BdT 389,7
Mss.: A 37, a¹ 187 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7 a7 b7' c7 c7 d7 d7 (Frank 200:2). Chanso di 9 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 2.
Edizioni: Kolsen 1920, p. 589; Pattison 1952, p. 171; Milone 1998, p. 45.
Vai al Rialto [94].
⸿Raembautz daurenga. Amon uers dirai chansso. ab leus motz (et) ab leu so. Et en rima uil epla na. puois aissi son encolpatz. quan fatz auols motz als fatz. Edirai so qen cossir. Qui qem nam mai om nazir. |
|
Damar tornon entensso. Cill on anc a mors non fo. Plus qen mi obra uilana. Editz qecs ien teing los datz. ensai mais que nuills hom natz. p(er) quem platz ade uezir. daco q(ue)u amoutz naug dir. |
|
Esi torn enochaio. Cel dig qem fai plus fello. nomotengatz adufana. Car per trops es autreiatz. Calz mais aug dir e nomplatz. Que dompna se uol acir. Q(ue) ric home deigna auzir. |
|
Quecs a dreig que serazo. Mas uers uenz Qui bel despo. Et ieu dic paraula sana. Q(ue) mieus deu esser amatz. Rics ho(m) francs (et) enseignatz. Quil pot pro ebel chausir. p(er) do(m)pna qaus precs soffrir. |
|
Mas dompna cama alairo. ab semblan de tracio. Non deu ies esser autana. Mas enbas luoc se solatz. si q(ue) sia comnadatz Eqei puosca endeuenir. Lanuoich el iorn ses delir. |
|
Anc dompna qui qen sermo. p(er) nuillric home non fo. nitornet depretz sotana. Et ieu sai (et) es uertatz. de pros caualliers priuatz. Uistz a tals dompnas delir. Com sen degra sepeillir. |
|
E dirai en mais ieu no. Ara eaquesta sazo. Mas si neus hom siuana. Cabme sen contrast iratz. adoncs mauztretz uiatz. tals motz p(er)me ses mentir. Com non poi ria cobrir. |
|
Dieus retenc lo cel eltro. Asos ops ses co(m) Paigno. Et paraulla certana. Cami donz laisset enpatz. Ca seignoriu uas totz latz. Qel mons totz li deu seruir. e sos uolers obezir. |
|
Ia demort ni depreiso. nom gart dieus ni gaug nom do. Si midonz qem te sescana noual pro mais cautra assatz. Segon q(ue)u cre esapchatz. Que totz hom q(ue) laremir. Senten en ueis alpartir. |
|
Dompna ieu uos dei grazir. So qieu sai ben far edir. |
|
Esim datz ab lonc desir. Lobem qem de gratz offrir. |
I.
A mon vers dirai chansso
ab leus motz ez ab leu so
ez en rima vil’ e plana
(puois aissi son encolpatz
qan fatz avols motz als fatz),
e dirai so q’en cossir —
qui qe·m n’am mais o·m n’azir!
II.
D’amar tornon en tensso
cill on anc Amors non fo
plus q’en mi obra vilana,
e ditz qecs: “Ie·n teing los datz”;
en sai mais que nuills hom natz,
per qe·m platz a devezir
d’aco q’eu a moutz n’aug dir.
III.
E si torn en ochaizo
cel dig qe·m fai plus fello,
no m’o tengatz ad ufana;
car per trops es autrejatz;
c’alz mais aug dir (e no·m platz!)
que dompna se vol aucir
que ric home deign’ auzir.
IV.
Qecs a dreig que se·n razo,
mas vers venz qui be·l despo,
ez ieu dic paraula sana:
que mieills deu esser amatz
rics hom francs ez enseignatz
qui·l pot pro e bel chausir
per dompna q’aus precs soffrir.
V.
Mas dompna c’am’ a lairo,
ab semblan de traizo,
non deu jes esser autana;
mas en bas luoc se solatz
si que sia sos coingatz
e qe·i puosc’ endevenir
la nuoich e·l jorn ses dezir.
VI.
Anc dompna, qui q’en sermo,
per nuill ric home non fo,
ni tornet de pretz, sotana;
ez ieu sai, ez es vertatz:
deu pros cavalliers privatz,
vista tal dompna, ·s delir;
c’om s’en degra sepeillir.
VII.
E dirai en mais? — Ieu no!
Ar en aquesta sazo!
Mas si negus hom si vana
c’ab me se·n contrast’ iratz
adoncs m’auziretz viatz
tals motz per me ses mentir
c’om non poiria cobrir.
VIII.
Dieus retenc lo cel e·l tro
a sos ops ses compaigno,
ez es paraula certana,
c’a mi donz laisset en patz
c’a seignoriu vas totz latz,
qe·l mons totz li deu servir
e sos volers obezir.
IX.
Ja de mort ni de preiso
no·m gart Dieus, ni gaug no·m do
si mi donz, qe·m te ses cana,
no val pro mais c’autr’ assatz,
segon q’eu cre; e sapchatz
que totz hom que la remir
s’enten en lieis al partir.
X.
Dompna, ieu vos dei grazir
so q’ieu sai ben far e dir.
XI.
E si·m datz ab lonc desir
lo ben qe·m degratz offrir.
BdT 389,1
Mss.: A 37, C 201, D 88, Dc 256, I 144, K 130, M 138, N² 13, R 7, V 112, a¹ 190 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo; BgAnoya 768-770 (vv. 1-3) = Raimbaut de Vaqueiras.
Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 51:1). Vers di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 184; Milone 1993; Milone 1998, p.51; Milone 2003, p. 169.
Vai al Rialto [95].
I.
Ab nou cor et ab nou talen
ab nou saber et ab nou sen
et ab nou bel captenemen
vuoill un bon nou vers commensar;
e qui mos bons nous motz enten
ben er plus nous a son viven
qu’us vieills en deu renovellar.
II.
Qu’ieu renovel mon ardimen
(qu’ai novel ab veil pessamen.)
Franc de novel ab ferm parven,
e chantem al novel temps clar
que·l novels fruitz naison desen
e·l novels critz on Jois s’empren
e·ill auzeill intron en amar.
III.
Domn’ am que me fai alegrar
qu’ieu am plus c’om non sap pensar
tant ben cum ieu am, ni comtar;
qu’ieu am la gensor ses conten —
Si Dieus m’am! — e no·i met cuidar
c’ad ops d’amar la·m saup triar
Amors quan nos ajostet gen.
IV.
D’Amor mi dei ieu ben lauzar
mais c’ad Amor guizerdonar
non puosc, qu’Amors m’a si·m ten car.
Da·t Amors per son chauzimen
mais qu’Amors non pot estojar
a sos ops, Amors, ni donar
ad autrui don ai cor rizen.
V.
Rire dei ieu si·m fatz soven
que·l cor mi ri neis en dormen,
e midonz ri·m tant dousamen
que ris de Dieu m’es vis, so·m par,
e si·m ten sos ris plus gauzen
que si·m rizion catre cen
angel que·m deurion gaug far.
VI.
Gaug ai ieu tal que mil dolen
seriont del mieu gaug manen,
e del mieu gaug tuich miei paren
viurion ab gaug ses manjar;
e qui vol gaug sai l’an queren,
qu’ieu ai tot gaug entieiramen
de midonz que ben lo·m pot dar.
VII.
Dompna, d’als non ai a parlar
mas de vos, dompna, que baisar
vos cuig, dompna, quand aug nomnar
vos, dompna, que ses vestimen
en mon cor, dompna, vos esgar;
c’ades mi·us veig inz dompn’ estar
vostre bel nou cors covinen.
VIII.
De mon nou vers vuoill totz pregar
que·l m’anon de novel chantar
a lieis c’am senes talan var.
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men;
c’autre ris mi semblon plorar,
si·m ten ferm en gaug ses laissar
midonz, c’autre drut non cossen.
IX.
Ja Dieus mais dompna no·m presen,
sol gart ma dompn’ e Mon Joglar!
X.
Dieus gart ma domna e Mon Joglar
e ja mais dompna no·m presen.
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga. Ab nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa - ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap - tenemen. Uuoill un bon nou uers co menssar. Equi mos bons nous motz en ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus uieills en deu renouellar. Qien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. Dompna que mi faitz alegrar. Eus am |
![]() |
plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. Damor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen. Rire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. Gaug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. Dompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. Demon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. Ia dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. Dieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
I | |
Raembautz daurenga. A b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa |
Raembautz d’Aurenga Ab nou cor et ab nou talen, |
II | |
Q ien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. |
Qi en renovel mon ardimen, q’ai novel ab nou pessamen, franc de novel ab ferm parven, e chante el novel temps clar, qe‧l novels fruitz nais e dissen e‧l novels critz, en eis s’empren, e‧ill auzeill intron en amar. |
III | |
D ompna que mi faitz alegrar. Eus am plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. |
Dompna que mi faitz alegrar, e‧us am plus c'om non sap pensar tant ben cum ieu s’am ni comtar, q’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuidar, c’ad ops d’amar la‧m saup triar Amors qan nos aiostet gen. |
IV | |
D amor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen.
|
D’amor me dei ieu ben lauzar mieills c’ad Amor guizerdonar non puos: q'Amors mi ten si car, que dat m’a per son chausimen mais c’Amors non pot entosar a sos ops, Amors, ni donar ab autra dompna ab cors rizen. |
V | |
R ire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, qe‧l cors mi ri neis en dormen e midonz ri tant dousament que de negun ris non a par; e si‧m ten sos ris plus gauzen, que si‧m rizion catre cen angel qe‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. |
Gaug ai ieu tal don mil dolen seriont del mieu gaug manen e del mieu gaug tuich miei paren viurion ab gaug ses maniar; qui vol gaug ab me l’an queren, q’ieu ai tot gaug entieiramen de midonz que ben lo‧m pot dar. |
VII | |
D ompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baisar vos cuig, dompna, qand aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. |
De mon nou vers vuoill totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, si en men, c’autre ris mi semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m presen: sol gart ma dompna e mon Ioglar! |
X | |
D ieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
Dieus gart ma dompna e mon Ioglar e ia mais dompna no‧m presen. |
![]() |
Ray(m) Ab nou cor baut daure(n)ca et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen - |
![]() |
sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. Quieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. Doncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. Damor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. Rire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. Ioy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. Dompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna |
![]() |
que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. De mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. Ia dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
I | |
Ray(m)baut daure(n)ca A b nou cor et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou belh captenemen, vuelh un bon nou vers comensar e, qui mos bos motz enten, ben er pus nous a son viven, quo mielhs s’en deu renovellar. |
II | |
Q uieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. |
Qu’ieu renovelh mon ardimen, que‧l novelh volf vielh pessamen y franh de novelh ferm parven, e quantem al novelh temps clar, que‧ls novelhs fuelhs naysson desen lo novelh crit e‧l ioy s’empren, e‧ls auzels qu’intran en amar. |
III | |
D oncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. |
Doncs Amors me fai alegrar qu’ieu n’ay pus qu'om no‧s pot pensar, tan be cum ieu am e tenc car, et am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧y met cujar q'al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors quan nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. |
D’Amor mi dey ieu ben lauzar pus ad Amor guazardonar non puesc: Amors mais si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus qu’Amor non pot estujar a sos ops, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V | |
R ire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. |
Rire deg ieu si fatz sovens, que‧l cor me ri neys en dormens e midons ri‧m tan doussamens que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens, que si‧m rizian quatre cens angils, que‧m deurian ioy dar. |
VI | |
I oy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. |
Ioy ai ieu tal que mil dolens serian de mon ioy manens e del mieu ioy tuit mey parens viurian ab ioy ses manjar; e qui vol ioy sai l’an querens, que ieu ai tot ioys eyssamens ab midons que‧l me pot tost dar. |
VII | |
D ompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baizar vos cug, dompna, quant aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen que mon cor, dona, vos esguar, qu’ades mi ven, dompna, estar vostre bel cors nou avinen. |
VIII | |
D e mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. |
De mo vers vos vuelh totz preguar que‧l manetz de novelh chantar a lieys qu’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men, qu’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, quaz’autr'amor no‧s ten. |
IX | |
I a dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys guar e mon ioven.
|
![]() |
Ra(m)baut daure(n)ga Ab nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar. Queu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. Don aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
![]() |
Damor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. Rire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. Gaug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. Do(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. Demon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. Iamais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. Djeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
I | |
Ra(m)baut daure(n)ga A b nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar.
|
Rambaut d’Aurenga Ab nou ioi e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen et ab bel nou captenemen, vioil un nou verset començar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om veill‧i pot renoveilar. |
II | |
Q ueu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, qu'il novels moven pessamen. Farai de novel frem parven, er cantem ab novel tems clar, que fan l’auçel mais don dasen lo novels critz don ioi s’espen, dels auzels qu’imtran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que van si c'om no poc comdar tan be com eu am ni penssar, q’ieu am la genser ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuiar, c’al miels d’amar la saup far Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais c’Amors guiardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chausimen mais c’Amors non pot estoiar a so obs, Amors, mi donar ad autrui, don a or rien. |
V | |
R ire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei e li si‧m fai soven, qu’il cor mer neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris de Deu m’es vis, so‧m par; don me fai son ris plus iausen, que si‧m rizion angel cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G aug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. |
Gaug ai eu tan que mil dolen serion del meu gaug manen, car de mon gaug tuit mei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’eu l’ai tot gaug et eissamen ia midons que‧l mi pot tot donar. |
VII | |
D o(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos que baisar vos cuit ades can aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dona, vos esgar, c’ades mi vei domvins estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. |
De mon nou vers voill tot pregar qu’il m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men, c’autre ris mes semblan plorar si‧m tenc ferm e gaug ses laissar midons, c’autre drut non consen. |
IX | |
I amais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. |
Ia mais Dieus dona no‧m presen: sol gart ma don'e mon Iuglar. |
X | |
D jeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
Djeus gart ma done e mon Iuglar e ia mais domna no‧m presen. |
![]() |
![]() |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. Gauz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
I | |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. G auz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
Rambauz d’Aurenga Ab nou ioi ez ab nou talen Gauz ai eu tal qe mil dolen serian del meu gaz manen, qar de mon gauz tuit mei paren ez eu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gauz ssa l’an qerer, q’eu hai tot gauz ez eissamen la midonz qe lo‧m pot tot dar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga |
![]() |
Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. Queu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. Damor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. Rire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men senbla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(n) (con)se(n). Ia dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab bel nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don ioi s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c’om non pot comdar tan be com eu am ni pensar, qu’eu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m te car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar. a sos obs d’amor, ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del meu gauz manen, car del mieu gauz tut mieu paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gauz sai l’an querer, qu’eu ai tot gauz et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(on) (con)se(n). |
De mon nou vers voill totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en senbla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non consen. |
IX | |
I a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mon Ioglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. Quieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen - sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai - sap triar. Amors que nos aiustet gen. Damor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni |
![]() |
donar. Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qi mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q uieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai sap triar. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’ieu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la‧i sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar a sos obs d’amor, ni donar ad autrui don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’agles cen no‧m deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del mieu gauz manen, car del mieu gaug tut miei paren et ieu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gaug sai l’an qerer, qu’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, domna, vos esgar c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. |
De mon nou vers voil toz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mun Iuglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben er plus nous a so(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lag(en)sor ses con |
![]() |
ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion guag far. G Aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
![]() |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses uestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. D E mon nou uers uueill totz p(re)gar qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men. qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
I | |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben et plus nous aso(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. |
Raimbaut d’Orenia Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vueilh un nou verset començar e, qi mos bels motz nous enten, ben er plus nous a son viven, q’om viels s’en deu renovellar. |
II | |
Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. |
Q’jeu renovell mon ardimen, qi‧ls novels moven pensamen. Farai d’un novell ferm par parven, en chantan ab novels temps clar, qe fan l’auzell mais don dissen los novels critz don ioi s’espren, dels auzels qi‧s tan en amar. |
III | |
D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lagensor ses con ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. |
Don aman mi fan alegrar, q’ieu am si q'om non pot contar tan ben con ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar q’al mels d’amar la saup triar Amors qi nos aiostet gen. |
IV | |
D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais q’az Amor gazardonar non puesc: q’Amors m’a en conten e gardat per son chauzimen mas q'Amors no‧m pot estuiar a sos ops, Amors, ni donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V | |
R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion gaug far. |
Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven, qe‧l cors me ri neis en durmen e midons ri‧m tan doussamen qe ris de Dieu m'es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, qe si‧m rission qatre cen angel qi‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
Gaug n’ai en tal qe mil dolen serion del mieu gaug manen, qar de mon gaug tut mei paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qi vol gaug sai l’an qeren, q’ieu tot lo gaug entieramen a midons qe‧l mi pot tost dar. |
VII | |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses vestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. |
Bonna, d’als non ai a parllar mais de vos, dompna, que baissar vos cug ades qant aus nomar vos, donna, vos esgar, q’ades mieus vei domn'ins estar vostre nou cors bel e plazen. |
VIII | |
D E mon nou uers uueill totz p(re)gar. qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. |
De mon nou vers vueill totz pregar qe‧l m’anion de novell chantar a leis cui am ses talen var. Dieus me lais, et Amors, s’ieu men, q’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, q’autre drut non consen. |
IX | |
I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. |
Ia Dieus mais donna no‧m presen: sol gar ma donna e mon Iuglar. |
X | |
D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
Djeus gar ma donna e mon Iuglar e ia mais domnna no‧m pressen. |
![]() |
![]() |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels en deu renouelar. Ueu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. Omnam que mefai alegrar. Que os am mels quom nos sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. Amor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi |
![]() |
men. Mais qua mors nopot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. Jre deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. Auh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
I | |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels endeu renouelar. |
[A]b nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab bon nou captenemen, voill un bon nou vers comensar e, que mos bos nous moz enten, ben er plus nos a so viven, q'us vels en deu renovelar. |
II | |
U eu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar. Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. |
[Q]u’eu renovel mon ardimen, que‧i novel ab veill pessamen franc de novel ab frem parven, e chant el novel tems clar, qe‧l novel fruz nas e desen e‧l novels criz en eis s’empren, e‧il aucel intro en amar. |
III | |
O mnam que mefai alegrar. Que os am mels quom no sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. |
[D]omn'am que me fai alegrar, que‧os am mels qu'om no sap pesar, tan be cum eu am ni contar, qu’eu am la gensor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuidar, qu'a obs d’amar la‧m saup triar Amors quant nos aiostet gen. |
IV | |
A mor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi men. Mais qua mors no pot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. |
[D’]Amor me dei eu ben lauzar mels qu'ad Amor gazerdonar non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car, d’amar per son chauzimen mais qu’Amors no pot estoiar a sos obs, Amors, ni donar ad altra domn'ab cors rizen. |
V | |
J re deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. |
[R]jre deit e si‧m faz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan dolzamen que de negu ris non a par; e si‧m ten sos ris plus iauzen, que si‧m rizion quate en angel, que‧m derion gauh far. |
VI | |
A uh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
[G]auh ai eu tan don nul dolen serion del meu gauh manem e del meu gauh tut mei paren viurion ab gauh ses maniar; qui vol gauh ab me l’an queren, qu’eu ai tot gauh enteiramen de midons que ben lo‧m poc dar. |
![]() |
![]() |
R oembauç daurenga Ab nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar Qui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar Don aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal mielz damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
![]() |
Damor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me faisos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot gaug et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar Domna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen Demon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen Ga dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
I | |
R oembauç daurenga A b nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar |
Roembauç d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voil un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous e son vinen, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ab ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzel mas don deissen lo novels criz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal miels damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
Don aman que mi fan alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’eu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuigar c’al miels d’amar la sap triar Amors qe nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car, dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors no‧m pot estoiar a sos ops d’Amors ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me fai sos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, qe‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douçamen que ris de Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen no‧m deurian gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot guag et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar |
Gauz ai eu tan qe mil dolen serion del mieu gaug manen, car del mieu gauz tut miei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an querer, q’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baiçar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bels nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen |
De mon nou vers voil totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midons, c’autre drut non cossen. |
IX | |
G a dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
Ga Dieus mai domna no‧m preçen: sol gart ma donna e mon Juglar. |
![]() |
Raymbaut daure(n)ca Ab nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. ⸿ Qui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. ⸿ Doncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
![]() |
⸿ Damor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). ⸿ Rire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. ⸿ Gaug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
![]() |
⸿ Dona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). ⸿ DE mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays (et) amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). ⸿ Ia dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
I |
Raymbaut Daure(n)ca A b nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un bo nou vers comensar et, qi mos bos nous motz enten, ben er pus nous as so viven, c'om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. |
Qui en renovelh mon ardimen, que‧l novel homz vielh pessamen y franh novel ab ferm parven, er cantem al novel tems clar, que‧lh novels fuelh nays on desen lo novelh crit, on ioi s’empren, e‧ls auzels q’intran en amar. |
III |
D oncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
Doncs Amor me fay alegrar, q’ieu n'ay pus c'om no‧s pot pensar tan be com yeu am ni comtar, et am la genser ses conten: se Dieus m’am! E no‧i met cuiar car miels d’amar la‧m saup triar Amors cant nos aiustet gent. |
IV |
D amor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). |
D’amor me dey ieu ben lauzar pus ca ad et Amors guazardonar non pus: c’Amors mays si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus c’Amors non pot estuiar as sos obs, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V |
R ire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. |
Rire deg ieu si‧m fas soven, que‧l cor me ri neys en dormen e midons ri‧m tan dossamen que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen, que si‧m rizian qatre cen angels, que‧m deurian ioi dar. |
VI |
G aug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
Gaug ay ieu tal que mil dolen serian de mon gaug manen, e del mieu gaug tug miei paren vieurian ab gaug ses maniar; et qi vol e gaug say l’an queren, qu’ieu ay tot gaug et eysamen la midons que‧l mi pot tot dar. |
VII |
D ona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). |
Dona, d’als non ay a parlar mas de vos, domna, que bayzar vos cug, domna, cant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen qu’en mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi ven, domna, estar vostre belh cors nou avinen. |
VIII |
D E mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays et amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). |
De mon vers nou vuelh totz pregar que‧lh m’anon de novelh chantar a leys c’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, si en men, c’autre ris mi sembla plorars si‧m ten ferm en gaug ses laysar midons, ca ad autr’amor no‧s ten. |
IX |
I a dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys gar en mon ioven. |
I |
A b meu cor (et) ab mieu talen. ab nueu saber. eabn ueu sen. (et) ab nueu bel captenemen. uujl. i. nueu uers et comenzar. e cel qui mos nueus motz enten. ben er plus nue(us) a son uiuen. com miels sen deu renouelar. |
Ab meu cor et ab mieu talen, ab nueu saber e ab nueu sen et ab nueu bel captenemen, vujl un nueu verset comenzar e, cel qui mos nueus motz enten, ben er plus nueus a son viven, c’om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ueu renoueil mon ardimen. quel noueil u(er)ai pessamen faz denouellab ferm paruem. ecant em ab nouel tems clar. q(ue)ls fueils nouels dei naisson desen. el nouels c(ri)tz deioy senpren. dels auzels que tornon amar. |
Qu’eu renoveil mon ardimen, que‧l noveil ver ai pessamen faz de novell ab ferm parvem, e cantem ab novel tems clar, que‧ls fueils novels dei naisson desen e‧l novels critz de ioy s’enpren, dels auzels que tornon amar. |
III |
D omna mais me faitz alegrar. q(ue)u am si co(m) no pot comtar. ta(n) be com eu am ni pessar. q(ue)uam la gençor sesconten. sideus ma(m) enoi met cujar. quel miell damar lamsaub triar. amor que nos aiusten gen. |
Domna, mais me faitz alegrar, qu’eu am si c’om no pot comtar tan be com eu ni pessar, qu’eu am la gençor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cujar que‧l miell d’amor la‧m saub triar Amor que nos aiusten gen. |
IV |
D amor medej eu ben lausau mas quesamor gazardonar. nopu sc camor meten si car. dat amor p(er)son chausimen. mas amor no pot estoiar. asos obs. ni amedonar. ad autruidon ai cor rize(n) |
D’Amor me dej eu ben lausau mas que s’Amor gazardonar no pusc: c’Amor me ten si car dat, Amor, per son chausimen mas, Amor, no pot estoiar a sos obs, ni a me donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V |
D ire dei e sim faz souen. quel cor me ri neus endurmen. emz dons rim tan douzamen. que ues ris de deu mes som par. (et) ad oncs mes son ris plus gen. que sim rizion. cccc. angel q(ue)m deurion gaug far. |
Dire dei e si‧m faz soven, que‧l cor me ri neus en durmen e mzdons ri‧m tan douzamen que ves ris de Deu m’es, so‧m par, et adoncs m’es son ris plus gen, que si‧m rizion quatre cen angel, que‧m deurion gaug far. |
VI |
G aug ai eu tal que nul dolen. serion del meu gaug mane(n) car del meu gaug tug mei paren. uiurion ab gaug sens. maniar. e quiuol gaug silam quere(n). q(ue)u ai gaug (et) eyamen lamidons quel mepot donar. |
Gaug ai eu tal que nul dolen serion del meu gaug manen car del meu gaug tug mei paren viurion ab gaug sens maniar; e qui vol gaug si la‧m queren, qu’eu ai gaug et eyamen la midons que‧l me pot donar. |
VII |
D omna dals non aus p(ar)lar. masdeuos domna que baisar. uos cuig domna cant aug nomnar. uos domna senes uestime(n)s emon cor domna uos esgar. cades mi uej ins don estar. uostre ri neu cors bel couinen. |
Domna, d’als non a‧us parlar mas de vos, domna, que baisar vos cuig, domna, cant aug nomnar vos, domna, senes vestimens e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vej ins don estar vostre ri neu cors bel covinen. |
VIII |
D emonue uers uull totz p(re)gar. quel ma no(n) renouel chantar aleis cam senes talen uar. deu ma baix eamor seu men caut(re) ris me sembla plorar. sim ten ferm en ioy ses laixar midons cautre drut no cossen. |
De mo nue vers vull totz pregar que‧l m’anon renovel chantar a leis c’am senes talen var. Deu m’abaix, e Amor, s’eu men, c’autre ris me sembla plorar si‧m ten ferm en ioy ses laixar midons, c’autre drut no cossen. |
IX |
I a dieus domna nom pressen. sol gart madomna emon iugl ar eiamais domna no p(re)ssen. |
Ia Dieus domna no‧m pressen: sol gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no pressen. |
![]() |
![]() |
![]() |
reambautz daurega Ab nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
![]() |
Qieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz don iois sempren dels ausels qintron en amar. Don amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. |
![]() |
Damor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. Rire dei eu eu sim faz souen. qel cars me ri neus en |
![]() |
Gaug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. Domna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos |
![]() |
Demon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabais (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. Ja dieus mais do(m)na nom prezent sol gart ma do(m)na e mo(n) |
I |
reambautz daurega A b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
Reambautz d’Aurega Ab nou cor e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen e ab nou bel captenemen, vueil un nou verset comensar e, qi mos nous bos mots entent, ben er plus nou a son vivent, c'om vestz s’en deu renovelar. |
II |
Q ieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz. don iois sempren dels ausels qintron en amar. |
Q’ieu renovel mon ardimen, c’ai novel ab veil pessamen, franc de noveil ab vieil parven, er cantem al novel temps clar, qe‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz don iois s’empren, dels ausels q’intron en amar. |
III |
D on amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup triar. amors qe nos aiustet gent. |
Don Amars mi fai alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tam ben con eu am ni pensar, q’ieu am la gensor ses content: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, q’al miels d’amar la‧m saup triar Amors qe nos aiustet gent. |
IV |
D amor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. |
D’amor me deg eu ben lauzar mais q’as Amor guizardonar ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mais q’Amor non pot estuiar a sos obs, Amors, ni donar ad autrui, con ai cor rizen. |
V |
R ire dei eu eu sim faz souen. qel cors me ri neus en durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug far. |
Rire dei eu eu si‧m faz soven, qe‧l cors me ri neus en durmen e midonz ri tant douzamen qe si es ris desd ui m’es, so‧m par; Deu me fa son ris plus jauzen, que se‧m rizion qatre cent angel, qe‧m deuriom gaug far. |
VI |
G aug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. |
Gaug ai eu tan qe mil dolen senrion del meu gaug manen, car del men gaug tuig meu paren viurion ab gaug et eisament; la midonz qe‧l mi pot tot dar. |
VII |
D omna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen. e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar uostre bel non cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, dona, qe baisar vos cuig, domna, qant aug nomnar vos, dona, qe sos vestimen e mon cors, domna, vos esgar, q’ades mi‧us veg midona star vostre bel non cors covinen. |
VIII |
D emon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabai (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. |
De mon nou vers vueil totz pregar qe il m’anon de novel chantar a lieis q’am senes talen var. Dieus m’abais, et Amors, seim ment, q’autre ris me semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug sens laissar midonz, c’autre drut non cossent. |
IX |
J a dieus mais do(m)na nom prezent sol gar ma do(m)na e mo(n) iuglar. |
Ja Dieus mais domna no‧m prezent: sol gar ma domna e mon Iuglar. |
X |
D ieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom prezent. |
Dieus gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no‧m prezent. |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Raembautz d’Aurenga Raymbaut d’Aurenca Rambaut d’Aurenga Rambauz d’Aurenga Raembautz d’Aurenga Raembautz d’Aurenga Raimbaut d’Orenia / Roembauç d’Aurenga Raymbaut d’Aurenca / Reambautz d’Aurenga |
|
I, 1 v. 1 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Ab nou cor et ab nou talen, Ab nou cor et ab nou talen, Ab nou ioi e ab nou talen, Ab nou ioi ez ab nou talen Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, [A]b nou cor et nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou cor et ab nou talen, Ab meu cor et ab mieu talen, Ab nou cor e ab nou talen, |
I, 2 v. 2 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber e ab nou sen / ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou sen ab nueu saber e ab nueu sen ab nou saber e ab nou sen |
I, 3 v. 3 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
et ab bon nou captenemen, et ab nou belh captenemen, et ab bel nou captenemen, / et ab bel nou captenemen, et ab nou captenemen, et ab nou bel captenemen, et ab bon nou captenemen, et ab nou captenemen, et ab nou bel captenemen, et ab nueu bel captenemen, e ab nou bel captenemen, |
I, 4 v. 4 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vuoill un bon nou vers comenssar vuelh un bon nou vers comensar vioil un nou verset començar / voill un nou verset comensar voill un nou verset comensar vueilh un nou verset començar voill un bon nou vers comensar voil un nou verset comensar vuelh un bo nou vers comensar vujl un nueu verset comenzar vueil un nou verset comensar |
I, 5 v. 5 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e, qui mos bons nous motz enten, e, qui mos bos motz enten, e, qui mos bos nous motz enten, / e, qui mos bons nous motz enten, e, qi mos bons nous motz enten, e, qi mos bels motz nous enten, e, que mos bos nous moz enten, e, qui mos bons nous motz enten, et, qi mos bos nous motz enten, e, cel qui mos nueu motz enten, e, qi mos nous bos mots entent, |
I, 6 v. 6 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ben er plus nous e son ioven, ben er pus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, / ben er plus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, ben er plus nos a so viven, ben er plus nous e son vinen, ben er plus nous as so viven, ben er plus nueus a son viven, ben er plus nou a son vivent, |
I, 7 v. 7 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’us vieills en deu renovellar. quo mielhs s’en deu renovellar. c’om veill‧i pot renoveilar. / c’om vielz‧i pot renovellar. c’om vielz‧i pot renovellar. q’om viels s’en deu renovellar. q’us vels en deu renovelar. c’om vielz‧i pot renovellar. c’om miels s’en deu renovelar. c’om miels s’en deu renovelar. c’om vestz s’en deu renovelar. |
II, 1 v. 8 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Qi en renovel mon ardimen, Qu’ieu renovelh mon ardimen, Qu’eu renovel mon ardimen, / Qu’eu renovel mon ardimen, Qu’ieu renovel mon ardimen, Q’jeu renovell mon ardimen, [Q]u’eu renovel mon ardimen, Qu’ieu renovel mon ardimen, Qui en renovelh mon ardimen, Qu’eu renoveil mon ardimen, Q’ieu renovel mon ardimen, |
II, 2 v. 9 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ai novel ab nou pessamen que‧l novelh uolf vielh pessamen qu’il novels moven pessamen. / que‧ls novel movon pensamen. que‧ls novel movon pensamen. qi‧ls novels moven pensamen. que‧i novel ab veill pessamen que‧ls novel movon pensamen. que‧l novel homz vielh pessamen que‧l noveil ver ai pessamen c’ai novel ab veil pessamen |
II, 3 v. 10 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
franc de novel ab ferm parven, y franh de novelh ferm parven, Farai de novel frem parven, / Farai de novel ferm parven, Farai de novel ferm parven, Farai d’un novell ferm par parven, franc de novel ab frem parven, Farai de novel ab ferm parven, y franh novel ab ferm parven, faz de novell ab ferm parvem, franc de noveil ab vieil parven, |
II, 4 v. 11 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e chante el novel temps clar, e quantem al novelh temps clar, er cantem ab novel tems clar, / er cantem ab novel temps clar, er cantem ab novel temps clar, en chantan ab novels temps clar, e chant el novel tems clar, er cantem ab novel temps clar, er cantem al novel tems clar, e cantem ab novel tems clar, er cantem al novel temps clar, |
II, 5 v. 12 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qe‧l novels fruitz nais e dissen que‧ls novelhs fuelhs nayss on desen que fan l’auçel mais don dasen / que fan l’auzer mas don deissen que fan l’auzer mas don deissen qe fan l’auzell mais don dissen qe‧l novel fruz nas e desen que fan l’auzel mas don deissen que‧lh novels fuelh nays on desen que‧ls fueils novels dei naiss on desen qe‧l novels foils nais dont deisen |
II, 6 v. 13 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧l novels critz, en eis s’empren, lo novelh crit e‧l ioy s’empren, lo novels critz don ioi s’espen, / lo novelz critz don ioi s’enpren, lo novelz critz don iois s’enpren, los novels critz don ioi s’espren, e‧l novels criz en eis s’empren, lo novels criz don iois s’enpren, lo novelh crit on ioi s’empren, e‧l novels critz de ioy s’enpren, lo novels critz don iois s’empren, |
II, 7 v. 14 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧ill auzeill intron en amar. e‧ls auzels qu’intran en amar. dels auzels qu’imtran en amar. / dels auzels qu’intran en amar. dels auzels qu’intran en amar. dels auzels qi‧s tan en amar. e‧il aucel intro en amar. dels auzels qu’intran en amar. e‧ls auzels q’intran en amar. dels auzels que tornon amar. dels ausels q’intron en amar. |
