mas
en peitieu lur me(n)t els en truan-
da. non er mais tan amatz.
Qe malvatz fai qar aissi viu a randa
a liurason a comt'e a garanda
reis coronatz qi d'autre pren vianda
mal sembl'Arnaut lo seinhor de Beulanda
ni·l prous Gillerm qe conqes Tor Miranda
tan fo duptatz
mas en Peitieu lur ment e·ls en truanda
non er mais tan amatz.
  III
COnseilh darai el son de nala -
manda. sai anrichart sel tot
nol mi demanda. ia per son 
frair mais sos homes nobla(n)da.
no(n) qas faell anz assaguera (e) bla(n)-
da. sai los castells els deroc els
demanda. da ues totz laz. el reis
tornei ab aqells de garllanda.
e lautre sos coinhatz.
Conseilh darai el son de N'Alamanda
sai a·N Richart s'el tot no·l mi demanda
ia per son frair mais sos homes no blanda
nonqas fa ell anz a ssa guera e blanda
sai los castells e·ls deroc e·ls demanda
daves totz laz
e·l reis tornei ab aqells de Garllanda
e l'autre sos coinhatz.
  IV
Ia per dormir [de] no sera de no
blanda. rei dels emgleis ni co(n)
qerra yrllanda. ni ducs clamaz
de la terra normanda. ni te(n)cran
gieus ni monssaurell ni canda.
ni de peitieus no tenra la mira(n)
da. ni coms palatz. sai de bordell
ni dels gascons part landa. se
inher ni debazatz.
Ia per dormir no sera de Noblanda
rei dels emgleis ni conquerra Yrllanda
ni ducs clamaz de la terra Normanda
ni tencr'Angieus ni Monssaurell ni Canda
ni de Peitieus no tenra la miranda
ni coms palatz
sai de Bordell ni de·ls gascons part Landa
seinher ni de Bazatz.
  V
LE coms iaufres cui es breceli
anda. uolgra primier fos natz.
Le coms Jaufres cui es Brecelianda
volgra primier fos natz.
  VI
QAr ell es francs e fora (e)n sa coma(n)-
da. reges mes e dugatz.
Qar ell es francs e fora en sa comanda
regesmes e dugatz
  VII
SEinhen iaufre montainhas
nos desmanda. sades no gerreiatz.
Seinh'En Jaufre montainhas nos desmanda
s'ades no gerreiatz
  • letto 206 volte

CANZONIERE N

  • letto 268 volte

Riproduzione Fotografica

carta 250r

carta 250v

  • letto 124 volte

Edizione diplomatica

  c. 250r
Bertram del borgn.
Dvm siruentes nom cal
far longor ganda. Tal ta
lent ai quel dige que lespa(n)
da. Car nairaçon tanouelle
tan granda. Del ioue rei ca
fenit sademanda. Sos fra
irs richatç pos sos pars lo

 

  c. 250v
comanda. Tanes forsatç. pos
na enrix terra non te nim
anda. Sia reis delç malua
tç.

Qve maluatç fai car aisi uiu
arranda. del iuraçon aconte
ça garanda. Reis coronatç qe
dautrui pren liuranda. Mal
semblarnaut lomarques
debbellanda. Nil pro guillems
que con quis tor mir man
da. Tan fon precatç. pos en
pe tau lur ment elostruan
da. Noier mais tant amatç.

Gap(er)dormir non er
de cober landa. Reis delç en
gles ni con querra iflanda. ni
tenran iou nimonsaurel ni
canda. Nidepeitou non aura
lamiranda. Ner coms palatç
ja debor delç nideis gascons
part landa. seingner ni debazatç.

Conseil uoil dar el son de na
lamanda. Lai an richart si
tot nom lom demanda. jap(er)
son frair mais sos homes no(n)

 

blanda. Non cofa el anç eseç
ielç atanda. Tol lur castelç e
derro que abranda. Deues toç
latç. Elreis tornei lai abselç
de garlanda. Elautre sos coi
gnatç.

Locoms iaufres cuies breselia(n)
da volgra fos premiers natç.
Cares cortes efore sacoman
da. Reielms educatç.

  • letto 174 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

Dvm siruentes nom cal
far longor ganda. Tal ta
lent ai quel dige que lespa(n)
da. Car nairaçon tanouelle
tan granda. Del ioue rei ca
fenit sademanda. Sos fra
irs richatç pos sos pars lo
comanda. Tanes forsatç. pos
na enrix terra non te nim
anda. Sia reis delç malua
tç.

D'um sirventes no·m cal far longor ganda
tal talent ai que·l dig'e que l'espanda,
car n'ai raçon ta·novell'e tan granda
del Jove Rei c'a fenit sa demanda
sos frairs Richatç, pos sos pars lo comanda
tan es forsatç!
Pos N'Aenrix terra non te ni manda
sia reis delç malvatç!

 

  II
Qve maluatç fai car aisi uiu
arranda. del iuraçon aconte
ça garanda. Reis coronatç qe
dautrui pren liuranda. Mal
semblarnaut lomarques
debbellanda. Nil pro guillems
que con quis tor mir man
da. Tan fon precatç. pos en
pe tau lur ment elostruan
da. Noier mais tant amatç.
Que malvatç fai car aisi viu a rranda
de liuraçon a cont'e ç'a garanda:
reis coronatç qe d'autrui pren liuranda
mal sembl'Arnaut lo marques de Bellanda,
ni·l pro Guillems que conquis Tor Mirmanda,
tan fon precatç!
Pos en Petau lur ment e los truanda,
no i er mais tant amatç.
  III
Gap(er)dormir non er
de cober landa. Reis delç en
gles ni con querra iflanda. ni
tenran iou nimonsaurel ni
canda. Nidepeitou non aura
lamiranda. Ner coms palatç
ja debor delç nideis gascons
part landa. seingner ni debazatç.
Ga per dormir non er de Coberlanda,
reis delç engles, ni conquerra Iflanda,
ni tenr'Anjou ni Monsaurel ni Canda,
ni de Peitou non aura la Miranda,

n'er coms palatç;
ja de Bordelç, ni deis gascons part Landa,
seingner ni de Bazatç.

  IV
Conseil uoil dar el son de na
lamanda. Lai anrichart si
tot nom lom demanda. jap(er)
son frair mais sos homes no(n)
blanda. Non cofa el anç eseç
ielç atanda. Tol lur castelç e
derro que abranda. Deues toç
latç. Elreis tornei lai abselç
de garlanda. Elautre sos coi
gnatç.
Conseil voil dar el son de N'Alamanda,
lai a·N Richart si tot no·m lo·m demanda:
ja per son frair, mais sos homes non blanda!
Non c'o fa el, anç eseç i e·lç atanda,
tol lur castelç e derroqu'e abranda
deves toç latç;
e·l reis tornei lai ab selç de Garlanda
e l'autre sos coignatç.

 

  V
Locoms iaufres cuies breselia(n)
da volgra fos premiers natç.
 
Lo coms Jaufres cui es Breselianda
volgra fos premiers natç.
 
  VI
Cares cortes efore sacoman
da. Reielms educatç.
Car es cortes e for e·sa comanda
reielms e ducatç.
  • letto 199 volte

CANZONIERE R

A cura di Raffaella Bartoccini

  • letto 300 volte

Riproduzione Fotografica

  • letto 158 volte

Edizione Diplomatica

 

7r

Bertran del born

Dun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el
espanda. (et) eu razo ta(n) nouele ta(n) granda. del ioue rey car fenis sa
demanda. so fraire richart car sos pa<i>re o dema(n)da. ta(n) so(n) natz car
na enricx t(er)ra no(n) te ni manda sia reys dels maluatz. Be(n) es
maluatz can aysi vien a randa. delieuraxo(n) a comte a gara(n)da. reys co-
ronatz q(ue) dautrui pre(n) uianda. mal semblar naut  lo senhor de besla(n)da.
nil pros. G(uillem). q(ue) conquistor mirmanda. tant fort duptatz. e sin peitaus
los me(n). nils atrua(n)da. noy sera mays amatz.

Ia p(er) dormir no(n) er coms
de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra
norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus
no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part
landa. senher ni de bazatz. Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay
a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da.
no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as-
seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz.
  • letto 223 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica

Bertran del born

Bertran de Born
  I
Dun sirve(n)tesc no(n) pues far lanhor gra(n)da. tal talan ay q(ue)l diga el
espanda. (et) eu razo ta(n) nouele ta(n) granda. del ioue rey car fenis sa
demanda. so fraire richart car sos pa<i>re o dema(n)da. ta(n) so(n) natz car
na enricx t(er)ra no(n) te ni manda sia reys dels maluatz.
D’un sirventesc non pues far lanhor granda
tal talan ay que·l diga e l’espanda
et eu razo tan novel'e tan granda
del Jove rey car fenis sa demanda
so fraire Richart car sos paire o demanda
tan son natz
car na Enricx terra non te ni manda
sia reys dels malvatz.
  II
Be(n) es
maluatz can aysi vien a randa. delieuraxo(n) a comte a gara(n)da. reys co-
ronatz q(ue) dautrui pre(n) uianda. mal semblar naut  lo senhor de besla(n)da.
nil pros. G(uillem). q(ue) conquistor mirmanda. tant fort duptatz. e sin peitaus
los me(n). nils atrua(n)da. noy sera mays amatz.
Ben es malvatz can aysi vien a randa
de lieuraxon a comt'e a garanda
reys coronatz que d’autrui pren vianda
mal sembl'Arnaut lo senhor de Beslanda
ni·l pros Guillem que conquis Tor Mirmanda
tant fort duptatz
e si·n Peitaus los men ni·ls atruanda
noy sera mays amatz.
  III
Ia p(er) dormir no(n) er coms
de besla(n)da. ni rey de(n)gles ni co(n)querra irla(n)da. ni er ducx clamatz delat(er)ra
norma(n)da. ni er seus angeus ni mo(n)s saurel ni glanda. ni de peytieus
no(n) te(n)ra la mira(n)da. ni er com parlatz say de bordelh ni de gascos part
landa. senher ni de bazatz.
Ja per dormir non er coms de Beslanda
ni rey d'engles ni conquerra Irlanda
ni er ducx clamatz de la terra Normanda
ni er seus Angeus ni Mons Saurel ni Glanda
ni de Peytieus non tenra la miranda
ni er com parlatz
say de Bordelh ni de gascos part Landa
senher ni de Bazatz.
  IV
Ieu do(n) cosselh el so(n) de nalamanda. lay
a(n) richart si tot nol mi demanda. ia p(er) sofrair nulh so(n) home non bla(n)da.
no(n) fay el ies. ans assetiema(n)da say sos castels. els acor sels ab ra(n)da. car as-
seiatz. e uenhal rey ab totz sels de garla(n)da. el autre sos conhatz.
Ieu don cosselh e·l son de N'Alamanda
lay an Richart si tot no·l mi demanda
ja per so frair nulh son hom e non blanda
non fay e·l jes ans assetj'e manda
fay sos castels els acor sels abranda
car assejatz e venhal rey ab totz
sels de Garlanda
e·l’autre sos conhatz
   
  • letto 333 volte

Eu m’escondisc, dompna, que mal non mier

  • letto 1210 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1313 volte

Canzoniere A

A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati

  • letto 559 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]

  • letto 184 volte

Edizione diplomatica

196v.  

Bertrans deborn.

Eu mescondisc dompna que mal
non mier. deso qeus ant dich de
mi lausengier. p
(er) merceus prec qom
non puosca mesclar. lo uostre cors fin

leial uertadier. humil efranc cortes

eplazentier. ab mi dompna per mes-

songas comtar.
Al primier get p(er) daeu mon esparuier.
Ol maucion elpoing falcon lainier. E

 

197r.  

porton len qieul lor ueia plumar. sieu

non am mais deuos lo cossirier. Que de

nuill autra auer mon desirier. Qem

don samor nim reteigna alcolgar.
Autrescondich uos farai plus sobrier.

e nom puosc plus adorar dencombrier.
Sieu anc failli uas uos neis del pensier.
qan serem sol dinz cambra o en uer
gier faillam poders dauas mon com-
-paignier. de tal guisa que nom posca
aiudar.

 

Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier.

ja noi puosca baratar un denier. mi ab

taula presa non puosca intrar. Anz get

ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p-

na mais deman ni enquier. Mas uos qui

am e desir eteing car.
 

Seigner sia eu decastel parsonier. Et en

la tor siam catre parier. Sia lus lautre

non poscam amar. Anz maion ops totz

temps arbalestrier metge esiruen egai

tas eportier. Sieu anc aic cor dautra

dompna amar.
 

Madompnam lais p(er) autre cauallier.

epois nonsai aque maia mestier. e fail

lam uens qan serai sobre mar. En cort

de rei mi batan liportier. Et encocha fas

sal fugir primier. Si nous menti cel

qeus anet comtar.
Dompna sieu ai mon austor anedier.

bel emudat ben prenden emainier. Q(ue)

tot auzel puosca apoderar. Sisne grua

et aiglon blanc enier. volria lo malmu-

dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non

puosca uolar.
Fals enueios fementit lausengier. pois

abmidonz mauetz mes destorbier. beus
lausera qem laissasetz estar.

  • letto 206 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Bertrans deborn.  
I strofa  

Eu mescondisc dompna que mal
non mier. deso qeus ant dich de
mi lausengier. p
(er) merceus prec qom
non puosca mesclar. lo uostre cors fin

leial uertadier. humil efranc cortes

eplazentier. ab mi dompna per mes-

songas comtar.

Eu m’escondisc domna que mal non mier
 de so qeus ant dich de mi lausengier
 per merce•us prec qom non puosca mesclar
lo vostre cors fin ,leial, vertadier,
 humil e franc ,cortes e plazentier
 ab mi domna per messongas comtar.

 
II strofa  

Al primier get p(er) daeu mon esparuier.

Ol maucion elpoing falcon lainier. Et 
porton len qieul lor ueia plumar. sieu
non am mais deuos lo cossirier. Que de
nuill autra auer mon desirier. Qem
don samor nim reteigna alcolgar.

Al primier get per da eu mon esparvier
o•l maucion el poing falcon lainier
et porton l’en q’ieu l lor veia plumar
s’ieu non am mais de vos lo cossirier
que de nuill autra auer mon desirier
Qe m don s’amor ni•m reteigna al colgar.

 
III strofa  
Autrescondich uos farai plus sobrier.

e nom puosc plus adorar dencombrier.

Sieu anc failli uas uos neis del pensier.

qan serem sol dinz cambra o en uer

gier faillam poders dauas mon com-

-paignier. de tal guisa que nom posca

aiudar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier
e no•m puosc plus adorar d’encombrier
S’ieu anc failli vas vos neis del pensier
qan serem sol dinz cambra o en ver
gier faillam poders davas mon compaignier
 de tal guisa que nom posca aiudar.
IV strofa  

Sieu p(er) iogar mas et pres del taulier.

ja noi puosca baratar un denier. mi ab

taula presa non puosca intrar. Anz get

ades loreirazar derrier. Sieu autra do(m)p-

na mais deman ni enquier. Mas uos qui

am e desir eteing car.

S’ieu per iogar mas et pres del taulier
ja no•i puosca baratar un denier
mi ab taula presa non puosca intrar
anz get ades lo reir azar derrier
S’ieu autra domna mais deman ni enquier
mas vos qui am e desir e teing car.
V strofa  

Seigner sia eu decastel parsonier. Et en

la tor siam catre parier. Sia lus lautre

non poscam amar. Anz maion ops totz

temps arbalestrier metge esiruen egai

tas eportier. Sieu anc aic cor dautra

dompna amar.

Seigner sia eu decastel parsonier
 et en la tor siam catre parier
 s'ja lus lautre non poscam amar
 anz m’aion ops totz temps
arbalestrier metge e siruen e gaitas e portier
sieu anc aic cor dautra domna amar.
VI strofa  

Madompnam lais p(er) autre cauallier.

epois nonsai aque maia mestier. e fail

lam uens qan serai sobre mar. En cort

de rei mi batan liportier. Et encocha fas

sal fugir primier. Si nous menti cel

qeus anet comtar.

Ma domna•m lais per autre cavallier
e pois non sai a que m’aia mestier
e failla•m uens qan serai sobre mar
en cort de rei mi batan li portier
et en cocha fassa•l fugir primier
 si nous menti cel qe•us anet comtar.

 
VII strofa  

Dompna sieu ai mon austor anedier.

bel emudat ben prenden emainier. Q(ue)

tot auzel puosca apoterar. Sisne grua

et aiglon blanc enier. volria lo malmu-

dat gaillinier. Gras desbaten q(ue) non

puosca uolar.

Domna s’ieu ai mon austor anedier
bel e mudat ben prenden e mainier
que tot auzel puosca apoderar
sisne grua et aiglon blanc e nier
volria lo mal mudat gaillinier
gras des baten que non puosca volar?

 
VIII strofa  

Fals enueios fementit lausengier. pois

abmidonz mauetz mes destorbier. beus
lausera qem laissasetz estar.

Fals e nueios fe mentit lausengier
pois ab mi donz m’auetz mes destorbier
beus lausera qem laissasetz estar.

 

 

  • letto 217 volte

Canzoniere B

A cura di Andrea Alberto Maiolatesi, Serena Papini e Stella Radicati

  • letto 393 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [14]


  • letto 193 volte

Edizione diplomatica

116r  

Bertrans deborn siruentes.

Ev mescondisc dompna q(ue) mal

non mer. deso qeus ant dig

demi lausengier. p(er) merceus prec

que no(n) puoscant mesclar. lo uostre

cor fin leial uertadier. humil e

franc cortes eplazentier. abmi do

116v  

na p(er) messongas comtar.

Al primier get perdieu monespar

uier. ol maucion elpoing falcon

lainier. eporton len qeil lor ueia

plumar. Sieu non am mais deuos

lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer

mon desirier. Qem don samor nim

reteigna al colgar.

 

Sieu p(er) iogar maset pres del taulier.

ia noi puosca baratar un denier.ni

ab taula presa non puosca i(n)trar. anz

get ades loreirazar derier. Sieu au

tra dompna mais demannienqier.
Mas uos cui am edesir etenc car.

 

Seigner sia eu del castel parsonier.

et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus

lautre nons poscam amar. anz ma

ion ops totz temps arbalestier. Met

ge siruen egaitas eportier. sieu anc

aic cor dautra dona amar.

 

Ma dompnam lais p(er) autre caualli
er. epois non sai aq(ue) maia mestier. e

faillam uens qan serai sobre mar.

en cort de rei me batan li portier. et
en cocha fassal fugir primier. S
i
nous menti cel qeus anet co(n)tar.

 

Dompna sieu ai mon austor ane-
dier. b
el emudat ben prenden emai
nier. Q(ue)
 tot auzel puosca apoderar.

 

 

   

Signe grua et aiglon blanc enier. vol

ria lo malmudat gaillinier. Gras de
baten q(ue) non puosca uolar.

Fals enueios fementit lausengier.

Pois abmidonz mauetz mes destor
bier. beus lauzera q(u)e laissasetz estar.

   
  • letto 190 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Bertrans deborn sirventes.  

I strofa

 

Ev mescondisc dompna q(ue) mal

non mer. deso qeus ant dig

demi lausengier. p(er) merceus prec

que no(n) puoscant mesclar. lo uostre

cor fin leial uertadier. humil e

franc cortes eplazentier. abmi do
na p(er) messongas comtar.

Eu mescondisc dompna que mal non mer

deso qe·us ant dig de mi lausengier
per merce·us prec que non puoscant mesclar
lo vostre 
cor fin leial vertadier

humil e franc cortes e plazentier

ab mi dona per messongas comtar

II Strofa  

Al primier get perdieu monespar

uier. ol maucion elpoing falcon

lainier. eporton len qeil lor ueia

plumar. Sieu non am mais deuos

lo consirier. Q(ue) de nuill autra auer

mon desirier. Qem don samor nim

reteigna al colgar.

Al primier get perd'ieu mon esparvier
ol m'aucion el poing falcon 
lainier

e porton l'en q'ei·l lor veia plumar

S'ieu non am mais de vos lo consirier

Que de nuill autra auer mon desirier

Qe·m don samor ni·m reteigna al colgar

III strofa  

Sieu p(er) iogar maset pres del taulier.

ia noi puosca baratar un denier.ni

ab taula presa non puosca i(n)trar. anz

get ades loreirazar derier. Sieu au

tra dompna mais demannienqier.
Mas uos cui am edesir etenc car.

S'ieu per iogar m'aset pres del taulier

ia no·i puosca baratar un denier
ni 
ab taula presa non puosca intrar
anz 
get ades lo reirazar derier
S'ieu au
tra dompna mais deman ni enqier

Mas vos cui am e desir e tenc car

IV Strofa  

Seigner sia eu del castel parsonier.

et en la tor sion catre parier. q(ue) ialus

lautre nons poscam amar. anz ma

ion ops totz temps arbalestier. Met

ge siruen egaitas eportier. sieu anc

aic cor dautra dona amar.

Seigner sia eu del castel parsonier

et en la tor sion catre parier
que ia l'us 
l'autre nons poscam amar
anz m'a
ion ops totz temps arbalestier
Met
g'e sirven e gaitas e portier
s'ieu anc 
aic cor d'autra dona amar

V Strofa  

Ma dompnam lais p(er) autre caualli
er. epois non sai aq(ue) maia mestier. e

faillam uens qan serai sobre mar.

en cort de rei me batan li portier. et
en cocha fassal fugir primier. S
i
nous menti cel qeus anet co(n)tar.

Ma dompna·m lais per autre cavallier
e pois non sai a que m'aia mestier
e 
failla·m uens qan serai sobre mar

en cort de rei me batan li portier
et en cocha fassa·l fugir primier
Si nous menti cel q'eus anet contar.

VI Strofa  
Dompna sieu ai mon austor ane-
dier. b
el emudat ben prenden emai
nier. Q(ue) tot auzel puosca apoderar.

Signe grua et aiglon blanc enier. vol

ria lo malmudat graillmier. Dias de
baten q(ue) non puosca uolar.

 

Dompna s'ieu ai mon austor anedier
b
el e mudat ben prenden e mainier
Que tot auzel puosca apoderar

Sign'e grua et aiglon blanc e nier
vol
ria lo mal mudat gaillinier

Gras de baten que non puosca volar

VII Strofa  

Fals enueios fementit lausengier.

Pois abmidonz mauetz mes destor
bier. beus lauzera q(u)e laissasetz estar.

Fals e nueios fementit lausengier

Pois abmidonz m'avetz mes destorbier
beus lauzera que laissasetz estar.

  • letto 195 volte

Canzoniere C

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 370 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 201 volte

Riproduzione Fotografica

Al manoscritto:
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f352.item.r=856.langFR [15]

 

  • letto 111 volte

Edizione diplomatica

  • letto 181 volte

edizione diplomatica

142v  
b(er)tans de born.
IEu mescondesc
domna que mal non
mier. de so q(ua)n dig de mi
fals lauzengier. p(er) merceus
prec que nom puescon mes-
clar. uostre gent cors adreg
e plazentier. franc (et) humil
leyal e drechurier. en con
tral mieu per messorguas co(m)tar.
Al primier lans pert ieu mon
esparuier. el maucion el ponh
falcon lanier. que lon porton
e quiel ueya plumar. sieu mai
de uos ont ai mon cossirier. no(n)
am totz temps auer lo dezirier.
que de nulha samor ni son col.
guar.
Domna sieu ai mon
austor anedier. bon euolant e
prenden e manier. que tot au-
zelh puesca apoderar. singne
grua (et) aigron blanc o nier. uol
rai lo donc mal mudat gualli-
nier. guort debaten que non

 
143r  
puesca uolar.
Escut acolh caualguieu ab te(m)-
pier. e port sallat capairo trauer-
sier. e regnas breus quom no pu-
esca longuar. (et) estru eps loncs
en cauallas trotier. (et) en ostal tru-
ep irat ostalier. si neus menti
quius o aner comtar.
Ma donam lais per autre caua-
lier. e pueys no sai aque maya
mestier. e falham uens quan se-
rai sobre mar. en cort de rey mi
baton li portier. (et) en cocham uey-
hom fugir primier. e sieu agui
cor dautra domna mar.
Senhor si eu dun castelh ab pa-
rier. e quen lator siam quatre
parsonier. elus en lautre non
si puesca fizar. ans maion ops
tostemps arc balhestier. metges
guaitas e siruent (et) arquier. si
eu uengui per uos agualiar.
Autrescondig uos farai pus
sobrier. e pus nom sai orar mais
dencombrier. sieu tenc ma dom-
 na que la puesca brassar. qua(n)
serai sols dins cambra o dins
uergier. falham poders de uas
mon companhier. de tal guiza
que nom puesca iudar.
  • letto 196 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 200 volte

edizione diplomatico-interpretativa

b(er)tans de born  
IEu mescondesc
domna que mal non
mier. de so q(ua)n dig de mi
fals lauzengier. p(er) merceus
prec que nom puescon mes-
clar. uostre gent cors adreg
e plazentier. franc (et) humil
leyal e drechurier. en con
tral mieu per messorguas co(m)tar.

 
I‧eu m’escondesc domna que mal non mier
de so quan dig de mi fals lauzengier
per merce‧us prec que nom puescon mesclar
vostre gent cors adreg e plazentier
franc et humil leyal e drechurier
en con tral m’ieu per messorguas comtar.

 
II strofa  
Al primier lans pert ieu mon
esparuier. el maucion el ponh
falcon lanier. que lon porton
e quiel ueya plumar. sieu mai
de uos ont ai mon cossirier. no(n)
am totz temps auer lo dezirier.
que de nulha samor ni son col.
guar.
Al primier lans pert’ieu mon esparvier
el m’aucion el ponh falcon lanier
que l’on porton e qui el veya plumar
s’ieu m’ai de vos ont ai mon cossirier
non am totztemps aver lo dezirier
que de nulha s’amor ni son colguar.
III strofa  
Domna sieu ai mon
austor anedier. bon euolant e
prenden e manier. que tot au-
zelh puesca apoderar. singne
grua (et) aigron blanc o nier. uol
rai lo donc mal mudat gualli-
nier. guort debaten que non
puesca uolar.
Domna s’ieu ai mon austor anedier
bon e volant e prenden e manier
que tot auzelh puesc’apoderar
sin gne grua et aigron blanc o nier
volrai lo donc mal mudat guallinier
guort debaten que non puesca volar.
IV strofa  
Escut acolh caualguieu ab te(m)-
pier. e port sallat capairo trauer-
sier. e regnas breus quom no pu-
esca longuar. (et) estru eps loncs
en cauallas trotier. (et) en ostal tru-
ep irat ostalier. si neus menti
quius o aner comtar.
Escut acolh cavalgu‧i’eu ab tempier
e port sallat capairo traversier
e regnas breus qu‧om no puesca longuar
et estru eps loncs en cavallas trotier
et en ostal truep irat ostalier
si ne‧us menti qui‧us o aner comtar.
V strofa  
Ma donam lais per autre caua-
lier. e pueys no sai aque maya
mestier. e falham uens quan se-
rai sobre mar. en cort de rey mi
baton li portier. (et) en cocham uey-
hom fugir primier. e sieu agui
cor dautra domna mar.
Ma donam lais per autre cavalier
e pueys no sai a‧que maya mestier
e falham vens quan serai sobre mar
en cort de rey mi baton li portier
et en cocham vey hom fugir primier
e s’ieu agui cor d’autra domna mar.
VI strofa  
Senhor si eu dun castelh ab pa-
rier. e quen lator siam quatre
parsonier. elus en lautre non
si puesca fizar. ans maion ops
tostemps arc balhestier. metges
guaitas e siruent (et) arquier. si
eu uengui per uos agualiar.
Senhor si eu d’un castelh ab parier
e qu‧en lator siam quatre parsonier
e lus en l’autre non si puesca fizar
ans maion ops tostemps arc balhestier
met ges guaitas e sirvent et arquier
si eu vengui per vos agualiar.

 
VII strofa  
Autrescondig uos farai pus
sobrier. e pus nom sai orar mais
dencombrier. sieu tenc ma dom-
na que la puesca brassar. qua(n)
serai sols dins cambra o dins
uergier. falham poders de uas
mon companhier. de tal guiza
que nom puesca iudar.
Autr’escondig vos farai pus sobrier
e pus nom sai orar mais d' encombrier
s’ieu tenc ma domna que la puesca brassar
quan serai sols dins cambra o dins vergier
falham poders de vas mon companhier
de tal guiza que no'm puesca iudar.
  • letto 202 volte

Canzoniere D

A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.

  • letto 323 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [4]

  • letto 162 volte

Edizione diplomatica

122  
Bertrans idem.
.VIII.
Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er.
.Deso qeus an de mi dit lausengier.
per merce prec com non puosca mes
clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu
mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na
per mensomias comdar.
Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel
mausian el puoing falcon lainier. Epor
ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am
mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuill autrau(er)
mon desirier. Qem don samor nimretein
gnal colgar.
Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i
puosc orrar plus denconbrier. Seu anc
failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m)
sol enchambra odinz uergier. faillampo
ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa
qe nom puosca iudar.
Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi
puosca baratar un denier. Ni ab taula
(pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir
rairar derier. Sieu autra domna deman
ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc
car. 
Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en
la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau
tre nons poscam amar. Anz naion obs toz
temps arbalestier. Metge siruen egaitas
eportier. Sieu anc aic cor dautra domna
amar.
Ma domnam lais per autre cauailher. Epu
ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam
uenz qant serai sobra mar. Encort derei
mebatan liportier. Et encocha fasal fugir
premier. Sinon menti cel qeus anet
comtar.
Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel
emudat ben prendent emanier. Q(e) tot
ausel puosca apoderar signe grua et
aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu
dat galinier. Gras debatent qe non puo

 

sca uolar. 
Fals enueios fementit lausengier. puois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben  
lausera qem laissesez estar.
  • letto 165 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica 
Bertrans idem. Betrans idem.
  I
.VIII.Ev mescondisc domna qe mal no m<er>er.
.Deso qeus an de mi dit lausengier.
per merce prec com non puosca mes
clar. Lo uostre cors Fin leial uertadier. hu
mil efranc cortes eplasentier. ab mi do(m)na
per mensomias comdar.
Eu m’escondisc domna, que mal no me<re>r
de so que °us an de mi dit lausengier.
Per merce, prec com non puosca mesclar
lo vostre cors fin, leial, vertadier,
humil e franc, cortes e plasentier
ab mi, domna, per mensomias comdar.
  II
Al premier get (per)deu mon esparuier. Qel
mausian el puoing falcon lainier. Epor
ton len quiel lur ueia plumar. Seu no(n) am
mais deuos lo (con)ssirier. Q(ue) de nuillautrau(er)
mon desirier. Qem don samor nimretein
gnal colgar.
Al premier get perd’eu mon esparvier,
que°l m’ausian el pnoing falcon lainier
e porton l’en, qu’ie°l lur veia plumar,
s’eu non am mais de vos lo conssirier
que de nuill’autrau non desirier,
quem don s’amor ni°m reteingn al colgar.
  III
Autres (con)dit uos farai plus sobrier. Enon(m)i
puosc orrar plus denconbrier. Seu anc
failli ues uos neis del pensar. Qant sere(m)
sol enchambra odinz uergier. faillampo
ders de ues mon (con)paingnier. De tal guisa
qe nom puosca iudar.
Autres condit vos farai plus sobrier,
e non mi puosc oirar plus d’enconbrier:
s’eu anc failli ves vos neis del pensar,
quant serem sol en chambra o dinz  vergier,
failla°m poders de ves non conpaingnier
de tal guisa que no°m puosc’aiudar.
  IV
Sieu per iugar ma set (pre)s del taulier. Janoi
puosca baratar un denier. Ni ab taula
(pre)sa non puosca intrar. Anz giet ades lo reir
rairar derier. Sieu autra domna deman
ni enquier. Mas uos cui am edesir etenc
car. 
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier
ja noi, puosca baratar un denier
ni ab taula presa non puosca intrar,
anz giet ades lo reir rairar derier,
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas vos cui am e desir e tenc car. 
  V
Seingner sieu ai encastel parsonier. Et en
la tor siam qat<e>re parier. Eialuns lau
tre nons poscam amar. Anz naion obs toz
temps arbalestier. Metge siruen egaitas
eportier. Sieu anc aic cor dautra domna
amar.
Seingner s’ieu ai en castel parsonier,
et en la tor siam quat<e>re parier,
e ia l’uns l’autre nons poscam amar
anz n’aion obs top temps arbalestrier
metge sirven e gaitas e portier
s’ieu anc aic cor d’autra domna amar.
  VI
Ma domnam lais per autre cauailher. Epu
ois no(n) sai aqe maia mestier. Efaillam
uenz qant serai sobra mar. Encort derei
mebatan liportier. Et encocha fasal fugir
premier. Sinon menti cel qeus anet
comtar.
Ma domnam lais per autre cavalier,
e puois non sai a que m’aia mestier
e failla°m venz quant serai sobra mar;
en cort de rei me batan li portier,
et en cocha fasa°l fugir premier,
si non menti cel qe°us anet comtar.
  VII
Domna sieu ai mon au[s]tor anadier. Bel
emudat ben prendent emanier. Q(e) tot
ausel puosca apoderar signe grua et
aiglo blanc enier. Volrialo donc mal mu
dat galinier. Gras debatent qe non puo
sca uolar.
Domna, s’ieu ai mon austor anadier,
bel e mudat ben prendent e manier
que tot ausel puosca apoderar
sign e grua et aiglo blanc e nier
volrialo donc mal mudat galinier
gras de batent qe non puosca volar.
  VIII
Fals enueios fementit lausengier. puois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben  
lausera qem laissesez estar.
Fals, enveios, fe-mentit lausengier
puois ab midonz m’avez mes destorbier
ben lausera que°m laissesez estar.
  • letto 214 volte

Canzoniere E

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 366 volte

Riproduzione Fotografica

Al manoscritto: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR [16]

  • letto 190 volte

riproduzione fotografica

al manoscrittohttps://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f102.item.r=chansonnier.langFR [16]

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

  • letto 180 volte

edizione diplomatica

98  
bertran de born.
Eu mescondic
dompna que mal no(n) mier. de so
queus an demi dig lauzengier. per
merce prec com no(n) puesca mesclar. lo
uostre cors fin leial uertadier. franc (et)
humil cortes eplazentier. ab mi dona
 
98  
per mensonias comtar.
Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer.
quel mausion elponh falcon lanier.
eporton lon quiel lur ueia plumar. si
eu mais non am deuos lo consirier. q(ue)
de nuillautrauer lo dezirier. quem do
samor nim retenhal colguar.
Autrescondics uos farai plus sobrier.
er
ei
q
.
.
.
.
.
.
.
.
.

la
ion
siruen
cor dautra
Ma donam lais perautre caualer. epu-
eis no(n) sai aque maia mester. efaillam
uens quan cerai sobre mar. en cort de
rei me batan li porter. (et) encocha fas-
al fugir premer. fel queus ho anet
comtar.
Fals lauzengers enuios mensonger.
pos ab midons maues mes destorber. be(n)
lausera q(ue)m laisasez estar.

