Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it)

Home > RAIMBAUT D'AURENGA > EDIZIONE

EDIZIONE

  • A mon vers dirai chanso [1] Ed [2]
  • Ab nou cor et ab nou talen [3] Ed [4]
  • Ab vergoinha part marimenz [5] Ed [6]
  • Aissi mou [7] Ed [8]
  • Al prim qe·il cim sorzen sus [9] Ed [10]
  • Als durs, crus, cozens, lauzengiers [11] Ed [12]
  • Amics Rossignol [13] Ed [14]
  • Amors, com er? que farai [15] Ed [16]
  • Anz que l’haura bruna·s cal [17] Ed [18]
  • Apres mon vers voill sempr'ordre [19] Ed [20]
  • Ar m'er tal un vers a faire [21] Ed [22]
  • Ar no sui ges mals et astrucs [23] Ed [24]
  • Ar quan s'emblo·l foill del fraisse [25] Ed [26]
  • Aram platz Giraut de Borneilh [27] Ed [28] Tm [29]
  • Aras no siscla ni chanta [30] Ed [31]
  • Ara·m so del tot conquis [32] Ed [33] 
  • Assatz m’es bel [34] Ed [35] Tm [36]
  • Assatz sai d'amor ben parlar [37] Ed [38]
  • Be s'eschai qu'en bona cort [39] Ed [40]
  • Be sai qu'a cels seria fer [41] Ed [42]
  • Brais, chans, quils, critz [43] Ed [44] Tm [45]
  • Cars, dous e feinz del bederesc [46] Ed [47]
  • Compainho, qui qu'en irais ni·n veill [48] Ed [49]
  • Domna, si m'auzes rancurar [50] Ed [51]
  • En aital rimeta prima [52] Ed [53]
  • Entre gel e vent e fanc [54] Ed [55]
  • Er resplan la flors enversa [56] Ed [57] Tm [58]
  • Escoutatz, mas no sai que's es [59] Ed [60] Tm [61]
  • Joglar, fe qed eu dei [62] Ed [63]
  • Lonc temps ai estat cubertz [64] Ed [65] Tm [66]
  • No chant per auzel ni per flor [67] Ed [68] Tm [69]
  • Nuils hom [70] Ed [71]
  • Parliers ... en chan [72] Ed [73]
  • Peire Rogier, a trassaillir [74] Ed [75] Col [76] Tm [77]
  • Pos tals sabers mi sors e·m creis [78] Ed [79]
  • Pos trobars plans [80] Ed [81]
  • Pos vei que·l clars temps s'abriva [82] Ed [83]
  • Si de trobar agues meillor razo [84] Ed [85]
  • Si·l cors es pres, la lengua non es preza [86] Ed [87]
  • Un vers farai de tal mena [88] Ed [89]
  • Una chansoneta fera [90] Ed [91] Col [92] Tm [93]

  

  • - Tr = Testo e traduzione - Com = Commento - Tc = Testo critico a nostra cura - Ed = Edizioni a cura di altri - Col = Collazione - Tm = Tradizione manoscritta - St = Stampe antiche - Not = Trascrizione melodia - Mus = Esecuzione musicale


 

  • letto 2897 volte

A mon vers dirai chanso

BdT 389,7

Mss.: A 37, a¹ 187 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7 a7 b7' c7 c7 d7 d7 (Frank 200:2). Chanso di 9 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 2.

Edizioni: Kolsen 1920, p. 589; Pattison 1952, p. 171; Milone 1998, p. 45.

Vai al Rialto [94].

  • letto 717 volte

CANZONIERE A

  • letto 46 volte

Edizione diplomatica

⸿Raembautz daurenga.
Amon uers dirai chansso. ab leus
motz (et) ab leu so. Et en rima uil epla
na. puois aissi son encolpatz. quan fatz
auols motz als fatz. Edirai so qen cossir.
Qui qem nam mai om nazir.
 
Damar tornon entensso. Cill on anc a
mors non fo. Plus qen mi obra uilana.
Editz qecs ien teing los datz. ensai mais
que nuills hom natz. p(er) quem platz ade
uezir. daco q(ue)u amoutz naug dir.
 
 
Esi torn enochaio. Cel dig qem fai plus
fello. nomotengatz adufana. Car per
trops es autreiatz. Calz mais aug dir e
nomplatz. Que dompna se uol acir. Q(ue)
ric home deigna auzir.
 
Quecs a dreig que serazo. Mas uers uenz
Qui bel despo. Et ieu dic paraula sana.
Q(ue) mieus deu esser amatz. Rics ho(m) francs
(et) enseignatz. Quil pot pro ebel chausir.
p(er) do(m)pna qaus precs soffrir.
 
Mas dompna cama alairo. ab semblan
de tracio. Non deu ies esser autana. Mas
enbas luoc se solatz. si q(ue) sia comnadatz
Eqei puosca endeuenir. Lanuoich el
iorn ses delir.
 
Anc dompna qui qen sermo. p(er) nuillric
home non fo. nitornet depretz sotana.
Et ieu sai (et) es uertatz. de pros caualliers
priuatz. Uistz a tals dompnas delir. Com
sen degra sepeillir.
 
 
E dirai en mais ieu no. Ara eaquesta sazo.
Mas si neus hom siuana. Cabme sen
contrast iratz. adoncs mauztretz uiatz.
tals motz p(er)me ses mentir. Com non poi
ria cobrir.
 

Dieus retenc lo cel eltro. Asos ops ses co(m)
Paigno. Et paraulla certana. Cami
donz laisset enpatz. Ca seignoriu uas
totz latz. Qel mons totz li deu seruir. e
sos uolers obezir.
 
Ia demort ni depreiso. nom gart dieus ni
gaug nom do. Si midonz qem te sescana
noual pro mais cautra assatz. Segon q(ue)u
cre esapchatz. Que totz hom q(ue) laremir.
Senten en ueis alpartir.
 
Dompna ieu uos dei grazir. So qieu sai
ben far edir.
 
Esim datz ab lonc desir. Lobem qem de
gratz offrir.
 
 
  • letto 40 volte

Edizioni

  • letto 401 volte

Pattison

I.
A mon vers dirai chansso       
ab leus motz ez ab leu so      
ez en rima vil’ e plana        
(puois aissi son encolpatz     
qan fatz avols motz als fatz), 
e dirai so q’en cossir —       
qui qe·m n’am mais o·m n’azir! 

II.
D’amar tornon en tensso        
cill on anc Amors non fo       
plus q’en mi obra vilana,      
e ditz qecs: “Ie·n teing los datz”; 
en sai mais que nuills hom natz,    
per qe·m platz a devezir            
d’aco q’eu a moutz n’aug dir.       

III.
E si torn en ochaizo                
cel dig qe·m fai plus fello,        
no m’o tengatz ad ufana;            
car per trops es autrejatz;         
c’alz mais aug dir (e no·m platz!)  
que dompna se vol aucir             
que ric home deign’ auzir.          

IV.
Qecs a dreig que se·n razo,         
mas vers venz qui be·l despo,       
ez ieu dic paraula sana:            
que mieills deu esser amatz         
rics hom francs ez enseignatz       
qui·l pot pro e bel chausir         
per dompna q’aus precs soffrir.     

V.
Mas dompna c’am’ a lairo,           
ab semblan de traizo,               
non deu jes esser autana;           
mas en bas luoc se solatz           
si que sia sos coingatz             
e qe·i puosc’ endevenir             
la nuoich e·l jorn ses dezir.       

VI.
Anc dompna, qui q’en sermo,         
per nuill ric home non fo,          
ni tornet de pretz, sotana;         
ez ieu sai, ez es vertatz:          
deu pros cavalliers privatz,        
vista tal dompna, ·s delir;         
c’om s’en degra sepeillir.          

VII.
E dirai en mais? — Ieu no!          
Ar en aquesta sazo!                 
Mas si negus hom si vana            
c’ab me se·n contrast’ iratz        
adoncs m’auziretz viatz             
tals motz per me ses mentir         
c’om non poiria cobrir.             

VIII.
Dieus retenc lo cel e·l tro         
a sos ops ses compaigno,            
ez es paraula certana,              
c’a mi donz laisset en patz         
c’a seignoriu vas totz latz,        
qe·l mons totz li deu servir        
e sos volers obezir.                

IX.
Ja de mort ni de preiso             
no·m gart Dieus, ni gaug no·m do    
si mi donz, qe·m te ses cana,       
no val pro mais c’autr’ assatz,     
segon q’eu cre; e sapchatz          
que totz hom que la remir           
s’enten en lieis al partir.         

X.
Dompna, ieu vos dei grazir          
so q’ieu sai ben far e dir.         

XI.
E si·m datz ab lonc desir           
lo ben qe·m degratz offrir.
 

  • letto 313 volte

Ab nou cor et ab nou talen

BdT 389,1

Mss.: A 37, C 201, D 88, Dc 256, I 144, K 130, M 138, N² 13, R 7, V 112, a¹ 190 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo; BgAnoya 768-770 (vv. 1-3) = Raimbaut de Vaqueiras.

Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 51:1). Vers di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 184; Milone 1993; Milone 1998, p.51; Milone 2003, p. 169.

Vai al Rialto [95].

  • letto 667 volte

Edizioni

  • letto 371 volte

Pattison

I.
Ab nou cor et ab nou talen       
ab nou saber et ab nou sen       
et ab nou bel captenemen         
vuoill un bon nou vers commensar;
e qui mos bons nous motz enten   
ben er plus nous a son viven     
qu’us vieills en deu renovellar. 

II.
Qu’ieu renovel mon ardimen       
(qu’ai novel ab veil pessamen.)  
Franc de novel ab ferm parven,   
e chantem al novel temps clar    
que·l novels fruitz naison desen 
e·l novels critz on Jois s’empren
e·ill auzeill intron en amar.    

III.
Domn’ am que me fai alegrar      
qu’ieu am plus c’om non sap pensar
tant ben cum ieu am, ni comtar;   
qu’ieu am la gensor ses conten —  
Si Dieus m’am! — e no·i met cuidar
c’ad ops d’amar la·m saup triar   
Amors quan nos ajostet gen.       

IV.
D’Amor mi dei ieu ben lauzar      
mais c’ad Amor guizerdonar        
non puosc, qu’Amors m’a si·m ten car.
Da·t Amors per son chauzimen          
mais qu’Amors non pot estojar         
a sos ops, Amors, ni donar            
ad autrui don ai cor rizen.           

V.
Rire dei ieu si·m fatz soven          
que·l cor mi ri neis en dormen,       
e midonz ri·m tant dousamen           
que ris de Dieu m’es vis, so·m par,   
e si·m ten sos ris plus gauzen        
que si·m rizion catre cen             
angel que·m deurion gaug far.         

VI.
Gaug ai ieu tal que mil dolen         
seriont del mieu gaug manen,          
e del mieu gaug tuich miei paren      
viurion ab gaug ses manjar;           
e qui vol gaug sai l’an queren,       
qu’ieu ai tot gaug entieiramen        
de midonz que ben lo·m pot dar.       

VII.
Dompna, d’als non ai a parlar         
mas de vos, dompna, que baisar        
vos cuig, dompna, quand aug nomnar    
vos, dompna, que ses vestimen         
en mon cor, dompna, vos esgar;        
c’ades mi·us veig inz dompn’ estar    
vostre bel nou cors covinen.          

VIII.
De mon nou vers vuoill totz pregar    
que·l m’anon de novel chantar         
a lieis c’am senes talan var.         
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men;   
c’autre ris mi semblon plorar,        
si·m ten ferm en gaug ses laissar     
midonz, c’autre drut non cossen.      

IX.
Ja Dieus mais dompna no·m presen,     
sol gart ma dompn’ e Mon Joglar!      

X.
Dieus gart ma domna e Mon Joglar      
e ja mais dompna no·m presen.         
 

  • letto 248 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 348 volte

CANZONIERE A

  • letto 299 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 164 volte

Edizione diplomatica

 Raembautz daurenga.
 
A
b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa -
 ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap -
 tenemen. Uuoill un bon nou uers co
 menssar. Equi mos bons nous motz en
 ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus
 uieills en deu renouellar.
                                                                                  
 Qien renouel mon ardimen. Qai nouel
 ab nou pessamen. Franc de nouel abferm
 paruen. Echante el nouel temps clar.
 Qel nouels fruitz nais edissen. El no
 uels critz en eis sempren. Eill auzeill in
 tron en amar.
                                                                                   Dompna que mi faitz alegrar. Eus am
 plus com nonsap pensar. Tant ben cum
 ieus am nicomtar. Qieu am lagensor
 ses conten. Si dieus mam enoi met cui
 dar. Cad ops damar lam saup triar. A
 mors qan nos aiostet gen.
                                                                                  
 Damor mi dei ieu ben lauzar. Mieills
 cad amor guizerdonar. Non puos qa
 mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son
 chausimen. Mais camors no(n) pot ento
 sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra
 dompna ab cors rizen.
                                                                                  
 Rire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi
 ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou
 samen. Que denegun ris non a par. esi(m)
 ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion
 catrecen. Angel qem deurion gaug far.
                                                                                  
 Gaug ai ieu tal don mil dolen. Seriont
 delmieu gaug manen. Edelmieu gaug
 tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses
 maniar. Qui uol gaug ab me lan que
 ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De
 midonz que ben lompot dar.
                                                                                  
 Dompna dals non ai aparlar. Mas de
 uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna
 qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses
 uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar.
 Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo
 stre bel nou cors couinen.
                                                                                  
 Demon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l
 manon denouel chantar. Alieis cam
 senes talan uar. Dieus mabais (et) amors
 sien men. Cautre ris mi semblon plorar.
 Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi
 donz cautre drut non cossen.
                                                                                  
 Ia dieus mais dompna nom presen. Sol
 gart madompna emon ioglar.
                                                                                  
 Dieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia
 mais dompna nom presen.
  • letto 171 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
    I
  
 Raembautz daurenga.

 A  b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa
 ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap
 tenemen. Uuoill un bon nou uers co
 menssar. Equi mos bons nous motz en
 ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus
 uieills en deu renouellar.

  
 Raembautz d’Aurenga

  Ab nou cor et ab nou talen,
  ab nou saber et ab nou sen
  et ab bon nou captenemen,
  vuoill un bon nou vers comenssar
  e, qui mos bons nous motz enten,
  ben er plus nous e son ioven
  q’us vieills en deu renovellar.
  

    II
  
 Q  ien renouel mon ardimen. Qai nouel
 ab nou pessamen. Franc de nouel abferm
 paruen. Echante el nouel temps clar.
 Qel nouels fruitz nais edissen. El no
 uels critz en eis sempren. Eill auzeill in
 tron en amar.
 
  
 Qi en renovel mon ardimen,
 q’ai novel ab nou pessamen,
 franc de novel ab ferm parven,
 e chante el novel temps clar,
 qe‧l novels fruitz nais e dissen
 e‧l novels critz, en eis s’empren,
 e‧ill auzeill intron en amar.
  
    III
  
 D  ompna que mi faitz alegrar. Eus am
 plus com nonsap pensar. Tant ben cum
 ieus am nicomtar. Qieu am lagensor
 ses conten. Si dieus mam enoi met cui
 dar. Cad ops damar lam saup triar. A
 mors qan nos aiostet gen.
  
 Dompna que mi faitz alegrar,
 e‧us am plus c'om non sap pensar
 tant ben cum ieu s’am ni comtar,
 q’ieu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuidar,
 c’ad ops d’amar la‧m saup triar
 Amors qan nos aiostet gen.
 
     IV
  
 D  amor mi dei ieu ben lauzar. Mieills
 cad amor guizerdonar. Non puos qa
 mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son
 chausimen. Mais camors no(n) pot ento
 sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra
 dompna ab cors rizen.

 

  
 D’amor me dei ieu ben lauzar
 mieills c’ad Amor guizerdonar
 non puos: q'Amors mi ten si car,
 que dat m’a per son chausimen
 mais c’Amors non pot entosar
 a sos ops, Amors, ni donar
 ab autra dompna ab cors rizen.
 
    V
  
 R  ire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi
 ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou
 samen. Que denegun ris non a par. esi(m)
 ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion
 catrecen. Angel qem deurion gaug far.
 
  
 Rire dei ieu si‧m fatz soven,
 qe‧l cors mi ri neis en dormen
 e midonz ri tant dousament
 que de negun ris non a par;
 e si‧m ten sos ris plus gauzen,
 que si‧m rizion catre cen
 angel qe‧m deurion gaug far.
 
    VI
  
  G  aug ai ieu tal don mil dolen. Seriont
 delmieu gaug manen. Edelmieu gaug
 tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses
 maniar. Qui uol gaug ab me lan que
 ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De
 midonz que ben lompot dar.
  
 Gaug ai ieu tal don mil dolen
 seriont del mieu gaug manen
 e del mieu gaug tuich miei paren
 viurion ab gaug ses maniar;
 qui vol gaug ab me l’an queren,
 q’ieu ai tot gaug entieiramen
 de midonz que ben lo‧m pot dar.
  
   VII
  
 D  ompna dals non ai aparlar. Mas de
 uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna
 qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses
 uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar.
 Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo
 stre bel nou cors couinen.
 
  
 Dompna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dompna, que baisar
 vos cuig, dompna, qand aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 e mon cor, dompna, vos esgar,
 c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
    VIII
  
 D  emon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l
 manon denouel chantar. Alieis cam
 senes talan uar. Dieus mabais (et) amors
 sien men. Cautre ris mi semblon plorar.
 Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi
 donz cautre drut non cossen.
 
  
 De mon nou vers vuoill totz pregar
 que‧l m’anon de novel chantar
 a lieis c’am senes talan var.
 Dieus m’abais, et Amors, si en men,
 c’autre ris mi semblon plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midonz, c’autre drut non cossen.
 
    IX
  
  I  a dieus mais dompna nom presen. Sol
 gart madompna emon ioglar.
 
  
 Ia Dieus mais dompna no‧m presen:
 sol gart ma dompna e mon Ioglar!
  X
 
 D  ieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia
 mais dompna nom presen.
 
 
 Dieus gart ma dompna e mon Ioglar
 e ia mais dompna no‧m presen.

 

  • letto 172 volte

CANZONIERE C

  • letto 256 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]
 

  • letto 180 volte

Edizione diplomatica

  
                                 Ray(m)
 Ab nou cor baut daure(n)ca
 et ab nou talen. ab nou
 saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou belh captenemen.
 uuelh un bon nou uers comen -
  
 sar. e qui mos bos motz enten
 ben. er pus nous a son uiuen.
 quomielhs sen deu renouelar.
                                                    
 Quieu renouelh mon ardime(n).
 quel nouelh uolf uielh pessame(n).
 y franh de nouelh ferm paruen.
 e quant em al nouelh temps clar.
 quels nouelhs fuelhs naysson de
 sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n).
 els auzels quintran en amar.
                                                    
 Doncs amors me fai alegrar.
 quieu nay pus quom nos pot
 pensar. tan be cum ieu am e te(n)c -
 car. (et)am la gensor ses conten. si
 dieus mam e noy met cujar. qal
 mielhs damar lam saup triar. a -
 mors quan nos aiustet gen.
                                                     
 Damor me dey ieu ben lauzar.
 pus ad amor guazardonar. non
 puesc amor mais sim ten car. q(ue)
 dat ma per son chauzimen. p(us)
 qua mor non pot estujar. a sos
 ops amor ni donar. a mi a dat
 nou cor rizen.
                                                      
 Rire deg ieu si fatz souens. q(ue)l
 cor me ri neys en dormens. e mi
 dons rim tan doussamens. que
 belh ris mes de dieu som par. el
 sieu belh ris fam plus iauzens
 que sim rizian quatre cens. an
 gils quem deurian ioy dar.
                                                      
 Ioy ai ieu tal que mil dolens.
 serian de mon ioy manens. e del
 mieu ioy tuit mey parens. uiu -
 rian ab ioy ses manjar. e qui
 uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu
 ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s
 quel me pot tost dar.
                                                       
 Dompna dals no(n) ai aparlar.
 mas de uos. do(m)pna
 
 
que baizar. uos cug dompna
 quant aug nomnar. uos dona
 que ses uestimen. que mon cor
 dona uos esguar. quades mi
 uen do(m)pna estar. uostre bel cors
 nou auinen.
                                                       
 De mo uers uos uuelh totz p(re)
 guar. quel manetz de nouelh
 chantar. alieys quam senes ta -
 lan uar. dieus mabays (et) amors
 sieu men. quautre ris me se(m)bla
 plorar. sim ten ferm en gaug
 ses laissar. midons quazautra
 mor nos ten.
                                                        
Ia dieus autra nomen prezen.
sol que lieys guar e mon iouen.
  • letto 176 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
    I
  
 Ray(m)baut daure(n)ca
   
 A  b nou cor
 et ab nou talen. ab nou
 saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou belh captenemen.
 uuelh un bon nou uers comen
 sar. e qui mos bos motz enten
 ben. er pus nous a son uiuen.
 quomielhs sen deu renouelar.
 
  
 Raymbaut d’Aurenca
 
 Ab nou cor et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou belh captenemen,
 vuelh un bon nou vers comensar
 e, qui mos bos motz enten,
 ben er pus nous a son viven,
 quo mielhs s’en deu renovellar.
 
  
    II
  
 Q  uieu renouelh mon ardime(n).
 quel nouelh uolf uielh pessame(n).
 y franh de nouelh ferm paruen.
 e quant em al nouelh temps clar.
 quels nouelhs fuelhs naysson de
 sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n).
 els auzels quintran en amar.
 
  
 Qu’ieu renovelh mon ardimen,
 que‧l novelh volf vielh pessamen
 y franh de novelh ferm parven,
 e quantem al novelh temps clar,
 que‧ls novelhs fuelhs naysson desen
 lo novelh crit e‧l ioy s’empren,
 e‧ls auzels qu’intran en amar.
 
    III
  
 D  oncs amors me fai alegrar.
 quieu nay pus quom nos pot
 pensar. tan be cum ieu am e te(n)c -
 car. (et)am la gensor ses conten. si
 dieus mam e noy met cujar. qal
 mielhs damar lam saup triar. a -
 mors quan nos aiustet gen.
 
  
 Doncs Amors me fai alegrar
 qu’ieu n’ay pus qu'om no‧s pot pensar,
 tan be cum ieu am e tenc car,
 et am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧y met cujar
 q'al mielhs d’amar la‧m saup triar
 Amors quan nos aiustet gen.
 
     IV
  
 D  amor me dey ieu ben lauzar.
 pus ad amor guazardonar. non
 puesc amor mais sim ten car. q(ue)
 dat ma per son chauzimen. p(us)
 qua mor non pot estujar. a sos
 ops amor ni donar. a mi a dat
 nou cor rizen.
 
  
 D’Amor mi dey ieu ben lauzar
 pus ad Amor guazardonar
 non puesc: Amors mais si‧m ten car,
 que dat m’a per son chauzimen
 pus qu’Amor non pot estujar
 a sos ops, Amors, ni donar
 a mi a dat nou cor rizen. 
 
    V
  
 R  ire deg ieu si fatz souens. q(ue)l
 cor me ri neys en dormens. e mi
 dons rim tan doussamens. que
 belh ris mes de dieu som par. el
 sieu belh ris fam plus iauzens
 que sim rizian quatre cens. an
 gils quem deurian ioy dar.
 
  
 Rire deg ieu si fatz sovens,
 que‧l cor me ri neys en dormens
 e midons ri‧m tan doussamens
 que belh ris m'es de Dieu, so‧m par;
 e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens,
 que si‧m rizian quatre cens
 angils, que‧m deurian ioy dar.
 
    VI
  
 I  oy ai ieu tal que mil dolens.
 serian de mon ioy manens. e del
 mieu ioy tuit mey parens. uiu - 
 rian ab ioy ses manjar. e qui
 uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu
 ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s
 quel me pot tost dar.
 
  
 Ioy ai ieu tal que mil dolens
 serian de mon ioy manens
 e del mieu ioy tuit mey parens
 viurian ab ioy ses manjar;
 e qui vol ioy sai l’an querens,
 que ieu ai tot ioys eyssamens
 ab midons que‧l me pot tost dar.
  
   VII
  
 D  ompna dals no(n) ai aparlar.
 mas de uos. do(m)pna
 que baizar. uos cug dompna
 quant aug nomnar. uos dona
 que ses uestimen. que mon cor
 dona uos esguar. quades mi
 uen do(m)pna estar. uostre bel cors
 nou auinen.
 
  
 Dompna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dompna, que baizar
 vos cug, dompna, quant aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 que mon cor, dona, vos esguar,
 qu’ades mi ven, dompna, estar
 vostre bel cors nou avinen.
 
    VIII
  
 D  e mo uers uos uuelh totz p(re)
 guar. quel manetz de nouelh
 chantar. alieys quam senes ta -
 lan uar. dieus mabays (et) amors
 sieu men. quautre ris me se(m)bla
 plorar. sim ten ferm en gaug
 ses laissar. midons quazautra
 mor nos ten.
 
  
 De mo vers vos vuelh totz preguar
 que‧l manetz de novelh chantar
 a lieys qu’am senes talan var.
 Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men,
 qu’autre ris mi sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midons, quaz’autr'amor no‧s ten.
  
    IX
  
 I  a dieus autra nomen prezen.
 sol que lieys guar e mon iouen.
 
  
 Ia Dieus autra no m'en prezen:
 sol que lieys guar e mon ioven.

  

  • letto 183 volte

CANZONIERE D

  • letto 242 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [97]

  • letto 173 volte

Edizione diplomatica

Ra(m)baut daure(n)ga
 Ab nou ioi e ab nou talen. Ab nou
 saber e ab nou sen. Et ab bel nou
 captenemen. Uioil. i. nou uerset
 com(en)çar. Equi mos bos nous motz en
 ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m)
 ueill ipot renoue(i)lar.
                                                                  
 Queu renouel mon ardimen. Quil
 nouels mouen pessamen. Farai
 de nouel fre(m) paruen. Er cantem
 ab nouel tems clar. Que fan lauçel
 mais don da sen. Lo nouels criz do(n)
 ioi sespen dels auzels quim tran
 en amar.
                                                                  
 Don aman mi fan alegrar. Que
 uan si com no poc comdar. Tan be
 com eu am ni penssar. Queu am la
 genser ses conten. Si deus mam e
 noimet cuiar. Cal miels damar la
 saup far. Amors que nos aiustet
 gen.
 Damor mi dei eu ben lauzar. Mais
 camor guiardonar. Non puosc ca
 mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n)
 chausimen. Mais camors no(n) pot esto
 iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru
 i don a or rien.
                                                                    
 Rire dei eli si(m) fai souen. Quil cor
 mer neis en durmen. Emidonz ri
 tan douzamen. Que ris de deu mes
 uis som par. Don me fai son ris pl(us)
 iausen. Que sim rision angelc. No(n)
 deurian plus gran gauz far.
                                                                    
 Gaug ai eu tan que mil dolen seri
 on del meu gaug manen. Car de
 mon gaug tuit mei paren. Et eu
 uiu ab gaug ses maniar. Equi uol
 gaug sai lan queren. Queu lai tot
 gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi
 pot tot donar.
                                                                    
 Do(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de
 uos que baisar. Uos cuit ades ca(n)
 aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en).
 Emon cor dona uos esgar. Cadesmi
 uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou
 cors couinen.
                                                                     
 Demon nou uers uoill tot p(re)gar.
 Quil manon d(e) nouel cantar. Alei
 cam senes talan. Uar dieus mi laics
 (et) amors sieu men. Cautre ris mes
 semblan plorar. Sim tenc ferm e
 gaug ses laissar. Midons cautre
 drut no(n) consen.
                                                                      
 Iamais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol
 gart ma done mon iuglar.
                                                                     
 Djeus gart madone emon iuglar
 E iamais domna nom presen.                                        
  • letto 174 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I
 Ra(m)baut daure(n)ga
 
 A  b nou ioi e ab nou talen. Ab nou
 saber e ab nou sen. Et ab bel nou
 captenemen. Uioil. i. nou uerset
 com(en)çar. Equi mos bos nous motz en
 ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m)
 ueill ipot renoue(i)lar.

 

 Rambaut d’Aurenga
 
 Ab nou ioi e ab nou talen,
 ab nou saber e ab nou sen
 et ab bel nou captenemen,
 vioil un nou verset començar
 e, qui mos bos nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om veill‧i pot renoveilar.
 
    II
 
 Q  ueu renouel mon ardimen. Quil
 nouels mouen pessamen. Farai
 de nouel fre(m) paruen. Er cantem
 ab nouel tems clar. Que fan lauçel
 mais don da sen. Lo nouels criz do(n)
 ioi sespen dels auzels quim tran
 en amar.
 
 
 Qu’eu renovel mon ardimen,
 qu'il novels moven pessamen.
 Farai de novel frem parven,
 er cantem ab novel tems clar,
 que fan l’auçel mais don dasen
 lo novels critz don ioi s’espen,
 dels auzels qu’imtran en amar.
    III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que
 uan si com no poc comdar. Tan be
 com eu am ni penssar. Queu am la
 genser ses conten. Si deus mam e
 noimet cuiar. Cal miels damar la
 saup far. Amors que nos aiustet
 gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que van si c'om no poc comdar
 tan be com eu am ni penssar,
 q’ieu am la genser ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al miels d’amar la saup far
 Amors que nos aiustet gen.
 
    IV
 
 D  amor mi dei eu ben lauzar. Mais
 camor guiardonar. Non puosc ca
 mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n)
 chausimen. Mais camors no(n) pot esto
 iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru
 i don a or rien.
 
 
 D’amor mi dei ieu ben lauzar
 mais c’Amors guiardonar
 non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car
 dat, Amors, per son chausimen
 mais c’Amors non pot estoiar
 a so obs, Amors, mi donar
 ad autrui, don a or rien. 
 
    V
 
 R  ire dei eli si(m) fai souen. Quil cor
 mer neis en durmen. Emidonz ri
 tan douzamen. Que ris de deu mes
 uis som par. Don me fai son ris pl(us)
 iausen. Que sim rision angelc. No(n)
 deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei e li si‧m fai soven,
 qu’il cor mer neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris de Deu m’es vis, so‧m par;
 don me fai son ris plus iausen,
 que si‧m rizion angel cen
 non deurian plus gran gauz far.
 
    VI
 
 G  aug ai eu tan que mil dolen seri
 on del meu gaug manen. Car de
 mon gaug tuit mei paren. Et eu
 uiu ab gaug ses maniar. Equi uol
 gaug sai lan queren. Queu lai tot
 gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi
 pot tot donar.
 
 
 Gaug ai eu tan que mil dolen
 serion del meu gaug manen,
 car de mon gaug tuit mei paren
 et eu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an queren,
 qu’eu l’ai tot gaug et eissamen
 ia midons que‧l mi pot tot donar.
 
    VII
 
 D  o(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de
 uos que baisar. Uos cuit ades ca(n)
 aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en).
 Emon cor dona uos esgar. Cadesmi
 uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou
 cors couinen.
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos que baisar
 vos cuit ades can aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 e mon cor, dona, vos esgar,
 c’ades mi vei domvins estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
    VIII
 
 D  emon nou uers uoill tot p(re)gar.
 Quil manon d(e) nouel cantar. Alei
 cam senes talan. Uar dieus mi laics
 (et) amors sieu men. Cautre ris mes
 semblan plorar. Sim tenc ferm e
 gaug ses laissar. Midons cautre
 drut no(n) consen.
 
 
 De mon nou vers voill tot pregar
 qu’il m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men,
 c’autre ris mes semblan plorar
 si‧m tenc ferm e gaug ses laissar
 midons, c’autre drut non consen.
 
    IX
 
 I
  amais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol
 gart ma done mon iuglar.
 
 
 Ia mais Dieus dona no‧m presen:
 sol gart ma don'e mon Iuglar.
 
    X
 
 D  jeus gart madone emon iuglar
 E iamais domna nom presen.
 
 
 Djeus gart ma done e mon Iuglar
 e ia mais domna no‧m presen.
  • letto 179 volte

CANZONIERE Dc

  • letto 243 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 260 volte

Edizione diplomatica

Rambauz daure(n)ga
Ab nou ioi ez ab nou talen.

 
 Gauz ai eu tal qe mil dolen. Serian
 del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz
 tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses
 maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai
 tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot
 tot dar.
  • letto 243 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Rambauz daure(n)ga
Ab nou ioi ez ab nou talen.
 

 G  auz ai eu tal qe mil dolen. Serian
 del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz
 tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses
 maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai
 tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot
 tot dar.
 
Rambauz d’Aurenga
Ab nou ioi ez ab nou talen
 
 Gauz ai eu tal qe mil dolen
 serian del meu gaz manen,
 qar de mon gauz tuit mei paren
 ez eu viu ab gauz ses maniar;
 e qui vol gauz ssa l’an qerer,
 q’eu hai tot gauz ez eissamen
 la midonz qe lo‧m pot tot dar.
 
  • letto 174 volte

CANZONIERE I

  • letto 244 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 194 volte

Edizione diplomatica

 Raembautz daurenga
 Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et
 ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill
 un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons
 nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui
 uen. Com uielz ipot renouellar.
                                                                        
 Queu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel
 mouon pensamen. Farai de nouel ferm par
 uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan
 lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n)
 iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar.
                                                                        
 Don aman mi fan alegrar. Que am si co(m)
 no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar.
 Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam
 enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri
 ar. Amors q(ue) nos aiustet gen.
                                                                         
 Damor me dei euben lauzar. Mas cazamor
 guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car.
 Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on)
 pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au
 trui don ai cor rien.
                                                                         
 Rire dei consim fas souen. Quel cor me
 ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n).
 Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos
 ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n).
 No(n) deurian plus gran gauz far.
                                                                          
 Gauz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu
 gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu
 paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E
 qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz
 et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar.
                                                                          
 Domna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom
 na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar.
 Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p
 na uos esgar. Cades mi uei domnis estar.
 Uostre bel nou cors couinen.
                                                                          
 De mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma
 non de nouel cantar. Alei cam senes talan
 uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau
 tre ris men senbla plorar. Sim ten ferm en
 gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(n) (con)se(n).
                                                                           
 Ia dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart
 ma domne mon ioglar.
  • letto 161 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raembautz daurenga
 

 A  b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et
 ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill
 un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons
 nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui
 uen. Com uielz ipot renouellar.
Raembautz d’Aurenga
 

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab bel nou captenemen,
 voill un nou verset comensar
 e, qui mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel
 mouon pensamen. Farai de nouel ferm par
 uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan
 lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n)
 iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar.
 
 
 Qu’eu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzer mas don deissen
 lo novelz critz don ioi s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que am si co(m)
 no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar.
 Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam
 enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri
 ar. Amors q(ue) nos aiustet gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que am si c’om non pot comdar
 tan be com eu am ni pensar,
 qu’eu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al mielz d’amar la sap triar
 Amors que nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei euben lauzar. Mas cazamor
 guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car.
 Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on)
 pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au
 trui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puosc: c’Amors m’a e‧m te car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors non pot estoiar.
 a sos obs d’amor, ni donar
 ad autrui, don ai cor rien.
 
   V
 
 R  ire dei consim fas souen. Quel cor me
 ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n).
 Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos
 ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n).
 No(n) deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris Dieu m’es vis, so‧m par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’angles cen
 non deurian plus gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu
 gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu
 paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E
 qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz
 et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar.
 
 
 Gauz ai eu tan que mil dolen
 serion del meu gauz manen,
 car del mieu gauz tut mieu paren
 et ieu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gauz sai l’an querer,
 qu’eu ai tot gauz et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom
 na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar.
 Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p
 na uos esgar. Cades mi uei domnis estar.
 Uostre bel nou cors couinen.
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baizar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 en mon cor, dompna, vos esgar,
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  e mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma
 non de nouel cantar. Alei cam senes talan
 uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau
 tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en
 gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(on) (con)se(n).
 
 
 De mon nou vers voill totz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en senbla plorar
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midonz, c’autre drut non consen.
 
   IX
 
 I  a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart
 ma domne mon ioglar.
 
 
 Ia Dieus mais dompna no‧m prezen:
 sol gart ma domn'e mon Ioglar.
 
  • letto 186 volte

CANZONIERE K

  • letto 248 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 183 volte

Edizione diplomatica

Raembautz daurenga
 Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber
 et ab nou cen. Et ab nou captenemen.
 Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos
 bons nous motz enten. Ben er plus nous
 ason uiuen. Com uielz ipot renouellar.
                                                                     
 Quieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou
 el mouon pensamen. Farai de nouel ferm
 paruen. Er cantem ab nouel temps clar.
 Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz
 critz don iois senpren. Dels auzels quintran
 enamar.
                                                                      
 Don aman mi fan alegrar. Que am si com
 no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen -
 sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus
 mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai -
 sap triar. Amors que nos aiustet gen.
                                                                      
 Damor me dei eu ben lauzar. Mas caz am
 or guizar donar. Non puesc camors maem
 ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas
 camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni
 donar. Ad autrui don ai cor rien.
                                                                       
 Rire dei con sim fas souen. Quel cor me ri
 neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe
 ris de dieu mes uis son par. Don me fai
 sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles
 cen. Nom deurian plus gran gauz far.
                                                                       
 Gauz ai eu tan que mil dolen. Serion del
 mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab
 gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer -
 rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z
 quel mi pot tot dar.
                                                                        
 Domna dals non ai aparlar. Mas de uos
 domna que baizar. Uos cug ades cant aug
 nomar. Uos domna que uestimen. En mon
 cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis
 estar. Uostre bel nou cors couinen.
                                                                         
 De mon nou uers uoil toz pregar. Quel
 manon de nouel cantar. Alei cam senes ta -
 lan uar. Dieus mi lais et amors sien men.
 Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe -
 rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut
 no(n) cossen.
                                                                        
 I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga
 rt ma domne mun iuglar.
  • letto 159 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raembautz daurenga
  

 A  b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber
 et ab nou cen. Et ab nou captenemen.
 Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos
 bons nous motz enten. Ben er plus nous
 ason uiuen. Com uielz ipot renouellar.
Raembautz d’Aurenga
 

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab nou captenemen,
 voill un nou verset comensar
 e, qi mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  uieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou
 el mouon pensamen. Farai de nouel ferm
 paruen. Er cantem ab nouel temps clar.
 Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz
 critz don iois senpren. Dels auzels quintran
 enamar.
 
 Qu’ieu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzer mas don deissen
 lo novelz critz don iois s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que am si com
 no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen
 sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus
 mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai
 sap triar. Amors que nos aiustet gen.
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que am si c'om non pot comdar
 tan ben con eu am ni pensar,
 qu’ieu am la iensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al mielz d’amar la‧i sap triar
 Amors que nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei eu ben lauzar. Mas caz am
 or guizar donar. Non puesc camors maem
 ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas
 camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni
 donar. Ad autrui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors non pot estoiar
 a sos obs d’amor, ni donar
 ad autrui don ai cor rien.
 
   V
 
 R  ire dei con sim fas souen. Quel cor me ri
 neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe
 ris de dieu mes uis son par. Don me fai
 sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles
 cen. Nom deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris Dieu m’es vis, son par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’agles cen
 no‧m deurian plus gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan que mil dolen. Serion del
 mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab
 gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer -
 rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z
 quel mi pot tot dar.
 
 
 Gauz ai eu tan que mil dolen
 serion del mieu gauz manen,
 car del mieu gaug tut miei paren
 et ieu viu ab gauz ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an qerer,
 qu’eu ai tot gaug et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals non ai aparlar. Mas de uos
 domna que baizar. Uos cug ades cant aug
 nomar. Uos domna que uestimen. En mon
 cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis
 estar. Uostre bel nou cors couinen.
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baizar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 en mon cor, domna, vos esgar
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  e mon nou uers uoil toz pregar. Quel
 manon de nouel cantar. Alei cam senes ta -
 lan uar. Dieus mi lais et amors sien men.
 Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe -
 rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut
 no(n) cossen.
 
 
 De mon nou vers voil toz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midonz, c’autre drut non cossen.
 
   IX
  
 I  a dieus mais domna nom prezen. Sol ga
 rt ma domne mun iuglar.
 
 
 Ia Dieus mais dompna no‧m prezen:
 sol gart ma domn'e mun Iuglar.
  • letto 192 volte

CANZONIERE M

  • letto 220 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 163 volte

Edizione diplomatica

Raimbaut dorenia
 
A 
B nou ioi et ab nou
 talen. ab nou saber
 (et) ab nou sen. (et) ab nou
 bel captenemen. uueilh un
 nou uerset començar. e qi
 mos bels motz nous enten.
 ben er plus nous a so(n) uiuen.
 qom uiels sen deu renouellar.
                                                                
 Q Jeu renouell mon ardime(n).
 qils nouels mouen pe(n)sam(en).
 farai dun nouell ferm par
 paruen. enchantan ab no
 uels temps clar. qe fan lau
 zell mais don dissen. los no
 uels critz don ioi sespren. dels
 auzels qis tan en amar.
                                                                
 D On aman mi fan alegrar.
 qieu am si qom no(n) pot co(n)tar.
 tan ben con ieu am ni pen
 sar. qieu am lag(en)sor ses con
 ten. si dieus mait e noimet
 cuiar. qal mels damar la saup
 triar amors qi nos aiostet gen.
                                                                  
 D Amor mi dei ieu ben lauzar.
 mais qaz amor gazardonar.
 no puesc qamors ma enco(n)ten.
 egardat per son chauzimen.
 mas qamors nom pot estuiar.
 a sos ops amors ni donar. ad
 autrui donai cor rizen.
                                                       
 
 R Jrem dei qossim fatz souen.
 qel cors me ri neis en durmen.
 e midons rim tan doussame(n).
 qe ris de dieu mes uis som par.
 don me fai sos ris plus iauzen.
 qe sim rission qatrecen a(n)gel
 qim deurion guag far.
                                                       
 G Aug naiental qe mil dolen.
 serion del mieu gaug ma
 nen. qar de mon gaug tut
 mei paren. (et) ieu uiu ab gaug
 ses maniar. e qi uol gaug sai
 lan qeren. qieu tot lo gaug
 entieramen. amidons qel
 mi pot tost dar.
 B Onna dals non ai aparllar.
 mais de uos donna q(ue) baissar.
 uos cug ades qant aus nomar.
 uos donna qe ses uestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades
 mieus uei domni(n)s estar. uo
 stre nou cors bel e plazen.
                                                       
 D E mon nou uers uueill totz
 p(re)gar qel manion de nouell
 chantar. aleis cui am ses tale(n)
 uar. dieus me lais (et) amors
 sieu men. qautre ris mi se(m)bla
 plorar. sim ten ferm e(n)gaug
 ses laissar. mi dons qautre
 drut non consen.
                                                      
 I A dieus mais donna no(m) p(re)sen.
 sol gar madonna e mon iu
 glar.
                                                      
 D Jeus gar madonnæ mon iu
 glar. e iamais do(n)nna nom
 pressen.
  • letto 169 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raimbaut dorenia
 

 A  B nou ioi et ab nou
 talen. ab nou saber
 (et) ab nou sen. (et) ab nou
 bel captenemen. uueilh un
 nou uerset començar. e qi
 mos bels motz nous enten.
 ben et plus nous aso(n) uiuen.
 qom uiels sen deu renouellar.
 
Raimbaut d’Orenia
  

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou bel captenemen,
 vueilh un nou verset començar
 e, qi mos bels motz nous enten,
 ben er plus nous a son viven,
 q’om viels s’en deu renovellar.
 
   II
 
 Q  Jeu renouell mon ardime(n).
 qils nouels mouen pe(n)sam(en).
 farai dun nouell ferm par
 paruen. enchantan ab no
 uels temps clar. qe fan lau
 zell mais don dissen. los no
 uels critz don ioi sespren. dels
 auzels qis tan en amar.
 
 
 Q’jeu renovell mon ardimen,
 qi‧ls novels moven pensamen.
 Farai d’un novell ferm par parven,
 en chantan ab novels temps clar,
 qe fan l’auzell mais don dissen
 los novels critz don ioi s’espren,
 dels auzels qi‧s tan en amar.
 
   III
 
 D  On aman mi fan alegrar.
 qieu am si qom no(n) pot co(n)tar.
 tan ben con ieu am ni pen
 sar. qieu am lagensor ses con
 ten. si dieus mait e noimet
 cuiar. qal mels damar la saup
 triar amors qi nos aiostet gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 q’ieu am si q'om non pot contar
 tan ben con ieu am ni pensar,
 qu’ieu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar
 q’al mels d’amar la saup triar
 Amors qi nos aiostet gen.
 
   IV
 
 D  Amor mi dei ieu ben lauzar.
 mais qaz amor gazardonar.
 no puesc qamors ma enco(n)ten.
 egardat per son chauzimen.
 mas qamors nom pot estuiar.
 a sos ops amors ni donar. ad
 autrui donai cor rizen.
 
 
 D’amor mi dei ieu ben lauzar
 mais q’az Amor gazardonar
 non puesc: q’Amors m’a en conten
 e gardat per son chauzimen
 mas q'Amors no‧m pot estuiar
 a sos ops, Amors, ni donar
 ad autrui, don ai cor rizen. 
 
   V
 
 R  Jrem dei qossim fatz souen.
 qel cors me ri neis en durmen.
 e midons rim tan doussame(n).
 qe ris de dieu mes uis som par.
 don me fai sos ris plus iauzen.
 qe sim rission qatrecen a(n)gel
 qim deurion gaug far.
 
 
 Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven,
 qe‧l cors me ri neis en durmen
 e midons ri‧m tan doussamen
 qe ris de Dieu m'es vis, so‧m par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 qe si‧m rission qatre cen
 angel qi‧m deurion gaug far.
 
   VI
 
 G  aug naiental qe mil dolen.
 serion del mieu gaug ma
 nen. qar de mon gaug tut
 mei paren. (et) ieu uiu ab gaug
 ses maniar. e qi uol gaug sai
 lan qeren. qieu tot lo gaug
 entieramen. amidons qel
 mi pot tost dar.
 
 
 Gaug n’ai en tal qe mil dolen
 serion del mieu gaug manen,
 qar de mon gaug tut mei paren
 et ieu viu ab gaug ses maniar;
 e qi vol gaug sai l’an qeren,
 q’ieu tot lo gaug entieramen
 a midons qe‧l mi pot tost dar.
 
   VII
 
 B  Onna dals non ai aparllar.
 mais de uos donna q(ue) baissar.
 uos cug ades qant aus nomar.
 uos donna qe ses vestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades
 mieus uei domni(n)s estar. uo
 stre nou cors bel e plazen.
 
 
 Bonna, d’als non ai a parllar
 mais de vos, dompna, que baissar
 vos cug ades qant aus nomar
 vos, donna, vos esgar,
 q’ades mieus vei domn'ins estar
 vostre nou cors bel e plazen.
 
   VIII
 
 D  E mon nou uers uueill totz
 p(re)gar. qel manion de nouell
 chantar. aleis cui am ses tale(n)
 uar. dieus me lais (et) amors
 sieu men qautre ris mi se(m)bla
 plorar. sim ten ferm e(n)gaug
 ses laissar. mi dons qautre
 drut non consen.
 
 
 De mon nou vers vueill totz pregar
 qe‧l m’anion de novell chantar
 a leis cui am ses talen var.
 Dieus me lais, et Amors, s’ieu men,
 q’autre ris mi sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midons, q’autre drut non consen.
  
   IX
  
 I  A dieus mais donna no(m) p(re)sen.
 sol gar madonna e mon iu
 glar.
 
 
 Ia Dieus mais donna no‧m presen:
 sol gar ma donna e mon Iuglar.
 
   X
 
 D  Jeus gar madonnæ mon iu
 glar. e iamais do(n)nna nom
 pressen.
 
 
 Djeus gar ma donna e mon Iuglar
 e ia mais domnna no‧m pressen.
  • letto 193 volte

CANZONIERE N

  • letto 246 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 169 volte

Edizione diplomatica

       B nou cor et nou talen. Ab
       nou saber et ab nou sen.
 Et abbon nou captenemen. Uo
 ill un bon nou uers comensar.
 Eque mos bos nous mozente(n).
 Bener plus nos asoui uen. qus
 uels en deu renouelar.
                                                      
 Ueu renouel mon ardimen.
 Quei nouel ab ueill pessamen.
 Franc de nouel abfrem parue(n).
 Echant el nouel tems clar Qel
 nouel fruz nas e desen. El no
 uels criz eneis sempren. Eil
 aucel intro en amar.
                                                      
 Omnam que mefai alegrar.
 Que os am mels quom nos sap
 pesar. Tan be cum euam nico(n)
 tar. Queu am lagensor ses co(n)
 ten. Si deus mam enoi met
 cui dar. Qua obs damar lam
 saup triar. Amors quant
 nos aiostet gen.
                                                        
 Amor medei eu ben lauzar.
 Mels quadamor gazerdonar.
 Non pos qua mors masin
 ten car damar person chauzi
 men. Mais qua mors nopot
 es toiar. A sos obsa mors nido
 nar. Ad altra domnab cors
 rizen.
                                                        
 Jre deit simfaz souen. Quel
 cors merineis endormen. E
 midons rim tandolza men.
 Que deneguris nonapar. E
 sim ten sos ris plus iauzen.
 Que simrizion quate en. An
 gel quem derion gauh far.
                                                        
 Auh aieu tandon nul
 dolen. Serion del meugauh
 manem. E del meu gauh tut
 mei paren. Uiurion ab gauh
 ses maniar. Qui uol gauh ab
 melan queren. Queu aitot
 gauh enteira men. De mido(n)s
 queben lom poc dar.
  • letto 182 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
 
 B  nou cor et nou talen. Ab
 nou saber et ab nou sen.
 Et abbon nou captenemen. Uo
 ill un bon nou uers comensar.
 Eque mos bos nous mozente(n).
 Bener plus nos asoui uen. qus
 uels endeu renouelar.
 
 
[A]b nou cor et ab nou talen,
ab nou saber et ab nou sen
et ab bon nou captenemen,
voill un bon nou vers comensar
e, que mos bos nous moz enten,
ben er plus nos a so viven,
q'us vels en deu renovelar.
 
   II
 
 U  eu renouel mon ardimen.
 Quei nouel ab ueill pessamen.
 Franc de nouel abfrem parue(n).
 Echant el nouel tems clar. Qel
 nouel fruz nas e desen. El no
 uels criz eneis sempren. Eil
 aucel intro en amar.
 
 
[Q]u’eu renovel mon ardimen,
que‧i novel ab veill pessamen
franc de novel ab frem parven,
e chant el novel tems clar,
qe‧l novel fruz nas e desen
e‧l novels criz en eis s’empren,
e‧il aucel intro en amar.
 
   III
 
 O  mnam que mefai alegrar.
 Que os am mels quom no sap
 pesar. Tan be cum euam nico(n)
 tar. Queu am lagensor ses co(n)
 ten. Si deus mam enoi met
 cui dar. Qua obs damar lam
 saup triar. Amors quant
 nos aiostet gen.
 
 
 [D]omn'am que me fai alegrar,
 que‧os am mels qu'om no sap pesar,
 tan be cum eu am ni contar,
 qu’eu am la gensor ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cuidar,
 qu'a obs d’amar la‧m saup triar
 Amors quant nos aiostet gen.
 
   IV
 
 A  mor medei eu ben lauzar.
 Mels quadamor gazerdonar.
 Non pos qua mors masin
 ten car damar person chauzi
 men. Mais qua mors no pot
 es toiar. A sos obsa mors nido
 nar. Ad altra domnab cors
 rizen.
 
 
 [D’]Amor me dei eu ben lauzar
 mels qu'ad Amor gazerdonar
 non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car,
 d’amar per son chauzimen
 mais qu’Amors no pot estoiar
 a sos obs, Amors, ni donar
 ad altra domn'ab cors rizen.
 
   V
  
 J  re deit simfaz souen. Quel
 cors merineis endormen. E
 midons rim tandolza men.
 Que deneguris nonapar. E
 sim ten sos ris plus iauzen.
 Que simrizion quate en. An
 gel quem derion gauh far.
 
 
 [R]jre deit e si‧m faz soven,
 que‧l cors me ri neis en dormen
 e midons ri‧m tan dolzamen
 que de negu ris non a par;
 e si‧m ten sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizion quate en
 angel, que‧m derion gauh far.
 
   VI
 
 A  uh aieu tandon nul
 dolen. Serion del meugauh
 manem. E del meu gauh tut
 mei paren. Uiurion ab gauh
 ses maniar. Qui uol gauh ab
 melan queren. Queu aitot
 gauh enteira men. De mido(n)s
 queben lom poc dar.
 
 
 [G]auh ai eu tan don nul dolen
 serion del meu gauh manem
 e del meu gauh tut mei paren
 viurion ab gauh ses maniar;
 qui vol gauh ab me l’an queren,
 qu’eu ai tot gauh enteiramen
 de midons que ben lo‧m poc dar.
 
  • letto 194 volte

CANZONIERE N2

  • letto 226 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 224 volte

Edizione diplomatica

R oembauç daurenga
 A
b nou ioi et ab nou talen
       Ab nou saber et ab nou Cen
       Et ab nou captenemen
       Uoil un nou uerset comensar
       E qui mos bons nous motz enten
       Ben er plus nous a son uinen
       Com uielz i pot renouellar
                                                          
 Qui eu renouel mon ardimen
       Quels nouel mouon pensamen
       Farai de nouel ferm paruen
       Er can tem ab nouel temps clar
       Que fan lauzel mas don deissen
       Lo nouelz criz don iois sen pren
       Dels auzels quin tran en amar
                                                           
 Don aman mi fan alegrar
       Qeu am si com non pot comdar
       Tan ben con eu am ni pensar
       Queu am laiensor ses conten
       Si dieus mam e noimet cuigar
       Cal mielz damar la sap triar
       Amors qe nos aiustet gen
 Damor me dei eu ben lauzar
       Mas caz amor guizar donar
       Non puesc camors ma em ten car
       Dat amors per son chauzimen
       Mas Camors nom pot estoiar
       A sos obs damor ni donar
       Ad autrui don ai cor rien.
                                                         
 Rire dei con sim fas souen
       Q el cor me ri neis en durmen
       E mi donz ri tan douçamen
       Que ris de dieu mes uis son par
       Don me faisos ris plus iauzen
       Que sim rizian dangles cen
       Nom deurian plus gran gauz far.
                                                          
 Gauz ai eu tan qe mil dolen
       Serion del mieu gaug manen
       Car del mieu gauz tut miei paren
       Et eu uiu ab gaug ses maniar
       E qui uol gaug sai lan querer
       Q eu ai tot gaug et eissamen
       Ia mi donz quel mi pot tot dar
                                                           
 Domna dals non ai a parlar
       Mas de uos domna que baiçar
       Uos cug ades cant aug nomar
       Uos domna que uestimen
       E mon cor domna uos esgar
       Cades mi uei domnis estar
       Uostre bels nou cors couinen
                                                           
 Demon nou uers uoil totz pregar
       Quel manon de nouel cantar
       A lei cam senes talan uar
       Dieus mi lais et amors sien men
       Cautre ris men sembla plorar
       Sim ten ferm en gaug ces laissar
       Mi dons cautre drut non cossen
                                                            
 Ga dieus mai domna nom preçen
       Sol gart ma donna mon juglar.
  • letto 176 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
 
R oembauç daurenga
 A  b nou ioi et ab nou talen
 Ab nou saber et ab nou Cen
 Et ab nou captenemen
 Uoil un nou uerset comensar
 E qui mos bons nous motz enten
 Ben er plus nous a son uinen
 Com uielz i pot renouellar
 
 
Roembauç d’Aurenga
 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab nou captenemen,
 voil un nou verset comensar
 e, qui mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous e son vinen,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  ui eu renouel mon ardimen
 Quels nouel mouon pensamen
 Farai de nouel ferm paruen
 Er can tem ab nouel temps clar
 Que fan lauzel mas don deissen
 Lo nouelz criz don iois sen pren
 Dels auzels quin tran en amar
 
 
 Qu’ieu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ab ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzel mas don deissen
 lo novels criz don iois s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar
 Qeu am si com non pot comdar
 Tan ben con eu am ni pensar
 Queu am laiensor ses conten
 Si dieus mam e noimet cuigar
 Cal miels damar la sap triar
 Amors qe nos aiustet gen
 
 
 Don aman que mi fan alegrar,
 q’eu am si c'om non pot comdar
 tan ben con eu am ni pensar,
 qu’eu am la iensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuigar
 c’al miels d’amar la sap triar
 Amors qe nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei eu ben lauzar
 Mas caz amor guizar donar
 Non puesc camors ma em ten car
 Dat amors per son chauzimen
 Mas Camors nom pot estoiar
 A sos obs damor ni donar
 Ad autrui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car,
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors no‧m pot estoiar
 a sos ops d’Amors ni donar
 ad autrui, don ai cor rien. 
 
   V
 
 R  ire dei con sim fas souen
 Q el cor me ri neis en durmen
 E mi donz ri tan douçamen
 Que ris de dieu mes uis son par
 Don me fai sos ris plus iauzen
 Que sim rizian dangles cen
 Nom deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 qe‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douçamen
 que ris de Dieu m’es vis, son par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’angles cen
 no‧m deurian gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan qe mil dolen
 Serion del mieu gaug manen
 Car del mieu gauz tut miei paren
 Et eu uiu ab gaug ses maniar
 E qui uol gaug sai lan querer
 Q eu ai tot guag et eissamen
 Ia mi donz quel mi pot tot dar
 
 
 Gauz ai eu tan qe mil dolen
 serion del mieu gaug manen,
 car del mieu gauz tut miei paren
 et eu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an querer,
 q’eu ai tot gaug et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals non ai a parlar
 Mas de uos domna que baiçar
 Uos cug ades cant aug nomar
 Uos domna que uestimen
 E mon cor domna uos esgar
 Cades mi uei domnis estar
 Uostre bels nou cors couinen
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baiçar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 e mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bels nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  emon nou uers uoil totz pregar
 Quel manon de nouel cantar
 A lei cam senes talan uar
 Dieus mi lais et amors sien men
 Cautre ris men sembla plorar
 Sim ten ferm en gaug ces laissar
 Mi dons cautre drut non cossen
 
 
 De mon nou vers voil totz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en sembla plorar
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midons, c’autre drut non cossen.
 
   IX
 
 G  a dieus mai domna nom preçen
 Sol gart ma donna mon juglar.
 
 
 Ga Dieus mai domna no‧m preçen:
 sol gart ma donna e mon Juglar.
 
  • letto 164 volte

CANZONIERE R

  • letto 251 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [98]
 

  • letto 183 volte

Edizione diplomatica

                                                     Raymbaut daure(n)ca            
        Ab nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab
        nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos
        bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n)
        deu renouelar. ⸿ Qui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z
        uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems
        clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els
        auzels qintra(n) en amar. ⸿ Doncs amors me fay alegrar. qieu nay pus
        com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses
        co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup
        triar. amors ca(n)t nos aiustet gent.
 
                                                                                 ⸿ Damor me dey ieu be(n) lauzar.
        pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma
        p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a
        mi a dat nou cor rize(n). ⸿ Rire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys
        e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh
        sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi
        dar. ⸿ Gaug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi
        eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e
        gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot
        tot dar. 
 
                    ⸿ Dona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar.
        Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n)
        cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou
        auine(n). ⸿ DE mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no
        uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays (et) amors
        si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay -
        sar. mi dons ca adautramor nos te(n). ⸿ Ia dieus autra no me(n) pre -
        ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n).
 
  • letto 162 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 Raymbaut Daure(n)ca 
  
 A  b nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos
 bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n)
 deu renouelar.
 
 Raymbaut d’Aurenca
  
 Ab nou cor et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou bel captenemen,
 vuelh un bo nou vers comensar
 et, qi mos bos nous motz enten,
 ben er pus nous as so viven,
 c'om miels s’en deu renovelar.
 
 II
  
 Q  ui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z
 uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems
 clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els
 auzels qintra(n) en amar.
 
 
 Qui en renovelh mon ardimen,
 que‧l novel homz vielh pessamen
 y franh novel ab ferm parven,
 er cantem al novel tems clar,
 que‧lh novels fuelh nays on desen
 lo novelh crit, on ioi s’empren,
 e‧ls auzels q’intran en amar.
 
 III
 
 D  oncs amors me fay alegrar. qieu nay pus
 com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses
 co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup
 triar. amors ca(n)t nos aiustet gent.
 
   
 Doncs Amor me fay alegrar,
 q’ieu n'ay pus c'om no‧s pot pensar
 tan be com yeu am ni comtar,
 et am la genser ses conten:
 se Dieus m’am! E no‧i met cuiar
 car miels d’amar la‧m saup triar
 Amors cant nos aiustet gent.
 
 IV
  
 D  amor me dey ieu be(n) lauzar.
 pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma
 p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a
 mi a dat nou cor rize(n).
 
  
 D’amor me dey ieu ben lauzar
 pus ca ad et Amors guazardonar
 non pus: c’Amors mays si‧m ten car,
 que dat m’a per son chauzimen
 pus c’Amors non pot estuiar
 as sos obs, Amors, ni donar
 a mi a dat nou cor rizen.
 
 V
  
 R  ire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys
 e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh
 sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi
 dar.
 
  
 Rire deg ieu si‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neys en dormen
 e midons ri‧m tan dossamen
 que belh ris m'es de Dieu, so‧m par;
 e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen,
 que si‧m rizian qatre cen
 angels, que‧m deurian ioi dar.
 
 VI
  
 G  aug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi
 eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e
 gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot
 tot dar.
 
 
 Gaug ay ieu tal que mil dolen
 serian de mon gaug manen,
 e del mieu gaug tug miei paren
 vieurian ab gaug ses maniar;
 et qi vol e gaug say l’an queren,
 qu’ieu ay tot gaug et eysamen
 la midons que‧l mi pot tot dar.
 
 VII
  
 D  ona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar.
 Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n)
 cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou
 auine(n).
 
