BdT 183,3.
Mss: C 231, E 115.
Metrica: 11a 11a 14a. Vers di 9 coblas unissonans di 3 versi.
Edizioni: Jeanroy 1913, p. 1; Pasero 1973, p. 15; Bond 1982, p. 2; Jensen 1983, p. 17; Eusebi 1995, p. 19.
Testo | Traduzione |
I | I |
Companho, farai un vers [qu’er] covinen et aurai mais de foudatz no·i a de sen et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven. |
Compagni, farò un canto fatto bene, ci sarà tanta follia, ben poco senno, sarà tutto inframezzato d’amor, gioia e gioventù. |
II | II |
E tenhatz lo per vilan qui no l’enten, qu’ins en son cor voluntiers [res] no l’apren: greu partir si fai d’amor qui la trob’ a son talen. |
Reputate gran villano, chi non lo comprende, e chi in cuor suo volentieri non lo impara: dura è separarsi dall’amore, chi lo trova di suo gusto. |
III | III |
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen; bon son ez ardit per armas e valen; ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen. |
Due cavalli ho alla mia sella, bene e ammodo, sono buoni, arditi in guerra e anche valenti, ma tener non posso entrambi, ché l’un l’altro non accetta. |
IV | IV |
Si·ls pogues adomesgar a mon talen ja no volgr’aillors mudar mon garnimen, que meils for’encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven |
Se potessi ammansirli a mio piacere mai dovrei cambiare il mio equipaggiamento, perché avrei la migliore cavalcatura al mondo. |
V | V |
Launs fo dels mountaniers lo plus corren, mas aitan fer’ estranhez’ ha longuamen ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen. |
L’uno fu dei montanari il più veloce, ma ebbe troppo a lungo gran fiera ritrosia e ora è sì selvaggio che rifiuta l’armamento. |
VI | VI |
L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen; ez anc no·n vis belazor, mon essien: aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen. |
L’altro fu nutrito là presso Confolens; non ne vidi mai più bello, così, a mente: lui mai sarà cambiato per oro o per argento. |
VII | VII |
Qu’ie·l donei a son senhor poilli passen pero si·m retinc ieu tan de covinen que, s’il lo tenia un an, ieu lo tenguies mais de cen. |
Ché lo diedi al suo signore, puledrino ma mi conservai la clausola seguente: che se lui lo tiene un anno, io lo tengo più di cento. |
VIII | VIII |
Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen: anc mais no fui eissaratz de cauzimen: re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen. |
Cavalieri, datemi un consiglio a sto riguardo: mai sono stato più in dubbio su una scelta: tener mi devo donna Agnese o donna Arsenda? |
IX | IX |
De Gimel ai lo castel e·l mandamen e per Niol fauc ergueill a tota gen c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen. |
Possiedo il castello e il territorio di Gimel, e per Niol faccio invidia a tanta gente: entrambi sono miei per diritto e sacramento. |
Testo critico | Edizione dell'archetipo |
I | I |
Companho, farai un vers [qu’er] covinen et aurai mais de foudatz no·i a de sen et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven. |
Companho, farai un vers covinen et aurai mais de foudatz no·i a de sen et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven. |
II | II |
E tenhatz lo per vilan qui no l’enten, qu’ins en son cor voluntiers [res] no l’apren: greu partir si fai d’amor qui la trob’ a son talen. |
E tenhatz lo per vilan qui no l’enten, qu’ins en son cor voluntiers no l’apren: greu partir si fai d’amor qui la trob’ a son talen. |
III | III |
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen; bon son ez ardit per armas e valen; ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen. |
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen; bon son ez ardit per armas e valen; ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen. |
IV | IV |
Si·ls pogues adomesgar a mon talen ja no volgr’aillors mudar mon garnimen, que meils for’encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven. |
Si·ls pogues adomesgar a mon talen ja no volgr’aillors mudar mon garnimen, que meils for’encavalguatz de nuill home viven. |
V | V |
Launs fo dels mountaniers lo plus corren, mas aitan fer’ estranhez’ ha longuamen ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen. |
Launs fo dels mountaniers lo plus corren, mas aitan fer’ estranhez’ ha longuamen ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen. |
VI | VI |
L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen; ez anc no·n vis belazor, mon essien: aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen. |
L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen; ez anc no·n vis belazor, mon essien: aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen. |
VII | VII |
Qu’ie·l donei a son senhor poilli paissen pero si·m retinc ieu tan de covenen que, s’il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen. |
Qu’ie·l donei a son senhor poilli paissen pero si·m retinc ieu tan de covenen que, s’il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen. |
VIII | VIII |
Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen: anc mais no fui eissaratz de cauzimen: re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen. |
Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen: anc mais no fui eissaratz de cauzimen: re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen. |
IX | |
De Gimel ai lo castel e·l mandamen e per Niol fauc ergueill a tota gen c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen. |
De Gimel ai lo castel e·l mandamen e per Niol fauc ergueill a tota gen c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen. |
I
Companho, farai un vers tot covinen
ez aura·i mais de foudatz no·i a de sen
er totz mesclatz d'amor e de joi e de joven.