 

  • letto 234 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 197 volte

edizione diplomatico-interpretativa

I STROFA  
bertran de born.
Eu mescondic
dompna que mal no(n) mier. de so
queus an demi dig lauzengier. per
merce prec com no(n) puesca mesclar. lo
uostre cors fin leial uertadier. franc (et)
humil cortes eplazentier. ab mi dona
per mensonias comtar
bertran de born
Eu m’escondisc dompna que mal non mier
de so ques an demi dig lauzengier
per merce prec com non puesca mesclar
lo vostre cors fin leial vertadier
franc et humil cortes eplazentier
ab mi dona per mensonias comtar
 
II STROFA  
Alpremier giet perdieu mo(n) esparuer.
quel mausion elponh falcon lanier.
eporton lon quiel lur ueia plumar. si
eu mais non am deuos lo consirier. q(ue)
de nuillautrauer lo dezirier. quem do
samor nim retenhal colguar.
Al premier giet perdieu mon esparuer
quel nausion  el ponh falcon lanier
eporton lon quiel lur veia plumar
S’ieu mais non am de vos lo consirier
que de nuillautrauer lo desirier
Qe∙m do samor nim retenhal colguar
 
III STROFA  
Autrescondics uos farai plus sobrier.
er
ei
q
.
.
.
.
.
la
ion
siruen
cor dautra
Autr' escondics  vos farai plus sobrier
er
ei
q
 
 
 
 
 
la
ion
siruen
cor datura
IV STROFA  
Ma donam lais perautre caualer. epu-
eis no(n) sai aque maia mester. efaillam
uens quan cerai sobre mar. en cort de
rei me batam li porter. (et) encocha fas-
al fugir premer. fel queus ho anet
comtar.
 
Ma donam lais per autre caualer
e pueis non sai atque maia mester
e faillam vens quam cerai sobre mar
en cort de rei me batam li porter
et en coch fasal fugir premer
fel cueus ho anet comtar
 
V STROFA  
Fals lauzengers enuios mensonger.
pos ab midons maues mes destorber.
be(n) nausera q(ue)m laisasez estar.
Fals lausengiers e nuios mensonger
pos ab midons maues mes destorber
ben lausera quem laisasez estar
   
   
  • letto 180 volte

Canzoniere F

A cura di Carlotta Gargiulo, Andrea Grandi, Maria Francolini e Roberto Ruspantini

  • letto 295 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 168 volte

riproduzione fotografica

al manoscritto:
https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A [10]



  • letto 141 volte

Edizione diplomatica

  • letto 153 volte

edizione diplomatica

Per aqesta do(n)pna guisenda
sil para dasi (et) mado(n)pna maens
qella crezia qelli uolgues melrq-
ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimene l fezla do(n)p-
na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
B(ertran). de born.

EV me scondisc do(m)pna qe mal no mier.
De soqean de mi dich lausengier.
P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar.
Lo uostre cors leial eu(er)tadier.
Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers.
Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar.
Al premer get p(er)da mo(n) sparauier.
Ol maucian el poi(n)g falcon lainier.
 
86r  
E porton len qeu lor ueia plumar.
Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier.
Qe de nullautra uer lo desirier.
Qem don samor nim reteignal colgar.
do(m)pna sieu ai bon austor anedier.
Bon euolan eprenden emainier.
Qe tot auzel puesca apoderar.
Signegrua o aigron blanc onier.
Volrailo doncs mal mudat galinier
Grot debaten qe no(n) puesca uolar.
autre scondich uos farai plus sobrier.
E no me posc orar plus dengo(n)brier.
Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar.
Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier.
Faillam poders deues mo(n) con paignier.
De tal guisa qe nom posc aiudar.
Sieu p(er) iogar masset pres de taulier.
Y a no(n) puesca baratar un dinier.
Niab taula presa no(n) posca intrar.
Anz get ades lo reazar derier.
Sieu autra do(m)pna deman ni enqier.
Mas uos cuiam edesir etei(n)g car.
seigner sia eu de castel parsonier .
Si qen lator siam quatre parier.
Eia lus lautre no(n) poscam amar.
Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier.
 Mege siruenz ogaichas eportier.
 
   
Sieu anc aic cor dautra do(m)pna amar.
e scut acol caualc eu ab te(m)pier.
E port sailat capairon trau(er)sier.
E ceignes breus qom no(n) posca alo(n)gar.
E zestreups loncs encaual bas trotier.
Ez alostal trob irat lostalier.
Sieu agui cor dautra do(m)pna pregar.
mado(m)pnam lais p(er)autre caualier.
E pos no(n) sai aqemaia mestier.
E faillam ue(n)z qam serai sobremar.
En cort de rei me batan li portier.
Ez en cocha fassal fugir primier.
Si no me(n)ti cel qeus anet co(m)tar.

Fals en ue(n)ios fe me(n)tit lause(n)gier.
Possamidonz mauez mes destorbier.
Ben lauzera qem laissassez estar.

 
  • letto 171 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 RAZOS  RAZOS
Per aqesta do(n)pna guisenda
sil para dasi (et) mado(n)pna maens
qella crezia qelli uolgues melq-
ro ella (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimene l fezla do(n)p-
na sorseubuda (et) aqest sirue(n)tes.

.
 

Per aqesta donpna guisend ∙ a 

s’il paradasi et ma donpna maens  

qella crezia, qelli volgues m ∙ elqro 

ella et qella l ∙i fezes amor.
E per 
 aqest de partimene
l fezl 
∙ a donpna sors eu buda et aqest sirventes .

 

B(ERTRAN) DE BORN BERTRAN DE BORN
eV me scondisc do(m)pna qe mal no mier.
De soqean de mi dich lausengier.
P(er) m(er)ce us prec qom no(n) posca mesclar.
Lo uostre cors leial eu(er)tadier.
Franc (et) humil cortes eplaxe(n)tiers.
Ab mi do(m)pna p(er) me(n)soignas cuidar.

 
Eu m’escondisc dompna qe mal no mier
de so ge an de mi dich lausengier,
per merce∙us prec q’om non posca mesclar
lo vostre cors leial e vertadier
franc et humil  cortes e plazentiers
ab mi, dompna, per mensoignas cuidar.
II STROFA  
al premer get p(er)da mo(n) sparauier.
Ol maucian el poi(n)g falcon lainier.
E porton len qeu lor ueia plumar.
Sieu mais no(n) am deuos lo co(n)si<rels.> rier.
Qe de nullautra uer lo desirier.
Qem don samor nim reteignal colgar.

 

Al premer get perd∙a mon sparavier
o∙l m’aucian el poing falcon lainier
e porton l’en q’ eu l∙or veia plumar
s’ieu mais non am de vos lo consirier
qe de null’autr  aver lo desirier
qe∙m don s’amor ni∙m reteign al colgar.

 

III STROFA  
do(m)pna sieu ai bon austor anedier.
Bon euolan eprenden emainier.
Qe tot auzel puesca apoderar.
Signegrua o aigron blanc onier.
Volrailo doncs mal mudat galinier
Grot debaten qe no(n) puesca uolar
Dompna ,s’ieu ai bon austor anedier
bon e volan e prenden e mainier
qe tot auzel puesca apoderar
signegrua o aigron blanc o nier
volrai∙lo doncs m’al mudat galinier
grot debaten qe non puesca volar.
IV STROFA  
autre scondich uos farai plus sobrier.
E no me posc orar plus dengo(n)brier.
Sieu anc failli uas uos neisdel pe(n)sar.
Qan serem solencha(m)bra odinz u(er)gier.
Faillam poders deues mo(n) con paignier.
De tal guisa qe nom posc aiudar.
Autr' escondich vos farai plus sobrier
e non me posc orar plus den gonbrier
s’ieu anc failli vas vos ne∙is del pensar
q’an serem sol en chambra o dinz vergier
failla∙m poders deves mon conpaignier
de tal guisa qe no∙m posc aiudar.

 

V STROFA  
Sieu p(er) iogar masset pres de taulier.
Y a no(n) puesca baratar un dinier.
Niab taula presa no(n) posca intrar.
Anz get ades lo reazar derier.
Sieu autra do(m)pna deman ni enqier.
Mas uos cuiam edesir etei(n)g car.

 

S’ieu per iogar m’asset pres de taulier
ya non puesca baratar un dinier
ni ab taula presa non posca intrar.
anz get ades lo reazar derier
s’ieu autra dompna deman ni enqier
mas vos cuiam e desir e teing car.

 

VI STROFA  
seigner sia eu de castel parsonier .
Si qen lator siam quatre parier.
Eia lus lautre no(n) poscam amar.
Anz naion ops totz te(m)ps arbalastier.
 Mege siruenz ogaichas eportier
Seigner sia eu de castel parsonier
si gen la tor siam quatre parier
ei a l∙us l’autre non poscam amar
anz naion ops totz temps arbalastrier
me ge sirvenz o gaichas e portier.
  • letto 230 volte

Canzoniere I

A cura di Chiara Cecchetti, Camilla Floriani e Erica Grassi.

  • letto 309 volte

Riproduzione fotografica

Al Manoscritto [6]

  • letto 146 volte

Edizione diplomatica

182r  
Bertrans de born.                             xiij.
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De
so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce
prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli- 
al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier. 
ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar.
Al premier get p(er) dieu mo(n) esparuier. Q(ue)l mau- 
sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur
ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse- 
rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem
don samor nim retengal colgar. 
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi
puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas
uos neis del pensar. Quant serem sol encham-
brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con-
pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar.
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi
posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom 
puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier.
Sieu autra domna deman ni enquier. Mas 
uos cui am edesir etenc car.
182v  
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si-
am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m)
amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege
siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra
domna amar.
Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier. Epois no(n) saia
que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so-
bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en-
cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus
anet comtar. 
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat
ben prendent emanier. Que tout ausel posca a 
poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol-
ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t
que no(n) puosca uolar. 
Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi-
donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem
laissassetz estar.  
  • letto 164 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans de born.                             xiij. Bertrans de born.                             xiij.
  I
Ev mescondic domna que mal no(n) mier. De
so queus an de mi dig lausengier. p(er) merce
prec com no(n) posca mesclar. lo uostre cors finli- 
al uertadier. humil efranc ecortes eplase(n)tier. 
ab mi domna p(er) me(n)sonias comdar.
Eu m’escondic domna, que mal non mier
de so que°us an de mi dig lausengier 
per merce prec com non posca mesclar 
lo vostre cors fin, lial, vertadier, 
humil e franc e cortes e plasentier 
ab mi, domna, per mensonias comdar.
  II
Al premier get p(er) dieu mo(n)esparuier.Q(ue)lmau-
sian el poi(n)g falcon lanier. Eporton len qel lur
ueia plumar. Sieu no(n) am mais de uos lo conse- 
rier. Que de nuillautrauer lo deserier. Quem
don samor nim retengal colgar. 
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que°l m’ausian el poing falcon lanier 
e porton l’en, q’e°l lur veia plumar, 
s’ieu non am mais de vos lo conserier 
que de nuill’autr' aver lo deserier,
que°m don s’amor ni°m reteng al colgar. 
  III
Autres condig uos farai plus sobrier. Enomi
puosc orar plus denconbrier. Sieu anc failli uas
uos neis del pensar. Quant serem sol encham-
brodinz uergier. Faillam poders de ues mo(n) con-
pai(n)gnier. De tal guisa q(ue) nom posca iudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier, 
e no mi puosc orar plus d’enconbrier
s’ieu anc failli vas vos neis del pensar,
quant serem sol en chambr’ o dinz vergier
failla°m poders de ves mon conpaingnier
de tal guisa que no°m posc’aiudar.
  IV
Sieu p(er) iutgar maset pres del taulier. Ja noi
posca baratar un denier. Ni ab taula p(re)sa. Nom 
puosc intrar. Anz giet ades lorrerrarar derrier.
Sieu autra domna deman ni enquier. Mas 
uos cui am edesir etenc car.
S’ieu per iutgar m’aset pres del taulier,
ja no°i posca baratar un denier
ni ab taula presa no°m puosc’intrar
anz giet ades lor’rerrarar derrier, 
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas o vos cui am e desir e tenc car.
  V
Seingner sieu de chastel parsonier. Et enlator si-
am quatre parcier. Eia luns lautre nous puosca(m)
amar. Anz maion obs toste(m)ps arbalestier. Mege
siruen egaitas eportier. Sieu anc ac cordautra
domna amar.
Seingner s’ieu de chastel parsonier,
et en la tor siam quatre parcier 
e ja l’uns l’autre no°us puoscan amar,
anz m’aion obs tostemps arbalestier
meg’e sirven e gaitas e portier,
s’ieu anc ac cor d’autra domna amar.
  VI
Ma domna(m) lais p(er) autre cauallier.Epoisno(n)saia
que maia mestier. Efaillam uenz qua(n)t serai so-
bre mar. Encort derrei mi bata(n) li portier. Et en-
cocha falsa fugir p(re)mier. Si no(n) menti selqueus
anet comtar. 
Ma domna°m lais per autre cavallier
e pois, non sai a que m’aia mestier
e failla°m venz quant serai sobre mar,
en cort de rrei mi batan li portier
et en cocha falsa fugir premier, 
si non menti sel que°us anet comtar. 
  VII
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel emudat
ben prendent emanier. Que tout ausel posca a 
poderar. Signe grua (et) agro blanc enier. Vol-
ria lo donc mal mudat galinier. Gras debate(n)t
que no(n) puosca uolar. 
Domna s’ieu ai mon austor anadier
bel e mudat, ben prendent e manier
que tout ausel posca apoderar 
sign’e grua et agro, blanc e nier
volria lo donc mal mudat galinier,
gras debatent que non puosca volar. 
  VIII
Fals enueios fe mentit lausengier. pois ab mi-
donz mauez mes destorbier. Ben lausera quem
laissassetz estar.  
Fals, enveios, fe-mentit, lausengier 
pois ab midonz m’avez mes destorbier
ben lausera que°m laissassetz estar.

 

  • letto 245 volte

Canzoniere K

A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.

  • letto 416 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [17] 

 

Al manoscritto [18]

 

 

  • letto 276 volte

Edizione Diplomatica

167v  
Bertrans de born.                                             viij.
Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de
so queus an de mi <dig> dig lausengier.
P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar.
lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra-
nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me-
sonias comdar.
Al premier get per dieu mon esparuier.
Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)-
ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am
mais de uos lo conserrier. Que de nuil au-
trauer lo deserier. Quem don samor nim re-
tengal colgar.
Autres condig uos farai plus sobrier. Eno-
mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc
failli uas uos neis del pensar. Qua(n)t serem
sol encham brodinz uergier. Faillam poders
de ues mon conpaignier. De tal guisa qe
nom puosca iudar.
Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja
noi puosca baratar un denier. Ni ab taula
presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet
ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na
deman ni enquier. Mas uos cui am edesir
etenc car.
Seingner sieu de chastel parsonier. Et
en lator siam quatre parcier. Eialuns la-
utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs
tostemps arbalestier. Metge siruen egait-
as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na
168r  
amar.
Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois 
no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz
quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n)
li portier. Et en cocha falsa fugir premier.
Si no(n) menti sel queus anet comtar.
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e
mudat ben prendent emainer. Que tout
ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro
blanc enier. Volria lo donc mal mudat
galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo-
lar.
Fals enueios fe mentit lausengier. Pois
ab midonz mauez mes destorbier. Ben la-

usera quem laissasetz estar.
  • letto 243 volte

Edizione Diplomatico-interpretativa

Bertrans de born.                                             viij. Bertrans de born.                                             viij.
I strofa  
Eu mescondic domna qe mal no(n) mier. de
so queus an de mi <dig> dig lausengier.
P(er) merce prec com no(n) puosca mesclar.
lo uostre cors fin lial uertadier. humilefra-
nc <e>cortes eplasentier. Ab mi domna p(er) me-
sonias comdar.
Eu m’escondic, domna, qe mal non mier
de so que·us an de mi dig lausengier;
per merce prec c’om (uomo) non puosca mesclar
lo vostre cors fin, lial, vertadier,
humil e franc, cortes e plasentier
ab mi, domna, per mesonias comdar.
II strofa  
Al premier get per dieu mon esparuier.
Quel mausian el poing falco(n) lanier. Epo(r)-
ton len quel lur ueia plumar. Sieu no(n) am
mais de uos lo conserrier. Que de nuil au-
trauer lo deserier. Quem don samor nim re-
tengal colgar
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que·l m’ausian el poing falcon lanier
e porton l’en, qu’e·l lur veia plumar,
s’ieu non am mais de vos lo conserrier
que de nuil’autr’aver lo deserier,
que·m don s’amor ni·m reteng’al colgar.
III strofa  
Autres condig uos farai plus sobrier. Eno-
mi puosc orar plus denconbrier. Sieu anc
failli uas uos neis del pensar. 
Qua(n)t serem
sol encham brodinz uergier. Faillam poders
de ues mon conpaignier. 
De tal guisa qe
nom puosca iudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier,
e no mi puosc orar plus d’enconbrier:
s’ieu anc failli vas vos neis del pensar,
quant serem sol en chambr’o dinz vergier,
failla·m poders deves mon conpaignier
de tal guisa qe no·m puosc’aiudar.

 
IV strofa  
Sieu per iugar ma set pres del taulier. Ja
noi puosca baratar un denier. Ni ab taula
presa. Nom puosca <uirar> intrar. Anz giet
ades lorreirarar derrier. Sieu autra do(m)na
deman ni enquier. Mas uos cui am edesir
etenc car.
S’ieu per iugar m’aset pres del taulier,
ja no·i puosca baratar un denier
ni ab taula presa no·m puosca intrar,
anz giet ades lo rreirarar derrier,
s’ieu autra domna deman ni enquier
mas vos, cui am e desir e tenc car.
V strofa  
Seingner sieu de chastel parsonier. Et
en lator siam quatre parcier. Eialuns la-
utre nons puescam amar. Anz maio(n) obs
tostemps arbalestier. Metge siruen egait-
as eportier. Sieu anc ac cor dautra do(m)na 

amar.
Seingner si’eu de chastel parsonier,
et en la tor siam quatre parcier,
e ia l’uns l’autre no·ns puescam amar,
anz m’aion obs tos temps arbalestier, 
metg’e sirven e gaitas e portier,
s’ieu anc ac cor d’autra domna amar.
VI strofa  
Ma domna(m) lais per autre cauallier. Epuois 
no(n) sai aque maia mestier. Efaillam uenz
quant serai sobre mar. Encort derrei mi bata(n)
li portier. Et en cocha falsa fugir premier.
Si no(n) menti sel queus anet comtar.
Ma domna·m lais per autre cavallier,
e puois, non sai a que m’aia mestier;
e failla·m venz quant serai sobre mar,
en cort de rrei mi batan li portier,
et en cocha falsa fugir premier,
si non menti sel que·us anet comtar.
VII strofa  
Domna sieu ai mon austor anadier. Bel e
mudat ben prendent emainer. Que tout
ausel puosca apoderar. Signe grua (et) agro
blanc enier. Volria lo donc mal mudat
galinier. Gras deb<c>ate(n)t que no(n) puosca uo-
lar.
Domna, s’ieu ai mon austor anadier
bel e mudat, ben prendent e mainer,
que tout ausel puosca apoderar,
sign’e grua et agro blanc e nier,
volria lo donc mal mudat, galinier, 
gras, debatent, que non puosca volar?
Tornada  
Fals enueios fe mentit lausengier. Pois
ab midonz mauez mes destorbier. 
Ben la-
usera quem laissasetz estar.
Fals, enveios, fementit lausengier,
pois ab midonz m’avez mes destorbier,
ben lausera que·m laissasetz estar. 
  • letto 197 volte

Canzoniere R

A cura di Cristian Vettori, Elena Cosentino e Chiara Gabriella Palumbo.

  • letto 309 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [19]

 

  • letto 317 volte

Edizione diplomatica

96r  
B(er)tra(n) del bor(n).
.
Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so q(ue)us an
.
de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec com nom
.
puesca mesclar. lo uostre cor fin lial vertadier. hu-
.
mils e francx e plazentier. Ab mi dona p(er) messonias
comtar.
Al p(ri)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m-
ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el lor
ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier.
no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor nim retenhal colcar. Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu-

esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos neys del pe(n)-
sar. can serem sols e(n) cambro dins u(er)gier. falham poders de-
vas mo(n) companhier. de tal guiza q(ue) nom puescaiudar. Es-

cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas capairo(n) tra-
u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n) puescalo(n)gar. et estrueps loncx
e caual mal trotier. et al ostal truep irat lostalier. si nous
menti. q(ui)eus o anes* comtar. Sieu p(er) iogar. maseti* al
taulier. ia noy puesca baratar .i. denier*. ni ab taula p(re)za-
no(n) puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu m(a)is

autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am e dezir e te(n)c car.
Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor siam q(a)tre
parsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam amar. a(n)s maio(n) obs
toste(m)ps albalestier. metje sirue(n)s e gaitas e portier. sieu
a(n)c aic cor. dautra donamar. Madonam lais p(er) autre ca-
uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham uens ca(n)t-
yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li portier. (et) e(n) cocha fa-
sal fogir premier. si nous me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. 
Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(us) ab mi do(n)s* maues

mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz estar.
  • letto 238 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

B(er)tra(n) del bor(n). Bertran del born.
I strofa  
Ieu mes(con)disc dona q(ue) mal non<m> mier de so
q(ue)us an de mi dig lauzengier. p(er) merceus prec
com nom puesca mesclar. lo uostre cor fin lial
vertadier. hu-mils e francx e plazentier. Ab mi dona
p(er) messonias 

comtar.
Ieu m’escondisc, dona, que mal non mier
de so que·us an de mi dig lauzengier;
per merce·us prec c’om nom puesca mesclar
lo vostre cor fin, lial, vertadier,
humils e francx e plazentier,
ab mi, dona, per messonias comtar.
II strofa  
Al p(re)mier get p(er) dieu mo(n) esparuier. q(ue)l m-
ausian el ponh falcon lanier. e porto(n) le(n) q(ui)el
lor ueya plumar. si no(n) am mai de uos lo cossirier.
no fas dautra iauzir lo dezirier. q(uem) do(n) samor
nim retenhal colcar.
Al premier get perd’ieu mon esparvier,
que·l m’ausian el ponh falcon lanier
e porton l’en, qu’ie·l lor veya plumar, 
si non am mai de vos lo cossirier
no fas d’autra iauzir lo dezirier,
que·m don s’amor ni·m retenh’ al colcar.
III strofa  
Autresco(n)dig uos farai p(lus) sobrier. e no me(n) pu-
esc o(n)rar. p(lus) e(n)combrier sieu a(n)c falhi ves vos
neys del pe(n)-sar. can serem sols e(n) cambro dins
u(er)gier. falham poders de-vas mo(n) companhier. de
tal guiza q(ue) nom puescaiudar.
Autr’escondig vos farai plus sobrier,
e no m’en puesc onrar plus encombrier:  
s’ieu anc falhi ves vos neys del pensar,
can serem sols en cambr’o dins vergier,
falha·m poders devas mon companhier
de tal guiza que no·m puesc’aiudar. 
IV strofa (IV bis)  
Es-cut al col. caual guieu ab tempier. e port alas
capairo(n) tra-u(er)sier e regnas breus. q(ue) no(n)
puescalo(n)gar. et estrueps loncxe caual mal trotier. et
al ostal truep irat lostalier. si nous menti. q(ui)eus o
anes comtar. 
 
Escut al col cavalgu’ieu ab tempier
e port alas capairon traversier
e regnas breus que non puesc’alongar
et estrueps loncx e caval mal, trotier,
et a l’ostal truep irat l’ostalier,
si no·us menti qui·eus o anes comtar. 
V strofa (IV strofa)  
Sieu p(er) iogar. masetz al taulier. ia noy puesca
baratar .i. denier. ni ab taula p(re)za-no(n)
puesq(ui)ntrar. ans giet ades lo reirazar derrier. sieu
m(a)is autra dona am ni e(n)q(ui)er. m(a)is uos cuy am
e dezir e te(n)c car.
 
S’ieu per iogar m’asetz al taulier, 
ia no·y puesca baratar denier  
ni ab taula preza non puesqu’intrar,
ans giet ades lo reirazar derrier,
s’ieu mais autra dona am ni enquier 
mais vos, cuy am e dezir e tenc car.
VI strofa (V strofa)  
Senh(er) sia yeu de castel parsonier. si q(ue)n la tor
siam q(a)treparsonier. e lu(n) lautre noca(n)spuscam
amar. a(n)s maio(n) obs toste(m)ps albalestier. metje
sirue(n)s e gaitas e portier. sieu a(n)c aic cor. dautra
donamar. 
 
Senher sia yeu de castel parsonier,
si qu’en la tor siam qatre parsonier,
e l’un l’autre nocans puscam amar,  
ans m’aion obs tos temps albalestier,
metj’e sirvens e gaitas e portier, 
s’ieu anc aic cor d’autra don’amar.
VII strofa (VI strofa)  
Madonam lais p(er) autre ca-
uaier. et pueis no sai a q(ue) maia mestier. et falham
uens ca(n)t-yrai sobre mar e(n) cort de rey mi bato(n) li
portier. (et) e(n) cocha fa-sal fogir premier. si nous
me(n)ti q(ui)eu manet e(n)cuzar. 
 
Ma dona·m lais per autre cavaier,
et pueis, no sai a que m’aia mestier;
et falha·m vens cant’yrai sobre mar,
en cort de rey mi baton li portier,
et en cocha fasa·l fogir premier,
si no·us menti qui eu m’anet encuzar.  
Tornada  
Fals e(n)uios fe me(n)titz lauze(n)gier p(lus) ab mi
do(n)s maues

mes e(n)combrier be*(n) lauzera q(uem) laisassetz
estar.
Fals, envios, fe-mentitz lauzengier,
plus ab midons m’aves mes encombrier, 
ben lauzera que·m laisassetz estar.
  • letto 190 volte

Canzoniere Sg

A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.

  • letto 348 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [20]

  • letto 211 volte

Edizione diplomatica

45r
dona per menconias comtar.
Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier
e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier
que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar
 Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri
er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins
uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca
iudar.
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier.
ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu 
autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car
 Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia
lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier
metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e  
falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen  
cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar 
 Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor 
bier. ben lausera quem laissesfaz estar. 
  • letto 225 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Edizione diplomatica I strofa (presente solo il verso finale)
dona per menconias comtar.
Edizione interpretativa I strofa (presente solo il verso finale)
dona per m’enconias comtar.
Edizione diplomatica II strofa 
Al primer get p(er)da eu mon esparuer q(ue)l maucizan el poinh falcolanier
e porton len queu lor ueia plumar. siu mais non am de uos lo cors entier
que denuyl autre au lo desirier quem don samor nim retenhal colgar
Edizione interpretativa II strofa 
Al primer get perda eu mon esparver,
que·l m’aucizan el poinh falco lanier
e porton l’en, qu’eu lor veia plumar,
s’iu mais non am de vos lo cors entier
que de nuyl'autre au lo desirier
que·m don s’amor ni·m retenh'al colgar.
Edizione diplomatica III strofa 
Autres condigh uos faray plus sobriers e nom posc orar plus descombri
er sieu anc falhi uas uos neis del pensar. tant serem sol en cambra odins
uergiers. falhem poders deues mon compayner. de tal guisa que non posca
iudar.
Edizione interpretativa III strofa  
Autr’escondigh vos faray plus sobriers,
e no·m posc orar plus d’escombrier:
s’ieu anc falhi vas vos neis del pensar,
tant serem sol en cambra o dins vergiers,
falhe·m poders de ves mon compayner
de tal guisa que non posc’aiudar.
Edizione diplomatica IV strofa 
Si eu per ioglar maset pres de taulier. ia noi posca baratar .i. denier.
ni taula preza no poscha entrar. ans giet ades lor enazar derrier. si eu 
autra dona deman ni enquier mas uos cui am edezir e tenc car.
Edizione interpretativa IV strofa 
S’ieu per ioglar m’aset pres de taulier,
ia no·i posca baratar (un) denier,
ni taula preza no poscha entrar,
ans giet ades lo renazar derrier,
s’ieu autra dona deman ni enquier 
mas vos cui am e dezir e tenc car.
Edizione diplomatica V strofa 
Seyner sia eu de castel parsonier si quen la tor sian catre parier. eia
lus lautre nonos poscam amar. ans maion obs totz temps arbalestier
metges siruens e gathes e porters. si eu aic cor dautra dona mar.
Edizione interpretativa V strofa  
Seyner s’iaeu de castel parsonier,
si qu’en la tor sian catre parier,
e ja l’us l’autre no nos poscam amar,
ans m’aion obs totz temps arbalestier,
metg’es sirvens e gathes e porters,
s’ieu aic cor d’autra dona mar.
Edizione diplomatica VI strofa 
Madomna lais p(er) autre caualier. e pois no say a que maia mestier. e  
falhem uenz cant serai sobre mar. en cort de rey mi baton li portier. ezen  
cocha fassal <primer> fugir p(ri)mer. cel quius o anet comtar. 
Edizione interpretativa VI strofa 
Ma domna lais per autre cavalier,
e pois no say a que m’aia mestier,
e falhe∙m venz cant serai sobre mar,
en cort de rey mi baton li portier,
ez en cocha fassa∙l <primer> fugir primer.
cel qui∙us o anet comtar.
VII strofa mancante   
Edizione diplomatica tornada
Fals lauzengiers ocios famentic. pos ab mi dons mauet mes destor 
bier. ben lausera quem laissesfaz estar. 
Edizione interpretativa tornada
Fals lauzengiers ocios famentic,
pos ab midons m’avet mes destorbier,
ben lausera que∙m laissesfaz estar. 
  • letto 255 volte

Canzoniere T

A cura di Elisa Cioccolini, Fabiana Riccini e Jessica Fiorentini.

  • letto 523 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [21]

 

  • letto 267 volte

Edizione diplomatica

97r  
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier
Deiso q(ue)man demi dich lauzegier
Per merceus prec q(ue)non puesca mes
clar. louostre cor leal nidrechurier
Franc eumil cortes eplazentier
En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar
Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator
sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca
ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers
. Siant ac cor dautra do(n)na amar
Autres condich farai uos plus sobrier.
Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens
canserai sobremar. Edecorta ueiom faire
p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n)
mentic q(ui)inzo anet comtar.
Sieu per iugar mimet tras lo taulier
Ja no(n) puescha leuar mas un denier
Ni no(n) puescha ataulas ben gitar
Anz uueil ades gitar lazar derier
Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er 
Alp(ri)mier giet perda mon esparuier
Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier
Edemos uueis lolur ueia plumar
Sieu mais deuos noam lo consirier

Q(e)nuillautra(n) prna per caualier
Nim do(n) samor nim reten acolcar
Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport
Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar
Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier
E ca(n) uenrai trop irat lostalier 
Sieu ai cor dautra do(n)na amar

 
Do(n)na sieu ai mon austor anedier 
Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier 
Qetot au[s]el puesca nesser sobrar
Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier
Prenalien do(n)s mal mudat guallinier 
Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar 
Autres condich uos farai pl(us) plenier 
Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier 
Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar
Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier
Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier
Qe segon uioc no(n) puesca en uidar 
 
  • letto 329 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I strofa 
Eu mes condich donna q(ue) mal no(n) mier
Deiso q(ue)man demi dich lauzegier
Per merceus prec q(ue)non puesca mes
clar. louostre cor leal nidrechurier
Franc eumil cortes eplazentier
En contral mieu p(er) messom(n)ia comtar
Eu m’escondich donna que mal non mier
dei so que m'an de mi dich lauzegier;
per merce·us prec que non puesca mesclar
lo vostre cor leal ni drechurier,
franc e umil, cortes e plazentier
en contral m’ieu per messomnia comtar.
  (V) II strofa 
Seihner sieudelcastel p(er)riet et Siq(ue)n lator
sian quatre peirier. Eluns lautre ne(n)pusca
ia amar. Anz maian ops toste(m)ps arbalestiers
. Siant ac cor dautra do(n)na amar
Seihner s’ieu del castel perriet,
et si qu’en la tor sian quatre peirier,
e l’uns l’autre nen pusca ia amar,
anz m’aian ops tos temps arbalestiers,
siant ac cor d’autra donna amar.
  III/VI strofa 
Autres condich farai uos plus sobrier.
Ere(n) no(n) sai q(ue)miaia mestier. Q(ue) follia uens canserai sobremar. Edecorta ueiom faire
p(ri)mer. Ecort de rei estia lai entier. Si no(n) mentic q(ui)inzo anet comtar.
Autr’escondich farai vos plus sobrier,
e ren non sai que mi aia mestier,
que follia vens can serai sobre mar,
e de corta vei om faire primer,
e cort de rei estia lai entier,
si non mentic qui in zo anet comtar.
  IV strofa 
Sieu per iugar mimet tras lo taulier
Ja no(n) puescha leuar mas un denier
Ni no(n) puescha ataulas ben gitar
Anz uueil ades gitar lazar derier

Si do(n)na prec nirazon me(n) q(ui)er 
S’ieu per iugar mi met tras lo taulier,
ja non puescha levar mas un denier,
ni non puescha a taulas ben gitar,
anz vueil ades gitar l'azar derier,

si donna prec ni razon m’enquier.