  
 Dona, d’als non ay a parlar
 mas de vos, domna, que bayzar
 vos cug, domna, cant aug nomnar
 vos, domna, que ses vestimen
 qu’en mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi ven, domna, estar
 vostre belh cors nou avinen.
 
 VIII
 
 D  E mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no
 uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays et amors
 si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay -
 sar. mi dons ca adautramor nos te(n). 
 
  
 De mon vers nou vuelh totz pregar
 que‧lh m’anon de novelh chantar
 a leys c’am senes talan var.
 Dieus m’abays, et Amors, si en men,
 c’autre ris mi sembla plorars
 si‧m ten ferm en gaug ses laysar
 midons, ca ad autr’amor no‧s ten.
 
 IX
 
 I  a dieus autra no me(n) pre -
 ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n).
 
 
 Ia Dieus autra no m'en prezen:
 sol que lieys gar en mon ioven.
 
  • letto 187 volte

CANZONIERE V

  • letto 181 volte

Riproduzione fotografica

 
 
  • letto 111 volte

Edizione diplomatica

  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 
 A    b meu cor (et) ab mieu talen. ab nueu saber. eabn
 ueu sen. (et) ab nueu bel captenemen. uujl. i. nueu uers
 et comenzar. e cel qui mos nueus motz enten. ben er plus
 nue(us) a son uiuen. com miels sen deu renouelar.
 
  
 Ab meu cor et ab mieu talen,
 ab nueu saber e ab nueu sen
 et ab nueu bel captenemen,
 vujl un nueu verset comenzar
 e, cel qui mos nueus motz enten,
 ben er plus nueus a son viven,
 c’om miels s’en deu renovelar.
 
 II
 
 Q    ueu renoueil mon ardimen. quel noueil u(er)ai pessamen faz
 denouellab ferm paruem. ecant em ab nouel tems clar. q(ue)ls fueils
 nouels dei naisson desen. el nouels c(ri)tz deioy senpren. dels auzels
 que tornon amar.
 
 
 Qu’eu renoveil mon ardimen,
 que‧l noveil ver ai pessamen
 faz de novell ab ferm parvem,
 e cantem ab novel tems clar,
 que‧ls fueils novels dei naisson desen
 e‧l novels critz de ioy s’enpren,
 dels auzels que tornon amar.
 
 III
   
 D    omna mais me faitz alegrar. q(ue)u am si co(m) no pot comtar. ta(n)
 be com eu am ni pessar. q(ue)uam la gençor sesconten. sideus ma(m)
 enoi met cujar. quel miell damar lamsaub triar. amor que
 nos aiusten gen.
 
  
 Domna, mais me faitz alegrar,
 qu’eu am si c’om no pot comtar
 tan be com eu ni pessar,
 qu’eu am la gençor ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cujar
 que‧l miell d’amor la‧m saub triar
 Amor que nos aiusten gen.
 
 IV
 
 D    amor medej eu ben lausau mas quesamor gazardonar. nopu
 sc camor meten si car. dat amor p(er)son chausimen. mas amor
 no pot estoiar. asos obs. ni amedonar. ad autruidon ai cor rize(n)
   
 
 D’Amor me dej eu ben lausau
 mas que s’Amor gazardonar
 no pusc: c’Amor me ten si car
 dat, Amor, per son chausimen
 mas, Amor, no pot estoiar
 a sos obs, ni a me donar
 ad autrui, don ai cor rizen.
   
 V
   
 D    ire dei e sim faz souen. quel cor me ri neus endurmen. emz
 dons rim tan douzamen. que ues ris de deu mes som par. (et) ad
 oncs mes son ris plus gen. que sim rizion. cccc. angel q(ue)m
 deurion gaug far.
   
 
 Dire dei e si‧m faz soven,
 que‧l cor me ri neus en durmen
 e mzdons ri‧m tan douzamen
 que ves ris de Deu m’es, so‧m par,
 et adoncs m’es son ris plus gen,
 que si‧m rizion quatre cen
 angel, que‧m deurion gaug far.
 
 VI
   
 G    aug ai eu tal que nul dolen. serion del meu gaug mane(n)
 car del meu gaug tug mei paren. uiurion ab gaug sens.
 maniar. e quiuol gaug silam quere(n). q(ue)u ai gaug (et) eyamen
 lamidons quel mepot donar.
 
  
 Gaug ai eu tal que nul dolen
 serion del meu gaug manen
 car del meu gaug tug mei paren
 viurion ab gaug sens maniar;
 e qui vol gaug si la‧m queren,
 qu’eu ai gaug et eyamen
 la midons que‧l me pot donar.
 
 VII
 
 D   omna dals non aus p(ar)lar. masdeuos domna que baisar. uos
 cuig domna cant aug nomnar. uos domna senes uestime(n)s
 emon cor domna uos esgar. cades mi uej ins don estar. uostre
 ri neu cors bel couinen.
   
  
 Domna, d’als non a‧us parlar
 mas de vos, domna, que baisar
 vos cuig, domna, cant aug nomnar
 vos, domna, senes vestimens
 e mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi vej ins don estar
 vostre ri neu cors bel covinen.
 
 VIII
  
 D    emonue uers uull totz p(re)gar. quel ma no(n) renouel chantar
 aleis cam senes talen uar. deu ma baix eamor seu men caut(re)
 ris me sembla plorar. sim ten ferm en ioy ses laixar midons
 cautre drut no cossen.
 
 
 De mo nue vers vull totz pregar
 que‧l m’anon renovel chantar
 a leis c’am senes talen var.
 Deu m’abaix, e Amor, s’eu men,
 c’autre ris me sembla plorar
 si‧m ten ferm en ioy ses laixar
 midons, c’autre drut no cossen.
 
 IX
  
 I   a dieus domna nom pressen. sol gart madomna emon iugl
 ar eiamais domna no p(re)ssen.
 
  
 Ia Dieus domna no‧m pressen:
 sol gart ma domna e mon Iuglar
 e ia mais domna no pressen.
 
  • letto 125 volte

CANZONIERE a

  • letto 254 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 236 volte

Edizione diplomatica

                                                              reambautz daurega
        
        A
b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen
        E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar.
        e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent.
        com vestz. sen deu renouelar.
 
 
        Qieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen
        franc de noueil ab uieil paruen e =
        cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei=
        sen lo nouels critz don iois sempren dels ausels qintron en
        amar.

        Don amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar.
        tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent
        si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup
        triar amors qe nos aiustet gent.
 

 
        Damor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar.
        nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen.
        mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad
        autrui con ai cor rizen.

        Rire dei eu eu sim faz souen. qel cars me ri neus en
        durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus
        jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug
        far.
 

 
        Gaug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen.
        car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab
        gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar.

        Domna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos
        cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen.
        e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar
        uostre bel non cors couinen.
 

 
        Demon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel
        chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabais (et)
        amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n)
        ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t.

        Ja dieus mais do(m)na nom prezent sol gart ma do(m)na e mo(n)
        iuglar.
        Dieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom
        prezent.
 

  • letto 164 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 reambautz daurega
  
 A  
b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen
 E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar.
 e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent.
 com vestz. sen deu renouelar.
 
 Reambautz d’Aurega
 
 Ab nou cor e ab nou talen,
 ab nou saber e ab nou sen
 e ab nou bel captenemen,
 vueil un nou verset comensar
 e, qi mos nous bos mots entent,
 ben er plus nou a son vivent,
 c'om vestz s’en deu renovelar.
 
 II
  
 Q  ieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen
 franc de noueil ab uieil paruen e =
 cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei=
 sen lo nouels critz. don iois sempren dels ausels qintron en
 amar.
 
  
 Q’ieu renovel mon ardimen,
 c’ai novel ab veil pessamen,
 franc de noveil ab vieil parven,
 er cantem al novel temps clar,
 qe‧l novels foils nais dont deisen
 lo novels critz don iois s’empren,
 dels ausels q’intron en amar.
 
 III
 
 D  on amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar.
 tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent
 si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup
 triar. amors qe nos aiustet gent.
 
 
 Don Amars mi fai alegrar,
 q’eu am si c'om non pot comdar
 tam ben con eu am ni pensar,
 q’ieu am la gensor ses content:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 q’al miels d’amar la‧m saup triar
 Amors qe nos aiustet gent.
 
 IV
 
 D  amor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar.
 nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen.
 mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad
 autrui con ai cor rizen.
 
  
 D’amor me deg eu ben lauzar    
 mais q’as Amor guizardonar
 ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mais q’Amor non pot estuiar
 a sos obs, Amors, ni donar
 ad autrui, con ai cor rizen.
 
 V
  
 R  ire dei eu eu sim faz souen. qel cors me ri neus en
 durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus
 jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug
 far.
 
  
 Rire dei eu eu si‧m faz soven,
 qe‧l cors me ri neus en durmen
 e midonz ri tant douzamen
 qe si es ris desd ui m’es, so‧m par;
 Deu me fa son ris plus jauzen,
 que se‧m rizion qatre cent
 angel, qe‧m deuriom gaug far.
 
 VI
  
 G  aug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen.
 car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab
 gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar.
 
  
 Gaug ai eu tan qe mil dolen
 senrion del meu gaug manen,
 car del men gaug tuig meu paren
 viurion ab gaug et eisament;
 la midonz qe‧l mi pot tot dar.
 
 VII
 
 D  omna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos
 cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen.
 e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar
 uostre bel non cors couinen.
 
  
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dona, qe baisar
 vos cuig, domna, qant aug nomnar
 vos, dona, qe sos vestimen
 e mon cors, domna, vos esgar,
 q’ades mi‧us veg midona star
 vostre bel non cors covinen.
 
 VIII
 
 D  emon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel
 chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabai (et)
 amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n)
 ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t.
 
 
 De mon nou vers vueil totz pregar
 qe il m’anon de novel chantar
 a lieis q’am senes talen var.
 Dieus m’abais, et Amors, seim ment,
 q’autre ris me semblon plorar,
 si‧m ten ferm en gaug sens laissar
 midonz, c’autre drut non cossent.
 
 IX
  
 J  a dieus mais do(m)na nom prezent sol gar ma do(m)na e mo(n)
 iuglar.
 
 
 Ja Dieus mais domna no‧m prezent:
 sol gar ma domna e mon Iuglar.
 
 X
 
 D  ieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom
 prezent.
 
 
 Dieus gart ma domna e mon Iuglar
 e ia mais domna no‧m prezent.
  • letto 234 volte

Collazione

   
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Raembautz  d’Aurenga
Raymbaut    d’Aurenca
Rambaut      d’Aurenga
Rambauz     d’Aurenga
Raembautz  d’Aurenga
Raembautz  d’Aurenga
Raimbaut    d’Orenia
/
Roembauç   d’Aurenga
Raymbaut   d’Aurenca
/
Reambautz  d’Aurenga
 
I, 1
v. 1
 
 
 
 
 
 
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  e   ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  ez  ab  nou    talen
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
[A]b  nou   cor  et      nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    meu   cor  et  ab  mieu  talen,
Ab    nou   cor  e   ab  nou    talen,
 
I, 2
v. 2
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  e   ab  nou   sen
/
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nueu  saber  e   ab  nueu sen
ab  nou   saber  e   ab  nou   sen
 
I, 3
v. 3
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
et  ab  bon  nou   captenemen,
et  ab  nou  belh  captenemen,
et  ab  bel  nou   captenemen,
/
et  ab  bel   nou   captenemen,
et  ab  nou         captenemen,
et  ab  nou   bel   captenemen,
et  ab  bon   nou   captenemen,
et  ab  nou         captenemen,
et  ab  nou   bel   captenemen,
et  ab  nueu  bel   captenemen,
e   ab  nou   bel   captenemen,
 
I, 4
v. 4
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vuoill  un  bon  nou    vers    comenssar
vuelh   un  bon  nou    vers     comensar
vioil   un       nou    verset  començar
/
voill    un       nou   verset  comensar
voill    un       nou   verset  comensar
vueilh   un       nou   verset  començar
voill    un  bon  nou   vers     comensar
voil     un       nou   verset  comensar
vuelh    un  bo   nou   vers     comensar
vujl     un       nueu  verset  comenzar
vueil    un       nou    verset  comensar
 
I, 5
v. 5
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e,         qui  mos  bons  nous   motz  enten,
e,         qui  mos  bos          motz  enten,
e,         qui  mos  bos    nous  motz  enten,
/
e,         qui  mos  bons   nous  motz  enten,
e,         qi    mos  bons   nous motz  enten,
e,         qi    mos  bels    motz  nous  enten,
e,         que  mos  bos    nous  moz   enten,
e,         qui   mos  bons  nous  motz  enten,
et,        qi     mos  bos    nous  motz  enten,
e,   cel  qui  mos            nueu  motz  enten,
e,          qi    mos  nous  bos    mots   entent,
 
I, 6
v. 6
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ben  er plus  nous    e   son  ioven,
ben  er pus   nous    a   son  viven,
ben  er plus  nous    a   son  viven,
/
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nos     a    so   viven,
ben  er  plus  nous   e    son  vinen,
ben  er  plus  nous    as  so   viven,
ben  er  plus  nueus  a    son  viven,
ben  er  plus  nou     a    son  vivent,
 
I, 7
v. 7
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’us   vieills      en  deu  renovellar.
quo    mielhs  s’en  deu  renovellar.
c’om  veill‧i pot             renoveilar.
/
c’om  vielz‧i pot             renovellar.
c’om  vielz‧i pot             renovellar.
q’om  viels     s’en  deu  renovellar.
q’us   vels          en  deu  renovelar.
c’om  vielz‧i pot              renovellar.
c’om  miels    s’en  deu  renovelar.
c’om  miels    s’en  deu  renovelar.
c’om  vestz    s’en  deu  renovelar.
 
II, 1
v. 8
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Qi en     renovel    mon  ardimen,
Qu’ieu   renovelh  mon  ardimen,
Qu’eu    renovel    mon  ardimen,
/
Qu’eu    renovel   mon  ardimen,
Qu’ieu   renovel   mon  ardimen,
Q’jeu     renovell  mon  ardimen,
[Q]u’eu  renovel   mon  ardimen,
Qu’ieu   renovel   mon  ardimen,
Qui en   renovelh  mon ardimen,
Qu’eu   renoveil   mon  ardimen,
Q’ieu    renovel    mon  ardimen,
 
II, 2
v. 9
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
 
q’ai    novel     ab nou       pessamen
que‧l   novelh  uolf vielh   pessamen
qu’il   novels   moven        pessamen.
/
que‧ls  novel    movon       pensamen.
que‧ls  novel    movon       pensamen.
qi‧ls    novels   moven        pensamen.
que‧i   novel    ab veill        pessamen
que‧ls  novel    movon        pensamen.
que‧l   novel    homz vielh  pessamen
que‧l   noveil   ver ai           pessamen
c’ai    novel    ab veil          pessamen
 
II, 3
v. 10
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
franc     de      novel    ab  ferm  parven,
y franh  de      novelh        ferm  parven,
Farai     de      novel          frem  parven,
/
Farai     de      novel          ferm  parven,
Farai     de      novel          ferm  parven,
Farai     d’un  novell         ferm  par parven,
franc     de      novel    ab  frem  parven,
Farai     de      novel    ab  ferm  parven,
y franh           novel    ab  ferm  parven,
faz        de      novell   ab  ferm  parvem,
franc     de      noveil   ab  vieil  parven,
 
II, 4
v. 11
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e   chante     el   novel   temps  clar,
e   quantem  al  novelh  temps  clar,
er  cantem    ab  novel   tems    clar,
/
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
en  chantan  ab  novels  temps  clar,
e   chant       el   novel   tems    clar,
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
er  cantem    al   novel   tems    clar,
e   cantem    ab  novel   tems     clar,
er  cantem    al   novel   temps  clar,
 
II, 5
v. 12
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
qe‧l novels        fruitz     nais e        dissen
que‧ls novelhs  fuelhs    nayss on     desen
que fan l’auçel               mais don   dasen
/
que fan l’auzer              mas don    deissen
que fan l’auzer              mas don    deissen
qe fan l’auzell               mais don   dissen
qe‧l novel          fruz      nas e         desen
que fan l’auzel              mas don    deissen
que‧lh novels   fuelh     nays on      desen
que‧ls fueils novels dei naiss on     desen
qe‧l novels foils            nais dont  deisen
 
II, 6
v. 13
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧l  novels  critz,   en eis     s’empren,
lo   novelh  crit     e‧l ioy    s’empren,
lo   novels  critz    don ioi   s’espen,
/
lo   novelz  critz   don ioi    s’enpren,
lo   novelz  critz   don iois  s’enpren,
los  novels  critz   don ioi   s’espren,
e‧l  novels  criz   en eis      s’empren,
lo   novels  criz   don iois  s’enpren,
lo   novelh  crit   on ioi      s’empren,
e‧l  novels  critz  de ioy     s’enpren,
lo   novels  critz  don iois  s’empren,
 
II, 7
v. 14
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧ill  auzeill  intron en       amar.
e‧ls   auzels  qu’intran en   amar.
dels  auzels  qu’imtran en  amar.
/
dels  auzels  qu’intran en  amar.
dels  auzels  qu’intran en  amar.
dels  auzels  qi‧s tan en     amar.
e‧il   aucel    intro en         amar.
dels  auzels  qu’intran en  amar.
e‧ls   auzels  q’intran en    amar.
dels  auzels  que tornon    amar.
dels  ausels  q’intron en    amar.
 
III, 1
v. 15
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dompna      que  mi  faitz   alegrar,
Doncs Amors     me  fai     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
/
Don aman           mi  fan     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
[D]omn’am que  me  fai     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
Doncs Amor       me  fay    alegrar,
Domna, mais      me  faitz  alegrar,
Don amars         mi   fai    alegrar,
 
III, 2
v. 16
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧us am        plus  c’om    non   sap  pensar
qu’ieu n’ay  pus   qu’om  no‧s  pot  pensar
que van        si      c’om    no    poc  comdar
/
que am         si     c’om     non  pot  comdar
que am         si     c’om     non  pot  comdar
q’ieu am      si      q’om    non  pot  contar
que‧os am    mels qu’om  no    sap  pesar
q’eu am       si      c’om    non   pot  comdar
q’ieu n’ay    pus   c’om    no‧s  pot  pensar
qu’eu am     si      c’om    no     pot  comtar
q’eu am       si      c’om    non   pot  comdar
 
III, 3
v. 17
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
tant  ben  cum  ieu   s’am  ni comtar,
tan   be    cum  ieu   am     e tenc car,
tan   be    com  eu    am     ni penssar,
/
tan   be    com  eu    am     ni pensar,
tan   ben  con   eu    am     ni pensar,
tan   ben  con   ieu   am     ni pensar,
tant  be    cum  eu    am     ni contar,
tan   ben  con   eu    am     ni pensar,
tan   be    com  yeu  am     ni comtar,
tan   be    com  eu              ni pessar,
tam  ben  con   eu    am     ni pensar,
 
III, 4
v. 18
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’ieu   am  la  gensor ses conten:
et        am  la  gensor   ses  conten:
q’ieu   am  la  genser   ses  conten:
/
qu’eu   am  la  gensor  ses  conten:
qu’ieu  am  la  iensor   ses  conten:
qu’ieu  am  la  gensor  ses  conten:
qu’eu   am  la  gensor  ses  conten:
qu’eu   am  la  iensor   ses  conten:
et         am  la  genser   ses  conten:
qu’eu   am  la  gençor  ses  conten:
q’ieu    am  la  gensor  ses  content:
 
III, 5
v. 19
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuidar
si  Dieus  m’am!  E no‧y  met  cujar
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
/
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuiar
si  Dieus  m’ait!   E no‧i   met  cuiar
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuidar
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuigar
se  Dieus  m’am!  E no‧y  met  cuiar
si  Deus    m’am!  E no‧i   met  cujar
si  Dieus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
 
III, 6
v. 20
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’ad    ops      d’amar la‧m saup triar
q’al    mielhs  d’amar la‧m saup triar
c’al    miels    d’amar la saup far
/
c’al    mielz    d’amar la sap triar
c’al    mielz    d’amar la‧i sap triar
q’al   mels      d’amar la saup triar
qu’a   obs       d’amar la‧m saup triar
c’al    miels    d’amar la sap triar
car     miels    d’amar la‧m saup triar
que‧l  miell    d’amore la‧m saub triar
q’al    miels   d’amar la‧m saup triar
 
III, 7
v. 21
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Amors  qan nos aiostet gen.
Amors  quan nos aiustet gen.
Amors  que nos aiustet gen.
/
Amors  que     nos  aiustet  gen.
Amors  que     nos  aiustet  gen.
Amors  qi        nos  aiostet  gen.
Amors  quant  nos  aiostet  gen.
Amors  qe       nos  aiustet  gen.
Amors  cant    nos  aiustet  gent.
Amor    que    nos  aiusten  gen.
Amors  qe      nos  aiustet   gent.
 
IV, 1
v. 22
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
D’Amor    me  dei   ieu ben lauzar
D’Amor    me  dey  ieu  ben  lauzar
D’Amor    mi   dei   ieu  ben  lauzar
/
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    mi   dei  ieu  ben  lauzar
[D’]Amor  me  dei  eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dey  ieu  ben  lauzar
D’Amor    me  dej   eu   ben  lausau
D’amor     me  deg  eu   ben  lauzar
 
IV, 2
v. 23
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mieills  c’ad Amor guizerdonar
pus          ad Amor guazardonar
mais     c’Amor guiardonar
/
mas      c’az      Amor    guizardonar
mas      c’az      Amor    guizardonar
mais     q’az      Amor    gazardonar
mels     qu’ad    Amor    gazerdonar
mas      c’az       Amor    guizardonar
pus       ca ad et  Amors  guazardonar
mas      que      s’Amor   gazardonar
mais     q’as        Amor   guizardonar
 
IV, 3
v. 24
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
non   puos:    q’Amors   mi ten si car,
non   puesc:     Amors    mais si‧m ten car,
non   puosc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
/
non   puosc:  c’Amors   m’a e‧m te car
non   puesc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
no     puesc:  q’Amors   m’a en conten
non   pos:      qu’Amors m’a si‧n ten car,
non   puesc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
non   pus:      c’Amors  mays si‧m ten car,
no     pusc:    c’Amor    me ten si car
ni‧m  posc:    q’Amors  m’a si‧m ten car
 
IV, 4
v. 25
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que dat m’a  per son chausimen
que dat m’a  per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chausimen
/
dat, Amors,  per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
e gardat        per  son  chauzimen
d’amar          per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
que dat m’a  per  son  chauzimen
dat, Amor,   per  son  chausimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
 
IV, 5
v. 26
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mais  c’Amors non pot entosar
pus    qu’Amor non pot estujar
mais  c’Amors non pot estoiar
/
mas   c’Amors    non    pot  estoiar
mas   c’Amors    non    pot  estoiar
mas   q’Amors    no‧m  pot  estuiar
mais  qu’Amors  no      pot  estoiar
mas   c’Amors    no‧m  pot  estoiar
pus    c’Amors   non     pot  estuiar
mas,     Amor,    no       pot  estoiar
mais  q’Amor    non     pot  estuiar
 
IV, 6
v. 27
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
a   sos  ops, Amors, ni  donar
a   sos  ops, Amors, ni  donar
a   so   obs, Amors, mi  donar
/
a   sos  obs  d’ Amor,   ni  donar
a   sos  obs  d’ Amor,   ni  donar
a   sos  ops,     Amors,  ni  donar
a   sos  obs,     Amors,  ni  donar
a   sos  ops  d’ Amors,  ni  donar
as  sos  obs,    Amors,  ni  donar
a   sos  obs,  ni a me         donar
a   sos  obs,    Amors,  ni  donar
 
IV, 7
v. 28
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ab autra dompna ab  cors   rizen.
a mi a dat nou           cor    rizen.
ad autrui, don      a    or      rien.
/
ad autrui, don      ai   cor    rien.
ad autrui, don      ai   cor    rien.
ad autrui, don      ai   cor    rizen.
ad altra domn’ab       cors  rizen.
ad autrui, don       ai  cor    rien.
a mi a dat nou           cor    rizen.
ad autrui, don       ai  cor    rizen.
ad autrui, con       ai  cor    rizen.
 
V, 1
v. 29
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Rire      dei   ieu  si‧m  fatz  soven,
Rire      deg  ieu  si      fatz  sovens,
Rire      dei   eli  si‧m   fai   soven,
/
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rjre‧m  dei   qossi‧m    fatz  soven,
[R]jre   deit  e     si‧m   faz   soven,
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rire      deg   ieu  si.m  fas   soven,
Dire      dei    e     si‧m  faz   soven,
Rire      dei    eu eu  si‧m  faz  soven,
 
V, 2
v. 30
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
qe‧l   cors  mi  ri  neis   en  dormen
qe‧l   cor   me  ri  neys  en  dormens
qu’il  cor   mer    neis   en  durmen
/
que‧l  cor   me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cor   me  ri  neis   en  durmen
qe‧l    cors  me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cors  me  ri  neis   en  dormen
qe‧l    cor   me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cor   me  ri  neys  en  dormen
que‧l  cor   me  ri  neus  en  durmen
qe‧l   cors  me  ri  neus  en  durmen
 
V, 3
v. 31
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e  midonz  ri      tant  dousament
e  midons  ri‧m  tan   doussamens
e  midonz  ri      tan   douzamen
/
e  midonz  ri      tan   douzamen
e  midonz  ri      tan   douzamen
e  midons  ri‧m  tan   doussamen
e  midons  ri‧m  tan   dolzamen
e  midonz  ri      tan   douçamen
e  midons  ri‧m  tan   dossamen
e  mzdons  ri‧m  tan   douzamen
e  midonz  ri       tan   douzamen
 
V, 4
v. 32
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que  de negun ris non a par;
que  belh ris m’es de Dieu, so‧m par;
que  ris de Deu m’es vis, so‧m par;
/
que  ris Dieu       m’es vis,   so‧m par;
qe    ris Dieu       m’es vis,   son par;
qe    ris de Dieu  m’es vis,   so‧m par;
que  de negu ris non a par;
que  ris de Dieu  m’es vis,   son par;
que  belh ris m’es de Dieu,  so‧m par;
que  ves ris de Deu m’es,     so‧m par;
qe    si es ris desd ui m’es,   so‧m par;
 
V, 5
v. 33
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e si‧m ten        sos ris         plus  gauzen,
e‧l sieu belh ris fa‧m          plus  iauzens,
don  me fai      son ris        plus  iausen,
/
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
e si‧m ten         sos ris         plus  iauzen,
don  me fai       sos ris        plus  iauzen,
e‧lh sieu belh ris fa‧m         pus   iauzen,
et adoncs m’es son ris         plus  gen,
Deu  me fa       son ris         plus   jauzen,
 
V, 6
v. 34
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que  si‧m  rizion   catre     cen
que  si‧m  rizian   quatre   cens
que  si‧m  rizion   angel    cen
/
que  si‧m  rizian   d’agles    cen
que  si‧m  rizian   d’agles    cen
qe    si‧m  rission  qatre       cen
que  si‧m  rizion   quate       en
que  si‧m  rizian   d’angles  cen
que  si‧m  rizian   qatre       cen
que  si‧m  rizion   quatre     cen
que  se‧m  rizion   qatre      cent
 
V, 7
v. 35
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
angel,    qe‧m    deurion   gaug far.
angils,   que‧m  deurian   ioy dar.
non    deurian plus gran   gauz far.
/
non    deurian plus gran   gauz far.
no‧m  deurian plus gran   gauz far.
angel,   qi‧m     deurion    gaug far.
angel,   que‧m  derion      gauh far.
no‧m  deurian gran          gauz far.
angels,  que‧m  deurian   ioi dar.
angels,  que‧m  deurion   gaug far.
angel,    qe‧m    deuriom  gaug far.
 
VI, 1
v. 36
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Gaug     ai      ieu  tal   don  mil  dolen
Ioy        ai      ieu  tal   que  mil  dolens
Gaug     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gauz     ai      eu   tal   qe    mil  dolen      (I, 1)
Gauz     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gauz     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gaug     n’ai  en   tal   qe    mil  dolen
[G]auh  ai      eu   tan  don  nul  dolen
Gauz     ai      eu   tan  qe    mil  dolen
Gaug     ay     ieu  tal   que  mil  dolen
Gaug     ai      eu   tal   que  nul  dolen
Gaug     ai      eu   tan  qe    mil  dolen
 
VI, 2
v. 37
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
seriont   del  mieu  gaug  manen
serian    de   mon   ioy     manens
serion    del  meu   gaug  manen,
serian    del  meu   gaz    manen,
serion    del  meu   gauz  manen,
serion    del  mieu  gauz  manen,
serion    del  mieu  gaug  manen,
serion    del  meu   gauh  manem
serion    del  mieu  gaug  manen,
serian    de   mon   gaug  manen
serion    del  meu   gaug  manen,
senrion  del  meu   gaug  manen,
 
VI, 3
v. 38
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e del     mieu gaug tuich  miei  paren
e del     mieu  ioy    tuit   mey   parens
car de   mon   gaug  tuit   mei   paren
qar de   mon   gauz  tuit   mei   paren
car del  mieu  gauz  tut    mieu  paren
car del  mieu  gaug  tut    miei  paren
qar de   mon   gaug  tut    mei   paren
e del     meu   gauh  tut    mei   paren
car del  mieu  gauz  tut    miei  paren
e del     mieu  gaug  tug    miei  paren
car del  meu   gaug  tug    mei   paren
car del  men   gaug  tuig   meu  paren
 
VI, 4
v. 39
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
viurion    ab  gaug  ses  maniar;
viurian    ab  ioy     ses  manjar;
et eu viu  ab  gaug  ses  maniar;
ez eu viu  ab  gauz  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gaug  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gauz  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gaug  ses  maniar;
viurion     ab  gauh  ses  maniar;
et eu viu  ab  gaug  ses  maniar;
vieurian   ab  gaug  ses  maniar;
viurion    ab  gaug  ses  maniar;
viurion    ab  gaug  et eisament;
 
VI, 5
v. 40
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
     qui  vol  gaug    ab me  l’an  queren,
e   qui  vol  ioy       sai       l’an  querens,
e   qui  vol  gaug     sai      l’an  queren,
e   qui  vol  gauz     ssa      l’an  qerer,
e   qui  vol  gauz     sai       l’an  querer,
e   qui  vol  gaug     sai       l’an  qerer,
e   qi    vol  gaug     sai       l’an  qeren,
     qui  vol  gauh     ab me  l’an  queren,
e   qui  vol  gaug     sai       l’an  querer,
et  qi    vol  e gaug  say      l’an  queren,
e   qui  vol  gaug     si        la‧m  queren,
/
 
VI, 6
v. 41
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’ieu     ai     tot  gaug          entieiramen
que ieu  ai     tot  ioys           eyssamens
qu’eu     l’ai  tot  gaug     et  eissamen
q’eu      hai   tot  gauz     ez  eissamen
qu’eu    ai     tot  gauz      et  eissamen
qu’eu    ai     tot  gaug      et  eissamen
q’ieu             tot  lo gaug       entieramen
qu’eu    ai     tot  gauh           enteiramen
q’eu      ai     tot  gaug      et  eissamen
qu’ieu   ay    tot  gaug      et  eysamen
qu’eu    ai           gaug      et  eyamen
/
 
VI, 7
v. 42
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
de   midonz  que ben lo‧m  pot          dar.
ab   midons  que‧l me         pot  tost  dar.
ia   midons  que‧l mi          pot   tot   donar.
ia   midonz  qe lo‧m           pot   tot   dar.
ia   midonz  que‧l mi          pot   tot   dar.
ia   midonz  que‧l mi          pot   tot   dar.
a    midons  qe‧l mi            pot   tost  dar.
de  midons  que ben lo‧m  poc          dar.
ia   midonz  que‧l mi         pot   tot   dar.
la   midons  que‧l mi         pot   tot   dar.
la   midons  que‧l mi         pot          donar.
la   midonz  qe‧l mi           pot   tot  dar.
 
VII, 1
v. 43
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dompna,  d’als  non  ai  a   parlar
Dompna,  d’als  non  ai  a   parlar
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
/
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
Bonna,     d’als  non  ai  a   parllar
/
Domna,     d’als  non  ai  a   parlar
Dona,        d’als  non  ay  a  parlar
Domna,     d’als  non  a‧us   parlar
Domna,     d’als  non  ai  a   parlar
 
VII, 2
v. 44
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mas   de  vos,  dompna,  que  baisar
mas   de  vos,  dompna,  que  baizar
mas   de  vos,                  que  baisar
/
mas   de  voz,  domna,   que  baizar
mas   de  voz,  domna,   que  baizar
mais  de  vos,  donna,    que  baissar
/
mas   de  vos,  domna,   que  baiçar
mas   de  vos,  domna,   que  bayzar
mas   de  vos,  domna,   que  baisar
mas   de  vos,  dona,      qe    baisar
 
VII, 3
v. 45
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vos  cuig,  dompna,   qand   aug  nomnar
vos  cug,    dompna,  quant  aug  nomnar
vos  cuit     ades         can     aug  nomnar
/
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug     ades         qant    aus  nomar
/
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug,    domna,    cant    aug  nomnar
vog  cuig,  domna,    cant    aug  nomnar
vos  cuig,  domna,   qant    aug  nomnar
 
VII, 4
v. 46
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
/
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  donna,    vos esgar
/
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  domna,   que     ses     vestimen
vos,  domna,             senes  vestimens
vos,  dona,      qe       sos     vestimen
 
VII, 5
v. 47
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e        mon  cor,   dompna,  vos  esgar,
que    mon  cor,   dona,       vos  esguar,
e        mon  cor,   dona,       vos  esgar,
/
en      mon  cor,   dompna,  vos  esgar,
en      mon  cor,   domna,    vos  esgar,
/
/
e         mon  cor,   domna,  vos  esgar,
qu’en  mon  cor,   domna,  vos  esgar,
e         mon  cor,   domna,  vos  esgar,
e         mon  cors,  domna,  vos  esgar,
 
VII, 6
v. 48
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’ades    mi‧us veig inz, dompna,  estar
qu’ades  mi         ven, dompna,     estar
c’ades    mi        vei domvins      estar
/
c’ades    mi        vei domn’is        estar
c’ades    mi        vei domn’is        estar
q’ades    mieus  vei domn’ins      estar
/
c’ades    mi        vei domn’is       estar
c’ades    mi        ven, domna,     estar
c’ades    mi        vej ins don       estar
q’ades    mi‧us    veg midona      star
 
VII, 7
v. 49
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  bel cors nou     avinen.
vostre  bel nou cors     covinen.
/
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  nou cors bel     e plazen.
/
vostre  bels nou cors   covinen.
vostre  belh cors nou   avinen.
vostre  ri neu cors bel  covinen.
vostre  bel non cors     covinen.
 
VIII, 1
v. 50
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
De  mon nou vers vuoill totz pregar
De  mo    vers vos  vuelh  totz  preguar
De  mon  nou vers  voill   tot    pregar
/
De  mon  nou vers  voill   totz  pregar
De  mon  nou vers  voil    toz   pregar
De  mon  nou vers  vueill  totz  pregar
/
De  mon  nou vers  voil     totz  pregar
De  mon  vers nou  vuelh  totz  pregar
De  mo    nue vers  vull     totz  pregar
De  mon  nou vers  vueil   totz  pregar
 
VIII, 2
v. 51
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que‧l   m’anon  de  novel     chantar
que‧l   manetz   de  novelh   chantar
qu’il   m’anon   de  novel    cantar
/
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
qe‧l     m’anion  de  novell   chantar
/
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
que‧lh  m’anon  de  novelh  chantar
que‧l    m’anon  renovel       chantar
qe il     m’anon  de  novel    chantar
 
VIII, 3
v. 52
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
a lieis   c’am     senes  talan  var.
a lieys  qu’am   senes  talan  var.
a lei      c’am     senes  talan  var.
/
a lei      c’am     senes  talan  var.
a lei      c’am     senes  talan  var.
a leis     cui am  ses     talen  var.
/
a lei      c’am     senes  talan  var.
a leys    c’am     senes  talan  var.
a leis    c’am     senes  talen  var.
a lieis   q’am    senes  talen  var.
 
VIII, 4
v. 53
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dieus  m’abais,    et Amors,  si en men,
Dieus  m’abays,   et Amors,  s’ieu men,
Dieus  mi laics,    et Amors,  s’ieu men,
/
Dieus  mi lais,      et Amors,  si en men,
Dieus  mi lais,      et Amors,  si en men,
Dieus  me lais,     et Amors,  s’ieu men,
/
Dieus  mi lais,     et Amors,  si en men,
Dieus  m’abays,  et Amors,  si en men,
Deu     m’abaix,  e Amor,     s’eu men,
Deus   m’abais,   et Amors,  seim ment,
 
VIII, 5
v. 54
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’autre    ris  mi      semblon  plorar
qu’autre  ris  me     sembla     plorar
c’autre    ris  mes     semblan   plorar
/
c’autre   ris  m’en   senbla     plorar
c’autre   ris  m’en   sembla    plorar
q’autre   ris  mi       sembla    plorar
/
c’autre   ris  m’en   sembla    plorar
c’autre   ris  me      sembla     plorars
c’autre   ris  me      sembla     plorar
q’autre   ris  me      semblon   plorar
 
VIII, 6
v. 55
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
si‧m  ten ferm en gaug ses laissar
si‧m  ten    ferm  en  gaug  ses   laissar
si‧m  tenc  ferm  e    gaug  ses   laissar
/
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ses   laissar
/
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ses   laysar
si‧m  ten   ferm  en    ioy    ses   laixar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  sens  laissar
 
VIII, 7
v. 56
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
midonz,  c’autre drut       non cossen.
midons,  quaz’autr’amor no‧s ten.
midons,  c’autre drut       non consen.
/
midonz,  c’autre drut       non consen.
midonz,  c’autre drut       non cossen.
midons,  q’autre drut       non consen.
/
midons,  c’autre drut       non cossen.
midons,  ca ad autr’amor no‧s ten.
midons,  c’autre drut       no cossen.
midonz,  c’autre drut       non cossent.
 
IX, 1
v. 57
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Ia   Dieus  mais  dompna no‧m   presen:
Ia   Dieus            autra no m’en  prezen:
Ia   mais Dieus  dona no‧m         presen:
/
Ia   Dieus mais  dompna no‧m   prezen:
Ia   Dieus mais  dompna no‧m   prezen:
Ia   Dieus mais  donna no‧m      presen:
/
Ga  Dieus mai   domna no‧m     preçen:
Ia   Dieus           autra no m’en  prezen:
Ia   Dieus           domna no‧m    pressen:
Ja   Dieus mais  domna no‧m    prezent:
 
IX, 2
v. 58
 
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
sol  gart ma dompna e  mon  Ioglar.
sol que lieys guar e      mon  ioven.
sol  gart ma don’e        mon  Iuglar.
/
sol  gart ma domn’e     mon  Ioglar.
sol  gart ma domn’e     mun  Iuglar.
sol  gar ma donna e      mon  Iuglar.
/
sol  gart ma donna e     mon  Juglar.
sol  que lieys gar en     mon  ioven.
sol  gart ma domna e   mon  Iuglar
sol  gart ma domna e   mon  Iuglar.
 
X, 1
v. 59
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dieus  gart  ma  dompna  e  mon  Ioglar
/
Djeus  gart  ma  done       e  mon  Iuglar
/
/
/
Djeus  gar   ma  donna     e  mon  Iuglar
/
/
/
/
Dieus  gart  ma  domna   e  mon  Iuglar
 
X, 2
v. 60
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e  ia  mais  dompna  no‧m  presen.
/
e  ia  mais  domna    no‧m  presen.
/
/
/
e  ia  mais  domnna  no‧m  pressen.
/
/
/
e  ia  mais  domna   no      pressen.
e  ia  mais  domna   no‧m  prezent.
  • letto 257 volte

Testo e traduzione

 
 
I
 
Ab nou cor et ab nou talen,
ab nou saber et ab nou sen
et ab nou bel captenemen,
vuelh un nou verset comensar
e, qui mos bos nous motz enten,
ben er plus nous a son viven,
c’om miels s’en deu renovellar.
  
 
 
 
 
 
  
 
7
 
II
 
Qu’ieu renovel mon ardimen,
qu’ai novel ab veill pessamen
franc de novel ab ferm parven,
en chantan el novel temps clar,
que‧l novels foils nais dont deisen
lo novels critz, on ioi s’empren,
dels auzels qu’intron en amar.
  
 
 
 
 
 
 
  
14
 
III
 
Doncs amars me fai alegrar,
qu’ieu am si c’om non pot comdar
tan ben com ieu am ni pensar,
qu’ieu am la gensor ses conten:
si Deus m’am! e no‧i met cuiar
qu’al mielhs d’amar la‧m saup triar
Amors que nos aiustet gen.
 
 
 
 
 
 
 
 
21
 
IV
 
D’Amor me dei ieu ben lauzar
mas c’ad Amor guizardonar
non puesc: c’Amors m’a – si‧m ten car –
dat, Amors, per son chauzimen
mas c’Amors non pot estuiar
a sos ops, Amors, ni dona
ad autrui, don ai cor rizen.
  
 
 
 
 
 
 
 
28
 
V
 
Rire dei ieu si‧m fatz soven,
que‧l cors me ri neis en dormen
e midons ri‧m tan doussamen
que ris de Dieu m’es, so‧m par,
e‧l sieu[s] ris fa‧m plus iauzen,
que si‧m rizian quatre cen
angel, que‧m deurian gaug far.
  
 
 
 
 
 
 
 
35
 
VI
 
Gaug ai ieu tal que mil dolen
serian del mieu gaug manen
e del mieu gaug tug miei paren
viurian ab gaug ses maniar;
e qui vol gaug sai l’an queren,
qu’ieu ai tot gaug entieramen
ab midons que‧l mi pot tost dar.
  
 
 
 
 
 
 
 
42
 
VII
 
Domna, d’als non ai a parlar
mas de vos, domna, que baizar
vos cug, domna, quant aug nomnar
vos, domna, que ses vestimen
e mon cor, domna, vos esgar,
c’ades mi veg, domna, estar
vostre bel nou cors covinen.
  
 
 
 
 
 
 
 
49
 
VIII
 
De mon nou vers vuelh totz pregar
que‧l m’anon de novel chantar
a lieis c’am senes talan var.
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men,
c’autre ris me semblon plorar
si‧m ten ferm en gaug ses laissar
midons, c’autre drut non cossen.
 
 
 
 
 
 
 
 
56
 
IX
 
Ia Dieus mais domna no‧m presen:
sol gart ma domna e mon Ioglar.
 
 
 
58
 
X
 
Dieus gart ma domna e mon Ioglar
e ia mais domna no‧m presen.
 
 
 
60
 

 

 

 

 
  1. Con un nuovo cuore e un nuovo desiderio, con un nuovo sapere e una nuova intelligenza e con un nuovo bel comportamento, voglio cominciare un nuovo piccolo vers e, colui che la mia buona nuova parola intende, senza dubbio avrà una vita più nuova, poiché – grazie ad esso – l’uomo meglio è rinnovato.
  1. Ecco che rinnovo il mio ardire, ecco che ho un nuovo pensiero accanto al vecchio, libero di nuovo e con un fermo aspetto, mentre canto la nuova chiara stagione, poiché la nuova foglia nasce da dove proviene il nuovo grido, nel quale la gioia si accende, degli uccelli che entrano in amore.
  1. Per questo amare mi rende felice, e io amo fino a tal punto che si può raccontare o pensare tutto ciò che io amo, perché senza contegno amo la più gentile: così Dio mi ama! e non mi metto a pensare, perché Amore – che ha voluto unirci – ha scelto per me di amare nel migliore dei modi.
  1. Sono così contento dell’Amore poiché non posso dare alcuna ricompensa ad Amore: Amore mi ha dato – se mi tiene caro – per sua scelta più di quello che Amore non può raccogliere per sé stesso, Amore, o donare agli altri, per questo ho il cuore ridente.
  1. Devo ridere e così faccio spesso, perché il cuore mi ride anche quando dormo e la mia donna mi ride tanto dolcemente che mi sembra riso di Dio, così mi sembra, e il suo riso mi rende più felice, come se mi ridessero quattrocento angeli per darmi gioia.
  1. Provo una gioia tale che mille infelici sarebbero ricchi della mia gioia e della mia gioia tutti i miei parenti vivrebbero con gioia senza mangiare; e colui che vuole la gioia la cerchi qui, perché io possiedo tutta la gioia interamente con la mia donna, che subito può donarmela.
  1. Donna, non posso parlare di nient’altro che di voi, donna, penso solo a baciare voi, donna, quando ascolto nominare voi, donna, che senza vestiti il mio cuore, donna, vi guarda, e adesso vedo, donna, essere fatta per me la vostra nuova bella persona.
  1. Per quanto riguarda il mio nuovo vers voglio pregare tutti poiché vadano di nuovo a cantare a colei che amo senza alcun desiderio incerto. Dio mi disprezzi, e anche Amore, se mento, che le altre risa mi sembrano pianto se la mia donna mi tiene fermo nella gioia senza lasciarmi e se non approva un altro amante.
  1. Giammai Dio mi presenti una donna: solo protegga la mia donna e il mio Ioglar.
  2. Dio protegga la mia donna e il mio Ioglar e giammai mi presenti una donna.
  • letto 326 volte

Commento

Classificazione dei manoscritti I testimoni DIKMN2 presentano diverse varianti comuni, per esempio ai vv. 1, 10, 12, 15, 24, 25, 39 e 53. AN e CR – i quali presi singolarmente presentano un numero elevato di varianti comuni – risultano correlati dall’utilizzo delle stesse lezioni ai vv. 4 e 38. I manoscritti V e a – e a volte anche M – oscillano tra questi due gruppi, riportando a volte le lezioni del primo e altre le lezioni del secondo. In assenza di errori congiuntivi, non è possibile dare vita ad uno stemma sicuro; Pattison ipotizza un probabile rappruppamento:[1]

[Va]                [(AN) (CR)]               [M{D(IKN2)}]

 

Struttura e note al testo Il componimento è vers di argomento cortese. È ripartito in otto coblas doblas – di sette versi ciascuna – e due tornadas – di due versi ciascuna; presenta il seguente schema rimico e gonico: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8. Le coblas presentano le rime – a: -en e b: -ar, con retrogradazione di queste ultime (coblas I, II e V, VI: aaabaab; coblas III, IV e VII, VIII: bbbabba). Anche le due tornadas presentano la stessa alternanza rimica (ab:ba).
Le prime sette coblas sono caratterizzate ciascuna da una parola-chiave che si ripete nei primi sei versi (I nou, II novel, III amar, IV Amor, V rire, VI gaug, VII domna), mentre il settimo e ultimo verso anticipa la parola chiave della cobla seguente (coblas capfinidas: I e II renovelar/renovel; II e III amar/amars; III e IV Amors/Amor; IV e V rizen/rire; V e VI gaug/gaug; VI e VII midons/domna; VII e VIII nou/nou). La cobla VIII ripresenta al primo verso nou, che è regolarmente annunciato all’ultimo verso della cobla VII, e genera – di verso in verso – la serie completa di parole-chiave; l’ultima parola di questa serie, midons (v. 56), genera a sua volta domna in ciascuno dei quattro versi delle tornadas.
 
1-14. Raimbaut apre il componimento ritornando, in maniera insistente, sui temi del nuovo (nou-novel) e del rinnovare (renovelar). Quando un componimento inizia con una serie di ripetizioni, vi è, solitamente, l’intento ideologico di esprimere una poetica. In questo caso, il poeta vuole affermare la novità del suo trobar in relazione al suo radicale rinnovamento interiore e attraverso questa vuole offrire, a chi lo «intende», un componimento che mostri un nuovo modo di vivere. Il motivo del renovelar può essere rintracciato in altri componimenti di Raimbaut, come Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3)[2]: lì la novità del trobar consiste nella scelta dello stile leu, assoluta novità da parte di Raimbaut, che da sempre prediligeva il trobar clus e il trobar car, ovvero un componimento chiuso riservato a pochi eletti – la donna amata e pochi altri trovatori della sua corte – e caratterizzato da uno stile ricercato e dall’utilizzo di parole rare e preziose (cfr. Er resplan la flors enversa[3], BdT 389, 16). Questo tema, già presente nella tradizione trobadorica, è evidente – per esempio – in Guglielmo IX, Molt jauzens mi prenc en amar (BdT 183, 8),[4] vv.31-36: Pus hom gensor no‧n pot dir trobar, / ni huelhs vezer, ni boca dir, / a mos obs la vueill retenir, / per lo cor dedins refrescar / e per la carn renovelar, / que no puesca envellezir (“Poiché nessuno può trovare una signora più gentile, né occhi vedere, né bocca dire, la voglio tenere soltanto per me, per rinnovare il cuore nell’intimo e per rinnovale la carne, perché non possa invecchiare”).
1. Il sostantivo talen derivante dal latino TALENTUM – proveniente a sua volta dalla parabola evangelica dei talenti (“monete”) – acquisì dapprima il senso figurato di “don de nature; état d’esprit”[5], fino ad accogliere il significato di “désir, envie, sentiment, intention”.
1-2. Il poeta mette in contrapposizione la coppia cor-talen e la coppia saber-sen, creando un contrasto tra ciò che è irrazionale e ciò che è razionale; tale dittologia è evidente anche in Bernart de Ventadorn Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15),[6] v.7: «la boch’e.ls olhs e.l cor e.l sen». Altri elementi – che verranno proposti nel corso del commento – legano il componimento di Bernart al componimento in questione.
4. Pattison preferisce lectio facilior di AN e CR, vers. DIKMN2a presentano verset, lezione accolta da Milone e da questa edizione. Milone: «non stupisce d’altra parte in Raimbaut – soprattutto in rapporto al nou trobar, al rinnovamento dello stile – il raro diminutivo verset, da interpretare qui non come ‘versetto’ della Bibbia o della liturgia, ma come ‘piccolo vers, canzonetta’».[7] Per dare maggior peso a questa soluzione, pensiamo ai versi che aprono Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3) e Una chansoneta fera (BdT 389, 40).
5. Secondo Pattison, «this verse indicates a deliberate attempt at the obscurity of the trobar clus; however, the poem is not particularly difficult».[8] Raimbaut si rivolge ai fis amans, agli eletti che sono in grado di intendere il discorso d’amore e, attraverso esso, rinnovarlo. Occorre rivolgere l’attenzione, in particolare, sul termine enten, nel quale sono presenti due dimensioni: una dimensione intellettuale, con il significato di ‘intendere, comprendere, capire’, e una dimensione affettiva, con il significato di ‘tendere verso qualcuno o qualcosa’. Di conseguenza, questa parola può essere intesa con un doppio significato: può esprimere sia ‘tendere verso la mia buona nuova parola’ che ‘comprendere la mia buona nuova parola’. Questo dato è davvero interessante, perché collega questo rimante al testo di Bernart de Ventadorn, Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15).
7. Pattison riprende AN: qu’us vieills en deu renovellar («for an old man should be renewed by them»). Secondo Milone, la lezione di AN sembra una glossa correttiva a c’om viels di DIKMN2a – lettura facilior di c’om miels de CRV. Viels e miels sono paleograficamente interscambiabili, ma viels – nel contesto in cui si trova – è una lectio facilior che probabilmente è stata prodotta in maniera ossimorica in relazione a nou, parola-chiave della cobla, e a renovelar, a fine verso. Il senso complessivo della cobla affermerebbe l’ipotesi di Milone: il rinnovamento interiore spinge il poeta ad un nou trobar; chi ha la capacità di comprendere il discorso d’amore potrà essere rinnovato ed il rinnovamento sarà perfezionato grazie al nous motz. Raimbaut si propone ancora una volta come maestro d’amore (vedi la parodia dell’ensenhament in Assatz sai d’amor ben parlar[9]). Milone, collegandosi al quomielhs di C, congetturerà que miels. Come è evidente, per quest’edizione critica si segue il ragionamento di Milone, decidendo di non utilizzare la congettura, ma lasciando c’om miels. In questo contesto, ovviamente, om non vuole significare ‘qualsiasi uomo’, ma ‘l’uomo che – in particolare – può intendere queste nuove parole e può rinnovarsi’.
8-10. Mentre Pattison traduce «for I have a new thought with the old», Milone sostiene che è l’ardimen ad essere “nuovo accanto al vecchio pensiero”. La traduzione italiana di quest’edizione riprende la traduzione di Pattison, ma se ne distacca al verso 10. Pattison: «franc seems to modify ardimen. This makes v. 9 parenthetical. The variety of ms. readings here makes a choice difficult». Milone: «in realtà la soluzione è molto più semplice e prevede solo l’integrazione di una -s flessionale alla lezione di AN e di a: franc[s] de novel; è il soggetto (eu) che rinnova la propria capacità propositiva (vv. 8-9) e torna ad essere francs ‘libero’».[10] La confusione rimane nella tradizione manoscritta (Ana franc de novel ab, CR y franh de novelh, DIKMN2 farai de novel, V faz de novel ab). La nostra traduzione, per quanto riguarda il v. 10, segue le diverse soluzioni di Pattison e Milone, poiché ritiene che franc si riferisca al ‘nuovo pensiero’. Infatti, l’ardimen, che ha un’importanza particolare nella sfera dell’amore, oltre a sottolineare il sentimento amoroso, ha il compito di «liberare la strada dagli impedimenti che ostacolano l’amore nella sua opera di perfezionamento dell’uomo»[11]. Quindi, è possibile ipotizzare che, grazie al rinnovamento dell’ardimen, il pensiero divienga nuovamente libero.
11. A differenza di Pattison, che sceglie la lezione e chantem «and let us sing» riportata dalla maggior parte dei testimoni, Milone preferisce la lectio difficilior conservata unicamente da M, en chantan («mentre canto»), che in questa occasione non segue DIKN2 ed è sostenuto da e chante A e da e chant N. Milone: «es tracta d’un gerundi en funció adverbial (en lloc d’una subordinata de simultaneïtat) introduït per la preposició en, un tipus de construcció molt estesa a tota l’àrea galloromana que tot i la seva particularitat, pot haver induït a l’error a copistes provinents d’altres àrees».[12] El novel temps clar, “la nuova chiara stagione” sta ad indicare la primavera, che con la sua euforia coinvolge il soggetto che ama e che canta.
12-14. Questi tre versi presentano delle problematiche per quanto riguarda la ricostruzione del testo (cfr. Collazione). Pattison ricostruisce il testo ignorando DIKMN2 e a:

 

que‧l novels fruitz (AN) naison desen (CR e V)
e‧l novels critz (AN e V) on jois s’empren (R)
e‧ill auzeill intron en amar (AN).

 

Secondo Milone, Pattison ha sottovalutato a, che invece presenta una lezione corretta grammaticalmente, sintatticamente difficilior e coerente con il piano stilistico del nou trobar di Raimbaut. Milone: «nais dont deisen “nato da dove discende” è la chiave dei vv. 12-13, con dont < DE-UNDE, soluzione appunto difficilior che mette in crisi gli altri (nais dont > mais | mas don DIKMN2, nais/nas e AN, nais-<d>on = naison/naisson CR e V). […] un’ulteriore conferma è data da CR els auzels qu’intran (dels><d>els), che potrebbe anche spiegare la lezione di AN come un risultato finale di un processo di normalizzazione grammaticale e di semplificazione sintattica».[13] D’accordo con il ragionamento di Milone, per questa edizione critica si è ritenuto opportuno scegliere le lezioni di a, che fa emergere l’immagine della foglia – legata al tema del renovelar – come inizio di una nuova chiara stagione, dalla quale discende il nuovo canto d’amore. Mentre Milone utilizza il termine fuelhs, qui viene lasciata la lezione di a foils. DIKMN2, utilizzando la parola “uccello”, annullano completamente la metafora sopra indicata e rendono difficoltoso il raggiungimento di un senso logico della frase.
15-28. Il poeta delinea una sorta di investitura da parte di Amore, che viene personificato: è grazie ad Amore che può amare senza contegno, in maniera esclusiva, a tal punto che non solo è incapace di raccontarlo, ma addirittura non è in grado di comprendere la profondità di questo amore. Questo sentimento, più tardi, verrà definito da Dante con il termine Trasumanar, ovvero l’incapacità di saper raccontare per verba la Bellezza, poiché il solo ricordarla indebolisce la mente. Questo riguardo di Amore nei confronti del poeta rallegra Raimbaut all’inizio di questa seconda sezione (v. 15); il poeta – in maniera circolare – dopo aver espresso la sua gratitudine, termina questa sezione con l’immagine del cuore ridente.
15. Di fronte alla scelta della lezione, Pattison segue il testimone solitario N che conserva la parola chiave amar della cobla, mentre Milone, ancora una volta, si affida al testimone a. Milone: «l’ipotesi è confermata in primo luogo da CR Doncs amors, con amors (parola-chiave della cobla successiva) facilior rispetto ad amars; e poi da V domna mais e da DIKMN2 don aman, tutte soluzioni paleograficamente vicine alla lezione di a».[14] Secondo questa ricostruzione, la lettura proposta da Milone è Doncs amars me fai alegrar, accolta da questa edizione critica.
16-17. Pattison segue AN e CR e propone qu’ieu am plus. Milone, seguendo in questo caso IK, opta per la lezione que am. Quest’edizione ancora una volta accoglie a e la maggior parte della tradizione manoscritta che, utilizzando varianti differenti, riproducono la lezione qu’ieu. Dando fede a testimoni diversi, in Pattison troviamo al v. 16 pensar e al v. 17 comtar; viceversa in quest’edizione.
20. Pattison – fedele a AN – utilizza c’ad ops d’amar, che – secondo Milone – come unica argomentazione a favore ha la comparazione con Bernart de Vertadorn, Can l’erba fresch’e‧lh folha par[15] (BdT 070, 39), vv. 23-24: c’anc no vi cors melhs talhatz ni depens | ad ops d’amar sia tan greus ni lens. Gli altri testimoni concordano per un’altra lezione – qu’al mielhs d’amar – utilizzata per quest’edizione.
22-28. Secondo Pattison, la cobla IV presenta le difficoltà testuali più grandi, fino al punto che si vede obbligato ad abbandonare il suo testo-base A, per poter dare al testo un significato accettabile.
23-24. Milone afferma che la soluzione di Pattison è insoddisfacente: D’amor mi dei ieu ben lauzar | mas c’ad Amor guizerdonar | non puosc, qu’Amors m’a si‧m ten car; per questo motivo opta per uno scioglimento diverso: D’Amor me dei ieu ben lauzar | mas que Amor gazardonar | non puesc[a], Amor, si‧m ten car. Milone: «la preposizione (ad/az/as) rappresenta il solito riempitivo incongruo escogitato dalla tradizione manoscritta che, non riconoscendo la dialefe, si difende così dalla presunta».[16] Per quest’edizione, si decide di adottare la risoluzione di Pattison, cercando di valorizzare la sua soluzione attraverso un uso diverso della punteggiatura (vd. il commento al v. 25).
25. Pattison legge da‧t Amors – Amore ti dona – con un pronome enclitico di seconda persona singolare, mentre Milone ricostruisce il verso leggendo dat m’a Amors per son chauzimen, trasponendo il m’a (A e CR) che tutti gli altri testimoni avevano anticipato nel verso precedente. In quest’edizione è stata utilizzata la lezione privilegiata da Pattison, con l’unica differenza che dat viene utilizzato come participio passato legato a m’a del v. 24.
29-48. La quinta cobla sottolinea più volte il concetto del riso d’amore, ribadito dagli insistenti poliptoti (rire, ri, ris, rizian). Come nella cobla precedente Amore aveva generato un cuore ridente, così anche la donna amata dal poeta gli provoca altrettanto, persino nel sonno, e suscita una gioia tale da rendere ricchi Raimbaut, i suoi parenti e gli infelici e fomenta il desiderio di possederla. Raimbaut chiama in causa Dio e una compagnia iperbolica di quattrocento angeli, elemento che deve sicuramente essere paragonato ai cinquecento alunni dell’amore in Assatz m’es belh (BdT 389, 17),[17] vv. 22-28: Don d’amar dic – qu’am si ses tric | lieys qu’amar deg, – que‧lh miels adreg, | s’eron cert cum l’am finamens, | n’irion sai – preguar hueymai | que‧ls essenhes cum aprendens | de ben amar, – e neus preguar | m’en venrian dompnas cin cens (“Ecco perché dico di amare, perché amo in modo così ineccepibile colei che devo amare, che gli amanti più abili, se sapessero con quanta delicatezza la amo, verrebbero a supplicarmi di insegnare loro come studenti l’arte di amare, e pregando arriverebbero anche cinquecento donne”). Il riso di Dio viene utilizzato come termine di paragone: il sorriso della donna, paragonato spesso ad una figura celestiale, è un topos che ricorrerà più volte nella letteratura successiva.
31. Midons identifica la donna del trovatore. È un nome di genere maschile – ‘mio signore’ – che discende dal latino MĪ DOMINUS e che evidenzia la tipica metafora feudale[18]: il rapporta tra il poeta e la sua donna è paragonato al rapporto tra il signore e il suo vassallo. I trovatori, quindi, si rivolgono alla propria donna con questo termine maschile.
32-33. Pattison propone que ris de Dieu m’es vis, so‧m par (“che mi sembra essere il riso di Dio, così appare a me”) e afferma: «Most of the mss. have the reading I have adopted, with its awkward repetition of m’es vis, so‧m par, stylistically not as good as either CR or AN. But the scribe of the source of CR had a propensity for smoothing out all the difficulties, hence I believe that he departed from the original here in an attempt to better it. On the other hand, AN apparently do not make sense».[19] A parte i manoscritti AN che, risolvendo il problema con una sorta di censura religiosa, eliminando la comparazione tra il riso della donna e quello di Dio, e a, che presenta una completa confusione, tutti i manoscritti aggiungono un monosillabo superfluo: la ‘maldestra ripetizione’ – come la denomina Pattison – fa emergere che l’intera tradizione è messa in crisi da diëu e siëu dieretici e che questo mancato riconoscimento fa credere ai copisti di trovarsi di fronte ad una doppia ipometria. Pattison, dunque, adotta la lezione riportata da DIKMN2, lasciando il monosillabo superfluo; Milone, al contrario, trova la soluzione nei manoscritti CR, che si limitano ad aggiungere l’aggettivo belh sia al v.32 che al v.33 per correggere questa falsa ipometria. Accogliamo la soluzione di Milone.
40-42. Questi tre versi esprimono l’appagamento del desiderio, il raggiungimento del gaug entieramen. Il sintagma gaug entier, non a caso, chiude la lirica Lonc temps ai estat cubertz (BdT 389, 31),[20] v. 50.
42. Pattison legge da AN de (N ab) midonz que ben lo‧m pot (N poc) dar. Gli altri testimoni, in sostituzione a ben, riportano la lezione tot/tost. Dal momento che tot sembra la letio facilior, in quanto riperizione dell’entieramen del v. 41, Milone opta per la letio difficilio – tost – e in quest’edizione viene sostenuta la scelta di Milone.
46. Il sintagma ses vestimen sottolinea la vanità dell’aspetto materialistico, donando al poeta una ricchezza spirituale. Lo stesso motivo è rintracciabile in Bernart de Ventadorn, Tan ai mo cor ple de joya[21] (BdT 70, 44), v. 13: «Amar posc ses vestidura».
48-49. Ancora una volta, Pattison segue A (N tace dal v. 43 alla fine) c’ades mi‧us veig inz dompna estar | vostre bel nou cors covinen. Per quanto riguarda mi‧us, presente anche in a, si dovrà leggere come aggetivo mius, aggettivo possessivo come mieus di M; tutti gli altri testimoni riportano mi < MIHI. Per quanto riguarda inz, assente in CR e a, è presente nella stessa posizione in V e si trova postposto a domna in altri manoscritti. Secondo Milone, la sua sospettosa mobilità fa pensare al solito riempitivo, mentre la soluzione è suggerita da CR, che lega il vocativo domna in dialefe con estar, ed è confermata da a che ignora la dialefe e compensa la falsa ipometria con la ripetizione di mi.[22] Anche questa volta l’opzione di Milone ci è sembrata la più adeguata.
Il sintagma cors covinen è frequente nella poesia trobadorica e, ancora una volta, collega questo componimento a Chantars no pot gaire valer, cobla VI, vv. 41-42: «Bel’e conhd’, ab cors covinen, | m’a faih ric ome de nien». L’espressione mi estar covinen significa ‘essere a me conveniente, adatto, adeguato’: “essere proprio mia, fatta proprio per me, la vostra bella nuova persona”.
50-57. Il poeta si rivolge ai suoi lettori quasi come a dei messaggeri, affinché riportino i suoi sentimenti alla donna amata. Il termine ferm è una parola portante, che sembra quasi aprire e chiudere il componimento: infatti, lo ritroviamo nella seconda e nell’ultima cobla come a tessere il filo conduttore di questo nuovo amore solido, costante, «fermo», tale da essere inscalfibile e mai incerto.
57-60. La tornada è il punto in cui avviene l’invio a qualcuno: alla donna amata o ad un giullare? Il termine ioglar potrebbe far pensare che Raimbaut si stia riferendo ad un giullare, ma in realtà, si tratta di un senhal, ovvero un soprannome che rimanda ad un’altra identità. Raimbaut si rivolge in dodici canzoni su quaranta ad un interlocutore o un’interlocutrice (tredici, se consideriamo Escotatz, mas no sai que s’es, dove il trovatore attribuisce il senhal a sé stesso):

  1. BdT 389, 01 Ab nou cor et ab nou talen, vv. 58-59: «Ja Dieus mais domna no‧m presen: | sol gart ma domna e mon Joglar. || Dieus gart ma domna e mon Joglar | e ja mais domna no‧m presen» (vv. 57-60);
  2. BdT 389, 5 Als durs, crus, cozens lauzengiers[23], v. 67: «Joglar, s’eu ja cautz sabata, | qui no‧us ve pauc a cavalgat, | ni sap per que se debata» (vv. 67-69);
  3. BdT 389, 11 Ara‧m so del tot conquis[24], v. 70: «Joglar, Dieus que‧us fetz tan be | e creis vostre pretz quec dia, | vos capdel si co‧us cove» (vv.70-72);
  4. BdT 389, 12 Ara no siscla ni chanta[25], v. 45: «Ai! domna prezans, | ar penz qe‧us acol – en baizans. || Joglar, vostr’enans | voil, e Dieus lo vol – mil aitans» (vv. 43-46);
  5. BdT 389, 16 Er resplan la flors enversa[26], v. 51: «Doussa dona, amors e jois | nos ajusten malgrat dels crois || Joglar, granre n’ai meins de joi | car no‧us vei e‧n fas semblan croi» (vv. 49-52);
  6. BdT 389, 18 Assatz sai d’amor ben parlar[27], v. 57: «Mas be‧l sabra mos bels Joglars | qu’ilh val tant e m’es tan coraus | que ja de lieis no‧m venra maus. || E mon vers tenra, qu’era‧l paus, | a Rodes, don son naturaus» (vv. 57-61);
  7. BdT 389, 19 Ben sai c’a sels seria fer[28], v. 67: «Can la candela‧m fetz vezer | vos baizan rizen, a! cal ser! || Joglar, ades mati e ser | me tira‧l cors vostre vezer» (vv. 65-68);
  8. BdT 389, 20 Ben s’eschai qu’en bona cort[29], v. 47: «Joglars, per que‧m desazaut? | ma domna e vos mi faitz baut»;
  9. BdT 389, 27 Entre gel e vent e fanc[30], v. 60: «Domna, renovell nostre jais | si‧us platz; que viu, si be‧m fas gais, | ab manz durs doloiros pantais. || Joglar, vos avetz pro oimais, | et ieu planc e sospir et ais» (vv. 57-61);
  10. BdT 389, 30 Joglar, fe qed eu dei[31], v. 1: «Joglar, fe qed eu dei | a Dieu ni a ma donna ni a mei, | qazutz son en esfrei | q’ar mais ancor non vei | lieis a cui totz m’autrei | per ar e per totz tems» (vv. 1-6);
  11. BdT 389, 33 Parliers…[32], v. 49: «Jotglar, Dieus nos gart d’enguen | sitot olh non fan deman» (vv. 49-50);
  12. BdT 389, 39 Si‧l cors es pres[33], vv. 4, 9, 14, 19, 24, 29: «et aprop Dieu m’en fi en mon Joglar, | qu’en els ar es tot del meu desliurar» (vv. 4-5); «quar de vostra dona que‧us te tan quar, | per nuilha re tenetz pres son Jotglar» (vv. 8-9); «tuit devon dir – fe que dei mon Jotglar! – que vos etz sel que fai donas raubar» (vv. 14-15); «non agratz pro raubat en mon Jotglar?» (v. 19); «si per dreg fos, non agratz mon Jotglar (v. 24); qu’als non mi da c’apela son Jotglar» (v. 29);
  13. BdT 389, 28 Escotatz, mas no sai que s’es, v. 30: «e sui fols chantaire cortes, | tan qu’om me n’apela Joglar» (vv. 29-30).

