I.
Ab lo pascor – m’es bel q’eu chant,
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors – sobre·l verchant,
e son reverdezit li glai;
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor – an atretan
li malvas enojos savai
con li meillor – e·l plus prezan,
Jovenz e Faig[s] fraing e dechai
e Malvestatz a son luec pres
en amistatz, c’amics non es
amatz ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor – es mal estan
als moilleratz, car se fan gai
domnejador – ni drudejan,
e·l guizardos qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
«Qi glazi fai, a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau»
IV.
Fals amador, – al meu semblan,
vostr’er lo danz e no·n pueis mai;
de gran folor – es acordan,
can l’us l’autre gali’e trai;
e, pos vos [o] aves enqes,
drut, moiller et marit, tug tres,
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major – seretz arden
al juzizi del derrer plai,
enganador, – fel, deslian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
iutiatz; e no·n clam Merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor – d’aissi enan
cela c’ab dos ni ab tres jai
– et ai! n'enqor – lo cor Tristan! –
qe Dieus tan falsa no·n fetz sai;
mielz li fora ja non nasqes
enanz qe failliment fe[e]s,
don er parlat tro en Peitau.
I.
Ab lo pascor m’es bel q’eu chant,
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors sobre·l verjan,
e son reverdezit li glai;
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor an atretan
li malvas enojos, savai,
con li meillor e·l plus prezan.
Jovenz en faill, fraing e dechai
e Malvestatz a son luec pres
en amistat, c’amics non es
amatz ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor es mal estan
als moilleratz car se fan gai
domnejador ni drudejan,
e·l guizardo qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
“Qi glazi trai a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau.”
IV.
Fals amador, al meu semblan,
vostr’ er lo danz e no·n pueis mai;
de gran folor es acordan
can l’us l’autre gali’ e trai;
e, pos vos o aves enqes,
drut, moiller et marit, tug tres,
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major seretz arden
al juzizi del derrer plai,
enganador, fel, desleian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
judicatz; e non clam merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor d’aissi enan
cela, c’ab dos ni ab tres jai;
et ai·n encor lo cor tristan,
qe Dieus tan falsa no·n fetz sai;
miels li fora ja non nasqes
enanz qe failliment fezes,
don er parlat tro en Peitau.
VII.
Saint Salvador fai m’albergan
lai, el regne on mi donz estai,
ab la genzor, si q’en baizan
sien nostre coven verai
e qe·m do zo qe m’a promes;
pueis al jorn s’en ira conques,
si be l’es mal al gelos brau.
VIII.
Amics, diguas li·m, can la ves,
si passa·l terme q’avem pres,
q’ieu soi mortz, per Sain Nicolau!
I.
Ab lo pascor m’es bel q’eu chant
en estiu, a l’entran de mai,
can par la flors sobre·l verchant,
e son reverdezit li glai:
mout mi val pauc lo temps cortes,
q’eu non ai joi, ni non l’ades,
ni de sa compagnia no·m lau.
II.
Per qe d’amor an atretan--
li malvas, enojos savai--
con li meillor e·l plus prezan;
Jovenz, e Faig, fraing e dechai,
e Malvestatz a son luec pres
en amistatz, c’amics non es
amatz, ni d’amigua no·s jau.
III.
Ben sai qe lor es mal estan
als moilleratz, car se fan gai
domnejador ni drudejan;
e·l guizardos qe lor n’eschai
ditz el reprocher lo pajes:
qi glazi fai, a glazi es
feritz d’eis lo seu colp mortau.
IV.
Fals amador, al meu semblan,
vostr er lo danz, e no·n pueis mai;
de gran folor es acordan
can l’us l’autre gali’e trai;
e pos vos [o] aves enqes,
drut, moiller et marit--tug tres--
sias del pechat comunau.
V.
El fuec major seretz creman,
al juzizi del derrer plai,
enganador fel desleian,
en la pena qe no trasvai,
on sera totz lo mals e·l bes
jutjatz, e [ja] no·m clam merces
donna c’aja drut desleiau.
VI.
Non a valor d’aissi enan
cela c’ab dos ni ab tres jai,
et ai! n'encor lo cor tristan
qe Dieus tan falsa non fetz sai;
miels li fora ja non nasqes,
enanz qe failliment f[ez]es
don er parlat tro en Peitau.
VII.
Saint Salvador, fai m’albergan
lai el regne on mi donz estai,
ab la genzor, si q’en baizan
sien nostre coven verai;
e qe·m do zo qe m’a promes;
pueis al jorn m’en ira[i] conques,
si be l’es mal al gelos brau.
VIII.
Amics, diguas li·m, can la ves,
si passa·l terme q’avem pres,
q’ieu soi mo[r]tz, per Sain Nicolau!