64,21
Mss.: B 1460, V 1070.
Cantiga de refran; tre coblas singulars di sei versi.
Schema metrico: a10 a10 a10 b10' a10 B10' (13:32).
Edizioni: Lapa 195; Zilli 29; Amigo I, p. 301 n. 3 (vv. 3-6); Lopes 160; Randgl. VII, p. 671; Braga 1070; Machado 1372; Álvarez Blázquez, Escolma, p. 130; Alvar/Beltrán, Antología, 67.
Par Deus, amigos, gran torto tomei
e de logar onde m' eu non cuidei:
estand' ali ant' a porta del-Rei
preguntando por novas da fronteira,
por ũa velha que eu deostei, 5
deostou-m' ora Maria Balteira.
Veed' ora se me devo queixar
deste preito, ca non pode provar
que me lhe oísse nulh' omen chamar
senon seu nome, per nulha maneira; 10
e pola velha que foi deostar,
deostou-m' ora Maria Balteira.
Muito vos deve de sobêrvia tal
pesar, amigos, e direi-vos al:
sei mui ben que se lh' esto a ben sal, 15
todos iremos per ũa carreira;
ca, por que dixe dũa velha mal,
deostou-m' ora Maria Balteira.