III, 1 v. 15 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dompna que mi faitz alegrar, Doncs Amors me fai alegrar, Don aman mi fan alegrar, / Don aman mi fan alegrar, Don aman mi fan alegrar, Don aman mi fan alegrar, [D]omn’am que me fai alegrar, Don aman mi fan alegrar, Doncs Amor me fay alegrar, Domna, mais me faitz alegrar, Don amars mi fai alegrar, |
III, 2 v. 16 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧us am plus c’om non sap pensar qu’ieu n’ay pus qu’om no‧s pot pensar que van si c’om no poc comdar / que am si c’om non pot comdar que am si c’om non pot comdar q’ieu am si q’om non pot contar que‧os am mels qu’om no sap pesar q’eu am si c’om non pot comdar q’ieu n’ay pus c’om no‧s pot pensar qu’eu am si c’om no pot comtar q’eu am si c’om non pot comdar |
III, 3 v. 17 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
tant ben cum ieu s’am ni comtar, tan be cum ieu am e tenc car, tan be com eu am ni penssar, / tan be com eu am ni pensar, tan ben con eu am ni pensar, tan ben con ieu am ni pensar, tant be cum eu am ni contar, tan ben con eu am ni pensar, tan be com yeu am ni comtar, tan be com eu ni pessar, tam ben con eu am ni pensar, |
III, 4 v. 18 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ieu am la gensor ses conten: et am la gensor ses conten: q’ieu am la genser ses conten: / qu’eu am la gensor ses conten: qu’ieu am la iensor ses conten: qu’ieu am la gensor ses conten: qu’eu am la gensor ses conten: qu’eu am la iensor ses conten: et am la genser ses conten: qu’eu am la gençor ses conten: q’ieu am la gensor ses content: |
III, 5 v. 19 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
si Dieus m’am! E no‧i met cuidar si Dieus m’am! E no‧y met cujar si Deus m’am! E no‧i met cuiar / si Deus m’am! E no‧i met cuiar si Dieus m’am! E no‧i met cuiar si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar si Deus m’am! E no‧i met cuidar si Dieus m’am! E no‧i met cuigar se Dieus m’am! E no‧y met cuiar si Deus m’am! E no‧i met cujar si Dieus m’am! E no‧i met cuiar |
III, 6 v. 20 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’ad ops d’amar la‧m saup triar q’al mielhs d’amar la‧m saup triar c’al miels d’amar la saup far / c’al mielz d’amar la sap triar c’al mielz d’amar la‧i sap triar q’al mels d’amar la saup triar qu’a obs d’amar la‧m saup triar c’al miels d’amar la sap triar car miels d’amar la‧m saup triar que‧l miell d’amore la‧m saub triar q’al miels d’amar la‧m saup triar |
III, 7 v. 21 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Amors qan nos aiostet gen. Amors quan nos aiustet gen. Amors que nos aiustet gen. / Amors que nos aiustet gen. Amors que nos aiustet gen. Amors qi nos aiostet gen. Amors quant nos aiostet gen. Amors qe nos aiustet gen. Amors cant nos aiustet gent. Amor que nos aiusten gen. Amors qe nos aiustet gent. |
IV, 1 v. 22 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
D’Amor me dei ieu ben lauzar D’Amor me dey ieu ben lauzar D’Amor mi dei ieu ben lauzar / D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor mi dei ieu ben lauzar [D’]Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dey ieu ben lauzar D’Amor me dej eu ben lausau D’amor me deg eu ben lauzar |
IV, 2 v. 23 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mieills c’ad Amor guizerdonar pus ad Amor guazardonar mais c’Amor guiardonar / mas c’az Amor guizardonar mas c’az Amor guizardonar mais q’az Amor gazardonar mels qu’ad Amor gazerdonar mas c’az Amor guizardonar pus ca ad et Amors guazardonar mas que s’Amor gazardonar mais q’as Amor guizardonar |
IV, 3 v. 24 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
non puos: q’Amors mi ten si car, non puesc: Amors mais si‧m ten car, non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car / non puosc: c’Amors m’a e‧m te car non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car no puesc: q’Amors m’a en conten non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car, non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car non pus: c’Amors mays si‧m ten car, no pusc: c’Amor me ten si car ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car |
IV, 4 v. 25 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que dat m’a per son chausimen que dat m’a per son chauzimen dat, Amors, per son chausimen / dat, Amors, per son chauzimen dat, Amors, per son chauzimen e gardat per son chauzimen d’amar per son chauzimen dat, Amors, per son chauzimen que dat m’a per son chauzimen dat, Amor, per son chausimen dat, Amors, per son chauzimen |
IV, 5 v. 26 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mais c’Amors non pot entosar pus qu’Amor non pot estujar mais c’Amors non pot estoiar / mas c’Amors non pot estoiar mas c’Amors non pot estoiar mas q’Amors no‧m pot estuiar mais qu’Amors no pot estoiar mas c’Amors no‧m pot estoiar pus c’Amors non pot estuiar mas, Amor, no pot estoiar mais q’Amor non pot estuiar |
IV, 6 v. 27 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
a sos ops, Amors, ni donar a sos ops, Amors, ni donar a so obs, Amors, mi donar / a sos obs d’ Amor, ni donar a sos obs d’ Amor, ni donar a sos ops, Amors, ni donar a sos obs, Amors, ni donar a sos ops d’ Amors, ni donar as sos obs, Amors, ni donar a sos obs, ni a me donar a sos obs, Amors, ni donar |
IV, 7 v. 28 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ab autra dompna ab cors rizen. a mi a dat nou cor rizen. ad autrui, don a or rien. / ad autrui, don ai cor rien. ad autrui, don ai cor rien. ad autrui, don ai cor rizen. ad altra domn’ab cors rizen. ad autrui, don ai cor rien. a mi a dat nou cor rizen. ad autrui, don ai cor rizen. ad autrui, con ai cor rizen. |
V, 1 v. 29 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, Rire deg ieu si fatz sovens, Rire dei eli si‧m fai soven, / Rire dei consi‧m fas soven, Rire dei consi‧m fas soven, Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven, [R]jre deit e si‧m faz soven, Rire dei consi‧m fas soven, Rire deg ieu si.m fas soven, Dire dei e si‧m faz soven, Rire dei eu eu si‧m faz soven, |
V, 2 v. 30 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qe‧l cors mi ri neis en dormen qe‧l cor me ri neys en dormens qu’il cor mer neis en durmen / que‧l cor me ri neis en durmen que‧l cor me ri neis en durmen qe‧l cors me ri neis en durmen que‧l cors me ri neis en dormen qe‧l cor me ri neis en durmen que‧l cor me ri neys en dormen que‧l cor me ri neus en durmen qe‧l cors me ri neus en durmen |
V, 3 v. 31 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e midonz ri tant dousament e midons ri‧m tan doussamens e midonz ri tan douzamen / e midonz ri tan douzamen e midonz ri tan douzamen e midons ri‧m tan doussamen e midons ri‧m tan dolzamen e midonz ri tan douçamen e midons ri‧m tan dossamen e mzdons ri‧m tan douzamen e midonz ri tan douzamen |
V, 4 v. 32 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que de negun ris non a par; que belh ris m’es de Dieu, so‧m par; que ris de Deu m’es vis, so‧m par; / que ris Dieu m’es vis, so‧m par; qe ris Dieu m’es vis, son par; qe ris de Dieu m’es vis, so‧m par; que de negu ris non a par; que ris de Dieu m’es vis, son par; que belh ris m’es de Dieu, so‧m par; que ves ris de Deu m’es, so‧m par; qe si es ris desd ui m’es, so‧m par; |
V, 5 v. 33 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e si‧m ten sos ris plus gauzen, e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens, don me fai son ris plus iausen, / don me fai sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, e si‧m ten sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen, et adoncs m’es son ris plus gen, Deu me fa son ris plus jauzen, |
V, 6 v. 34 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que si‧m rizion catre cen que si‧m rizian quatre cens que si‧m rizion angel cen / que si‧m rizian d’agles cen que si‧m rizian d’agles cen qe si‧m rission qatre cen que si‧m rizion quate en que si‧m rizian d’angles cen que si‧m rizian qatre cen que si‧m rizion quatre cen que se‧m rizion qatre cent |
V, 7 v. 35 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
angel, qe‧m deurion gaug far. angils, que‧m deurian ioy dar. non deurian plus gran gauz far. / non deurian plus gran gauz far. no‧m deurian plus gran gauz far. angel, qi‧m deurion gaug far. angel, que‧m derion gauh far. no‧m deurian gran gauz far. angels, que‧m deurian ioi dar. angels, que‧m deurion gaug far. angel, qe‧m deuriom gaug far. |
VI, 1 v. 36 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Gaug ai ieu tal don mil dolen Ioy ai ieu tal que mil dolens Gaug ai eu tan que mil dolen Gauz ai eu tal qe mil dolen (I, 1) Gauz ai eu tan que mil dolen Gauz ai eu tan que mil dolen Gaug n’ai en tal qe mil dolen [G]auh ai eu tan don nul dolen Gauz ai eu tan qe mil dolen Gaug ay ieu tal que mil dolen Gaug ai eu tal que nul dolen Gaug ai eu tan qe mil dolen |
VI, 2 v. 37 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
seriont del mieu gaug manen serian de mon ioy manens serion del meu gaug manen, serian del meu gaz manen, serion del meu gauz manen, serion del mieu gauz manen, serion del mieu gaug manen, serion del meu gauh manem serion del mieu gaug manen, serian de mon gaug manen serion del meu gaug manen, senrion del meu gaug manen, |
VI, 3 v. 38 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e del mieu gaug tuich miei paren e del mieu ioy tuit mey parens car de mon gaug tuit mei paren qar de mon gauz tuit mei paren car del mieu gauz tut mieu paren car del mieu gaug tut miei paren qar de mon gaug tut mei paren e del meu gauh tut mei paren car del mieu gauz tut miei paren e del mieu gaug tug miei paren car del meu gaug tug mei paren car del men gaug tuig meu paren |
VI, 4 v. 39 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
viurion ab gaug ses maniar; viurian ab ioy ses manjar; et eu viu ab gaug ses maniar; ez eu viu ab gauz ses maniar; et ieu viu ab gaug ses maniar; et ieu viu ab gauz ses maniar; et ieu viu ab gaug ses maniar; viurion ab gauh ses maniar; et eu viu ab gaug ses maniar; vieurian ab gaug ses maniar; viurion ab gaug ses maniar; viurion ab gaug et eisament; |
VI, 5 v. 40 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qui vol gaug ab me l’an queren, e qui vol ioy sai l’an querens, e qui vol gaug sai l’an queren, e qui vol gauz ssa l’an qerer, e qui vol gauz sai l’an querer, e qui vol gaug sai l’an qerer, e qi vol gaug sai l’an qeren, qui vol gauh ab me l’an queren, e qui vol gaug sai l’an querer, et qi vol e gaug say l’an queren, e qui vol gaug si la‧m queren, / |
VI, 6 v. 41 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ieu ai tot gaug entieiramen que ieu ai tot ioys eyssamens qu’eu l’ai tot gaug et eissamen q’eu hai tot gauz ez eissamen qu’eu ai tot gauz et eissamen qu’eu ai tot gaug et eissamen q’ieu tot lo gaug entieramen qu’eu ai tot gauh enteiramen q’eu ai tot gaug et eissamen qu’ieu ay tot gaug et eysamen qu’eu ai gaug et eyamen / |
VI, 7 v. 42 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
de midonz que ben lo‧m pot dar. ab midons que‧l me pot tost dar. ia midons que‧l mi pot tot donar. ia midonz qe lo‧m pot tot dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. a midons qe‧l mi pot tost dar. de midons que ben lo‧m poc dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. la midons que‧l mi pot tot dar. la midons que‧l mi pot donar. la midonz qe‧l mi pot tot dar. |
VII, 1 v. 43 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dompna, d’als non ai a parlar Dompna, d’als non ai a parlar Domna, d’als non ai a parlar / Domna, d’als non ai a parlar Domna, d’als non ai a parlar Bonna, d’als non ai a parllar / Domna, d’als non ai a parlar Dona, d’als non ay a parlar Domna, d’als non a‧us parlar Domna, d’als non ai a parlar |
VII, 2 v. 44 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mas de vos, dompna, que baisar mas de vos, dompna, que baizar mas de vos, que baisar / mas de voz, domna, que baizar mas de voz, domna, que baizar mais de vos, donna, que baissar / mas de vos, domna, que baiçar mas de vos, domna, que bayzar mas de vos, domna, que baisar mas de vos, dona, qe baisar |
VII, 3 v. 45 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vos cuig, dompna, qand aug nomnar vos cug, dompna, quant aug nomnar vos cuit ades can aug nomnar / vos cug ades cant aug nomar vos cug ades cant aug nomar vos cug ades qant aus nomar / vos cug ades cant aug nomar vos cug, domna, cant aug nomnar vog cuig, domna, cant aug nomnar vos cuig, domna, qant aug nomnar |
VII, 4 v. 46 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vos, dompna, que ses vestimen vos, dompna, que ses vestimen vos, dompna, que ses vestimen / vos, domna, que vestimen vos, domna, que vestimen vos, donna, vos esgar / vos, domna, que vestimen vos, domna, que ses vestimen vos, domna, senes vestimens vos, dona, qe sos vestimen |
VII, 5 v. 47 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e mon cor, dompna, vos esgar, que mon cor, dona, vos esguar, e mon cor, dona, vos esgar, / en mon cor, dompna, vos esgar, en mon cor, domna, vos esgar, / / e mon cor, domna, vos esgar, qu’en mon cor, domna, vos esgar, e mon cor, domna, vos esgar, e mon cors, domna, vos esgar, |
VII, 6 v. 48 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar qu’ades mi ven, dompna, estar c’ades mi vei domvins estar / c’ades mi vei domn’is estar c’ades mi vei domn’is estar q’ades mieus vei domn’ins estar / c’ades mi vei domn’is estar c’ades mi ven, domna, estar c’ades mi vej ins don estar q’ades mi‧us veg midona star |
VII, 7 v. 49 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vostre bel nou cors covinen. vostre bel cors nou avinen. vostre bel nou cors covinen. / vostre bel nou cors covinen. vostre bel nou cors covinen. vostre nou cors bel e plazen. / vostre bels nou cors covinen. vostre belh cors nou avinen. vostre ri neu cors bel covinen. vostre bel non cors covinen. |
VIII, 1 v. 50 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
De mon nou vers vuoill totz pregar De mo vers vos vuelh totz preguar De mon nou vers voill tot pregar / De mon nou vers voill totz pregar De mon nou vers voil toz pregar De mon nou vers vueill totz pregar / De mon nou vers voil totz pregar De mon vers nou vuelh totz pregar De mo nue vers vull totz pregar De mon nou vers vueil totz pregar |
VIII, 2 v. 51 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que‧l m’anon de novel chantar que‧l manetz de novelh chantar qu’il m’anon de novel cantar / que‧l m’anon de novel cantar que‧l m’anon de novel cantar qe‧l m’anion de novell chantar / que‧l m’anon de novel cantar que‧lh m’anon de novelh chantar que‧l m’anon renovel chantar qe il m’anon de novel chantar |
VIII, 3 v. 52 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
a lieis c’am senes talan var. a lieys qu’am senes talan var. a lei c’am senes talan var. / a lei c’am senes talan var. a lei c’am senes talan var. a leis cui am ses talen var. / a lei c’am senes talan var. a leys c’am senes talan var. a leis c’am senes talen var. a lieis q’am senes talen var. |
VIII, 4 v. 53 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dieus m’abais, et Amors, si en men, Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men, Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men, / Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus me lais, et Amors, s’ieu men, / Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus m’abays, et Amors, si en men, Deu m’abaix, e Amor, s’eu men, Deus m’abais, et Amors, seim ment, |
VIII, 5 v. 54 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’autre ris mi semblon plorar qu’autre ris me sembla plorar c’autre ris mes semblan plorar / c’autre ris m’en senbla plorar c’autre ris m’en sembla plorar q’autre ris mi sembla plorar / c’autre ris m’en sembla plorar c’autre ris me sembla plorars c’autre ris me sembla plorar q’autre ris me semblon plorar |
VIII, 6 v. 55 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
si‧m ten ferm en gaug ses laissar si‧m ten ferm en gaug ses laissar si‧m tenc ferm e gaug ses laissar / si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ses laissar / si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ses laysar si‧m ten ferm en ioy ses laixar si‧m ten ferm en gaug sens laissar |
VIII, 7 v. 56 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
midonz, c’autre drut non cossen. midons, quaz’autr’amor no‧s ten. midons, c’autre drut non consen. / midonz, c’autre drut non consen. midonz, c’autre drut non cossen. midons, q’autre drut non consen. / midons, c’autre drut non cossen. midons, ca ad autr’amor no‧s ten. midons, c’autre drut no cossen. midonz, c’autre drut non cossent. |
IX, 1 v. 57 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Ia Dieus mais dompna no‧m presen: Ia Dieus autra no m’en prezen: Ia mais Dieus dona no‧m presen: / Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: Ia Dieus mais donna no‧m presen: / Ga Dieus mai domna no‧m preçen: Ia Dieus autra no m’en prezen: Ia Dieus domna no‧m pressen: Ja Dieus mais domna no‧m prezent: |
IX, 2 v. 58 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
sol gart ma dompna e mon Ioglar. sol que lieys guar e mon ioven. sol gart ma don’e mon Iuglar. / sol gart ma domn’e mon Ioglar. sol gart ma domn’e mun Iuglar. sol gar ma donna e mon Iuglar. / sol gart ma donna e mon Juglar. sol que lieys gar en mon ioven. sol gart ma domna e mon Iuglar sol gart ma domna e mon Iuglar. |
X, 1 v. 59 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dieus gart ma dompna e mon Ioglar / Djeus gart ma done e mon Iuglar / / / Djeus gar ma donna e mon Iuglar / / / / Dieus gart ma domna e mon Iuglar |
X, 2 v. 60 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e ia mais dompna no‧m presen. / e ia mais domna no‧m presen. / / / e ia mais domnna no‧m pressen. / / / e ia mais domna no pressen. e ia mais domna no‧m prezent. |
I |
Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un nou verset comensar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c’om miels s’en deu renovellar. |
7 |
II |
Qu’ieu renovel mon ardimen, qu’ai novel ab veill pessamen franc de novel ab ferm parven, en chantan el novel temps clar, que‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz, on ioi s’empren, dels auzels qu’intron en amar. |
14 |
III |
Doncs amars me fai alegrar, qu’ieu am si c’om non pot comdar tan ben com ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Deus m’am! e no‧i met cuiar qu’al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors que nos aiustet gen. |
21 |
IV |
D’Amor me dei ieu ben lauzar mas c’ad Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a – si‧m ten car – dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estuiar a sos ops, Amors, ni dona ad autrui, don ai cor rizen. |
28 |
V |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan doussamen que ris de Dieu m’es, so‧m par, e‧l sieu[s] ris fa‧m plus iauzen, que si‧m rizian quatre cen angel, que‧m deurian gaug far. |
35 |
VI |
Gaug ai ieu tal que mil dolen serian del mieu gaug manen e del mieu gaug tug miei paren viurian ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’ieu ai tot gaug entieramen ab midons que‧l mi pot tost dar. |
42 |
VII |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug, domna, quant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi veg, domna, estar vostre bel nou cors covinen. |
49 |
VIII |
De mon nou vers vuelh totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men, c’autre ris me semblon plorar si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, c’autre drut non cossen. |
56 |
IX |
Ia Dieus mais domna no‧m presen: sol gart ma domna e mon Ioglar. |
58 |
X |
Dieus gart ma domna e mon Ioglar e ia mais domna no‧m presen. |
60 |
Classificazione dei manoscritti I testimoni DIKMN2 presentano diverse varianti comuni, per esempio ai vv. 1, 10, 12, 15, 24, 25, 39 e 53. AN e CR – i quali presi singolarmente presentano un numero elevato di varianti comuni – risultano correlati dall’utilizzo delle stesse lezioni ai vv. 4 e 38. I manoscritti V e a – e a volte anche M – oscillano tra questi due gruppi, riportando a volte le lezioni del primo e altre le lezioni del secondo. In assenza di errori congiuntivi, non è possibile dare vita ad uno stemma sicuro; Pattison ipotizza un probabile rappruppamento:[1]
Struttura e note al testo Il componimento è vers di argomento cortese. È ripartito in otto coblas doblas – di sette versi ciascuna – e due tornadas – di due versi ciascuna; presenta il seguente schema rimico e gonico: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8. Le coblas presentano le rime – a: -en e b: -ar, con retrogradazione di queste ultime (coblas I, II e V, VI: aaabaab; coblas III, IV e VII, VIII: bbbabba). Anche le due tornadas presentano la stessa alternanza rimica (ab:ba).
Le prime sette coblas sono caratterizzate ciascuna da una parola-chiave che si ripete nei primi sei versi (I nou, II novel, III amar, IV Amor, V rire, VI gaug, VII domna), mentre il settimo e ultimo verso anticipa la parola chiave della cobla seguente (coblas capfinidas: I e II renovelar/renovel; II e III amar/amars; III e IV Amors/Amor; IV e V rizen/rire; V e VI gaug/gaug; VI e VII midons/domna; VII e VIII nou/nou). La cobla VIII ripresenta al primo verso nou, che è regolarmente annunciato all’ultimo verso della cobla VII, e genera – di verso in verso – la serie completa di parole-chiave; l’ultima parola di questa serie, midons (v. 56), genera a sua volta domna in ciascuno dei quattro versi delle tornadas.
1-14. Raimbaut apre il componimento ritornando, in maniera insistente, sui temi del nuovo (nou-novel) e del rinnovare (renovelar). Quando un componimento inizia con una serie di ripetizioni, vi è, solitamente, l’intento ideologico di esprimere una poetica. In questo caso, il poeta vuole affermare la novità del suo trobar in relazione al suo radicale rinnovamento interiore e attraverso questa vuole offrire, a chi lo «intende», un componimento che mostri un nuovo modo di vivere. Il motivo del renovelar può essere rintracciato in altri componimenti di Raimbaut, come Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3)[2]: lì la novità del trobar consiste nella scelta dello stile leu, assoluta novità da parte di Raimbaut, che da sempre prediligeva il trobar clus e il trobar car, ovvero un componimento chiuso riservato a pochi eletti – la donna amata e pochi altri trovatori della sua corte – e caratterizzato da uno stile ricercato e dall’utilizzo di parole rare e preziose (cfr. Er resplan la flors enversa[3], BdT 389, 16). Questo tema, già presente nella tradizione trobadorica, è evidente – per esempio – in Guglielmo IX, Molt jauzens mi prenc en amar (BdT 183, 8),[4] vv.31-36: Pus hom gensor no‧n pot dir trobar, / ni huelhs vezer, ni boca dir, / a mos obs la vueill retenir, / per lo cor dedins refrescar / e per la carn renovelar, / que no puesca envellezir (“Poiché nessuno può trovare una signora più gentile, né occhi vedere, né bocca dire, la voglio tenere soltanto per me, per rinnovare il cuore nell’intimo e per rinnovale la carne, perché non possa invecchiare”).
1. Il sostantivo talen derivante dal latino TALENTUM – proveniente a sua volta dalla parabola evangelica dei talenti (“monete”) – acquisì dapprima il senso figurato di “don de nature; état d’esprit”[5], fino ad accogliere il significato di “désir, envie, sentiment, intention”.
1-2. Il poeta mette in contrapposizione la coppia cor-talen e la coppia saber-sen, creando un contrasto tra ciò che è irrazionale e ciò che è razionale; tale dittologia è evidente anche in Bernart de Ventadorn Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15),[6] v.7: «la boch’e.ls olhs e.l cor e.l sen». Altri elementi – che verranno proposti nel corso del commento – legano il componimento di Bernart al componimento in questione.
4. Pattison preferisce lectio facilior di AN e CR, vers. DIKMN2a presentano verset, lezione accolta da Milone e da questa edizione. Milone: «non stupisce d’altra parte in Raimbaut – soprattutto in rapporto al nou trobar, al rinnovamento dello stile – il raro diminutivo verset, da interpretare qui non come ‘versetto’ della Bibbia o della liturgia, ma come ‘piccolo vers, canzonetta’».[7] Per dare maggior peso a questa soluzione, pensiamo ai versi che aprono Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3) e Una chansoneta fera (BdT 389, 40).
5. Secondo Pattison, «this verse indicates a deliberate attempt at the obscurity of the trobar clus; however, the poem is not particularly difficult».[8] Raimbaut si rivolge ai fis amans, agli eletti che sono in grado di intendere il discorso d’amore e, attraverso esso, rinnovarlo. Occorre rivolgere l’attenzione, in particolare, sul termine enten, nel quale sono presenti due dimensioni: una dimensione intellettuale, con il significato di ‘intendere, comprendere, capire’, e una dimensione affettiva, con il significato di ‘tendere verso qualcuno o qualcosa’. Di conseguenza, questa parola può essere intesa con un doppio significato: può esprimere sia ‘tendere verso la mia buona nuova parola’ che ‘comprendere la mia buona nuova parola’. Questo dato è davvero interessante, perché collega questo rimante al testo di Bernart de Ventadorn, Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15).
7. Pattison riprende AN: qu’us vieills en deu renovellar («for an old man should be renewed by them»). Secondo Milone, la lezione di AN sembra una glossa correttiva a c’om viels di DIKMN2a – lettura facilior di c’om miels de CRV. Viels e miels sono paleograficamente interscambiabili, ma viels – nel contesto in cui si trova – è una lectio facilior che probabilmente è stata prodotta in maniera ossimorica in relazione a nou, parola-chiave della cobla, e a renovelar, a fine verso. Il senso complessivo della cobla affermerebbe l’ipotesi di Milone: il rinnovamento interiore spinge il poeta ad un nou trobar; chi ha la capacità di comprendere il discorso d’amore potrà essere rinnovato ed il rinnovamento sarà perfezionato grazie al nous motz. Raimbaut si propone ancora una volta come maestro d’amore (vedi la parodia dell’ensenhament in Assatz sai d’amor ben parlar[9]). Milone, collegandosi al quomielhs di C, congetturerà que miels. Come è evidente, per quest’edizione critica si segue il ragionamento di Milone, decidendo di non utilizzare la congettura, ma lasciando c’om miels. In questo contesto, ovviamente, om non vuole significare ‘qualsiasi uomo’, ma ‘l’uomo che – in particolare – può intendere queste nuove parole e può rinnovarsi’.
8-10. Mentre Pattison traduce «for I have a new thought with the old», Milone sostiene che è l’ardimen ad essere “nuovo accanto al vecchio pensiero”. La traduzione italiana di quest’edizione riprende la traduzione di Pattison, ma se ne distacca al verso 10. Pattison: «franc seems to modify ardimen. This makes v. 9 parenthetical. The variety of ms. readings here makes a choice difficult». Milone: «in realtà la soluzione è molto più semplice e prevede solo l’integrazione di una -s flessionale alla lezione di AN e di a: franc[s] de novel; è il soggetto (eu) che rinnova la propria capacità propositiva (vv. 8-9) e torna ad essere francs ‘libero’».[10] La confusione rimane nella tradizione manoscritta (Ana franc de novel ab, CR y franh de novelh, DIKMN2 farai de novel, V faz de novel ab). La nostra traduzione, per quanto riguarda il v. 10, segue le diverse soluzioni di Pattison e Milone, poiché ritiene che franc si riferisca al ‘nuovo pensiero’. Infatti, l’ardimen, che ha un’importanza particolare nella sfera dell’amore, oltre a sottolineare il sentimento amoroso, ha il compito di «liberare la strada dagli impedimenti che ostacolano l’amore nella sua opera di perfezionamento dell’uomo»[11]. Quindi, è possibile ipotizzare che, grazie al rinnovamento dell’ardimen, il pensiero divienga nuovamente libero.
11. A differenza di Pattison, che sceglie la lezione e chantem «and let us sing» riportata dalla maggior parte dei testimoni, Milone preferisce la lectio difficilior conservata unicamente da M, en chantan («mentre canto»), che in questa occasione non segue DIKN2 ed è sostenuto da e chante A e da e chant N. Milone: «es tracta d’un gerundi en funció adverbial (en lloc d’una subordinata de simultaneïtat) introduït per la preposició en, un tipus de construcció molt estesa a tota l’àrea galloromana que tot i la seva particularitat, pot haver induït a l’error a copistes provinents d’altres àrees».[12] El novel temps clar, “la nuova chiara stagione” sta ad indicare la primavera, che con la sua euforia coinvolge il soggetto che ama e che canta.
12-14. Questi tre versi presentano delle problematiche per quanto riguarda la ricostruzione del testo (cfr. Collazione). Pattison ricostruisce il testo ignorando DIKMN2 e a:
que‧l novels fruitz (AN) naison desen (CR e V)
e‧l novels critz (AN e V) on jois s’empren (R)
e‧ill auzeill intron en amar (AN).
Secondo Milone, Pattison ha sottovalutato a, che invece presenta una lezione corretta grammaticalmente, sintatticamente difficilior e coerente con il piano stilistico del nou trobar di Raimbaut. Milone: «nais dont deisen “nato da dove discende” è la chiave dei vv. 12-13, con dont < DE-UNDE, soluzione appunto difficilior che mette in crisi gli altri (nais dont > mais | mas don DIKMN2, nais/nas e AN, nais-<d>on = naison/naisson CR e V). […] un’ulteriore conferma è data da CR els auzels qu’intran (dels><d>els), che potrebbe anche spiegare la lezione di AN come un risultato finale di un processo di normalizzazione grammaticale e di semplificazione sintattica».[13] D’accordo con il ragionamento di Milone, per questa edizione critica si è ritenuto opportuno scegliere le lezioni di a, che fa emergere l’immagine della foglia – legata al tema del renovelar – come inizio di una nuova chiara stagione, dalla quale discende il nuovo canto d’amore. Mentre Milone utilizza il termine fuelhs, qui viene lasciata la lezione di a foils. DIKMN2, utilizzando la parola “uccello”, annullano completamente la metafora sopra indicata e rendono difficoltoso il raggiungimento di un senso logico della frase.
15-28. Il poeta delinea una sorta di investitura da parte di Amore, che viene personificato: è grazie ad Amore che può amare senza contegno, in maniera esclusiva, a tal punto che non solo è incapace di raccontarlo, ma addirittura non è in grado di comprendere la profondità di questo amore. Questo sentimento, più tardi, verrà definito da Dante con il termine Trasumanar, ovvero l’incapacità di saper raccontare per verba la Bellezza, poiché il solo ricordarla indebolisce la mente. Questo riguardo di Amore nei confronti del poeta rallegra Raimbaut all’inizio di questa seconda sezione (v. 15); il poeta – in maniera circolare – dopo aver espresso la sua gratitudine, termina questa sezione con l’immagine del cuore ridente.
15. Di fronte alla scelta della lezione, Pattison segue il testimone solitario N che conserva la parola chiave amar della cobla, mentre Milone, ancora una volta, si affida al testimone a. Milone: «l’ipotesi è confermata in primo luogo da CR Doncs amors, con amors (parola-chiave della cobla successiva) facilior rispetto ad amars; e poi da V domna mais e da DIKMN2 don aman, tutte soluzioni paleograficamente vicine alla lezione di a».[14] Secondo questa ricostruzione, la lettura proposta da Milone è Doncs amars me fai alegrar, accolta da questa edizione critica.
16-17. Pattison segue AN e CR e propone qu’ieu am plus. Milone, seguendo in questo caso IK, opta per la lezione que am. Quest’edizione ancora una volta accoglie a e la maggior parte della tradizione manoscritta che, utilizzando varianti differenti, riproducono la lezione qu’ieu. Dando fede a testimoni diversi, in Pattison troviamo al v. 16 pensar e al v. 17 comtar; viceversa in quest’edizione.
20. Pattison – fedele a AN – utilizza c’ad ops d’amar, che – secondo Milone – come unica argomentazione a favore ha la comparazione con Bernart de Vertadorn, Can l’erba fresch’e‧lh folha par[15] (BdT 070, 39), vv. 23-24: c’anc no vi cors melhs talhatz ni depens | ad ops d’amar sia tan greus ni lens. Gli altri testimoni concordano per un’altra lezione – qu’al mielhs d’amar – utilizzata per quest’edizione.
22-28. Secondo Pattison, la cobla IV presenta le difficoltà testuali più grandi, fino al punto che si vede obbligato ad abbandonare il suo testo-base A, per poter dare al testo un significato accettabile.
23-24. Milone afferma che la soluzione di Pattison è insoddisfacente: D’amor mi dei ieu ben lauzar | mas c’ad Amor guizerdonar | non puosc, qu’Amors m’a si‧m ten car; per questo motivo opta per uno scioglimento diverso: D’Amor me dei ieu ben lauzar | mas que Amor gazardonar | non puesc[a], Amor, si‧m ten car. Milone: «la preposizione (ad/az/as) rappresenta il solito riempitivo incongruo escogitato dalla tradizione manoscritta che, non riconoscendo la dialefe, si difende così dalla presunta».[16] Per quest’edizione, si decide di adottare la risoluzione di Pattison, cercando di valorizzare la sua soluzione attraverso un uso diverso della punteggiatura (vd. il commento al v. 25).
25. Pattison legge da‧t Amors – Amore ti dona – con un pronome enclitico di seconda persona singolare, mentre Milone ricostruisce il verso leggendo dat m’a Amors per son chauzimen, trasponendo il m’a (A e CR) che tutti gli altri testimoni avevano anticipato nel verso precedente. In quest’edizione è stata utilizzata la lezione privilegiata da Pattison, con l’unica differenza che dat viene utilizzato come participio passato legato a m’a del v. 24.
29-48. La quinta cobla sottolinea più volte il concetto del riso d’amore, ribadito dagli insistenti poliptoti (rire, ri, ris, rizian). Come nella cobla precedente Amore aveva generato un cuore ridente, così anche la donna amata dal poeta gli provoca altrettanto, persino nel sonno, e suscita una gioia tale da rendere ricchi Raimbaut, i suoi parenti e gli infelici e fomenta il desiderio di possederla. Raimbaut chiama in causa Dio e una compagnia iperbolica di quattrocento angeli, elemento che deve sicuramente essere paragonato ai cinquecento alunni dell’amore in Assatz m’es belh (BdT 389, 17),[17] vv. 22-28: Don d’amar dic – qu’am si ses tric | lieys qu’amar deg, – que‧lh miels adreg, | s’eron cert cum l’am finamens, | n’irion sai – preguar hueymai | que‧ls essenhes cum aprendens | de ben amar, – e neus preguar | m’en venrian dompnas cin cens (“Ecco perché dico di amare, perché amo in modo così ineccepibile colei che devo amare, che gli amanti più abili, se sapessero con quanta delicatezza la amo, verrebbero a supplicarmi di insegnare loro come studenti l’arte di amare, e pregando arriverebbero anche cinquecento donne”). Il riso di Dio viene utilizzato come termine di paragone: il sorriso della donna, paragonato spesso ad una figura celestiale, è un topos che ricorrerà più volte nella letteratura successiva.
31. Midons identifica la donna del trovatore. È un nome di genere maschile – ‘mio signore’ – che discende dal latino MĪ DOMINUS e che evidenzia la tipica metafora feudale[18]: il rapporta tra il poeta e la sua donna è paragonato al rapporto tra il signore e il suo vassallo. I trovatori, quindi, si rivolgono alla propria donna con questo termine maschile.
32-33. Pattison propone que ris de Dieu m’es vis, so‧m par (“che mi sembra essere il riso di Dio, così appare a me”) e afferma: «Most of the mss. have the reading I have adopted, with its awkward repetition of m’es vis, so‧m par, stylistically not as good as either CR or AN. But the scribe of the source of CR had a propensity for smoothing out all the difficulties, hence I believe that he departed from the original here in an attempt to better it. On the other hand, AN apparently do not make sense».[19] A parte i manoscritti AN che, risolvendo il problema con una sorta di censura religiosa, eliminando la comparazione tra il riso della donna e quello di Dio, e a, che presenta una completa confusione, tutti i manoscritti aggiungono un monosillabo superfluo: la ‘maldestra ripetizione’ – come la denomina Pattison – fa emergere che l’intera tradizione è messa in crisi da diëu e siëu dieretici e che questo mancato riconoscimento fa credere ai copisti di trovarsi di fronte ad una doppia ipometria. Pattison, dunque, adotta la lezione riportata da DIKMN2, lasciando il monosillabo superfluo; Milone, al contrario, trova la soluzione nei manoscritti CR, che si limitano ad aggiungere l’aggettivo belh sia al v.32 che al v.33 per correggere questa falsa ipometria. Accogliamo la soluzione di Milone.
40-42. Questi tre versi esprimono l’appagamento del desiderio, il raggiungimento del gaug entieramen. Il sintagma gaug entier, non a caso, chiude la lirica Lonc temps ai estat cubertz (BdT 389, 31),[20] v. 50.
42. Pattison legge da AN de (N ab) midonz que ben lo‧m pot (N poc) dar. Gli altri testimoni, in sostituzione a ben, riportano la lezione tot/tost. Dal momento che tot sembra la letio facilior, in quanto riperizione dell’entieramen del v. 41, Milone opta per la letio difficilio – tost – e in quest’edizione viene sostenuta la scelta di Milone.
46. Il sintagma ses vestimen sottolinea la vanità dell’aspetto materialistico, donando al poeta una ricchezza spirituale. Lo stesso motivo è rintracciabile in Bernart de Ventadorn, Tan ai mo cor ple de joya[21] (BdT 70, 44), v. 13: «Amar posc ses vestidura».
48-49. Ancora una volta, Pattison segue A (N tace dal v. 43 alla fine) c’ades mi‧us veig inz dompna estar | vostre bel nou cors covinen. Per quanto riguarda mi‧us, presente anche in a, si dovrà leggere come aggetivo mius, aggettivo possessivo come mieus di M; tutti gli altri testimoni riportano mi < MIHI. Per quanto riguarda inz, assente in CR e a, è presente nella stessa posizione in V e si trova postposto a domna in altri manoscritti. Secondo Milone, la sua sospettosa mobilità fa pensare al solito riempitivo, mentre la soluzione è suggerita da CR, che lega il vocativo domna in dialefe con estar, ed è confermata da a che ignora la dialefe e compensa la falsa ipometria con la ripetizione di mi.[22] Anche questa volta l’opzione di Milone ci è sembrata la più adeguata.
Il sintagma cors covinen è frequente nella poesia trobadorica e, ancora una volta, collega questo componimento a Chantars no pot gaire valer, cobla VI, vv. 41-42: «Bel’e conhd’, ab cors covinen, | m’a faih ric ome de nien». L’espressione mi estar covinen significa ‘essere a me conveniente, adatto, adeguato’: “essere proprio mia, fatta proprio per me, la vostra bella nuova persona”.
50-57. Il poeta si rivolge ai suoi lettori quasi come a dei messaggeri, affinché riportino i suoi sentimenti alla donna amata. Il termine ferm è una parola portante, che sembra quasi aprire e chiudere il componimento: infatti, lo ritroviamo nella seconda e nell’ultima cobla come a tessere il filo conduttore di questo nuovo amore solido, costante, «fermo», tale da essere inscalfibile e mai incerto.
57-60. La tornada è il punto in cui avviene l’invio a qualcuno: alla donna amata o ad un giullare? Il termine ioglar potrebbe far pensare che Raimbaut si stia riferendo ad un giullare, ma in realtà, si tratta di un senhal, ovvero un soprannome che rimanda ad un’altra identità. Raimbaut si rivolge in dodici canzoni su quaranta ad un interlocutore o un’interlocutrice (tredici, se consideriamo Escotatz, mas no sai que s’es, dove il trovatore attribuisce il senhal a sé stesso):
Nel componimento che stiamo analizzando, Raimbaut lascia intendere che Joglar e la donna del poeta siano due personaggi differenti; anche in 8, e in 10 si rivolge in modo esplicito sia alla domna amata che a Joglar. In 6 ilh e lieis si riferiscono al vero oggetto del desiderio, del quale il fin aman nulla può rivelare senza venir meno all’imperativo cortese del celar: Joglar – amica e confidente – sarà l’unica depositaria del segreto. In 2, la lode a Joglar chiude una lunga invettiva contro i durs, crus, cozens lauzengiers: l’amica fedele e sincera è contrapposta ai nemici della fin’amor: enoios, vilans, malparliers. Anche in 3 e in 11 la dedica al senhal non contiene alcuna allusione ad un coinvolgimento amoroso. In 4, 5, 7 e 9 è evidente la differenza di tono tra la prima tornada – indirizzata alla donna amata – e la seconda – indirizzata a Joglar. In 12, Raimbaut sembra offrire qualche sottile indizio di un rapporto d’amore con Joglar, ma si tratta di un gap.
Nella vida[34] di Raimbaut d’Aurenga, presente come unicum in N2, si legge:
Et amet longa sason una domna de Proensa, que avia nom ma domna Maria de Verfuoil, et apellava la “son Joglar” e[n] sas ch‹i›ansos. Longamen la amet e ella lui. E fez maintas bonas chansos d’ella e mainz autres bons faics.
[“E amò per lungo tempo una signora di Provenza, che aveva nome madonna Maria de Vertfuoil; e la chiamava son Joglar nelle sue canzoni. A lungo l’amò ed ella amò lui. E fece molte buone canzoni per lei e moltre altre azioni onorevoli”].
Non abbiamo alcuna notizia di questa Maria di Vuertufuel; fu, molto probabilmente, un’invenzione del biografo. Friedrich Diez[35] identifica in Joglar la Comtessa de Dia, che secondo la vida «enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos» (“si innamorò di Raimbaut d’Aurenga, e compose su di lui molte buone canzoni”). Carl Appel[36] segnala le incongruenze delle identificazioni con Maria de Vertfuoil e con la Comtessa, rimanendo convinto del fatto che il senhal si riferisca non ad una confidente, ma alla donna amata:
Si, dans les autres piéces, l’auteur veut faire croire que Joglars et son amie soient deux personnes différentes, ce n’est évidentemment qu’une ruse pour égarer les lausengiers, ruse, du reste, que Raimbaut n’est pas seul à employer […] Peut-être le senhal se rapportait-il d’abord à Raimbaut et fut-il ensuite le nom d’amour des deux amants, ainsi que nous voyons plusieurs fois qu’un senhal servait en même temps pour deux amis ou deux amants. Et nous avons la preuve que Joglar désignait aussi bien le poète que la dame.