  (II) V strofa 
Alp(ri)mier giet perda mon esparuier
Q(e)lomoston del p(on)ch falcon lanier
Edemos uueis lolur ueia plumar
Sieu mais deuos noam lo consirier
Q(e)nuillautra(n) prna per caualier
Nim do(n) samor nim reten acolcar
Al primier giet perda mon esparvier,
qe lo m'oston del ponch falcon lanier
e de mos vueis lo lur veia plumar,
s’ieu mais de vos no am lo consirier
qe nuill’autran prna per cavalier
ni·m don s’amor ni·m reten a colcar.
  (IV bis) VI strofa
Escut acol caualque(u) abte(m)pier. Eport
Erengnas breus q(ue)nom puescalunhnar
Etestieus lo(n)nie ecaualbas trotier
E ca(n) uenrai trop irat lostalier
Sieu ai cor dautra do(n)na amar
Escut a col, cavalqu’eu ab tempier
e port e rengnas breus, que no·m puesca lunhnar,
et estie·us lonnie e caval bas trotier,
e can venrai trop irat l’ostalier,
s’ieu ai cor d’autra donna amar.
  VII strofa 
Do(n)na sieu ai mon austor anedier
Bon eprene(n)t (et)olant (et)manier
Qetot au[s]el puesca nesser sobrar
Siq(ue) grua (et)aigro(n) pla(n)c enier
Prenalien do(n)s mal mudat guallinier
Guotz debate(n) q(ue) no(n) puesca leuar
Donna s’ieu ai mon austor anedier
bon e prenent et olant et manier,
qe tot ausel puesca nesser sobrar,
si que grua et aigron planc e nier,
prenalien dons mal mudat, guallinier,
guotz, debaten que non puesca levar.
  (III) VIII strofa
Autres condich uos farai pl(us) plenier
Eia nomcal orar mas de(n)co(m)brier
Deuos do(n)na q(ue) no(n) uuillas amar
Qe cant seres di(n)tz ca(m)bra ouergier
Faillam poders denes mo(n) co(m)pa(n)nnier
Qe segon uioc no(n) puesca en uidar  
Autr’escondich vos farai plus plenier,
e ia no·m cal orar mas d’encombrier:
de vos, donna, que non vuillas amar,
qe cant seres dintz cambra o vergier,
failla·m poders denes mon compannnier
qe segon uioc non puesca en uidar.
  tornada assente
  • letto 412 volte

Ges no mi desconort

  • letto 358 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 458 volte

Canzoniere A

  • letto 99 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [2]
C.189 r.

C.189 v.

 

  • letto 30 volte

Edizione diplomatica

  189 r

GEs nom desco -
nort sieu ai p(er) -
dut. Que non
chan emdeport.
E nom aiut.
Cum cobres
autafort. Q(ue)u
ai p(er)dut. del seignor demonfort. car la
uolgut. Epuois tot merceian. Li sui ue(n)
gutz denan. El coms enp(er)donan. Mare
ceubut baisan. Eu noi dei auer dan.
Que qem fezes antan. Ni lausengier
non blan.
 

  189 v
 
  • letto 71 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
GEs nom desco -
nort sieu ai p(er) -
dut. Que non
chan emdeport.
E nom aiut.
Cum cobres
autafort. Q(ue)u
ai p(er)dut. del seignor demonfort. car la
uolgut. Epuois tot merceian. Li sui ue(n)
gutz denan. El coms enp(er)donan. Mare
ceubut baisan. Eu noi dei auer dan.
Que qem fezes antan. Ni lausengier
non blan.
 
  II
   
  III
   
  IV
   
  V
   
  VI
   
  • letto 46 volte

Canzoniere D

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia pernazza.

  • letto 112 volte

Edizione fotografica

Al manoscritto [9]

 

  • letto 75 volte

Edizione Diplomatica

C. 121 r  
Jdem Bertrans .
GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e)
non chant em deport. Enomaiut. Co(n)
cobres auta fort. Q(e)u  ai rendut. Al
seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er)
cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo
nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er)
dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n)
blan .
Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre
uescomtat delemozin. Elidui penchenat.
Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin.
Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei
ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da
uigno. Et anc uns nom tenc pro.
Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout
liserai ualens; en sos affars. Efis comus
argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z;
Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab
lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el
sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per
do. Esel tol qe puois do;
Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz
mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n)
ster antic. Me iureron main ric. Sobrun
mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe.
non fezes plaig per me. Qanc noil estet
ges be. Esa cordet ab se. So ues plui per ma fe.
Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi-
comant agardar. Eqelamdon. Cades mi-
son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc
estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms
ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir
et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa

 

rat sui uenguz de naimar.
Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. puois
nom uolges colgar. Donases mun bai
sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau
rar. Se dieus esainz m<o>an par.
   
  • letto 95 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

I  
GEs eu nom desconort . Sieu ai perdut. Q(e)
non chant em deport. Enomaiut. Co(n)
cobres auta fort. Q(e)u  ai rendut. Al
seignor de niort. Car la uolgut. Epuois m(er)
cian. Li sui uenguz denan. El coms emperdo
nan. Ma retengut baisan. Ges non dei au(er)
dan. Q(e) qemdises antan. Ni lausengier no(n)
blan
Ges eu no·m desconort,
s’ieu ai perdut,
que non chant e·m deport,
e no m’aiut,
con cobres Autafort,
que ai rendut
al seignor de Niort
car l’a volgut.
E puois mercian
li sui venguz denan,
e·l coms em perdonan
m’a retengut baisan.
Ges non dei aver dan
que qe·m dises antan
ni lausengier non blan.

 
II  
Uasmi son p(er)iurat. Trei palazin. El catre
uescomtat delemozin. Elidui penchenat.
Peragorin. Eli trei comte fat. Englomezin.
Ensestolsab gasto. Etuit lautrebaro. Me fei
ron pleuiso. Elo coms de digo; En raimonz da
uigno. Et anc uns nom tenc pro
Vas mi son perjurat,
trei palazin
e∙l catre vescomtat
de Lemozin
e li dui penchenat
Peragorin
e li trei comte fat
Englomezin.
E·N Sestols ab Gasto
e tuit l’autre baro
me feiron pleviso
e lo coms de Digo,
e·N Raimonz d’Avigno,
et anc uns no∙m tenc pro.
III  
Sil coms mes auinenz. Enon auars. Mout
liserai ualens; en sos affars. Efis comus
argenz. Humils ecars. El coms fassa lo se(n)z;
Q(e) fai l amars. Qan ren ichaidebo. Vol q(e) ab
lui sesto. Eso q(e) noill te pro. Gieta fors el
sablo. Aissi taing de baro. Q(e) teingna so per
do. Esel tol qe puois do;

 
Si·l coms m’es avinenz
e non avars
mout li serai valens
en sos affars
e fis comus argenz
humils e cars.
E∙l coms fassa lo senz
qe fai la mars:
qan ren i chai de bo
vol qe ab lui s’esto,
e so qe no ill te pro
gieta fors el sablo.
Aissi taing de baro,
qe teingna so perdo,
e s’el tol qe puois do.

 
IV  
Ses pro tener amic. Tenc p(er)egal; Com faz
mon enemic. Q(e) nom fai mal. Q(e) nun mo(n)
ster antic. Me iureron main ric. Sobrun
mesal. De saint marsal. Tals me pleui sa fe.
non fezes plaig per me. Qanc noil estet
ges be. Esa cordet ab se. So vos plui per ma fe
Ses pro tener amic
tenc per engal
com faz mon enemic
qe no∙m fai mal.
Q’en un monster antic
me Jureron main ric
sobr’un mesal.
de Saint Marsal,
tals me plevi sa fe,
non fezes plaig per me.
Q’anc no il estet ges be
e s’acordet ab se.
So vos plui per ma fe.
V .

 

Lo comte uoill pregar. Q(e) ma maison. Mi-
comant agardar. Eqelamdon. Cades mi
son auar. Tuit sist baron. Cab els no puosc
estar. Ses (con)tenso. Ara mi pot cobrar. Lo coms
ses mal estar. Et eu uas lui tornar. E servir
et honrar. Enonouolgi far. Tro cal desampa  
rat sui uenguz de naimar.

 
Lo comte voill pregar
que ma maison
mi comant agardar
e qe la∙m don
c’ ades mi son avar
tuit sist baron.
C’ab els no puosc estar
ses contenso.
Ara mi pot cobrar,
lo coms ses malestar,
et eu vas lui tornar,
e servir et honrar
e non o volgi far.
Troc’al desamparat
sui venguz de N’Aimar.
VI  
Domna ab cor auar. Q(e) p(ro)metre de dar. Puois
nom uolges colgar. Donases mun bai  
sar. Aissim podes ric far. E mon dan restau
rar. Se dieus esainz m<o>an par

 
Domna ab cor avar
qe prometr’e de dar,
puois no∙m volges colgar,
donases m’un baisar.
Aissi∙m podes ric far
e mon dar restaurar
se Dieus e sainz m’anpar.

 
  • letto 47 volte

Canzoniere Dc

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.

  • letto 82 volte

Edizione Fotografica

Al manoscritto [9]


 

  • letto 64 volte

Edizione Diplomatica

C. 256 v  

Betranz deborn
Ges nome desconort sieu hai p(er)dut

C. 257 r  
Ses pro tener amic. teing peregal. Coz
faz mon enemic. Qui nom fai mal. Quen
iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n)
ster antic desant ma(r)sal. Tals me pleui safe. No fe
ces planch ses me. Qanc  pois nomen tenc re. Eno
lesteg ges be. Qar semes  am(er)ce. Esa cordet abse
Souos pliu p(er) mafe.
  • letto 82 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

   
SEs pro tener. amic. teing peregal. Coz
faz mon enemic. Qui nom fai mal. Qen
iureron ma(n)t ric sobru(n) mesal. Enun mo(n)
ster antic desant ma(n)sal. Tals me pleui safe. No fe
ces planch ses me. Qanc  pois nomen tenc re. Eno
lesteg ges be. Qar semes  am(er)ce. Esa cordet abse
Souos pliu p(er) mafe
Ses pro tener amic
teing per engal
coz faz mon enemic
qui no·m fai mal.
Qe n’jueron mant ric
sobr’un mesal
en un monster antic
de Sant Mansal.
Tals me pleui sa fe
no fe ces planch ses me
q’anc pois no m’en tenc re
e no·l esteg ges be.
Qar se mes a merce
e s’acorder ab se
so vos pliu per ma fe.
  • letto 36 volte

Canzoniere F

A cura di Chiara Saltalamacchia, Maria Eugenia Savi, Marta Piergentili, Giorgia Pernazza.

  • letto 116 volte

Edizione Fotografica

Al manoscritto [22]


 

  • letto 53 volte

Edizione diplomatica

C. 63 v  

GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut
qeu no(n) cha(n)ten deport. Eno mauit.
Com cobres auta fort. Qeu bai re(n)dut.
Al seignor de niort. Qar la uulgut.
E pos en m(er)ceian. Li sui uengutz de nan.
El coms en p(er)donan. Ma rete(n)gut baisan.
Ges non dei auerdan. Qe qem dissesa(n)tan.
Ni lausengier no blan.
[u] As me son p(er)iurat. trei palazi. Etuit
li uescomtat. De lemozi. Eli dui penche-
nat. Peire goizi. Eli trei (con)trafat. De(n)gol
mesi. Ecentoill egaston. Etuit llautre
baron. Mi feron pleuison. Elcomte de
uion. Et un comte breton. Eramonda
uignon. Et anc us nom tene pro.

 
 

Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars.
Molt li seri ualenz. En sos affars.
Efis com us argenz.Humils eclars.
El coms fassa los senz.Qi fa(i)  lamars.
Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto.
Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo.
Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do.
Esi tol qe pois do.
Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal.
Com faz mon enemic.qe nom fai mal.
Qen un mostier antic. De sant marsal.
Me iureron mant ric. Sobrun mesal.
Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me.
Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be.
Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se.
So uos p(er) lui p(er) ma fe.
O conte uoill pregar. Qe ma maiso-
Me coman agardar. o qelam do.
Qades mi son auar. Tuit cist baro.
Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso.
Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar.
Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar.
E non o uolgui far. Tro qal desamparar.
Sui uengutz de naimar.
[d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s)
nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai
sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus
efes ma(n)par.

.

 

  • letto 88 volte

Edizione diplomatico- interpretativa

I  
GEs eu nom desconort. Si eu bai p(er)dut
qeu no(n) cha(n)ten deport. Eno mauit.
Com cobres auta fort. Qeu bai re(n)dut.
Al seignor de niort. Qar la uulgut.
E pos en m(er)ceian. Li sui uengutz de nan.
El coms en p(er)donan. Ma rete(n)gut baisan.
Ges non dei auerdan. Qe qem dissesa(n)tan.
Ni lausengier no blan
Ges eu no·m desconort
si eu b’ai perdut
q’eu non chant en deport
e no  m’auit
com cobres Autafort
q’eu b’ai rendut
al seignor de Niort
qar l’a vulgut.
E pos en merceian
li sui vengutz denan
e•l coms en perdonan.
m’a retengut baisan.
Ges non dei aver dan
 qe qe•m disses antan  
ni lausengier no blan.

 
II  
[u] As me son p(er)iurat. trei palazi. Etuit
li uescomtat. De lemozi. Eli dui penche-
nat. Peire goizi. Eli trei (con)trafat. De(n)gol
mesi. Ecentoill egaston. Etuit llautre
baron. Mi feron pleuison. Elcomte de
uion. Et un comte breton. Eramonda
uignon. Et anc us nom tene pro
Vas me son perjurat
trei palazi
e tuit 
li vescomtat
de Lemozi
e li dui penche
nat.
Peiregoizi
e li trei contra fat.
d' Engol
mesi.
E cento ill e Gaston,
e tuit l l' autre baron
mi feron plevison,
e·l comte d'Evion
et un comte Breton
e Ramon d' Av
ignon
et anc us nom tene pro.
III  
Sil coms mes aui(n)ez. Enon escars.
Molt li seri ualenz. En sos affars.
Efis com us argenz.Humils eclars.
El coms fassa los senz.Qi fa(i)  lamars.
Qan res ichai debo.Vol qab lui sesto.
Echo qe noil te pro.Gegta forse el sablo.
Aissi tai(n)g de baro.Qe teigna son p(er)do.
Esi tol qe pois do

 
Si∙l coms m’es avinez
e non escars
molt li seri valenz
en sos affars
e fis com us argenz
humils e clars.
E∙l coms fassa los senz
qi fai la mars:
qan res i chai de bo
vol q’ab lui s’esto
e cho qe no il te pro
gegta fors’e el sablo.
Aissi taing de baro
qe teigna son perdo
e si tol qe pois do.

 
IV  
Se(s) pro tener amic. tei(n)g p(er)engal.
Com faz mon enemic.qe nom fai mal.
Qen un mostier antic. De sant marsal.
Me iureron mant ric. Sobrun mesal.
Tals me pleui sa fe. No fezes plait ses me.
Qanc pois no men te(n)c re. E noil estec ges be.
Qar ses mes amerce. E sa cordet ab se.
So uos p(er) lui p(er) ma fe.
Ses pro tener amic
teing per engal
com faz mon enemic
qe no∙m fai mal.
Q’en un mostier antic
de Sant Marsal
me jureron mant ric
sobr’un mesal
tals me plevi sa fe
no fezes plait ses me.
Q’anc pois no m’en tenc re
e no·il estec ges be
qar ses mes a merce
e s’acordet ab se.
So vos per lui per ma fe.

 
V  
[l] O conte uoill pregar. Qe ma maiso-
Me coman agardar. o qelam do.
Qades mi son auar. Tuit cist baro.
Qab els no(n) puesc estar. Ses contenso.
Ara me pot cobrar. Lo coms ses malestar.
Et eu uas lui tornar. E s(er)uir (et) honrar.
E non o uolgui far. Tro qal desamparar.
Sui uengutz de naimar.

 
[L]o conte voill pregar
que ma maison
me coman a gardar
o qe la∙m do
q’ades mi son avar
tuit cist baro
q’ab els non puesc estar
ses contenso.
Ara me pot cobrar
lo coms ses malestar
et eu vas lui tornar
e servir et honrar
e non o volgui far
tro q’al desamparar
sui vengutz de N’Aimar.
VI  
[d]Ompna ab cor auar. De prometre de dar. po(s)
nom uolez colgar. Donassez mun baisar Ai
sim podez ric far. E mo(n) dan restaurar. Si deus
efes ma(n)par
Dompna ab cor avar
de prometr'e de dar
pos no·m volez colgar
donassez m'un baisar.
Aisi·m podez ric far
e mon dan restaurar
si Deus 
e fes m'anpar.
  • letto 61 volte

Canzoniere G

  • letto 145 volte

Edizione Diplomatica

c.108r  

GEs nomi desconort. seu
.
.
.
.

ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port.

co(m) cobres auta fort. qeu ai ren

dut. al segnor d(e)gisot. car la uol

gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen-

guz d(e)nan.marete(n)gut baisan.

noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam

tan. nilause(n)ger noi blan.
 

c.108v  

Ses coms nes auinen.
Enomes car.
Molt lis(er)ai ualenz ensos afars.
Efis com un argenz.
humils eclars.
El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s.
Qeqan ichai d(e)bon.
Vol q(e) alui seston
Echo qenoil ten p(ro)n.
Ceta fors elsablon.
Aissi tang d(e)baron.
Qete(n)ga son p(er)don.
Esitol qepuois don.
Vers mi son p(er)iurat.
Trei palazi.
Etuit liuesco(n)tat.
Delimozi.
Eli dui pezinat.
P(er) engoli.
Elitrei co(n)trafait.
Degolinezi.
Ence(n)tol en gaston.
Etuit lautre baron.
Mifeiron pleuiçon.
Eloco(n)te deion.
Ez un (con)te breton.
Eranno(n) dauignon.
Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n.
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal.
Co(m) faiz mon enemic.
Qi no fai mal.
Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal.
En un moster d(e)san marzal.
Tal me pleui safe.
No fezes plait ses me.
Canc pois nom(en)te(n)c re.
Eno lestes ges be.

 

Cars emes am(er)ce.
Esocordet abse.
Cho nos pliu p(er)mafe.
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.                                 
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
 

  • letto 130 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I

GEs nomi desconort. seu

.ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port.

co(m) cobres auta fort. qeu ai ren

dut. al segnor d(e)gisot. car la uol

gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen-

guz d(e)nan.marete(n)gut baisan.

noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam

tan. nilause(n)ger noi blan.

Ges no mi desconort,
seu ai perdut,
mon chan e mon deport
com cobres Autafort
q’eu ai rendut
al segnor de Gisot,
car la volgut.
E pois en merceian
lin sui venguz denan
ma retengut baisan;
no de mais auer dans,
que que ni amtan,
ni lausenger noi blan.
  II
Ses coms nes auinen.
Enomes car.
Molt lis(er)ai ualenz ensos afars.
Efis com un argenz.
humils eclars.
El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s.
Qeqan ichai d(e)bon.
Vol q(e) alui seston
Echo qenoil ten p(ro)n.
Ceta fors elsablon.
Aissi tang d(e)baron.
Qete(n)ga son p(er)don.
Esitol qepuois don.
Ses coms nes avinen
E no mes car,
Molt li serai valens
En sos afars
E fis com un argenz,
Humilis e clars
Eˑl cons faicha lo sen
Qe fai la mars:
Qe qan i chai de bon,
vol qe a lui s’eston,
e cho qe noˑil ten pron
Ceta forse l sablon
Aissi teng de baron
Que tenga son perdon
E sˑil tol qe puois don.
  III
Vers mi son p(er)iurat.
Trei palazi.
Etuit liuesco(n)tat.
Delimozi.
Eli dui pezinat.
P(er) engoli.
Elitrei co(n)trafait.
Degolinezi.
Ence(n)tol en gaston.
Etuit lautre baron.
Mifeiron pleuiçon.
Eloco(n)te deion.
Ez un (con)te breton.
Eranno(n) dauignon.
Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n.
Vers mi son perjurat
Trei palazi
E tuit li vescontat
De Limozi
E li dui pezinat
Perengoli
E li trei contra fait
D’Egolinezi.
EˑN Centol en Gaston
E tuit l’autre baron.
Mi feiron plevicon
E lo conte Deion
Ez un conte breton.
E Rannon d’Avignon
Ez anc uns noˑm tenc pron.
  IV
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal.
Co(m) faiz mon enemic.
Qi no fai mal.
Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal.
En un moster d(e)san marzal.
Tal me pleui safe.
No fezes plait ses me.
Canc pois nom(en)te(n)c re.
Eno lestes ges be.Cars emes am(er)ce.
Esocordet abse.
Cho nos pliu p(er)mafe.
Senza pro tenir amic
Tenc per igal
Com faiz mon enemic
Qi no fai mal
Q’en iuron maint ric
Sobr’on mesal
En un monster
De san Marzal
Tal me plevi sa fe
No fezes plait ses me
C’anc pois no m’en tenc re;
E no l’estes ges be
Car se mes a merce
E s’ocordet ab se
Cho nos pliu per ma fe.
  V
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses
(con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n).
Mi comant agardar oqellaz-
don.
Cades mison auar tuit cist baron. -
Cabels no(n) puosc estar ses
(con)te(n)zon.
Ara mi pot cobrar.
Loco(m)s ses malestar.
Ez eu aliu tornar.
Es(er)uir (et) honrar.
Enono nolgui far.
Tro qades ain parar.
Siu uenguz.
Denaimar.
  • letto 63 volte

Canzoniere I

  • letto 145 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [23]
177v
178 r

  • letto 69 volte

Edizione diplomatica

 

177v  
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n)
chant em deport. Eno maiut. Concob res au-
tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r)
la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El
coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei
auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n)
blan.
Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- 
tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli
trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto.
Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms
de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c
pro.
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser-
ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu-
mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars.
Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue)
nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue)
tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do.
Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon
enemic. Qui no (n) fan mal. Quenun mostier antic.
De san marsal. Qui me iureron man ric. Sobru(n)
misal. Tals me pleuissa fe. No(n) fezetz plag les me.
Quanc noill estet ges be. Car se mes amerce. Esa 
cordet ab se. Souos pliu p(er) ma fe.
Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co-
mant  agardar. Oque lam don. Cades mi son au-
ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n) 
tenson. Ara mi pot cobrar. lo coms ses mal estar. 
Et ieu uas lui tornar. Eseruir et onrar. Enono
178r  
uolgui far. Tro cal desamparat. Sui uengutz de nai-
mar. 
Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m)
uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes
ric far. Emon dan restaurar. Se dieus esainz man 
par.
  • letto 127 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

I  
GEs eu nom desconort. Sieu ai p(er)dut. Q(ue)u no(n)

chant em deport. Eno maiut. Concob res au-

tafort. Q(ue)uai rendut al sei(n)gnor de niort. Ca(r)

la uolgut. Epois merceian li soi uengutz dena(n). El

coms enp(er)donan. Ma retengut baisan. Ges noidei

auer dan. Qui que(m) dises antan. Ni lausengier no(n)

blan.
Ges eu no•m desconort
s’ieu ai perdut,
qu’eu non chant e•m deport
e no m’aiut
concob res Autafort
qu’eu ai rendut
al seingnor de Niort
car l’a volgut,
e pois merceian 
li soi vengutz denan,
e•l coms en perdonan,
m’a retengut baisan,
ges no•i dei aver dan,
qui que•m dises antan,
ni lausengier non blan.

 

II  
Vas mison (per)iurat. Trei palazi. Elqatre uescom- 

tat. Delemozi. elidui penchenat. Pereigom. eli

trei comte fat. Englomezi ensestols abgasto.

Etuit lautre baro. Me feron pleuizon. Elo coms

de digo. Eraimons dauigno. Etanc uns nom te(n)c

pro.
Vas mi son perjurat
trei palazi
e•l catre vescomtat
De Lemozin
e li dui penchenat
Pereigom
e li trei comte fat
Englomezi.
E•n se prols ab Gasto
e tuit l’autre baro
me feron pevizon
e lo coms de Digo
e Raimons d’Avignon
et anc uns n•om tenc pro.
 
III  
 

Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout liser-

ai ualens. Ensos affars. Efis com us argens. hu-

mils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai lamars.

Quan ren ichai de bon. Vol que ablui sesto. Eso q(ue)

nol te pro. Gieta fors el sablo. Aisi tai(n)g de baro. Q(ue)

tei(n)gna so perdo. Esel tol que pois do.

 

Si⋅l coms m’es avinens,

e non avars,

mout li serai valens,

en sos affars,

e fis com us argens,

humils ec ars,

e⋅l coms fassa lo sens,

que fai l’amars.

Quan ren i chai de bon,

vol que ab lui s’esto,

e so que no⋅l te pro,

gieta fors el sablo.

Aisi taing de baro,

que teingna so perdo,

e s’el tol que pois do.

 

IV  

 

 

Ges pro tener amic. Tenc p(er) egal. Com fas mon

enemic. Qui no (n) fan mal. Quenun mostier antic.

De san marsal. Qui me iureron man ric. Sobru(n)

misal. Tals me pleuissa fe. No(n) fezetz plag les me.

Quanc noill estet ges be. Car se mes amerce. Esa 

cordet ab se. Souos pliu p(er) ma fe.

 

 

Ges pro tener amic
tenc per egal
com fas mon emic
qui non fai mal. 
Que un mistier antic
de San Marsal
qui me Jureron man ric
sobrun misal
tals me plevissa fe
non fezes plag ses me
qu'anc no⋅ill estet ges be
car se mes a merce
e s'acorbet ab fe
so vos pliu per ma fe.
V  
Lo comte uoill pregar. Que ma maison. Mi co-
mant agardar. Oque lam don. Cades mi son au-
ar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc estar. Sos co(n)
tenson. Ara mi pot cobrar.lo coms ses mal estar.
Et ieu uas lui tornar. Eseruir et ornar. Enono
 
uolgui far.Tro cal desampart. Siu unengutz de nai-
mar.
Lo comte voill pregar
que ma maison
mi comant a gardar
o que la•m don,
c’ades mi son avar
tut sist baron,
c’ab els non puosc estar
sos contenson
ara mi pot cobrar
lo coms ses malestar,
et ieu vas lui tornar
e servir et ornar,
e no no volgui far
troc'al desamparat
soi unengutz de N'Aimar.
VI  
 

Domna ab cor auar. De prometre de dar. pois no(m)

uoletz colgar. domna ses mun baisar. Aissim podes

ric far. Emon dan restaurar. Se dieus esainz man 


par.

 

 

Domna ab cor avar,

de prometr’e de dar,

pois no⋅m volez colgar,

domnases m'un baisar. 
aissi⋅m podes ric far
E mon dan restaurar
se Dieus e saings m'anpar.

  • letto 61 volte

Canzoniere K

  • letto 146 volte

Rproduzione fotografica

Al manoscritto  [24]
163r

  • letto 53 volte

Edizione diplomatica

163r  

Bertrams de born. 
GEs eu nom desconort. Sieu ai perdut. Queu
no(n) chant em deport. Eno maiut. Con cob-
res autafort. Queu ai rendut al seignor
de niort. Car la uolgut. Epuois emerceian li soi
uengutz denan. El coms enperdonan. Ma rete(n)-
gut baisan. Ges noi dei auer dan. Qui quem dis-
ses autan. Ni lausengier no(n) blan.
Vas mison periurat. Trei palazi. Elcatre ues-
comtat. Delemozin. Elidui penchenat. Peira-
gorin. Eli trei comte fat. Englomezin. En Se-
stols abgasto. Etut lautre baro. Me feron ple-
uizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno(n).
Et anc uns nom tenc pro.
Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout lise-

rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s.

humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la-
mars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui
sesto. Eso que nol te pro. Gieta fors el sablo.
Aisi tai(n)g de baro. Que teigna so perdo. Esel tol
que pois do.
Ges p(ro) tener amic. Tenc per egal. Com fas
mon enemic. Qui  no(n) fai mal. Qenun mosti-
er antic. De san marsal. Qui me iureron
man ric. sobrun missal. Tals me pleuissa fe.
No(n) fezez plag les me. Quanc noill estet ges be.
Car se mes amerce. Esa cordet ab se. Soues pliu
per mafe.
Lo comte uoil pregar. Que ma maison. Mi
comant agardar. O que lam don. Cades mi
son auar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc e-
star. Ses contenson. Ara mi pot cobrar. lo co-
ms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Et ser-
uir et onrar. Enono uolgui far.Tro cal des-
amparat. Soi uengutz de naimar.
Domna ab cor auar. De prometre de dar. Pu-
ois nom uolez colgar. Dona ses mun baisar.
Aissim podes ric far. emon dan restaurar. Sedi-
eus esaings man par.

  • letto 123 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I

 
GEs eu nom desconort. Sieu ai perdut. Queu
no(n) chant em deport. Eno maiut. Con cob-
res autafort. Queu ai rendut al seignor 
de niort. Car la uolgut. Epuois emerceian li soi
uengutz denan. El coms enperdonan. Ma rete(n)-
gut baisan. Ges noi dei auer dan. Qui quem dis-
ses autan. Noi lausengier no(n) blan.
Ges eu no•m desconort
s’ieu ai perdut,
qu’eu non chant e•m deport
e no m’aiut
con cobres Autafort
qu’eu ai rendut
al seignor de Niort
car l’a volgut,
e puois e merceian
li soi vengutz denan,
e•l coms en perdonan
m’a retengut baisan,
ges no•i dei aver dan,
qui que•m disses autr’an,
ni lausengier non blan.
II  

Vas mison periurat. Trei palazi. Elcatre ues-
comtat. Delemozin. Elidui penchenat. Peira-
gorin. Eli trei comte fat. Englomezin. En Se-
stols abgasto. Etut lautre baro. Me feron ple-
uizon. Elo coms de digo. Eraimons dauigno(n).
Et anc uns nom tenc pro.

Vas mi son perjurat
trei palazi
e•l catre vescomtat
De Lemozin
e li dui penchenat
Peiragozin
e li trei comte fat
Englomezin
E•N Seprols ab Gasto
e tut l’autre baro
me feron pevizon
e lo coms de Digo
e Raimons d’Avignon
et anc uns n•om tenc pro.
III  
 

Sil coms mes auinens. Eno(n) auars. Mout lise-        

rai ualens. Ensos affars. Efis com us arge(n)s.

humils ecars. El coms fassa lo sens. Que fai la-

mars. Quan ren ichai de bon. Vol que ablui

sesto. Eso que nol te pro. Gieta fors el sablo.

Aisi tai(n)g de baro. Que teigna so perdo. Esel tol

que pois do.

Si·l coms m’es avinens,

e non avars,

mout li serai valens, 

en sos affars,

e fis com us argens 

humils et cars,

e·l coms fassa lo sens, 

que fai la mars. 

Quan ren i chai de bon, 

vol que ab lui s’esto, 

e so que no·l te pro, 

gieta fors el sablo. 

Aisi taing de baro, 

que teigna so perdo,

e s'el tol que pois do.

IV  

Ges p(ro) tener amic. Tenc per egal. Com fas

mon enemic. Qui  no(n) fai mal. Qenun mosti-

er antic. De san marsal. Qui me iureron

man ric. sobrun missal. Tals me pleuissa fe.

No(n) fezez plag les me. Quanc noill estet ges be.

Car se mes amerce. Esa cordet ab se. Soues pliu

per mafe.

 

Ges pro tener amic
tenc per egal
com fas 
mon enemic
qui non fai mal.
Qenun mosti
er antic
de San Marsal
qui me jureron
 man ric
sobrun missal.
Tals me ple vissa fe


non fezez plag les me
q'uanc no·ill estet ges be


car se mes a merce
e s'acordet ab se
so ves pliu 
per ma fe.
V  
Lo comte uoil pregar. Que ma maison. Mi

comant agardar. O que lam don. Cades mi

son auar. Tut sist baron. Cab els no(n) puosc e-
star. Ses contenson. Ara mi pot cobrar. lo co-


ms ses mal estar. Et ieu uas lui tornar. Et ser-

uir et ornar. Enono uolgui far.Tro cal des-

amparat. Soi uengutz de naimar.
Lo comte voil pregar
que ma maison
mi comant a gardar
o que la•m don,
c’ades mi son avar
tut sist baron,
c’ab els non puosc estar
ses contenson.
Ara mi pot cobrar
lo coms ses malestar.
Et ieu vas lui tornar
et servir et ornar,
e no no volgui far
troc'al desamparat
soi vengutz de N'Aimar.
VI  
 

Domna ab cor auar. De prometre de dar. Pu-

ois nom uolez colgar. Dona ses mun baisar.

 

Domna ab cor avar,

de prometr’e de dar, 

puois no·m volez colgar, 

donases m’un baisar.

  • letto 85 volte

Canzoniere M

  • letto 155 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [25]
c.230r

c.230v

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

c.230r  
S(ire). b(er)tran delbort.
GEs non mi desconort.
sieu ai perdut. qe no(n)
chant e deport. e non
maiut. con cobres autefort. cui
ai rendut. alseinhor de niort.
qar lauolgut. e qar enmerce
ian. lensui uengutz denan. el
coms enperdonan. ma reten
gut baizan. ieu noi cuit auer
dan. q(e) qen dieisses antan. ni
lausengier nonblan.
 

