![]() ![]() ![]() |
COras qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten gauzen e gai. P(er)qieu chan amon plazer. Qieu ai plus ric ioi conquis. Cami nois taignia. Eqan ricors sumilia. Humilitatz sen riquis. |
![]() ![]() ![]() |
Midonz mercei egrazis. Labenananssa qieu ai. E ia nonoblidarai. Los plazers qem fetz nim dis. Qen mi nona mais poder. Cill camar solia. Qen plus fran- ca seignoria. Vuoill ses engan rema- ner. |
![]() |
Der enan mer atener. Al reprouier co(m) retrai. Nois moua qui ben estai. Non farai ieu ges p(er)uer. Qeil flama qa- mors noiris. Mart la nuoich el dia. P(er) qieu deuenc tota uia . Cu(m) fai laurs el fuoc plus fis. |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Bemagrada emabellis. de dos amics q(a)n seschai. Que samon decor uerai. Elus lautre non trahis. Esabon luoc e lezer. Gardar ses foillia. Q(ue)lor bona compaig nia. Non puosca enoios saber. |
![]() ![]() |
Souen lanera uezer. La plus auinen qieu sai. Sil deuinamens com fai. No mauengues atemer. P(er)sos mos cors les aclis. Vas lieis on quil sia. Qe fina amors ioing elia. Tals cui part loin- dans pays. |
![]() |
Sera part lacrotz dalris. Don anc ho(m) non tornet sai. Non crezatz qem po- gues lai retener nuills paradis. ta(n)t ai assis mon uoler. En ma doussa a- mia. Q(ue) senes lieis nom poiria. Negus autre iois plazer. |
![]() |
Canssos oimais pos tener. Vas midonz tauia. Q(ue)u sai ben qella uolria. Te au- zir emi uezer. |
![]() |
Dalfin sauses mon uoler. Dir a ren q(ue) sia. Tant am uostra seignoria. q(ue) uos en saubratz louer. |
I | |
COras qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten gauzen e gai. P(er)qieu chan amon plazer. Qieu ai plus ric ioi conquis. Cami nois taignia. Eqan ricors sumilia. Humilitatz sen riquis. |
Coras qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m ten gauzen e gai, per q’ieu chan a mon plazer, q’ieu ai plus ric ioi conquis c’a mi no·is taignia e qan ricors s’umilia humilitatz s’enriquis. |
II | |
Midonz mercei egrazis. Labenananssa qieu ai. E ia nonoblidarai. Los plazers qem fetz nim dis. Qen mi nona mais poder. Cill camar solia. Qen plus fran- ca seignoria. Vuoill ses engan rema- ner. |
Midonz mercei e grazis la benananssa q’ieu ai e ia non oblidarai los plazers qe·m fetz ni·m dis, q’en mi non a mais poder cill c’amar solia, q’en plus franca seignoria vuoill ses engan remaner. |
III | |
Der enan mer atener. Al reprouier co(m) retrai. Nois moua qui ben estai. Non farai ieu ges p(er)uer. Qeil flama qa- mors noiris. Mart la nuoich el dia. P(er) qieu deuenc tota uia . Cu(m) fai laurs el fuoc plus fis. |
D’er enan m’er a tener al reprovier c’o(m) retrai: “no·is mova qui ben estai”; non farai ieu ges per ver, qe·il flama q’amors noiris m’art la nuoich e·l dia, per q’ieu devenc tota via, cu(m) fai l’aurs el fuoc, plus fis. |
IV | |
Bemagrada emabellis. de dos amics q(a)n seschai. Que samon decor uerai. Elus lautre non trahis. Esabon luoc e lezer. Gardar ses foillia. Q(ue)lor bona compaig nia. Non puosca enoios saber. |
Be m’agrada e m’abellis de dos amics, qan s’eschai, que s’amon de cor verai e l’us l’autre non trahis e sabon luoc e lezer gardar ses foillia que lor bona compaignia non puosca enoios saber. |
V | |
Souen lanera uezer. La plus auinen qieu sai. Sil deuinamens com fai. No mauengues atemer. P(er)sos mos cors les aclis. Vas lieis on quil sia. Qe fina amors ioing elia. Tals cui part loin- dans pays. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’ieu sai, si·l devinamens c’om fai no m’avengues a temer, persos mos cors l’es aclis vas lieis, on qu’il sia, qe fina amors ioing e lia tals cui part loindans pays. |
VI | |
Sera part lacrotz dalris. Don anc ho(m) non tornet sai. Non crezatz qem po- gues lai retener nuills paradis. ta(n)t ai assis mon uoler. En ma doussa a- mia. Q(ue) senes lieis nom poiria. Negus autre iois plazer. |
S’era part la Crotz dal ris don anc ho(m) non tornet sai non crezatz qe·m pogues lai retener nuills paradis, ta(n)t ai assis mon voler en ma doussa amia que senes lieis no·m poiria negus autre iois plazer. |
VII | |
Canssos oimais pos tener. Vas midonz tauia. Q(ue)u sai ben qella uolria. Te au- zir emi uezer. |
Canssos, oimais pos tener vas midonz ta via, qu’eu sai ben q’ella volria te auzir e mi vezer. |
VIII | |
Dalfin sauses mon uoler. Dir a ren q(ue) sia. Tant am uostra seignoria. q(ue) uos en saubratz louer. |
Dalfin, s’auses mon voler dir a ren que sia, tant am vostra seignoria que vos en saubratz lo ver. |
![]() ![]() ![]() ![]() |
peirols. COra qem fezes doler. amors nim dones esmai. aram ten iauzen egai. P(er) qieu chan amon pla zer. Qieu ai plus ric ioi co(n)quis. ca- mi nois taignia. eqan ricors some- lia. humilitatz senriquis. Midonz mercei egrazis. la benanan- sa qieu ai. eia nom oblidarai. los plazers qem fetz nim dis. Qen mi nona mais poder. cill qamar solia. Qen plus franca seignoria. Voill ses engan remaner. Derenan mer a tener. al reprouier |
![]() |
com retrai. nois moua qui ben estai. non farai eu ges p(er)uer. Qeil flama qamors noiris. Mart la nuoich eldia. p(er) qieu deuenc totauia. cum fai laurs el fuec plus fis. Bemagrada emabellis. de dos amics qan seschai. Q(ue) samon de cor uerai. el us lautre non trahis. esabon luoc ele zer. Gardar ses foillia. Q(ue) lor bona co(m) paignia. non puosca enoios saber. Souen lanera uezer. la plus auinen qieu sai. Sils diuinamens qom fai. nomauengues atemer. p(er) so mos cors es aclis. Vas lieis on quil sia. Q(ue) fina ioing elia. tals que part loing dans pays. S era part la crotz del ris. don anc hom non tornet sai. non crezatz qe(m) pogues lai. retener nuills paradis. tant ai assis mon uoler. en ma doussa amia. Q(ue) senes lieis nom poiria. negus al- tre iois plazer. C hanssos oimais pos tener. Vas mido(n)z ta uia. Qieu sai ben qella uolria. te auzir emi uezer. Dalfin sauses mon uoler. dir a ren que sia. tant am uostra seignoria. Q(ue) uos en saubratz lo uer. |
I | |
COra qem fezes doler. amors nim dones esmai. aram ten iauzen egai. P(er) qieu chan amon pla zer. Qieu ai plus ric ioi co(n)quis. ca- mi nois taignia. eqan ricors some- lia. humilitatz senriquis. |
Cora qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai ara·m ten iauzen e gai, per q’ieu chan a mon plazer, q’ieu ai plus ric ioi co(n)quis c’a mi no·is taignia e qan ricors s’omelia humilitatz s’enriquis. |
II | |
Midonz mercei egrazis. la benanan- sa qieu ai. eia nom oblidarai. los plazers qem fetz nim dis. Qen mi nona mais poder. cill qamar solia. Qen plus franca seignoria. Voill ses engan remaner. |
Midonz mercei e grazis la benanansa q’ieu ai e ia no m'oblidarai los plazers qe·m fetz ni·m dis, q’en mi non a mais poder cill q’amar solia, q’en plus franca seignoria voill ses engan remaner. |
III | |
Derenan mer a tener. al reprouier
com retrai. nois moua qui ben estai. |
D’erenan m’er a tener al reprovier c’om retrai: “no·is mova qui ben estai”; non farai eu ges per ver, qe·il flama q’amors noiris m’art la nuoich e·l dia, per q’ieu devenc totavia, cum fai l’aurs el fuec, plus fis. |
IV | |
Bemagrada emabellis. de dos amics qan seschai. Q(ue) samon de cor uerai. el us lautre non trahis. esabon luoc ele zer. Gardar ses foillia. Q(ue) lor bona co(m) paignia. non puosca enoios saber. |
Be m’agrada e m’abellis de dos amics, qan s’eschai, que s’amon de cor verai e l’us l’autre non trahis e sabon luoc e lezer gardar ses foillia que lor bona co(m)paignia non puosca enoios saber. |
V | |
Souen lanera uezer. la plus auinen qieu sai. Sils diuinamens qom fai. nomauengues atemer. p(er) so mos cors es aclis. Vas lieis on quil sia. Q(ue) fina ioing elia. tals que part loing dans pays. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’ieu sai, si·ls divinamens q’om fai no m’avengues a temer, per so mos cors es aclis vas lieis, on qu’il sia, que fina ioing e lia (-1) tals que part loingdans pays. |
VI | |
S era part la crotz del ris. don anc hom non tornet sai. non crezatz qe(m) pogues lai. retener nuills paradis. tant ai assis mon uoler. en ma doussa amia. Q(ue) senes lieis nom poiria. negus al- tre iois plazer. |
S’era part la Crotz del ris don anc hom non tornet sai non crezatz qe(·m) pogues lai retener nuills paradis, tant ai assis mon voler en ma doussa amia que senes lieis no·m poiria negus altre iois plazer. |
VII | |
C hanssos oimais pos tener. Vas mido(n)z ta uia. Qieu sai ben qella uolria. te auzir emi uezer. |
Chanssos, oimais pos tener vas mido(n)z ta via, q’ieu sai ben q’ella volria te auzir e mi vezer. |
VIII | |
Dalfin sauses mon uoler. dir a ren que sia. tant am uostra seignoria. Q(ue) uos en saubratz lo uer. |
Dalfin s'auses mon voler dir a ren que sia, tant am vostra seignoria que vos en saubratz lo ver. |
![]() |
Qvoras .peirols. quem fezes doler. amor(s) nim dones esmay. era(m) ten iauzen e jay. p(er) q(ui)eu chan de mon plazer. quar plus ric ioy ai conquis. qua mi no(n) ta- nhia. e quar mon cors sumilia. humilitatz men requis. Midons mercey e grazis. la be- nenansa q(ui)eu aj. e ia non oblida- ray. los plazers quem fes nim dis. quen mi non a mais poder. lieys quamar solia. quen plus francha senhoria. uuelh ses enja(n) S ouen la nera uezer| remaner. la plus auinen q(ui)eu sai. sil deui- namen quom fay. no mi ue(n)gues a temer. pero mos cors es aclis. uas lieys on q(ui)eu sia. q(ue) finamor(s) ionh e lia. cor que part lonhdas Molt ma gradae mabelis| pays. de dos amix quanseschai. qui samon de cor ueray. e lus lautre non trays. e sabon luec e lezer. gardar ses folhia. quen sa bona companhia. nom puesquae nujo(s) D er enan me uuelh te| caber. ner. al reprouier quom retray. nos moua qui ben estay. no fa- rai hieu ia per uer. quel flama quamors noyris. mart la nueg el dia. per ques deuenh tota uia. cu(m) fai laurs el fuec plus fis. S era part la crotz de ris. don |
![]() |