Secondo Adolf Kolsen[37], il senhal può alludere non ad una domna ma ad un amico di Raimbaut: «vielleicht Giraut de Bornelh»; nell’ultima cobla di BdT 389, 5, vv- 57-61, Raimbaut si rivolge a Palharet (probabilmente «a minstrel of Raimbaut’s entourage like Levet»)[38] affinché porti la sua canzone a ‘n Giraut, de cuy ai peccat, a Perpinhah part Laucat. Kolsen, che in altra sede[39] aveva identificato in ‘n Giraut il trovatore Giraut de Bornelh – anche se come fornisce la sua vida[40], a Giraut hom de basa far, non spettava il titolo en – completa l’ipotesi attribuendo a quest’ultimo anche il senhal. Pattison avanzò altre possibili identificazioni per l’amica e confidente Joglar: una delle sorelle di Raimbaut, Tiburga, sposata con Bertran dels Baus, o l’altra sorella Tiburgueta, sposata con Ademar de Murviel, o ancora la contessa di Rodez (cfr. BdT 389, 18).[41]
Nel 1949, in Neuphilologische Mitteilungen, M. Aimo Sakari, infine, propose – con molta probabilità – di riconoscere nel misterioso senhal di Joglar la trobairitz Azalais de Porcairagues; dalla sua breve vida, tramandata da I, K e d, apprendiamo che:[42]
N’Azalais de Porcarages[43] si fo de l’encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d’En Gui Guerrejat[44], qu’era fraire d’En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e faz de lui mantas bonas cansos.
L’unica canzone della trobairitz che ci è pervenuta – Ar me al freit tems vengut[45] (BdT 43, 1) – presenta numerose allusioni a BdT 389, 27: oltre all’esordio invernale (Raimbaut: «Entre gel e vent e fanc | e giscl’e gibr’e tempesta»; Azalais: «Ar em al freg temps vengut, | que‧l gels e‧l neus e la faingna») e all’invio a Joglar comune ad entrambe le canzoni – rendendo questo senhal reciproco –, nella lirica di Alazais va segnalato in particolare il v. 14 – «d’Aurenga me moc l’esglais» – che richiama l’esglai due volte evocato da Raimbaut, ai vv. 23 e 34 («e‧l cors, qu’est esglai mi presta; so don me nais aquest esglais»). Per quanto riguarda la sesta cobla, se quest’ultima presenta – nell’ultima copia conservata – delle rime leggermente sgradevoli, è perché la cobla originale è stata sostituita dalla stessa Azalais per evocare – dopo il 1173 – la morte del suo amico Raimbaut. Ancora, Sakari, esprime l’idea che «Raimbaut visait dans la Bederesca (c’est-à-dire ‘la Biterroise’), Alazais, celle de Béziers» [46] A questo punto, secondo Sakari, Azalais, corrispondente cortese e letterario di Raimbaut, risponde perfettamente a ciò che è noto di Joglar dai canti del trovatore e, nel momento in cui manda la sua canzone a Raimbaut, chiamata Joglar, non possono esserci dubbi. La tesi di Sakari viene discussa e accettata da M. Delbouille, che aggiungerebbe: «selon toute vraisemblance le senhal Joglar est né du texte de la chanson XXIV de Raimbaut».[47] Nel componimento XXIV (BdT 389, 28), il termine joglar appare una sola volta e viene utilizzato come un nome comune; qui, Raimbaut imputa la follia di cui soffre alla signora che lo fa languire e che lo ha reso un cantante sciocco, al punto che viene chiamato joglar da coloro che l’ascoltano.
BdT 389,2
Ms.: V 113 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 b8 c8 d7' e8 a8 (Frank 853:1). Vers di 7 coblas unissonans di 6 versi, seguite da due tornadas di 3 e 2.
Edizioni: Appel 1929a, p. 482; Pattison 1952, p. 108; Milone 2003, p. 213.
Vai al Rialto [99].
I.
Ab vergoinha part marrimentz
chantarai, mas eu no·n pusc als;
car vergoinha deu ben aver
qui es en gran benenansa
e puix, ja per dreit ni per tort,
la pert, com c’ama finamentz.
II.
Mas eu no paresc tan dolentz
com so, per que m’en ve grans mals;
mas Deus, c’a midons met voler
que·m faza mala semblanza,
no·m pot mais mal far de mort;
e d’aquel eus serai jausentz.
III.
E si d’aizo no son crezentz
no·n pusc als; mas Dieus, qu’es leyals,
me don encar ogan un ver
colp de cairel o de lanza,
ho c’om en escut freig m’en port;
e puix er l’envejos manentz.
IV.
E qui·l ditz zo qued eu li mentz,
per que ma dona·m ten per fals —
mas seinors! — cal pro pot tener
qui zo pert per devinanza,
don bon amic son en descort?
Et el men suau per las dentz.
V.
Mas ples es de vilas talentz
istz lausengiers ab ditz venals,
si que un rei cuja valer
s’a totz en ditz en romanza
zo que·l sembla per fat deport,
don camja bos cors e bos sentz.
VI.
Per que, madon’, es faillimentz
qui cre tot cant au dels aitals;
e vos, s’anc m’ametz jorn ni ser,
donc com fotz anc en duptanza
qu’eu faillis vas vos tan de tort?
Mas zo sai que·us dol mos turmentz.
VII.
Don vau ‘nvers e truis examentz
si que paresc fols naturals;
e farai totz tems, zo esper,
tro·m tornetz en alegranza
e·m perdonetz ses mal resort
lo tort qu’eu non ai, qu’es parventz.
VIII.
E donc en breu, ses duptanza,
per merce·m tornatz en acort,
si no·us platz ma mort o·l valentz!
IX.
Car me sen vas Amor ses tort
vos en prec tan ardidamentz.
BdT 389,3
Mss.: A 36, I 146, K 132, N² 16, a¹ 199, d 341, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; N 248 = anonimo.
Metrica: a3 a4 b4 c3 c4 b4 d3 d4 b4 e3 b6 e8 (Frank 197:1). Chanson di 8 coblas doblas di 12 versi, seguite da 2 tornadas di 3. Alternanza dei mots-refrains ai vv. 1-2, 4-5, 7-8 e 9-10 di ogni cobla.
Edizioni: Pattison 1952, p. 125; Milone 1998, p. 57; Milone 2004, p. 7.
Vai al Rialto [100].
I.
Aissi mou
un sonet nou,
on ferm e latz
chansson leu,
pos vers plus greu
fan sorz dels fatz.
Q’er er vist,
pos tan m’es quist,
cum sui senatz;
si cum sol,
fora mos cors vesatz;
mas chamjar l’ai pos quex o vol.
II.
Tot m’es nou
qan vei, si·m mou
fin’amistatz;
far posc greu
— ve·us que dic leu —
mas voluntatz,
tant ai quist,
car ai ben vist
cum poja gratz;
c’ab mo vol
for’ ieu fort aut pojatz!
Anquer es mos gratz lai on sol.
III.
Tant ai prim
mon cor qand rim
que·ls adiratz
tem de loing;
mas de pres poing,
cum fos amatz,
per cel joi
don fals ni croi
non an solatz —
trop derrenc!
Car dic q’ieu l’am; qu’assatz
fai si·m sofre q’ieu la·m sovenc.
IV.
Amors, rim
co·s vuoilla prim;
pos m’etz de latz
en que poing?
C’ab colp de loing
son pres nafratz;
tot m’es croi
qan d’autre joi
sol me tocatz.
Si no·us venc,
amors, mala fui natz!
Que puosc’ amar e mens ric renc!
V.
Ges un sou
non pretz, qan plou
si·m sui moillatz,
freig ni neu;
tant ai pes breu
del joi qe·m platz;
mas, per Crist,
pos mi fai trist
cant pes iratz:
‘Cor ai fol
c’ar am sol ses solatz.’
Aissi torn mon bon pens en dol.
VI.
Era·m plou!
Qe·m fara sou
trichan ses datz;
et, en breu,
vei cazer neu.
Anz es estatz!
Tant ai trist
mon cor, per Crist,
totz sui camjatz —
q’er ai dol
et er ai gaug viatz;
ve·us m’en savi e ve·us m’en fol.
VII.
Qand nos vim,
sempr’ es al cim
mos cors ausatz.
Puois d’als soing
non ac, ni·s joing
vas autre latz;
per que·m coi?
C’alres m’enoi:
‘Trop l’am! — Non fatz!’
Lai la tenc
eu tant cant al cor platz,
c’anc pos la vic d’als no·m sovenc.
VIII.
Sus d’aut cim
fui quand nos vim,
jos davallatz
si no·s joing
so dont ai soing;
mas ni guidatz
lui n’ennoi.
Amors, pro·m coi!
D’ella penssatz?
No·us sovenc
anc de las mas mi datz
la mort, c’ar vezetz qe·m sostenc?
IX.
Trop mi tenc
q’en lai non sui anatz
saber d’amor s’anc l’en sovenc.
X.
No·m sovenc
anc d’ela — so sapchatz —
mas una vetz qe·l vi e·m tenc.
⸿Raembautz daurenga. AJssi mou. Un sonet nou. on ferm elatz. Chansson leu. pos uers clus greu. fan sorz dels faz. qer er uist. Pos tant mes qist. Cum sui senatz. sicum sol. Fora mos cors uesatz. Mas chamiar lai pe(n)s. qel souol. |
|
Tot mes nou. qan uei sim mou. fina amistatz. far puosc greu. uas q(ue) dic leu. Mas uolontatz. tant ai quist. Car ai ben uist. Cum parra gratz. Cab mo uol. for ieu fort aut poiatz. anqer es mos gratz. lai on sol. |
|
Tant ai prim. Mon cor quand rim. qelsad iratz. tem deloing. Mas depres poing. cu(m) fos amatz. p(er) cel ioi. don fals ni croi. non ant solatz. trop derrenc. car dic qieu lam. quassatz. fai sim sofre qieu lam. niluol. |
|
Amors rim. Cois uuoilla prim. pos mes Delatz. Enque poing. Cab colp de loing. senpres nafratz. tot mescroi. qan dau tre ioi sol me tocatz. Si nous uenc. amors mala fui natz. Que puosca amar eme ins ric renc. |
|
Ges un ou. Nonpretz qan plou. Sim sui moillatz. freig ni neu. Tant ai es greu. del ioi qem platz. Mas p(er) crist. pos mi fai trist. Cant pes iratz. Corai fol. caram sol ses solatz. aissi torn mon bon pens. endol. |
|
Eram pleu. qem fara seu. Trincha sesdatz. Esin breu. uei chaser neu. anz es estatz. tant ai trist. Moncor p(er) crist. Totz sui ca(m)iatz qerai dol et erai gaug. erauiatz. ueus men saui eueus men fol. |
|
Qand nos uim. senpres alcim. Mos cors ausatz. puois dais soing. non ac nis ioing. uas autre latz. p(er)que soi. calres menoi. trop lam non fatz. Lai latenc. ca(n)t al cor platz. canc pos lauic dals no(m) souenc. |
|
Sus daut cum. fui qand nos uim. Jos da uallatz. Si nois ioing. so dond ai soing. mas sui datz. alui non noi. amors p(er) soi della penssatz. nous souenc. anc de lai mas mi datz. Lamort car uezetz qem sostenc. |
|
Trop mi tenc. qen lai non sui anatz. sa ber damor sanc len souenc. |
|
Nom souenc. anc del so sapchatz. Mas u na uetz qel ui el tenc. |
BdT 389,4
Ms.: a¹ 389 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 b8 c8 d8 d8 e8 f8 (Frank 852:1). Vers di 5 coblas unissonans di 7 versi.
Edizioni: Appel 1897, p. 409; Appel 1898, p. 110; Pattison 1952, 7, p. 91.
raembautz daurenga. Al prim qeil tim. sorzen sus. pel cim prima fueilla. del bra(n) cail. sagues raizon feir un bon uers. p(er)os ma dona. nouol. qu(ue) chan. mais de leis. nil uen a talan. echanz si damor. non es faitz. noual plus con ses domna amars. |
Con a lei platz. non dic plus senes tot mames ill. e p(er) dieu si esa ben en uers. qe non auz chantar. derenan. de leis uas cui sui uoitz denjan e cels qieu pietz uoil. fers. Estraig. er donc oi mais uoigz. mos chantars |
Faig uirol segle de mon us. lauzengier fals defaig. uolpill ai can nauran. ia damors ters. ab lar chau. parlar deuinan. p(er) lur ditz. uan do(m)nas duplan. e an. mortz drutz. ses colp atraig souen. p(er) lur fals deuinars. |
Cant cist fut mit maluatz p(er) us chanton de solatz. em. p(er)il. qe dizon de tort en trauers. de cels qe lur. er en sembla(n) domnes uers qieu entenda tan. cil domna. cuig en tot trasaig. qe sos amics aia espars. |
Rics hom torna tost enraus. can sufre com se merauill. qe nom saus samaizon fair fers. de cels q(ue)i uenon corteian. ges nonan colpa cil cofan. qes segmer. de tot forfagtz. a cui en couen castiars. |
raembautz daurenga. | Raembautz d’Aurenga | |
I | ||
Al prim qeil tim. sorzen sus. pel cim prima fueilla. del bra(n) cail. sagues raizon feir un bon uers. p(er)os ma dona. nouol. qu(ue) chan. mais de leis. nil uen a talan. echanz si damor. non es faitz. noual plus con ses domna amars. |
Al prim qe‧il tim sorz en sus pel cim prima fueilla del brancail, s’agues raizon, feir un bon vers peros ma dona no vol quue chan mais de leis, ni‧l ven a talan e chanz si d’amor non es faitz no val plus con ses domna amars. |
|
II | ||
Con a lei platz. non dic plus senes tot mames ill. e p(er) dieu si esa ben en uers. qe non auz chantar. derenan. de leis uas cui sui uoitz denjan e cels qieu pietz uoil. fers. Estraig. er donc oi mais uoigz. mos chantars |
|
|
III | ||
Faig uirol segle de mon us. lauzengier fals defaig. uolpill ai can nauran. ia damors ters. ab lar chau. parlar deuinan. p(er) lur ditz. uan do(m)nas duplan. e an. mortz drutz. ses colp atraig souen. p(er) lur fals deuinars. |
|
|
IV | ||
Cant cist fut mit maluatz p(er) us chanton de solatz. em. p(er)il. qe dizon de tort en trauers. de cels qe lur. er en sembla(n) domnes uers qieu entenda tan. cil domna. cuig en tot trasaig. qe sos amics aia espars. |
C’ant cist fut mit malvatz per us; chanton de solatz em peril, qe dizon de tort en travers de cels qe lur er en semblan: domnes vers q’ieu entenda tan cil domna cuig en tot trasaig qe sos amics aia espars. |
|
V | ||
Rics hom torna tost enraus. can sufre com se merauill. qe nom saus samaizon fair fers. de cels q(ue)i uenon corteian. ges nonan colpa cil cofan. qes segmer. de tot forfagtz. a cui en couen castiars. |
|
I.
Al prim qe·il timi sorz en sus
e pel cim prim fueill del branquill,
s’agues raizon, feir’ un bon vers;
mas ma dona no vol q’eu chan
mais de leis, ni·l ven a talan;
e chanz si d’amor non es faig
no val plus com ses domna amars.
II.
Com a lei non platz, no·n dic plus.
Sens es tot ab que m’ames ill!
E, per Dieu, si es ben envers
qe non auz chantar derenan
de lei vas cui sui voitz d’enjan
e cels cui pietz voil — fers, estraig! —
er donc oimais voigz mos chantars.
III.
Faiziro·l segle de mon us,
lauzengier fals de faig volpill!
Ai! cant n’auran ja d’amors ters
ab lur chau parlar devinan!
Per lur ditz van domnas duptan
e an mortz drutz ses colp atraig
soven per lur fals devinars.
IV.
C’ant cist fait mil malvatz per us;
chamjan de solatz en perilh,
qe dizon de tort en travers
de cel qe lur er en semblan:
“Domn’ es vers q’ieu entenda tan ...”
Que·il domna cuig’ en tot trasaig
qe sos amics l’aia espars.
V.
Rics hom torna tost en raus
can sufre c’om se meravill
qe non s’aussa, mai s’en fait fers
de cels que·i venon cortejan.
Ges non an colpa cil qu’o fan;
qe·l segnier n’es de tot forfaig
a cui en coven castiars.
BdT 389,5
Mss.: A 35, C 197, D 89, Dc 256, I 144, K 130, N² 13, a¹ 192 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 a8 b8 b8 c7' b8 c7' (Frank 160:3). Vers di 9 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizione: Pattison 1952, p. 190.
I.
Als durs, crus, cozens, lauzengiers
— enojos, vilans, mals parliers —
dirai un vers que m’ai pensat;
que ja d’als no·i aura parlat,
qu’a pauc lo cor no m’esclata
d’aisso qu’ieu ai vist e proat
de lur malserva barata.
II.
E dirai vos de lur mestiers
si cum selh qu’en es costumiers
d’auzir e de sufrir lur glat.
Si·m peza, mas non er laissat
qu’ieu ab mal dir no·ls combata;
e ja del plus no·m sapchon grat
qar mos cors totz non los mata.
III.
Lauzenjador fan encombriers
als cortes et als dreituriers
e a cellas qu’an cor auzat;
e quecx per aquel eis mercat
a l’autre cobre et aplata
son verguonhos avol barat —
aissi son de fer’escata!
IV.
Per que·y falh totz bos cavaliers
que·ls cre; q’us non l’es plazentiers
mas per qu’en traga mielhs son at;
qu’il pesson, ist malaurat!
Pus d’als non val una rata
des que·l fara so voluntat
o·lh dira lauzenja grata.
V.
D’autres n’i a que van estiers,
que·s fa quecx cortes ufaniers;
que per outracujar mot fat,
o cuj’ aver mielhs guazanhat
cel qu’a plus la lengua lata
en dir de partir l’amistat
de cels en cui Jois s’afata.
VI.
Que·ls plus pros e·ls plus gualaubiers
vei de lauzenjar prezentiers;
e pes me d’ome c’a amat:
cum pot far amador irat?
Mas ges (qui qu’en crit ni·n glata!)
Non amon tug cil qu’an baizat —
so sap sidons Na Lobata.
VII.
Tal cug’ esser cortes entiers
qu’es vilans dels quatre ladriers,
et a·l cor dins mal ensenhat;
plus que feutres sembla sendat
ni cuers de bou escarlata
non sabon mais que n’an trobat —
e quecx quo·s pot calafata.
VIII.
Pos non aus mos durs deziriers
dir, tan tem que·l dans fos dobliers,
maldirai los en luec d’aurat;
e Dieus — quar fara caritat —
los maldiga e·ls abata
sai, e pueys lai en Neiron prat
on recebran deliurata.
IX.
Palharet, non ges grans palhiers,
d’aquest vers ompli tos paniers
e porta tot ton col cargat
a·N Girart, de cuy ai peccat,
a Perpinhan part Laucata.
E di·l (per que m’aia comprat)
qu’el cassa·s e·n desbarata.
X.
Ben chant (qui que s’en debata)
dels lauzengiers qu’an Joi baissat
del suc entro la sabata.
XI.
Joglar, s’eu ja cautz sabata,
qi no·us ve pauc a cavalgat,
ni sap per qe se debata.
Raembautz daurenga. | |
A Ls drutz crus co zens lausengiers. enueios uilans malparliers. di rai un uers que mai penssat. Que ia dals non aur ant parlat. Cab pauc lo cor nomesela ta. P(er)so qieu ai uist eproat. de lor malua za barata. |
|
E dirai uos delor mestiers. Sicum cel qui nes costumiers. dauzir e desofrir lorglat. sim pesa mas nom ai laissat. quieu demal
dir nols combata. e ia delplus nom sap |
|
Lausengador fan encombriers. als cor tes et als dreituriers. ecellas qui ant cor ausat. equecs p(er) aquel eis mercat. Lautre cobre et aplata. son uergoignos dauol barat. aissi son defer esclata. |
|
Perque ifaill totz caualliers. quels cre cus non es plazentiers. mas p(er)qen traia mi eills son at. Quil penson ist malaurat. mas dals non ual una rata. deqeil faras sauoluntat. eil ditz lausenga el grata. |
|
Dautres nia que uan estiers. Cais qes cor tes et ufaniers. q(ue) p(er) outra cuiamen fat. cuia auer mieills gazaignat. Cel que plus a lenga lata. Endir departir lami stat. de cels encui iois saplata. |
|
Quels plus pros els plus. galaubiers. vei delausengas plazentiers. Epesam dome caia am at. Mas ies qui qen crit nin glata. non amon tuich cill qant bai sat. sosap midonz nalobata |
|
Tals cuisser cortes entiers. ques uilans dels catre ladriers. Et al cor dins mal enseignat. Plus que feutres sembla tendat. ni durs cuer bon escarlata. non sabon mas que uant torbat. don quecs cois pot galafata. |
|
Puois noil aus mos durs desiriers. dir tant tem qel dans fos dobliers. Mau dirai los enluec dirat. Edieus qi ama ueritat. Los maudiga els abata. sai e puois lai on er iutgat. On recebrem la liurata. |
|
Alegrat monges grans parliers. daq(ue)st uers imple tos paniers. Eportan tot ton col cargat. angiraut decui ai pechat. a p(er)pignan part laucata. E dil p(er) qe maia comprat. quieu chanti p(er)que sembata. |
|
Lausengiers qui ant ioi baissat. Los crem fuocs tron enlasabata. |
I | ||
⸿Raeinbautz daurenga. ALs drutz crus co zens lausengiers. enueios uilans malparliers. di rai un uers que mai penssat. Que ia dals non aur ant parlat. Cab pauc lo cor nomesela ta. P(er)so qieu ai uist eproat. de lor malua za barata. |
Als drutz, crus, cozens, lausengiers |
|
II | ||
E dirai uos delor mestiers. Sicum cel qui nes costumiers. dauzir e desofrir lorglat. sim pesa mas nom ai laissat. quieu demal dir nols combata. e ia delplus nom sap chon grat. Car mos cors totz no los mata. |
|
|
III | ||
Lausengador fan encombriers. als cor tes et als dreituriers. ecellas qui ant cor ausat. equecs p(er) aquel eis mercat. Lautre cobre et aplata. son uergoignos dauol barat. aissi son defer esclata. |
|
|
IV | ||
Perque ifaill totz caualliers. quels cre cus non es plazentiers. mas p(er)qen traia mi eills son at. Quil penson ist malaurat. mas dals non ual una rata. deqeil faras sauoluntat. eil ditz lausenga el grata. |
|
|
V | ||
Dautres nia que uan estiers. Cais qes cor tes et ufaniers. q(ue) p(er) outra cuiamen fat. cuia auer mieills gazaignat. Cel que plus a lenga lata. Endir departir lami stat. de cels encui iois saplata. |
|
|
VI | ||
Quels plus pros els plus. galaubiers. vei delausengas plazentiers. Epesam dome caia am at. Mas ies qui qen crit nin glata. non amon tuich cill qant bai sat. sosap midonz nalobata. |
|
|
VII | ||
Tals cuisser cortes entiers. ques uilans dels catre ladriers. Et al cor dins mal enseignat. Plus que feutres sembla tendat. ni durs cuer bon escarlata. non sabon mas que uant torbat. don quecs cois pot galafata. |
Tals cu’isser cortes emtiers qu’es vilans dels cadtre ladriers et al cor dins mal enseignat plus que feutres sembla tendat. Ni durs cuer bon escarlata non sabon mas que vant trobat d’on quecs cois pot galafata. |
|
VIII | ||
Puois noil aus mos durs desiriers. dir tant tem qel dans fos dobliers. Mau dirai los enluec dirat. Edieus qi ama ueritat. Los maudiga els abata. sai e puois lai on er iutgat. On recebrem la liurata. |
|
|
IX | ||
Alegrat monges grans parliers. daq(ue)st uers imple tos paniers. Eportan tot ton col cargat. angiraut decui ai pechat. a p(er)pignan part laucata. E dil p(er) qe maia comprat. quieu chanti p(er)que sembata. |
|
|
X | ||
Lausengiers qui ant ioi baissat. Los crem fuocs tron enlasabata. |
|
Rabaut daure(n)ga. BEls durs curs cozenz lause(n) grers. Enoios uilans mals parliers. Dirai un uers q(ue) mai pensat. Que dals no(m) aura pa(n) lar. Ca pauc lo cor nomesclara. P(er)ço cai uist e probat. Delur mal soiua barata. |
|
Edirai uos de lairs mestiers. Si com cel que· nes costumier. Dausir ede suffrir lur glar. Sim pesa mais noi a laryat. Q(i)eu de mal dir nols co(m)bata. Eia del plus no(m) sapcho(n) grat. Car mos cors tot blos los mata. |
|
Lausemadors fan en conbriers. Als cortes e als dremiriers. Ea sellas ca(n) cor ausat. Eqecs p(er) aqel m(i)cat. lautre cobre e aplata. Son uergoinos auol barat. Aissi son defer escata. |
|
Per quei faill tot pros caualiers q(ue)ats cre cus no(m) les plasentiers. Mas qen traga miels son arc quil penson est mala aurat. Pois dals nom uals una rata. De q(ue) fara sa uolontat. Oi diz lausenia olgrata. |
|
Dautres nai qei uai estiers. Qes fan qecs cortes ufaniers. Que per outra cuidamen fat. Oc uion miels auer gangnat. Cel que plus talen ga. Endir de partir lamistat d(i)cels en qui iois saflata. |
|
Lo plus prof el plus galubiers. So(m) de lausenias plasentiers. Epens dome ca amar. Com pot far ama dor arat. Mas ges qui en crit on glata. No(n) amoin dat cel can baisar. So sab si dona lo bata. |
|
Tal cugesser cortes entiers. Ques uilans daus catre cartiers. Qal cors dinz mal eseinat plus q(ue) fel tre sembla cendat. Ni cuer debou escarlata. no(n) sabon mai q(ue) nan tro bar. Eqecs cos pot calafata. |
|
Puois no(n) aus mos durs destorbi ers. dir tan tem quel dan sos do bliers. Mas dirai los en luer daurat Edeu enfara caritat. los maldiga estrabata. Sai epuois eneiron prat Cui que plassos ne debata. |
Rabaut daure(n)ga. |
|
|
I | ||
BEls durs curs cozenz lause(n) grers. Enoios uilans mals parliers. Dirai un uers q(ue) mai pensat. Que dals no(m) aura pa(n) lar. Ca pauc lo cor nomesclara. P(er)ço cai uist e probat. Delur mal soiua barata. |
Bels, durs, curs, cozenz, lausengrers e noios, vilans, mals parliers dirai un vers que m’ai pensat; que da‧ls no‧m aura panlar c’a pauc lo cor no m’esclara perço c’ai vist e probat de lur mal soiua barata. |
|
II | ||
Edirai uos de lairs mestiers. Si com cel que· nes costumier. Dausir ede suffrir lur glar. Sim pesa mais noi a laryat. Q(i)eu de mal dir nols co(m)bata. Eia del plus no(m) sapcho(n) grat. Car mos cors tot blos los mata. |
|
|
III | ||
Lausemadors fan en conbriers. Als cortes e als dremiriers. Ea sellas ca(n) cor ausat. Eqecs p(er) aqel m(i)cat. lautre cobre e aplata. Son uergoinos auol barat. Aissi son defer escata. |
Lausemadors fan enconbriers als cortes e als dremiriers e a sellas c’an cor ausat; e quecs per aqel micat l’autre cobre e aplata son vergoinos avol barat, aissi son de fer escata |
|
IV | ||
Per quei faill tot pros caualiers q(ue)ats cre cus no(m) les plasentiers. Mas qen traga miels son arc quil penson est mala aurat. Pois dals nom uals una rata. De q(ue) fara sa uolontat. Oi diz lausenia olgrata. |
|
|
V | ||
Dautres nai qei uai estiers. Qes fan qecs cortes ufaniers. Que per outra cuidamen fat. Oc uion miels auer gangnat. Cel que plus talen ga. Endir de partir lamistat d(i)cels en qui iois saflata. |
D’autres n’ai qei vai estiers, qe‧s fan qecs cortes ufaniers, que per outra cuidamen fat o cuion miels auer gangnat cel que plus talenga en dir de partir l’amistat di cels en qui iois s’aflata. |
|
VI | ||
Lo plus prof el plus galubiers. So(m) de lausenias plasentiers. Epens dome ca amar. Com pot far ama dor arat. Mas ges qui en crit on glata. No(n) amoin dat cel can baisar. So sab si dona lo bata. |
Lo plus prof el plus galubiers so‧m de lausenias plasentiers, e pens d’ome c’amar: com pot far amador arat? Mas ges qui en crit on glata non amoin dat cel c’an baisar so s’ab si dona Lobata. |
|
VII | ||
Tal cugesser cortes entiers. Ques uilans daus catre cartiers. Qal cors dinz mal eseinat plus q(ue) fel tre sembla cendat. Ni cuer debou escarlata. no(n) sabon mai q(ue) nan tro bar. Eqecs cos pot calafata. |
Tal cug esser cortes entiers qu’es vilans da‧us catre cartiers, qa‧l cors dinz mal eseinat; plus que feltre sembla cendat ni cuer de bou escarlata non sabon mai que n’an trobar e qecs cos pot calafata. |
|
VIII | ||
Puois no(n) aus mos durs destorbi ers. dir tan tem quel dan sos do bliers. Mas dirai los en luer daurat Edeu enfara caritat. los maldiga estrabata. Sai epuois eneiron prat Cui que plassos ne debata. |
Puois non aus mos durs destorbiers dir, tan tem que‧l dan sos dobliers, mas dirai los en luer d’aurat e Deu, en fara caritat, los maldiga estrabata sai e puois e neiron prat cui que plassos ne debata. |
reambautz daurenge Als durs crus cozens lauzengiers enoios uilans mal parlers darai un uers qe mai pensat. qe ia dals no aura parlat qa pauc lo curs no mes clara. p(er) so qeu ai uist e ac de ioi mal serua barata. |
E dirai uos de lor mestiers aisi con cel qe nes cesousiniers dauzir. e de sufoir lur glat sim pesa mas non ai laisat. qeu de mal dir uos combata e zia del plus nom sapchon grat car mos cors totz non los mata. |
Lauzeniador faion en combriers al cortes ez als duec huriers ez a celas qau cor a saut e qecs p(er) aqel eu mer chat a lautre cobri ez aplata. son vergonios auol batat aisi so(n) deser eschata. |
Per qei fal totz pros caualiers. qels crequs nonlies plazentiers mas p(er) qen traja miels son atqil penson ist mala mat. pos dals non vals una rata. de qeil faras sa voluntat oil diz lauzenias ol grata. |
Dautres nia uan estiers. qes fan rics cortes uffaniers. qe rir oltra cuzamen fat o cuia auer meil gazainiat cel qe plus la lenga lata. en dir de partir lamistat de cels en cui iois sa flata. |
Quel plus pros el plus galaubiers. ueyde. lauzeniar presen tiers e pens me domen qaia amat. com pot far amador irat mas ges qi qen crit onglata non amon tung cil qan baisat. so sap si donz na lobata. |
Tals cui esser cortes entiers qes uilas daus qatre ladrerg e al cor dins mal enseigniat plus qe feutres ni trosde beou escarlata. non sabon mais qei uan turbat e qeis cos put galafata. |
Pos nom aus mos durs dezirs. dir ta(n) tem qel danz fos dobliers. mas dirai ios en luec daurat ez dieus qan fara charitat los maldiga els trabata. sai e pois lai enei rom prat on recebran de naueita. |
Pailhairet non ies granz pailliers. daqest uers umpli tus paners en porta tot ton col cargat an girart de cui ai peccat a perpinian part leu o chata e dir p(er) qe maia comprat. qen chans qi qe sen debata. |
Ben chant qi qe sen debata. dels lauz engiers qan ioi baize del suc tro en la sabata |
Joglar seu ia cautz sabata. qi nous ue pauc a caualgat. ni sap p(er) qe se debata. |
Reambautz daurenga | Reambautz d'Aurenga | |
I | ||
Als durs crus cozens lauzengiers enoios uilans mal parlers darai un uers qe mai pensat. qe ia dals no aura parlat qa pauc lo curs no mes clara. p(er) so qeu ai uist e ac de ioi mal serua barata. |
Als, durs, crus, cozens lauzengiers enoios, vilans, mal parlers darai un ver qe m’ai pensat; qe ia d’als no aura parlat, qa pauc lo curs no m’esclara per so q’eu ai vist e ac de ioi malserva barata. |
|
II | ||
E dirai uos de lor mestiers aisi con cel qe nes cesousiniers dauzir. e de sufoir lur glat sim pesa mas non ai laisat. qeu de mal dir uos combata e zia del plus nom sapchon grat car mos cors totz non los mata. |
E dirai vos de lor mestiers aisi con cel qe nes cesousiniers d’auzir e de sufoir lur glat si‧m pesa, mas non ai laisat q’eu de mal dir vos combata; ez ia del plus no‧m sapchon grat car mos cors totz non los mata. |
|
III | ||
Lauzeniador faion en combriers al cortes ez als duec huriers ez a celas qau cor a saut e qecs p(er) aqel eu mer chat a lautre cobri ez aplata. son vergonios auol batat aisi so(n) deser eschata. |
|
|
IV | ||
Per qei fal totz pros caualiers. qels crequs nonlies plazentiers mas p(er) qen traja miels son atqil penson ist mala mat. pos dals non vals una rata. de qeil faras sa voluntat oil diz lauzenias ol grata. |
Per qe‧i fal totz pros cavaliers qe‧ls creq‧us non lies plazentiers mas per q’en traja miels son at; q’il penson, ist malamat! Pos d’als non vals una rata de qe‧il faras sa voluntat o‧il diz lauzenias ol grata. |
|
V | ||
Dautres nia uan estiers. qes fan rics cortes uffaniers. qe rir oltra cuzamen fat o cuia auer meil gazainiat cel qe plus la lenga lata. en dir de partir lamistat de cels en cui iois sa flata. |
|
|
VI | ||
Quel plus pros el plus galaubiers. ueyde. lauzeniar presen tiers e pens me domen qaia amat. com pot far amador irat mas ges qi qen crit onglata non amon tung cil qan baisat. so sap si donz na lobata. |
|
|
VII | ||
Tals cui esser cortes entiers qes uilas daus qatre ladrerg e al cor dins mal enseigniat plus qe feutres ni trosde beou escarlata. non sabon mais qei uan turbat e qeis cos put galafata. |
|
|
VIII | ||
Pos nom aus mos durs dezirs. dir ta(n) tem qel danz fos dobliers. mas dirai ios en luec daurat ez dieus qan fara charitat los maldiga els trabata. sai e pois lai enei rom prat on recebran de naueita. |
|
|
IX | ||
Pailhairet non ies granz pailliers. daqest uers umpli tus paners en porta tot ton col cargat an girart de cui ai peccat a perpinian part leu o chata e dir p(er) qe maia comprat. qen chans qi qe sen debata. |
Pailhairet non ies granz pailliers d’aqest vers umpli tus paners en porta tot ton col cargat a’n Girart, de cui ai peccat, a Perpinian part Leuochata e dir (per qe m’aia comprat) qen chans qi qe sen debata. |
|
X | ||
Ben chant qi qe sen debata. dels lauz engiers qan ioi baize del suc tro en la sabata |
|
|
XI | ||
Joglar seu ia cautz sabata. qi nous ue pauc a caualgat. ni sap p(er) qe se debata. |
Joglar, s’eu ia cautz sabata, qi no‧us ve pauc a cavalgat, ni sap per qe se debata |
BdT 389,6a
Ms.: N² 12 (all'interno della vida) = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a5 a5 b7 c7' b7 d7 d7' (Frank 192bis:1). Cobla isolata di 7 versi.
Edizione: Boutière - Schutz 1973, p. 442.
Amics Rossignol,
si tot as gran dol,
per la mi’amor t’esjau
ab una leu chanzoneta
qe·m portaras a jornau
a la contessa valen,
lai en Urgel per presen.
BdT 389,8
Mss.: A 35, C 198, D 88, E 176, I 145, K 131, M 138, N² 15, d 341 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7 b7 b7 c7 c7 d7' a7 (Frank 701:1). Chanso di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 131; Milone 2004, p. 48.
Vai al Rialto [102].
I.
Amors, cum er? Que faray?
Morrai frescx, joves e sas,
enaissi dins vostras mas?
Oc! Murir, si·m pliu per vos!
Ades m’i pleu pauc mos pros;
e totz temps, tan cum ieu viva,
cum que m’en an, m’i pliuray.
II.
Per qu’ieu fauc avol essai
pos aissi vos suy humas;
qu’en feyratz s’ie·us fos trefas,
mals e felhs ez ergulhos?
Fora·n plus aventuros —
Oc! So·m par, pos ar esquiva
m’es, quar ves vos franc cor ay.
III.
Ades mi datz plus d’esmay
on mielhs suy ves vos sertas.
E fauc hi ben que vilas,
quar per mal suy amoros.
Mas no say esser anctos
vas vos, qu’ades recaliva
mos leus cors on piegz m’en vay.
IV.
Mas vos avetz — don morrai,
Amors — l’us de Barrabas;
que·ls vostres faitz soteiras
— qu’estan mal, per qu’ieu viu blos —
no faitz ges als plus iros,
mas ves aquels etz ombriva
qu’avetz en poder ses play.
V.
Per que, si·m peza, dirai,
Amors, tan ves vos que cas:
ades o dic — suy auras
de vos; q’anc mala sai fos
vostr’aventura mest nos!
E tem a dir ... quals? — C’om pliva
so que·us cofon e·us dechay.
VI.
Mas ieu o dic; e si·n bray
ni m’en desmen hom vilas,
vengua armatz en us plas;
e sia orbs o gelos,
s’ieu no volri’ esser jos,
vencutz; qui·s vol, so escriva;
sol vers no fos si·m n’esglay.
VII.
Mas non es de mar en sai,
ni lay on es flums Jordas,
Sarrazis ni Crestias
qu’ieu non venques tres o dos;
e s’ai dig que enojos,
ma grans dolors m’en abriva
que·m fai ver dir e no·m play.
VIII.
E s’ieu en fauc semblan guay
ni·m depenh cueynhdes e vas,
si tot m’ai bos ermitas
estat et enquar ploros;
e bos hom religios
serai (tot per gent geliva)
tostemps, si·l cor no m’en tray.
IX.
E ma chanso si no fos
alques ves Amor esquiva,
tengra ves Rodes en lay
X.
Comtessa nominativa,
pros e bell’ ab cor veray.