Nel componimento che stiamo analizzando, Raimbaut lascia intendere che Joglar e la donna del poeta siano due personaggi differenti; anche in 8, e in 10 si rivolge in modo esplicito sia alla domna amata che a Joglar. In 6 ilh e lieis si riferiscono al vero oggetto del desiderio, del quale il fin aman nulla può rivelare senza venir meno all’imperativo cortese del celar: Joglar – amica e confidente – sarà l’unica depositaria del segreto. In 2, la lode a Joglar chiude una lunga invettiva contro i durs, crus, cozens lauzengiers: l’amica fedele e sincera è contrapposta ai nemici della fin’amor: enoios, vilans, malparliers. Anche in 3 e in 11 la dedica al senhal non contiene alcuna allusione ad un coinvolgimento amoroso. In 4, 5, 7 e 9 è evidente la differenza di tono tra la prima tornada – indirizzata alla donna amata – e la seconda – indirizzata a Joglar. In 12, Raimbaut sembra offrire qualche sottile indizio di un rapporto d’amore con Joglar, ma si tratta di un gap.
Nella vida[34] di Raimbaut d’Aurenga, presente come unicum in N2, si legge:
 
Et amet longa sason una domna de Proensa, que avia nom ma domna Maria de Verfuoil, et apellava la “son Joglar” e[n] sas ch‹i›ansos. Longamen la amet e ella lui. E fez maintas bonas chansos d’ella e mainz autres bons faics.
 
[“E amò per lungo tempo una signora di Provenza, che aveva nome madonna Maria de Vertfuoil; e la chiamava son Joglar nelle sue canzoni. A lungo l’amò ed ella amò lui. E fece molte buone canzoni per lei e moltre altre azioni onorevoli”].
 
Non abbiamo alcuna notizia di questa Maria di Vuertufuel; fu, molto probabilmente, un’invenzione del biografo. Friedrich Diez[35] identifica in Joglar la Comtessa de Dia, che secondo la vida «enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos» (“si innamorò di Raimbaut d’Aurenga, e compose su di lui molte buone canzoni”). Carl Appel[36] segnala le incongruenze delle identificazioni con Maria de Vertfuoil e con la Comtessa, rimanendo convinto del fatto che il senhal si riferisca non ad una confidente, ma alla donna amata:
 
Si, dans les autres piéces, l’auteur veut faire croire que Joglars et son amie soient deux personnes différentes, ce n’est évidentemment qu’une ruse pour égarer les lausengiers, ruse, du reste, que Raimbaut n’est pas seul à employer […] Peut-être le senhal se rapportait-il d’abord à Raimbaut et fut-il ensuite le nom d’amour des deux amants, ainsi que nous voyons plusieurs fois qu’un senhal servait en même temps pour deux amis ou deux amants. Et nous avons la preuve que Joglar désignait aussi bien le poète que la dame.
 
Secondo Adolf Kolsen[37], il senhal può alludere non ad una domna ma ad un amico di Raimbaut: «vielleicht Giraut de Bornelh»; nell’ultima cobla di BdT 389, 5, vv- 57-61, Raimbaut si rivolge a Palharet (probabilmente «a minstrel of Raimbaut’s entourage like Levet»)[38] affinché porti la sua canzone a ‘n Giraut, de cuy ai peccat, a Perpinhah part Laucat. Kolsen, che in altra sede[39] aveva identificato in ‘n Giraut il trovatore Giraut de Bornelh – anche se come fornisce la sua vida[40], a Giraut hom de basa far, non spettava il titolo en – completa l’ipotesi attribuendo a quest’ultimo anche il senhal. Pattison avanzò altre possibili identificazioni per l’amica e confidente Joglar: una delle sorelle di Raimbaut, Tiburga, sposata con Bertran dels Baus, o l’altra sorella Tiburgueta, sposata con Ademar de Murviel, o ancora la contessa di Rodez (cfr. BdT 389, 18).[41]
Nel 1949, in Neuphilologische Mitteilungen, M. Aimo Sakari, infine, propose – con molta probabilità – di riconoscere nel misterioso senhal di Joglar la trobairitz Azalais de Porcairagues; dalla sua breve vida, tramandata da I, K e d, apprendiamo che:[42]
N’Azalais de Porcarages[43] si fo de l’encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d’En Gui Guerrejat[44], qu’era fraire d’En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e faz de lui mantas bonas cansos.
L’unica canzone della trobairitz che ci è pervenuta – Ar me al freit tems vengut[45] (BdT 43, 1) – presenta numerose allusioni a BdT 389, 27: oltre all’esordio invernale (Raimbaut: «Entre gel e vent e fanc | e giscl’e gibr’e tempesta»; Azalais: «Ar em al freg temps vengut, | que‧l gels e‧l neus e la faingna») e all’invio a Joglar comune ad entrambe le canzoni – rendendo questo senhal reciproco –, nella lirica di Alazais va segnalato in particolare il v. 14 – «d’Aurenga me moc l’esglais» – che richiama l’esglai due volte evocato da Raimbaut, ai vv. 23 e 34 («e‧l cors, qu’est esglai mi presta; so don me nais aquest esglais»). Per quanto riguarda la sesta cobla, se quest’ultima presenta – nell’ultima copia conservata – delle rime leggermente sgradevoli, è perché la cobla originale è stata sostituita dalla stessa Azalais per evocare – dopo il 1173 – la morte del suo amico Raimbaut. Ancora, Sakari, esprime l’idea che «Raimbaut visait dans la Bederesca (c’est-à-dire ‘la Biterroise’), Alazais, celle de Béziers» [46] A questo punto, secondo Sakari, Azalais, corrispondente cortese e letterario di Raimbaut, risponde perfettamente a ciò che è noto di Joglar dai canti del trovatore e, nel momento in cui manda la sua canzone a Raimbaut, chiamata Joglar, non possono esserci dubbi. La tesi di Sakari viene discussa e accettata da M. Delbouille, che aggiungerebbe: «selon toute vraisemblance le senhal Joglar est né du texte de la chanson XXIV de Raimbaut».[47] Nel componimento XXIV (BdT 389, 28), il termine joglar appare una sola volta e viene utilizzato come un nome comune; qui, Raimbaut imputa la follia di cui soffre alla signora che lo fa languire e che lo ha reso un cantante sciocco, al punto che viene chiamato joglar da coloro che l’ascoltano.

 

[1] Pattison 1952, p. 186.
[2] Pattison 1952, p. 125; Milone 1998, p. 57 e p. 127.
[3] Pattison 1952, p. 199.
[4] Pasero 1973, p. 231.
[5] FEW, 13, p. 36.
[6] Appel 1915, p. 85.
[7] Milone 2003, pp. 169-254.
[8] Pattison 1952, p. 187.
[9] Pattison 1952, p. 134.
[10] Milone 2003, p. 203.
[11] Kölher 1976, p. 96.
[12] Milone 1998, p. 121.
[13] Milone 2003, p. 205.
[14] Ibidem., p. 206.
[15] Appel 1915, p. 219.
[16] Milone 2003, p. 207.
[17] Pattison 1952, p. 121.
[18] Per ‘metafora feudale’ s’intende «il trasferimento nel rapporto amoroso del vincolo di soggezione e fedeltà assoluta che nella società feudale univa il vassallo, l’“uomo ligio”, al suo signore» (LAZZERINI 2001, p. 48).
[19] Pattison 1952, p.187.
[20] Pattison 1952, p. 164; Appel 1928, p. 38; Riquer 1975, p. 442; Milone 1998, p. 91 e p. 176.
[21] Appel 1915, p. 257.
[22] Milone 2003, p. 209.
[23] Appel 1929, p. 393; Pattison 1952, p. 190.
[24] Pattison 1952, p. 167; Milone 2003, p. 227.
[25] Pattison 1952, p. 113.
[26] Pattison 1952, p. 199; Milone 1983, p. 45; Milone 1998, p. 63 e 137.
[27] Pattison 1952, p. 134; Milone 1998, p. 73 e 159.
[28] Pattison 1952, p. 142; Milone 1998, p. 79 e 166.
[29] Pattison 1952, p. 138.
[30] Pattison 1952, p. 115.
[31] Appel 1897, p. 412; Appel 1928, p. 102; Pattison 1952, p. 179.
[32] Pattison 1952, p. 181.
[33] Appel 1929, p. 473; Pattison 1952, p. 177.
[34] Boutière-Schutz 1973, p. 441.
[35] Diez 1829, p. 56.
[36] Appel 1897, pp. 417-420.
[37] Kolsen 1921, pp. 549-552.
[38] Pattison 1952, p. 194.
[39] Kolsen 1894, p. 49.
[40] Boutière-Schutz 1973, p. 39.
[41] Pattison 1952, pp. 57-61.
[42] Boutière-Schutz 1973, p. 341.
[43] oggi Portiragnes, 10 km a sud-est di Béziers. (cfr. Sakari 1949, p. 25).
[44] Gui Guerrejat, figlio di Guillaume VI de Montpellier, era cugino da parte di padre di Raimbaut d’Aurenga (cfr. Sakari 1949, p. 36).
[45] Sakari 1949, p. 185; Riquer 1975, p. 460; Rieger 1991, p. 481.
[46] Delbouille 1957, p. 50.
[47] Delbouille 1957, p. 59.
  • letto 352 volte

Ab vergoinha part marimenz

BdT 389,2

Ms.: V 113 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 b8 c8 d7' e8 a8 (Frank 853:1). Vers di 7 coblas unissonans di 6 versi, seguite da due tornadas di 3 e 2.

Edizioni: Appel 1929a, p. 482; Pattison 1952, p. 108; Milone 2003, p. 213.

Vai al Rialto [99].

  • letto 558 volte

Edizioni

  • letto 421 volte

Pattison

I.
Ab vergoinha part marrimentz       
chantarai, mas eu no·n pusc als;   
car vergoinha deu ben aver         
qui es en gran benenansa           
e puix, ja per dreit ni per tort,  
la pert, com c’ama finamentz.      

II.
Mas eu no paresc tan dolentz       
com so, per que m’en ve grans mals;
mas Deus, c’a midons met voler     
que·m faza mala semblanza,         
no·m pot mais mal far de mort;     
e d’aquel eus serai jausentz.      

III.
E si d’aizo no son crezentz        
no·n pusc als; mas Dieus, qu’es leyals,
me don encar ogan un ver               
colp de cairel o de lanza,             
ho c’om en escut freig m’en port;      
e puix er l’envejos manentz.           

IV.
E qui·l ditz zo qued eu li mentz,      
per que ma dona·m ten per fals —       
mas seinors! — cal pro pot tener       
qui zo pert per devinanza,             
don bon amic son en descort?           
Et el men suau per las dentz.          

V.
Mas ples es de vilas talentz           
istz lausengiers ab ditz venals,       
si que un rei cuja valer               
s’a totz en ditz en romanza            
zo que·l sembla per fat deport,        
don camja bos cors e bos sentz.        

VI.
Per que, madon’, es faillimentz       
qui cre tot cant au dels aitals;      
e vos, s’anc m’ametz jorn ni ser,     
donc com fotz anc en duptanza         
qu’eu faillis vas vos tan de tort?    
Mas zo sai que·us dol mos turmentz.   

VII.
Don vau ‘nvers e truis examentz       
si que paresc fols naturals;          
e farai totz tems, zo esper,          
tro·m tornetz en alegranza            
e·m perdonetz ses mal resort          
lo tort qu’eu non ai, qu’es parventz. 

VIII.
E donc en breu, ses duptanza,         
per merce·m tornatz en acort,         
si no·us platz ma mort o·l valentz!   

IX.
Car me sen vas Amor ses tort          
vos en prec tan ardidamentz.          
 

  • letto 322 volte

Aissi mou

BdT 389,3

Mss.: A 36, I 146, K 132, N² 16, a¹ 199, d 341, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; N 248 = anonimo.

Metrica: a3 a4 b4 c3 c4 b4 d3 d4 b4 e3 b6 e8 (Frank 197:1). Chanson di 8 coblas doblas di 12 versi, seguite da 2 tornadas di 3. Alternanza dei mots-refrains ai vv. 1-2, 4-5, 7-8 e 9-10 di ogni cobla.

Edizioni: Pattison 1952, p. 125; Milone 1998, p. 57; Milone 2004, p. 7.

Vai al Rialto [100].

  • letto 590 volte

Edizioni

  • letto 354 volte

Pattison

I.
Aissi mou                
un sonet nou,            
on ferm e latz           
chansson leu,            
pos vers plus greu       
fan sorz dels fatz.      
Q’er er vist,            
pos tan m’es quist,      
cum sui senatz;          
si cum sol,              
fora mos cors vesatz;    
mas chamjar l’ai pos quex o vol.

II.
Tot m’es nou                    
qan vei, si·m mou               
fin’amistatz;                   
far posc greu                   
— ve·us que dic leu —           
mas voluntatz,                  
tant ai quist,                  
car ai ben vist                 
cum poja gratz;                 
c’ab mo vol                     
for’ ieu fort aut pojatz!       
Anquer es mos gratz lai on sol. 

III.
Tant ai prim                    
mon cor qand rim                
que·ls adiratz                  
tem de loing;                   
mas de pres poing,              
cum fos amatz,                  
per cel joi                     
don fals ni croi                
non an solatz —                 
trop derrenc!                   
Car dic q’ieu l’am; qu’assatz   
fai si·m sofre q’ieu la·m sovenc.

IV.
Amors, rim                       
co·s vuoilla prim;               
pos m’etz de latz                
en que poing?                    
C’ab colp de loing               
son pres nafratz;                
tot m’es croi                    
qan d’autre joi                  
sol me tocatz.                   
Si no·us venc,                   
amors, mala fui natz!            
Que puosc’ amar e mens ric renc! 

V.
Ges un sou                       
non pretz, qan plou              
si·m sui moillatz,               
freig ni neu;                    
tant ai pes breu                 
del joi qe·m platz;              
mas, per Crist,                  
pos mi fai trist                 
cant pes iratz:                  
‘Cor ai fol                      
c’ar am sol ses solatz.’         
Aissi torn mon bon pens en dol.  

VI.
Era·m plou!          
Qe·m fara sou        
trichan ses datz;    
et, en breu,         
vei cazer neu.       
Anz es estatz!       
Tant ai trist        
mon cor, per Crist,  
totz sui camjatz —   
q’er ai dol          
et er ai gaug viatz; 
ve·us m’en savi e ve·us m’en fol. 

VII.
Qand nos vim,                     
sempr’ es al cim                  
mos cors ausatz.                  
Puois d’als soing                 
non ac, ni·s joing                
vas autre latz;                   
per que·m coi?                    
C’alres m’enoi:                   
‘Trop l’am! — Non fatz!’          
Lai la tenc                       
eu tant cant al cor platz,        
c’anc pos la vic d’als no·m sovenc.

VIII.
Sus d’aut cim                      
fui quand nos vim,                 
jos davallatz                      
si no·s joing                      
so dont ai soing;                  
mas ni guidatz                     
lui n’ennoi.                       
Amors, pro·m coi!                  
D’ella penssatz?                   
No·us sovenc                       
anc de las mas mi datz             
la mort, c’ar vezetz qe·m sostenc? 

IX.
Trop mi tenc                       
q’en lai non sui anatz             
saber d’amor s’anc l’en sovenc.    

X.
No·m sovenc                        
anc d’ela — so sapchatz —          
mas una vetz qe·l vi e·m tenc.     
 

  • letto 306 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 43 volte

CANZONIERE A

  • letto 43 volte

Edizione diplomatica

⸿Raembautz daurenga.
AJssi mou. Un sonet nou. on ferm elatz.
Chansson leu. pos uers clus greu. fan
sorz dels faz. qer er uist. Pos tant mes qist.
Cum sui senatz. sicum sol. Fora mos cors
uesatz. Mas chamiar lai pe(n)s. qel souol.
 
Tot mes nou. qan uei sim mou. fina
amistatz. far puosc greu. uas q(ue) dic leu.
Mas uolontatz. tant ai quist. Car ai ben
uist. Cum parra gratz. Cab mo uol. for
ieu fort aut poiatz. anqer es mos gratz.  
lai on sol.
 
Tant ai prim. Mon cor quand rim. qelsad
iratz. tem deloing. Mas depres poing. cu(m)
fos amatz. p(er) cel ioi. don fals ni croi. non
ant solatz. trop derrenc. car dic qieu lam.
quassatz. fai sim sofre qieu lam. niluol.
 
Amors rim. Cois uuoilla prim. pos mes
Delatz. Enque poing. Cab colp de loing.
senpres nafratz. tot mescroi. qan dau
tre ioi sol me tocatz. Si nous uenc. amors
mala fui natz. Que puosca amar eme
ins ric renc.
 
Ges un ou. Nonpretz qan plou. Sim sui
moillatz. freig ni neu. Tant ai es greu.
del ioi qem platz. Mas p(er) crist. pos mi fai
trist. Cant pes iratz. Corai fol. caram sol
ses solatz. aissi torn mon bon pens. endol.
 
 

Eram pleu. qem fara seu. Trincha sesdatz.
Esin breu. uei chaser neu. anz es estatz.
tant ai trist. Moncor p(er) crist. Totz sui ca(m)iatz
qerai dol et erai gaug. erauiatz. ueus
men saui eueus men fol. 
 
Qand nos uim. senpres alcim. Mos cors
ausatz. puois dais soing. non ac nis
ioing. uas autre latz. p(er)que soi. calres
menoi. trop lam non fatz. Lai latenc. ca(n)t
al cor platz. canc pos lauic dals no(m) souenc.
 
 
Sus daut cum. fui qand nos uim. Jos da
uallatz. Si nois ioing. so dond ai soing.
mas sui datz. alui non noi. amors p(er) soi
della penssatz. nous souenc. anc de lai
mas mi datz. Lamort car uezetz qem
sostenc.
 
Trop mi tenc. qen lai non sui anatz. sa
ber damor sanc len souenc.
 
Nom souenc. anc del so sapchatz. Mas u
na uetz qel ui el tenc. 
 
 
  • letto 41 volte

Al prim qe·il cim sorzen sus

BdT 389,4

Ms.: a¹ 389 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 b8 c8 d8 d8 e8 f8 (Frank 852:1). Vers di 5 coblas unissonans di 7 versi.

Edizioni: Appel 1897, p. 409; Appel 1898, p. 110; Pattison 1952, 7, p. 91. 

  • letto 620 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 45 volte

Edizione diplomatica

raembautz daurenga.                                                                                                       
Al prim qeil tim. sorzen sus. pel cim prima fueilla. del bra(n)
cail. sagues raizon feir un bon uers. p(er)os ma dona. nouol.
qu(ue) chan. mais de leis. nil uen a talan. echanz si damor.
non es faitz. noual plus con ses domna amars.
 
Con a lei platz. non dic plus senes tot mames ill. e p(er)
dieu si esa ben en uers. qe non auz chantar. derenan.
de leis uas cui sui uoitz denjan e cels qieu pietz uoil.
fers. Estraig. er donc oi mais uoigz. mos chantars
 
Faig uirol segle de mon us. lauzengier fals defaig.
uolpill ai can nauran. ia damors ters. ab lar chau.
parlar deuinan. p(er) lur ditz. uan do(m)nas duplan. e an.
mortz drutz. ses colp atraig souen. p(er) lur fals deuinars.
 
Cant cist fut mit maluatz p(er) us chanton de solatz. em.
p(er)il. qe dizon de tort en trauers. de cels qe lur. er en sembla(n)
domnes uers qieu entenda tan. cil domna. cuig en tot
trasaig. qe sos amics aia espars.
 
Rics hom torna tost enraus. can sufre com se merauill.
qe nom saus samaizon fair fers. de cels q(ue)i uenon corteian.
ges nonan colpa cil cofan. qes segmer. de tot forfagtz.
a cui en couen castiars.
 
 
  • letto 33 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

raembautz daurenga.      Raembautz d’Aurenga
  I
Al prim qeil tim. sorzen sus. pel cim prima fueilla. del bra(n)

cail. sagues raizon feir un bon uers. p(er)os ma dona. nouol.

qu(ue) chan. mais de leis. nil uen a talan. echanz si damor.

non es faitz. noual plus con ses domna amars.
Al prim qe‧il tim sorz en sus
pel cim prima fueilla del brancail,
s’agues raizon, feir un bon vers
peros ma dona no vol quue chan
mais de leis, ni‧l ven a talan
e chanz si d’amor non es faitz
no val plus con ses domna amars.
  II
Con a lei platz. non dic plus senes tot mames ill. e p(er)

dieu si esa ben en uers. qe non auz chantar. derenan.

de leis uas cui sui uoitz denjan e cels qieu pietz uoil.

fers. Estraig. er donc oi mais uoigz. mos chantars
Con a lei platz, no‧n dic plus
sen es tot m’ames ill!
E, per Dieu, si es a ben envers
qe non auz chantar derenan
de leis vas cui sui voitz d’enjan
e cels q’ieu pietz voil – fers estraig! –
er donc oimais voigz mos chantars.
 
  III
Faig uirol segle de mon us. lauzengier fals defaig.

uolpill ai can nauran. ia damors ters. ab lar chau.

parlar deuinan. p(er) lur ditz. uan do(m)nas duplan. e an.

mortz drutz. ses colp atraig souen. p(er) lur fals deuinars.
Faig viro‧l segle de mon us,
lauzengiers fals de faig volpill!
Ai! Can n’auran ia d’amors ters
ab lar chau parlar devinan
per lur ditz van domnas duplan
e an mortz drutz ses colp atraig
soven per lur fals devinars.
 
  IV
Cant cist fut mit maluatz p(er) us chanton de solatz. em.

p(er)il. qe dizon de tort en trauers. de cels qe lur. er en sembla(n)

domnes uers qieu entenda tan. cil domna. cuig en tot

trasaig. qe sos amics aia espars.
C’ant cist fut mit malvatz per us;
chanton de solatz em peril,
qe dizon de tort en travers
de cels qe lur er en semblan:
domnes vers q’ieu entenda tan
cil domna cuig en tot trasaig
qe sos amics aia espars.
 
  V
Rics hom torna tost enraus. can sufre com se merauill.

qe nom saus samaizon fair fers. de cels q(ue)i uenon corteian.

ges nonan colpa cil cofan. qes segmer. de tot forfagtz.

a cui en couen castiars.
Rics hom torna tost en raus
can sufre c’om se meravill
qe no‧m s’aussa, maizon fair fers
de cels que‧i venon corteian
ges non an colpa cil c’o fan
q’es segmer de tot forfagtz
a cui en coven castiars.
  • letto 28 volte

Edizioni

  • letto 337 volte

Pattison

I.
Al prim qe·il timi sorz en sus      
e pel cim prim fueill del branquill,
s’agues raizon, feir’ un bon vers;  
mas ma dona no vol q’eu chan        
mais de leis, ni·l ven a talan;     
e chanz si d’amor non es faig       
no val plus com ses domna amars.    

II.
Com a lei non platz, no·n dic plus. 
Sens es tot ab que m’ames ill!      
E, per Dieu, si es ben envers       
qe non auz chantar derenan          
de lei vas cui sui voitz d’enjan    
e cels cui pietz voil — fers, estraig! —
er donc oimais voigz mos chantars.      

III.
Faiziro·l segle de mon us,              
lauzengier fals de faig volpill!        
Ai! cant n’auran ja d’amors ters        
ab lur chau parlar devinan!             
Per lur ditz van domnas duptan          
e an mortz drutz ses colp atraig        
soven per lur fals devinars.            

IV.
C’ant cist fait mil malvatz per us;     
chamjan de solatz en perilh,            
qe dizon de tort en travers             
de cel qe lur er en semblan:            
“Domn’ es vers q’ieu entenda tan  ...”  
Que·il domna cuig’ en tot trasaig       
qe sos amics l’aia espars.              

V.
Rics hom torna tost en raus             
can sufre c’om se meravill              
qe non s’aussa, mai s’en fait fers      
de cels que·i venon cortejan.           
Ges non an colpa cil qu’o fan;          
qe·l segnier n’es de tot forfaig        
a cui en coven castiars.                
 

  • letto 314 volte

Als durs, crus, cozens, lauzengiers

BdT 389,5

Mss.: A 35, C 197, D 89, Dc 256, I 144, K 130, N² 13, a¹ 192 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 a8 b8 b8 c7' b8 c7' (Frank 160:3). Vers di 9 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizione: Pattison 1952, p. 190.

  • letto 650 volte

Edizioni

  • letto 380 volte

Pattison

I.
Als durs, crus, cozens, lauzengiers  
— enojos, vilans, mals parliers —    
dirai un vers que m’ai pensat;       
que ja d’als no·i aura parlat,       
qu’a pauc lo cor no m’esclata        
d’aisso qu’ieu ai vist e proat       
de lur malserva barata.              

II.
E dirai vos de lur mestiers          
si cum selh qu’en es costumiers      
d’auzir e de sufrir lur glat.        
Si·m peza, mas non er laissat        
qu’ieu ab mal dir no·ls combata;     
e ja del plus no·m sapchon grat      
qar mos cors totz non los mata.      

III.
Lauzenjador fan encombriers          
als cortes et als dreituriers        
e a cellas qu’an cor auzat;          
e quecx per aquel eis mercat         
a l’autre cobre et aplata            
son verguonhos avol barat —          
aissi son de fer’escata!             

IV.
Per que·y falh totz bos cavaliers    
que·ls cre; q’us non l’es plazentiers
mas per qu’en traga mielhs son at;   
qu’il pesson, ist malaurat!          
Pus d’als non val una rata           
des que·l fara so voluntat           
o·lh dira lauzenja grata.            

V.
D’autres n’i a que van estiers,      
que·s fa quecx cortes ufaniers;      
que per outracujar mot fat,          
o cuj’ aver mielhs guazanhat         
cel qu’a plus la lengua lata         
en dir de partir l’amistat           
de cels en cui Jois s’afata.         

VI.
Que·ls plus pros e·ls plus gualaubiers
vei de lauzenjar prezentiers;         
e pes me d’ome c’a amat:              
cum pot far amador irat?              
Mas ges (qui qu’en crit ni·n glata!)  
Non amon tug cil qu’an baizat —       
so sap sidons Na Lobata.              

VII.
Tal cug’ esser cortes entiers         
qu’es vilans dels quatre ladriers,    
et a·l cor dins mal ensenhat;         
plus que feutres sembla sendat        
ni cuers de bou escarlata             
non sabon mais que n’an trobat —      
e quecx quo·s pot calafata.           

VIII.
Pos non aus mos durs deziriers        
dir, tan tem que·l dans fos dobliers, 
maldirai los en luec d’aurat;         
e Dieus — quar fara caritat —         
los maldiga e·ls abata               
sai, e pueys lai en Neiron prat      
on recebran deliurata.               

IX.
Palharet, non ges grans palhiers,    
d’aquest vers ompli tos paniers      
e porta tot ton col cargat           
a·N Girart, de cuy ai peccat,        
a Perpinhan part Laucata.            
E di·l (per que m’aia comprat)       
qu’el cassa·s e·n desbarata.         

X.
Ben chant (qui que s’en debata)      
dels lauzengiers qu’an Joi baissat   
del suc entro la sabata.             

XI.
Joglar, s’eu ja cautz sabata,        
qi no·us ve pauc a cavalgat,         
ni sap per qe se debata.             
   

  • letto 263 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 309 volte

CANZONIERE A

  • letto 57 volte

Edizione diplomatica

Cattura1.PNG Raembautz daurenga.
A        Ls drutz crus co
           zens lausengiers.
           enueios uilans
           malparliers. di
           rai un uers que
           mai penssat. Que
           ia dals non aur
ant parlat. Cab pauc lo cor nomesela
ta. P(er)so qieu ai uist eproat. de lor malua
za barata.
 
E dirai uos delor mestiers. Sicum cel qui
nes costumiers. dauzir e desofrir lorglat.
sim pesa mas nom ai laissat. quieu demal

dir nols combata. e ia delplus nom sap
chon grat. Car mos cors totz no los mata.   
 

Lausengador fan encombriers. als cor
tes et als dreituriers. ecellas qui ant cor
ausat. equecs p(er) aquel eis mercat. Lautre
cobre et aplata. son uergoignos dauol
barat. aissi son defer esclata.
 
 
Perque ifaill totz caualliers. quels cre cus
non es plazentiers. mas p(er)qen traia mi
eills son at. Quil penson ist malaurat.
mas dals non ual una rata. deqeil faras
sauoluntat. eil ditz lausenga el grata.
 
Dautres nia que uan estiers. Cais qes cor
tes et ufaniers. q(ue) p(er) outra cuiamen fat.
cuia auer mieills gazaignat. Cel que
plus a lenga lata. Endir departir lami
stat. de cels encui iois saplata.
 
Quels plus pros els plus. galaubiers. vei
delausengas plazentiers. Epesam dome
caia am at. Mas ies qui qen crit nin
glata. non amon tuich cill qant bai
sat. sosap midonz nalobata
Tals cuisser cortes entiers. ques uilans
dels catre ladriers. Et al cor dins mal
enseignat. Plus que feutres sembla
tendat. ni durs cuer bon escarlata.
non sabon mas que uant torbat. don
quecs cois pot galafata. 
 
Puois noil aus mos durs desiriers. dir
tant tem qel dans fos dobliers. Mau
dirai los enluec dirat. Edieus qi ama
ueritat. Los maudiga els abata. sai e
puois lai on er iutgat. On recebrem
la liurata.
 
 
Alegrat monges grans parliers. daq(ue)st
uers imple tos paniers. Eportan tot ton
col cargat. angiraut decui ai pechat. a
p(er)pignan part laucata. E dil p(er) qe maia
comprat. quieu chanti p(er)que sembata.
 
Lausengiers qui ant ioi baissat. Los
crem fuocs tron enlasabata.
 
 

Cattura1.PNG

  • letto 50 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
⸿Raeinbautz daurenga.
ALs drutz crus co
zens lausengiers.
enueios uilans
malparliers. di
rai un uers que
mai penssat. Que
ia dals non aur
ant parlat. Cab pauc lo cor nomesela
ta. P(er)so qieu ai uist eproat. de lor malua
za barata.
 
Raeinbautz d’Aurenga

Als drutz, crus, cozens, lausengiers
Enveios vilans, mal parliers –
Dirai un vers que m’ai penssat;
que ia d’als non aurant parlat.
Cab pauc lor no‧m selata
perso q’ieu ai vist e proat
de lor malvaza barata.
 

  II
E dirai uos delor mestiers. Sicum cel qui
nes costumiers. dauzir e desofrir lorglat.
sim pesa mas nom ai laissat. quieu demal
dir nols combata. e ia delplus nom sap
chon grat. Car mos cors totz no los mata.   
 
E dirai vos de lor mestiers
si cum cel qui n’es costumiers,
d’auzir e de sofrir lor glat
si‧m pesa ma no‧m ai lassat
qu’ieu de mal dir no‧ls combata;
e ia del plus no‧m sapchon grat
car mos cors totz no los mata.
 
  III
Lausengador fan encombriers. als cor
tes et als dreituriers. ecellas qui ant cor
ausat. equecs p(er) aquel eis mercat. Lautre
cobre et aplata. son uergoignos dauol
barat. aissi son defer esclata. 
 
Lausengador fan encombriers
als cortes at als dreituriers
e cellas qu’ant cor ausat
e quecs per aquel eis mercat
l’autre cobre et aplata
son vergoignos davol barat
aissi son de fer esclata.
 
  IV
Perque ifaill totz caualliers. quels cre cus
non es plazentiers. mas p(er)qen traia mi
eills son at. Quil penson ist malaurat.
mas dals non ual una rata. deqeil faras
sauoluntat. eil ditz lausenga el grata.
 
Per que‧i faill totz cavalliers
que‧ls; c’us non es plazentiers
mas per q’en traia mieills son at;
qu’il penson ist malaurat
mas d’als non val una rata
de qe‧il  faras sa voluntat
e‧il ditz lausenga el grata.
 
  V
Dautres nia que uan estiers. Cais qes cor
tes et ufaniers. q(ue) p(er) outra cuiamen fat.
cuia auer mieills gazaignat. Cel que
plus a lenga lata. Endir departir lami
stat. de cels encui iois saplata.
 
 
D’autres n’i a qe van estiers;
cais qe‧s cortes et ufaniers;
que per outra cuiamen fat,
cui’aver mieills gazaignat.
Cel que plus a lenga lata
en dir departir l’amistat
de cels en cui iois s’aplata.
 
  VI
Quels plus pros els plus. galaubiers. vei
delausengas plazentiers. Epesam dome
caia am at. Mas ies qui qen crit nin
glata. non amon tuich cill qant bai
sat. sosap midonz nalobata.
 
Que‧ls plus pros e‧ls plus galaubiers
vei delausengas plazentiers;
e pes am d’ome c’ai a amat.
Mas ies (qui q’en crit ni‧n glata!)
Non amon tuich cill q’ant baisat,
so sap midonz na Lobata.
 
  VII
Tals cuisser cortes entiers. ques uilans
dels catre ladriers. Et al cor dins mal
enseignat. Plus que feutres sembla
tendat. ni durs cuer bon escarlata.
non sabon mas que uant torbat. don
quecs cois pot galafata. 
 
Tals cu’isser cortes emtiers
qu’es vilans dels cadtre ladriers
et al cor dins mal enseignat
plus que feutres sembla tendat.
Ni durs cuer bon escarlata
non sabon mas que vant trobat
d’on quecs cois pot galafata.
 
  VIII
Puois noil aus mos durs desiriers. dir
tant tem qel dans fos dobliers. Mau
dirai los enluec dirat. Edieus qi ama
ueritat. Los maudiga els abata. sai e
puois lai on er iutgat. On recebrem
la liurata.
 
Puois no‧il aus mos durs desiriers
dir, tant tem qe‧l dans fos dobliers
mau dirai los en luec dirat.
E Dieus – qi ama veritat –
los maudiga e‧ls abata
sai, e puois lai on er iutgat
on recembrem la liurata.
 
  IX
Alegrat monges grans parliers. daq(ue)st
uers imple tos paniers. Eportan tot ton
col cargat. angiraut decui ai pechat. a
p(er)pignan part laucata. E dil p(er) qe maia
comprat. quieu chanti p(er)que sembata.
 
Alegrat mon ges grans parliers
d’aquest uers imple tos paniers
e portan tot ton col cargat
a’n Giraut, de cui ai pechat,
a Perpignan part Laucata.
E di‧l (per qe m’aia comprat)
qu’ieu chanti per que sembata.
 
  X
Lausengiers qui ant ioi baissat. Los
crem fuocs tron enlasabata.
 
 
Lausengiers quiant ioi baissat
los crem fuocs tron en lasabata.
 
 
  • letto 36 volte

CANZONIERE C

  • letto 208 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [101]
 

  • letto 231 volte

CANZONIERE D

  • letto 49 volte

Edizione diplomatica


Rabaut daure(n)ga.
BEls durs curs cozenz lause(n)
grers. Enoios uilans mals
parliers. Dirai un uers q(ue)
mai pensat. Que dals no(m) aura pa(n)
lar. Ca pauc lo cor nomesclara. P(er)ço
cai uist e probat. Delur mal soiua
barata.
 
Edirai uos de lairs mestiers. Si com
cel que· nes costumier. Dausir ede
suffrir lur glar. Sim pesa mais noi
a laryat. Q(i)eu de mal dir nols co(m)bata.
Eia del plus no(m) sapcho(n) grat. Car
mos cors tot blos los mata.
 
Lausemadors fan en conbriers. Als
cortes e als dremiriers. Ea sellas ca(n)
cor ausat. Eqecs p(er) aqel m(i)cat. lautre
cobre e aplata. Son uergoinos auol
barat. Aissi son defer escata.
 
Per quei faill tot pros caualiers q(ue)ats
cre cus no(m) les plasentiers. Mas qen
traga miels son arc quil penson est
mala aurat. Pois dals nom uals una
rata. De q(ue) fara sa uolontat. Oi diz
lausenia olgrata.
 
Dautres nai qei uai estiers. Qes
fan qecs cortes ufaniers. Que per
outra cuidamen fat. Oc uion miels
auer gangnat. Cel que plus talen
ga. Endir de partir lamistat d(i)cels
en qui iois saflata.
 
 
Lo plus prof el plus galubiers. So(m)
de lausenias plasentiers. Epens
dome ca amar. Com pot far ama
dor arat. Mas ges qui en crit on
glata. No(n) amoin dat cel can baisar.
So sab si dona lo bata.
 
Tal cugesser cortes entiers. Ques
uilans daus catre cartiers. Qal
cors dinz mal eseinat plus q(ue) fel
tre sembla cendat. Ni cuer debou
escarlata. no(n) sabon mai q(ue) nan tro
bar. Eqecs cos pot calafata.
 

Puois no(n) aus mos durs destorbi
ers. dir tan tem quel dan sos do
bliers. Mas dirai los en luer daurat
Edeu enfara caritat. los maldiga
estrabata. Sai epuois eneiron prat
Cui que plassos ne debata.    
 
  • letto 33 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Rabaut daure(n)ga.
Rambaut d’Aurenga
  I
BEls durs curs cozenz lause(n)
grers. Enoios uilans mals
parliers. Dirai un uers q(ue)
mai pensat. Que dals no(m) aura pa(n)
lar. Ca pauc lo cor nomesclara. P(er)ço
cai uist e probat. Delur mal soiua
barata.
 
Bels, durs, curs, cozenz, lausengrers
e noios, vilans, mals parliers
dirai un vers que m’ai pensat;
que da‧ls no‧m aura panlar
c’a pauc lo cor no m’esclara
perço c’ai vist e probat
de lur mal soiua barata.
 
  II
Edirai uos de lairs mestiers. Si com
cel que· nes costumier. Dausir ede
suffrir lur glar. Sim pesa mais noi
a laryat. Q(i)eu de mal dir nols co(m)bata.
Eia del plus no(m) sapcho(n) grat. Car
mos cors tot blos los mata.
 
E dirai vos de lairs mestiers
si com cel que n’es costumier
d’ausir e de suffrir lur glar.
Si‧m pesa, mais no ia laryat
q’ieu de mal dir no‧ls combata;
e ia del plus no‧m sapchon grat
car mos cors tot blos los mata.
 
  III
Lausemadors fan en conbriers. Als
cortes e als dremiriers. Ea sellas ca(n)
cor ausat. Eqecs p(er) aqel m(i)cat. lautre
cobre e aplata. Son uergoinos auol
barat. Aissi son defer escata.
 
Lausemadors fan enconbriers
als cortes e als dremiriers
e a sellas c’an cor ausat;
e quecs per aqel micat
l’autre cobre e aplata
son vergoinos avol barat,
aissi son de fer escata
 
  IV
Per quei faill tot pros caualiers q(ue)ats
cre cus no(m) les plasentiers. Mas qen
traga miels son arc quil penson est
mala aurat. Pois dals nom uals una
rata. De q(ue) fara sa uolontat. Oi diz
lausenia olgrata.
 
Per que‧i faill tot pros cavaliers
queats cre; c’us no‧m les plasentiers
mas qen traga miels son arc
qu‧il penson est malaurat!
Pois d’als no‧m vals una rata
de que fara sa volontat
o i diz lausenia olgrata.
 
  V
Dautres nai qei uai estiers. Qes
fan qecs cortes ufaniers. Que per
outra cuidamen fat. Oc uion miels
auer gangnat. Cel que plus talen
ga. Endir de partir lamistat d(i)cels
en qui iois saflata.
 
D’autres n’ai qei vai estiers,
qe‧s fan qecs cortes  ufaniers,
que per outra cuidamen fat
o cuion miels auer gangnat
cel que plus talenga
en dir de partir l’amistat
di cels en qui iois s’aflata.
 
  VI
Lo plus prof el plus galubiers. So(m)
de lausenias plasentiers. Epens
dome ca amar. Com pot far ama
dor arat. Mas ges qui en crit on
glata. No(n) amoin dat cel can baisar.
So sab si dona lo bata.
 
Lo plus prof el plus galubiers
so‧m de lausenias plasentiers,
e pens d’ome c’amar:
com pot far amador arat?
Mas ges qui en crit on glata
non amoin dat cel c’an baisar
so s’ab si dona Lobata.
 
  VII
Tal cugesser cortes entiers. Ques
uilans daus catre cartiers. Qal
cors dinz mal eseinat plus q(ue) fel
tre sembla cendat. Ni cuer debou
escarlata. no(n) sabon mai q(ue) nan tro
bar. Eqecs cos pot calafata.
 
Tal cug esser cortes entiers
qu’es vilans da‧us catre cartiers,
qa‧l cors dinz mal eseinat;
plus que feltre sembla cendat
ni cuer de bou escarlata
non sabon mai que n’an trobar
e qecs cos pot calafata.
  VIII
Puois no(n) aus mos durs destorbi
ers. dir tan tem quel dan sos do
bliers. Mas dirai los en luer daurat
Edeu enfara caritat. los maldiga
estrabata. Sai epuois eneiron prat
Cui que plassos ne debata.    
 
Puois non aus mos durs destorbiers
dir, tan tem que‧l dan sos dobliers,
mas dirai los en luer d’aurat
e Deu, en fara caritat,
los maldiga estrabata
sai e puois e neiron prat
cui que plassos ne debata. 
  • letto 32 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 45 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenge
A
ls durs crus cozens lauzengiers enoios uilans mal parlers
darai un uers qe mai pensat. qe ia dals no aura parlat qa
pauc lo curs no mes clara. p(er) so qeu ai uist e ac de ioi mal
serua barata.
 
E dirai uos de lor mestiers aisi con cel qe nes cesousiniers
dauzir. e de sufoir lur glat sim pesa mas non ai laisat.
qeu de mal dir uos combata e zia del plus nom sapchon
grat car mos cors totz non los mata.
 
 
Lauzeniador faion en combriers al cortes ez als duec huriers
ez a celas qau cor a saut e qecs p(er) aqel eu mer chat a
lautre cobri ez aplata. son vergonios auol batat aisi so(n)
deser eschata.
 
 
 
Per qei fal totz pros caualiers. qels crequs nonlies plazentiers
mas p(er) qen traja miels son atqil penson ist mala mat. pos
dals non vals una rata. de qeil faras sa voluntat oil diz
lauzenias ol grata.
 
 
Dautres nia uan estiers. qes fan rics cortes uffaniers.                           
qe rir oltra cuzamen fat o cuia auer meil gazainiat cel
qe plus la lenga lata. en dir de partir lamistat de cels en
cui iois sa flata.
 
 
Quel plus pros el plus galaubiers. ueyde. lauzeniar presen
tiers e pens me domen qaia amat. com pot far amador irat
mas ges qi qen crit onglata non amon tung cil qan baisat.
so sap si donz na lobata.
 
Tals cui esser cortes entiers qes uilas daus qatre ladrerg
e al cor dins mal enseigniat plus qe feutres ni trosde  
beou escarlata. non sabon mais qei uan turbat e qeis cos
put galafata.
 
Pos nom aus mos durs dezirs. dir ta(n) tem qel danz
fos dobliers. mas dirai ios en luec daurat ez dieus qan fara
charitat los maldiga els trabata. sai e pois lai enei rom
prat on recebran de naueita.
 
Pailhairet non ies granz pailliers. daqest uers umpli
tus paners en porta tot ton col cargat an girart de
cui ai peccat a perpinian part leu o chata e dir p(er) qe
maia comprat. qen chans qi qe sen debata. 
 
Ben chant qi qe sen debata. dels lauz engiers qan ioi baize
del suc tro en la sabata
 
Joglar seu ia cautz sabata. qi nous ue pauc a caualgat.
ni sap p(er) qe se debata.
 
  • letto 36 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Reambautz daurenga Reambautz d'Aurenga
  I
Als durs crus cozens lauzengiers enoios uilans mal parlers
darai un uers qe mai pensat. qe ia dals no aura parlat qa
pauc lo curs no mes clara. p(er) so qeu ai uist e ac de ioi mal
serua barata.
 
Als, durs, crus, cozens lauzengiers
enoios, vilans, mal parlers
darai un ver qe m’ai pensat;
qe ia d’als no aura parlat,
qa pauc lo curs no m’esclara
per so q’eu ai vist e ac
de ioi malserva barata.
 
  II
E dirai uos de lor mestiers aisi con cel qe nes cesousiniers
dauzir. e de sufoir lur glat sim pesa mas non ai laisat.
qeu de mal dir uos combata e zia del plus nom sapchon
grat car mos cors totz non los mata.
 
 
E dirai vos de lor mestiers
aisi con cel qe nes cesousiniers
d’auzir e de sufoir lur glat
si‧m pesa, mas non ai laisat
q’eu de mal dir vos combata;
ez ia del plus no‧m sapchon grat
car mos cors totz non los mata.
 
  III
Lauzeniador faion en combriers al cortes ez als duec huriers
ez a celas qau cor a saut e qecs p(er) aqel eu mer chat a
lautre cobri ez aplata. son vergonios auol batat aisi so(n)
deser eschata.
Lauzeniador fai on encombriers
al cortes ez als duechuriers
ez a celas q’au cor asaut;
e quecs per aqel eu merchat
a l’autre cobri ez aplata
son vergonios avol batat
aisi son deser eschata!
 
  IV
Per qei fal totz pros caualiers. qels crequs
nonlies plazentiers
mas p(er) qen traja miels son atqil penson ist mala mat. pos
dals non vals una rata. de qeil faras sa voluntat oil diz
lauzenias ol grata.
 
 
Per qe‧i fal totz pros cavaliers
qe‧ls creq‧us non lies plazentiers
mas per q’en traja miels son at;
q’il penson, ist malamat!
Pos d’als non vals una rata
de qe‧il faras sa voluntat
o‧il diz lauzenias ol grata.
 
  V
Dautres nia uan estiers. qes fan rics cortes uffaniers.      qe rir oltra cuzamen fat o cuia auer meil gazainiat cel
qe plus la lenga lata. en dir de partir lamistat de cels en
cui iois sa flata.
 
 
D’autres n’i a van estiers
qe‧s fan rics cortes uffaniers;
qe rir oltra cuzamen fat,
o cui’aver meil gazainiat
cel qe plus la lenga lata
en dir de partir l’amistat
de cels en cui ioi s’aflata.
 
  VI
Quel plus pros el plus galaubiers. ueyde. lauzeniar presen
tiers e pens me domen qaia amat. com pot far amador irat
mas ges qi qen crit onglata non amon tung cil qan baisat.
so sap si donz na lobata.
 
Quel plus pros el plus galaubiers
vey de lauzeniar presentiers;
e pens me d’om en qa ia amat:
com pot far amador irat?
Mas ges (qi qen crit on glata!)
non amon tung cil q’an baisat
so sap sidonz n’a Lobata.
 
  VII
Tals cui esser cortes entiers qes uilas daus qatre ladrerg
e al cor dins mal enseigniat plus qe feutres ni trosde  
beou escarlata. non sabon mais qei uan turbat e qeis cos
put galafata.
 
 
Tals cui esser cortes entiers
q’es vilas da‧us quatre ladrerg
e al cor dins mal enseigniat;
plus qe feutres
ni tros de beou escarlata
non sabon mais q’ei van turbat
e qeis cos put galafata.
 
  VIII
Pos nom aus mos durs dezirs. dir ta(n) tem qel danz
fos dobliers. mas dirai ios en luec daurat ez dieus qan fara
charitat los maldiga els trabata. sai e pois lai enei rom
prat on recebran de naueita.
 
Pos no‧m mos durs dezirs
dir, tant tem qe‧l danz fos dobliers,
mas dirai ios en luec d’aurat
ez Dieus, qan fara charitat,
los maldiga e‧ls trabata
sai, e pois lai en Neirom prat
on recebran de de naveita.
  IX
Pailhairet non ies granz pailliers. daqest uers umpli
tus paners en porta tot ton col cargat an girart de
cui ai peccat a perpinian part leu o chata e dir p(er) qe
maia comprat. qen chans qi qe sen debata. 
 
Pailhairet non ies granz pailliers
d’aqest vers umpli tus paners
en porta tot ton col cargat
a’n Girart, de cui ai peccat,
a Perpinian part Leuochata
e dir (per qe m’aia comprat)
qen chans qi qe sen debata.
 
  X
Ben chant qi qe sen debata. dels lauz engiers qan ioi baize
del suc tro en la sabata
 
Ben chant qi qe sen debata
de‧ls lauzengiers qan ioi baize
del suc tro en la sabata.
 
  XI
Joglar seu ia cautz sabata. qi nous ue pauc a caualgat.
ni sap p(er) qe se debata.
 
Joglar, s’eu ia cautz sabata,
qi no‧us ve pauc a cavalgat,
ni sap per qe se debata
  • letto 37 volte

Amics Rossignol

BdT 389,6a

Ms.: N² 12 (all'interno della vida) = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a5 a5 b7 c7' b7 d7 d7' (Frank 192bis:1). Cobla isolata di 7 versi.

Edizione: Boutière - Schutz 1973, p. 442.

  • letto 517 volte

Edizioni

  • letto 355 volte

Boutière - Schutz

Amics Rossignol,      
si tot as gran dol,      
per la mi’amor t’esjau 
ab una leu chanzoneta
qe·m portaras a jornau
a la contessa valen,    
lai en Urgel per presen.
 

  • letto 337 volte

Amors, com er? que farai

BdT 389,8

Mss.: A 35, C 198, D 88, E 176, I 145, K 131, M 138, N² 15, d 341 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7 b7 b7 c7 c7 d7' a7 (Frank 701:1). Chanso di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 131; Milone 2004, p. 48.

Vai al Rialto [102].

  • letto 505 volte

Edizioni

  • letto 402 volte

Pattison

I.
Amors, cum er? Que faray?    
Morrai frescx, joves e sas,  
enaissi dins vostras mas?    
Oc! Murir, si·m pliu per vos!
Ades m’i pleu pauc mos pros; 
e totz temps, tan cum ieu viva,
cum que m’en an, m’i pliuray.  

II.
Per qu’ieu fauc avol essai     
pos aissi vos suy humas;       
qu’en feyratz s’ie·us fos trefas,    
mals e felhs ez ergulhos?            
Fora·n plus aventuros —              
Oc! So·m par, pos ar esquiva         
m’es, quar ves vos franc cor ay.     

III.
Ades mi datz plus d’esmay            
on mielhs suy ves vos sertas.        
E fauc hi ben que vilas,             
quar per mal suy amoros.             
Mas no say esser anctos              
vas vos, qu’ades recaliva            
mos leus cors on piegz m’en vay.   

IV.
Mas vos avetz — don morrai,        
Amors — l’us de Barrabas;          
que·ls vostres faitz soteiras      
— qu’estan mal, per qu’ieu viu blos —
no faitz ges als plus iros,          
mas ves aquels etz ombriva           
qu’avetz en poder ses play.          

V.
Per que, si·m peza, dirai,           
Amors, tan ves vos que cas:          
ades o dic — suy auras               
de vos; q’anc mala sai fos           
vostr’aventura mest nos!             
E tem a dir ... quals? — C’om pliva  
so que·us cofon e·us dechay.         

VI.
Mas ieu o dic; e si·n bray           
ni m’en desmen hom vilas,            
vengua armatz en us plas;            
e sia orbs o gelos,                  
s’ieu no volri’ esser jos,           
vencutz; qui·s vol, so escriva;      
sol vers no fos si·m n’esglay.       

VII.
Mas non es de mar en sai,            
ni lay on es flums Jordas,           
Sarrazis ni Crestias                 
qu’ieu non venques tres o dos;       
e s’ai dig que enojos,               
ma grans dolors m’en abriva          
que·m fai ver dir e no·m play.       

VIII.
E s’ieu en fauc semblan guay         
ni·m depenh cueynhdes e vas,         
si tot m’ai bos ermitas              
estat et enquar ploros;     
e bos hom religios          
serai (tot per gent geliva) 
tostemps, si·l cor no m’en tray.

IX.
E ma chanso si no fos           
alques ves Amor esquiva,        
tengra ves Rodes en lay         

X.
Comtessa nominativa,            
pros e bell’ ab cor veray.      
 

  • letto 290 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 282 volte

CANZONIERE A

  • letto 39 volte

Edizione diplomatica

⸿Raembautz daurenga.
Amors cum er que farai. Morrai fres
ioues esans. En aissi dinz uostras
mans. hoc morir sim pliu p(er) uos. ades mi
pliu pauc mes pros. Etotztemps tant cu(m)
ieu uiua. Cum q(ue)men an mi pliurai.
 
Per qieu fatz auol essai. Puois aissi uos sui
amans. Qem ferratz sieu fos trafans. felz
emals (et) orgoillos. foi ieu olus auenturos.
hoc sompar car metz esquia. p(er) qieu uas
uos franc cor ai.
 

Ades mi datz plus desmai. On mieills sui
uas uos certans. Efatz hiben que uilans.
Car p(er)mal sui amoros. Mas non sai esser
antos. Uas uos cades recaliua. Mos leus cors
on pieitz men uai.
 
Mas uos auetz don morrai. amors lus debar
rabans. quels uostres faitz soteirans. que
ia mal p(er) qieu uiu blos. non faitz mais als
plus iros. Mas uas aqels etz ombriua. Ca
uetz enpoder ses plai.
 
 
Perqieu sim pesa dirai. Amors tant ues
uos de cans. Cades es condie certans. de
uos canc mala sai fos. Enauentura mest
nos. tement dir cais qanz opliua. so qeus
confon cus dechai.
 
Mas ieu odic esim brai. ni men desment
hom uilans. Uenga arinatz en us plans.
E sia orbs egolos. sieu non uuoill esser
ioros. Uencutz qis uol so escriua. Sol uers
non fos sim nesglai.
 
 
Mas non es demar ensai. nilai ones flu(m)s
iordans. sarrazins ni crestians. q(ue)u non
uen ques tres o dos. Esieu dic qe enoios.
Ma grans dolors menabriua. quem fai uer
Dir que nom plai.
 
E sieu enfauc semblan gai. nim depeing
coindes euans. si tot mai bos  hermitans
Estat (et) ancar ploros. siu bos hom religios.
Eferai p(er) gen geliua. totztemps sil cor
nomen trai.
 
Ema chanssos si nomfos. alqes ues amor
esquiua. tengra uas rodes a uos. Comtes
sa nominatiua. prose bella ab cor uerai.
 
  • letto 30 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

⸿Raembautz daurenga. Raembautz d'Aurenga
  I
Amors cum er que farai. Morrai fres
ioues esans. En aissi dinz uostras
mans. hoc morir sim pliu p(er) uos. ades mi
pliu pauc mes pros. Etotztemps tant cu(m)
ieu uiua. Cum q(ue)men an mi pliurai.
 
Amors, cum er? Que farai?
Morrai fres, ioves e sans
en aissi dinz vostras mans?
Hoc! Morir si‧m pliu per vos.
Ades mi pliu pauc mes pros,
e totz temps tant cum ieu viva,
cum que m’en an mi pliurai.
 
  II
Per qieu fatz auol essai. Puois aissi uos sui
amans. Qem ferratz sieu fos trafans. felz
emals (et) orgoillos. foi ieu olus auenturos.
hoc sompar car metz esquia. p(er) qieu uas
uos franc cor ai.
 