luns hom non torna say. no(n) cre- zatz quem pogues lay. retener nulh paradis. tant ai assis mo(n) uoler. en ma doussa mia. q(ue) ses lieys ges no(m) poiria. negus au- tres ioys plazer. Chansos huei mays potz tener. uas midons ta uia. q(ui)eu sai be q(ue) la uolria. te auzir e me uezer. D alfi sauzes mon uoler. dir a ren que sia. tant am uostra. companhia. que uos en sau- bratz lo uer. |
I | |
Qvoras .peirols. quem fezes doler. amor(s) nim dones esmay. era(m) ten iauzen e jay. p(er) q(ui)eu chan de mon plazer. quar plus ric ioy ai conquis. qua mi no(n) ta- nhia. e quar mon cors sumilia. humilitatz men requis. |
Peirols Quoras que·m fezes doler amors ni·m dones esmay, era(·m) ten iauzen e jay, per qu’ieu chan de mon plazer, quar plus ric ioy ai conquis qu’a mi no(n) tanhia e quar mon cors s’umilia humilitatz m’enrequis. |
II | |
Midons mercey e grazis. la be- nenansa q(ui)eu aj. e ia non oblida- ray. los plazers quem fes nim dis. quen mi non a mais poder. lieys quamar solia. quen plus francha senhoria. uuelh ses enja(n) |
Midons mercey e grazis la benenansa qu’ieu aj e ia non oblidaray los plazers que·m fes ni·m dis, qu’en mi non a mais poder lieys qu’amar solia, qu’en plus francha senhoria vuelh ses enja(n) remaner. |
III | |
S ouen la nera uezer| remaner. la plus auinen q(ui)eu sai. sil deui- namen quom fay. no mi ue(n)gues a temer. pero mos cors es aclis. uas lieys on q(ui)eu sia. q(ue) finamor(s) ionh e lia. cor que part lonhdas |
Soven l’anera vezer, la plus avinen qu’ieu sai, si·l devinamen qu’om fay no mi ve(n)gues a temer, pero mos cors es aclis vas lieys, on qu’ieu sia, que fin’ amors ionh e lia cor que part lonhdas pays. |
IV | |
Molt ma gradae mabelis| pays. de dos amix quanseschai. qui samon de cor ueray. e lus lautre non trays. e sabon luec e lezer. gardar ses folhia. quen sa bona companhia. nom puesquae nujo(s) |
Molt m’agrada e m’abelis de dos amix, quan s’eschai, qui s’amon de cor veray e l’us l’autre non trays e sabon luec e lezer gardar ses folhia qu’en sa bona companhia nom puesqua enujos caber. |
V | |
D er enan me uuelh te| caber. ner. al reprouier quom retray. nos moua qui ben estay. no fa- rai hieu ia per uer. quel flama quamors noyris. mart la nueg el dia. per ques deuenh tota uia. cu(m) fai laurs el fuec plus fis. |
D’er enan me vuelh tener al reprovier qu’om retray: “no·s mova qui ben estay”; no farai hieu ia per ver, que·l flama qu’amors noyris m’art la nueg e·l dia, per qu’esdevenh tota via, cu(m) fai l’aurs el fuec, plus fis. |
VI | |
S era part la crotz de ris. don luns hom non torna say. no(n) cre- zatz quem pogues lay. retener nulh paradis. tant ai assis mo(n) uoler. en ma doussa mia. q(ue) ses lieys ges no(m) poiria. negus au- tres ioys plazer. |
S’era part la Crotz de ris don luns hom non torna say no(n) crezatz que·m pogues lay retener nulh paradis, tant ai assis mo(n) voler en ma douss’ amia que ses lieys ges no(·m) poiria negus autres ioys plazer. |
VII | |
Chansos huei mays potz tener. uas midons ta uia. q(ui)eu sai be q(ue) la uolria. te auzir e me uezer. |
Chansos, hueimays potz tener vas midons ta via, qu’ieu sai be qu’ela volria te auzir e me vezer. |
VIII | |
D alfi sauzes mon uoler. dir a ren que sia. tant am uostra. companhia. que uos en sau- bratz lo uer. |
Dalfi s'auzes mon voler dir a ren que sia tant am vostra companhia que vos en saubratz lo ver. |
![]() |
Pirols C Ora quem fezes doler. Amors nim dones esmai. Ara(m) ten iauzen egai. P(er) qeu chan amon placer. Q(ue)u ai plus ric ioi co(n)quis. Cami nos ta(n)gnia. Eca(n) ricors somelia. Omelitaz sen requis. M idonz m(er)cei egrazis. la benenanza q(ue)u ai. Eia nomoblidairai. los placers. ique(m) feçes nim dis. Qen mi no(n) a mais poder. Cill camar solia. Qen plus franca sei(n)noria. Voill ses engan remaner D er en an mer atener. Al reproier com retrai. Nos moua q(ui) ben estai. No farai eu ges p(er)uer. Qel flama ca- mors noiris. Mart la nuoit el dia. P(er) q(ue)u de uenc tota uia. Cu(m) fai laurs el fuoc pl(us) fis. B ema gradæ mabelis. De dos amics can seschai. Que sai mo decor uerai. Elus lautre no(n) trais. Esabo loc elezer. Gardar ses folia. Que lor bona co(m)paignia. No posca enoios saber. |
![]() |
S ouen lanera uezer. la plus auinen qeu sai. Sil d(e)uinam(en)z co(m) fai. No(m) aue(n)gues a tem(er). P(er) ço mos cors les aclis. Ver lei on quil sia. Que fin amors ion elia. Tal part loin tans d(e) son pais. S era part la croz del ris. Don anc om non tornet çai. No(n) crezaz que(m) pogues lai. Re tener nuills paradis. Tant ai aissis mon uo ler. En ma dolza mia. Qe senes lei no(m) poiri- a. Negus altre iois placer. C hanchon oi mais poç tener. Vas midonz ta uia. Qeu sai be q(ue)la uolria te auçir em i uezer. |
I | |
C Ora quem fezes doler. Amors nim dones esmai. Ara(m) ten iauzen egai. P(er) qeu chan amon placer. Q(ue)u ai plus ric ioi co(n)quis. Cami nos ta(n)gnia. Eca(n) ricors somelia. Omelitaz sen requis. |
Cora que·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara(·m) ten iauzen e gai, per q’eu chan a mon placer, qu’eu ai plus ric ioi co(n)quis c’a mi no·s ta(n)gnia e ca(n) ricors s’omelia omelitaz s’enrequis. |
II | |
M idonz m(er)cei egrazis. la benenanza q(ue)u ai. Eia nomoblidairai. los placers. ique(m) feçes nim dis. Qen mi no(n) a mais poder. Cill camar solia. Qen plus franca sei(n)noria. Voill ses engan remaner |
Midonz mercei e grazis la benenanza qu’eu ai e ia no m’oblidairai los placers que(·m) feçes ni·m dis, q’en mi no(n) a mais poder cill c’amar solia, q’en plus franca sei(n)noria voill ses engan remaner. |
III | |
D er en an mer atener. Al reproier com retrai. Nos moua q(ui) ben estai. No farai eu ges p(er)uer. Qel flama ca- mors noiris. Mart la nuoit el dia. P(er) q(ue)u de uenc tota uia. Cu(m) fai laurs el fuoc pl(us) fis. |
D’er en an m’er a tener al reproier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; no farai eu ges per ver, qe·l flama c’amors noiris m’art la nuoit e·l dia, per qu’eu devenc tota via, cu(m) fai l’aurs el fuoc, plus fis. |
IV | |
B ema gradæ mabelis. De dos amics can seschai. Que sai mo decor uerai. Elus lautre no(n) trais. Esabo loc elezer. Gardar ses folia. Que lor bona co(m)paignia. No posca enoios saber. |
Be m’agrada e m’abelis de dos amics, can s’eschai, que s’amo de cor verai e l’us l’autre no(n) trais e sabo loc e lezer gardar ses folia que lor bona co(m)paignia no posca enoios saber. |
V | |
S ouen lanera uezer. la plus auinen qeu sai. Sil d(e)uinam(en)z co(m) fai. No(m) aue(n)gues a tem(er). P(er) ço mos cors les aclis. Ver lei on quil sia. Que fin amors ion elia. Tal part loin tans d(e) son pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’eu sai, si·l devinam(en)z c’o(m) fai no (m)’ave(n)gues a temer, per ço mos cors l’es aclis ver lei, on qu’il sia, que fin’ amors ion e lia tal part lointans de son pais. |
VI | |
S era part la croz del ris. Don anc om non tornet çai. No(n) crezaz que(m) pogues lai. Re tener nuills paradis. Tant ai aissis mon uo ler. En ma dolza mia. Qe senes lei no(m) poiri- a. Negus altre iois placer. |
S’era part la Croz del ris don anc om non tornet çai no(n) crezaz que(·m) pogues lai retener nuills paradis, tant ai aissis mon voler en ma dolz’ amia qe senes lei no(·m) poiria negus altre iois placer. |
VII | |
C hanchon oi mais poç tener. Vas midonz ta uia. Qeu sai be q(ue)la uolria te auçir em i uezer. |
Chanchon, oimais poç tener vas midonz ta via, q’eu sai be qu’ela volria te auçir e mi vezer. |
Peiros Daluergna. C Ora qem feçes doler. Amors nim dones esmai. Aram te iauzen egai P(er)cheu chan amon plazer. Qeu ai plus ric ioi (con)qis. Qami nos tai(n)gnia. Eqan ri cors sumelia. Humelitatz senriqis. D Er enan mer atener. Alreprouer qom re trai. Nos mona qui be(n) estai. Nofarai euges |
|
p(er)uer. Qel fla(m)ma qamors nor(r)is. Mart lanoich eldia. P(er)qeu deuei(n)g tota uia. Sicom laurs el foc plus fis. |
I | |
C Ora qem feçes doler. Amors nim dones esmai. Aram te iauzen egai P(er)cheu chan amon plazer. Qeu ai plus ric ioi (con)qis. Qami nos tai(n)gnia. Eqan ri cors sumelia. Humelitatz senriqis. |
Cora qe·m feçes doler amors ni·m dones esmai, ara·m te iauzen e gai, per ch’eu chan a mon plazer, q’eu ai plus ric ioi (con)qis q’a mi no·s tai(n)gnia e qan ricors s’umelia humelitatz s’enriqis. |
II | |
D Er enan mer atener. Alreprouer qom re trai. Nos mona qui be(n) estai. Nofarai euges p(er)uer. Qel fla(m)ma qamors nor(r)is. Mart lanoich |
D’er enan m’er a tener al reprover q’om retrai: “no·s mona qui be(n) estai”; no farai eu ges per ver, qe·l fla(m)ma q’amors norris m’art la noich e·l dia, per q’eu devei(n)g tota via, si com l’aurs el foc, plus fis. |
![]() |
Perol. C ora q(ue)m fezes doler. amors nim dones esmai. aram te iauze(n) egai. per quieu chant amonplazer. quieu ai plus ric ioi conquis. cami nos tanhia. quan ricors sumelia. humelitatz senre- quis. Midons mercei egrazis. labenanansa quieu ai. era non oblidarai. los plazers quem fes nim dis. quen mi nona mais poder. sill ca- mar solia. quenplus franca senhoria. uu- eill ses enguan remaner. Dar enan mer atener. al reprouier com retrai. nos moua qui ben estai. no farai |
![]() |
ieu ges per uer. quill flama camor noiris. mart la nueit eldia. perquieu deuenh tota- uia. com fai laurs elfuec plus fis. Ben magrade mabelis. de dos amicx quan seschai. que samon decor uerai. eluns lautre non trais. esabon luec elezer. gardar ses fo- lia. que lur bona companhia. nopuesque(n) ueios saber. S ouen lanera uezer. laplus auine(n) quieu sai. sil deuinamens com fai. no mauen gues atemer. per so mos cors es aclis. ues lei onquieu sia. que finamors ionh elia. tal ques luenh de son pais. S era part la cros del ris. don home anc no tornet sai. no crezatz q(ue)m pogues lai. retener nuils paradis. tant ai asis mon uoler. enma dousamia. que senes leis no(n) poiria. negun autre ioi auer. Chanso huei mais potz tener. uas mi- dons ta uia. quieu sai ben quela uol- ria. te auzir emi uezer. Dalfi sauzes mon uoler. dir aren q(ue) sia. tant am uostra companhia. q(ue) uos ensaubias lo uer. |
I | |
C ora q(ue)m fezes doler. amors nim dones esmai. aram te iauze(n) egai. per quieu chant amonplazer. quieu ai plus ric ioi conquis. cami nos tanhia. quan ricors sumelia. humelitatz senre- quis. |