⸿Raembautz daurenga. Amors cum er que farai. Morrai fres ioues esans. En aissi dinz uostras mans. hoc morir sim pliu p(er) uos. ades mi pliu pauc mes pros. Etotztemps tant cu(m) ieu uiua. Cum q(ue)men an mi pliurai. |
|
Per qieu fatz auol essai. Puois aissi uos sui amans. Qem ferratz sieu fos trafans. felz emals (et) orgoillos. foi ieu olus auenturos. hoc sompar car metz esquia. p(er) qieu uas uos franc cor ai. |
|
Ades mi datz plus desmai. On mieills sui uas uos certans. Efatz hiben que uilans. Car p(er)mal sui amoros. Mas non sai esser antos. Uas uos cades recaliua. Mos leus cors on pieitz men uai. |
|
Mas uos auetz don morrai. amors lus debar rabans. quels uostres faitz soteirans. que ia mal p(er) qieu uiu blos. non faitz mais als plus iros. Mas uas aqels etz ombriua. Ca uetz enpoder ses plai. |
|
Perqieu sim pesa dirai. Amors tant ues uos de cans. Cades es condie certans. de uos canc mala sai fos. Enauentura mest nos. tement dir cais qanz opliua. so qeus confon cus dechai. |
|
Mas ieu odic esim brai. ni men desment hom uilans. Uenga arinatz en us plans. E sia orbs egolos. sieu non uuoill esser ioros. Uencutz qis uol so escriua. Sol uers non fos sim nesglai. |
|
Mas non es demar ensai. nilai ones flu(m)s iordans. sarrazins ni crestians. q(ue)u non uen ques tres o dos. Esieu dic qe enoios. Ma grans dolors menabriua. quem fai uer Dir que nom plai. |
|
E sieu enfauc semblan gai. nim depeing coindes euans. si tot mai bos hermitans Estat (et) ancar ploros. siu bos hom religios. Eferai p(er) gen geliua. totztemps sil cor nomen trai. |
|
Ema chanssos si nomfos. alqes ues amor esquiua. tengra uas rodes a uos. Comtes sa nominatiua. prose bella ab cor uerai. |
⸿Raembautz daurenga. | Raembautz d'Aurenga |
I | |
Amors cum er que farai. Morrai fres ioues esans. En aissi dinz uostras mans. hoc morir sim pliu p(er) uos. ades mi pliu pauc mes pros. Etotztemps tant cu(m) ieu uiua. Cum q(ue)men an mi pliurai. |
Amors, cum er? Que farai? Morrai fres, ioves e sans en aissi dinz vostras mans? Hoc! Morir si‧m pliu per vos. Ades mi pliu pauc mes pros, e totz temps tant cum ieu viva, cum que m’en an mi pliurai. |
II | |
Per qieu fatz auol essai. Puois aissi uos sui amans. Qem ferratz sieu fos trafans. felz emals (et) orgoillos. foi ieu olus auenturos. hoc sompar car metz esquia. p(er) qieu uas uos franc cor ai. |
Per q’ieu fatz avol essai puois aissi vos sui amans; qe‧m ferratz s’eu fos trafans, felz e mals et orgoillos? Foi ieu olus aventuros, hoc! so‧m par car metz esquia, per q’ieu vas vos franc cor ai. |
III | |
Ades mi datz plus desmai. On mieills sui uas uos certans. Efatz hiben que uilans. Car p(er)mal sui amoros. Mas non sai esser antos. Uas uos cades recaliua. Mos leus cors on pieitz men uai. |
Ades mi datz plus d’esmai on mieills sui vas vos certans e fatz hi ben que vilans; car per mal sui amoros, mas non sai esser antos. Vas vos, c’ades recaliva mos leus cors on pieitz m’en vai. |
IV | |
Mas uos auetz don morrai. amors lus debar rabans. quels uostres faitz soteirans. que ia mal p(er) qieu uiu blos. non faitz mais als plus iros. Mas uas aqels etz ombriua. Ca uetz enpoder ses plai. |
Mas vos avetz don morrai, amors, l’us de Barrabans qe‧ls vostres faitz soteirans qu’ia mal per q’ieu viv blos, non faitz mais als plus iros, mas vas aqels etz ombriva c’avetz en poder ses plai. |
V | |
Perqieu sim pesa dirai. Amors tant ues uos de cans. Cades es condie certans. de uos canc mala sai fos. Enauentura mest nos. tement dir cais qanz opliua. so qeus confon cus dechai. |
Per q’ieu si‧m pesa dirai, amors, tant ves vos de cans: c’ades es condie certans de vos; c’anc mala sai fos e naventura mest nos tement dir cais qanz olpiva so qe‧us confon c’us dechai. |
VI | |
Mas ieu odic esim brai. ni men desment hom uilans. Uenga arinatz en us plans. E sia orbs egolos. sieu non uuoill esser ioros. Uencutz qis uol so escriua. Sol uers non fos sim nesglai. |
Mas ieu o dic; e si‧m brai ni men desment hom vilans, venga a rinatz en us plans; e sia orbs e folos s’ieu non vuoill esser ioros vencutz; qis vol, so escriva; sol vers non fos si‧m n’esglai. |
VII | |
Mas non es demar ensai. nilai ones flu(m)s iordans. sarrazins ni crestians. q(ue)u non uen ques tres o dos. Esieu dic qe enoios. Ma grans dolors menabriua. quem fai uer Dir que nom plai. |
Mas non es de mar en sai, ni lai in es flums Iordans, sarrazinz ni crestians qu’eu non ven ques tres o dos; e s’ieu dic qe enoios, ma grans dolors m’en abriva que‧m fai ver dir que no‧m plai. |
VIII | |
E sieu enfauc semblan gai. nim depeing coindes euans. si tot mai bos hermitans Estat (et) ancar ploros. siu bos hom religios. Eferai p(er) gen geliua. totztemps sil cor nomen trai. |
E s’ieu en fauc semblan gai ni‧m depeing coindes e vans, si tot m’hai bos hermitans estat et ancar ploros siu bos hom religios e ferai per gen geliva, totz temps s‧il cor nomen trai. |
IX | |
Ema chanssos si nomfos. Alqes ves amor esquiua. tengra vas rodes a uos.comtes sa nominatiua. pros ebella ab cor uerai. |
E ma chanssos si no‧m fos alqes ves amor esquiva, tengra vas Rodes a vos, comtessa nominativa, pros e bella ab cor verai. |
Ra(m)baut daure(n)ga Amors con er que farai. Morai fresc iouens esans. Ena issi dins uostras mans. Hoc murir sim pleu p(er) uos. A des mi pleu pauc mos pros. Etoz tem tant con uiua. Com que menan mi pleurai. |
|
Per queu faz auol esai. Pors aisi uos sui humans. Quen feras seus fos tro fans. Mal efers e orgoillos. Foron puois auenturos. Oc som par car mes esquiua. Etar ues uos franc cor ai. |
|
Ades mi datz plus desmai. On plus mils son uas uos cert[..]ns. Efas ihe que tulans. Car p(er) mal son amoros. Mas no(m) fai esser anctos. Uas uos ca des recaliua. Mos leus cors on peig men uai. |
|
Mas uos aues don morrai. Amors lus de barabans. Quels uostres faiz so teirans. Que sta mal p(er) niublos no(m) faiz ges al plus iros. Mas uos a q(ue)ls es onbriua. Cauez enpoder ses plai. |
|
Per que sim pesa dirai. Amorstan ues uos. Que cans. Ades odic so(m) auostras.De uostras. Deuos canc mala sai fos. Uostra ventura mest nos. Etein adir tals co(m)pliua. So q(ue)us confon nius dechai. |
|
Mas eu odic esim brai. ni men des men hom uilans. Uenga armaz en un plans. Esta o(r?)bs egelos. Seu no(m) uolri esser ioios. Uencutz quis nol so escriua. Sols uers no(n) fos sim nesglai. |
|
Mais no(n) es de mar en sai. Ni lai ones flum iordans. Sarrasins ni cristi ans. Queu no(n) uenqes tres odos. Esi ei dit q(ue) enoios. Magerment abriua que(m) fa uer direno(m) plai. |
|
E seu enfaiz semblan gai. Ni(m) depei(n)g cuindes euans. Si tot mai bons er mitans. Estat esa(n)t ploros. Ebos hom relegios. Serai p(er)gent geliua. Totz te(m)s si cor nom(m) trai. |
|
E ma chanzos sino(n) fos alqes ues a mor esquiua tengra uas rodes a uos comtes nominacuia pros ebs- lab prez uerai. |
Ra(m)baut daure(n)ga | Rambaut d’Aurenga | |
I | ||
Amors con er que farai. Morai fresc iouens esans. Ena issi dins uostras mans. Hoc murir sim pleu p(er) uos. A des mi pleu pauc mos pros. Etoz tem tant con uiua. Com que menan mi pleurai. |
Amors, con er que farai? Morai fresc, iovens e sans, enaissi dins vostras mans? Hoc! Murir si‧m pleu per vos! Ades m’i pleu pauc mos pros e toz tem, tant conviva com que m’en an m’i pleurai.
|
|
II | ||
Per queu faz auol esai. Pors aisi uos sui humans. Quen feras seus fos tro fans. Mal efers e orgoillos. Foron puois auenturos. Oc som par car mes esquiua. Etar ues uos franc cor ai. |
Per qu’eu faz avol e sai pors aisi vos sui human quen feras se‧us fostro fans mal e fers e orgoillos foron puois aventuros oc! Som par car m’es esquiva e tar ves vos franc cor ai |
|
III | ||
Ades mi datz plus desmai. On plus mils son uas uos cert[..]ns. Efas ihe que tulans. Car p(er) mal son amoros. Mas no(m) fai esser anctos. Uas uos ca des recaliua. Mos leus cors on peig men uai. |
|
|
IV | ||
Mas uos aues don morrai. Amors lus de barabans. Quels uostres faiz so teirans. Que sta mal p(er) niublos no(m) faiz ges al plus iros. Mas uos a q(ue)ls es onbriua. Cauez enpoder ses plai. |
|
|
V | ||
Per que sim pesa dirai. Amorstan ues uos. Que cans. Ades odic so(m) auostras.De uostras. Deuos canc mala sai fos. Uostra ventura mest nos. Etein adir tals co(m)pliua. So q(ue)us confon nius dechai. |
|
|
VI | ||
Mas eu odic esim brai. ni men des men hom uilans. Uenga armaz en un plans. Esta o(r?)bs egelos. Seu no(m) uolri esser ioios. Uencutz quis nol so escriua. Sols uers no(n) fos sim nesglai. |
Mas eu o dic e si‧m brai ni m men des men hom vilans venga armaz en un plans e sta or?bs e gelos, s’eu no‧m volri esser ioios, vencutz; qui‧s nol so escriva sols vers non fos si‧m n’esglai. |
|
VII | ||
Mais no(n) es de mar en sai. Ni lai ones flum iordans. Sarrasins ni cristi ans. Queu no(n) uenqes tres odos. Esi ei dit q(ue) enoios. Magerment abriua que(m) fa uer direno(m) plai. |
Mais non es de mar en sai, ni lai on es flum Iordans, sarrasins ni cristians qu’eu non venqes tres o dos e si ei dit que enoios, magerment abriva que‧m fa ver dir e no‧m plai.
|
|
VIII | ||
E seu enfaiz semblan gai. Ni(m) depei(n)g cuindes euans. Si tot mai bons er mitans. Estat esa(n)t ploros. Ebos hom relegios. Serai p(er)gent geliua. Totz te(m)s si cor nom(m) trai. |
E s’eu en faiz semblan gai ni‧m depeing cuindes e vans, si tot m’ai bons ermitans: estat esant ploros e bas hom relegios serai, per gent geliva, totz tems si cor no‧m m trai. |
|
IX | ||
E ma chanzos sino(n) fos alqes ues a mor esquiua tengra uas rodes a uos comtes nominacuia pros ebs- lab prez uerai. |
|
BdT 389,9
Ms.: a¹ 202 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7 a7 b7 a7 a7 b7 (Frank 91:14). Vers di 8 coblas singulars di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Pattison 1952, p. 209; Harvey 2003.
I.
Anz que l’haura bruna·s cal
gir un vers d’amon d’aval;
q’ist mei guerrer maladrei
si fan de gabar vassal,
e cujon se q’est caval,
c’ai perdut, m’aion destrei.
II.
Ja per so uns non guabei
si·m perd; e demostrar n’ei
q’emqeras em tug el bal.
Anc ogan de l’autre frei
farai tornar tal nevei
al mestier Bernart del Gal.
III.
Segnior, eu no soi ges ducs,
ni no veg can tenc sol ducs;
ni de lop ni de lairon
no·s pot gardar desastrucs,
qon fai cel qe es els sucs:
tost a emblar conoisson!
IV.
Ben sap cel de Meolhon
s’ieu fas en, tant con el fon,
o·N Bertran dels Bauz, o·N Ucs;
jamais non tengran blizon,
mas fait cujon aver pron
car ni von cau con sambucs.
V.
Anc pois no·ls tinc per onratz
po·l camps fo desamparatz
per els senes colp de bran!
Dels cavalers la meitatz
degron tener los valatz:
q’il eron be seis aitan!
VI.
Segnior, ben sai q’en estan
ani’ a penr’ un sol dan.
Mas ar soi outrapassatz
et estortz d’aqel afan
per q’eu nau era doptan.
Ar serai abandonatz!
VII.
Anc, pos a ma dona plac
qe·m volgues mal, gaug non ac;
ni jamais no·m deu parer
be, pos eu mezeis m’estrac.
E qi no·m tengues per flac
tot joi laissera cazer.
VIII.
Mas Dieus no saub hanc voler
c’om de tot se desesper;
per qe·m tenc, e si m’esmac,
donna, car ben cud saber
qe jamais no·us an vezer;
mas ges per tant no·m estrac.
IX.
Trobat, per so no m’estrac:
car mos cors, si ben n’esmac,
no m’en daria poder.
X.
Esperat ai et esper
merce, si·us ven a plazer,
donna, per qe no·m n’estrac.
reambautz daurenge. Ans qe lsaura brunas calle girun uersda mon daual qistmen guerrier. mal adreg. si fan de gabar uassal. e cuio se qest caual cai p(er)dut maion destreit. |
Ja p(er) so uns no(m) guabei. sim p(er)dem demostrat nei. qem qeras em tug el bal. ancogan del autre freih farai tornar tal neueih. al mestier bernart del gal. |
Segnior eu no soi ges dur. ni no ueg can tenc sol duz. ni delap ni delairon. nos pot gardar desastrucs. qon fai cel qe es le sucs tost a emblar coinoguetz |
Ben sap cel de me solio sieu fas en tant con el fo. on betra(n) del baus on ux ia mais non tengram bliz on mas fait cuio(n) auer pron. car niuon caut con sambux |
Anc pois nols tinc p(er) onratz. pol camps fodes amp aratz. p(er) els senes colp deuran. qel caualer lameitatz degron tener. les ualatz. qil eron be seis aitan. |
Segnior ben sai qen estan auia penre un sol dan mas ar soi outra passatz ez estortz daqel afan p(er) qeu nau era doptan ar serai a ban donatz. |
Anc pos a madona plac. qem volgues mal gaug non aig ni iamais nom deu parer. bes pos eu mezeis. mes trac. eqinom tengues p(er) flac. tot ioi laissera caser. |
Mas dieus no saub ha(n)c ualer. com de tot se desesper p(er) qem tec. esi mesmac donna car ben cud saber. qe jamaus. nous an ueser.. mas ges p(er) tant non estrac |
Trobat p(er) so nom estrac car mos cors si ben nesmac nomen dam a poder. |
Esp(er)at ai ez esp(er) merce sius ven. aplazer donna p(er) qe nom nestrac.
|
reambautz daurenge. | Reambautz d’Aurenge |
|
I | ||
Ans qe lsaura brunas calle girun uersda mon daual qistmen guerrier. mal adreg. si fan de gabar uassal. e cuio se qest caual cai p(er)dut maion destreit. |
Ans qe‧ls aura bruna‧s calle Gir un vers d’amon d’aval; q’ist m’en guerrier maladreg si fan de gabar vassal, e cuio se q’est caval c’ai perdut, m’aion destreit. |
|
II | ||
Ja p(er) so uns no(m) guabei. sim p(er)dem demostrat nei. qem qeras em tug el bal. ancogan del autre freih farai tornar tal neueih. al mestier bernart del gal. |
Ja perso uns nom guabei si‧m perdem; demostrat n’ei, q’emqeras em tug el bal. Ancogan de l’autre freih farai tornar tal neveih al mestier Bernart del Gal. |
|
III | ||
Segnior eu no soi ges dur. ni no ueg can tenc sol duz. ni delap ni delairon. nos pot gardar desastrucs. qon fai cel qe es le sucs tost a emblar coinoguetz |
Segnior, eu no soi ges dur, ni no veg can tenc sol duz, ni de lap ni de lairon no‧s pot gardar desastrucs, qon fai cel qe es le sucs: tost a emblar coinoguetz! |
|
IV | ||
Ben sap cel de me solio sieu fas en tant con el fo. on betra(n) del baus on ux ia mais non tengram bliz on mas fait cuio(n) auer pron. car niuon caut con sambux |
|
|
V | ||
Anc pois nols tinc p(er) onratz. pol camps fodes amp aratz. p(er) els senes colp deuran. qel caualer lameitatz degron tener. les ualatz. qil eron be seis aitan. |
Anc pois no‧ls tinc per onratz po‧l camps fo desamparatz per els senes colp devran qel cavaler la meitatz degron tener les valatz: q’il eron be seis aitan! |
|
VI | ||
Segnior ben sai qen estan auia penre un sol dan mas ar soi outra passatz ez estortz daqel afan p(er) qeu nau era doptan ar serai a ban donatz. |
Segnior, ben sai q’en estan avia penr’un sol dan. Mas ar soi outrapassatz ez estortz d’aqel afan per q’eu nau era doptan. Ar serai abandonatz! |
|
VII | ||
Anc pos a madona plac. qem volgues mal gaug non aig ni iamais nom deu parer. bes pos eu mezeis. mes trac. eqinom tengues p(er) flac. tot ioi laissera caser. |
Anc, pos a madona plac qe‧m volgues mal, gaug non aig; ni iamais no‧m deu parer bes pos eu mezeis m’estrac. E qi no‧m tengues per flac tot ioi laissera caser. |
|
VIII | ||
Mas dieus no saub ha(n)c ualer. com de tot se desesper p(er) qem tec. esi mesmac donna car ben cud saber. qe jamaus. nous an ueser.. mas ges p(er) tant non estrac |
Mas Dieus no saub hanc valer c’om de tot se desesper; per qe‧m tec e si m’esmac donna, car ben cud saber qe jamaus no‧us an veser; mas ges per tant non estrac. |
|
IX | ||
Trobat p(er) so nom estrac car mos cors si ben nesmac nomen dam a poder. |
Trobat, per so no‧m estrac car mos cors, si ben n’esmac no m’en dam a poder. |
|
X | ||
Esp(er)at ai ez esp(er) merce sius ven. aplazer donna p(er) qe nom nestrac. | Esperat ai ez esper Merce, si‧us ven a plazer, donna, per qe nom n’estrac. |
BdT 389,10
Mss.: D 89, I 145, K 131, M 137, N² = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7' a7' b7 a7' b7 b7 (Frank 121:1). Chanso di 10 coblas singulars di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 78.
I.
Apres mon vers vueilh sempr’ ordre
una chanson leu per bordre
en aital rima sotil;
mas ges non ai’ us de tordre
si·m pert ma par ni·m ten vil
q’ieu vas mon miels no·m apil.
II.
Qar? No sai qant m’ai a viure,
per qe mon cors al cor liure;
e sapcha·n guidar dretz fil
mos volers, e non s’ature
mas en valen seinhoril;
q’om no·s iau de son cortil.
III.
Soven pens q’ailhors mi derga,
e pueis Amors ten sa verga,
qe·m n’a ferit de grieus pols,
e·m ditz c’ap mals no·m aerga;
q’ieu non sui escarniz sols
q’escarnitz fon ia N’Aiols.
IV.
Cil qi m’a vout trist-alegre
sap mais qu’i vol sos ditz segre
qe Salamos ni Marcols
de fatz ric ab ditz entegre:
e cai leu d’aut en la pols
qi·s pliu en aitals bretols.
V.
Qe·m val q’ailhor non puesc creire?
Q’anc no frais copa de veire
plus tost q’Amors frainh e rom —
mas si·l plaz qe·l mal cor meire
il sap lieu soudar ses plom; —
mas ha mi soudat trop som.
VI.
Viatz m’assajer’ a volvre
s’Amors me volges absolvre;
mas, pres en loc de colom,
me fai de seschas envolvre,
qe no·m gic penr’ un sol tom,
e m’apella per mon nom.
VII.
— Mal dic; tainh qe m’en peneda —
Non! — Per qe? — Mos cors m’o veda. —
Amors me tol qe·m ten trist. —
Qi·t tol, non cug qe t’o reda. —
So·m tol qe plus l’aurai qist —
No·t tol so q’anc non agist.
VIII.
Si aic gaug, qe·m tol e·m merma
qar mos talenz no·m aserma.
Ben ai fol talan, per Crist,
qar mos cors miels no s’aferma
en lai on faz gen conqist
q’en sai on ai mon dan vist.
IX.
A Dieu prec qe mos precs auja:
q’el vueilh’ e don q’ieu m’en gauja
lai on son volgutz amics!
Qar — ja·l sieus fins cors s’esflauja —
totz autres trop noms plus rics,
e non o dic ges enics.
X.
Cel Dieus qi fes terr’ e aiga,
caut e freig, gent clergu’ e laiga:
afol sels qe desabrics;
c’ama voluntat veraiga
e ab cubertz fals presics,
fan dan als drutz e destrics.
XI.
Domna, franca res veraiga
eu que·us sui verais amics
a vos mi ren totz antics.
XII.
Plus qe ja fenis fenics
non er q’ieu non si’ amics.
Rambaut daure(n)ga Apres mon uors uoill sempror dre. Una chançon leu p(er) bordre. En aital rima sotil. Mas ges n(n) aus descorder. Si pert ma pal ni(m) ten uil queu uas mo miels noma pil. |
|
Sil que ma uout trist alegre. Sab mais q(ue) uol sos ditz segre. Que sa lamons ni marcolf defaig ric ab dic entendre. Et an leu dit en la pols. Qis pliuen aital bertolz. |
|
Car no(n) sai cant mai auiure p(er) qu emo(n) cors al cor liure. Esap cham guidar dreig fil. Mos uolers eno(n) sature. Mas en ualen seignor ui co(n) nos iau deso(n) cortil. |
|
Souen pens caillors miderga. Epuo is amors re sa uerga. Qem ma fe rit de greu pols. Can dinz que mals non a egua. Queu no(n) sui escartuz sols. Que scarnitz fo ia uailors. |
|
Que ual caillors no(n) puesc creire. Ca(n)c no(n) frais copa de ueire. Plus tost camors frai(n)g eromp. Mas sil plaz q(ue)l mal cor meire. el sap leu soldar ses plom. Mas ami seu daz trop som |
|
Uiaz me sagera uolgues soluer. ous pres en luec de colom. Mifai deco lom. Mifai desi cazen uoluer. Que nom gic penre. i. sol toin. Ema pela p(er) mon nom. |
|
Mal dic taing q(ue) mon penegla. No(n) p(er) q(ue) mos cors mo ueda. Amors me tol quem ten trist. Quit tol not cug qu emo renda. Som tol qui plus laurai quist. Not toil ço canc non aguist. |
|
Si aic gaug qem tol em mermi. Car mos talans non i aserma. Ben ai fol talan p(er) crist. Car mos cors mels nosa serma. En lai on faz gen co(n)q(ue)st. Qui fai on e ai mon dan quist. |
|
Adieu quier que mos precs ama. quil uoillen don queu men gauia. lai on son uolgur amics. Car gal si eu fis cors ses flama. Totz autres trob. no(n) plus rics. Eno(n) odic gens enics. |
|
Cel dieu que fes fre aiga. Caug fre ig afol cels q(ue) desabrics. Cab mala voluntat ueraigua. Et ab cuberz fals p(re)sics. fan don als drucz en foz destrics. |
|
Donna franca res ueraia. Eu que sui uerais amics. Auos mi ren toz antics. |
Rambaut daure(n)ga | Rambaut d’Aurenga | |
I | ||
Apres mon uors uoill sempror dre. Una chançon leu p(er) bordre. En aital rima sotil. Mas ges n(n) aus descorder. Si pert ma pal ni(m) ten uil queu uas mo miels noma pil. |
Apres mon vers voil sempr’ordre una chançon leu per bordre en aital rima sotil; mas ges nn aus descorder si pert ma pal ni‧m ten vil qu’eu vas mo miels no‧m apil. |
|
II | ||
Sil que ma uout trist alegre. Sab mais q(ue) uol sos ditz segre. Que sa lamons ni marcolf defaig ric ab dic entendre. Et an leu dit en la pols. Qis pliuen aital bertolz. |
Si‧l que ma vout trist alegre s’ab mai que vol sos ditz segre que Salamons ni Marcolf defaig ric ab dic entendre et an leu dit en la pols qi‧s pliven aital bertolz. |
|
III | ||
Car no(n) sai cant mai auiure p(er) qu emo(n) cors al cor liure. Esap cham guidar dreig fil. Mos uolers eno(n) sature. Mas en ualen seignor ui co(n) nos iau deso(n) cortil. |
|
|
IV | ||
Souen pens caillors miderga. Epuo is amors re sa uerga. Qem ma fe rit de greu pols. Can dinz que mals non a egua. Queu no(n) sui escartuz sols. Que scarnitz fo ia uailors. |
|
|
V | ||
Que ual caillors no(n) puesc creire. Ca(n)c no(n) frais copa de ueire. Plus tost camors frai(n)g eromp. Mas sil plaz q(ue)l mal cor meire. el sap leu soldar ses plom. Mas ami seu daz trop som. |
Que val c’aillors non puesc creire? C’anc non frais copa de veire plus tost c’amors fraing e romp mas si‧l plaz que‧l mal cor meire el sap leu soldar ses plom mas a mi seu daz trop som. |
|
VI | ||
Uiaz me sagera uolgues soluer. ous pres en luec de colom. Mifai deco lom. Mifai desi cazen uoluer. Que nom gic penre. i. sol toin. Ema pela p(er) mon nom. |
Viaz m’esagera volgues solver ous pres en luec de colom mi fai de colom mi fai de sicaz envolver que no‧m gic penr’i sol toin e m’apela per mon nom. |
|
VII | ||
Mal dic taing q(ue) mon penegla. No(n) p(er) q(ue) mos cors mo ueda. Amors me tol quem ten trist. Quit tol not cug qu emo renda. Som tol qui plus laurai quist. Not toil ço canc non aguist. |
Mal dic taing que mon penegla non! Per que? Mos cors m’o veda, amors me tol que‧m ten trist qui‧t tol, not cug que morenda so‧m tol qui plus l’aurai quist no‧t toil ço c’anc non aguist. |
|
VIII | ||
Si aic gaug qem tol em mermi. Car mos talans non i aserma. Ben ai fol talan p(er) crist. Car mos cors mels nosa serma. En lai on faz gen co(n)q(ue)st. Qui fai on e ai mon dan quist. |
Si aic gaug, qe‧m tol em mermi car mos talans non iaserma ben ai fol talan, per Crist, car mos cors mels no s’aserma en lai on faz gen conquest qui fai on e ai mon dan quist. |
|
IX | ||
Adieu quier que mos precs ama. quil uoillen don queu men gauia. lai on son uolgur amics. Car gal si eu fis cors ses flama. Totz autres trob. no(n) plus rics. Eno(n) odic gens enics. |
|
|
X | ||
Cel dieu que fes fre aiga. Caug fre ig afol cels q(ue) desabrics. Cab mala voluntat ueraigua. Et ab cuberz fals p(re)sics. fan don als drucz en foz destrics. |
Cel Dieu que fes freaiga caug freig a fol cels que desabrics c’ab mala voluntat veraigua et ab cuberz fals presics fan don als drucz en foz destrics. |
|
XI | ||
Donna franca res ueraia. Eu que sui uerais amics. Auos mi ren toz antics. |
Donna franca res veraia, eu que sui verais amics a vos mi ren toz antics! |
BdT 389,13
Mss.: A 36, C 200, I 146, K 132, N² 17, a¹ 202, d 341, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; N 249 = anonimo.
Metrica: a7' b7' b7' a7' c3 c3 c3 c7 a7' (Frank 565:1). Vers di 8 coblas unissonans di 9 versi, seguite da 2 tornadas di 5.
Edizioni: Pattison 1952, p. 104.
I.
Ar m’er tal un vers a faire
que ja no·m feira fraitura;
qu’ar es enves mi escura
cil qe·m fai mal per ben traire.
Adolen,
faillimen
fui, qe·m ven!
Ben aic lai doncs pauc de sen
s’ieu anc fui ves lieis bauzaire!
II.
Seigner Dieus! Cum aus retraire
tan gran ma desaventura?
Mos dols non ac anc mesura
qe·m trastorna·l cor en caire.
Si espren
aspramen
mon talen
ira, e·m mou marrimen
quand ieu·m cuig far de joi fraire.
III.
En ploran serai chantaire
puois nuills gaugz no·m asegura, —
car Mos Bos Respieitz pejura
que·m val mos chantars? Qu’ar laire.
Fol tormen
per parven
vauc seguen
s’als non ai mas marrimen
e dol e dolor e braire.
IV.
Desastrucs nasqiei de maire
puois totz mals mi apejura.
Ben es fols qui mal m’agura!
Pieitz cum posc aver? Pechaire! —
Neis qui·m pen
aut al ven
a presen!
Cel tenrai per benvolen
qu’ams los huoills m’en volra traire.
V.
Dolsa dompna de bon aire
no·m gitetz tant a non·cura!
Ve·us que tolt avetz dreitura
s’ab merce·l cors no·us esclaire.
Qu’ieu n’aten
chausimen
si·us es gen,
si non faitz me peneden
issir fors de mon repaire.
VI.
Que, per l’arma de mon paire,
si·l vostre durs cors s’atura,
no·m tenra murs ni clausura
q’ieu non iesca de mon aire
mantenen
ves tal sen
don fort len
me veiran mais miei paren.
Mas vos non o prezatz gaire.
VII.
Dompna, cel qui es jutgaire
perdonet gran forfaitura
a cel — so ditz l’escriptura —
qe era traicher e laire!
Eissamen
en son sen,
qui non men
e non perdona corren —
ja no·il er Dieus perdonaire!
VIII.
Per vos am, dompn’ ab cor vaire
las autras tant co·l mons dura,
car son en vostra figura;
que per als no·n sui amaire!—
Neis la gen
pauc valen,
mal volen,
neis cels qe·us vezon soven!
Mas non lor n’aus far vejaire.
IX.
Domna, pren
un coven
avinen: —
si mais paz comandamen
ja no·m perdon neus vejaire.
X.
E si·us men
en coven
qe·us prezen,
ogan si’ eu malamen
entuissequatz ab varaire!
⸿Raembautz daurenga. Er mer tal un uers afaire. q(ue)ia nom feira fraitura. Car es en ues mi esai ra. Cill qem fai mal p(er) ben traire. a dolen. faillimen. fui qem uen. Ben aic doncs iai pauc desen. sicu aric fui ues lieis bauzairc. |
|
Seigner dieus cum aus retraire. Tant gran ma desauentura. Mos dols non ac anc mesura. qem trastornal cor encairc. si espen. aspramen. Mon talen. Jra. em mou marrinien. quand ieum cuig far de ioi fraire. |
|
Enploran serai chantaire. puois nuills gaugz nom asegura. Car mos bos respi eitz peuira. Qera mos chantars qer lai re. fol tormen. p(er) paruen. Uauc feguen. sals non ai mas marrimen. Edol edolor ebraire. |
|
Desactrues nasqiei demaire. puois totz mais mi apeiura. Ben es fols qui mal magura. pieitz non poc auer pechaire. neis qim pen. aut al uen. Apresen. Celten rai p(er) benuolen. Cams los huoills men uolra traire. |
|
Dolsa dompna debon aire. nom gitetz tant anonaira. Ues que tot auetz drei tura. sab uostre cors nom neselaire. i don aten. chausimen. Sius ergen. si non faitz mi peneden. Jssir fors demon repaire. |
|
Que p(er)larma demon paire. sil uostre gens cors sadura. nom tenra murs ni clau sura. qieu non iesca demon aire. Man tenen. Ues tal gen. don fort len. Mi uei ran mais miei paren. Mas uos nono pre satz gaire. |
|
Dompna cel qui es iutgaire. perdonet gran forfaitura. A cel so ditz lescriptura qe era traicher elaire. Eissamen. enson sen. qui non men. Enon p(er)dona corren Ja noil er dreitz p(er)donaire. |
|
Per uos am dompna ab coruaire. Las autras tant col mons dura. Car son en uostra figura. que p(er) als non sui amai re. neis la gen. pauc ualen. Mal uolen Ecels qeus uezon souen. Mas non lorn aus far ueiaire. |
⸿Raembautz daurenga. | Raembautz d’Aurenga | |
I | ||
Er mer tal un uers afaire. q(ue)ia nom feira fraitura. Car es en ues mi esai ra. Cill qem fai mal p(er) ben traire. a dolen. faillimen. fui qem uen. Ben aic doncs iai pauc desen. sicu aric fui ues lieis bauzairc. |
Er mer tal un vers a faire que ia no‧m feira fraitura; c’ar es en ves mi esaira cill qe‧m fai mal per ben traire. A dolen faillimen fui, qe‧m ven! Ben aic doncs i’ai pauc desen sicu a ric fui ves lieis bauzairc. |
|
II | ||
Seigner dieus cum aus retraire. Tant gran ma desauentura. Mos dols non ac anc mesura. qem trastornal cor encairc. si espen. aspramen. Mon talen. Jra. em mou marrinien. quand ieum cuig far de ioi fraire. |
|
|
III | ||
Enploran serai chantaire. puois nuills gaugz nom asegura. Car mos bos respi eitz peuira. Qera mos chantars qer lai re. fol tormen. p(er) paruen. Uauc feguen. sals non ai mas marrimen. Edol edolor ebraire. |
|
|
IV | ||
Desactrues nasqiei demaire. puois totz mais mi apeiura. Ben es fols qui mal magura. pieitz non poc auer pechaire. neis qim pen. aut al uen. Apresen. Celten rai p(er) benuolen. Cams los huoills men uolra traire. |
|
|
V | ||
Dolsa dompna debon aire. nom gitetz tant anonaira. Ues que tot auetz drei tura. sab uostre cors nom neselaire. i don aten. chausimen. Sius ergen. si non faitz mi peneden. Jssir fors demon repaire. |
|
|
VI | ||
Que p(er)larma demon paire. sil uostre gens cors sadura. nom tenra murs ni clau sura. qieu non iesca demon aire. Man tenen. Ues tal gen. don fort len. Mi uei ran mais miei paren. Mas uos nono pre satz gaire. |
|
|
VII | ||
Dompna cel qui es iutgaire. perdonet gran forfaitura. A cel so ditz lescriptura qe era traicher elaire. Eissamen. enson sen. qui non men. Enon p(er)dona corren Ja noil er dreitz p(er)donaire. |
Dompna, cel qui es iutgaire perdonet gran forfaitura a cel – so ditz le scriptura – qe era traicher e laire. eissamen en son sen qui non men e non perdona corren ja no‧il er dreitz perdonaire. |
|
VIII | ||
Per vos am dompna ab corvaire. Las autras tan col mons dura. Car son en vostra figura. Que p(er) als non sui amai re. neis la gen. pauc valen. malvolen Ecels qeus vezon soven. Mas non lorn aus far veiaire. |
Per vos am, dompna ab corvaire, las autras tan col mons dura car son en vostra figura. Que per als non sui amaire neis la gen, pauc valen, mal volen, e cels qe‧us vezon soven! Mas non lor n’aus far veiaire. |
reambautz daurenga. Ar mer tal un uers faire. qe ia nom feira faitura. qar es sauais mi escura. cil qem fai mal ses ben traire. a dole(n) fail liomen fitz qem uen bena ela donc pauc de sen seu anc fui uas leis bausaire. |
Seignier dieus conaug retraire tan gran ma des auentura. mas mais dol non ac hanc mesura. qan trastornal cor en qaire. si espren aspramen. mou talen ira mon marrimen. cant el cit far. de gai te fraire. |
Emplorant serai chantaire. car nuls gaugz no ma segura. pos mos respeigz peiura qem ual mos chantars qar laire. fol termen. uau segiten. p(er) paruen sals non ai mai pessamen. e dol e dolor e fraire. |
De sastrucs nasc de ma maire p(er) qe totz mals maieira ben es fols qui mal mazura peigz cum posc auer perchaire neus qim pen aut al ven anz presen qe tenrai p(er) ben uolen cels qels oill mi uolra traire. |
Do(m)na dousa de bon aire nom getet tam a nom cura neusqe tot aias draitura qab mercel dors nous esclaire qeu natent chausime(n) sins es gensi no far es peneden issi fors de mon repaire. |
Qe p(er) larma de mon paire. sil vostre durs cors satura. nom tenca murs ni clausura. qen non esca de mon aire. Mantenen. ues talsen. don fort len me veiran. mais mei paren. mas uos no mo prasatz gaire. |
Domna dieus qens es imuiaire. p(er)donet gran forfaitura. a cel sodiz. Sesciputra. qezera traitres e laire eissamen. es crezen. sil non men. qi non p(er)dona corren. ia dieus non lier p(er)donaire. |
P(er) uos am donab cor uaire. las autras tan col mons dura. car son e uostra figura qe p(er) als no son amaire. neus la gen. pauc ualen. mal uolen. ?namcel qeus uezon souen. mas no lor nauz far ueiaire. |
Donna pren ab couen auinen. si mais paz comandamen. ia no p(er) neus ueiare. |
E sius men. en couen. qeus prezen. ogan si eu malamen en tuisse guatz ab uaraire. |
reambautz daurenga. | Reambautz d’Aurenga | |
I | ||
Ar mer tal un uers faire. qe ia nom feira faitura. qar es sauais mi escura. cil qem fai mal ses ben traire. a dole(n) fail liomen fitz qem uen bena ela donc pauc de sen seu anc fui uas leis bausaire. |
|
|
II | ||
Seignier dieus conaug retraire tan gran ma des auentura. mas mais dol non ac hanc mesura. qan trastornal cor en qaire. si espren aspramen. mou talen ira mon marrimen. cant el cit far. de gai te fraire. |
|
|
III | ||
Emplorant serai chantaire. car nuls gaugz no ma segura. pos mos respeigz peiura qem ual mos chantars qar laire. fol termen. uau segiten. p(er) paruen sals non ai mai pessamen. e dol e dolor e fraire. |
|
|
IV | ||
De sastrucs nasc de ma maire p(er) qe totz mals maieira ben es fols qui mal mazura peigz cum posc auer perchaire neus qim pen aut al ven anz presen qe tenrai p(er) ben uolen cels qels oill mi uolra traire. |
Desatrucs nasc de ma maire per qe totz mals maieira ben es fols qui mal m’azura! Peigz cum posc aver perchaire ne‧us qi‧m pen aut al ven anz presen qe tenrai per benvolen cels qe‧ls oill mi volra traire. |
|
V | ||
Do(m)na dousa de bon aire nom getet tam a nom cura neusqe tot aias draitura qab mercel dors nous esclaire qeu natent chausime(n) sins es gensi no far es peneden issi fors de mon repaire. |
|
|
VI | ||
Qe p(er) larma de mon paire. sil vostre durs cors satura. nom tenca murs ni clausura. qen non esca de mon aire. Mantenen. ues talsen. don fort len me veiran. mais mei paren. mas uos no mo prasatz gaire. |
Qe, per l’arma de mon paire, si‧l vostre durs cors s’atura, no‧m tenca murs ni clausura q’en non esca de mon aire mantenen ves tal sen don fort len me veiran mais mei paren mas vos no‧m o prasatz gaire. |
|
VII | ||
Domna dieus qens es imuiaire. p(er)donet gran forfaitura. a cel
sodiz. Sesciputra. qezera traitres e laire eissamen. es crezen. sil non men. qi non p(er)dona corren. ia dieus non lier p(er)donaire. |
|
|
VIII | ||
P(er) uos am donab cor uaire. las autras tan col mons dura. car son e uostra figura qe p(er) als no son amaire. neus la gen. pauc ualen. mal uolen. ?namcel qeus uezon souen. mas no lor nauz far ueiaire. |
Per vos am, don ab cor vaire las autras tan co‧l mons dura, c’ar son e vostra figura; qe per als no so‧m amaire ne‧us la gen pauc valen, mal volen, nam cel qe‧us vezon soven! Mas no lor nauz far veiaire. |
|
IX | ||
Donna pren ab couen auinen. si mais paz comandamen. ia no p(er) neus ueiare. |
Donna, pren ab coven avinen si mais paz comandamen ia no per neus veiare |
|
X | ||
E sius men. en couen. qeus prezen. ogan si eu malamen en tuisse guatz ab uaraire. |
E si‧us men en coven qe‧us prezen ogan si eu malamen entuissegautz ab varaire! |
BdT 389,14
Mss.: A 37, C 196, Da 182, I 145, K131, N² 15, R 7, a¹ 206 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo.
