A cura di Flavia Volpe
I.
No sap chantar qi son non di,
ni vers trobar [qui motz non fa],
ni no conois rima com va
si razo non enten en si;
[mas] lo mieus chantz es enaissi,
con plus l’auzires mas valra.
II.
Nuls hom nos meravill de mi
s’eu am zo qe ia nom veira,
q’el cor ioi d’autr’ amor non ha
mas de cella q’ieu hanc non vi;
ni per autre ioi tan non ri,
senes pro qe ia no m’aura.
III.
E si tan fai de zo devi,
ma donna cossi m’amara,
pos messatgiers lai non ira,
ni eu men metrai el cami?
E s’anc per leis null mal suffri,
ia per mon grat non o sabra.
IV.
Ben sai q’anc de leis non iauzi,
n’ella de mi non iauzira,
ne per zon amic nom tenra,
ni covent nom fara de si:
anc ver nom diz ni nom menti,
car non cove ni non esca.
V.
Colps de ioi mi fer, qe m’ausi,
e ponha d’amor, qem sostra
la charn, per qel cors magrira;
qe anc mais tant fort nom feri,
ni per autre tant non langui;
non sai qals bes men avenra.
VI.
Anc tan soven no m’adormi,
mos esperitz tost non fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
q’ades ab ioi no fos aqi,
e qan mi reveil al mati
totz mos bos sabers mi trazva.
VII.
Fagz es lo vers, q’anc noi falli,
e tot zo q’i es ben esta;
e cel qi de mi l’apenra,
gart nol frang ni nol penzi
e [vuelh l’auja] en caerci
Bertranz nil Comz lai en Tolza.
VIII.
Bons es lo soms e faran i
qalqe ren don hom chantara.
I.
Non sap chantar qui so non di,
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi:
com plus l’auziretz, mais valra. a a
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s’ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela qu’ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri
e no sai quals bes m’en venra. a a
III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan no langui,
quar no cove ni no s’esca. a a
IV.
Anc tan suau no m’adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi reisit al mati
totz mos bos sabers mi desva. a a
V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja s’o fara. a a
VI.
Bos es lo vers, qu’anc no·i falhi
e tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart se no·l franha ni·l pessi.
Car si l’auzon en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza, a a
VII.
Bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara. a a
I.
Non sap chantar qui so non di
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi:
com plus l’auziretz, mais valra. a a
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
s’ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela qu’ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri
e no sai quals bes m’en venra. a a
III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri
ni per nuill colp tan no langui,
quar no conve ni no s’esca. a a
IV.
Anc tan suau no m’adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi reisit al mati
totz mos bos sabers mi desva. a a
V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra
ni coven no·m fara de si.
Anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja s’o fara. a a
VI.
Bos es lo vers, qu’anc no·i falhi
e tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart se no·l franha ni·l pessi.
Car si l’auzon en Caersi
en Bertrans e·l coms en Tolza, a a
VII.
bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara. a a
I.
No sap chantar qui so no di,
Ni vers trobar qui motz no fa,
Ni conois de rima co·s va
Si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens’ aissi
Com plus l’auziretz, mais valra, a a.
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
S’ieu am so que ja no·m veira,
Que·l cor joi d’autr’amor non ha
Mas de cela qu’ieu anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri,
E no sai quals bes m’en venra, a a.
III.
Colps de joi me fer, que m’ausi,
Et ponha d’amor que·m sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et anc mais tan greu no·m feri,
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni so s’esca, a a.
VI.
Anc tan suau no m’adurmi
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui:
E quan mi resveill al mati
Totz mos bos sabers mi desva, a a.
V.
Ben sai c’anc de lei no·m jauzi,
Ni ja de mi no·s jauzira,
Ni per son amic no·m tenra
Ni coven no·m fara de si;
Anc no·m dis ver ni no·m menti
E no sai si ja s’o fara, a a.
VI.
Bon es lo vers, qu’anc no·i falhi,
Et tot so que·i es ben esta;
E sel que de mi l’apenra
Gart se no·l franha ni·l pessi;
Car si l’auran en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza, a a.
VII.
Bos es lo vers, e faran hi
Calque re don hom chantara, a a.
I.
No sap chantar qui so non di
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conoys de rima quo’s va
si razons non entén en si.
Però mos chans comens’aissí,
quon plus l’auziretz, mais valrà.
II.
Nulhs hòm no’ys meravilh de mi
s’ieu am sò que no veyrai ja
ni nulha res ta mal no’m fa
quo sò qu’anc de mos huelhs no vi,
ni no’m dis ver ni no’m mentí
ni no sai si ja sò farà.