Sjl coms mes auinenz. e no me(s)
cars. mut liserai ualentz. en
sos afars. e fis confins argens.
amics eclars. el coms segalos
senz. qe sec limars. qe so q(e)lles
de pro. uol ben qab lieis se sto.
e so qi noilles bo. geta foralsa
blo. qaissistainh debaro. q(e) fas
sa son perdo. e si toll q(e) pueis do.
 
 
 

VAs mi son periurat. dui palazi.
e tut liuescontat. de lemozi. e
litrei peire fat. peiragorçi. e li
 

dui penchenat. engolmezi. en
sentolls den gasto. e tut llau
tre gasco. en raymons dauinho.
el seinhers de diio. ab lo comte
breto. miferon fermazo. ez a(n)c
uns nom tenc pro.
 
 
SEs pro tener amic. tenc per
aital. con fas mon enemic. qe
nom fa mal. mi iureron mant
ric. sus un missal . en un moster
antic . de san maissal. tals mi
pleuic safe . non feses plag ses
<fe>me . qanc uns nomen tenc
re . nili souenc de me . nill me(n)
bret masde se . qant simes en
merce . e non estet ges be.
 

Al comte uueilh pregar. de ma
maiço. qelamiman gardar. e
qe lam do. qades mison auar.
aqist baro. qablur no(n) puesc
durar. ses contenso. hueimais
mi po cobrar. le coms ses mal
estar. e ieu ablui tornar. e ser
uir e onrar. e non ocuidei far.
tro al dezamparar. sui uengutz
de naimar.
 

c.230v  
MA bella esmendas gar. hueimai(s)
de  sordeiar. qe ia permeilhurar.
non la cal trebailhar. qel mon
non sai sapar. de ioi ni de parllar.
ni debell donneiar.
 

DOnna ab cor auar. de prome
tre de dar. donassesmun baissar.
e so uoliasfar. poiriasmi refar.
e ma perdaesmendar. si dombres
dieus mi gar.
 

  • letto 155 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
S(ire). b(er)tran delbort.

GEs non mi desconort.

sieu ai perdut. qe no(n)

chant e deport. e non

maiut. con cobres autefort. cui

ai rendut. alseinhor de niort.

qar lauolgut. e qar enmerce

ian. lensui uengutz denan. el

coms enperdonan. ma reten

gut baizan. ieu noi cuit auer

dan. q(e) qen dieisses antan. ni

lausengier nonblan.
Sire Bertran del Bort

Ges non mi desconort
si eu ai perdut,
que non chant e deport
e non m’aiut
con cobres Autefort,
cui ai rendut
al seinhor de Niort,
qar l'a volgut.
E qar en merceian
le-n sui vengutz denan,
e-l coms en perdonan
m'a retengut baizan,
ieu noi cuit aver dan,
que qe-n dieisses antan,
ni lausengier non blan.

  II
Sjl coms mes auinenz. e no me(s)
cars. mut liserai ualentz. en
sos afars. e fis confins argens.
amics eclars. el coms segalos
senz. qe sec limars. qe so q(e)lles
de pro. uol ben qab lieis se sto.
e so qi noilles bo. geta foralsa
blo. qaissistainh debaro. q(e) fas
sa son perdo. e si toll q(e) pueis do.
Siˑl coms m’es avinens
E no mes cars
Mut li serai valentz
En sos afars
E fis confins argens
Amics e clars
Eˑl coms sega los senz
Qe sec li mars
Qe so qelles de pro.
Vol ben q’ab lieis s’esto
E so qi noˑill es bo
Geta for al sablo.
Q’aissis tainh de baro
Qe fas sa son perdo
E si toll qe pueis do.
  III
Siˑl coms m’es avinens
E no mes cars
Mut li serai valentz
En sos afars
E fis confins argens
Amics e clars
Eˑl coms sega los senz
Qe sec li mars
Qe so qelles de pro.
Vol ben q’ab lieis s’esto
E so qi noˑill es bo
Geta for al sablo.
Q’aissis tainh de baro
Qe fas sa son perdo
E si toll qe pueis do.
Vas mi son periurat
Dui palazi
E tut li vescontat
De Lemozi
E li trei peirefat
Peiragorci
E li dui penchenat
Engolmezi.
Eˑn Sentolls den Gasto.
E tut l’autre gasco.
Eˑn Raymons d’Avinho.
Eˑl seinhers de Diio.
Ab lo comte breto
Mi feron fermazo
Ez anc uns nom tenc pro.
  IV
SEs pro tener amic. tenc per
aital. con fas mon enemic. qe
nom fa mal. mi iureron mant
ric. sus un missal . en un moster
antic. de san maissal. tals mi
pleuic safe. non feses plag ses
&lt;fe&gt;me. qanc uns nomen tenc
re. nili souenc de me. nill me(n)
bret masde se. qant simes en
merce. e non estet ges be.
Ses pro tener amic
Tenc per aital
Con fas mon enemic
Qe nom fa mal
Mi iureron mant ric
Sus un missal
En un moster antic
De san maissal
Tals mi pevic sa fe
Mom feses plag ses me.
Q’anc uns no m’en tenc re;
Ni li sovenc de me
nˑill men bret mas de se
qant si mes en merce
e non estet ges be
  V
Al comte uueilh pregar. de ma
maiço. qelamiman gardar. e
qe lam do. qades mison auar.
aqist baro. qablur no(n) puesc
durar. ses contenso. hueimais
mi po cobrar. le coms ses mal
estar. e ieu ablui tornar. e ser
uir e onrar. e non ocuidei far.
tro al dezamparar. sui uengutz
de naimar.
Al comte vueilh pregar
De ma maiço
Qe la mi man fardar
E qe laˑm do
Qades mi son avar
A qist baro
Ses contenso
Huemais mi po cobrar
Le coms ses mal estar
E ieu ab lui tornar
E servir e onrar
E non ocuidei far
Tro al dezamoarar
Sui vengutz de N’Aimar
  Tornada
MA bella esmendas gar. hueimai(s)
de sordeiar. qe ia permeilhurar.
non la cal trebailhar. qel mon
non sai sapar. de ioi ni de parllar.
ni debell donneiar.
Ma bella es mendas gar
Huemais de sordeiar
Qe ia per me ilhurar
Non la cal trebailhar
Q’el mon non sai saper
De ioi ne de parlar
Ni de bel donneiar
  Tornada
DOnna ab cor auar. de prome
tre de dar. donassesmun baissar.
e so uoliasfar. poiriasmi refar.
e ma perdaesmendar. si dombres
dieus mi gar.
Donna ab cora var
De prometre de dar
Donas es mun baissar
E so volias far
Poirias mi refar
E ma perda es mendar
Si dombres dieus mi gar
  • letto 73 volte

Non puosc mudar mon chantar non esparga

  • letto 1488 volte

Collazione

I, 1
v. 1
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Non puosc mudar mon chantar non esparga
Non estarai mon chantar non esparia
Non puosc mudar un chantar non esparga
[.]on posc mudar q’un chantar non esparia
Non puosc mudar un chantar non esparga
Non puosc mudar un chantar non esparga
No puesc mudar q’un chantar non esparia
Non estaray mon chantar non esparia
Non muderai mon cantar non esparga
Non pusc mudar mon chantar non esparia
Non puesc mudar mon cantar non esparia
Non laisserai mon chantar non l’esparia
I, 2
v. 2
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
pois N’Oc e Non ant mes fuoc e traich sanc
pus N’Oc e Non an mes foc e fach sanc
puois Oc e Non a mes foc e trat sanc
pos Oc e No ha mes foc e trait sanc
pos N’Oc e Non ant mes foc e traig sanc
pos N’Oc e Non a mes foc e trag sanc
pueis N’Oc e Non ha mes fuec e trach sanc
pus N’Oc e No an mes foc e fag sanc
pois N’Oc e No a mes fioc e trait sang
pos N’Oc e No a mes foc e trait sanc
pos Oc e No a mes foc e trait sanc
pos Hoc e Non an mes foc e trait sanc
I, 3
v. 3
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
car grans gerra fai d’escars seignor larc 
e gran guerra fa d’escars senhor larc
car granz guerra fai d'escars seingnor larc
qe granz guerras fan d’escars segnor larc
car grans guerra fai d’escars seignor larc
car grans guerra fai d’escars seignor larc
qar grans gerra fa d’escas seinhor larc
e grans guerras fan d’escas senhor larc
car grans geras fay d’escars segnor larc
car gran gerra fai d’escars seingnier larc
car gran gerra fai d’escars seinher larc
qe guerra fai descrose segnor larc.          
I, 4
v. 4
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
per que mi play dels reys, quan vey lur bomba
per qe·m plai ben dels reis auzir la bonba
per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba
per que·m plai ben dels reis auzir la bomba
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba
per que me play dels reys can vei lur bomba
per ce·m sap bon del rei si·n vei la la bona
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba
per qe·m saub bon del rei vezer la tumba
I, 5
v. 5
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que n’aion ops paisson, cordas e pom
e·ns hi an ops pals e cordas e pon
qe n’aion obs paisson, cordas e pom
qe n’aion ops tendas, cordas e pom
que n’aion obs paisson, cordas e pom
que n’aion obs paisson cordas e pom
qe ill agron ops paisson, cordas e pom 
e·ns aio ops pals e cordas e pom
e l’aion ops paixo cordas y pom
qe·n n’aiam ops passen, cordas e pon
qe n’aiam ops passer, cordas et pon
on aion ops paixen cortes e com
I, 6
v. 6
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n shian trap tendut per forz jazer
e sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per fors jazer
e·n sion trap tendut per for jaser
e·n sian draps tendutz per fors jazer
e·n sio trop tendut per fors giaser
e sio·m drap tengut per fors jaser
e sion drap tenduz per fors jaxer
e sion trap tendut per feur jazer,
I, 7
v. 7
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·nz encontrem a milliers et a cens
e·ns ainassem a milhers et a cens
e·nz encontrem a meillers et a sens
e s’encontrem a milliers et a cenz
e·nz encontrem a milliers et a sens
e·nz encontrem a milliers et a sens
e·ls encontrem a milhiers e a cenz
e·ns amassem a miliers e a cens 
e·ns atrobem a miliers et a cens
e s’encontrem a miglier e da cenz
e s’emcontrem a migler et da cen
e s'aviste[n] a mil[l]iers et a cui
I, 8
v. 8
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
si c’apres nos en chant hom puois de gesta
si qu’apres non en chant hom de la gesta
tant q’apres nos en chant om puois de gesta
si q’apres nos en chant on de la gesta
si c’apres nos en chant on de la gesta
si c’apres nos en chant on de la gesta
si q’apres nos en chant hon de la gesta
si c’apres nos en chant hom de la gesta
si c’apros non ne cant hom de la giesta
si q’apres nos cant on pois de la gesta
si g’apres nos cant on puoi de la gesta
si q'a pres lor en chant on de la gesta.
II, 1
v. 9
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Q’ieu n’agra colp receubut en ma targa
Colps n’agra ieu receubutz en ma taria
Qu’eu n’agra colp recebeut en ma targa
[.]u n’agra colps receubutz en ma taria
Qu’ieu n’agra colp reseubut e ma targa
Qu’ieu n’agra colp resenbut en ma targa
Ieu n’agra colp receuput en ma taria
Colps n’agra ieu receubutz en ma taria
Q’ieu n’agra recebut e ma targia   -
Q’eu n’aia colp recebut en ma taria
Q’eu n’aia colps recebutz en ma taria
Q’ieu m’agra colp receuput e ma taria
II, 2
v. 10
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e faich vermeil de mon gonfanon blanc
e fag vermelh de mon gonfainon blanc;
e faich vermeill de mon confanon blanc
e fait vermeill de mon confanon blanc
e faig vermeill de mon confanon blanc
e fag vermeill de mon confanon blanc
e fach vermeilh de mon confanon blanc
e fayt vermelh de mon guoffayno blanc
e fait vermegll  de mon gonfano blanc, 
e fait vermeilh de mon gonfanon blanc
e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc
e faig us miells de mon gonfanon blanc
II, 3
v. 11
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas per aisso m’en soffrisc e m’en parc
mas per aisso m’en sofri e m’en parc
mais per aisso m’en soffrisc e m’en parc
mas per aisso m’en suffier e m’en part
mas per aisso m’en soffric e m’en parc
mas per aisso m’en soffric e m’en parc     
mas per aiço m’en suefri e m’en parc
mays per ayso m’en suefri e m’en parc
mais per aiso m’en fuc et m’en part   -
mais per aiço m’en sufri e m’en parc
mas per aizo m’en sufri e m’en parc 
mas per aizo m’en suffric e m’en parc
II, 4
v. 12
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba;
mo N’ Oc e Non que ab us datz mi plomba;
que Oc e Non vei que un dat mi plomba
qe N’Oc e No conosc q’un dat mi plomba;
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba
que N’Oc e Non vei que un dat mi plomba,
pueis N’Oc e Non conois q’un dat mi plomba
mo N’Oc e No c’ap datz mi plomba.   -
que Oc e No me par qu’el dantç me plonba,
qe N’ Oc e Non sap ben qe un dat mi plomba,
qe Oc e No sap ben q’un datz me plomba
qar Hoc e Non conois q’om datz li plumba
II, 5
v. 13
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas non ai ges Lezinan ni Rancom
e non es mieus li Senhal ni·l Rancom,
mais eu non ai ges Lezignan ni Rancom,  +
q’eu non hai ges Lisignan ni Rancom 
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom.
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
e non es mieus Lezianz ni Rancon
e non es meus li Senhas ni·l Rancon
e no es mieus Lesinha ni Racum,
ma non es meus Licinas ni Rancon.
mas non es meus Lesinans ni Rancon,
e non es mieus Luzigans <am>[ni] Racora
II, 6
v. 14
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
q’ieu puosca loing ostejar ses aver,
e non pues luenh osteyar ses aver;
qu’eu puosca loing ostejar ses aver,
qe posca loingn ostejar ses aver
q’ieu puosca loing osteiar ses aver,
qu’ieu puesca loing ostejar ses aver,
q’ieu puesca lieu osteiar ses aver
e non pues luenh ostejar ses aver
ce puosca luogn ostrar ses aver,    -
q’eu pusca loing ostejar ses aver
q’eu puesc lonig ostejar ses aver
qe z’eu puesca esteiar sos aver
II, 7
v. 15
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mas aiudar puosc de mos conoissens,
mas aiudar puesc a mos conoyssens,
mas aiudar puosc de mos conoissens,
mas aiudar posc de mos conoissenz,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
mas aiudar puesch a mos conoisenz
mas aiudar puesc a mos conoysens
mais aiudar piuosc a mos conoisens,
mas audar posc de mos conoscenz
mas aiudar pues de mos conoscenz,
<gr> [m]as aiudar puesc de mon conoissen
II, 8
v. 16
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
l’escut al col e capel en ma testa.
escut a col e capelh en ma testa.
l’escut au col e·l chapel en ma testa.
escut a col e capel en ma testa.
l’escut au col en ma testa el capel.
l’escut au col en ma testa el capel.
escut al col el capell en ma testa.
escut al col e capel en ma testa.
escut al col e capell en ma testa.
escud a col e capel en ma testa.
escut a col e capel en ma testa.
escut <l> col e capel e ma testa 
III, 1
v. 17
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Si·l reis Felips n’agues ars una barga
Si·l reys Felips l’agues asanamaria
Si·l reis Phelips n’agues ars una barga
[.]i·l reis Phelips agues ars una baria
Si·l reis Felips n’agues ars una barga
Si·l reis Felips n’agues ars una barga,
S’el reis Felips n’ages ars una maria
Si·l rey Felip plagues asanamarga
Si·l rei Filipp n’ages ars una baria
S’el rei Felis n’agues ars una baria
S’el rei Felipz n’agues ars una baria
Si·l reis Filips li agues ars una baria
III, 2
v. 18
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
denan Guiortz o crebat un estanc
de san Gisorc o crebat un estanc
denan Giorz o crebat un estanc
denan Giort, o crebat un estanc
denan Giortz o crebat un estanc
denan Giorz o crebat un estanc
denan Gisors o crebat un estanc
denan Gissort et crebat un estanc
davan Giors o fermat son estanc
aenan Ghiorz o crebat un estanc
denan Ghiorz o crebat un estanc
denans Nisort e cremavi n’estanc
III, 3
v. 19
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
o a Roam intres per forssa el parc
quar quant intres tot per forsa el parc
[o a Roem entres per forsa el parc]
o a Roam intres per fors’el parc
quar dan intres per fors’el parc   -
qar dan intres per fors’elparc    -
si q’a Roam n’intres per forca el parc       
car Ais intres per fors’el parc   -
ca Roam intres per forç’elparc    -
o avriom entres per forza·l parc   -
c’avriom entres per forza·l parc    -
o a cram l’ontres per farc’el pai<r>[x]     -
III, 4
v. 20
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que l’asetges pel puoig e per la comba
el-s·sassetges pel pueg e per la comba
que l’atsegues pel pueg e per la comba
qe l’asseges pel pueg e per la comba
que l’asegues pel pueg e per la comba
que l’asegues pel pueg e per la comba
e ils aseges pel puei e per la comba
e·ls asseties pel pueg e per la comba
e que·l segies pel puoc e per las conbas
qe l’asegues pel poig e per la comba
qe l’asegues pel p(?) comba   -
e l’aguesses e per pueg e per comba
III, 5
v. 21
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
c’om non pogues traire breu ses colom
qu’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
q’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
q’om non poges traire brieu ses colon
c’om non pogues trayre breu ses colom
c’om no poges traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
c’om non pogues traire breu ses colom
qe non pogues traire breia ses colom
III, 6
v. 22
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
adoncs sai eu q’el volgra far parer                     
lai doncx viram que feira aparer              
adonc sai eu q’el volgra far parer
adoncs sai eu q’el volgra far parer
adoncs sai eu qu’el volgra far parer
adoncs sai ieu qu’el volgra far parer
adoncs sai ieu q’el cujera valer                 
lay doncx viram qui fera aparer               
aixi sai ieu ce volgra far parer
adonc sai eu qu’el volgra far parer
adonc sai eu q’el volgra fa parer
adonc saubr’eu com volgra far parer
III, 7
v. 23
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Carle, que fon del mieills de sos parens  
al fach Quarles lo sieu melhor parens  
Carle que fon dels miellz de sos parens
Carle, qi fo lo meillz de sos parenz  
Carle, que fon dels miels de sos parens
Carle, que fon dels miels de sos parens
Carle Maine e sos meilhors parens    
al fag Carles lo sieu melhor paren
Carles qui fo de sos miglers parens      
Carle Mangnes e sos meillier parenz    
Carle Magnes e sos meiller parens
semles Carlon lo seu noble paren
III, 8
v. 24
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta
qu’en fon Polha e Samsuenha conquesta
per cui fon Poill’e Sansoinna conquesta
per cui fo Poill’e Sansogna conqesta
per cui fon Poill’e Sansoina conquesta
per cui fon Poill’e Sansoina conquesta
per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta
per qui fo Polha e Samsuenha conquista
per cui fo Poiles Sassinha concesta
per cui fo Poillia e Sasogna conquesta
per cui fo Poilla e Sasongna conqesta
per qi son Spagna e Saisognia conqesta
IV, 1
v. 25
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Anta l’adutz e de pretz lo descarga
Anta l’adutz e de pretz lo descazia
Anta l’adus e de prez lo descarga,
[.]Nta l’adutz e de prez lo descaria 
Anta l’adus e de pretz lo descarga
Anta l’adus e de pretz lo descarga
Amta ll’adus e de prez lo descaria
Anta l’adutz e de pretz lo descaria
Anta l’adutç et de pretç lo descargia
Enta l’aduz e de prez la descaria
Anta l’aduz e de prez lo descaria
Anta l’aduz e de pretz lo descaria
IV, 2
v. 26
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
gerra cellui cui hom en troba franc,
guerra seluy que hom non troba franc
guerra celui cui om en troba franc,           
guerra celui cui hom non troba franc
guerra celui quant trop lo troba franc 
guerra cellui quant trop lo troba franc
gerra cellui qes hom no troba franc 
gerra selui que hom non troba franc
gerra seinhor pos hom lo·n troba franc 
guerra celui cui non troba franc -
guerra celui cui non troba franc -
guerra celui c’om no<u>[n] e troba franc
IV, 3
v. 27
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per que non cuich lais Caortz ni Caiarc
per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac
per q’eu non cug lais Caors ni Cairac
per q’eu non cug lais Caors ni Caiarc
per q’ieu non cuig lais Caors ni Cairac
per qu’eu non cug lais Caors ni Cairac
per q’ieu non laus vas Caors ni Caarc
per que no vuelh lais Caors ni Gualhac
per o no·m par lais Caortç ni Cangiaire
per q’eu non cuit lais Caorz ni Caiarc
per q’eu non cuit lais Caortz ni Caiarc
per q’ieu non cug lais Caors ni cor sanc
IV, 4
v. 28
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
mon Oc e Non, pois tant sap de trastomba.
mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba;
mos Oc e Non puois tant sab de trastomba
mos Oc e No, pos tan sap de trastomba.
mos Oc e Non pos tant sap de trastromba
mos N’Oc e Non pos tant sap de strastomba
mon Oc e Non qe tan sap de stratonba
mon Oc e No pus tan sap de trastomba
m’Oc e No que trop sap de trastoinha -
mos Oc e Non pos tan saub de trastomba
mos Oc et No pos tan saub de trastonba
mas Hoc e Non car trop sab de trastomba.
IV, 5
v. 29
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
si·l reis li da lo thesaur de Chinon,
si·l bayla·l rey lo thezaur de Simon,
si·l reis li da lo tesor de Chimom,
si·l reis li da lo tresaur de Chinom,
si·l reis li da tesour de Chimon -
si·l reis li da tesour de Chimon -
s’el reis li des lo tresaur de Gion
si·l baila·l rey lo trezaur de Simon
si·l bait la·l rei lo tristor de Çirom
si·l balla reis lo tresaur de Cinom
si·l bailla reis lo tresaur de Cinom
si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom
IV, 6
v. 30
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
de gerra a cor e aura·n pois poder;
de guerr’a cor et auria·n poder;
de guerr’a cor et aura puois poder;
de guerra a cor et aura·n pois poder;
de guerr’a corr aura·n pois poder -
de guerr’a cor et aura·n puois poder
de gerr’a cor e agra en poder
de guerr’a cor et aura·n poder  -
de guerr’a cor auria·n poder     -  
de guerra a cor e auram pois poder
de guerra a cor e aura·n pois poder
de<uria> guerr’a cor et auria·n poder
IV, 7
v. 31
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
tant l’es trebaills e messios plazens
tan l’es trebalhs e messios plazens,
tant ll’es trebaills e messios plasens
tan l’es trebaillz e messios plazenz
tant l’es trebaills e messios plasens
tant l’es trebaills e messios plasens
tan ill’es trebaills e messios plasentz
tan ­­l’es trebals e messios plazens
tant l’es traballs e mesions plansens
tan li ez trebailh e messions plaisenz
tan li es trebaill e mesions plaisenz
tan qe trebaill e messios plaideu
IV, 8
v. 32
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que les amics e·ls enemics tempesta.
per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta.
que los amics e·ls enemics tempesta.
qe los amics e·ls enemics tempesta.
que los amics e·ls enemics tempesta
que los amics e·ls enemics tempesta.
qe·l sieus amics e·ls enemics tempesta
per qu’els amicx e·ls enemicx tempesta.
ce sus amics e·ls enemics tenpesta.
qe sos amics et enemics tempesta.
qe soz amics e li enemixs tenpesta.
per qe·ls amics e·ls enemics tempesta.
V, 1
v. 33
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Anc naus de mar qand a perdut la barga
En nau en mar quant a perdu sa baria
Anc naus de mar qant a perdut sa barga
[.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria
Anc naus de mar quant a perdut sa barcha
Anc naus de mar quant a perdut sa barba
Anc naus en mar qan del tot pert sa baria +
E nau en mar cant a perdut sa baria
Hanc nauc en mar cant a perdut sa baria
Anc naus en mar qant a perdut sa baria
Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria
Anc naus en mar qant ae perdut sa baria.
V, 2
v. 34
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
et a mal temps e·is vol virar al ranc
et a mal temps que va urtar al tanc,
et a mal temps e vol urtar al ranc
e fai mal temps e vai urtar al ranc
et a mal temps e vol urtar al ranc.
et a mal temps e vol urtar al ranc,
e fai fort temps e vai ferir al ranc
et a mal temps e va urtar al ranc
per trop mals temps et vai urtar e ranc,
ez a mal temps e vol urtar a ranc
e a mal tenps e vol urtar a ranc
et a mal temps e vai urtar al ranc.
V, 3
v. 35
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e cor plus fort d’una sajeta d’arc,
e cor pus tost d’una sageta d’arc,
e cor plus fort c’una sageta d’arc
e cor plus fort q’una sageta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc,
e cor plus fort c’una sajeta d’arc
e cor pus tost d’una sajeta d’arc.
e cor plus fort d’una sagetta d’arc,
e vau plus tost c’una saiceta d’arc.
e vai plus tost c’una sajecta d’arc
e cor plus tost non fai sagita d’arc
V, 4
v. 36
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
e·is leva en aut e puois aval jos tomba,
e puez’en aut e pueys en bas si plomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e lev’en aut e pois a val jos tomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e lev’en aut e puois aval jos tomba,
e sailh en aut e pueis en bas si plonba.
e puei’en aut e pueis en jos si plomba,
e puogia n’aut e puois as bas sotç plonba,
e·s lev’a inn aut e pueis aval jos comba,
e·s leva in aut e pueis aval jos conba
e pois en aut e pois en batz sotz plumba
V, 5
v. 37
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
non trais anc pieitz, e dirai vos com,     -
no tray tan mal, et essai vostre com,
non trais anc pieg e dirai vos ben com,
no trais anc piez e dirai vos ben com,
non trais anc pietz e dirai vos ben com,
non trais anc pietz e dirai vos ben com
non trais anc pieg e sai vos dire con
no tray tan mal e say dire com   -
no trais tan mal e ssais vos dire com,
non trais anc piez e dirai vos ben com
non trais anc piez e dirai vos ben co
non trac tal mal e sai vos dire com.
V, 6
v. 38
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
q’ieu fatz per lieis que no·m vol retener,
cum fas per lieys que anc no·m volc tener
qu’eu faz per leis que no·m vol retener,
q’eu faz per leis qe no·m vol retener,
qu’eu fas per leis que no·m vol retener,
qu’ieu fas per leis que no·m vol retener,
qon faiz per leis qes anc no·m volc tener
com fas per lieys que anc no·m volc tener
eu fas per lieis, ci anc no·m vole tener,   +
q’eu faz per lei qui non vol retener,
q’eu fai per lei qui no vol retener
con eu per leis qe anc nom vol tener.
V, 7
v. 39
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que no·m manten jorn, terme ni covens,
jorn ni respieg, termenis ni covens,
que no·m mante jor, terme ni covens
termes ni duz, ni plevitz, ni convenz,
que no maten jorn, terme ni covens,
que no maten jorn terme ni covens,
jorn ni respieg, terme, ni covenenz,
jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens
dit respeit ni terme ni conves,    -
qe non manten jorn, termen ni conven
qe no matern jorn, termen ni conven
terme ni jorn ni respegni coven
V, 8
v. 40
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
per que mos jois, qu’era floritz, bisesta.
per que mos chanson mielhs floris bissesta.
per que mos chans, q’era floriz, bisesta.
per qe mos jois, q’era floriz, bisesta.
per que mos chans, qu’era flort, besesta.
per que mos chans, qu’era flort, besesta.
per qe mos jois, q’era floritz, bisesta.
per que mos chanson miels fluris bissesta.
per ce mos gioi qui gent floris bistensa.
per qe mos jois q’era floriz bisesta.
[...] mos jois q’era floritz bisesta
per qe mos jois qi gen florit tempesta.
VI, 1
v. 41
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Vai, sirventes, ades tost e correns,
.
Vai, serventes, ades tost e corens,
[.]Ai [Papiols], sirventes, ades tost e corenz, 
Vai sirventes, ades tost e correns
Vai sirventes, ades tost e correns,
Vay Papiol e no sias ges lentz                                           
.
Vai Papiol et non sias trop lens.                           
Vai Papiol e non istia lenz,                                     
Vai Papiol e no istia lens,                                       
Vai sirventes, ades non sias lenz
VI, 2
v. 42
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
a Trainac sias anz de la festa.
.
a Trainac siaz anz de la festa;
a Trainac sias anz de la festa;
a Trainac sias anz de la festa.
a Trainac sias anz de la festa. 
a Trasinhac on sias anz la festa
.
a Traint sias a de la festa. -
a Trainat siaz anz de la festa
a Trainatz siaz anz de la festa.
a Trafigac siaz anz de la festa
VII, 1
v. 43
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens
.
Di·m a·N Rogier et a toz mos parenz
[.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz
.
Di·m a·N Rogier, qis mos miglior parens
Di·m a·N Rogier, c’a toz sos parenz,
[.] m a Rogier, c’a toz sos parenz,
Diz m’a Rogier et a totz sos parenz
VII, 2
v. 44
A
C
D
F
I
K
M
R
T
U
V
a
que no·i trob plus ombra ni olm ni resta
.       
que no·i trop plus omba ni om ni esta
q'eu non trob mais omba ni om ni esta
qe no·i trob plus omba ni om ni esta
qe no·i trop plus omba ni om ni esta
q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta
.     
c’ieu no trop mais umba ni um ni esta
q'eu non trop mais omba ni om ni esta
q’eu no trob mais omba ni om ni esta
q’unz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta
  • letto 494 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1071 volte

CANZONIERE A

a cura di Raffaele Strocchia

  • letto 510 volte

Riproduzione fotografica


  • letto 190 volte

Edizione diplomatica

  193v
Bertrans deborn.
NOn puosc mudar mon chantar
non esparga. pois noc enon ant
mes fuoc etraich sanc. Car grans ger
ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai
ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion
ops paisson cordas epom. En sion trap
tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a
milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t
hom puois degesta.
Qieu nagra colp receubut en ma tar
ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon
  194r

blanc. Mas p(er) aisso men soffrisc emen
parc. Q(ue) noc enon uei que un dat mi
plomba.Mas non ai ges lezinan ni
rancom. Qieu puosca loing osteiar
ses auer.Mas aiudar puosc demos co-
noissens. Lescut alcol ecapel en ma
testa.

Sil reis felips nagues ars una bar-
ga.denan guiortz o crebat un estanc.
O aroam intres p(er) forssa elparc. Que
la setges pel puoig ep(er)la comba.com
non pogues traire breu ses colom.A-
doncs sai eu qel uolgra far parer. Car-
le que fon del mieills desos parens.per
cui fon poilla esansoigna conq(ue)sta. 

Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger-
ra cellui cui hom entroba franc.p(er) qu(e)
non cuich lais caortz nicaiarc.Mon
oc enon pois tant sap detrastomba.sil
reis li da lo thesaur de chinon.degerra
a cor. (et) auran pois poder.tant les tre-
baills emessios plazens. q(ue) les amics
els enemics tempesta.

Anc naus demar qand a p(er)dut labar-
ga. Et a mal temps eis uoluirar al
ranc. Ecor plus fort duna saieta darc.
Eis leua en aut epuois aual ios tom
ba. non trais anc pieitz edirai uos co(m).
Qieu fatz p(er)lieis que nom uol retener.
q(ue) nom manten iorn terme ni coue(n)s.
per q(ue) mos iois q(ue)rafloritz bisesta.

Vai siruentes ades tost ecorrens. atra
inac sias anz delafesta.

Dim an rotgier et a totz mos parens.
q(ue) noi trob plus ombra ni olm ni resta.

  • letto 394 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans de Born
  I
NOn puosc mudar mon chantar
non esparga. pois noc enon ant
mes fuoc etraich sanc. Car grans ger
ra fai descars seignor larc. p(er)qem plai
ben dels reis auzir la bomba. Q(ue) naion
ops paisson cordas epom. En sion trap
tendut p(er) fors iazer. Enz encontrem a
milliers (et) a cens.si capres nos encha(n)t
hom puois degesta.
Non puosc mudar mon chantar non esparga
pois N'Oc-e-Non ant mes fuoc e traich sanc, 
car grans gerra fai d'escars seignor larc, 
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba,
que n'aion ops paisson, cordas e pom, 
e·n sion trap tendut per fors jazer, 
e·nz encontrem a milliers et a cens,
si c'apres nos en chant 
hom puois de gesta.
  II
Qieu nagra colp receubut en ma tar

ga. Efaich uermeil demon go(n)fanon
blanc. Mas p(er) aisso men soffrisc emen
parc. Q(ue) noc enon uei que un dat mi
plomba.Mas non ai ges lezinan ni
rancom. Qieu puosca loing osteiar
ses auer Mas aiudar puosc demos co-
noissens. Lescut alcol ecapel en ma
testa.

Q'ieu n'agra colp receubut en ma targa

e faich vermeil de mon gonfanon blanc;
mas per aisso me·n soffrisc e me·n parc
que N'Oc-e-Non vei que un dat mi plomba;
Mas non ai ges Lezinan ni Rancom
q'ieu puosca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissens,
l'escut al col e capel en ma testa.