Metrica: a8 b8 b8 b8 b8 b8 (Frank 657:1). Vers di 7 coblas singulars di 6 versi, seguite da una tornada di 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 187.
I.
Ar non sui jes mals et astrucs,
anz sui ben malastrucs de dreg;
e puois malastres m’a eleg
farai vers malastruc e freg.
Si trop un malastruc adreg
que·l malastruc cap mi pesseg!
II.
Que per totz temps sui malastrucs
per un gran malastre qe·m ve;
e qui per malastruc no·m te
Dieu prec de malastre l’estre
que mil malastruc foran ple
del malastre q’ieu ai en me.
III.
Dompna, per vos sui malastrucs
car per malastre·m voletz mal;
e fis ben malastruc jornal,
c’anc nuills malastrucs no·l fetz tal!
Malastruc tro manatz engal
per que d’est malastruc no·us cal.
IV.
Er aujatz cum sui malastrucs:
qand cuich de malastre mover
eu sui plus malastrucs en ver!
C’ab malastre·m laissiei cazer,
e pois vinc malastre querer,
don aurei malastruc esper.
V.
E pus aysi soy malastrucs
mos pels malastrucx mi tolray
— aytan del malastre perdray —
e si·l malastre no s’en vay
malastrucx sia qui mi play
car tan de malastre m’eschay.
VI.
S’ieu atrobes dos malastrucs
q’anesson malastrugamen
a me mais malastre queren,
adoncs for’ ieu malastrucs·gen;
mas non trob malastruc valen
c’a me de malastre·s prezen.
VII.
Et eu sui aitant malastrucs
qe de malastre port la flor
et ai ben malastrug honor.
Levet, malastruc de seignor,
tu chantes malastre ab plor
d’aquest malastruc amador!
VIII.
Tu iest malastrucs de seignor
et ieu soi malastrucs d’amor.
⸿Raemabautz daurenga. Ar non sui ies mals (et) astrucs. anz sui ben malastrucs p(er) dieig. Epuois malastres ma eleig. farai uers malastr uc adreig. q(ue) malastrugamen pesseig. |
|
Que p(er) totz temps sui malastrucs. p(er)un gran malastre qem ue. Equi p(er) malastr uc nom te. dieu prec demalastrc lestre. que mil malastruc serion ple. del mal astre qieu ai en me. |
|
Dompna p(er)uos sui malastrucs. que p(er) malastrem uoletz mal. Efich ben ma lastruc iornal. Canc nuills malastr ucs nol fetz tal. Malastruc trop man atz engal. p(er) q(ue) del malastre nom cal. |
|
Er auiatz cum sui malastrucs. quand cuich mon malastre mouer. Eu sui plus malastrucs enuer. Cab malastre(n) laissiei cazer. Eplus un malastruc q(ue)rer. don aurei malastruc esper. |
|
Sieu atrobes dos malastrucs. qanesson malastre qeren. ancram malastruga men. Cadoncs forieu malastrucs gen. Mas non trob malastruc ualen. q ab Me demalastreis presen. |
|
Eu sui aitant fort malastrucs. que de Malastre port laflor. Et ai demalastre lonor. Leuet malastruc deseignor. Eu(m) chantes malastre ab plor. daq(ue)st ma lastruc amador. |
|
Tu iest malastrucs deseignor. Et ieu soi malastrucs damor. |
⸿Raemabautz daurenga. | Raembautz d’Aurenga | |
I | ||
Ar non sui ies mals (et) astrucs. anz sui ben malastrucs p(er) dieig. Epuois malastres ma eleig. farai uers malastr uc adreig. q(ue) malastrugamen pesseig. |
Ar non sui ies mal et astrucs, anz sui ben malastrucs per dieig e puois malastres m’a eleig, farai vers malastruc adreig qe malastrugamen pesseig! |
|
II | ||
Que p(er) totz temps sui malastrucs. p(er)un gran malastre qem ue. Equi p(er) malastr uc nom te. dieu prec demalastrc lestre. que mil malastruc serion ple. del mal astre qieu ai en me. |
|
|
III | ||
Dompna p(er)uos sui malastrucs. que p(er) malastrem uoletz mal. Efich ben ma lastruc iornal. Canc nuills malastr ucs nol fetz tal. Malastruc trop man atz engal. p(er) q(ue) del malastre nom cal. |
Dompna, per vos sui malastrucs que per malastrem voletz mal; e fich ben malastruc iornal c’anc nuills malastrucs nol fetz tal! Malastruc trop manatz engal per que del malastre no‧m cal. |
|
IV | ||
Er auiatz cum sui malastrucs. quand cuich mon malastre mouer. Eu sui plus malastrucs enuer. Cab malastre(n) laissiei cazer. Eplus un malastruc q(ue)rer. don aurei malastruc esper. |
Er auiatz cum sui malastrucs quand cuich mon malastre mover eu sui plus malastrucs en ver! C’ab malastren laissiei cazer, e plus malastruc querer, don avrei malastruc esper. |
|
V | ||
Sieu atrobes dos malastrucs. qanesson malastre qeren. ancram malastruga men. Cadoncs forieu malastrucs gen. Mas non trob malastruc ualen. q ab Me demalastreis presen. |
|
|
VI | ||
Eu sui aitant fort malastrucs. que de Malastre port laflor. Et ai demalastre lonor. Leuet malastruc deseignor. Eu(m) chantes malastre ab plor. daq(ue)st ma lastruc amador. |
Eu sui aitant fort malastruc que de malastre port la flor et ai de malastre l’onor. Levet malastruc de seignor, eum chantes malastre ab plor da quest malastruc amador. |
|
VII | ||
Tu iest malastrucs deseignor. Et ieu soi malastrucs damor. |
Tu iest malastrucs de seignor et ieu soi malastrucs d’amor. |
![]() |
Aras no suy ies malastrucx. ans suy be malastrucx .Raymbaut daure(n)ca adreg. e pus malastre ma eleg. faray uers malastruc e freg. pus no(n) trop malastruc e(n)dreg. q(ue) mo malastre ap(er)sech. Car tostems soy ieu malastrucx. e qi p(er) malastruc nom te. dieu de gra(n) malastre lestre. car ta(n)t ay de gran mal astre. M. malastrucx e(n) foran ple. del mal astre qieu ay ab me. |
![]() |
Ar auiatz cosuy malastrucx. on mens cug de malastrau(er). me(n) genh ey met tot mo(n) poder. q(ue)l malastre layse cazer. pueis Uiu de mal astre q(ue)rer. doncx be(n) ay malastruc esper Domna o(n) pus soy malastrucx. fas ieu pus malastruc iornal. car mos malastres so(n) aytal. p(er) q(ue) dest malastruc nous cal. doncx mos mals astres res noual. malastruc so e no(n) puesc al. |
![]() |
E pus aysi soy malastrucx. mos pels malastrucx mi tolray. ayta(n) del mal astre p(er)dray. e sil malastre no se(n) Uai. malastrucx sia qi mi play. car ta(n) de malastre meschay. Sieu trobes autre malastrucx. q(ue) anes malastrugamens. a mi may malas – tre q(ue)re(n). adoncx forieu malastrucx ge(n). mas no(n) trop malastruc Uale(n) ca(n)mi del mal astres preze(n). |
![]() |
Car yeu soy lo pus. malastrucx. q(ue) dels mals astres port la flor (et) ay be malastrugonor. leuat malastre de senhor. tu cha(n)ta malastre ab plor. da q(ue)st malastruc aymador. Plor malastruc es de senhor. (et) tu cha(n) malastruc damor. |
reambautz daurenge. Eu no sui ies mals e affrancs anz son mal astrucs adreitz. e pos mal astruc ma eleitz. farai uers malastruc e freitz. qu nom trop malastruc acreitz. qil malastruc cap empezeitz. |
Car p(er) tostemps sui malustrucs p(er) un grant mal astre. qem ve e qi p(er) malastruc nom te dieu p(re)c de mal astre lestre. qe mil malastruc foran ple. de mal astre. qieu ai en me. |
Donna p(er) uos soi malastrucs. qar p(er) mala astrem uoletz mal esis be(n) malastruc iornal. canc nuls malastruc nol fes tal malastrucs truepi maues egal. p(er) qe de mal astre non cal. |
Ar auias con sui malastrucs cant ui del mal astre mouer. eu sui plus malastrucs en uer. qem malastrem laisse chazer. e pois uinc mal astre. qerer doncs autre malasruc esper. |
Sieu ia trobes dos malastrucs. cancs se mals astres qeren. anera malastrugamen. cadoncs for eu malastrucs gen. mas non truep malastrucs ualen. came de mal astres prezen. |
Sieu soi aitan malastrucs. qe de mal astre port la flor. e ai ben. malastruc honor. leui malastrucs de segnior. ni chantes mal astre. ab plor. da qest malastruc amador. |
Cuns es malastrucs de segnor. ez ieu son malastrucs damor. |
reambautz daurenge. | Raembautz d’Aurenge | |
I | ||
Eu no sui ies mals e affrancs anz son mal astrucs adreitz. e pos mal astruc ma eleitz. farai uers malastruc e freitz. qu nom trop malastruc acreitz. qil malastruc cap empezeitz. |
|
|
II | ||
Car p(er) tostemps sui malustrucs p(er) un grant mal astre. qem ve e qi p(er) malastruc nom te dieu p(re)c de mal astre lestre. qe mil malastruc foran ple. de mal astre. qieu ai en me. |
Car per tos temps sui malastrucs per un grant malastre qe‧m ve; e qi per malastruc no‧m te Dieu prec de malastre l’estre qe mil malastruc foran ple de malastre q’ieu ai en me. |
|
III | ||
Donna p(er) uos soi malastrucs. qar p(er) mala astrem uoletz mal esis be(n) malastruc iornal. canc nuls malastruc nol fes tal malastrucs truepi maues egal. p(er) qe de mal astre non cal. |
Donna, per vos soi malastrucs qar per malastre‧m voletz mal e sis ben malastruc iornal, c’anc nuls malastruc no‧l fes tal! Malastrucs truepi maues egal per qe de malastre non cal. |
|
IV | ||
Ar auias con sui malastrucs cant ui del mal astre mouer. eu sui plus malastrucs en uer. qem malastrem laisse chazer. e pois uinc mal astre. qerer doncs autre malasruc esper. |
Ar auias con sui malastrucs: cant vi del malastre mover eu sui plus malastrucs en ver! qe‧m malastre‧m laisse chazer e pois vinc malastre qerer, doncs autre malastruc esper. |
|
V | ||
Sieu ia trobes dos malastrucs. cancs se mals astres qeren. anera malastrugamen. cadoncs for eu malastrucs gen. mas non truep malastrucs ualen. came de mal astres prezen. |
S’ieu ia trobes dos malastrucs c’ancs se malsastres qeren anera malastrugamen c’adoncs for eu malastrucs gen; mas non truep malastrucs valen c’a me de malastre‧s prezen. |
|
VI | ||
Sieu soi aitan malastrucs. qe de mal astre port la flor. e ai ben. malastruc honor. leui malastrucs de segnior. ni chantes mal astre. ab plor. da qest malastruc amador. |
|
|
VII | ||
Cuns es malastrucs de segnor. ez ieu son malastrucs damor. | C’uns es malastrucs de segnor ez ieu son malastrucs d’amor. |
BdT 389,15
Mss.: C 199, N² 17, R 7 = Raimbaut d'Aurenga; N 251 = anonimo.
Metrica: a7' b8 c7' d7' e8 f7' e8 e8 (Frank 869:2). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 3.
Edizioni: Pattison 1952, p. 110; Milone 2004, p. 77.
Vai al Rialto [106].
I.
Er quant s’embla·l foill del fraisse
e·l ram s’entressecon pel som
(que per la rusca no·i poja
la dolz’umors de la saba)
e·ill aucel son de cisclar mut
pel freit que par que·ls destrenga —
mas ges per aitant no·m remut
que·l cor no·m traia fait de drut.
II.
Qu’eu reverdisc et engraisse
quan tot’altr’alegresa rom;
e si tot mos gauz s’enoja
a tal c’a prezen non gaba,
ges per tant non es remanzut
qu’ab lei de cui teing Aurenga
no·m aian tan mei prec valgut
qu’ab si m’a baizan retengut.
III.
Per qu’eu lau qu’us quecs s’en laisse,
pos malgrat lor n’ai mai del nom;
qu’er ges neus ni vens ni ploja —
si sa grans merces m’acaba
mon car desir qu’ai tan volgut —
no·m pot tolre, ni lauzenga,
l’amor que·i mes ab gran vertut
Deus, quant m’ac asi elegut.
IV.
Ha domna! si ja·m biaisse
ves vos, ni pren vouta ni tom
adoncs si’ eu pres en boja!
Si ja tan mos cors mescaba,
qu’al meu tort me virez l’escut!
E cofonda Deus la lenga
que diz a frau ni a saubut
re per qu’amdui siam perdut!
V.
Qu’eu non voill que de nos baisse
l’Amors, que ges del dart del plom
no·ns feri (ans sai que voja
de nos tot mal et arraba):
qu’anc no tant — deu esser crezut —
doas res — qui que s’en fenga —
no·s ameron — si Deus m’ajut —
cum nos fam e farem canut.
VI.
Ai, dona! quar tan m’abaisse
que no·us vey lay on essems fom,
no creyatz que mot no·m coja;
mas per dig d’una sillaba
er mantenen reconogut
tot so qu’az Amor covenga:
per qu’ieu del ben qu’en agr’ agut
sai e crey qu’ieu n’ai molt perdut.
VII.
E ja trobaire no s’eslaisse:
qu’anc pos Adams manget del pom
no valc — si tot quex s’enbroja —
lo seus trobars una raba
ves lo meu que m’a erebut;
ni taing q’us tan aut s’en prenga, —
qu’eu ai trobat e cossegut
lo miels d’amor tant l’ai quesut.
VIII.
E, qui m’en desmen, tost prenga
lo bran e la lans’ e l’escut,
q’eu l’en rendrai mort e vencut.
![]() |
Er cant se part fuelh defray Raymbaut daure(n)ca. se. el sim se(n)tressenha pel som q(ue) p(er) la rusca noy pueia. la dossa humor de la saba. els ayzels so(n) del sisclar mut pel freyt q(ue) par q(ue)ls destre(n)ga. mays ges p(er) ayso nom re – mut. q(ue)l cor nom traya fatz de drutz. Ans reuerdis (et) e(n)grayse. ca(n) tot autral egretay som. (et) si totz mos gaug se(n) ueya. a tal ca p(re)ze(n) nom guaba. ges p(er) ta(n) nos remasur. cap leys de cuy tenc aure(n)ca. no(n) maiam si ta(n) precs ualgut. cab si ma baizan rete(n)gut. |
![]() |
Per qieu lau cus q(ue)cx sen layse. pus lur malgrat nay mays del nom. car ni Uens ni gels ni plueia q(ue)sa grans m(er)ces Acaba. mo(n) car Uoler cay taut uolgut. nom pot tolre ni lauze(n)ga lamors que(n) nays de gra(n) Uertut. des caysi macsi elegut. A domna si gambiayse Uas Uos ni prenc Uouta ni tom. adoncx sia yeu pres e(n) bueya. si ga ta(n) mos cors. mescaba. cal meu tort me(n) Uires lescut. e cofu(n) – da dieus la lenga. q(ue) dis a frau ni a saubut. so p(er) cam duy siam Uencut. |
![]() |
Mays no uuelh q(ue) nos deslayse. camors ni ges del dart del plom. nos nafret ans say q(ue)l ueya. de nos tot mal el naraba. canc tant e deg nesser crezutz. doas res qi q(ue) sen fenga. nos ame – ro(n) si dieu maiut. com nos (et) fare(m) canut. Adomna carta(n) me fay |
![]() |
bayse. q(ue) nous Uey lay o(n) essems fom. no(n) creza(n) com mot sen cu – eya. mas pel dig duna sillaba. er ma(n)tene(n) reconogut. tot so caba – mors coue(n)ga. p(er) qieu del be q(ue) nagrauut say e cre q(ue) nay mot per – dut. Eia trobador nos layse. canc pueys nadam ma(n)iet del pom. no Ualc du(n) qi q(ue)senbrueia. lo sieus trobars Una raba. con – tral meu q(ue)l ma ereubut. ni cre cus tan aut se(n) pre(n)ga. qieu ay trobat e cossegut. lo miels damors ta(n) lay segut. Eqi me(n) des – me(n) tost pre(n)ga lausbert e lancel escut. quial ne faray estarue(n)cut. |
BdT 389,10a
Mss.: Da 183, E 221, N² 18, R 24.
Metrica: a8 b8 b8 c4 c4 d8 d8 (Frank 705:9). Tenso di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 2.
Edizioni: Appel 1895, p. 126; Kolsen 1910-35, p. 374; Pattison 1952, p. 173; Sharman 1989, p. 394; Milone 1998, p. 67; Harvey - Paterson 2010, vol. III, p. 1062.
Collazione
1.
Da Ara ⸱m platz Giraut de Borneill
N2 Ara ⸱m plaz Giraut de Borneil
E Era ⸱m platz Guiraut de Borneill
R Ara ⸱m plaz Guiraut de Bornelh
2.
Da que sapcha per c’ annas blasman
N2 que sapcha per c’ annas blasman
E que sapcha per c’ anatz blasman
R que sapcha per c’ anas blasman
3.
Da trobar clus ni per cal semblan
N2 trobar clus ni per cal semblan
E trobar clus ni per cal semblan
R trobar clus ni per cal semblan
4.
Da Aiso ⸱m digaz
N2 Aiso ⸱m digaz
E Aiso ⸱m diguaz
R Ayso ⸱m diaz
5.
Da si tan prezatz
N2 -
E si tan prezatz
R si tan prezaratz (+1)
6.
Da so que es a toz comunal
N2 so que es a totz comunal
E so que vas totz es cominal
R so c’a nos totz es cominal
7.
Da car adonc tu seran egual
N2 car adoncs tut seran egual
E car adonz tug seraun cominal (+1)
R car adoncx tug foran egal
8.
Da Seingn’ en Lignaura no ⸱m correill
N2 Seingn’ em Lingnaura no ⸱m coreil
E Senher Linhaure no coreill
R Senher Linaure no ⸱nz querelh
9.
Da si qecs s’ i trob’a son talan
N2 si qes s’ i trob’a son talan
E si quex se trob’a son talan
R si quecx s’ i trob’a sson talan
10.
Da mas eu son iuiaire d’aitan
N2 mas eu son iutiaire d’aitan
E mas me eis vueill iutgar d’aitan
R mas mi eys vuelh iutiar d’aitan
11.
Da qu’es mais amatz
N2 qu’es mais amatz
E qu’es mais amatz
R qu’es mais amatz
12.
Da e plus prezatz
N2 e plus prezatz
E chans e prezatz
R chans e prezatz
13.
Da qui⸱l fa levet e venarsal
N2 qui⸱l fa llevet e venarsal
E qui⸱l fai levet e venansal
R qui⸱l fai levet el vernassalh
14.
Da e vos no m’o tornes a mal
N2 e vos no m’o tornes a mal
E e vos no m’o tornetz en mal
R e vos no m’o tenetz a mal
15.
Da Giraut non voill qu’ en tal trepeil
N2 Giraut no ⸱m voill qu’ em tal trepeil
E Guiraut no ⸱m vueill qu’ en tal trepeill
R Guiraut no vuelh qu’ en tal trebalh
16.
Da torn mos trobars que ia ogan
N2 torn mos trobars qe ia ogan
E torn mos trobars que hom am tan
R torn mos trobars que hom am tan
17.
Da lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran
N2 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran
E l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran
R l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran
18.
Da Ia per los faz
N2 Ia per los fatz
E Ia per los fatz
R Ia per los fatz
19.
Da non er lauzatz
N2 non et lauçatz
E non er lauzatz
R non er lauzatz
20.
Da car non conoisson ni lor can
N2 car non conoisson ni lor cal
E quar non conoison ni lur cal
R car non conoyson ni lur cal
21.
Da so que plus cars es ni mais val
N2 so que plus cars es ni mais val
E so que plus quar es ni mais val
R so que pus car es ni may val
22.
Da Lingnaura si per aiso veil
N2 Lingnaura si per aiso veil
E Linhaure s’ ieu per aiso veill
R Linaure si per ayso velh
23.
Da ni mon soiorn torn en affan
N2 ni mon soiorn torn en afan
E ni mon seiorn torn en afan
R ni mon soiorn torn en afan
24.
Da sembla que⸱m dopte del mazan
N2 sembla qe⸱m dopte del mazan
E sembla que⸱m dopte de mazan
R sembla que⸱m dopte de masan
25.
Da A que trobatz
N2 A que tobatz
E A que trobatz
R A que trobatz
26.
Da si non vos platz
N2 si non vos platz
E si no ⸱us platz (-1)
R si no vos platz
27.
Da c’ades o sapchon tal e cal
N2 c’ades o sapchon tal e cal
E c’ades ho sapchon tal e cal
R c’ades o sapchon tal e cal
28.
Da Qe chanz non port’ altre cabtal
N2 Que canz non port’ autre cabtal
E Que chans no port’ autre captal
R Que chans non port’ autre cabal
29.
Da Giraut sol que miels appareil
N2 Giraut sol que miels apareill
E Guiraut sol que meils apareill
R Guiraut sol que⸱l miels aparelh
30.
Da e dic’ ades e ⸱l trac’ enan
N2 e dic’ ades e ⸱l trac’ enan
E e digu’ ades e tragu’ enan
R e dig’ ades e tragu’ enan
31.
Da mi non cal si tot non s’espan
N2 mi non cal si tot non s’espan
E me no cal si tan no s’espan
R mi non cal si tan no s’espan
32.
Da C’ anc granz viutaz
N2 C’ anc granz viutatz
E C’ anc grans viutatz
R Car gran vieutatz
33.
Da non fon diutaz
N2 non fon deutatz
E no fo denhtatz
R no son dieutatz
34.
Da per so prez’ om mais aur que sal
N2 per so prez’ om mais aur que sal
E per so prez’ om mais aver que sal (+1)
R e mays prez’ om aver que sal
35.
Da e de tot cant es atretal
N2 e de tot chant es atretal
E e de chantar es tot autretal (+1)
R e de chant es tot atretal
36.
Da Lingnaura fort de bon conseill
N2 Lingnaura fort de bon conseill
E Linhaure fort de bon conseill
R Linaure fort de bon cosselh
37.
Da e fis aman contrarian
N2 e fis aman contrarian
E es fis amans contrarian
R es fis aman contrarian
38.
Da e per o si n’ai mais d’affan
N2 e per so si n’ai mais d’afan
E e per o si ⸱m val mais d’enfan
R e per o si ⸱m val may d’afan
39.
Da Mos sos levatz
N2 Mos sos levatz
E Mos sos levatz
R Me son levatz
40.
Da c’us enraumatz
N2 c’us enraumatz
E c’uns enraumatz
R c’us enraumatz
41.
Da lo⸱m deissazec e⸱l diga mal
N2 lo⸱m deissaçec e⸱l diga mal
E lonh de sa gen ni ⸱m digua mal
R luenh de sa gen ni ⸱n diga mal
42.
Da qe no⸱l deig ad home sesal
N2 que no⸱l deing ad home sesal
E a cui no⸱l dei a hom sesal
R a cuy hom non deya sensal
43.
Da Giraut per cel ni per soleil
N2 Giraut per cel ni per soleill
E Guiraut per sel ni per soleill
R Guiraut per cel ni per solelh
44.
Da ni per lardat que resplan (-1)
N2 ni per clardat que resplan (-1)
E ni per la clardat que resplan
R ni per la clardat qu’ er resplan
45.
Da non sai de que ⸱ns anan parlan
N2 non sai de ques anam parlan
E non sai de que ⸱ns anem parlan
R non say de que ⸱us anem parlan
46.
Da ni don fui natz
N2 ni don fui natz
E ni don fui natz
R ni don fui natz
47.
Da si soi parla torbatz (+2)
N2 si soi torbatz
E si fui trobatz
R si soy trobatz
48.
Da tan pes d’un fin ioi natural
N2 tan pes d’un fin ioi natural
E tan prec d’un fin ioi natural
R tan pres d’un fin ioi natural
49.
Da can d’als cossir no m’es coral
N2 can d’als consir no m’es coral
E can d’als consir no m’es coral
R can d’als cossir no m’es coral
50.
Da Lingnaura si⸱m gira⸱l vermeil
N2 Lingnaura si⸱m gira⸱l vermeil
E Linhaure si⸱m vira⸱l vermeill
R Linaure si⸱m vira⸱l vermelh
51.
Da de l’escut cella cui reblan
N2 de l’escut cela cui reblan
E de l’escut cela cui reblan
R de l’escut sela que reblan
52.
Da qu’ eu voill dir a Deu mi coman
N2 qe eu dic a Deu mi coman (-1)
E que vueill dir a Deu me coman
R que vuelh dir a Dieu me coman
53.
Da cals fols pensatz
N2 cals fols pensatz
E cals fols pensatz
R tan fol pensatz
54.
Da outracuidatz
N2 outracuidatz
E outracuidatz
R outracuydatz
55.
Da M’ a mes doptanza deslia
N2 M’ a mes doptança deslial
E Me trais doptansa del leial
R M’ estra doptansa deslial
56.
Da No ⸱m soven con me fes contal
N2 No ⸱m soven con me fes comtal
E No ⸱m sove com mi fes comtal
R No ⸱nz sove com mi fes comtal
57.
Da Giraut greu m’es per San Marsal
N2 Giraut greu m’es per San Marsal
E Guiraut greu m’es per Saint Marsal
R Guiraut greu m’es per Saint Marsal
58.
Da car vos n’ anas de sai Nadal
N2 car vos v’ anas de sai Nadal
E quar vos n’ anas de sai Nadal
R quar vos n’ anas de sai Nadal
59.
Da Lingnatura que ves cort rial
N2 Lingnaura que ves cort rial
E Linhaure que vas cort reial
R Linhaure que vas cort reial
60.
Da m’ en vauc ades ric e cabal
N2 m’ ent vauc ades ric e cabal
E m’ en vauc ades rich’ e cabal
R m’ en vauc ades rich’ e cabal
A cura di Samantha Molinaro
I.
Ara·m platz, Giraut de Borneill,
que sapcha per c’anatz blasman
trobar clus, ni per cal semblan.
Aiso·m digaz,
si tan prezatz
so que es a toz comunal;
car adonc tut seran egual.
II.
Seign’ En Lignaura, no·m coreill
si qecs s’i trob’ a son talan.
Mas eu son jujaire d’aitan
qu’es mais amatz
e plus prezatz
qui·l fa levet e venarsal;
e vos no m’o tornetz a mal.
III.
Giraut, non voill qu’en tal trepeil
torn mos trobars; que ja ogan
lo lauzo·l bon e·l pauc e·l gran.
Ja per los faz
non er lauzatz,
car non conoisson (ni lor cal)
so que plus car es ni mais val.
IV.
Lingnaura, si per aiso veil
ni mon sojorn torn en affan
sembla que·m dopte del mazan.
A que trobatz
si non vos platz
c’ades o sapchon tal e cal?
Que chanz non port’ altre cabtal.
V.
Giraut, sol que·l miels appareil
e·l dig’ ades e·l trag’ enan,
mi non cal sitot non s’espan.
C’anc granz viutaz
non fon denhtatz:
per so prez’ om mais aur que sal,
e de tot chant es atretal.
VI.
Lingnaura, fort de bon conseill,
etz fis amans contrarian,
e per o si n’ai mais d’affan.
Mos sos levatz,
c’us enraumatz
lo·m deissazec e·l diga mal,
que no·l deing ad home sesal.
VII.
Giraut, per cel ni per soleil
ni per la clardat que resplan,
non sai de que·ns anam parlan,
ni don fui natz,
si soi torbatz
tan pes d’un fin joi natural.
Can d’als cossir, no m’es coral.
VIII.
Lingnaura, si·m gira·l vermeil
de l’escut cella cui reblan,
qu’eu voill dir: “A Deu mi coman.”
Cals fols pensatz
outracuidatz!
M’a mes doptanza deslial!
No·m soven com me fes comtal?
IX.
Giraut, greu m’es, per San Marsal,
car vos n’anatz de sai nadal.
X.
Lingnaura, que ves cort rial
m’en vauc ades ric e cabal.
![]() |
A ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha p(er)cannas blasman. trobar clus ni p(er) cal semblan. Aisom digaz. Si tan p(re)za- tz.So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran egual. |
![]() |
S eignen lignaura nom correill. Si qeos sitro ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s mais amatz.Eplus p(re)zatz. Qu(el) faleuet euenar sal. Euos no mo tornes amal. |
![]() |
G iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro- bars; Q(ue) ia ogan. Iolauzol bon el pauc el g(ra)n Ja per los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son nilor can. So q(ue) plus car es ni mais val. |
![]() |
L ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. Aq(ue) trobatz. Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Q(ue) chanz no(n) portaltre cabtal. |
![]() |
G iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er)so p(re)zon mais au(e)r q(ue) sal. Edetot cant es atretal. |
![]() |
L ingnaura fort d(e) bon (con)seill. Efis aman (con)tra rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz Cus enraumatz. lom deissazec el diga mal. Q(u)e nol deig ad home sesal. |
![]() |
G iraut p(er)cel ni p(er)soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don sui natz Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu- ral. Can dals cossir nomes coral. |
![]() ![]() |
L ingnaura sim giral uermeil delescut cella cui reblan. Qu(eu) uoill dir ad(e)u mi coman. Cals fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do- ptanza deslial nom souen com me fes con tal. |
![]() |
G iraut greu mes p(er) san marsal. Car vos nanas desai nadal. L ingnatura que ves cort rial. men vauc ades ric ecabal. |
I | |
A ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha p(er) cannas blasman. trobar clus ni p(er) cal semblan. aisom digaz. sitan p(re)za tz. So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran egual. |
Ara⸱m platz, Giraut de Borneill, que sapcha per c’annas blasman trobar clus ni per cal semblan. Aiso⸱m digaz, si tan prezatz 5 so que es a toz comunal, car adonc tu seran egual. |
II | |
S eignen lignaura nom correill. Siqecs sitro ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s mais amatz. Eplus p(re)zatz. Q(ui)l faleuet euenar sal. Euos nomo tornes amal. |
Seign’en Lignaura, no⸱m correill si qecs s’i trob’a son talan; mas eu son iuiaire d’aitan 10 qu’es mais amatz e plus prezatz qui⸱l fa levet e venarsal, e vos no m’o tornes a mal. |
III | |
G iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro- bars. Q(ue) ia ogan. lolauzol bon el pauc el g(ra)n. Ia p(er) los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son ni lor can. So q(ue) plus car es ni mais ual. |
Giraut, non voill qu’en tal trepeil 15 torn mos trobars; que ia ogan lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran. Ia per los faz non er lauzatz car non conoisson (ni lor can) 20 so que plus cars es ni mais val. |
IV | |
L ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. aq(ue) trobatz. Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Qe chanz no(n) portaltre cabtal. |
Lingnaura, si per aiso veil ni mon soiorn torn en affan sembla que⸱m dopte del mazan. A que trobatz 25 si non vos platz c’ades o sapchon tal e cal? Qe chanz non port’altre cabtal. |
V | |
G iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er) so p(re)zon mais aur q(ue) sal. Edetot cant es atretal. |
Giraut, sol que miels appareil e dic’ades e⸱l trac’enan, 30 mi non cal si tot non s’espan. C’anc granz viutaz non fon diutaz: per so prez’om mais aur que sal e de tot cant es atretal. 35 |
VI | |
L ingnaura fort d(e)bon (con)seill. Efis aman (con)tra rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz. Cus en raumatz. lom deissazec el diga mal. Qe nol deig ad home sesal. |
Lingnaura, fort de bon conseill, e fis aman contrarian, e per o si n’ai mais d’affan. Mos sos levatz c’us enraumatz 40 lo⸱m deissazec e⸱l diga mal qe no⸱l deig ad home sesal. |
VII | |
G iraut p(er) cel ni (per) soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan. no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don fui natz. Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu- ral. Can dals cossir nomes coral. |
Giraut, per cel ni per soleil ni per lardat que resplan, non sai de que⸱ns anan parlan 45 ni don fui natz si soi parla torbatz tan pes d’un fin ioi natural can d’als cossir no m’es coral. |
VIII | |
L ingnaura sim giral uermeil delescut cella cui reblan. Q(ue)u uoill dir ad(e)u mi coman. Cals fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do- ptanza deslia. nom souen com me fes con tal. |
Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil 50 de l’escut cella cui reblan, qu’eu voill dir: «a Deu mi coman» cals fols pensatz outracuidatz! M’a mes doptanza deslia! 55 No⸱m soven con me fes contal? |
IX | |
G iraut greu mes p(er) san marsal. Car uos nanas desai nadal. |
Giraut, greu m’es, per San Marsal, car vos n’anas de sai Nadal. |
X | |
L ingnatura que ues cort rial. men uauc ades ric ecabal. |
Lingnatura, que ves cort rial m’en vauc ades ric e cabal. 60 |
A cura di Samantha Molinaro
[10a] [E 221]
![]() |
E ram platz platz guirant deborneill. Q(ue) fapcha percannas blasinan. trobar cl us nipercal semblan. aisom diguatz. si tan p(re)zatz. So q(ue) val totz comunal. car adonc tus seraun comunal. |
![]() |
S enher linhaure no correill. Si quer se trobason talan. mas me ets uueill uit gar ditan. ques mais amatz. chans ep(e)r ezatz. Quil fai leuet euenansal. evos no mop(er) tometz ennal. |
![]() |
G iraut no(n) ueiill quental trepeil. torn mos trobars q(ue) hom am tan. Iauol colts colpiuc col gran. ia per los fatz. no(n) er laitzatz. quar no conoioison ni lur cal. so que plus quar es ni mais val. |
![]() |
L inhaure sieu permiso ueill. m mo(n) se iorn torn crafan. sembla quem dopte de mazan. aque trobatz. si nous platz. cades ho sapchon tal ecal. que chans noptz taurre captal. |
![]() |
G iraut sol quel mels appareil. edigua des erraguetan. me nocal si tan voses pan. canc grains uiutatz. no so denhatatz per so prezom mais auer que sal. ede chantar es tot aurretal. |
![]() |
L inhaure fort de bon conseill. es sis a mans contrarian. epero sim ual mais denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz lonh e sa gen nim digua mal. acui nol deia hom sesal. |
![]() |
G iraut per sel niper soleill. ni per la clardit que resplan. no sai dequens |
[10] [E 222]
![]() |
anem parlan. ni don siu natz. si fin trobatz. tan pres dun fin ioi natural. can dils con sir nomes coral. |
![]() |
L inhaure sin uiral uermeil. de lestur cola cui reblan. que uueill dir adieu me coman. cals sols pensatz. outatuidatz. me tans doptanda del leial. nom soue com mi ses comtal. |
![]() |
G uiraut greu mes per saint marsal. quar vos nomatz de sai nadal. L inhaure que vas mer retal. men uauc ades riche cabal. Tenso. |
Tenso. | |
I | |
E ram platz guiraut de borneill. q(ue) sapcha percanatz blasman. trobar cl- us nipercal semblan. aisom diguatz. si tan prezatz. so que uas totz es cominal. car adonz tug seraun cominal. |
Era⸱m platz, Guiraut de Borneill, que sapcha per c’anatz blasman trobar clus ni per cal semblan. Aiso⸱m diguaz, si tan prezatz 5 so que vas totz es cominal, car adonz tug seraun cominal. |
II | |
S enher linhaure no coreill. si quex se trobason talan. mas me eis uueill iut- gar daitan. ques mais amatz. chans epr- ezatz. quil fai leuet euenansal. euos no mo tornetz enmal. |
Senher Linhaure, no coreill si quex se trob’a son talan; mas me eis vueill iutgar d’aitan 10 qu’es mais amatz chans e prezatz qui⸱l fai levet e venansal, e vos no m’o tornetz en mal. |
III | |
G uiraut no uueill quental trepeill torn mos trobars q(ue) hom am tan. lauol colbo elpauc col gran. ia per los fatz. no(n) er lauzatz. quar no conoison ni lur cal. so que plus quar es ni mais ual. |
Guiraut, no⸱m vueill qu’en tal trepeill 15 torn mos trobars; que hom am tan l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran. Ia per los fatz non er lauzatz quar non conoison (ni lur cal) 20 so que plus quar es ni mais val. |
IV | |
L inhaure sieu peraiso ueill. ni mo(n) se- iorn torn enafan. sembla quem dopte de mazan. aque trobatz. si nous platz. cades ho sapchon tal ecal. que chans nopor- tautre captal. |
Linhaure, s’ieu per aiso veill ni mon seiorn torn en afan sembla que⸱m dopte de mazan. A que trobatz 25 si no⸱us platz c’ades ho sapchon tal e cal? Que chans no port’autre captal. |
V | |
G uiraut sol quel meils apareill. edigua- des etraguenan. me nocal si tan noses- pan. canc grans uiutatz. no fo denhtatz. per so prezom mais auer que sal. ede chantar es tot autretal. |
Guiraut, sol que meils apareill e digu’ades e tragu’enan, 30 me no cal si tan no s’espan. C’anc grans viutatz no fo denhtatz: per so prez’om mais aver que sal e de chantar es tot autretal. |
VI | |
L inhaure fort de bon conseill. es fis a- mans contrarian. epero sim ual mais denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz. lonh de sa gen nim digua mal. acui nol dei ahom sesal. |
Linhaure, fort de bon conseill, es fis amans contrarian, e per o si⸱m val mais d’enfan. Mos sos levatz c’uns enraumatz 40 lonh de sa gen ni⸱m digua mal a cui no⸱l dei a hom sesal. |
VII | |
G uiraut per sel niper soleill. ni per la clardat que resplan. no sai dequens anem parlan. ni don fui natz. si fui trobatz. tan prec dun fin ioi natural. can dals con- sir nomes coral. |
Guiraut, per sel ni per soleill ni per la clardat que resplan, non sai de que⸱ns anem parlan 45 ni don fui natz si fui trobatz tan prec d’un fin ioi natural can d’als consir no m’es coral. |
VIII | |
L inhaure sim uiral uermeill. de lescut cela cui reblan. que uueill dir adieu me coman. cals fols pensatz. outracuidatz. me trais doptansa del leial. nom soue com mi fes comtal. |
Linhaure, si⸱m vira⸱l vermeill 50 de l’escut cela cui reblan, que vueill dir: «a Deu me coman» cals fols pensatz outracuidatz! Me trais doptansa del leial! 55 No⸱m sove com mi fes comtal? |
IX | |
G uiraut greu mes per saint marsal. quar uos nanatz de sai nadal. |
Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal, quar vos n’anas de sai Nadal. |
X | |
L inhaure que uas cort reial. men uauc ades riche cabal. |
Linhaure, que vas cort reial m’en vauc ades rich’e cabal. |
[10a] [N18v] [A]
![]() |
Roembauç daurenga
Ar am plaz giraut deborneil |
![]() |
S eignem Lignaura nom coreil Si qes si troba son talan Mas eu son iutiaire daitan Ques mais amatz E plus prezatz Quil falleunt euenarsal E vos nomo tornes amal. |
![]() |
G iraut non uoill quem tal trepeil Torn mos trobars que ia ogan Lo Lauzol bon el pauc el gran Ia per los fatz non et lauçatz. Car non conois son ni lor cal So que plus cars es ni mais ual |
![]() |
Lingnaura si per aiso veil Ni mon so iorn torn esi afan Sembla quem dopte del mazan A que tobatz Si non vos platz Cades osapchon tal ecal Que canz non portautre cabtal. |
![]() |
G iraut sol que miels apareil E dic ades el trac enan Mi non cal si tot non ses pan Canc granz uiutaz Non fon deutaz Per so prezon mais aur que sal E de tot chant es at seral. |
![]() |
Lingnaura fort de bon conseill E fis aman contrarian E perso si nai mais dafan Mossos levatz Cus en raumatz Lom deissaçec el diga mal Que nol deing ad home se sal. |
![]() |
G iraut per cel ni per soleill Ni per clardat que resplan Non sai de ques anam parlan Ni don fui natz Si soi torbatz Tan pes dun fin ioi natural Can dals consir no mes coral |
[B]
![]() |
L ingnaura sim Giral vermeil Del escut cela cui reblan Quel eu dic a deu mi coman. Cals fols pensatz Outra cuidatz Ma mes doptança deslial Nom souen con me fes com tal. |
![]() |
Giraut greu mes per San marsal Car vos uanas de sai nadal |
![]() |
Lingnaura que ues cort rial Ment vant ades ric e cabal. |
Roembauç daurenga | Roembauç d'Aurenga |
I | |
Ar am plaz giraut de Borneil Que sapcha per can nas blasman Tro barclus ni per cal semblan Aisom digaz So que es a totz comunal Car adoncs tut seran egual. |
Ara⸱m plaz, Giraut de Borneil, que sapcha per c’annas blasman trobar clus ni per cal semblan. Aiso⸱m digaz, . 5 so que es a totz comunal, car adoncs tut seran egual. |
II | |
Seingnem Li(n)gnaura nom coreil Si qes si troba son talan Mas eu son iutiaire daitan Ques mais amatz E plus prezatz Quil falleuet euenarsal E uos no mo tornes a mal. |
Seingn’em Lingnaura, no⸱m coreil si qes s’i trob’a son talan; mas eu son iutiaire d’aitan 10 qu’es mais amatz e plus prezatz qui⸱l fa llevet e venarsal, e vos no m’o tornes a mal. |
III | |
Giraut nom uoill quem tal trepeil Torn mos trobars qe ia ogan Lo lauz ol bon el pauc el gran Ia per los fatz Non et lauçatz Car non conois son ni lor cal So que plus cars es ni mais ual |
Giraut, no⸱m voill qu’em tal trepeil 15 torn mos trobars; qe ia ogan lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran. Ia per los fatz non et lauçatz car non conoisson (ni lor cal) 20 so que plus cars es ni mais val. |
IV | |
Li(n)gnaura si per aiso ueil Ni mon soiorn torn en afan Sembla qem dopte del mazan A que tobatz Si non uos platz Cades o sapchon tal e cal Que canz non port autre cabtal. |
Lingnaura, si per aiso veil ni mon soiorn torn en afan sembla qe⸱m dopte del mazan. A que tobatz 25 si non vos platz c’ades o sapchon tal e cal? Que canz non port’autre cabtal. |
V | |
Giraut sol que miels apareill E dic ades el trac enan Mi non cal si tot non ses pan Canc granz uiutatz Non fon deutatz Per so prez om mais aur que sal E de tot chant es atretal. |
Giraut, sol que miels apareill e dic’ades e⸱l trac’enan, 30 mi non cal si tot non s’espan. C’anc granz viutatz non fon deutatz: per so prez’om mais aur que sal e de tot chant es atretal. |
VI | |
Lingnaura fort de bon conseill E fis aman contrarian E per so si nai mais dafan Mossos leuatz Cus en raumatz Lom deissaçec el diga mal Que nol deing ad home se sal |
Lingnaura, fort de bon conseill, e fis aman contrarian, e per so si n’ai mais d’afan. Mos sos levatz c’us enraumatz 40 lo⸱m deissaçec e⸱l diga mal que no⸱l deing ad home sesal. |
VII | |
Giraut per cel ni per soleill Ni per clardat que resplan Non sai de ques anam parlan Ni don fui natz Si soi torbatz Tan pes dun fin ioi natural Can dals consir no mes coral. |
Giraut, per cel ni per soleill ni per clardat que resplan, non sai de ques anam parlan 45 ni don fui natz si soi torbatz tan pes d’un fin ioi natural can d’als consir no m’es coral. |
VIII | |
Lingnaura sim Giral uermeil Del escut cela cui reblan Qe eu dic a deu mi coman Cals fols pensatz Outra cuidatz Mames doptança deslial Nom souen con me fes com tal. |
Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil 50 de l’escut cela cui reblan, qe eu dic: «a Deu mi coman» cals fols pensatz outracuidatz! M’a mes doptança deslial! 55 No⸱m soven con me fes comtal? |
IX | |
Giraut greu mes per san marsal Car uos uanas de sai nadal |
Giraut, greu m’es, per San Marsal, car vos v’anas de sai Nadal. |
X | |
Lingnaura que ues cort rial Ment uauc ades ric e cabal. |
Lingnaura, que ves cort rial m’ent vauc ades ric e cabal. 60 |
A cura di Samantha Molinaro
![]() |
A Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que sapcha per canas [f. 24r, col. II] blasman. trobar clus ni per cal semblan. aysom diatz. si tan prezaratz. so ca nos totz es cominal. car adoncx tug fo- S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is ran egal. amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas- salh. e uos nomo tenetz amal. G uiraut no uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual. L inau- re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop- te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal. G uiraut sol q(ue)l miels apa- relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de |
![]() |
cha(n)t es tot at(re)tal. L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n). [f.24v, col. I] e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal. G uiraut p(er) cel ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al. ca(n) dals cossir no mes coral. L inaure sim uiral u(er)melh. del escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal G uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal. L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal. tenso. |
A cura di Samantha Molinaro
I | |
A Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que sapcha per canas ran egual
|
Ara⸱m plaz, Guiraut de Bornelh, que sapcha per c’anas blasman trobar clus ni per cal semblan. Ayso⸱m diaz, si tan prezaratz so c’a nos totz es cominal, car adoncx tug foran egal.