II
E tenhatz lo per vilan qui no l'enten
o qu'ins en son cor voluntiers non l'apren:
greu partir si fai d'amor qui la trob'a son talen.
III
Dos cavals ai a ma seilla ben e gen;
bon son ez ardit per armas e valen,
mas no·ls puesc tener amdos que l'uns l'autre no consen.
IV
Si·ls pogues adomesgar a mon talen,
ja no volgr'aillors mudar mon garnimen,
que meils for'encavalguatz de negun home viven.
V
Launs fo dels montanhiers lo plus corren,
mas aitan fera estranheza ha longuamen
ez es tan fers e salvatges que de bailar si defen.
VI
L'autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen,
ez anc no vis belazor, mon essien;
aquest non er ja camjatz no per aur ni per argen.
VII
Qu'ie·l donei a son senhor poilli paisen;
pero si·m retinc ieu tant de covenen
que s'il lo teni'un an, qu'ieu lo tengues mais de sen.
VIII
Cavalier, datz mi conseill d'un pensamen;
anc mais no fui eisarratz de cauzimen
e no sai ab cal me tenha, de n'Ancnes ho de n'Arsen.
IX
De Gimel ai lo castel e·l mandamen,
e per Niol fauc ergueill a tota gen;
c'ambedui me son jurat e plevit per sagramen.
I
Companho, farai un vers ... covinen, †
et aura·i mais de foudatz no·y a de sen,
et er totz mescaltz d'Amor et de joy e de joven.
II
E tenguatz lo per vilan qui no·l enten
o dins son cor voluntiers non l'apren:
greu partir si fai d'amor qui la troba <a>talen.
III
Dos cavalhs ai a ma sselha ben e gen,
bon son et adreg per armas e valen,
e no·ls puesc amdos tener, que l'us l'autre non cossen.
IV
Si·ls pogues adomesjar a mon talen,
ja no volgr'alhors mudar mon guarnimen
que miels for'encavalguatz ce nuill ome viven. †
V
Launs fon dels montaniers lo plus corren,
mas tan fera estranhez'a longuamen
et es tan fers e salvatges que del bailar si defen.
VI
L'autre fon noyritz sa jus part Cofolen,
et anc no·n vis bellazor, mon escien:
aquest non er ja camjatz ni per aur ni per argen.
VII
Qu'ie·l doney a son senhor polin payssen,
pero si·m retinc ieu tan de covenen
que s'ilh lo tenia un an qu'ieu lo tengues mais de cen.
VIII
Cavalier, datz mi cosselh d'un pessamen
- anc mays no fuy issaratz de cauzimen -:
res non sai ab qual mi tengua, de n'Agnes o de n'Arsen.
IX
De Gimel ai lo castel e·l mandamen,
e per Niol fauc ergueill a tota gen,
c'ambedui me son jurat et plevit per sagramen.
I
Companho, faray un vers [...] covinen:
et aura·i mais de foudatz no·y a de sen,
et er totz mescaltz d'amor e de joy e de joven.
II
E tenguatz lo per lo vilan qui no l'enten
o dins son cor voluntiers [qui] non l'apren;
greu partir si fa d'amor qui la trob'a son talen.
III
Dos cavalhs ai a ma selha ben e gen;
bon son a dreg per armas e valen;
mas no·ls puesc amdos tener que l'us l'autre non cossen.
IV
Si·ls pogues adomesjar a mon talen,
ja no volgra alhors mudar mon guarnimen,
que miels for' encavalguatz de nuill [autr']ome viven.
V
Laüns fo dels montanhiers lo plus corren;
mas aitan fer' estranhez' ha longuamen,
et es tan fers e salvatges que del bailar si defen.