Per q’ieu fatz avol essai
puois aissi vos sui amans;
qe‧m ferratz s’eu fos trafans,
felz e mals et orgoillos?
Foi ieu olus aventuros,
hoc! so‧m par car metz esquia,
per q’ieu vas vos franc cor ai.
 
  III
Ades mi datz plus desmai. On mieills sui
uas uos certans. Efatz hiben que uilans.
Car p(er)mal sui amoros. Mas non sai esser
antos. Uas uos cades recaliua. Mos leus cors
on pieitz men uai.
Ades mi datz plus d’esmai
on mieills sui vas vos certans
e fatz hi ben que vilans;
car per mal sui amoros,
mas non sai esser antos.
Vas vos, c’ades recaliva
mos leus cors on pieitz m’en vai.  
 
  IV
Mas uos auetz don morrai. amors lus debar
rabans. quels uostres faitz soteirans. que
ia mal p(er) qieu uiu blos. non faitz mais als
plus iros. Mas uas aqels etz ombriua. Ca
uetz enpoder ses plai. 
 
Mas vos avetz don morrai,
amors, l’us de Barrabans
qe‧ls vostres faitz soteirans
qu’ia mal per q’ieu viv blos,
non faitz mais als plus iros,
mas vas aqels etz ombriva
c’avetz en poder ses plai.
 
  V
Perqieu sim pesa dirai. Amors tant ues
uos de cans. Cades es condie certans. de
uos canc mala sai fos. Enauentura mest
nos. tement dir cais qanz opliua. so qeus
confon cus dechai.
 
Per q’ieu si‧m pesa dirai,
amors, tant ves vos de cans:
c’ades es condie certans
de vos; c’anc mala sai fos
e naventura mest nos
tement dir cais qanz olpiva
so qe‧us confon c’us dechai.
 
  VI
Mas ieu odic esim brai. ni men desment
hom uilans. Uenga arinatz en us plans.
E sia orbs egolos. sieu non uuoill esser
ioros. Uencutz qis uol so escriua. Sol uers
non fos sim nesglai.
 
Mas ieu o dic; e si‧m brai
ni men desment hom vilans,
venga a rinatz en us plans;
e sia orbs e folos
s’ieu non vuoill esser ioros
vencutz; qis vol, so escriva;
sol vers non fos si‧m n’esglai. 
 
  VII
Mas non es demar ensai. nilai ones flu(m)s
iordans. sarrazins ni crestians. q(ue)u non
uen ques tres o dos. Esieu dic qe enoios.
Ma grans dolors menabriua. quem fai uer
Dir que nom plai.
 
Mas non es de mar en sai,
ni lai in es flums Iordans,
sarrazinz ni crestians
qu’eu non ven ques tres o dos;
e s’ieu dic qe enoios,
ma grans dolors m’en abriva
que‧m fai ver dir que no‧m plai.
 
  VIII
E sieu enfauc semblan gai. nim depeing
coindes euans. si tot mai bos  hermitans
Estat (et) ancar ploros. siu bos hom religios.
Eferai p(er) gen geliua. totztemps sil cor
nomen trai.
 
E s’ieu en fauc semblan gai
ni‧m depeing coindes e vans,
si tot m’hai bos hermitans
estat et ancar ploros siu bos hom religios
e ferai per gen geliva,
totz temps s‧il cor nomen trai.
 
  IX
Ema chanssos si nomfos. Alqes ves amor
esquiua. tengra vas rodes a uos.comtes
sa nominatiua. pros ebella ab cor uerai.   
 
 
E ma chanssos si no‧m fos
alqes ves amor esquiva,
tengra vas Rodes a vos,
comtessa nominativa,
pros e bella ab cor verai.
  • letto 28 volte

CANZONIERE C

  • letto 211 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [103]
 

  • letto 238 volte

CANZONIERE D

  • letto 47 volte

Edizione diplomatica

Ra(m)baut daure(n)ga
A
mors con er que
farai. Morai fresc
iouens esans. Ena
issi dins uostras
mans. Hoc murir
sim pleu p(er) uos. A
des mi pleu pauc
mos pros. Etoz tem tant con uiua.
Com que menan mi pleurai.
 
Per queu faz auol esai. Pors aisi uos
sui humans. Quen feras seus fos
tro fans. Mal efers e orgoillos. Foron
puois auenturos. Oc som par car
mes esquiua. Etar ues uos franc
cor ai.
 
Ades mi datz plus desmai. On plus
mils son uas uos cert[..]ns. Efas ihe
que tulans. Car p(er) mal son amoros.
Mas no(m) fai esser anctos. Uas uos ca
des recaliua. Mos leus cors on peig
men uai.
 
Mas uos aues don morrai. Amors lus
de barabans. Quels uostres faiz so
teirans. Que sta mal p(er) niublos no(m)
faiz ges al plus iros. Mas uos a q(ue)ls
es onbriua. Cauez enpoder ses
plai.

Per que sim pesa dirai. Amorstan
ues uos. Que cans. Ades odic so(m)
auostras.De uostras. Deuos canc
mala sai fos. Uostra ventura mest
nos. Etein adir tals co(m)pliua. So q(ue)us
confon nius dechai.
 
Mas eu odic esim brai. ni men des
men hom uilans. Uenga armaz
en un plans. Esta o(r?)bs egelos. Seu
no(m) uolri esser ioios. Uencutz quis
nol so escriua. Sols uers no(n) fos sim
nesglai.
 
Mais no(n) es de mar en sai. Ni lai ones
flum iordans. Sarrasins ni cristi
ans. Queu no(n) uenqes tres odos. Esi ei
dit q(ue) enoios. Magerment abriua
que(m) fa uer direno(m) plai.
 
E seu enfaiz semblan gai. Ni(m) depei(n)g
cuindes euans. Si tot mai bons er
mitans. Estat esa(n)t ploros. Ebos hom
relegios. Serai p(er)gent geliua. Totz te(m)s
si cor nom(m) trai.
 
 
E ma chanzos sino(n) fos alqes ues a
mor esquiua tengra uas rodes a
uos comtes nominacuia pros ebs-
lab prez uerai.
 
  • letto 50 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Ra(m)baut daure(n)ga  Rambaut d’Aurenga
  I
Amors con er que
farai. Morai fresc
iouens esans. Ena
issi dins uostras
mans. Hoc murir
sim pleu p(er) uos. A
des mi pleu pauc
mos pros. Etoz tem tant con uiua.
Com que menan mi pleurai.
 
Amors, con er que farai?
Morai fresc, iovens e sans,
enaissi dins vostras mans?
Hoc! Murir si‧m pleu per vos!
Ades m’i pleu pauc mos pros
e toz tem, tant conviva
com que m’en an m’i pleurai.

 

  II
Per queu faz auol esai. Pors aisi uos
sui humans. Quen feras seus fos
tro fans. Mal efers e orgoillos. Foron
puois auenturos. Oc som par car
mes esquiua. Etar ues uos franc
cor ai.
 
Per qu’eu faz avol e sai
pors aisi vos sui human
quen feras se‧us fostro fans
mal e fers e orgoillos
foron puois aventuros
oc! Som par car m’es esquiva
e tar ves vos franc cor ai
 
  III
Ades mi datz plus desmai. On plus
mils son uas uos cert[..]ns. Efas ihe
que tulans. Car p(er) mal son amoros.
Mas no(m) fai esser anctos. Uas uos ca
des recaliua. Mos leus cors on peig
men uai.
 
Ades mi datz plus d’esmai
on plus mils son vas vos cer[..]ns
e fas ih e que tulans,
car per mal son amoros
mas no‧m fai esser anctos
vas vos, c’ades recalivaa
mos leus cors on peig m’en vai.
 
  IV
Mas uos aues don morrai. Amors lus
de barabans. Quels uostres faiz so
teirans. Que sta mal p(er) niublos no(m)
faiz ges al plus iros. Mas uos a q(ue)ls
es onbriua. Cauez enpoder ses
plai.
 
Mas vos aves, don morrai
amors, l’us de barabans;
que‧ls vostres faiz soteirans
que sta mal, per niu blos
no‧m faiz ges al plus iros,
mas vos aquels es onbriva
c’avez en poder ses plai.
 
  V
Per que sim pesa dirai. Amorstan
ues uos. Que cans. Ades odic so(m)
auostras.De uostras. Deuos canc
mala sai fos. Uostra ventura mest
nos. Etein adir tals co(m)pliua. So q(ue)us
confon nius dechai.
 
Per que, si‧m pesa, dirai
Amors tan ves vos que cans:
ades o dic som a vostras
de vos; c’anc mala sai fos
vostra ventura mest nos!
E tein a dir tals c’om pliva
so que‧us confon ni‧us dechai.
 
  VI
Mas eu odic esim brai. ni men des
men hom uilans. Uenga armaz
en un plans. Esta o(r?)bs egelos. Seu
no(m) uolri esser ioios. Uencutz quis
nol so escriua. Sols uers no(n) fos sim
nesglai.
 
Mas eu o dic e si‧m brai
ni m men des men hom vilans
venga armaz en un plans
e sta or?bs e gelos,
s’eu no‧m volri esser ioios,
vencutz; qui‧s nol so escriva
sols vers non fos si‧m n’esglai.
 
  VII
Mais no(n) es de mar en sai. Ni lai ones
flum iordans. Sarrasins ni cristi
ans. Queu no(n) uenqes tres odos. Esi ei
dit q(ue) enoios. Magerment abriua
que(m) fa uer direno(m) plai.
 
Mais non es de mar en sai,
ni lai on es flum Iordans,
sarrasins ni cristians
qu’eu non venqes tres o dos
e si ei dit que enoios,
magerment abriva
que‧m fa ver dir e no‧m plai.

 

  VIII
E seu enfaiz semblan gai. Ni(m) depei(n)g
cuindes euans. Si tot mai bons er
mitans. Estat esa(n)t ploros. Ebos hom
relegios. Serai p(er)gent geliua. Totz te(m)s
si cor nom(m) trai.
 
E s’eu en faiz semblan gai
ni‧m depeing cuindes e vans,
si tot m’ai bons ermitans:
estat esant ploros
e bas hom relegios
serai, per gent geliva,
totz tems si cor no‧m m trai.
 
  IX
E ma chanzos sino(n) fos alqes ues a
mor esquiua tengra uas rodes a
uos comtes nominacuia pros ebs-
lab prez uerai.
 
E ma chanzos si non fos
alqes ves amor equiva
tengra vas rodes a vos
comtes nominacuia
pros ebslab pres verai
  • letto 39 volte

Anz que l’haura bruna·s cal

BdT 389,9

Ms.: a¹ 202 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7 a7 b7 a7 a7 b7 (Frank 91:14). Vers di 8 coblas singulars di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizioni: Pattison 1952, p. 209; Harvey 2003.

  • letto 544 volte

Edizioni

  • letto 412 volte

Harvey

I.
Anz que l’haura bruna·s cal  
gir un vers d’amon d’aval;   
q’ist mei guerrer maladrei   
si fan de gabar vassal,      
e cujon se q’est caval,      
c’ai perdut, m’aion destrei. 

II.
Ja per so uns non guabei     
si·m perd; e demostrar n’ei  
q’emqeras em tug el bal.     
Anc ogan de l’autre frei     
farai tornar tal nevei       
al mestier Bernart del Gal.  

III.
Segnior, eu no soi ges ducs, 
ni no veg can tenc sol ducs; 
ni de lop ni de lairon       
no·s pot gardar desastrucs,  
qon fai cel qe es els sucs:  
tost a emblar conoisson!     

IV.
Ben sap cel de Meolhon       
s’ieu fas en, tant con el fon,
o·N Bertran dels Bauz, o·N Ucs;
jamais non tengran blizon,     
mas fait cujon aver pron       
car ni von cau con sambucs.    

V.
Anc pois no·ls tinc per onratz 
po·l camps fo desamparatz      
per els senes colp de bran!    
Dels cavalers la meitatz       
degron tener los valatz:       
q’il eron be seis aitan!       

VI.
Segnior, ben sai q’en estan    
ani’ a penr’ un sol dan.       
Mas ar soi outrapassatz        
et estortz d’aqel afan         
per q’eu nau era doptan.       
Ar serai abandonatz!           

VII.
Anc, pos a ma dona plac        
qe·m volgues mal, gaug non ac; 
ni jamais no·m deu parer       
be, pos eu mezeis m’estrac.    
E qi no·m tengues per flac     
tot joi laissera cazer.        

VIII.
Mas Dieus no saub hanc voler   
c’om de tot se desesper;       
per qe·m tenc, e si m’esmac,   
donna, car ben cud saber       
qe jamais no·us an vezer;      
mas ges per tant no·m estrac.  

IX.
Trobat, per so no m’estrac:    
car mos cors, si ben n’esmac,  
no m’en daria poder.           

X.
Esperat ai et esper            
merce, si·us ven a plazer,     
donna, per qe no·m n’estrac.   
 

  • letto 333 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 40 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 32 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenge. 
A
ns qe lsaura brunas calle girun uersda mon daual qistmen
guerrier. mal adreg. si fan de gabar uassal. e cuio se qest
caual cai p(er)dut maion destreit.
 
Ja p(er) so uns no(m) guabei. sim p(er)dem demostrat nei. qem qeras                
em tug el bal. ancogan del autre freih farai tornar tal
neueih. al mestier bernart del gal.
 
Segnior eu no soi ges dur. ni no ueg can tenc sol duz. ni delap
ni delairon. nos pot gardar desastrucs. qon fai cel qe es le sucs
tost a emblar coinoguetz
 
Ben sap cel de me solio sieu fas en tant con el fo. on betra(n)
del baus on ux ia mais non tengram bliz on mas fait cuio(n)
auer pron. car niuon caut con sambux
 
Anc pois nols tinc p(er) onratz. pol camps fodes amp aratz. p(er)
els senes colp deuran. qel caualer lameitatz degron tener.
les ualatz. qil eron be seis aitan.
 
Segnior ben sai qen estan auia penre un sol dan mas ar
soi outra passatz ez estortz daqel afan p(er) qeu nau era doptan
ar serai a ban donatz.
 
Anc pos a madona plac. qem volgues mal gaug non aig
ni iamais nom deu parer. bes pos eu mezeis. mes trac. eqinom
tengues p(er) flac. tot ioi laissera caser.
 
Mas dieus no saub ha(n)c ualer. com de tot se desesper p(er) qem tec.
esi mesmac donna car ben cud saber. qe jamaus. nous
an ueser.. mas ges p(er) tant non estrac
 
Trobat p(er) so nom estrac car mos cors si ben nesmac nomen
dam a poder.
 
Esp(er)at ai ez esp(er) merce sius ven. aplazer donna p(er) qe nom nestrac.
 
  • letto 30 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenge.  Reambautz d’Aurenge
 
  I
Ans qe lsaura brunas calle girun uersda mon daual qistmen

guerrier. mal adreg. si fan de gabar uassal. e cuio se qest

caual cai p(er)dut maion destreit.
Ans qe‧ls aura bruna‧s calle
Gir un vers d’amon d’aval;
q’ist m’en guerrier maladreg
si fan de gabar vassal,
e cuio se q’est caval
c’ai perdut, m’aion destreit.
 
  II
Ja p(er) so uns no(m) guabei. sim p(er)dem demostrat nei. qem qeras                

em tug el bal. ancogan del autre freih farai tornar tal

neueih. al mestier bernart del gal.
Ja perso uns nom guabei
si‧m perdem; demostrat n’ei,
q’emqeras em tug el bal.
Ancogan de l’autre freih
farai tornar tal neveih
al mestier Bernart del Gal.
 
  III
Segnior eu no soi ges dur. ni no ueg can tenc sol duz. ni delap

ni delairon. nos pot gardar desastrucs. qon fai cel qe es le sucs

tost a emblar coinoguetz
Segnior, eu no soi ges dur,
ni no veg can tenc sol duz,
ni de lap ni de lairon
no‧s pot gardar desastrucs,
qon fai cel qe es le sucs:
tost a emblar coinoguetz!
 
  IV
Ben sap cel de me solio sieu fas en tant con el fo. on betra(n)

del baus on ux ia mais non tengram bliz on mas fait cuio(n)

auer pron. car niuon caut con sambux
Ben sap cel de me solio
s’ieu fas en, tant con el fo,
o‧n Betran del Baus, o‧n Ux;
iamais non tengram blizon,
mas fait cuion aver pron
car ni von caut con sambux.
 
  V
Anc pois nols tinc p(er) onratz. pol camps fodes amp aratz. p(er)

els senes colp deuran. qel caualer lameitatz degron tener.

les ualatz. qil eron be seis aitan.
 
Anc pois no‧ls tinc per onratz
po‧l camps fo desamparatz
per els senes colp devran
qel cavaler la meitatz
degron tener les valatz:
q’il eron be seis aitan!
 
  VI
Segnior ben sai qen estan auia penre un sol dan mas ar

soi outra passatz ez estortz daqel afan p(er) qeu nau era doptan

ar serai a ban donatz.
Segnior, ben sai q’en estan
avia penr’un sol dan.
Mas ar soi outrapassatz
ez estortz d’aqel afan
per q’eu nau era doptan.
Ar serai abandonatz!
 
  VII
Anc pos a madona plac. qem volgues mal gaug non aig

ni iamais nom deu parer. bes pos eu mezeis. mes trac. eqinom

tengues p(er) flac. tot ioi laissera caser.
Anc, pos a madona plac
qe‧m volgues mal, gaug non aig;
ni iamais no‧m deu parer
bes pos eu mezeis m’estrac.
E qi no‧m tengues per flac
tot ioi laissera caser.
 
  VIII
Mas dieus no saub ha(n)c ualer. com de tot se desesper p(er) qem tec.

esi mesmac donna car ben cud saber. qe jamaus. nous

an ueser.. mas ges p(er) tant non estrac
Mas Dieus no saub hanc valer
c’om de tot se desesper;
per qe‧m tec e si m’esmac
donna, car ben cud saber
qe jamaus no‧us an veser;
mas ges per tant non estrac.
 
  IX
Trobat p(er) so nom estrac car mos cors si ben nesmac nomen

dam a poder.
Trobat, per so no‧m estrac
car mos cors, si ben n’esmac
no m’en dam a poder.
 
  X
Esp(er)at ai ez esp(er) merce sius ven. aplazer donna p(er) qe nom nestrac. Esperat ai ez esper
Merce, si‧us ven a plazer,
donna, per qe nom n’estrac.
  • letto 34 volte

Apres mon vers voill sempr'ordre

BdT 389,10

Mss.: D 89, I 145, K 131, M 137, N² = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7' a7' b7 a7' b7 b7 (Frank 121:1). Chanso di 10 coblas singulars di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 78.

  • letto 473 volte

Edizioni

  • letto 365 volte

Pattison

I.
Apres mon vers vueilh sempr’ ordre   
una chanson leu per bordre           
en aital rima sotil;                 
mas ges non ai’ us de tordre        
si·m pert ma par ni·m ten vil       
q’ieu vas mon miels no·m apil.      

II.
Qar? No sai qant m’ai a viure,      
per qe mon cors al cor liure;       
e sapcha·n guidar dretz fil         
mos volers, e non s’ature           
mas en valen seinhoril;             
q’om no·s iau de son cortil.        

III.
Soven pens q’ailhors mi derga,      
e pueis Amors ten sa verga,         
qe·m n’a ferit de grieus pols,      
e·m ditz c’ap mals no·m aerga;      
q’ieu non sui escarniz sols         
q’escarnitz fon ia N’Aiols.         

IV.
Cil qi m’a vout trist-alegre        
sap mais qu’i vol sos ditz segre    
qe Salamos ni Marcols               
de fatz ric ab ditz entegre:        
e cai leu d’aut en la pols          
qi·s pliu en aitals bretols.        

V.
Qe·m val q’ailhor non puesc creire? 
Q’anc no frais copa de veire        
plus tost q’Amors frainh e rom —    
mas si·l plaz qe·l mal cor meire    
il sap lieu soudar ses plom; —      
mas ha mi soudat trop som.          

VI.
Viatz m’assajer’ a volvre           
s’Amors me volges absolvre;         
mas, pres en loc de colom,          
me fai de seschas envolvre,         
qe no·m gic penr’ un sol tom,       
e m’apella per mon nom.             

VII.
— Mal dic; tainh qe m’en peneda —   
Non! — Per qe? — Mos cors m’o veda. — 
Amors me tol qe·m ten trist. —        
Qi·t tol, non cug qe t’o reda. —      
So·m tol qe plus l’aurai qist —       
No·t tol so q’anc non agist.          

VIII.
Si aic gaug, qe·m tol e·m merma       
qar mos talenz no·m aserma.           
Ben ai fol talan, per Crist,          
qar mos cors miels no s’aferma        
en lai on faz gen conqist             
q’en sai on ai mon dan vist.          

IX.
A Dieu prec qe mos precs auja:        
q’el vueilh’ e don q’ieu m’en gauja   
lai on son volgutz amics!             
Qar — ja·l sieus fins cors s’esflauja —
totz autres trop noms plus rics,       
e non o dic ges enics.                 

X.
Cel Dieus qi fes terr’ e aiga,         
caut e freig, gent clergu’ e laiga:    
afol sels qe desabrics;                
c’ama voluntat veraiga                 
e ab cubertz fals presics,             
fan dan als drutz e destrics.          

XI.
Domna, franca res veraiga              
eu que·us sui verais amics             
a vos mi ren totz antics.              

XII.
Plus qe ja fenis fenics                
non er q’ieu non si’ amics.            
 

  • letto 300 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 40 volte

CANZONIERE D

  • letto 37 volte

Edizione diplomatica

Rambaut daure(n)ga
Apres mon uors uoill sempror
dre. Una chançon leu p(er) bordre.
En aital rima sotil. Mas ges n(n)
aus descorder. Si pert ma pal ni(m) ten
uil queu uas mo miels noma pil.
 
Sil que ma uout trist alegre. Sab
mais q(ue) uol sos ditz segre. Que sa
lamons ni marcolf defaig ric ab dic
entendre. Et an leu dit en la pols. Qis
pliuen aital bertolz.  
 
Car no(n) sai cant mai auiure p(er) qu emo(n)
cors al cor liure. Esap cham guidar
dreig fil. Mos uolers eno(n) sature. Mas
en ualen seignor ui co(n) nos iau deso(n)
cortil. 
 
Souen pens caillors miderga. Epuo
is amors re sa uerga. Qem ma fe
rit de greu pols. Can dinz que mals
non a egua. Queu no(n) sui escartuz
sols. Que scarnitz fo ia uailors. 
 
Que ual caillors no(n) puesc creire. Ca(n)c
no(n) frais copa de ueire. Plus tost
camors frai(n)g eromp. Mas sil plaz q(ue)l
mal cor meire. el sap leu soldar ses
plom. Mas ami seu daz trop som
 
Uiaz me sagera uolgues soluer. ous
pres en luec de colom. Mifai deco
lom. Mifai desi cazen uoluer. Que
nom gic penre. i. sol toin. Ema pela
p(er) mon nom.
 
Mal dic taing q(ue) mon penegla. No(n)
p(er) q(ue) mos cors mo ueda. Amors
me tol quem ten trist. Quit tol not
cug qu emo renda. Som tol qui plus
laurai quist. Not toil ço canc non
aguist.
 
Si aic gaug qem tol em mermi. Car
mos talans non i aserma. Ben ai
fol talan p(er) crist. Car mos cors mels
nosa serma. En lai on faz gen co(n)q(ue)st.
Qui fai on e ai mon dan quist. 
 
Adieu quier que mos precs ama.
quil uoillen don queu men gauia.
lai on son uolgur amics. Car gal si
eu fis cors ses flama. Totz autres trob.
no(n) plus rics. Eno(n) odic gens enics.
 
Cel dieu que fes fre aiga. Caug fre
ig afol cels q(ue) desabrics. Cab mala
voluntat ueraigua. Et ab cuberz fals
p(re)sics. fan don als drucz en foz destrics.
 
Donna franca res ueraia. Eu que sui
uerais amics. Auos mi ren toz antics.  
 
  • letto 35 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
  I
Apres mon uors uoill sempror
dre. Una chançon leu p(er) bordre.
En aital rima sotil. Mas ges n(n)
aus descorder. Si pert ma pal ni(m) ten
uil queu uas mo miels noma pil.
 
Apres mon vers voil sempr’ordre
una chançon leu per bordre
en aital rima sotil;
mas ges nn aus descorder
si pert ma pal ni‧m ten vil
qu’eu vas mo miels no‧m apil. 
 
  II
Sil que ma uout trist alegre. Sab
mais q(ue) uol sos ditz segre. Que sa
lamons ni marcolf defaig ric ab dic
entendre. Et an leu dit en la pols. Qis
pliuen aital bertolz.  
 
Si‧l que ma vout trist alegre
s’ab mai que vol sos ditz segre
que Salamons ni Marcolf
defaig ric ab dic entendre
et an leu dit en la pols
qi‧s pliven aital bertolz.
 
  III
Car no(n) sai cant mai auiure p(er) qu emo(n)
cors al cor liure. Esap cham guidar
dreig fil. Mos uolers eno(n) sature. Mas
en ualen seignor ui co(n) nos iau deso(n)
cortil. 
 
Car non sai cant m’ai a vivre.
per que mon cors al cor livre
e sapcha‧m guidar drei fil
mos volers, e non s’ature
mas en valen seignor
ui con nos iau de son cortil.
 
  IV
Souen pens caillors miderga. Epuo
is amors re sa uerga. Qem ma fe
rit de greu pols. Can dinz que mals
non a egua. Queu no(n) sui escartuz
sols. Que scarnitz fo ia uailors. 
 
Soven pens c’aillors mi derga
e puois amors resa verga
qe‧m m’a fe rit de greu pols,
can dinz que mals non a egua;
qu’eu non sui escartuz sols
qu’escarnitz fo ia vailors
 
  V
Que ual caillors no(n) puesc creire. Ca(n)c
no(n) frais copa de ueire. Plus tost
camors frai(n)g eromp. Mas sil plaz q(ue)l
mal cor meire. el sap leu soldar ses
plom. Mas ami seu daz trop som.
 
Que val c’aillors non puesc creire?
C’anc non frais copa de veire
plus tost c’amors fraing e romp
mas si‧l plaz que‧l mal cor meire
el sap leu soldar ses plom
mas a mi seu daz trop som.
 
  VI
Uiaz me sagera uolgues soluer. ous
pres en luec de colom. Mifai deco
lom. Mifai desi cazen uoluer. Que
nom gic penre. i. sol toin. Ema pela
p(er) mon nom.
 
Viaz m’esagera volgues solver
ous pres en luec de colom
mi fai de colom
mi fai de sicaz envolver
que no‧m gic penr’i sol toin
e m’apela per mon nom.
 
  VII
Mal dic taing q(ue) mon penegla. No(n)
p(er) q(ue) mos cors mo ueda. Amors
me tol quem ten trist. Quit tol not
cug qu emo renda. Som tol qui plus
laurai quist. Not toil ço canc non
aguist.
 
Mal dic taing que mon penegla
non! Per que? Mos cors m’o veda,
amors me tol que‧m ten trist
qui‧t tol, not cug que morenda
so‧m tol qui plus l’aurai quist
no‧t toil ço c’anc non aguist.
 
  VIII
Si aic gaug qem tol em mermi. Car
mos talans non i aserma. Ben ai
fol talan p(er) crist. Car mos cors mels
nosa serma. En lai on faz gen co(n)q(ue)st.
Qui fai on e ai mon dan quist. 
 
Si aic gaug, qe‧m tol em mermi
car mos talans non iaserma
ben ai fol talan, per Crist,
car mos cors mels no s’aserma
en lai on faz gen conquest
qui fai on e ai mon dan quist.
 
  IX
Adieu quier que mos precs ama.
quil uoillen don queu men gauia.
lai on son uolgur amics. Car gal si
eu fis cors ses flama. Totz autres trob.
no(n) plus rics. Eno(n) odic gens enics.
 
A Dieu qui er que mos precs ama
quil voillen don qu’eu mengauia
lai on son volgur amics
car gal sieu fis cors ses flama
totz autres trob non plus rics
e non odic gens enics.
 
  X
Cel dieu que fes fre aiga. Caug fre
ig afol cels q(ue) desabrics. Cab mala
voluntat ueraigua. Et ab cuberz fals
p(re)sics. fan don als drucz en foz destrics.
 
Cel Dieu que fes freaiga
caug freig a fol cels que desabrics
c’ab mala voluntat veraigua
et ab cuberz fals presics
fan don als drucz en foz destrics.
 
  XI
Donna franca res ueraia. Eu que sui
uerais amics. Auos mi ren toz antics.  
 
Donna franca res veraia,
eu que sui verais amics
a vos mi ren toz antics!
  • letto 39 volte

Ar m'er tal un vers a faire

BdT 389,13

Mss.: A 36, C 200, I 146, K 132, N² 17, a¹ 202, d 341, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; N 249 = anonimo.

Metrica: a7' b7' b7' a7' c3 c3 c3 c7 a7' (Frank 565:1). Vers di 8 coblas unissonans di 9 versi, seguite da 2 tornadas di 5.

Edizioni: Pattison 1952, p. 104.

  • letto 527 volte

Edizioni

  • letto 381 volte

Pattison

I.
Ar m’er tal un vers a faire           
que ja no·m feira fraitura;           
qu’ar es enves mi escura              
cil qe·m fai mal per ben traire.      
Adolen,                               
faillimen                             
fui, qe·m ven!                        
Ben aic lai doncs pauc de sen         
s’ieu anc fui ves lieis bauzaire!     

II.
Seigner Dieus! Cum aus retraire       
tan gran ma desaventura?              
Mos dols non ac anc mesura            
qe·m trastorna·l cor en caire.        
Si espren                             
aspramen                              
mon talen                             
ira, e·m mou marrimen                 
quand ieu·m cuig far de joi fraire.   

III.
En ploran serai chantaire             
puois nuills gaugz no·m asegura, —    
car Mos Bos Respieitz pejura          
que·m val mos chantars? Qu’ar laire.  
Fol tormen                            
per parven                            
vauc seguen                           
s’als non ai mas marrimen             
e dol e dolor e braire.               

IV.
Desastrucs nasqiei de maire           
puois totz mals mi apejura.           
Ben es fols qui mal m’agura!          
Pieitz cum posc aver? Pechaire! —     
Neis qui·m pen                         
aut al ven                             
a presen!                              
Cel tenrai per benvolen                
qu’ams los huoills m’en volra traire.  

V.
Dolsa dompna de bon aire               
no·m gitetz tant a non·cura!           
Ve·us que tolt avetz dreitura          
s’ab merce·l cors no·us esclaire.      
Qu’ieu n’aten                          
chausimen                              
si·us es gen,                          
si non faitz me peneden                
issir fors de mon repaire.             

VI.
Que, per l’arma de mon paire,          
si·l vostre durs cors s’atura,         
no·m tenra murs ni clausura            
q’ieu non iesca de mon aire            
mantenen                               
ves tal sen                            
don fort len                           
me veiran mais miei paren.             
Mas vos non o prezatz gaire.           

VII.
Dompna, cel qui es jutgaire            
perdonet gran forfaitura               
a cel — so ditz l’escriptura —         
qe era traicher e laire!               
Eissamen                               
en son sen,                            
qui non men                            
e non perdona corren —                 
ja no·il er Dieus perdonaire!          

VIII.
Per vos am, dompn’ ab cor vaire        
las autras tant co·l mons dura,        
car son en vostra figura;              
que per als no·n sui amaire!—          
Neis la gen                            
pauc valen,                            
mal volen,                             
neis cels qe·us vezon soven!           
Mas non lor n’aus far vejaire.         

IX.
Domna, pren                            
un coven                               
avinen: —                              
si mais paz comandamen                 
ja no·m perdon neus vejaire.           

X.
E si·us men           
en coven              
qe·us prezen,         
ogan si’ eu malamen   
entuissequatz ab varaire!  
 

  • letto 234 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 265 volte

CANZONIERE A

  • letto 40 volte

Edizione diplomatica

⸿Raembautz daurenga.
Er mer tal un uers afaire. q(ue)ia nom
feira fraitura. Car es en ues mi esai
ra. Cill qem fai mal p(er) ben traire. a dolen.
faillimen. fui qem uen. Ben aic doncs
iai pauc desen. sicu aric fui ues lieis
bauzairc.
 
Seigner dieus cum aus retraire. Tant
gran ma desauentura. Mos dols non ac
anc mesura. qem trastornal cor encairc.
si espen. aspramen. Mon talen. Jra. em
mou marrinien. quand ieum cuig far
de ioi fraire.
 
Enploran serai chantaire. puois nuills
gaugz nom asegura. Car mos bos respi
eitz peuira. Qera mos chantars qer lai
re. fol tormen. p(er) paruen. Uauc feguen.
sals non ai mas marrimen. Edol edolor
ebraire.
 

Desactrues nasqiei demaire. puois totz   
mais mi apeiura. Ben es fols qui mal
magura. pieitz non poc auer pechaire.
neis qim pen. aut al uen. Apresen. Celten
rai p(er) benuolen. Cams los huoills men
uolra traire.
 
Dolsa dompna debon aire. nom gitetz
tant anonaira. Ues que tot auetz drei
tura. sab uostre cors nom neselaire. i
don aten. chausimen. Sius ergen. si
non faitz mi peneden. Jssir fors demon
repaire.
 
Que p(er)larma demon paire. sil uostre gens
cors sadura. nom tenra murs ni clau
sura. qieu non iesca demon aire. Man 
tenen. Ues tal gen. don fort len. Mi uei
ran mais miei paren. Mas uos nono pre
satz gaire.
 
Dompna cel qui es iutgaire. perdonet
gran forfaitura. A cel so ditz lescriptura
qe era traicher elaire. Eissamen. enson
sen. qui non men. Enon p(er)dona corren
Ja noil er dreitz p(er)donaire.
 
 
Per uos am dompna ab coruaire. Las
autras tant col mons dura. Car son en
uostra figura. que p(er) als non sui amai
re. neis la gen. pauc ualen. Mal uolen
Ecels qeus uezon souen. Mas non lorn
aus far ueiaire.
 
 
  • letto 31 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

⸿Raembautz daurenga. Raembautz d’Aurenga
  I
Er mer tal un uers afaire. q(ue)ia nom
feira fraitura. Car es en ues mi esai
ra. Cill qem fai mal p(er) ben traire. a dolen.
faillimen. fui qem uen. Ben aic doncs
iai pauc desen. sicu aric fui ues lieis
bauzairc.
 
Er mer tal un vers a faire
que ia no‧m feira fraitura;
c’ar es en ves mi esaira
cill qe‧m fai mal per ben traire.
A dolen
faillimen
fui, qe‧m ven!
Ben aic doncs i’ai pauc desen
sicu a ric fui ves lieis bauzairc.
 
  II
Seigner dieus cum aus retraire. Tant
gran ma desauentura. Mos dols non ac
anc mesura. qem trastornal cor encairc.
si espen. aspramen. Mon talen. Jra. em
mou marrinien. quand ieum cuig far
de ioi fraire.
 
Seigner Dieus! Cum aus retraire
tant gran ma desaventura?
Mos dols non ac anc mesura
qe‧m trastornal cor en cairc
si espen
aspramen
mon talen
jra, e‧m mou marrinien
quand ieu‧m cuig far de ioi fraire.
 
  III
Enploran serai chantaire. puois nuills
gaugz nom asegura. Car mos bos respi
eitz peuira. Qera mos chantars qer lai
re. fol tormen. p(er) paruen. Uauc feguen.
sals non ai mas marrimen. Edol edolor
ebraire.
 
En ploran serai chantaire
Puois nills gaugz no‧m asegura,
car mos Bos Respeitz peiura
q’era mos chantars q’er laire.
Fol tormen
per parven
vauc feguen
s’als non ai mas marrimen
e dol e dolor e braire.
 
  IV
Desactrues nasqiei demaire. puois totz   
mais mi apeiura. Ben es fols qui mal
magura. pieitz non poc auer pechaire.
neis qim pen. aut al uen. Apresen. Celten
rai p(er) benuolen. Cams los huoills men
uolra traire.
 
Desactrues nasqiei de maire
puois totz mai mi apeiura.
Ben es fols qui mal m’agura!
Pieitz non poc aver pechaire,
neis qi‧m pen
aut al ven
a presen!
Cel tenrai per benvolen
c’ ams los huoills m’en volra traire.
 
  V
Dolsa dompna debon aire. nom gitetz
tant anonaira. Ues que tot auetz drei
tura. sab uostre cors nom neselaire. i
don aten. chausimen. Sius ergen. si
non faitz mi peneden. Jssir fors demon
repaire.
Dolsa dompna, de bon aire
no‧m gitetz tant a non aira!
Ves que tot auetz dreitura
s’ab vostre cors no‧m neselaire.
I do n’aten
chausimen
si‧us er gen,

si non faitz mi peneden
jssir fors de mon repaire.
 

  VI
Que p(er)larma demon paire. sil uostre gens
cors sadura. nom tenra murs ni clau
sura. qieu non iesca demon aire. Man 
tenen. Ues tal gen. don fort len. Mi uei
ran mais miei paren. Mas uos nono pre
satz gaire.
 
Que, per l’arma de mon paire,
si‧l vostre gens cors sadura,
no‧m tenra mus ni clausura
q’ieu non iesca de mon aire
manten
ves tal gen
don fort len
mi veiran mai miei paren,
mas vos non o presatz gaire.
 
  VII
Dompna cel qui es iutgaire. perdonet
gran forfaitura. A cel so ditz lescriptura
qe era traicher elaire. Eissamen. enson
sen. qui non men. Enon p(er)dona corren
Ja noil er dreitz p(er)donaire.
 
Dompna, cel qui es iutgaire
perdonet gran forfaitura
a cel – so ditz le scriptura –
qe era traicher e laire.
eissamen
en son sen
qui non men
e non perdona corren
ja no‧il er dreitz perdonaire.
 
  VIII
Per vos am dompna ab corvaire. Las
autras tan col mons dura. Car son en
vostra figura. Que p(er) als non sui amai
re. neis la gen. pauc valen. malvolen
Ecels qeus vezon soven. Mas non lorn
aus far veiaire.
 
Per vos am, dompna ab corvaire,
las autras tan col mons dura
car son en vostra figura.
Que per als non sui amaire
neis la gen,
pauc valen,
mal volen,
e cels qe‧us vezon soven!
Mas non lor n’aus far veiaire.
  • letto 27 volte

CANZONIERE C

  • letto 199 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [104] 
 

  • letto 239 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 42 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenga.
Ar mer tal un uers faire. qe ia nom feira faitura. qar
es  sauais mi escura. cil qem fai mal ses ben traire. a dole(n)
fail liomen fitz qem uen bena ela donc pauc de sen
seu anc fui uas leis bausaire.
 
 
 
Seignier dieus conaug retraire tan gran ma des auentura. mas
mais dol non ac hanc mesura. qan trastornal cor en qaire.
si espren aspramen. mou talen ira mon marrimen. cant
el cit far. de gai te fraire.
 
 
Emplorant serai chantaire. car nuls gaugz no ma segura. pos                                        
mos respeigz peiura qem ual mos chantars qar laire. fol termen.
uau segiten. p(er) paruen sals non ai mai pessamen. e dol e dolor
e fraire.
 
De sastrucs nasc de ma maire p(er) qe totz mals maieira ben es
fols qui mal mazura peigz cum posc auer perchaire neus qim pen
aut al ven anz presen qe tenrai p(er) ben uolen cels qels oill mi
uolra traire.
 
Do(m)na dousa de bon aire nom getet tam a nom cura neusqe tot
aias draitura qab mercel dors nous esclaire qeu natent chausime(n)
sins es gensi no far es peneden issi fors de mon repaire.
 
Qe p(er) larma de mon paire. sil vostre durs cors satura. nom
tenca murs ni clausura. qen non esca de mon aire. Mantenen.
ues talsen. don fort len me veiran. mais mei paren. mas
uos no mo prasatz gaire.
 
Domna dieus qens es imuiaire. p(er)donet gran forfaitura. a cel
sodiz. Sesciputra. qezera traitres e laire eissamen. es crezen. sil
non men. qi non p(er)dona corren. ia dieus non lier p(er)donaire.
 
P(er) uos am donab cor uaire. las autras tan col mons dura.
car son e uostra figura qe p(er) als no son amaire. neus la gen.
pauc ualen. mal uolen. ?namcel qeus uezon souen. mas no
lor nauz far ueiaire.
 
Donna pren ab couen auinen. si mais paz comandamen. ia no
p(er) neus ueiare.
 
E sius men. en couen. qeus prezen. ogan si eu malamen en
tuisse guatz ab uaraire.
 
  • letto 32 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenga. Reambautz d’Aurenga
  I
Ar mer tal un uers faire. qe ia nom feira faitura. qar

es  sauais mi escura. cil qem fai mal ses ben traire. a dole(n)

fail liomen fitz qem uen bena ela donc pauc de sen

seu anc fui uas leis bausaire.
Ar m’er tal un vers faire
qe ia no‧m feira faitura;
q’ar es savais mi escura
cil qe‧m fai mal ses ben traire
adolen
failiomen
fitz qe‧m ven!
Ben a e la donc pauc de sen
seu anc fui vas leis bausaire!
 
  II
Seignier dieus conaug retraire tan gran ma des auentura. mas

mais dol non ac hanc mesura. qan trastornal cor en qaire.

si espren aspramen. mou talen ira mon marrimen. cant

el cit far. de gai te fraire.
Seignier Dieus! Can aug retraire
tan gran ma desaventura?
Mas mais dol non ac hanc mesura
qan trastorna‧l cor en qaire.
Si espren
aspramen
mou talen
ira, mon marrimen
cant el cit far de gai te fraire.
 
  III
Emplorant serai chantaire. car nuls gaugz no ma segura. pos                                        

mos respeigz peiura qem ual mos chantars qar laire. fol termen.

uau segiten. p(er) paruen sals non ai mai pessamen. e dol e dolor

e fraire.
Emplorant serai chantaire
car nuls gaugz no‧m asegura
pos mos respeigz peiura
qe‧m val mos chantars? Q’ar laire.
Fol termen
vau segiten
per parven
s’als non ai mai pessamen
e dol e dolor e fraire.
 
  IV
De sastrucs nasc de ma maire p(er) qe totz mals maieira ben es

fols qui mal mazura peigz cum posc auer perchaire neus qim pen

aut al ven anz presen qe tenrai p(er) ben uolen cels qels oill mi

uolra traire.
Desatrucs nasc de ma maire
per qe totz mals maieira
ben es fols qui mal m’azura!
Peigz cum posc aver perchaire
ne‧us qi‧m pen
aut al ven
anz presen
qe tenrai per benvolen
cels qe‧ls oill mi volra traire.
 
  V
Do(m)na dousa de bon aire nom getet tam a nom cura neusqe tot

aias draitura qab mercel dors nous esclaire qeu natent chausime(n)

sins es gensi no far es peneden issi fors de mon repaire.

 
Domna dousa de bon aire
no‧m getet tam a no‧m cura
ne‧us qe tot aias draitura
q’ab merce‧l dors no‧us esclaire
q’eu n’atent
chausimen
sins es gen
si no far es peneden
issi fors de mon repaire.
 
  VI
Qe p(er) larma de mon paire. sil vostre durs cors satura. nom

tenca murs ni clausura. qen non esca de mon aire. Mantenen.

ues talsen. don fort len me veiran. mais mei paren. mas

uos no mo prasatz gaire.
Qe, per l’arma de mon paire,
si‧l vostre durs cors s’atura,
no‧m tenca murs ni clausura
q’en non esca de mon aire
mantenen
ves tal sen
don fort len
me veiran mais mei paren
mas vos no‧m o prasatz gaire.
 
  VII
Domna dieus qens es imuiaire. p(er)donet gran forfaitura. a cel

sodiz. Sesciputra. qezera traitres e laire eissamen. es crezen. sil

non men. qi non p(er)dona corren. ia dieus non lier p(er)donaire.

 
Domna, Dieus qens es imuiaire
perdonet gran forfaitura
a cel (so diz sesciputra)
qez era traitres e laire
eissamen
es crezen
si‧l non men
qi non perdona corren
ia Dieus non li er perdonaire.
 
  VIII
P(er) uos am donab cor uaire. las autras tan col mons dura.

car son e uostra figura qe p(er) als no son amaire. neus la gen.

pauc ualen. mal uolen. ?namcel qeus uezon souen. mas no

lor nauz far ueiaire.
Per vos am, don ab cor vaire
las autras tan co‧l mons dura,
c’ar son e vostra figura;
qe per als no so‧m amaire
ne‧us la gen
pauc valen,
mal volen,
nam cel qe‧us vezon soven!
Mas no lor nauz far veiaire.
 
  IX
Donna pren ab couen auinen. si mais paz comandamen. ia no

p(er) neus ueiare.
Donna, pren
ab coven
avinen
si mais paz comandamen
ia no per neus veiare
 
  X
E sius men. en couen. qeus prezen. ogan si eu malamen en

tuisse guatz ab uaraire.
E si‧us men
en coven
qe‧us prezen
ogan si eu malamen
entuissegautz ab varaire! 
 
  • letto 35 volte

Ar no sui ges mals et astrucs

BdT 389,14

Mss.: A 37, C 196, Da 182, I 145, K131, N² 15, R 7, a¹ 206 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo.

Metrica: a8 b8 b8 b8 b8 b8 (Frank 657:1). Vers di 7 coblas singulars di 6 versi, seguite da una tornada di 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 187.

  • letto 567 volte

Edizioni

  • letto 371 volte

Pattison

I.
Ar non sui jes mals et astrucs,   
anz sui ben malastrucs de dreg;   
e puois malastres m’a eleg        
farai vers malastruc e freg.      
Si trop un malastruc adreg        
que·l malastruc cap mi pesseg!    

II.
Que per totz temps sui malastrucs 
per un gran malastre qe·m ve;     
e qui per malastruc no·m te       
Dieu prec de malastre l’estre     
que mil malastruc foran ple       
del malastre q’ieu ai en me.      

III.
Dompna, per vos sui malastrucs    
car per malastre·m voletz mal;    
e fis ben malastruc jornal,       
c’anc nuills malastrucs no·l fetz tal!
Malastruc tro manatz engal            
per que d’est malastruc no·us cal.    

IV.
Er aujatz cum sui malastrucs:         
qand cuich de malastre mover          
eu sui plus malastrucs en ver!        
C’ab malastre·m laissiei cazer,       
e pois vinc malastre querer,          
don aurei malastruc esper.            

V.
E pus aysi soy malastrucs             
mos pels malastrucx mi tolray         
— aytan del malastre perdray —        
e si·l malastre no s’en vay           
malastrucx sia qui mi play            
car tan de malastre m’eschay.         

VI.
S’ieu atrobes dos malastrucs          
q’anesson malastrugamen               
a me mais malastre queren,            
adoncs for’ ieu malastrucs·gen;       
mas non trob malastruc valen          
c’a me de malastre·s prezen.          

VII.
Et eu sui aitant malastrucs           
qe de malastre port la flor           
et ai ben malastrug honor.            
Levet, malastruc de seignor,          
tu chantes malastre ab plor           
d’aquest malastruc amador!            

VIII.
Tu iest malastrucs de seignor         
et ieu soi malastrucs d’amor.         
 

  • letto 258 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 259 volte

CANZONIERE A

  • letto 43 volte

Edizione diplomatica

⸿Raemabautz daurenga.
Ar non sui ies mals (et) astrucs. anz
sui ben malastrucs p(er) dieig. Epuois
malastres ma eleig. farai uers malastr
uc adreig. q(ue) malastrugamen pesseig.
 
Que p(er) totz temps sui malastrucs. p(er)un
gran malastre qem ue. Equi p(er) malastr
uc nom te. dieu prec demalastrc  lestre.
que mil malastruc serion ple. del mal
astre qieu ai en me.
 
Dompna p(er)uos sui malastrucs. que p(er)
malastrem uoletz mal. Efich ben ma
lastruc iornal. Canc nuills malastr
ucs nol fetz tal. Malastruc trop man
atz engal. p(er) q(ue) del malastre nom cal.
 
Er auiatz cum sui malastrucs. quand
cuich mon malastre mouer. Eu sui
plus malastrucs enuer. Cab malastre(n)
laissiei cazer. Eplus un malastruc q(ue)rer.
don aurei malastruc esper.
 
Sieu atrobes dos malastrucs. qanesson
malastre qeren. ancram malastruga
men. Cadoncs forieu malastrucs gen.
Mas non trob malastruc ualen. q ab
Me demalastreis presen.
 
Eu sui aitant fort malastrucs. que de
Malastre port laflor. Et ai demalastre
lonor. Leuet malastruc deseignor. Eu(m)
chantes malastre ab plor. daq(ue)st ma
lastruc amador.
 
Tu iest malastrucs deseignor. Et ieu soi
malastrucs damor.
 
  • letto 32 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

⸿Raemabautz daurenga. Raembautz d’Aurenga
  I
Ar non sui ies mals (et) astrucs. anz
sui ben malastrucs p(er) dieig. Epuois
malastres ma eleig. farai uers malastr
uc adreig. q(ue) malastrugamen pesseig.
 
Ar non sui ies mal et astrucs,
anz sui ben malastrucs per dieig
e puois malastres m’a eleig,
farai vers malastruc adreig
qe malastrugamen pesseig! 
 
  II
Que p(er) totz temps sui malastrucs. p(er)un
gran malastre qem ue. Equi p(er) malastr
uc nom te. dieu prec demalastrc  lestre.
que mil malastruc serion ple. del mal
astre qieu ai en me.
Que per totz temps sui malastruc
per un gran malestre qe‧m ve;
e qui per malastruc no‧m te
dieu prec de malastrc lestre,
que mi malastruc serion ple
del malastre q’ieu ai en me.
 
  III
Dompna p(er)uos sui malastrucs. que p(er)
malastrem uoletz mal. Efich ben ma
lastruc iornal. Canc nuills malastr
ucs nol fetz tal. Malastruc trop man
atz engal. p(er) q(ue) del malastre nom cal.
 
Dompna, per vos sui malastrucs
que per malastrem voletz mal;
e fich ben malastruc iornal
c’anc nuills malastrucs nol fetz tal!
Malastruc trop manatz engal
per que del malastre no‧m cal.
 
  IV
Er auiatz cum sui malastrucs. quand
cuich mon malastre mouer. Eu sui
plus malastrucs enuer. Cab malastre(n)
laissiei cazer. Eplus un malastruc q(ue)rer.
don aurei malastruc esper. 
 
Er auiatz cum sui malastrucs
quand cuich mon malastre mover
eu sui plus malastrucs en ver!
C’ab malastren laissiei cazer,
e plus malastruc querer,
don avrei malastruc esper.
 
  V
Sieu atrobes dos malastrucs. qanesson
malastre qeren. ancram malastruga
men. Cadoncs forieu malastrucs gen.
Mas non trob malastruc ualen. q ab
Me demalastreis presen. 
S’ieu  a trobes dos malastrucs
q’anesson malastre qeren
ancram malastrugamen,
c’adoncs for ieu malastrucs gen;
mas non trob malastruc valen
q’ab me demalastreis presen.
 
  VI
Eu sui aitant fort malastrucs. que de
Malastre port laflor. Et ai demalastre
lonor. Leuet malastruc deseignor. Eu(m)
chantes malastre ab plor. daq(ue)st ma
lastruc amador.
 
Eu sui aitant fort malastruc
que de malastre port la flor
et ai de malastre l’onor.
Levet malastruc de seignor,
eum chantes malastre ab plor
da quest malastruc amador.
 
  VII
Tu iest malastrucs deseignor. Et ieu soi
malastrucs damor.
 
Tu iest malastrucs de seignor
et ieu soi malastrucs d’amor. 
  • letto 34 volte

CANZONIERE C

  • letto 182 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [105]
 

  • letto 152 volte

CANZONIERE R

  • letto 198 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [98]
 

  • letto 219 volte

Edizione diplomatica

 
        A
ras no suy ies malastrucx. ans suy be malastrucx      .Raymbaut daure(n)ca
        adreg. e pus malastre ma eleg. faray uers malastruc e freg.
        pus no(n) trop malastruc e(n)dreg. q(ue) mo malastre ap(er)sech. Car
        tostems soy ieu malastrucx. e qi p(er) malastruc nom te. dieu
        de gra(n) malastre lestre. car ta(n)t ay de gran mal astre. M. malastrucx e(n) foran
        ple. del mal astre qieu ay ab me. 
 
                                                                            Ar auiatz cosuy malastrucx. on
        mens cug de malastrau(er). me(n) genh ey met tot mo(n) poder. q(ue)l malastre
        layse cazer. pueis Uiu de mal astre q(ue)rer. doncx be(n) ay malastruc esper
        Domna o(n) pus soy malastrucx. fas ieu pus malastruc iornal. car mos
        malastres so(n) aytal. p(er) q(ue) dest malastruc nous cal. doncx mos mals astres
        res noual. malastruc so e no(n) puesc al.
 
                                                                                        E pus aysi soy malastrucx. mos
        pels malastrucx mi tolray. ayta(n) del mal astre p(er)dray. e sil malastre no
        se(n) Uai. malastrucx sia qi mi play. car ta(n) de malastre meschay. Sieu
        trobes autre malastrucx. q(ue) anes malastrugamens. a mi may malas –
        tre q(ue)re(n). adoncx forieu malastrucx ge(n). mas no(n) trop malastruc Uale(n) ca(n)mi
        del mal astres preze(n).
 
                                                Car yeu soy lo pus. malastrucx. q(ue) dels mals astres
        port la flor (et) ay be malastrugonor. leuat malastre de senhor. tu cha(n)ta
        malastre ab plor. da q(ue)st malastruc aymador. Plor malastruc es de
        senhor. (et) tu cha(n) malastruc damor.
 
  • letto 248 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 32 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenge.  
E
u no sui ies mals e affrancs anz son mal astrucs adreitz. e
pos mal astruc ma eleitz. farai uers malastruc e freitz. qu
nom trop malastruc acreitz. qil malastruc cap empezeitz.
 
Car p(er) tostemps sui malustrucs p(er) un grant mal astre. qem
ve e qi p(er) malastruc nom te dieu p(re)c de mal astre lestre. qe
mil malastruc foran ple. de mal astre. qieu ai en me.
 
Donna p(er) uos soi malastrucs. qar p(er) mala astrem uoletz mal esis be(n)
malastruc iornal. canc nuls malastruc nol fes tal malastrucs
truepi maues egal. p(er) qe de mal astre non cal.
 
Ar auias con sui malastrucs cant ui del mal astre mouer. eu sui
plus malastrucs en uer. qem malastrem laisse chazer. e pois uinc
mal astre. qerer doncs autre malasruc esper.
 
Sieu ia trobes dos malastrucs. cancs se mals astres qeren. anera
malastrugamen. cadoncs for eu malastrucs gen. mas non truep
malastrucs ualen. came de mal astres prezen.
 
Sieu soi aitan malastrucs. qe de mal astre port la flor. e ai                                                      
ben. malastruc honor. leui malastrucs de segnior. ni chantes mal
astre. ab plor. da qest malastruc amador.
 
Cuns es malastrucs de segnor. ez ieu son malastrucs damor.
 
  • letto 30 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenge.   Raembautz d’Aurenge
  I
Eu no sui ies mals e affrancs anz son mal astrucs adreitz. e

pos mal astruc ma eleitz. farai uers malastruc e freitz. qu

nom trop malastruc acreitz. qil malastruc cap empezeitz.
Eu no sui ies mals e affrancs,
anz son malastrucs a dreitz
e pos malastruc m’a eleitz
farai vers malastruc e freitz
qu no‧m trop malastruc acreitz
qi‧l malastruc cap e‧m pezeitz.
 
  II
Car p(er) tostemps sui malustrucs p(er) un grant mal astre. qem

ve e qi p(er) malastruc nom te dieu p(re)c de mal astre lestre. qe

mil malastruc foran ple. de mal astre. qieu ai en me.
Car per tos temps sui malastrucs
per un grant malastre qe‧m ve;
e qi per malastruc no‧m te
Dieu prec de malastre l’estre
qe mil malastruc foran ple
de malastre q’ieu ai en me.
 
  III
Donna p(er) uos soi malastrucs. qar p(er) mala astrem uoletz mal esis be(n)

malastruc iornal. canc nuls malastruc nol fes tal malastrucs

truepi maues egal. p(er) qe de mal astre non cal.
Donna, per vos soi malastrucs
qar per malastre‧m voletz mal
e sis ben malastruc iornal,
c’anc nuls malastruc no‧l fes tal!
Malastrucs truepi maues egal
per qe de malastre non cal.
 
  IV
Ar auias con sui malastrucs cant ui del mal astre mouer. eu sui

plus malastrucs en uer. qem malastrem laisse chazer. e pois uinc

mal astre. qerer doncs autre malasruc esper.
 
Ar auias con sui malastrucs:
cant vi del malastre mover
eu sui plus malastrucs en ver!
qe‧m malastre‧m laisse chazer
e pois vinc malastre qerer,
doncs autre malastruc esper.
 
  V
Sieu ia trobes dos malastrucs. cancs se mals astres qeren. anera

malastrugamen. cadoncs for eu malastrucs gen. mas non truep

malastrucs ualen. came de mal astres prezen.
S’ieu ia trobes dos malastrucs
c’ancs se malsastres
qeren anera malastrugamen
c’adoncs for eu malastrucs gen;
mas non truep malastrucs valen
c’a me de malastre‧s prezen.
 
  VI
Sieu soi aitan malastrucs. qe de mal astre port la flor. e ai                                                      

ben. malastruc honor. leui malastrucs de segnior. ni chantes mal

astre. ab plor. da qest malastruc amador.

 
S’ieu soi aitan malastrucs
qe de malastre port la flor
e ai ben malastruc honor,
levi, malastrucs de segnior,
ni chantes malastre ab plor
d’aqest malastruc amador!
  VII
Cuns es malastrucs de segnor. ez ieu son malastrucs damor. C’uns es malastrucs de segnor
ez ieu son malastrucs d’amor.
  • letto 35 volte

Ar quan s'emblo·l foill del fraisse

BdT 389,15

Mss.: C 199, N² 17, R 7 = Raimbaut d'Aurenga; N 251 = anonimo.

Metrica: a7' b8 c7' d7' e8 f7' e8 e8 (Frank 869:2). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 3.

Edizioni: Pattison 1952, p. 110; Milone 2004, p. 77. 

Vai al Rialto [106].

  • letto 477 volte

Edizioni

  • letto 374 volte

Pattison

I.
Er quant s’embla·l foill del fraisse    
e·l ram s’entressecon pel som           
(que per la rusca no·i poja             
la dolz’umors de la saba)               
e·ill aucel son de cisclar mut          
pel freit que par que·ls destrenga —    
mas ges per aitant no·m remut           
que·l cor no·m traia fait de drut.      

II.
Qu’eu reverdisc et engraisse            
quan tot’altr’alegresa rom;             
e si tot mos gauz s’enoja               
a tal c’a prezen non gaba,              
ges per tant non es remanzut            
qu’ab lei de cui teing Aurenga          
no·m aian tan mei prec valgut           
qu’ab si m’a baizan retengut.           

III.
Per qu’eu lau qu’us quecs s’en laisse,  
pos malgrat lor n’ai mai del nom;       
qu’er ges neus ni vens ni ploja —       
si sa grans merces m’acaba              
mon car desir qu’ai tan volgut —        
no·m pot tolre, ni lauzenga,            
l’amor que·i mes ab gran vertut         
Deus, quant m’ac asi elegut.            

IV.
Ha domna! si ja·m biaisse               
ves vos, ni pren vouta ni tom           
adoncs si’ eu pres en boja!             
Si ja tan mos cors mescaba,             
qu’al meu tort me virez l’escut!        
E cofonda Deus la lenga                 
que diz a frau ni a saubut              
re per qu’amdui siam perdut!            

V.
Qu’eu non voill que de nos baisse       
l’Amors, que ges del dart del plom      
no·ns feri (ans sai que voja            
de nos tot mal et arraba):              
qu’anc no tant — deu esser crezut —     
doas res — qui que s’en fenga —         
no·s ameron — si Deus m’ajut —          
cum nos fam e farem canut.              

VI.
Ai, dona! quar tan m’abaisse            
que no·us vey lay on essems fom,        
no creyatz que mot no·m coja;           
mas per dig d’una sillaba               
er mantenen reconogut                   
tot so qu’az Amor covenga:              
per qu’ieu del ben qu’en agr’ agut      
sai e crey qu’ieu n’ai molt perdut.     

VII.
E ja trobaire no s’eslaisse:            
qu’anc pos Adams manget del pom         
no valc — si tot quex s’enbroja —       
lo seus trobars una raba                
ves lo meu que m’a erebut;              
ni taing q’us tan aut s’en prenga, —    
qu’eu ai trobat e cossegut              
lo miels d’amor tant l’ai quesut.       

VIII.
E, qui m’en desmen, tost prenga         
lo bran e la lans’ e l’escut,           
q’eu l’en rendrai mort e vencut.        
 

  • letto 262 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 240 volte

CANZONIERE C

  • letto 194 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [107]
 

  • letto 157 volte

CANZONIERE R

  • letto 174 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [108]
 

  • letto 189 volte

Edizione diplomatica

 
            Er cant se part fuelh defray      Raymbaut daure(n)ca.
            se. el sim se(n)tressenha pel som q(ue) p(er) la rusca noy pueia.
            la dossa humor de la saba. els ayzels so(n) del sisclar mut
            pel freyt q(ue) par q(ue)ls destre(n)ga. mays ges p(er) ayso nom re –
            mut. q(ue)l cor nom traya fatz de drutz. Ans reuerdis (et) e(n)grayse. ca(n)
            tot autral egretay som. (et) si totz mos gaug se(n) ueya. a tal ca p(re)ze(n)
            nom guaba. ges p(er) ta(n) nos remasur. cap leys de cuy tenc aure(n)ca. no(n)
            maiam si ta(n) precs ualgut. cab si ma baizan rete(n)gut.
 