  III
Sil reis felips nagues ars una bar-
ga. denan guiortz o crebat un estanc.
O aroam intres p(er) forssa elparc. Que
la setges pel puoig ep(er)la comba.com
non pogues traire breu ses colom.A-
doncs sai eu qel uolgra far parer. Car-
le que fon del mieills desos parens.per
cui fon poilla esansoigna conq(ue)sta. 
Si·l reis Felips n'agues ars una barga
denan Guiortz o crebat un estanc
o a Roam intres per forssa el parc,
que l'asetges pe·l puoig e per la comba
c'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu q'el volgra far parer
Carle, que fon del mieills de sos parens,
per cui fon Poilla e Sansoigna conquesta.
  IV
Anta ladutz edepretz lo descarga. Ger-
ra cellui cui hom entroba franc.p(er) qu(e)
non cuich lais caortz nicaiarc.Mon
oc enon pois tant sap detrastomba.sil
reis li da lo thesaur de chinon.degerra
a cor (e) auran pois poder.tant les tre-
baills emessios plazens. q(ue) les amics
els enemics tempesta.
Anta l'adutz e de pretz lo descarga
Gerra cellui cui hom en troba franc,
per que non cuich lais Caortz ni Caiarc
mon Oc-e-Non, pois tant sap de trastomba.
Si·l reis li da lo thesaur de Chinon,
de gerra a cor, e aura·n pois poder;
tant l'es trebaills e messios plazens
que les amics e·ls enemics tempesta.
  V
Anc naus demar qand a p(er)dut labar-
ga. Et a mal temps eis uoluirar al
ranc. Ecor plus fort duna saieta darc.
Eis leua en aut epuois aual ios tom
ba. non trais anc pieitz edirai uos co(m).
Qieu fatz p(er)lieis que nom uol retener.
q(ue) nom manten iorn terme ni coue(n)s.
per q(ue) mos iois q(ue)rafloritz bisesta.
Anc naus de mar, qand a perdut la barga
et a mal temps eis vol virar al ranc
e cor plus fort d'una sajeta d'arc,
eis leva en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pieitz, e dirai vos com,
q'ieu fatz per lieis que no·m vol retener,
que no·m manten jorn, terme ni covens,
per que mos jois, qu'era floritz bisesta.
  VI
Vai siruentes ades tost ecorrens. atra
inac sias anz delafesta.
Vai, sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa.
  VII
Dim an rotgier et a totz mos parens.
q(ue) noi trob plus ombra ni olm ni resta.
Di·m a·N Rotgier et a totz mos parens,
que noi trob plus ombra ni olm ni resta.
  • letto 348 volte

CANZONIERE C

a cura di Raffaele Strocchia

  • letto 495 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 184 volte

Edizione diplomatica

  138r
Bertran de born.
NOn estarai mon cha(n)tar
non esparia. pus noc e
non an mes foc e fach.
sanc. egran guerra fa
desca(r)s senhor larc. per que mi.
play dels reys quan uey lur bom
ba. ens hian ops pals e cordas
e pon. ens hian trap tendut per
fors iazer. ens ainassem amilhers
(et) a cens. si qua pres non encha(n)t
hom de la gesta.
Anta la dutz e de pretz lo desca
zia. guerra seluy que hom non
troba franc. per que no uuelh lais
caortz ni orlhac. mon oc e non p(us)
tan sap de trastomba. sil bayl al
rey lo thezaur de simon. de guer
ra cor (et) aurian poder. tan les tre
balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls
amicx els enemicx tempesta.
Colps nagra ieu receubiatz en
mataria. e fag uermelh de mo(n)
gonfainon blanc. mas per aisso
men sofri e men parc. mon oc e
non que abus darz mi plomba.
e non es anieus li senhal nil ra(n)
com. e non pues luenh osteyar
ses auer. mas aiudar puesc a
mos conoyssens. escut a col e ca
pelh en ma testa.
Sil reys felips la gues a sana
maria. de san gisorc o crebat un
estanc. quar quant intres tot p(er)
forsa el parc. els assetges pel.
pueg e per la comba. quom no(n)
pogues traire breu ses colom. lai
doncx uiram que feira aparer.
al fach quar les lo sieu melhor
parens. quen fon polha e sam
suenha conquesta.
En nau en mar quant a p(er)du
sabaria. (et) a mal temps que ua
urtar al tanc. e cor pus tost du
na sageta darc. e pueze naut e
pueys en bas si plomba. notray
tan mal (et) essai uostre com. cum
fas per lieys que anc nom uolc
tener. iorn ni respieg termenis
ni couens. per que mos chans-
on mielhs floris bissesta.
  • letto 282 volte

Edizione diplomatica-interpretativa

  Rubrica
Bertran de born. Bertran de Born
  I
NOn estarai mon cha(n)tar
non esparia. pus noc e
non an mes foc e fach.
sanc. egran guerra fa
desca(r)s senhor larc. per que mi.
play dels reys quan uey lur bom
ba. ens hian ops pals e cordas
e pon. ens hian trap tendut per
fors iazer. ens ainassem amilhers
(et) a cens. si qua pres non encha(n)t
hom de la gesta.
Non estarai mon chantar non esparia,
pus N'Oc-e-Non an mes foc e fach sanc,
e gran guerra fa d'escars senhor larc,
per que mi play dels reys, quan vey lur bomba,
e·ns hian ops pals e cordas e pon,
e·ns hian trap tendut per forz jazer,
e·ns ainassem a milhers et a cens,
si qu'apres non en chant hom de la gesta.
  II
Anta la dutz e de pretz lo desca
zia. guerra seluy que hom non
troba franc. per que no uuelh lais
caortz ni orlhac. mon oc e non p(us)
tan sap de trastomba. sil bayl al
rey lo thezaur de simon. de guer
ra cor (et) aurian poder. tan les tre
balhs e messios plazens. p(er) q(ue)ls
amicx els enemicx tempesta.
Anta l'adutz e de pretz lo descazia
Guerra seluy que hom non troba franc;
per que no vuelh lais Caortz ni Orlhac
mon Oc-e-Non, pus tan sap de trastomba;
si·l bayl al rey lo thezaur de Simon,
de guerr'a cor et avrian poder;
tan l'es trebalhs e messios plazens,
per qu'els amicx e·ls enemicx tempesta.
  III
Colps nagra ieu receubutz en
mataria. e fars uermelh de mo(n)
gonfainon blanc. mas per aisso
men sofri e men parc. mon oc e
non que abus datz mi plomba.
e non es mieus li senhal nil ra(n)
com. e non pues luenh osteyar
ses auer. mas aiudar puesc a
mos conoyssens. escut a col e ca
pelh en ma testa.
Colps n'agra ieu receubutz en ma taria,
e fag vermelh de mon gonfainon blanc;
mas per aisso m'en sofri e m'en parc,
mon Oc-e-Non que ab us datz mi plomba;
e non es mieus li senhal ni·l rancom,
e non pues luenh osteyar ses aver;
mas aiudar puesc a mos conoyssens,
escut a col e capelh en ma testa.
  IV
Sil reys felips la gues a sana
maria. de san gisorc o crebat un
estanc. quar quant intres tot p(er)
forsa el parc. els assetges pel.
pueg e per la comba. quom no(n)
pogues traire breu ses colom. lai
doncx uiram que feira aparer.
al fach quar les lo sieu melhor
parens. quen fon polha e sam
suenha conquesta.
Si'l reys Felips l'agues a sana maria
de san Gisorc, o crebat un estanc,
quar quant intres tot per forsa el parc
e·ls assetges pe·l pueg e per la comba,
qu'om non pogues traire breu ses colom,
lai doncx viram que feira aparer
al fach quar les lo sieu melhor parens,
qu'en fon Polha e Samsuenha conquesta.
  V
En nau en mar quant a p(er)du
sabaria. (et) a mal temps que ua
urtar al tanc. e cor pus tost du
na sageta darc. e pueze naut e
pueys en bas si plomba. notray
tan mal (et) essai uostre com. cum
fas per lieys que anc nom uolc
tener. iorn ni respieg termenis
ni couens. per que mos chans-
on mielhs floris bissesta.
En nau en mar, quant a perdu sa baria,
et a mal temps que va urtar al tanc,
e cor pus tost d'una sageta d'arc,
e puez en aut e pueys en bas si plomba,
no tray tan mal, et essai vostre com,
cum fas per lieys que anc no·m volc tener
jorn ni respieg, termenis ni couens,
per que mos chanson mielhs floris bissesta.
  • letto 306 volte

CANZONIERE D

a cura di Barbara Ortenzi

  • letto 401 volte

Riproduzione fotografica

120v

121r

 

  • letto 150 volte

Edizione diplomatica

  120v
Bertrans Ide(m)
Non puosc mudar un chantar nonespar
ga. puois oc enon ames foc etrat sanc.
Car granz guerra fai descars seignor
larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon
ba. Qe naion obs paisson cordas epom. Esion
trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei
llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom
puois de gesta.
Quieu nagra colp receubut en ma targa. E
faich uermeill de mon confanon blanc.
Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc
e non uei que undat mi plomba. Mais eunon
ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing
osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co
noissens. Lescut aucol el chapel en ma te
sta.
Sil reis phelips nagues ars una barga. De
nangiorz ocrebat unestanc. [o a roem entres per forsa el parc] Q(ue) lat segues
pel pueg e per la comba. Com no pogues tra
ire breu ses colom. Adonc saieu ql uolgra
far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta
Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce
lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais
caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de
trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De
guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre
baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene
mics tempesta.
Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et
amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus
fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos
  121r
uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete
ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per
qe mos chans qera floriz bisesta.
Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac
siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz
mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni
esta.
  • letto 225 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans Ide(m) Bertrans idem

 

I
Non puosc mudar un chantar nonespar
ga. puois oc enon ames foc etrat sanc.
Car granz guerra fai descars seignor
larc. Per qem plai ben dels reis auzir la bon
ba. Qe naion obs p
aisson cordas epom. Esion
trap tendut per fors iazer. Enz en(con)trem amei
llers (et)asens. Tant qapres nos en chantom
puois de gesta.

Non puosc mudar un chantar non esparga
​puois Oc-e-Non a mes foc e trat sanc,
car granz guerra fai d’escars seignor larc
per qe·m plai ben dels reis auzir la bonba,
qe n’aion obs paisson, cordas e pom
e sion trap tendut per fors jazer,
e
·nz encontrem a meillers et a sens
tant q’apres nos en chant’om puois de gesta.

  II
Quieu nagra colp receubut en ma targa. E
faich uermeill de mon confanon blanc.
Mais peraisso men soffrisc emen parc. Q(ue) oc
e non uei que undat mi plomba. Mais eunon
ai ges lezingnan ni rancom. Q(ue)u puosca loing
osteiar ses auer. Mas aiudar puosc de mos co
noissens. Lescut aucol el chapel en ma te
sta.

Qu'ieu n’agra colp recebeut en ma targa
e faich vermeill de mon confanon blanc;
mais per aisso me
·n soffrisc e me·n parc
que Oc-e-Non vei que un dat mi plomba
mais eu non ai ges Lezignan ni Rancom,
qu'eu puosca loing ostejar ses aver
mas aiudar puosc de mos conoissens,
l’escut au col el chapel en ma testa.

  III
Sil reis phelips nagues ars una barga. De
nangiorz ocrebat unestanc.<o a roem entres per forsa el parc> Q(ue) lat segues
pel pueg e per la comba. Com no pogues tra
ire breu ses colom. Adonc saieu ql uolgra
far parer. Carle qe fon dels miellz de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoinna (con)q(ue)sta

Si·l reis Phelips n’agues ars una barga
denan Giorz o crebat un estanc,
[o a Roem entres per forsa el parc]
que l’atsegues pel pueg e per la comba
c’om non pogues traire breu ses colom,
adonc sai eu q'el volgra far parer
Carle que fon dels miellz de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoinna conquesta.

  IV
Anta ladus edeprez lo descarga. Guerra ce
lui cui om entroba franc. p(er) qeu no(n) cug lais
caors nicairac. Mos oc enon puois tant sab de
trastomba. Sil reis lida lotesor dechimom. De
guerracor et aurapuois poder. Tant lles tre
baills emessios plasens. Q(ue)los amics els ene
mics tempesta.

Anta l’adus e de prez lo descarga,
Guerra celui cui om en troba franc,
per qeu non cug lais Caors ni Cairac
mos Oc-e-Non puois tant sab de trastomba
si·l reis li da lo tesor de Chimom,
de guerr'a cor et avra puois poder,
tant ll
·es trebaills e messios plasens
que los amics e
·ls enemics tempesta.

  V
Anc naus demar qant ap(er)dut sabarga. Et
amal temps euol urtar al ranc. Ecorplus
fort cuna sageta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. Nontrais anc pieg edirai uos
uos ben com. Q(ue)u faz perleis que nomuol rete
ner. Q(ue) nom mante ior terme ni couens. Per
qe mos chans qera floriz bisesta.

Anc naus de mar qant a perdut sa barga
et a mal temps e vol urtar al ranc
e cor plus fort c’una sageta d’arc
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pieg e dirai vos ben com,
qu'eu faz per leis que no·m vol retener,
que no·m mante jor, terme ni covens
per que mos chans q'era floriz bisesta.

  VI
Uai seruentes ades tost ecorens. atrainac
siazanz de la festa. Diman rogier (et) atoz
mos parenz. Q(ue)noitrop plus omba ni om ni
esta.

Vai, serventes, ades tost e corens,
a Trainac siaz anz de la festa;
di·m a·N Rogier et a toz mos parenz
que no·i trop plus omba ni om ni esta.

  • letto 299 volte

CANZONIERE F

a cura di Barbara Ortenzi

  • letto 427 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 170 volte

Edizione diplomatica

  64v
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re
cordamen de tort ni d'aunimen qill fos
duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli alaguerra qan
uie la freuoleza del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. don tuich li baron
a cui despazia la paz. foron moltale
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia laguerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n)
lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri
chartz era saillitz alaguerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.

[.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia.
Pos oc eno ha mes foc etrait sanc
Qe granz guerras fan descars seg(no)r la(r)c
Per qem plaz be(n) dels reis uegçer la bo(m)ba.
Qen aion ops tendas cordas epom.
En sion trap tendut p(er) fors iazer.
E sen contrem amilliers (et) acenz.
Si qa pres nos en chanton de la gesta.
[.]V nagra colps receubutz en ma taria
E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc.
  65r

Mas p(er)aisso men suffierem e(n) part.
Qen oceno conosc qun dat mi plomba.
Qeu no(n) hai ges lisignan ni rancom.
Qe posca loi(n)gn osteiar ses auer.
Mas aiudar posc de mos conoissenz.

E scut acol e capel en ma testa.
[.]Il reis phelips agues ars una baria.
Denan giort o crebat unestanc.
O aroam intres p(er) fors el parc.
Q elasseges pel pueg e p(er) la comba.
Qom non pogues traire breu ses colom.
A doncs sai eu qel uolgra far parer.
Carle qi fo lo meillz de sos parenz.
Per cui fo poille sansogna conqesta.
[.] Nta la dutz e de prez lo descaria.
Guerra celui cui hom no(n) troba franc.
Per qeu no(n) cug lais caors ni caiarc.
Mos oc eno pos tan sap de trastomba.
Sil reis li dalo tresaur de chinom.
De guerra a cor (et) auran pois poder.
Tan les trebaillz e messios plazenz.
Qe los amics els enemics te(m)pesta.
[.] Nc naus en marqan ha p(er)dut sa baria.
E fai mal te(m)ps euai urtar al ranc.

Ecor plus fort quna sageta darc.
E leuen aut epois aual ios.tomba.
No trais anc piez e dirai uos be(n)com.

  65v
Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener.
Termes ni duz ni pleuitz ni co(n)uenz.
Per qe mos iois qera floriz bisesta.
[.] Ai [papiols] sirve(n)tes ades tost ecorenz.
A trainac sias anz de la festa.
[.]Iman rogier (et) atotz sos parenz.
Qeu non trob mais omba ni om niesta.
  • letto 281 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertra(n)s de born. Bertrans de Born
  I

[.]On posc mudar qun cha(n)tar n(on) esparia.
Pos oc eno ha mes foc etrait sanc
Qe granz guerras fan descars seg(no)r la(r)c
Per qem plaz be(n) dels reis uegçer la bo(m)ba.
Qen aion ops tendas cordas epom.
En sion trap tendut p(er) fors iazer.
E sen contrem amilliers (et) acenz.
Si qa pres nos en chanton de la gesta.

[.]on posc mudar q'un chantar non esparia,
pos Oc-e-No ha mes foc e trait sanc,
qe granz guerras fan d'escars segnor larc,
per qe·m plaz ben dels reis vegcer la bomba,
qe n'aion ops tendas, cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors iazer,
e s'encontrem a milliers et a cenz,
si q'apres nos en chant on de la gesta. 
  II
[.]V nagra colps receubutz en ma taria
E fait u(er)meill demon co(n)fanon blanc.
Mas p(er)aisso men suffierem e(n) part.
Qen oceno conosc qun dat mi plomba.
Qeu no(n) hai ges lisignan ni rancom.
Qe posca loi(n)gn osteiar ses auer.
Mas aiudar posc de mos conoissenz.
E scut acol e capel en ma testa.
[.]u n'agra colps receubutz en ma taria,
e fait vermeill de mon confanon blanc;
mas per aisso me·n suffier e me·n part
qe N'Oc-e-No conosc q'un dat mi plomba;
q'eu non hai ges Lisignan ni Rancom 
qe posca loingn ostejar ses aver, 
mas aiudar posc de mos conoissenz,
escut a col e capel en ma testa.
  III
[.]Il reis phelips agues ars una baria.
Denan giort o crebat unestanc.
O aroam intres p(er) fors el parc.
Q elasseges pel pueg e p(er) la comba.
Qom non pogues traire breu ses colom.
A doncs sai eu qel uolgra far parer.
Carle qi fo lo meillz de sos parenz.
Per cui fo poille sansogna conqesta.
[.]il reis Phelips agues ars una baria
denan Giort, o crebat un estanc,
o a Roam intres per fors el parc,
qe l'asseges pe·l pueg e per la comba
q'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu q'el volgra far parer
Carle, qi fo lo meillz de sos parenz,
per cui fo Poill'e Sansogna conqesta.
  IV
[.]Nta la dutz e de prez lo descaria.
Guerra celui cui hom no(n) troba franc.
Per qeu no(n) cug lais caors ni caiarc.
Mos oc eno pos tan sap de trastomba.
Sil reis li dalo tresaur de chinom.
De guerra a cor (et) auran pois poder.
Tan les trebaillz e messios plazenz.
Qe los amics els enemics te(m)pesta.
[.]nta l'adutz e de prez lo descaria 
Guerra celui cui hom non troba franc,
per q'eu non cug lais Caors ni Caiarc
mos Oc-e-No, pos tan sap de trastomba.
Si·l reis li da lo tresaur de Chinom,
de guerra a cor et avran pois poder;
tan l'es trebaillz e messios plazenz
qe los amics e·ls enemics tempesta.
  V
[.] Nc naus en marqan ha p(er)dut sa baria.
E fai mal te(m)ps euai urtar al ranc.
Ecor plus fort quna sageta darc.
E leuen aut epois aual ios.tomba.
No trais anc piez e dirai uos be(n)com.
Qeu faz p(er)leis qe nom uol retener.
Termes ni duz ni pleuitz ni co(n)uenz.
Per qe mos iois qera floriz bisesta.
[.]nc naus en mar qan ha perdut sa baria,
e fai mal temps e vai urtar al ranc
e cor plus fort q'una sageta d'arc,
e lev'en aut e pois a val jos tomba,
no trais anc piez e dirai vos ben com,
q'eu faz per leis qe no·m vol retener,
termes ni duz, ni plevitz, ni convenz,
per qe mos jois, q'era floriz bisesta.
  VI
[.] Ai <papiols> sirve(n)tes ades tost ecorenz.
A trainac sias anz de la festa.
[.]ai sirventes, ades tost e corenz,
a Trainac sias anz de la festa;
  VII
[.]Iman rogier (et) atotz sos parenz.
Qeu non trob mais omba ni om niesta.
[.]i·m a·N Rogier et a totz sos parenz
q'eu non trob mais omba ni om ni esta.

 

  Razó
[.]Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re
cordamen de tort ni d'aunimen qill fos
duz ni faitz. no uole guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli alaguerra qan
uie la freuoleza del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. don tuich li baron
a cui despazia la paz. foron moltale
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia laguerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguessecome(n)sada la gue(r)ra. co(n)
lo qal el sa pellaua. oceno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auziqen ri
chartz era saillitz alaguerra. lo qals co
me(n)sset enaissi.
[.]Nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d'aunimen q'ill fos duz ni faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz si sailli a la guerra, qan vie la frevoleza del rei Phelip, e raubet et preset et ars castels et borcs et villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui despazia la paz foron molt alegre, e Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr'hom e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comensada la guerra, con lo qal el s'apellava, Oc-e-No, si com auzirez el sirventes q'el fez si tost com el auzi q'En Richartz era saillitz a la guerra; lo qals comensset enaissi:
  • letto 267 volte

CANZONIERE I

a cura di Giorgia Pallotta

  • letto 388 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 184 volte

Edizione diplomatica

  178r
Bertrans de born.
Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos
noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans gu-
erra fai descars seignor larc. p(er) que(m) plai ben dels
reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas epom. Ension trap tendut p(er) fors iazer. Enz enco(n)
trem amilliers et asens. Si capres nos encha(n)ton de
la gesta.
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig
uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men
soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat
mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m).
Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar
puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa
el capel.
Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi
ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel
parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n)
pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel
uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa.
Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui
quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca
ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba.
Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret
auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla
sens. Que los amics els enemics tempesta.
Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am
al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna
saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba.
No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas
p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn
terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta.
Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz
de la festa.
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi trob plus
omba ni om ni esta.
Aquesta es la razos daquest siruentes.
AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses
en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor
damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz
si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des-
plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra

q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si
tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer
ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa:
No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera).
  • letto 446 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertrans deborn. Bertrans deborn.
  I

Non puosc mudar un chantar no(n) esparga. pos
noc eno(n) ames foc etrag sanc. Car grans gu-
erra fai descars seignor larc. p(er) que(m) plai ben dels
reis auzir la bomba. Que naion obs paisson cordas
epom. Ension trap tendut p(er) fors iazer. Enz enco(n)
trem amilliers et asens. Si capres nos encha(n)ton de
la gesta.

Non puosc mudar un chantar non esparga
pos N'Oc-e-Non a mes foc etrag sanc,
car grans guerra fai d'escars seignor larc,
per que·m plai ben dels reis auzir la bomba,
que n'aion obs paisson, cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors jazer,
e·nz encontrem a milliers et a sens,
si c'apres nos en chanton de la gesta.
  II
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efaig
uermeill demon co(n)fano(n) blanc. Mas p(er)aisso men
soffric emen parc. Que noc e no(n) uei que undat
mi plomba. Mas eu non ai lenzignan ni ranco(m).
Q(ie)u puosca loing osteiar ses auer. Mas aiudar
puosc de mos conoissenz. lescut au col enma testa
el capel.
Qu'ieu n'agra colp reseubut e ma targa
e faig vermeill de mon confanon blanc;
mas per aisso m'en soffric e m'en parc,
que N'Oc-e-Non vei que un dat mi plomba;
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
q'ieu puosca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
l'escut au col en ma testa el capel.
  III
Sil reis felips nagues ars una barga. Denan gi
ortz ocrebat un estanc. Quardan intres p(er) forsel
parc. Que la segues pel pueg ep(er) la comba. Co(m) no(n)
pogues traire breu ses colom. a doncs sai eu quel
uolgra far parer. Carle q(ue) fon delsmiels de sos pa
rens. p(er) cui fon poille sansoina (con)questa.
Si·l reis Felips n'agues ars una barga,
denan Giortz o crebat un estanc.
Qu'ardan intres per fors el parc,
que la segues pel pueg e per la comba,
c'om non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai eu qu'el volgra far parer
Carle, que fon dels miels de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoina conquesta.
  IV
Anta ladus ede pretz lo descarga. Guerra celui
quant trop lo troba franc. p(er) q(ie)u no(n) cuig lais ca
ors ni cairac. Mos oc e no(n) pos tant sap destrasto(m)ba.
Sil reis lida tesour dechimon. De guerra corret
auran pois poder. Tant les trebaills emessios pla
sens. Que los amics els enemics tempesta.
Anta l'adus e de pretz lo descarga,
Guerra celui quant trop lo troba franc,
per q'ieu non cuig lais Caors ni Cairac,
mos Oc-e-Non, pos tant sap de strastomba.
Si·l reis li da tesour de Chimon,
de guerr'a corr et aura·n pois poder;
tant l'es trebaills e messios plasens,
que los amics els enemics tempesta.
  V
Anc naus de mar quant ap(er)dut sabarcha. Et am
al temps euol urtar al ranc. Ecor plus fort cuna
saieta darc. Eleue naut epuois aual ios tomba.
No(n) trais anc pietz edirai uos ben com. Queu fas
p(er) leis que nom uol retener. Que no maten iorn
terme ni couens. p(er)q(ue) mos chans q(ue)ra flort bes esta.
Anc naus de mar, quant a perdut sa barcha
et am al temps e vol urtar al ranc,
e cor plus fort c'una sajeta d'arc,
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pietz e dirai vos ben com,
qu'eu fas per leis que nom vol retener,
que no m'aten jorn, terme ni covens,
per que mos chans qu'era flort besesta.
  VI
Vai sirue(n)tes ades tost ecorrens. Atrainac sias anz

de la festa.
Vai sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa.
  VII
Diman rogier et atotz mos parens. Q(ieu) noi trob plus
omba ni om ni esta.
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens,
qe no·i trob plus omba ni om ni esta.

 

  Razó
Aquesta es la razos daquest siruentes.
AN mais p(er)ren quen Bertrans de born disses
en coblas ni en sirue(n)tes al rei felips ni p(er) recor
damen detort ni daunime(n)t queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas en richartz
si sailli alaguerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich li baron acui des-
plasia la patz. foron molt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ab lo qual el sapel
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(ir)ue(n)tes q(ue)l fetz. Si
tost com el auzi quen richart era saillitz ala guer
ra et el fetz aguest sirue(n)tes qui comenssa:
No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et)c(etera).
Aquesta es la razos daquest sirventes:

An mais per ren qu'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felips ni per recordamen de tort ni d'auniment que·ill fos faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas En Richartz
si sailli a la guerra quant el vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e·N Bertrans de born plus que tuich, per so qu'el plus volia guerra
que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava Oc-e-Non, si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra et el fetz aguest sirventes qui comenssa:

Non puosc mudar un chantar non esparga...

  • letto 257 volte

CANZONIERE K

a cura di Alessandra Pulizzi

  • letto 402 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 172 volte

Edizione diplomatica

  K163
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)-
ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc.
Car grans guerra fai descars seignor la-
rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba.
Que naion obs paisson cordas epom. En sion
trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a-
milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n)
de la gesta.
Quieu nagra colp reseubut ema targa. Efag
uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais-
so men soffric emen parc. Que noc eno(n) uei
que un dat mi plomba. Mas eu nonai len-
zignan ni rancom. Quieu puesca loing o-
steiar ses auer.  Mas aiudar puosc de mos
conoissenz. Lescut aucol *en ma testa* el capel.
Sil reis felips nagues ars una barga. De
nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres
per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er)
la comba. Com no(n) pogues traíre breuses

colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer.
Carle que fon dels miels desos parens. per
cui fon poille sansoina (con)questa.
Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel-
lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non
cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant
sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi
mon. De guerra coret auran puois poder
.
Tant les trebaills emessios plasens. Qe los
amics els enemics tempesta.
Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba.
Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us)
fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai

uos ben com. Quieu fas per leis que nom
uol retener. Que no maten iorn terme
 .
 .
 .
 .
 .

ni  couens. P(er) que mos chans quera flort bes
esta.
Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si
as anz de la festa.
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi
trop plus omba niom ni esta.
Aquesta es la razos daquest sirventes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses en coblas ni en siruentes al rei felip
ni per recordamen de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o-
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Dontuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia
querra que autrom. E car crezia que perlo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el 
auzi quen richart era sailliz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa. 
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
 

 

 
  • letto 236 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
Non puosc mudar un chantar no(n) espa(r)-
ga. pos noc eno(n) ames foc etrag sanc.
Car grans guerra fai descars seignor la-
rc. p(er) qem plai ben dels reis auzir la bomba.
Que naion obs paisson cordas epom. En sion
trap tendut per fors iazer. Enz encontrem a-
milliérs et asens. Si capres nos enchanto(n)
de la gesta.
Non puosc mudar un chantar non esparga,
pos N’Oc-e-Non a mes foc e trag sanc,
car grans guerra fai d'escars seignor larc,
per qe·m plai ben dels reis auzir la bomba
que n'aion obs paisson cordas e pom,
e·n sion trap tendut per fors jazer,
e·nz encontrem a milliers et a sens,
si c'apres nos en chant on de la gesta.
  II
Quieu nagra colp resenbut ema targa. Efag
uermeill de mon confanon blanc. Mas p(er) ais-
so men soffrir emen parc. Que noc eno(n) uei
que un dat mi plomba. Mas eu nonai len-
zignan ni rancom. Quieu puesca loing o-
steiar ses auer.  Mas aiudar puosc de mos
conoissenz. Lescut aucol en ma testa el capel.
Qu'ieu n'agra colp reseubut en ma targa,
e fag vermeill de mon confanon blanc,
mas per aisso me·n soffric e me·n parc,
que N’Oc-e-Non vei que un dat mi plomba,
mas eu non ai Lenzignan ni Rancom,
qu'ieu puesca loing ostejar ses aver,
mas aiudar puosc de mos conoissenz,
l'escut au col en ma testa el capel.
  III
Sil reis felips nagues ars una barga. De
nan giorz ocrebat un estanc. Qardan i(n)tres
per forsel parc. Que la segues pel pueg ep(er)
la comba. Com no(n) pogues traire breuses 
colom. Adoncs sai ieu quel uolgra far parer.
Carle que fon dels miels desos parens. per
cui fon poille sansoina (con)questa.
Si·l reis Felips n'agues ars una barga,
denan Giorz o crebat un estanc,
q'ardan intres per fors el parc
que la segues pe·l pueg e per la comba,
com non pogues traire breu ses colom,
adoncs sai ieu qu'el volgra far parer
Carle, que fon dels miels de sos parens,
per cui fon Poill'e Sansoina conquesta.
  IV
Anta ladus edepretz lo descarga. Guerra cel-
lui quant trop lo troba franc. p(er) queu non
cug lais caors ni cairac. Mos oc eno(n) postant
sap destrastomba. Sil reis li da tesour dechi
mon. De guerra coret auran puois poder.
Tant les trebaills emessios plasens. Qe los
amics els enemics tempesta.
Anta ladus e de pretz lo descarga,
Guerra cellui quant trop lo troba franc
per qu'eu non cug lais caors ni cairac,
Mos Oc-e-Non pos tant sap de strastomba,
si·l reis li da tesour de Chimon
de guerra cor et avran puois poder,
tant les trebaills e messios plasens
que los amícs e·ls enemics tempesta.
  V
Anc naus de mar quant a perdut sa ba(r)ba.
Et amal temps euol urtar al ranc. Ecor pl(us)
fort cuna saieta darc. Eleue naut epuois
aual ios tomba. No(n) trais anc pietz edirai 
uos ben com. Quieu fas per leis que nom
uol retener. Que no maten iorn terme ni couens.
P(er) que mos chans quera flort bes
esta.
Anc naus de mar quant a perdut sa barba,
et a mal temps e vol urtar al ranc,
e cor plus fort c'una sajeta d’arc,
e lev'en aut e puois aval jos tomba,
non trais anc pietz e dirai vos ben com
qu'ieu fas per leis que no·m vol retener,
que no maten jorn terme ni covens,
per que mos chans, qu'era flort, besesta.
  VI
Vai siruentes ades tost ecorrens. Atrainac si
as anz de la festa.
Vai, sirventes, ades tost e correns,
a Trainac sias anz de la festa. 
  VII
Diman rogier et atotz mos parens. Qe noi
trop plus omba niom ni esta.
Di·m a·N Rogier et a totz mos parens
qe·n oi trop plus «omba» ni «om» ni «esta».

 

  Razó
Aquesta es la razos daquest sirventes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses en coblas ni en siruentes al rei felip
ni per recordamen de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uole guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o-
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
epreuet ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Dontuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. p(er) so que plus uolia
querra que autrom. E car crezia que perlo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc e no(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Sitost com el 
auzi quen richart era sailliz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa. 
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
Aquesta es la razos daquest sirventes:

Anc mais per re q'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d'aunimen que·ill fos faitz, no vole guerrejar lo rei Richart. Mas En Richart si sailli a la guerra oquant vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prevet e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e·N Betrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava «Oc e Non», si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era sailliz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa: 

Non puosc mudar c'un chantar non esparga.

 
 

  • letto 290 volte

CANZONIERE M

a cura di Marika Barchi

  • letto 387 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 157 volte

Edizione diplomatica

  ​232v
.
S(ire). Btran delbort.
NO puesc mudar qun
chantar non esparia.
​pueis noc e non ha mes
​fuec etrach sanc. qar grans ger
​ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m
plai ben del rei sinuei la bonba.
​qeill ag(r)on ops paisson cordas e
pom. ension trap*amilhiers e
​a cenz. si qapres nos encha(n)t ho(n)
​dela gesta.
.
.
.

.
A
Mta lladus e de prez lo descaria.
gerra cellui qes hom no troba
franc. per qieu n(on) laus uas caors
ni caarc. mon oc e non qetan
sap de stratonba. sel reis li des
lo tresaur de gion. de gerra cor
e agra enpoder. tan illes treba
ills e messios plasentz. qel sie
us amics els enemics te(m)pesta.
.
.
.

.
SEl reis felips nages ars una ma(r)
ia. denan gisors o crebat un 
estanc. si qa roam nintres per 
forcael parc. e ils aseges pel puei
e per la comba. qom no(n) poges
traire brieu ses colon. adoncs
sai ieu qel cuiera ualer. carle
.
.

*tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem
maine e sos meilhors parens.
per cui poilhae san(n)soinha fu 
conqesta.
..
..
.
.

