A cura di Flavia Volpe
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy m’i es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten
e selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar jamays.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cuy ieu n’ey obeditz
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor
qu’er an lur grat e lur prezen,
e, que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m’en suy esclarzitz:
ja non creyrai lauzenjador,
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz,
que tot can lo fraire·m desditz
aug autreiar a la seror,
e nuills hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz,
et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui tro s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mais.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi m’i es cobitz.
Et quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e avinen
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jausitz
e restauratz en ma valor,
e non irai jamais alhor
ni non querrai autrui conquistz:
qu’eras sai ben az escien
que sol es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
et de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz
que no·m reisides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mais.
IV.
Mout m’o tenon a gran honor
tug silh cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz;
e laus en lieis e Dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
ja non creirai lauzenjador:
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren:
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz,
que despolhatz sotz cobertor:
e puesc vos en traire auctor
la nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error
e·n estai mos cors esbaitz:
que tot can lo fraire·m desditz,
aug autrejar a la seror.
E nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vuelh mos chans si’auzitz.
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray jamai alhor
Ni non querrai autrui conquistz,
Qu’eras say ben az escien
Que selh es savis, qui aten
E’ selh es fols, qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que no·m rissides de paor.
Mas aras vey e pes e sen,
Que passat ai aquelh turmen,
E non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
Tug silh, cui ieu n’ey obeditz
Quar a mon joi suy revertitz:
E laus en lieys e Dieu e lor,
Qu’er an lur grat e lur prezen,
E, que qu’ieu m’en anes dizen,
Lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui encharzitz,
Ja no·n creyrai lauzenjador,
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren;
Per qu’ieu sai ben az escien
Qu’anc fin’amor home non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despolhatz sotz cobertor
E puesc vos en traire auctor
La nueyt, quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
Quar aissi·s n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error
E·n estai mos cors esbaïtz
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nulhs hom non a tan de sen,
Que puesc’ aver cominalmen,
Que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor
Can l’auzel movon lur dous critz
Adoncs vuelh mos chans si’ auzitz,
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per ric e per manen
Car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius e’l temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor;
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de jòy m’i es cobitz.
E quant hòm ve son jauzimen,
es ben razós e d’avinen
qu’òm sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu jòy e suy jausitz
e restauratz en ma valor,
e non iray jamai alhor
ni non querrai autruy conquistz,
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui atén,
e selh es fóls qui tròp s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fòrt endurmitz
que no’m rissidès de paor.
Mas aras vey e pen e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon jòy suy revertitz;
e laus eu lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen.
E qué qu'ieu me’n anès dizen
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per sò m’en suy encharzitz
ja non creyrai lauzenjadors:
q’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no’n sia sals e gueritz.
Plus savis hòm de mi mesprén,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amors hòme non trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz.
Totz temps n’aurai mon còr dolen,
quar aissí’s n’aneron rizen
qu’enquer en sospir e’n pantais.
I.
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joy m’i es cobitz;
Et quant hom ve son jauzimen,
Es ben razos e d’avinen
Qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non iray ja mai alhor
Ni non querrai autruy conquistz,
Qu’eras say ben az escïen
Que selh es savis qui aten
E selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
E de tot mon afar marritz,
Qu’anc no fuy tant fort endurmitz
Que mo·m rissides de paor;
Mas aras vey e pes e sen
Que passat ai aquelh turmen
E non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
Totz selhs cuy ieu n’ey obeditz.
Quar a mon joy suy revertitz
E laus en lieys e Dieu e lhor,
Qu’er an lur grat e lur prezen;
E que qu’ieu me n’anes dizen,
Lai me remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m·en suy encharzitz:
Ja non creyrai lauzenjador,
Qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
Qu’er non sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per qu’ieu sai ben az escïen
Qu’anc fin’ amor home no trays.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despollatz sotz cobertor,
E puesc vos en traire auctor
La nueyt quant ieu fuy assalhitz:
Totz temps n’aurai mon cor dolen,
Quar aissi n’aneron rizen,
Qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
E n’estai mos cors esbaïtz,
Que tot can lo fraire·m desditz
Aug autrejar a la seror;
E nuills hom non a tan de sen
(Que puesc’ aver cominalmen)
Que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de Pascor,
Can l’auzel movon lurs dous critz,
Adoncs vueill mon chans si’ auzitz;
Et aprendetz lo, cantador,
E sapchatz tug cominalmen
Qu’ie·m tenc per rics e per manen
Car soi descargatz de fol fais.