 
                                                                                                      P
er qieu
            lau cus q(ue)cx sen layse. pus lur malgrat nay mays del nom. car
            ni Uens ni gels ni plueia q(ue)sa grans m(er)ces Acaba. mo(n) car Uoler
            cay taut uolgut. nom pot tolre ni lauze(n)ga lamors que(n) nays de
            gra(n) Uertut. des caysi macsi elegut. A domna si gambiayse
            Uas Uos ni prenc Uouta ni tom. adoncx sia yeu pres e(n) bueya.
            si ga ta(n) mos cors. mescaba. cal meu tort me(n) Uires lescut. e cofu(n) –
            da dieus la lenga. q(ue) dis a frau ni a saubut. so p(er) cam duy siam
            Uencut. 
 
 
                    M
ays no uuelh q(ue) nos deslayse. camors ni ges del dart
            del plom. nos nafret ans say q(ue)l ueya. de nos tot mal el naraba.
            canc tant e deg nesser crezutz. doas res qi q(ue) sen fenga. nos ame –
            ro(n) si dieu maiut. com nos (et) fare(m) canut. Adomna carta(n) me
                                                          fay
 
 
          bayse. q(ue) nous Uey lay o(n) essems fom. no(n) creza(n) com mot sen cu –
          eya. mas pel dig duna sillaba. er ma(n)tene(n) reconogut. tot so caba –
          mors coue(n)ga. p(er) qieu del be q(ue) nagrauut say e cre q(ue) nay mot per –
          dut. Eia trobador nos layse. canc pueys nadam ma(n)iet del
          pom. no Ualc du(n) qi q(ue)senbrueia. lo sieus trobars Una raba. con –
          tral meu q(ue)l ma ereubut. ni cre cus tan aut se(n) pre(n)ga. qieu ay
          trobat e cossegut. lo miels damors ta(n) lay segut. Eqi me(n) des –
          me(n) tost pre(n)ga lausbert e lancel escut. quial ne faray estarue(n)cut.
 
 
  • letto 258 volte

Ara.m platz Giraut de Borneilh

BdT 389,10a

Mss.: Da 183, E 221, N² 18, R 24.

Metrica: a8 b8 b8 c4 c4 d8 d8 (Frank 705:9). Tenso di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 2.

Edizioni: Appel 1895, p. 126; Kolsen 1910-35, p. 374; Pattison 1952, p. 173; Sharman 1989, p. 394; Milone 1998, p. 67; Harvey - Paterson 2010, vol. III, p. 1062.

  • letto 891 volte

Collazione

Collazione
 
 
1.
Da       Ara     ⸱m     platz        Giraut       de       Borneill
N2       Ara     ⸱m     plaz         Giraut       de       Borneil
E        Era     ⸱m     platz        Guiraut      de       Borneill
R        Ara     ⸱m     plaz         Guiraut      de       Bornelh
 
2.
 
Da     que     sapcha           per      c’         annas   blasman
N2     que     sapcha           per      c’         annas   blasman
E      que     sapcha           per      c’         anatz   blasman
R      que     sapcha           per      c’         anas    blasman
 
3.
 
Da    trobar     clus     ni        per      cal       semblan      
N2    trobar     clus     ni        per      cal       semblan      
E     trobar     clus     ni        per      cal       semblan
R     trobar     clus     ni        per      cal       semblan
 
4.
         
Da      Aiso   ⸱m       digaz
N2      Aiso   ⸱m       digaz
E       Aiso   ⸱m       diguaz
R       Ayso   ⸱m       diaz
 
5.
 
Da      si         tan      prezatz        
N2      -
E       si         tan      prezatz
R       si         tan      prezaratz       (+1)
 
6.
 
Da      so        que     es        a      toz             comunal      
N2      so        que     es        a      totz            comunal
E       so        que     vas              totz     es     cominal
R       so        c’a     nos              totz     es     cominal
 
7.
 
Da      car      adonc      tu       seran         egual
N2      car      adoncs     tut      seran         egual
E       car      adonz      tug      seraun        cominal         (+1)
R       car      adoncx     tug      foran         egal
 
 
8.
 
Da      Seingn’    en    Lignaura     no       ⸱m     correill
N2      Seingn’    em    Lingnaura    no       ⸱m     coreil
E       Senher           Linhaure     no             coreill
R       Senher           Linaure      no       ⸱nz    querelh
 
9.
 
Da      si    qecs    s’         i        trob’a son     talan
N2      si    qes     s’         i        trob’a son     talan
E       si    quex    se                  trob’a son     talan
R       si    quecx   s’         i        trob’a sson    talan
 
10.
 
Da      mas     eu       son                     iuiaire       d’aitan
N2      mas     eu       son                     iutiaire      d’aitan
E       mas     me       eis       vueill        iutgar        d’aitan
R       mas     mi       eys       vuelh         iutiar        d’aitan
 
11.
 
Da      qu’es              mais               amatz
N2      qu’es              mais               amatz
E       qu’es              mais               amatz
R       qu’es              mais               amatz
 
12.
 
Da      e                plus                prezatz
N2      e                plus                prezatz
E       chans             e                  prezatz
R       chans             e                  prezatz
 
13.
 
Da      qui⸱l       fa     levet      e    venarsal
N2      qui⸱l       fa     llevet     e    venarsal
E       qui⸱l       fai    levet      e    venansal
R       qui⸱l       fai    levet      el   vernassalh
 
14.
 
Da      e   vos      no m’o    tornes    a         mal
N2      e   vos      no m’o    tornes    a         mal
E       e   vos      no m’o    tornetz   en        mal
R       e   vos      no m’o    tenetz    a         mal
 
15.    
 
Da      Giraut      non           voill  qu’   en   tal   trepeil
N2      Giraut      no       ⸱m   voill   qu’   em   tal   trepeil
E       Guiraut     no       ⸱m   vueill  qu’   en   tal   trepeill
R       Guiraut     no            vuelh   qu’   en   tal   trebalh
 
16.
 
Da        torn     mos    trobars    que       ia    ogan
N2        torn     mos    trobars    qe        ia    ogan
E       torn      mos    trobars    que       hom    am   tan
R       torn      mos    trobars    que       hom    am   tan
 
17.
 
Da      lo     lauzo⸱l       bon     e⸱l pauc     e⸱l      gran
N2      lo     lauzo⸱l       bon     e⸱l pauc     e⸱l      gran
E       l’avol      co⸱l     bo      e⸱l pauc     co⸱l     gran
R       l’avol      co⸱l     bo      e⸱l pauc     co⸱l     gran
 
18.
 
Da      Ia        per      los       faz
N2      Ia        per      los       fatz
E       Ia        per      los       fatz
R       Ia        per      los       fatz
 
19.
 
Da      non       er     lauzatz
N2      non       et     lauçatz
E       non       er     lauzatz
R       non       er     lauzatz
 
20.
 
Da      car      non     conoisson      ni        lor       can
N2      car      non     conoisson      ni        lor       cal      
E       quar     non     conoison       ni        lur       cal
R       car      non     conoyson       ni        lur       cal
 
 
 
21.
 
Da     so        que     plus    cars     es        ni        mais   val
N2     so        que     plus    cars     es        ni        mais   val
E      so        que     plus    quar     es        ni        mais   val
R      so        que     pus     car      es        ni        may    val
 
22.
 
Da        Lingnaura     si                per      aiso     veil
N2       Lingnaura     si                per      aiso     veil
E        Linhaure      s’       ieu      per      aiso     veill
R        Linaure       si                per      ayso     velh
 
23.
 
Da      ni        mon      soiorn     torn    en        affan
N2       ni        mon      soiorn     torn    en        afan
E       ni        mon      seiorn     torn    en        afan
R       ni        mon      soiorn     torn    en        afan
 
24.
         
Da       sembla       que⸱m     dopte      del      mazan
N2      sembla       qe⸱m      dopte      del      mazan
E       sembla       que⸱m     dopte      de       mazan
R         sembla     que⸱m     dopte      de       masan
 
25.
 
Da      A          que                 trobatz          
N2      A          que                 tobatz
E       A          que                 trobatz
R       A          que                 trobatz
 
26.
 
Da       si     non         vos      platz
N2       si     non         vos      platz
E        si     no          ⸱us      platz               (-1)
R        si     no          vos      platz
 
27.
 
Da       c’ades          o    sapchon    tal       e          cal
N2       c’ades          o    sapchon    tal       e          cal
E        c’ades         ho    sapchon    tal       e          cal
R        c’ades          o    sapchon    tal       e          cal
 
28.
 
Da      Qe     chanz      non      port’   altre          cabtal
N2      Que    canz       non      port’   autre          cabtal
E       Que    chans      no       port’   autre          captal
R       Que    chans      non      port’   autre          cabal
 
29.
 
Da      Giraut       sol       que      miels              appareil
N2      Giraut       sol       que      miels              apareill
E       Guiraut      sol       que      meils              apareill
R       Guiraut      sol       que⸱l    miels              aparelh
 
30.
         
Da      e     dic’    ades      e    ⸱l        trac’    enan
N2      e     dic’    ades      e    ⸱l        trac’    enan
E       e     digu’   ades      e             tragu’    enan
R       e     dig’    ades      e             tragu’    enan
 
31.
 
Da      mi       non     cal       si         tot      non     s’espan
N2      mi       non     cal       si         tot      non     s’espan
E       me       no      cal       si         tan      no      s’espan
R       mi       non     cal       si         tan      no      s’espan
 
32.
 
Da      C’        anc                 granz             viutaz
N2      C’        anc                 granz             viutatz
E       C’        anc                 grans             viutatz
R       Car                           gran              vieutatz
 
33.
 
Da      non               fon                 diutaz
N2      non               fon                 deutatz
E       no                fo                  denhtatz
R       no                son                 dieutatz
 
34.
 
Da      per      so       prez’   om    mais    aur     que     sal
N2      per      so       prez’   om    mais    aur     que     sal
E       per      so       prez’   om    mais    aver    que     sal (+1)
R       e        mays prez’   om                aver    que     sal
 
35.
 
Da      e     de    tot   cant     es          atretal
N2      e     de    tot   chant    es          atretal
E       e     de          chantar  es   tot    autretal          (+1)
R       e     de          chant    es   tot    atretal
 
36.
 
Da      Lingnaura     fort     de bon      conseill
N2      Lingnaura     fort     de bon      conseill
E       Linhaure      fort     de bon      conseill
R       Linaure       fort     de bon      cosselh
 
37.
 
Da      e         fis       aman             contrarian
N2      e         fis       aman             contrarian
E       es        fis       amans            contrarian
R       es        fis       aman             contrarian
 
38.
 
Da      e per   o   si     n’ai          mais   d’affan
N2      e per   so  si     n’ai          mais   d’afan
E       e per   o   si  ⸱m       val     mais   d’enfan
R       e per   o   si  ⸱m       val     may    d’afan
 
39.
 
Da       Mos    sos      levatz
N2       Mos    sos      levatz
E        Mos    sos      levatz
R        Me      son      levatz
 
40.
 
Da       c’us     enraumatz
N2       c’us     enraumatz
E        c’uns    enraumatz
R        c’us     enraumatz
 
41.
 
Da      lo⸱m   deissazec    e⸱l                 diga    mal
N2      lo⸱m   deissaçec    e⸱l                 diga    mal
E       lonh  de sa gen     ni        ⸱m       digua    mal
R       luenh de sa gen     ni        ⸱n        diga    mal
 
42.
 
Da      qe     no⸱l     deig    ad home    sesal
N2      que    no⸱l     deing   ad home    sesal
E       a cui  no⸱l     dei     a hom      sesal
R       a cuy  hom    non deya            sensal
 
43.
 
Da       Giraut      per      cel       ni        per      soleil
N2      Giraut      per      cel       ni        per      soleill
E       Guiraut     per      sel       ni        per      soleill
R       Guiraut     per      cel       ni        per      solelh
 
44.
 
Da      ni      per          lardat    que    resplan          (-1)
N2      ni      per          clardat   que    resplan          (-1)
E       ni      per    la    clardat   que    resplan
R       ni      per    la    clardat   qu’ er resplan
 
45.
 
Da     non     sai      de    que   ⸱ns   anan    parlan
N2     non     sai      de    ques        anam     parlan
E      non     sai      de    que   ⸱ns   anem    parlan
R      non     say      de    que   ⸱us   anem    parlan
 
 
46.
 
Da      ni     don     fui       natz
N2      ni     don     fui       natz
E       ni     don     fui       natz
R       ni     don     fui       natz
 
47.
 
Da      si     soi     parla   torbatz            (+2)
N2     si     soi             torbatz
E      si     fui             trobatz
R      si     soy             trobatz
 
48.
 
Da      tan    pes     d’un   fin       ioi       natural
N2      tan    pes     d’un   fin       ioi       natural
E       tan    prec    d’un   fin       ioi       natural
R       tan    pres    d’un   fin       ioi       natural
 
49.
 
Da      can      d’als       cossir no       m’es    coral
N2      can      d’als       consir no       m’es    coral
E       can      d’als       consir no       m’es    coral
R       can      d’als       cossir no       m’es    coral
 
50.
 
Da      Lingnaura     si⸱m        gira⸱l vermeil
N2      Lingnaura     si⸱m        gira⸱l  vermeil
E       Linhaure      si⸱m        vira⸱l vermeill
R       Linaure       si⸱m        vira⸱l vermelh
 
51.
 
Da      de       l’escut      cella    cui      reblan
N2      de       l’escut      cela     cui      reblan
E       de       l’escut      cela     cui      reblan
R       de       l’escut      sela     que     reblan
 
52.
 
Da      qu’      eu    voill   dir    a    Deu    mi    coman
N2      qe       eu            dic    a    Deu    mi    coman    (-1)
E       que            vueill  dir    a    Deu    me    coman
R       que            vuelh   dir    a    Dieu   me    coman
 
 
 
53.
 
Da      cals                 fols                 pensatz
N2      cals                 fols                 pensatz
E       cals                 fols                 pensatz
R       tan                  fol                  pensatz
 
54.
 
Da        outracuidatz
N2        outracuidatz
E         outracuidatz
R         outracuydatz
 
55.
 
Da      M’    a     mes      doptanza   deslia
N2      M’    a     mes      doptança   deslial
E       Me    trais          doptansa   del leial
R       M’    estra          doptansa   deslial
 
56.
 
Da       No    ⸱m    soven    con     me       fes       contal
N2       No    ⸱m    soven    con     me       fes       comtal
E        No    ⸱m    sove     com     mi       fes       comtal
R        No    ⸱nz   sove     com     mi       fes       comtal
 
57.
 
Da      Giraut           greu    m’es    per      San     Marsal
N2      Giraut           greu    m’es    per      San     Marsal
E       Guiraut          greu    m’es    per      Saint   Marsal
R       Guiraut          greu    m’es    per      Saint   Marsal
 
58.
 
Da      car     vos      n’        anas    de sai             Nadal
N2      car     vos      v’        anas    de sai             Nadal
E       quar    vos      n’        anas    de sai             Nadal
R       quar    vos      n’        anas    de sai             Nadal
 
59.
 
Da      Lingnatura    que     ves      cort     rial
N2      Lingnaura     que     ves      cort     rial
E       Linhaure      que     vas      cort     reial
R       Linhaure      que     vas      cort     reial
 
 
60.
 
Da       m’       en        vauc   ades    ric      e cabal
N2       m’       ent       vauc   ades    ric      e cabal
E        m’       en        vauc   ades    rich’    e cabal
R        m’       en        vauc   ades    rich’    e cabal


 

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 285 volte

Commento

A cura di Samantha Molinaro
 
1. La lirica in oggetto mette in scena una controversia poetica relativa alla maniera del trobar, nella quale Raimbaut d’Aurenga prende partito per lo stile clus e Giraut de Bornelh per lo stile leu.
L’argomentazione di Raimbaut si fonda sulla differenza qualitativa che sussiste fra i due stili: il trobar leu, con la sua pretesa di giungere intelliggibile ai più, rende uguali tutte le composizioni (e come può apprezzarsi ciò che è comunal?); il trobar clus, per parte sua, è un modo di comporre di maggior valore poiché plus car (v. 21), dunque più prezioso.[1] Si noti subito che l’aurengate non dà una precisa descrizione tecnica del suo poetare, e l’intero dibattito non è portato avanti mediante un solido sostegno argomentativo: il tono, anzi, è aggressivo e incalzante, sicché le sue caratteristiche emergono per contrasto dall’analisi degli attacchi rivolti a Giraut.
Questi, che nella pièce difende lo stile piano e disteso, non ne fu tuttavia un reale fautore. Il celebratissimo maestre dels trobadors[2], pur sostenendo in più occasioni il primato della poesia facile e leggera, nella prassi fu un poeta complesso e in certa misura lambiccato, vicino alle scelte artistico-stilistiche del signore d’Aurenga più di quanto lo svolgimento argomentativo della tenso non faccia supporre. La stessa definizione di “maestro” contenuta all’interno della vida provenzale, assieme alla menzione di un’alternanza stagionale tra insegnamento e tournées per le varie corti signorili, ha fatto supporre che egli svolgesse il ruolo di maestro del trobar e financo di retorica, ipotesi suffragata dall’eccellente qualità formale dei suoi stessi componimenti.[3]
Difatti Giraut, poeta quasi esclusivamente amoroso, mostra una costante tendenza all’artificio retorico e linguistico nonché – da un punto di vista prettamente contenutistico – al moralismo e al cerebralismo. Il poeta stesso, consapevole del ruolo che ricopre e delle sue capacità compositive, illustra il suo tortuoso percorso nella selva degli stili in A penas sai comenssar (PC 242, 11), curioso vers per metà occupato da considerazioni di poetica, dove egli esprime apertamente la necessità di aderire allo stile piano per ampliare il suo uditorio: A penas sai comenssar | un vers que vuoill far leugier, | e si n’ai pensat des hier | qe⸱l fezes de tal razo | que l’entenda tota gens | e que⸱l fassa leu chantar; | q’ieu⸱l fauc per plan deportar (ed. Sharman 1989, p. 196): «Difficilmente so come cominciare un vers che voglio comporre leggero, e così da ieri sto pensando di farlo su un tema tale che chiunque lo possa comprendere e facilmente cantare, giacché lo compongo per dar piacere». Tuttavia, seguita Giraut, egli non avrebbe alcuna difficoltà a concepire un vers plus cobert, mas non a chans pretz entier | qan tuich no⸱n sunt parsonier (ed. Sharman 1989, p. 196): «una canzone non ha perfetto pregio se non ne sono tutti partecipi». Il trovatore, che dal suo mestiere ottiene un tornaconto monetario, ha tutto l’interesse acché le sue opere si divulghino e siano note – e facilmente cantate – da un pubblico quanto più vasto possibile.
Giraut sperimenta, nell’arco della sua lunga e prolifica carriera (che comprende 76 componimenti di sicura attribuzione), modi di comporre provenienti dalle più disparate scuole trobadoriche: dall’iniziale preziosismo dell’escuoill Linnaura [4] al rifiuto dell’impenetrabilità connaturale al trobar clus, in un travaglio stilistico che lo conduce infine a prediligere un poetare di tipo più cristallino, piano e divulgativo.
Paradossalmente, però, la lirica di Giraut risulta tra le meno trasparenti, densa com’è di simbolismi ed evocazioni costituenti un immaginario non convenzionale e anzi sovente impenetrabile, tendente all’allusività e all’implicito, cui dà forma una sintassi affatto articolata, tanto da far supporre che il suo sia «a ric rather than a clus style, embellished rather than presenting several levels of meaning».[5]
Ed è significativo che Giraut godette, fra i suoi contemporanei, della fama di poeta “difficile”: nel XIII secolo Bernart Amoros, compilatore di un canzoniere oggi perduto ma di cui è copia il manoscritto a, lo assurge a esempio illustrante la complessità della poesia provenzale e Girolamo Terramagnino da Pisa ne ricorda l’alto valore poetico ne La doctina d’acort (vv. 562-564). Ancora, Dante ne fa un poeta di rectituto nel De vulgari eloquentia, elogiandone le qualità metrico-stilistiche (V.E. II, II, 8; II, V, 4; II, VI, 6), per poi sostenere nella Commedia (Purg. XXVI, vv. 115-120) di preferire «a quel de Lemosi» la poesia di Arnaut Daniel. 
Il problema dello stile, che ricorre nel corpus di Giraut come un’autentica ossessione, ci consegna l’immagine di un trovatore quasi dimidiato fra la volontà di guadagnare il favore e l’apprezzamento di un uditorio ampio e la sua naturale ma opposta tendenza verso un’arte che sia per pochi e raffinati eletti. Per citare de Riquer: «Giraut de Bornelh es fundamentalmente un trovador de oficio, un profesional de la poesía que se deba a un público, al que complace con las filigranas del trobar ric o esforzándose en alcanzar la llaneza del trobar leu según los gustos del auditorio ante el que ha de exhibir su canción o según el ambiente en el que aspira a cosechar un éxito».[6]
Al tempo di composizione del dibattito sugli stili, il trobar clus non riceveva già più il pieno consenso del pubblico: esso aveva modificato i suoi obiettivi nel passaggio da una generazione trobadorica all’altra e, seppure largamente impiegato da poeti del calibro di Peire d’Alvernhe[7], esso venne gradualmente svestito del suo fitto tessuto morale originario e reso artificiosamente oscuro dall’accumularsi di lessici personali e significanti per ciascun trovatore, con l’evidente rischio di riuscire completamente inintellegibile ai più.[8]
Possiamo allora comprendere la scelta poetica di un trovatore ensenhatz come Giraut, che equivocamente difende i meriti del trobar clus – ma solo di un certo tipo di trobar clus – nella stessa lirica La flors el vergan (PC 242, 42), dove pure aveva ammesso la positività di una poetica di stampo leu: Mas be cre | que ies chantars se | non val al comenssamen | tant cum puois, qand hom l’enten (vv. 27-30 ed. Sharman 1989, p. 169): «Ma credo fermamente che una canzone non vale tanto all’inizio quanto dopo, quando un uomo la comprende».
Come nota Linda Paterson, Giraut è attento a porre una differenziazione qualitativa fra uno stile denso di significati, che rivela i suoi contenuti gradualmente all’ascoltatore attento, e un altro che invece è oscuro perché non cela, dietro la forma complessa e artificiosa, alcun significato.[9]
Dopo aver fatto luce sulla posizione assunta da Giraut de Bornelh e volgendo nuovamente lo sguardo alla tenzone, è naturale domandarsi a questo punto quale sia, nei fatti, il rapporto che il difensore del trobar clus Raimbaut intrattiene con questo stile.
Questi ne aveva dato un saggio nel poema giovanile Cars, dous e feinz | del bederesc (PC 389, 22), l’unico che a buon diritto possa essere ascritto a tale corrente[10], con le sue funamboliche combinazioni terminologiche, l’estrema rarità delle forme lessicali e la tensione fonica che informa i versi, cui si accompagnano l’ermetismo contenutistico e la messa in forma di un immaginario schiettamente marcabruniani. Difatti la cobla III del componimento intenzionalmente suggerisce la tecnica compositiva del poeta, che interlaccia cars, bruns e tenz motz per plasmare l’eterna lotta fra Joven (rappresenta esso i soudadiers, come in Marcabruno, o designa la categoria dei nobili alla quale il poeta stesso appartiene?) e Malvestatz: in una prospettiva apocalittica che apertamente rimonta a Marcabruno, la malvagità prende piede fino a causare il declino del mondo “civilizzato”.
Raimbaut non esita neppure a tentare la via della chanson leu, distinguendo anche terminologicamente, come Giraut, tra vers e chanso: dei sei componimenti del suo corpus definiti chanso, Pos trobars plans (PC 389, 37), Apres mon vers vueilh sempr’ordre (PC 389, 10), Aissi mou (389, 3), A mon vers dirai chansso (PC 389, 7), Amors, cum er? Que faray? (PC 389, 8) e Ben s’eschai q’en bona cort (PC 389, 20), nessuna è esente da un intento latamente parodico o presenta contenuti o strutture metriche schiettamente pertinenti al trobar leu.[11] Ancora, sottolinea di Girolamo, le sortite rambaldiane nello stile di stampo leggero hanno il più delle volte un intento provocatorio, rappresentando esse un’esplicita concessione alla nuova moda stilistica, in cui il conte proclama di eccellere ugualmente.[12]
La tensione fra una scrittura dai toni rovinosi e un poetare cortese, a tratti frivolo, ma certo gradito ai più è risolta magistralmente da Raimbaut, che si fa campione nella prassi di un modo di trobar schiettamente aristocratico ed elitistico, il trobar car o prim o ric che, attraverso il recupero formale del trobar naturau marcabruniano, si configura come sintesi e al contempo superamento delle due maniere: dello stile lieve esso accoglie la chiarezza e la nettezza dei contenuti, dello stile oscuro la ricchezza formale e metrico-ritmica. Il trobar ric, pur nella sua pluralità di textures e applicazioni che ne fa il poeta-funambolo Raimbaut, rappresenta il tentativo d’inglobare in una sola realtà poetica la duplicità inerente al trobar sin dalle sue origini[13], il suo movimento oscillante e contraddittorio di apertura e chiusura della forma e dei contenuti che è, in ultima analisi, il movimento stesso dell’Amore, soggetto/oggetto primo del canto lirico.
Raimbaut attraversa, nel corso della sua feconda carriera poetica, gli stili più disparati, sempre giocando con i registri linguistici per informare delle liriche uniche, dense di una virtuosità che si esprime soprattutto nel modo di maneggiare i lemmi, le rime e i ritmi. Esattamente in questa “ricchezza” formale dimora una delle caratteristiche precipue del trobar car.
Da un punto di vista strettamente metrico, Raimbaut si mostra un sincero innovatore nell’adoperare un numero considerevole di rime differenti all’interno della medesima cobla (fattore che comporta l’aumento delle rime isolate), servendosi di rime grammaticali (fino ad allora impiegate solamente da Marcabruno), di parole-rima, rime femminili, rime imperfette o similari, rime interne etc.[14]
Uno degli artifici metrici che egli impiega con maggior frequenza, e che rappresenta un’altra delle peculiarità del trobar ric, è l’impiego di rime rare e preziose (rimas caras). Ed è significativo che ben 21 degli schemi metrici del nostro trovatore siano unici, non avendo essi alcuna corrispondenza all’interno del corpus lirico trobadorico.[15] L’attenzione alla forma, preoccupazione costante nello spirito artistico di Raimbaut, occupa nelle sue liriche un posto essenziale: l’universo metrico-retorico che il poeta vi crea tutt’attorno ne è un segno visibile.
Ora, con la lirica trobadorica siamo ben lontani da una poesia, per così dire, “platonicamente ispirata”[16], e Raimbaut stesso è, in prima istanza, un signore feudale che si diletta a comporre vers e cansos i cui funambulismi e azzardi vi rivelano una poetica attiva e cosciente, mirante soprattutto all’immediata fruizione (performativa) da parte dei cavalliers e degli altri nobili astanti. [17] Risulta pertanto comprensibile l’interesse che il signore d’Aurenga mostra per le parole, minimi frammenti ed essenziali dell’opera poetica, che devono essere ben selezionate e intessute sul testo, quasi cesellate anzi, dal poeta che gaiamente le assembla e combina.[18]
Alla luce di queste considerazioni, si fa sempre meno marcato il confine fra gli altercanti nella tenso. Si aggiunga, come giustamente evidenziato da Riquer, che il professionalismo di Giraut rappresenta una marca costante nelle sue liriche, anche in quelle visibilmente più leggere e “umili”. Egli è ottimamente capace di coniugare uno stile sentenzioso, oscuro e tortuoso col più puro lirismo (si pensi alla splendida alba Reis glorios, verais lums e clartatz), maneggiando con egual forza poetica l’una e l’altra maniera di trobar.
Si ha infine l’impressione che Giraut e Raimbaut radicalizzino (entrambi in sede teorica, più che pratica) l’opposizione certo al tempo oggetto di discussione tra clus e leu, per risolverla a vantaggio di ciò che sta più a cuore all’uno e all’altro: una poesia aperta e disponibile a tutti per l’uno, la bella forma aurea destinata ai pochi eletti per l’altro.
Concludiamo con una considerazione a latere: la tenso sullo stile fa eco a un altro tipo di dibattito che si sviluppò in ambito trobadorico negli stessi anni: la capacità degli uomini ricchi e potenti di elevarsi all’amore cortese. Nel famoso joc partit Be⸱m plairia, seingner en reis (PC 23, 1 = 242, 22), probabilmente datato anch’esso – come la tenso – al 1170, Giraut de Bornelh si schiera fortemente contro i ric ome sobranser, non nascondendo al re in persona la propria critica opinione:  Si⸱m sal Dieus, seingner, mi pareis | de dompna qu’entent e valer | que ia non failla per aver, | ni de rei ni d’emperador, non fassa ia son amador, | so m’es vis, ni no l’a mestier; | car vos ric ome sobransier | non voles mas lo iauzimen (vv. 17-24 ed. Sharman 1989, p. 390): «Dio mi salvi, signore, ma io credo che una dama che apprezza il valore non cada mai in errore per denaro, e che non faccia mai suo amante un re o un imperatore; così m’è parso, e non ne avrebbe vantaggio, poiché voi, uomini ricchi e arroganti, non ne volete che il godimento». A questi e a più veementi attacchi Alfonso II d’Aragona risponde con pacatezza, fino ad ammettere che potere e ricchezza, facendo eccezione per la sua persona, costituiscono degli ostacoli effettivi all’amore cortese.
Raimbaut d’Aurenga, per parte sua, nel sinventese A mon vers dirai chanso (PC  389, 4) protesta violentemente contro l’opinione diffusa secondo la quale una dama non dovrebbe accettare la corte di un uomo d’alto rango, poiché questi non lo merita: il rics hom, infatti, possiede delle qualità inalienabili date dall’alto rango di appartenenza, perciò non è mai sconveniente ricercare il suo amore (cobla V).[19]
Come ben osservato da Erich Köhler, «in Raimbaut è evidente il tentativo dell’aristocrazia di assumere un ruolo determinante nell’elaborazione delle nuove concezioni cavalleresche non solo attraverso una particolare maniera stilistica ma anche con direttive morali e politiche».[20]
Raimbaut d’Aurenga vede, così, nello stile oscuro e difficile, nel trobar clus, un linguaggio esoterico dell’aristocrazia, il cui compito è difendere come sua rigorosa esclusiva la conoscenza del vero amore, mentre Giraut de Bornelh attribuisce alla piccola nobiltà non solo lo stile semplice, il trobar leu dunque, ma anche la diffusione dell’ideale cortese-cavalleresco insito nella fin’amor.
 
2. anatz, II persona plurale del verbo anar, è lectio di E, normalmente in Appel, Kolsen e Anglade (base E), è accolta da Pattison che pure ha come base Da.
 
6. Pattison adotta la lezione di DaN2 so que a totz es comunal, con dialefe. Milone stampa so que a totz es cominal, non avente alcun riscontro nella tradizione, sostenendo che l’oscillazione dei testimoni ER (que vas totz es cominal E c’a nos totz es cominal R) conferma la presenza della dialefe, ma in posizione differente rispetto a DaN2.[21]
Comunal (< lat. COMMUNIS) è aggettivo centrale nella lirica in oggetto: è comune ciò che è apertamente disponibile a tutti, non connotato da distinzioni di rango o schiatta. Se una tale qualità – inferisce Raimbaut – è tanto apprezzata, allora tutti saranno uguali. È fondamentale che sia proprio Raimbaut, nobile signore d’Aurenga, a pronunziare quella che sembra un’ipotesi piccata e provocatoria, respinta nel momento stesso della sua formulazione (si noti il tono polemico della richiesta Era⸱m platz…que sapcha che si ripete al v. 4 Aiso⸱m diguaz), poiché contraddicente il principio di elitismo aristocratico.
Come suggerito da Roncaglia, il verso 6 potrebbe essere un’allusione diretta, da parte di Raimbaut, alla lirica La flors el vergan (PC 242, 42), vv. 36-45: Car s’ieu ioing ni latz | menutz motz serratz | puois en sui lauzatz | qan ma razos bona | par ni s’abandona; | c’om ben enseignatz | si be⸱i ve, | ni mon dreich capte, | non vol, al mieu escien, | c’a totz chant comunalmen (ed. Sharman 1989, p. 169): «Se io unisco e allaccio tante serrate parole, poi ne sono lodato quando quel che ho ben espresso appare e si lascia andare; ché un uomo capace di ben intendere, se ben vede e sostiene quel che è giusto per me, non vuole – penso – che io canti per tutti senza distinzioni». Giraut, quasi contraddicendo la posizione assunta nella tenso, si mostra critico – ai limiti del disprezzo – nei riguardi di coloro i quali non ben accolgono le sue liriche, additati per questo come non ben enseignatz.
 
7. Il futuro seran dei testimoni DaN2 (seraun E) è concordamente accolto con favore dagli editori rispetto alla lectio singularis di R, recante il condizionale foran. Milone predilige quest’ultima soluzione, in quanto lectio difficilior che ben si adatta al contesto e al tono generale della cobla: se il trobar fosse quel che pensa Giraut, allora tutti sarebbero eguali.[22] Le due forme verbali sono, ad ogni modo, paleograficamente valide e fra loro sostituibili.
Roncaglia avanza l’ipotesi di porre un punto interrogativo alla fine del verso, così traducendo i vv. 5-7: «Ditemi questo: se tanto apprezzate ciò ch’è alla portata di tutti, allora dunque tutti saranno uguali?».[23] D’altro canto, Sharman inserisce un punto interrogativo all’altezza del v. 6, leggendo: «Tell me this: do you have such a high regard for what is available to everyone?»[24] e interpretando il si del v. 5 come un avverbio piuttosto che come congiunzione condizionale. Non ritenendo necessario agire sul testo nell’uno e nell’altro senso e interpretando il v. 5 come introducente una proposizione condizionale, si predilige in questa sede l’impiego di una punteggiatura meno marcata, e si sostituisce alla fine del v. 7 il punto e virgola dell’edizione di Pattison con una virgola.
 
8. Il valore del senhal Linhaura, con il quale è designato uno dei due altercanti nella tenzone, è stato per la prima volta palesato nel 1894 da Adolf Kolsen, in nota al lavoro monografico dedicato a Giraut de Borneil.[25]
Con una brillante intuizione, oggi concordemente accolta dalla critica, il Kolsen ha indicato nel nome fittizio un riferimento alla figura di Raimbaut d’Aurenga, basando la propria tesi su quattro osservazioni: 1. la presenza del nome di Raimbaut nelle rubriche dei testimoni D e N2; 2. la vicinanza nel poetare e la rilevanza a quel tempo acquisita dal signore d’Aurenga in ambito lirico, che spinge Giraut a comporre al modo di Linhaura (en l’escuoill Linnaura); 3. l’origine provenzale di entrambi, che dovette renderli facilmente noti l’uno all’altro[26]; 4. la morte precoce del Linhaura cui Giraut dedica il suo celebre planh, S’anc iorn agui ioi ni solatz (PC 242, 65).
Sappiamo che Giraut frequentò la corte di Raimbaut, dove ebbe modo di entrare in contatto con Gaucelm Faidit e Peire Rogier, e dove probabilmente incontrò anche Bernart de Ventadorn.[27] È possibile che un sincero affetto e una costante frequentazione caratterizzassero la relazione fra i due trovatori, giacché il senhal occorre un totale di nove volte in quattro componimenti del corpus di Giraut (PC 242, 17, 37, 14 e 65), e lo stesso tono del compianto funebre rivela un vivo dolore per la scomparsa dell’amico, avvenuta – se si dà valore all’ipotesi dell’identificazione di questi con Raimbaut – nel 1173.
Proprio la sesta stanza del planh è rilevante, fra tutte le altre, per la descrizione ivi contenuta del carattere del defunto signore: Ar es morta bella foudatz | e iocs de datz, | e dos e dompneis oblidatz. |Per vos si pert pretz e dechai. | Tro part Velai | maint pro n’esdevenrant savai, | cui vos fotz guitz e compaigniers | cum hom apres de bons mestiers. (vv. 41-48 ed. Sharman 1989, p. 405): «Ora è morta bella follia e gioco di dadi, e donne e donneggiare. Per voi si perde pregio e decade. Fino a Velay e oltre molti prodi ne diverranno cattivi, poiché voi foste loro guida e compagno, e sapevate come un uomo dovesse comportarsi».
Linhaure vi emerge come un uomo cortese, dotato di grande liberalità, parimenti dedito al gioco dei dadi e al domnejar. Di lui sappiamo anche che fu un trovatore, certo di gran livello se lo stesso Giraut sceglie deliberatamente di comporre un vers alla sua maniera in Ges de sobrevoler no.m tuoill (PC 242, 37), vv. 55-57: E pero veiatz en l’escuoill | Linnaura vers de trobador, | e no.m n’aiatz per gabador | si tant rics motz mi passa⸱l cais! (ed. Sharman 1989, pp. 155-156): «E però ecco un vers alla maniera del trovatore Linnaura, e non consideratemi vanaglorioso se una così ricca parola mi attraversa le labbra!».[28]
Tale senhal è ancora adoperato, ma più tardi, dal trovatore Gaucelm Faidit in ben otto componimenti (PC 167, 2, 35, 37, 45, 48, 53, 60, 64), una costanza che ha permesso all’editore Jean Mouzat di raggruppare i poemi nei quali compare Linhaure sotto l’etichetta “poémes de Provence”, costituenti a loro volta il nucleo più antico del corpus del trovatore limosino.
Cinque fra gli otto poemi facenti parte del più ristretto “gruppo Linhaure” nominano N’Agout, verosimilmente Raimon d’Agout, l’alto barone e signore di Saut e del paese d’Apt (nel Marchesato di Provenza, poco lontano da Orange) tra il 1170 e il 1204 circa. Questi ricevette nella sua corte autori del calibro di Élias de Barjols, Peire Vidal e Cadenet, e fu protettore dello stesso Gaucelm durante la prima parte della sua carriera letteraria, che ebbe verosimilmente inizio pochi anni prima del 1170, sotto l’influenza della scuola cortese di Ventadour.[29] 
Ora, Raimon d’Agout era vicino e parente di Raimbaut d’Aurenga, i cui possedimenti si trovavano sul cammino che, dal Limosino, conduceva alle terre di Agout. Costui era inoltre, per il suo matrimonio con Isoarde de Die, parente della contessa Beatrice de Die, la prima trobairitz a noi nota che, stando alla di lei vida provenzale[30], fu legata al trovatore d’Orange.
Il fatto che il Linhaure di Gaucelm si trovi sovente accostato proprio a N’Agout fornisce perciò un indizio aggiuntivo sul possibile referente del senhal che, secondo l’opinione di Mouzat, è il medesimo per Giraut e Gaucelm.[31]  Soffermandoci sulla qualità delle apostrofi a Linhaure nel corpus di Gaucelm Faidit, si osserverà come questi si rivolga al collega con tono confidenziale e referente al contempo: talvolta egli gli confida le gioie che Amors gli ha riservato, assieme invitandolo a non temere per il suo benessere, come emerge nella canso Per l’esgar (PC 167.48) vv. 49-60: Mos Estuis, | volgra vis | lo gasardon qe-m fai | Amors, sai | ce-m ten gai, | e mos Linhaures fis: | qu’er, no-m creia | nuls damagies; | e-l rics gages | creis, ce-m deia, | e-l gens dos, | esser saubutç per els dos (ed. Mouzat 1965, p. 115): «Vorrei che il mio Estuis vedesse le elargizioni che mi fa Amors, cosa che mi tiene qui gaio, e anche il mio caro Linhaures: che egli non creda che io avrò alcun danno; e che entrambi sappiano che crescono i bei doni e le ricche ricompense che (Amors) mi destina».
Talaltra Gaucelm gli dona delle novelle che lo riguardano, con naturalezza e familiarità, come appare dalla tornada di Pel joi del temps qu’es floritz (PC 167, 45): Linhaure, puois vos no-m vitz | ai estat en gran temenssa (ed. Mouzat 1965) «Linhaure, da quando non mi avete visto, io son stato in grande angoscia».  
Il Linhaure cui Gaucelm Faidit si rivolge così di frequente doveva dunque rappresentare un individuo a lui molto vicino, un amico forse, certo un confidente di alto rango o persino un protettore; difatti, questi è ripetutamente menzionato nelle tornadas, luoghi dai trovatori eletti per l’appello alla domna e per l’indirizzo al proprio patrono.
Se, come dopo Mouzat è generalmente accettato, il Linhaure menzionato da Gaucelm Faidit e il Linhaure di Giraut de Bornelh coincidono, bisogna allora domandarsi quale sia il valore intrinseco del senhal.
Kolsen, nella sua monografia su Giraut de Bornelh del 1910, ha avanzato la brillante iipotesi che il senhal celasse un prezioso tour de mots, generato dalla sovrapposizione terminologica di linh “lignaggio” e aur “oro”, a sua volta richiamante il toponimo di Aurenga.[32] Sia che il soprannome sia stato elaborato dallo stesso Raimbaut, sia che gli sia stato applicato, esso avrebbe evocato l’alto valore della sua schiatta, facendo al contempo riferimento al maggiore possedimento terriero del nobile trovatore.
Accanto alla proposta di Kolsen si deve porre l’ipotesi di tutt’altra natura di Tobler, il quale per primo ha proposto, sebbene in forma embrionale, l’identificazione che sarà al centro dei successivi studi critici :«rapprocher le nom d’Ignaure (du Lai d’Ignaure) de Linhaure, en supposant que cette dernière forme était sortie de N’Ignaure, n étant devenu l par dissimilation, et l s’étant incorporé au nom dans la suite». [33]
Confutando Kolsen in un articolo datato al 1939 e divenuto celebre per le ipotesi ivi contenute, Rita Lejeune ha sostenuto che difficilmente avrebbe potuto Aurenga generare una paretimologia così evidente, tanto più che il senhal si presenta sovente nella duplice forma –aure e –aura, e l’origine del toponimo nulla ha a che vedere con aur-, dacché deriva dal latino Arausica.[34] Alla Lejeune va senza dubbio il merito di aver dato vita al “caso Ignaure”: partendo dalla considerazione che accanto a Linhaura/Linhaure si presenta come variante in numerosi testimoni manoscritti la forma Ignaure[35], ella ha supposto l’esistenza di una leggenda circolante nel Midi prima del 1170 (data di composizione della tenso) avente come protagonista il fedifrago libertino Ignaure/Ignaures/Linaura colto in flagranza di adulterio e duramente punito dai gabbati mariti.
Di questo nucleo leggendario si sarebbero fatti portavoce, in forme e misure differenti, Arnaut Guilhem de Marsan (I), Crétien de Troyes (II), e Renaut (de Beaujeu?) (III).
I) La letteratura del Midi ci tramanda forse la prima menzione di un personaggio di nome Linaura nell’Ensenhamen di Arnaut Guilhem de Marsan. Il testo, conservato dal solo manoscritto R (f. 133r. e v.), è un poemetto gnomico-didascalico in versi (628 senari a rima baciata) destinato all’educazione cavalleresca e quindi amorosa del giovane nobile debuttante nello sfarzoso mondo della società cortese. La sua datazione oscilla fra gli anni 1170 e 1180.[36]
Sotto il profilo formale e contenutistico, l’Ensenhamen non ha in sé nulla di particolarmente innovativo, dacché esso si inserisce nel corteggio dei testi didattico-cortesi che, tra la seconda metà del XII secolo e la seconda metà del XIII, accompagnano e in certa misura normalizzano la produzione lirica trobadorica, fornendo cataloghi di regole finalizzate all’appropriazione, all’interno di un’ideale società feudale, di un altrettanto ideale profilo erotico-cortese.
Nella sezione del testo relativa ai vv. 195-290, l’autore cita sette modelli d’amore cortese, indicandoli come i  «[…] premiers amadors | que pus agron d’amors | e pus en gazanhero | e pus en conquistero»[37] : Paride, Tristano, Enea, Linaura, Ivans, Apollonio di Tiro e re Artù.
Linaura fa dunque la sua prima apparizione all’interno di una lista di eroi appartenenti alla tradizione novellistica d’amore, mediante una tecnica – quella dell’enumerazione – anch’essa tradizionale nelle chansons de geste. Benché l’identificazione di episodi specifici e la contestualizzazione dei singoli personaggi siano per noi assai difficili da reperire, vista l’esiguità dei riferimenti nel poema e le poche linee dedicate all’uno o all’altro eroe, i nomi evocati da Arnaut dovevano certo essere noti al vasto pubblico, e ancora più chiaramente collocabili in un definito e condiviso orizzonte d’attesa.[38]
Mentre le sezioni dedicate agli eroi che lo precedono si esauriscono nel giro di pochi versi, Arnaut decide di soffermarsi e indugiare su Linaura con un certo piacere narrativo, tanto da modellare, condensata in sedici versi, una vera vicenda da novella, nella quale il protagonista figura come un autentico dongiovanni, bramato e amato da tutte le dame. Di lui sappiamo che ebbe ben quattro donne – giacché quattro è il numero dei mariti che ne vendicarono l’onore – e che la sua fine, scoperto l’inganno, fu atroce: Cfr. vv. 217-32: De Linaura sapchatz | com el fon cobeitatz | e com l’ameron totas, | donas e⸱n foron glotas, |entro⸱l maritz felon, | per granda trassion, | lo fey ausir al plag. | Mas aco fon mot lag, | que Massot so auzis |e⸱n fo, so cre, devis | e faitz catre mitatz | pels catre molheratz. | Ses ac la maystria | dedintre sa bailia, | entro que fon fenitz | e pels gilos traitz (ed. Sansone 1977): «Di Linaura sappiate come fu desiderato e come l’amarono tutte le donne e ne furono bramose, finché il marito fellone, a gran tradimento, lo fece uccidere durante un convegno. Ma fu molto deplorevole che Massot udisse ciò: e Linaura fu, così credo, smembrato e fatto in quattro parti dai quattro mariti. Costui ebbe l’abilità[39] in suo potere fin quando fu ucciso e tradito dai mariti».
II) Il carattere per così dire licenzioso del personaggio arnautiano identifica e qualifica un altro cavaliere dal nome consimile: la letteratura del settentrione ci tramanda difatti un Ignaure, e il suo intermediario è il più noto e imponente romanziere che il medioevo ci abbia trasmesso: Chrétien de Troyes. La celebre scena del torneo del Roman de la Charrette (1178-1181 c.a.), nella quale Lancillotto si accinge a mostrare tutto il suo valore per piacere all’altera Ginevra, è preceduta dalla sfilata di chevaliers tournoyeurs, vissuta attraverso gli sguardi e i commenti della regina e delle sue damigelle poste nelle logge. Tra i valorosi combattenti ecco comparire il bretone Ignaure: Et veez vos celui dejoste | qui si bien point et si bien joste | a cel escu vert d’une part, | s’a sor le vert point un liepart, | et d’azur est l’autre mitiez : | c’est Ignaures li covoitiez, | li amoreus et li pleisanz (vv. 5783-89 ed. ROQUES 1958): «E vedete quel cavaliere vicino, che così bene attacca e giostra, con un leopardo dipinto sul verde, e d’azzurro ha l’altra metà: costui è Ignaure il desiderato, l’amoroso e il piacente». L’intera sezione riguardante il torneo di Noauz dovette esser stata composta ad hoc se, come lo specialista di araldica Gerard J. Brault ha dimostrato, i vessilli dei cavalieri sono storicamente attestati e hanno referenti reali.[40] Con queste premesse Luciano Rossi ha potuto sostenere che il personaggio letterario d’Ignaure nella Charrette, mediante l’allusione allo stendardo del cavaliere, richiamante specificamente l’emblema degli Orange successivo alla fusione con un ramo della casata dei Baux, altri non fosse che lo stesso “cavaliere-trovatore” Raimbaut d’Aurenga.[41]
III) Lo stesso nucleo leggendario sopra menzionato avrebbe poi prodotto, un secolo più tardi, il tragicomico episodio dell’amatore libertino narrato dal non meglio noto «Renaut»: il Lai d’Ignaure o Lai du prisonnier.[42] Il poema, in 664 versi e in lingua d’oïl, è trasmesso dal solo manoscritto 1553 (ff. 485-488), appartenente al fondo francese della BNF e databile al 1284.
Ignaure incarna qui l’intrigante figura di un cavaliere bretone amabile e piacente, prode e liberale, amante di ogni più bella cortesia, tantoché si circonda di poeti e giullari con i quali compone musiche silvestri per l’avvento del maggio.  Grazie alle qualità cortesi di cui fa sfoggio e alla gaiezza che lo contraddistingue, egli riesce a farsi amante di dodici dame, inizialmente inconsapevoli di partecipare tutte dell’amore dello stesso uomo. L’azione è messa in moto da un caso fortuito: incontratesi in un giardino, le donne decidono di cimentarsi in un gioco, simulacro profano della confessione religiosa, in cui ciascuna è chiamata a rivelare il proprio tradimento. Scoperto dunque l’inganno ai loro danni e ferite nell’orgoglio, le dodici dame prendono la decisione di mettere personalmente a morte il libertino (v. 243), che tuttavia riesce a scamparla risolvendosi a scegliere una sola fra le amanti, secondo l’uso comunemente accettato (v. 365). Lo scioglimento sembra giungere a quest’altezza del componimento, quando un nuovo caso occorre a sollecitare la fabula, giacché una soffiata d’un sordido losengier informa i mariti dell’intero accadimento. Ignaure è finalmente catturato e fatto prigioniero dai mariti gabbati nel giorno della festa di San Giovanni, mentre le dame intraprendono immediatamente un aspro digiuno, sollecite della sorte dell’infelice amante. Ignaure è smembrato e il suo cuore e i suoi organi genitali sono serviti alle inconsapevoli dame che, obnubilate e rese fameliche dall’inedia, lo trangugiano: Mangié avés le grant desir | si vous estoit em plaisir | car d’autre n’aviés vous envie. | En la fin en estes servie! | Toutes, partirés au deduit | de chou que femme plus goulouse; | en avés assés en vous douse? | Bien nous sommes vengié del blasme! (vv. 568-575 ed. Lejeune 1938): «Avete mangiato l’oggetto del desiderio che vi dava grandissimo piacere, poiché non avevate voglia d’altro. Alla fine ne foste servite! Ho ucciso e smembrato il vostro amante: tutte avete condiviso con gioia ciò di cui la donna è più golosa; ne era abbastanza per tutte e dodici? Ben noi ci siamo vendicati dell’affronto!».
La caratteristica comune al Linaura dell’Ensenhamen, all’Ignaures presente nel Lancelot e all’Ignaure di cui scrive Renaut è dunque, a ben vedere, la sua natura amoureuse, tratto su cui tutti incardinano la descrizione e le vicende del personaggio.
Ciascuna versione, beninteso, ha le sue peculiarità: basti pensare alle dame sedotte, di numero indeterminato in Chrétien, esse divengono quattro nel poema d’Arnaut e addirittura dodici nel Lai di Renaut.
Per restringere il campo ai due soli episodi più estesi, ovvero l’Ensenhamen e il Lai, noteremo che Arnaut Guilhem de Marsan menziona un tale Massot (v. 226) che non si ritrova altrove; non è chiaro chi costui rappresenti, se sia da identificarsi nel marito a cui è da attribuire la trappola mortale tesa a Linaura o in un semplice malparliere.[43] Ancora, non vi è alcuno smembramento perverso né genitalifagia, «bizarrerie sadique et baroque avant le temps»[44], nel racconto occitano.
Nella pletora di consonanze e dissonanze che sussistono fra i testi in questione, prima Maurice Delbouille poi Luciano Rossi hanno voluto inserire la lirica rambaldiana Lonc temps ai estat cubertz (PC 389.31).[45] Nel celebre gap la persona loquens lamenta difatti d’aver subito la medesima sventura del protagonista del lai: un’ipotesi che però si giustifica solo postulando la presenza, come già Lejeune, di un nucleo leggendario primitivo (contenente forse il dettaglio della castrazione) da cui Raimbaut dovette attingere per costruire il suo gap.[46]
Il merito di Rossi è nell’aver integrato l’iniziale congettura di Kolsen con quanto finora esposto sull’eroe del lai, ipotizzando che fosse stata la somiglianza del nome lui applicato con quello del dongiovanni a suggerire all’aurengate la possibilità di stabilire una più marcata identitas mediante il gap Lonc temps, secondo il costume dell’interpretatio nominis.[47]
Se questa congerie di proposte fosse vera, allora Raimbaut, baloccandosi con l’evidente assonanza fra il senhal con cui i sodali lo designavano e il nome d’Ignaure (nelle sue molteplici varianti), volle forse offrire un’immagine provocatoria e smaliziata della sua figura di poeta amante, dotato della medesima intemperanza amorosa e pertanto colpito dalla stessa nefasta fortuna occorsa al protagonista del lai.
L’originaria spiegazione formale del senhal offerta dal Kolsen sembra tuttavia, ad oggi, la più esauriente, poiché motiva pienamente la prima sillaba di Linhaure/Linhaura.
Ci sembra interessante richiamare invece, per una diversa interpretazione della seconda sillaba, il Pirot, secondo cui il gioco di parole potrebbe celare anche «lignée du vent».[48] Un’ultima, stimolante proposta, giunge infine da Luciana Borghi Cedrini che, cogliendo un suggerimento della Lazzerini[49], vi ravvisa l’interferenza del lemma aureza, “follia”, che pure sovente ricorre nel corpus dell’aurengate.[50] 
Di fronte a un panorama così variegato e a tratti contraddittorio possiamo chiederci se le due linee interpretative – quella facente riferimento a Arnaut-Chrétien-Renaut e quella puramente linguistica – non possano forse convivere e armoniosamente completarsi l’un l’altra. La questione rimane aperta.
 
8 e ss. Giraut si dispone a controbattere all’incalzante e aggressiva apertura del suo collega. Il suo tono è più dimesso e in evidente apertura verso le diverse possibilità che l’arte del trobar offre: non si lamenta certo se ciascuno troba a son talan, secondo la propria naturale disposizione e il proprio desiderio. Egli si dà pensiero del giudizio del suo pubblico il quale maggiormente apprezza un canto leggero e di immediata comprensibilità.
No⸱m corelh: il verbo corelhar nella diatesi media assume il significato di “se plaindre, s’inquiéter”. R reca la variante querelh, < querelhar, di eguale valenza semantica.
 
9. Rigettiamo la lezione di Pattison si quec s’i trob’a son talan e accogliamo la congettura di Milone – anche in Harvey-Paterson – si quecs troba a son talan, sostenendo che tutti e quattro i manoscritti hanno cercato di far fronte a un verso percepito come ipometro a causa della presenza dello iato. Il verbo nella diatesi media, inoltre, non può avere significato attivo, dato da tutti gli editori che hanno messo a testo la lezione, di “comporre”.[51] Per il suddetto verso Roncaglia richiama Guglielmo IX, Companho, farai un vers [qu’er] covinen (PC 183, 3), v. 6: Qui la trob’a son talen.[52]
 
10. Mas eu son jujaire d’aitan, lezione di DaN2 (N2 iutiaire) si oppone a mas me eis vueill iutgar d’aitan E - mas me eis vueill iutgar d’aitan R. Milone ritiene la lezione di ER facilior, avanzando l’ipotesi che essa possa rappresentare una glossa entrata a testo. Appel, Kolsen, Riquer e Sharman accolgono tutti la lezione di ER, e così anche Harvey e Paterson, che però avanzano dei dubbi circa la possibilità che il me possa avere la funzione di dativo etico.[53]
 
11-12: Si segue qui senza dubbio il testo di Pattison: la lezione dei testimoni DaN2, recante la costruzione con soggetto implicito, appare, come osservato da Roncaglia, difficilior e di maggior pregio.[54]
 
13. Venansal, vernassal < lat. *VERNACEALEM, derivato da VERNA, “lo schiavo nato in casa”, con il significato di “vile, servile”.[55] Pattison traduce «common to all», Riquer «humilde», Anglade «facile à comprendre pour tous».
 
15 e ss.. trepelh, “trapestio” < germ. *TRIPPON, rappresenta la confusione dei fatz (< lat. FATUOS) del v. 18, della plebaglia informe che mai potrà comprendere e perciò apprezzare so que plus car es, perché non lo conoscono né loro interessa. Se nella prima cobla Linhaure si mostrava interessato – ma con sarcasmo – nel comprendere i motivi che muovono una scrittura semplice e comunal, nella seconda cobla a lui destinata egli si rivela apertamente sprezzante, ai limiti della maleducazione, nei riguardi dei destinatari del canto leggero, gli stessi che non loderanno mai (e forse hanno persino disprezzato) lo stile del conte. Cfr. a tal proposito i vv. 1-6 di Aissi mou (PC 389, 3): Aissi mou | un sonet nou | on ferm e latz | chansson leu, | pos vers plus greu | fan sorz dels fatz (ed. Pattison 1952, p. 125): «Così do inizio a un nuovo sonet nel quale chiudo e allaccio una canzone leggera, poiché un vers più difficile fa diventare sordi i folli».
Si noti che R reca la variante trebalh, deverbale < lat. TRIPALIARE, “torture, tourment, souci”.[56]
 
16-17. Le lezioni di DaN2 ed ER si oppongono nettamente fra loro:
 ER                           … que hom am tan
                                               l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran.
 DaN2                       … que ja ogan
                                               lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
La lezione di ER, accettata da Appel, Kolsen, Salverda de Grave e ancora da Riquer si scontra con la lezione tradita da DaN2 e seguita da Pattison e Milone.
La prima lezione forza a interpretare, nota Roncaglia[57], gli aggettivi avol, bo, pauc e gran come sostantivati nel senso dell’astrazione: se una resa in tal senso tiene ancora per avol e bo, essa suscita delle perplessità per pauc e gran; inoltre, lo stesso significato della cobla risulta  ambiguo: Raimbaut riconoscerebbe nel suo trobar cose «cattive e buone, grandi e piccole», inaspettatamente accogliendo con favore un livellamento interno alla sua stessa poesia affatto antitetico a quanto dichiarato in principio della tenzone. D’altra parte, Roncaglia non ritiene neppure soddisfacente la seconda lezione: il ja ogan del v. 16 sembra qualificarsi come un riempitivo poco congruente al contesto, oltre al fatto che distugge la simmetria delle antitesi attraverso la coordinazione di un solo aggettivo positivo a due negativi.
«Sembra dunque che si debba concludere riconoscendo nel nostro passo una “diffrazione di lezioni”, cui non si può ovviare se non in via congetturale, attraverso un’integrazione delle testimonianze».[58]
Egli congettura perciò una struttura del tipo: que⸱l lauzon tan (o qu’ho amon tan, o qu’ho aujon tan) | l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran, ottenuta combinando le due differenti lezioni, e traduce: «che lo gradiscano allo stesso modo i dappoco e i valenti, la gente volgare e gli spiriti aristocratici».
L’intervento di Roncaglia è stato illuminante, seppure non totalmente dirimente: si segue in questa sede l’edizione di Pattison pur dando al testo il significato aggiunto da Roncaglia.
 
22-24. Il significato del passo è opaco, ma possiamo supporre – sulla scia di Roncaglia e Milone – che Giraut voglia far presente al collega la difficoltà (l’affan) che gli comporta comporre in uno stile più semplice. Raramente Giraut tace, difatti, lo sforzo compositivo a lui richiesto da una scrittura piana qual è quella che il suo pubblico gli domanda; così vediamo, ad esempio, in Leu chansonet’e vil (PC 242, 45), vv. 8-10 «Qu’eu dic q’en l’escurzir | non es l’afanz, | mas en l’obr’esclarzir» (ed. Sharman 1989, p. 283): «Dico che la difficoltà non è nello scurire l’opera, ma nel renderla più chiara»; o ancora in La flors el vergan (PC 242, 42), vv. 19-21: «Que si m’esforses | cum levet chantes | mieils ester’assatz.» (ed. Sharman 1989, p. 168): «Ché sarebbe meglio se mi sforzassi a cantare in stile lieve», dove la non naturalezza dell’operazione poetica è tradita dall’impiego del verbo s’esforsar, che pure ricompare nella medesima accezione nella tornada di Non puesc sofrir c’a la dolor (PC 242, 51), vv. 71-76: E vos entendetz e veiatz | qui sabetz mo lengatge | qoras que fezes motz serratz | s’era no⸱ls ay ben esclairatz. | E sui m’en per so esforsatz | qu’entendatz quals chansos eu fatz (ed. Sharman 1989, p. 219): «E se ho mai composto parole serrate, voi, che conoscete il mio linguaggio, sentite e vedete se ora non le ho ben rischiarate. E ho fatto uno sforzo affinché voi comprendeste quali canzoni compongo».
24. Mazan, -anh s. m.  < celt. *MAZA “bruit, tapage, tumulte” (FEW), in Pattison «popular acclaim». Il lemma ricorre più volte nel corpus di Giraut, sia con connotazione positiva (dolz mazans, bels mazans, gen mazan), sia con connotazione negativa (fols mazans).[59]
 
28 e ss. captal: lemma centrale nella tenzone, per il quale seguiamo l’interpretazione di Paolo Canettieri, rendendolo con il corrispettivo italiano “capitale”. Canettieri ha fatto luce sui rapporti che la tenso intrattiene con il mondo dell’economia: da un lato, la terminologia di carattere economico che costella il testo, dall’altro il fatto che essia sia impostata e giochi sul principio del «valore dei beni determinato dalla quantità degli stessi».[60] Raimbaut ha avuto modo di rimarcare, al v. 21, che ciò che è più car, più prezioso, meno comune e per questo più raro, vale di più. Giraut però non sembra condividere tale principio, e anzi a questo ne oppone uno affatto discordante: solo il canto che si diffonde apporta al trovatore un sicuro captal. Per Giraut, dunque, il capitale del canto è quello della soddisfazione di sentire i suoi versi ripetuti tal e cal da chiunque, anche dai fatz cui spregiamente aveva fatto cenno Raimbaut al v. 18. Di contro, la cobla V è interamente destinata alla chiarificazione, da parte del conte, del suo personalissimo concetto di captal: egli si fregia del preziosismo della propria merce, ammettendo apertamente che non gli importa se non si diffonde (v. 31 mi non cal se tot non s’espan), poiché mai le cose vili furono dignità: per questa ragione – e qui egli espone con chiarezza il principio di cui sopra – l’uomo apprezza più l’oro che il sale, perché l’oro, più raro e più prezioso del sale, ha maggior valore; e de tot chant es atretal.
 