III.
Còlp de jòy me fier, que m’aucí
ab poncha d’amor que’m sostrà
lo còr don la carns magrirà,
se’m breu mercé no’l pren de mi.
E anc hòm tan gen no morí
ab tan dous mal, ni non s’eschà.
IV.
Anc ta suau no m’adurmí
que mos esperitz no fos la,
a la belha que mon còr a,
on mey voler fan dreg camí.
E pòt ben dir sa man m’aucí,
que mais tan fizel non aurà.
V.
Un’ amor lonhdana m’aucí,
e’l dous dezirs propdàs m’està
e quan m’albir qu’eu me’n an la
en forma d’un bon pellegrí,
mey voler son sai; anc issí
de ma mòrt qu’estiers no serà.
VI.
Peironet, passa riu, di-li
que mo còrs a lieys passarà,
e si li platz alberguar m’a,
per que’l parlamen serà fi.
Mal me faderon mey pairí,
s’amors m’aucí per lieys que m’a.
VII.
Bos es lo vers, s’ieu no’y falhí,
ni tot sò que y es ben està,
e selh que de mi l’apenrà
guard-si que res no m’i cambí,
que si l’auzon en Caercí
lo vescòms ni’l còms en Tòlza.
Bos es lo vers e faràn-hi
quasqus don mos chans gensarà.
I.
No sap chantar quil so no di,
Ni vers trobar quils motz non fa,
Ni conois de rima cos va,
Si razo non enten en si;
Ma lo mieus chans comens aisi:
Com plus l’auziretz mais valra a a.
II.
Nulhs hom nos meravilh de mi
S’ieu am so que ja nom veira,
Qu’el cor joi d’autr’ amor non a
Mas d’aissella que anc non vi;
Ni per nulh joi aitan no ri,
E no sai quals bas m’en venra a a.
III.
Colps de joi me fer, que m’auci,
E ponha d’amor, quem sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et ano mais tan greu nom feri,
Ni per nulh colp tan non langui,
Quar no cove ni no s’esca a a.
IV.
Ane tan suau no m’adurmi
Mos esperitz tost non fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui;
Mais quant mi reissit lo mati,
Totz mos bos sabers mi desva a a.
V.
Ben sai qu’anc de leis nom jauzi,
Ni ja de mei nos jauzira,
Ni per son amie nom tenra
Ni coven nom fara de si;
Ane nom dis ver ni nom menti,
E no sai si ja so fara a a.
VI.
Bos es lo vers, qu’anc noi falhi,
E tot so quei es ben esta;
E sel que de mi l’apenra
Gart nol franha ni nol pessi;
E vuelh l’auja en Caersi
En Bertrams, el coms en Tolsa a a.
VII.
Bos es lo vers, e faran hi
Qualque res don hom chantara a a.
Versione 1:
I.
No sap chantar qui so non di
Ni vers trobar qui motz no fa
Ni connoys de rima quo·s va
Si razos non enten en si;
Pero mos chans comens’ aissi:
Quon plus l’auziretz, mais valra.
II.
Nulhs hom no·y·s meravilh de mi
S’ieu am so que no veyrai ja;
Ni nulha res ta[n] mal no·m fa
Quo so qu’anc de mos huelhs no vi:
Ni no·m dis ver ni no·m menti
Ni no sai si ja so fara.
III.
Colp de joy me fier que m’auci
Ab poncha d’amor que·m sostra
Lo cor, don la carns magrira
S’em breu merce no·l pren de mi;
E anc hom tan gen no mori
Ab tan dous mal ni no·n s’escha.
IV.
Anc ta[n] suau no m’adormi
Que mos esperitz no fos la
A la belha que mon cor a,
On mey voler fan dreg cami;
E pot ben dir s’a man m’auci,
Que mais tan fizel non aura.
V.
Un’ amor lonhdana m’auci
E·l dous dezirs propdas m’esta,
E quan m’albir qu’ieu me n’an la
En forma d’un bon pellegri,
Mey voler son siey anc issi
De ma mort, qu’estiers no sera.
VI.
Peironet, passa riu; di li
Que mos cors a lieys passara,
E si li platz, alberguar m’a,
Per que·l parlamen sera fi.
Mal me faderon mi pairi
S’amors m’auci per lieis que m’a.
VII.
Bos es lo vers s’ieu no·y falhi,
Ni tot so que·y es, ben esta;
E selh que de mi l’apenra,
Guart si que res no mi cambi,
Que si l’auzon en Caersi
Lo vescoms ni·l coms en Tolza.