|
II | |
S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas- salh. e uos nomo tenetz amal. |
Senher Linaure, no⸱nz querelh si quecx s’i trob’a sson talan; mas mi eys vuelh iutiar d’aitan qu’es mais amatz chans e prezatz qui⸱l fai levet el vernassalh, e vos no m’o tenetz a mal. |
III | |
G uiraut no uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual. |
Guiraut, no vuelh qu’en tal trebalh torn mos trobars; que hom am tan l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran. Ia per los fatz non er lauzatz car non conoyson (ni lur cal) so que pus car es ni may val.
|
IV | |
L inau- re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop- te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal. |
Linaure, si per ayso velh ni mon soiorn torn en afan sembla que⸱m dopte de masan. A que trobatz si no vos platz c’ades o sapchon tal e cal? Que chans non port’autre cabal. |
V | |
G uiraut sol q(ue)l miels apa- relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de cha(n)t es tot at(re)tal. |
Guiraut, sol que⸱l miels aparelh e dig’ades e tragu’enan, mi non cal si tan no s’espan. Car gran vieutatz no son dieutatz: e mays prez’om aver que sal e de chant es tot atretal. |
VI | |
L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n). e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal. |
Linaure, fort de bon cosselh, es fis aman contrarian, e per o si⸱m val may d’afan. Me son levatz c’us enraumatz luenh de sa gen ni⸱n diga mal a cuy hom non deya sensal. |
VII | |
G uiraut p(er) cel ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al. ca(n) dals cossir no mes coral. |
Guiraut, per cel ni per solelh ni per la clardat qu’er resplan, non say de que⸱us anem parlan ni don fui natz si soy trobatz tan pres d’un fin ioi natural can d’als cossir no m’es coral.
|
VIII | |
L inaure sim uiral u(er)melh. del escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal |
Linaure, si⸱m vira⸱l vermelh de l’escut sela que reblan, que vuelh dir: «a Dieu me coman» tan fol pensatz outracuydatz! M’estra doptansa deslial! No⸱nz sove com mi fes comtal?
|
IX | |
G uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal. |
Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal, quar vos n’anas de sai Nadal. |
X | |
L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal |
Linhaure, que vas cort reial m’en vauc ades rich’e cabal. |
A cura di Samantha Molinaro
BdT 389,12
Mss.: C 202, R 7, a¹ = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7' b3 b5 d7 e7' f3 f3 g5 f3 (Frank 764:2). Vers di 6 coblas unissonans di 10 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Kolsen 1925, p. 54; Pattison 1952, p. 113.
I.
Ara non siscla ni chanta
rossigniols, ni crida l’auriols
en vergier ni dinz forest,
ni par flors groja ni blava;
e si·m nais Jois e Chans
e creis en veillians;
car no·m ven com sol somnejans.
II.
Car a midonz atalanta
qe·m loing dols! E serai ben fols
s’eu totz temps ab leis non rest,
pos frain ma dolor plus brava;
si qe fais ni afans
no·m pot esser dans,
ni maltraigz no·m dol paucs ni grans.
III.
C’a pauc lo cors no·m n’avanta;
q’esquirols non es, ni cabrols,
tan lieus com eu sui, q’el test
m’es la joia q’eu cercava;
don son jais en trepans
e serai tot lans,
pos ma dona vol mos enans.
IV.
E neys noca·m n’espavanta
lurs estols dels fels, fals e mols
lauzengiers, cui Deus tempest,
si·m pren midonz e m’entrava
per ja mais a mil ans
tot als seus comans;
q’en als cors non col q’eu m’eslans.
V.
Ja Deus, qe·ls jornz fes qaranta
don mos sols es tornatz fillols,
no·m des a don ni a prest
mais re, si leis mi salava;
anz li lais el balans
lo mon e mil tans
contra leis qe·m tol totz enjans.
VI.
C’ap ton cor q’el mieu se planta,
sai qe·m tols — car donar no·m vols
domna, que Jois pais e vest, —
tot l’enjan q’a me portava.
Gen lo·m trais. Sain Johans!
Ar m’en creis talans
don cairai el sol ablasmans!
VII.
Ai! Domna prezans,
ar penz qe·us acol en baizans.
VIII.
Joglar, vostr’enans
voil, e Dieus lo vol mil aitans.
![]() |
|
![]() |
Ca pauc lo cor no maua(n)ta. q(ue)s qirols no noys ni cabirols. ta(n) leu co(m) yeu soy q(ue)l test. mes la ioya qieu sercaua. do(n) gays e trescha(n)s. e seray totz lans. pus ma dona uol mos enans. E neysno com nespauanta. lors estols. dels fals fols e mols. lauze(n)giers cuy dieu tempest. sim pre(n) mi dons e me(n)traua. p(er) mays de. M. ans. e tot al sieu comans. q(ue)nals no(n) ay cor q(ue) eslans. |
![]() |
Ia dieus q(ue)ls iorns fes. xl. do(n) mos sols estornatz filhols. nom des adonia prest. may rem si ley me saluaua. q(ue)l li lays el balans. lo mo(n) e mil tans contra leys q(ue) tol totz e(n)ians. Cap to(n) cor q(ue)l meu se planta. say q(ue) tols car do – nar nom uols. domna q(ue) ioys past e uest. tot le(n)ian ca me sercaua. ieu la trais a san ioans. ar me(n) creys talans. do(n) cayrai el sol ablas ma(n)s. Ado(m)na p(re)za(n)s. ades p..es q(ue)us acol e(n) bayza(n)s. |
reambautz daurenga. Ara non siscla ni chanta rossigniols. ni cridairols en uergier. ne dinz forest. ni par flors groia ni blaua. e sim nais iois e cha(n)z e creis en ueilljans. car no mi uen con sol som njauz. |
Car a mi donz a talenta. qem loing dols. e serai be fols. seu totz temps. ab leis non rest. pos frain ma dolor. pl?? braua si qe fais ni afanz. nom pot esser danz. ni maltraigz nom dol paucs ni granz. |
Ca pauc le cars. nom nauenta. qes chirols. non es ni cabrols tan lieus com eu sui. qel test mes la ioia. qeu cercaua don son iais entrepainz e serai tot lanz. pos ma dona. uol mons enanz. |
Jes nocam espauenta. lurs estols. dels fels fals e mols. lauzengiers cui deus tempest. sim prent mi don eme(n)traua. p(er) iamais a milanz. tot al seu comanz. qen als cors no(n) cal qeu meslanz. |
Ja deus qel iornz fes. qaranta dals mon sols. es tornet fillols. do(n) mia don ni aprest mais reis.si leis mi saluaua anz li lais el talanz lo mon e nul tanz contra lei qen tol totz enianz |
Cap son cor. qel mieu si planta. sai qem tols. car donar o uols. do(m)na cui iois. pais e uest. tot lenian qa me portaua. gen lon trais a sai iohan. ar men creis talonz don cuira el sol ab las mainz. |
Ai dona prezanz. ar penz. qeus a tal embaizanz. |
Joglar uostrenanz. uoil e dieus lo uol mil aitanz. |
reambautz daurenga. | Reambautz d’Aurenga |
|
I | ||
Ara non siscla ni chanta rossigniols. ni cridairols en uergier. ne dinz forest. ni par flors groia ni blaua. e sim nais iois e cha(n)z e creis en ueilljans. car no mi uen con sol som njauz. |
Ara non siscla ni chanta Rossigniols, ni crida irols en vergier ne dinz forest, ni par flors groia ni blaua e si‧m nais iois e chanz e creis en veilljans, car no mi ven con sol somnjauz. |
|
II | ||
Car a mi donz a talenta. qem loing dols. e serai be fols. seu totz temps. ab leis non rest. pos frain ma dolor. pl?? braua si qe fais ni afanz. nom pot esser danz. ni maltraigz nom dol paucs ni granz. |
Car a midonz atalenta qe‧m loing dols! E serai be fols s’eu totz temps ab leis non rest, pos frain ma dolor pl? brava; si qe fais ni afanz no‧m pot esser danz ni maltraigz no‧m dol paucs ni granz. |
|
III | ||
Ca pauc le cars. nom nauenta. qes chirols. non es ni cabrols tan lieus com eu sui. qel test mes la ioia. qeu cercaua don son iais entrepainz e serai tot lanz. pos ma dona. uol mons enanz. |
C’a pauc le cars no‧m n’aventa q’eschirols non es, ni cabrols, tan lieus com eu sui, q’el test m’es la ioia q’eu cercava; don son iais en trepainz e serai tot lanz, pos ma dona vol mons enanz. |
|
IV | ||
Jes nocam espauenta. lurs estols. dels fels fals e mols. lauzengiers cui deus tempest. sim prent mi don eme(n)traua. p(er) iamais a milanz. tot al seu comanz. qen als cors no(n) cal qeu meslanz. |
Jes no ca‧m espaventa lurs estols dels fels, fals e mols lauzengiers, cui Deus tempest, si‧m prent midon e m’entrava per ia mais a mil anz tot al seu comanz q’en als cors non cal q’eu m’eslanz. |
|
V | ||
Ja deus qel iornz fes. qaranta dals mon sols. es tornet fillols. do(n) mia don ni aprest mais reis.si leis mi saluaua anz li lais el talanz lo mon e nul tanz contra lei qen tol totz enianz |
|
|
VI | ||
Cap son cor. qel mieu si planta. sai qem tols. car donar o uols. do(m)na cui iois. pais e uest. tot lenian qa me portaua. gen lon trais a sai iohan. ar men creis talonz don cuira el sol ab las mainz. |
|
|
VII | ||
Ai dona prezanz. ar penz. qeus a tal embaizanz. | Ai, dona prezanz! Ar penz qe‧us tal embaizanz. |
|
VIII | ||
Joglar uostrenanz. uoil e dieus lo uol mil aitanz. | Joglar, vostr’enanz voil e Dieus lo vol mil aitanz. |
BdT 389,11
Ms.: V 113 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7 b7 a7 c7' d7 c7' d7 (Frank 455:1). Chanso di 9 coblas (organizzate in 3 cicli di 3 coblas) di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Kolsen 1940a; Lewent 1944, p. 606; Pattison 1952, p. 167; Milone 2003, p. 227.
I.
Ara·m so del tot conquis,
si que de pauc me sove,
c’oblidat n’ai gaug e ris
e plor e dol e feunia;
e no·i faz semblan trop bel,
ni crei — tant ai manentia —
que res, mas Dieus, me capdel.
II.
Car ges per mon sen no cre,
ni per prec ni per gragel,
qu’eu poges aver per re
ni conquerer tal amia
si Dieus, a cui la grazis,
no·m n’ages mes en la via
et a leis bon cor assis.
III.
Pregarai mais de novel
que no suill de viel servis;
car dat m’a en luoc sembel
lo plus d’aquo que·l queria;
e sai per que·m det tan be:
car me conoc ses bauzia
vas leis qui·m retenc ab se.
IV.
A leis tainh amars tan fis,
per que Dieus l’autrejet me;
c’ad home qui la trais
no volc dar la seinhoria,
ni que ja·l fezes revel:
qu’ilh non deu esser traya,
tan val — mais trop ho espel!
V.
Car s’eu dic so que·s cove
de leis que mon cor sagel
totz lo mons sap, per ma fe,
cals es; car tota gen cria
e sap, et es pron devis
cals es la meiller que sia!
Per qu’eu la laus et enquis.
VI.
Mon cor ai eu tan isnel
que a penas m’en sofris;
c’amors me pueg’ el cervel,
si que cor ai que lei dia
a totz — tals talens m’en ve —;
mas Temers e Cortesia
e dreg Ben-Amar m’en te.
VII.
Que si·m volia ses ris,
si ri mon cor de joy ple;
qu’esser cug em paradis
can de midons, c’aixi·m lia
que vas autra no·m apel,
auzi parlar ses folia,
sol c’om de leis me favel.
VIII.
Per que es molt gran merce
qui·m mentau neis lo castel
on jai. Mas no sai per que
es pros qui no·n a paria
ab leis, c’ans que·l fos aclis
no sai per que ren valia,
mas pel be c’ar n’ai, m’es vis.
IX.
Que ges lanza ni cairel
non tem, ni brans asseris,
can bai ni mir son anel;
e si·n faz gran galardia
ben o dei faire jasse,
e s’om m’o ten a fulia
no sap d’amor co·s mante.
X.
Muira ogan ab coutel
qui non tema ma fulia,
o ab peir’ o ab cairel.
XI.
Joglar, Dieus que·us fetz tan be
e·us creix vostre pretz quec dia
vos capdel si co·us cove.
BdT 389,17
Mss.: C 199, D 90, I 143, K 129, M 136, N² 12, R 7, b¹ 3, μ 141 (vv. 1-2), κ 111 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a4 a4 b4 b4 c8 d4 d4 c8 e4 e4 c8 (Frank 182:1). Vers di 6 coblas ternas di 11 versi, seguite da 3 tornadas di 3.
Edizioni: Pattison 1952, p. 121.
I.
Assaz m’es belh
que de novelh
fassa parer
de mon saber
tot plan als prims sobresabens
que van comdan
qu’ab sen d’enfan
dic e fatz mos captenemens;
e sec mon cor
e·n mostri for
tot aisso don ilh m’es cossens.
II.
Qui qu’en favelh,
lo m’es pro belh
de mon saber:
qu’en sai mielhs ver
(sitot no suy mout conoyssens)
que·l trop parlan
que van comdan
“Folhs es. — Non es. — Si es sos sens.”
Qu’ar tost salh for
ab belh demor
gen motz leugiers, cortes, valens.
III.
Ab sen novelh
dic e favelh
mon saber ver
e·l fas parer
lay on tanh que sia parvens;
que son enfan
li mielhs parlan
vas me; e sai qui·m n’es guirens,
ab que·m demor
gen dins mon cor
si que·l dir no·m passa las dens.
IV.
Don d’amar dic:
qu’am si ses tric
lieys qu’amar deg,
que·l miels adreg
(s’eron sert cum l’am finamens)
m’irion sai
preguar hueymai
que·ls essenhes cum aprendens
de ben amar;
e neus preguar
m’en venrion dompnas cinc cens.
V.
Ben ai cor ric
plus qu’ieu non dic
e tan adreg
que ducx ni reg
no prez, si no·m prez’ eissamens;
a cuy no·m play,
ieu suy de say;
et amarai mos bevolens.
No vuelh preguar,
que miels m’er car
q’om mi prec, qu’ieu prec manhtas gens.
VI.
L’enojos tric,
sian del ric
sobeiran reg
maudig, e deg
dels janglos parliers maldizens!
Gic m’en hueymai,
que·l dir no·m plai
tan m’es lur mentaure cozens!
Que s’il tug car
meron, amar
no·ls poiria, que·l cor m’en vens.
VII.
Pauc sap d’amar
qui tem preguar
Deu, qu’el maldia los manens.
VIII.
E·t voill pregar,
vers, ab diz car
que lai en Urgel te prezens,
IX.
Ab talen car
si·m fai amar.
E·l bon esper qu’eu n’ai guirens!
![]() |
A Ra Raymbaut daure(nga). mes belh. que de no uelh. fassa parer. de mon saber. tot plan als prims sobre sabe(n)s. qui uan conhdan. quab sen de fan. dic e fatz mos capte nemens. e sec mon cor. en mostri for. tot aisso dont ilh mes cossens. Q ui quen fauelh. lo mes pro belh. de mon saber. quen say |
![]() |
mielhs uer. si tot no suy mout conoyssens. quel trop parlan. qui uan diguan. folhs es no(n) es si es sos sens. quar tost salh for. a belh demor. gen mout leu les forses talens. Ab sen novelh. dic e fauelh. e fatz parer. mon cubert uer. lay on tanh que sia paruens. quen son effan. li mielhs parlan. uas me e sai quim nes guirens. ab quem demor. gen dins mon cor. si quel dir nom passa las dens. Quon amar dic. quaissi sestric. lieys quamar deg. quel miels adreg. sieron cent cum lam fi namen. nirion sai. preguar hu eymai. quels essenhes cum apre(n) dens. de bon amar. e neus p(re)guar. men uenrion do(n)pnas cincsens. Ben ai cor ric. plus q(u)eu no(n) dic. e tan adreg. que ducx ni reg. no prec si no prezaua mens. acuy nom play. hieu suy de say. (et) a marai mos beuolens. no uuelh preguar. que miels mer car. Q(uo)m mi prec quieu prec manhtas ge(n)s. Denoios tric. si doi del ric. sobei ran reg. maudic e deg. dels ian glos parliers mal dizens. gic men huey mai. quel dir nom plai. tan mes lur mentaure no(n) sen. que silh tug clar. meron a mar. nols poiria quel cor men Pauc sap damar. q(ui) tem [uens. preguar. deu quel mal dia los ma nens. |
![]() |
Rambaut daure(n)ga A ssaz mes bel que de nouel. faza parer de mon saber. Toz plans als prims sobre saben. Que uan cuidan. Cab sen den fan. Dic efaz mon catenemen. Eu sec mon cor emostri for. Tot aizo dom ill mi consen. Q ui quen fauel. lo mes pro bel. De mon saber. Qen sai nuls uer. Si tot non sui mout conoissen. Qel trop parlan. Que uan cuidan. fols es no(n) es son sen. Car tost sal for. ab bel demor. Gen motz huier cortes talen. A b son nouel. dic efauel. Efaz parer. Mon cubert uer. lai on tain que |
![]() |
sia paruen. Que son enfan. lom ils parlan. Vas mi esai qui nes guiren. ab queu damor gen diz mon cor. Si quel diz no passa las den. D on damar dic. Can sisestric. leis camar deig. Quel mils adreig seran sert. Com lan finam(en)t. Meli on sai p(re)gar huimai. Quel sen con ap(re)n. De ben amar. Enems p(re)gar. M(en) uenrion donas cinccen. B en ai cor ric. plus qu(eu) no dic. Etan adreig. que duc ni reig. non p(re)z si no(m) prez. Eissamen. A cui no(m) plai em son desai. Cameraz mon bon uolen. No(n) uoill p(re)gar. Que meils mesclar. Que som prec mi q(ue)n p(re)ges gen. L enoios tric. Si on del ric. Sobeiran reg. Maldigz edegz. Del ianglos parlar mal disen. Gic men hu imai. Cal dir no(m) plai. Tan mes lur me(n) taure cosen. Que sil tot clar. moron amar. Non poirria q(ue)l cor men uen. P auc sap damar. Qui tem pregar. Dieus quil bais lomal dis manen. E i uoil p(re)gar. Vers ab diz clar. Que lai enurgel ta presen. A b talen clar. Sun fai amar. Elbon esper queu nai guiren. |
Rambaut daure(n)ga | Rambaut d’Aurenga | |
I | ||
Assaz mes bel que de nouel. faza parer de mon saber. Toz plans als prims sobre saben. Que uan cuidan. Cab sen den fan. Dic efaz mon catenemen. Eu sec mon core mostri for. Tot aizo dom ill mi consen. |
Assaz m’es bel que de novel faz a parer de mon saber toz plans als prims sobresaben que van cuidan c’ab sen d’enfan dic e faz mon catenemen; eu sec mon cor e mostri for tot aizo do‧m ill mi consen. |
|
II | ||
Qui quen fauel. Lo mes pro bel. De mon saber. Qen sai mils uer. Si tot non sui mout conoissen. Qel trop parlan. Que uan cuidan. fols es no(n) es son sen. Car tost sal for. ab bel demor. Gen motz liuier cortes talen. |
Qui qu’en favel lo m’es pro bel de mon saber: q’en sai mils ver (sitot non sui mout conoissen) qe‧l trop parlan que van cuidan «fols es non es son sen» car tost sal for ab bel demor gen motz livier, cortes, talen. |
|
III | ||
Ab son novel. dic efauel. Efaz parer. Mon cubert uer. lai on tain que sia paruen. Que son enfan. lom ils parlan. Uas mi esai qui nes guiren. ab queu damor gen diz mon cor. Siquel diz no passa las den. |
Ab son novel dic e favel e faz parer mon cubert ver lai on tain que sia parven; que son enfan lo mils parlan vas mi; esai qu‧i n’es guien, ab qu’eu d’amor gen diz mon cor si que‧l diz no passa las den. |
|
IV | ||
Don damar dic. Can sisestric. leis camar dei(n)g. Quel mils adreig seran sert. Com lan finam(en)t. Meli on sai p(re)gar huimai. Quel sen con ap(re)n. De ben amar. Enems p(re)gar. M(en) uenrion donas cinecen. |
|
|
V | ||
Ben ai cor ric. Plus q(ue)u no dic. Etan adrei(n)g. que duc nireig. Non p(re)z si no(m) prez. Eissamen. A cui no(m) plai em son desai. Eameraz mon bon uolen. No(n) uoills p(re)gar. Que meils mesclar. Que som prec mi q(ue)n p(re)ges gen. |
Ben ai cor ric plus qu’eu no dic e tan adreing que duc ni reig non prez, si no‧m prez eissamen; a cui no‧m plai em son de sai e ameraz mon bon volen. Non voills pregar, que meils m’es clar que so‧m prec mi qu’en preges gen. |
|
VI | ||
Lenoios tric. Si on del ric. Sobeiran reg. Maldigz edegz. Del ianglos parlar mal disen. Gic men hu imai. Cal dir no(m) plai. Tan mes lur me(n) taure cosen. Que sil tot clar. moron amar. Rjon poirria q(ue)l cor men uen. |
Lenoios tric, sion del ric sobeiran reg mal digz e degz del ianglos parlar maldisen! Gic men huimai C’al dir no‧m plai tan m’es lur mentaure cosen! Que s’il tot clar Moron, amar rjon poirria que‧l cor men ven |
|
VII | ||
Pauc sap damar. Qui tem pregar. Dieus quil bais lomal dis matien. |
Pauc sap d’amar qui tem pregar Dieus qui‧l bais lo maldismatien. |
|
VIII | ||
Ei uoil p(re)gar. Uers ab diz clar. Que Lai enurgel ra presen. |
|
|
IX | ||
Ab talen clar. Sim fai amar. Elbon esper queu nai guiren. |
Ab talen clar si‧m fai amar e‧l bon esper qu’eu n’ai guiren! |
![]() |
Qui q(ue)m fauel lomes p(ro)bel. damor saber. Qu Don damor dic. Camsi que stric. leis camar deg. Que miels adreg. Seran sert com lam finam(en)z. En rizen sai prengam ounai. Quels enseignes coma prende(n)z. De ben amar. Eneis p(re)gar. amen uenian domnas. v. cenz. |
![]() |
Ben ai cor ric pl(us) que n(on) dic. Etan adreg. Que duc ni reg. No(n) pres si n(on) pres eissam(en)z. Ecui no(m) plai. Eu sui de sai. Et amarai mos ben uo le(n)z. no(n) uoill p(re)gar. Que miel mescar. Co(n) mi prec qu(eu) p(re)c moutas genz. De noios tric. Sian del ric. Sobira(n)reg. mau dic edeg. Del parlieis iamglos mals disez. Gic |
![]() |
men oimai quel dirs no(m) plai. Tan mes lome(n) taures cozenz. Que sil tut clar. ameron amar. Nols poiria quel cor men uenz. Pauc saup clamar. Qui tem pregar. Dieus quel abais los mal dizenz. Uoill pregar. Uers quit dis clar. Caleis emurgel reprezenz. |
![]() |
Raembautz daurenga. iii. A ssatz mes bel. Que de nouel. fassa parer. D(e) mon saber. Tot plan als prims sobre sabe(n)z. Que uan co(n) dan. Cab cen denfan. Dic efas mos capteneme(n)z. E sec mon cor. Emo(n) t(ri)st for. Tot acodon el me(s) cossenz. Qui que(m) fauel lomes probel. Damor sa ber. Qui en sai mielz uer. El fals parer. Lai on taing que sia paruez. Que conofan. limielz parlan. Uas mi esai qim nes gui renz. Ab quem demor. Gendinz mon cor. Si quel ditz no(n) passa lasdenz. Don damor dic. Camsi que stric. Leis qa mar deg. Que miels adreg. Seran sert com lam finame(n)z. En rizen sai prengam oim ai. Quels ensegnes coma prendenz. D(e) be(n) a mar. Eneis pregar. amen uenian domnas v. cenz. Ben ai cor ric. plus que no(n) dic. Etan ad reg. Que duc ni reg. Nom prec si no(n) p(re)s eissamenz. Ecui no(m) plai. Eu soi de sai. Et a marai mos ben uolenz. No(n) uoil pregar. Que miels mescar. Com mi prec queu prec moutas genz. De noios tric. Sian del ric. Sobiranreg. Maudic edeg. Dels parliers iamglos mals dizenz. Gic men oimai. Quel dirs no(m) plai. Tan mes lomentaures cozenz. Que sil tut clar. Meron amar. Nols poiria quel cor me(n) uenz. Pauc saup clamar. Qui tem pregar. Di eus quel abais los mal dizenz. Uoill p(re) gar. uers quit dis clar. Caleis enurgel re prezenz. |
![]() |
Assaz mes bell. qe de no
Q I qen fauell. lo mes pro bell.
A B son nouell. dic e fauel. e faz |
![]() |
Raymbaut daure(n)ca. Assatz mes bel. q(ue) de nouel. fassa parer. de mo saber. tot pla als prims. sobre sabens. q(ue) Uan comta(n). cap sen de fa(n). dic e fas totz mos capteneme(n)s. (et) set mo(n) cor. (et) mostri for. de tot so don mes pus cozens. Qui q(ue)s fauel. leu mes pro(n) bel. de mo(n) saber. qie(n) say miels uer. si tot no soy miels conoysens. q(ue)l trop parla(n). q(ue) Uan dopta(n). fels es. no(n) es. si es mos sens. car tot salh for. ab bel demor. ge(n) mos laus letz cortes uale(n)s. |
![]() |
Ab se(n) nouel. dic e fauel. mo saber. Uer. el fas parer. lay o(n) tanh. ni sia paruens. quieu soy enfan. si miels parla(n). Uos mey e say. que(n) nes guire(n)s. am q(ue) demor ge(n) dins mo(n) cor. si q(ue)l dir nom passe lasdens. Don damor dic. cab si sestric. leys camar destz q(ue)mia pretz. sera(n) sert com lam finame(n)s. mauera(n)say. prenga(n) huey may q(ue)ls ensenhes com apre(n)dens. de be amar ab bel preiar. me(n) Ueno(n) dena(n) be. U. ce(n)s. |
![]() |
BEnai cor ric pus q(ue) no(n) dic. sim ente(n)des car res no(n) pres. ho(m) si nom preza eysame(n)s. e cuy no(m) play. estau me say. e te(n)c e(n) car mos be uolens. no uuellh preiar. q(ue) miels me par. com prec me. quieu prec motas gens. Lonors q(ue) tric sian del ric sobiras pletz. de maldir. letz. parliers ianglos e mals dizens. giet me(n) huey may q(ue)l dir nom play. ta(n) mes lo me(n)taures coze(n)s. q(ue) sil pus car mera(n) amar. nols poyria q(ue)l cor me uens. pauc sap damar. qi tem preiar. p(er) aq(ue)ls de maldir mane(n)s |
BdT 389,18
Mss.: C 187, Da 182, I 146, K 132, N² 16, V 111, ψ 1 = Raimbaut d'Aurenga; BgAnoya 476 = Guillem de Saint Leidier; m 2 = Peire d'Alverhne; N 257 = anonimo.
Metrica: a8 b8 a8 a8 b8 c8 d8 d8 (Frank 209:1). Vers di 7 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.
Edizioni: Constans 1881, p. 118; Pattison 1952, p. 134; Milone 1998, p. 73; Milone 2004, p.110.
I.
Assatz sai d’amor ben parlar
ad ops dels autres amadors;
mas al mieu pro, que m’es plus car,
non sai ren dire ni comtar;
qu’a mi non val bes ni lauzors
ni mals-digz ni motz avars;
mas ar sui vas Amor aitaus
fis e bos e francs e liaus
II.
Per qu’ensenharai ad amar
los autres bos dompneyadors;
e si·n crezon mon essenhar
far lor a d’amar conquistar
tot aitan cant volran de cors!
E si’ oguan pendutz o ars
qui no m’en creira, qar bon laus
n’auran selhs qu’en tenran las claus!
III.
Si voletz dompnas guazanhar,
quan querretz que·us fassan honors,
si·us fan avol respos avar
vos las prenetz a menassar;
e si vos fan respos peiors
datz lor del ponh per mieg sas nars;
e si son bravas siatz braus!
Ab gran mal n’auretz gran repaus.
IV.
Ancar vos vuelh mais ensenhar
ab que conquerretz las melhors.
Ab mals digz et ab lag chantar
que fassatz tut, et ab vanar;
e que honretz las sordeyors.
Per lor anctas las levetz pars,
e que guardetz vostres ostaus
que non semblon gleisas ni naus.
V.
Ab aisso n’auretz pro, so·m par.
Mas ieu·m tenrai d’autras colors
per so quar no·m agrad’ amar;
que ja mais no·m vuelh castiar,
que s’eron totas mas serors!
Per so lor serai fis e cars,
humils e simples e leyaus,
dous, amoros, fis e coraus.
VI.
Mas d’aisso·us sapchatz ben gardar,
que so qu’ie·n farai er folhors.
Non fassatz ver que nesci par;
mas so qu’ieu ensenh tenetz car
si non voletz sofrir dolors
ab penas et ab loncs plorars!
Qu’aissi lor for’ envers e maus
si mais m’agrades lor ostaus.
VII.
Mas per so·m puesc segurs guabar
qu’ieu, et es mi grans deshonors,
non am ren, ni sai qu’es enquar!
Mas Mon Anel am, que·m ten clar,
quar fon el det . . . Ar son, trop sors!
Lengua, non mais! Que trop parlars
fai piegz que pechatz criminaus;
per qu’ieu·m tenrai mon cor enclaus.
VIII.
Mas be·l sabra Mos Belhs Jocglars;
qu’ilh val tant, e m’es tan coraus,
que ja de lieys no·m venra maus.
IX.
E mos vers tenra, qu’era·l paus,
a Rodes, don son naturaus.
BdT 389,20
Mss.: A 38, a¹ 189, β¹ 92 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7 b5 b7 a7 a7 b7 b7 (Frank 475:1). Chanso di 6 coblas doblas di 7 versi, seguite da 3 tornadas di 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 138; Appel 1928, p. 138.
Vai al Rialto [111].