32. C’anc gran viutatz: c’anc granz viutatz DaEN2 car gran vieutatz RI; Milone congettura, e mette a testo, que anc viutatz, ipotizzando che l’oscillazione fra i testimoni celi una probabile dialefe que anc. Non ritenendo la congettura necessaria, si segue l’edizione di Pattison.
 
33. denhtatz: < lat. DIGNITATEM; denhatz E diutaz Da deutatz N2 dieutatz R si motivano con una cattiva lettura, da parte dei copisti, del manoscritto di base.
 
34. L’espressione, certo di tono proverbiale, risulta però estremamente studiata: nota ancora Canettieri che Raimbaut non contrappone, ad esempio, un metallo più vile ad uno più prezioso, secondo un topos assai frequente, ma sceglie come secondo termine di paragone un oggetto, il sale, non prezioso ma senza dubbio utile: «In sostanza, Raimbaut sembrerebbe mettere in atto una proporzione secondo cui il proprio canto sta all’oro così come quello di Giraut sta al sale: l’uno è prezioso, ha valore è destinato a pochi, ma è sostanzialmente inutile, l’altro ha scarso valore, è destinato a molti, ma è utile».[61] Quel che Raimbaut sostiene, insistendo sull’alto valore della sua arte che non s’espan è, in ultima analisi, la carestia, in senso stilistico forse ma senza dubbio in termini di elitismo sociale.
Interessante la lezione dei testimoni ER aver: in E essa genera un chiaro errore metrico – il verso risulta ipermetro – ma il copista di R, avvedutosene, corregge il verso dando vita a una lezione sintatticamente poco scorrevole ma interessante: e mays prez’ om aver que sal.
 
36-38: La risposta di Giraut non è chiara e l’intero passo è di problematica interpretazione.[62] Nei primi due versi in apertura della cobla, Giraut vuol forse alleggerire, con una punta d’ironia polemica, il peso dell’argomentazione di Raimbaut: il canto è da considerarsi sulla base del consenso dei veri innamorati, poiché esso è – nell’ottica del limosino, s’intende – in prima istanza canto d’amore, contenutisticamente significante ancor prima che d’alta qualità formale. L’appello di Giraut «apre la via alla convergenza delle battute successive, nelle quali appunto, presso l’uno come presso l’altro dialogante, la preoccupazione amorosa si sovrappone alla preoccupazione stilistica».[63] Non giudicando opportuna la congettura di Pattison, si rende al v. 37 la lezione dei testimoni ER, conformemente a Milone e Roncaglia: il tradito es non presenta problemi dal punto di vista grammaticale, in quanto forma ridotta della seconda persona plurale di esser (etz).
 
38. si n’ai mais d’affan: DaN2R d’afan (Da affan) E d’enfan. La lectio singularis di E, rigettata da tutti gli editori, è accolta a testo da Sharman, che stampa: e pero si⸱m val mais d’enfan | mos sos levatz: «and yet I prefer to hear my melody uplifted by a child». Harvey e Paterson accolgono la lezione in quanto difficilior rispetto ad afan, già apparso in rima al v. 23. Milone non ritiene però l’argomentazione sufficiente: se l’infrazione rimica può configurarsi come criterio dirimente all’interno di una canso d’amore, non lo è per una tenzone, meno soggetta a questo tipo di restrizioni formali.[64] Si sceglie in questa sede di mettere a testo la lezione tradita dalla maggioranza dei testimoni, ritenendola formalmente e semanticamente valida: l’affan e l’esfors del trovatore nel comporre in uno stile lieve ricorrono quasi ossessivamente nel corpus del trovatore limosino, a segnalare la difficoltà che tale  operazione gli provoca. Tuttavia, pur avendo egli mais d’affan da questo tipo di scrittura, il suo canto ci guadagna poiché si diffonde: accogliendo la lezione  di DaN2R Giraut starebbe dunque ribadendo quanto già detto ai vv. 27-28, ovvero che il canto non porta altro cabtal che la soddisfazione, per il suo autore, della diffusione di quanto ha composto.
 
39. Mos sos lev’atz: la congettura qui accolta è di Roncaglia (lo seguono Milone e Riquer), che offre una soluzione plausibile alle divergenze interpretative della sezione in oggetto: il vocabolo at < lat. APTUM, ben documentato nella lingua dei trovatori, costituirebbe con il verbo levar una locuzione dal significato di “trarre profitto”, “guadagnarci”.[65]
 
41. lo⸱m deissazec Da lo⸱m deissaçec N2si oppone a lonh de sa gen E luenh de sa gen R; la lectio di ER è chiaramente facilior, e si motiva ipotizzando una cattiva lettura del manoscritto di base, cui ER (o, probabilmente, il loro subarchetipo) devono aver ovviato banalizzando il luogo problematico.
 
41-42. La chiusura della cobla VI dà l’impressione che Giraut voglia esaurire umoristicamente l’argomento, smorzando il tono del dibattito e sostenendo che «his poems are fitting for only the very lowest classes, not being good enough for those who have the slightest pretension to rank».[66] In effetti il cleuasmo al v. 42 sembra capovolgere in ischerzo l’intero componimento, tuttavia un altro ostacolo interpretativo deriva dall’assenza di attestazioni del termine sesal. Kolsen segue R, stampando a cui om no⸱n deia censal! ove censal ha il significato di «rente payée à title de cens». Tuttavia la lectio singularis di R a cuy hom non deya sensal, che inoltre reca l’immotivato congiuntivo deia, sembra aver riscritto un locus problematico; peraltro non vi è alcuna evidenza che sensal significhi “rendita” o “pagamento”.[67] Roncaglia rigetta la traduzione di Pattison «person of a higher rank», e definisce sesal “termine tecnico” derivante dal lat. HOMO CENSALIS, da Giraut adoperato come equivalente a HOMO (CANTOR) STIPENDIARIUS.[68]
 
43 e ss. Come già anticipato, la concusione della tenso ha una struttura non canonica: la quarta e ultima coppia di strofe assume difatti l’inconsueta forma di un frammento di canzone d’amore. Linhaure dichiara d’essere troppo assorto in pensieri d’amore per concentrarsi su qualsiasi altra cosa (vv. 43-49) e a questa confessione Giraut risponde con eguale mestizia. La tenso assume dunque in conclusione le sembianze di un canto preparato dai due trovatori per una festa d’addio.
Così ecco che il nostro congedo si carica di maggior valenza: Linhaure si duole della partenza del poeta, e Giraut sostiene di esser costretto a partire perché deve raggiungere una corte reale. Non è manifesto se sia la Spagna il luogo verso cui questi è diretto, ma è fuor di dubbio che i due dovettero trovarsi assieme per un periodo di tempo imprecisato alla corte del signore d’Aurenga, il che spiegherebbe la costante deferenza mostrata dal trovatore limosino nei riguardi del compagno di tenzone.
 
48. Un altro evidente caso di opposizione fra le due famiglie: tan pes Da N2 tan pres ER. Le lezioni sono indifferenti, ma la critica si divide: Milone seleziona tan pes che, oltre a essere lectio difficilior, ben si adatta al contesto («el pensament d’un fin joi natural impedeix qualsevol altre pensament»)[69]; Harvey e Paterson, che seguono il testimone E, ne accolgono senza difficoltà la lezione, motivando pes con la possibile perdita di un segno diacritico (un tilde?) nella tradizione.
fin joi natural: l’espressione, come rileva il Kolsen, ricorre identica in Peire Rogier, Tan no plou ni venta (PC 356, 8), vv. 5-6: Qu’amors me capdelh’e⸱m te | mon cor en fin joi natural (ed. Nicholson 1976, p. 50): «Ché amore mi capeggia e mi tiene il cuore in una perfetta gioia naturale»; e in Bernart de Ventadorn, Lo gens tems de pascor (PC 70, 28), vv. 33-40: Las! E viure que⸱m val | s’eu no vei a jornal | mo fi joi natural | en leih, sotz fenestral | cors blanc tot atretal | com la neus a Nadal (ed. Appel 1915, p. 164): «Ahi lasso! E a che mi serve vivere, se non vedo ogni giorno la mia perfetta gioia naturale, a letto, sotto la finestra, col corpo bianco come la neve a Natale, così che sia possibile misurare, congiunti, se siamo uguali [nell’amore]?»
 
50. vermeil: «la parte externa del escudo, o sea aquella que se muestra al enemigo, a veces iba teñida de rojo. La expresión significa, pues: “si la dama se me muestra hostil”».[70]
 
59. La tenso fu composta tra l’inverno del 1168[71] o poco prima del Natale del 1170[72], quando Giraut si apprestava a lasciare la dimora del ricco signore d’Aurenga per raggiungere una corte reale (v. 59), che si suppone essere quella del monarca spagnolo Alfonso II di Aragona, benché De Riquer non escluda le corti di Navarra o di Castiglia. Purtroppo, la cronologia dell’opera poetica di Giraut de Bornelh è troppo fluttuante per permetterci di rilevare con esattezza gli spostamenti del trovatore. Egli ebbe certo modo di visitare numerose corti spagnole, come testimoniano la tenso tra Giraut e il re Alfonso II di Aragona Be me plairia, senh’En reis (PC 23, 1a = 242, 22), così come la tornada di Ges de sobrevoler no⸱m tolh (PC 242, 37), menzionante i sovrani Alfonso VIII di Castiglia e Ferdinando II di León, o ancora l’elogio del bos reis del navars (v. 57 ed. KOLSEN 1894, I, p. 18) indirizzato a Sancho il Savio in S’era no poia mos chans (PC 242, 66). Le canzoni di Giraut offrono ulteriori indizi del suo passaggio – e dello stanziamento – in terra spagnola, come la chansoneta plana Tot suavet e de pas (PC 242, 79), la quale nelle intenzioni del trovatore dovrebbe «entre⸱ls chatalas | passar en Proensa» (vs. 7-8 ed. KOLSEN 1894, I, p. 154); Mas, com m’ave, Dieus m’aiut (PC 242, 43) è composta nei pressi di Urgel in Catalogna (vv. 49-51), e così in Si⸱l cors no⸱m ministr’a dreg (PC 242, 70) egli menziona un possibile ritorno d’Espanha (v. 28).
 

[1] Si vedano l’analisi e le interessanti osservazioni in Canettieri 2009.
[2] Ricordiamo per inciso che la vida di Giraut (dov’è definito maestre dels trobadors) e quella di Peire d’Alvenhe testimoniano la stima di cui il trovatore limosino godette presso i suoi contemporanei. Egli è citato da Matfre Ermengaud nel Breviari d’Amor (vv. 33489-98) e da Raimon Vidal in So fo el temps qu’om era gais (vv. 261 e 322), Abrils issi’e mais intrava (v. 1546) e Las Razos de trobar (vv. 386-396).
[3] Cfr. per la questione Lazzerini 2010, pp. 87-90, de Riquer 2011, p. 467-70.
[4] v. infra, commento al v. 8
[5] Sharman 1989, p. 38.
[6] Riquer 2011, p. 473.
[7] Cfr. i vv. 1-6 della lirica Be m’es plazen (PC 323, 10): «Be m’es plazen | e cossezen | qui s’ayzina de chantar | ab motz alqus | serratz e clus | qu’om no⸱ls ten ja de vergonhar» (ed. Fratta 1996, p. 40). In Lo foills e⸱l flors, e⸱l frugz madurs (PC 323, 19) Peire prende le distanze dal volgo, cui manca dottrina e serenità (vv. 17-18), e dichiara di essere intenzionato ad affinare la sua arte in onore dell’assenatz Sens (v. 27) che gli ha permesso di comporre cercando «els ditz escurs | et en razos, | de dir ses motz romputz» (vv. 31-33 ed. Fratta 1996, p. 129).
[8] Cfr. Topsfield 1975, p. 152.
[9] Cfr. Paterson 1975 pp. 93-95.
[10] Una chansoneta fera (PC 389, 40) «belongs to the series in wich Raimbaut was shifting from the style of Marcabru to the chanson leu» (Pattison 1952, p. 77), e così anche Assatz m’es bel, in cui Raimbaut si propone di scrivere chiaramente, abbandonando lo stile oscuro sotto la pressione di chi per quello lo ha criticato; tuttavia l’opera finita è lontana dall’essere la chanson leu promessa al v. 4 e «in the end he produces a not too simple specimen of trobar car» (Pattison 1952, p. 124). Cfr. anche Paterson, secondo la quale «Cars douz is Raimbaut’s only serious attempt to compose in the trobar clus. In all other song where elements of it occour, the intention and the effects of using a clus framework are humorous» (Paterson 1975, p. 169).
[11] Cfr. Paterson 1975, p. 173 e ss.
[12] Di Girolamo 1989, p. 104.
[13] Cfr. Roubaud 1971, p. 41.
[14] In particolare, Raimbaut è il primo trovatore a impiegare una sovrabbondanza di parole-rima nella medesima pièce, come mostra la canso della flors enversa, dove il poeta mescola e combina le parole-rima fra loro secondo uno schema che si ripete in tutte le coblas. Questa organizzazione metrica, è noto, agirà come base per la costruzione della sestina di Arnaut Daniel.
[15] Ancora, si considera Raimbaut il primo trovatore ad aver utilizzato l’espediente metrico delle rimas capcaudadas (cf. PC 389, 30), che permette di legare fra loro due o più coblas ripetendo l’elemento rimico di una data strofe nel primo verso della strofe successiva. Se l’elemento ripetuto è una parola o una frase, si ha allora lo schema delle coblas capfinidas (cf. PC 389, 1 e PC 392, 5 ma da Pattison attribuito a Raimbaut d’Aurenga), che rappresenterà uno degli artifici metrici maggiormente adoperati nella lirica siciliana.
[16] « κοῦφον γὰρ χρῆμα ποιητής ἐστιν καὶ πτηνὸν καὶ ἱερόν, καὶ οὐ πρότερον οἷός τε ποιεῖν πρὶν ἂν ἔνθεός τε γένηται καὶ ἔκφρων καὶ ὁ νοῦς μηκέτι ἐν αὐτῷ ἐνῇ » (Platone, Ione, 534b).
[17] Ricordiamo le rivendicazioni di poetica di Guglielmo IX, Ben vuelh que sapchon li pluzor (PC 183, 2), vv. 1-7: Ben vuelh que sapchon li pluzor | d’est vers si⸱s de bona color | qu’ieu ai trag de mon obrador, | qu’ieu port d’ayselh mestier la flor, | et es vertatz, | e puesc en trair lo vers auctor, | quant er lassatz (ed. Eusebi 2003): «Voglio che da ogni parte si sappia se è di buon colore questo verso che ho fatto uscire dal mio atelier, poiché io porto il fiore in questo mestiere, ed è la verità, e posso chiamare a testimone l’autorità del vers, quando sarà lasciato».
[18] Il rapporto che Raimbaut intrattiene con le parole è inscritto nella lirica trobadorica sin dalla sua origine, e lo sarà fino al suo declino: le immagini della lima, della fucina, della tessitura, dell’interlacciamento delle parole al suono, come rimarca Roubaud, ritornano senza sosta nelle composizioni dei trovatori di tutte le generazioni, da Guglielmo IX ad Arnaut Daniel, attraverso Raimbaut d’Aurenga, Bernart Marti, Peire d’Alvernhe; cfr. Roubaud 1971, p. 39 e Zink 2013 pp. 88-89.
[19] Cfr. Köhler 1976, p. 61; si veda Pattison 1952, p. 93 per una differente interpretazione.
[20] Köhler 1976, p. 136.
[21] Cfr. Milone 1998, p. 149.
[22] Cfr. Milone 1998, p. 149.
[23] Roncaglia 1967-68, p. 129 e 146.
[24] Sharman 1989, p. 396.
[25] Cfr. Kolsen 1894, pp. 44-51.
[26] In Ar auziretz (PC 242, 17), v. 72, Giraut fa riferimento alla città di Lers, al di là della quale si trova il suo Linhaure (Mon Lingnaures lai part Lers!). Lers è una città sul Rodano, vicina a Bellebuissonne, allora appartenente alla diocesi d’Orange. Per una testimonianza si veda il testamento di Guy de Saint-Martial, datato al 6 ottobre 1410, in Barthélemy 1882, p. 491.
[27] Cfr. Sharman 1989, p. 45; Pattison 1952, pp. 24-25.
[28] «Possibly Giraut de Bornelh hints at trobar ric when he says he has utteres a rics motz in claiming to follow the style of Linhaure» (Paterson 1975, p. 181).
[29] Mouzat 1965, p. 31.
[30] In Chabaneau 1885, pp. 77-78.
[31] «Nous sommes persuadés qu’à la même époque, dans le même canton et le même milieu courtois, le surnom-senhal de Linhaure n’a pas pu désigner deux personnages différents» (Mouzat 1965, p. 32). Un ulteriore indizio sarebbe contenuto nella tornada di Una dolors esforciva (PC 167, 64), dove accanto a Linhaure compare Peironet, personaggio identificato dal Mouzat in Peire Rogier, la cui permanenza alla corte di Raimbaut d’Aurenga sarebbe stata cognita a Gaucelm (cfr. ancora Mouzat 1965, pp. 149-150; nondimeno richiama alla prudenza Nicholson 1976, pp. 9-10, mettendo in rilievo la manifestazione del senhal in altri contesti trobadorici, dov’è chiaro che esso non allude a Peire Rogier). Le ipotesi del Mouzat sono respinte in toto da Rita Lejeune, la quale ritiene di ravvisare, celato dal senhal gaucelmino, il conte Raimon IV di Tolosa, signore del Midi intrattenente relazioni amicali con Raimon d’Agout e avente soprattutto la fama, fra i suoi contemporanei, di grande amatore e libertino (cfr. Lejeune 1939, p. 166 e ss.). La corte di Tolosa non era certo estranea a Gaucelm, che anzi nei suoi poemi menziona Raimon V, conte di Tolosa e Saint-Gilles, marchese di Provenza, sotto i senhals di Mon Bel Sobeira e Sobeiran d’Argenssa. Tuttavia proprio quest’ultimo sembra, dalla tornada di Jauzens en gran benananssa (PC 167, 31), godere della medesima reputazione del figlio in termini di interesse per le dame, sicché farne un argomento di identificazione con Raimon IV risulta in un certo modo forzato. Ricordiamo per inciso che la Lejeune seguiva la cronologia indicata da Jeanroy, che poneva l’inizio dell’attività poetica del trovatore limosino intorno al 1185, laddove Sharman la retrodata al 1160 (Sharman 1989, p. 1).
[32] Cfr. Kolsen 1910, p. 45, nota I.
[33] Citato e tradotto in francese da Lejeune 1939, p. 155. Maurice Delbouille, che ha dedicato ai senhals designanti Raimbaut d’Aurenga un articolo divenuto celebre, ha riformulato in altro senso l’ipotesi di Tobler, supponendo che dietro l’oscillazione grafica del nome nei testi provenzali vi sia un riflesso del suo transfert dal Nord della Francia al Midi, ove l’allotria è mascherata mediante l’aggiunta di una laterale prostetica (cfr. Delbouille 1957, p. 61). La spiegazione non appaga Pirot che osserva:«Nous ne connaissons pas d’exemples, en toponymie ou en onomastique occitanes, d’une forme qui aurait fait précéder un i initial d’un l.» (Pirot 1972, p.514).
[34] Cfr. Lejeune 1939, p. 155.
[35] Così per Giraut de Bornelh, in Ar auzirets (PC 242.17), v. 72, M reca ignaure, N ignaures, Q ignares, Sg ignaire; e ancora nel planh il senhal compare due volte, al v. 14: AB Hygnaure, a Yngnaure, M Ynhaure, C Ignaures, Q Ignaure, e al v. 19: A Ignaures, B Hygnaures, a Ynaures, M Ynhaures, C Ignaures, Q Inaures.
[36] A Rita Lejeune va il merito di aver identificato e collocato storicamente Arnaut Guilhem de Marsan e il suo insegnamento (in Lejeune 19392), prima d’allora genericamente datato attorno al 1200, per cui si veda, a titolo esemplificativo, Chabaneau 1885 p. 124.
[37] vv. 183-186, ibid.
[38] I versi 195-200 sembrano alludere al celebre Roman de Troie di Benoît de Saint-Maure, e il riferimento a Eneas ai vv. 209-216 ci conduce invece all’altrettanto famoso Roman d’Eneas, della seconda metà del XII secolo. I pochi versi dedicati alla leggenda tristaniana non sono in grado di suggerire alcun preciso riferimento, e lo stesso si dica per Ivain (ma cfr. Delbouille 1957, p. 61 n. 8, secondo cui « il faut admettre une mauvaise lecture » nell’unico testimone manoscritto, dal momento che il personaggio in questione condivide più tratti non con l’Yvain ma con il Gauvain cantato da Chrétien de Troyes), Artù (vv. 281-290) e Apollonio di Tiro (vv. 251-280), la cui vicenda fu una delle più diffuse nel Medioevo, ma la cui menzione è talmente indeterminata da non permettere l’identificazione del texte-source.
[39] Si predilige un termine neutro quale “abilità”, “capacità”, “scienza” (cfr. Rn e Levy s.v. maestria, maistria), laddove Sansone propone “scaltrezza” (cfr. la traduzione del passo in Sansone 1977, p. 140).
[40] Cfr. Brault 1997, p. 27 ss.
[41] Cfr. Rossi 1987, pp. 60-61.
[42] Rita Lejeune ha fornito per prima un’edizione critica e completa del testo, indicandone l’autore in Renaut de Beaujeu (cui è attribuito il Biaus Descouneüs o Bel Inconnu).
[43] Per l’identificazione del personaggio di Massot, Pirot nelle sue Recherches (cfr. Pirot 1972 pp. 508-9) ha avanzato una proposta interessante, indicandone l’etimo nel lat. *MATTEA > MATEOLA, “martello”, e associandolo al sostantivo massola al v. 24 di Marcabru, Pois la fuoilla revirola (PC 293.38); massot sarebbe dunque non un nome proprio ma comune, qui indicante metaforicamente l’organo genitale maschile. Il verso esibisce, tuttavia, gravi problemi di esegesi, e il lemma stesso rappresenta un assoluto hapax in provenzale. Osta a una lettura oscena del passo anche l’incongruenza di un siffatto riferimento con un testo didattico come quello di Arnaut, «dal momento che tutta la sua opera […] è rigorosamente aliena, allergica addirittura, da un formulario che non sia quello della più pudica cortesia» (Sansone 1977, p. 163).
[44] Mouzat 1969, p. 214.
[45] Si vedano i fondamentali contributi di Delbouille 1957 e Rossi 1983.
[46] Non ritenendo pertinente addentrarci più del necessario nelle spinose questioni di provenienza della narrazione originaria di Linhaura/Ignaure. preferiamo rimandare alle illuminanti ricerche di Pirot 1972, pp. 517 e ss.
[47] L’interpretatio nominis è un procedimento retorico invalso già in età classica ma ampliamente adoperato nella narrativa medievale consistente nell’esposizione della pronominatio (ovvero dell’appellativo usato da altri, l’altrimenti detto senhal), attraverso la quale si corrobora il legame di interdipendenza tra personaggio e suo appellativo.  Secondo l’uso, dunque, quest’ultimo precede e non segue l’illustrazione stessa del nome. Nota ancora Rossi che l’illustrazione da parte di Raimbaut del suo stesso senhal risponde a un’attitudine che gli è propria e che è da lui replicata nel caso dei senhals di Tristan e Carestia (per cui cfr. ancora Rossi 1983 pp. 45-46).
[48] Pirot 1972, p. 514.
[49] Lazzerini 2010, p. 124.
[50] Cfr. Borghi Cedrini 2012, pp. 83 e ss.
[51] Cfr. Milone 1998, p. 149.
[52] Roncaglia 1967-68, p. 131
[53] Harvey-Paterson 2010, p. 1068.
[54] Cfr. Roncaglia 1967-68, p. 131. Ma si veda Milone 1998, p. 151, che ritiene facilior la lezione di DaN2.
[55] Roncaglia 1967-68, p. 131.
[56] Levy s.v. trebalh, tribalh, trabalh.
[57] ibid. ; Roncaglia 1978, pp. 213-14,
[58] Roncaglia 1967-68, p. 133.
[59] Cfr. Roncaglia 1967-68, p. 135.
[60] Cfr. per l’intera questione il ricco articolo di Canettieri 2016.
[61] Cfr. Canettieri 2016.
[62] Cfr. per le varie proposte Roncaglia 1967-68, pp. 136 e ss.
[63] ibid.
[64] Cfr. Milone 1998, p. 155.
[65] Roncaglia 1967-68, p. 143.
[66] Pattison 1952, p. 176.
[67] Harvey-Paterson 2010, p. 1072.
[68] Roncaglia 1967-68, p. 144.
[69] Milone 1998, p. 155, p. 158.
[70] Riquer 2011, p. 458.
[71] Kolsen 1894, I, p. 61.
[72] Pattison 1935, p. 22 e id. 1952, p. 41.
  • letto 671 volte

Edizioni

  • letto 363 volte

Pattison

I.
Ara·m platz, Giraut de Borneill,    
que sapcha per c’anatz blasman      
trobar clus, ni per cal semblan.    
Aiso·m digaz,                       
si tan prezatz                      
so que es a toz comunal;            
car adonc tut seran egual.          

II.
Seign’ En Lignaura, no·m coreill    
si qecs s’i trob’ a son talan.      
Mas eu son jujaire d’aitan          
qu’es mais amatz                    
e plus prezatz                      
qui·l fa levet e venarsal;          
e vos no m’o tornetz a mal.         

III.
Giraut, non voill qu’en tal trepeil 
torn mos trobars; que ja ogan       
lo lauzo·l bon e·l pauc e·l gran.   
Ja per los faz                      
non er lauzatz,                     
car non conoisson (ni lor cal)      
so que plus car es ni mais val.     

IV.
Lingnaura, si per aiso veil         
ni mon sojorn torn en affan         
sembla que·m dopte del mazan.       
A que trobatz                       
si non vos platz                    
c’ades o sapchon tal e cal?         
Que chanz non port’ altre cabtal.   

V.
Giraut, sol que·l miels appareil    
e·l dig’ ades e·l trag’ enan,       
mi non cal sitot non s’espan.       
C’anc granz viutaz                  
non fon denhtatz:                   
per so prez’ om mais aur que sal,   
e de tot chant es atretal.          

VI.
Lingnaura, fort de bon conseill,    
etz fis amans contrarian,           
e per o si n’ai mais d’affan.       
Mos sos levatz,                     
c’us enraumatz                      
lo·m deissazec e·l diga mal,        
que no·l deing ad home sesal.       

VII.
Giraut, per cel ni per soleil       
ni per la clardat que resplan,      
non sai de que·ns anam parlan,      
ni don fui natz,                    
si soi torbatz                      
tan pes d’un fin joi natural.       
Can d’als cossir, no m’es coral.    

VIII.
Lingnaura, si·m gira·l vermeil      
de l’escut cella cui reblan,        
qu’eu voill dir: “A Deu mi coman.”  
Cals fols pensatz                   
outracuidatz!                       
M’a mes doptanza deslial!           
No·m soven com me fes comtal?       

IX.
Giraut, greu m’es, per San Marsal,  
car vos n’anatz de sai nadal.       

X.
Lingnaura, que ves cort rial        
m’en vauc ades ric e cabal.         
 

  • letto 252 volte

Testo e traduzione

Ara.m platz, Guiraut de Borneil
(PC 389, 10° = 242, 14; Pattison XXXI)
 
 A cura di Samantha Molinaro

 

Mss.: Da (183), N2 (18), E (221-222), R (24).
Rubriche: assente Da, Roembauç daurenga N2, Tenso E, tenso R.
Edizioni principali: Appel 1930 (Nella I edizione del 1895 Appel assume come ms. di base E, avendo a disposizione solo DaER; l’edizione del 1930 è conseguente allo spoglio di tutti i testimoni), p. 126; Chaytor 1902 (= Appel), pp. 33-34; Kolsen 1910-35, I, p. 374 (ER); Lommatzsch 1917, p. 66 (= Kolsen); Anglade 1927, pp. 74-77 (E); Audiau-Lavaud 1928, p. 191 (ed. basata su Kolsen); Pattison 1952 pp. 173-76 (Da); Riquer 2011, p. 455 (ed. basata su Kolsen, con ritocchi nella cobla VI); Sharman 1989, pp. 394-98 (ER); Milone 1998, pp. 67-71; Bec 2000, pp. 152-55 (= Pattison); Harvey-Paterson 2010, III, pp. 1062-74 (E).
Testo: Pattison 1952, p. 173 con modifiche nella punteggiatura e nella cobla VI (cfr. Roncaglia 1968, pp. 136-46).
Schema metrico-rimico: a8 b8 b8 c4 c4 d8 d8 (Frank, 705:9). Tenso costituita da otto coblas unissonans e due tornadas di due versi ciascuna.
Classificazione dei testimoni: è possibile raggruppare i manoscritti latori del testo in due famiglie principali: DaN2 e ER, come appare evidente dagli errori congiuntivi di DaN2 (vv. 33, 44 (-1 sillaba), 29?) e di ER (30, 34, 41, 42, 47).
Il solo errore congiuntivo fra la famiglia DaN2 e R sembra essere al v. 33, dove l’unica lezione corretta è quella del testimone E. Tutti i testimoni presentano inoltre errori individuali: Da ai vv. 7 tu, 20 can, 42 deig, 45 anan, 47 parla (+ 2), 55 deslia; N2 ai vv. 5 manca, 8 em, 9 qes, 45 ques; 52 dic (-1)[1]; E 7 seraun (+1), 8, 26 us (-1), 35 chantar (+1), 55 del leial; R ai vv. 5 prezaratz (+1), 32 gran, 39 me son, 45 us, 56 nz.
I primi testimoni DaN2 si mostrano molto più prossimi fra loro della famiglia ER: Da presenta varianti individuali solamente al v. 52 e N2 ai vv. 21, 45, 52, mentre E è isolato ai vv. 14, 22, 24, 38 e R ai vv. 28, 32, 33, 44, 51, 53, 55, 57.
Pattison seleziona Da come base, ritenendo che E possa aver funto da intermediario tra la famiglia DaN2 e R:
 
                                                           DaN2  -  E  - R
 
 
 
 
I.
Ara⸱m platz, Giraut de Borneill,
que sapcha per c’anatz blasman                         
trobar clus ni per cal semblan.
Aiso⸱m digaz,
si tan prezatz                                                           5
so que es a toz comunal,
car adonc tut seran egual.
 
II.
Seign’en Lignaura, no⸱m coreill
si qecs troba a son talan;
mas eu son jujaire d’aitan                                     10
qu’es mais amatz
e plus prezatz
qui⸱l fa levet e venarsal,
e vos no m’o tornetz a mal.
 
III.
Giraut, non voill qu’en tal trepeil                           15
torn mos trobars; que ja ogan
lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
Ja per los faz
non er lauzatz
car non conoisson (ni lor cal)                                20
so que plus car es ni mais val.
 
IV.
Lingnaura, si per aiso veil
ni mon sojorn torn en affan
sembla que⸱m dopte del mazan.
A que trobatz                                                         25
si non vos platz
c’ades o sapchon tal e cal?
Que chanz non port’altre cabtal.
 
V.
Giraut, sol que⸱l miels appareil
e⸱l dig’ades e⸱l trag’enan,                                      30
mi non cal sitot non s’espan.
C’anc granz viutaz
non fon denhtatz:
per so prez’om mais aur que sal
e de tot chant es atretal.                                        35
 
VI.
Lingnaura, fort de bon conseill,
es fis aman contrarian;
e per o si n’ai mais d’affan,
mos sos lev’atz
c’us enraumatz                                                       40
lo⸱m deissazec e⸱l diga mal
que no⸱l deing ad home sesal.
 
VII.
Giraut, per cel ni per soleil
ni per la clardat que resplan,
non sai de que⸱ns anam parlan                             45
ni don fui natz
si soi torbatz
tan pes d’un fin joi natural
can d’als cossir no m’es coral.
 
VIII.
Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                               50
de l’escut cella cui reblan,
qu’eu voill dir: «a Deu mi coman»
cals fols pensatz
outracuidatz
m’a mes doptanza deslial?                                   55
No⸱m soven com me fes comtal?
 
IX.
Giraut, greu m’es, per San Marsal,
car vos n’anatz de sai Nadal.
 
X.
Lingnaura, que ves cort rial
m’en vauc ades ric e cabal.                                  60
 
 
  1. «Ora mi piacerebbe sapere, Giraut de Bornelh, perché andate biasimando il trobar clus e con quali argomenti; ditemi questo, se tanto apprezzate ciò che è comune a tutti: poiché in tal modo tutti saranno uguali.»
  2. «Signor Linhaure, non mi lamento se ognuno compone a suo gusto; ma io di questo son giudice: che [un canto] è più amato e apprezzato se lo si fa leggero e umile, e voi non ve la prendete a male.»
  3. «Giraut, non voglio che il mio trobar si volti in tal disordine che lo gradiscano allo stesso modo i dappoco e i valenti, la gente volgare e gli aritocratici. Mai sarà lodato dagli stolti, poiché non conoscono – né loro interessa – ciò che è più caro e vale di più.»
  4. «Linhaure, se perciò io veglio e volgo in affanno il mio soggiorno, segno è che io preoccupo del pubblico. Perché componete, se non vi piace che lo conoscano sempre tutti? Ché il canto non porta altro capitale.»
  5. «Giraut, purché io metta insieme il meglio e lo dica sempre e lo porti avanti, non m’interessa se non si diffonde tanto, perché mai una gran viltà fu motivo di dignità: per questo si apprezza più l’oro che il sale, e altrettanto vale per il canto.»
  6. «Linhaure, davvero siete fiducioso di un buon argomento, ponendovi contro gli amanti cortesi; e tuttavia se ne ho maggior fatica, il mio canto ci guadagna che un rauco me la scombini e me la pronunci male, perché non lo considero adatto a un cantore stipendiato.»
  7. «Giraut, per il cielo e per il sole e per la luce che risprende, non so di che stiamo a parlare, né dove sono nato, così sono turbato dal pensiero di una perfetta gioia naturale. Quando penso ad altro, non mi sta a cuore.»
  8. «Linhaure, così mi gira contro il rosso dello scudo colei che io corteggio, che ho voglia di dire: “mi rimetto a Dio!”. Quale folle pensiero tracotante mi ha fatto sorgere sleale timore? Non mi ricordo com’ella mi fece comitale?»
  9. «Giraut, mi dispiace, per San Marziale, che ve ne andiate prima di Natale.»
  10. «Linhaure, ché me ne vado ora ad una corte reale, ricca e potente.
 

[1] Mi trovo in disaccordo con Harvey-Paterson 2010 che vede errori individuali in N2 anche al v. 43 (ma N2 e Da coincidono perfettamente), e in E al v. 51 (cattiva lettura del ms., che reca cela e non cola).
  • letto 465 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 572 volte

CANZONIERE D

  • letto 364 volte

Edizione diplomatica

 A  ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha
 p(er)cannas blasman. trobar clus ni p(er)
 cal semblan. Aisom digaz. Si tan p(re)za-
 tz.So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran
 egual.
 

 
 S  eignen lignaura nom correill. Si qeos sitro
 ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s
 mais amatz.Eplus p(re)zatz. Qu(el) faleuet euenar
 sal. Euos no mo tornes amal.
 
 G  iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro-
 bars; Q(ue) ia ogan. Iolauzol bon el pauc el g(ra)n
 Ja per los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son
 nilor can. So q(ue) plus car es ni mais val.
 
 
 L  ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf
 fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. Aq(ue) trobatz.
 Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Q(ue)
 chanz no(n) portaltre cabtal.
 G  iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac
 enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz
 uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er)so p(re)zon mais au(e)r q(ue)
 sal. Edetot cant es atretal.
 
 
 L  ingnaura fort d(e) bon (con)seill. Efis aman (con)tra
 rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz
 Cus enraumatz. lom deissazec el diga mal. Q(u)e
 nol deig ad home sesal.
 
 
 G  iraut p(er)cel ni p(er)soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan
 no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don sui natz
 Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu-
 ral. Can dals cossir nomes coral.
 
 

 L  ingnaura sim giral uermeil delescut cella
 cui reblan. Qu(eu) uoill dir ad(e)u mi coman. Cals
 fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do-
 ptanza deslial nom souen com me fes con
 tal.
 
 G  iraut greu mes p(er) san marsal. Car vos
 nanas desai nadal.
 L  ingnatura que ves cort rial. men vauc
 ades ric ecabal.
 
 
  • letto 244 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
  I
 A         ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha  
            p(er) cannas blasman. trobar clus ni p(er)
            cal semblan. aisom digaz. sitan p(re)za
 tz. So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran
 egual.
 
  Ara⸱m platz, Giraut de Borneill,
 que sapcha per c’annas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m digaz,
 si tan prezatz                                                  5
 so que es a toz comunal,
 car adonc tu seran egual.
 
  II
S eignen lignaura nom correill. Siqecs sitro
    ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s
mais amatz. Eplus p(re)zatz. Q(ui)l faleuet euenar
sal. Euos nomo tornes amal.
 
 Seign’en Lignaura, no⸱m correill
 si qecs s’i trob’a son talan;
 mas eu son iuiaire d’aitan                             10
 qu’es mais amatz
 e plus prezatz
 qui⸱l fa levet e venarsal,
 e vos no m’o tornes a mal.
 
 
  III
G iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro-
     bars. Q(ue) ia ogan. lolauzol bon el pauc el g(ra)n.
Ia p(er) los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son
ni lor can. So q(ue) plus car es ni mais ual.
 
 Giraut, non voill qu’en tal trepeil                   15
 torn mos trobars; que ia ogan
 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
 Ia per los faz
 non er lauzatz
 car non conoisson (ni lor can)                      20
 so que plus cars es ni mais val.
 
 
  IV
L ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf
    fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. aq(ue) trobatz.
Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Qe
chanz no(n) portaltre cabtal.
 
 Lingnaura, si per aiso veil
 ni mon soiorn torn en affan
 sembla que⸱m dopte del mazan.
 A que trobatz                                                25
 si non vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Qe chanz non port’altre cabtal.
 
  V
G iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac
    enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz
uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er) so p(re)zon mais aur q(ue)
sal. Edetot cant es atretal.
 
 Giraut, sol que miels appareil
 e dic’ades e⸱l trac’enan,                                30
 mi non cal si tot non s’espan.
 C’anc granz viutaz
 non fon diutaz:
 per so prez’om mais aur que sal
 e de tot cant es atretal.                                 35
                          
  VI
L ingnaura fort d(e)bon (con)seill. Efis aman (con)tra
    rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz.
Cus en raumatz. lom deissazec el diga mal. Qe
nol deig ad home sesal.
 
 Lingnaura, fort de bon conseill,
 e fis aman contrarian,
 e per o si n’ai mais d’affan.
 Mos sos levatz
 c’us enraumatz                                             40
 lo⸱m deissazec e⸱l diga mal
 qe no⸱l deig ad home sesal.
 
  VII
G iraut p(er) cel ni (per) soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan.
    no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don fui natz.
Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu-
ral. Can dals cossir nomes coral.
 
 Giraut, per cel ni per soleil
 ni per lardat que resplan,
 non sai de que⸱ns anan parlan                     45
 ni don fui natz
 si soi parla torbatz
 tan pes d’un fin ioi natural
 can d’als cossir no m’es coral.
 
  VIII
L ingnaura sim giral uermeil delescut cella
    cui reblan. Q(ue)u uoill dir ad(e)u mi coman. Cals
fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do-             
ptanza deslia. nom souen com me fes con
tal.
 
 Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                       50
 de l’escut cella cui reblan,
 qu’eu voill dir: «a Deu mi coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 M’a mes doptanza deslia!                            55
 No⸱m soven con me fes contal?
 
  IX
G iraut greu mes p(er) san marsal. Car uos
     nanas desai nadal.
 
 Giraut, greu m’es, per San Marsal,
 car vos n’anas de sai Nadal.
 
  X
L ingnatura que ues cort rial. men uauc
ades ric ecabal.
 Lingnatura, que ves cort rial
 m’en vauc ades ric e cabal.                        60
       

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 162 volte

CANZONIERE E

  • letto 315 volte

Edizione diplomatica

[10a] [E 221]

E ram platz  platz guirant deborneill. Q(ue) 
fapcha percannas blasinan. trobar cl
us nipercal semblan. aisom diguatz. si 
tan p(re)zatz. So q(ue) val totz comunal. 
car adonc tus seraun comunal.
 
S  enher linhaure no correill. Si quer se
trobason talan. mas me ets uueill uit
gar ditan. ques mais amatz. chans ep(e)r
ezatz. Quil fai leuet euenansal. evos no
mop(er) tometz ennal.
            
G  iraut no(n) ueiill quental trepeil.
torn mos trobars q(ue) hom am tan. Iauol
colts colpiuc col gran. ia per los fatz. 
no(n) er laitzatz. quar no conoioison ni lur
cal. so que plus quar es ni mais val.
L  inhaure sieu permiso ueill. m mo(n) se
 iorn torn crafan. sembla quem dopte de
mazan. aque trobatz. si nous platz. cades
ho sapchon tal ecal. que chans noptz
taurre captal.
 
G  iraut sol quel mels appareil. edigua
des erraguetan. me nocal si tan voses 
pan. canc grains uiutatz. no so denhatatz
per so prezom mais auer que sal. ede
chantar es tot aurretal.
L  inhaure fort de bon conseill. es sis a
mans contrarian. epero sim ual mais
denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz
lonh e sa gen nim digua mal. acui
nol deia hom sesal.
 
 
G  iraut per sel niper soleill. ni per
la clardit que resplan. no sai dequens
 
 

[10] [E 222]

anem parlan. ni don siu natz. si fin trobatz.
tan pres dun fin ioi natural. can dils con
sir nomes coral.
 
 
L inhaure sin uiral uermeil. de lestur
cola cui reblan. que uueill dir adieu me
coman. cals sols pensatz. outatuidatz. me
tans doptanda del leial. nom soue com mi
ses comtal.
 
G uiraut greu mes per saint marsal.
quar vos nomatz de sai nadal.
 
L inhaure que vas mer retal. men uauc
ades riche cabal. Tenso.
 
 
  • letto 280 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                                                                     Tenso.  
  I
 E     ram platz guiraut de borneill. q(ue)
       sapcha percanatz blasman. trobar cl-
 us nipercal semblan. aisom diguatz. si
 tan prezatz. so que uas totz es cominal.
 car adonz tug seraun cominal.
 
 Era⸱m platz, Guiraut de Borneill, 
 que sapcha per c’anatz blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m diguaz,
 si tan prezatz                                        5
 so que vas totz es cominal,
 car adonz tug seraun cominal.
 
  II
 S enher linhaure no coreill. si quex se
 trobason talan. mas me eis uueill iut-
 gar daitan. ques mais amatz. chans epr-
 ezatz. quil fai leuet euenansal. euos no
 mo tornetz enmal.
 
 Senher Linhaure, no coreill
 si quex se trob’a son talan;
 mas me eis vueill iutgar d’aitan             10
 qu’es mais amatz
 chans e prezatz
 qui⸱l fai levet e venansal,
 e vos no m’o tornetz en mal.
 
  III
 G uiraut no uueill quental trepeill
 torn mos trobars q(ue) hom am tan. lauol
 colbo elpauc col gran. ia per los fatz.
 no(n) er lauzatz. quar no conoison ni lur
 cal. so que plus quar es ni mais ual.
 
 Guiraut, no⸱m vueill qu’en tal trepeill        15
 torn mos trobars; que hom am tan
 l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non er lauzatz
 quar non conoison (ni lur cal)                    20
 so que plus quar es ni mais val.
 
  IV
 L inhaure sieu peraiso ueill. ni mo(n) se-
 iorn torn enafan. sembla quem dopte de
 mazan. aque trobatz. si nous platz. cades
 ho sapchon tal ecal. que chans nopor-
 tautre captal.
 
 Linhaure, s’ieu per aiso veill
 ni mon seiorn torn en afan
 sembla que⸱m dopte de mazan.
 A que trobatz                                             25
 si no⸱us platz
 c’ades ho sapchon tal e cal?
 Que chans no port’autre captal.
 
  V
 
 G
uiraut sol quel meils apareill. edigua-
 des etraguenan. me nocal si tan noses-
 pan. canc grans uiutatz. no fo denhtatz.
 per so prezom mais auer que sal. ede
 chantar es tot autretal.
 
 Guiraut, sol que meils apareill
 e digu’ades e tragu’enan,                           30
 me no cal si tan no s’espan.
 C’anc grans viutatz
 no fo denhtatz:
 per so prez’om mais aver que sal
 e de chantar es tot autretal.
          
  VI
 L inhaure fort de bon conseill. es fis a-
 mans contrarian. epero sim ual mais
 denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz.
 lonh de sa gen nim digua mal. acui
 nol dei ahom sesal.
 
 Linhaure, fort de bon conseill,
 es fis amans contrarian,
 e per o si⸱m val mais d’enfan.
 Mos sos levatz
 c’uns enraumatz                                       40
 lonh de sa gen ni⸱m digua mal
 a cui no⸱l dei a hom sesal.
 
  VII
 G uiraut per sel niper soleill. ni per
 la clardat que resplan. no sai dequens
 anem parlan. ni don fui natz. si fui trobatz.  
 tan prec dun fin ioi natural. can dals con-
 sir nomes coral.
 
 Guiraut, per sel ni per soleill
 ni per la clardat que resplan,
 non sai de que⸱ns anem parlan                45
 ni don fui natz
 si fui trobatz
 tan prec d’un fin ioi natural
 can d’als consir no m’es coral.
 
  VIII
 L inhaure sim uiral uermeill. de lescut
 cela cui reblan. que uueill dir adieu me
 coman. cals fols pensatz. outracuidatz. me
 trais doptansa del leial. nom soue com mi
 fes comtal.
 
 Linhaure, si⸱m vira⸱l vermeill                     50
 de l’escut cela cui reblan,
 que vueill dir: «a Deu me coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 Me trais doptansa del leial!                        55
 No⸱m sove com mi fes comtal?
 
  IX
 G uiraut greu mes per saint marsal.
 quar uos nanatz de sai nadal.
 
 Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal,
 quar vos n’anas de sai Nadal.
  X
 L inhaure que uas cort reial. men uauc
 ades riche cabal.
 
 Linhaure, que vas cort reial
 m’en vauc ades rich’e cabal.
  • letto 180 volte

CANZONIERE N²

  • letto 336 volte

Edizione diplomatica

[10a] [N18v] [A]

              Roembauç daurenga

 Ar am plaz giraut deborneil
 Que sapcha per can nas blasman
 Tro barclus ni percal semblan       
 Aisom digaz
 So que es a toz comunal
 Car adoncs tut seran egual
 

 S  eignem Lignaura nom coreil
 Si qes si troba son talan
 Mas eu son iutiaire daitan
 Ques mais amatz
 E plus prezatz
 Quil falleunt euenarsal
 E vos nomo tornes amal.
 
 
 G  iraut non uoill quem tal trepeil
 Torn mos trobars que ia ogan
 Lo Lauzol bon el pauc el gran
 Ia per los fatz non et lauçatz.
 Car non conois son ni lor cal
 So que plus cars es ni mais ual
 
 Lingnaura si per aiso veil
 Ni mon so iorn torn esi afan
 Sembla quem dopte del mazan
 A que tobatz
 Si non vos platz
 Cades osapchon tal ecal
 Que canz non portautre cabtal.
 
 G  iraut sol que miels apareil
 E dic ades el trac enan
 Mi non cal si tot non ses pan
 Canc granz uiutaz
 Non fon deutaz
 Per so prezon mais aur que sal
 E de tot chant es at seral.
 
 
 Lingnaura fort de bon conseill
 E fis aman contrarian
 E perso si nai mais dafan
 Mossos levatz
 Cus en raumatz
 Lom deissaçec el diga mal
 Que nol deing ad home se sal.
 
 G  iraut per cel ni per soleill
 Ni per clardat que resplan
 Non sai de ques anam parlan
 Ni don fui natz
 Si soi torbatz
 Tan pes dun fin ioi natural
 Can dals consir no mes coral
 

[B]

 L  ingnaura sim Giral vermeil
 Del escut cela cui reblan
 Quel eu dic a deu mi coman.
 Cals fols pensatz
 Outra cuidatz
 Ma mes doptança deslial
 Nom souen con me fes com tal.
 
 Giraut greu mes per San marsal
 Car vos uanas de sai nadal
 
 
 Lingnaura que ues cort rial
 Ment vant ades ric e cabal.
 
 
  • letto 239 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Roembauç daurenga Roembauç d'Aurenga
  I
 Ar am plaz giraut de Borneil
     Que sapcha per can nas blasman
     Tro barclus ni per cal semblan
     Aisom digaz
     So que es a totz comunal
     Car adoncs tut seran egual.
 
 
 Ara⸱m plaz, Giraut de Borneil,
 que sapcha per c’annas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m digaz,
 .                                                                             5
 so que es a totz comunal,
 car adoncs tut seran egual.
 
  II
 Seingnem Li(n)gnaura nom coreil
     Si qes si troba son talan
     Mas eu son iutiaire daitan
     Ques mais amatz
     E plus prezatz
     Quil falleuet euenarsal
     E uos no mo tornes a mal.
 
 Seingn’em Lingnaura, no⸱m coreil
 si qes s’i trob’a son talan;
 mas eu son iutiaire d’aitan                                 10
 qu’es mais amatz
 e plus prezatz
 qui⸱l fa llevet e venarsal,
 e vos no m’o tornes a mal.
 
  III
 Giraut nom uoill quem tal trepeil
     Torn mos trobars qe ia ogan
     Lo lauz ol bon el pauc el gran
     Ia per los fatz
     Non et lauçatz
     Car non conois son ni lor cal
     So que plus cars es ni mais ual
 
 Giraut, no⸱m voill qu’em tal trepeil                    15
 torn mos trobars; qe ia ogan
 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non et lauçatz
 car non conoisson (ni lor cal)                            20
 so que plus cars es ni mais val.
 
 
  IV
 Li(n)gnaura si per aiso ueil
     Ni mon soiorn torn en afan
     Sembla qem dopte del mazan
     A que tobatz
     Si non uos platz
     Cades o sapchon tal e cal
     Que canz non port autre cabtal.
 
 Lingnaura, si per aiso veil
 ni mon soiorn torn en afan
 sembla qe⸱m dopte del mazan.
 A que tobatz                                                     25
 si non vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Que canz non port’autre cabtal.
  V
 Giraut sol que miels apareill
     E dic ades el trac enan
     Mi non cal si tot non ses pan
     Canc granz uiutatz
     Non fon deutatz
     Per so prez om mais aur que sal
     E de tot chant es atretal.
 
 Giraut, sol que miels apareill
 e dic’ades e⸱l trac’enan,                                  30
 mi non cal si tot non s’espan.
 C’anc granz viutatz
 non fon deutatz:
 per so prez’om mais aur que sal
 e de tot chant es atretal.                
  VI
 Lingnaura fort de bon conseill
     E fis aman contrarian
     E per so si nai mais dafan
     Mossos leuatz
     Cus en raumatz
     Lom deissaçec el diga mal
     Que nol deing ad home se sal
 
 Lingnaura, fort de bon conseill,
 e fis aman contrarian,
 e per so si n’ai mais d’afan.
 Mos sos levatz
 c’us enraumatz                                                40
 lo⸱m deissaçec e⸱l diga mal
 que no⸱l deing ad home sesal.
 
  VII
 Giraut per cel ni per soleill
     Ni per clardat que resplan
     Non sai de ques anam parlan
     Ni don fui natz
     Si soi torbatz
     Tan pes dun fin ioi natural
     Can dals consir no mes coral.
 
 Giraut, per cel ni per soleill
 ni per clardat que resplan,
 non sai de ques anam parlan                          45
 ni don fui natz
 si soi torbatz
 tan pes d’un fin ioi natural
 can d’als consir no m’es coral.
 
  VIII
 Lingnaura sim Giral uermeil  
         Del escut cela cui reblan
         Qe eu dic a deu mi coman
         Cals fols pensatz
         Outra cuidatz
         Mames doptança deslial
         Nom souen con me fes com tal.
 
 Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                          50
 de l’escut cela cui reblan,
 qe eu dic: «a Deu mi coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 M’a mes doptança deslial!                                55
 No⸱m soven con me fes comtal?
 
  IX
 
 Giraut greu mes per san marsal
         Car uos uanas de sai nadal
 
 Giraut, greu m’es, per San Marsal,
 car vos v’anas de sai Nadal.
 
  X
 Lingnaura que ues cort rial
         Ment uauc ades ric e cabal.
 Lingnaura, que ves cort rial
 m’ent vauc ades ric e cabal.                                60

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 156 volte

CANZONIERE R

  • letto 201 volte

Edizione diplomatica

 
  A
             Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que sapcha per canas                            [f. 24r, col. II]
 
 
  blasman. trobar clus ni per cal semblan. aysom diatz. si
 
 
  tan prezaratz. so ca nos totz es cominal. car adoncx tug fo-
                          S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson
                          tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is
  ran egal.            amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas-
                        salh. e uos nomo tenetz amal. G uiraut no
  uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la
  uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car
  no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual. L inau-
  re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop-
  te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e
  cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal. G uiraut sol q(ue)l miels apa-
  relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car
  gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de
 
  cha(n)t es tot at(re)tal. L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n).          [f.24v, col. I]
  e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de
  sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal. G uiraut p(er) cel
  ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem
  parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al.
  ca(n) dals cossir no mes coral. L inaure sim uiral u(er)melh. del
  escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz
  outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal
  G uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal.
  L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal. tenso.
 

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 192 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
  I
 

 A         Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que   sapcha per canas      
 
 
 blasman. trobar clus ni per cal semblan. aysom diatz. si
 
 
 tan prezaratz. so ca nos totz es cominal. car    adoncx tug fo-

 ran egual

 

 Ara⸱m plaz, Guiraut de Bornelh,
 que sapcha per c’anas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Ayso⸱m diaz,
 si tan prezaratz 
 so c’a nos totz es cominal,
 car adoncx tug foran egal.

 

  II
 S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson
                        tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is
                        amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas-
                        salh. e uos nomo tenetz amal.
 
 Senher Linaure, no⸱nz querelh
 si quecx s’i trob’a sson talan;
 mas mi eys vuelh iutiar d’aitan      
 qu’es mais amatz
 chans e prezatz
 qui⸱l fai levet el vernassalh,
 e vos no m’o tenetz a mal.
 
  III
                                                                                    G uiraut no
 uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la
 uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car
 no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual.
 
 Guiraut, no vuelh qu’en tal trebalh
 torn mos trobars; que hom am tan
 l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non er lauzatz
 car non conoyson (ni lur  cal)
 so que pus car es ni may val.

 

  IV
                                                                                               L inau-
 re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop-
 te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e
 cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal.
 
 Linaure, si per ayso velh
 ni mon soiorn torn en afan
 sembla que⸱m dopte de masan.
 A que trobatz
 si no vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Que chans non port’autre cabal.
 
  V
                                                                  G uiraut sol q(ue)l miels apa-
  relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car
  gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de
  cha(n)t es tot at(re)tal.
 
 Guiraut, sol que⸱l miels aparelh
 e dig’ades e tragu’enan,            
 mi non cal si tan no s’espan.
 Car gran vieutatz
 no son dieutatz:
 e mays prez’om aver que sal
 e de chant es tot atretal.                
                          
  VI
 L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n).
 e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de
 sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal.
 Linaure, fort de bon cosselh,
 es fis aman contrarian,
 e per o si⸱m val may d’afan.
 Me son levatz
 c’us enraumatz    
 luenh de sa gen ni⸱n diga mal
 a cuy hom non deya sensal.
 
  VII
 G uiraut p(er) cel
 ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem
 parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al.
 ca(n) dals cossir no mes coral.
 
 Guiraut, per cel ni per solelh
 ni per la clardat qu’er resplan,
 non say de que⸱us anem parlan  
 ni don fui natz
 si soy trobatz
 tan pres d’un fin ioi natural
 can d’als cossir no m’es coral.

 

  VIII
 L inaure sim uiral u(er)melh. del
 escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz
 outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal
 
 Linaure, si⸱m vira⸱l vermelh         
 de l’escut sela que reblan,
 que vuelh dir: «a Dieu me coman»
 tan fol pensatz
 outracuydatz!
 M’estra doptansa deslial!     
 No⸱nz sove com mi fes comtal?

 

  IX
 
 G
uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal.
 
 Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal,
 quar vos n’anas de sai Nadal.
 
  X
 L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal  Linhaure, que vas cort reial
 m’en vauc ades rich’e cabal.
       

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 225 volte

Aras no siscla ni chanta

BdT 389,12

Mss.: C 202, R 7, a¹ = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7' b3 b5 d7 e7' f3 f3 g5 f3 (Frank 764:2). Vers di 6 coblas unissonans di 10 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizioni: Kolsen 1925, p. 54; Pattison 1952, p. 113.

  • letto 536 volte

Edizioni

  • letto 401 volte

Pattison

I.
Ara non siscla ni chanta         
rossigniols,      ni crida l’auriols 
en vergier ni dinz forest,       
ni par flors groja ni blava;     
e si·m nais      Jois e Chans        
e creis en veillians;            
car no·m ven com sol      somnejans. 

II.
Car a midonz atalanta                          
qe·m loing dols!      E serai ben fols         
s’eu totz temps ab leis non rest,              
pos frain ma dolor plus brava;                 
si qe fais       ni afans                          
no·m pot esser dans,                           
ni maltraigz no·m dol      paucs ni grans.     

III.
C’a pauc lo cors no·m n’avanta;      
q’esquirols      non es, ni cabrols, 
tan lieus com eu sui, q’el test      
m’es la joia q’eu cercava;           
don son jais      en trepans             
e serai tot lans,                    
pos ma dona vol      mos enans.          

IV.
E neys noca·m n’espavanta                  
lurs estols      dels fels, fals e mols    
lauzengiers, cui Deus tempest,             
si·m pren midonz e m’entrava               
per ja mais      a mil ans                 
tot als seus comans;                       
q’en als cors non col      q’eu m’eslans.  

V.
Ja Deus, qe·ls jornz fes qaranta       
don mos sols      es tornatz fillols,  
no·m des a don ni a prest              
mais re, si leis mi salava;            
anz li lais      el balans             
lo mon e mil tans                      
contra leis qe·m tol      totz enjans. 

VI.
C’ap ton cor q’el mieu se planta,           
sai qe·m tols      — car donar no·m vols    
domna, que Jois pais e vest, —              
tot l’enjan q’a me portava.                 
Gen lo·m trais.      Sain Johans!           
Ar m’en creis talans                        
don cairai el sol      ablasmans!           

VII.
Ai! Domna prezans,                          
ar penz qe·us acol      en baizans.         

VIII.
Joglar, vostr’enans                         
voil, e Dieus lo vol      mil aitans.       
  

  • letto 247 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 263 volte

CANZONIERE C

  • letto 187 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [109]
 

  • letto 174 volte

CANZONIERE R

  • letto 191 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [108]
 

  • letto 188 volte

Edizione diplomatica

 
                                                                                                        Raymbaut daure(n)ca.

        A Ras no sicla ni cha(n)ta rossinhols. ni crida lauriols e(n) U(er) –
        gier. ni dins forest. ni par la flor gruoga ni blaua. e
        sim nays ioys echans. q(ue) es gra(n)s enans. car no ue(n) co(m)
        sol so(n)neians. Car a mi dons atala(n)ta. q(ue) lo(n)h dols. (et) se –
        ra be(n) fols. sieu tostems ab lieys nosrest. pus franh ma dolor pus
        braua. si q(ue) fays ni affans. nom pot esser dans. ni maltrag. ni dols
        paucx ni grans.
 

 
                                              Ca pauc lo cor no maua(n)ta. q(ue)s qirols no noys ni
        cabirols. ta(n) leu co(m) yeu soy q(ue)l test. mes la ioya qieu sercaua. do(n) gays
        e trescha(n)s. e seray totz lans. pus ma dona uol mos enans. E neysno
        com nespauanta. lors estols. dels fals fols e mols. lauze(n)giers cuy
        dieu tempest. sim pre(n) mi dons e me(n)traua. p(er) mays de. M. ans. e tot
        al sieu comans. q(ue)nals no(n) ay cor q(ue) eslans.
 
 
                                                                                        Ia dieus q(ue)ls iorns
        fes. xl. do(n) mos sols estornatz filhols. nom des adonia prest. may rem
        si ley me saluaua. q(ue)l li lays el balans. lo mo(n) e mil tans contra leys
        q(ue) tol totz e(n)ians. Cap to(n) cor q(ue)l meu se planta. say q(ue) tols car do –
        nar nom uols. domna q(ue) ioys past e uest. tot le(n)ian ca me sercaua.
        ieu la trais a san ioans. ar me(n) creys talans. do(n) cayrai el sol ablas
        ma(n)s. Ado(m)na p(re)za(n)s. ades p..es q(ue)us acol e(n) bayza(n)s.
 
  • letto 238 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 37 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenga.
Ara non siscla ni chanta rossigniols. ni cridairols en uergier.
ne dinz forest. ni par flors groia ni blaua. e sim nais iois e cha(n)z
e creis en ueilljans. car no mi uen con sol som njauz.
 
Car a mi donz a talenta. qem loing dols. e serai be fols.
seu totz temps. ab leis non rest. pos frain ma dolor. pl?? braua
si qe fais ni afanz. nom pot esser danz. ni maltraigz
nom dol paucs ni granz.
 
Ca pauc le cars. nom nauenta. qes chirols. non es ni cabrols
tan lieus com eu sui. qel test mes la ioia. qeu cercaua don
son iais entrepainz e serai tot lanz. pos ma dona. uol mons
enanz.
 