VIII.
Bos es lo sos, e faran hi
Quas que don mos chans gensara.
Versione 2:
I.
No sap chantar qui so non di
Ni vers trobar qui motz non fa
Ni conois de rima co·s va
Si razo non enten en si;
Mas lo mieus chans comens’aissi:
Con plus l’auziretz, ma[i]s valra.
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
S’ieu am so que ja no·m veira,
Que·l cor joi d’autr’ amor non a
Mas de cela que anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri;
E no qual bes me·n venra.
III.
Colps de joi me fer que m’ausi
E ponha d’amor que·m sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et anc mais tan greu no·m feri
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni so s’esca.
IV.
Anc tan soven no m’adurmi,
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d’ira non ac de sa,
Mos cors ades no fos aqu,
Ho, quan mi resveill al mati,
Totz mos bos sabers mi desva.
V.
Ben sai, anc de leis no·m jauzi
Ni ja de mi no·s jauzira
Ni per son amic [no·m ten]ra
Ni coven no·m f[ara de si:
Anc no·m dis] ver ni no·m [menti
Ni no sai si ja mi vei[ra.
VI.
Bos es [lo vers, anc no·l failli,
Si tot so que]e·i es, be[n esta;
E sel que de mi l’apenra
Ga]rt no·l [franha ni no·l pessi,
E vueill l’auia] en Caerc[i]
[En Bertrans e·l coms en Tolza].
VII.
Bos es [lo vers, e faran hi
Cal que re don] hom cha[ntara.]
Versione 1-a:
I.
No sap chantar qi·l son no di
Ni·l vers trobar qi·ls motz no fa
Ni no sa re rima con si va
Si razos non enten en si;
Pero mos chant comens’ aissi:
Con plus l’ausirez, mais valra. a. a.
II.
Ja nulls no·s meravilh de mi
S’ieu am ço qu’ieu non veirai ja,
Qar nuilha res tan mal no·m fa
Con ço qez anc dels hueilhs non vi:
Anc mais nul temps no mi menti
Ni no sai si ja so fara. a. a.
III.
Anc tan suau no m’adurmi
Qe mos esperitz no fos la
On li bella si dorm, et ja
Mei dezir fan lai lur cami;
Mei suspir son sei assasi;
De l’amor no sai qo·m penra. a. a.
IV.
Bos es le sons s’ieu non menti
E tot qant i a, ben ista;
E cel qi de mi l’apenra
Gard si non mueva ni camgi,
Qar si l’auson en Caerzi;
Le coms de Tolza l’entendra. a. a.
Versione 1-b:
I.
No sap chantar qui· so no·m di
Ni·l vers trobar qui·ls motz no fa
Ni no sap de rima co·s va
Si razo non enten en si,
Mais lo mieu chant comen aisi:
Com pus l’auziretz, mais valra.
II.
Nuls hom no·s meravilh de mi
S’ieu am so qu’enquar vist no m’ha,
Car m’autra mon cors joy non a
Mais d’aisela qu’ieu anc no vi:
Ni no·m dis ver ni no·m menti
Ni no sai si ja so fara.
III.
Colp de joy me fer que m’ausi
E ponha d’amor que·m sostra
La carn, don mon cors magrira,
Et anc mais tan greu no·m fezi
Ni per nulh colp tant non lagui
Ni no·s mue ni no s’e[s]cha.
IV.
Anc tan suau no m’andormi
Qe mos esperitz no fos la
Ni tan d’ira non anc de sa
Mon cors, c’ab guag no si aisi;
Mais cant mi ressit lo mati
Tot mon bo saber si desva.
V.
Bos es lo vers can no·i falhi,
E tot so que·i es, ben esta,
E sel que de mi l’apenra
Gart se no·i falha ni·l pessi,
Qu[e] si l’auzo en Lemozi
E Bertrans e·l coms el Tolza.
VI.
Bons er lo sos e faran y
Calsque motz que hom chantara.
Versione 2-a:
I.
No sap chantar qi son non di
Ni vers trobar [qui motz no fa]
Ni conois de rima, com va,
Si razo non enten en si;
[Mais] lo mieus chant comen[s]’ aissi:
Con plus l’auzires, mas valra.
II.
Nuls hom no·s meravill de mi
S’eu am zo qe ja non veira.
Qe·l cors joi d’autr’ amor non ha
Mas de cella q’ieu hanc non vi,
Ni per autre joi tan no ri
Senes pro qe ja no n’aura.
III.