⸿Raembautz daurenga. Ben seschai qen bona cort. Chan qui chantar sap. Et ieu atendrai mon gap. Don mi tenrai plus p(er)lort. Carsa bran li sec eil sort. Qieu naurai pretz qui qen gap. Delsuint q(ue) serem el trap. |
|
Bon lendeman del beort. Leuarai el cap. La gran corona de drap. anmita ab lo nas cort. Equi lapell dreich bort. Lau q(ue) la lenga larap. Que mais fols motz noill estap. |
|
Aissi ai basat engaug. Mon cor nou efre Sc. Cades fort esaill etresc. Si qapenas ueig ni aug. Esapchal donz detalaug. qieu non sui cel que paresc. qen autre sen mentrebesc. |
|
Equis uol corn crit eflaug. damor pos ieu cresc. Sobre totz cals qen fol pesc. q(ue)u am des luc tro ad Aug. La genssor emen pelaug. tot hom cautra p(er) fadesc. Gau leu ab lieis enparesc. |
|
Per midonz ai cor estolt. Ethumil e Baut. Car salieis non fos dazaut. Jeu mestera en luoc dun uout. Que dals non pensera mout. Mas manier ete(n) gram chaut. Et agra nom raembaut. |
|
E qui uol apenre escout. Damar ben cu(m) saut. Eu faill plus que nuills ho(m) aut. El ianglos faill p(er)so molt. sol q(ue) sapil esa colt. Cuig ab lausengier despaut. dir don ma dompna faut. |
|
Ma chanssos non vuoill q(ue) faut. Mas P(er) celz de cui maz aut. p(er)enseignamen Mazaut. Demoutz qe(m) fant delur chaut. |
|
Ioglars p(er) qem desazaut. Madompna euos mifaitz baut. |
I.
Ben s’eschai q’en bona cort
chan qui chantar sap:
e ieu atendrai mon gap
don mi tenrai plus per lort;
car sabran li sec e·il sort
q’ieu n’aurai pretz, qui q’en jap,
dels vint qe serem el trap.
II.
Donc l’endeman del beort
levarai el cap
la gran corona de drap.
An Mita ab lo nas cort,
e qui l’apella dreich bort
lau que la lenga l’arap
que mais fols motz no·ill escap!
III.
Aissi ai bastit en gaug
mon cor nou e fresc,
c’ades sort e saill e tresc
si q’apenas veig ni aug;
e sapcha·l donz de Talaug
q’ieu non sui cel que paresc:
q’en autre sen m’entrebesc.
IV.
E qui·s vol, corn, crit e flaug
d’amor, pos ieu cresc
sobre totz, c’als q’en fol pesc!
Q’eu am des Luc tro ad Aug
la genssor, e m’en pelaug
tot hom c’autra per fadesc
engal’ ab lieis en paresc.
V.
Per midonz ai cor estout
et humil e baut;
car s’a lieis non fos d’azaut
ieu m’estera en luoc d’un vout:
que d’als non pensera mout
mas manjera e tengra·m chaut
et agra nom Raembaut.
VI.
E qui vol aprenre, escout
d’amar ben cum saut!
Eu saill plus que nuills hom aut;
e·l janglos saill per so mout
sol que s’apil e s’acout:
cuig’ ab lausenjar d’espaut
dir so don ma dompna faut.
VII.
Ma chanssos non vuoill que saut
mas per celz de cui m’azaut.
VIII.
Per enseignamen m’azaut
de moutz qe·m fan de lur chaut.
IX.
Joglars, per qe·m desazaut?
Ma dompna e vos mi faitz baut.
BdT 389,19
Mss.: C 197, E 178, a¹ = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 b8 c8 d3 d3 d3 e8 e8 (Frank 847:1). Vers di 8 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 2.
Edizioni: Appel 1928, p. 142; Pattison 1952, p. 142; Milone 1998, p. 79.
I.
Ben sai c’a sels seria fer
que·m blasmon qar tan soven chan
si lor costavon mei chantar.
Meils m’estai
pos leis plai
que·m te jai
qu’ieu no chant mia per aver:
qu’ieu n’enten en autre plazer.
II.
E per als m’en cug plus anquer:
quar tan soven com en chantan
no la puesc auzen totz nomnar.
E pueis ai
tan gran jai
quan quex brai
so qu’ieu dic, c’adonx cug tener
Dieu, o lieis don me volh temer.
III.
Bo·m sap qi de midonz m’enquier,
q’ieu no i faz ges feignien semblan;
e creis m’en gaugz cant n’aug parlar;
neus de lai
on no·s fai
noms, me trai
qant diretz de lieis tal plazer —
cossi·us n’era datz grans aver.
IV.
Gran esfort fai Dieus, qar sofer
c’ab si no la·n pueja baizan!
Mas no·m vol tolre ni tort far;
ni s’eschai
qu’en esmai
for’ieu sai.
Mas lieis no pren, no·m cal temer
que ja autr’ ill plassa tener.
V.
Si ben en amar leis m’esmer,
qu’ieu sai, que si pel mon s’espan,
c’autras m’en faran faiturar.
Don m’esglai:
qu’en farai?
Cobrirai
donx mon gran ben ab jauzen ver?
Oc! Si n’era mieus lo poder.
VI.
Mas tostems fo e tostems er
que grans amors no te guaran.
Grans meravillas son d’amar!
Que·n dirai
s’amors chai
qar van bai?
Ai las! Ja no m’o lais vezer
Sel Dieus que·m n’a datz jauzen ser!
VII.
C’aisi tiron ves man esquer
sill ric que plus cortes se fan
c’ades ponhon en lauzenjar;
e·ill verai
son en plai,
quar, i a trai,
sel c’a semblan sen ferm poder
par cortes, si nonca s’es ver.
VIII.
Dona, vostre domini ser
crezetz me, qu’ie·us am ses engan,
e membre·us plus que l’encuzar
li dous bai . . .
Ar morrai
si dic mai!
Ai! Co·m fail quan pes del dous ser
lo sens e l’auzir e·l vezer!
IX.
Quan la candela·m fetz vezer
vos baizan rizen, a! cal ser!
X.
Joglar, ades mati e ser
me tira·l cors vostre vezer.
reambautz daurenga Ben sai qa cels seria fer qem blasmon qar tant souent chant. Se lur costauon mei chantar. miels mestai uos liei plai qem tengai qieu no(n) chant migha sen p(er) au qe nentend en autrui plazer. |
E p(er) als men cog plus anqer. car tan soven conen cha(n)ta(n) non la puesc auzent tot nomnar. e poisai tan gran gai qan qers brai. so qieun dic qadonc cug tener dieu o lieis do(n)t me nos temers. |
Bon sap qi de mi donz menqier qi eu noi faz ges feigme(n) semblan e creis men gaugz cant naug parlar neusde lai on nos fai nos metrai qant direts de lieis tal plazer. cossius nera datz grans auers. |
Gran effors fai dieus qem suffer. cab se nolan puega baiza(n) mas no vol tolre. mi tort far. ni seschai qe nesmai for eu fai pos lieis no(m) pren nol cal temer qe ia tant plasa teners. |
Si de ben amar lieis mes mer qeu sai qe si pel mon sespan. qautras men faran fachurar. don mesglai q(ue)n farai cobrirai anz donc mon g(?)n ben gauzen ver hoc si nera mieus. lo poders. |
Mas totz temps fo e totz temps er qe granz amors no(n) ten gara(n) grans merauillias son damar. qen dirai samors gai gar ua un bai. ai la sia nomo lais vezer cel dieus qem na datz jauzer sers. |
Q aisi tiron ues man esqer. cil ricqe plus cortes sen fan. qades poignion en lausengiar eil verai son em plai qur iatrai celsqe semblan sens ferm poder. par cortes. si no(m) caz e vers. |
Domna uostre domini ser. crezes me qieus am ses engan emembreus plus qe len cuzar li doutz bai. ar morai. sin dic mai. aicun fail qan pens del douz ser. lo sens e lauzirs el vezers. |
Qan la chandelam fes vezer. uos baza(n) rizen a cars sers. Joglar ades lo iorn es ser me tiral cors uostre uezers. |
reambautz daurenga | Raembautz d’Aurenga | |
I | ||
Ben sai qa cels seria fer qem blasmon qar tant souent chant. Se lur costauon mei chantar. miels mestai uos liei plai qem tengai qieu no(n) chant migha sen p(er) au qe nentend en autrui plazer. |
Ben sai q’a cels seria fer qe‧m blasmon qar tant sovent chant se lur costavon mei chantar miels m’estai vos liei plai qe‧m tengai q’ieu non chant migha sen au qe n’entend en autrui plazer. |
|
II | ||
E p(er) als men cog plus anqer. car tan soven conen cha(n)ta(n) non la puesc auzent tot nomnar. e poisai tan gran gai qan qers brai. so qieun dic qadonc cug tener dieu o lieis do(n)t me nos temers. |
|
|
III | ||
Bon sap qi de mi donz menqier qi eu noi faz ges feigme(n) semblan e creis men gaugz cant naug parlar neusde lai on nos fai nos metrai qant direts de lieis tal plazer. cossius nera datz grans auers. |
Bon sap qi de midonz m’enqier, q’ieu no i faz ges feigmen semblan; e creis m’en gaugz cant n’aug parlar; neus de lai on nos fai nos me trai qant direts de lieis tal plazer cossi‧us n’era datz grans avers. |
|
IV | ||
Gran effors fai dieus qem suffer. cab se nolan puega baiza(n) mas no vol tolre. mi tort far. ni seschai qe nesmai for eu fai pos lieis no(m) pren nol cal temer qe ia tant plasa teners. |
Gran effors fai Dieus, qe‧m suffer c’ab se no la npuega baizan! Mas no vol tolre mi tort far ni s’eschai q’en esmai for eu fai pos lieis no‧m pren, nol cal temer qe ia tant plasa teners. |
|
V | ||
Si de ben amar lieis mes mer qeu sai qe si pel mon sespan. qautras men faran fachurar. don mesglai q(ue)n farai cobrirai anz donc mon g(?)n ben gauzen verhoc si nera mieus. lo poders. |
|
|
VI | ||
Mas totz temps fo e totz temps er qe granz amors no(n) ten gara(n) grans merauillias son damar. qen dirai samors gai gar ua un bai. ai la sia nomo lais vezer cel dieus qem na datz jauzer sers. |
Mas totz temps fo e totz temps er qe granz amors non ten garan. Grans meravillias son d’amar q’en dirai s’amors gai gar va un bai? ai las! Ia no m’o lais vezer, cel Dieus qe‧m n’a datz jauzer sers! |
|
VII | ||
Q aisi tiron ues man esqer. cil ricqe plus cortes sen fan. qades poignion en lausengiar eil verai son em plai qur iatrai celsqe semblan sens ferm poder. par cortes. si no(m) caz e vers. |
Q’aisi tiron ves man esqer cil ric qe plus cortes sen fan q’ades poignion en lausengiar; e‧il verai son em plai, qur, i a trai cels qe semblan sens ferm poder par cortes si no‧m caz e vers. |
|
VIII | ||
Domna uostre domini ser. crezes me qieus am ses engan emembreus plus qe len cuzar li doutz bai. ar morai. sin dic mai. aicun fail qan pens del douz ser. lo sens e lauzirs el vezers. |
Domna, vostre domini ser crezes mi q’ie‧us am ses engan, e membre‧us plus qe l’encuzar li doutz bai ai morai sin dic mai ai c’un fail qan pens del douz ser lo sens e l’auzirs e‧l vezers. |
|
IX | ||
Qan la chandelam fes vezer. uos baza(n) rizen a cars sers. Joglar ades lo iorn es ser me tiral cors uostre uezers. |
|
BdT 389,21
Mss.: A 35, D 89, Dc 256, E 177, I 144, K 130, M 140, N² 14, a¹ 203 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a4 a8 b8 b4 a8 c4 (Frank 143:1). Chanso di 8 coblas unissonans di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 3 e 2.
Edizioni: Kolsen 1938, p. 81; Pattison 1952, p. 93.
I.
Braiz, chans, quils, critz
aug dels auzels pels plaissaditz. —
Oc! Mas no los enten ni deinh;
c’un’ira·m cenh
lo cor, on dols m’a pres razitz,
per q’en sofer.
II.
Si·m fos grazitz
mos chantars, ni ben acuillitz
per cella que m’a en desdeing,
d’aitan mi feing
q’en mains bons luocs for’ enbrugitz
mais que non er.
III.
Tristz e marritz
es mos chantars aissi fenitz
per totz temps mais tro q’ela·m deing
pel sieu manteing;
era mos bos, er es delitz!
Mas no·l sofer!
IV.
Jois m’es fugitz!
Un pauc mas tost mi fon faillitz!
S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
Com no·m esteing
can precs ni merces ni destritz
re no i conquer?
V.
Mos cors me ditz
“Per qe soi per liei envilitz?” —
“Car sap que nuill’autra non deing,
per so·m n’estreing.”
Morrai, car mos cors enfollitz
mas ges non quer.
VI.
Cum sui trahitz!
Bona dompn’ ab talan voutitz,
ab cor dur, a! nuill’ als non deing,
mesclat ab geing.
Volretz que torn flacs·endurzitz,
o que demer!
VII.
Trop sui arditz!
Dompna, mos sens eissabozitz
m’a faitz dir fols motz q’ieu non deing:
contra mi reing.
Tant sui fors de mon sen issitz
non sent qi·m fer.
VIII.
Mout es petitz,
dompna, ·l tortz q’ieu vos ai servitz,
per que vos m’avetz en desdeing.
Fatz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la cervitz
qui a moiller!
IX.
Humils, ses geing,
dompna, ·l vostre sers fals-faillitz
merce vos quer.
X.
Mas Pretz, non Sobrans’, es tequitz:
don en vos er.
![]() |
Raembautz daurenga B Raiz chans ecritz. aug dels auzels pels plaissaditz. Oc mas nols deum nils desteing. cun ram meseing. Laion dols mespren qien sofier. |
|
![]() |
S im fos grazitz. mos chantars ni ben acu htz. p(er) cella que ma endesdeing. daltan mi feing. cien mains bons luecs fora enbru gitz. mais que non er. |
![]() |
Tristz e marritz. Es mos chantars aissi fe nitz. p(er) totztemps mais tro qelam deing. |
![]() |
Iois mes cubitz. Un pauc mas tost mi fon
faillitz. Sanc mi uolc er enai desdeing.
Car non esteing. Cab precs ni merces ni destrics. Re noi conqier.
|
![]() |
M os cors meditz. p(er) qe soi p(er) liei en uilitz.car |
![]() |
C um sui trahitz. Bona dompna ab ta
lan uoutitz. ab cor dur anuillals non deing. Mesclat ab geing. Uolretz q(ue) torn flacs endurzitz. O que demer. |
![]() |
T rop sui arditz. dompna mos sens es a burzitz. Ma faitz dir fols motz q(ie)u non deing. Contra mi reing. tant sui fors de mon sen issitz. non sent qim fer. |
![]() |
M out es petitz. dompnal tortz q(ie)u uos ai seruitz. p(er) que uos mauetz endesdeing. faz nesdeueing. pendutz fos aut p(er) la ceruitz Qui a moiller. |
![]() |
H umils ses geing. dompnal uostre sers
faill faillen. Merce uos qer.
|
Raembautz daurenga | Raembautz d'Aurenga |
I | I |
B Raiz chans ecritz. aug dels auzels pels plaissaditz. Oc mas nols deum nils desteing. cun ram meseing. Laion dols mespren qien sofier. |
Braiz, chans, e critz aug dels auzels pels plaissaditz. Oc! Mas no.ls deu͘m nils desteing
c’un ra͘m m’eseing
lai, on dols mespren qi en sofier.
|
II | II |
S im fos grazitz. mos chantars ni ben acu
htz. p(er) cella que ma endesdeing. daltan mi feing. cien mains bons luecs fora enbru gitz. mais que non er. |
Si·m fos grazitz
mos chantars, ni ben acuhtz
per cella que m’a en desdeing,
d’altan mi feing
ci en mains bons luecs fora enbrugitz,
mais que non er.
|
III | III |
T ristz e marritz. Es mos chantars aissi fe
nitz. p(er) totztemps mais tro qelam deing. p(er) son manteing. Era mes bos er es delrtz.
mas nol sofier.
|
Trist e marritz es mos chantars aissi fenitz per totz temps mais tro q’ela ·m deing per son manteing. Era mos bos, er es delrtz! Mas no·l sofier. |
IV | IV |
Iois mes cubitz. Un pauc mas tost mi fon faillitz. Sanc mi uolc er enai desdeing. Car non esteing. Cab precs ni merces ni destrics. Re noi conqier. |
Iois mes cubitz! Un pauc mas tost mi fon faillitz! S’anc mi volc, er en ai desdeing. Car non esteing cab precs ni merces ni destrics re no i conqier? |
V | V |
M os cors meditz. p(er) qe soi p(er) liei en uilitz.car |
Mos cors me ditz: “Per qe soi per liei evilitz?” “Car sap que nuill’autra non deing, per so·m n’estreing”. Moirai, car mos cors es faillitz. Que ies non qier. |
VI | VI |
C um sui trahitz. Bona dompna ab ta lan uoutitz. ab cor dur anuillals non deing. Mesclat ab geing. Uolretz q(ue) torn flacs endurzitz. O que demer. |
Cum sui trahitz! Bona dompna ab talan vuoutitz, ab cor dur, a! nuill als non deing mesclat ab geing. Vuolretz que torn flacs endurzitz, o que demer! |
VII | VII |
T rop sui arditz. dompna mos sens es a burzitz. Ma faitz dir fols motz q(ie)u non deing. Contra mi reing. tant sui fors de mon sen issitz. non sent qim fer. |
Trop sui arditz! Dompna, mos sens esaburzitz m’a faitz dir fols motz q’ieu non deing: contra mi reing. Tant sui fors de mon sen issitz non sent qi ·m fer. |
VIII | VIII |
M out es petitz. dompnal tortz q(ie)u uos ai seruitz. p(er) que uos mauetz endesdeing. faz nesdeueing. pendutz fos aut p(er) la ceruitz Qui a moiller. |
Mout es petitz, dompna, 'l tortz q’ieu vos ai servitz, per que vos m’avetz en desdeing. Faz n’esdeveing! Pendutz fos aut per la cervitz qui a moiller! |
IX | IX |
H umils ses geing. dompnal uostre sers
faill faillen. Merce uos qer.
|
Humils, ses geing, dompna, ·l vostre sers fail faillen merce vos qer. |
![]() |
Rambaut daurenga.
B rauz chanz quils criz. aug dels aucels pels plaiditz. Oc
mas nol deui nils entei(n)g. Cu(n)
ram mi fei(n)g lo cor. On dolz mes p(re)nz p(er) que sofer.
|
![]() |
S un sos grasitz. Mos chantars. nibe(n) acuillitz. p(er) cela que mames endes dei(n)g. daitan mi fein. Que mans bos locs fo ren bruzitz. Mas que non er |
![]() |
T rist emaritz es mos chantars. aisi feniz. p(er) toz tems mais tro quella(m) deing. pel seu mantei(n)g. Era mos be(n)s eres delitz. Mais nol sofer. |
![]() |
I ois mes fuiz. Un pauc mes tost me so faillitz. Sanc me uolc er ma des
dei(n)g. Com no(m) estrei(n)g. Can prez ni mer
ces ni destriç. Ren noi (con)qer.
|
![]() |
M os cors me diz. p(er) q(ue) sui en ueilliz. car sap que nuill autra no(n) dei(n)g. p(er) ço ne destrei(n)g. Morai car mos cors en foillitz. Mas ges no(n) qer. |
![]() |
C on sui trazitz. Bona do(m)na abtalen uoutiz. ab cor dura nuil als no(n) de i(n)g. Mesclat ab gei(n)g. Uolres q(ue) torn flacs endormitz. O que demer. |
![]() |
T rop fui arditz. dona mosenz eissa
boiz. Mefaig dir fols motz qeu no(n) dei(n)g. Cont(ra) mi rei(n)g.Tan sui fors d(e)mo(n) sen eissitz. non sen quim fer. |
![]() |
M out es petitz. Do(m)nal torz q(ie)u uos ai s(er) uiz. p(er) que uos maues endesdei(n)g. fa itz nes deuei(n)g. pendut fos aut p(er) s(er)uiz. Quia moilier. |
![]() |
U mils ses geing. Do(m)na uostre fals fa illitz. merce uos quer. |
Rambaut daurenga | Rambaut d'Aurenga |
I | I |
B rauz chanz quils criz. aug dels aucels pels plaiditz. Oc mas nol deui nils entei(n)g. Cu(n) ram mi fei(n)g lo cor. On dolz mes p(re)nz p(er) que sofer.
|
|
II | |
S un sos grasitz. Mos chantars. nibe(n) acuillitz. p(er) cela que mames endes dei(n)g. daitan mi fein. Que mans bos locs fo ren bruzitz. Mas que non er
|
Sun sos grasitz mos chantars, ni ben acuillitz
per cela que mames en desdeing,
d’aitan mi fein
que mans bos locs for’enbruzitz,
mas que non er.
|
III | |
T rist emaritz es mos chantars. aisi
|
Trist e maritz es mos chantars aisi feniz
per toz tems mais tro qu’ellam deing
pel seu manteing.
Era mos bens, er es delitz!
Mais no·l sofer.
|
IV | |
I ois mes fuiz. Un pauc mes tost me
|
Iois m’es fuiz!
un pauc mes tost me so faillitz!
S’anc me volc, er m’a desdeing.
Com no·m estreing
can prez ni merces ni destriç
re no i conqer?
|
V | |
|
Mos cors me diz: “Per que sui enveilliz?”
“Car sap que nuill’autra non deing,
per ço ne destreing”.
Morai, car mos cors enfoillitz,
mas ges non qer.
|
VI | |
|
|
VII | |
T rop fui arditz. dona mosenz eissa boiz. Mefaig dir fols motz qeu no(n) dei(n)g. Cont(ra) mi rei(n)g. Tan sui fors d(e)mo(n) sen eissitz. non sen quim fer.
|
Trop fui arditz! Dona, mo senz eissaboiz
me faig dir fols motz q’eu non deing:
contra mi reing.
Tan sui fors de mon sen eissitz
non sen qui·m fer.
|
VIII | |
M out es petitz. Do(m)nal torz q(ie)u uos ai s(er) uiz. p(er) que uos maues endesdei(n)g. fa itz nes deuei(n)g. pendut fos aut p(er) s(er)uiz. Quia moilier.
|
Mout es petitz,
domna, ·l torz q’ieu vos ai serviz,
per que vos m’aves en desdeing.
Faitz n’esdeveing!
Pendut fos aut per serviz
qui a moiler!
|
IX | |
|
Umils, ses geing,
domna, vostre fals faillitz
merce vos quer.
|
![]() |
Ranbauz daurenga.
|
Ranbauz daurenga. | Ranbauz d'Aurenga |
I | I |
Braitz chantz ecritz. M Olt es petitz do(m)pnal tortz qeus hai serauzitz. p(er)qe uos mauez endesdei(n)g fatz nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er) la s(er)uiz. Qui ha moiller. |
Braitz, chantz e critz Molt es petitz,
dompa, ·l tortz q’eus hai seravzitz,
per qe vos m’avez en desdeing.
Fatz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la serviz
qui a moiller!
|
![]() ![]() |
Raimbaud daurengua.
B raus chans quils critz. aug dels
|
![]() |
S im fos grazitz. mos chantars ni ben a cuillitz. per cela que ma endesdenh. daitan |
![]() |
T ritz emarritz. es mos chantars aisi fe nitz. per tostems mais tro quelam denh. pel sieu mantenh. era mos bes ares delitz. mas nol sofier. |
![]() |
|
![]() |
M os cors me ditz. perque soi per leis en |
![]() |
C om sui traitz. bona dona abtalan uou titz. ab cor dura nuill als non denh. mes clat abgenh. uolretz que torn flacx en dormitz. ho que de mer.
|
![]() |
T rop soi arditz. dona mos sens essabo ritz. ma fag dir fols motz quieu non
denh. contra mi renh. tan soi fors demo(n)
sen issitz. no sen quim fer.
|
![]() |
M olt es petitz. donal tort quieu uos ai seruitz. perque uos maues endesdenh. pendutz fos aut per la seruitz. quia m oiller. |
![]() |
H umil ses genh. dona lo uostre fals faillitz. merce uos quer. M as pretz non sobranses tequitz. donen uos er. |
Raimbaud daurengua | Raimbaud d'Aurengua |
I | I |
B rais chans quils critz. aug dels auzels pels plaisaditz. oc mas nols deui nils entenh. com re mi ensenh. lo cor on dols mespris perque sofier |
Brais, chans, quils, critz aug dels auzels pels plaisaditz.
Oc! mas nols devi nils entenh;
com re mi ensenh
lo cor, on dols mespris
per que sofier.
|
II | II |
S im fos grazitz. mos chantars ni ben a cuillitz. per cela que ma endesdenh. daitan mi fenh. que mains bos luer foresbrugitz. mais que non er. |
Si·m fos grazitz mos chantars ni ben acuillitz
per cela que m’a en desdenh,
d’aitan mi fenh
que mains bos luer for’esbrugitz,
mais que non er.
|
III | III |
T ritz emarritz. es mos chantars aisi fe nitz. per tostems mais tro quelam denh. pel sieu mantenh. era mos bes ares delitz. mas nol sofier. |
Tritz e marritz es mos chantars aisi fenitz
per tos tems mais tro qu’elam denh
pel sieu mantenh.
Era mos bes, ar es delitz!
Mas no·l sofier.
|
IV | IV |
I ois mes fugitz. un pauc mas tost me fon faillitz. sanc mi uolc ar ma endesdenh. com non estenh. q(ua)n precx ni merces ni destricx. re noi conquer. |
Iois m’es fugitz! Un pauc mas tost me fon faillitz! S’anc mi volc, ar m’a en desdenh. Com non estenh quan precx ni merces ni destricx re no i conquer? |
V | V |
M os cors me ditz. perque soi per leis en ueillitz. q(ua)r sap que nuillautra non denh. per so nestenh. morrai quar mos cors en folitz. mas ges non quier. |
Mos cors me ditz: “Per que soi per leis enveillitz?”
“Quar sap que nuill’autra non denh
per so n’estenh”.
Morrai, quar mos cors enfolitz,
mas ges non quier.
|
VI | VI |
C om sui traitz. bona dona abtalan uou titz. ab cor dura nuill als non denh. mes clat abgenh. uolretz que torn flacx en dormitz. ho que de mer. |
Com sui traitz! Bona dona ab talan voutitz,
ab cor dur, a! Nuill’als non denh,
mesclat ab genh.
Volretz que torn flacx endormitz,
ho que demer!
|
VII | VII |
T rop soi arditz. dona mos sens essabo ritz. ma fag dir fols motz quieu non denh. contra mi renh. tan soi fors demo(n) sen issitz. no sen quim fer. |
Trop soi arditz! Dona, mos sens essaboritz
m’a fag dir fols motz qu’ieu non denh:
contra mi renh.
Tan soi fors de mon sen issitz
no sem qui·m fer.
|
VIII | VIII |
M olt es petitz. donal tort quieu uos ai seruitz. perque uos maues endesdenh. pendutz fos aut per la seruitz. quia m oiller. |
Molt es petitz, dona, ·l tort qu’ieu vos ai servitz,
per que vos m’aves en desdenh.
Pendutz fos aut per la servitz
qui a moiller!
|
IX | IX |
H umil ses genh. dona lo uostre fals faillitz. merce uos quer. |
Humil, ses genh, dona, lo vostre fals faillitz
merce vos quer.
|
X | X |
M as pretz non sobranses tequitz. donen uos er. |
Mas pretz, non sobrans, es tequitz: don en vos er.
|
![]() |
Rambautzdaure(n)ga. B Raitz chanz quil critz. aug dels auzels
pels plaissa ditz. hoc mas nols deui nils entei(n)g. Cuna ram mi fei(n)g. la on dols mesp(r)en quen sofer. |
![]() ![]() |
S un fos grazitz. Mos chantars ni ben acui
llitz. p(er) cella que ma endesdei(n)g. Daitan mi fe
ing. Que manz bos locs for enbruzitz. Mais q(ue) non er. |
![]() |
T ristz emarritz. Es mos chantars aissi fenitz. p(er) toste(m)ps mais tro quellam dei(n)g. pel sieu o ma(n)tei(n)g. Era mos bons er es delitz. mais nol so fer. |
![]() |
I ois mos fugitz. Un pauc mas tost mi fon faillitz. Sanc mi uolc erma endesdeing. |
![]() |
M os cors me ditz. p(er) que sui p(er) lei enueillitz. car saup q(ue) nuillautra no(n) deing. p(er) som ne strei(n)g. morai car mos cors enfollitz. mas ges no(n) quer. |
![]() |
C u(m) fuitraitz. Bona domnab talan uoutitz. ab cor dur an uilas no(n) dei(n)g. Mesclat ab gei(n)g. uolres que torn flacs endurzitz ho
que de mer.
|
![]() |
T rop sui arditz. Domna mos cens eissa bo zitz. ma faig dir fols motz q(ie)u no(n) dei(n)g. Co(n) tra mi rei(n)g. Tan sui fors de mon cen issitz. no(n) sem qim fer. |
![]() |
M out es petitz. Domnal tortz q(ie)u uos ai s(er) uitz. p(er) que uos maues endesdei(n)g faitz nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er) la seruitz.
Qui a moiller.
|
![]() |
H umils ses gei(n)g. Domna uostre sers fa illitz. merce uos quier. |
Rambautzdaure(n)ga | Rambautz d'Aurenga |
I | I |
B Raitz chanz quil critz. aug dels auzels pels plaissa ditz. hoc mas nols deui nils entei(n)g. Cuna ram mi fei(n)g. la on dols mesp(r)en quen sofer. |
Braitz, chanz, quil, critz
aug dels auzels pels plaissaditz.
Hoc! Mas nols devi nils enteing;
c’un ara·m mi feing
la on dols mespren que·n sofer.
|
II | II |
S un fos grazitz. Mos chantars ni ben acui llitz. p(er) cella que ma endesdei(n)g. Daitan mi fe ing. Que manz bos locs for enbruzitz. Mais q(ue) non er. |
Su·n fos grazitz
mos chantars, ni ben acuillitz
per cella que m’a en desdeing,
d’aitan mi feing
que manz bos locs for’enbruzitz,
mais que non er.
|
III | III |
T ristz emarritz. Es mos chantars aissi fenitz. p(er) toste(m)ps mais tro quellam dei(n)g. pel sieu o ma(n)tei(n)g. Era mos bons er es delitz. mais nol so fer. |
Trist e marritz
es mos chantars aissi fenitz
per tos temps mais tro qu’ellam deing
pel sieu manteing.
Era mos bons, er es delitz!
mais no·l sofer.
|
IV | IV |
I ois mos fugitz. Un pauc mas tost mi fon faillitz. Sanc mi uolc erma endesdeing. Com no(n) estei(n)g. Car precs ni merces ni de stritz. Ren non (con)quer. |
Iois mos fugitz!
Un pauc mas tost mi fon faillitz!
S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
Com non esteing
car precs ni merces ni destritz
ren non conquer.
|
V | V |
M os cors me ditz. p(er) que sui p(er) lei enueillitz. car saup q(ue) nuillautra no(n) deing. p(er) som ne strei(n)g. morai car mos cors enfollitz. mas ges no(n) quer. |
Mos cors me ditz:
“Per que sui per lei enveillitz?”
“Car saup que nuill’autra non deing,
per so·m n’estreing”.
Morai, car mos cors enfollitz,
mas ges non quer.
|
VI | VI |
C u(m) fuitraitz. Bona domnab talan uoutitz. ab cor dur an uilas no(n) dei(n)g. Mesclat ab gei(n)g. uolres que torn flacs endurzitz ho que de mer. |
Cum fui traitz!
Bona domn’ab talan voutitz,
ab cor dur, a! Nuil’as non deing,
mesclat ab geing.
Volres que torn flacs endurzitz,
ho que demer!
|
VII | VII |
T rop sui arditz. Domna mos cens eissa bo zitz. ma faig dir fols motz q(ie)u no(n) dei(n)g. Co(n) tra mi rei(n)g. Tan sui fors de mon cen issitz. no(n) sem qim fer. |
Trop sui arditz!
Domna, mos cens eissabozitz
m’a faig dir fols motz q’ieu non deing:
contra mi reing.
Tan sui fors de mon cen issitz
non sem qi·m fer.
|
VIII | VIII |
M out es petitz. Domnal tortz q(ie)u uos ai s(er) uitz. p(er) que uos maues endesdei(n)g faitz nes deuei(n)g. pendutz fos aut p(er) la seruitz. Qui a moiller. |
Mout es petitz,
domna, ·l tortz q’ieu vos ai servitz,
per que vos m’aves en desdeing.
Faitz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la servitz
qui a moiller!
|
IX | IX |
H umils ses gei(n)g. Domna uostre sers fa illitz. merce uos quier. |
Humils, ses geing,
domna, vostre sers faillitz
merce vos quier.
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
M os cors me ditz. P(er) que soi per lei en ueilliz.
car saup que nuill autra non deing. P(er)som
uestrei(n)g. Morai car mos cors enfolitz mas
ges no(n) quer
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
M out es petitz. do(m)nal tortz queu uos ai s(er)uitz
p(er) que uos maues endesdeign. faitz nes d(e)ue ing. pendutz fos aut per la seruitz. Quia moiller. |
![]() |
|
Raembautz daurenga | Raembautz d'Aurenga |
I | I |
B Raitz chanz quil critz aug dels auzels pels plaissa ditz. hoc mas nols deui nils enteing. Cun ram mi seing laon dols mes pren qen sofer. |
Braitz, chanz, quil, critz
aug dels auzels pels plaissaditz.
Hoc! Mas nols devi nils enteing
c’un ram mi seing
la on dols mespren qe·n sofer.
|
II | II |
S im fos grazitz. Mos chantars ni ben acu illitz. per cella que ma endesdeing. Daitan mi feing. Que manz bos locs for enbruziz. Mais que no(n) er. |
Si·m fos grazitz
mos chantars, ni ben acuillitz
per cella que m’a en desdeing,
d’aitan mi feing
que manz bos locs for’enbruziz,
mais que non er.
|
III | III |
T ristz emaritz. Es mos chantars aisi feniz. per tostemps mais tro quellam deing. pel sieu mantei(n)g. Era mos bons er es deliz. Mas nol sofer. |
Trist e maritz
es mos chantars aisi feniz
per tos temps mais tro qu’ellam deing
pel sieu manteing.
Era mos bons, er es deliz,
mas no·l sofer.
|
IV | IV |
I ois mes fugitz. Un pauc mas tost mi fo(n) faillitz. Sanc mi uolc erma endesdei(n)g. Com no(m) esteing. Car precs ni merces ni destritz. Reu noi conquier. |
Iois m’es fugitz!
Un pauc mas tost mi fon faillitz!
S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
Com no·m esteing
car precs ni merces ni destritz
reu no i conquier.
|
V | V |
M os cors me ditz. P(er) que soi per lei en ueilliz. car saup que nuill autra non deing. P(er)som uestrei(n)g. Morai car mos cors enfolitz mas ges no(n) quer |
Mos cors me ditz: “Per que soi per lei enveilliz?”
“Car saup que nuill’autra non deing,
per so·m vestreing.
Morai, car mos cors enfolitz,
mas ges non quer.
|
VI | VI |
C om soi traitz. Bona do(m)nab talan uoutitz ab cor dur anuilas no(n) deing. Mesclaz ab geing. Uol res que torn flacs enduritz ho que de mer. |
Com soi traitz! Bona domn’ab talan voutitz,
ab cor dur, a! Nuil’as non deing,
mesclaz ab geing.
Volres que torn flacs enduritz,
ho que demer!
|
VII | VII |
T rop sui arditz. Domna mos cenz eissa boziz. Ma fag dir fols motz queu no(n) deing. Con tra mi reing. Tan soi fors de mon cen issitz. non sem qim fer. |
Trop sui arditz! Domna, mos cenz eissaboziz
m’a fag dir fols motz qu’eu non deing:
contra mi reing.
Tan soi fors de mon cen issitz
non sem qi·m fer.
|
VIII | VIII |
M out es petitz. do(m)nal tortz queu uos ai s(er)uitz p(er) que uos maues endesdeign. faitz nes d(e)ue ing. pendutz fos aut per la seruitz. Quia moiller. |
Mout es petitz, domna, ·l tortz qu’eu vos ai servitz,
per que vos m’aves en desdeign.
Faitz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la servitz
qui a moiller!
|
IX | IX |
H umils ses gieing. domna uostre serz fail litz. Merce uos quier. |
Humils, ses gieing, domna, vostre serz faillitz
merce vos quier.
|
![]() |
Raimbaud dorenia
B Rails cantz qilscritz aug dels auzels pels plaisaditz. oc mas no los enten ni deinh. qar uius mesteinh. le cors on dols mes pres. asitz. qar nom sofer. |
![]() |
S I fos grazitz. Mos chanz ni ben acuilhitz. per cella qe ma en desdeinh. daitan me feinh. qen mantz bosluecs fora au zitz. Mas qe non er. |
![]() |
T Ristz e marritz. er mos chan tars. aissi fenitz. per totz te(m)ps mais tro qel ma deinh. pel sieu manteinh. era mos bes ares delitz. mas nol sofer. |
![]() |
I Ois me fon gitz. un pauc mas tost me fon failhitz. Sanc me uolc ar ma endesdeinh. qom non ateinh. qan prec m(er)ce de mos destritz. ren no(n) (con)qer. |
![]() |
M Os cors me ditz. per qeu sui p(er) leis enueilitz. qar sap qe nul lautra no deinh. p(er) so me stre inh. morrai qe mos cors e(n)folitz. ren no li qer. |
![]() |
C On sui traitz. bona donnab talentz uoutitz. ab cor dur qar autra non deinh. mes clat ab geinh. uolez qe torn flacs endormitz. e(n) qe demer. |
![]() |
T Rop sui arditz. donne mos sens ensaboisitz. ma fach dir fols motz qieu non deinh. co(n) tra mi reinh. tan sui fors de monsen issitz. no(n) sen qim fer. |
![]() |
M out son petitz. le tortz e qieu uos sui g failhitz. e per qe ma ues endesdeinh. fatz en deue inh. pendutz sia per la ceruitz. qi ha moiller. |
![]() |
H Umil ses geinh. donna le uo stre fals failhitz. merce uos qer. |
Raimbaud dorenia | Raimbaud d'Orenia |
I | |
B Rails cantz qilscritz aug dels auzels pels plaisaditz. oc mas no los enten ni deinh. qar uius mesteinh. le cors on dols mes pres. asitz. qar nom sofer. |
Brais, cantz, qils, critz aug dels auzels pels plaisaditz.
Oc! Mas no los enten ni deinh;
Qar vius mesteinh
le cors, on dols mespres asitz,
qar no·m sofer.
|
II | |
S I fos grazitz. Mos chanz ni ben acuilhitz. per cella qe ma en desdeinh. daitan me feinh. qen mantz bosluecs fora au zitz. Mas qe non er. |
Si fos grazitz
mos chanz ni ben acuilhitz
per cella qe m’a en desdeinh,
d’aitan me feinh
q’en mantz bos luecs fora auzitz,
mas qe non er.
|
III | |
T Ristz e marritz. er mos chan tars. aissi fenitz. per totz te(m)ps mais tro qel ma deinh. pel sieu manteinh. era mos bes ares delitz. mas nol sofer. |
Tristz e marritz
er mos chantars aissi fenitz
per totz temps mais tro q’el m’a deinh
pel sieu manteinh.