IEunagra colp receuput e(n) ma
taria. e fach uermeilh de mo(n)
confanon blanc. mas p(er) aiço
men suefri e men parc. pueis noc
e non conois qun dat mi plo(m)ba.
e non esmieus lezianz ni ra(n)con.
qieu puesca lieu osteiar ses a 
uer. mas aiudar puesch a mos
conoisenz. escut al col el capell
en ma testa.
.
..
.

ANc naus enmar qan del tot p(er)t
sa baria. e fai fort temps. e uai 
ferir al ranc. e cor plus fort cu
na saieta darc. e sailh en aut 
e pueis enbas siplonba. non
trais anc pieg e sai uos dire con.
qon faiz perleis qes anc nom
uolc tener. iorn ni respieg ter
me ni couenenz. p(er)qe mosiois
qera floritz bisesta.
.
..
..
.

Vay papiol e no sias ges lentz.
atrasinhacon sias anz la festa.
dimanaugier e atotz sos pa
  233r
rentz. qieu non trueb plus
onba nion niresta.
  • letto 285 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
S(i)r(e). Btran delbort. Sire Btran del bort
  I
​NO puesc mudar qun
chantar non esparia.
​pueis noc e non ha mes
​fuec etrach sanc. qar grans ger
​ra fa de scas seinhor larc. p(er)q(ue)m
plai ben del rei sinuei la bonba.
​qeill ag(r)on ops paisson cordas e
pom. ension trap*amilhiers e
​a cenz. si qapres nos encha(n)tho(n)
​dela gesta.
No puesc mudar q'un chantar non esparia
​pueis N'Oc-e-Non ha mes fuec e trach sanc
qar grans gerra fa d'escas seinhor larc
per que·m plai ben del rei si·n vei la bonba
​qe·ill'agron ops paisson, cordas e pom.
E·n sion trap tendut per for jaser
e·ls encontrem a milhiers e a cenz
si q'apres nos en chant hon de la gesta.
  II
​AMta lladus e de prez lo descaria.
gerra cellui qes hom no troba
franc. per qieu n(on) laus uas caors
ni caarc. mon oc e non qetan
sap de stratonba. sel reis li des
lo tresaur de gion. de gerra cor
e agra enpoder. tan illes treba
ills e messios plasentz. qel sie
us amics els enemics te(m)pesta.
​Amta ll'adus e de prez lo descaria
Gerra cellui qes hom no troba franc
per q'ieu non l'aus vas Caors ni Caarc
mon Oc-e-Non qe tan sap de stratonba.
S'el reis li des lo tresaur de Gion
de gerr'a cor e agra en poder
tan ill es trebaills e messios plasentz
q'el sieus amics e·ls enemics tempesta.
  III
​SEl reis felips nages ars una ma(r)
ia. denan gisors o crebat un 
estanc. si qa roam nintres per 
forcael parc. e ils aseges pel puei
e per la comba. qom no(n) poges
traire brieu ses colon. adoncs
sai ieu qel cuiera ualer. carle
.
*tendut per for iaser. els e(n)co(n)trem
.
maine e sos meilhors parens.
per cui poilhae san(n)soinha fu 
conqesta.
​S'el reis Felips n'ages ars una maria
denan Gisors o crebat un estanc
si q'a Roam n'intres per força el parc
e ils aseges pe·l puei e per la comba
q'om non poges traire brieu ses colon
adoncs sai ieu q'el cujera valer
Carle Maine e sos meilhors parens
per cui Poilha e Sannsoinha fu conqesta.
  IV
​IEunagra colp receuput e(n) ma
taria. e fach uermeilh de mo(n)
confanon blanc. mas p(er) aiço
men suefri e men parc. pueis noc
e non conois qun dat mi plo(m)ba.
e non esmieus lezianz ni ra(n)con.
qieu puesca lieu osteiar ses a 
uer. mas aiudar puesch a mos
conoisenz. escut al col el capell
en ma testa.
​Ieu n'agra colp receuput en ma taria
e fach vermeilh de mon confanon blanc
mas per aiço me·n suefri e me·n parc
pueis N'Oc-e-Non conois q'un dat mi plomba
​e non es mieus Lezianz ni Rancon
q'ieu puesca lieu ostejar ses aver
mas aiudar puesch a mos conoisenz
escut al col el capell en ma testa.
  V
​ANc naus enmar qan del tot p(er)t
sa baria. e fai fort temps. e uai 
ferir al ranc. e cor plus fort cu
na saieta darc. e sailh en aut 
e pueis enbas siplonba. non
trais anc pieg e sai uos dire con.
qon faiz perleis qes anc nom
uolc tener. iorn ni respieg ter
me ni couenenz. p(er)qe mosiois
qera floritz bisesta.
Anc naus en mar qan del tot pert sa baria
e fai fort temps e vai ferir al ranc
e cor plus fort c'una sajeta d'arc
e sailh en aut e pueis en bas si plonba.
Non trais anc pieg e sai vos dire con
q'on faiz per leis qes anc no·m volc tener
jorn, ni respieg, terme, ni covenenz,
per qe mos jois q'era floritz bisesta.
 
  VI
​Vay papiol e no sias ges lentz.
atrasinhacon sias anz la festa.
​Vay Papiol e no sias ges lentz
a Trasinhac on sias anz la festa.
  VII
​Dimanaugier e atotz sos pa
​rentz. qieu non trueb plus
onba ni on niresta.
Di·m a·N'Augier e a totz sos parentz
q'ieu non trueb plus onba ni on ni resta.
  • letto 361 volte

CANZONIERE R

a cura di Marika Barchi

  • letto 358 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 179 volte

Edizione diplomatica

 

7r
B(er)tra(n) del bor(n).

Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes
foc e fag sanc. e gra(n)s guerra fa(n) descas senhor larc
p(er) q(ue) me play dels reys can vei lurbo(m)ba. e(n)s aio ops
pals e cordas e pom. e(n) sian draps te(n)dutz p(er) fors iazer
e(n)s amassem a miliers e a ce(n)s. si ca pres nos e(n) chant ho(m) de la gesta
Anta ladutz e de pretz lo descaria.gerra selui q(ue) ho(m) no(n) troba fra(n)c.
p(er) q(ue) no uuelh lais caors ni gualhac. mo(n) oc e no pus ta(n) sap de tra
stomba. sil bailal rey lo trezaur de simo(n). de guerra cor. (et) aura(n) po
der. ta(n) les trebals e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx te(m)pes
ta.

Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n)
guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no
capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(n). e no(n) pu
es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut
al col e capel e(n) ma testa. Sil rey felip plagues. a sana marga
dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els
asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses
colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me
lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. E nau e(n)mar ca(n)t
a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus
tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no
tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener
iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on
miels fluris bissesta.
  • letto 210 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
B(er)tra(n) del bor(n). Bertran del Born
  I
Non estarai mo(n) cha(n)tar no(n) es paria. pus noc e no a(n) mes / foc e fag sanc. e gra(n)s guerra fa(n) descas senhor larc / p(er) q(ue) me play dels reys can vei lurbo(m)ba. e(n)s aio ops / pals e cordas e pom. e(n) sian draps te(n)dutz p(er) fors iazer / e(n)s amassem a miliers e a ce(n)s. si ca pres nos e(n) chant ho(m) de la gesta // Non estarai mon chantar non esparia
pus N'Oc-e-No an mes foc e fag sanc 
e grans guerra fan d'escas senhor larc
per que me play dels reys can vei lur bomba 
e·ns aio ops pals e cordas e pom 
e·n sian draps tendutz per fors jazer.
e·ns amassem a miliers e a cens
si c'apres nos en chant hom de la gesta.
  II
Anta ladutz e de pretz lo descaria.gerra selui q(ue) ho(m) no(n) troba fra(n)c./ p(er) q(ue) no uuelh lais caors ni gualhac. mo(n) oc e no pus ta(n) sap de tra / stomba. sil bailal rey lo trezaur de simo(n). de guerra cor. (et) aura(n) po / der. ta(n) les trebals e messios plazens. p(er) q(ue)ls amicx els enemicx te(m)pes / ta. // Anta l'adutz e de pretz lo descaria
Gerra selui que hom non troba franc
per que no vuelh lais Caors ni Gualhac
mon Oc-e-No pus tan sap de trastomba.
Si·l bailal rey lo trezaur de Simon
de guerra cor et avran poder
tan les trebals e messios plazens
per qu'e·ls amicx e·ls enemicx tempesta.
  III
Colps nagra ieu receubutz e(n) ma taria. e fayt u(er)melh de mo(n) / guoffayno blanc. mays p(er) ayso me(n) suefri e me(n) parc. mo(n) oc e no / capdatz mi plomba. enon es meus li senhas nil ranco(n). e no(n) pu / es luenh osteiar ses au(er). mas aiudar puesc a mos conoysens. escut / al col e capel e(n) ma testa. // Colps nagra ieu receubutz en ma taria
e fayt vermelh de mon guoffayno blanc
mays per ayso me·n suefri e me·n parc
mon Oc-e-No cap datz mi plomba
e non es meus li senhas ni·l Rancon
e non pues luenh ostejar ses aver
mas aiudar puesc a mos conoysens
escut al col e capel en ma testa. 
  IV
Sil rey felip plagues. a sana marga / dena(n) gissort. (et) crebat un estanc. car aisintres p(er) forsel parc. els / asseties pel pueg e p(er) la comba. com no(n) pogues trayre breu ses / colom. lay doncx viram q(ui) fera aparer al fag carles lo sieu me / lhor pare(n). p(er) q(ui) fo polha e samsuenha co(n)quista. // Si·l rey Felip plagues a sana marga
denan Gissort et crebat un estanc
carais intres per fors el parc
e·ls asseties pel pueg e per la comba
c'om non pogues trayre breu ses colom
lay doncx viram qui fera aparer
al fag carles lo sieu melhor paren
per qui fo Polha e Samsuenha conquista.
  V
E nau e(n)mar ca(n)t /a p(er)dut sabaria. et a mal temps e ua urtar al ranc. e cor pus / tost duna saieta darc. e pueien aut e pueis en ios si plo(m)ba. no tray ta(n) mal e say dire com. com fas p(er) lieys q(ue) anc nom volc tener / iorn. ni res <mal e say uos dire com> [pies] q(ue)r minis ni coue(n)s. p(er) q(ue) mos cha(n)s on miels fluris bissesta. // E nau en mar canta perdut sa baria
et a mal temps e va urtar al ranc
e cor pus tost d'una sajeta d'arc
e puei en aut e pueis en jos si plomba,
no tray tan mal e say dire com
c'om fas per lieys que anc nom volc tener
jorn ni respies <mal e say vos dire com> q·erminis ni covens
per que mos chanson miels fluris bissesta.
  • letto 244 volte

CANZONIERE T

a cura di Giorgia Pallotta

  • letto 449 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 227 volte

Edizione diplomatica

172r
beutran delborn
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la
172v
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapros non ne cant hom
delagiesta.
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi
sai ieu ceuolgra farparer. carles quifo desos miglers
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom
lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire.
moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor
deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba
lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta.
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon
gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc
eno mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha
niratum. cepuosca luogn ostrar ses auer. mais aiudar
piuosc amos conoisens. escut alcoll ecapell ematesta.
Hanc nauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals
temps (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta
darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais
tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo
le tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio
oi quigent floris bistensa.
Vai papiol (et) nonsias trop lens. Atraint sias adelafesta.
Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um
ba nium niesta.
  • letto 257 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
beutran delborn Beutran del Born
  I
Non muderai moncantar nonesparga. pois noc (et)\
no ames fioc etrait sang. car gransgeras fan de\
scars segnor larc. p(er)cem sap bon delrei sinuei la\
labona. elaion ops paixo cordas y pom. e(n)sio trop tendut per fors\
giaser. ensatrobem amiliers (et)acens. sicapros non ne cant hom\
delagiesta.

Non muderai mon cantar non esparga, pois N'Oc et No a mes fioc e trait sang, car grans geras fan de scars segnor larc, percem sap bon del rei sinuei la la bona, el aion ops paixo, cordas y pom,
e·n sio trop tendut per fors giaser,
e·ns atrobem a miliers et a cens,
si c'apros non ne cant hom de la giesta.

  II
Sil rei filipp nages ars unabaria. dauan giors ofermat\
son estanc. caro am intres perforçelparc equel segiespel\
puoc ep(er)lasconbas. com nopoges traire breu ses colom. aixi\
sai ieu cequolgra farparer. carles quifo desos miglers\
parens. p(er)cui fopoi lessassoinha concesta.
Si'l rei Filipp n'ages ars una baria,
davan Giors o fermat son estanc,
caro am intres per forç el parc e quel segies pel puoc e per las conbas,
c'om no poges traire breu ses colom,
aixi sai ieu ceq volgra far parer,
Carles qui fo de sos miglers parens,
per cui fo Poil es Sassinha concesta.
  III
Anta ladutç (et) depretç lodescargia. gerra seinhor pos hom\
lon troba franc. peronompar lais caortç nicangiaire\
moc e no q(u)e trop sap detrastoinha. sil bait lalrei lotristor\
deçirom. deguerra cor aurian poder. tant les traba\
lls emesions plasens. cesus amics els enemics tenpesta.

Anta l'adutç et de pretç lo descargia,
gerra seinhor pos hom lon troba franc,
pero nom par lais Caortç ni Cangiare
m'Oc e No que trop sap de trastoinha.
Sil bait l'al rei lo tristor de çirom,
de guerra cor auria·n poder; 
tant les traballs e mesions plasens, 
cesus amics els enemics tenpesta.

  IV
Qieu nagra recebut ematargia. efait uermegll demon\
gonfano blanc. mais peraiso menfuc (et)menpart que oc\
eno mepar quel datç meplonba. enocs mieus lesinha\
niratum. cepuosca luogn ostrar ses auer. mais aiudar\
piuosc amos conoisens. escut alcol ecapell ematesta.
Q'ieu n'agra recebut e ma targia,
e fait vermegll de mon gonfano blanc;
mais per aiso m'en fuc et m'en part
que Oc e No me par quel datç me plonba,
e nocs mieus Lesinha ni Ratum,
ce puosca lougn ostrar ses aver,
mais aiudar piuosc a mos conoisens,
escut al col e capell e ma testa.
  V
Hanc nauc emar cant aperdut sabaria. per trop mals\
temps (et) uai urtar eranc. ecor plus fort duna sagetta\
darc. epuogia naut epuoisas bas sotç plonba. notrais\
tan mal essai uos dire com. eufasperlieis. cianc nom uo\
le tener. dit respeit niterme niconues. p(er) ce mos gio\
oi quigent floris bistensa.\
 
Hanc nauc e mar cant a perdut sa baria,
per trop mals temps et vai urtar e ranc,
e cor plus fort d'una sagetta d'arc,
e puogia naut e puoisas bas sotç plonba,
no trais tan mal essais vos dire com,
eu fas per lieis, cianc nom vole tener,
dit respeit ni terme ni conues,
per ce mos gioi qui gent floris bistensa.
  VI
Vai papiol (et) nonscas trop lens. Atraint sias adelafesta.\ Vai, Papiol, et non sias trop lens,
A traint sias a de la festa.
  VII
Diman rogier qis mos miglior parens. cieu notrop mais um\
ba nium niesta.
Di·m a·N Rogier qis mos miglior parens,
cieu no trop mais umba ni um ni esta.
  • letto 239 volte

CANZONIERE U

a cura di Mattia Callegari

  • letto 384 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 177 volte

Edizione diplomatica

  140r
Bertram de born.
Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria.
por noc e no ames foc e trait sa(n)c.
car gran gerra fai descars seingnier larc.
P erqem plaiben del rei uezer la bomba.
Q en naia mops passen cordas e pon.
E siom drap tengut per fors iaser.
E sen contrem a miglier e da cenz.
S i qa pres nos canton pois delagesta.
Qeu naia colp recebut en mataria.
E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc.
M ais per aiço men sufri e men parc.
Q e noc e non sap ben qe undat mi plomba
M anones meus liçinans ni rancon.
Q eu pusca loing o steiar ses auer.
M as audar posc de mos conoscenz.
 
  140v
E scud col e capel en ma testa.
SEl rei felis nagues ars una baria .
D enan ghiorz ocrebat une stanc.
O auriom entres per forzal parc.
Q elasegues pelpoig e per lacomba.
C om non pogues t(r)ai re breu ses colom.
A donc sai eu queluolgra far parer.
C arle mangnes e sos meillier pare(n)z.
P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa.
En taladuz e de prez la descaria.
G uerra celui cui non troba franc.
P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc.
M os oc eno pos tan saub detrastomba.
S ilballa reis lotre saur de cinom.
D e guerra a cor e auram pois poder.
T anliez trebailh e messions plaise(n)z.
Q e sos amics els enemics tempesta.
A nc naus en mar qanta perdut sabaria.
E zamal temps e uolurtar aranc.
E uau plus tost cuna saiceta darc.
E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba.
N on trais anc piez ediraiuos ben com.
Q eufaz per lei qui non uol retener
Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen.
P er qe mos iois qera floriz bisesta.
Uai papiol e non istia lenz
a trainat siaz anz de la festa.
Djman rogier catoz sos pare(n)z.
Q eu non trop mais omba ni om ni esta.
 
  • letto 287 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertram de born. Bertram de Born
  I 
Non pusc mudar mon chantar no(n) es paria.
por noc e no ames foc e trait sa(n)c.
car gran gerra fai descars seingnier larc.
P erqem plaiben del rei uezer la bomba.
Q en naia mops passen cordas e pon.
E siom drap tengut per fors iaser.
E sen contrem a miglier e da cenz.
S i qa pres nos canton pois delagesta.
Non pusc mudar mon chantar non esparia
por Oc-e-Non a mes e trait sanc,
car gran gerra fai d'escars seignier larc
per qe·m plai ben del rei vezer la bomba,
qe·n n'aiam ops passen, cordas e pon
e siom drap tengut per fors jaser,
e s'en contrem a miglier e da cenz
si q'apres nos cant'on pois de la gesta.
  II
Qe u naia colp recebut en mataria.
E fait uermeilh de mon gon fano(n) blanc.
M ais per aiço men sufir e men parc.
Q e noc e non sap ben qeundat mi plomba
M anones meus licinans ni rancon.
Q eu pusca loing o steiar ses auer.
M as audar posc de mos conoscenz.
Escud a col e capel en matesta.
Q'eu n'aia colp recebut en ma taria
e fait vermeilh de mon gonfanon blanc;
mais per aiço men sufir e men parc
qe Oc-e-Non sap ben qe un dat mi plomba,
ma non es meus Licinas ni Rancon,
q'eu pusca loing ostejar ses aver
mas audar posc de mos conoscenz,
escud a col e capel en ma testa.
  III
SEl rei felis nagues  ars una baria .
D enan ghiorz ocrebat une stanc.
O auriom entres per forzal parc.
Q elasegues pelpoig e per lacomba.
C om non pogues t(r)ai re breu ses colom.
A donc sai eu queluolgra far parer.
C arle mangnes e sos meillier pare(n)z.
P ercui fo poillia e sa sogna co(n) questa.
S'el rei Felis n'agues ars una baria
de nan Ghiorz o crebat un estanc,
o avriom entres per forz al parc
qe l'asegues pel poig e per la comba
c'om non pogues traire breu ses colom,
adonc sai eu quel volgra far parer
Carle Mangnes e sos meillier parenz,
per cui fo Poillia e Sasogna conquesta.
  IV
En taladuz e de prez la descaria.
G uerra celui cui non troba franc.
P erq(e)u non cuit laiscaorz nicaiarc.
M os oc eno pos tan saub detrastomba.
S ilballa reis lotre saur de cinom.
D e guerra a cor e auram pois poder.
T anliez trebailh e messions plaise(n)z.
Q e sos amics et enemics tempesta.
Enta l'aduz e de prez la descaria,
Guerra celui cui non troba franc,
per q'eu non cuit lais Caorz ni Caiarc
mos Oc-e-Non pos tan saub de trastomba
si·l balla reis lo tresaur de Cinom, 
de guerra a cor e avram pois poder,
tan liez trebailh e messions plaisenz
qe sos amics et enemics tempesta.
  V
A nc naus en mar qanta perdut sabaria.
E zamal temps e uolurtar aranc.
E uau plus tost cuna saiceta darc.
E s leva innaut e pueis aual ios co(m)ba.
N on trais anc piez ediraiuos ben com.
Q eufaz per lei qui non uol retener
Q e non manten iorn t(er)men ni co(n)uen.
P er qe mos iois qera floriz bisesta.
Anc naus en mar qant a perdut sa baria
ez a mal temps e vol urtar a ranc
e vau plus tost c'una saiceta d'arc
es lev'a inn'aut e pueis aval jos comba,
non trais anc piez e dirai vos ben com
q'eu faz per lei qui non vol retener,
qe non manten jorn, termen ni conven.
per qe mos jois q'era floriz bisesta.
  VI
Uai papiol e non istra lenz
a trainac fiaz anz de la festa.
Vai Papiol, e non istia lenz,
a Trainat siaz anz de la festa;
  VII
Djman rogier catoz sos pare(n)z.
Q eu non trop mais omba ni om ni esta.
Di·m a·N Rogier, c'a toz sos parenz,
q'eu non trop mais omba ni om ni esta.
  • letto 342 volte

CANZONIERE V

a cura di Mattia Callegari

  • letto 357 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 144 volte

Edizione diplomatica

Bertran dalborn
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem
plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon.
e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen.
si ga pres nos canton puoi delagesta.
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon
gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no
sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon.
qeu puesc lonig osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz.
escut acol ecapel en ma testa.
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une
stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...]
comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa
parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna
conqesta.
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er)
qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast
onba. silbailla reis lotresaur de cinom. de querra acor e auran pois
poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe soz amics eli enem
ixs tenpesta.
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol
urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina
ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co.
qeu fai p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n)
[...] mos iois qera floritz bisesta.
Vai papiol e no istia len(s) atrainatz siaz anz delafesta
[.] ma rogier catoz sos parenz. qeu no trob mais omba
ni om ni esta
  • letto 250 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rubrica
Bertran dalborn Bertran dal Born
  I
 
Nonpuesc mudar mon cantar no(n)esparia. pos oc e no ames fos
e trait sanc. car gran gerra fai descars seinher larc. p(er)qem
plai ben delrei uexer labomba. qenaiam ops passer cordas (et) pon.
e sion drap tenduz p(er) fors iaxer. esemcontrem amigler (et) da cen.
si ga pres nos canton puoi delagesta.
Non puesc mudar mon cantar non esparia
pos Oc-e-Non ames fos e trait sanc
car gran gerra fai d'escars seinher larc
per qe·m plai ben del rei vexer labomba
qe·n'aiam ops passer cordas et pon
e sion drap tenduz per fors jaxer
es emcontrem amigler et da cen
si g'a pres nos canton puoi de la gesta
  II
Qeu naia colps recebutz enmataria. efaitz uermeilh demon
gonfanon blanc. mas p(er)aizo men sufri e men parc. qe oc e no
sap ben qun datz me plomba. mas no(n) es meus lesinans ni rancon.
qeu puesc lonig osteiar ses auer. mas aiudar pues de mos conoscenz.
escut acol ecapel en ma testa.
Q'eu naia colps recebutz en ma taria
e faitz vermeilh de mon gonfanon blanc
mas per aizo m'en sufri e m'en parc 
qe Oc-e-Non sap ben q'un datz me plomba
mas non es meus Lesinans ni Rancon
q'eu puesc lonig ostejar ses aver
mas aiudar pues de mos conoscenz
escut a col e capel en ma testa
  III
Sel rei felipz nagues ars una baria. denan ghiorz ocrebat une
stanc. cauriom entres p(er) forz alparc. qelasegues pel p[...]
comba. com no(n) pogues t(r)aire breu ses colom. adonc sai eu qel uolgrafa
parer. carle magnes e sos meiller parens p(er) cui fo poilla e sasongna
conqesta.
S'el rei Felipz n'agues ars una baria
denan Ghiorz o crebat une stanc
c'avriom entres per forz al parc
qe l'asegues pe·l p(?) comba
com non pogues traire breu ses colom
adonc sai eu qe·l volgra fa parer
Carle Magnes e sos meiller parens
per cui fo Poilla e Sasongna conqesta
  IV
Anta laduz e de prez lodescaria. gue(r)ra celui cui no(n) troba franc. p(er)
qeu no(n) cuit lais caortz ni caiarc. mos oc (et) no pos tan saub de trast
onba. silbailla reis lotresaur de cinom. de querra acor e auran pois
poder tan lies trebaill e mesions plaisenz. qe foz amics eli enem
ixs tenpesta.
Anta l'aduz e de prez lo descaria
guerra celui cui non troba franc
per q'eu non cuit lais Caortz ni Caiarc
mos Oc-et-No pos tan saub de trastonba
si·l baill'a reis lo tresaur de Cinom
de querr'a acor e auran pois poder
tan li es trebaill e mesions plaisenz
qe soz amics e li enemixs tenpesta
  V
Anc naus enmar qant ac perdutz sabaria. e amal tenps euol
urtar aranc e uai plus tost cuna saiecta darc es leua ina
ut e pueis aual iosconba. no(n) traisanc piez e dirai uos ben co.
qeu fai p(er)lei qui no uol retener. qe nomatern iorn term(en) ni co(n)ue(n)
[...] mos iois qera floritz bisesta.
Anc naus en mar qant ac perdutz sa baria
e a mal tenps e vol urtar a ranc
e vai plus tost c'una sajecta d'arc
es leva in aut e pueis aval jos conba
non trais anc piez e dirai vos ben co
q'eu fai per lei qui no vol retener
qe no matern jorn termen ni conven
(?) mos jois q'era floritz bisesta
  VI
Vai papiol e no istra len atrainacz siaz anz delafesta
ma rogier catoz sos parenz. qeu no trob mais omba
ni om ni esta
Vai Papiol e no istia lens,
a Trainatz siaz anz de la festa
[.] ma Rogier, c'a toz sos parenz,
q'eu no trob mais omba ni om ni esta.
  • letto 367 volte

CANZONIERE a

  • letto 295 volte

Riproduzione fotografica

c. 447r

  • letto 147 volte

Edizione diplomatica

Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes
foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab>
saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion
trap  tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa
pres lor en chanton de la gesta.
Anta la duz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba
franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car
trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria>
guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebaill e messios plaideu p(er)
qels amics. els enemics tempesta.
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin
estanc o acram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er)
comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra
far parer. semles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna
e saisognia co[n]qesta.
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon
gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n)
conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe
zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen.
escuta<l> col e capel e ma testa.
Anc naus en mar qant ae p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar
alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois 
en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er)
leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe
mos iois. qigen florit tempesta.
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigac siaz anz de la festa.
Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta
  • letto 320 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I I
Non laisserai mon chantar non lesparia. pos hoc enon an mes / foce trait sanc. qe guerra fai descrose segnor larc. p(er)qem <sab> / saub. bon del rei uezer. la <on a lon> [tumba on aion] ops paixen cortes. e come sion / trap  tendut p(er) feur iazer. e sauiste[n] a mil[l]iers (et) a cui siqa / pres lor en chanton de la gesta. Non laisserai mon chantar non lesparia,
pos Hoc-e-Non an mes foc e trait sanc,
que guerra fai descrose segnor larc,
per qe·m saub bon del rei vezer la tumba
on aion ops paixen cortes, e com
e sion trap tendut per feur jazer,
e sauisten a milliers et a cui
si q'a pres lor en chant on de la gesta.
II II
Anta la duz e de pretz lo descaria. guerra celui comno<u>[n]etroba / franc. p(er) qieu noncug lais ca ors ni cor sanc. mas hoc enon car / trop sab de trastomba. sil baral reis lotesaur de qino[m] de<uria> / guerra. cor (et) aurian poder. tan qe trebaill e messios plaideu p(er) / qels amics. els enemics tempesta. Anta la duz e de pretz lo d'escaria,
guerra celui com non e troba franc
per q'ieu non cug lais Caors ni cor sanc,
mas Hoc-e-Non car trop sab de trastomba,
si·l bara·l reis lo tesaur de Qinom
de guerr'a cor et auria·n poder
tan qe trebaill e messios plaideu
per qe·ls amics e·ls enemics tempesta.
III III
Sil reis filips liagues arsuna baria. denans ni sort e cremauin / estanc o acram. lon tres p(er)far cel pai<r>[x]. e laguesses e p(er) pueg e p(er) / comba qe non pogues traire breia ses colom. adonc saubreu comuolgra / far parer. semles carlon lo seu noble paren. p(er) qison spagna / e saisognia co[n]qesta. Si·l reis Filips li agues ars una baria,
denans Nisort e cremavi n'estanc
o a cram l'ontres per farc'el paix,
e l'aguesses e per pueg e per comba
qe non pogues traire breia ses colom,
adonc saubr'eu com volgra far parer,
semles Carlon lo seu noble paren
per qi son Spagna e Saisognia conqesta.
IV IV
Qieu magra colp receuput e ma taria. efaig us miells de mon / gonfano(n) blanc mas p(er) aïzomen suffric e men parc qar hoceno(n) / conois qom datz li plumba. e non es mieus luzigans <am>[ni] racora qe / zeu puesca esteiar. sos auer. <gr>[m]as aiudar. puesc demon conoissen. / escuta<l> col e capel e ma testa Q’ieu m’agra colp receuput en ma taria,
e faig us miells de mon gonfanon blanc
mas per aizo me·n suffric e men parc,
qar Hoc-e-Non conois q'om datz li plumba,
e non es mieus Luzigans [ni] Racora
qe z'eu puesca estejar sos aver,
[m]as aiudar puesc de mon conoissen,
escuta<l> col e capel e ma testa.
V V
Anc naus en mar qant ae p(er)dut sa baria. (et) amal temps e uai urtar / alranc. e cor plus tost nonfai sagita darc e pois en aut e pois / en batz. sotz plumba non trac tal mal. e sai uosdire com. con eu p(er) / leis qe anc nom uol tener. terme ni iorn ni respegni couen p(er) qe / mos iois. qigen florit tempesta. Anc naus en mar quant ae perdut sa baria,
et a mal temps e vai urtar al ranc,
e cor plus tost non fai sagita d’arc
e pois en aut e pois en batz sotz plumba,
non trac tal mal, e sai vos dire com
con eu per leis que anc no·m vol tener,
terme ni jorn ni respegni coven
per qe mos jois qi gen florit tempesta.
VI VI
Vai siruentes ades non sias lenz. a trafigac siaz anz de la festa. / Dizmarogier (et) a totz sos parenz qunz non treup mais umbra ni un <m>[ni]esta Vai, sirventes, ades non sias lenz
a Trafigac siaz anz de la festa.
Diz m'a Rogier et a totz sos parenz
q'unz non treup mais umbra ni un ni esta.

 

  • letto 218 volte

Razo

  • letto 367 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 250 volte

Canzoniere F

  • letto 237 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [26]

 

  • letto 153 volte

Edizione diplomatica

  64v
[a]    Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
         ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re-
cordamen de tort ni da unimen qill fos
ditz ni faitz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli ala guerra qan-
uic la freuolesa del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. Don tuich li baron
acui des plazia la paz. foron molt ale-
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia la guerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire lo reis Ri
cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo
qal el sa pellaua. oc eno. si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri-
chartz era saillitz ala guerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.
  • letto 184 volte

edizione diplomatico-interpretativa

[a]    Nc mais p(er) re b(er)trans disses en coblas
         ni en siruentes al rei phelip. ni p(er) re-
cordamen de tort ni da unimen qill fos
duz ni fauz. no uolc guerreiar lo rei richa(r)t.
Mas en richartz si sailli ala guerra qan-
uic la freuolesa del rei phelip. E raubet
(et) preset (et) ars castels (et) borcs (et) uillas. (et)
aucis homes epres. Don tuich li baron
acui des plazia la paz. foron molt ale-
gre. E b(er)trans de born plus qe tuit. p(er)so
qar plus uolia la guerra qe autr hom.
E qar crezia qe p(er)lo seu dire loreis Ri
cha(r)tz aguesse come(n)ssada laguer(r)a. co(m) lo
qal el sa pellaua. oc eno si com auzirez el
sirue(n)tes qel fez. sitost com el auzi qen ri-
chartz era saillitz ala guerra. lo qals co
me(n)sset enaissi. Bertra(n)s de born.
[A]nc mais per re Bertrans disses en coblas ni en sirventes al rei Phelip ni per recordamen de tort ni d’aunimen q’ill fos d’uz ni fauz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas en Richartz si sailli a la guerra qan vic la frevolesa del rei Phelip e raubet et preset et ars castels et borcs et villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplazia la paz foron molt alegre.
E Bertrans de Born plus qe tuit, per so qar plus volia la guerra qe autr hom, e qar crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz aguesse comenssada la guerra, con lo qal el s‘apellava oc e no si com auzirez el sirventes q’el fez si tost com el auzi qen Richartz era saillitz a la guerra. Lo qals comensset enaissi. Bertrans de Born.
  • letto 123 volte

Canzoniere I

  • letto 153 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [27]

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

178 r  

Aquesta es la razos daquest siruentes.             xxx.
Anmais p(er)ren quen Bertrans deborn disses
en coblas niensirue(n)tes al rei felip ni p(er)recor-
damen de tortni daunime(n) queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas enrichartz
si sailli ala guerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich libaron acui des-
plasia la patz. foronmolt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-hartz agues com(en)sada la guerra ablo qual elsapel-
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(er)ue(n)tes q(ue)lfetz.Si
tost comel auzi quenrichart erasaillitz ala gue(r)-
ra et el fetz aquest sirue(n)tes quicomenssa. 
-No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et) c(er).