E si tan fai qe zo devi,
Ma domna cossi m’amara,
Pos massatgiers la non ira
Ni eu me·n metrai el cami:
E s’anc per lieis null mal sufri,
Ja per mon grat non o sabra.
IV.
Ben sai q’anc de leis non jauzi
N’ella de mi non jauzira,
Ne per zon amic no·[m] tenra
Ni covent non fara de si:
Anc ver non diz ni no menti,
Car non cove ni non esca.
V.
Colps de joi me fer qe m’aussi
E pois chan d’amor en sostra,
Lo chan per qe·l cor m’ajura,
Qe anc mais tan fort non magri
Ni per autres tant non langui,
Non sai qals bes me n’avenra.
VI.
Anc tan soven no adormi,
Mos esp[e]rits tost non fos la,
Ni tant ira non ac de la
Q’ades ab joi no·l fos aqi;
E qan mi reveil al mati
Totz mos bos sabers mi trazva.
VII.
Fagz es lo vers q’anc no·i falhi,
Si tot zo q’i es, ben esta;
E cel qi de mi l’apenra
Gart no·l fran[ha] ni [no·]l pezi,
Car il [l’auzon] en Caerci:
Bertranz [e·l] comz lai en Tolza.
VII.
Bos es lo soms e faran i
Qal qe ren don hom chantara.
Testo di α
Nulhs hom no·s meravilh de mi
S'ieu am sso que ia no·m veira,
Que·l cors ioi d'autr'amor non ha
Mas de cela qu'ieu anc no vi
Ni per nulh ioi aitan non ri
Ni no sai quals bes m'en venra.
I.
No sap chantar, qui so no di,
ni vers trobar, qui motz no fa,
ni conois de rima cos va,
si razo non enten en si;
mas lo mieus chans comens aisi,
con plus l’auziretz, mais valra a a.
II.
Nulhs hom nos meravilh de mi,
s’ieu am so que no veirai ja,
qu’el cor joi d’autr’ amor non a
mas d’aissella, que anc non vi;
anc nom dis ver ni nom menti,
ni so sai, si ja so fara a a.
III.
Colp de joi me fer, quem ausi,
e ponha d’amor, quem sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu nom feri,
ni per nulh colp tan non langui;
quar no cove ni so s’esca a a.
VI.
Anc tan suau nom adurmi,
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
mos cors ades no fos aqui;
mais, quan mi reissit lo mati,
totz mos bos sabers mi desva a a.
V.
Ben sai c’anc de leis nom jauzi,
ni ja de mi nos jauzira
ni per son amic nom tenra
ni coven nom fara de si
ni per nulh joi aitan no ri,
e no sai quals bes m’en venra a a.
VI.
Un’ amor lonhdana m’auci,
el dous dezirs propdas m’esta,
e quan m’albir, qu’ieu m’en an la
en forma d’un bon pellegri,
mei voler son siei anc issi
de ma mort qu’estiers non sera a a.
VII.
Peironet, passa riu d’Ili,
que mos cors a lieis passara,
e si li platz, alberguar m’a,
per quel parlamens sera fi;
mal me faderon mei pairi,
s’amors m’auci per lieis que m’a a a.
VIII.
Bos es lo vers, can noi falhi,
e tot so quei es, ben esta;
e sel que de mi l'apenra
gart se, noi falha nil pessi;
car si l’auzon en Caerci
en Bertrans el coms en Tolza a a.
IX.
Bos es lo vers, e faran hi
calque re, don hom chantara a a.
I.
No sap chantar qui so non di,
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co·s va
si razo non enten en si;
mas lo mieus chans comens’aisi:
con plus l’auziretz, mais valra.
II.
Nuils hom no·s meravill de mi
si ieu am so que ja no·m veira,
que·l cor joi d’autr’amor non a
mas de cela que anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri;
e no sai qual bes m’en venra.
III.
Colps de joi me fer que m’ausi,
e ponha d’amor que·m sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no·m feri,
ni per nuill colp tan lo langui,
quar no cove ni no s’esca.
IV.
Anc tan suau no m’adurmi,
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d’ira non ac de sa,
mos cors ades no fos aqui;
mais quan mi resveill al mati,
totz mos bos sabers mi desva.
V.
Ben sai, anc de leis no·m jauzi,
ni ja de mi no·s jauzira,
ni per son amic no·m tenra,
ni coven no·m fara de si;
anc no·m dis ver ni no·m menti,
ni no sai si ja o fara.
VI.
Bos es lo vers, anc no·i failli,
si tot so que·i es ben esta;
e sel que de mi l’apenra
gart no·l franha ni no·l pessi;
e vueill l’auja en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza.
VII.
Bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara.