I |
Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un nou verset comensar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c’om miels s’en deu renovellar. |
7 |
II |
Qu’ieu renovel mon ardimen, qu’ai novel ab veill pessamen franc de novel ab ferm parven, en chantan el novel temps clar, que‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz, on ioi s’empren, dels auzels qu’intron en amar. |
14 |
III |
Doncs amars me fai alegrar, qu’ieu am si c’om non pot comdar tan ben com ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Deus m’am! e no‧i met cuiar qu’al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors que nos aiustet gen. |
21 |
IV |
D’Amor me dei ieu ben lauzar mas c’ad Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a – si‧m ten car – dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estuiar a sos ops, Amors, ni dona ad autrui, don ai cor rizen. |
28 |
V |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan doussamen que ris de Dieu m’es, so‧m par, e‧l sieu[s] ris fa‧m plus iauzen, que si‧m rizian quatre cen angel, que‧m deurian gaug far. |
35 |
VI |
Gaug ai ieu tal que mil dolen serian del mieu gaug manen e del mieu gaug tug miei paren viurian ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’ieu ai tot gaug entieramen ab midons que‧l mi pot tost dar. |
42 |
VII |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug, domna, quant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi veg, domna, estar vostre bel nou cors covinen. |
49 |
VIII |
De mon nou vers vuelh totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men, c’autre ris me semblon plorar si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, c’autre drut non cossen. |
56 |
IX |
Ia Dieus mais domna no‧m presen: sol gart ma domna e mon Ioglar. |
58 |
X |
Dieus gart ma domna e mon Ioglar e ia mais domna no‧m presen. |
60 |