Cora que·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m te iauzen e gai, per qu’ieu chant a mon plazer, qu’ieu ai plus ric ioi conquis c’a mi no·s tanhia quan ricors s’umelia humelitatz s’enrequis. |
II | |
Midons mercei egrazis. labenanansa quieu ai. era non oblidarai. los plazers quem fes nim dis. quen mi nona mais poder. sill ca- mar solia. quenplus franca senhoria. uu- eill ses enguan remaner. |
Midons mercei e grazis la benanansa qu’ieu ai era non oblidarai los plazers que·m fes ni·m dis, qu’en mi non a mais poder sill c’amar solia, qu’en plus franca senhoria vueill ses enguan remaner. |
III | |
Dar enan mer atener. al reprouier com retrai. nos moua qui ben estai. no farai ieu ges per uer. quill flama camor noiris. mart la nueit eldia. perquieu deuenh tota- uia. com fai laurs elfuec plus fis. |
D’ar enan m’er a tener al reprovier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; no farai ieu ges per ver, qui·ll flama c’amor noiris m’art la nueit e·l dia, per qu’ieu devenh totavia, com fai l’aurs el fuec, plus fis. |
IV | |
Ben magrade mabelis. de dos amicx quan seschai. que samon decor uerai. eluns lautre non trais. esabon luec elezer. gardar ses fo- lia. que lur bona companhia. nopuesque(n) ueios saber. |
Ben m’agrad' e m’abelis de dos amicx, quan s’eschai. que s’amon de cor verai e l’uns l’autre non trais e sabon luec e lezer gardar ses folia que lur bona companhia no puesqu’ enveios saber. |
V | |
S ouen lanera uezer. laplus auine(n) quieu sai. sil deuinamens com fai. no mauen gues atemer. per so mos cors es aclis. ues lei onquieu sia. que finamors ionh elia. tal ques luenh de son pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen qu’ieu sai, si·l devinamens c’om fai no m’avengues a temer, per so mos cors es aclis ves lei, on qu’ieu sia, que fin’ amors ionh e lia tal qu’es luenh de son pais. |
VI | |
S era part la cros del ris. don home anc no tornet sai. no crezatz q(ue)m pogues lai. retener nuils paradis. tant ai asis mon uoler. enma dousamia. que senes leis no(n) poiria. negun autre ioi auer. |
S’era part la Cros del ris don home anc no tornet sai no crezatz que·m pogues lai retener nuils paradis, tant ai asis mon voler en ma dous’ amia que senes leis non poiria negun autre ioi aver. |
VII | |
Chanso huei mais potz tener. uas mi- dons ta uia. quieu sai ben quela uol- ria. te auzir emi uezer. |
Chanso, hueimais potz tener vas midons ta via, qu’ieu sai ben qu’ela volria te auzir e mi vezer. |
VIII | |
Dalfi sauzes mon uoler. dir aren q(ue) sia. tant am uostra companhia. q(ue) uos ensaubias lo uer. |
Dalfi s’auzes mon voler dir a ren que sia, tant am vostra companhia que vos en saubias lo ver. |
![]() |
Peirols. Qora qem fezes doler. [d] Er enan meratener. al reprouier qom retrai. N os moua qui ben estai. N on farai eu ges p(er) uer. Q el flama qamor nuiris. |
![]() |
M art la noich el dia. P er qei de ueig(n) tota uia. C om fai laurs el foc plus fis [.] Era part la croz del ris. D on anc hom no(n) tornet zai. n o crezatz qem pogues lai. R etener nullz paradis. T ant hai assis mon uoler. E n ma dousa amia. Q e senes lei nom poiria. N egus autre iois plaçer. |
I | |
Peirols. Qora qem fezes doler. | Qora qe·m fezes doler |
III | |
[d] Er enan meratener. al reprouier qom retrai. N os moua qui ben estai. N on farai eu ges p(er) uer. Q el flama qamor nuiris. M art la noich el dia. P er qei de ueig(n) tota uia. C om fai laurs el foc plus fis |
[D]’er enan m’er a tener al reprovier q’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; non farai eu ges per ver, qe·l flama q’amor nuiris m’art la noich e·l dia, per qe i devei(n)g tota via, com fai l’aurs el foc, plus fis. |
VI | |
[.] Era part la croz del ris. D on anc hom no(n) tornet zai. N o crezatz qem pogues lai. R etener nullz paradis. T ant hai assis mon uoler. E n ma dousa amia. Q e senes lei nom poiria. N egus autre iois plaçer. |
[.]era part la Croz del ris don anc hom no(n) tornet zai no crezatz qe·m pogues lai retener nullz paradis, tant hai assis mon voler en ma dousa amia qe senes lei no·m poiria negus autre iois plaçer. |
![]() |
idem
Coras qem fezes doler. amors |
![]() |
ricor sumilia humililtaz sen riqis. ʃ Midonz mercei egrazis Del benena(n)za qeu nai. Eia n(on) oblidarai. Los plazers qo(m) fez nim dis. Qen mi nona mais poder. Cill qamar solia. Qen plus fra(n)cha segnoria. Voill ses enga(n) remaner. ʃ Der ena(n) met atener Al reprouer qo(m) retrai. Nos moua qi ben estai. Nofarai eu ges p(er) uer. Qel flama qamor noris. Mart lanuoit eldia. P(er) qeu remai(n)g tota uia. Co(m) fai laurs el foc plus fis. ʃ Ben magrada emabelis. Dedos amics qan ses chai. Qe samo(n) decor uerai. Elus laltre n(on) trais. Esaubon loc elezer. Gardar se\s/ folia. Qelor bona compagnia. No puosca enoios saber. ʃ Souen lenera uezer. Laplus auine(n) qeu sai. |
![]() |
Sil diuinam(en) qom fai. Nomaue(n)gues atemer. P(er)cho mos cors lies aclis. Ves lei onqelsia. Qe finamors io(n)g elia. Tal qes loi(n)g d(e) son pais. ʃ Sera part la cors del ris. Don anc ho(m) no tornet chai. No crezaz qem pogues lai. Retener nulz p(ar)adis. Tan ai assis mon uoler. Enma dolz amia. Qe senes lei n(om) poria. Negus altre iois plazer. ʃ Chanzon oi mais poz tener Ves midonz ta uia. Qeu sai ben qella uolria. |
I | |
idem Coras qem fezes doler. amors nim dones esmai. aram ten iauzen egai p(er)qeu chan amo(n) plazer. car plus airic ioi con qis. qami no tagnia. eqan ricor sumilia humililtaz sen riqis. |
idem Coras qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m ten iauzen e gai, perq’eu chan a mo(n) plazer, car plus ai ric ioi conqis q’a mi no tagnia e qan ricor s’umilia humililtaz s’enriqis |
II | |
ʃ Midonz mercei egrazis Del benena(n)za qeu nai. Eia n(on) oblidarai. Los plazers qo(m) fez nim dis. Qen mi nona mais poder. Cill qamar solia. Qen plus fra(n)cha segnoria. Voill ses enga(n) remaner. |
Midonz mercei e grazis de·l benena(n)za q’eu n'ai e ia n(on) oblidarai los plazers qom fez ni·m dis, q’en mi non a mais poder cill q’amar solia, q’en plus fra(n)cha segnoria voill ses enga(n) remaner. |
III | |
ʃ Der ena(n) met atener Al reprouer qo(m) retrai. Nos moua qi ben estai. Nofarai eu ges p(er) uer. Qel flama qamor noris. Mart lanuoit eldia. P(er) qeu remai(n)g tota uia. Co(m) fai laurs el foc plus fis. |
D'er ena(n) met a tener al reprover q’om retrai: “no·s mova qi ben estai”; no farai eu ges per ver, qe·l flama q’amor noris m’art la nuoit e·l dia, per q’eu remai(n)g tota via, co(m) fai l’aurs el foc, plus fis. |
IV | |
ʃ Ben magrada emabelis. Dedos amics qan ses chai. Qe samo(n) decor uerai. Elus laltre n(on) trais. Esaubon loc elezer. Gardar se\s/ folia. Qelor bona compagnia. No puosca enoios saber. |
Ben m’agrada e m’abelis de dos amics, qan s’eschai, qe s’amo(n) de cor verai e l’us l’altre n(on) trais e saubon loc e lezer gardar se\s/ folia, qe lor bona compagnia no puosca enoios saber. |
V | |
ʃ Souen lenera uezer. Laplus auine(n) qeu sai. Sil diuinam(en) qom fai. Nomaue(n)gues atemer. P(er)cho mos cors lies aclis. Ves lei onqelsia. Qe finamors io(n)g elia. Tal qes loi(n)g d(e) son pais. |
Soven lenera vezer, la plus avine(n) q’eu sai, si·l divinam(en) q’om fai no m’ave(n)gues a temer, percho mos cors li es aclis ves lei, on q’el sia, qe fin’ amors io(n)g e lia tal q’es loi(n)g de son pais. |
VI | |
ʃ Sera part la cors del ris. Don anc ho(m) no tornet chai. No crezaz qem pogues lai. Retener nulz p(ar)adis. Tan ai assis mon uoler. Enma dolz amia. Qe senes lei n(om) poria. Negus altre iois plazer. |
S’era part la Cors del ris don anc hom no tornet chai no crezaz qe·m pogues lai retener nulz paradis, tan ai assis mon voler en ma dolz’ amia qe senes lei n(o·m) poria negus altre iois plazer. |
VII | |
ʃ Chanzon oi mais poz tener Ves midonz ta uia. Qeu sai ben qella uolria. |
Chanzon, oi mais poz tener ves midonz ta via, q’eu sai ben q’ella volria ti audir e mi vezer. |
![]() |
Peirols. C Ora que(m) fezes doler. Amors nim dones es- mai. Aram ten iauzen egai. Per quieu cha(n)t amon plazer. Q(ue)u ai plus ric ioi conquis. Cami nos taingna. Ecant ricors sumelia. Hu- melitatz sen requis. M idons mercei egrazis. La benananza quen ai. Eia nou oblidarai. los plazers que(m) fes nim dis. Que mi no(n) a mais poder. Sil camar solia. Quen plus franca seingnoria. Voill ses eni an romaner. Der enan mer atener. Al reprouer com retrai. Nous moua qui ben estai. No(n) farai eu ges p(er) uer. Quil flama camors noiris. Mart la nueg el dia. P(er) queu deueing tota uia. Confai lau rs el foc plus fis. Ben magrada emabellis. De dos amics quant seschai. Que samon de cor uerai. Eluns lau- tre no(n) trais. Esa bon loc e lezer. Gardar ses folia. Que lur bona (com)paingnia. no(n) puesc en- ueios saber. Souen lanera uezer. la plus auinen q(ue)u sai. Sel deuinamenz com fai. Noma uengues a- temer. P(er) so mos cors es aclis. Ves lei on q(ue)u sia. Que finamors ioing elia. Tals qui pa- rt loindans pais. Sera part la crois del ris. Don hom anc no(n) tornet sai. Non creatz quen pogues lai rete- ner nuls paradis. Tant ai assis mon uoler. ema dousa mia. Que senes lei no(n) poiria. Ne- gun autre ioi auer. Chansos oimais pos tener. Vas midonz ta uia. Queu sai ben quella uolria. Tu aussir emi uezer. |
I | |
Peirols. C Ora que(m) fezes doler. Amors nim dones es- mai. Aram ten iauzen egai. Per quieu cha(n)t amon plazer. Q(ue)u ai plus ric ioi conquis. Cami nos taingna. Ecant ricors sumelia. Hu- melitatz sen requis. |
Peirols Cora que(·m) fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m ten iauzen e gai, per qu’ieu cha(n)t a mon plazer, qu’eu ai plus ric ioi conquis c’a mi no·s taingna e cant ricors s’umelia humelitatz s’enrequis. |
II | |
M idons mercei egrazis. La benananza quen ai. Eia nou oblidarai. los plazers que(m) fes nim dis. Que mi no(n) a mais poder. Sil camar solia. Quen plus franca seingnoria. Voill ses eni an romaner. |