VI
L'autre fo noyritz sa jus, part Cofolen,
et anc no·n vis bellazor mon escien;
aquest non er ja cmajatz ni per aur ni per argen.
VII
Qu'ie·l doney a son senhor polin payssen;
pero si·m retinc ieu tan de covenen
Que s'el lo teni' un an qu'ieu lo tengues mais de cen.
VIII
Cavallier, datz mi cosselh d'un pessamen;
anc mais no fuy issarratz de cauzimen:
ges non sai ab qual mi tengua de N'Agnes o de N'Arsen.
IX
De Gimel ai lo castel e·l mandamen,
e per Niol fauc ergueill a tota gen,
c'ambedui me son jurat e plevit per sagramen.
I
Companho, farai un vers [qu’er] covinen,
et aura·i mais de foudatz no·i a de sen
et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven.
II
E tenhatz lo per vilan, qui no l’enten,
qu’ins en son cor voluntiers [res] no l’apren:
greu partir si fai d’amor qui la trob’a son talen.
III
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen;
bon son ez ardit per armas e valen;
ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen.
IV
Si·ls pogues adomesgar a mon talen
ja no volgr’aillors mudar mon garnimen,
que meils for’encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven.
V
Launs fo dels montanhiers lo plus corren,
mas aitan fer’estranhez’ha longuamen
ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen.
VI
L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen;
ez anc no·n vis belazor, mon essien:
aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen.
VII
Qu’ie·l donei a son senhor poilli paisen,
pero si·m retinc ieu tan de covinen
que, s’il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen.
VIII
Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen:
anc mais no fui eissaratz de cauzimen:
re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen.
IX
De Gimel ai lo castel e·l mandamen
e per Niol fauc ergueill a tota gen:
c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen.
Ordine delle coblas: C: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII. E: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX. |
||
I, 1 v. 1 |
C E |
Companho, faray un vers covinen Compan[........................] |
I, 2 v. 2 |
C E |
et aurai mais de foudatz no.y a de sen et aur[........................]de sen |
I, 3 v. 3 |
C E |
et er totz mesclatz d'amor e de ioy e de ioven. et er[.............................]e de ioven. |
II, 1 v. 4 |
C E |
E tenguatz lo per vilan qui no·l enten E tenhatz [...........................] |
II, 2 v. 5 |
C E |
o dins son cor voluntiers non la pren qu'ins en so[........................] |
II, 3 v. 6 |
C E |
greu partir si fai d'amor qui la troba son talen. greu part[..........................]a son talen. |
III, 1 v. 7 |
C E |
Dos cavalhs ai a ma sselha ben e gen, Dos cavals[.........................] |
III, 2 v. 8 |
C E |
bons son et adreg per armas e valen [...]son et ardit per armas e valen |
III, 3 v. 9 |
C E |
e no·ls puesc amdos tener que l'us l'autre non cossen. mas no·ls puesc tener amdos que l'uns l'autre no consen. |
IV, 1 v. 10 |
C E |
Si·ls pogues adomesiar a mon talen, Si·ls pugues adomesgar a mon talen, |
IV, 2 v. 11 |
C E |
ia no volgra alhors mudar mon guarnimen, ia no volgr'aillors mudar mon garnimen, |
IV, 3 v. 12 |
C E |
que miels for'encavalguatz d'ome viven. que meils for'encavalguatz de nuill home viven. |
V, 1 v. 13 |
C E |
Laun fon dels montaniers lo plus corren Launs fo dels montanhiers lo plus corren |
V, 2 v. 14 |
C E |
mas tan fera estranhez'a longuamen mas aitan fera estranheza ha longuamen |
V, 3 v. 15 |
C E |
et es tan fers e salvatges que del ballar si defen. et es tan fers e salvatges que de bailar si defen. |
VI, 1 v. 16 |
C E |
L'autre fon noyritz sa ius part Cofolen L'autre fo noiritz sa ios pres Colofen |
VI, 2 v. 17 |
C E |