Era mos bes, ar es delitz,
mas no·l sofer.
|
IV | |
I Ois me fon gitz. un pauc mas tost me fon failhitz. Sanc me uolc ar ma endesdeinh. qom non ateinh. qan prec m(er)ce de mos destritz. ren no(n) (con)qer. |
Iois me fongitz!
Un pauc mas tost me fon failhitz!
S’anc me volc, ar m’a en desdeinh.
Qom non ateinh
qan prec merce de mos destritz
ren non conquer?
|
V | |
M Os cors me ditz. per qeu sui p(er) leis enueilitz. qar sap qe nul lautra no deinh. p(er) so me stre inh. morrai qe mos cors e(n)folitz. ren no li qer. |
Mos cors me ditz:
“Per q’eu sui per leis enveilitz?”
“Qar sap qe null’autra no deinh
per so·m estreinh”.
Morrai, qe mos cors enfolitz,
ren no li qer.
|
VI | |
C On sui traitz. bona donnab talentz uoutitz. ab cor dur qar autra non deinh. mes clat ab geinh. uolez qe torn flacs endormitz. e(n) qe demer. |
Con sui traitz! Bona domn’ab talentz voutitz,
ab cor dur qar autra non deinh,
mesclat ab geinh.
Volez qe torn flacs endormitz,
en qe demer!
|
VII | |
T Rop sui arditz. donne mos sens ensaboisitz. ma fach dir fols motz qieu non deinh. co(n) tra mi reinh. tan sui fors de monsen issitz. no(n) sen qim fer. |
Trop sui arditz! donne mos sens ensaboisitz
m’a fach dir fols motz q’ieu non deinh:
contra mi reinh.
Tan sui fors de mon sen issitz
non sen qi·m fer.
|
VIII | |
M out son petitz. le tortz e qieu uos sui g failhitz. e per qe ma ues endesdeinh. fatz en deue inh. pendutz sia per la ceruitz. qi ha moiller. |
Mout son petitz le tortz e q’ieu vos sui g failhitz
e per qe m’aves en desdeinh.
Fatz endeveinh!
Pendutz sia per la cervitz
qi ha moiller!
|
IX | |
H Umil ses geinh. donna le uo stre fals failhitz. merce uos qer. |
Humil, ses geinh, donna, le vostre fals failhitz
merce vos qer.
|
![]() |
Rombauç daurenga
B raitz chanz qil criz Aug dels Auçels pels plaissa ditz Hoc mas nols deui nils enteing Cun ram mi seing La on dols mes pren qen sofer. |
![]() |
S im fos graçitz
Mos chantars ni ben acuillitz
Per cella que ma endesdeing
Daitan mi feing
que manz bos locs for enbrugitz
Mais que non er
|
![]() |
T ristz e maritz
Es mos chantars aissi fenitz
Per tos temps mais tro qellam deing
Pel sieu manteing
Era mos bons er es delitz
Mais non sofer.
|
![]() |
I ois mes fugitz
Un pauc mai tost mi son faillitz
Sanc mi uolc er ma en desdeing
Com non esteing
Car precs mi merces ni destritz
Ren noi conquier.
|
![]() |
M os cors me ditz
Per que soi per lei enueillitz
Car sap qe nuil autra non deing
Per som nestreing
Morai car mos cors enfollitz
Mas ges non quer.
|
![]() |
C om soi traitz
Bona domnab Talan uoutitz
Ab cor dur anuilals non deing
mesclat ab geing
vol res que torn flacs enduriçiç
ho que demer. |
![]() |
T rop sui arditz
domna mos cenz eissabocitz
Ma fag dir fols motz qeu non deing
Contra mi reing
Tan soi fors de mon cen issitz
Non sen quim fer
|
![]() |
M out es petitz
Domnal tortz qeu uos ai seruitz
Per que uos maues en desdeing
faitz nes deueing
pendutz fos aut per la seruitz
quia moiller
|
![]() |
H umils ses geing
Domna uostre sers faillitz
Merce nos quer
|
Rombauç daurenga | Rombauç d'Aurenga |
I | I |
B raitz chanz qil criz Aug dels Auçels pels plaissa ditz
Hoc mas nols deui nils enteing
Cun ram mi seing
La on dols mes pren qen sofer.
|
Braitz, chanz, qil, criz aug dels auçels pels plaissaditz.
Hoc! Mas nols devi nils enteing
c’un ra·m mi seing
la on dols mespren qe·n sofer.
|
II | II |
S im fos graçitz Mos chantars ni ben acuillitz
Per cella que ma endesdeing
Daitan mi feing
que manz bos locs for enbrugitz
Mais que non er
|
Si·m fos graçitz
mos chantars, ni ben acuillitz
per cella que m’a en desdeing,
d’aitan mi feing
que manz bos locs for’enbrugitz,
mais que non er.
|
III | III |
T ristz e maritz Es mos chantars aissi fenitz
Per tos temps mais tro qellam deing
Pel sieu manteing
Era mos bons er es delitz
Mais non sofer.
|
Tristz e maritz
es mos chantars aissi fenitz
per tos temps mais tro q’ellam deing
pel sieu manteing.
Era mos bons, er es delitz!
Mais non sofer.
|
IV | IV |
|
Iois m’es fugitz!
Un pauc mai tost mi son faillitz
S’anc mi volc, er m’a en desdeing.
Com non esteing
car precs mi merces ni destritz
ren no i conquier?
|
V | V |
M os cors me ditz Per que soi per lei enueillitz
Car sap qe nuil autra non deing
Per som nestreing
Morai car mos cors enfollitz
Mas ges non quer.
|
Mos cors me ditz:
“per que soi per lei enveillitz?”
“car sap qe nuil’autra non deing,
per so·m n’estreing”.
Morai, car mos cors enfollitz,
mas ges non quer.
|
VI | VI |
|
Com soi traitz!
Bona domn’ab talan voutitz,
ab cor dur, a! nuil’als non deing,
mesclat ab geing.
Volres que torn flacs enduriçiç,
ho que demer!
|
VII | VII |
T rop sui arditz domna mos cenz eissabocitz
Ma fag dir fols motz qeu non deing
Contra mi reing
Tan soi fors de mon cen issitz
Non sen quim fer
|
Trop sui arditz!
Domna, mos cenz eissabocitz
m’a fag dir fols motz q’eu non deing:
contra mi reing.
Tan soi fors de mon cen issitz
non sen qui·m fer.
|
VIII | VIII |
|
Mout es petitz,
domna, ·l tortz q’eu vos ai servitz,
per que vos m’aves en desdeing.
Faitz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la servitz
qui a moiller!
|
IX | IX |
H umils ses geing Domna uostre sers faillitz
Merce nos quer
|
Humils, ses geing, domna, vostre sers faillitz
merce nos quer.
|
![]() |
rambauts daurenga
|
![]() |
Trist e marritz es mos chantars ai si fenitz. p(er) tots temps mais tro q(ue) lal deign. pel seu mantein era bos mos er es delitz. pos nol sofer. |
![]() |
Iois me fo guitz. un pauc mais tost me fo faillitz sanc me
uolc arma en desdeing. com non estieing can prec nim(er)ces ni estriz |
![]() |
Mos cors me ditz. p(er) soi p(er) leis auelitz car sap qeu null autra no(n) dei gn. p(er) som destreingn morrai car mos cors en follitz. mais ges nom qer |
![]() |
Cosoi traitz bona domnab talant uoutitz. ab cor daral uueil arnol degn. mesclat ab gein. uolres qen torn folz endormitz. o qem esmer. |
![]() |
Trop son arditz. dona mos senz esabozitz ma faitz dir fols mots qieu non deign. contra mi reign. tan son fors de mo sensissitz no sen qin fer. |
![]() |
M olt espetitz don al tortz qeu sai serauzitz p(er) qe uos maues en desdeign. faz nes deueing. pendutz fos aut p(er) la seruitz qi amoillier. |
![]() |
Humils ses giein. uostre sers fals faillitz. merce nos qer. pos pretz non sobrans. ses tegitz e uos (et)er. |
rambauts daurenga | Rambauts d'Aurenga |
I | I |
B rais chanz qils critz aug. dels auzelz pels plaisad oc mais nols entent ni nols deign. cun iram tem lo cor on dols ma pres raziz p(er) qen sofer. |
Brais, chanz, qils, critz aug dels auzels pels plaisad.
Oc! Mais nols entent ni nols deign;
c’un’ira·m tem
lo cor, on dols m’a pres raziz,
per qe·n sofer.
|
II | II |
Trist e marritz es mos chantars ai si fenitz. p(er) tots temps mais tro q(ue) lal deign. pel seu mantein era bos mos er es delitz. pos nol sofer. |
Trist e marritz es mos chantars aisi fenitz
per tots temps mais tro qu’elal deign
pel seu mantein.
Era bos mos, er es delitz!
Pos no·l sofer.
|
III | III |
Iois me fo guitz. un pauc mais tost me fo faillitz sanc me |
Iois me foguitz! Un pauc mais tost me fo faillitz!
S’anc me volc, ar m’a en desdeing.
Com non estieing
can prec ni merces ni estriz
re no i con conqier?
|
IV | IV |
Mos cors me ditz. p(er) soi p(er) leis auelitz car sap qeu null autra no(n) dei gn. p(er) som destreingn morrai car mos cors en follitz. mais ges nom qer |
Mos cors me ditz: “Per soi per leis avelitz?”
“Car sap q’eu null’autra non deign,
per so·m destreign”.
Morrai, car mos cors enfollitz,
mais ges nom qer.
|
V | V |
Cosoi traitz bona domnab talant uoutitz. ab cor daral uueil arnol degn. mesclat ab gein. uolres qen torn folz endormitz. o qem esmer. |
Co soi traitz! Bona domn’ab talant voutitz,
ab cor daral vueil ar nol degn,
mesclat ab gein.
Volres qen torn folz endormitz,
o qe·m esmer!
|
VI | VI |
Trop son arditz. dona mos senz esabozitz ma faitz dir fols mots qieu non deign. contra mi reign. tan son fors de mo sensissitz no sen qin fer. |
Trop son arditz! Dona, mos senz esabozitz
m’a faitz dir fols mots q’ieu non deing:
contra mi reign.
Tan son fors de mo sens issitz
no sen qi·n fer.
|
VII | VII |
M olt espetitz don al tortz qeu sai serauzitz p(er) qe uos maues en desdeign. faz nes deueing. pendutz fos aut p(er) la seruitz qi amoillier. |
Molt es petitz, dona, ·l tortz q’eu sai seraviztz,
per qe vos m’aves en desdeign.
Faz n’esdeveing!
Pendutz fos aut per la servitz
qi a moillier!
|
VIII | VIII |
Humils ses giein. uostre sers fals faillitz. merce nos qer. pos pretz non sobrans. ses tegitz e uos (et)er. |
Humils, ses giein, vostre sers fals faillitz
merce nos qer.
Pos pretz, non sobrans, s’es tegitz
e vos et er.
|
BdT 389,22
Mss.: D 91, I 144, K 130, M 140, N² 14, a¹ 205 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a4 b4 c4 d4 e4 f3' g4 h3' i4 j3' k7' l7' m7' n7' (a8 b8 c7' d7' e7' f7' g7' h7' i7'; Frank 884:1). Vers di 7 coblas unissonans di 14 versi, seguite da 2 tornadas di 4, con rime derivative ai vv. 2-14, 4-13, 8-12, 10-11 di ogni cobla.
Edizioni: Appel 1928, p. 86; Pattison 1952, p. 65; Marshall 1968; Perugi 1995, p. 103.
I.
Cars, douz e fenhz del bederesc
m’es sos bas chanz, per cui m’aerc;
c’ab joi s’espan viu e noire
el tems que·lh grill pres del siure
chantan el mur jos lo caire;
que·s compassa e s’escaira
sa vos, qu’a plus leu de siura
e ja uns non s’i aderga
mas grils e la bederesca.
II.
Car jois e genhz ses fuec grezesc
els paucs enfanz pasc e conderc,
que nul enjan no·i emploire.
Mas en brezill no m’aus pliure
(don me rancur), que·l blanc-vaire
fai fals’amistat picvaira;
savis er fols qui s’i pliura,
que greu er qu’en leis conderga
fis Jois ses flama grezesca.
III.
Cars, bruns e tenhz motz entrebesc!
Pensius — pensanz enquier e serc
com si liman pogues roire
l’estraing roill ni·l fer tiure,
don mon escur cor esclaire.
Tot can Jois genseis esclaira
malvestaz roill’ e tiura
e enclau Joven e serga
per qu’ira e jois entrebesca.
IV.
Car naus ni lenhz ni flums on pesc
no m’es enanz, anz vei Joi berc,
anz vauc troban com vis d’oire,
que mont’ el sill al fol yure.
Tan vei Prez dur per que·l laire
lauzengiers conten e laira,
e sos amars ditz eniura
Prez, per que Jois fraing e berga
que·s vol cals qu’en pren e pesca.
V.
C’ar s’es empenhz, car no m’espresc,
Vidal, Costanz, Martin, Domerc.
No·m puosc ses bran d’els decoire
(per que·m corill) c’ab un guiure
de mal aur nafro·l paire
don lo fils sofris e paira
malvestat, que·l nafr’ e·l guiura,
e fai Constanza, Domerga,
de domnas. Que Jois l’espresca!
VI.
Car petit (menhs que non paresc
als paucs semblanz del menor derc)
que vau doptan aur per coire,
car al perill on ie·m liure.
Veg un tafur q’en er fraire
(qe·l nesi·malvatz s’afraira
lai on lo francs·fis se liura);
e non cre Jois plus aut derga
que·l crims nais ans que paresca.
VII.
Car com argenz esmer’ e cresc
ab dur colps granz c’om fai a clerc
vauc castian Pretz . . .
Mas per un fill pot reviure,
vas cui m’atur, de bon aire;
si co·l venz va sus en l’aira
lo sieus noms viu, e reviura
Pretz e Jois, que mong’ e·s clerga.
Dieu prec qu’aital baron cresca.
VIII.
Cel que fa·l vers s’acompaira
ab leis que ja non esquiura;
que non tem correg ni verga
lo fuecs que compren ses esca.
IX.
Raimbautz torn’ e repaira
lai on Pretz viu e reviura, —
al comte, cui Dieus aerga,
Barselones, e Honors cresca.
reambautz daurenga. Clars douz efis del basetet. mes sos bas chanz. vos cui maz erg cap ioi sespan. uiu honore el temps qe grill. prob del silure. chanton el mur. iois leraire. qes compassa esqaira sauois. cha plq leu qe siura. cara nuls nom si astgnea mal grils en la bazeresca. |
Clars iois e gens ses fuec grezesc. els paucsenfanz. bosc ecoderc q(ue) nul enian. noi emploire mas los borcill. noiui auer ploire. dom mi rancur. qeil blanc vaire. tant a mi sta picheuaira. sauis er fols qi si pluira qe grieuer desco(n) derga fis iois ses flama grezesca. |
Clars brunz e tenz motz entrebesc pensius e pensars en qier. en serg. com sim lam pogues roire. lestrain roill. uil fer tuire. do(n) mon escar. cor esclaire. tot cant iois gen esclair mal uestatz. fol e tiura. ez enclau iouen. el sorgapar q(ue) ira ioi entrebresca. |
E carz naus ni leing. ni flums on pesc nomes enanz. car uei ioi berg. anz uau troban. com usi doire. qe mont el cill alfol uire. tant uo pretz. dur p(er) qe laire. lauzengiers conten o laira. e sos auars. digz eniura. p(re)z. p(er) qe. iois. fraing. e borga. qis uol critz. qel pren e pesca. |
Caurs es empeing. canc non espresc vidal costanz. mardi domerg. non pueis ses bran. dels decoire. p(er) qen torrill cab un guiure de mal aur. no. stral paire. don le fils sofris e paira maluestat qel nafre el guiura e fai cestancha domenga. de domei qe noils les presca. |
Car petit meinz qe no paresc. als paucs semblanz del menor derg qemuan duptan aur p(er) coire. car al perill don ieta luire ueig un tafur qi ner fraire qel nezirs maluatz sa fraira lai on lo francs. fils se liura eno(m) crel iois plus aut derga. qel crims. nais an qel paresca. |
Caurs on argens esmer e cresc ab ditz uerais. con hom fai clers. uau chastian pres lo goire. mas p(er) un fill. pot reuiure uas cui matur. de bon aire. si col uenz. uai sus en laira lo sieus. noms uiu ereuiura pretz e ioi qel megueill. clerga dieu prec caital baro(n) cresca. |
Celqi fal uers sa compaira ab les qeia non escriura. qe non tem correg ni verga lo fuecs q(ue)s compren sesesca. |
Raembautz torn e repaira lai on pretz uiu ez reuiura. al co(m)te cui dieis azergna. on sabers e honors cresca. |
reambautz daurenga. | ||
I | ||
Clars douz efis del basetet. mes sos bas chanz. vos cui maz erg cap ioi sespan. uiu honore el temps qe grill. prob del silure. chanton el mur. iois leraire. qes compassa esqaira sauois. cha plq leu qe siura. cara nuls nom si astgnea mal grils en la bazeresca. |
Clars, douz e fis del basetet m’es sos bas chanz, vos cui m’azerg, cap ioi s’espan viu honore el temps qe grill prob del silure chanton el mur iois leraire q’es compassa esqaira savois, cha plq leu qe siura car a nuls no‧m si astgnea mal grils en la bazeresca. |
|
II | ||
Clars iois e gens ses fuec grezesc. els paucsenfanz. bosc ecoderc q(ue) nul enian. noi emploire mas los borcill. noiui auer ploire. dom mi rancur. qeil blanc vaire. tant a mi sta picheuaira. sauis er fols qi si pluira qe grieuer desco(n) derga fis iois ses flama grezesca. |
|
|
III | ||
Clars brunz e tenz motz entrebesc pensius e pensars en qier. en serg. com sim lam pogues roire. lestrain roill. uil fer tuire. do(n) mon escar. cor esclaire. tot cant iois gen esclair mal uestatz. fol e tiura. ez enclau iouen. el sorgapar q(ue) ira ioi entrebresca. |
|
|
IV | ||
E carz naus ni leing. ni flums on pesc nomes enanz. car uei ioi berg. anz uau troban. com usi doire. qe mont el cill alfol uire. tant uo pretz. dur p(er) qe laire. lauzengiers conten o laira. e sos auars. digz eniura. p(re)z. p(er) qe. iois. fraing. e borga. qis uol critz. qel pren e pesca. |
|
|
V | ||
Caurs es empeing. canc non espresc vidal costanz. mardi domerg. non pueis ses bran. dels decoire. p(er) qen torrill cab un guiure de mal aur. no. stral paire. don le fils sofris e paira maluestat qel nafre el guiura e fai cestancha domenga. de domei qe noils les presca. |
C’aurs es empeing, c’anc non espresc, Vida,l Cotanz, Mardi, Domerg non pueis ses bran d’els decoire (per q’en torril) c’ab un guiure de mal aur nostral paire don le fils sofris e paira malvestat, qel nafr’e‧l guiura e fai cest ancha Domenga de domei qe noils l’espresca. |
|
VI | ||
Car petit meinz qe no paresc. als paucs semblanz del menor derg qemuan duptan aur p(er) coire. car al perill don ieta luire ueig un tafur qi ner fraire qel nezirs maluatz sa fraira lai on lo francs. fils se liura eno(m) crel iois plus aut derga. qel crims. nais an qel paresca. |
Car petit (meinz qe no paresc als paucs semblanz del menor derg) qe‧m van duptan aur per coire, car al perill don ieta luire. Veig un tafur qi n’er fraire (qe‧l nezirs malvats s’afraira lai on lo francs fils se liura); e no‧m crel iois plus aut derga qe‧l crims nais an qel paresca. |
|
VII | ||
Caurs on argens esmer e cresc ab ditz uerais. con hom fai clers. uau chastian pres lo goire. mas p(er) un fill. pot reuiure uas cui matur. de bon aire. si col uenz. uai sus en laira lo sieus. noms uiu ereuiura pretz e ioi qel megueill. clerga dieu prec caital baro(n) cresca. |
C’aurs on argens esmer e cresc ab ditz verais con hom fai clers vau chastian pres lo goire mas per un fill pot reviure, vas cui m’atur, de bon aire; si co‧l venz vai sus en l’aira lo sieus noms viu, e reviura pretz e ioi qe‧l me gueill clerga. Dieu prec c’aital baron cresca. |
|
VIII | ||
Celqi fal uers sa compaira ab les qeia non escriura. qe non tem correg ni verga lo fuecs q(ue)s compren sesesca. |
Cel qi vers s’acompaira ab les qe ia non escriura qe non tem correg ni verga lo fuecs que‧s compren ses esca. |
|
IX | ||
Raembautz torn e repaira lai on pretz uiu ez reuiura. al co(m)te cui dieis azergna. on sabers e honors cresca. |
Raembutz torn e repaira lai on pretz viu ez reviura al comte, cui Dieis azergna, on sabers e honors cresca. |
Rambaut daure(n)ga Car duoz esenz del bredresc. Mes sos bas chanza p(er) cui ma terç. Cab ioi sespan uni enoire. El tems quil grils pres del siure. Chanta el mur los locaire. Ques compansa eses caire. Sanoz que plus lei de queira. Eia uns non si aderga. Mal grils ala bedere sca. |
|
Car iois egiens seS fuec gresesc. Els pauc em fans pasc econderc. Qui nuils enais no em plore. Mas enbrasil nomaus pliure. Don me rancur quel blanc uaire. Fai falsa mistat piguaire. Sauis er foilis qi sa plura. Que greuer en q(ue)n leis con drega. Fis iois ses flama gresesca. |
|
Car bruns Etuiz motz entrebesc. Pensius pen sans en quier per crec. Com si lima pogues roire lestraing roill nil fer coire. Dom mon escur cor escla ire. Tot can iois genzesec esclaire. Maluestaz roil enza e en clau ioue(m) er(?)ta. P(er) quira eioios entrebesca. |
|
Car naus ni leins ni flums on pesc. Nomes en gn us anz uei ioi brec. anz uauc treban conius doire. Que mon tes sil alal foliure. Tan uei prez dur p(er) quil la ire. lausengiers conten elaire. E sos amarz diz en iure. Prez p(er) que iois fraing ebrega. Ques uol qel pren epesca. |
|
Que res em peing car nomes prec. uidal costanz martin demerc. non puosc sebrar del coire. Per quem coril caben uiure de mal a tir nafrol paire. Dom lofils sofris e paire. Maluestat quil nafrel guire. Efaz costanza de merga. De donas q(ue) iois les presca. |
|
Car petit mens que non paresc. Als paucs semblans del menor derc. Q(ue) van dopran aur p(er) coire. Car al peril om(en) liarc. Uenc. i tafur que ner faire. Quil necis maluaiz fai faire. Lai on lo francs fis ses liure. Eno(m) cre iois plus aut denga. Quil c(i)ms nais ans que peresca. |
|
Car con argent esmer etres. Ab dur colps con hom fai clrec. Uauc casti an pres lais coire. Cui matur de bon aire. Sicol uenz ua sus en laire. lo seu noms uiu creuiure. Prez eiois qu emo(n) ges clerga. Dieulau prec que tal ba ron cresca. |
|
Cel que fal uers sa compaire. Ableis q(ue) ia no(m) er quire. Que non tem coreg ne uerga. lo fuecs quel pren ses cresca. |
|
Raimbautz tornen repaire. lai on prez uiu creuiure. Al comte cui dieus aerga. Barsalnes e onor cre sca. |
Rambaut daure(n)ga | ||
I | ||
Car duoz esenz del bredresc. Mes sos bas chanza p(er) cui ma terç. Cab ioi sespan uni enoire. El tems quil grils pres del siure. Chanta el mur los locaire. Ques compansa eses caire. Sanoz que plus lei de queira. Eia uns non si aderga. Mal grils ala bedere sca. |
|
|
II | ||
Car iois egiens seS fuec gresesc. Els pauc em fans pasc econderc. Qui nuils enais no em plore. Mas enbrasil nomaus pliure. Don me rancur quel blanc uaire. Fai falsa mistat piguaire. Sauis er foilis qi sa plura. Que greuer en q(ue)n leis con drega. Fis iois ses flama gresesca. |
Car iois e giens ses fuec gresesc els pauc em fans pasc e conderc, qu‧i nuils e nais no emplore mas en brasil no m’aus pliure (don me rancur), que‧l blanc vaire fai fals amistat piguaire; savis er foilis qi s’aplura que greu er en qu’en leis condrega fis iois ses flama gresesca. |
|
III | ||
Car bruns Etuiz motz entrebesc. Pensius pen sans en quier per crec. Com si lima pogues roire lestraing roill nil fer coire. Dom mon escur cor escla ire. Tot can iois genzesec esclaire. Maluestaz roil enza e en clau ioue(m) er(?)ta. P(er) quira eioios entrebesca. |
|
|
IV | ||
Car naus ni leins ni flums on pesc. Nomes en gn us anz uei ioi brec. anz uauc treban conius doire. Que mon tes sil alal foliure. Tan uei prez dur p(er) quil la ire. lausengiers conten elaire. E sos amarz diz en iure. Prez p(er) que iois fraing ebrega. Ques uol qel pren epesca. |
Car naus ni leins ni flums on pesc no‧m es engnus anz vei ioi brec, anz vauc treban conius d’oire que montes sil al al fol iure. Tan vei prez dur per qui‧l laire lausengiers conten e laire, e sos amarz diz eniure prez, per que iois fraing e brega qu’es vol qe‧l pren e pesca. |
|
V | ||
Que res em peing car nomes prec. uidal costanz martin demerc. non puosc sebrar del coire. Per quem coril caben uiure de mal a tir nafrol paire. Dom lofils sofris e paire. Maluestat quil nafrel guire. Efaz costanza de merga. De donas q(ue) iois les presca. |
|
|
VI | ||
Car petit mens que non paresc. Als paucs semblans del menor derc. Q(ue) van dopran aur p(er) coire. Car al peril om(en) liarc. Uenc. i tafur que ner faire. Quil necis maluaiz fai faire. Lai on lo francs fis ses liure. Eno(m) cre iois plus aut denga. Quil c(i)ms nais ans que peresca. |
|
|
VII | ||
Car con argent esmer etres. Ab dur colps con hom fai clrec. Uauc casti an pres lais coire. Cui matur de bon aire. Sicol uenz ua sus en laire. lo seu noms uiu creuiure. Prez eiois qu emo(n) ges clerga. Dieulau prec que tal ba ron cresca. |
|
|
VIII | ||
Cel que fal uers sa compaire. Ableis q(ue) ia no(m) er quire. Que non tem coreg ne uerga. lo fuecs quel pren ses cresca. |
Cel que fa‧l vers s’acompaire Ab leis que ia no‧m er quire; que non tem coreg ne verga lo fuecs que‧l pren ses cresca |
|
IX | ||
Raimbautz tornen repaire. lai on prez uiu creuiure. Al comte cui dieus aerga. Barsalnes e onor cre sca. |
Raimbautz torn en repaire lai on prez viu cre viure al comte, cui Dieus aerga, Barsalnes e onor cresca. |
BdT 389,24
Mss.: V 112 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 a7 b7' a7 b7 b7' (Frank 91:13). Vers di 6 coblas doblas di 6 versi, seguite da una tornada di 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 207.
I.
Compainho, qui qu’en irais ni·n veill,
be·m platz c’a lezer d’En Teill
fazam chanzo leu e fola;
que·l cor m’es pujat prop del seill,
c’ar plus fort ten mei cabeill!
no fo plus letz, mas ar vola!
II.
Car vist ai, don me meraveill,
de beutat ab douz pareill —
ed . . . C’as dig? . . . Causa fola!
Mas me caut so plus de soleill
per qu’eu son . . . a pauc no coreill
plus que cel que la viola!
III.
Ja Dieus mais no·m lax far chanzo
(s’eu vuil) de midons de Brio,
tant es bel’ e sapi’ e fola,
si, entr’Aureng’ e Mondrago
qu’eu tein de midons de cui so,
m’ames meins tan pres l’Escola.
IV.
A Dieu! S’anc res fetz a razo,
don que lausengier felo,
aquela gens fals’ e fola,
no·us ausen tornar oc en no
ni·l camjen corren pretz bo
qu’eu non cre que ja·l se tola.
V.
A Valentines! Com vos veg
garnit e formit a leg;
que·l gens era fat’ e fola,
et ar seran pro e adreg
tal qu’eron vilan e freg,
per leis, e·ls astrucs acola.
VI.
A Dieu la coman e l’autreg;
que mais ren ieu dir no deg,
que per dir paraula fola
ven hom tost en gran malaveg;
et eu no vuill c’om s’iserveg
de mi ni de ma parola.
VII.
Dieus vuilla c’om no s’iserveg
de mi ni de ma parola.
BdT 389,25
Mss.: E 179, V 111 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a8 b7' a7 c7 c7 d7' e7 e7 (Frank 451:1). Vers di 8 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 3.
Edizioni: Kolsen 1938, p. 86; Pattison 1952, p. 158; Milone 1998, p. 85.
I.
Dona, si m’auzes rancurar
de vos ploran mi clamera,
mas no vos deg encolpar
qu’ieu sai be que tan valetz
que tot qan faitz e dizetz
m’es bon, si tot a me tira.
Mas Dieu, que no faill en re,
pregua lo hom de son be,
II.
e donx ben dei ieu vos preguar:
ja no·us en devetz far fera,
pos re no vos aus blasmar;
mas parlar be·m sufriretz —
Oc, tan qu’ieu en soi meils letz, —
c’aillor ma lengua no·s vira;
mas en vos clamar merce
non ten pro ni no·m sove.
III.
Si saubes tan Dieu predicar
ben sai c’ap se m’alberguera.
C’ades, cant ieu cug orar,
dei pregar a Dieu, creisetz,
que fos ab vos lai on etz
que d’als mos cors non consira
si que non-poders lo te
qu’ar lai non cor ab l’ale.
IV.
Pos tan vos platz eschausar
no sai si·m dirai “Trop era,
dona, que·m denhetz baizar.”
E donx com sufrir podetz
que·us bais? Pos tan mi valetz
quar ab aquel be morira
adoncs marves! (Per ma fe,
si penses so, car m’en ve.)
V.
Bela doussa dona (si·us par
qu’ieu no vailla tant enquera
que·m dejatz ab vos colgar)
neis del be que fag m’avetz
no fo anc re si temetz
c’aiatz faillit; qu’ieu faillira
e tanh meils que·ill mortz m’en me
que ja vos faillatz per me.
VI.
Domna, si me voletz pagar,
ab aitan que plus no·us quera
com eu n’ai, podetz o far
qu’eu non ai (be o sabetz)
sens vos honor ni nuill pretz
per que mos cors no s’adira
com que·m menetz, ni·s cove
pus res vas vos no·m mante.
VII.
Per que·us deu ben esser plus car,
mas mos cors ves vos s’esmera
si que res no i pot camjar:
qu’ieu sai tal, si m’en crezetz,
que val for vos d’autras detz,
qu’eu, si·m volgues, m’en jauzira;
mas si·m tenetz ferm el fre
c’autra no·m platz que·m n’estre.
VIII.
Dona, Dieu saubr’ ieu ensenhar
so don totz molt meillurera
que tolgues c’om en amar
no pogues far tort ni vetz
si nuill mal parlar no . . . etz
que no·i fail qui fortz sospira
ni trop au ni sent ni ve,
ni conois ni sap ni cre.
IX.
Dona, onguan cai’ en mal ira
sel qu’encontra vos ni me
ditz re ni conois ni cre.
BdT 389,26
Mss.: D 90, I 144, K 129, M 139, N² 13 = Raimbaut d'Aurenga.
Metrica: a7' b7 c7' d7' e7 f7 g7' h7 (Frank 879:12). Chanso di 6 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Kolsen 1938, p. 92; Pattison 1952, p. 72; Lafont 1983.
I.
En aital rimeta prima
m’agradon lieu mot e prim
bastit ses regl’ e ses linha,
pos mos volers s’i apila;
e atozat ai mon linh
lai on ai cor qe m’apil
per totz temps, e qi·n grondilha
no tem’ auzir mon grondilh
II.
de la falsa genz qe lima
e dech’ e ditz (don quec lim)
ez estreinh e mostr’ e guinha
(so don Joi frainh e esfila),
per q’ieu sec e pols e guinh:
mas ieu no·m part del dreg fil,
qar mos talenz no·s roilha,
q’en Joi nos ferm ses roilh.
III.
Qan vei rengat en la cima
man vert·madur frug pel cim,
e qecs auzelletz relinha
vas Amor, don chant’ e qila,
per cui ieu vas Joi relinh,
don m’esforz e chant e qil;
e·l rosinhols s’estendilha
qe·m nafra d’amor tendilh,
IV.
Si que·l cor m’art, mas no·m rima
ren de foras, mas dinz rim;
q’Amors l’enclav’ e l’escrinha
— Si! Pels sans qi son part Mila! —
e·l ten pres dinz son escrinh;
q’ades am mais per un mil
midons, si tot si·m perilha
ni·m mou trebailh ni perilh.
V.
Asatz m’a sauput d’escrima
il, q’enqers vas mi s’escrim;
mas non ha d’Aics tro a Sinha
sa par defors ni dinz vila
e si·m destreinh ni me sinh,
ha pro poder que m’envil;
mas ja sos cors no frezilha
q’a mi·l sors promes frezilh.
VI.
Don mos cors sailh fort e grima
si q’en trep e saut e grim
e plor mais per que . . .
Mon cort gaug, cui acortilha
dols, don prenc mal . . .
qe·m ten trist en son cortil
per l’amor que m’a volpilha
midons c’a cor trop volpilh.
VII.
Qar mi ten midons tan vil,
maldic lo jorn mil vetz cilha
q’aduis mon cor pres de cilh.
VIII.
Mas ja no m’en tengues vil,
c’anc mos cors non fon pres cilha
mas pels cis ni sobrecilh.
Rambaut daure(n)ga En aital rimeta prima. Magra don leu mot eprim. Bastia ses regle ses ligna. Puos mos cors ferms sia pila. Cui dan cuidat ai de molin. Lai on ai cor que mapil. Qe toz tems e quin grondilla. No(n) tem per mi ses grondill. |
|
DE la falsa gen capclina. Et eu odic que don qecs lim. Et estrei(n)g emostre gigna. So dom iois frai(n)g e escilla. Qem cet pols egrondin. Mas eu nom part del dreig fil. Car mos talans no roilla. Qen ioi nos ferm ses roill. |
|
Can uei rengat enla sima. Maind uerd madur. Frug pel sim. Eque ioc auzelletz. Relinga. Ues amor do(n) chare qilla. P(er) qui eu ues ioi reli(n)g. do(m) mes forz echant equill. El rossiols ses cendilla. Quem nastra damor. len dill. |
|
Si quel cor mart. Mas non rima. rendefort ni dinz no(n) rim. Camo(r)s len claus eles crim. Si pel fanz que sont part nulla el te pres dinz son escrin. Cades am mais p(er) un mil. Mi dons si tot sim perilla. Ni(m) mo trabaill eperill. |
|
Assatz ma saubut descrima. Jl tan can uas mi ses crim. Mais non a daics tro asigna. Sapar de for ni dinz uil. Esim destreing nim gra cilla. A pro poder quem grazill. Ma(s) chanços cor no(n) len frima. Camil sor promes en frim. |
|
Don mos cors saill fort egrima. E en faillen trep egrim. En plor ma i p(er) questeuz en gra. Mos cors gaug cui a cor tilla. Dolz don p(re)n mal es tauzin. Quem ten trist en son cor til. P(er) lamor quein uolpilla. Mido(n)z ca cor trop uuolpill. |
|
E car mi ten mi ten mi donz uil. Ma udic iorn mil uez. Massailla car dinz del cor pres de cill. |
|
Mas ia no mo ten gues uil. Canc mos cors non fon pre cilla. Mas pels cis ni sobre cill. |
Rambaut daure(n)ga | Rambaut d’Aurenga |
|
I | ||
En aital rimeta prima. Magra don leu mot eprim. Bastia ses regle ses ligna. Puos mos cors ferms sia pila. Cui dan cuidat ai de molin. Lai on ai cor que mapil. Qe toz tems e quin grondilla. No(n) tem per mi ses grondill. |
En aital rimeta prima m’agradon leu mot e prim bastia ses regl’e ses ligna, puos mos cors ferms s’i apila; cuidan cuidat ai de molin lai on ai cor que m’apil qe toz tems e qui‧n grondilla non tem per mi s’es grondill. |
|
II | ||
DE la falsa gen capclina. Et eu odic que don qecs lim. Et estrei(n)g emostre gigna. So dom iois frai(n)g e escilla. Qem cet pols egrondin. Mas eu nom part del dreig fil. Car mos talans no roilla. Qen ioi nos ferm ses roill. |
De la falsa cap clina et eu o dic que don quecs lim et estreing e mostre gigna so do‧m iois fraing e escilla qe‧m cet pols e grondin: mas eu no‧m part del dreig fil, car mos talans no roilla, q’en ioi nos ferm ses roill. |
|
III | ||
Can uei rengat enla sima. Maind uerd madur. Frug pel sim. Eque ioc auzelletz. Relinga. Ues amor do(n) chare qilla. P(er) qui eu ues ioi reli(n)g. do(m) mes forz echant equill. El rossiols ses cendilla. Quem nastra damor. len dill. |
Can vei rengat en la sima maind verd madur frug pel sim, e queioc auzelletz relinga ves amor don char e qilla, per qu’ieu ves ioi reling, dom m’esforz e chant e quill; e‧l rossiols s’es cendilla que‧m nastra d’amor l’endill. |
|
IV | ||
Si quel cor mart. Mas non rima. rendefort ni dinz no(n) rim. Camo(r)s len claus eles crim. Si pel fanz que sont part nulla el te pres dinz son escrin. Cades am mais p(er) un mil. Mi dons si tot sim perilla. Ni(m) mo trabaill eperill. |
|
|
V | ||
Assatz ma saubut descrima. Jl tan can uas mi ses crim. Mais non a daics tro asigna. Sapar de for ni dinz uil. Esim destreing nim gra cilla. A pro poder quem grazill. Ma(s) chanços cor no(n) len frima. Camil sor promes en frim. |
Assatz m’a saubat d’escrima jl, tan can vas mi s’escrim mais non a d’aic tro a signa sa par defor ni dinz vil e si‧m destreing ni‧m gracilla a pro poder que‧m grazill; mas chanços cor non l’enfrima ca mi‧l sor promes en frim. |
|
VI | ||
Don mos cors saill fort egrima. E en faillen trep egrim. En plor ma i p(er) questeuz en gra. Mos cors gaug cui a cor tilla. Dolz don p(re)n mal es tauzin. Quem ten trist en son cor til. P(er) lamor quein uolpilla. Mido(n)z ca cor trop uuolpill. |
|