Midons mercei e grazis la benananza qu’en ai e ia nou oblidarai los plazers que(·m) fes ni·m dis, que mi no(n) a mais poder sil c’amar solia qu’en plus franca seingnoria voill ses enian romaner. |
III | |
Der enan mer atener. Al reprouer com retrai. Nous moua qui ben estai. No(n) farai eu ges p(er) uer. Quil flama camors noiris. Mart la nueg el dia. P(er) queu deueing tota uia. Confai lau rs el foc plus fis. |
D'er enan m’er a tener al reprover c’om retrai “nous mova qui ben estai”; no(n) farai eu ges per ver, qui·l flama c’amors noiris m’art la nueg e·l dia, per qu’eu deveing tota via, con fai l’aurs el foc, plus fis. |
IV | |
Ben magrada emabellis. De dos amics quant seschai. Que samon de cor uerai. Eluns lau- tre no(n) trais. Esa bon loc e lezer. Gardar ses folia. Que lur bona (com)paingnia. no(n) puesc en- ueios saber. |
Ben m’agrada e m’abellis de dos amics, quant s’eschai, que s’amon de cor verai e l’uns l’autre no(n) trais e sabon loc e lezer gardar ses folia que lur bona (com)paingnia no(n) puesc' enveios saber. |
V | |
Souen lanera uezer. la plus auinen q(ue)u sai. Sel deuinamenz com fai. Noma uengues a- temer. P(er) so mos cors es aclis. Ves lei on q(ue)u sia. Que finamors ioing elia. Tals qui pa- rt loindans pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen qu’eu sai, se·l devinamenz c’om fai no m’avengues a temer, per so mos cors es aclis ves lei, on qu’eu sia, que fin’amors ioing e lia tals qui part loindans pais. |
VI | |
Sera part la crois del ris. Don hom anc no(n) tornet sai. Non creatz quen pogues lai rete- ner nuls paradis. Tant ai assis mon uoler. ema dousa mia. Que senes lei no(n) poiria. Ne- gun autre ioi auer. |
S’era part la Crois del ris don hom anc no(n) tornet sai non creatz qu’en pogues lai retener nuls paradis, tant ai assis mon voler e ma dous’ amia que senes lei no(n) poiria negun autre ioi aver. |
VII | |
Chansos oimais pos tener. Vas midonz ta uia. Queu sai ben quella uolria. Tu aussir emi uezer. |
Chansos, oimais pos tener vas midonz ta via, qu’eu sai ben qu’ella volria tu aussir e mi vezer. |
![]() |
Peirols. C Ora qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten iauzen egai. P(er) quieu chant amon plazer. Quieu ai plus ric ioi co(n)- quis. Cami nos taingnia. Ecant ricors sume- lia. humelitatz sen requis. M idons mercei egrazis. La benananza qeu ai. Eia nou oblidarai. Los plazers quem fes nim dis. Que mi no(n) amais poder. Sil camar solia. Quen plus franca seingnoria. Voil ses enian romaner. D er enan meratener. Al reprouer com re- trai. Nous moua qui ben estai. No(n) farai eu ges. per uer. quil flama camors noiris. Ma- rt la nueg el dia. P(er) quieu deueing totauia. Con fai laurs el foc plus fis. B en magrada emabellis. De dos amics qa(n)t seschai. Que samo(n) de cor uerai. Eluns laut- re no(n) trais. Esa bon loc elezer. Gardar ses folia. Que lur bona (com)paignia. No(n) puesc en ueios saber. S ouen lanera uezer. La plus auinen q(ue)u sai. Sel deuinam(en)z com fai. Noma uengues ate- mer. P(er)so mos cors es aclis. Ves lei on qeu sia. Que finamors ioi(n)g elia. Tals qui part |
![]() |
loindans pais. S era part la croiz del ris. Don hom anc non tornet sai. No(n) creatz quem pogues lai rete- ner nuls paradis. Tant ai assis mon uoler. E ma dousa mia. Que senes lei nom poiria. Ne gun autre ioi auer. C hanso(n)s oimais pos tener. Vas midons ta uia. Quieu sai ben quella uolria. Tu ausir e mi ue- || zer. |
I | |
Peirols. C Ora qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten iauzen egai. P(er) quieu chant amon plazer. Quieu ai plus ric ioi co(n)- quis. Cami nos taingnia. Ecant ricors sume- lia. humelitatz sen requis. |
Peirols Cora qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m ten iauzen e gai, per qu’ieu chant a mon plazer, qu’ieu ai plus ric ioi conquis c’a mi no·s taingnia e cant ricors s’umelia humelitatz s’enrequis. |
II | |
M idons mercei egrazis. La benananza qeu ai. Eia nou oblidarai. Los plazers quem fes nim dis. Que mi no(n) amais poder. Sil camar solia. Quen plus franca seingnoria. Voil ses enian romaner. |
Midons mercei e grazis la benananza q’eu ai e ia nou oblidarai los plazers que·m fes ni·m dis, que mi non a mais poder sil c’amar solia, qu’en plus franca seingnoria voil ses enian romaner. |
III | |
D er enan meratener. Al reprouer com re- trai. Nous moua qui ben estai. No(n) farai eu ges. per uer. quil flama camors noiris. Ma- rt la nueg el dia. P(er) quieu deueing totauia. Con fai laurs el foc plus fis. |
D’er enan m’er a tener al reprover c’om retrai: “nous mova qui ben estai”; non farai eu ges per ver, qui·l flama c’amors noiris m’art la nueg e·l dia, per qu’ieu deveing totavia, con fai l’aurs el foc, plus fis. |
IV | |
B en magrada emabellis. De dos amics qa(n)t seschai. Que samo(n) de cor uerai. Eluns laut- re no(n) trais. Esa bon loc elezer. Gardar ses folia. Que lur bona (com)paignia. No(n) puesc en ueios saber. |
Ben m’agrada e m’abellis de dos amics, qant s’eschai, que s’amon de cor verai e l’uns l’autre non trais e sabon loc e lezer gardar ses folia que lur bona compaignia non puesc' enveios saber. |
V | |
S ouen lanera uezer. La plus auinen q(ue)u sai. Sel deuinam(en)z com fai. Noma uengues ate- mer. P(er)so mos cors es aclis. Ves lei on qeu sia. Que finamors ioi(n)g elia. Tals qui part loindans pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen qu’eu sai, se·l devinamenz c’om fai no m’avengues a temer, perso mos cors es aclis ves lei, on q’eu sia, que fin’ amors ioing e lia tals qui part loindans pais. |
VI | |
S era part la croiz del ris. Don hom anc non tornet sai. No(n) creatz quem pogues lai rete- ner nuls paradis. Tant ai assis mon uoler. E ma dousa mia. Que senes lei nom poiria. Ne gun autre ioi auer. |
S’era part la Croiz del ris don hom anc non tornet sai non creatz que·m pogues lai retener nuls paradis, tant ai assis mon voler e ma dous’amia que senes lei no·m poiria negun autre ioi aver. |
VII | |
C hanso(n)s oimais pos tener. Vas midons ta uia. Quieu sai ben quella uolria. Tu ausir e mi ue- || zer. |
Chansons, oimais pos tener vas midons ta via, qu’ieu sai ben qu’ella volria tu ausir e mi vezer. |
![]() |
Peirol daluergna QOra qem feses doler. amors nim dones esmai. aram ten iau zen e gay. per qieu chant amo(n) plazer. qar plus ric ioi ai con qis. qami non tainhia. la on fins cors sumelia humilitatz len reqis. |
![]() |
M Jdons mersei e grazis. la ben anansa qieu ai. e ia no(n) oblide rai. los plazers qem fes emdis. qe mais no ma enpoder. cil qa uer. mi solia. qen plus fra(n)cha seinhoria. uueilh ses engan remaner. DEr enan mer atener. lo repro chier qom retrai. nos moua qi ben istai. e non farai ieu per uer. qel flama qamors noiris. mart lanueg el dia. per qieu remanc tota uia. con fai laurs el fuec pl(us) fis. B En magradæ mabellis. de dos amics qan seschai. qe samon am cor uer uerai. e lus lautre non trahis. e sabon luec e le zer. gardar totauia. qe lur bona compainhia. no(n) pue scæ noios saber. S Ouen lanera uezer. la plus auinen qieu sai. sil deuinam(en) qom fai. no mauenges a te mer. pero mos cors es aclis. uasleis on qieu sia. q(e) finam |
![]() |
ors ioinh e lia. dos cors de lue indan pais. SJeu fos part la crois dell ris. do(n) nulls hom non torna say. no crei qe nuls paradis. mi poges retener lai. tan hai mo(n) fin cor assis. enma doussamia. qe se nes leis non poiria. nuls autre iois retener. C Hanços huemais pueis te ner uas midons tauia. qieu sai ben qella uolria. ti auzir a mi uezer. DAlfins sauses mon uoler. dir a ren qe sia. tant uostra compainhia. qe uos en saup ras lo uer. |
Peirol daluergna QOra qem feses doler. amors nim dones esmai. aram ten iau zen e gay. per qieu chant amo(n) plazer. qar plus ric ioi ai con qis. qami non tainhia. la on fins cors sumelia humilitatz len reqis. |
Peirol daluergna Qora qe·m feses doler amors ni·m dones esmai, ara·m ten iauzen e gay, per q’ieu chant a mo(n) plazer qar plus ric ioi ai conqis q’a mi non tainhia la on fins cors s’umelia humilitatz l’enreqis. |
M Jdons mersei e grazis. la ben anansa qieu ai. e ia no(n) oblide rai. los plazers qem fes emdis. qe mais no ma enpoder. cil qa uer. mi solia. qen plus fra(n)cha seinhoria. uueilh ses engan remaner. |
Mjdons mersei e grazis la benanansa q’ieu ai e ia no(n) obliderai los plazers qe·m fes e·m dis, qe mais no m’a en poder cil q’aver mi solia, q’en plus fra(n)cha seinhoria vueilh ses engan remaner. |
DEr enan mer atener. lo repro chier qom retrai. nos moua qi ben istai. e non farai ieu per uer. qel flama qamors noiris. mart lanueg el dia. per qieu remanc tota uia. con fai laurs el fuec pl(us) fis. |
D’er enan m’er a tener lo reprochier q’om retrai: “no·s mova qi ben istai”; e non farai ieu per ver, qe·l flama q’amors noiris m’art la nueg e·l dia, per q’ieu remanc tota via, con fai l’aurs el fuec, plus fis. |
B En magradæ mabellis. de dos amics qan seschai. qe samon am cor uer uerai. e lus lautre non trahis. e sabon luec e le zer. gardar totauia. qe lur bona compainhia. no(n) pue scæ noios saber. |
Ben m’agrada e m’abellis de dos amics, qan s’eschai, qe s’amon am cor ver verai e l’us l’autre non trahis e sabon luec e lezer gardar totavia qe lur bona compainhia no(n) puesca enoios saber. |
S Ouen lanera uezer. la plus auinen qieu sai. sil deuinam(en) qom fai. no mauenges a te mer. pero mos cors es aclis. uasleis on qieu sia. q(e) finam ors ioinh e lia. dos cors de lue indan pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’ieu sai, si·l devinam(en) q’om fai no m’avenges a temer, pero mos cors es aclis vas leis, on q’ieu sia, qe fin’ amors ioinh e lia dos cors de lueindan pais. |
SJeu fos part la crois dell ris. do(n) nulls hom non torna say. no crei qe nuls paradis. mi poges retener lai. tan hai mo(n) fin cor assis. enma doussamia. qe se nes leis non poiria. nuls autre iois retener. |
S’jeu fos part la Crois dell ris do(n) nulls hom non torna say no crei qe nuls paradis mi poges retener lai, tan hai mo(n) fin cor assis en ma douss’ amia qe senes leis non poiria nuls autre iois retener. |