  • letto 115 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Edizione diplomatica Edizione interpretativa

Aquesta es la razos daquest siruentes.               xxx.
Anmais p(er)renquen Bertans deborn disses
en coblas niensirue(n)tes al rei felip ni p(er)recor-
damen de tortni daunime(n) queill fos faitz.
no uolc guerreiar lo rei richart. Mas enrichartz
si sailli ala guerra qua(n)t el uit la freuoleza del rei
felip. Eraubet eprenet ears castels eborcs euillas.
et aucis homes epres. Don tuich libaron acui des-
plasia la patz. foronmolt alegre. Enb(er)trans de
born plus que tuich. p(er) so quel plus uolia gue(r)ra
q(ue) autrom. Ecar crezia q(ue) per lo seu dire lo reis ric-
hartz agues com(en)sada la guerra ablo qual elsapel-
laua oc eno(n). si com ausiretz el s(er)ue(n)tes q(ue)l fetz. Sitost comel auzi quenrichart erafaillitz ala gue(r)-
ra et el fetz aquest sirue(n)tes quicomenssa
. 
 
-No(n) puosc mudar un chantar no(n) esparga. (et) c(er).

A questa es la razos da quest sirventes
An mais per ren qu’En Bertran de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip, ni per recordamen de tort ni d'aunimen que·ill fos faitz, no vuolc guerreiar lo rei Richart. Mas En Richartz si sailli a la guerra quant el vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas et aucis hommes e pres.
Don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre E’n Bertrans de Born plus que tuich, per so quel plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra ab lo qual el s'apellava Oc-e-Non, si com ausiretz el serventes quel fetz, si tost com el auzi qu’En Richartz era faillitz a la guerra; et el fetz a quest sirventes qui comenssa.
Non puosc mudar un chantar non esparga. etcer.

 

 

  • letto 82 volte

Canzoniere K

  • letto 176 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [28]

  • letto 90 volte

Edizione diplomatica

163v  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
ANc mais per re qen Bertrans de born di-
sses  en  coblas ni en siruentes al rei felip
ni  per recordamen  de tort ni daunime(n)
queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric-
hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o.
qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet
eprenet  ears castels eborcs euillas. et aucis
homes epres. Don tuich li baron acui desp-
lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans
de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia
guerra que autrom. Ecar crezia que per lo
seu dire lo reis richartz agues comensada
la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m)
ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el
auzi quen richart era saillitz ala guerra. et
el fetz aquest siruentes. qui comensa.
No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
 
  • letto 164 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

163v  
Aquesta es la razos daquest siruentes.

ANc mais per re qen Bertrans de born di-

sses  en  coblas ni en siruentes al rei felip

ni  per recordamen  de tort ni daunime(n)

queill fos faitz. no uolc guerreiar lo rei ric-

hart. Mas en richartz si sailli ala guerra o.

qua(n)t uit la freuoleza del rei felip. Eraubet

eprenet  ears castels eborcs euillas. et aucis

homes epres. Don tuich li baron acui desp-

lasia la patz. foron molt alegre. Enbertrans

de born plus que tuich. P(er) so que plus uolia

guerra que autrom. Ecar crezia que per lo

seu dire lo reis richartz agues comensada

la guerra ab lo qual el sapellaua oc eno(n). si co(m)

ausiretz el siruentes quel fetz. Si tost com el

auzi quen richart era saillitz ala guerra. et

el fetz aquest siruentes. qui comensa.

No(n) puosc mudar cun chantar no(n) esparga.
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
Anc mais per re q’En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d’aunimen que⋅ill fos faitz, no volc guerreiar lo rei Richart. Mas En Richartz si sailli a la guerra o quant vit la frevoleza del rei Felip; e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas et aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molto alegre, En Bertrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava "Oc e Non", si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra; et el fetz aquest sirventes qui comensa:

Non puosc mudar c'un chantar non esparga.

  • letto 165 volte

Razos

  • letto 1176 volte

A! Lemosin, francha terra cortesa

A cura di Valentina Laudi

  • letto 399 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 497 volte

Canzoniere F

  • letto 362 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [29]

  • letto 141 volte

Edizione diplomatica

85 r.  
[b]  Ertrans deborn si era druz dema
      do(m)pna maenz de montaignac
de la moiller de talaran. qera ai
tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla
razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi
seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal
parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset
lo de madopna guiscarda de la
moiller del uesco(m)te de co(m)born.
duna ualen do(m)pna qe fo deber
goigna soror de guiscart de bel ioc.
auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel
la de totas beutaz. Si la lauzaua.
fort encontan echantan. B(ertrans) en
nanz qe la uijs era sos amics p(er)
lo ben qel auzi della. Ez enanz
qella fos uenguda amarit alue
sco te de co(m)born. Ep(er) la legresa qel
ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas
coblas qe dizo(n).
[a] le mozin francha terra cortesa.
Molt me sap bo qar tals honors uos creis.
85v.  
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa.
Cortesia e solatz (et) do(m)pneis.
Sen uen anos el cor estei anceis.
Bes deu gardar qui adruz se depeis.
Per qals obras deu esser do(m)pna qesa.
[d]os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa.
Noiris amors com fai laiga los pes.
Enseignamenz eualors ep(ro)esa.
Armas (et)cort eguerras etorneis.
E qui pros es ni deproesas fe(i)s.
Mal estara sa oras no(n) pareis.
Pos na guiscarda nos es sai tramesa.
[e] Per aqesta do(m)pna guiscarda
sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz.
qella crezia qel li uolgues melz q(e)
ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimen el fez la do(m)p
na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
  • letto 232 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

85 r  
[b]  Ertrans deborn si era druz dema
      do(m)pna maenz de montaignac
de la moiller de talaran. qera ai
tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla
razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi
seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal
parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset
lo de madopna guiscarda de la
moiller del uesco(m)te de co(m)born.
duna ualen do(m)pna qe fo deber
goigna soror de guiscart de bel ioc.
auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel
la de totas beutaz. Si la lauzaua.
fort encontan echantan. B(ertrans) en
nanz qe la uijs era sos amics p(er)
lo ben qel auzi della. Ez enanz
qella fos uenguda amarit alue
scote de co(m)born. Ep(er) la legresa qel
ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas
coblas qe dizo(n).
[a] le mozin francha terra cortesa.
Molt me sap bo qar tals honors uos creis.
Bertrans de Born si era druz de madompna Maenz de Montaignac, de la moiller de Talaran, q’era aitals dompna com eu vos ai ditz en la razo del sirventes de la dompna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ella·l parti de se e det li comjat et encuset lo de madompna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen dompna qe fo de Bergoigna, soror de Guiscart de Beljoc.
Avinen dompna et enseignada e bella de totas beutaz. Si la lauzava fort en contan e chantan.
Bertrans, ennanz qe la vijs, era sos amics per lo ben qe·l auzi d’ella, ez enanz q’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn.
E per l’alegresa qe·l ac de le soa venguda, si fez aqestas coblas qe dizon:
A! Lemozin, francha terra cortesa,
molt me sap bo qar tals honors vos creis,
85 v  
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa.
Cortesia e solatz (et) do(m)pneis.
Sen uen anos el cor estei anceis.
Bes deu gardar qui adruz se depeis.
Per qals obras deu esser do(m)pna qesa.
[d] os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa.
Noiris amors com fai laiga los pes.
Enseignamenz eualors ep(ro)esa.
Armas (et)cort eguerras etorneis.
E qui pros es ni deproesas fe(i)s.
Mal estara sa oras no(n) pareis.
Pos na guiscarda nos es sai tramesa.
[e] Per aqesta do(m)pna guiscarda
sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz.
qella crezia qel li uolgues melz q(ue)
ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er)
aqest de partimen el fez la do(m)p
na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes.
qe jois et prez e deportz e gaiesa,
cortesia e solatz et dompneis
s’en ven a nos; el cor estei anceis!
Be·s deu gardar qui a druz se depeis
per qals obras deu esser dompna qesa.
Dos et servir e garnirs e largesa
noiris amors com fai l’aiga los pes,
enseignamenz e valors e proesa,
armas et cort e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proesa·s feis,
mal estara, s’aoras non pareis,
pos Na Guiscarda nos es sai tramesa.
E per aqesta dompna Guiscarda, si·l parti da si et madompna Maenz, q’ella crezia qe·l li volgues melz que ad ella, et q’ella li fezes amor. E per aqest departimen, el fez la dompna soiseubuda et aqest sirventes.
  • letto 196 volte

Canzoniere I

  • letto 200 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [30]

  • letto 87 volte

Edizione diplomatica

182v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij.
BErtrans de born si era drutz de mado(m)pna ma-
eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai-
ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich
en la razon de la domna soiseubuda esi com eu
uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa-
ua lo de madomna guiscarda de la moiller del
uescomte de conborn duna ualen domna que
fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc.
Auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de
totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et
en chantan. Bertrans enans quel lauis era
sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarrit al uescomte de
comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu-
da si fetz aquestas coblas que dizion.
Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me
sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz
edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis.
Sen uen anos. el cor esteian auceis. Beis deu
gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu
domna esser (con) quissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am-
ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua-
lors eproessa. Armas ecortz eguerras etorne-
is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta-
ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos
a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca-
rda si parti de si madomna maeuz. quela
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella
li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)-
pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume
scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera)
.
  • letto 147 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

182v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij.
B     Ertrans de born si era drutz de mado(m)pna ma-
        eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai-
        ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich
en la razon de la domna soiseubuda esi com eu
uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa-
ua lo de madomna guiscarda de la moiller del
uescomte de conborn duna ualen domna que
fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc.
auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de
totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et
en chantan. Bertrans enans quel lauis era
sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarrit al uescomte de
comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu-
da si fetz aquestas coblas que dizion.
A i lemozis francha terra cortesa. Mout me
sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz
edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis.
Sen uen anos. el cor esteian anceis. Beis deu
gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu
domna esser (con) quissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am-
ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua-
lors eproessa. armas ecortz eguerras etorne-
is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta-
ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos
a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca-
rda si parti de si madomna maeuz. quela
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xiiij.
Bertrans de Born si era drutz de madompna Maeutz de Montaingnac, de la moiller de Tallairan, que era aitals dompna com vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava
lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoingna, sor d’En Guiscart de Beljoc.
Avinens domna et enseingnada era, conplida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan.
Bertans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marrit al vescomte de
Comborn.
E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:
A! I Lemozis, francha terra cortesa,
Mout me sap bon car tals honors vos creis,
Que jois e pretz e deportz e gaiessa,
Cortesia e solatz e domneis
S’en ven a nos; el cor estei an anceis!
Beis deu gardar qui a drutz se depeis
Per cals obras deu domna esser conquissa.
Dons e servirs e garnirs e larguesa
Noiris amors com fai l’aiga lo peis,
Enseingnamenz e valors e proessa,
Armas e cortz e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proessa·s feis,
Mal estara, s’aoras non pareis,
Pois Na Guiscarda nos a en zai trames.
E per aquesta domna Guiscarda, si parti de si madomna Maeuz, qu’ela
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella
li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)-
pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume
scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera).
crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor.
E per aquest departimen, el fez la dompna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, dompna, que mal non mier” etc.
  • letto 125 volte

Canzoniere K

  • letto 164 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [31]

 

  • letto 91 volte

Edizione diplomatica

168r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
BErtrans de born si era drutz de ma dom-
na maeutz de montaignac. de la moill-
er de tallairan que era aitals domna
com eu uos ai dich en la razon de la domna
soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de
si edet li comiat et encusaua lo de madom-
na guiscarda de la moiller del uescomte d(e)
co(m)born duna ualen domna que fon de ber-
goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s
domna et enseignada era co(m)plida de totas be-
utatz. si la lauzau<e>a
 fort en comtan et en
chantan. Bertrans enans quel lauis era sos
amics per lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarit al uescomte
de comborn. eper alegressa quel ac de la soa
uenguda si fetz aquestas coblas que dizion.
Ai lemozis francha terra cortesa. Mout
me sap bon car tals honors uos creis. Que
iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz
edomneis. Sen uen anos. el cor esteian au-
ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis.
P(er) cals obras deu domna esser conquissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris
amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z
eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor-
neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal
estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar-
da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na
Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz.
quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad
ella. equella li fezes amor. Eper aquest de-
partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir-
uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na
qe mal no(n) mier. (et)c(etera).
  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

168r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
B   Ertrans de born si era drutz de ma dom-
      na maeutz de montaignac. de la moill-
      er de tallairan que era aitals domna
com eu uos ai dich en la razon de la domna
soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de
si edet li comiat et encusaua lo de madom-
na guiscarda de la moiller del uescomte d(e)
co(m)born duna ualen domna que fon de ber-
goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s
domna et enseignada era co(m)plida de totas be-
utatz. si la lauzau<e>a
 fort en comtan et en
chantan. Bertrans enans quel lauis era sos
amics per lo ben quel dizia della. Et enans
quella fos uenguda amarit al uescomte
de comborn. eper alegressa quel ac de la soa
uenguda si fetz aquestas coblas que dizion.
A i lemozis francha terra cortesa. Mout
me sap bon car tals honors uos creis. Que
iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz
edomneis. Sen uen anos. el cor esteian an-
ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis.
p(er) cals obras deu domna esser conquissa.
Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris
amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z
eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor-
neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal
estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar-
da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na
Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz.
quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad
ella. equella li fezes amor. Eper aquest de-
partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir-
uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na
qe mal no(n) mier. (et)c(etera).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
Bertrans de Born si era drutz de madomna Maeutz de Montaignac, de la moiller de Tallairan, que era aitals domna
com eu vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda.
E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoigna, sor d’En Guiscart de Beljoc.
Avinens domna et enseignada era, complida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en
chantan.
Bertrans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn.
E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:
A! I Lemozis, francha terra cortesa,
Mout me sap bon car tals honors vos creis,
Que jois e pretz e deportz e gaiessa,
Cortesia e solaz e domneis
S’en ven a nos; el cor estei an anceis!
Beis deu gardar qui a drutz se depeis
Per cals obras deu domna esser conquissa.
Dons e servirs e garnirs e larguesa
Noiris amors com fai l’aiga lo peis,
Enseignamenz a valors e proesa,
Armas e corz e guerras e torneis.
E qui pros es ni de proessais feis,
Mal estara, s’aoras non pareis,
Puois Na Guiscarda nos a enzai trames.
E per aquesta domna Guiscarda, si·l parti de si madomna Maeuz, qu’ella crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fetz la domna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, domna, qe mal non mier” etc.
  • letto 169 volte

Al nou doutz termini blanc

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 285 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 204 volte

Canzoniere F

  • letto 230 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [32]


  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

68r  
[] A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes 
pos als baros enoia e lor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de
cincs ducatz los tres. e degiort la renda
el p(er)catz e com caersi(n)s remania en gerra
(et) en barata.e la terra dengolmesa.e con
frances e borgognon auion canbiada
honor p(er) cobezesa.e com lo reis phelips a
uia anat plaideiar sobre la riba de laiga.
e comel non auia uolguda la paz qan era de
sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det
lau(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem
blaua lo conthenricloncle den raols de
68v  
canbrais. qui desar matz uolc qe la paz
se fezes. den raols son nebot. co(n) los qatre(s)
fillz nalb(er)t. (et) despois qe fo armatz no uolc
paz ni co(n) cordi. E co(m) totz reis era auniz e de(s)
honratz. pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe 
aqel reis li torgues qant el fazia paz ni
treua tro lade manda qeil fazia agues co(n)
qista. erecobrat so qes sos drezera zos. do(n)
lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na)
als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme- 
nat entre lor. p(er) so qeill uolguesson tor
nar ala guerra; tuit li baron de piteu e
de le mozin en foron molt alegre. qe molt
eran trist de la paz. p(er) so qarmenz neron
honrat e car te(n)gut. p(er) am dos los reis. Lo
reis richartz si creisset molt dor goill da
qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) de smesu
ras en las terras del rei de fransa. qe mar
cauan co(n) las terras den richart. El reis
phelips uenia areclam qui auian faicha
la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia
p(er) lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz p(er)
lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la
marcha de torene e de briu. El rei phelip(s)
si fez mantz reclams den richart. do(n) am
dui ue(n)gron agranz paraulas malas.
siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil
69r  
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron
mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron
mal partit si fo molt alegres. Et aisso si
fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans
si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez.
Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir
ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de- 
gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart
a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia
mais paz qus mon ges. E richartz co(n) cui
sa pellaua oc e no. uolia mais guerra. qe-
negus dels algais. Qeran qatre fraire.
gran raubador (et) prezador. emenauan
ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz
emils ape. E no uiuian dautra re(n)cla ni
dautre p(er)caz.   Bentrans de born. 

 

  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

68r.  
[]A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes
pos als baros enoia elor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de
cincs ducatz los tres. e degiort la renda
el p(er)catz e com caersis remania en gerra
(et) en barata.e la terra dengolmesa.e con
frances e borgognon auion canbiada
honor p(er)co bezesa.e com lo reis phelips a
uia anat plaideiar sobre la riba de laiga.
e comel non auia uolguda la paz qan[era]de
sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det
la u(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem
blaua lo cont henric loncle den raols de
[.]a Bertrans ac faich lo sirventes
 “Pos als baros enoia e lor pesa”
 et ac dich al rei Phelip com perdia
de cincs ducatz los tres e de Giort la renda
e·l  percatz, e com Caersis remania en gerra
et en barata e la terra d’Engolmesa, e con
Frances e Borgognon avion canbiada
honor per cobezesa, e com lo reis Phelips
avia anat plaideiar sobre la riba de l’aiga,
e com el non avia volguda la paz quan era
desarmatz, e tan tost con fo armatz, el perdet
la vertut, l’ardimen e la forsa, e qe·l mal semblava
lo cont Henric, l’oncle d’En Raols de
68v.  
canbrais. qui desarmatz uolc qe la paz
se fezes.den raols son nebot. co(n) los quatres
 fillz nalb(er)t.(et) despois qe fo armatz no uolc
paz ni co(n)cordi. E co(m)totz reis era auniz e des honratz.pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe
aqel reis li torgues qant el fazia paz ni
treua tro lademanda qeil fazia agues co(n) qista.erecobrat so qes sos drezera zos. do(n)
lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na)
als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme
nat entre lor.p(er) so qeill uolguesson tor
nar ala guerra. tuit li baron de piteu e
de le mozin en foron molt alegre. qe molt
eran trist de la paz.p(er) so qarmenz neron
honrat e car te(n)gut.p(er) am dos los reis.Lo
reis richartz si creisset molt dorgoill da
qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) desmesu
ras en las terras del rei defransa.qe mar
cauan co(n) las terras den richart. El reis
phelips uenia areclam qui auian faicha
la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia
p(er) lor tort ni dreg far.Don fo ordenatz p(er)
lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la
marcha de torene e de briu. El rei phelip(s)
si fez mantz reclams den richart. do(n) am
dui ue(n)gron agranz paraulas malas.
siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil.
Canbrais, qui desarmatz volc qe la paz
se fezes d’En Raols, son nebot, con los quatres
fillz N’Albert et, despois qe fo armatz, no volc
paz ni concordi, e com totz reis era auniz e deshonratz,
pos comensa ad autre rei per terra qe
aqel reis li morgue, qant el fazia paz ni treva,
tro la demanda qe·il fazia agues conqista
e recobrat so q'es fos drez e razos, don
l’autre rei lo tenon deserat, e per far vergogna
als Campanes  dels esterlins qi foron semenat
entre lor, per so qe ill volguesson tornar
a la guerra, tuit li baron de Piteu e
de Lemozin en foron molt alegre, qe molt
eran trist de la paz, per so qar menz n’eron
honrat e car tengut per amdos los reis.  
Lo reis Richartz si creisset molt d’orgoill d'aqesta
paz e comensset far tortz et desmesuras
en las terras del rei de Fransa qe marcavan
con las terras d’En Richart. E.l reis
Phelips venia a reclam qui avian faicha
la paz entre lor dos, En Richartz non volia
per lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz per
lor uns parlamenz on forn ensemble en la
marcha de Torene e de Briu. E.l rei Phelips
si fez mantz reclams d’En Richart, don amdui
vengron a granz paraulas malas,
si q’En Richartz lo desmenti e lo clama vil
69r.  
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron
mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron
mal partit si fo molt alegres. Et aisso si
fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans
si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez.
Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir
ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de
gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart
a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia
mais paz qus monges. E richartz co(n) cui
sa pellaua oc e no.uolia mais guerra. qe
negus dels algais. Qeran qatre fraire.
gran raubador (et) prezador. emenauan
ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz
emils ape. E no uiuian dautra re(n)da ni
dautre p(er)caz. 
e recrezenz. E si se desfizeron et si se partiron
mal. E qan Bertrans de Born auzi qe ill eron
mal partit, si fo molt allegre et aisso si
fez el  temps al comensar d’estat. Don Bertrans
si fez aqest sirventes qe vos aras auzirez:
“Al dolz nou termini blanc”, et en aqel sirventes,
el poins fort lo rei Phelip q'el degues
comensar la guerra con lo rei Richart
a fuoc et sanc, e dis qe.l reis Phelips volia
mais paz q’us monges e Richartz con cui
s’apellava Oc-e-No, volia mas guerra
 qe negus dels Algais, q’eran qatre fraire
gran raubador et prezador e menavan
ben con lor mils raubadors a caval e ben doze
mils a pe e no vivian d’autra renda ni
d’autre percaz.
  • letto 101 volte

Canzoniere I

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 109 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [33]

 

  • letto 73 volte

edizione diplomatica

179r  
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz.
pois als baros enoia elor pesa. Etac dich
al rei felip com. perdia de cinc ducatz los
tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et enbarata e la terra dan
golerma. Ecom frances eber goi(n)gno(n) auia(n) ca(m)-
biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia
anat plaideian sobre la riba del aiga. Ecom el
no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz.
Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar-
dimen ela forza. Eque mal semblaua del cor
enric loncle de raols del cambrais.Q(ue) desarm-
atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot. ab
los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar-
matz no(n) uolc patz ni concordi. Ecom totz reis
era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre
rei p(er) terra qua quel reis li tolgues. Car el faz
ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues
co(n) quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n)
li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin-
gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme-
nat entre lor. p(er) so queill uolgueson tornar
ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz
de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)-
gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet
 molt dorgoill daquesta patz. Ecom(en)set far to(r)z
179v  
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue) mar-
cauon ablas terras denrichart. El reis felips ueni
a areclam adaicels que avian faita la patz entre
lor dos. Enrichartz no uolia per lor tort ni dreg
far. Don fon ordenatz p(er) lor uns parlamens on fo-
ron ensems en la marcha de torena e debeiriu.
El reis felips si fetz mains reclams den richart.
Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma-
las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re-
crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant
Bertrans deborn auzi queil eront mal partit. si
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen-
same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest s(ir)uentes
que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del
pascor uez la estat. Et enaquel siruentes el pois
fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)-
ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re-
is felips uolia mais pat. cuns morgues. Enrich-
art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que
negus dels algais. Queron quatre fraire gran 
raubador eraubauen emenauen ben ablor mil 
raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui-
on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz.
  • letto 106 volte

edizione diplomatico-interpretativa

179r.  
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz.
pois als baros enoia elor pesa.Et ac dich
al rei felip com. perdia de cinc ducatz los
tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et en barata e la terra dan-
golerma. Ecom frances ebergoi(n)gno(n) auia(n) ca(m)
biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia
anat plaideian sobre la riba delaiga. Ecom el
no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz.
 Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar-
dimen ela forza.Eque mal semblaua del cor
enric loncle de raols del cambrais.Q(ue)desarm-
atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot.ab
los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar-
matz no(n)uolc patz ni concordi. Ecom totz reis
era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre
rei p(er) terra qua quel reis li tolgues.Car el faz
ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n)quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n)
li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin-
gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme-
nat entre lor. p(er)so queill uolgueson tornar
ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz
de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)-
gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet
 molt dorgoill daquesta patz.Ecom(en)set far to(r)z
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz
“Pois als baros e noia e lor pesa” et ac dich
al rei Felip com perdia de cinc ducatz los
tres e de Guiortz la renda e.l perchatz, e com Caercinis remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma,
e com Frances e Bergoingnon avian cambiat
honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat
plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el
non avia volguda la patz qant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen
e la forza, e que mal semblava del cor
Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmatz
volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab
los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz,
non volc patz ni concordi e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre
rei per terra qu'aquel reis li tolgues, car el fazia
patz ni treva, tro la demanda que.il fazia agues
conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don
li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna
als Campanes dels esterlins que foron semenat
entre lor, per so que ill volgueson tornar
a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin
en foron molt alegre, que molt erent tristz
de la pas, per so que meins n’eron onrat e car
tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet
 molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far torz
179v.  
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue)mar-
cauon ablas terras d[enrichart]. El reis felips ueni
a areclam adaicels [...] faita la patz entre
lor dos. Enrichartz no uolia [...] dreg
far. Don fon ordenatz p(er) lor uns pa[...] en fo-
ron ensems en la ma[rcha de torena e de...]
El reis felips si fetz mains reclams den richart.
Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma-
las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re-
crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant 
Bertrans de born auzi queil eront mal partit si
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen-
same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes
que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del
pascor uez la estat. Et enaquel s(er)uentes el pois
fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)
ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re-
is felips uolia mais patz cuns morgues. Enrich-
art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que
 negus dels algais. Queron quatre fraire gran
raubador eraubauen emenauen ben ablor mil
raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui-
on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz.
e desmesuras en las terras del rei de Fransa que
marcavon ab las terras d'En Richart. E.l reis Felips
venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre
lor dos, En Richartz no volia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron
ensems en la marcha de Torena e de Beiriu.
E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart,
don ambdui vengron a grans paraulas et as malas,
Si qu'En Richart lo desmenti e.l  clamet vil recrezen.
E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant
Bertrans de Born auzi que il eront mal partit si,
fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes
que vos aras auziretz: “Al douz termini blanc. del
pascor vez la estat”. Et en aquel serventes, el pois
fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra
ab lo rei Richart  a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis
Felips volia mais patz c'uns morgues, e.N Richart,
ab cui el s’apellava Oc-e-No, mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz.
  • letto 92 volte

Canzoniere K

A cura di Giorgio Parrano

  • letto 85 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [34]

  • letto 61 volte

edizione diplomatica

164v  
Aquesta es la razos daqest siruentes. 
Quant en Bertrans ac faich lo sirue(n)tes
que ditz. Puois als barons enoia elor
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c
ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz.
Eco[...] caercins remania en guerra et en ba-
 ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances
e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe-
[...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n)
armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non
auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E
si tost com el fon armatz perdet per uiutat
lardimen ela forza. Eque mal semblaua
del cor enric loncle de raols del cambrais.
Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra-
ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede
pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi.
Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co-
mensaua adautrerei per terra qa qel reis
li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la
demanda queil fazia agues co(n)qista ereco-
brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei
lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz
ca(m)panes dels esterlins que foron semenat
entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a
la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent
trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat
ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)-
guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen-
set far tortz edesmesuras en la terras del rei
de fransa. Que marcauon ab las terras den
richart. El reis felips uenia areclam ad ai-
cels que auian faita la patz entre lor dos.
En richartz no uolia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on
foron ensems en la marcha de torena ede
beiriu. El reis felips si fetz mains reclams
den richart. Don amdui uengron agrans
paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)-
ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis
partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi
queil eront mal partit sifo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don
Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras
auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor 
uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort
lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra
ab lo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell
reis felips uolia mais patz cuns morgues. En
richart ab cui el sapellaua oc enon uolia 
mais guerra que negus dels algais. Queron
qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme
165r  
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...].eben
doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida-
utre perchatz.
 
  • letto 94 volte

edizione diplomatico-interpretativa

164v.  
aquesta es la razos daqest siruentes
[Q]uant en Bertrans ac faich lo sirve(n)tes
que ditz. Puois als barons enoia elor
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz:
“Puois als barons enoia elor
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c
ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz.
Eco[...] caercins remania en guerra et en ba-
 ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances
e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe-
[...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n)
armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non
auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E
si tost com el fon armatz perdet per uiutat
lardimen ela forza. Eque mal semblaua 
del cor enric loncle de raols del cambrais.
Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra-
ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede
pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi.
Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co-
mensaua adautrerei per terra qa qel reis
li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la
demanda queil fazia agues co(n)qista ereco-
brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei
lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz
ca(m)panes dels esterlins que foron semenat
entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a
la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo-
zin enforon molt alegre. Que molt erent
trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat
ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)-
guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen-
set far tortz edesmesuras en la terras del rei
de fransa. Que marcauon ab las terras den
richart. El reis felips uenia areclam ad ai-
cels que auian faita la patz entre lor dos.
En richartz no uolia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on
foron ensems en la marcha de torena ede
beiriu. El reis felips si fetz mains reclams
den richart. Don amdui uengron agrans
paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)-
ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis
partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi
queil eront mal partit sifo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don
Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras
auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor 
uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort
lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra
ab lo rei richart. afuoc et asanc . Edis quell
reis felips uolia mais patz cuns morgues. En
richart ab cui el sapellaua oc enon uolia 
mais guerra que negus dels algais. Queron
qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme
pesa” et ac dich al rei Felip com perdia den cinc
ducaz los tres e de Giortz la renda e.l perchaz,
e co[...] Caercins remania en guerra et en bar[...]
et la terra d’Angolerma, e com Frances  
e [...]ergoignon avian cambiat honor per cobe[...]a,
e com lo reis Felips avia anat plaideian
armatz sobre la riba de l’aiga, e com el non
avia volguda la patz cant fon desarmatz e,
si tost com el fon armatz, perdet per viutat
l’ardimen e la forza, e que mal semblava
del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais,
que desarmartz volc que la patz si fezes de Raols,
son nebot, ab los quatre fils N’Albert e, depois
que fon armatz, non vol patz ni concordi,
e com totz reis era aunitz e desonratz, pois
comensava ad autre rei per terra q'aqel reis
li tolgues, cant el fazia patz ni treva ,tro la
demanda que.il fazia agues conqista e recobrat
so que fos dreitz e rasos, don li autre rei
lo tenon desiritat, e per far vergoingna alz
Campanes dels esterlins que foron semenat
entre lor, per so qe ill volguesson tornar a
la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin
en foron molt alegre, que molt erent
trist de la patz, per so que meins n’eron onrat
e car  tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset
far tortz e desmesuras en la terras del rei
de Fransa que marcavon ab las terras d’En
Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels
que avian faita la patz entre lor dos,
E.n Richartz no volia per lor tort ni dreg far.
Don fon ordenatz per lor uns parlamens on
foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu.
E.l reis Felips si fetz mains reclams
d’En Richart, don amdui vengron a grans
paraulas et a malas, si q’En Richart lo desmenti
e.l clamet vil recrezen.  E si.s desfieron e si.s
partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi
que il eront mal partit, si fo molt alegres. Et
aisso fon el temps al comensament d'estiu. Don
Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras
auziretz: “Al doutz termini blanc. del pascor
vez la estat” . Et en aquel sirventes el pois fort
lo rei Felip, qu'el degues comensar la guerra
ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll
reis Felips volia mais patz c’uns morgues,
e. N Richart, ab cui el s’apellava Oc- e-No, volia
mais guerra que negus dels Algais, qu’eron
qatre fraire gran raubaudor e raubaven e me-
165r.  
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...]l.eben
doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida-
utre perchatz.
naven ben ab lor mil raubadors a cav[...]l e ben
doa milia a pe e no vivion d’au[...]a rend[...]ni
d’autre perchatz.
  • letto 79 volte

Be·m platz car trega

A cura di Valeria Venanzi

  • letto 231 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 138 volte

Canzoniere F

  • letto 145 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [35]


  • letto 96 volte

edizione diplomatica

78v  
[Q]Ant richart. aic fata la patz co(n)
      Bertran de born. eill ac re(n)dut.
 
79r  
son castel autafort el croset lo
reis. richart. epasset oltramar. E
bertrans remas guerreian co(n) nai
mar lo uesco(m)te de lemoges econ
lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s)
autres baros de uiron. Esico(n) auez
ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua.
el fo pres enalemagn. (et) si estec
en preson dos anz esi serez emet
p(er) auer.Eqan. B(ertrans)de born saup q(e)l
reis deuia essir de preison molt
fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia.
qel auria del rei.ep(er) so dan qe se
ria asos enimics. Esapchatz q(e)n
bertran auia escript en son cor
totz los mals el danz qe aquist
guereiador auian faitz en lemo
zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E
fez son sirue(n)tes.
B(ertrans). deborn.
  • letto 126 volte

edizione diplomatico-interpretativa

78v.

 

Q]ant richart. aic fata la patz c(on)

      Bertran de born. eill ac re(n)dut.

Qant Richart aic fata la patz con

Bertran de Born e·ill ac rendut

79r.  

son castel autafort el croset lo

reis. richart. epasset oltramar. E

bertrans remas guerreian co(n) nai

mar lo uesco(n)te de lemoges econ

lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s)

autres baros de uiron.esic(on) auez

ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua.

el fo pres enalemagn. (et) si estec

en preson dos anz esi serez emet

p(er) auer.Eqan B(ertrans)de bornsaup q(e)l

reis deuia essir de preison molt

fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia.

qel auria del rei.ep(er) so danqe se

ria asos enimics. Esapchatz q(e)n

bertran auia escript en son cor

totz los mals el danz qe aquist

guereiador auian faitz en lemo

zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E

fez son sirue(n)tes.

son castel, Autafort, e·l croset, lo

reis Richart e passet oltra mar. E

Bertrans remas guerrejan con N'Aimar,

lo vesconte de Lemoges, e con

lo comte de Peiregors e con totz los

autres baros de viron.  E si con avez

entendut, qan Richart s'en tornava,

el fo pres en Alemagn et si estec

en preson dos anz e si se rezemet

per aver. E qan Bertrans de Born saup qe·l

reis devia essir de preison, molt

fo alegres per lo gran ben q’el sabia

q’el auria del rei e per so dan qe seria

a sos enimics. E sapchatz qu’En

Bertran avia escript en son cor

totz los mals e·l danz qe aquist

guerejador avian faitz en Lemozin

et en las terras del rei Richart e

fez son sirventes.

