A cura di Flavia Volpe
Jaufre Rudel de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe vengron d’Antiochia; e fetz de lieis mains vers ab bons sos, ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill qe eron ab lui, cuideron q’el fos mortz en la nau; mas tant feiron q’il lo conduisseron a Tripol, en un alberc, aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa; et ella venc a lui, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz; et el saup q’ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l’auzir e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que·l avia la vida sostenguda tro q’el l’agues vista; et enaissi el moric entrels bratz de la dompna. Et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple; e pois, en aqel dia, ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort.
Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamorèt se de la comtessa de Trípol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son leit, e pres lo entre sos bratz. E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu’ella n’ac de la mort de lui.
Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelerins que venguen d’Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se croset e mes se en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al sieu leit, e pres lo entre sos bratz. E el saup qu’ella era la comtessa, si recobret l’auzir e·l flazar, e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista; et enaissi el mori entre sos bratz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple; e pois, en aquel dia, ella se rendet monga, per la dolor qu’ella ac de la mort de lui.
Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princeps de Blaia, et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortezia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia, e fetz de lieis mains bons vers ab bons sons, ab paubres motz. e per voluntat de lieis vezer, el se crozet, e mes se en mar, per anar lieis vezer. et adoncs en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill, que eron ab lui, cuideron que el fos mortz en la nau; mas tan feron qu’ill lo conduisseron a Tripol en un alberc com per mort. e fo fait asaber a la comtessa, e venc ad el, al sieu lieich, e pres lo entre sos bratz. et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l’auzir e·l flairar; e lauzet Dieu e·l grazi que·ill avia la vida sostenguda tro qu’el l’ages vista. et enaissi el moric entra ·ls bratz de la comtessa. et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol. e pois en aquel meteis dia ella se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort.
Juafres Rudels de Blaia si fo mout gentils om, princes de Blaia; et enamorete se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el n’auzi dire als pelegris que venguen d’Antiocha; e fetz de lleis mains vers a bons sons ab paubres motz. E per voluntat de lleis vezer el se crozet e mes se en mar; e pres lo malautia en la nau e fo condug a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa, et ella venc ad el, al sieu leit, e pres lo entre sos bratz; et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret l’auzir e·l flairar; e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz, et ella lo fez a gran honor sepellir en la maion de Temple. E pois en aquel dia ella se rendet morga per la dolor qu’ella ac de la mort de lui.
Jaufres Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia, et enamoret se de la comtessa de Tripol sez vezer, per lo gran bon qu’el n’auzi dir als pelegrins que vengron d’Antiochia, e fetz de lieis mains vers, ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar; e pres lo malautia en la nau, e fo condutz a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa, et ella venc ad el al sien lieit, e pres lo entre sos braz. Et el saup qu’ella era la comtessa, si recobret lo vezer e l’auzir el flairar; e lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz; et ella lo fetz a gran honor sepelir en la maison del Temple. E pois en aquel dia ella si rendet monga per la dolor que ella ec de la mort de lui.
Versione 1:
Jaufre Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, sens vezer, per lo ben q’el n’auzi dir de lieis als pelegrins qe [vengron] d’Antiocha. E fetz de lieis mains vers ab bons sos ab paubres motz. E per volontat de lieis vezer, el se crozet e mes se en mar per anar lieis vezer. Et en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill que eron ab lui cuideron q’el fos mortz en la nau; mas tant feiron q’il lo conduisseron a Tripol en un alberc aissi cum per mort. E fo faich a saber a la comtessa, et adoncs ella se·n venc a lui al sieu lieich e pres lo entre sos bratz. Et el saup qe so era la comtessa, si recobret lo vezer e·l flazar, e lauzet Dieu e·l grazi que l’avia la [vida] sostenguda tro q’el l’agues vista. Et enaissi el moric entre·ls bratz de la dompna, et ella lo fetz hondradamens sepellir en la maison de[l] Temple. E pois en aqel dia ella se rendet monga per la dolor qe ella ac de lui e de la soa mort.
Et aqui son escriutas de las soas cansos.
Versione 2:
Jaufre Rudels de Blaia si fo mout gentils om, princeps de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qe·n auzi dire als pelegrins qe [venguen] d’Antiocha. E fez de lleis mains vers ab bons sons ab paubre[s] motz. E per voluntat de lleis vezer, el se croset et mes se en mar. E fo fait saber a la comtessa, et ella venc ad el al son leit e pres lo antre sos bratz. Et [el] saup qu’ella era la comtessa [e] recobret l’auzir e·l flazar. E lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’ages vista. Et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez e gran honor sepellir en la maison del Temple. E puois en aquel dia ella se rendet morga per la dolor qu’ella ac de la mort de llui.
Janfres Rudels de Blaja si fo mout gentils hom, princes de Blaja. Et enamoret se de la comtessa de Tripol ses vezer, per lo bon qu’el n’auzi dire als pelegrins que venguen d’Antiocha. E fetz delleis mains vers ab bons sons ab paubres motz. E per voluntat delleis vezer el se croset e mes se en mar. E pres lo malautia en la nau e fo condug a Tripol en un alberc per mort. E fo fait a saber a la comtessa e ella venc ad el al sieu leit. E pres lo antre sos bratz. E saup qu’ella era la comtessa, recobret l’auzir el flairar e lauzet Dieu que l’avia la vida sostenguda tro qu’el l’agues vista. Et enaissi el mori entre sos braz et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del temple. E pois en aquel dia ella se rendet morga par la dolor qu’ella ac de la mort de lui.
[Et aqui son escriutas de las soas cansos.]