C Hanços huemais pueis te ner uas midons tauia. qieu sai ben qella uolria. ti auzir a mi uezer. |
Chanços, huemais pueis tener vas midons ta via, q’ieu sai ben q’ella volria ti auzir a mi vezer. |
DAlfins sauses mon uoler. dir a ren qe sia. tant uostra compainhia. qe uos en saup ras lo uer. |
Dalfins s’auses mon voler dir a ren qe sia, tant vostra compainhia qe vos en saupras lo ver. |
![]() |
Peiroll. C Ora quem feçes doler. Amors nim des es mai. Aram ten iauçen egai. Per queu chant amon plaçer. Qi eu aiplus ric iois con qis. C ami nos tagnia. E can ricors so melia. Humilitat sereqis. DEr enan mer ate ner. Al repro\u/ier com retrai Nos moua quiben estai. No(n) farai eu ies per uer. Que fl ama camors noiris. Mart la noig el dia. Per queu deuen ig tota uia. Com fa laur el foc plus fins. M J dons mercei egraçis. La bene nansa que uai. Eia non obli derai. Lo plaçers qem feç nim dis. Qen minon amais poder. |
![]() |
Sil camar solia. Que plus fra(n) cha segnoria. Voill sens enga n remaner. BEn magrada emabilis. De do(s) amix cant ses chai. Que sa mon de cor uerai. Elun lautr e non trais. Esa bon loc eleçer Gardar ses folia. Que lor bo na copagnia. Non puosc eno ios saber. SOuen lanera ueçer. La plus auinen queu sai. Sel diuina men qeu sai. Nomauen gues atemer. Per somos cors les aclins. Ves lei honqueu sia. Que fina mors ioing elia. Ta l qes loing deson pais. S Era part locors del ris. Don hom anc non tornet sai. On cre çatç quem pogues lai. Re tener nuill parauis. Tant ai asis mon uoler. Ema dousa amia. Q(ue)senes lei non poiria. Negun autre ioi plaçer. C Hançon tu poç ben tener. Ami dons tauia. Queu saiben qel la uolria. Ti auçir emi ueçer. |
I | |
Peiroll. C Ora quem feçes doler. Amors nim des es mai. Aram ten iauçen egai. Per queu chant amon plaçer. Qi eu aiplus ric iois con qis. C ami nos tagnia. E can ricors so melia. Humilitat sereqis. |
Peiroll Cora que·m feçes doler amors ni·m des esmai, ara·m ten iauçen e gai, per qu’eu chant a mon plaçer q’ieu ai plus ric iois conqis c’a mi no·s tagnia e can ricors s’omelia humilitat s’ereqis. |
II | |
DEr enan mer ate ner. Al repro\u/ier com retrai Nos moua quiben estai. No(n) farai eu ies per uer. Que fl ama camors noiris. Mart la noig el dia. Per queu deuen ig tota uia. Com fa laur el foc plus fins. |
D’er enan m’er a tener al repro\v/ier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; no(n) farai eu ies per ver, que flama c’amors noiris m’art la noig e·l dia, per qu’eu devenig tota via, com fa l’aur el foc, plus fins. |
III | |
M J dons mercei egraçis. La bene nansa que uai. Eia non obli derai. Lo plaçers qem feç nim dis. Qen minon amais poder. Sil camar solia. Que plus fra(n) cha segnoria. Voill sens enga n remaner. |
Mjdons mercei e graçis la benenansa qu'eu ai e ia non obliderai lo plaçers qe·m feç ni·m dis, q’en mi non a mais poder sil c’amar solia, que plus fra(n)cha segnoria voill sens engan remaner. |
IV | |
BEn magrada emabilis. De do(s) amix cant ses chai. Que sa mon de cor uerai. Elun lautr e non trais. Esa bon loc eleçer Gardar ses folia. Que lor bo na copagnia. Non puosc eno ios saber. |
Ben m’agrada e m’abilis de dos amix, cant s’eschai, que s’amon de cor verai e l’un l’autre non trais e sabon loc e leçer gardar ses folia que lor bona copagnia non puosc' enoios saber. |
V | |
SOuen lanera ueçer. La plus auinen queu sai. Sel diuina men qeu sai. Nomauen gues atemer. Per somos cors les aclins. Ves lei honqueu sia. Que fina mors ioing elia. Ta l qes loing deson pais. |
Soven l’anera veçer, la plus avinen qu’eu sai, se·l divinamen q’eu sai no m’avengues a temer, per so mos cors l’es aclins ves lei, hon qu’eu sia, que fin’ amors ioing e lia tal q’es loing de son pais. |
VI | |
S Era part locors del ris. Don hom anc non tornet sai. On cre çatç quem pogues lai. Re tener nuill parauis. Tant ai asis mon uoler. Ema dousa amia. Q(ue)senes lei non poiria. Negun autre ioi plaçer. |
S'era part lo Cors del ris don hom anc non tornet sai on creçatç que·m pogues lai retener nuill paravis, tant ai asis mon voler e ma dousa amia que senes lei non poiria negun autre ioi plaçer. |
VII | |
C Hançon tu poç ben tener. Ami dons tauia. Queu saiben qel la uolria. Ti auçir emi ueçer. |
Chançon, tu poç ben tener a mi dons ta via, qu’eu sai ben q’ella volria ti auçir e mi veçer. |
![]() |
Peirols. Coras qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten gaude(n)t egai. P er qeu chant amo(n) plazer. Q e plus ai ric ioi conquis. C a mi nos tagneria. L ai un ricor sumelia. H umilitat sen richis. Mi donz merces egradis. la benenansa qeu ai. E ia no(n) obiderai oblidarai. L os plaiser qem fez emdis. Q en mi no(n) a mais poder. C il camar solia. Q em plus franca segnoria. V ol ses enian remaner. Der enan mer atemer. Al reprouer cu(m) retrai. N os moua qi ben istai. N on ferai eu ia p(er)uer. Q e la flama camor noris. M art la noit el dia. E t eu rema(n)c tota uia. C om fa laur el foc plus fis. Molt ma grada emabellis. De dos amis can ses chai. Q e lus ab lautre nos trais. E samon de cor uerai. E sai bon loc eleier G ardar ses faillia. Q ue lor bona (com)paignia. N on posca enoios saber. |
![]() |
Souenz la uerai ueder. La plus auene(n)t qeu sai. S os deuinamen com fai. N oma uegnes atemer. S i ua mon cor ues le aclis. V ar le o quem sia. Q e fin amor iui(n)t elea. T al cui par loin de son par\i/s. Sera part la crux del ris. Lai on om no(n) torna asai. N om crezaz qem pogues lai. R etener nul paradis. T ant ai asis mon uoler. V er ma douza amia. Q e senes lei no(n) poiria. N egus autre ioi plaser. C hanzon uate(n) poi temer. Var midon ta uia. Q eu sai ben qe la uolria. T e audir emi ueder. |
I | |
Peirols. Coras qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten gaude(n)t egai. P er qeu chant amo(n) plazer. Q e plus ai ric ioi conquis. C a mi nos tagneria. L ai un ricor sumelia. H umilitat sen richis. |
Peiroll Cora que·m feçes doler amors ni·m des esmai, ara·m ten iauçen e gai, per qu’eu chant a mon plaçer q’ieu ai plus ric iois conqis c’a mi no·s tagnia e can ricors s’omelia humilitat s’ereqis. |
II | |
Mi donz merces egradis. la benenansa qeu ai. E ia no(n) obiderai oblidarai. L os plaiser qem fez emdis. Q en mi no(n) a mais poder. C il camar solia. Q em plus franca segnoria. V ol ses enian remaner. |
D’er enan m’er a tener al repro\v/ier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; non farai eu ies per ver, que flama c’amors noiris m’art la noig e·l dia, per qu’eu devenig tota via, com fa l’aur el foc, plus fins. |
III | |
Der enan mer atemer. Al reprouer cu(m) retrai. N os moua qi ben istai. N on ferai eu ia p(er)uer. Q e la flama camor noris. M art la noit el dia. E t eu rema(n)c tota uia. C om fa laur el foc plus fis. |
Mjdons mercei e graçis la benenansa qu'eu ai e ia non obliderai lo plaçers qe·m feç ni·m dis, q’en mi non a mais poder sil c’amar solia, que plus francha segnoria voill sens engan remaner. |
IV | |
Molt ma grada emabellis. De dos amis can ses chai. Q e lus ab lautre nos trais. E samon de cor uerai. E sai bon loc eleier G ardar ses faillia. Q ue lor bona (com)paignia. N on posca enoios saber. |
Ben m’agrada e m’abilis de dos amix, cant s’eschai, que s’amon de cor verai e l’un l’autre non trais e sabon loc e leçer gardar ses folia que lor bona copagnia non puosc' enoios saber. |
V | |
Souenz la uerai ueder. La plus auene(n)t qeu sai. S os deuinamen com fai. N oma uegnes atemer. S i ua mon cor ues le aclis. V ar le o quem sia. Q e fin amor iui(n)t elea. T al cui par loin de son par\i/s. |
Soven l’anera veçer, la plus avinen qu’eu sai, se·l divinamen q’eu sai no m’avengues a temer, per so mos cors l’es aclins ves lei, hon qu’eu sia, que fin’ amors ioing e lia tal q’es loing de son pais. |
VI | |
Sera part la crux del ris. Lai on om no(n) torna asai. N om crezaz qem pogues lai. R etener nul paradis. T ant ai asis mon uoler. V er ma douza amia. Q e senes lei no(n) poiria. N egus autre ioi plaser. |
S'era part lo Cors del ris don hom anc non tornet sai on creçatç que·m pogues lai retener nuill paravis, tant ai asis mon voler e ma dousa amia que senes lei non poiria negun autre ioi plaçer. |
VII | |
C hanzon uate(n) poi temer. Var midon ta uia. Q eu sai ben qe la uolria. T e audir emi ueder. |
Chançon, tu poç ben tener a mi dons ta via, qu’eu sai ben q’ella volria ti auçir e mi veçer. |
![]() |
BEn magrada e ma belis De dos amis qan seschai Qe saman de bon cor uerai E luns lautre no(n) trais E sabon log eser gardar ses follia Qe lor bona compagnia No posca e noios saber |
IV | |
BEn magrada e ma belis De dos amis qan seschai Qe saman de bon cor uerai E luns lautre no(n) trais E sabon log eser gardar ses follia Qe lor bona compagnia No posca e noios saber |
Ben m’agrada e m’abelis de dos amis, qan s’eschai, qe s’aman de bon cor verai e l’uns l’autre no(n) trais e sabon log eser gardar ses follia qe lor bona compagnia no posca enoios saber. |
![]() |
perolus. Q ora qem feçes doler amors. Nim dones esmai. E ram ten iausent e iai Per qeu chant amon plaser Car plus ai ric ioi conquis. Qa mi non tagneria. |
![]() |
Mas en riccor so melia Humilitaç sen ricqis N idon autrei e grasis La bene(n)nanca qeu ai Ni ia no(n) oblidarai Lo plasers qim fe ni dis Qen mi non a mais poder Cil camar solia Qen plus franca signoria Voil ses en ian remaner. Der enan mi uoil tener Al reprouer com retrai. Nos moua qi ben estai Non farai eu ia per uer. Qel flama qa mors noiris Mart la noit el dia. Per qeu deuenc tota uia. Com fai laur el foc plus fis. B em magrada e ma belis De dos amics qant seschai. Qi samon ab cor uerai. Elus lautre no(n) trais. E sa bon loc e leser. Gardar ses folia Qe lor bona compagnia No(n) posca ennois saber. |
I | |
perolus Q ora qem feçes doler amors. Nim dones esmai. E ram ten iausent e iai Per qeu chant amon plaser Car plus ai ric ioi conquis. Qa mi non tagneria. Mas en riccor so melia Humilitaç sen ricqis |