  • letto 124 volte

Cant vei pels vergiers desplegar

A cura di Federica Salemme

  • letto 176 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 142 volte

Canzoniere F

  • letto 105 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [36]

  • letto 95 volte

Edizione diplomatica

70r.  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n) qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l.
(et) era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et)p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 
70v.  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-
llendet denier. Eqan uenc una dia artu
 setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n).Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre
geron lo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire. (et) qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. Amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)-
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis
  • letto 92 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

70r.  
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia
faich de lui e dautrui. Et acap duna
gran sazo(n)qel nac apres dautres mals q(e)l
auia faich. si los uol retraire en un autre
sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier
auia inaragon qui auia nom nespagnol(s)
(et) auia un bon castel molt fort. qui auia
nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et)era in la forteresa de sarazis. don el fazia
gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia
molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe-
lla encontrada.e enespagnols sil uenc
enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et) p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota
sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre
e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer
tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n)
ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua
scogna. etolc li ben cinqanta caualiers.
El reis henrics li det tot lauer qill cauali
er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa
get lauer als caualiers. anz len porteten
aragon. eill caualier eissiren de preson e
pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i)
auia nom artusetz li prestet dozenz ma 

Ben avez entenduz los mals qe Bertrans
de Born recordet qe·l reis d’Aragon avia
faich de lui d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon q'el n’ac apres d’autres mals qu'el
avia faich, si los vol retraire en un autre
sirventes. E fo dich a·N Bertran q’un cavalier
avia in Aragon, qui avia nom N’Espagnols
et avia un bon castel molt fort qui avia
nom Castellot, et era proprietatz d’En Espagnol
et era in la forteresa de Sarazis, don el fazia
gran guerra als Sarazis. E.l rei si entendia
molt en aquel castel, e venc un dia en aqella
encontrada, e En Espagnols si·l venc
encontra per servir lo et per envidar lo al seu castel,
et menete lo dinz lo castel, lui e tota
sa gen. E.l reis, qan fo dintre, lo fez prende
e menar de foras e tolc li lo castel. E fo vertatz
qe qan lo reis venc al servizi del rei Henric,
lo coms de Tolosa si desconfis en Guascogna
e tolc li ben cinqanta cavaliers;
e·l reis Henrics li det tot l’aver q·ill cavalier
devian pagar per la preson, et el no paget
l’aver als cavaliers, anz l’en portet en
Aragon. E·ill cavalier eissiren de preson e
pageren l’aver. E fo vertatz q'us joglars,
que avia nom Artusetz, li prestet dozenz ma-

70v.  
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-

llendet denier. Eqan uenc una dia artu
setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill
iudei sill forn sobra esil naffreron mala
men. lui (et) un son co(m)pagno(n). Et artusetz
el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus.
Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre-
geronlo qel en fezes uendeta qe lor des
artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire.(et)qeill lida
rian. cc. marabotis. El reis los lor donec
am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei
lo feron brusar lo dia de la natiuitat de
crist. Si con dis. Guillems debregadan in
un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez
una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar.
Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru
sar. Artus abautre son par. E no degraissi
iuzar. amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu
felon. Don us autre qui auia nom peire-
ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel
peire ioglars si auia granz mals dich de
la ueilla regina dangleterra. la qals te-
nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)
dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez
aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz
aqestz laichz faitz recordet al rei dara-
gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis

rabotis et menete lo ben un an cossi e no·ill
en det denier. E qan venc una dia, Artusetz
joglars si se mesclet con un Judeo e.ill
Judei s·ill forn sobra e si.l naffreron malamen
lui et un son compagnon. Et Artusetz
e.l companigz si auciseron un dels Judeus,
don li Judei aneron a reclam al rei et pregeron
lo q'el en fezes vendeta qe lor des
Artuset e.l compagnon per aucire et qe il li darian
. cc. marabotis. E·l reis los lor donec
amdos e tolc. cc. marabotis. E.ill Judei
lo feron brusar lo dia de la nativitat de
Crist, si con dis Guillems de Bregadan in
un seu sirventes, dizen mal del rei:
“En fez una mespreson
don hom no·l deu razonar,
qe jorn de la Naison
fez dos cristians brusar,
Artus ab autre, son par.
E no degr'aissi juzar
a mort ni a passion
dos per un Judeu felon”

Don us autre, qui avia nom Peire
Joglars, li prestet diniers e cavals, et aquel
Peire Joglars si avia granz mals dich de
la veilla regina d’Angleterra, la qals tenia
Font-Ebraus, q’es un abdia on se rendian
totas las veillas ricas. Et ella lo fez
aucire per paraula del rei d’Aragon. E totz
aqestz laichz faitz recordet al rei d’Aragon
Bertrans en aqest sirventes qi dis.

  • letto 100 volte

Canzoniere I

  • letto 98 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [37]

  • letto 79 volte

Edizione diplomatica

179v.  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 
zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. Efon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca 
stel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- 
rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er) seruir lo eper 
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament 
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t son dedinz lo castel lo 
fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz 
q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo com(s) 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- 
quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) 
arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet.cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di- 
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 
180r.  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta eque lor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. 
equill li darian. cc. marabotis. el reis los lor do- 
net amdos epres los. cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- 
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau- 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers 
despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera.

 
  • letto 93 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

179v.  
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans 
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia 
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- 

zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz 
li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. E fon 
dig anbertran cun cauallier auia enarragon 
que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca  
stelmolt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- 
prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. 
El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc 
uniorn enaquella encontrada. p(er)seruir lo eper  
enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament  
lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo coms 
de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer 
queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el 
nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage- 
ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom 
artuset li prestet .cc. marabotis. Emenet lo ben 
un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di-
a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] 
juzieu li uengron sobre enafreron a[...] 

Ben avetz entenduz los mals qu'En Bertrans
de Born remembret que·l reis d’Arragon avia
faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon
qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz,
li lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon
dig a·N Bertran c’un cavallier avia en Arragon
que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel
molt fort que avia nom Castellot et era proprietat 
d’En Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins,
don el fazia grant guerra als Sarrazis.
E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada, per servir lo e per
envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, 
lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz  que quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers; e·l reis Enrics li det tot l’aver
que·ill cavallier devian pagar per la reenson, et el
no·l paguet l’aver als cavallier, anz l’en portet en Arragon. E·ill cavallier isseron de preisson e pageron
l’aver. E fon vertatz c'us joglars, que avia nom
Artuset, li prestet .cc. marabotis; e menet lo ben
un an ab si e no·ill en det denier. E cant venc un dia Artuset joglars si se meslet ab un Juzieu […]
Juzieu, li vengron sobre e nafreron Artuset [...]
180r.  
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us 
sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu 
aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- 
deta equelor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian.cc.marabotis.el reis los lor do 
net amdos epres los.cc. marabotis.eill iuzieu 
les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist 
si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- 
uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes 
preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn 
de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab 
autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni 
apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre 
que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca-  
uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- 
ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia 
font ebrau. que es una abadia onse rendon to- 
tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau 
la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re 
menbret enbertrans de born al rei darragon en 
aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera 
men, lui et un son conpaignon. Et Artuset et us
sos conpaings accuseron un Juzeu, don li Juzeu
aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta
e que lor des Artus e·l conpaignon per aucire, 
e qu’ill li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzieu
les feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei: 
“E fetz una mespreison 
Don hom no·l deu razonar, 
Qu’el jorn de la Naison 
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon.” 

Don us autre, que avia nom Peire Joglar, li prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars si avia grans mals
ditz de la veilla reina d’Englaterra, la quals tenia
Font-Ebrau, que es una abadia on se rendon totas
las veillas ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula
del rei d’Arragon. E totz aquestz laich faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Arragon en
aquest sirventes que dis: “Quant vei per vergiers
despleiar los cendaus grocs, indis...” etc. 

  • letto 94 volte

Canzoniere K

  • letto 105 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [38]

  • letto 76 volte

Edizione diplomatica

165r.  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals  
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada.p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab  
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer als caualliers Anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)stet.cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian.cc.marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us)
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que
165v.  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- 
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendans grocs indis (et) c(etera). 
  • letto 83 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

165r.  
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans 
de born remembret quel reis daragon 
auia faitz de lui edautrui. Et acap duna 
gran sazon quel nacapres dautres mals
quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- 
tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- 
uallier auia en aragon que auia nom nes- 
paignols. Et auia un bon castel molt fort 
que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den
espaignol et era en la forteresa de sarazis. 
Don el fazia grant guerra als sarrazis. El 
reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c 
un iorn en aquella encontrada. p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ 
al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab 
tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- 
stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo 
lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc  
al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- 
comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta 
cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill 
caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol 
paget lauer Als caualliers anz lenportet en  
aragon. Eill cauallier isseron de preison epa 
geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) 
auia nom artuset li p(re)ste .cc. marabotins. E 
menet lo ben un an absi enoillen det denier. 
Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- 
let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre 
enafreron artuset malamen lui et un son 
conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns 
aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al 
rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque 
lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill 
li darian .cc. marabotis. el reis los lor donet 
amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les 
feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist 
si comdis Guillems de bregada(n) en un seu 
siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una 
mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel 
iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) 
ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a 
mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. 
Don us autre que auia nom peire ioglor li 
prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- 
rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina 
denglaterra. la quals tenia font ebrau. que 
Ben avez entendutz los mals q’En Bertrans
de Born remembret qu'el reis d’Aragon
avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una
gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals
qu’el avia faitz, si lo·l volc retraire en un autre
sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier
avia e N'Aragon que avia nom N’Espaignols,
et avia un bon castel molt fort
que avia nom Castellot et era proprietat d’ En 
Espaignol et era en la forteresa de Sarazis,
don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l
reis si entendia molt en aquel chastel, e venc
un jorn en aquella encontrada per servir lo e per envidar lo
al seu chastel, e menet lo charament, lui ab
tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel,
lo fetz penre e menar deforas e tolc lo 

castel. E fon vertatz que cant lo reis venc
al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l
descomfis en Gascoigna e tolc li ben cincquanta
cavallers; e·l reis Enrics li det tot l’aver qe·ill
cavaller devian pagar per la reenson, et el no·l
paget l’aver als cavalliers, anz l’en portet
e N'Aragon. E·ill cavallier isseron de preison e
pageron l’aver. E fon vertatz c’uns goglar, que
avia nom Artuset, li prestet .cc. marabotins; e
menet lo ben un an ab si e no·ill en det denier.
E cant venc un dia, Artuset joglars si se meslet
ab un Juzeu, e·ill Juzeu li vengron sobre
e nafreron Artuset malamen, lui et un son
conpaignon. Et Artuset et us sos compaigns 
aucisseron un Juzeu, don li Juzeu aneron al r
ei e pregeron lo qu’el en fezes vendeta e que
lor des Artus e·l compaignon per aucire, e q’ill
li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet
amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzeu les
feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist,
si com dis Guillems de Bregadan en un seu
sirventes dizen en el mal del rei:  

« E fetz una mespreison 
Don om no·l deu razonar, 
Q’el jorn de la Naision  
Fetz dos crestias brusar: 
Artus ab autre, son par. 
E non degra aici jutgar 
A mort ni a passion 
Dos per un Juzeu fellon. » 

Don us autre, que avia nom Peire Joglor, li
prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars
si avia grans mals ditz de la veilla reina
d’Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que 

165v.  
es una abadia on se rendon totas las ueillas 
ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei 
daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en 
bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)-
tes que dis. Quant uei per uergiers desple- 
iar. los cendaus grocs indis (et) c(er). 
es una abadia on se rendon totas las veillas
ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula del rei
d’Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret
En Bertrans de Born al rei d’Aragon en aquest sirventes
que dis:  « Quant vei per vergiers despleiar los 
cendaus grocs, indis... » etc. 
  • letto 112 volte

Domna, puois de mi no.us cal

a cura di Arditi Vanessa

  • letto 313 volte

tradizione manoscritta

  • letto 237 volte

Canzoniere F

  • letto 205 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [39]

 

  • letto 121 volte

Edizione diplomatica

83r  
[b]    Ertrans deborn si era druz du-
        na do(m)pna gentil (et) ioue eforte
  prizanda. (et)auia nom mado(m)p
  na mae(n)z demo(n)taignac muiller
  den talaran qera fraire del co(m)
  te de peiregors. (et) ella era filla
  del uesconte de torena (et) soror
  de mado(m)pna maria de ue(n)tador
 (et)de nelis de mon fort. Ez en
  son chantar el appellaua dalfi
  eill comiat don el fo fort trist
 egrams.  efez razo qeia mais
 nola cobraria. ni autra no(n) tro
 baua qe fos tan bella ni ta(n) bo
 na ni tan plaze(n)z ni tan insei
 gnada. E penset pos qel no poi(ri)a
83v  
cobrar neguna <neguna> qeill po.
gues esser egals ela soa dompna
li (con) seillet una en naital guisa. q(en)
soi seubes delas autras bonas do
pnas ebellas de chascuna una be
utat on un bel se(m)blan. on un bel
acoillir on un auine(n) parlar. on 
un bel captinime(n). on un bel gran.
on un bel taill de p(er)sona.(et)enai
ssi ellanet qerre(n) atotas bonas
do(m)pnas qe chascuna li dones un
daqestz dos mauez auzit noma(r).
arefar la soa do(m)pna. qe auia per
duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e)
sta razo uos auziretz nomar to
tas las do(m)pnas alas qals el a 
net qirir socors (et) aiuda afar la
do(m)pna soiseubuda. El siruentes
qel fez da qesta razo si co(m)mensa
enaisi.   
  • letto 132 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

83r  
[b]     Ertrans deborn si era druz du-
         na do(m)pna gentil (et)ioue eforte
prizanda. (et)auia nom mado(m)p
na mae(n)z demo(n)taignac muiller
den talaran qera fraire del co(m)
te de peiregors. (et) ella era filla
del uesconte de torena (et) soror
de mado(m)pna maria de ue(n)tador
(et)de nelis de mon fort. Ez en
son chantar el appellaua dalfi
eill comiat don el fo fort trist
egrams.  efez razo qeia mais
nola cobraria. ni autra no(n) tro
baua qe fos tan bella ni ta(n) bo
na ni tan plaze(n)z ni tan insei
gnada. E penset pos qel no poi(ri)a
Bertrans de Born si era druz d'una
dompna gentil et jove e fort e 
prizanda, et avia nom madompna
Maenz de Montaignac, muiller
d'En Talaran, q'era fraire del comte
de Peiregors, et ella era filla
del vesconte de Torena et soror
de madompna Maria de Ventador
et de N'Elis de Monfort. Ez en
son chantar e l'appellava dalfi,
e·ill comjat don el fo fort trist
e grams, e fez razo qe ja mais
no la cobraria ni autra non trobava 
qe fos tan bella, ni tan bona,
ni tan plazenz, ni tan
inseignada. E penset pos q'el no poiria
83v  
cobrar neguna <neguna> qeill po.
gues esser egals ela soa dompna
li (con) seillet una en naital guisa. q(en)
soi seubes delas  autras bonas do
pnas ebellas de chascuna una be-
utat on un bel se(m)blan. on un bel
acoillir on un auine(n) parlar. on 
un bel captinime(n). on un bel gran.
on un bel taill de p(er)sona.(et)enai
ssi ellanet qerre(n) atotas bonas
do(m)pnas qe chascuna li dones un
daqestz dos mauez auzit noma(r).
arefar la soa do(m)pna. qe auia per
duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e)
sta razo uos auziretz nomar to
tas las do(m)pnas alas qals el a 
net qirir socors (et) aiuda afar la
do(m)pna soiseubuda. El siruentes
qel fez da qesta razo si co(m)mensa
enaisi.    
cobrar neguna qe ill pogues
esser egals. E la soa dompna
li conseillet una en n'aital guisa q'en
soiseubes de las autras bonas dopnas 
e bellas, de chascuna una beutat, 
on un bel semblan, on un bel 
acoillir, on un avinen parlar, on
un bel captinimen, on un bel gran,
on un bel taill de persona. Et enaissi
ell anet qerren a totas bonas
dompnas qe chascuna li dones un
d'aquestz dos m'avez auzir nomar,
a refar la soa dompna qe avia perduda.
Et el sirventes qe fez da qesta 
razo vos auziretz nomar totas
las dompnas a las qals el anet
qirir socors et aiuda, a far la
dompna soiseubuda. E·l sirventes
q'el fez d'aqesta razo si commensa
enaisi.
  • letto 134 volte

Canzoniere I

  • letto 146 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [40]

 

  • letto 89 volte

Edizione diplomatica

182r.  
Aqesta es la razos daquest siruentes. xy.
BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n)
til eioue efort prezada. et auia nom ma
domna maeuz de montai(n)gnac moiller den
tailarairan quera fraire del comte de peiregors
et ella era filla del uescomte de torena eseror de
mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon
fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de)
si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez
razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze-
ns ni tan ensei(n)gnada.E penset pois quel no(n) poi
ria cobrar neguna queill pogues esser egals.e la
soa domna li conseillet quel enfezes una enaital
guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas
ebellas de chascuna una beutat o un bel  senblan
o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca
pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona.
et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas
que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz
auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er)
duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos
 auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna soise
ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co
mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(tera).
  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

182r.  
Aqesta es la razos daqest siruentes. xy.
BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n)
til eioue efort prezada. et auia nom ma
domna maeuz de montai(n)gnac moiller den
tailarairan quera fraire del comte de peiregors
et ella era filla del uescomte de torena eseror de
mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon
fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de)
si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez
razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze-
ns ni tan ensei(n)gnada. E penset pois quel no(n) poi
ria cobrar neguna queill pogues esser egals. e la
soa domna li conseillet quel enfezes una enaital
guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas
ebellas de chascuna una beutat o un bel  senblan
o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca
pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona.
et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas
que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz
auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er)
duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos
 auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna soise
ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co
mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(etera)
Bertrans de Born si era drutz d'una domna gentil
e jove e fort prezada, et avia nom madomna
Maeuz de Montaingnac, moiller d'En
Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors,
et ella era filla del vescomte de Torena e seror de
madompna Maria de Ventedorn e de N'Elis de Mon-
fort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de
si e·il det comjat, don el fo·n mout tristz e iratz e fez
razo que ja mais no la cobraria ni autra non tro-
bava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens,
ni tan enseingnada. E penset pois qu'el non poiria
cobrar neguna que·ill pogues esser egals, e la
soa domna li conseillet qu'el en fezes una en aital
guisa qu'el soiseubes de las autras bonas dompnas
e bellas, de chascuna una beutat, o un bel senblan
o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel ca-
ptenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona.
Et enaissi el anet que a totas las bonas dompnas
que chascuna li dones un d'aquest dos que m' avetz
auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia per-
duda. Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos
auziretz nommar totas las domnas a las quals el
anet querre socors et aiuda a far la domna soise-
ubuda. El sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si co-
mensa: "Dompna pois de mi nous cal" etc.
  • letto 137 volte

Canzoniere K

  • letto 100 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [17]

 

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

167v  
Aquesta es la razos da quest siruentes.
BErtrams de born si era drutz duna dom-
na gentil eioue efort prezada.et auia
nom ma domna maeuz de montagn-
ac moiller den tailarairan quera fraire del
comte de peiregors et ella era filla del uesco(m)
te de torena eseror de ma domna maria de
uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l
dis en son chantar el al parti desi eil det co-
miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra-
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro-
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan
plazens ni tan enseignada. Epenset puois
quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges
esser egals. e la soa domna  li conseillet quel
enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes
de las autras bonas domnas ebellas de chascu-
na una beutat o un bel semblan o un bel a-
cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte
nemen o un bel garan o un bel taill de per-
sona. et enaissi el anet queren que atotas las
bonas domnas que chascuna li dones un da-
questz dos quem auetz auzitz nomar. per re-
staurar la soa domna cauia perduda.et el
siruentes quel fetz da questa razon uos auzir-
ez no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna
soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra-
zon si comensa. Domna puois de mi no(n)
cal. Epartit mauetz de uos.  
  • letto 105 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

167v  
Aqesta es la razos daquest siruentes. 
BErtrams de born si era drutz duna dom-
na gentil eioue efort prezada.et auia
nom ma domna maeuz de montagn-
ac moiller den tailarairan quera fraire del
comte de peiregors et ella era filla del uesco(m)
te de torena eseror de ma domna maria de
uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l
dis en son chantar el al parti desi eil det co-
miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra-
Bertrams de Born si era drutz d'una
domna gentil e jove e fort prezada, et avia
nom madomna Maeuz de Montagnac,
moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del
comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte
de Torena, e seror de madomna Maria de
Ventedorn et de N'Elis de Monfort. E segon qu'el
dis en son chantar ela·l parti de si e·il det 
comjat don el fo·n mout tristz e iratz e fetz ra-
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro-
baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan
plazens ni tan enseignada. Epenset puois
quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges
esser egals. e la soa domna  li conseillet quel
enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes
de las autras bonas domnas ebellas de chascu-
na una beutat o un bel semblan o un bel a-
cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte
nemen o un bel garan o un bel taill de per-
sona. et enaissi el anet queren que atotas las
bonas domnas que chascuna li dones un da-
questz dos quem auetz auzitz nomar. per re-
staurar la soa domna cauia perduda.et el
siruentes quel fetz da questa razon uos auzir-
ez no(m)mar totas las domnas alas quals el
anet querre socors et aiuda afar la domna
soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra-
zon si comensa. Domna puois de mi no(n)
cal. Epartit mauetz de uos.  
zo que ja mais no la cobraria, ni autra non trobava
que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan
plazens, ni tan enseignada. E penset puois
qu'el non poiria cobrar neguna que·ill poges
esser egals, e la soa domna  li conseillet quel
en fezes una en aital guissa quel soiseubes
de las autras bonas domnas e bellas, de chascuna
una beutat, o un bel semblan, o un bel 
acuillimen, o un avinen parlar, o un bel captenemen,
o un bel garan, o un bel taill de persona.
Et enaissi el anet queren que a totas las
bonas domnas que chascuna li dones un d'aquestz
dos que m'avetz auzitz nomar, per restaurar
la soa domna c'avia perduda.Et el
sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auzirez
nommar totas las domnas a las quals el
anet querre socors et aiuda a far la domna
soiseubuda. E·l sirventes qu'el fetz d'aquesta
razon si comensa: “Domna puois de mi non
cal. E partit m'avetz de vos".  
  • letto 161 volte

D’un sirventes no·m cal far loignor ganda

  • letto 195 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 148 volte

Canzoniere F

  • letto 110 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [41] 

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

78r  
[e]    Nla sazo qel res joues ac faita
la paz con son fraire. rich(art). el ac fi
nida la demanda qeill fazia de la
terra si co(m) fo lauoluntaz del rei.
Henric lor paire el paire li daua
certa liurason de diniers p(er) uian
da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv
na terra no possezia ni tenia. ni
negus hom alui no uenia p(er) ma(n)
tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er)
trans deborn etuit li autre baro(n)
qel auian mantegut (con)tra Rich(art).
forno molto dolen. Et el se(n) anet
lo reis joues en lombardia tor-
neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st
<baros> borcs (et) castels epres t(er)ras
 e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo
ues si soiornaua. e dormia e solla-
saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n)
tes.      B(ertran) de born. 
  • letto 107 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

78r  
[e]    Nla sazo qel res joues ac faita
la paz con son fraire. rich(art). el ac fi
nida la demanda qeill fazia de la
terra si co(m) fo lauoluntaz del rei.
Henric lor paire el paire li daua
certa liurason de diniers p(er) uian
da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv
na terra no possezia ni tenia. ni
negus hom alui no uenia p(er) ma(n)
tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er)
trans deborn etuit li autre baro(n)
qel auian mantegut (con)tra Rich(art).
forno molto dolen. Et el se(n) anet
lo reis joues en lombardia tor-
neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st
<baros> borcs (et) castels epres t(er)ras
e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo
ues si soiornaua. e dormia e solla-
saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n)
tes.      B(ertran) de born. 
En la sazo qe·l res Joves ac faita
la paz con son fraire Richart e·l ac finida
la demanda qe ill fazia de la
terra, si com fo la voluntaz del rei
Henric, lor paire, e·l paire li dava
certa liurason de diniers per vianda
e per so que besoingz li era e neguna
terra no possezia ni tenia, ni
negus hom a lui no venia per mantinimen
ni per socors de guerra. Bertrans
de Born e tuit li autre baron
qe l’avian mantegut contra Richart
forno molto dolen. Et el s’en anet
lo reis Joves en Lombardia torneiare
e sollasar e laiset totz aquest
borcs et castels e pres terras
e deroca et ars et bruisa. E·l reis Joves
si soiornava e dormia e sollasava.
Don Bertran en fez aqest
sirventes.  
  • letto 79 volte

Canzoniere I

  • letto 99 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [42]

  • letto 73 volte

Edizione diplomatica

181v  
Aquesta es la razos daquest siruentes. viy.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab
son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da
queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat
del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura
zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera.
eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus
hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de
guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n)
quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt
dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne
iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer-
ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste-
ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis
ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber-
trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa.du(n) siruentes nom cal far longor (et)c(etera).
  • letto 100 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

181v  
Aquesta es la razos daquest siruentes viy.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab
son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da
queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat
del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura
zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera.
eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus
hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de
guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n)
quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt
dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne
iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer-
ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste-
ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis
ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber-
trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa. du(n) siruentes nom cal far longor (et)c (era).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab
son fraire Richart eil ac fenida la demanda
que il fazia de la terra, si com fo la voluntat
del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de
guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquestz baros en la guerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrassa. E·l reis
Joves si torniava e dormia e solazava. Don en Bertrans si fetz aquest sirventes que comenssa: "D’un
sirventes no·m cal far longor" etc.
  • letto 86 volte

Canzoniere K

  • letto 79 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [43]

  • letto 62 volte

Edizione diplomatica

167r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
EN la sazon quel reis ioues ac faita la patz
ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)-
da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)-
tatz del rei enric lor paire. el paire li daua ce(r)ta
liurazon de deniers per uianda eper so que be-
soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse-
zia. ni negus hom alui no uenia per mante-
nemen ni per secors de guerra. en bertrans de
born etuit li autre baron quel auian mante(n)-
gut contra(n) richart foron molt dolen el reis
ioues si sen anet en lombardia torneiar eso-
lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra
ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast-
els. epres terras ederroca et ars et abrasa.
el reis ioues si torniaua edormia esolazaua.
Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co-
mensa. Dun siruentes nom cal far loin-
gnor. (et)c(etera).
  • letto 76 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

167r  
Aquesta es la razos daquest siruentes.
EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz
ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)-
da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)-
tatz del rei enric lor paire el paire li daua ce(r)ta
liurazon de deniers per uianda eper so que be-
soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse-
zia. ni negus hom alui no uenia per mante-
nemen ni per secors de guerra. en bertrans de
born etuit li autre baron quel auian mante(n)-
gut contra(n) richart foron molt dolen el reis
ioues si sen anet en lombardia torneiar eso-
lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra
ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast-
els. epres terras ederroca et ars et abrasa.
el reis ioues si torniaua edormia esolazaua.
Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co-
mensa. Dun siruentes nom cal far loin-
gnor (et)c(etera).
Aquesta es la razos d'aquest sirventes.
En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz
ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda
que il fazia de la terra, si com fo la voluntat
del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa
liurazon de deniers per vianda e per so que
besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia,
ni negus hom a lui no venia per mantenemen
ni per secors de guerra, En Bertrans de Born
e tuit li autre baron quel l’avian mantengut
contran Richart foron molt dolen. E·l reis
Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar,
e laisset totz aquestz baros en la gerra
ab en Richart. En Richartz asega borcs e
chastels e pres terras e derroca et ars et abrasa.
E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava.
Don En Bertrans si fetz aquest sirventes que
comensa: "D’un sirventes no·m cal far loingnor " etc.
  • letto 95 volte

Ges de disnar no.n fora oi mais

A cura di Stendardi Andrea.
 

  • letto 261 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 250 volte

Canzoniere F

  • letto 181 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto  [44]

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

81v  
[b] Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
una seror del rei. Rich(art). qe fo mai
re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom
mado(m)pna eleina qe fo muiler
 
82r  
del duc desansoigna. bella do(m)pna
era. Emolt cortesa (et) enseignada.
efazia gra(n)t honor en son acoilli
men (et) en son gens parlar. E. R(ichart)
qera coms de piteus si saissis lo
nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n)
det qella li dizes eill fez plazer e
grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) 
tat qella auia de prez e donor au(er).
(et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co
ssi pressatz hom eualenz. eqella po
dia fort enanssar. sill fez tan donor
qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na
moret se della fort si qella comes
set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(ue)l
lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart)
en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella 
ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c
un dia duna dominiga era ben
meitz dia passatz qe non auian
maniat ne begut. e la fams lo de
streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest
siruentes. 
 
  • letto 156 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

81v, 82r   

[b]Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
una seror del rei. Rich(art). qe fo mai
re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom
mado(m)pna eleina qe fo muiler
del duc desansoigna. bella do(m)pna
era. Emolt cortesa (et) enseignada.
efazia gra(n)t honor en son acoilli
men (et) en son gens parlar. E. R(ichart)
qera coms depiteus si saissis lo
nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n)
det qella li dizes eill fez plazer e
grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) 
tat qella auia de prez e donor au(er).
(et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co
ssi pressatz hom eualenz. eqella po
dia fort enanssar. sill fez tan donor
qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na
moret se della fort si qella comes
set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(e)l
lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart).
en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella
ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c
un dia duna dominiga era ben
meitz dia passatz qe non auian
maniat ne begut. e la fams lo de-
streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest
siruentes. 

 

Bertrans de Born si era anatz vezer
una seror del rei Richart, qe fo maire
del emperador Ot, la qals avia nom
Madompna Eleina qe fo mulier
del duc de Sansoigna. Bella dompna
era e molt cortesa et enseignada.
E fazia grant honor en son acoillimen
et en son gens parlar. E Richart,
q’era coms de Piteus, si s'aissis l'
onor sa soror, e si·ll dis et si·ll comandet
q’ella li dizes e ill fez plazer e
grant honor. Et ella, per gran voluntat
q’ella avia de prez e d'onor aver.
Et per so q’ella sabia qe Bertrans era cossi
pressatz hom e valenz e q’el la podia
fort enanssar, si·ll fez tan d’onor
q’el s'en tenc fort per pagatz et innamoret
se d'ella fort si q’el la comesset
lauzer et grazir. En aqella sazo qu'el
l’avia vista, el era con lo conmte Richart
en una ost, el temps d’invern, et ella
ost avia gran desaise. E qan venc
un dia d’una dominiga era ben
meitzdia passatz qe non avian
manjat ne begut e la fams lo destreignia
molt. Et adoncs fez aqest
sirventes. 
  • letto 138 volte

Canzoniere I

  • letto 132 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto [45]



 

  • letto 99 volte

Edizione diplomatica

181v  
BErtrans de born si era anatz uezer una serror
del rei richart que fon maire del emperador
oth la quals auia nom madomna eleina qe
fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna
era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho-
nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En
richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c
temps sa seror. esil comandet que laill disses eil
fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)-
tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia
quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e
quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel
sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis
si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n)
quel lauia uista elera ab lo comte richart enun
ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t
 
182r  

desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut
ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest
siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima-
is matis.

 

  • letto 112 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

181v  
BErtrans de born si era anatz uezer una serror
 del rei richart que fon maire del emperador
 oth la quals auia nom madomna eleina  qe
fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna
era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho-
nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En
richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c
temps sa seror. esil comandet que laill disses eil
fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)-
tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia
quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e
quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel
sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis
si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n)
quel lauia uista elera ab lo comte richart enun
ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t
 
Bertrans de Born si era anatz vezer una serror
del rei Richart que fon maire del emperador
Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que
fo moiller del duc de Sansoingna. Bella domna
era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran honor
en son acuillimen et en son gen parlar. E·N
Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc
temps sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·il
fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia
qu'En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e
qu’el la podia fort enansar, si·ll fetz tant d’onor qu’el
s’en tenc fort per pagatz e enamoret se fort de leis,
si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon
que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’
ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant
 
182r  
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
 meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut
ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest
siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima-
is matis.
 
desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben
meitzdia passatz que non avian manjat ni begut
e la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aquest
sirventes que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas
matis”
 
  • letto 135 volte

Canzoniere K

  • letto 119 volte

Riproduzione fotografica

Al manoscritto. [43]


 

  • letto 91 volte

Edizione diplomatica

167r  
BErtrans de born si era anatz uezer una
seror de(l) rei richart que fon maire del
emperador oth la quals auia nom ma
domna eleina que fo moiller del duc de sa-
msoigna bella domna era emolt cortesa (et)
enseingnada. efazia gran honor en son acui-
llimen et en son gen parlar. En richartz qe-
ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems
sa seror. esil comandet que laill disses eill fe-
zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n)
uoluntat quella auia de pretz edonor eper
quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)-
satz hom eualens equel la podia fort enan
sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er)-
pagatz et enamoret se fort de leis si quel la
comenset lauzar egrazir en aquella sazon
quel lauia uista el era ab lo comte richart
en un ost el temps dinuern et en aquel ost
auia grant desaise. ecant uenc un dia duna
domenga era ben meitz dias passatz que no(n)
auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)-
gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes
que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas
maitis.
 
  • letto 89 volte

Edizione diplomatico-interpretativa