et anc non vis bellazor, mon escien, et anc no vis belazor, mon essien, |
VI, 3 v. 18 |
C E |
aquest non er ia camiatz ni per aur ni per argen. aquest non er ia camiatz per aur ni per argen. |
VII, 1 v. 19 |
C E |
Qu'ieu doney a son senhor polin payssen Qu'ie·l donei a son senhor poilli paisen |
VII, 2 v. 20 |
C E |
pero si·m retinc ieu tan de covenen pero se·i retinc ieu tant de coven |
VII, 3 v. 21 |
C E |
que s'ilh lo tenia un an, qu'ie·l tengues cen. que s'il lo ten un an, qu'ieu lo tengues mais de sen. |
VIII, 1 v. 22 |
C E |
Cavalliers, datz mi cosselh d'un pessamen, Cavalier, datz mi conseill d'un pensamen, |
VIII, 2 v. 23 |
C E |
anc mays no fuy issarratz de cauzimen, anc mais no fui eisarratz de cauzimen |
VIII, 3 v. 24 |
C E |
res non sai ab qual mi tengua: de N'Agnes o de N'Arsen? e no sai ab cal me tenha: de N'Ancnes ho de N'Arsen? |
IX, 1 v. 25 |
C E |
De Gimel ai lo castel e•l mandamen |
IX, 2 v. 26 |
C E |
e per Niol fauc ergueill a tota gen |
IX, 3 v. 27 |
C E |
c'ambedui me son iurat e plevit per sagramen. |
I | |
COmpanho faray un uers couinen. (et) aurai mais de foudatz noy a de sen. (et) er totz mesclatz damor \e/ de ioy e de iouen. |
Companho, faray un vers covinen et aurai mais de foudatz no·y a de sen et er totz mesclatz d'amor e de ioy e de ioven. |
II | |
E tenguatz lo per uilan qui nol enten. o dins son cor uoluntiers non la pren. greu partir si fai da- mor. qui la troba son talen. |
E tenguatz lo per vilan qui no·l enten o dins son cor voluntiers non la pren greu partir si fai d'amor qui la troba son talen. |
III | |
Dos caualhs ai a ma sselha ben e gen. bons son (et) adreg per armas e ualen. e nols puesc amdos tener. que lus lautre non cossen. |
Dos cavalhs ai a ma sselha ben e gen, bons son et adreg per armas e valen e no•ls puesc amdos tener que l'us l'autre non cossen. |
IV | |
Sils pogues adomesjar a mon talen. ia no uolgra alhors mudar mon guarnimen. que miels fo- ren caualguatz. dome uiuen. |
Si·ls pogues adomesjar a mon talen, ia no volgra alhors mudar mon guarnimen, que miels for'encavalguatz d'ome viven. |
V | |
La un fon dels montaniers lo- plus corren. mas tan fera estra nheza longuamen. et es ta(n) fers esaluatges. que del ballar si defe(n). |
Laun fon dels montaniers lo plus corren mas tan fera estranhez'a longuamen et es tan fers e salvatges que del ballar si defen. |
VI | |
Lautre fon noyritz saius part cofolen. (et) anc non uis bellazor mon escien. a quest non er ia ca(n) jatz. ni per aur ni per argen. |
L'autre fon noyritz sa ius part Cofolen et anc non vis bellazor, mon escien, aquest non er ia camjatz ni per aur ni per argen. |
VII | |
Quieu doney a son senhor polin payssen. pero sim retinc ieu tan de couenen. que silh lo tenia un an quiel tengues cen. |
Qu'ieu doney a son senhor polin payssen pero si·m retinc ieu tan de covenen que s'ilh lo tenia un an qu'ie·l tengues cen. |
VIII | |
Caualliers datz mi cosselh dun pessamen. anc mays no fuy issar- ratz de cauzimen. res non sai ab qual mi tengua. de nagnes o den arsen. |
Cavalliers, datz mi cosselh d'un pessamen, anc mays no fuy issarratz de cauzimen, res non sai ab qual mi tengua: de N'Agnes o de N'Arsen? |
[f. 231ra]
Coms de peytius
COmpanho faray un uers couinen. (et) aurai mais de foudatz noy a de sen. (et) er totz mesclatz damor \e/ de ioy e de iouen. E tenguatz lo per uilan qui nol
enten. o dins son cor uoluntiers non la pren. greu partir si fai da- mor. qui la troba son talen. Dos caualhs ai a ma sselha ben e
gen. bons son (et) adreg per armas e ualen. e nols puesc amdos tener. que lus lautre non cossen. Sils pogues adomesjar a mon
talen. ia no uolgra alhors mudar mon guarnimen. que miels fo- ren caualguatz. dome uiuen. La un fon dels montaniers lo-
plus corren. mas tan fera estra |
[f.231rb]