Perolus Qora qe·m feçes doler amors ni·m dones esmai, era·m ten iausent e iai, per q’eu chant a mon plaser, car plus ai ric ioi conquis q’a mi non tagneria, mas en riccor s’omelia humilitaç s’enricqis. |
II | |
N idon autrei e grasis La bene(n)nanca qeu ai Ni ia no(n) oblidarai Lo plasers qim fe ni dis Qen mi non a mais poder Cil camar solia Qen plus franca signoria Voil ses en ian remaner. |
Nidon autrei e grasis la bene(n)nanca q’eu ai ni ia no(n) oblidarai lo plasers qi·m fe ni dis, q’en mi non a mais poder cil c’amar solia q’en plus franca signoria voil ses enian remaner. |
III | |
Der enan mi uoil tener Al reprouer com retrai. Nos moua qi ben estai Non farai eu ia per uer. Qel flama qa mors noiris Mart la noit el dia. Per qeu deuenc tota uia. Com fai laur el foc plus fis. |
D’er enan mi voil tener al reprover c’om retrai: “no·s mova qi ben estai”; non farai eu ia per ver, qe·l flama q’amors noiris m’art la noit e·l dia, per q’eu devenc tota via, com fai l’aur el foc, plus fis. |
IV | |
B em magrada e ma belis De dos amics qant seschai. Qi samon ab cor uerai. Elus lautre no(n) trais. E sa bon loc e leser. Gardar ses folia Qe lor bona compagnia No(n) posca ennois saber. |
Bem m’agrada e m’abelis de dos amics, qant s’eschai, qi s’amon ab cor verai e l’us l’autre no(n) trais e sabon loc e leser gardar ses folia qe lor bona compagnia no(n) posca ennois saber. |
![]() |
Peirols. C Oras que mi fes doler. amors nim donet es- may. aram ten alegre gai. p(er) qui \eu/ chant de mon plazer. car pus ric ioi ai conquis. cami no(n) tanhi- a. e ric cors cant sumelia. humilitatz lenrequitz. |
![]() |
B E magrade ma belis. de dos amicx cant seschay. q(ue) sa- mo(n) de cor u(er)ay (et) lun lautre no(n) trais. e sabo(n) loc e lezer. t(ri)ar ses falhia. q(ue)lor bona co(m)panhia. no(n) puesca res dechazer. |
![]() |
DEr enan mer a seguir lo repropchier co(m) retrai. nos moua qui be(n) estai. no farai ieu ia p(er) u(er). q(ue)l flama ca- mors noiriz. mart la nueg el dia. p(er) q(ui)eu rema(n)c tota uia. si co(m) laur el foc pus fis. |
![]() |
M I dons m(er)cey e grazis la benanansa q(ui)eu ai e ia non oblidarai los plazers q(ue)(m) fai nim ditz. que mi no(n) a mai poder silh camar solia. q(ue)n. pus franca senhoria. uuelh ses enian remaner. |
![]() |
So- ue(n) anera uezer la pus auinen quieu sai sil deuiname(n) co(m) fai nom auegues a temer. p(er)o mos cors es aclis. vas lieys on que sia. car senes lieys no(n) poiria nulh ioi pro tener quieu uis. |
![]() |
S ieu fos part la cros del ris. do(n) hom pueys no(n) torna say. nous pessatz q(ue)m pogues lai. retener nulhs paradis tant ai assis mon uoler. en |
![]() |
ḅ ma belamia. p(er) q(ui)eu de lieys nom partria. p(er) nulh autre bo(n) esp(er). D alfi sauzes mo(n) uoler. dir a res q(ue) sia. ab uos ai ta(n) de paria. q(ue) ben saupratz tot lo uer. |
I | |
Peirols. C Oras que mi fes doler. amors nim donet es- may. aram ten alegre gai. p(er) qui \eu/ chant de mon plazer. car pus ric ioi ai conquis. cami no(n) tanhi- a. e ric cors cant sumelia. humilitatz lenrequitz. |
Peirols Coras que mi fes doler amors ni·m donet esmay, ara·m ten alegr’ e gai, per qu’i\eu/ chant de mon plazer, car pus ric ioi ai conquis c’a mi non tanhia e ric cors, cant s’umelia, humilitatz l’enrequitz. |
II | |
B E magrade ma belis. de dos amicx cant seschay. q(ue) sa- mo(n) de cor u(er)ay (et) lun lautre no(n) trais. e sabo(n) loc e lezer. t(ri)ar ses falhia. q(ue)lor bona co(m)panhia. no(n) puesca res dechazer. |
Be m’agrad’ e m’abelis de dos amicx, cant s’eschay, que s’amon de cor veray et l’un l’autre non trais e sabon loc e lezer triar ses falhia que lor bona companhia non puesca res dechazer. |
III | |
DEr enan mer a seguir lo repropchier co(m) retrai. nos moua qui be(n) estai. no farai ieu ia p(er) u(er). q(ue)l flama ca- mors noiriz. mart la nueg el dia. p(er) q(ui)eu rema(n)c tota uia. si co(m) laur el foc pus fis. |
D’er enan m’er a seguir lo repropchier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; no farai ieu ia per ver, que·l flama c’amors noiriz m’art la nueg e·l dia, per qu’ieu remanc tota via, si com l’aur el foc, pus fis. |
Iv | |
M I dons m(er)cey e grazis la benanansa q(ui)eu ai e ia non oblidarai los plazers q(ue)(m) fai nim ditz. que mi no(n) a mai poder silh camar solia. q(ue)n. pus franca senhoria. uuelh ses enian remaner. |
Mi dons mercey e grazis la benanansa qu’ieu ai e ia non oblidarai los plazers que·m fai ni·m ditz, que mi non a mai poder silh c’amar solia qu’en pus franca senhoria vuelh ses enian remaner. |
V | |
So- ue(n) anera uezer la pus auinen quieu sai sil deuiname(n) co(m) fai nom auegues a temer. p(er)o mos cors es aclis. vas lieys on que sia. car senes lieys no(n) poiria nulh ioi pro tener quieu uis. |
Soven anera vezer, la pus avinen qu’ieu sai, si·l devinamen c’om fai no·m avegues a temer, pero mos cors es aclis vas lieys, on que sia, car senes lieys non poiria nulh ioi pro tener qu’ieu vis. |
VI | |
S ieu fos part la cros del ris. do(n) hom pueys no(n) torna say. nous pessatz q(ue)m pogues lai. retener nulhs paradis tant ai assis mon uoler. en |
S’ieu fos part la Cros del ris don hom pueys non torna say no·us pessatz que·m pogues lai retener nulhs paradis, tant ai assis mon voler en ma bel’ amia, per qu’ieu de lieys no·m partria per nulh autre bon esper. |
VII | |
ḅ ma belamia. p(er) q(ui)eu de lieys nom partria. p(er) nulh autre bo(n) esp(er). D alfi sauzes mo(n) uoler. dir a res q(ue) sia. ab uos ai ta(n) de paria. q(ue) ben saupratz tot lo uer. |
Dalfi s’auzes mon voler dir a res que sia ab vos ai tan de paria que ben saupratz tot lo ver. |
![]() |
Peirol. q. C Ora qem fezes doler. Amors nim dones esmai. A ram tem iauzent (et) gai. P er qeu chant a mon plazer. Q eu ai plus ric ioi (con)qis. Q ami no tagnia. E t qan ricors somelia. H omilitaz senreqis. M idonz mercei (et) grazis. D el benenanza qeu nai. E t ia non mobliderai. L os plazers qem fez nim dis. |
![]() |
Q en mi no a mais poder. C il qamar solia. Q en plus franca segnoria. V oill ses engan remaner. D er en an mer atener. A l reproer com retrai. N os moua qi ben estai. N o farai eu ges per uer. Q el flam qamors noiris. M art la noit (et) la dia. P er qeu deueing tuta uia. C om fa laors el foc plus fis. B en magrad (et) mabelis. D e dos amics qan seschai. Q e samon de cor uerai. E t luns lautre non trais. E t sabon loc (et) lezer. G ardar ses folia. Q e sa bona conpaignia. N os puos qenoios saber. S ouen lanera uezer. L a plus auinen qeu sai. S ils diuinamenz qom fai. N omauengues a temer. P er cho mos cors les aclis. V es lei ont qem sia. Q e fin amors ioing (et) lia. T als qes loing de son pais. S era part la croiz del ris. D on anc hom no tornet chai. N o creiaz qem pogues lai. R etenir nuill paradis. |
![]() |
T ant ai assis mon uoler. E n ma dolchamia. Q e sens lei nom poiria. A ltre iois plazer. C anzon oimais poich tener. V es midonz ta uia. Q eu sai ben qela uolria. T i aucir (et) mi uezer. |
I | |
Peirol. q. C Ora qem fezes doler. Amors nim dones esmai. A ram tem iauzent (et) gai. P er qeu chant a mon plazer. Q eu ai plus ric ioi (con)qis. Q ami no tagnia. E t qan ricors somelia. H omilitaz senreqis. |
Peirol. Cora qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai, ara·m tem iauzent et gai, per q’eu chant a mon plazer, q’eu ai plus ric ioi conqis q’a mi no tagnia et qan ricors s’omelia homilitaz s’enreqis. |
II | |
M idonz mercei (et) grazis. D el benenanza qeu nai. E t ia non mobliderai. L os plazers qem fez nim dis. Q en mi no a mais poder. C il qamar solia. Q en plus franca segnoria. V oill ses engan remaner. |
Midonz mercei et grazis de·l benenanza q’eu n'ai et ia non m’obliderai los plazers qe·m fez ni·m dis, q’en mi no a mais poder cil q’amar solia, q’en plus franca segnoria voill ses engan remaner. |
III | |
D er en an mer atener. A l reproer com retrai. N os moua qi ben estai. N o farai eu ges per uer. Q el flam qamors noiris. M art la noit (et) la dia. P er qeu deueing tuta uia. C om fa laors el foc plus fis. |
D'er en an m’er a tener al reproer c’om retrai: “no·s mova qi ben estai”; no farai eu ges per ver, qe·l flam q’amors noiris m’art la noit et la dia, per q’eu deveing tuta via, com fa l’aors el foc, plus fis. |
IV | |
B en magrad (et) mabelis. D e dos amics qan seschai. Q e samon de cor uerai. E t luns lautre non trais. E t sabon loc (et) lezer. G ardar ses folia. Q e sa bona conpaignia. N os puos qenoios saber. |
Ben m’agrad’ et m’abelis de dos amics, qan s’eschai, qe s’amon de cor verai et l’uns l’autre non trais et sabon loc et lezer gardar ses folia qe sa bona conpaignia no·s puosq’enoios saber. |
V | |
S ouen lanera uezer. L a plus auinen qeu sai. S ils diuinamenz qom fai. N omauengues a temer. P er cho mos cors les aclis. V es lei ont qem sia. Q e fin amors ioing (et) lia. T als qes loing de son pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’eu sai, si·ls divinamenz q’om fai no m’avengues a temer, per cho mos cors l’es aclis ves lei, ont qe·m sia, qe fin’ amors ioing et lia tals q’es loing de son pais. |
VI | |
S era part la croiz del ris. D on anc hom no tornet chai. N o creiaz qem pogues lai. R etenir nuill paradis. T ant ai assis mon uoler. |
S’era part la Croiz del ris don anc hom no tornet chai no creiaz qe·m pogues lai retenir nuill paradis, tant ai assis mon voler en ma dolch’ amia qe sens lei no·m poiria altre iois plazer. |
VII | |
C anzon oimais poich tener. V es midonz ta uia. Q eu sai ben qela uolria. T i aucir (et) mi uezer. |
Canzon, oimais poich tener ves midonz ta via, q’eu sai ben q’ela volria ti aucir et mi vezer. |
![]() |
Aizi com(en)zon las chanzos. Den peirol. C oras quem fezes doler. amors nim dones esmay eram ten iausent. egai. p(er)qui eu chant amon poder car plus ric ioy. ai conquis. camj notaynia. (et) hon rjc cor somelia (et) homelitat enrequis. |
![]() |
B emagrada emabelis de dos amics esechai. can samon ab cor u(er)ai elunlautre no trais. esabon loc elezer. gardar ses falsia que lor bona compaynia. nopuesca enuios uezer.