Jes nocam espauenta. lurs estols. dels fels fals e mols. lauzengiers
cui deus tempest. sim prent mi don eme(n)traua. p(er) iamais
a milanz. tot al seu comanz. qen als cors no(n) cal qeu meslanz.
 
Ja deus qel iornz fes. qaranta dals mon sols. es tornet fillols. do(n)
mia don ni aprest mais reis.si leis mi saluaua anz li lais el
talanz lo mon e nul tanz contra lei qen tol totz enianz
 
 
Cap son cor. qel mieu si planta. sai qem tols. car donar o uols.
do(m)na cui iois. pais e uest. tot lenian qa me portaua. gen lon
trais a sai iohan. ar men creis talonz don cuira el sol ab las
mainz.
 
Ai dona prezanz. ar penz. qeus a tal embaizanz.
Joglar uostrenanz. uoil e dieus lo uol mil aitanz.
 
  • letto 32 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenga. Reambautz d’Aurenga
 
  I
Ara non siscla ni chanta rossigniols. ni cridairols en uergier.

ne dinz forest. ni par flors groia ni blaua. e sim nais iois e cha(n)z

e creis en ueilljans. car no mi uen con sol som njauz.
Ara non siscla ni chanta
Rossigniols, ni crida irols
en vergier ne dinz forest,
ni par flors groia ni blaua
e si‧m nais iois e chanz
e creis en veilljans,
car no mi ven con sol somnjauz.
 
  II
Car a mi donz a talenta. qem loing dols. e serai be fols.

seu totz temps. ab leis non rest. pos frain ma dolor. pl?? braua

si qe fais ni afanz. nom pot esser danz. ni maltraigz

nom dol paucs ni granz.
Car a midonz atalenta
qe‧m loing dols! E serai be fols
s’eu totz temps ab leis non rest,
pos frain ma dolor pl? brava;
si qe fais ni afanz
no‧m pot esser danz
ni maltraigz no‧m dol paucs ni granz.
 
  III
Ca pauc le cars. nom nauenta. qes chirols. non es ni cabrols

tan lieus com eu sui. qel test mes la ioia. qeu cercaua don

son iais entrepainz e serai tot lanz. pos ma dona. uol mons

enanz.
C’a pauc le cars no‧m n’aventa
q’eschirols non es, ni cabrols,
tan lieus com eu sui, q’el test
m’es la ioia q’eu cercava;
don son iais en trepainz
e serai tot lanz,
pos ma dona vol mons enanz.
 
  IV
Jes nocam espauenta. lurs estols. dels fels fals e mols. lauzengiers

cui deus tempest. sim prent mi don eme(n)traua. p(er) iamais

a milanz. tot al seu comanz. qen als cors no(n) cal qeu meslanz.
Jes no ca‧m espaventa
lurs estols dels fels, fals e mols
lauzengiers, cui Deus tempest,
si‧m prent midon e m’entrava
per ia mais a mil anz
tot al seu comanz
q’en als cors non cal q’eu m’eslanz.
 
  V
Ja deus qel iornz fes. qaranta dals mon sols. es tornet fillols. do(n)

mia don ni aprest mais reis.si leis mi saluaua anz li lais el

talanz lo mon e nul tanz contra lei qen tol totz enianz
Ja Deus, qe‧l iornz fes qaranta
dals mon sols es tornet fillols,
don mia don ni a prest
mais reis si leis mi salvava
anz li lais el talanz
lo mon e nul tanz
contra lei qen tol totz enianz.
 
  VI
Cap son cor. qel mieu si planta. sai qem tols. car donar o uols.

do(m)na cui iois. pais e uest. tot lenian qa me portaua. gen lon

trais a sai iohan. ar men creis talonz don cuira el sol ab las

mainz.
Cap son cor q’el mieu si planta
sai qe‧m tols – car donar o vols –
domna, cui iois pais e vest
tot l’enian q’a me! Portava
gen lon trais a sai Johan
ar m’en creis talonz
don cuira el sol ablasmainz!
 
  VII
Ai dona prezanz. ar penz. qeus a tal embaizanz. Ai, dona prezanz!
Ar penz qe‧us tal embaizanz.
 
  VIII
Joglar uostrenanz. uoil e dieus lo uol mil aitanz. Joglar, vostr’enanz
voil e Dieus lo vol mil aitanz.
 
  • letto 34 volte

Ara·m so del tot conquis

BdT 389,11

Ms.: V 113 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7 b7 a7 c7' d7 c7' d7 (Frank 455:1). Chanso di 9 coblas (organizzate in 3 cicli di 3 coblas) di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizioni:  Kolsen 1940a; Lewent 1944, p. 606; Pattison 1952, p. 167; Milone 2003, p. 227.

  • letto 510 volte

Edizioni

  • letto 362 volte

Pattison

I.
Ara·m so del tot conquis,       
si que de pauc me sove,         
c’oblidat n’ai gaug e ris       
e plor e dol e feunia;          
e no·i faz semblan trop bel,    
ni crei — tant ai manentia —    
que res, mas Dieus, me capdel.  

II.
Car ges per mon sen no cre,     
ni per prec ni per gragel,      
qu’eu poges aver per re         
ni conquerer tal amia           
si Dieus, a cui la grazis,      
no·m n’ages mes en la via       
et a leis bon cor assis.        

III.
Pregarai mais de novel          
que no suill de viel servis;    
car dat m’a en luoc sembel      
lo plus d’aquo que·l queria;    
e sai per que·m det tan be:     
car me conoc ses bauzia         
vas leis qui·m retenc ab se.    

IV.
A leis tainh amars tan fis,     
per que Dieus l’autrejet me;    
c’ad home qui la trais          
no volc dar la seinhoria,       
ni que ja·l fezes revel:        
qu’ilh non deu esser traya,     
tan val — mais trop ho espel!   

V.
Car s’eu dic so que·s cove      
de leis que mon cor sagel       
totz lo mons sap, per ma fe,    
cals es; car tota gen cria      
e sap, et es pron devis         
cals es la meiller que sia!     
Per qu’eu la laus et enquis.    

VI.
Mon cor ai eu tan isnel         
que a penas m’en sofris;        
c’amors me pueg’ el cervel,     
si que cor ai que lei dia       
a totz — tals talens m’en ve —; 
mas Temers e Cortesia           
e dreg Ben-Amar m’en te.        

VII.
Que si·m volia ses ris,         
si ri mon cor de joy ple;       
qu’esser cug em paradis         
can de midons, c’aixi·m lia     
que vas autra no·m apel,        
auzi parlar ses folia,          
sol c’om de leis me favel.      

VIII.
Per que es molt gran merce      
qui·m mentau neis lo castel     
on jai. Mas no sai per que      
es pros qui no·n a paria        
ab leis, c’ans que·l fos aclis  
no sai per que ren valia,       
mas pel be c’ar n’ai, m’es vis. 

IX.
Que ges lanza ni cairel         
non tem, ni brans asseris,      
can bai ni mir son anel;        
e si·n faz gran galardia        
ben o dei faire jasse,          
e s’om m’o ten a fulia          
no sap d’amor co·s mante.       

X.
Muira ogan ab coutel            
qui non tema ma fulia,          
o ab peir’ o ab cairel.         

XI.
Joglar, Dieus que·us fetz tan be
e·us creix vostre pretz quec dia
vos capdel si co·us cove.       
 

  • letto 291 volte

Assatz m’es bel

BdT 389,17

Mss.: C 199, D 90, I 143, K 129, M 136, N² 12, R 7, b¹ 3, μ 141 (vv. 1-2), κ 111 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a4 a4 b4 b4 c8 d4 d4 c8 e4 e4 c8 (Frank 182:1). Vers di 6 coblas ternas di 11 versi, seguite da 3 tornadas di 3.

Edizioni: Pattison 1952, p. 121.

  • letto 772 volte

Edizioni

  • letto 390 volte

Pattison

I.
Assaz m’es belh                 
que de novelh                   
fassa parer                     
de mon saber                    
tot plan als prims sobresabens  
que van comdan                  
qu’ab sen d’enfan               
dic e fatz mos captenemens;     
e sec mon cor                   
e·n mostri for                  
tot aisso don ilh m’es cossens. 

II.
Qui qu’en favelh,               
lo m’es pro belh                
de mon saber:                   
qu’en sai mielhs ver            
(sitot no suy mout conoyssens)  
que·l trop parlan               
que van comdan                  
“Folhs es. — Non es. — Si es sos sens.”
Qu’ar tost salh for                    
ab belh demor                          
gen motz leugiers, cortes, valens.     

III.
Ab sen novelh                          
dic e favelh                           
mon saber ver                          
e·l fas parer                          
lay on tanh que sia parvens;           
que son enfan                          
li mielhs parlan                       
vas me; e sai qui·m n’es guirens,      
ab que·m demor                         
gen dins mon cor                       
si que·l dir no·m passa las dens.      

IV.
Don d’amar dic:                        
qu’am si ses tric                      
lieys qu’amar deg,                     
que·l miels adreg                      
(s’eron sert cum l’am finamens)        
m’irion sai                            
preguar hueymai                        
que·ls essenhes cum aprendens          
de ben amar;                           
e neus preguar                         
m’en venrion dompnas cinc cens.        

V.
Ben ai cor ric                         
plus qu’ieu non dic                    
e tan adreg                            
que ducx ni reg                        
no prez, si no·m prez’ eissamens;      
a cuy no·m play,                       
ieu suy de say;                        
et amarai mos bevolens.                
No vuelh preguar,                      
que miels m’er car                     
q’om mi prec, qu’ieu prec manhtas gens.

VI.
L’enojos tric,                         
sian del ric                           
sobeiran reg                           
maudig, e deg                          
dels janglos parliers maldizens!       
Gic m’en hueymai,                      
que·l dir no·m plai                    
tan m’es lur mentaure cozens!          
Que s’il tug car                       
meron, amar                            
no·ls poiria, que·l cor m’en vens.     

VII.
Pauc sap d’amar                        
qui tem preguar                        
Deu, qu’el maldia los manens.          

VIII.
E·t voill pregar,                      
vers, ab diz car                       
que lai en Urgel te prezens,           

IX.
Ab talen car                           
si·m fai amar.                         
E·l bon esper qu’eu n’ai guirens!      
 

  • letto 375 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 559 volte

CANZONIERE C

  • letto 378 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [107]
 

  • letto 215 volte

Edizione diplomatica

  
  A  Ra Raymbaut daure(nga).
      mes belh. que de no
      uelh. fassa parer. de
      mon saber. tot plan
​  als prims sobre sabe(n)s.
 
  qui uan conhdan. quab sen 
  de fan.  dic e fatz mos capte
 
  nemens. e sec mon cor. en 
  mostri for. tot aisso dont ilh  
  mes cossens.

  Q ui quen fauelh. lo mes pro 
  belh. de mon saber. quen say  

 
 
  mielhs uer. si tot no suy mout
  conoyssens. quel trop parlan.
  qui uan diguan.  folhs es no(n) es
  si es sos sens. quar tost salh for.
  a belh demor. gen mout leu les
  forses talens.
  Ab sen novelh. dic e fauelh.
  e fatz parer. mon cubert uer. lay
  on tanh que sia paruens. quen
  son effan. li mielhs parlan. uas
  me e sai quim nes guirens. ab
  quem demor. gen dins mon cor.
  si quel dir nom passa las dens.   
  Quon amar dic. quaissi sestric.
  lieys quamar deg. quel miels
  adreg. sieron cent cum lam fi
  namen. nirion sai. preguar hu
  eymai. quels essenhes cum apre(n)
  dens. de bon amar. e neus p(re)guar.
  men uenrion do(n)pnas cincsens.   
  Ben ai cor ric. plus q(u)eu no(n) dic.
  e tan adreg. que ducx ni reg. no
  prec si no prezaua mens. acuy
  nom play. hieu suy de say. (et) a
  marai mos beuolens. no uuelh
  preguar. que miels mer car. Q(uo)m
  mi prec quieu prec manhtas ge(n)s.
  Denoios tric. si doi del ric. sobei
  ran reg. maudic e deg. dels ian
  glos parliers mal dizens. gic
  men huey mai. quel dir nom
  plai. tan mes lur mentaure no(n)
  sen. que silh tug clar. meron a
  mar. nols poiria quel cor men
  Pauc sap damar. q(ui) tem  [uens.
  preguar. deu quel mal dia los ma
  nens.
                                   
  • letto 310 volte

CANZONIERE D

  • letto 420 volte

Edizione diplomatica

   
      Rambaut daure(n)ga
  A ssaz mes bel que de nouel.
      faza parer de mon saber.
      Toz plans als prims sobre
  saben. Que uan cuidan. Cab sen
  den fan. Dic efaz mon catenemen.
  Eu sec mon cor emostri for. Tot
  aizo dom ill mi consen.    
  Q ui quen fauel. lo mes pro bel.
      De mon saber. Qen sai nuls uer.
  Si tot non sui mout conoissen. Qel
  trop parlan. Que uan cuidan. fols
  es no(n) es son sen. Car tost sal for. ab
  bel demor. Gen motz huier cortes
  talen.
  A b son nouel. dic efauel. Efaz parer.
     Mon cubert uer. lai on tain que
 
  sia paruen. Que son enfan. lom
  ils parlan. Vas mi esai qui nes
​  guiren. ab queu damor gen diz
  mon cor. Si quel diz no passa las
  den.
  D on damar dic. Can sisestric. leis
      camar deig. Quel mils adreig
  seran sert. Com lan finam(en)t. Meli
  on sai p(re)gar huimai. Quel sen con
  ap(re)n. De ben amar. Enems p(re)gar. M(en)
  uenrion donas cinccen.
  B en ai cor ric. plus qu(eu) no dic. Etan
      adreig. que duc ni reig. non p(re)z
  si no(m) prez. Eissamen. A cui no(m) plai em
  son desai. Cameraz mon bon uolen.
  No(n) uoill p(re)gar. Que meils mesclar.
  Que som prec mi q(ue)n p(re)ges gen.
  L enoios tric. Si on del ric.
     Sobeiran reg. Maldigz edegz. Del
  ianglos parlar mal disen. Gic men hu
  imai. Cal dir no(m) plai. Tan mes lur me(n)
  taure cosen. Que sil tot clar. moron
  amar. Non poirria q(ue)l cor men uen.
  P auc sap damar. Qui
     tem pregar. Dieus quil bais lomal
  dis manen.
  E i uoil p(re)gar. Vers ab diz clar. Que
     lai enurgel ta presen.
  A b talen clar. Sun fai amar. Elbon
  esper queu nai guiren.
  • letto 294 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
  I
Assaz mes bel que de nouel.
faza parer de mon saber.
Toz plans als prims sobre
saben. Que uan cuidan. Cab sen
den fan. Dic efaz mon catenemen.
Eu sec mon core mostri for. Tot
aizo dom ill mi consen.
 
 
Assaz m’es bel
que de novel
faz a parer
de mon saber
toz plans als prims sobresaben
que van cuidan
c’ab sen d’enfan
dic e faz mon catenemen;
eu sec mon cor
e mostri for
tot aizo do‧m ill mi consen.
 
  II
Qui quen fauel. Lo mes pro bel.
De mon saber. Qen sai mils uer.
Si tot non sui mout conoissen. Qel
trop parlan. Que uan cuidan. fols
es no(n) es son sen. Car tost sal for. ab   
bel demor. Gen motz liuier cortes
talen.
 
Qui qu’en favel
lo m’es pro bel
de mon saber:
q’en sai mils ver
(sitot non sui mout conoissen)
qe‧l trop parlan
que van cuidan
«fols es non es son sen»
car tost sal for
ab bel demor
gen motz livier, cortes, talen.
 
  III
Ab son novel. dic efauel. Efaz parer.
Mon cubert uer. lai on tain que
sia paruen. Que son enfan. lom
ils parlan. Uas mi esai qui nes
guiren. ab queu damor gen diz
mon cor. Siquel diz no passa las
den.
 
Ab son novel
dic e favel
e faz parer
mon cubert ver lai on tain que sia parven;
que son enfan
lo mils parlan
vas mi; esai qu‧i n’es guien,
ab qu’eu d’amor
gen diz mon cor
si que‧l diz no passa las den.
 
  IV
Don damar dic. Can sisestric. leis
camar dei(n)g. Quel mils adreig
seran sert. Com lan finam(en)t. Meli
on sai p(re)gar huimai. Quel sen con
ap(re)n. De ben amar. Enems p(re)gar. M(en)
uenrion donas cinecen.
 
Don d’amar dic:
can sis es tric
leis c’amar deing,
que‧l mils adreig
(seran sert com l’an finament)
melion sai
pregrar huimai
quel sen con apren
de ben amar; e nems pregar
m’en venrion donas cinc cen.
 
  V
Ben ai cor ric. Plus q(ue)u no dic. Etan
adrei(n)g. que duc nireig. Non p(re)z
si no(m) prez. Eissamen. A cui no(m) plai em
son desai. Eameraz mon bon uolen.
No(n) uoills p(re)gar. Que meils mesclar.
Que som prec mi q(ue)n p(re)ges gen.
 
Ben ai cor ric
plus qu’eu no dic
e tan adreing
que duc ni reig
non prez, si no‧m prez eissamen;
a cui no‧m plai
em son de sai
e ameraz mon bon volen.
Non voills pregar,
que meils m’es clar
que so‧m prec mi qu’en preges gen.
 
  VI
Lenoios tric. Si on del ric.
Sobeiran reg. Maldigz edegz. Del
ianglos parlar mal disen. Gic men hu
imai. Cal dir no(m) plai. Tan mes lur me(n)
taure cosen. Que sil tot clar. moron
amar. Rjon poirria q(ue)l cor men uen. 
 
Lenoios tric,
sion del ric
sobeiran reg
mal digz e degz
del ianglos parlar maldisen!
Gic men huimai
C’al dir no‧m plai
tan m’es lur mentaure cosen!
Que s’il tot clar
Moron, amar
rjon poirria que‧l cor men ven
 
  VII
Pauc sap damar. Qui
tem pregar. Dieus quil bais lomal
dis matien.
 
Pauc sap d’amar
qui tem pregar
Dieus qui‧l bais lo maldismatien.
 
  VIII
Ei uoil p(re)gar. Uers ab diz clar. Que
Lai enurgel ra presen.
 
Ei voil pregar,
vers, ab diz clar
que lai en Urgel rapresen.
 
  IX
Ab talen clar. Sim fai amar. Elbon
esper queu nai guiren.
 
Ab talen clar
si‧m fai amar
e‧l bon esper qu’eu n’ai guiren!
  • letto 35 volte

CANZONIERE I

  • letto 335 volte

Edizione diplomatica

 

 
  Raembautz daurenga.      xxxviii 
                            
  A        ssatz mes bel. Que de no
             uel. Fassa parer. De mon
             saber. Tot plan als p(ri)ms
             sobre sabenz. Que uan co(n)
             dan. Cab cendenfan. Dic
             efas mos captenem(en)z. Esec
             mon cor. Emo(n) trist for. o
             Tot acodon el mes cosse(n)z.    


  Qui q(ue)m fauel lomes p(ro)bel. damor saber. Qu
  en sai mielz uer. El fals parer. Lai on tai(n)s qe
  sia parue(n)z. Que con ofoan li mielz parlem
  uas mi esai quim nes guir(r)ez. Ab q(ue)m d(e)mor.
  Gendinz mon cor. Si quel ditz n(on) passa las de(n)z.


  Don damor dic. Camsi que stric. leis camar
  deg. Que miels adreg. Seran sert com lam
  finam(en)z. En rizen sai prengam ounai. Quels
  enseignes coma prende(n)z. De ben amar. Eneis
  p(re)gar. amen uenian domnas. v. cenz
. 
  Ben ai cor ric pl(us) que n(on) dic. Etan adreg. Que
  duc ni reg. No(n) pres si n(on) pres eissam(en)z. Ecui
  no(m) plai. Eu sui de sai. Et amarai mos ben uo
  le(n)z. no(n) uoill p(re)gar. Que miel mescar. Co(n) mi
  prec qu(eu) p(re)c moutas genz. 

  De noios tric. Sian del ric. Sobira(n)reg. mau
  dic edeg. Del parlieis iamglos mals disez. Gic
 
 
  men oimai quel dirs no(m) plai. Tan mes lome(n)
  taures cozenz. Que sil tut clar. ameron amar.
  Nols poiria quel cor men uenz.

  Pauc saup clamar. Qui tem pregar. Dieus
  quel abais los mal dizenz. Uoill pregar. Uers
  quit dis clar. ​Caleis emurgel reprezenz.
  • letto 286 volte

CANZONIERE K

  • letto 306 volte

Edizione diplomatica

 
  
  Raembautz daurenga.       iii. 
  A ssatz mes bel. Que de
      nouel. fassa parer. D(e)
      mon saber. Tot plan
      als prims sobre sabe(n)z.
      Que uan co(n) dan. Cab
      cen denfan. Dic efas
      mos capteneme(n)z. E
      sec mon cor. Emo(n) t(ri)st
      for. Tot acodon el me(s)
  cossenz.  
  Qui que(m) fauel lomes probel. Damor sa
  ber. Qui en sai mielz uer. El fals parer.
  Lai on taing que sia paruez. Que conofan.
  limielz parlan. Uas mi esai qim nes gui
  renz. Ab quem demor. Gendinz mon cor.
  Si quel ditz no(n) passa lasdenz.
  Don damor dic. Camsi que stric. Leis qa
  mar deg. Que miels adreg. Seran sert com
  lam finame(n)z. En rizen sai prengam oim
  ai. Quels ensegnes coma prendenz. D(e) be(n) a
  mar. Eneis pregar. amen uenian domnas
  v. cenz.  
  Ben ai cor ric. plus que no(n) dic. Etan ad
  reg. Que duc ni reg. Nom prec si no(n) p(re)s
  eissamenz. Ecui no(m) plai. Eu soi de sai. Et a
  marai mos ben uolenz. No(n) uoil pregar.
  Que miels mescar. Com mi prec queu
  prec moutas genz.
  De noios tric. Sian del ric. Sobiranreg.
  Maudic edeg. Dels parliers iamglos mals
  dizenz. Gic men oimai. Quel dirs no(m) plai.
  Tan mes lomentaures cozenz. Que sil tut
  clar. Meron amar. Nols poiria quel cor me(n)
  uenz. 
  Pauc saup clamar. Qui tem pregar. Di
  eus quel abais los mal dizenz. Uoill p(re)
  gar. uers quit dis clar. Caleis enurgel re
  prezenz.
  • letto 270 volte

CANZONIERE M

  • letto 314 volte

Edizione diplomatica

 

  Assaz mes bell. qe de no
     uell. faça parer. de
     mon saber. totz pla(n)s
  al(s) prims sobre sabens. q(ue) uan
  cuian. qab sen denfan. dic
  e fatz mon captenemen(s). e
  sec mon cor. e mostri for. tot
  aisso don il me consen.  

 


   

  Q I qen fauell. lo mes pro bell.
    de mon saber. qen sai meilh
    uer. si tot non sui mout co
    noissens. Qe trop parllan. qe
    uan cuidan. fol es no(n) es. si es
    sos sen(s). qar tost saill for. ab
    bell demor gen motz leugier
    cortes talen.

 


 

  A B son nouell. dic e fauel. e faz
     parer. mon cubert uer. lai
     on tainh qe sia paruens. q(ue)
     son enfan. mout meill parl
     lan. uasmi e sai qim nes
     giren. ab qieu demor. Ga(n)dic
     mon cor. Si qel ditz nom pas
     ​sala dens.

  • letto 305 volte

CANZONIERE R

  • letto 248 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [108]
 

  • letto 207 volte

Edizione diplomatica

 
                                                                                                    Raymbaut daure(n)ca
.
        Assatz mes bel. q(ue) de nouel. fassa parer. de mo saber. tot
        pla als prims. sobre sabens. q(ue) Uan comta(n). cap sen
        de fa(n). dic e fas totz mos capteneme(n)s. (et) set mo(n) cor. (et)
        mostri for. de tot so don mes pus cozens. Qui q(ue)s
        fauel. leu mes pro(n) bel. de mo(n) saber. qie(n) say miels uer. si tot no
        soy miels conoysens. q(ue)l trop parla(n). q(ue) Uan dopta(n). fels es. no(n)
        es. si es mos sens. car tot salh for. ab bel demor. ge(n) mos laus
        letz cortes uale(n)s.
 
 
                                     A
b se(n) nouel. dic e fauel. mo saber. Uer.
        el fas parer. lay o(n) tanh. ni sia paruens. quieu soy enfan. si
        miels parla(n). Uos mey e say. que(n) nes guire(n)s. am q(ue) demor ge(n)
        dins mo(n) cor. si q(ue)l dir nom passe lasdens. Don damor dic.
        cab si sestric. leys camar destz q(ue)mia pretz. sera(n) sert com lam
        finame(n)s. mauera(n)say. prenga(n) huey may q(ue)ls ensenhes com
        apre(n)dens. de be amar ab bel preiar. me(n) Ueno(n) dena(n) be. U. ce(n)s.
 
 
        B
Enai cor ric pus q(ue) no(n) dic. sim ente(n)des car res no(n) pres. ho(m)
        si nom preza eysame(n)s. e cuy no(m) play. estau me say. e te(n)c
        e(n) car mos be uolens. no uuellh preiar. q(ue) miels me par. com
        prec me. quieu prec motas gens. Lonors q(ue) tric sian del ric
        sobiras pletz. de maldir. letz. parliers ianglos e mals dizens.
        giet me(n) huey may q(ue)l dir nom play. ta(n) mes lo me(n)taures
        coze(n)s. q(ue) sil pus car mera(n) amar. nols poyria q(ue)l cor me uens.
        pauc sap damar. qi tem preiar. p(er) aq(ue)ls de maldir mane(n)s
  
  • letto 267 volte

Assatz sai d'amor ben parlar

BdT 389,18

Mss.: C 187, Da 182, I 146, K 132, N² 16, V 111, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; BgAnoya 476 = Guillem de Saint Leidier; m 2 = Peire d'Alverhne; N 257 = anonimo.

Metrica: a8 b8 a8 a8 b8 c8 d8 d8 (Frank 209:1). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.

Edizioni: Constans 1881, p. 118; Pattison 1952, p. 134; Milone 1998, p. 73; Milone 2004, p.110.

  • letto 496 volte

Edizioni

  • letto 406 volte

Pattison

I.
Assatz sai d’amor ben parlar         
ad ops dels autres amadors;          
mas al mieu pro, que m’es plus car,  
non sai ren dire ni comtar;          
qu’a mi non val bes ni lauzors       
ni mals-digz ni motz avars;          
mas ar sui vas Amor aitaus           
fis e bos e francs e liaus           

II.
Per qu’ensenharai ad amar            
los autres bos dompneyadors;         
e si·n crezon mon essenhar           
far lor a d’amar conquistar          
tot aitan cant volran de cors!       
E si’ oguan pendutz o ars            
qui no m’en creira, qar bon laus     
n’auran selhs qu’en tenran las claus!

III.
Si voletz dompnas guazanhar,         
quan querretz que·us fassan honors,  
si·us fan avol respos avar           
vos las prenetz a menassar;          
e si vos fan respos peiors           
datz lor del ponh per mieg sas nars; 
e si son bravas siatz braus!         
Ab gran mal n’auretz gran repaus.    

IV.
Ancar vos vuelh mais ensenhar        
ab que conquerretz las melhors.      
Ab mals digz et ab lag chantar       
que fassatz tut, et ab vanar;        
e que honretz las sordeyors.         
Per lor anctas las levetz pars,      
e que guardetz vostres ostaus        
que non semblon gleisas ni naus.     

V.
Ab aisso n’auretz pro, so·m par.     
Mas ieu·m tenrai d’autras colors     
per so quar no·m agrad’ amar;        
que ja mais no·m vuelh castiar,      
que s’eron totas mas serors!         
Per so lor serai fis e cars,         
humils e simples e leyaus,           
dous, amoros, fis e coraus.          

VI.
Mas d’aisso·us sapchatz ben gardar,  
que so qu’ie·n farai er folhors.     
Non fassatz ver que nesci par;       
mas so qu’ieu ensenh tenetz car      
si non voletz sofrir dolors          
ab penas et ab loncs plorars!        
Qu’aissi lor for’ envers e maus      
si mais m’agrades lor ostaus.        

VII.
Mas per so·m puesc segurs guabar     
qu’ieu, et es mi grans deshonors,    
non am ren, ni sai qu’es enquar!     
Mas Mon Anel am, que·m ten clar,     
quar fon el det . . . Ar son, trop sors!
Lengua, non mais! Que trop parlars      
fai piegz que pechatz criminaus;        
per qu’ieu·m tenrai mon cor enclaus.    

VIII.
Mas be·l sabra Mos Belhs Jocglars;      
qu’ilh val tant, e m’es tan coraus,     
que ja de lieys no·m venra maus.        

IX.
E mos vers tenra, qu’era·l paus,        
a Rodes, don son naturaus.              
 

  • letto 245 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 255 volte

CANZONIERE C

  • letto 179 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [110] 
 

  • letto 238 volte

Be s'eschai qu'en bona cort

BdT 389,20

Mss.: A 38, a¹ 189, β¹ 92 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7 b5 b7 a7 a7 b7 b7 (Frank 475:1). Chanso di 6 coblas doblas di 7 versi, seguite da 3 tornadas di 2.

Edizioni:  Pattison 1952, p. 138; Appel 1928, p. 138.

Vai al Rialto [111].

  • letto 522 volte

CANZONIERE A

  • letto 38 volte

Edizione diplomatica

⸿Raembautz daurenga.
Ben seschai qen bona cort. Chan qui
chantar sap. Et ieu atendrai mon
gap. Don mi tenrai plus p(er)lort. Carsa
bran li sec eil sort. Qieu naurai pretz
qui qen gap. Delsuint q(ue) serem el trap.
 
Bon lendeman del beort. Leuarai el cap.
La gran corona de drap. anmita ab lo
nas cort. Equi lapell dreich bort. Lau q(ue)
la lenga larap. Que mais fols motz
noill estap.
 
Aissi ai basat engaug. Mon cor nou efre
Sc. Cades fort esaill etresc. Si qapenas
ueig ni aug. Esapchal donz detalaug.
qieu non sui cel que paresc. qen autre
sen mentrebesc.
 
Equis uol corn crit eflaug. damor pos
ieu cresc. Sobre totz cals qen fol pesc. q(ue)u
 am des luc tro ad Aug. La genssor emen
pelaug. tot hom cautra p(er) fadesc. Gau
leu ab lieis enparesc.
 

Per midonz ai cor estolt. Ethumil e
Baut. Car salieis non fos dazaut. Jeu
mestera en luoc dun uout. Que dals
non pensera mout. Mas manier ete(n)
gram chaut. Et agra nom raembaut.
 
E qui uol apenre escout. Damar ben cu(m)
saut. Eu faill plus que nuills ho(m) aut.
El ianglos faill p(er)so molt. sol q(ue) sapil
esa colt. Cuig ab lausengier despaut.
dir don ma dompna faut.
 
 
Ma chanssos non vuoill q(ue) faut. Mas
P(er) celz de cui maz aut. p(er)enseignamen
Mazaut. Demoutz qe(m) fant delur chaut.
 
 
Ioglars p(er) qem desazaut. Madompna
euos mifaitz baut.
 
  • letto 36 volte

Edizioni

  • letto 347 volte

Pattison

I.
Ben s’eschai q’en bona cort          
chan qui chantar sap:                
e ieu atendrai mon gap               
don mi tenrai plus per lort;         
car sabran li sec e·il sort          
q’ieu n’aurai pretz, qui q’en jap,   
dels vint qe serem el trap.          

II.
Donc l’endeman del beort             
levarai el cap                       
la gran corona de drap.              
An Mita ab lo nas cort,              
e qui l’apella dreich bort           
lau que la lenga l’arap              
que mais fols motz no·ill escap!     

III.
Aissi ai bastit en gaug              
mon cor nou e fresc,                  
c’ades sort e saill e tresc           
si q’apenas veig ni aug;              
e sapcha·l donz de Talaug             
q’ieu non sui cel que paresc:         
q’en autre sen m’entrebesc.           

IV.
E qui·s vol, corn, crit e flaug       
d’amor, pos ieu cresc                 
sobre totz, c’als q’en fol pesc!      
Q’eu am des Luc tro ad Aug            
la genssor, e m’en pelaug             
tot hom c’autra per fadesc            
engal’ ab lieis en paresc.            

V.
Per midonz ai cor estout              
et humil e baut;                      
car s’a lieis non fos d’azaut         
ieu m’estera en luoc d’un vout:       
que d’als non pensera mout            
mas manjera e tengra·m chaut          
et agra nom Raembaut.                 

VI.
E qui vol aprenre, escout             
d’amar ben cum saut!                  
Eu saill plus que nuills hom aut;     
e·l janglos saill per so mout         
sol que s’apil e s’acout:             
cuig’ ab lausenjar d’espaut           
dir so don ma dompna faut.            

VII.
Ma chanssos non vuoill que saut       
mas per celz de cui m’azaut.          

VIII.
Per enseignamen m’azaut               
de moutz qe·m fan de lur chaut.       

IX.
Joglars, per qe·m desazaut?           
Ma dompna e vos mi faitz baut.        
 

  • letto 277 volte

Be sai qu'a cels seria fer

BdT 389,19

Mss.: C 197, E 178, a¹ = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 b8 c8 d3 d3 d3 e8 e8 (Frank 847:1). Vers di 8 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 2.

Edizioni: Appel 1928, p. 142; Pattison 1952, p. 142; Milone 1998, p. 79.

  • letto 460 volte

Edizioni

  • letto 352 volte

Pattison

I.
Ben sai c’a sels seria fer         
que·m blasmon qar tan soven chan   
si lor costavon mei chantar.       
Meils m’estai                      
pos leis plai                      
que·m te jai                       
qu’ieu no chant mia per aver:      
qu’ieu n’enten en autre plazer.    

II.
E per als m’en cug plus anquer:    
quar tan soven com en chantan      
no la puesc auzen totz nomnar.     
E pueis ai                         
tan gran jai                       
quan quex brai                     
so qu’ieu dic, c’adonx cug tener   
Dieu, o lieis don me volh temer.   

III.
Bo·m sap qi de midonz m’enquier,   
q’ieu no i faz ges feignien semblan;
e creis m’en gaugz cant n’aug parlar;
neus de lai                          
on no·s fai                          
noms, me trai                        
qant diretz de lieis tal plazer —    
cossi·us n’era datz grans aver.      

IV.
Gran esfort fai Dieus, qar sofer     
c’ab si no la·n pueja baizan!        
Mas no·m vol tolre ni tort far;      
ni s’eschai                          
qu’en esmai                          
for’ieu sai.                         
Mas lieis no pren, no·m cal temer    
que ja autr’ ill plassa tener.       

V.
Si ben en amar leis m’esmer,         
qu’ieu sai, que si pel mon s’espan,  
c’autras m’en faran faiturar.        
Don m’esglai:                        
qu’en farai?                         
Cobrirai                             
donx mon gran ben ab jauzen ver?     
Oc! Si n’era mieus lo poder.         

VI.
Mas tostems fo e tostems er          
que grans amors no te guaran.        
Grans meravillas son d’amar!         
Que·n dirai                          
s’amors chai                         
qar van bai?                         
Ai las! Ja no m’o lais vezer         
Sel Dieus que·m n’a datz jauzen ser!  

VII.
C’aisi tiron ves man esquer           
sill ric que plus cortes se fan       
c’ades ponhon en lauzenjar;           
e·ill verai                           
son en plai,                          
quar, i a trai,                       
sel c’a semblan sen ferm poder        
par cortes, si nonca s’es ver.        

VIII.
Dona, vostre domini ser               
crezetz me, qu’ie·us am ses engan,    
e membre·us plus que l’encuzar        
li dous bai . . .                     
Ar morrai                             
si dic mai!                           
Ai! Co·m fail quan pes del dous ser   
lo sens e l’auzir e·l vezer!          

IX.
Quan la candela·m fetz vezer          
vos baizan rizen, a! cal ser!         

X.
Joglar, ades mati e ser               
me tira·l cors vostre vezer.          
 

  • letto 270 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 244 volte

CANZONIERE C

  • letto 188 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [101] 
 

  • letto 310 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 42 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenga
Ben sai qa cels seria fer qem blasmon qar tant souent
chant.
Se lur costauon mei chantar. miels mestai uos liei plai
qem tengai qieu no(n) chant migha sen p(er) au qe nentend
en autrui plazer.
 
E p(er) als men cog plus anqer. car tan soven conen cha(n)ta(n)
non la puesc auzent tot nomnar. e poisai tan gran gai qan
qers brai. so qieun dic qadonc cug tener dieu o lieis do(n)t
me nos temers.
 
Bon sap qi de mi donz menqier qi eu noi faz ges feigme(n)
semblan e creis men gaugz cant naug parlar neusde lai
on nos fai nos metrai qant direts de lieis tal plazer. cossius
nera datz grans auers.
 
Gran effors fai dieus qem suffer. cab se nolan puega baiza(n)
mas no vol tolre. mi tort far. ni seschai qe nesmai for
eu fai pos lieis no(m) pren nol cal temer qe ia tant plasa
teners.  
 
Si de ben amar lieis mes mer qeu sai qe si pel mon sespan.
qautras men faran fachurar. don mesglai q(ue)n farai cobrirai
anz donc mon g(?)n ben gauzen ver hoc si nera mieus.
lo poders.
 
Mas totz temps fo e totz temps er qe granz amors no(n) ten gara(n) 
grans merauillias son damar. qen dirai samors gai gar ua
un bai. ai la sia nomo lais vezer cel dieus qem na datz jauzer
sers.
 
Q aisi tiron ues man esqer. cil ricqe plus cortes sen fan. qades
poignion en lausengiar eil verai son em plai qur iatrai celsqe
semblan sens ferm poder. par cortes. si no(m) caz e vers.
 
Domna uostre domini ser. crezes me qieus am ses engan
emembreus plus qe len cuzar li doutz bai. ar morai. sin dic
mai. aicun fail qan pens del douz ser. lo sens e lauzirs el
vezers.
Qan la chandelam fes vezer. uos baza(n) rizen a cars sers.
Joglar ades lo iorn es ser me tiral cors uostre uezers.
 
  • letto 35 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenga Raembautz d’Aurenga
  I
Ben sai qa cels seria fer qem blasmon qar tant souent
chant.
Se lur costauon mei chantar. miels mestai uos liei plai
qem tengai qieu no(n) chant migha sen p(er) au qe nentend
en autrui plazer.
 
Ben sai q’a cels seria fer
qe‧m blasmon qar tant sovent chant
se lur costavon mei chantar
miels m’estai
vos liei plai
qe‧m tengai
q’ieu non chant migha sen au
qe n’entend en autrui plazer.
 
  II
E p(er) als men cog plus anqer. car tan soven conen cha(n)ta(n)
non la puesc auzent tot nomnar. e poisai tan gran gai qan
qers brai. so qieun dic qadonc cug tener dieu o lieis do(n)t
me nos temers.
 
E per als m’en cog plus anqer:
car tan soven con en chantan
non la puesc auzent tot nomnar.
E pois ai
tan gran gai
qan qers brai
so q’ieu‧n dic, q’adonc cug tener
Dieu o lieis dont me nos temers.
 
  III
Bon sap qi de mi donz menqier qi eu noi faz ges feigme(n)
semblan e creis men gaugz cant naug parlar neusde lai
on nos fai nos metrai qant direts de lieis tal plazer. cossius
nera datz grans auers.
 
Bon sap qi de midonz m’enqier,
q’ieu no i faz ges feigmen semblan;
e creis m’en gaugz cant n’aug parlar;
neus de lai
on nos fai
nos me trai
qant direts de lieis tal plazer
cossi‧us n’era datz grans avers.
 
  IV
Gran effors fai dieus qem suffer. cab se nolan puega baiza(n)
mas no vol tolre. mi tort far. ni seschai qe nesmai for
eu fai pos lieis no(m) pren nol cal temer qe ia tant plasa
teners.   
Gran effors fai Dieus, qe‧m suffer
c’ab se no la npuega baizan!
Mas no vol tolre mi tort far
ni s’eschai
q’en esmai
for eu fai
pos lieis no‧m pren, nol cal temer
qe ia tant plasa teners.
 
  V
Si de ben amar lieis mes mer qeu sai qe si pel mon sespan.
qautras men faran fachurar. don mesglai q(ue)n farai cobrirai
anz donc mon g(?)n ben gauzen verhoc si nera mieus.
lo poders.
 
Si de ben amar lieis m’esmer
q’eu sai, qe si pel mon s’espan,
q’autras m’en faran fachurar
don m’esglai
qu’en farai?
Cobrirai
anz donc mon gn ben gauzen ver?
Hoc ! si n’era mieus lo poders.
 
  VI
Mas totz temps fo e totz temps er qe granz amors no(n) ten gara(n)         
grans merauillias son damar. qen dirai samors gai gar ua
un bai. ai la sia nomo lais vezer cel dieus qem na datz jauzer
sers.
                        
Mas totz temps fo e totz temps er
qe granz amors non ten garan.
Grans meravillias son d’amar
q’en dirai
s’amors gai
gar va un bai?
ai las! Ia no m’o lais vezer,
cel Dieus qe‧m n’a datz jauzer sers!
 
  VII
Q aisi tiron ues man esqer. cil ricqe plus cortes sen fan. qades
poignion en lausengiar eil verai son em plai qur iatrai celsqe
semblan sens ferm poder. par cortes. si no(m) caz e vers.
 
Q’aisi tiron ves man esqer
cil ric qe plus cortes sen fan
q’ades poignion en lausengiar;
e‧il verai
son em plai,
qur, i a trai
cels qe semblan sens ferm poder
par cortes si no‧m caz e vers. 
 
  VIII
Domna uostre domini ser. crezes me qieus am ses engan
emembreus plus qe len cuzar li doutz bai. ar morai. sin dic
mai. aicun fail qan pens del douz ser. lo sens e lauzirs el
vezers.
 
Domna, vostre domini ser
crezes mi q’ie‧us am ses engan,
e membre‧us plus qe l’encuzar
li doutz bai
ai morai
sin dic mai
ai c’un fail qan pens del douz ser
lo sens e l’auzirs e‧l vezers.
 
  IX
Qan la chandelam fes vezer. uos baza(n) rizen a cars sers.
Joglar ades lo iorn es ser me tiral cors uostre uezers.
 
Qan la chandela‧m fes vezer
vos bazan rizen, a cars sers.
 
  • letto 41 volte

Brais, chans, quils, critz

BdT 389,21

Mss.: A 35, D 89, Dc 256, E 177, I 144, K 130, M 140, N² 14, a¹ 203 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a4 a8 b8 b4 a8 c4 (Frank 143:1). Chanso di 8 coblas unissonans di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.

Edizioni: Kolsen 1938, p. 81; Pattison 1952, p. 93.

  • letto 601 volte

Edizioni

  • letto 459 volte

Pattison

I.
Braiz, chans, quils, critz            
aug dels auzels pels plaissaditz. —   
Oc! Mas no los enten ni deinh;        
c’un’ira·m cenh                       
lo cor, on dols m’a pres razitz,      
per q’en sofer.                       

II.
Si·m fos grazitz                      
mos chantars, ni ben acuillitz        
per cella que m’a en desdeing,        
d’aitan mi feing                      
q’en mains bons luocs for’ enbrugitz  
mais que non er.                      

III.
Tristz e marritz                      
es mos chantars aissi fenitz          
per totz temps mais tro q’ela·m deing 
pel sieu manteing;                    
era mos bos, er es delitz!            
Mas no·l sofer!                       

IV.
Jois m’es fugitz!                     
Un pauc mas tost mi fon faillitz!     
S’anc mi volc, er m’a en desdeing.    
Com no·m esteing                      
can precs ni merces ni destritz       
re no i conquer?                      

V.
Mos cors me ditz                      
“Per qe soi per liei envilitz?” —     
“Car sap que nuill’autra non deing,   
per so·m n’estreing.”                 
Morrai, car mos cors enfollitz        
mas ges non quer.                     

VI.
Cum sui trahitz!                      
Bona dompn’ ab talan voutitz,         
ab cor dur, a! nuill’ als non deing,  
mesclat ab geing.                     
Volretz que torn flacs·endurzitz,     
o que demer!                          

VII.
Trop sui arditz!                      
Dompna, mos sens eissabozitz          
m’a faitz dir fols motz q’ieu non deing:
contra mi reing.                        
Tant sui fors de mon sen issitz         
non sent qi·m fer.                      

VIII.
Mout es petitz,                         
dompna, ·l tortz q’ieu vos ai servitz,  
per que vos m’avetz en desdeing.        
Fatz n’esdeveing!                       
Pendutz fos aut per la cervitz          
qui a moiller!                          

IX.
Humils, ses geing,                      
dompna, ·l vostre sers fals-faillitz    
merce vos quer.                         

X.
Mas Pretz, non Sobrans’, es tequitz:    
don en vos er.                          
 

  • letto 251 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 570 volte

CANZONIERE A

  • letto 313 volte

Riproduzione fotografica

 
  • letto 220 volte

Edizione diplomatica

  
  Raembautz daurenga
  
  B Raiz chans ecritz. aug dels auzels
  pels plaissaditz. Oc mas nols deum
  nils desteing. cun ram meseing. Laion
  dols mespren qien sofier.
  
 
  S
im fos grazitz. mos chantars ni ben acu
  htz. p(er) cella que ma endesdeing. daltan mi
  feing. cien mains bons luecs fora enbru
  gitz. mais que non er.
  
 
 
  Tristz e marritz. Es mos chantars aissi fe

  nitz. p(er) totztemps mais tro qelam deing.
  p(er) son manteing. Era mes bos er es delrtz.
  mas nol sofier.

  
  

 

  Iois mes cubitz. Un pauc mas tost mi fon
  faillitz. Sanc mi uolc er enai desdeing.
  Car non esteing. Cab precs ni merces ni
  destrics. Re noi conqier.
 
 

  

   M os cors meditz. p(er) qe soi p(er) liei en uilitz.car
  sap que nuill autra non deing. p(er) som ne
  streing. moirai car mos cors es faillitz. q(ue)
  ies non qier.

 

 

  C um sui trahitz. Bona dompna ab ta
  lan uoutitz. ab cor dur anuillals non
  deing. Mesclat ab geing. Uolretz q(ue) torn
  flacs endurzitz. O que demer.

 
 
  T rop sui arditz. dompna mos sens es a
  burzitz. Ma faitz dir fols motz q(ie)u non
  deing. Contra mi reing. tant sui fors de
  mon sen issitz. non sent qim fer.

 
 
  M
out es petitz. dompnal tortz q(ie)u uos ai
  seruitz. p(er) que uos mauetz endesdeing. faz
  nesdeueing. pendutz fos aut p(er) la ceruitz
  Qui a moiller.

 
 
  H umils ses geing. dompnal uostre sers
   faill faillen. Merce uos qer.
 
  • letto 243 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Raembautz daurenga   Raembautz d'Aurenga
  I   I
  
  B Raiz chans ecritz. aug dels auzels
  pels plaissaditz. Oc mas nols deum
  nils desteing. cun ram meseing. Laion
  dols mespren qien sofier.

  
 
  Braiz, chans, e critz
  aug dels auzels pels plaissaditz.
  Oc! Mas no.ls deu͘m nils desteing
  c’un ra͘m m’eseing
  lai, on dols mespren qi en sofier.
 
  II   II
  S im fos grazitz. mos chantars ni ben acu
  htz. p(er) cella que ma endesdeing. daltan mi
  feing. cien mains bons luecs fora enbru
  gitz. mais que non er.
 
   Si·m fos grazitz
  mos chantars, ni ben acuhtz
  per cella que m’a en desdeing,
  d’altan mi feing
  ci en mains bons luecs fora enbrugitz,
  mais que non er.
 
  III    III
 
 
  T ristz e marritz. Es mos chantars aissi fe
  nitz. p(er) totztemps mais tro qelam deing.
  p(er) son manteing. Era mes bos er es delrtz.
  mas nol sofier.

 

  Trist e marritz
  es mos chantars aissi fenitz
  per totz temps mais tro q’ela ·m deing
  per son manteing.
  Era mos bos, er es delrtz!
  Mas no·l sofier.

 
  IV   IV
  Iois mes cubitz. Un pauc mas tost mi fon
  faillitz. Sanc mi uolc er enai desdeing.
  Car non esteing. Cab precs ni merces ni
  destrics. Re noi conqier.
 
  Iois mes cubitz!
  Un pauc mas tost mi fon faillitz!
  S’anc mi volc, er en ai desdeing.
  Car non esteing
  cab precs ni merces ni destrics
  re no i conqier?

 
  V   V

  M os cors meditz. p(er) qe soi p(er) liei en uilitz.car
  sap que nuill autra non deing. p(er) som ne
  streing. moirai car mos cors es faillitz. q(ue)
  ies non qier.

 
 
  Mos cors me ditz:
  “Per qe soi per liei evilitz?”
  “Car sap que nuill’autra non deing,
  per so·m n’estreing”.
  Moirai, car mos cors es faillitz.
  Que ies non qier.

 
  VI   VI
  C um sui trahitz. Bona dompna ab ta
  lan uoutitz. ab cor dur anuillals non
  deing. Mesclat ab geing. Uolretz q(ue) torn
  flacs endurzitz. O que demer.
  
  Cum sui trahitz!
  Bona dompna ab talan vuoutitz,
  ab cor dur, a! nuill als non deing
  mesclat ab geing.
  Vuolretz que torn flacs endurzitz,
  o que demer!

 
  VII   VII
  T rop sui arditz. dompna mos sens es a
  burzitz. Ma faitz dir fols motz q(ie)u non
  deing. Contra mi reing. tant sui fors de
  mon sen issitz. non sent qim fer.
 
  Trop sui arditz!
  Dompna, mos sens esaburzitz
  m’a faitz dir fols motz q’ieu non deing:
  contra mi reing.
  Tant sui fors de mon sen issitz
  non sent qi ·m fer.

 
  VIII  VIII
  M out es petitz. dompnal tortz q(ie)u uos ai
  seruitz. p(er) que uos mauetz endesdeing. faz
  nesdeueing. pendutz fos aut p(er) la ceruitz
  Qui a moiller.
  
  Mout es petitz,
  dompna, 'l tortz q’ieu vos ai servitz,
  per que vos m’avetz en desdeing.
  Faz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la cervitz
  qui a moiller!

 
  IX   IX
 H umils ses geing. dompnal uostre sers
   faill faillen. Merce uos qer.
 
  Humils, ses geing,
  dompna, ·l vostre sers fail faillen
  merce vos qer. 

 
  • letto 232 volte

CANZONIERE D

  • letto 295 volte

Edizione diplomatica

 
 
  Rambaut daurenga.
  B rauz chanz quils criz. aug
  dels aucels pels plaiditz. Oc
  mas nol deui nils entei(n)g. Cu(n)
  ram mi fei(n)g lo cor. On dolz mes p(re)nz
  p(er) que sofer.

 

 
  S un sos grasitz. Mos chantars. nibe(n)
  acuillitz. p(er) cela que mames endes
  dei(n)g. daitan mi fein. Que mans bos
  locs fo ren bruzitz. Mas que non
  er
 
 
  T
rist emaritz es mos chantars. aisi
  feniz. p(er) toz tems mais tro quella(m)
  deing. pel seu mantei(n)g. Era mos
  be(n)s eres delitz. Mais nol sofer.
 
 
  I ois mes fuiz. Un pauc mes tost me
  so faillitz. Sanc me uolc er ma des
  dei(n)g. Com no(m) estrei(n)g. Can prez ni mer
  ces ni destriç. Ren noi (con)qer.
 
 
  M
os cors me diz. p(er) q(ue) sui en ueilliz. car
  sap que nuill autra no(n) dei(n)g. p(er) ço
  ne destrei(n)g. Morai car mos cors en
  foillitz. Mas ges no(n) qer.
 
 
  C
on sui trazitz. Bona do(m)na abtalen
  uoutiz. ab cor dura nuil als no(n) de
  i(n)g. Mesclat ab gei(n)g. Uolres q(ue) torn
  flacs endormitz. O que demer.
 
 
  T rop fui arditz. dona mosenz eissa
  boiz. Mefaig dir fols motz qeu no(n)
  dei(n)g. Cont(ra) mi rei(n)g.Tan sui fors d(e)mo(n)
  sen eissitz. non sen quim fer.
 
 
  M
out es petitz. Do(m)nal torz q(ie)u uos ai s(er)
  uiz. p(er) que uos maues endesdei(n)g. fa
  itz nes deuei(n)g. pendut fos aut p(er) s(er)uiz.
  Quia moilier.
 
  U mils ses geing. Do(m)na uostre fals fa
  illitz. merce uos quer.
 
  • letto 219 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rambaut daurenga   Rambaut d'Aurenga
  I   I
 
  B
rauz chanz quils criz. aug
  dels aucels pels plaiditz. Oc
  mas nol deui nils entei(n)g. Cu(n)
  ram mi fei(n)g lo cor. On dolz mes p(re)nz
  p(er) que sofer.

 

 
  Brauz, chanz, quils, criz
  aug dels aucels pels plaiditz.
  Oc! Mas nol devi nils enteing;
  c’un ram mi feing
  lo cor, on dolz mesprenz
  per que sofer.
 

  II  
 
  S
un sos grasitz. Mos chantars. nibe(n)
  acuillitz. p(er) cela que mames endes
  dei(n)g. daitan mi fein. Que mans bos
  locs fo ren bruzitz. Mas que non
  er

 

 
  Sun sos grasitz
  mos chantars, ni ben acuillitz
  per cela que mames en desdeing,
  d’aitan mi fein
  que mans  bos locs for’enbruzitz,
  mas que non er.
 
  III  
 

  T rist emaritz es mos chantars. aisi
  feniz. p(er) toz tems mais tro quella(m)
  deing. pel seu mantei(n)g. Era mos
  be(n)s eres delitz. Mais nol sofer.

 

 
  Trist e maritz
  es mos chantars aisi feniz
  per toz tems mais tro qu’ellam deing
  pel seu manteing.
  Era mos bens, er es delitz!
  Mais no·l sofer.
 
  IV  

 

  I ois mes fuiz. Un pauc mes tost me
  so faillitz. Sanc me uolc er ma des
  dei(n)g. Com no(m) estrei(n)g. Can prez ni mer
  ces ni destriç. Ren noi (con)qer.

 

 
 
  Iois m’es fuiz!
  un pauc mes tost me so faillitz!
  S’anc me volc, er m’a desdeing.
  Com no·m estreing
  can prez ni merces ni destriç
  re no i conqer?
 
  V  

 
  M
os cors me diz. p(er) q(ue) sui en ueilliz. car
  sap que nuill autra no(n) dei(n)g. p(er) ço
  ne destrei(n)g. Morai car mos cors en
  foillitz. Mas ges no(n) qer.

 

 
  Mos cors me diz:
  “Per que sui enveilliz?”
  “Car sap que nuill’autra non deing,
  per ço ne destreing”.
  Morai, car mos cors enfoillitz,
  mas ges non qer.
 
  VI  

 
  C
on sui trazitz. Bona do(m)na abtalen
  uoutiz. ab cor dura nuil als no(n) de
  i(n)g. Mesclat ab gei(n)g. Uolres q(ue) torn
  flacs endormitz. O que demer.

 

 
  Con sui trazitz!
  Bona domna ab talen voutiz,
  ab cor dur, a! Nuil’als non deing,
  mesclat ab geing.
  Volres que torn flacs endormitz,
  o que demer!

 
  VII  
 
  T
rop fui arditz. dona mosenz eissa
  boiz. Mefaig dir fols motz qeu no(n)
  dei(n)g. Cont(ra) mi rei(n)g. Tan sui fors d(e)mo(n)
  sen eissitz. non sen quim fer.

 

 
  Trop fui arditz!
  Dona, mo senz eissaboiz
  me faig dir fols motz q’eu non deing:
  contra mi reing.
  Tan sui fors de mon sen eissitz
  non sen qui·m fer.
 
  VIII  
 
 
  M
out es petitz. Do(m)nal torz q(ie)u uos ai s(er)
  uiz. p(er) que uos maues endesdei(n)g. fa
  itz nes deuei(n)g. pendut fos aut p(er) s(er)uiz.
  Quia moilier.

 

  Mout es petitz,
  domna, ·l torz q’ieu vos ai serviz,
  per que vos m’aves en desdeing.
  Faitz n’esdeveing!
  Pendut fos aut per serviz
  qui a moiler!
  IX  

 
   U
mils ses geing. Do(m)na uostre fals fa
  illitz. merce uos quer.

 

  Umils, ses geing,
  domna, vostre fals faillitz
  merce vos quer.
  • letto 217 volte

Riprouzione fotografica

  • letto 196 volte

CANZONIERE Dc

  • letto 227 volte

Edizione diplomatica

  • letto 190 volte

Edizione diplomatica

 

  Ranbauz daurenga.
  Braitz chantz ecritz.

  M Olt es petitz do(m)pnal tortz qeus hai
  serauzitz. p(er)qe uos mauez endesdei(n)g
  fatz nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er)
  la s(er)uiz. Qui ha moiller.

 

  • letto 164 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Ranbauz daurenga.   Ranbauz d'Aurenga
  I   I
 
  Braitz chantz ecritz.
  M Olt es petitz do(m)pnal tortz qeus hai
  serauzitz. p(er)qe uos mauez endesdei(n)g
  fatz nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er)
  la s(er)uiz. Qui ha moiller.

 
 
  Braitz, chantz e critz
  Molt es petitz,
  dompa, ·l tortz q’eus hai seravzitz,
  per qe vos m’avez en desdeing.
  Fatz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la serviz
  qui a moiller!
 
  • letto 156 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 216 volte

CANZONIERE E

  • letto 246 volte

Edizione diplomatica

 

  Raimbaud daurengua.

 
 

  B raus chans quils critz. aug dels
  auzels pels plaisaditz. oc mas nols
  deui nils entenh. com re miensenh.
  lo cor on dols mespris perque sofier

 

 
  S
im fos grazitz. mos chantars ni ben a

  cuillitz. per cela que ma endesdenh. daitan
  mi fenh. que mains bos luer foresbrugitz.
  mais que non er.
 

 
  T ritz emarritz. es mos chantars aisi fe
  nitz. per tostems mais tro quelam denh. pel
  sieu mantenh. era mos bes ares delitz. mas
  nol sofier.
 

 
 
  I
ois mes fugitz. un pauc mas tost me
  fon faillitz. sanc mi uolc ar ma endesdenh.
  com non estenh. q(ua)n precx ni merces ni
  destricx. re noi conquer.

 

 

  M os cors me ditz. perque soi per leis en
  ueillitz. q(ua)r sap que nuillautra non denh.
  per so nestenh. morrai quar mos cors en
  folitz. mas ges non quier.
 

 
 
  C
om sui traitz. bona dona abtalan uou
  titz. ab cor dura nuill als non denh. mes
  clat abgenh. uolretz que torn flacx en
  dormitz. ho que de mer.

 

 
  T
rop soi arditz. dona mos sens essabo
  ritz. ma fag dir fols motz quieu non
  denh. contra mi renh. tan soi fors demo(n)
  sen issitz. no sen quim fer.
 
 
  M
olt es petitz. donal tort quieu uos
  ai seruitz. perque uos maues endesdenh.
  pendutz fos aut per la seruitz. quia m
  oiller.
 

 
  H umil ses genh. dona lo uostre fals
  faillitz. merce uos quer.
  M as pretz non sobranses tequitz. donen
  uos er.
 
  • letto 286 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 166 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Raimbaud daurengua   Raimbaud d'Aurengua
  I   I
  B rais chans quils critz. aug dels
  auzels pels plaisaditz. oc mas nols
  deui nils entenh. com re mi ensenh.
  lo cor on dols mespris perque sofier
 
 
  Brais, chans, quils, critz
  aug dels auzels pels plaisaditz.
  Oc! mas nols devi nils entenh;
  com re mi ensenh
  lo cor, on dols mespris
  per que sofier.
 
  II   II
 
  S
im fos grazitz. mos chantars ni ben a
  cuillitz. per cela que ma endesdenh. daitan
  mi fenh. que mains bos luer foresbrugitz.
  mais que non er.
 
 
  Si·m fos grazitz
  mos chantars ni ben acuillitz
  per cela que m’a en desdenh,
  d’aitan mi fenh
  que mains bos luer for’esbrugitz,
  mais que non er.
 
  III   III
  T ritz emarritz. es mos chantars aisi fe
  nitz. per tostems mais tro quelam denh. pel
  sieu mantenh. era mos bes ares delitz. mas
  nol sofier.
 
 
  Tritz e marritz
  es mos chantars aisi fenitz
  per tos tems mais tro qu’elam denh
  pel sieu mantenh.
  Era mos bes, ar es delitz!
  Mas no·l sofier.
 
  IV   IV
  I ois mes fugitz. un pauc mas tost me
  fon faillitz. sanc mi uolc ar ma endesdenh.
  com non estenh. q(ua)n precx ni merces ni
  destricx. re noi conquer.
 
 
  I
ois m’es fugitz!
  Un pauc mas tost me fon faillitz!
  S’anc mi volc, ar m’a en desdenh.
  Com non estenh
  quan precx ni merces ni destricx
  re no i conquer?
 
  V   V
  M os cors me ditz. perque soi per leis en
  ueillitz. q(ua)r sap que nuillautra non denh.
  per so nestenh. morrai quar mos cors en
  folitz. mas ges non quier.
 
 
  Mos cors me ditz:
  “Per que soi per leis enveillitz?”
  “Quar sap que nuill’autra non denh
  per so n’estenh”.
  Morrai, quar mos cors enfolitz,
  mas ges non quier.
 
  VI   VI
  C om sui traitz. bona dona abtalan uou
  titz. ab cor dura nuill als non denh. mes
  clat abgenh. uolretz que torn flacx en
  dormitz. ho que de mer.
 
 
  Com sui traitz!
  Bona dona ab talan voutitz,
  ab cor dur, a! Nuill’als non denh,
  mesclat ab genh.
  Volretz que torn flacx endormitz,
  ho que demer!
 