nheza longuamen. et es ta(n) fers esaluatges. que del ballar si defe(n). Lautre fon noyritz saius part cofolen. (et) anc non uis bellazor mon escien. a quest non er ia ca(n) jatz. ni per aur ni per argen. Quieu doney a son senhor polin payssen. pero sim retinc ieu tan de couenen. que silh lo tenia un an quiel tengues cen. Caualliers datz mi cosselh dun pessamen. anc mays no fuy issar- ratz de cauzimen. res non sai ab qual mi tengua. de nagnes o den arsen. |
[f. 115a]
Compan [...] (et) aur [...] de sen. (et) er [...] ede iouen. [...] Etenhatz [...] quins enso [...] greu part [...] ason talen [...] Dos cauals [...] son (et) ardit per armas eualen. mas no- ls puesc tener amdos que luns lautre no consen. Sils pugues adomesgar amon talen. ia no uolgraillors mudar mon garnime(n). que meils forencaualguatz de nuill ho- me uiuen. Launs fo dels montanhiers lo plus corren. mas aitan fera estranheza ha longuamen. (et) es tan fers esaluatges que de bailar si defen. Lautre fo noiritz saios pres colofen. (et) anc nouis belazor mon essien. aq- uest noner ia camiatz per aur ni per argen. Quiel donei ason senhor poilli pais- en. pero sei retinc ieu tant de couen. que sil lo ten un an quieu lo tengu- es mais de sen. Caualier datz mi conseill dun pensa- men. anc mais no fui eisarratz de cauzimen. eno sai abcal me tenha de nancnes ho de narsen. De gimel ai lo castel elmandame(n). eper niol fauc ergueill atota gen. cambe dui me son iurat epleuit per sagra- men. |
I | |
Compan [...] (et) aur [...] de sen. (et) er [...] ede iouen. |
Compan [...] et aur [...] de sen et er [...] e de ioven. |
II | |
Etenhatz [...] quins enso [...] greu part [...] ason talen |
E tenhatz [...] qu'ins en so [...] greu part [...] a son talen. |
III | |
Dos cauals [...] son (et) ardit per armas eualen. mas no- ls puesc tener amdos que luns lautre no consen. |
Dos cavals [...] [...] son et ardit per armas e valen mas no·ls puesc tener amdos, que l'uns l'autre no consen. |
IV | |
Sils pugues adomesgar amon talen. ia no uolgraillors mudar mon garnime(n). que meils forencaualguatz de nuill ho- me uiuen. |
Si·ls pogues adomesgar a mon talen, ia no volgr'aillors mudar mon garnimen, que meils for'encavalguatz de nuill home viven. |
V | |
Launs fo dels montanhiers lo plus corren. mas aitan fera estranheza ha longuamen. (et) es tan fers esaluatges que de bailar si defen. |
Launs fo dels montanhiers lo plus corren mas aitan fera estranheza ha longuamen et es tan fers e salvatges que de bailar si defen. |
VI | |
Lautre fo noiritz saios pres colofen. (et) anc nouis belazor mon essien. aq- uest noner ia camiatz per aur ni per argen. |
L'autre fo noiritz sa ios pres Colofen et anc no vis belazor, mon essien, aquest non er ia camiatz per aur ni per argen. |
VII | |
Quiel donei ason senhor poilli pais- en. pero sei retinc ieu tant de couen. que sil lo ten un an quieu lo tengu- es mais de sen. |
Qu'ie·l donei a son senhor poilli paisen pero se·i retinc ieu tant de coven que s'il lo ten un an qu'ieu lo tengues mais de sen. |
VIII | |
Caualier datz mi conseill dun pensa- men. anc mais no fui eisarratz de cauzimen. eno sai abcal me tenha de nancnes ho de narsen. |
Cavalier, datz mi conseill d'un pensamen, anc mais no fui eisarratz de cauzimen e no sai ab cal me tenha: de N'Ancnes ho de N'Arsen? |
IX | |
De gimel ai lo castel elmandame(n). eper niol fauc ergueill atota gen. cambe dui me son iurat epleuit per sagra- men. |
De Gimel ai lo castel e·l mandamen e per Niol fauc ergueill a tota gen c'ambedui me son iurat e plevit per sagramen. |
Links:
[1] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f529.image.r=fr856%20.langEN
[2] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f119.image.r=proven%C3%A7al%20E.langEN