|
![]() |
Der enan mer atener. lo reproer com retrai. nos moua q(ui)ben estaj. q(ue)u non ofarai per uer. quel flama camor noiris. mart lanujt el dia. p(er)q(ue)u remajn tota uia. si co(m) lau(r) elfoc plus fis. |
![]() |
S ouen anera uezer la plus auinen q(ue)u sai. sil deuinamen q(ue) usai. no mauengues atemer. pero mos cor esaclis. uas leis on q(ue)usay. que fina mor jujn elia. tals ques part lujndas pais. |
![]() |
Sera pert lacrotz del ris. don anc hom no tornet zai. no(n)es neg(us) p(ar)adis. q(ue)m po[g]es retenir lay. tan ai mon fin cor asis. enmadolzaj mia. p(er)que mos cors nopoirja. negun autre ioy uoler. |
![]() |
Midons merces egrazis. labena(n)za q(ue)u ay. eia nom oblidaraj. dels plazers q(ue)m fe nim dis. q(ue)n mj nona mais poder. cil camar solia. q(ue)n plus franca sejnhoria uujll sesenjan remaner. |
![]() |
C hanzo aras potz tener uas mjdons tauia. q(ue)u sai be quelauo lrja. tuhonrar emj uezer. |
I | |
Aizi com(en)zon las chanzos. Den peirol. C oras quem fezes doler. amors nim dones esmay eram ten iausent. egai. p(er)qui eu chant amon poder car plus ric ioy. ai conquis. camj notaynia. (et) hon rjc cor somelia (et) homelitat enrequis. |
Aizi comenzon las chanzos d’en Peirol Coras que·m fezes doler amors ni·m dones esmay, era·m ten iausent e gai, per qu’ieu chant a mon poder car plus ric ioy ai conquis c’a mj no taynia et hon rjc cor s’omelia et homelitat enrequis. |
II | |
B emagrada emabelis de dos amics esechai. can samon ab cor u(er)ai elunlautre no trais. esabon loc elezer. gardar ses falsia que lor bona compaynia. nopuesca enuios uezer.
|
Be m’agrada e m’abelis de dos amics e s’echai can s’amon ab cor verai e l’un l’autre no trais e sabon loc e lezer gardar ses falsia que lor bona compaynia no puesca enuios vezer. |
III | |
Der enan mer atener. lo reproer com retrai. nos moua q(ui)ben estaj. q(ue)u non ofarai per uer. quel flama camor noiris. mart lanujt el dia. p(er)q(ue)u remajn tota uia. si co(m) lau(r) elfoc plus fis. |
D’er enan m’er a tener lo reproer c’om retrai: “no·s mova qui ben estaj”; qu’eu non o farai per ver, que·l flama c’amor noiris m’art la nujt e·l dia, perqu’eu remajn tota via, si com l’aur el foc, plus fis. |
IV | |
S ouen anera uezer la plus auinen q(ue)u sai. sil deuinamen q(ue) usai. no mauengues atemer. pero mos cor esaclis. uas leis on q(ue)usay. que fina mor jujn elia. tals ques part lujndas pais. |
Soven anera vezer, la plus avinen qu’eu sai, si·l devinamen qu’eu sai no m’avengues a temer, pero mos cor es aclis vas leis, on qu’eu say, que fin’ amor jujn e lia tals qu’espart lujndas pais. |
V | |
Sera pert lacrotz del ris. don anc hom no tornet zai. no(n)es neg(us) p(ar)adis. q(ue)m po[g]es retenir lay. tan ai mon fin cor asis. enmadolzaj mia. p(er)que mos cors nopoirja. negun autre ioy uoler. |
S’era pert la Crotz del ris don anc hom no tornet zai non es negus paradis que·m po[g]es retenir lay, tan ai mon fin cor asis en ma dolz’ ajmia, perque mos cors no poirja negun autre ioy voler. |
VI | |
Midons merces egrazis. labena(n)za q(ue)u ay. eia nom oblidaraj. dels plazers q(ue)m fe nim dis. q(ue)n mj nona mais poder. cil camar solia. q(ue)n plus franca sejnhoria uujll sesenjan remaner. |
Midons merces e grazis la benanza qu’eu ay e ia no m’oblidaraj dels plazers que·m fe ni·m dis, qu’en mj non a mais poder cil c’amar solia qu’en plus franca sejnhoria vujll ses enjan remaner. |
VII | |
C hanzo aras potz tener uas mjdons tauia. q(ue)u sai be quelauo lrja. tuhonrar emj uezer. |
Chanzo aras potz tener vas mjdons ta via, qu’eu sai be qu’ela volrja tu honrar e mj vezer. |
![]() |
sparse [.]ER enan mer atener. al rep(ro)er quom retrai. nos moua q(i) ben estai. no(n) farai eu ges p(er)uer. quel flama qua mor noiritz. mart la nuegz el dia p(er) queu deuenc totauia. cu(m) fa laur el fuec pl(us) fiz |
![]() |
en magrade mabellis. de dos amix quan sescai. qe samon de cor uerai. (et)lus lautre no(n) trais. esaben luec (et)lezer gardar ses follia. que lor bona (com)paignia. no(n) poscenoios saber. |
III | |
sparse [.]ER enan mer atener. al rep(ro)er quom retrai. nos moua q(i) ben estai. no(n) farai eu ges p(er)uer. quel flama qua mor noiritz. mart la nuegz el dia p(er) queu deuenc totauia. cu(m) fa laur el fuec pl(us) fiz |
sparse [.]er enan m’er a tener al reproer qu’om retrai: “no·s mova qi ben estai”; non farai eu ges per ver, que·l flama qu’amor noiritz m’art la nuegz e·l dia, per qu’eu devenc totavia, cum fa l’aur el fuec, plus fiz. |
IV | |
en magrade mabellis. de dos amix quan sescai. qe samon de cor uerai. (et)lus lautre no(n) trais. esaben luec (et)lezer gardar ses follia. que lor bona (com)paignia. no(n) poscenoios saber. |
En m’agrad' e m’abellis de dos amix, quan s’escai, qe s’amon de cor verai et l'us l’autre non trais e saben luec et lezer gardar ses follia que lor bona compaignia non posc’ enoios saber. |
![]() |
En peirols. Cora qem fezes doler. amors nim dones esmai. eiram ten iausent e gai per qeu chant de mon plazer car ai plus ric ioi conqis. cami nous taignia. per qe mos chanz sumelia cumelitatz men requis. |
![]() |
Mi donz mercei e grazis. del ben ananza qeu ai. ni ia no(n) loblidarai. los plazers qem fes nim dis. qen mi non a mais poder sill qamar solia. qem plus franca segnioria. voil ses enian remaner. |
![]() |
Dar enan mer a tener. al reprocher com retrai. nos moua qi ben estai non farai ia eu p(er) ver q(e)il flama camors noiris mart la nueg el dia. p(er) qeu remain tota via con fai laurs el fuec plus fis. |
![]() |
Molt magrade ma beillis de dos amics cant seschai qe samon dun cor verai. e luns laltre non trais. e sa bon luec e lezer. gardar tota via. q(e) lur bona compagnia. non puesc enoios saber. |
![]() |
Souen lanera vezer. la plus auinen qeu sai. sil deui namen qon fai. nomavengues a temer. p(er)o mos cors es aclis. vas leis on qe sia. qe finamors ioing e lia. cor part loindan pais. |
![]() |
Ser outra la cros del ris. don nuls hom non torna sai. no(n) crezatz qem pogues lai mo voler assitz. o\e/ ma douza amja. q(e) senes leis no(n) poiria. nul autre ioi retener. |
![]() |
Chanzos oi mais potz r\t/en(er) vas mi donz tauia q(e)u saibe q(e) la volria. te auzia (et) mi vezerDalfi sauzes mo(n) voler. dir aren q(e) sia. tant. |
I | |
En peirols. Cora qem fezes doler. amors nim dones esmai. eiram ten iausent e gai per qeu chant de mon plazer car ai plus ric ioi conqis. cami nous taignia. per qe mos chanz sumelia cumelitatz men requis. |
en Peirols Cora qe·m fezes doler amors ni·m dones esmai, eira·m ten iausent e gai, per q’eu chant de mon plazer car ai plus ric ioi conqis c’a mi nous taignia, per qe mos chanz s’umelia, c’umelitatz m’enrequis. |
II | |
Mi donz mercei e grazis. del ben ananza qeu ai. ni ia no(n) loblidarai. los plazers qem fes nim dis. qen mi non a mais poder sill qamar solia. qem plus franca segnioria. voil ses enian remaner. |
Midonz mercei e grazis de·l benananza q’eu ai ni ia non l’oblidarai los plazers qe·m fes ni·m dis, q’en mi non a mais poder sill q’amar solia, q'em plus franca segnioria voil ses enian remaner. |
III | |
Dar enan mer a tener. al reprocher com retrai. nos moua qi ben estai non farai ia eu p(er) ver q(e)il flama camors noiris mart la nueg el dia. p(er) qeu remain tota via con fai laurs el fuec plus fis. |
D’ar enan m’er a tener al reprocher c’om retrai: “no·s mova qi ben estai”; non farai ia eu per ver, qe·il flama c’amors noiris m’art la nueg e·l dia, per q’eu remain tota via, con fai l’aurs el fuec, plus fis. |
IV | |
Molt magrade ma beillis de dos amics cant seschai qe samon dun cor verai. e luns laltre non trais. e sa bon luec e lezer. gardar tota via. q(e) lur bona compagnia. non puesc enoios saber. |
Molt m’agrad' e m’abeillis de dos amics, cant s’eschai, qe s’amon d’un cor verai e l’uns l’altre non trais e sabon luec e lezer gardar tota via qe lur bona compagnia non puesc' enoios saber. |
