BdT 46,5
Mss. : D 85
Metrica: a7' b7 a7' b7 c7 c7 d7' d7' (Frank 382:108). Canso di 2 coblas unissonans e una tornada di 4 versi
Edizioni: Schultz-Gora 1888, p. 19; Kussler-Ratyé 1917, 5, p. 174; Rieger (A.) 1991, 37, p. 605
Testo Rieger 1991
Traduzione Mariangela Distilo
I | I |
1 Fin ioi me don' alegransa 2 per qu' eu chan plus gaiamen, 3 e no m' o teing a pensanssa 4 ni a negun penssamen 5 car sai que son a mon dan 6 li fals lausengier truan 7 e lor mals diz no m' esglaia 8 anz en son dos tanz plus gaia. |
La felicità mi dà gioia perfetta perciò io canto più gaiamente, e non ho nessun dispiacere e nessuna preoccupazione pur sapendo che agiscono a mio danno i calunniatori falsi e vili; le loro parole malevole non mi spaventano anzi ne sono due volte più gaia. |
II | II |
9 En mi non an ges fianssa 10 li lauzengier mal dizen 11 c' om non pot aver honranssa 12 qu' a ab els acordamen 13 qu' ist son d' altrestal semblan 14 com la nivol que s' espan 15 qe ·l solels en pert sa raia 16 per qu' eu non am gent savaia. |
Da me non hanno alcuna confidenza i calunniatori mal dicenti perché non può avere onore chi è d'accordo con loro; questi hanno lo stesso aspetto della nuvola che si espande e il sole ne perde la sua luminosità; perciò non amo la gente selvaggia. |
III | III |
17 E vos, gelos mal parlan, 18 no ·s cuges qu' eu m' an tarçan 19 que iois e iovenz no ·m plaia, 20 per tal que dols vos deschaia. |
E voi, geloso mal dicente, non crediate che io indugerò nel godermi la gioia e la giovinezza perché il dolore vi opprimere. |
D [Modena, Bibl. Estense, α R 4 4] 85v
La contessa d(e) dia F in ioi me dona alegranssa. p(er)queu chan plus gaiamen. Enomo teing apensanssa. ni anegun penssamen. car sai que son amon dan. fals lausengi er truan. Elor mals diz non esglaia anz enson dos tanz plus gaia. E n mi n(on)anges fianssa. li lausengier mal dizen. Com no(n) pot auer honranssa. Qui abels acordamen. Quist son daltre stal semblan. Comla niuol q(ue) sespan. Qel soles enp(er)t sa raia p(er) queu no(n) am gent sa uaia. E uos gelos mal parlan. Nos cuges queu mon tairan. Que iois eiouenz nom plaia. p(er) tal que dols uos desehaia. |
I | |
Fin ioi me dona alegranssa. p(er)queu chan plus gaiamen. Enomo teing apensanssa. ni anegun penssamen. car sai que son amon dan. fals lausengi er truan. Elor mals diz non esglaia anz enson dos tanz plus gaia. |
Fin ioi me dona alegranssa p(er) qu’eu chan plus gaiamen, e no m’o teing a pensanssa ni a negun penssamen, car sai que son a mon dan fals lausengier truan, e lor mals diz non m’esglaia anz en son dos tanz plus gaia. |
II | |
En mi n(on)anges fianssa. li lausengier mal dizen. Com no(n) pot auer honranssa. Qui abels acordamen. Quist son daltre stal semblan. Comla niuol q(ue) sespan. Qel soles enp(er)t sa raia p(er) queu no(n) am gent sa uaia. |
En mi n(on) an ges fianssa li lausengier mal dizen, c’om no(n) pot aver honranssa qu’a ab els acordamen; qu’ist son d’altrestal semblan com la nivol q(ue) s’espan qell soles en p(er)t sa raia, p(er) qu’eu no(n) am gent savaia. |
III | |
Euos gelos mal parlan. Nos cuges queu mon tairan. Que iois eiouenz nom plaia. p(er) tal que dols uos desehaia. |
E vos gelos mal parlan, nos cuges qu’eu m’an tarçan que jois e jovenz nom plaia p(er) tal que dols vos deschaia. |
Links:
[1] https://parli.seai.uniroma1.it/data/ec1work/fis-jois-mi-don-alegransa?id=11557&view=map