  VII   VII
  T rop soi arditz. dona mos sens essabo
  ritz. ma fag dir fols motz quieu non
  denh. contra mi renh. tan soi fors demo(n)
  sen issitz. no sen quim fer.
 
 
  Trop soi arditz!
  Dona, mos sens essaboritz
  m’a fag dir fols motz qu’ieu non denh:
  contra mi renh.
  Tan soi fors de mon sen issitz
  no sem qui·m fer.
 
  VIII   VIII
 
  M
olt es petitz. donal tort quieu uos
  ai seruitz. perque uos maues endesdenh.
  pendutz fos aut per la seruitz. quia m
  oiller.
 
 
  Molt es petitz,
  dona, ·l tort qu’ieu vos ai servitz,
  per que vos m’aves en desdenh.
  Pendutz fos aut per la servitz
  qui a moiller!
 
  IX   IX
  H umil ses genh. dona lo uostre fals
  faillitz. merce uos quer.
 
 
  Humil, ses genh,
  dona, lo vostre fals faillitz
  merce vos quer.
 
  X   X
 
  M
as pretz non sobranses tequitz. donen
  uos er.
 
 
  Mas pretz, non sobrans, es tequitz:
  don en vos er.
 
  • letto 178 volte

CANZONIERE I

  • letto 275 volte

Edizione diplomatica

 
  Rambautzdaure(n)ga.
  B Raitz chanz quil critz. aug dels auzels
  pels plaissa ditz. hoc mas nols deui nils
  entei(n)g. Cuna ram mi fei(n)g. la on dols mesp(r)en
  quen sofer.
 

  S un fos grazitz. Mos chantars ni ben acui
  llitz. p(er) cella que ma endesdei(n)g. Daitan mi fe
  ing. Que manz bos locs for enbruzitz. Mais q(ue)
  non er.
 
  T ristz emarritz. Es mos chantars aissi fenitz.
  p(er) toste(m)ps mais tro quellam dei(n)g. pel sieu o
  ma(n)tei(n)g. Era mos bons er es delitz. mais nol so
  fer.

 
 

  I ois mos fugitz. Un pauc mas tost mi fon faillitz.       Sanc   mi uolc erma endesdeing.
  Com no(n) estei(n)g. Car precs ni merces ni de
  stritz. Ren non (con)quer.

 
 
  M
os cors me ditz. p(er) que sui p(er) lei enueillitz.
  car saup q(ue) nuillautra no(n) deing. p(er) som ne
  strei(n)g. morai car mos cors enfollitz. mas
  ges no(n) quer.
 
 
  C
u(m) fuitraitz. Bona domnab talan uoutitz.
  ab cor dur an uilas no(n) dei(n)g. Mesclat ab
  gei(n)g. uolres que torn flacs endurzitz ho
  que de mer.
 
 
  T
rop sui arditz. Domna mos cens eissa bo
  zitz. ma faig dir fols motz q(ie)u no(n) dei(n)g. Co(n)
  tra mi rei(n)g. Tan sui fors de mon cen issitz.
  no(n) sem qim fer.

 
 
  M out es petitz. Domnal tortz q(ie)u uos ai s(er)
  uitz. p(er) que uos maues endesdei(n)g faitz
  nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er) la seruitz.
  Qui a moiller.
 
 
  H
umils ses gei(n)g. Domna uostre sers fa
  illitz. merce uos quier.
 
  • letto 236 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 174 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 148 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rambautzdaure(n)ga   Rambautz d'Aurenga
  I   I
 
  B
Raitz chanz quil critz. aug dels auzels
  pels plaissa ditz. hoc mas nols deui nils
  entei(n)g. Cuna ram mi fei(n)g. la on dols mesp(r)en
  quen sofer.
 
 
  Braitz, chanz, quil, critz
  aug dels auzels pels plaissaditz.
  Hoc! Mas nols devi nils enteing;
  c’un ara·m mi feing
  la on dols mespren que·n sofer.
 
  II   II
  S un fos grazitz. Mos chantars ni ben acui
  llitz. p(er) cella que ma endesdei(n)g. Daitan mi fe
  ing. Que manz bos locs for enbruzitz. Mais q(ue)
  non er.
 
 
  Su·n fos grazitz
  mos chantars, ni ben acuillitz
  per cella que m’a en desdeing,
  d’aitan mi feing
  que manz bos locs for’enbruzitz,
  mais que non er.
 
  III   III
  T ristz emarritz. Es mos chantars aissi fenitz.
  p(er) toste(m)ps mais tro quellam dei(n)g. pel sieu o
  ma(n)tei(n)g. Era mos bons er es delitz. mais nol so
  fer.
 
 
  Trist e marritz
  es mos chantars aissi fenitz
  per tos temps mais tro qu’ellam deing
  pel sieu manteing.
  Era mos bons, er es delitz!
  mais no·l sofer.
 
  IV   IV
  I ois mos fugitz. Un pauc mas tost mi
  fon faillitz. Sanc mi uolc erma endesdeing.
  Com no(n) estei(n)g. Car precs ni merces ni de
  stritz. Ren non (con)quer.
 
 
  Iois mos fugitz!
  Un pauc mas tost mi fon faillitz!
  S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
  Com non esteing
  car precs ni merces ni destritz
  ren non conquer.
 
  V   V
  M os cors me ditz. p(er) que sui p(er) lei enueillitz.
  car saup q(ue) nuillautra no(n) deing. p(er) som ne
  strei(n)g. morai car mos cors enfollitz. mas
  ges no(n) quer.
 
 
  Mos cors me ditz:
  “Per que sui per lei enveillitz?”
  “Car saup que nuill’autra non deing,
  per so·m n’estreing”.
  Morai, car mos cors enfollitz,
  mas ges non quer.
 
  VI   VI
  C u(m) fuitraitz. Bona domnab talan uoutitz.
  ab cor dur an uilas no(n) dei(n)g. Mesclat ab
  gei(n)g. uolres que torn flacs endurzitz ho
  que de mer.
 
 
  Cum fui traitz!
  Bona domn’ab talan voutitz,
  ab cor dur, a! Nuil’as non deing,
  mesclat ab geing.
  Volres que torn flacs endurzitz,
  ho que demer!
 
  VII   VII
  T rop sui arditz. Domna mos cens eissa bo
  zitz. ma faig dir fols motz q(ie)u no(n) dei(n)g. Co(n)
  tra mi rei(n)g. Tan sui fors de mon cen issitz.
  no(n) sem qim fer.
 
 
  Trop sui arditz!
  Domna, mos cens eissabozitz
  m’a faig dir fols motz q’ieu non deing:
  contra mi reing.
  Tan sui fors de mon cen issitz
  non sem qi·m fer.
 
  VIII   VIII
  M out es petitz. Domnal tortz q(ie)u uos ai s(er)
  uitz. p(er) que uos maues endesdei(n)g faitz
  nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er) la seruitz.
  Qui a moiller.
 
 
  Mout es petitz,
  domna, ·l tortz q’ieu vos ai servitz,
  per que vos m’aves en desdeing.
  Faitz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la servitz
  qui a moiller!
 
  IX   IX
 
  H
umils ses gei(n)g. Domna uostre sers fa
  illitz. merce uos quier.
 
 
  Humils, ses geing,
  domna, vostre sers faillitz
  merce vos quier.
 
  • letto 193 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 188 volte

CANZONIERE K

  • letto 292 volte

Edizione diplomatica

  • letto 182 volte

Edizione diplomatica

 
  Raembautz daurenga.
  B Raitz chanz quil critz aug dels auzels
  pels plaissa ditz. hoc mas nols deui
  nils enteing. Cun ram mi seing laon
  dols mes pren qen sofer.
 

 
  S
im fos grazitz. Mos chantars ni ben acu
  illitz. per cella que ma endesdeing. Daitan
  mi feing. Que manz bos locs for enbruziz.
  Mais que no(n) er.
 

 
  T
ristz emaritz. Es mos chantars aisi feniz.
  per tostemps mais tro quellam deing. pel
  sieu mantei(n)g. Era mos bons er es deliz. Mas
  nol sofer.
 

 
  I
ois mes fugitz. Un pauc mas tost mi fo(n)
  faillitz. Sanc mi uolc erma endesdei(n)g. Com
  no(m) esteing. Car precs ni merces ni destritz.
  Reu noi conquier.
 

 
  M os cors me ditz. P(er) que soi per lei en ueilliz.
  car saup que nuill autra non deing. P(er)som
  uestrei(n)g. Morai car mos cors enfolitz mas
  ges no(n) quer
 

 
  C
om soi traitz. Bona do(m)nab talan uoutitz
  ab cor dur anuilas no(n) deing. Mesclaz ab
  geing. Uol res que torn flacs enduritz
  ho que de mer.
 

 
  T
rop sui arditz. Domna mos cenz eissa boziz.
  Ma fag dir fols motz queu no(n) deing. Con
  tra mi reing. Tan soi fors de mon cen issitz.
  non sem qim fer.
 

 
  M out es petitz. do(m)nal tortz queu uos ai s(er)uitz
  p(er) que uos maues endesdeign. faitz nes d(e)ue
  ing. pendutz fos aut per la seruitz. Quia
  moiller.
 

 
  H
umils ses gieing. domna uostre serz fail
  litz. Merce uos quier
 

  • letto 186 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 183 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Raembautz daurenga   Raembautz d'Aurenga
  I   I
  B Raitz chanz quil critz aug dels auzels
  pels plaissa ditz. hoc mas nols deui
  nils enteing. Cun ram mi seing laon
  dols mes pren qen sofer.
 
  Braitz, chanz, quil, critz
  aug dels auzels pels plaissaditz.
  Hoc! Mas nols devi nils enteing
  c’un ram mi seing
  la on dols mespren qe·n sofer.
 
  II   II
  S im fos grazitz. Mos chantars ni ben acu
  illitz. per cella que ma endesdeing. Daitan
  mi feing. Que manz bos locs for enbruziz.
  Mais que no(n) er.
 
  Si·m fos grazitz
  mos chantars, ni ben acuillitz
  per cella que m’a en desdeing,
  d’aitan mi feing
  que manz bos locs for’enbruziz,
  mais que non er.
 
  III   III
  T ristz emaritz. Es mos chantars aisi feniz.
  per tostemps mais tro quellam deing. pel
  sieu mantei(n)g. Era mos bons er es deliz. Mas
  nol sofer.
 
  Trist e maritz                        
  es mos chantars aisi feniz
  per tos temps mais tro qu’ellam deing
  pel sieu manteing.
  Era mos bons, er es deliz,
  mas no·l sofer.
 
  IV   IV
  I ois mes fugitz. Un pauc mas tost mi fo(n)
  faillitz. Sanc mi uolc erma endesdei(n)g. Com
  no(m) esteing. Car precs ni merces ni destritz.
  Reu noi conquier.
 
 
  Iois m’es fugitz!
  Un pauc mas tost mi fon faillitz!
  S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
  Com no·m esteing
  car precs ni merces ni destritz
  reu no i conquier.
 
  V   V
  M os cors me ditz. P(er) que soi per lei en ueilliz.
  car saup que nuill autra non deing. P(er)som
  uestrei(n)g. Morai car mos cors enfolitz mas
  ges no(n) quer
 
 
   Mos cors me ditz:
  “Per que soi per lei enveilliz?”
  “Car saup que nuill’autra non deing,
  per so·m vestreing.
  Morai, car mos cors enfolitz,
  mas ges non quer.
 
  VI   VI
  C om soi traitz. Bona do(m)nab talan uoutitz
  ab cor dur anuilas no(n) deing. Mesclaz ab
  geing. Uol res que torn flacs enduritz
  ho que de mer.
 
 
  Com soi traitz!
  Bona domn’ab talan voutitz,
  ab cor dur, a! Nuil’as non deing,
  mesclaz ab geing.
  Volres que torn flacs enduritz,
  ho que demer!
 
  VII   VII
  T rop sui arditz. Domna mos cenz eissa boziz.
  Ma fag dir fols motz queu no(n) deing. Con
  tra mi reing. Tan soi fors de mon cen issitz.
  non sem qim fer.
 
 
  Trop sui arditz!
  Domna, mos cenz eissaboziz
  m’a fag dir fols motz qu’eu non deing:
  contra mi reing.
  Tan soi fors de mon cen issitz
  non sem qi·m fer.
 
  VIII   VIII
  M out es petitz. do(m)nal tortz queu uos ai s(er)uitz
  p(er) que uos maues endesdeign. faitz nes d(e)ue
  ing. pendutz fos aut per la seruitz. Quia
  moiller.
 
 
  Mout es petitz,
  domna, ·l tortz qu’eu vos ai servitz,
  per que vos m’aves en desdeign.
  Faitz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la servitz
  qui a moiller!
 
  IX   IX
 
  H
umils ses gieing. domna uostre serz fail
  litz. Merce uos quier.
 
 
  Humils, ses gieing,
  domna, vostre serz faillitz
  merce vos quier.
 
  • letto 195 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 173 volte

CANZONIERE M

  • letto 279 volte

Edizione diplomatica

  • letto 183 volte

Edizione diplomatica

  Raimbaud dorenia
 
  B Rails cantz qilscritz
  aug dels auzels pels
  plaisaditz. oc mas no
  los enten ni deinh. qar uius
  mesteinh. le cors on dols mes
  pres. asitz. qar nom sofer.
  S I fos grazitz. Mos chanz ni ben
  acuilhitz. per cella qe ma en
  desdeinh. daitan me feinh.
  qen mantz bosluecs fora au
  zitz. Mas qe non er.
 
  T Ristz e marritz. er mos chan
  tars. aissi fenitz. per totz te(m)ps
  mais tro qel ma deinh. pel
  sieu manteinh. era mos bes
  ares delitz. mas nol sofer.
 
  I Ois me fon gitz. un pauc mas
  tost me fon failhitz. Sanc me
  uolc ar ma endesdeinh. qom
  non ateinh. qan prec m(er)ce
  de mos destritz. ren no(n) (con)qer.
 
  M Os cors me ditz. per qeu sui
  p(er) leis enueilitz. qar sap qe nul
  lautra no deinh. p(er) so me stre
  inh. morrai qe mos cors e(n)folitz.
  ren no li qer.
 
  C On sui traitz. bona donnab
  talentz uoutitz. ab cor dur
  qar autra non deinh. mes
  clat ab geinh. uolez qe torn
  flacs endormitz. e(n) qe demer.
 
 
  T
Rop sui arditz. donne mos
  sens ensaboisitz. ma fach dir
  fols motz qieu non deinh. co(n)
  tra mi reinh. tan sui fors de
  monsen issitz. no(n) sen qim fer.
 
 
  M
out son petitz. le tortz e qieu
  uos sui g failhitz. e per qe ma
  ues endesdeinh. fatz en deue
  inh. pendutz sia per la ceruitz.
  qi ha moiller.
 
 
  H
Umil ses geinh. donna le uo
  stre fals failhitz. merce uos qer.
 
  • letto 161 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 156 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Raimbaud dorenia   Raimbaud d'Orenia
  I  
 
  B
Rails cantz qilscritz
  aug dels auzels pels
  plaisaditz. oc mas no
  los enten ni deinh. qar uius
  mesteinh. le cors on dols mes
  pres. asitz. qar nom sofer.
 
 
  Brais, cantz, qils, critz
  aug dels auzels pels plaisaditz.
  Oc! Mas no los enten ni deinh;
  Qar vius mesteinh
  le cors, on dols mespres asitz,
  qar no·m sofer.
 
  II  
 
  S
I fos grazitz. Mos chanz ni ben
  acuilhitz. per cella qe ma en
  desdeinh. daitan me feinh.
  qen mantz bosluecs fora au
  zitz. Mas qe non er.
 
 
  Si fos grazitz
  mos chanz ni ben acuilhitz
  per cella qe m’a en desdeinh,
  d’aitan me feinh
  q’en mantz bos luecs fora auzitz,
  mas qe non er.
 
  III  
 
  T
Ristz e marritz. er mos chan
  tars. aissi fenitz. per totz te(m)ps
  mais tro qel ma deinh. pel
  sieu manteinh. era mos bes
  ares delitz. mas nol sofer.
 
 
  Tristz e marritz
  er mos chantars aissi fenitz
  per totz temps mais tro q’el m’a deinh
  pel sieu manteinh.
  Era mos bes, ar es delitz,
  mas no·l sofer.
 
  IV  
 
   I
Ois me fon gitz. un pauc mas
  tost me fon failhitz. Sanc me
  uolc ar ma endesdeinh. qom
  non ateinh. qan prec m(er)ce
  de mos destritz. ren no(n) (con)qer.
 
 
  Iois me fongitz!
  Un pauc mas tost me fon failhitz!
  S’anc me volc, ar m’a en desdeinh.
  Qom non ateinh
  qan prec merce de mos destritz
  ren non conquer?
 
  V  
 
  M
Os cors me ditz. per qeu sui
  p(er) leis enueilitz. qar sap qe nul
  lautra no deinh. p(er) so me stre
  inh. morrai qe mos cors e(n)folitz.
  ren no li qer.
 
 
  Mos cors me ditz:
  “Per q’eu sui per leis enveilitz?”
  “Qar sap qe null’autra no deinh
  per so·m estreinh”.
  Morrai, qe mos cors enfolitz,
  ren no li qer.
 
  VI  
 
  C
On sui traitz. bona donnab
  talentz uoutitz. ab cor dur
  qar autra non deinh. mes
  clat ab geinh. uolez qe torn
  flacs endormitz. e(n) qe demer.
 
 
  Con sui traitz!
  Bona domn’ab talentz voutitz,
  ab cor dur qar autra non deinh,
  mesclat ab geinh.
  Volez qe torn flacs endormitz,
  en qe demer!
 
  VII  
 
  T
Rop sui arditz. donne mos
  sens ensaboisitz. ma fach dir
  fols motz qieu non deinh. co(n)
  tra mi reinh. tan sui fors de
  monsen issitz. no(n) sen qim fer.
 
 
  Trop sui arditz!
  donne mos sens ensaboisitz
  m’a fach dir fols motz q’ieu non deinh:
  contra mi reinh.
  Tan sui fors de mon sen issitz
  non sen qi·m fer.
 
  VIII  
 
  M
out son petitz. le tortz e qieu
  uos sui g failhitz. e per qe ma
  ues endesdeinh. fatz en deue
  inh. pendutz sia per la ceruitz.
  qi ha moiller.
 
 
  Mout son petitz
  le tortz e q’ieu vos sui g failhitz
  e per qe m’aves en desdeinh.
  Fatz endeveinh!
  Pendutz sia per la cervitz
  qi ha moiller!
 
  IX  
 
  H
Umil ses geinh. donna le uo
  stre fals failhitz. merce uos qer.
 
 
  Humil, ses geinh,
  donna, le vostre fals failhitz
  merce vos qer.
 
  • letto 178 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 163 volte

CANZONIERE N2

  • letto 256 volte

Edizione diplomatica

 
  Rombauç daurenga
  B raitz chanz qil criz
  Aug dels Auçels pels plaissa ditz
  Hoc mas nols deui nils enteing
  Cun ram mi seing
  La on dols mes pren qen sofer.
 
 
  S im fos graçitz
  Mos chantars ni ben acuillitz
  Per cella que ma endesdeing
  Daitan mi feing
  que manz bos locs for enbrugitz
  Mais que non er
 
 
  T ristz e maritz
  Es mos chantars aissi fenitz
  Per tos temps mais tro qellam deing
  Pel sieu manteing
  Era mos bons er es delitz
  Mais non sofer.
 
 
  I ois mes fugitz
  Un pauc mai tost mi son faillitz
  Sanc mi uolc er ma en desdeing
  Com non esteing
  Car precs mi merces ni destritz
  Ren noi conquier.
 
 
  M os cors me ditz
  Per que soi per lei enueillitz
  Car sap qe nuil autra non deing
  Per som nestreing
  Morai car mos cors enfollitz
  Mas ges non quer.
 
  C om soi traitz
  Bona domnab Talan uoutitz
  Ab cor dur anuilals non deing
  mesclat ab geing
  vol res que torn flacs enduriçiç
 
ho que demer.
 
  T rop sui arditz
  domna mos cenz eissabocitz
  Ma fag dir fols motz qeu non deing
  Contra mi reing
  Tan soi fors de mon cen issitz
  Non sen quim fer
 
  M out es petitz
  Domnal  tortz qeu uos ai seruitz
  Per que uos maues en desdeing
  faitz nes deueing
  pendutz fos aut per la seruitz
  quia moiller
 
 
  H umils ses geing
  Domna uostre sers faillitz
  Merce nos quer
 
  • letto 208 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 182 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Rombauç daurenga   Rombauç d'Aurenga
  I   I
 
  B raitz chanz qil criz
  Aug dels Auçels  pels plaissa ditz
  Hoc mas nols deui nils enteing
  Cun ram mi seing
  La on dols mes pren qen sofer.
 
 
  Braitz, chanz, qil, criz
  aug dels auçels pels plaissaditz.
  Hoc! Mas nols devi nils enteing
  c’un ra·m mi seing
  la on dols mespren qe·n sofer.
 
  II   II
 
  S im fos graçitz
  Mos chantars ni ben acuillitz
  Per cella que ma endesdeing
  Daitan mi feing
  que manz bos locs for enbrugitz
  Mais que non er
 
  Si·m fos graçitz
  mos chantars, ni ben acuillitz
  per cella que m’a en desdeing,
  d’aitan mi feing
  que manz bos locs for’enbrugitz,
  mais que non er.
  III   III
 
  T ristz e maritz
  Es mos chantars aissi fenitz
  Per tos temps mais tro qellam deing
  Pel sieu manteing
  Era mos bons er es delitz
  Mais non sofer.
 
  Tristz e maritz
  es mos chantars aissi fenitz
  per tos temps mais tro q’ellam deing
  pel sieu manteing.
  Era mos bons, er es delitz!
  Mais non sofer.
  IV   IV

 
  I ois mes fugitz
  Un pauc mai tost mi son faillitz
  Sanc mi uolc er ma en desdeing
  Com non esteing
  Car precs mi merces ni destritz
  Ren noi conquier.

 
  Iois m’es fugitz!
  Un pauc mai tost mi son faillitz
  S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
  Com non esteing
  car precs mi merces ni destritz
  ren no i conquier?
  V   V
 
  M os cors me ditz
  Per que soi per lei enueillitz
  Car sap qe nuil autra non deing
  Per som nestreing
  Morai car mos cors enfollitz
  Mas ges non quer.
 
  Mos cors me ditz:
  “per que soi per lei enveillitz?”
  “car sap qe nuil’autra non deing,
  per so·m n’estreing”.
  Morai, car mos cors enfollitz,
  mas ges non quer.
  VI   VI

 
   C om soi traitz
 
Bona domnab Talan uoutitz
 
Ab cor dur anuilals non deing
 
mesclat ab geing
 
vol res que torn flacs enduriçiç
 
ho que demer.

 
  Com soi traitz!
  Bona domn’ab talan voutitz,
  ab cor dur, a! nuil’als non deing,
  mesclat ab geing.
  Volres que torn flacs enduriçiç,
  ho que demer!
  VII   VII
 
   T rop sui arditz
  domna mos cenz eissabocitz
  Ma fag dir fols motz qeu non deing
  Contra mi reing
  Tan soi fors de mon cen issitz
  Non sen quim fer
 
  Trop sui arditz!
  Domna, mos cenz eissabocitz
  m’a fag dir fols motz q’eu non deing:
  contra mi reing.
  Tan soi fors de mon cen issitz
  non sen qui·m fer.
  VIII   VIII

 
  M out es petitz
  Domnal  tortz qeu uos ai seruitz
  Per que uos maues en desdeing
  faitz nes deueing
  pendutz fos aut per la seruitz
  quia moiller

 
  Mout es petitz,
  domna, ·l tortz q’eu vos ai servitz,
  per que vos m’aves en desdeing.
  Faitz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la servitz
  qui a moiller!
  IX   IX
 
  H umils ses geing
  Domna uostre sers faillitz
  Merce nos quer
 
 
  Humils, ses geing,
  domna, vostre sers faillitz
  merce nos quer.
 
  • letto 181 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 178 volte

CANZONIERE a

  • letto 271 volte

Edizione diplomatica

 

  rambauts daurenga
  B rais chanz qils critz aug. dels auzelz pels plaisad oc mais
  nols entent ni nols deign. cun iram tem lo cor on dols ma
  pres raziz p(er) qen sofer.

  

  Trist e marritz es mos chantars ai si fenitz. p(er) tots temps
  mais tro q(ue) lal deign.
  pel seu mantein era bos mos er es delitz. pos nol sofer.

 

 
  Iois me fo guitz. un pauc mais tost me fo faillitz sanc me

  uolc arma en desdeing. com non estieing can prec nim(er)ces ni estriz
  re noi con conqier.

  Mos cors me ditz. p(er) soi p(er) leis auelitz car sap qeu null autra
  no(n) dei gn. p(er) som destreingn morrai car mos cors en follitz.
  mais ges nom qer

 
 
C
osoi traitz bona domnab talant uoutitz. ab cor daral uueil
  arnol degn. mesclat ab gein. uolres qen torn folz endormitz.
 o qem esmer.

 
  Trop son arditz. dona mos senz esabozitz ma faitz dir fols mots
  qieu non deign. contra mi reign. tan son fors de mo sensissitz
  no sen qin fer.

 
  M olt espetitz don al tortz qeu sai serauzitz p(er) qe uos maues en
  desdeign. faz nes deueing. pendutz fos aut p(er) la seruitz qi
  amoillier.

 
  Humils ses giein. uostre sers fals faillitz. merce nos qer.
  pos pretz non sobrans. ses tegitz e uos (et)er.

 
  • letto 244 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 238 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  rambauts daurenga   Rambauts d'Aurenga
  I   I
  B rais chanz qils critz aug. dels auzelz pels plaisad oc mais
  nols entent ni nols deign. cun iram tem lo cor on dols ma
  pres raziz p(er) qen sofer.
 
  Brais, chanz, qils, critz        
  aug dels auzels pels plaisad.
  Oc! Mais nols entent ni nols deign;
  c’un’ira·m tem
  lo cor, on dols m’a pres raziz,
  per qe·n sofer.
 
  II   II
  Trist e marritz es mos chantars ai si fenitz. p(er) tots temps
  mais tro q(ue) lal deign.
  pel seu mantein era bos mos er es delitz. pos nol sofer.
 
 
  Trist e marritz
  es mos chantars aisi fenitz
  per tots temps mais tro qu’elal deign
  pel seu mantein.
  Era bos mos, er es delitz!
  Pos no·l sofer.
 
  III   III

  Iois me fo guitz. un pauc mais tost me fo faillitz sanc me
  uolc arma en desdeing. com non estieing can prec nim(er)ces ni
  estriz
  re noi con conqier.
 

 
  Iois me foguitz!
  Un pauc mais tost me fo faillitz!
  S’anc me volc, ar m’a en                     desdeing.
  Com non estieing
  can prec ni merces ni estriz
  re no i con conqier?
 
  IV   IV
 
  Mos cors me ditz. p(er) soi p(er) leis auelitz car sap qeu null           autra
  no(n) dei gn. p(er) som destreingn morrai car mos cors en             follitz.
  mais ges nom qer

 
 
  Mos cors me ditz:
  “Per soi per leis avelitz?”
  “Car sap q’eu null’autra non deign,
  per so·m destreign”.
  Morrai, car mos cors enfollitz,
  mais ges nom qer.
 
  V   V
  Cosoi traitz bona domnab talant uoutitz. ab cor daral uueil
  arnol degn. mesclat ab gein. uolres qen torn folz endormitz.
  o qem esmer.

 
 
  Co soi traitz!
  Bona domn’ab talant voutitz,
  ab cor daral vueil ar nol degn,
  mesclat ab gein.
  Volres qen torn folz endormitz,
  o qe·m esmer!
 
  VI   VI
  Trop son arditz. dona mos senz esabozitz ma faitz dir fols mots
  qieu non deign. contra mi reign. tan son fors de mo sensissitz
  no sen qin fer.

 
 
  Trop son arditz!
  Dona, mos senz esabozitz
  m’a faitz dir fols mots q’ieu non           deing:
  contra mi reign.
  Tan son fors de mo sens issitz
  no sen qi·n fer.
 
  VII   VII
  M olt espetitz don al tortz qeu sai serauzitz p(er) qe uos maues     en
  desdeign. faz nes deueing. pendutz fos aut p(er) la seruitz qi
  amoillier.

 
 
  Molt es petitz,
  dona, ·l tortz q’eu sai seraviztz,
  per qe vos m’aves en desdeign.
  Faz n’esdeveing!
  Pendutz fos aut per la servitz
  qi a moillier!
 
  VIII   VIII
  Humils ses giein. uostre sers fals faillitz. merce nos qer.
  pos pretz non sobrans. ses tegitz e uos (et)er.

 
 
  Humils, ses giein,
  vostre sers fals faillitz
  merce nos qer.
  Pos pretz, non sobrans, s’es tegitz
  e vos et er.
 
  • letto 244 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 290 volte

Cars, dous e feinz del bederesc

BdT 389,22

Mss.: D 91, I 144, K 130, M 140, N² 14, a¹ 205 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a4 b4 c4 d4 e4 f3' g4 h3' i4 j3' k7' l7' m7' n7' (a8 b8 c7' d7' e7' f7' g7' h7' i7'; Frank 884:1). Vers di 7 coblas unissonans di 14 versi, seguite da 2 tornadas di 4, con rime derivative ai vv. 2-14, 4-13, 8-12, 10-11 di ogni cobla.

Edizioni: Appel 1928, p. 86; Pattison 1952, p. 65; Marshall 1968; Perugi 1995, p. 103.

  • letto 510 volte

Edizioni

  • letto 367 volte

Pattison

I.
Cars, douz e fenhz      del bederesc       
m’es sos bas chanz,      per cui m’aerc;   
c’ab joi s’espan      viu e noire          
el tems que·lh grill      pres del siure   
chantan el mur      jos lo caire;          
que·s compassa e s’escaira                 
sa vos, qu’a plus leu de siura             
e ja uns non s’i aderga                    
mas grils e la bederesca.                  

II.
Car jois e genhz      ses fuec grezesc     
els paucs enfanz      pasc e conderc,      
que nul enjan      no·i emploire.          
Mas en brezill      no m’aus pliure        
(don me rancur),      que·l blanc-vaire    
fai fals’amistat picvaira;                 
savis er fols qui s’i pliura,              
que greu er qu’en leis conderga            
fis Jois ses flama grezesca.               

III.
Cars, bruns e tenhz      motz entrebesc!   
Pensius — pensanz      enquier e serc      
com si liman      pogues roire             
l’estraing roill      ni·l fer tiure,      
don mon escur      cor esclaire.           
Tot can Jois genseis esclaira              
malvestaz roill’ e tiura                   
e enclau Joven e serga                     
per qu’ira e jois entrebesca.              

IV.
Car naus ni lenhz      ni flums on pesc    
no m’es enanz,      anz vei Joi berc,      
anz vauc troban      com vis d’oire,       
que mont’ el sill      al fol yure.        
Tan vei Prez dur      per que·l laire      
lauzengiers conten e laira,                
e sos amars ditz eniura                    
Prez, per que Jois fraing e berga          
que·s vol cals qu’en pren e pesca.         

V.
C’ar s’es empenhz,      car no m’espresc,  
Vidal, Costanz,      Martin, Domerc.       
No·m puosc ses bran      d’els decoire     
(per que·m corill)      c’ab un guiure     
de mal aur      nafro·l paire              
don lo fils sofris e paira                 
malvestat, que·l nafr’ e·l guiura,         
e fai Constanza, Domerga,                  
de domnas. Que Jois l’espresca!            

VI.
Car petit (menhs      que non paresc       
als paucs semblanz      del menor derc)    
que vau doptan      aur per coire,         
car al perill      on ie·m liure.          
Veg un tafur      q’en er fraire           
(qe·l nesi·malvatz s’afraira               
lai on lo francs·fis se liura);            
e non cre Jois plus aut derga              
que·l crims nais ans que paresca.          

VII.
Car com argenz      esmer’ e cresc         
ab dur colps granz      c’om fai a clerc   
vauc castian      Pretz . . .              
Mas per un fill      pot reviure,          
vas cui m’atur,      de bon aire;          
si co·l venz va sus en l’aira              
lo sieus noms viu, e reviura               
Pretz e Jois, que mong’ e·s clerga.        
Dieu prec qu’aital baron cresca.           

VIII.
Cel que fa·l vers s’acompaira              
ab leis que ja non esquiura;               
que non tem correg ni verga                
lo fuecs que compren ses esca.             

IX.
Raimbautz torn’ e repaira                  
lai on Pretz viu e reviura, —              
al comte, cui Dieus aerga,                 
Barselones, e Honors cresca.               
 

  • letto 379 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 49 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 35 volte

Edizione diplomatica

reambautz daurenga.
Clars douz efis del basetet. mes sos bas chanz. vos cui maz
erg cap ioi sespan. uiu honore el temps qe grill. prob
del silure. chanton el mur. iois leraire. qes compassa
esqaira sauois. cha plq leu qe siura. cara nuls nom si astgnea
mal grils en la bazeresca.
 
Clars iois e gens ses fuec grezesc. els paucsenfanz.
bosc ecoderc q(ue) nul enian. noi emploire mas los borcill. noiui
auer ploire. dom mi rancur. qeil blanc vaire. tant a mi sta
picheuaira. sauis er fols qi si pluira qe grieuer desco(n)
derga fis iois ses flama grezesca.
 
Clars brunz e tenz motz entrebesc pensius e pensars en
qier. en serg. com sim lam pogues roire. lestrain roill. uil
fer tuire. do(n) mon escar. cor esclaire. tot cant iois gen esclair
mal uestatz. fol e tiura. ez enclau iouen. el sorgapar q(ue) ira
ioi entrebresca.
 
E carz naus ni leing. ni flums on pesc nomes enanz. car
uei ioi berg. anz uau troban. com usi doire. qe mont el cill
alfol uire. tant uo pretz. dur p(er) qe laire. lauzengiers
conten o laira. e sos auars. digz eniura. p(re)z. p(er) qe. iois.
fraing. e borga. qis uol critz. qel pren e pesca.
 
Caurs es empeing. canc non espresc vidal costanz.
mardi domerg. non pueis ses bran. dels decoire. p(er) qen torrill
cab un guiure de mal aur. no. stral paire. don le fils
sofris e paira maluestat qel nafre el guiura e fai
cestancha domenga. de domei qe noils les presca.
 
Car petit meinz qe no paresc. als paucs semblanz
del menor derg qemuan duptan aur p(er) coire. car al
perill don ieta luire ueig un tafur qi ner fraire qel
nezirs maluatz sa fraira lai on lo francs. fils se liura eno(m)
crel iois plus aut derga. qel crims. nais an qel paresca.
 
Caurs on argens esmer e cresc ab ditz uerais. con hom fai clers.
uau chastian pres lo goire. mas p(er) un fill. pot reuiure uas
cui matur. de bon aire. si col uenz. uai sus en laira lo sieus.
noms uiu ereuiura pretz e ioi qel megueill. clerga dieu
prec caital baro(n) cresca.
 
Celqi fal uers sa compaira ab les qeia non escriura. qe non
tem correg ni verga lo fuecs q(ue)s compren sesesca.
 
Raembautz torn e repaira lai on pretz uiu ez reuiura. al co(m)te
cui dieis azergna. on sabers e honors cresca.
 
  • letto 23 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

reambautz daurenga.  
  I
Clars douz efis del basetet. mes sos bas chanz. vos cui maz

erg cap ioi sespan. uiu honore el temps qe grill. prob

del silure. chanton el mur. iois leraire. qes compassa

esqaira sauois. cha plq leu qe siura. cara nuls nom si astgnea

mal grils en la bazeresca.
Clars, douz e fis del basetet
m’es sos bas chanz, vos cui m’azerg,
cap ioi s’espan viu honore
el temps qe grill prob del silure
chanton el mur iois leraire
q’es compassa esqaira
savois, cha plq leu qe siura
car a nuls no‧m si astgnea
mal grils en la bazeresca.
 
  II
Clars iois e gens ses fuec grezesc. els paucsenfanz.

bosc ecoderc q(ue) nul enian. noi emploire mas los borcill. noiui

auer ploire. dom mi rancur. qeil blanc vaire. tant a mi sta

picheuaira. sauis er fols qi si pluira qe grieuer desco(n)

derga fis iois ses flama grezesca.
Clars iois e gens ses fuec grezesc
els pauc s’enfanz bosc e coderc,
que nul enian no‧i emploire.
Mas los borcill no‧i vi aver ploire
dom mi rancur, qe’il blanc vaire
tant amista picheuaira
savis er fols qi si pluira
qe grieu er des conderga
fis iois ses flama grezesca.
 
  III
Clars brunz e tenz motz entrebesc pensius e pensars en

qier. en serg. com sim lam pogues roire. lestrain roill. uil

fer tuire. do(n) mon escar. cor esclaire. tot cant iois gen esclair

mal uestatz. fol e tiura. ez enclau iouen. el sorgapar q(ue) ira

ioi entrebresca.
Clars, brunz e tenz motz entrebesc!
Pensius e pensars enqier en serg
com si‧m l’am pogues roire
l’estrain roill vil fer tuire,
do(n) mon escar cor esclaire.
Tot cant iois gen esclair
Maluestatz fol e tiura
ez enclau iouen el sorga
par qu’ira ioi entrebresca.
 
  IV
E carz naus ni leing. ni flums on pesc nomes enanz. car

uei ioi berg. anz uau troban. com usi doire. qe mont el cill

alfol uire. tant uo pretz. dur p(er) qe laire. lauzengiers

conten o laira. e sos auars. digz eniura. p(re)z. p(er) qe. iois.

fraing. e borga. qis uol critz. qel pren e pesca.
E carz naus ni leing ni flums on pesc
no m’es enanz, c’ar vei ioi berga
anz vau troban com‧us i doire,
qe mont el cill al fol vire
tant vo pretz dur per qe laire
lauzengiers conten o laira,
e sos avars digz eniura
prez per qe iois fraing e borga
qis vol critz qel pren e pesca.
 
  V
Caurs es empeing. canc non espresc vidal costanz.

mardi domerg. non pueis ses bran. dels decoire. p(er) qen torrill

cab un guiure de mal aur. no. stral paire. don le fils

sofris e paira maluestat qel nafre el guiura e fai

cestancha domenga. de domei qe noils les presca.
C’aurs es empeing, c’anc non espresc,
Vida,l Cotanz, Mardi, Domerg
non pueis ses bran d’els decoire
(per q’en torril) c’ab un guiure
de mal aur nostral paire
don le fils sofris e paira
malvestat, qel nafr’e‧l guiura
e fai cest ancha Domenga
de domei qe noils l’espresca.
 
  VI
Car petit meinz qe no paresc. als paucs semblanz

del menor derg qemuan duptan aur p(er) coire. car al

perill don ieta luire ueig un tafur qi ner fraire qel

nezirs maluatz sa fraira lai on lo francs. fils se liura eno(m)

crel iois plus aut derga. qel crims. nais an qel paresca.
 
Car petit (meinz qe no paresc
als paucs semblanz del menor derg)
qe‧m van duptan aur per coire,
car al perill don ieta luire.
Veig un tafur qi n’er fraire
(qe‧l nezirs malvats s’afraira
lai on lo francs fils se liura);
e no‧m crel iois plus aut derga
qe‧l crims nais an qel paresca.
 
  VII
Caurs on argens esmer e cresc ab ditz uerais. con hom fai clers.

uau chastian pres lo goire. mas p(er) un fill. pot reuiure uas

cui matur. de bon aire. si col uenz. uai sus en laira lo sieus.

noms uiu ereuiura pretz e ioi qel megueill. clerga dieu

prec caital baro(n) cresca.

 
C’aurs on argens esmer e cresc
ab ditz verais con hom fai clers
vau chastian pres lo goire
mas per un fill pot reviure,
vas cui m’atur, de bon aire;
si co‧l venz vai sus en l’aira
lo sieus noms viu, e reviura
pretz e ioi qe‧l me gueill clerga.
Dieu prec c’aital baron cresca.
 
  VIII
Celqi fal uers sa compaira ab les qeia non escriura. qe non

tem correg ni verga lo fuecs q(ue)s compren sesesca.
 
Cel qi vers s’acompaira
ab les qe ia non escriura
qe non tem correg ni verga
lo fuecs que‧s compren ses esca.
 
  IX
Raembautz torn e repaira lai on pretz uiu ez reuiura. al co(m)te

cui dieis azergna. on sabers e honors cresca.
Raembutz torn e repaira
lai on pretz viu ez reviura
al comte, cui Dieis azergna,
on sabers e honors cresca.
 
  • letto 27 volte

Edizione diplomatica

Rambaut daure(n)ga
Car duoz esenz del bredresc.
Mes sos bas chanza p(er) cui ma
terç. Cab ioi sespan uni enoire.
El tems quil grils pres del siure.
Chanta el mur los locaire. Ques
compansa eses caire. Sanoz que
plus lei de queira. Eia uns non
si aderga. Mal grils ala bedere
sca.
 
Car iois egiens seS fuec gresesc.
Els pauc em fans pasc econderc.
Qui nuils enais no em plore. Mas
enbrasil nomaus pliure. Don me
rancur quel blanc uaire. Fai falsa
mistat piguaire. Sauis er foilis qi
sa plura. Que greuer en q(ue)n leis con
drega. Fis iois ses flama gresesca.
 
Car bruns
Etuiz motz entrebesc. Pensius pen
sans en quier per crec. Com si lima
pogues roire lestraing roill nil
fer coire. Dom mon escur cor escla
ire. Tot can iois genzesec esclaire.
Maluestaz roil enza e en clau ioue(m)
 er(?)ta. P(er) quira eioios entrebesca.
 
Car naus ni leins
ni flums on pesc. Nomes en gn
us anz uei ioi brec. anz uauc treban
conius doire. Que mon tes sil alal
foliure. Tan uei prez dur p(er) quil la
ire. lausengiers conten elaire. E
sos amarz diz en iure. Prez p(er) que
iois fraing ebrega. Ques uol qel
pren epesca.
 

Que res em peing car nomes prec.
uidal costanz martin demerc.
non puosc sebrar del coire. Per
quem coril caben uiure de mal a
tir nafrol paire. Dom lofils sofris
e paire. Maluestat quil nafrel guire.
Efaz costanza de merga. De donas q(ue)
iois les presca.
 
Car petit mens que non paresc. Als
paucs semblans del menor derc. Q(ue)
van dopran aur p(er) coire. Car al peril
om(en) liarc. Uenc. i tafur que ner faire.
Quil necis maluaiz fai faire. Lai on lo
francs fis ses liure. Eno(m) cre iois plus
aut denga. Quil c(i)ms nais ans que
peresca.
 
Car con argent esmer etres. Ab dur
colps con hom fai clrec. Uauc casti
an pres lais coire. Cui matur de bon
aire. Sicol uenz ua sus en laire. lo seu
noms uiu creuiure. Prez eiois qu emo(n)
ges clerga. Dieulau prec que tal ba
ron cresca.
 
Cel que fal uers sa compaire. Ableis q(ue)
ia no(m) er quire. Que non tem coreg
ne uerga. lo fuecs quel pren ses cresca.
 
Raimbautz tornen repaire.
lai on prez uiu creuiure. Al comte
cui dieus aerga. Barsalnes e onor cre
sca. 
 
  • letto 34 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Rambaut daure(n)ga  
  I
Car duoz esenz del bredresc.
Mes sos bas chanza p(er) cui ma
terç. Cab ioi sespan uni enoire.
El tems quil grils pres del siure.
Chanta el mur los locaire. Ques
compansa eses caire. Sanoz que
plus lei de queira. Eia uns non
si aderga. Mal grils ala bedere
sca.
 
Car, douz e senz del bredresc
m’es sos bas chanza, per cui m’aterç;
c’ab ioi s’espan uni e noire
el tems qui‧l grils pres del siure
chanta el mur los lo caire
que‧s compansa e s’escaire
sanoz que plus lei da queira
e ia un non s’i aderga
mal grils a la bederesta.
 
  II
Car iois egiens seS fuec gresesc.
Els pauc em fans pasc econderc.
Qui nuils enais no em plore. Mas
enbrasil nomaus pliure. Don me
rancur quel blanc uaire. Fai falsa
mistat piguaire. Sauis er foilis qi
sa plura. Que greuer en q(ue)n leis con
drega. Fis iois ses flama gresesca.
 
Car iois e giens ses fuec gresesc
els pauc em fans pasc e conderc,
qu‧i nuils e nais no emplore
mas en brasil no m’aus pliure
(don me rancur), que‧l blanc vaire
fai fals amistat piguaire;
savis er foilis qi s’aplura
que greu er en qu’en leis condrega
fis iois ses flama gresesca.
 
  III
Car bruns
Etuiz motz entrebesc. Pensius pen
sans en quier per crec. Com si lima
pogues roire lestraing roill nil
fer coire. Dom mon escur cor escla
ire. Tot can iois genzesec esclaire.
Maluestaz roil enza e en clau ioue(m)
 er(?)ta. P(er) quira eioios entrebesca.
 
Car, bruns e tuiz motz entrebesc!
Pensius pensas enquier per crec
com si lima pogues roire
l’estraing roill ni fer coire,
dom mon escur cor esclaire
tot can iois genzesec esclaire
malvestaz roil enza
e enclau Iovem er(?)ta
per quira e ioios entrebesca.
 
  IV
Car naus ni leins
ni flums on pesc. Nomes en gn
us anz uei ioi brec. anz uauc treban
conius doire. Que mon tes sil alal
foliure. Tan uei prez dur p(er) quil la
ire. lausengiers conten elaire. E
sos amarz diz en iure. Prez p(er) que
iois fraing ebrega. Ques uol qel
pren epesca.
 
Car naus ni leins ni flums on pesc
no‧m es engnus anz vei ioi brec,
anz vauc treban conius d’oire
que montes sil al al fol iure.
Tan vei prez dur per qui‧l laire
lausengiers conten e laire,
e sos amarz diz eniure
prez, per que iois fraing e brega
qu’es vol qe‧l pren e pesca.
 
  V
Que res em peing car nomes prec.
uidal costanz martin demerc.
non puosc sebrar del coire. Per
quem coril caben uiure de mal a
tir nafrol paire. Dom lofils sofris
e paire. Maluestat quil nafrel guire.
Efaz costanza de merga. De donas q(ue)
iois les presca. 
 
Que res empeing, car no‧m esprec,
Vidal, Costanz, Martin, Demerc.
Non puosc sebrar del coire
(per que‧m coril) c’ab en vivre
de malatir nafro‧l paire
dom lo fils sofris e paire
malvestat, qui‧l nafr’e‧l guire
e faz Costanza, Demerga
de donas, que iois l’espresca!
 
  VI
Car petit mens que non paresc. Als
paucs semblans del menor derc. Q(ue)
van dopran aur p(er) coire. Car al peril
om(en) liarc. Uenc. i tafur que ner faire.
Quil necis maluaiz fai faire. Lai on lo
francs fis ses liure. Eno(m) cre iois plus
aut denga. Quil c(i)ms nais ans que
peresca.
 
Car petit (mens que non paresc als paucs semblans del menor derc)
que van dopran aur per coire,
car al peril om en liarc
venc i tafur que n’er faire
(qui‧l necis malvaiz fai faire
lai on lo francs fis ses liure)
e no‧m cre iois plus aut denga
qui‧l cims nais ans que peresca.
 
  VII
Car con argent esmer etres. Ab dur
colps con hom fai clrec. Uauc casti
an pres lais coire. Cui matur de bon
aire. Sicol uenz ua sus en laire. lo seu
noms uiu creuiure. Prez eiois qu emo(n)
ges clerga. Dieulau prec que tal ba
ron cresca.
 
Car con argent esmer e tres
ab dur colps con hom fai clrec
vauc castian pres lais coire
cui m’atur, de bon aire
si col venz va sus en laire
lo seu noms viu cre viure
prez e iois que mong’e‧s clerga.
Dieu lau prec que tal baron cresca.
 
  VIII
Cel que fal uers sa compaire. Ableis q(ue)
ia no(m) er quire. Que non tem coreg
ne uerga. lo fuecs quel pren ses cresca.
 
Cel que fa‧l vers s’acompaire
Ab leis que ia no‧m er quire;
que non tem coreg ne verga
lo fuecs que‧l pren ses cresca
 
  IX
Raimbautz tornen repaire.
lai on prez uiu creuiure. Al comte
cui dieus aerga. Barsalnes e onor cre
sca.  
 
Raimbautz torn en repaire
lai on prez viu cre viure
al comte, cui Dieus aerga,
Barsalnes e onor cresca.
  • letto 30 volte

Compainho, qui qu'en irais ni·n veill

BdT 389,24

Mss.: V 112 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 a7 b7' a7 b7 b7' (Frank 91:13). Vers di 6 coblas doblas di 6 versi, seguite da una tornada di 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 207.

  • letto 469 volte

Edizioni

  • letto 350 volte

Pattison

I.
Compainho, qui qu’en irais ni·n veill,    
be·m platz c’a lezer d’En Teill
fazam chanzo leu e fola;
que·l cor m’es pujat prop del seill,
c’ar plus fort ten mei cabeill!
no fo plus letz, mas ar vola!

II.
Car vist ai, don me meraveill,
de beutat ab douz pareill —
ed . . .  C’as dig? . . . Causa fola!
Mas me caut so plus de soleill
per qu’eu son . . . a pauc no coreill
plus que cel que la viola!

III.
Ja Dieus mais no·m lax far chanzo
(s’eu vuil) de midons de Brio,
tant es bel’ e sapi’ e fola,
si, entr’Aureng’ e Mondrago
qu’eu tein de midons de cui so,
m’ames meins tan pres l’Escola.

IV.
A Dieu! S’anc res fetz a razo,
don que lausengier felo,
aquela gens fals’ e fola,
no·us ausen tornar oc en no
ni·l camjen corren pretz bo
qu’eu non cre que ja·l se tola.

V.
A Valentines! Com vos veg
garnit e formit a leg;
que·l gens era fat’ e fola,
et ar seran pro e adreg
tal qu’eron vilan e freg,
per leis, e·ls astrucs acola.

VI.
A Dieu la coman e l’autreg;
que mais ren ieu dir no deg,
que per dir paraula fola
ven hom tost en gran malaveg;
et eu no vuill c’om s’iserveg
de mi ni de ma parola.

VII.
Dieus vuilla c’om no s’iserveg
de mi ni de ma parola.
 

  • letto 347 volte

Domna, si m'auzes rancurar

BdT 389,25

Mss.: E 179, V 111 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a8 b7' a7 c7 c7 d7' e7 e7 (Frank 451:1). Vers di 8 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 3.

Edizioni: Kolsen 1938, p. 86; Pattison 1952, p. 158; Milone 1998, p. 85.

  • letto 429 volte

Edizioni

  • letto 352 volte

Pattison

I.
Dona, si m’auzes rancurar         
de vos ploran mi clamera,         
mas no vos deg encolpar           
qu’ieu sai be que tan valetz      
que tot qan faitz e dizetz        
m’es bon, si tot a me tira.       
Mas Dieu, que no faill en re,     
pregua lo hom de son be,          

II.
e donx ben dei ieu vos preguar:   
ja no·us en devetz far fera,      
pos re no vos aus blasmar;        
mas parlar be·m sufriretz —       
Oc, tan qu’ieu en soi meils letz, —
c’aillor ma lengua no·s vira;      
mas en vos clamar merce            
non ten pro ni no·m sove.          

III.
Si saubes tan Dieu predicar        
ben sai c’ap se m’alberguera.      
C’ades, cant ieu cug orar,         
dei pregar a Dieu, creisetz,       
que fos ab vos lai on etz          
que d’als mos cors non consira     
si que non-poders lo te            
qu’ar lai non cor ab l’ale.        

IV.
Pos tan vos platz eschausar        
no sai si·m dirai “Trop era,       
dona, que·m denhetz baizar.”       
E donx com sufrir podetz           
que·us bais? Pos tan mi valetz     
quar ab aquel be morira            
adoncs marves! (Per ma fe,         
si penses so, car m’en ve.)       

V.
Bela doussa dona (si·us par        
qu’ieu no vailla tant enquera      
que·m dejatz ab vos colgar)        
neis del be que fag m’avetz        
no fo anc re si temetz             
c’aiatz faillit; qu’ieu faillira
e tanh meils que·ill mortz m’en me
que ja vos faillatz per me.       

VI.
Domna, si me voletz pagar,        
ab aitan que plus no·us quera     
com eu n’ai, podetz o far         
qu’eu non ai (be o sabetz)        
sens vos honor ni nuill pretz     
per que mos cors no s’adira       
com que·m menetz, ni·s cove       
pus res vas vos no·m mante.       

VII.
Per que·us deu ben esser plus car,
mas mos cors ves vos s’esmera     
si que res no i pot camjar:       
qu’ieu sai tal, si m’en crezetz,  
que val for vos d’autras detz,    
qu’eu, si·m volgues, m’en jauzira;
mas si·m tenetz ferm el fre       
c’autra no·m platz que·m n’estre. 

VIII.
Dona, Dieu saubr’ ieu ensenhar    
so don totz molt meillurera       
que tolgues c’om en amar          
no pogues far tort ni vetz        
si nuill mal parlar no . . . etz  
que no·i fail qui fortz sospira   
ni trop au ni sent ni ve,         
ni conois ni sap ni cre.          

IX.
Dona, onguan cai’ en mal ira      
sel qu’encontra vos ni me         
ditz re ni conois ni cre.         
 

  • letto 298 volte

En aital rimeta prima

BdT 389,26

Mss.: D 90, I 144, K 129, M 139, N² 13 = Raimbaut d'Aurenga.

Metrica: a7' b7 c7' d7' e7 f7 g7' h7 (Frank 879:12). Chanso di 6 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizioni: Kolsen 1938, p. 92; Pattison 1952, p. 72; Lafont 1983.

  • letto 589 volte

Edizioni

  • letto 334 volte

Pattison

I.
En aital rimeta prima             
m’agradon lieu mot e prim         
bastit ses regl’ e ses linha,     
pos mos volers s’i apila;         
e atozat ai mon linh              
lai on ai cor qe m’apil           
per totz temps, e qi·n grondilha  
no tem’ auzir mon grondilh        

II.
de la falsa genz qe lima          
e dech’ e ditz (don quec lim)     
ez estreinh e mostr’ e guinha     
(so don Joi frainh e esfila),     
per q’ieu sec e pols e guinh:     
mas ieu no·m part del dreg fil,   
qar mos talenz no·s roilha,       
q’en Joi nos ferm ses roilh.      

III.
Qan vei rengat en la cima         
man vert·madur frug pel cim,      
e qecs auzelletz relinha          
vas Amor, don chant’ e qila,      
per cui ieu vas Joi relinh,       
don m’esforz e chant e qil;       
e·l rosinhols s’estendilha        
qe·m nafra d’amor tendilh,        

IV.
Si que·l cor m’art, mas no·m rima 
ren de foras, mas dinz rim;       
q’Amors l’enclav’ e l’escrinha    
— Si! Pels sans qi son part Mila! —
e·l ten pres dinz son escrinh;     
q’ades am mais per un mil          
midons, si tot si·m perilha        
ni·m mou trebailh ni perilh.       

V.
Asatz m’a sauput d’escrima         
il, q’enqers vas mi s’escrim;      
mas non ha d’Aics tro a Sinha      
sa par defors ni dinz vila         
e si·m destreinh ni me sinh,       
ha pro poder que m’envil;          
mas ja sos cors no frezilha        
q’a mi·l sors promes frezilh.      

VI.
Don mos cors sailh fort e grima    
si q’en trep e saut e grim         
e plor mais per que . . .          
Mon cort gaug, cui acortilha       
dols, don prenc mal . . .          
qe·m ten trist en son cortil       
per l’amor que m’a volpilha        
midons c’a cor trop volpilh.       

VII.
Qar mi ten midons tan vil,         
maldic lo jorn mil vetz cilha      
q’aduis mon cor pres de cilh.      

VIII.
Mas ja no m’en tengues vil,        
c’anc mos cors non fon pres cilha  
mas pels cis ni sobrecilh.         
 

  • letto 289 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 35 volte

CANZONIERE D

  • letto 40 volte

Edizione diplomatica

Rambaut daure(n)ga
En aital rimeta prima. Magra
don leu mot eprim. Bastia ses
regle ses ligna. Puos mos cors
ferms sia pila. Cui dan cuidat ai de
molin. Lai on ai cor que mapil. Qe
toz tems e quin grondilla. No(n) tem per
mi ses grondill.
 

DE la falsa gen capclina. Et eu odic
que don qecs lim. Et estrei(n)g emostre
gigna. So dom iois frai(n)g e escilla.
Qem cet pols egrondin. Mas eu nom
part del dreig fil. Car mos talans no
roilla. Qen ioi nos ferm ses roill.
 
Can uei rengat enla sima. Maind
uerd madur. Frug pel sim. Eque
ioc auzelletz. Relinga. Ues amor do(n)
chare qilla. P(er) qui eu ues ioi reli(n)g. do(m)
mes forz echant equill. El rossiols ses
cendilla. Quem nastra damor. len
dill. 
 
Si quel cor mart. Mas non rima.
rendefort ni dinz no(n) rim. Camo(r)s
len claus eles crim. Si pel fanz que
sont part nulla el te pres dinz son
escrin. Cades am mais p(er) un mil. Mi
dons si tot sim perilla. Ni(m) mo trabaill
eperill.
 
Assatz ma saubut descrima. Jl tan
can uas mi ses crim. Mais non a
daics tro asigna. Sapar de for ni
dinz uil. Esim destreing nim gra
cilla. A pro poder quem grazill. Ma(s)
chanços cor no(n) len frima. Camil
sor promes en frim. 
 
Don mos cors saill fort egrima. E
en faillen trep egrim. En plor ma
i p(er) questeuz en gra. Mos cors gaug
cui a cor tilla. Dolz don p(re)n mal es
tauzin. Quem ten trist en son cor
til. P(er) lamor quein uolpilla. Mido(n)z
ca cor trop uuolpill.
 
E car mi ten mi ten mi donz uil. Ma
udic iorn mil uez. Massailla
car dinz del cor pres de cill.
 
Mas ia no mo ten gues uil.
Canc mos cors non fon pre
cilla. Mas pels cis ni sobre cill.
 
  • letto 32 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
 
  I
En aital rimeta prima. Magra
don leu mot eprim. Bastia ses
regle ses ligna. Puos mos cors
ferms sia pila. Cui dan cuidat ai de
molin. Lai on ai cor que mapil. Qe
toz tems e quin grondilla. No(n) tem per
mi ses grondill.
 
En aital rimeta prima
m’agradon leu mot e prim
bastia ses regl’e ses ligna,
puos mos cors ferms s’i apila;
cuidan cuidat ai de molin
lai on ai cor que m’apil
qe toz tems e qui‧n grondilla
non tem per mi s’es grondill.
 
  II
DE la falsa gen capclina. Et eu odic
que don qecs lim. Et estrei(n)g emostre
gigna. So dom iois frai(n)g e escilla.
Qem cet pols egrondin. Mas eu nom
part del dreig fil. Car mos talans no
roilla. Qen ioi nos ferm ses roill.
 
De la falsa cap clina
et eu o dic que don quecs lim
et estreing e mostre gigna
so do‧m iois fraing e escilla
qe‧m cet pols e grondin:
mas eu no‧m part del dreig fil,
car mos talans no roilla,
q’en ioi nos ferm ses roill.
 
  III
Can uei rengat enla sima. Maind
uerd madur. Frug pel sim. Eque
ioc auzelletz. Relinga. Ues amor do(n)
chare qilla. P(er) qui eu ues ioi reli(n)g. do(m)
mes forz echant equill. El rossiols ses
cendilla. Quem nastra damor. len
dill. 
 
Can vei rengat en la sima
maind verd madur frug pel sim,
e queioc auzelletz relinga
ves amor don char e qilla,
per qu’ieu ves ioi reling,
dom m’esforz e chant e quill;
e‧l rossiols s’es cendilla
que‧m nastra d’amor l’endill.
 
  IV
Si quel cor mart. Mas non rima.
rendefort ni dinz no(n) rim. Camo(r)s
len claus eles crim. Si pel fanz que
sont part nulla el te pres dinz son
escrin. Cades am mais p(er) un mil. Mi
dons si tot sim perilla. Ni(m) mo trabaill
eperill.
 
Si que‧l cor m’art, mas non rima
Ren de fort ni dinz non rim;
c’amors l’enclaus e l’escrim
si pel fanz que sont part nulla
e‧l te pres dinz son escrin
c’ades am mais per un mil
midons, si tot si‧m perilla
ni‧m mo trabaill e perill.
 
  V
Assatz ma saubut descrima. Jl tan
can uas mi ses crim. Mais non a
daics tro asigna. Sapar de for ni
dinz uil. Esim destreing nim gra
cilla. A pro poder quem grazill. Ma(s)
chanços cor no(n) len frima. Camil
sor promes en frim. 
 
Assatz m’a saubat d’escrima
jl, tan can vas mi s’escrim
mais non a d’aic tro a signa
sa par defor ni dinz vil
e si‧m destreing ni‧m gracilla
a pro poder que‧m grazill;
mas chanços cor non l’enfrima
ca mi‧l sor promes en frim. 
 
  VI
Don mos cors saill fort egrima. E
en faillen trep egrim. En plor ma
i p(er) questeuz en gra. Mos cors gaug
cui a cor tilla. Dolz don p(re)n mal es
tauzin. Quem ten trist en son cor
til. P(er) lamor quein uolpilla. Mido(n)z
ca cor trop uuolpill.
 
<
Don mos cors saill fort e grima
e en faillen trep e grim
enplor m’ai per quest euzengra
mos cors gaug, cui a cortilla
dolz don pren mal estauzin
que‧m ten trist en son cortil
per l’amor que in volpilla
midonz c’a cor trop vuolpill.