I.
Belhs m’es l’estius el temps floritz,
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor,
quar mais de joi mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e d’avinen,
qu’om sia plus coindes e guais.
II.
Er ai ieu joi e sui jauzitz
e restauratz en ma valor
e non irai jamai alhor
ni non querai autrui conquitz;
qu’eras sai ben az escien,
que selh es savis, qui aten,
e selh es fols, qui trop s’irais.
III.
Lonc temps ai estat en dolor
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fui tan fort endurmitz,
que nom rissides de paor;
mas aras vei e pes e sen,
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar jamais.
IV.
Mout mi tenon a gran honor
tug silh, cui ieu n’ei obeditz,
quar a mon joi sui revertitz,
e laus en lieis e dieu e lor,
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lai m’apais.
V.
Mas per so m’en sui escharitz,
ja non creirai lauzenjador,
qu’anc no fui tan lunhatz d’amor,
qu’er non sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren;
per qu’ieu sai ben az escien,
qu’anc fin’amor home non trais.
VI.
Mielhs mi fora jazer vestitz
que despolhatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueit, quant ieu fui assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissis n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir en pantais.
VII.
Mais d’una re soi en error,
en estai mos cors esbaitz,
que tot, can lo frairem desditz,
aug autrejar a la seror;
e nulhs hom non a tan de sen,
que puesc’ aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lurs dous critz,
adoncs vuelh, mos chans si’ auzitz,
et aprendetz lo, chantador;
e sapchatz tug cominalmen,
qu’ ieum tenc per ric e per manen,
car soi descargatz de fol fais.
I
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
quan l’auzelh chanton sotz la flor,
mas ieu tenc l’ivern per gensor
quar mais de joy mi es cobitz;
e quant hom ve son jauzimen,
es ben razos e d’avinen
qu’om sia plus coyndes e guays.
II.
Er ai ieu joy e suy jauzitz,
e restauratz en ma valor,
e non iray ja mai alhor,
ni non querrai autruy conquistz;
qu’eras say ben az escien
que selh es savis qui aten,
e selh es fols qui trop s’irays.
III.
Lonc temps ai estat en dolor,
e de tot mon afar marritz,
qu’anc no fuy tan fort endurmitz
que no·m rissides de paor;
mas aras vey e pes e sen
que passat ai aquelh turmen,
e non hi vuelh tornar ja mays.
IV.
Mout mi tenon a gran honor,
totz selhs cuy ieu n’ey obeditz,
quar a mon joy suy revertitz,
e laus en lieys e Dieu e lhor,
qu’er an lur grat e lur prezen,
e que qu’ieu m’en anes dizen,
lai mi remanh e lay m’apays.
V.
Mas per so m’en suy escharzitz,
ja non creyrai lauzenjador;
qu’anc no fuy tan lunhatz d’amor
qu’er no·n sia sals e gueritz;
plus savis hom de mi mespren,
per qu’ieu sai ben az escien
qu’anc fin’amor home non trays.
VI.
Mielhs mi for a jazer vestitz
que despollatz sotz cobertor,
e puesc vos en traire auctor
la nueyt quant ieu fuy assalhitz;
totz temps n’aurai mon cor dolen,
quar aissi·s n’aneron rizen,
qu’enquer en sospir e·n pantays.
VII.
Mais d’una re soi en error,
e·n estai mos cors ebaïtz:
que tot can lo fraire·m desditz
aug autrejar a la seror;
e nuills hom non a tan de sen
que puesc’aver cominalmen,
que ves calque part non biais.
VIII.
El mes d’abril e de pascor,
can l’auzel movon lur dous critz,
adoncs vueill mos chans si’auzitz:
et aprendetz lo, chantador!
e sapchatz tug cominalmen
qu’ie·m tenc per rics e per manen
car soi descargatz de fol fais.