V | |
Souen lanera vezer. la plus auinen qeu sai. sil deui namen qon fai. nomavengues a temer. p(er)o mos cors es aclis. vas leis on qe sia. qe finamors ioing e lia. cor part loindan pais. |
Soven l’anera vezer, la plus avinen q’eu sai, si·l devinamen q’on fai no m’avengues a temer, pero mos cors es aclis vas leis, on qe sia, qe fin’ amors ioing e lia cor part loindan pais. |
VI | |
Ser outra la cros del ris. don nuls hom non torna sai. no(n) crezatz qem pogues lai mo voler assitz. o\e/ ma douza amja. q(e) senes leis no(n) poiria. nul autre ioi retener. |
S’er outra la Cros del ris don nuls hom non torna sai non crezatz qe·m pogues lai retener nuls paradis, tant ai mo voler assitz o\e/ ma douza amja qe senes leis non poiria nul autre ioi retener. |
VII | |
Chanzos oi mais potz r\t/en(er) vas mi donz tauia q(e)u saibe q(e) la volria. te auzia (et) mi vezer |
Chanzos, oimais potz r\t/ener vas mi donz ta via, q’eu sai be q’ela volria te auzia et mi vezer. |
VIII | |
Dalfi sauzes mo(n) voler. dir aren q(e) sia. tant. |
Dalfi s’auzes mon voler dir a ren qe sia, tant qe vos en saupras lo ver. |
![]() |
Peirol daluernia. [Q] Ora qem feçes doler. Amor nim dones esmai. Eram ten ia- sent (et) gai. Per qeu chant a mon plaiser. Qar ai plus ric ioi conqis. Qa mi nos tagn\i/a. Mas on richor sumelia. Humilitaz sen reqis. |
![]() |
[.] i dons mercei (et) graçis. De la benenança qeu nai. Ni ia no(n) obli- darai. Lo plaiser qem fes em dis. Qen mi non a mais poder. Cil qamar solia. Qen plus richa segnoria. Voil ses enian remaner. |
![]() |
[D] er enant mi uoil tener. El reproer qhom retrai. Nos moua qi ben estai. No(n) ferai eu ges per uer. Qel flama qamors noiris. Mard la noit eldia. Per qeu deueng tota uia. Com fai laur el fog plus fis. |
![]() |
[B] en magrada e mabelis. De dos amis qan seschai. Qe saman de cor uerai. E lus lautre no(n) trais. E sabon log e leser Gardar ses folia Qe lor bona co(m)pagnia. Non puscan noios saber. |
![]() |
[S] ouen lanera ueder. La plus auine(n)ç qeu sai. Sel deuinamen qho(m) fai. Nomauengues a temer. Per ço mon cor lies aclins. Ver leis on qe sia. Qe finamors io(n)g (et) lia. Tal qi par loing del pais. |
![]() |
[S] eu fos part la croiz del ris. Don hom pois no(n) torna sai. Eu no(n) cre qem pogues lai. Tenir altre parauis. Tant ai mon coradge assis. En ma dolç amia. Qe senes lei no(m) poiria. Negus autre ioi plaser. |
![]() |
[C] ansonetta era ten uai. Vers ma dolç amia. Qeu sai ben qella uolria. Te audir e mi ueder. |
I | |
Peirol daluernia. [Q] Ora qem feçes doler. Amor nim dones esmai. Eram ten ia- sent (et) gai. Per qeu chant a mon plaiser. Qar ai plus ric ioi conqis. Qa mi nos tagn\i/a. Mas on richor sumelia. Humilitaz sen reqis. |
Peirol d’Alvernia [Q]ora qe·m feçes doler amor ni·m dones esmai, era·m ten iasent et gai, per q’eu chant a mon plaiser, qar ai plus ric ioi conqis q'a mi no·s tagn\i/a mas on richor s’umelia humilitaz s’enreqis. |
II | |
[.] i dons mercei (et) graçis. De la benenança qeu nai. Ni ia no(n) obli- darai. Lo plaiser qem fes em dis. Qen mi non a mais poder. Cil qamar solia. Qen plus richa segnoria. Voil ses enian remaner. |
[.]i dons mercei et graçis de la benenança q’eu n'ai ni ia non oblidarai lo plaiser qe·m fes e·m dis. q’en mi non a mais poder cil q’amar solia, q’en plus richa segnoria voil ses enian remaner. |
III | |
[D] er enant mi uoil tener. El reproer qhom retrai. Nos moua qi ben estai. No(n) ferai eu ges per uer. Qel flama qamors noiris. Mard la noit eldia. Per qeu deueng tota uia. Com fai laur el fog plus fis. |
[D]’er enant mi voil tener el reproer q’hom retrai: “no·s mova qi ben estai”; non ferai eu ges per ver, qe·l flama q’amors noiris m’ard la noit e·l dia, per q’eu deveng tota via, com fai l’aur el fog, plus fis. |
IV | |
[B] en magrada e mabelis. De dos amis qan seschai. Qe saman de cor uerai. E lus lautre no(n) trais. E sabon log e leser Gardar ses folia Qe lor bona co(m)pagnia. Non puscan noios saber. |
[B]en m’agrada e m’abelis de dos amis, qan s’eschai, qe s’aman de cor verai e l’us l’autre non trais e sabon log e leser gardar ses folia qe lor bona compagnia non puscan noios saber. |
V | |
[S] ouen lanera ueder. La plus auine(n)ç qeu sai. Sel deuinamen qho(m) fai. Nomauengues a temer. Per ço mon cor lies aclins. Ver leis on qe sia. Qe finamors io(n)g (et) lia. Tal qi par loing del pais. |
[S]oven l’anera veder, la plus avinenç q’eu sai, se·l devinamen q’hom fai no m’avengues a temer, per ço mon cor li es aclins ver leis, on qe sia, qe fin’ amors iong et lia tal qi par loing del pais. |
VI | |
[S] eu fos part la croiz del ris. Don hom pois no(n) torna sai. Eu no(n) cre qem pogues lai. Tenir altre parauis. Tant ai mon coradge assis. En ma dolç amia. Qe senes lei no(m) poiria. Negus autre ioi plaser. |
[S]’eu fos part la Croiz del ris don hom pois non torna sai eu non cre qe·m pogues lai tenir altre paravis, tant ai mon coradge assis en ma dolç’ amia, qe senes lei no·m poiria negus autre ioi plaser. |
VII | |
[C] ansonetta era ten uai. Vers ma dolç amia. Qeu sai ben qella uolria. Te audir e mi ueder. |
[C]ansonetta, era t'en vai vers ma dolç’ amia, q’eu sai ben q’ella volria te audir e mi veder. |
da Richter, Reinhilt, Die Troubadourzitate im Breviari d'Amor. Kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena, S.T.E.M.-Mucchi, 1976, p. 366.
P-C 366, 9. Azaïs 33648-33655. Ed. Aston 1953, XXIV 33-40.
Zuordnung: Peirol (Peyro C, Peroll K, Peyriol L) (Azaïs 33647).
33 Soven l'anera vezer,
La pus avinen qu'ieu sai,
Si·l devinamens qu'om fai
No m·avengues a temer;
37 Pero mos corss es aclis
Ves liei on qu'ieu sia,
Que fin'amors ionh e lia
Cor que part lonhdas païs.
33 l'aneria G, la veira A, la venra C, layra K, laura N.
34 om. qu'ieu H.
35 Si·ls d. H. cum B, con L.
36 Non avem ges K, No me calgues H. tener I temir N.
37 om. corss N. es] fos K. acles I, eclis N.
38 quen C, que K.
39 ionh] romp ABF.
40 pati de (de über der Zeile) H, depart K, pas N. lonh del p. ABF.
------------------------------------
Hss.-Gruppen: ABF v. 39, 40; CK V. 38; H,K v. 40; KN v. 33.
Ch(ABCDEGIKMNORSVac).
Zur Gruppierung vgl. Aston S. 130. Die Ed. Aston 1953 folgt in Text
und Graphie Ch(A).
α geht wie Ch(C) in V. 37 Pero α+Ch(CMRVa) gegen Per so Ch(-CMRVa,O); V. 40 Cor α+Ch(Ca) gegen Tal(s) Ch(-CMa). Teilentsprechungen sind V. 38 qu'ieu α(-CK}+Ch(CEIKMV) gegen que (quem, quen) α(CK)+Ch(NRac,OS}, quil (qel) Ch(cett.); V. 40 loing del (de son) païs α(ABF)+Ch(Oc) gegen lonhdas païs α(-ABF)+Ch(ABCDIKV).
Mss. latori del Breviari d'amor
A: Paris, BnF fr. 857
B: Paris, BnF fr. 9219
C: Paris, BnF fr. 858
F: Wien, Österreichische Nat. Bibl., 2563
G: Wien, Österreichische Nat. Bibl., 2583*
H: Lyon, Bibl. municipale, 1351
I: Carpentras, Bibl. municipale, 380
K: London, Brit. Mus. Harley 4940
L: London, Brit. Mus. Royal 19.C.I.
M: Madrid, Real Bibl. de San Lorenzo, El Escorial, S.I. no 3
N: Leningrad, M. E. Saltykov-Shchedrin, Gos. Bibl., esp. F. v. XIV. I (anc Ermitage 5,3, 66)
Ms: Comune, Uffici economici e finanziari, Procuratori del Comune, b. 5, reg. 53 (1302), recto della coperta pergamenacea posteriore.
Pubblicato in Orlandi, Sandro, Rime due e trecentesche tratte dall'Archivio di Stato di Bologna - Bologna : Commissione per i testi di lingua, 2005, pp. 190-191.
Segnalazione dell'attestazione di Armando Antonelli.
Fonte: Orlandi, Sandro, Tracce du un canzoniere trobadorico nella Bologna del primissimo trecento, in «Liber», «Fragmenta», «Libellus» prima e dopo Petrarca. In ricordo di D'Arco Silvio Avalle, Seminario internazionale di studi, Bergamo, 23-25 ottobre 2003, a cura di Francesco Lo Monaco, Luca Carlo Rossi, Niccolò Scaffai - Firenze : Sismel - Edizioni del Galluzzo, 2006, pp. 107-114; il testo tratto è a p. 113.
Ca(n)tio p(ro)vi(n)cialis q(ue) sic incipit
Cora que·m feses dolor
Amors, ne·m dones esmai
era·m ten çausen e gau